Districte de Sant Martí 
barcelona.cat/santmarti 
 
 
Mesura de govern 
Horts urbans de Sant Martí 
2023 
  
 
ÍNDEX 
» 01. Introducció ....................................................................................... 3 
» 02. Marc legal ........................................................................................ 5 
» 03. Justificació........................................................................................ 9 
» 04. Procés participatiu ........................................................................... 10 
» 05. Recursos – Pla i línies d’actuació ...................................................... 15 
» 06. Seguiment ...................................................................................... 18 
  
barcelona.cat/santmarti pàg: 2 
 
 
» 01. Introducció 
Durant la darrera dècada, els horts urbans a Barcelona han esdevingut una de les formes 
adoptades per diferents iniciatives comunitàries per tal d’introduir l’agricultura a la ciutat. Es 
tracta d’iniciatives autogestionades, fruit de grups de persones amb motivacions diverses, 
que volen treballar un hort i s’organitzen per aconseguir l’espai, crear-lo i mantenir-lo. 
Aquests horts, sovint, doten d’ús social espais en desús i els recuperen com a espais públics 
de trobada i de participació veïnal. La cura dels horts urbans té beneficis per a la salut física, 
emocional i per al teixit comunitari. Aporten valors per combatre la desigualtat i les 
exclusions i fomenten la cultura de la participació basada en l’ajuda mútua i la reciprocitat. 
Aquest tipus d’agricultura és fonamental per aconseguir una ciutat més sostenible. Els horts 
són espais que generen biodiversitat, milloren la qualitat de l’aire i regulen la temperatura. 
A mesura que les persones ens anem educant sobre com arriben els aliments a les nostres 
taules, d’on provenen, l’efecte que el transport d´aliments pot tenir sobre el canvi climàtic, 
va arribant una demanda cada cop més gran de productes sostenibles i cultivats localment. 
Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha anat donant resposta a aquesta demanda creixent 
mitjançant diferents formes i programes de cessió d’ús de solars municipals: cessió de 
parcel·les a persones més grans de 65 anys (carrer del Doctor Trueta, 83-101, Masia Can 
Cadena, Casal de Barri La Verneda); a entitats sense ànim de lucre (Hort dels Pebrots, i 
properament a la plaça de Dolors Piera i via Trajana), o mitjançant el Pla Buits a partir de 
concurrència de projectes (Bioma, Fundació Pere Mitjans, Aprenem Autisme Barcelona). 
Destaca la Xarxa d’horts urbans de Barcelona, un programa de participació de l’Àrea de Medi 
Ambient destinat a les persones més grans de 65 anys de la ciutat, amb l’objectiu 
d’incorporar-los a activitats de millora ambiental a través del conreu d’hortalisses seguint els 
principis de l’agricultura ecològica. Aquest programa es va iniciar l’any 1997 amb la posada 
en marxa dels horts de Can Mestres, si bé el primer hort que va començar a funcionar a 
Barcelona va ser l’Hort de l’Avi, al districte de Gràcia, l’any 1986, fruit de la petició d’un grup 
de veïns. 
Tal com es comenta a la descripció del procés, els horts urbans tenen uns importants valors 
socials entre les persones que hi participen, ja que els permeten ocupar el seu temps, 
afavoreixen la creació d’un teixit de noves relacions i milloren la seva qualitat de vida 
mitjançant una activitat física molt positiva per a la seva salut. També tenen un alt valor 
ambiental per a la ciutat, ja que esdevenen nous espais verds públics en els quals l’horta és 
la protagonista. 
Els beneficis són clars: 
- Productes més frescos més a prop d’on finalment es consumeixen. 
- La collita és en plena temporada amb el grau de maduresa òptim. 
barcelona.cat/santmarti pàg: 3 
 
 
- Es dona vida a terres en desús o en zones deteriorades produint vida i generant 
comunitat i sentiment de pertinença, de manera que es trenquen aïllaments i s’actua de 
manera beneficiosa per la nostra salut mental. 
- Generen espais verds i benestar. 
- Encaminen cap al futur la sobirania alimentària.  
- Redueixen la petjada de carboni. 
Promouen, per tant, la sostenibilitat, el control ambiental, l’empoderament en l’alimentació, 
la rehabilitació d’espais, els projectes socials i comunitaris, i són alhora una part molt 
important per a la conscienciació i l’intercanvi d’experiències, a banda que funcionen com a 
pulmons a les nostres ciutats i fan disminuir les temperatures, la qual cosa ens afavoreix en 
el canvi climàtic irreversible que ja estem començant a patir.  
Altres aspectes destacats són la seva funció d’educació ambiental, mitjançant la realització 
d’activitats destinades a les escoles que permeten als nens i les nenes conèixer el món agrari 
i els principis de l’agricultura ecològica, així com una funció social de convivència entre 
generacions, ja que les activitats educatives que es fan als horts urbans faciliten la relació 
entre els infants i les persones grans. 
Així doncs, el verd ens aporta benestar, salut i tranquil·litat, millora les condicions 
ambientals, redueix la contaminació i ens ajuda a lluitar contra el canvi climàtic. 
1.1.- Mapa dels horts urbans de Sant Martí 
barcelona.cat/santmarti pàg: 4 
 
