PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC- BARCELONA Barcelona, setembre 2022 EQUIP DE TREBALL Direcció: Direcció de serveis de Planejament i Direcció d’Actuació Urbanística. Gerència d’Urbanisme. Equip redactor: Enric Escribà i Nadal, arquitecte Elisenda Fontova Guri, arquitecta Under Project Lab, SCP Col·laboració en l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada: Barcelona Regional Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 2/38 TAULA DE CONTINGUTS V. INFORME AMBIENTAL............................................................................................................ 23 1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA .............................................................................. 4 2. Objecte de l ' Informe Ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 3. Descripció i diagnosi de l ’àmbit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 1 .1 . Object iu s 4 3 .1 . Espa i públ ic , ve rd u rbà i pa i satge 24 1 .2 . I n ic iat iva 4 3 .2 . Cic le de l 'a igua 24 3 .3 . Ene rg ia 25 2. Descripció de l ’àmbit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 3 .4 . Res idus 26 2 .1 . S i tuació i es tat actual 4 3 .5 . Qual i tat acúst ica 26 2 .2 . T i tu la r i tat del sò l 5 3 .6 . Qual i tat atmosfè r ica 26 3. Antecedents his tòr ics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 3 .7 . Mobi l i ta t 28 4. Planejament urbanís t ic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 4. Avaluació i determinació dels requer iments ambientals s igni f icatius . . . . . . . . . . . 28 4 .1 . Antecedents de planejament 7 4 .1 . Espa i públ ic , ve rd u rbà i pa i satge 28 4 .2 . P lane jament v igent 8 4 .2 . Afectació de l ’arbrat ex i s tent 28 4 .3 . Cic le de l ’a igua 29 5. Just i f icació jur ídica i contingut del PEUiMU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 4 .4 . Ene rg ia 29 6. Descripció i jus t i f icació del PEUiMU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 4 .5 . Res idus 29 6 .1 . L ím i t s de l ’àmbi t 10 4 .6 . Qual i tat acúst ica 29 6 .2 . Ordenació del sò l 11 4 .7 . Qual i tat atmosfè r ica 30 6 .3 . Ordenació del s s i s temes d’espa is l l iu re s 11 4 .8 . Mobi l i ta t 30 6 .4 . Ordenació del s s i s temes d’equ ipaments 12 5. Avaluació global . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 7. Ordenació del subsòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 VI. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA .......................................................... 32 8. Paràmetres urbanís t ics del PEUiMU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 VII. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ................................................................................................. 33 8 .1 . Sost re del s equ ipaments 14 8 .2 . Modif icació del s s i s temes urban íst ics d’espa is l l iu re s i equ ipaments 14 VIII. ANNEXES ................................................................................................................................ 34 9. Just i f icació dels cr i ter is i objectius del PEUiMU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 9 .1 . Jus t i f icació de l ’obse rvança de l ’object iu de desenvol upament sos ten ible 15 9 .2 . Urban isme inclu s iu / impacte de l ’ordenació u rban ís t ica en funció del gènere 15 9 .3 . Jus t i f icació de l ’adequació a le s d i rect r iu s de l ’ar t icle 9 del TRLUC i e l s a r t icle s 5 a 7 del Regl ament de la L le i d’urban isme. 16 9 .4 . Jus t i f icació de l ’adequació a le s necess i tat s de le s pe rsones que real i t zen tasques de cu ra i ges t ió domèst ica. 16 9 .5 . Jus t i f icació de l ’adequació a l es dete rminacions sobre mobi l i tat 16 10. Execució de l ’àmbit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 11. Pla d’etapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 II. NORMES URBANÍSTIQUES ..................................................................................................... 18 CAPÍTOL I . DI SPOSICIONS GENERALS 18 CAPÍTOL I I . REGULACIÓ DEL S I STEMA D’EQUIPAMENTS 19 CAPITOL I I I . REGULACIÓ DEL SI STEMA D’ESPAIS L L IURES 20 CAPÍTOL IV . DESENVOLUPAMENT I GEST IÓ 20 III. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA ........................................................................... 21 IV. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA ........................................................................ 22 1. Antecedents i objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 2. Est imació i ponderació de l ’ impacte en les f inances públ iques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 2 .1 . Sobre e l s ing ressos i despeses de capi tal der ivades de l ’actuació 22 2 .2 . Sobre e l s ing ressos i despeses cor rent s mun ic ipal s 22 3. Balanç econòmic municipal f ru i t de la Modif icació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 3/38 I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA Generalitat que seran destinats a equipaments i habitatge dotacional i es troben ubicats dins l’àmbit de Magòria. Per mitjà d’un conveni signat en data 27/12/2016 la Generalitat de Catalunya traspassa la major part 1. Introducció dels terrenys de Magòria a l’Ajuntament de Barcelona a excepció del sòl ocupat per l’edifici de l’estació. El sector de Can Batlló-Magòria estan situats al districte de Sants-Montjuïc, al barri de la Bordeta, fent L’any 2019 l’Ajuntament de Barcelona va organitzar un concurs d’idees a l’àmbit del present PEUiMU front a la Gran Via de les Corts Catalanes entre la Plaça Espanya i la Plaça Ildefons Cerdà. amb l’objectiu de definir els paràmetres i criteris per a l’ordenació del sector amb la finalitat d’obtenir El Pla General Metropolità ja va reservar gran part d’aquests sòls amb la idea d’absorbir dèficits de propostes que resolguessin tan les necessitats funcionals plantejades pels diferents ens públics que zona verda i equipaments metropolitans, però no els va definir, va deixar la seva concreció per a una gestionaran els futurs equipaments com les demandes veïnals. transformació urbanística posterior. L’equip Under Project Lab, SCP/ Enric Escribà Nadal / Elisenda Fontova Guri guanya aquest concurs i L’any 2002 s’aprovà la primera Modificació del PGM d’aquest àmbit, tant per concretar la reserva inicia la redacció del Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació del Sector 3 de prevista per a zones verdes i equipaments del PGM, com per resoldre la mancança de zones verdes i Magòria. equipaments dels barris de l’entorn. Aquest document també posà de manifest la mancança En el transcurs de la redacció de present instrument de planejament ha sorgit la necessitat d’introduir d’habitatge social en l’àmbit. programa de serveis tècnics no previstos a les bases del concurs: un parc de neteja, un centre de El 2006 s’aprovà una segona Modificació del PGM que defineix la regulació vigent actual de la treball de Parcs i Jardins així com un aparcament. La intensitat prevista d’equipaments juntament totalitat de l’àmbit Can Batlló-Magòria. Aquesta modificació de PGM plantejà dos grans sectors de amb la limitació de sòl, obliga situar aquesta ampliació de programa en cotes sota rasant dels gestió a executar mitjançant el sistema d’actuació per reparcel·lació. Entre el 2007 i el 2008 es equipaments. Per altra banda l’ordenació final s’ha ajustat als requeriments que s’han anat definint desenvolupen els Plans de Millora Urbana dels sectors 1 i 2, que acaben de concretar l’ordenació de en el transcurs de la redacció del present document. l’edificació de les zones ja actualment en execució. El PEUiMU del Sector 3 de Magòria resta pendent d’elaboració. 