Pacte del Temps de Barcelona
Anuari 2022
Memòria Direcció de Serveis de
Març 2023 Gènere i Polítiques del
Temps   
Aquesta és la primera edició de l'Anuari del Pacte Direcció de Serveis de Gènere
del Temps, un document que recull les activitats i Polítiques del Temps
dutes a terme al llarg del 2022 a l'empara d’aquest Gerència Municipal
acord de ciutat impulsat per l’Ajuntament de Ajuntament de Barcelona
Barcelona. El Pacte del Temps, del qual actual-
ment formen part més de 300 organitzacions 
barcelonines, té la finalitat d’avançar cap a uns 
usos del temps més saludables, igualitaris, 
eficients i sostenibles.
L’Anuari 2022 del Pacte del Temps de Barcelona es 
divideix en tres parts. A la introducció coneixerem 
quines han estat les actuacions i novetats principals 
de l’any a través d’una entrevista a la regidora de 
Salut, Envelliment i Cures, i a la gerent de l’Ajunta-
ment de Barcelona. La segona part està dedicada a la 
Capitalitat Mundial de les Polítiques del Temps, un 
reconeixement que aquest any ha recaigut en la ciutat 
de Barcelona, i reflexionarem sobre les temàtiques 
tractades en les diferents activitats organitzades en 
aquest marc. Finalment, la tercera part analitza les 
polítiques del temps en clau municipal, destacant les 
actuacions desenvolupades tant per part del consisto-
ri com de les entitats membres del Pacte.
Podeu navegar pel document
de manera dinàmica clicant aquí.
Es pot consultar totes les novetats
del Pacte del Temps i les polítiques 
impulsades al web de l’Ajuntament: 
barcelona.cat/usosdeltemps
2 Ajuntament de Barcelona
Índex de
continguts
 1 Introducció 4
2 Barcelona, Capital Mundial de les Polítiques del Tem ps 8
Usos del temps i infància: per una conciliac ió 11
del temps amb més qualitat
 
La relació entre pobresa de temps i salut p ública 14
Imaginant un món sostenible a través de la rev olució del temps 17
L’Assemblea General de la Xarxa Mundial per les Polítiques del Temps 19
Construir juntes, la palanca per canviar els usos del temps actuals 21
3 El 2022 posem Barcelona a l’hora
Les polítiques municipals del temps com a impulsores del canvi 23
La importància del pacte ciutadà per una transformació 27
de la cultura de temps
El canvi comença a dins: Servei d’Assessorament 31
per la Igualtat i l’Organització del Temps  
 
 
 
 
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 3
1 Introducció
El 2022 ha estat un any de canvis importants, marcat per 
l’expansió del Pacte del Temps i pel nomenament de 
Barcelona com a Capital Mundial de les Polítiques del 
Temps. A l’octubre, en el context de la trobada anual de 
les entitats que formen el Pacte del Temps, la regidora de 
Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, 
Gemma Tarafa, i la gerent municipal, Sara Berbel, 
reflexionaven sobre els aspectes clau i les novetats 
d’aquest any en una entrevista que us resumim a 
continuació, i de la qual us convidem a escoltar la versió 
completa en el vídeo adjunt.
4 Ajuntament de Barcelona
Pregunta (P.)
En quin moment l’Ajuntament de Barcelona decideix fer i promoure 
polítiques del temps?
Gemma Tarafa (GT.)
Un bon ús del temps impacta directament en la salut, la igualtat, l’eficiència 
en les organitzacions i la sostenibilitat. S’ha fet evident que una mala 
distribució i organització del temps afecta les hores de son de la 
ciutadania, cosa que, d’acord amb diversos estudis, incrementa les taxes 
de mortalitat, obesitat i diabetis i origina problemes de salut mental, 
cognitius i cardiovasculars en la ciutadania. 
Pel que fa a l’àmbit local, les dades assenyalen que un 34% de les dones i 
un 31% dels homes de la ciutat de Barcelona no dormen les hores que 
haurien de dormir fruit d’una mala organització i distribució del temps, 
associada, en la majoria de casos, a la incapacitat de conciliar la vida 
familiar, personal i laboral. Així que, tenint en compte aquestes xifres, 
l’Ajuntament de Barcelona no es podia quedar sense actuar. El nostre 
objectiu és impulsar polítiques de temps que reconeguin el temps com un 
dret de ciutadania. 
P. Podeu posar-me alguns exemples concrets de les polítiques que 
fa l’Ajuntament? Exemples que puguem trobar al nostre dia a dia.
GT.
Si bé l’Ajuntament de Barcelona a través del Pacte del Temps està 
treballant en una gran varietat de polítiques que entronquen amb diferents 
eixos estratègics i dels quals ja parlarà Sara Berbel, algunes de les 
polítiques de temps que m’agradaria destacar van dirigides a les cures, i en 
concret, a les persones cuidadores. D'una banda, tenim el projecte 
Concilia, un servei de cangur municipal professionalitzat que s’ha posat en 
funcionament en diversos districtes de la ciutat, i, de l’altra, la Targeta 
Cuidadora, un servei del qual ja s’estan beneficiant 2.000 persones i que 
ofereix un total de catorze serveis o prestacions dirigides a les persones 
cuidadores. Tots dos serveis, que ofereixen un temps de respir a les 
persones cuidadores, són complementaris a altres polítiques com les 
Superilles o Patis Oberts, i recuperen una dimensió més humana de la 
ciutat, afavorint la proximitat i ajudant a descongestionar la ciutat, 
repensant l’urbanisme.
P. Però per canviar realment com utilitzem el nostre temps, no 
només necessitem de política pública, hi ha alguna cosa més, oi?
GT.
Com tu dius, és important destacar que les polítiques públiques només 
esdevenen una part més de l’engranatge per promoure una nova cultura 
del temps més saludable, igualitària, eficient i sostenible, en què és tant o 
més important la iniciativa privada i comunitària per impulsar aquest 
canvi cultural. És precisament en aquest marc de col·laboració i treball 
conjunt que sorgeix el Pacte del Temps, un compromís de ciutat que, 
entre molts altres agents de la ciutat, agrupa totes les entitats que estaven 
presents en la trobada i del qual ara us farà cinc cèntims Sara Berbel.
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 5
P. Aquest Pacte del Temps ha anat evolucionant des de la seva 
creació. Quines novetats ens podeu explicar?
Sara Berbel (SB.)
Abans que res hem de pensar que el Pacte del Temps és un projecte viu i 
canviant que ha incorporat algunes novetats com el concepte de dret al 
temps o l’eix de Ciutat Sostenible.
El dret al temps és la idea que totes les persones com a ciutadanes tenen 
dret a un mínim de temps propi i a un grau d’autonomia per decidir sobre 
aquest. Les persones que no gaudeixen d’aquesta autonomia ni temps 
propi moltes vegades es troben en una situació de pobresa de temps, que 
és present especialment en persones amb un baix nivell socioeconòmic.
Amb la creació del nou eix de treball Temps i Ciutat Sostenible, volem 
seguir repensant el model de ciutat que volem que sigui Barcelona per tal 
que aquesta pugui respondre a un model de ciutat amb una infraestructura 
urbana inclusiva, sostenible, accessible i segura. En aquesta línia, a través 
del projecte Vila Veïna estem treballant en la implementació de la Ciutat 
dels 15 minuts, que acosta els serveis a la ciutadania.
També volem mantenir viu el cor del Pacte del Temps, que és el grup 
motor, un conjunt d’organitzacions i entitats clau que ens donen suport a 
l’hora de definir l’estratègia que cal seguir i ens aporten constantment 
noves idees i reptes. Aquest any donarem la benvinguda al grup motor a 
les entitats següents: Espai Mediambiental Cooperativa, Consorci de Salut 
i Social de Catalunya, Associació de Professionals de la Gestió Cultural de 
Catalunya, CrearSA, AFFAC - (associacions federades de famílies 
d'alumnes de Catalunya), A CRA (associació catalana de recursos 
assistencials), Viu el teatre i l’Associació Catalana de Professionals de 
Joventut (ACPJ).