 
1.2.- Diagnosi – Situació de cadascun dels horts 
HORT ADREÇA BARRI SITUACIÓ 
Hort del Clot Verneda, 21 El Clot En funcionament  
Hort de Can Cadena Menorca, 25 Sant Martí de Provençals En funcionament 
Fundació Pere Mitjans Cristóbal de Moura, La Vila Olímpica del En funcionament  
92 Poblenou 
Hort Vila Olímpica Doctor Trueta, 81 La Vila Olímpica del En funcionament 
Poblenou 
Casal de Barri La Santander, 6 La Verneda i la Pau En funcionament  
Verneda 
Casal de Barri La Pau Pere Vergés, 1 La Verneda i la Pau En funcionament 
Centre Cívic Parc Buenaventura Muñoz, El Parc i la Llacuna del En funcionament 
Sandaru 21 Poblenou 
Casal Ca l’Isidret Josep Pla, 174 Provençals del Pobl. En funcionament  
Hort Dolors Piera Pl. Isabel Vilà El Parc i la Llacuna Pendent de cessió 
Hort del Cànem Llacuna, 35 El Poblenou Pendent de cessió 
Bioma Àlaba, 24 La Vila Olímpica del Pendent de cessió 
Poblenou 
Horts Via Trajana Via Trajana, 21 La Verneda i la Pau Pendent de cessió 
Hort dels Pebrots Fluvià / Diagonal / Diagonal Mar i el Front Pendent de cessió 
Pallars Marítim del Poblenou 
» 02. Marc legal 
L’any 2013 es va impulsar el Pla del verd i de la biodiversitat, va ser l’instrument estratègic 
per definir els reptes, els objectius i els compromisos del Govern municipal en relació amb la 
conservació del verd i de la diversitat biològica, i per promoure que la població conegués el 
patrimoni natural, en gaudís i en tingués cura, i que reconeix la contribució dels horts de la 
ciutat a la biodiversitat. La mesura constava de 68 accions agrupades en 10 línies 
estratègiques per aconseguir els objectius següents: conservar i millorar el patrimoni natural 
de la ciutat, evitant la pèrdua d’espècies i hàbitats; assolir la màxima dotació de superfície 
verda i la seva connectivitat; obtenir els màxims serveis ambientals i socials del verd i la 
biodiversitat; avançar en el valor que la societat assigna al verd i la biodiversitat; fer la ciutat 
més resilient enfront dels reptes emergents com el canvi climàtic. 
El Pla d’acció municipal 2016-2019 aprovat el 3 de novembre de 2015 (acció 3.2.8) preveu 
“Estendre la pràctica de l’horticultura i augmentar la producció d’aliments ecològics i de 
proximitat en espais públics i privats, emprant, en cada cas el model de gestió adequat, 
barcelona.cat/santmarti pàg: 5 
 
 
impulsant i donant suport als models de gestió comunitària, i amb la intenció d’obtenir els 
màxims serveis socials i ambientals”. 
L’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la Mesura de govern: Programa d’impuls 
de la infraestructura verda urbana. Aquesta mesura es plantejava en quatre línies 
estratègiques, que establien el camí per seguir cap a la concreció de la infraestructura verda 
de la ciutat. Concretament una de les línies, la implicació de la ciutadania en l’increment i 
millora de la infraestructura verda de la ciutat, plantejava com a acció fomentar el verd 
privat mitjançant la promoció d’horts, balcons, terrasses, terrats, cobertes, murs i patis 
enjardinats. Entre les “mesures per incrementar i millorar la infraestructura verda de 
Barcelona”, es concreten, com a línia 3 d’actuació, els objectius següents: 
- Acció 3.1: Impulsar la corresponsabilitat de la ciutadania en la conservació i l’increment 
de la infraestructura verda als parcs, jardins i altres zones verdes de la ciutat. 
- Acció 3.2: Impulsar la custòdia urbana en l’ampliació i la conservació de la 
infraestructura verda a través de les organitzacions socials i comunitàries de la ciutat. 
- Acció 3.3: Impulsar l’agricultura ecològica en espais i solars urbans i periurbans. 
- Acció 3.4: Fomentar el verd privat mitjançant la promoció d’horts, i de balcons, 
terrasses, terrats, cobertes, murs i patis enjardinats. 
- Acció 3.5: Fomentar l’obertura d’espais verds no municipals per a ús públic. 
L’abril de l’any 2019 es presentava des de l’Àrea d’Ecologia Urbana l’Estratègia d’agricultura 
urbana a la ciutat de Barcelona per al període 2019-2030. L’estratègia es projectava com 
l’instrument que ha de planificar les actuacions necessàries per aconseguir millorar i 
augmentar la superfície agrícola a la ciutat, amb un model agroecològic. És a dir, buscant 
que els horts maximitzin els serveis ambientals i socials, i fent créixer la natura a la ciutat en 
benefici de les persones i de la conservació de la biodiversitat. 
En el marc de l’Estratègia d’agricultura urbana de Barcelona, un dels passos preliminars va 
ser el de determinar la situació en què es trobava el conjunt d’iniciatives d’horticultura 
urbana de la ciutat. A la taula 1 es presenten sintèticament els resultats de l’anàlisi DAFO. 
Taula 1. DAFO iniciatives d’horticultura urbana de Barcelona, abril 2019 
DEBILITATS 
- Alta densitat urbana i falta d’espais verds, criteris ecològics no unificats. 
- Falta de mapatge i bases de dades unificades, diversitat d’iniciatives i objectius, manca de 
definició de les tipologies. 
- Manca de cultura d’agricultura i reconeixement de la feina agrícola. 
- Poca gestió comunitària i manca de visió conjunta. 
- Manca de coordinació i comunicació a escala municipal, falta de definicions de 
competències. 
- Rigidesa en la gestió dels horts urbans. 
- Manca de treball en xarxa dels horts, acompanyament, suport tècnic i econòmic. 
barcelona.cat/santmarti pàg: 6 
 