1.1. Objectius Degut a la crisi econòmica, l’execució del projecte s’endarrerí i la Plataforma Can Batlló és pel Barri exercí pressió veïnal. El novembre de 2010 l’Ajuntament va començar les obres d’un aparcament L’objectiu finalista del present document és la construcció d’uns nous edificis destinats a equipament provisional i seguidament es va aprovar el Projecte d’urbanització del Sector 2 de l’àmbit Can Batlló- esportiu, sanitari assistencial, tècnic administratiu i allotjament dotacional del sector 3 de Magòria que Magòria. desenvolupa les determinacions de la MPGM a l’àmbit de Can Batlló-Magòria en aquest sector. Per aconseguir aquest objectiu el present document estableix les següents determinacions: El juny de 2009 s’aprovà definitivament el Pla Especial per a la concreció de l’ús i de la volumetria de l’equipament destinat a centre d’assistència primària de Magòria i el PE d’ordenació dels subsòl del sector 2 de Magòria. - Modificació de les qualificacions del sòl de zona verda i equipament dins l’àmbit. - Mantenir la titularitat publica dels equipaments. L’octubre de 2014 es va signar un protocol entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de - Mantenir els tipus d’equipaments com a esportiu, sanitari assistencial, tècnic administratiu i Catalunya que tenia per objecte facilitar l’execució de les actuacions pendents a canvi de la allotjament dotacional. reducció del deute contret per la Generalitat de Catalunya amb el municipi. Una d’aquestes actuacions és l’adquisició per part de l’Ajuntament de la nau central de Can Batlló amb la intenció - Determinar el tipus d’ordenació i les condicions d’edificació que s’han d’ajustar a les necessi- d’ubicar-hi un gran equipament municipal. També a finals de 2014 es comencen a enderrocar tats funcionals de l’equipament concret, al paisatge i a les condicions ambientals. algunes de les naus del recinte de Can Batlló, s’inicia una urbanització provisional, es concreta que l’escola de Mitjans Audiovisuals s’ubicarà en el bloc 7 i s’inicien les obres del primer edifici 1.2. Iniciativa d’habitatges públic situat al carrer Constitució. La iniciativa d’aquest Pla especial i de Millora urbana és pública de l’Ajuntament de Barcelona, per El juliol de 2017 s’aprova la Modificació de PGM a l’àmbit de Can-Batlló Magòria amb l’objectiu encàrrec de la Regidora de Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat. d’ajustar l’ordenació prevista als àmbits de can Batlló i Magòria per tal de posar en valor el recinte industrial, millorar la connexió de la zona verda amb el barri de la Bordeta fent més permeable el front edificat del carrer Constitució i donar resposta a les noves necessitats d’equipaments. A l’àmbit 2. Descripció de l’àmbit de Magòria, es mantenen els sistemes d’espais lliures i d’ordenació en si. Es disposa una gran peça en clau 18 amb front a Gran Via mentre que la resta de sòl es destina a equipaments i espais lliures, comptant amb l’equipament del CAP de la Bordeta-Magòria, dos camps esportius i el casal cívic 2.1. Situació i estat actual Estació de Magòria. Es concreta el sòl destinat a sistema d’habitatge dotacional amb 1.869 m² així L’àmbit del PAU-3 del Sector 3 de la Modificació del PGM a Can Batlló-Magòria es troba situat a l’illa com el sostre amb un màxim de 14.000 m². delimitada pels carrers Corral, Moianès, Mossèn Manel Oller i la Gran Via de les Corts Catalanes, a El 27 de desembre de 2017, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van signar un tocar del recinte de Can Batlló, fent front al popular edifici de La Campana de la Direcció General conveni de col·laboració pel finançament de les actuacions que permetran dotar de transport de Trànsit, entre la Plaça d’Espanya i la Plaça d’Ildefons Cerdà. públic soterrani els barris de la Marina i pel qual el govern municipal adquireix diversos immobles de la Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 4/38 És un punt de confluència dels barris de la Bordeta, Hostafrancs, La font de la Guatlla, La Marina-Port i locals comercials a la façana del carrer Corral i Moianès, però no a la façana sud perquè és on hi ha per extensió Sants. annexada la rampa d’accés a l’aparcament. A l’extrem sud-oest de l’àmbit hi ha la Gran Via de les Corts Catalanes, una barrera física important A la cantonada del carrer Moianès i la Gran Via hi ha l’edifici de l’antiga estació de Magòria, edifici entre els barris de la Bordeta i Hostafrancs, situats al costat nord-est, i La Marina-Port i la Font de la modernista, catalogat amb nivell B, actualment destinat al Casal Cívic de Magòria (antiga estació Guatlla. El front longitudinal d’aquesta via és contundent, amb edificacions d’alçada considerable terminal dels FFCC del nord-oest d'Espanya). perquè la seva amplada ho permet. Topogràficament, el punt més alt de l’àmbit es situa al carrer Corral, a l’alçada del carrer de Tort, amb una cota de 20,74 m. que va baixant en ambdues direccions del vial arribant a +17,75 davant els Jardins de Celestina Vigneaux (nivell semblant al del carrer Moianès a tocar de l’entrada a l’aparcament de l’edifici d’habitatges, de +17,54) i a +17,68 al límit de l’àmbit en direcció a Can Batlló. La Gran Via es situa a una cota de +15,96 amb un lleuger pendent en direcció la Plaça d’Ildefons Cerdà, essent la diferència de nivell entre el carrer Corral i la Gran Via de 4,78 m en l’eix del carrer de Tort. Dins l’àmbit pròpiament dit hi ha les següents preexistències que representen elements identitaris del lloc i que la proposta d’ordenació mantindrà: - Horts urbans. Actualment els horts urbans existents estan gestionats per entitats del barri i suposen un servei a persones necessitades d’estímuls socials i de convivència. - El camp de futbol de la UE Sants, actualment en desús des de fa uns anys, és un equipament esportiu de referència al Districte de Sants Montjuïc. - Petanca. Els darrers anys s’ha consolidat la pràctica de la petanca en aquest àmbit. El Club de Petanca de Sants, que actualment competeix a l’Espanya Industrial, hi tindrà la seva seu. - Mina d’aigua. Existeix una mina d’aigua que creua l’àmbit del pla de nord a sud i discorre cap al barri de la Font de la Guatlla per sota la Gran Via. L’ordenació proposada no l’afecta. La superfície total de l’àmbit del Pla especial urbanístic i de millora urbana, segons la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de Can Batlló-Magòria aprovada definitivament el 28 de juliol de 2017 és de 20.948,00 m² de sòl. Tanmateix, segons la base cartogràfica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la superfície és de 20.900 m². Tal com es pot observar a la taula de l’apartat 2.2. Titularitat del sòl, aquesta superfícies s’acosta a la superfície cadastral. Tot i que la major part de l’àmbit són solars, encara hi ha construccions existents totes elles en desús. La superfície construïda que caldrà enderrocar per desenvolupar el sector és de 3.087,65 m². Situació de l’àmbit de planejament dins la ciutat. Font: © pròpia a partir de l’ortofoto del ICC 2.2. Titularitat del sòl Els sòls inclosos dins l’àmbit són de titularitat municipal i corresponen a vàries finques cadastrals que es relacionen a continuació: Per contra, el límit nord-oest amb el carrer Corral té un accent marcadament de barri, essent un eix clar de connexió entre el carrer Moianès i el recinte de Can Batlló. El vial, amb una amplada d’uns 12 m. queda definit pel seu costat nord amb edificacions de PB+6 d’ús bàsicament residencial i poc comerç. A la confluència amb el carrer Moianès hi trobem també els Jardins de Celestina Vigneaux, urbanitzats l’any 2003. El trànsit de vehicles és baix. El límit est l’estableix el carrer Moianès. Té una amplada de 20 m. amb edificacions de caire residencial de PB+7 i plantes baixes ocupades amb comerç. És un eix important de trànsit perquè per aquí hi circulen els vehicles que provenen del carrer de Sants i el carrer Consell de Cent i volen accedir a la Gran Via. A la confluència dels carrers Corral i Moianès hi ha un edifici d’habitatges de forma afuada (Moianès, 19-27) de PB+6 construït l’any 1998. Té la seva entrada d’aparcament en soterrani pel carrer Moianès i Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 5/38 