6 Ajuntament de Barcelona
P. Què vol dir que Barcelona és la Capital Mundial
de les Polítiques del temps, què implica?
SB.
Pensant en idees que ajudessin a promoure les polítiques del temps en 
municipis i regions, i que visibilitzessin tota la feinada que ja es fa, la Xarxa 
de Governs Locals i Regionals per les Polítiques del Temps va decidir crear 
la Capital Mundial de les Polítiques del Temps, que persegueix 
desvetllar una consciència ciutadana, promoure la visibilitat i la 
sostenibilitat de la Xarxa de Governs Locals i Regionals per les Polítiques 
del Temps, i impulsar i consolidar polítiques de temps innovadores dintre 
de les institucions d’acollida.
Donada la llarga trajectòria de l’Ajuntament de Barcelona en aquest àmbit, 
i d’acord amb l’estratègia de promoció de Barcelona i Catalunya com a 
referents en polítiques de temps al món, Barcelona es va presentar com 
a candidata a ser la primera Capital Mundial del Temps i la seva 
candidatura va ser aprovada per l’Assemblea de la Xarxa l’any passat.
La capitalitat de Barcelona està lligada a una pluralitat d’activitats, que 
inclouen xerrades tancades i d’altres d'adreçades a tota la ciutadania. 
Algunes d’aquestes activitats són uns tallers que hem preparat per a les 
més petites i els més petits, trobades amb altres municipis o el treball amb 
altres institucions regionals.
Síntesi de l’entrevista mantinguda amb Gemma Tarafa, Regidora de Salut, Envelliment,
i Cures i Sara Berbel, gerenta de l’Ajuntament de Barcelona, entrevistades per Romina 
Vallès, en el marc de la Trobada Anual del Pacte del Temps feta el 19 d’octubre de 2022.
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 7
2 Barcelona,
Capital Mundial de les
Polítiques del Temps
La Xarxa de Governs Locals i Regionals per les Polítiques del Temps va néixer a 
Barcelona l’any 2008, inicialment com a Xarxa de Ciutats Europees per les Polítiques del 
Temps. Actualment, a més de ciutats com Barcelona, Bogotà, Bolzano, Milà o 
Estrasburg, en formen part governs locals i regionals i compta amb la col·laboració 
de diverses organitzacions.
L’objectiu principal de la Xarxa és compartir coneixements entre els membres, 
mitjançant l’intercanvi d’experiències, aprenentatges i bones pràctiques en polítiques 
del temps amb l’objectiu de promoure-les internacionalment. És per aquesta vocació 
internacional que la Xarxa està oberta a les ciutats, metròpolis i regions de tot el món.
El concepte de “Capital Mundial de les Polítiques del Temps” va ser creat per la Xarxa amb 
la intenció de despertar una major consciència i augmentar la visibilitat d’aquestes 
polítiques, així com de fer-les arribar a la ciutadania. Seguint aquests criteris, el febrer del 
2022 la Xarxa va escollir Barcelona com a primera Capital Mundial de les Polítiques del 
Temps durant el període 2022-2023, i així reconeixia la llarga trajectòria de la ciutat en el 
desenvolupament de polítiques del temps, inclosos assoliments històrics i actuacions 
destacades. 
Aquesta és una fita important per a la ciutat que ha servit per reforçar i impulsar encara més 
el compromís històric del seu consistori i de tota la ciutat amb una organització dels temps 
més saludable, igualitària, eficient i sostenible.
8 Ajuntament de Barcelona
La Capitalitat Mundial pretén:
Desvetllar una consciència ciutadana a través de campanyes de 
sensibilització i comunicació.
Promoure la visibilitat i la sostenibilitat de la Xarxa de Governs Locals i 
Regionals per les Polítiques del Temps, de manera que n'esdevingui 
l'ambaixadora en diferents fòrums d’arreu del món.
Organitzar esdeveniments internacionals i participar-hi activament.   
1. La Declaració de Promoure i consolidar polítiques del temps innovadores, en el cas de 
Barcelona sobre l’Ajuntament de Barcelona impulsant el Pla d’acció de la Declaració de 
Polítiques del Temps 1
és un compromís Barcelona sobre Polítiques del Temps (2022-2023) .
politic de més de 
100 organitzacions 
de tot el món que es 
comprometen a 
avançar cap al dret 
al temps, i del que 
l’Ajuntament de 
Barcelona és 
signatari. Es pot 
consultar el text i el 
Pla d’Acció aquí.
Per aconseguir-ho, des de l’Ajuntament s’han impulsat tres tipus d’activitats. Un primer 
bloc s’ha centrat a potenciar la ciutat de Barcelona com a referent internacional en 
polítiques del temps, sobretot a través de la coorganització i participació activa en la 
Time Use Week (TUW), el principal esdeveniment internacional sobre polítiques del temps 
que se celebra cada any a Barcelona i que enguany com a capital, és l'escenari de 
l’assemblea de la Xarxa de Governs Locals i Regionals per les Polítiques del Temps. A més, 
s’ha participat en diferents fòrums internacionals, com la Semana Iberoamericana de los 
Horarios y el Tiempo, celebrada al setembre, i s’han organitzat trobades destinades a 
l’intercanvi d’experiències i coneixements, com la jornada “Polítiques del temps en el món 
local: experiències, reptes i oportunitats”, que al juny va aplegar diferents municipis de 
l’Estat espanyol, coorganitzada amb la Federació Espanyola de Municipis, l’Associació 
Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis.
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 9
El segon tipus d’activitats s'ha orientat a augmentar la consciència ciutadana sobre el 
dret al temps com a aspecte clau per millorar la qualitat de la vida quotidiana. En 
aquest sentit, s’ha desplegat una campanya de comunicació ciutadana amb l’eslògan “El 
valor del teu temps”. La campanya ha inclòs bosses de roba, llibretes i un conjunt de 
postals amb recomanacions per millorar els usos del temps, que han arribat a 304 
equipaments de tota la ciutat. També s’han organitzat actes en diferents punts de la 
ciutat sobre temàtiques diverses i en formats adaptats a tota mena de públics.  
Alguns exemples són els tallers per a infants titulats “Barcelona, el temple del temps”, que 
s’han organitzat en vint equipaments de la ciutat; la xerrada “Temps, descans i son”, 
orientada a millorar els hàbits de son i descans de la ciutadania i que s’ha impartit als deu 
districtes de Barcelona, i una acció dirigida al professorat d’educació física de la ciutat en 
què es reflexiona sobre la relació entre temps, esport i salut. Aquesta darrera s’ha impartit 
en el marc de les jornades organitzades per l’Institut Barcelona Esport, amb l’objectiu de 
sensibilitzar el professorat sobre la importància de l’hora quan es planifica activitat física.
Finalment, el darrer bloc d’activitats ha consistit en l’impuls de polítiques públiques que 
contribueixin a avançar cap al dret al temps. Per reforçar i donar visibilitat a aquestes 
polítiques, s’ha fet una tasca d’identificació de les actuacions que està 
desenvolupant actualment l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de facilitar-ne el 
seguiment i promoure una acció coordinada. Les actuacions, 71 en total, han estat 
recollides en un informe del qual, entre d’altres, es desprèn que la major part estan 
vinculades a l’àmbit social.
Des de l’Ajuntament de Barcelona esperem que aquest any com a Capital Mundial de les 
Polítiques del Temps hagi contribuït a reforçar la consciència ciutadana sobre la 
importància del dret al temps, així com animat altres institucions públiques i organitzacions 
privades a sumar esforços per millorar l’organització temporal actual de la nostra societat.
Laura Pérez Castaño
Quarta Tinenta d’Alcaldia i Regidora de Drets Socials, 
Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona
Presentació de
la Capital Mundial 
de les Polítiques 
del Temps de
Barcelona al
Saló de Cent.
(Vídeo de 
Betevé)
10 Ajuntament de Barcelona
2.2 Usos del temps i infància:
per una conciliació del temps amb més qualitat.