 
AMENACES 
- El canvi climàtic. 
- Sòls contaminants / contaminació de l’aire. 
- Col·lectius bel·ligerants amb l’Ajuntament. 
- Manca de constància en la implicació de les persones en els horts. 
- Temporalitat, precarietat dels horts comunitaris i complexitat jurídica. 
- Dependència del finançament. 
- Context de recuperació econòmica. 
- Dependència del mandat polític. 
FORTALESES 
- Beneficis i serveis ecosistèmics. 
- Condicions climàtiques favorables. 
- Beneficis socials, terapèutics i comunitaris. 
- Diversitat d’iniciatives i forta demanda ciutadana. 
- Programa d’horts escolars. 
- Llarga experiència, alt nombre d’horts i tendència creixent. 
- Recursos existents i possibilitat de reutilitzar altres recursos materials. 
- Convenis i subvencions existents entre entitats de diferents sectors. 
- Partida econòmica per a horts municipals. 
- Pla del verd i de la biodiversitat i mesura de govern: Programa d’impuls de la 
infraestructura verda urbana, Pla d’acció municipal i Pla d’acció de districte. 
- Voluntat política i tècnica. 
- Existència de xarxes informals d’horts comunitaris a Barcelona. 
OPORTUNITATS 
- Zones semiurbanitzades que generen espais per a horts i potencial d’interior d’illa i 
coberta. 
- Creació d’una guia de bones pràctiques. 
- Hort com a equipament. 
- Treballar amb col·lectius en risc d’exclusió i crear llocs de treball. 
- Patrimoni ciutadà per a la gestió comunitària dels horts. 
- Espai disponible per crear un centre d’agricultura urbana. 
- Xarxa d’equipaments ambientals de Barcelona (aules ambientals). 
- Intercanvi de recursos materials i eines col·laboratives virtuals. 
- Mediació de l’Ajuntament per facilitar acords. 
- Potencial de desenvolupament econòmic. 
- Col·laboracions entre entitats i espais de trobada. 
- Sinergies amb programes d’implicació ciutadana i polítiques urbanes. 
- Cobertes municipals com a experiències demostratives d’horts en coberta. 
El 15 de gener de 2020 la ciutat de Barcelona fa la Declaració d’emergència climàtica i 
accelera un seguit de canvis que comprometen tots els agents de la ciutat. Les evidències 
barcelona.cat/santmarti pàg: 7 
 