3. Antecedents històrics L’Estació de Magòria L’àmbit de l’antiga colònia industrial de Can Batlló – Magòria estava format per la fàbrica de filats i El tren entrà a la vida quotidiana de Sants l’any 1854 quan es va acabar el tram que anava de teixits de Can Batlló, que feia front a la Gran Via de les Corts Catalanes des del carrer del Mossèn Barcelona a Molins de Rei. Dos fets van fer que aquest antic municipi independent fos travessat per Amadeu Oller fins a l’Avinguda del Carrilet, i el sector de la Magòria, un àmbit no consolidat també nombroses línies fèrries: ser una porta natural d’entrada a Barcelona i la progressiva instal·lació de amb front a la Gran Via entre els carrers de Moianès i d’Amadeu Oller. grans fàbriques als antics terrenys agraris de Sants, ja que molts d’aquests industrials finançaren l' La fàbrica tèxtil va ser construïda pel Sr. Joan Batlló l’any 1878 en terrenys de la finca anomenada de arribada del tren a tocar de les seves fàbriques. Comunicar els centres productius resultava Can Mangala. L’any 1943, l’empresa va ser venuda a Julio Muñoz Ramonet, que va consolidar la fonamental per als empresaris i per això les línies seguiren creixent. transformació del conjunt fabril en un conjunt de magatzems i tallers llogats a diferents empreses. En aquesta mateixa lògica es va impulsar una nova línia, la dels Ferrocarrils Catalans, Al sector de la Magòria s’hi trobava l’estació del mateix nom. La desaparició de l’antiga estació i el llavors Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, que va enllaçar Barcelona amb soterrament de la línia del ferrocarril van transformar l’àmbit en una zona majoritàriament esportiva i Martorell. Per aquell temps la Bordeta i Hostafrancs ja eren nuclis industrials importants. Des del 1880 a amb usos de baixa intensitat que es van inaugurar el dia 27 d'abril del 1984. la Bordeta ja funcionava la fàbrica tèxtil de Can Batlló i des del 1908 a la zona coneguda com Magòria també es podia trobar la gran industria del Foment d’Obres i Construccions, que explotava les pedreres de Montjuïc i recollia les escombraries de la ciutat. L’estació va rebre el nom de l’antiga riera que baixava de Collserola travessant Les Corts, on encara es conserva a tocar de la Diagonal la placeta de la Creu de Magòria. El traçat de la riera a Sants es pot identificar als carrers de Miquel Bleach i de Joanot Martorell i passada la Gran Via als carrers de la Mineria i de la Mare de Déu de Port. Cap al 1900 aquesta zona de Sants era una zona rural i on poques masies conreaven alfals, blat i arbres fruiters. Magòria 1946. Font: ICGC Magòria 1956. Font: ICGC Traçat riera Magòria, 1931 Font: https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/05/28/magoria/ Magòria 1986. Font: ICGC Magòria 2000. Font: ICGC Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 6/38 L’any 1912 s’inaugurava l’estació de Magòria. El projecte va ser encarregat a l’arquitecte Josep 4. Planejament urbanístic Domènech Estapà, qui va deixar la seva empremta, treballant sol o amb equip, a obres i reformes de molts edificis de la ciutat de Barcelona: l’esglèsia de Sant Andreu de Palomar; l’Acadèmia de Ciències; el Palau de Justicia; el Palau Ramon Montaner (l’actual Delegació del Govern), la Facultat 4.1. Antecedents de planejament de Medicina, l’Hospital Clínic, l’Observatori Fabra o la Presó Model entre molts d’altres. El Pla Comarcal d’Ordenació Urbana, aprovat el 1953, identifica l’àmbit com a zona de tolerància d’habitatge i indústria. Andanes de l’Estació de Magòria el 1912. Font: http://labarcelonadeantes.com L’edifici, de dos pisos, tenia la planta baixa destinada a vestíbul, taquilles, sala d’espera i bar- restaurant i la planta primera dedicada a l’habitatge del cap d’estació. Coronava l’edifici una torre amb un rellotge i una coberta piramidal policromada. El temps i el fet que l’Estació de Magòria sigui construïda fent servir el maó, que contingui vitralls, ceràmica vidrada o fins i tot trencadís ha fet que molts identifiquin aquest edifici com a modernista, però en realitat Doménec i Estapà a la seva època va ser un detractor públic d’aquest estil. Podem situar aquest edifici dins de la coneguda arquitectura historicista que tants exemples va deixar a Barcelona a finals del segle XIX i principis del segle XX. L’arquitecte va prendre com a inspiració per a l’edifici l’arquitectura neomudèjar. L’element més característic de l’estació és la seva torre que està inspirada en els minarets de les mesquites. L’any 1926 la inauguració de l’estació subterrània de la plaça d’Espanya va fer que l’Estació de Pla Comarcal d’Ordenació Urbana, 1953 Font: Magòria quedés sense ús per als passatgers i sembla ser que durant la Guerra Civil el perill de https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya bombardeig va fer que es desmuntés part de la torre, per tal de no facilitar referències als pilots italians. De fet no és gens estrany si pensem que durant el conflicte Magòria va ser magatzem de l’exercit republicà i que no gaire lluny es trobava la fàbrica d’explosius F2, a tocar de Can Batlló. El Pla General Metropolità, aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976, va reservar gran part Després de la guerra però, l’estació encara es va fer servir com a estació de mercaderies fins al 1974. d’aquests sòls amb la idea d’absorbir dèficits de zona verda, però no els va definir, va deixar la seva Després de molts anys abandonada l’any 2006 es va convertir en un Casal Cívic de la Generalitat i concreció per a una transformació urbanística posterior. Els va qualificar de clau 17-6, zona de avui en dia l’edifici es considerat bé cultural d’interès local. Ara una nova estació soterrada n’ha renovació urbana, transformació de l’ús existent. També va plantejar un vial pràcticament paral·lel a mantingut el servei i el nom, Magòria - la Campana. la Gran Via de dimensions considerables. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 7/38 La Modificació PGM en l’àmbit de Batlló-Magòria i Eduard Aunós, aprovada definitivament el 4 de febrer de 2002, reconeix el patrimoni arquitectònic proposat pel Pla Especial de protecció del Patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del Districte de Sants-Montjuïc; formula una alternativa al gran vial previst en el PGM i crea una rotonda i una estructura de vials interiors més locals; introdueix usos no dotacionals amb l’objectiu de reconèixer els habitatges consolidats existents a l’àmbit i completar el teixit urbà de l’entorn i preveu nous equipaments en les naus existents a Can Batlló com ara sanitari-assistencial, cultural, recreatiu, tècnic-administratiu i docent. Plànol de zonificació del Pla General Metropolità, 1976 Font: https://dtes.gencat.cat/rpucportalveureDocument&codintExp=117079&fromPage=load El Pla Especial de millora, protecció i reforma interior del sector Sants 1a Fase, Polígons A i B, aprovat definitivament el 19 de juny de 1991, continua definint el sector de reserva de zona verda però ja identifica la peça qualificada de 13b situada a la cantonada dels carrers Corral i Moianès. MPGM en l’àmbit de Batlló-Magòria i Eduard, 2002 Font: https://dtes.gencat.cat/rpucportal veureDocument&codintExp=117079&fromPage=load 4.2. Planejament vigent La Modificació del PGM en l'àmbit discontinu Batlló-Magòria i les parcel·les situades a Via Laietana 2, Via Laietana 8-10, Pau Claris 158-160, Girona 20, Carrera 12, aprovat definitivament el 2 d’octubre de 2006, pel que fa a l’àmbit de la Magòria, a la seva part central, se situava el nou camp de futbol de Magòria i es proposaven dos tractaments diferenciats als dos fronts de carrer. A la banda del carrer Corral se situava la zona d’espectadors del camp, mentre que a la banda de la Gran Via es proposava un equipament amb alçada i usos adequats a l’entorn. A la part nord-est del recinte es preveia un edifici d’equipaments que a través de la seva continuïtat edificada tancava la façana del carrer Moianès. Un camp de futbol 7 donava una