Quan parlem dels usos del temps i la infància ens trobem davant d’un dilema de conciliació 
del temps: d'una banda, tant els infants (com ens diuen a través del Parlen els nens i 
nenes) com les mares i els pares volen passar més temps en família i, de l’altra, la 
centralitat que ocupa el temps de treball (tant productiu com domèstic i de cures) fa que el 
temps de gaudi en família sigui més reduït o de menys qualitat. Perquè de la qualitat també 
n’hem de parlar. 
Si les escoles fessin jornades intensives com en altres indrets, gaudiríem de més temps de 
qualitat en família? O s’incrementarien les desigualtats de gènere i les dones disminuirien 
la seva faceta laboral, amb la consegüent reducció d'ingressos, progrés professional i 
pensió futura? Tenir un infant a casa connectat a una pantalla durant moltes hores (sigui 
televisió, videojocs o tauleta) és el que ens imaginem quan pensem a “passar més temps 
en família” o és el que acaba passant en moltes famílies que no tenen altres opcions? Si 
trenquem amb la divisió sexual del treball, però no avancem cap a nous paradigmes i ho 
volem fer tot amb el mateix temps disponible, tindrem persones adultes estressades com 
a models per als nostres infants? Volem mares que renuncien a les seves vides 
professionals i que arrosseguen les seves frustracions davant dels infants? Volem pares 
absents en l’educació dels nostres infants o potser també cal trencar aquest sostre de 
vidre masculí? Volem avis i àvies fent una feina a temps complet en l’educació i la cura dels 
infants, o els seus progenitors n'haurien de ser els principals referents? Davant d’aquests 
dilemes de temps, quines vies de solució trobem? 
En primer lloc, necessitem que l’àmbit del treball productiu i de cures estigui més equilibrat 
(de fet, en l’equació també caldria introduir-hi el temps personal i d’oci si volem tenir una 
vida saludable). Centrant-nos en el temps laboral, seria necessari avançar cap a jornades 
de 30 o 35 hores, amb flexibilitat horària, possibilitat de treball a distància, dret real a la 
desconnexió digital i pauses curtes i saludables (la Xarxa d’empreses NUST a Barcelona 
n’és una bona pràctica). També cal avançar cap a la corresponsabilitat de parella en el 
temps dedicat a les tasques domèstiques i de cura, que seria possible si alliberéssim 
temps dels nostres àmbits professionals, però també d’altres aspectes de la nostra vida. 
Les baixes parentals iguals i intransferibles són, en aquest sentit, imprescindibles, ja que la 
implicació dels homes en les etapes primerenques de la cura canvia el seu patró laboral i 
de cures al llarg de la vida. 
En segon lloc, necessitem governs i ciutats que vetllin des del vessant públic per la tasca 
de cures i educativa dels nostres infants (al mateix temps que les mateixes famílies). La 
franja dels 0 als 3 anys ha estat la menys dotada, i encara estem lluny d’assemblar-nos als 
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 11
països nòrdics que tenen escoles bressol públiques, universals, de qualitat i assequibles. 
Tot i que Barcelona té una de les xarxes d’escoles bressol més potents de tot l’Estat, i en 
creixement. A més, necessitem acompanyament en les habilitats parentals (com en els 
espais familiars), poder atendre situacions d’urgència (com el servei de cangur Concilia) 
i que des de l’esfera pública s’incentivi el vessant comunitari perquè les famílies puguem fer 
xarxa i intercanvi entre nosaltres (com promou Vila Veïna) i no depenguem del suport de 
les persones grans. La inversió en els primers 1.000 dies de vida és la que aporta més 
beneficis futurs i ajuda a vèncer, especialment, les desigualtats de classe presents en la 
societat.
En tercer lloc, és necessari avançar cap a l’escola a temps complet en línia amb 
experiències com la de Portugal, contribuint a reforçar la base d’aprenentatges, l’equitat en 
l’accés a activitats d’educació no formal i l’ajust entre els temps escolars i laborals de les 
famílies. Es tracta d’aprofitar l’escola, aquesta gran xarxa d’equipaments que tenim a tots 
els barris de la ciutat, preparada i pensada per a la infància. Cal combinar l’educació formal 
amb l’educació no formal: no parlem d’aparcar els nostres infants, sinó de tenir opcions de 
qualitat tant per als infants com per a les persones adultes que en tenen cura. Avançar cap 
a Tardes educatives o poder fer activitats en el marc de la campanya de vacances 
d’estiu són projectes que ens indiquen que Barcelona va en la bona línia per fer accessible 
aquest temps d’activitats enriquides fora de l’horari lectiu a famílies que no tenen la 
capacitat econòmica per fer-ho. 
Però què fem amb els dies escolars festius, els llargs períodes de vacances que són 
laborals per a molts pares i mares, i determinats moments del cap de setmana? 
Necessitem una xarxa pública veritable que inclogui les escoles i totes les entitats del 
territori (associacions, casals, caus, esplais, etc.) i que faciliti el temps de qualitat dels 
infants. Que faci que si “jo no me’n puc ocupar”, sàpiga que l’infant està en molt bones 
mans. Són nombrosos els beneficis que aporten les activitats de lleure en el procés 
12 Ajuntament de Barcelona
educatiu i de creixement dels infants, com per exemple: aprendre jugant des de l’educació 
en valors, viure una experiència grupal en la qual es promouen vincles afectius amb altres 
infants (recordem que els infants demanen “més temps lliure per jugar i estar amb els 
amics i amigues”) o experimentar l’autonomia en un entorn d’iguals amb persones adultes 
de referència que els acullen i acompanyen. L’àmbit públic ens ha d’ajudar a socialitzar 
aquesta tasca, ja que és l’únic que pot igualar oportunitats.
En quart lloc, una Ciutat Jugable, amb espais per jugar i gaudir a l’aire lliure i un 
compromís clar per les activitats culturals i de lleure en família (en museus, cinemes, 
teatres, centres cívics, centres esportius, etc.), és imprescindible per tenir una ciutat 
amigable per als infants i les seves famílies. On sigui possible trobar espais i propostes a la 
mateixa ciutat per invertir aquest temps de qualitat. Una ciutat també pensada per als 
infants, tant en l'aspecte urbanístic com de mobilitat, on els cotxes perdin protagonisme i 
hi hagi més espai per a la vida quotidiana.
En definitiva, davant del dilema simplificat de passar més temps en família o seguir en el 
paradigma de la centralitat del temps de treball, potser no es tracta de situar-se en cap dels 
extrems i, en canvi, el paradigma desitjable de conciliació és aquell en el qual podem donar 
cabuda a les diferents facetes de les nostres vides amb més temps de qualitat. El treball 
remunerat ha de tenir un lloc (però cal reduir-lo), així com el treball domèstic i de cures (cal 
repartir-lo), el temps personal i d’oci (cal trobar-li un lloc) i, evidentment, el temps dels 
infants. Aquest temps ha de ser de màxima prioritat, ja sigui potenciant el temps dels 
infants entre iguals (cal socialitzar-lo en l'àmbit públic i comunitari) o en família (cal que sigui 
de qualitat). Tot és necessari, sense caure en l’estrès ni en les renúncies perquè això ho 
pagaran els infants, que són el nostre bé més preuat. Cal tenir cura dels infants i, al mateix 
temps, de les famílies que en tenen cura. Barcelona com a ciutat està avançant en aquesta 
línia (la majoria d’exemples esmentats els recull el Pla d’infància 2030), però encara queda 
molt recorregut per fer, ja que arrosseguem patrons culturals obsolets, per elevar en 
l’agenda pública (en prioritat i recursos) el temps de qualitat dels infants i les seves famílies.
Elisa Stinus Bru de Sala
Iinvestigadora de l’Institut Infància i
Adolescència de Barcelona (IIAB-IERMB)
Durant el 2022, 
els infants de 
Barcelona
han reflexionat 
sobre el temps,
i com seria la
seva ciutat ideal
des d’aquesta
òptica. 
En el vídeo 
podeu veure
les conclusions
clau de la
reflexió feta.
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 13
2.3 La relació entre pobresa de temps accidents, reducció del rendiment, sobrepès i diabetis tipus 2, entre altres trastorns de la 
i salut pública salut (Hale et al., 2019). Construir relacions fortes i de suport, que són determinants de la 
salut, també requereix temps, com també obtenir ingressos o anar a un centre sanitari. 