 
científiques irrefutables i els efectes de la crisi climàtica global que ja estem patint ens 
porten a actuar de manera urgent i contundent. La ciutat pretén ser neutra en carboni l’any 
2050 i reduir, l’any 2030, un 50% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) 
respecte als valors del 1992. Això implica reduir a l’entorn d’1.950.000 tones de GEH. Entre 
moltes altres, algunes mesures que tenen a veure amb la natura són les següents: 
Incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada en tot el 
territori; transformar l’espai públic per millorar-ne les condicions ambientals i de salut, 
recuperant l’espai destinat al vehicle privat per a l’ús social i l‘increment de verd urbà i 
fomentant mitjans de mobilitat sostenibles i col·lectius; dotar d’eines en clau climàtica els 
instruments urbanístics: normativa urbanística, indicadors, rapidesa i mecanismes de 
finançament; evitar la pèrdua de biodiversitat en l’actual context de canvi global. De la 
Declaració, en destaca la seva previsió pel que fa a la “naturalització de la ciutat”, 
desenvolupant deu cobertes i façanes verdes en edificis municipals per fer d’exemple, crear 
deu refugis de biodiversitat, desenvolupar els programes necessaris per protegir les espècies 
de flora i fauna més vulnerables al canvi climàtic i impulsar els corredors verds urbans 
recuperant el sòl orgànic. 
El Pla Natura Barcelona 2021-2030 és un instrument estratègic i participat, que té la visió 
d’una ciutat de l’any 2050 amb una infraestructura verda funcional i ecològica, amb un verd 
equitatiu, accessible, connectat en la trama urbana i amb la xarxa verda metropolitana, per 
maximitzar els serveis socials i ambientals, sobretot els de salut i adaptació al canvi climàtic. 
Aquesta xarxa de natura urbana és apreciada i conservada com a patrimoni natural de la 
Terra, i com a benefici per a les persones i les generacions presents i futures, que gaudeixen 
de la connexió amb la natura i s’impliquen en la creació d’espais verds i en la conservació i 
millora de la biodiversitat. Una part essencial en l’elaboració del Pla Natura 2030 ha estat el 
procés de participació que s’ha dut a terme en diverses fases i que ha servit per compartir la 
diagnosi, consensuar reptes i objectius a llarg termini, i recollir propostes sobre la 
biodiversitat i el verd per elaborar el pla d’acció. Les fases s’han distribuït de la manera 
següent: realització d’un treball intern resultat de l’experiència en la implementació de 
l’anterior pla; codisseny amb diferents serveis de l’Ajuntament; contrast tècnic d’accions i 
projectes amb experts externs d’organitzacions implicades, i participació ciutadana per a 
l’enriquiment del conjunt del pla. 
El programa “Mans al verd”, emmarcat en el Pla Natura (2021-2030), aposta per un model 
de gestió col·laborativa perquè la ciutadania, entitats i empreses s’impliquin activament en la 
cura dels horts urbans. És un programa que engloba totes les iniciatives per implicar la 
ciutadania i els agents econòmics i socials de Barcelona en la cura dels espais verds de la 
ciutat. Pretén, d’una banda, potenciar que la ciutadania prengui la iniciativa cultivant espais 
públics o privats i s’empoderi pel que fa a aquest àmbit i, d’altra banda, disposar de més 
espais verds que contribueixin a la bona salut i el benestar de les persones i de la 
biodiversitat, en el marc d’un model de gestió col·laborativa dels espais públics. Cal donar 
suport a les iniciatives de creació d’horts urbans en solars buits, en espais públics com a 
barcelona.cat/santmarti pàg: 8 
 
 
zona verda, en terrats, etc. Els objectius del programa són: potenciar la participació de la 
ciutadania en la cura del verd ubicat en espais públics o privats; facilitar, endreçar i regular 
les diverses iniciatives d’implicació en el verd ja existents; oferir respostes flexibles a 
oportunitats i necessitats del territori; potenciar un ús més eficient dels recursos; fomentar la 
participació i la transformació social; reforçar la cohesió social i els projectes comunitaris, i 
promoure pràctiques agroecològiques i fomentar la biodiversitat de flora i de fauna. 
2.1.- Patrimoni cessió de locals 
Els criteris generals que guien els paràmetres d’adjudicació dels béns patrimonials i béns de 
domini públic a entitats sense ànim de lucre es basen en el que estipula la Llei 33/2003, de 3 
de novembre, de Patrimoni d’administracions públiques; el Decret legislatiu 2/2003, de 28 
d’abril, del règim local de Catalunya; el Decret de la Generalitat de Catalunya 336/1988, de 
17 d’octubre, del Reglament de patrimoni dels ens locals; la Llei 22/1998, de 30 de 
desembre, de la Carta municipal de Barcelona, i del Reglament orgànic municipal, de 16 de 
febrer de 2001. 
El Decret d’Alcaldia S1/D/2020-875, de 18 de setembre, de creació de la Taula de Patrimoni 
Ciutadà i la Circular “sobre el circuit de funcionament intern del programa de Patrimoni 
ciutadà en l’adjudicació d’espais municipals” (Gaseta Municipal, 31 juliol 2019) estipulen com 
a objecte d’aquesta la valoració dels projectes presentats per les entitats sense ànim de 
lucre, la regulació del procediment d’adjudicació dels béns immobles i el seguiment 
d’aquestes adjudicacions. Des de la constitució de la Taula de Patrimoni Ciutadà en data de 
2017, i a petició de la Direcció de Patrimoni, es va estipular el criteri de no cobrar cap cànon 
a la cessió de solars (horts urbans, pistes de petanca sense local). A més, per tal de 
començar a regular de forma estandarditzada les adjudicacions en el marc del Programa de 
patrimoni ciutadà es va estipular un criteri de durada de cessió al voltant de 4 anys (2+2, 4, 
4+2, 4+4).  
» 03. Justificació 
Al PAD 2020-2023 de Sant Martí: “La Barcelona de progrés, que fa front a les desigualtats i a 
l’emergència climàtica”, aprovat a la Comissió de Govern de desembre de 2019, trobem dues 
mencions als horts urbans: 
- A l’Eix 2. Emergència climàtica, apartat 2.3. Verd urbà i biodiversitat: 
o Impulsar la creació d’horts urbans en espais municipals o privats en desús. 
o Posar en servei els horts urbans de la plaça de Dolors Piera i de la via Trajana. 
- A l’Eix 5. Aprenentatges, creativitat i vincles, apartat 5.2. Cultura: 
o Obrir un nou equipament sociocultural al Besòs i el Maresme a l’antic cinema Pere 
IV, un nou punt central al districte de Sant Martí que ha de servir tant per fer-hi 
barcelona.cat/santmarti pàg: 9 
 