façana nova als jardins de Celestina Vigneaux. A mitja alçada del carrer Corral es situà el nou Centre d’Assistència Primària (CAP) de la Bordeta. La part sud-oest del recinte s’ordenava amb usos residencials amb comerços i terciari a la planta baixa, així com un jardí de 7.578 m2. En l’àmbit concret del present PEUiMU, es preveien 15.841 m2 destinats a equipaments (clau 7b)i 4.838 Plànol de zonificació del PEPRI de Sants, 1976 m2 destinats a zones verdes (clau 6). Font:https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 8/38 El Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del Districte de Sants-Montjuic, aprovat definitivament el 21/07/2000 (BOPB 14/08/2000), declara com a bé catalogat d’interès local (nivell B) l’antiga Estació de Magòria, que identifica amb el número d’element 1747 i pel qual estableix unes condicions per a la seva preservació. La seva fitxa s’adjunta en un dels annexes del present document. La Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de Can Batlló-Magòria, d’iniciativa municipal, aprovada definitivament el 28 de juliol de 2017 (DOGC 13.10.2017), té com a objectiu posar en valor el recinte industrial a l’entorn de la nau central de Can Batlló, millorar la connexió de la gran zona verda amb el barri de la Bordeta i donar resposta a les noves necessitats d’equipaments del barri. El document ajusta qualificacions urbanístiques del sòl sense alterar ni el sostre ni els usos previstos de titularitat privada i recull en un únic document totes les normes urbanístiques del planejament vigent en l’àmbit de Can Batlló-Magòria. Concretament al sector 3 de Magòria es mantenen els equipaments i el verd previst en el planejament anterior però queda pendents una nova ordenació futura en gran part de l’àmbit mitjançant un Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana amb els següents paràmetres: Plànol de qualificació urbanística de la MPGM de l’àmbit discontinu Batlló-Magòria, 2006 Font:https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica També es van definir els usos dels diferents equipaments. Al sector de Magòria es va preveure l’esportiu (verd), el sanitari assistencial, cultural, recreatiu i esportiu: residències de gent gran i de persones amb discapacitat amb centre de dia i esportiu (blanc), sanitari-assistencial: centre d’assistència primària (blau), sanitari-assistencial i administratiu (groc) i cultural i recreatiu: equipament socio-cultural: casal cívic (marró). * Cal indicar una errada material en el plànol P07-Planejament proposat, desenvolupament dels equipaments del document que atorga 19.000 m2 st a la qualificació 7b enlloc dels 19.200 m2 st que realment li corresponen. Es preveu també l’execució d’un aparcament soterrat que pugui donar servei a tot l’àmbit. Plànol de tipus d’equipaments de la MPGM de l’àmbit discontinu Batlló-Magòria, 2017 Font:https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 9/38 V. Informe ambiental VI. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada VII. Plànols I. Plànols d’informació O. Plànols d’ordenació X. Plànols de xarxes de serveis U. Plànols d’urbanització VIII. Annexes A.1 Serveis existents A.2 Fitxa patrimoni Estació Magòria A.3 Programes funcionals dels equipaments Plànol d’ordenació de la MPGM de l’àmbit discontinu Batlló-Magòria, 2017 6. Descripció i justificació del PEUiMU Font:https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica 6.1. Límits de l’àmbit La MPGM en l’àmbit de Can Batlló – Magòria determina un àmbit de 20.948 m² pel Pla Especial 5. Justificació jurídica i contingut del PEUiMU Urbanístic i de Millora Urbana. Tal i com s’ha exposat anteriorment, s’ajusta aquest àmbit a la cartografia oficial (ETRS89) amb una superfície lleugerament menor, de 20.900 m². L’objecte i abast de les determinacions contingudes a la proposta comporten la necessitat de El límit del Pla ressegueix les alineacions del Carrer Corral pel nord-oest, les del Carrer Moianès per l’est tramitar un pla especial urbanístic i de millora urbana. excloent l’edifici d’habitatges de la cantonada Corral - Moianès i l’edifici de l’antiga estació de El present pla especial urbanístic i de millora urbana s’ajusta a les finalitats específiques d’aquest tipus Magòria. Al sud-est s’ajusta a l’alineació de La Gran Via i al sud-oest amb el límit del Sector 2 de la de plans definides als articles 67 i 69 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el MPGM aprovada el 2006. Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per Llei 3/2012 del 22 de febrer (en endavant TRLUC) i a les El PEUiMU ajusta, doncs, el seu límit a la realitat construïda o urbanitzada segons la cartografia oficial, previsions de l’article 92 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei amb la qual cosa la superfície total de l’àmbit resulta de 20.900 m², el que representa una reducció d’Urbanisme (en endavant RLU). També participa de les finalitats dels Plans de Millora Urbana definits del 0,9977% de la superfície de l’àmbit que figura a la MPGM en l’àmbit de Can Batlló – Magòria. a l’article 70 del TRLUC i de l’article 90 del RLU, en quan té l’objectiu de reforma interior, la remodelació urbana, transformació d’usos, reurbanització, d'ordenació del subsòl i de completar el teixit urbà. Altrament aquest Pla s’adequa al que les Normes Urbanístiques del PGM preveu pel desenvolupament dels equipaments comunitaris als articles de 211 a 217, pel que fa al sistema d’espais lliures als articles 200, 202, 203 i pel que fa al sistema viari als articles de 196 a 199. Quant a la seva documentació, el Pla especial urbanístic i de millora urbana conté les determinacions pròpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades, d’acord amb el que preveu l’article 69.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, en els següents documents: memòria, normativa, plànols d’informació i d’ordenació, informe ambiental, informe sobre mobilitat sostenible, avaluació econòmica i financera i pla d’etapes. Així doncs, el PEUiMU està integrat pels següents documents: I. Memòria descriptiva i justificativa II. Normes urbanístiques III. Avaluació econòmica i financera IV. Informe de sostenibilitat econòmica Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 10/38 D’acord amb allò que s’expressa en aquesta taula de qualificació dels sòls, el Pla especial urbanístic i de millora urbana s’adequa a les determinacions establertes per la MPGM a l’àmbit de Can Batlló – Magòria i s’ajusta als criteris de la mateixa, tal i com es justifica en els apartats següents. QUADRE SUPERFÍCIES MPGM PEUiMU DIFERÈNCIA Codi PGM Qualificació urbanística Superfície Superfície % 6b Parcs i jardins 5.367 m² 5.367 m² 25,7% 0 m² 7b Equipaments 13.712 m² 13.610 m² 65,1% -102 m² Esportius 11.152 m² 11.557 m² 55,3% 405 m² Altres 2.560 m² 2.053 m² 9,8% 507 m² 7AD Allotjament dotacional 1.869 m² 1.923 m² 9,2% 54 m² TOTAL ÀMBIT 20.948 m² 20.900 m² 100,0% -48 m² 6.3. Ordenació dels sistemes d’espais lliures Els espais lliures es concreten, tal i com es grafia en el plànol O.1 Planejament proposat. Qualificacions urbanístiques del sector, en dues peces. Una primera franja de 10 metres d’ample en el seu punt més estret i una superfície de 877 m² es situa en continuïtat amb el parc del PAU2 i es perllonga fins a la Gran Via, creant aquest espai de relació entre els equipaments sanitaris i Font: © pròpia sobre topogràfic oficial. permeabilitzant el barri de la Bordeta cap a la Font de la Guatlla. La urbanització de la zona verda ha de resoldre el desnivell existent entre el carrer Corral i la Gran Via, acordant-se topogràficament amb el parc del PAU2. Per aquest motiu s’haurà de garantir l’accessibilitat del primer tram des del carrer Corral mitjançant un sistema de rampes reglamentàries a la urbanització, o en el seu defecte, Aquests ajustos es fan d’acord amb el que estableix l’article 66 de les Normes Urbanístiques del Pla garantir-la des del mateix edifici de 7AD. General Metropolità, quant a la precisió dels