Moltes polítiques poden contribuir a disminuir la pobresa de temps i les desigualtats socials 
que hi estan relacionades: l’educació infantil pública i gratuïta dels 0 als 3 anys; l’augment 
dels serveis d'atenció domiciliària de qualitat a preus assequibles, amb una durada 
adequada i no només concebuts com a "respir"; l’accés a centres de dia i a places de 
residències de persones grans de qualitat a preus assequibles; la reducció de la precarietat 
que obliga a molts treballadors i treballadores a fer hores extres, tenir més d’un treball o a 
treballar amb horaris impredictibles o en torns que dificulten la compaginació de la vida 
laboral i familiar; els permisos iguals, intransferibles i pagats al 100% per a cada persona 
progenitora en cas de naixement o adopció d'una criatura; la prevenció i l'eliminació de la 
discriminació per maternitat i responsabilitats familiars, i la creació d'una cultura de treball 
que faciliti la conciliació de la vida laboral i familiar.
Lucía Artazcoz
Agència de Salut Pública de Barcelona, Barcelona
Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
Durant l'última dècada, l'ús del temps i la pobresa de temps han captat l'atenció de la CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP)
recerca, la política i la població general perquè, com els ingressos, el temps és un recurs Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau, Barcelona
bàsic per evitar la pobresa i crear benestar. La pobresa de temps és la sensació crònica de 
tenir massa coses per fer i no tenir prou temps per fer-les (Giurge et al., 2020). 
Independentment del terme (estrès de temps, escassetat de temps, pressió de temps, 
limitacions de temps o desigualtats en el temps de lleure), diversos estudis han mostrat la 
relació entre la pobresa de temps subjectiva o objectiva i el benestar econòmic, físic, 
psicològic i social (Williams et al., 2016).
Tot i el caràcter intuïtiu del concepte, la pobresa de temps és difícil de mesurar, entre altres 
raons, perquè, a més de la quantitat, s’ha de considerar la qualitat del temps, particularment 
la diferència entre el temps obligat i el discrecional. Les persones poden experimentar 
diferents nivells de discrecionalitat en la manera com destinen el seu temps obligat i, així 
mateix, no totes les hores de temps lliure es viuen igual. Així, un dels reptes per a la futura 
recerca sobre la pobresa del temps és la classificació del temps com a obligat o discrecional 
(Williams et al., 2016). A més, a diferència de la pobresa material, la pobresa de temps 
La Dra. María 
Fernanda Zerón 
Rugerio va impartir 
una xerrada pel 
professorat
d’educació física de 
la ciutat. La principal 
conclusió: “Tan 
important és fer 
esport com l’hora
en que es fa”.
Es pot trobar la 
xerrada sencera 
aquí:
14 Ajuntament de Barcelona
s’experimenta sobretot durant la vida laboral, per la qual cosa és important que la recerca accidents, reducció del rendiment, sobrepès i diabetis tipus 2, entre altres trastorns de la 
adopti una perspectiva de curs de vida. salut (Hale et al., 2019). Construir relacions fortes i de suport, que són determinants de la 
salut, també requereix temps, com també obtenir ingressos o anar a un centre sanitari. 
La pobresa de temps està estretament lligada a les desigualtats socials en la salut 
(Chatzitheochari & Arber, 2012). La utilització del temps implica decisions basades en Moltes polítiques poden contribuir a disminuir la pobresa de temps i les desigualtats socials 
restriccions econòmiques, pressions i normes socials, preferències personals i altres que hi estan relacionades: l’educació infantil pública i gratuïta dels 0 als 3 anys; l’augment 
recursos disponibles, com les relacions socials. Per això, la pobresa de temps és menys dels serveis d'atenció domiciliària de qualitat a preus assequibles, amb una durada 
freqüent entre les persones dels grups socials més afavorits, ja que disposen de més adequada i no només concebuts com a "respir"; l’accés a centres de dia i a places de 
recursos per contractar serveis per fer determinades activitats. residències de persones grans de qualitat a preus assequibles; la reducció de la precarietat 
que obliga a molts treballadors i treballadores a fer hores extres, tenir més d’un treball o a 
Un tema que preocupa des del punt de vista de la salut pública són les llargues jornades de treballar amb horaris impredictibles o en torns que dificulten la compaginació de la vida 
treball obligades, ja sigui per l'empresa, en un context de vulnerabilitat econòmica dels laboral i familiar; els permisos iguals, intransferibles i pagats al 100% per a cada persona 
treballadors i treballadores obligats a acceptar condicions laborals dures per por de perdre progenitora en cas de naixement o adopció d'una criatura; la prevenció i l'eliminació de la 
la feina, o per les dificultats econòmiques de les famílies que forcen a augmentar les hores discriminació per maternitat i responsabilitats familiars, i la creació d'una cultura de treball 
de treball per incrementar els ingressos (Artazcoz et al., 2016). D’altra banda, la que faciliti la conciliació de la vida laboral i familiar.
imprevisibilitat de la jornada laboral remunerada ha crescut en els últims anys, sobretot entre 
les ocupacions menys qualificades, com una manera perquè les empreses s'adaptin a les Lucía Artazcoz
necessitats canviants, cosa que també té implicacions negatives per a la salut. Agència de Salut Pública de Barcelona, Barcelona
Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
El treball domèstic i de cures, en el qual predominen les dones, requereix un temps CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP)
important i, quan es combina amb la participació en el treball remunerat, es pot associar a Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau, Barcelona
manca de temps de lleure que es pot arrossegar durant anys. Les dones de llars 
desfavorides (que, per exemple, no poden pagar una llar d'infants quan tenen un treball 
remunerat o alguna persona per a la cura d’altres persones dependents) es veuen 
especialment afectades per la manca de temps per a la cura personal, el son i l'oci. Estudis 
duts a terme en el nostre context demostren que la sobrecàrrega de treball i les dificultats 
per conciliar la vida laboral i familiar s'associen a més problemes de salut, menys activitat 
física en el temps d'oci i menys hores de son, especialment entre els treballadors menys 
qualificats (Arcas et al., 2013).
La manca de temps és un dels motius més comuns per no fer activitat física o portar una 
dieta saludable, essencials per prevenir molts trastorns crònics. També s’associa a un 
nombre insuficient d’hores de son, un problema greu de salut pública que no ha rebut prou 
atenció al nostre entorn, malgrat que Espanya és un dels països amb pitjor qualitat del son. 
Hi ha evidència sòlida que dormir menys de set hores s'associa amb un risc més alt de patir 
Durant el primer 
trimestre del 2023, 
les veïnes i veïns de 
Barcelona han pogut 
aprendre com 
millorar els seus 
hàbits de temps i, 
especialment, com 
millorar el seu 
descans, sota el 
guiatge de la Dra. 
Carla Estivill.
Es pot visualitzar una 
de les xerrades a 
continuació.
El vídeo està 
subtitulat per fer-lo 
accessible.
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 15
accidents, reducció del rendiment, sobrepès i diabetis tipus 2, entre altres trastorns de la 
salut (Hale et al., 2019). Construir relacions fortes i de suport, que són determinants de la 
salut, també requereix temps, com també obtenir ingressos o anar a un centre sanitari. 
Moltes polítiques poden contribuir a disminuir la pobresa de temps i les desigualtats socials 
que hi estan relacionades: l’educació infantil pública i gratuïta dels 0 als 3 anys; l’augment 
dels serveis d'atenció domiciliària de qualitat a preus assequibles, amb una durada 
adequada i no només concebuts com a "respir"; l’accés a centres de dia i a places de 
residències de persones grans de qualitat a preus assequibles; la reducció de la precarietat 
que obliga a molts treballadors i treballadores a fer hores extres, tenir més d’un treball o a 
treballar amb horaris impredictibles o en torns que dificulten la compaginació de la vida 
laboral i familiar; els permisos iguals, intransferibles i pagats al 100% per a cada persona 
progenitora en cas de naixement o adopció d'una criatura; la prevenció i l'eliminació de la 
discriminació per maternitat i responsabilitats familiars, i la creació d'una cultura de treball 
que faciliti la conciliació de la vida laboral i familiar.