 
gestions municipals com per dur-hi a terme activitats cíviques i culturals per part de 
les entitats del barri. Disposarà d’una coberta enjardinada amb horts urbans, un 
auditori/cinema, sala d’estudi i espais polivalents. 
» 04. Procés participatiu 
En el marc de la Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica del Districte de Sant 
Martí i a demanda del Consell d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, es va 
desenvolupar un procés participatiu per tal de generar una mesura de govern per al foment 
dels horts urbans al Districte de Sant Martí en el període de 2023-2030. 
4.1.- Les sessions 
Les sessions de debat es van celebrar durant els mesos de setembre i octubre de 2022. Els 
agents convocats a les sessions van ser les persones usuàries o gestores d’horts urbans del 
districte de Sant Martí, així com entitats relacionades i ciutadania interessada. Concretament, 
s’han dut a terme les dues sessions següents: 
1a sessió de debat 
Dijous 29 de setembre de 2022, d’11 a 13 h 
Casal de Gent Gran de la Verneda Alta 
3 persones participants 
2a sessió de debat 
Dimarts 11 d’octubre de 2022, de 17 a 19 h 
AKASHA Hub Barcelona 
8 persones participants 
El procés es va proposar a partir de les limitacions i problemàtiques que afecten els horts 
urbans, marcant tres objectius per assolir: 
1. Dur a terme un diagnòstic, per tenir informació sobre quina és la situació dels horts 
urbans posterior a la pandèmia. 
2. Detectar quines són les principals limitacions de l’actual model d’horts urbans i 
generar propostes que ajudin a construir un nou model d’horts urbans. Un 
model que afavoreixi la transició ecològica. 
3. Contribuir a fer que els horts siguin espais d’inspiració i transformació dels 
hàbits de consum, afavorint la sobirania alimentària, donant suport als productors 
ecològics i de proximitat, consumint productes de temporada, etc. 
Les dues sessions de debat van constituir la segona i tercera fase del procés. En primera 
instància, el dimarts 20 de setembre es va dur a terme la presentació en el marc del Consell 
barcelona.cat/santmarti pàg: 10 
 
 
d’Emergència Climàtica. Posteriorment a les sessions de debat es va dur a terme durant el 
mes d’octubre el retorn del present informe. 
La metodologia proposada pel desenvolupament de les sessions dividia el debat en tres parts 
diferenciades. Fent un símil amb el cultiu, els tres blocs del debat han estat els següents: 
1. Preparem la terra. En aquesta primera part s’ha proposat revisar els principals 
aspectes de millora, així com els avantatges dels horts urbans. 
2. Sembrem les llavors. El segon bloc pretén projectar-se cap al futur, indagant com 
ens agradaria que fossin els horts urbans d’aquí a 10 anys. 
3. Collim els fruits. Finament, el tercer bloc de les sessions està reservat per generar 
propostes per aplicar-les per tal d’apropar-se al futur projectat anteriorment. 
4.2.- Proposta de línies d’actuació 
Els resultats obtinguts de les dues sessions de debat, en forma de propostes, van servir per 
a la redacció de les línies d’actuació de la mesura de govern per al foment dels horts 
urbans per al període 2023-2030. 
En el primer bloc de les sessions, anomenat Preparem la terra, es va dur a terme la 
diagnosi sobre l’estat actual dels horts urbans tant al districte de Sant Martí com al conjunt 
de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, es van identificar diversos aspectes de millora i 
fortaleses. La detecció dels aspectes que cal millorar així com dels avantatges, es va 
desglossar en els quatre eixos següents: 
● Eix 1. Ambiental. 
● Eix 2. Social 
● Eix 3. Econòmic. 
● Eix 4. Administració pública. 
A la taula 2 es presenten les principals aportacions per cada un dels eixos referents als 
aspectes de millora dels horts urbans en l’actualitat i, en la taula 3, les fortaleses. Un aspecte 
que cal remarcar per la interpretació de les aportacions és que tant les fortaleses com les 
debilitats relacionades amb els horts urbans, generalment, estan vinculades directament amb 
l’experiència personal i col·lectiva de l’espai en què participa. 
Taula 2. Aspectes de millora dels horts urbans, per eixos. 
Eix 1. Ambiental 
- Millorar l’ús que es fa de l’aigua. Per exemple, el sistema de regadiu pot provenir, 
sempre que sigui possible, de l’aigua de la pluja, per poder estalviar en el consum 
d’aigua potable. 
- Utilitzar plaques solars per a la il·luminació dels horts, sobretot durant els mesos 
barcelona.cat/santmarti pàg: 11 
 