límits, que determina que han de respondre a L’altra peça concentra tot l’espai lliure restant per generar un parc amb una superfície de 4.490 m². alineacions o límits de zonificació anteriors, i no poden augmentar o disminuir de superfície en més del Es situa al costat est de l’àmbit, a la confluència del carrer Corral i el carrer Moianès, donant 8% en relació amb la superfície delimitada en els plànols d'ordenació del PGM. continuïtat als actuals Jardins de Celestina Vigneaux i ajudant a pacificar el carrer Corral com a via cívica entre la Magòria i Can Batlló. Es concep també com el jardí vinculat a les activitats del Casal 6.2. Ordenació del sòl Cívic Estació de Magòria que veurà reforçada la seva singularitat com a espai simbòlic i històric del barri. Seguint les prescripcions que determina la MPGM en l’àmbit de Can Batlló-Magòria, la proposta d’ordenació del present document contempla la ubicació de tota l’edificabilitat dels equipaments al Responen a la qualificació urbanística 6b corresponent a jardins urbans que estan al servei directe voltant de l’espai buit del camp de futbol, amb un doble objectiu: per una banda alliberar el màxim d'una àrea o sector, i que són jardins d’interès local per la ciutat. La superfície destinada a aquest d’espai per al parc en una peça compacta, sense disgregacions i en continuïtat amb els Jardins de sistema és de 5.367 m2, valor que compleix amb l’establert per la MPGM a l’àmbit de Can Batlló- Celestina Vigneaux i per l’altra concentrar els volums edificables dels equipaments fent façana a la Magòria. Gran Via de les Corts Catalanes i girant cap al carrer Corral, permetent relacionar els nous usos Als jardins s’hi accedeix pel carrer Corral, pel carrer Moianès i també per la Gran Via entre sanitaris amb el CAP Magòria existent. l’equipament sociosanitari i l’antiga Estació de Magòria. Es prioritza la connectivitat entre el carrer Corral i la Gran Via, entre els barris de la Bordeta i Font de la El projecte d’urbanització de l’àmbit haurà de garantir que les solucions i acabats adoptats Guatlla, mitjançant la creació d’un passatge transversal de vianants al costat sud-oest de l’àmbit que s’ajustaran al tipus i la intensitat d’usos previstos. permetrà aquesta permeabilitat i facilitarà la relació de l’actual CAP amb els nous equipaments sanitaris. Tot i la reducció de la superfície de l’àmbit respecte de la MPPGM comprovada sobre la cartografia oficial, en el seu conjunt el PEUiMU manté i augmenta la superfície destinada a sistema d’espais lliures i equipaments esportius. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 11/38 6.4. Ordenació dels sistemes d’equipaments La MPGM a l’àmbit de Can Batlló – Magòria preveu el manteniment dels equipaments existents previstos per al sector 3, que són dues peces d’equipament esportiu, una d’elles un camp de futbol. La resta de sòl d’equipaments es destina a altres usos, amb una reserva per una residència de gent gran i una altra de persones amb discapacitat. La definició concreta de la tipologia d’aquests equipaments i les condicions d’edificació es deriven a un planejament posterior en funció de les necessitats concretes. Planejament proposat. Font: © pròpia sobre base PGM. 6.4.1. Equipament sociosanitari L’equipament sanitari-assistencial es situa alineat a la Gran Via, on es concentra l’edificabilitat més alta de l’àmbit i es genera una façana de transició entre les torres de PB+10 a 14 del PAU-2 de Magòria i les illes de PB+7 a 9 al llarg de la Gran Via. Planejament vigent. Font: © pròpia sobre base PGM. Es proposa un edifici en bloc de planta trapezoïdal de 19.200 m² de sostre màxim, guanyant profunditat en sentit nord, amb un canvi d’alçada passant de Pb+4 a Pb+15 i finalment a Pb+7 per La superfície destinada a aquesta qualificació que ordena el present Pla és de 13.610 m². Tenint en igualar-la amb la peça d'allotjament dotacional que es situa a continuació donant al parc i a compte que l’habitatge dotacional previst es desenvoluparà com a allotjament dotacional inclòs l’antiga estació de Magòria. dins el sistema d’equipaments públics d’acord amb el Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de El programa funcional concret de l’equipament sociosanitari el definirà el projecte arquitectònic que mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, el total de sòl destinat a equipaments per aquest haurà d’incorporar els següents serveis: una àrea ambulatòria que inclourà un centre d’urgències pla és de 15.533 m². d’atenció primària (CUAP), un equip de suport integral a la complexitat (ESIC), radiologia, consultes El present Pla ordena els equipaments de l’àmbit seguint les determinacions de la MPGM, els acords externes (CCEE), hospital de dia (HdD), i un espai de Programa d’atenció domiciliària i equips de establerts amb la plataforma de Can Batlló i entitats veïnals, el plec tècnic del concurs, i les suport (PADES); un centre sociosanitari compost de 7 unitats i un total de 260 llits; un equipament necessitats que s’han anat definint en les diferents reunions amb els departaments i actors implicats. integral residencial d’addiccions (EIRA) amb accés independent de la resta de l’equipament; serveis d’atenció a la infància, adolescència i famílies (SIAF); una àrea de docència i recerca i una àrea Els equipaments que s’ordenen segons els tipus definits a l’art. 212 de les normes urbanístiques del administrativa. PGM son:  Equipaments esportius, que inclouen un pavelló poliesportiu PAV4, un camp de futbol 11, un 6.4.2. Equipaments esportius camp de futbol 7 i unes pistes de petanca, amb una superfície total de 11.557 m².  Equipaments tècnics administratius, situats sota equipaments esportius. Els equipaments esportius previstos son: un camp de futbol 11, un camp de futbol 7, un pavelló  Equipament sociosanitari, (HUB sanitari i social) que integra diversos serveis sanitaris i socials, poliesportiu de 4 pistes o PAV-4 i pistes de petanca. Es destina per aquest ús un 55,3% del total del sòl amb una superfície de sòl de 2.053 m². de l’àmbit.  Allotjament dotacional, amb una superfície de sòl de 1.923 m² L’ordenació proposada consisteix en l’agrupació de tots aquests elements de manera que la seva relació sigui molt fàcil i directa. L’element que els connecta físicament i que dona entitat i singularitat El tipus d’ordenació previst per l’edificació d’aquests equipaments és la de volumetria específica al conjunt és una anella-passera perimetral que fa la multi-funció d’accessibilitat, de grades, de amb configuració flexible. Els paràmetres específics corresponents a la definició volumètrica són vestíbul, de mirador, de pèrgola, d’ombreig i de generadora d’energia. aquells definits als plànols O.2, O.3.1, O.3.2 i O.3.3 Planejament proposat. Ordenació i regulació de l’edificació. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 12/38 El camp de futbol 11 es situa al bell mig de l’àmbit, a cota de nivell de la Gran Via i paral·lel al carrer L’allotjament dotacional es situa en dues peces separades, un bloc al sud-oest de l’àmbit alineant-se Corral. La passera hi dona la volta fent-li de façana per tots els seus costats a excepció del sud-oest al carrer Corral, obrint la façana sud-oest cap a l’espai lliure que fa front amb el PAU-2 i la façana on queda limitat pel PAV-4. oposada donant al pati que el separa del PAV4. L’accés a les instal·lacions del camp podrà ser múltiple a través de la passera però es preveu que L’altra peça de proporcions més quadrada fa front a Gran Via a continuació de l’equipament l’entrada principal es realitzi a la confluència del carrer Corral i el PAV-4. sociosanitari i dóna al parc de l’antiga estació de Magòria, i a l’equipament esportiu. En el costat nord-oest longitudinal del camp, la passera es podrà desplegar en grades aprofitant el L’edificació es disposa en alçades diferents acomodant-se i respectant les preexistències de l’entorn. desnivell de cota, sota les quals s’hi podran ubicar espais complementaris al camp. Les grades En aquest sentit, la màxima alçada de PB+9 es concentra en la façana de la Gran Via, que estaran cobertes pel sostre de la passera, la qual en aquesta zona podrà suportar la instal·lació d’una disminueix fins a PB+2 reconeixent l’edifici patrimonial de l’Estació de Magòria i el parc. El bloc de xarxa de plaques fotovoltaiques per a la generació d’energia elèctrica. Corral també s’esgraona i recula les plantes superiors davant la torre d’habitatges preservant la La passera connecta directament amb el PAV-4 on, a la coberta s’hi ubica el camp de futbol 7, la intimitat i assegurant els nivells convenients d’il·luminació i insolació dels habitatges existents en qual cosa suposa un estalvi de sòl important. compliment de l’article 264 de les normes urbanístiques del PGM pel que fa a la localització de l’edificació i les distàncies mínimes entre edificis pròxims. Pel costat del carrer Corral, l’edifici recupera El pavelló esportiu de quatre pistes, PAV-4 té façana al carrer Corral. La cota de les pistes correspon a alçada fins a PB+6 (referència cota C/Corral). la primera planta soterrani respecte la Gran Via i es contemplen dos nivells més: la planta baixa, que coincideix amb la del camp de futbol 11 i la planta primera on s’hi ubicaran els vestidors i serveis Aquesta volumetria marca un gàlib màxim que facilita solucions arquitectòniques esponjades amb necessaris per al desenvolupament de la pràctica del futbol 7 que es situa al tercer nivell coincident patis i reculades que optimitzin l’orientació de les unitats d’allotjament dotacional garantint intimitat i amb la coberta del pavelló. bona relació amb les instal·lacions esportives, especialment amb el camp de futbol 7 de la coberta del pavelló poliesportiu. La cota en soterrani de les pistes i el pati d’il·luminació i ventilació de la façana sud-oest permet una bona relació entre el pavelló i l’equipament d’allotjament dotacional. Els accessos a aquest equipament estan garantits tan des de la Gran Via com des del Carrer Corral o des de la zona verda que uneix aquestes dues vies amb una planta de diferència per la cota relativa El futbol 11 i el pavelló tenen la possibilitat d’estar connectats a nivell del camp (cota +17), facilitant d’aquests dos carrers. Aquesta planta contindrà serveis relacionats amb els allotjaments dotacionals i l’evacuació del pavelló a aquest nivell. També poden estar relacionats mitjançant la planta soterrani, equipaments locals. El recorregut accessible des del carrer Corral fins la Gran Via pot discórrer dins permetent compartir serveis o altres dependències i facilitant una gestió integrada de l’equipament l’àmbit d’aquest equipament, alliberant d’aquesta manera la necessitat de fer-ho en la urbanització. esportiu. La façana nord-est es separa 3 metres del pavelló poliesportiu generant un pati que permetrà la El programa funcional concret del futbol 11, futbol 7 i PAV-4 el definirà el projecte arquitectònic que ventilació dels dos equipaments així com millorar-ne les condicions d’intimitat. haurà d’incorporar els serveis necessaris per a tot tipus de pràctica d’esports indoor però especialment: 4 pistes esportives polivalents, vestidors, serveis mèdics i infermeria, aules i sales El projecte arquitectònic d’aquest equipament haurà de donar resposta inequívocament a les d’entrenament teòric, sala de musculació, magatzems i serveis auxiliars, administració i control necessitats de residència temporal de persones en determinades situacions com son dificultat d’accés, espai social i grades. d’emancipació, requeriments d’acolliment d’assistència sanitària o social i col·lectius amb risc d’exclusió residencial. Aquest projecte s’ajustarà a les tipologies d’allotjaments dotacionals definides Les pistes de petanca es situen entre el camp de futbol i la zona verda del carrer Corral-Moianès. La en el Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge de passarel.la serà un element de suport per a la seva pràctica ja que farà la funció d’ombreig, espai- la Generalitat de Catalunya i complirà les condicions mínimes regulades per l’ordenança segons la mirador i podrà ubicar-s’hi un local social per als usuaris. tipologia. 6.4.3. Equipaments comunitaris d’allotjament dotacional 6.4.4. Equipaments tècnics administratius La MPGM defineix una superfície màxima de sol amb destí a habitatge dotacional de 1.869 m² amb El Pla proposa reservar en plantes sota rasant del camp de futbol, una superfície aproximada de un sostre màxim de 14.000 m² a desenvolupar mitjançant el planejament derivat. 4.000 m² destinats al Parc de Neteja, uns 1.000 m² destinats al Centre de treball de Parcs i Jardins. Recentment la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona ha aprovat definitivament una El projecte o projectes d’edificació del l’equipament esportiu hauran de preveure els accessos, MPGM que regula la implantació de la nova tipologia d’allotjament dotacional definida per la ventilacions i tots els requeriments tècnics per tal que aquests equipaments tècnics administratius Generalitat en el Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a siguin perfectament funcionals. l’habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquesta MPGM determina també la quantitat màxima de sòl d’equipaments comunitaris de la ciutat que podrà destinar-se a equipaments d’allotjament dotacional, i identifica amb el codi C112 la peça d’habitatge dotacional de l’àmbit en el cens 7. Ordenació del subsòl d’equipament d’allotjament dotacional. En aquest sentit, el present Pla ordena una superfície de sòl de 1.923 m² per a sistema d’equipaments El Pla preveu que les plantes soterrani dels equipaments podran destinar-se a dependències, comunitaris d’allotjament dotacional definits a l’article 34.5 del TRLU, recollint aquesta tipologia que aparcaments i altres serveis propis dels equipaments. Però per la seva gran dimensió i incorpora el DLL 17/2019, i la abans citada MPGM, qualificant-los amb la clau 7AD. característiques, com s’ha dit a l’apartat anterior, la planta soterrani sota del camp de futbol 11 obre la possibilitat de situar-hi la demanda existent d’equipaments tècnics administratius, serveis tècnics Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 13/38 generals i aparcament. Amb una gestió coordinada dels equipaments s’optimitzaria la seva 8.2.1 Espais lliures capacitat i els seus accessos donant servei als equipaments. Es qualifica la peça parcs i jardins del límit sud de l’àmbit en continuïtat amb la zona verda del PAU2 A més de la superfície destinada a equipaments tècnics administratius es preveu uns 2.000 m² amb una amplada en el seu costat més estret de 10,00 metres i una superfície 877 m². L’altra peça de d’aparcament comunitari dels equipaments. parcs i jardins es situa a la confluència del carrer Moianès amb el carrer Corral, fins l’antiga estació de Aquest aparcament haurà de disposar les places d’aparcament de vehicles propis per a turismes, Magòria amb una superfície de 4.490 m². motocicletes i bicicletes en conformitat amb allò expressat a l'Estudi d’avaluació de la mobilitat Aspectes quantitatius generada. La suma de la superfície de les dues peces descrites coincideix amb la previsió de espais lliures del Els projectes d’edificació d’una forma coordinada preveuran la rampa i accessos a aquests serveis planejament vigent. tècnics i aparcaments comunitaris que s’hauran de gestionar conjuntament. 8. Paràmetres urbanístics del PEUiMU Aspectes qualitatius El present Pla especial urbanístic i de millora urbana s’adequa a les especificacions de les normes urbanístiques del PGM, amb les determinacions següents: El PEUiMU reordena el sistema de zones verdes de l’àmbit situant els espais lliures en dues grans peces que tenen continuïtat amb els espais lliures veïns.  