Lucía Artazcoz
Agència de Salut Pública de Barcelona, Barcelona
Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP)
Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau, Barcelona
Referències
Arcas, M. M., Novoa, A. M., & Artazcoz, L. Chatzitheochari, S., & Arber, S. (2012). Hale, L., Troxel, W., & Buysse, D. J. (2019). 
(2013). Gender inequalities in the Class, gender and time poverty: A time-use Sleep health: An opportunity for public health 
association between demands of family analysis of British workers’ free time resources. to address health equity. Annual Review of 
and domestic life and health in Spanish British Journal of Sociology, 63(3), 451–471. Public Health, 41, 81–99.
workers. Research in Labor Economics, https://doi.org/10.1111/j.1468-4446.2012.01419.x https://doi.org/10.1146/annurev-publhealth-040119-094412
23(5), 883–888.
https://doi.org/10.1093/eurpub/cks095 Giurge, L. M., Whillans, A. V., & West, C. (2020). Williams, J. R., Masuda, Y. J., & Tallis, H. (2016). 
Why time poverty matters for individuals, A Measure Whose Time has Come:
Artazcoz, L., Cortès, I., Benavides, F. G., organisations and nations. Nature Human Formalizing Time Poverty. Social Indicators 
Escribà-Agüir, V., Bartoll, X., Vargas, H., & Behaviour, 4(10), 993–1003. Research, 128(1), 265–283.
Borrell, C. (2016). Long working hours and https://doi.org/10.1038/s41562-020-0920-z https://doi.org/10.1007/s11205-015-1029-z
health in Europe: Gender and welfare
state differences in a context of economic 
crisis. Health & Place, 40, 161–168.
https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2016.06.004
Windows - Unsplash
16 Ajuntament de Barcelona
2.4 Imaginant un món sostenible
a través de la revolució del temps
Extracte de la Introducció del dossier de temps “Temps per la vida.
Una reflexió contextualitzada a la ciutat sostenible”, escrit per Charo Moran,
Helena Pariente i Yayo Herrero, Barcelona 2022.
2. Meadows, D. et al. Fa mig segle, el 1972, es publicava l’informe Meadows sobre els límits del 
(1972). Los límites 2
al crecimiento: creixement.  [...] L’informe avisava sobre el fet que la vertiginosa i expansiva 
informe al Club tendència material del món portaria al col·lapse de la civilització abans d’un 
de Roma sobre el segle. Es recomanava activar un fre d’emergència que impedís 
predicamento de
la humanidad. l’extralimitació en les dècades següents. Aquest fre, segons s’argumentava 
Mèxic D. F.: en l’informe, implicava capgirar els estils de vida humans, sobretot de les 
Fondo de Cultura societats denominades desenvolupades, i l’estructura social actual. 
Económica.
Cinquanta anys després, la humanitat ja no està en risc de superar els 
límits de la biosfera. Des del finals dels anys vuitanta del segle XX ens 
3. García, E. (2005). trobem en una situació de translimitació.3 Això significa que l’esfera 
El cambio social 
más allá de material de l’economia ha esdevingut massa gran i ha crescut massa de 
los límites al pressa en relació amb els límits planetaris. La sobreexplotació dels béns no 
crecimiento: renovables i la gestió insostenible dels renovables estan col·lapsant les 
un nuevo referente
para el realismo funcions ecosistèmiques de les quals depenem. I les conseqüències 
en la sociología impacten de manera violenta sobre les vides més vulnerades. [...]
ecológica.
València:
Universitat de 
València, pàg. 115
Jared Murray - Unsplash
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 17
4 Riechmann, J. En aquesta crisi multidimensional conflueix el col·lapse ecològic amb una crisi global acu-
(2004).
Gente que no mulada que presenta dimensions polítiques, ètiques, socioeconòmiques o de reproducció 
quiere viajar a Marte. social. Parlem d’una crisi de la civilització, perquè el model de la modernitat —capitalista, 
Capítol: “Tiempos heteropatriarcal, colonialista i ecocida— està demostrant que és incapaç de resoldre els 
para la vida. La crisis 
ecológica en su problemes estructurals que aquest model mateix ha creat. Hi ha un conflicte entre la lògica 
dimensión temporal”. de producció del capital i la lògica de la reproducció de la vida. Sostenir la vida en contex-
Madrid: tos econòmics i polítics que van en contra de la vida mateixa esdevé una tasca cada 
Catarata. vegada més difícil. La crisi ecosocial que patim té una forta dimensió territorial. La petjada 
5 Carrasco, C. (2016). ecològica global dels éssers humans, i en particular la dels que viuen als llocs més enri-
“El tiempo más quits, supera les possibilitats del planeta. Però, a més, aquesta crisi té una dimensió tem-
allá del reloj: poral important, que no acostuma a estudiar-se tant. Jorge Riechmann assenyala que la 
las encuestas
de uso del tiempo crisi ecosocial global té molt a veure amb el “desgovern dels temps”4. Els temps que 
revisitadas”, permeten que la vida es reprodueixi i es mantingui són cíclics, lents i llargs. Els temps del 
Cuadernos de 
Relaciones capital són veloços, abstractes i lineals.
Laborales, 34 (2), 
pàg. 360. Cristina Carrasco distingeix entre el temps natural i el temps social.5 El temps natural té a 
veure amb el sistema solar, la successió del dia i la nit, les estacions, el passat i el futur, la 
6 Carrasco, op. cit., 
pàg. 360 història humana i la successió dels ecosistemes i el cicle vital (naixement, mort, infantesa o 
vellesa). El social respon a la construcció que cada societat ha fet de la noció de temps: 
l’organització de la vida quotidiana, la divisió en anys, hores i minuts. Aquests temps es 
relacionen amb els naturals, però són construccions socials “íntimament vinculades a les 
estructures de poder, a les relacions socials i a les formes de producció i consum d’aquesta 
societat”6.
El conflicte capital-vida també és un conflicte temporal que, com a mínim, té tres 
dimensions. En primer lloc, és un problema d’acceleració i excés de velocitat; en segon 
lloc, un conflicte amb el temps de les generacions futures, i, finalment, encara que la 
velocitat sigui un problema, paradoxalment el que sí que és urgent és frenar i virar el rumb 
de la història.
Es pot llegir el text sencer del dossier de temps 
“Temps per la vida. Una reflexió contextualitzada 
a la ciutat sostenible” en el següent enllaç
Presentació pública 
del dossier de temps 
en el marc de la Time 
Use Week 2022.
18 Ajuntament de Barcelona
2.5 L’Assemblea General de la Xarxa Mundial
per les Polítiques del Temps
La Xarxa Mundial de Governs Locals i Regionals en Polítiques del Temps va començar a 
caminar el 2021, sobre la base de la Xarxa Europea existent, fundada el 2008 a Barcelona. 
Aquesta refundació ampliava la mirada cap a l’àmbit internacional i les implicacions de les 
polítiques locals supramunicipals, i especialment les metropolitanes.
Aquest 2022, s’ha celebrat la primera Assemblea General de la Xarxa, gràcies a l’impuls de 
la ciutat de Barcelona, que n'ha estat la seu en el marc de la Time Use Week 2022, i que n’és 
membre fundador i part del comitè directiu. Aquesta assemblea és especial per dos motius 
clau.
Primer, perquè valida el nou enfocament i dona la benvinguda a ciutats llatinoamericanes 
clau com Bogotà o Buenos Aires, així com governs d’àrees metropolitanes com la de Milà. 
En segon lloc, perquè celebra l’èxit de la primera capital mundial de polítiques del temps, 
presentant ja una nova candidatura per al període entrant. 
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 19
L’Assemblea es va dur a terme el dia 26 d’octubre, amb el títol "Els municipis, actors clau en 
la revolució del temps." Representants de Barcelona, Bolzano, Bogotà i Estrasburg van 
destacar com la Xarxa ajuda a promocionar polítiques del temps en ciutats i àrees 
metropolitanes i van fer una referència especial a l'intercanvi de bones pràctiques i al treball 
conjunt per garantir que l'ús del temps urbà sigui considerat com una qüestió clau. 