 
d’hivern. 
- Regenerar el sòl 1) Revertint la situació de contaminació del sòl provocada per metalls 
pesants, i 2) Millorant el drenatge del sòl. 
- Introduir noves plantes per prevenir els canvis climatològics provocats pel canvi climàtic. 
Eix 2. Social 
- Generar més i millor educació ambiental, sensibilitzant sobre el medi ambient mitjançant 
l’educació. 
- Promoure la igualtat de gènere dins dels horts urbans (en l’actualitat es percep que hi ha 
molts més homes que participen d’aquests espais). 
- Generar connexions intergeneracionals i interculturals dins dels barris. 
- Sensibilitzar la comunitat sobre la importància dels horts urbans per la salut mental. 
- Incrementar un activisme “verd”. 
- Generar plans comunitaris a partir de les ordenances municipals. 
Eix 3. Econòmic 
- A través de l’aprovació dels pressupostos, fer èmfasi en projectes que promoguin horts 
verticals. 
- Poder generar capacitat econòmica a partir dels excedents de la producció. 
- Actualment molts projectes no són econòmicament viables i depenen, en molts casos, 
únicament de les subvencions i ajudes públiques. 
- Facilitar l’economia de les entitats que gestionen els espais. A través dels contractes de 
cessió facilitar recursos per desenvolupar els projectes. 
Eix 4. Administració pública 
- S’ha de definir què és un hort urbà i quins serveis ha de donar. 
- La normativa actual limita la sostenibilitat, prohibeix cultivar dins la ciutat. 
- Garantir que el producte que és genera en els horts compleixi els criteris sanitaris. 
- A causa de la normativa, hi ha espais i equipaments municipals que estan infrautilitzats. 
- Desenvolupar un pla de compostatge i matèria orgànica. 
- Fer més fluida la posada en marxa de projectes i de la cessió d’ús.  
Taula 3. Fortaleses dels horts urbans, per eixos. 
Eix 1. Ambiental 
- Els horts urbans són grans embornals de carboni. 
- Són espais de lliure acció arquitectònicament. 
- Ajuden a incrementar la biodiversitat a la ciutat. 
- Crea refugis ambientals. 
- Connecta la comunitat amb la cultura de cultivar. 
Eix 2. Social 
- Generen inserció laboral i fan la funció d’escoles formadores. 
- Són un espai de trobades socials. 
barcelona.cat/santmarti pàg: 12 
 
 
- Genera comunicació entre entitats, organitzacions, comunitats i empreses. 
- Ajuden a la rehabilitació mental a través d’experiències multisensorials. 
- Són espais integratius de creixement social. 
- Promouen l’expressió personal, a través d’un hobby. 
- Generen cultura de barri, alhora que en milloren el teixit social. 
- Faciliten la connexió intergeneracional. 
- Promouen la participació ciutadana. 
- Són un espai per prevenir problemàtiques de salut mental. 
Eix 3. Econòmic 
- Són un espai d’unió ciutadana que pot ser exemple i altaveu d’un canvi de model 
socioeconòmic. 
Eix 4. Administració pública 
- Fan tasques de facilitació. 
A partir dels aspectes identificats en el primer bloc de la sessió, es va dur a terme el segon 
debat, anomenat Sembrem les llavors, amb l’objectiu de projectar-se cap al futur, 
indagant com ens agradaria que fossin els horts urbans d’aquí a 10 anys. En aquest sentit, i 
amb els mateixos quatre eixos de treball del primer bloc, es van identificar quins han de ser 
els objectius que s’han d’assolir. 
A la taula 4 es presenten les principals aportacions al debat per cada un dels quatre eixos de 
treball, referents als objectius que s’han d’assolir en un termini de 10 anys. 
Taula 4. Objectius per assolir en 10 anys a través dels horts urbans, per eixos. 
Eix 1. Ambiental 
- Potenciar la bioconstrucció. 
- Els espais i equipaments públics han de ser exemple del futur que ens imaginem: horts 
verticals, plaques solars, escocells, places verdes, etc., a través de la gestió comunitària. 
- Promoure infraestructures bàsiques, en aules i espais tancats com a “laboratoris/cuines” 
d’investigació i desenvolupaments d’accions encaminades a la sostenibilitat i a la 
sobirania alimentària. 
- A través dels horts urbans, protegir i donar suport a l’agricultura del voltant de la ciutat. 
Eix 2. Social 
- Incrementar l’activisme envers la sostenibilitat. 
- Augmentar la intel·ligència col·lectiva com a element transformador de la ciutat. 
- Que els horts urbans siguin un centre de conferències i assemblees sobre el medi 
ambient. 
- Ser espais de generació d’idees i projectes ciutadans verds. 
Eix 3. Econòmic 
- Canviar el model socioeconòmic del consum. 
barcelona.cat/santmarti pàg: 13 
 