Concreció de l’ordenació dels tipus d’equipaments comunitaris esportius i recreatius, sanitaris- assistencials i equipaments d’allotjament dotacional quant a superfície de sòl, gàlibs i perfils La zona verda del costat sud-oest de l’àmbit es considera la continuïtat del PA-2 i és alhora una zona reguladors, alçades reguladores màximes, alineacions i rasants, i sostres màxims edificables. de connexió entre els diferents equipaments existents i proposats. A l’altra banda, la zona verda del costat nord-est es planteja com una prolongació dels Jardins de Celestina Vigneaux.  Incorporació de l’ús d’equipament tècnic i administratiu en el subsòl per a destinar-ne una part a Parc de neteja i a Centre de treball de Parcs i Jardins. Això permet que, juntament amb el fet de concentrar la resta d’equipaments en una peça compacta, les zones verdes proposades incrementin substancialment la seva qualitat tot reforçant-ne  Ajust dels límits de l’àmbit d’acord amb la realitat física. la seva extensió. 8.1. Sostre dels equipaments 8.2.2 Equipaments esportius Es fixa per cada equipament els següents sostres màxims sobre rasant d’acord amb les necessitats El sistema d’equipaments esportius inclou un pavelló poliesportiu de quatre pistes PAV-4 amb un recollides en els programes funcionals que s’adjunten com annex: camp de futbol-7 situat a la seva coberta, un camp de futbol 11 amb una passera perimetral i pistes Equipament esportiu: 7.590 m² de petanca. Tots ells es concentren en una única peça compacta alineada amb el Carrer Corral, Equipament sanitari: 19.200 m² per on tindran els seus accessos principals. Equipament d’allotjament dotacional: 14.000 m² Aspectes quantitatius Es qualifiquen 11.557 m² d’equipament esportiu, que suposa un increment de 405 m² respecte la 8.2. Modificació dels sistemes urbanístics d’espais lliures i equipaments MPGM a l’àmbit de Can Batlló-Magòria: El PEUiMU reordena el sistema de zones verdes de l’àmbit concentrant el sòl d’equipaments i situant els espais lliures en dues grans peces que tenen continuïtat amb espais lliures veïns, tal i com es defineix en el plànol O.1 Planejament proposat. Qualificacions urbanístiques. El còmput global de superfície destinada a equipaments és de 13.610 m², 102 m² menys que la Aspectes qualitatius previsió que feia la MPGM. Considerant l’habitatge dotacional segons la nova tipologia La concentració compacta dels equipaments esportius permet la interrelació de totes aquestes d’equipament d’allotjament dotacional, el PEUiMU qualifica 15.533 m² d’equipaments. Hi ha doncs, activitats mitjançant la passera perimetral, que esdevé el seu nexe d’unió. Així mateix, la connexió una reducció total de 48 m2, respecte la MPGM en l’àmbit Can Batlló –Magòria, que coincideixen, tan propera entre peces propicia l’intercanvi d’espais funcionals complementaris entre ells, podent però, amb els ajustos cartogràfics de l’àmbit. assolir un millor aprofitament dels espais i per tant, una millora qualitativa d’aquests equipaments. D’acord amb el que disposa l’article 98 del TRLU, les figures del planejament urbanístic que tinguin per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals han de 8.2.3 Equipament d’allotjament dotacional i socio-sanitari garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de la modificació. L’equipament d’allotjament dotacional que es proposa entre el poliesportiu i la zona verda del sud- est, s’ajusta a 1.205 m² de superfície de sòl, i 718 m² la peça que dona a Gran Via. El volum definit per gàlibs màxims permet els 14.000 m² de sostre màxim. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 14/38 L’equipament sociosanitari es situa fent front a la Gran via en un edifici compacte, qualificant 2.053 - Implantació a les zones verdes i vials d’espècies vegetals resistents i adaptables a m² de superfície de sòl per aquest destí. Tot i que es redueix 507 m² respecte de la previsió que feia la l’ambient urbà, seguint els criteris municipals. MPGM, el dimensionat del solar, així com la disposició de la volumetria en un edifici compacte, 7. Paisatge permet situar perfectament els 19.200 m² de sostre que requereix el seu programa funcional. - Adaptar una volumetria coherent i equilibrada amb l’entorn més immediat, especialment amb l’antiga Estació de Magòria. 9. Justificació dels criteris i objectius del PEUiMU - Disseny de les zones verdes públiques que aïllin aquest espai de la corona edificada que l’envolta. 9.1. Justificació de l’observança de l’objectiu de desenvolupament sostenible - Relació visual clara i oberta entre la via pública i els espais interiors de l’illa que Les determinacions d’ordenació que proposa el Pla Especial i Pla de millora urbana ratifiquen la convidin al seu gaudi. consecució de l’objectiu de la seva adequació al desenvolupament urbanístic sostenible contemplat a l’article 3 del TRLUC i a l’article 3 del Reglament de la Llei, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de 9.2. Urbanisme inclusiu / impacte de l’ordenació urbanística en funció del gènere juliol. La mesura de govern “Urbanisme amb perspectiva de gènere. L’urbanisme de la vida quotidiana” Concretament, l’ordenació prevista pel present PEUiMU permet assolir els objectius ambientals elaborada des de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el març de 2017, fa una revisió de següents: l’urbanisme recent i proposa un canvi de valors que prioritzin les necessitats de les persones en 1. Consum i ocupació del sòl. comptes d’afavorir les del mercat. Es pretén, doncs, fer un urbanisme inclusiu que persegueixi els - Garantir una ordenació urbanística eficient, tocant a recursos i funcionalitat que, a següents objectius: més, harmonitzi amb l’entorn urbà immediat.  Resoldre les desigualtats atenent les necessitats d’homes i dones de forma equitativa i facilitar, 2. Cicle de l’aigua. així, una vida sense discriminacions de cap tipus per raons de gènere, econòmiques, d’origen, d’edat, funcionals, etc. - Minimitzar l’afectació del freàtic durant la fase de construcció.  Posar en valor els aspectes de la vida quotidiana, incloent les activitats que les persones - Preveure una urbanització que propicií la infiltració d’aigua de pluja i utilitzi plantes de portem a terme diàriament per cobrir les necessitats fonamentals en un espai i temps baixa demanda hídrica. determinat. Aquestes activitats es poden classificar en quatre esferes: productiva (treball 3. Ambient atmosfèric remunerat), reproductiva (cura de les persones i tasques domèstiques), comunitària (per a la millora de la comunitat on es viu) i personal (oci, esport, temps propi de cura). - Optimitzar l’eficiència energètica de l’edificació per tal de mitigar les emissions de  Reconèixer i visualitzar que les dones han participat sempre d’una manera o altra en l’esfera gasos d’efecte hivernacle. pública i productiva i que les tasques reproductives i de cura no només tenen lloc a l’interior - Implementar materials d’edificació aïllants i paviments sonoreductors. de la llar, sinó que s’estenen a l’àmbit públic i, a més, no han de ser responsabilitat exclusiva de les dones, sinó una responsabilitat social i pública. - Limitar i implementar lluminàries eficients i de baix consum per a complir amb la  Analitzar la realitat a una escala pròxima i comunitària, des de la interdisciplinarietat i a través zonificació de protecció. En les zones verdes públiques s’instal·laran lluminàries amb de la participació comunitària, considerant les persones veïnes com a expertes en els seus tecnologia led. barris i territoris. 4. Gestió de materials i dels residus.  Avançar cap a un model de ciutat que posi la sostenibilitat de la vida al centre de les - Preveure un disseny urbà que permeti la recollida selectiva dels residus i la seva gestió. polítiques per tal que les persones tinguin una vida digna i de benestar, en què els espais s’adaptin a les necessitats de les persones i no les persones a les condicions de l’espai. - Promoure espais de recollida selectiva interior als projectes d’edificació.  