Des del Secretariat Tècnic de la Xarxa que tenim l’honor de gestionar, posàvem èmfasi en la 
Xarxa com un punt de trobada destinat a intercanviar i promoure polítiques de temps 
implementables generades a escales local i regional. Entre els èxits d'aquest nou període 
després de la reactivació de la Xarxa el 2021, volem destacar la creació de la Capital 
Mundial en Polítiques del Temps i la publicació del primer número de l'Agenda del Temps 
Local i Regional sobre equilibri vital: treball, cures, descans i temps personal. A més, s’ha 
obtingut un projecte europeu per ajudar al creixement de la Xarxa els dos anys vinents, i ja 
es disposa d'un pla ambiciós per al 2023.
L’èxit de la Capital Mundial en Polítiques del Temps s'ha fet palès amb el resum que va fer 
Sonia Ruiz, directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps a l'Ajuntament de 
Barcelona, sobre l'impacte que ha tingut per a la ciutat el reconeixement de Barcelona com 
a primera Capital Mundial en Polítiques del Temps, així com les activitats clau que s’hi han 
celebrat. I n'és la prova l’anunci fet per Angelo Gennaccaro, regidor de Bolzano (Itàlia), que 
va anunciar que Bolzano es convertiria en la següent Capital Mundial en Polítiques del 
Temps el 2023. 
Acabem l’any 2022 amb nous membres (Bogotà, Buenos Aires, Tornquist (Argentina), 
l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i 
Synergie Wallonie) i amb projectes il·lusionants. Espero que aquest any que encetem ens 
permeti aprofundir en els lligams que ens uneixen i seguir expandint les polítiques del temps 
arreu.
Marta Junqué Surià
Coordinadora del Secretariat Tècnic de la Xarxa de Governs Locals
i Regionals per les Polítiques del Temps
Assemblea mundial 
de la Xarxa Local i 
Regional de Governs 
per les Polítiques
del Temps
20 Ajuntament de Barcelona
2.6 Construir juntes, la palanca per
canviar els usos del temps actuals
El nostre enfocament ha estat el del famós proverbi xinès que diu: “Si camines sol/a aniràs 
més de pressa, però en companyia arribaràs més lluny”. Així ens vam plantejar la Capital 
Mundial de les Polítiques del Temps i així hem anat construint activitats i cultura durant tots 
aquests mesos. Aquest procés no era nou per a nosaltres: a Barcelona fa anys que treba-
llem per la millora dels usos del temps, per un nou paradigma que ens permeti un ritme de 
vida més saludable, igualitari, eficient i sostenible. I gràcies a això, hem tingut l’honor de ser 
referents en polítiques punteres d’urbanisme, cures o atenció a la ciutadania.
Ara bé, en un tema tan complex com els usos del temps, sempre hi ha marge per millorar, 
per innovar, per créixer, i, en definitiva, per construir un model de ciutat que fomenti el benes-
tar de la nostra ciutadania. Des d’aquest punt de vista, l’any 2022 ha estat un any d’intercan-
vis molt enriquidors. 
El vam començar compartint idees i experiències amb els nostres veïns i veïnes immediats: 
els municipis espanyols que hi tenen interès i també estan impulsant política pública de 
temps. La primera va ser una trobada virtual, l’1 de juny, on vam poder escoltar les experièn-
cies de Bilbao, Beasain, Sant Boi de Llobregat, Vila-real i Vilanova i la Geltrú. Es van abordar 
dos aspectes clau per a les polítiques del temps: la conciliació i la corresponsabilitat, d’una 
banda, i l’organització del temps laboral, d’una altra. Algunes de les conclusions de la jorna-
da van ser la importància d’aquesta classe d’iniciatives com una manera de lluitar contra les 
desigualtats, especialment les de gènere, en fer front a la pobresa de temps. També sorgia, 
arran de les intervencions, la importància del concepte de sostenibilitat horària, igual que 
parlem de sostenibilitat econòmica o ecològica, com una nova manera de pensar en l’orga-
nització dels nostres municipis. Així mateix, totes les ponents destacaven que les estratègies 
d’implementació havien de ser compartides amb tots els agents de la ciutat, tal com fem des 
de l’Ajuntament de Barcelona, amb les més de 70 actuacions que portem a terme des de sis 
àrees diferents.   
Després de l’estiu, vam tenir l’oportunitat de travessar virtualment l’oceà per compartir 
aquesta vegada amb companyes i companys de diferents països llatinoamericans, amb els 
quals Barcelona tenia alguns vincles, i amb d'altres amb qui s’han creat lligams arran 
d’aquesta trobada. Com a Ajuntament, vam participar en la I Semana Iberoamericana de los 
Horarios y el Tiempo. La setmana va començar centrant-nos en l’objectiu últim de la nostra 
activitat, que sempre ha estat el nivell de benestar i de felicitat de la nostra ciutadania. L’en-
demà, la nostra quarta tinenta, Laura Pérez, va compartir l’experiència de la ciutat, junta-
ment amb regidores de Bogotà, Buenos Aires i Montevideo. En la trobada es van poder 
constatar similituds en les preocupacions i els enfocaments, per exemple, en el temps
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 21
dedicat a les cures, tema en el Polítiques del temps 
qual s’han llançat projectes que en el món local: 
experiències, reptes 
busquen aproximar aquests i oportunitats, 
serveis de cura als barris de la I trobada de ciutats 
ciutat i donar respir a les perso- de l’estat espanyol 
sobre polítiques
nes cuidadores. del temps.
I, per acabar l’any, vam inter- Consulta la llista de 
tots els vídeos de 
canviar idees en un escenari l’esdeveniment fent 
ara ja completament inter- clic aquí.
nacional, la Time Use Week, 
que té lloc des del 2019 a Sessió “Conferencia 
Barcelona. Hi vam escoltar tant inaugural: “La clave 
enfocaments teòrics per part de de la felicidad: 
persones investigadores de el derecho al 
tiempo”, en el marc 
prestigi, com experiències de de la I Semana 
municipis i institucions públiques Iberoamericana
o d’empreses compromeses amb de los Horarios
y el Tiempo.
la millora dels usos del temps. 
Algunes de les temàtiques clau, 
en les quals l’Ajuntament treballa 
de manera decidida, han estat la 
mobilitat i la sostenibilitat, el futur 
del treball i els reptes que Sessió “Políticas
del tiempo: una 
comporta la digitalització o el oportunidad para 
teletreball, i la centralitat de les vivir mejor en las 
cures. ciudades“, en el 
marc de la I Semana 
Iberoamericana
La creació d’aquesta xarxa ha de los Horarios y
estat clau per actualitzar el nostre el Tiempo.
coneixement, per copsar les 
inquietuds de la ciutadania de 
diversos llocs i països diferents, 
per prendre el pols al moment 
actual, ja que, com sabem, les Inauguració de la 
polítiques de temps són vives, Time Use Week, 
dinàmiques i canvien igual que sota el títol
“Dret al temps i 
ho fa la societat. I si alguna cosa (des)igualtats, un 
hem constatat de tota aquesta diàleg en marxa”.
activitat, és el convenciment amb 
què començàvem aquest article: 
compartir i construir junt(e)s és 
el camí per aconseguir-ho.
Sara Berbel Sessió sobre el
Gerenta de l’Ajuntament futur del treball 
de Barcelona “L’organització del 
temps: el vector 
emergent de 
desigualtats del 
mercat de treball”.
22 Ajuntament de Barcelona
3 El 2022 posem
Barcelona a l’hora
Les polítiques municipals del temps com
a impulsores del canvi
L’informe 2022 de les polítiques públiques de temps impulsades per l’Ajuntament de 
Barcelona té com a objectiu proporcionar un estat de la situació, donar visibilitat a la feina 
feta i identificar els reptes per abordar. L’informe abasta un període significatiu per a la ciutat, 
ja que durant el 2022 Barcelona ha estat nomenada Capital Mundial de les Polítiques del 
Temps. Aquest informe mostra el treball que des de fa més de dues dècades està portant a 
terme l’Ajuntament de Barcelona impulsant les polítiques de temps en la nostra ciutat.