 
- Cuinar i vendre productes sorgits dels horts. 
- Vendre llavors i plantes fer finançar el manteniment dels espais. 
Eix 4. Administració pública 
- - - - - - - - - - - - - -  - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -  
Finalment, les sessions van acabar amb el darrer bloc, anomenat Collim els fruits. Aquest 
moment de la sessió va estar reservat per generar propostes que cal aplicar per tal 
d’apropar-se al futur projectat anteriorment. El treball d’aquest bloc també es va fer seguint 
els quatre eixos diferenciats al llarg de la sessió. 
A la taula 5 es presenten les principals aportacions per cada eix de treball, referents a les 
accions i actuacions que s’han de dur a terme per assolir els objectius proposats. 
Taula 5. Accions i actuacions per desenvolupar als horts urbans, per eixos. 
Eix 1. Ambiental 
- Generar autosuficiència energètica. 
- Ser vivers comunitaris per mitigar els efectes del canvi climàtic. 
- Orientar alguns espais dels horts per la producció de llavors de plantes endèmiques i 
espècies forestals que contribueixin a regenerar espai degradat per incendis o 
desforestacions. 
- Ser espais d’exemple i implementació de banys secs. 
- Promoure espais lúdics. Parcs dins dels horts, i horts dins dels parcs. 
- Apostar per horts/jardins verticals en les façanes dels equipaments municipals. 
Eix 2. Social 
- Elaborar plans comunitaris enfocats en els interessos de les comunitats que donen vida 
als horts. 
Eix 3. Econòmic 
- - - -  - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -  
Eix 4. Administració pública 
- Facilitar el cultiu en solars actualment en desús. 
- Facilitar informació i assessorament jurídic a les entitats i col·lectius que volen promoure 
projectes als horts urbans. 
- Recuperar l’espai i/o la memòria, d’antics horts urbans, actualment en desús. 
- Promoure un observatori que estudiï els nous models d’horts urbans que estan sorgint 
arreu, quins resultats estan donant i, en el cas que sigui possible, com es poden aplicar 
als diferents barris de Barcelona, sempre sent conscient que la realitat i el context de 
cada barri és diferent. En aquest sentit, no crear models estàndards per tota la ciutat. 
- Promoure un model modular d’horts, amb diferents espais i mobiliari per a usos 
diferents. 
- Promoure plans d’adaptació i mitigació comunitària envers el canvi climàtic. 
barcelona.cat/santmarti pàg: 14 
 
 
» 05. Recursos – Pla i línies d’actuació 
Línia 1.- Social / Educació 
1.- Continuació i potenciació del suport als horts escolars. 
2.- Promoció de l’activisme verd a través de l´educació. Utilitzar els recursos que ja tenim 
a l’àrea i compartir-los tant en escoles com amb entitats. Posar-los a disposició dels 
equipaments municipals de referència com ara casals i centres cívics i entitats. 
3.- Fer una guia aprofitant el projecte d’alimentació sostenible per la presa de consciència 
respecte al nostre cos i la salut que és fonamental per exercir el dret a aliments sans, 
responsables amb el medi ambient i adquirits per processos econòmics justos. 
4.- Generació de connexions intergeneracionals, prenent com a model l´hort del Clot, 
impulsant trobades entre entitats, escoles i casals de gent gran. 
5.- Generació de connexions interculturals, prenent com a model l’hort del Clot, cedint 
espais perquè puguin generar comunitat i fer xarxa. 
6.- Vincular l’activitat generada als horts amb la salut mental. Treballar conjuntament amb 
les entitats de referència de districte per tal de recollir propostes i generar un 
document d’accions per executar. 
7.- Promoure, en col·laboració amb l’àrea de Feminismes, la igualtat de gènere, ja que 
actualment es perceben molts més usuaris homes que dones.  
8.- Generació de plans comunitaris que permetin la connexió entre diferents espais d’horts 
urbans que permetin compartir tant experteses com recursos que generin xarxa. 
9.- Generació de plans d’adaptació i mitigació comunitària amb les entitats vers al canvi 
climàtic. 
Línia 2.- Ambiental 
1.- Promoció dels horts verticals, començant per edificis públics. 
2.- Estendre la superfície d’horts urbans en espais públics o privats mitjançant acords. 
3.- Impulsar la regeneració de sòls experimentant amb diferents opcions naturals 
(micel·lids, plantes, bacteris) i mitjançant la col·laboració amb universitats i entitats 
avançant-nos a la nova normativa europea que no permetrà els trasllat de terres 
contaminades en forma de residu, apostant per projectes pilot. 
4.- Determinació dels diferents tipus d’horts i definició de les diferents opcions de gestió 
apostant clarament per la gestió cívica. 
5.- Gestió de l’aigua com a recurs finit:  
barcelona.cat/santmarti pàg: 15 
 