De la informació recollida es desprenen una sèrie de trets significatius. En primer lloc, 
observem que el temps s’ha consolidat com a element transversal en les diferents 
polítiques municipals, i és present en 71 actuacions vigents, desenvolupades per 6 
gerències de l’Ajuntament. El fet que la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps 
estigui situada a la Gerència Municipal, a la cúspide de l’organigrama executiu, facilita 
aquesta tasca transversal i que tota l’organització municipal es pugui impregnar amb la 
dimensió de temps. 
El temps es consolida com a element 
transversal de política pública: 71 6/8
Actuacions Gerències amb
vigents política de temps
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 23
A més, el temps és un element de caràcter marcadament social, com indica el fet que la 
major part de les actuacions es concentrin en la Gerència de Drets Socials, Justícia global, 
Feminismes i LGTBI; la Gerència de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, i la Gerència 
Municipal. 
El temps es configura com a element
clau per a la justícia social:
20
18 18
16
15
10 9 9
5
2
0
Gerència Gerència d’Economia, Gerència d’Àrea de Gerència d’Àrea  Gerència d’Àre a Gerència d’Àrea
Municipal Recursos i de Drets Socials, de Cultura, Educació, d’Ecologia Urbana d’Agenda 2030,
Promoció econòmica. Justícia global, Ciència i Comunitat transició digital
Feminismes i LGTBI i Esports
Segons els diferents eixos d’actuació, la dimensió del temps és especialment rellevant 
en l’àmbit de la salut i, en particular, de les cures, de manera que és protagonista 
d’algunes de les mesures estrella desenvolupades en els darrers anys, com ara el programa 
Concilia o la Targeta Cuidadora. La incipient pobresa de temps o l’angoixa de temps que les 
nostres enquestes municipals comencen a mesurar només es pot erradicar si hi ha una 
redistribució real de treballs i temps entre dones i homes. Destaca també l’eix de serveis 
a la ciutat, en què s’ha avançat molt per tal d’adaptar els serveis a les necessitats 
temporals de la ciutadania, i així fer-los més accessibles.
El temps és especialment rellevant en les 
polítiques de cura i en els serveis a la ciutat:
20
17
15
15
11
10
10 9
6
5
3
0
Temps  Temps i Temps Temps i Temps Temps  Temps i treball 
i ciutat cura de les i educació participació i salut i serveis a a les empreses 
sostenible persones a ciutat i en les 
organitzacions
24 Ajuntament de Barcelona
Tot i l’existència d’aquest marcat tret social, les polítiques de temps són innovadores 
perquè teixeixen vincles entre esferes de la vida que requereixen ser pensades des de la 
dimensió del temps. Per això, el Pacte del Temps ha ampliat fa poc el seu abast a tot allò 
relacionat amb la sostenibilitat, l’urbanisme, la mobilitat i la vida quotidiana en la 
nostra ciutat. Les Superilles o la pacificació dels entorns escolars són actuacions que ja 
formen part de les polítiques públiques de temps. 
A més, les polítiques del temps tendeixen a ser de llarga durada, amb diversos 
programes que ja tenen més de deu anys d’història, com és el cas de la Xarxa NUST, i 
noves polítiques pensades per esdevenir un servei clau a la ciutat, com el projecte Vila 
Veïna. Quasi el 70% de les 71 actuacions vigents s’ha implementat com un servei continu, 
és a dir, sense data d’acabament.
Les polítiques de temps 
s’implanten i no desapareixeran:
Data d'acabament 19,4 %
Manca d’informació 12,5 %
Servei continu 68,1 %
En observar aquests trets en comú de les polítiques del temps, en podem sospitar el seu 
potencial transformador. L’informe ens dona esperança, ja que demostra com la 
dimensió de temps s’està utilitzant per fer una política pública que millori el benestar de la 
ciutadania, i també ens planteja reptes com a institució per seguir avançant en aquest camí 
transformador: més sostenible, equitatiu, saludable i també eficient. 
Penso que l’èxit de les polítiques del temps arribarà sempre que seguim abordant-lo des 
d’aquesta mirada transversal, que assegurem que anem incorporant la perspectiva 
interseccional i la reducció de les desigualtats com a guia, i que continuem creant aquests 
espais d’intercanvi interns i externs per inspirar-nos i trobar noves maneres de millorar la 
nostra ciutat.
Sonia Ruiz
Directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps
de l’Ajuntament de Barcelona
Es pot llegir l’informe “Les polítiques públiques
de temps impulsades per l’Ajuntament de Barcelona
al 2022” en el següent enllaç.
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 25
#1 Treball #2 Cures #3 Ciutat Sostenible
Clàusula de parcialitat Targeta Superilles
femenina cuidadora
Què s’ha fet? Què s’ha fet? Què s’ha fet?
Inclusió en el Pla anual d’Objectius de Aquesta iniciativa pionera a l’Estat, Les Superilles, promouen una 
Contractació Sostenible d’una clàusula agrupa  fins a 14 serveis per a persones infraestructura urbana inclusiva, 
que bonifica aquelles ofertes que cuidadores, incloent-hi espais de respir, sostenible, accessible i segura fruit de 
incorporen un major nombre de mesures de facilitació de la mobilitat i l’accés de la ciutadania a un major 
persones contractades a jornada espais de temps tranquil als mercats nombre d’espais d’estada, joc, trobada 
complerta. municipals. i contacte amb la natura. 
Com transforma els Com transforma els Com transforma els
usos del temps? usos del temps? usos del temps?
Aquesta política promou la ruptura de Amb la targeta cuidadora no només Aquest projecte, incideix en la 
la divisió sexual del treball que genera s’ofereixen serveis que millorin la distribució d’usos de temps en 
un major grau de dedicació de les situació de pobresa de temps a la qual la mesura que es redueixen els 
dones a les cures d’altres i limita la estan sotmeses les persones desplaçaments i s’incrementen 
participació d’aquestes en el mercat de cuidadores, sinó que a més, el les possibilitats de participació en 
treball formal. Aquesta acció doncs, té coneixement d’aquests recursos facilita activitats esportives, socials, etc. que 
com a objectiu promoure l’equilibri la gestió del temps quotidià de les tenen un impacte directe en 
entre el temps de cures i temps laboral persones cuidadores. el benestar. A més, s’han inclòs 
de les dones, tenint aquesta un impacte indicadors de temps per mesurar 
en la capacitat econòmica de les l’impacte del projecte.
dones.
#4 Salut #5 Educació #6 Participació #7 Serveis a la Ciutadania
Xerrades sobre temps, Projecte patis Ampliació del projecte OVT - Oficina virtual
salut i son oberts decidim. de tràmits
Què s’ha fet? Què s’ha fet? Què s’ha fet? Què s’ha fet?
S’han organitzat 10 xerrades, una a Aquesta iniciativa, que és fruit de la La plataforma “Decidim Barcelona” és Per mitjà de l’oficina Virtual de Tràmits 
cada districte, dirigides a la ciutadania, col·laboració de l’Ajuntament de una infraestructura digital que garanteix s’han incrementat els mitjans d’atenció 
per tal de proporcionar coneixement i Barcelona, el Consorci d’Educació de l’accés de la ciutadania i organització no presencials per tal de realitzar els 
eines per a millorar el descans i la son. Barcelona (CEB), els districtes de la als diferents mecanismes de tràmits administratius.
ciutat i diverses entitats educatives i participació de l’Ajuntament de 
Com transforma els socials,  i busca optimitzar l’ús dels Barcelona de forma asincrònica. En el Com transforma els
usos del temps? centres escolars per potenciar el cas de les organitzacions de la ciutat, usos del temps?
La falta de son és considerat un vessant educatiu i social d’aquests ha reforçat el seu ús mitjançant Aquestes millores permeten reduir 
problema de salut pública, que té espais, oferint-los a les famílies, a formacions i acompanyament. Aquesta la necessitat de moure’s per a 
conseqüències en totes les persones infants i adolescents per a un ús plataforma també s’ha obert per infants relacionar-se amb l’Ajuntament i 
i especialment aquells col·lectius més col·lectiu o per fer-hi activitats, en un de 8 a 13 anys segons amb la legislació estalvien temps a tota la ciutadania.
vulnerables. S’espera que amb les entorn segur i de proximitat en horari de privacitat de dades personals i drets 
xerrades les persones puguin millorar extraescolar. digitals de menors corresponents.
els seus hàbits de temps, i en 
conseqüència, el seu descans. Com transforma Com transforma
els usos del temps? els usos del temps?
Faciliten la gestió del temps quotidià La plataforma decidim permet 
de les famílies que redueixen els participar de les decisions a la ciutat, 
desplaçaments dirigits a desplaçar-se a aquelles persones que per temps no 
fins llocs de lleure, així com la podrien assistir a un debat o assemblea 
conciliació del temps de cura, laboral presencial.
i personal.
26 Ajuntament de Barcelona
3.2 La importància del pacte ciutadà per
una transformació de la cultura del temps
El Pacte del Temps és un espai de trobada, debat i reflexió per a les entitats que en formen 
part, que vol posar al centre la necessitat de promoure una nova cultura del temps més 
saludable, igualitària, eficient i sostenible. El Pacte del Temps agrupa més de 300 persones 
representants de l’Ajuntament de Barcelona i entitats de la ciutat que duen a terme 
actuacions per canviar els usos del temps. Des del Pacte s’impulsen activitats, com 
formacions, xerrades de sensibilització, recerca i política pública, i una base de dades de 
bones pràctiques en la qual es poden consultar tant les actuacions municipals com les 
actuacions fetes per les entitats en matèria de temps.
A més de les activitats que es duen a terme durant l’any, aquest espai cristal·litza en la 
trobada anual del Pacte del Temps, que enguany es va celebrar el 19 d’octubre. I tot just la 
periodista Romina Vallés obria la jornada amb un relat que serveix per il·lustrar la 
importància de transformar la nostra cultura de temps. Es parlava de la història d’un dia 
qualsevol en una família monomarental, així com tots els problemes del dia a dia als quals 
ens enfrontem les ciutadanes i ciutadans de Barcelona per trobar temps per a tot. I mostrava 
com serveis públics adaptats a les necessitats de la seva ciutadania, horaris laborals més
Es pot recuperar la 
trobada anual del 
Pacte del Temps en 
el vídeo següent:
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 27
amables o sistemes de transport més eficients poden marcar una diferència clau en les vides 
de les persones.
En la mateixa trobada, Gemma Tarafa, regidora de Salut, Envelliment i Cures, destacava 
alguns dels serveis públics que s’han posat en marxa per contribuir a aquesta transformació 
com les Superilles o els Patis Oberts, o els serveis específics dirigits a les cures amb els 
projectes Concilia i la Targeta Cuidadora.
Sara Berbel, gerenta municipal, posava èmfasi en la importància de les entitats com a mem-
bres del Pacte del Temps, ja que són aquestes les que finalment contribueixen a canviar, des 
de cadascun dels àmbits, els usos del temps.
Informe del projecte
“Les dones i la reforma 
horària, Temps Retrobat”
Veure vídeo
Acompanyament a les 
organitzacions i empreses 
des de la flexibilitat horària
Veure vídeo
Racionalització i
horaris respectuosos.
Voluntariat i
envelliment actiu
Veure vídeo
Millora contínua de la gestió del 
temps per conciliar vida personal 
amb la professional. Flexibilitat, 
teletreball i racionalització
Veure vídeo
“Si jo estic bé, tu estàs bé”
Actuació adreçada a les 
famílies d’infants amb 
pluridiscapacitat.
Veure vídeo
Treballant des de la flexibilitat 
i la igualtat de gènere. 
Compromís amb la ciutat i 
amb el temps.
Veure vídeo
28 Ajuntament de Barcelona
En la mateixa trobada es van presentar alguns exemples de canvis promoguts per entitats 
del Pacte del Temps. Un exemple és el projecte Temps retrobat, dirigit a dones en situació 
de vulnerabilitat per fomentar hàbits de temps saludables de l’Associació Salut i Família; 
o els programes de formació adreçats a persones adultes en aspectes relacionats amb usos 
del temps eficients i igualitaris impulsats per Cataliza; experiències de millora de l’organitza-
ció interna, com horaris flexibles o respecte al descans de les persones treballadores per 
part d’ASENCAT, i altres mesures clau que situen ITEREM com a referent en organització 
del temps, com ara la implantació de la jornada de 32,5 hores setmanals o diferents permi-
sos ampliats dels quals poden gaudir les persones treballadores.
En l’àmbit del tercer sector, Fundació Nexe va presentar el programa per oferir espais de 
respir a famílies amb infants amb pluridiscapacitat, i la Federació d’Associacions Veïnals 
de Barcelona va mostrar els principals resultats de l’estudi sobre temps i participació en les 
entitats veïnals.
Aquestes són només algunes de les més de 500 actuacions que entitats i organitzacions de 
la ciutat duen a terme cada any per avançar cap a una societat més saludable, igualitària, 
eficient i sostenible. En definitiva, per posar Barcelona a l’hora que volem.
Ariadna Güell Sans
Coordinadora de la Secretaria
Tècnica del Pacte del Temps
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 29
3.3 El canvi comença a dins:
Servei d’Assessorament per la Igualtat i
l’Organització del Temps
Des de l’any 2017, la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament 
de Barcelona ofereix a les empreses de la ciutat un servei d’assessorament en matèria 
d’igualtat de gènere. L’any 2022, amb la finalitat de donar resposta a un dels objectius del 
Pacte del Temps, aquest servei s’amplia amb un vessant específic sobre organització del 
temps. Així, l'actual Servei d’Assessorament per la Igualtat i l'Organització del Temps 
ofereix a les empreses i organitzacions de la ciutat un acompanyament personalitzat 
gratuït, que aborda la gestió del temps com un factor estratègic en el seu funcionament 
intern.
A través d’aquest servei, les organitzacions tenen la possibilitat de resoldre dubtes 
concrets, accedir a tot un ventall de recursos formatius i de suport o sol·licitar un 
acompanyament de fins a cinc hores de durada per dissenyar una estratègia adapta-
da a les seves necessitats. Les mesures abasten aspectes relacionats amb la flexibilitat 
horària, el foment de la corresponsabilitat, la implantació d’una cultura de treball per objec-
tius, els horaris més saludables i eficients, l’optimització del temps dedicat a reunions o 
l’eliminació d’elements de distracció, entre d’altres.
Explicació del servei 
d’assessorament per 
part de Sonia Ruiz, 
directora de Serveis 
de Gènere i 
Polítiques del Temps 
de l’Ajuntament de 
Barcelona
30 Ajuntament de Barcelona
Aquesta ampliació del servei vol superar una visió tradicional que limita la gestió del temps 
en les empreses a una qüestió de conciliació dels temps personal, familiar i laboral. Es 
tracta de promoure una cultura que fuig del presentisme i millora el clima laboral, la 
confiança i el compromís de les persones treballadores, i que repercuteix alhora en 
un augment de la productivitat. 
El servei ha tingut una acollida molt bona. Des que es va posar en marxa el mes de juny, 
han estat set les organitzacions que han rebut assessorament en matèria de gestió 
del temps, cosa que representa el 19% del total de les demandes ateses al llarg de l’any. 
La valoració que han fet de la seva experiència, molt satisfactòria, ens fa confiar en què 
continuarem creixent.
Laura de Caralt Casanova
Responsable del Servei d’Assessorament a Empreses per
la Igualtat i l’Organització del Temps. 
Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. 
Gio Almonte - Unsplash
Es pot trobar tota la informació per accedir a aquest servei en el nostre espai web
Enllaç al formulari
Pacte del Temps de Barcelona - Anuari 2022 31
Pacte del Temps Març 2023 Direcció de Serveis
de Barcelona de Gènere i 
Polítiques del
Temps