 
6.- Promoure projectes d’aeroponia per tal d’aprofitar la humitat ambiental començant 
amb projectes pilot. 
7.- Promocionar el disseny i la utilització d’estructures de recollida d’aigua de pluja. 
8.- Control de la bona gestió de l’hort: Formacions i auditories per tal d’evitar residus 
producte de gestions deficients o que puguin atreure insectes nocius. 
9.- Aprofitar els horts per millorar el drenatge dels nostres sòls desasfaltant i 
despavimentant. 
10.- Promoure la introducció de noves plantes als espais que ens permetin tenir resiliència 
davant del procés de canvi climàtic que estem experimentant i que no té marxa enrere. 
11.- Instal·lació de plaques solars als espais que ho permetin, tant per l’ús dels mateixos 
horts com per contribuir amb els possibles sobrants a comunitats de l’entorn generant 
xarxa. 
12.- Aprofitar aquest espais per sumar-los a la xarxa de ciutat de refugis climàtics i 
ambientals. 
13.- Sumar els espais hortícoles a l’activitat de les aules ambientals com a llocs on es pugui 
compartir coneixement i que es puguin definir com a àgores. 
Línia 3.- Econòmica 
1.- Facilitar solars en desús. 
2.- Treballar en les cessions per tal que les entitats puguin desenvolupar l’activitat agrícola 
a llarg termini.  
3.- Treballar amb les institucions competents per tal de facilitar que els horts urbans no 
només estiguin forçats a destinar els productes produïts a l’autoconsum, ja que quan 
parlem de sobirania alimentària i de canvis profunds de model per tal d’encaminar la 
ciutat a la resiliència davant de l’emergència climàtica és necessari que pugin formar 
part de l’economia de la ciutat: 
a. Ajudar a la promoció de projectes de llarg recorregut que puguin ser una via de 
consum d’aliments que ajuden a disminuir el consum massiu i propiciant l’economia 
circular per fer les ciutats més autosuficients. Per fer això efectiu, impulsar la creació 
d’una guia sobre els requisits necessaris per la comercialització dels aliments produïts 
complint el Real Decreto 1086/2020, de 9 de diciembre, por el que se regulan y 
flexibilizan determinadas condiciones de aplicación de las disposiciones de la Unión 
Europea en materia de higiene de la producción y comercialización de los productos 
alimenticios y se regulan actividades excluidas de su ámbito de aplicación i les normes 
d’higiene de productes alimentaris que estableix el Reglament 852/2004, les de venda 
de productes ecològics regulades al Decret del Parlament Europeu 2018/848 i altres 
normatives relacionades. 
barcelona.cat/santmarti pàg: 16 
 
 
b. Instar i treballar amb la Generalitat i l’Estat els canvis socioeconòmics necessaris en 
la legislació per poder arribar a fer que aquests espais siguin viables econòmicament i 
entrin de manera activa en l’economia circular encaminat a un canvi de model 
socioeconòmic i que generi llocs de feina. Definir, per tant, les funcions i serveis de 
manera clara per permetre que es pugui cuinar el producte, vendre des de llavors a 
excedents de producció que els pugui fer sostenibles econòmicament i no els faci 
dependre de subvencions. Mentre arriben aquests canvis, destinar partides o treballar 
subvencions que donin suport a aquests espais. 
c. Permetre la comercialització (ja sigui directa a l’hort, a través de mercat de pagès o 
altres vies) de productes dels horts urbans als que s’incloguin al Registre general de la 
producció agrícola (REGEPA), segons Real Decreto 9/2015, de 16 de enero, por el que 
se regulan las condiciones de aplicación de la normativa comunitaria en materia de 
higiene en la producción primaria agrícola, i acreditin el compliment dels requisits 
necessaris d’higiene alimentària. 
4.- Promoció de la bioconstrucció en cadascun dels espais oberts.  
a. Maximitzar els materials reciclats per a un òptim reaprofitament dels recursos, 
revertint d’aquesta manera tant el malbaratament de materials, beneficiant la natura i 
optimitzant, així també, els recursos econòmics.  
b. Creació d’una guia de nous materials o elements per tal que es pugui dur a terme. 
5.- Promoció de models modulars d’horts que en permetin el trasllat quan calgui i que el 
mobiliari pugui fer-se servir per a diferents usos. 
Línia 4.- Administració pública 
1.- Creació i difusió de material al respecte en espais municipals. Ampliar-ho a xarxes amb 
infografies clares. 
2.- Sumar a l’espai tècnic persones formades en l’àmbit mediambiental a tots els districtes 
i generar sinergies per treballar en conjunt amb les universitats en termes innovadors 
que ens condueixin a la sobirania alimentària. 
3.- Unificació de criteris en el procés de creació d’un hort urbà i creació d’una guia per fer-
ho. 
4.- Ordenació clara de les tipologies i model de governança cap a la gestió cívica dels 
espais. 
5.- Generació de xarxa entre els horts amb la realització d’una llista dels recursos per 
compartir, tant educatius com d’altre tipus. 
6.- Creació d’una figura de suport tècnic que pot estar vinculat a la futura (o futures) aula 
ambiental. 
barcelona.cat/santmarti pàg: 17 
 
 
7.- Formació o contractació d’una tècnica especialitzada en medi ambient al DSPiT. 
8.- Creació d’un mapa on es recullin tots els horts urbans del districte i actualització 
periòdica amb les noves incorporacions. 
9.- Facilitació d’assessorament jurídic per a les tramitacions necessàries en la creació, 
manteniment i millora dels projectes d’horts. 
10.- Generació d’un observatori, on es puguin estudiar els diferents models que estan 
sorgint, analitzar els resultats per poder aplicar les bones pràctiques detectades a la 
resta d´espais de la xarxa d’horts. 
» 06. Seguiment 
El seguiment de la mesura es durà a terme a la Taula d’emergència climàtica. 
barcelona.cat/santmarti pàg: 18