Recuperar els valors de la cura per tal d’universalitzar-los i aplicar-los a l’ecosistema de la ciutat - Els residus generats durant la fase de demolició i construcció es gestionaran seguin el (persones, societat i naturalesa), facilitant el cuidar-nos i cuidar els altres, vetllant per la que fixa el Decret 89/2010. sostenibilitat mediambiental i assolint una ciutat saludable per a tothom. 5. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i edificació.  Posar en valor l’urbanisme de les petites coses, tot considerant igual de transformadores les petites actuacions a la ciutat (com ara la forma de col·locar els bancs o on es posa un pas - Adopció en les noves edificacions de sistemes d’estalvi d’aigua (control de pressió zebra) que la renovació d’un barri o d’una gran avinguda. Entendre que la ciutat es pot d’entrada, mecanismes de reducció de cabal, reutilització d’aigües grises, etc) i transformar radicalment a partir de la suma de moltes petites actuacions que repercuteixen en d’energia (sistemes d’energia solar fotovoltaica). la vida quotidiana dels seus habitants. - A les zones verdes caldrà adoptar sistemes de reg eficients (aspersió o degoteig), possibilitat d’aprofitament d’aigua de pluja. En resum, l’urbanisme inclusiu situa la vida quotidiana al centre de les seves polítiques i treballa per donar resposta a les necessitats i els desitjos del conjunt de la societat, tenint en compte la seva 6. Biodiversitat i patrimoni natural diversitat de gènere, d’edat, d’origen o funcional, entre d’altres, per tal d’aconseguir una ciutat més - Augment de la superfície de zona verda. justa, equitativa, segura i sense barreres. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 15/38 En el cas concret d’aquest PEUiMU es fan les següents recomanacions en l’actuació de l’espai públic: Atès que l’àmbit del PEUiMU està situat en un entorn de sòl urbà consolidat, no es veu afectat per • Promoure un espai públic a escala humana: terrenys que suposen un risc d’inundació o altres riscos per les persones, ni en sòls d’alt valor paisatgístic, agrícola o cultural, ni en terrenys amb forts pendents. L’espai públic de l’àmbit, tan el qualificat urbanísticament de vialitat com de zona verda té unes Així mateix, respecte l’exercici d’activitats econòmiques, el present PEUiMU ordena sòls públics amb dimensions suficientment acotades però alhora poc fragmentades per acomodar-lo a l’escala de finalitat d’interès general destinats únicament a equipaments al servei de les persones no preveient-se l’usuari. cap tipus d’activitat econòmica de tipus privatiu. La zona verda de Corral-Moinanès té un lleuger pendent en sentit de la Gran Via que s’haurà de dissenyar amb recorreguts amples que responguin a les diferents demandes de mobilitat i de 9.4. Justificació de l’adequació a les necessitats de les persones que realitzen tasques de seguretat pel vianant. Pel que fa a les vores, cal preveure una bona vorera pel carrer Moianès cura i gestió domèstica. perquè és zona concorreguda de pas, mentre que el carrer Corral s’entén com un eix verd d’unió entre la nova zona verda i els Jardins Celestina Vigneaux i també entre l’àmbit de Magòria i el de El PEUiMU té entre els seus objectius l’adopció de mesures per tal d’adequar l’ordenació a les Can Batlló. Per vincular aquests dos jardins i connectar-los cívicament amb l’espai lliure de Can Batlló necessitats dels diversos col·lectius socials, i ho fa de manera que les solucions adoptades puguin es proposa pacificar el carrer Corral de manera que només hi circulin veïns i serveis. beneficiar per igual a tots els usuaris potencials pels espais i equipaments públics de l’àmbit. Tant la La situació de les pistes de petanca i l’antiga Estació de Magòria a tocar de la zona verda permeten configuració dels espais lliures, com l’edificació proposada i la barreja d’usos establerta s’ajusten preveure un espai públic ple de vida, prou flexible com per acollir simultàniament col·lectius diversos perfectament a aquest objectiu, que es concerta en els termes següents: però sense barreres ni sectoritzacions, defugint de l’excessiva especialització dels espais per tal - Configurar una xarxa d’itineraris de vianants, recolzada en els espais lliures de nova d’evitar que se’ls apropiï un grup concret. creació, amb zones de descans i lleure que garanteixen la connexió interna del sector La zona verda del costat sud-oest de l’àmbit té una forma rectangular amb amplada de 10 m. Es desenvolupat i la seva bona relació amb els àmbits veïns. considera la continuïtat del PA-2 i és alhora una zona de connexió entre els diferents equipaments - Concretar l’ordenació que defineix una volumetria edificable la configuració de la qual existents i proposats. Les seves dimensions garanteixen la possibilitat d’introduir com a mínim, una línia evita la creació d’espais insegurs. d’arbrat en aquesta vorera que separi el carril bici del pas del vianant, i que permeti incorporar–hi - Determinar que les obres d’urbanització complementàries tindran en compte que el mobiliari urbà amb comoditat. mobiliari urbà s’haurà d’ubicar atenent a factors com ara la insolació i la relació amb la Aquest espai es planteja també com un espai d’estada, protegit del trànsit del carrer. circulació de vianants, etc. per tal de garantir-ne la funcionalitat.  Potenciar la seguretat de la ciutadania a l’espai públic: - La il·luminació dels espais lliures permetrà afavorir les necessitats d’aquests col·lectius, en coherència amb el principi de sostenibilitat que també estableix la legislació urbanística. La visió més elevada que s’obté des del carrer Corral sobre l’àmbit és una visió de mirador, que permet el control visual dels espais situats a cotes inferiors i d’una bona part dels seus recorreguts. Aquest és un factor que junt amb l’acompanyament de la il·luminació garantirà la seguretat de la 9.5. Justificació de l’adequació a les determinacions sobre mobilitat ciutadania en aquest àmbit. S’eviten racons amagats i recorreguts en cul de sac. En aquest sentit El Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana avala plenament el desenvolupament dels usos previstos i s’evitarà nivells d’il·luminació massa alts que lluny d’afavorir el confort o la seguretat de les persones la sostenibilitat de la mobilitat. L’àmbit considerat es concentra en una illa ja conformada, i per tant generen forts contrastos i zones de ombra fosca. Es procurarà un nivell d’il·luminació uniforme i només inclou nova vialitat cívica per a vianants, bicicletes i en tot cas serveis. No obstant això, degut tendint a baix per tal que l’adaptació de la vista a la foscor doni la percepció de seguretat desitjada. a les dimensions i equipaments que inclou aquest espai, es preveu que aquesta nova implantació La implantació dels nous equipaments que s’estableix en el present PEUiMU, incideix en la mobilitat pugui provocar alguns canvis i impactes sobre la mobilitat a l’entorn més proper, tant sobre el vehicle que es generarà en aquest emplaçament. Per aquest motiu es proposa permeabilitat transversal per privat com també sobre les xarxes de transport públic i mobilitat activa. afavorir la connectivitat entre barris que fins ara el propi sector ha fet de barrera. Aquesta permeabilitat transversal es produeix ala zona verda que es situa al límit del sector i -connecta per a vianants i bicicletes, el carrer Corral amb la Gran Via. Es preveu afavorir la mobilitat amb bicicleta Per aquest motiu, el PEUiMU incorpora com a document VII l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat pacificant el carrer Corral i ramificant cap el barri de la Bordeta el carril bici de la Gran Via donant Generada amb la finalitat de promoure actuacions que permetin millorar les condicions de mobilitat i continuïtat cap al recinte de Can Batlló i la trama de carrers en plataforma única del barri de Sants. accessibilitat en l’entorn de l’àmbit. Seguint aquest objectiu, proposa: La presencia de la estació de ferrocarrils de Magòria –La Campana, i les nombroses línies d’autobús que passen per la Gran Via, tangent a l’àmbit, garanteixen la mobilitat sostenible per aquest indret. - Mobilitat a peu: es genera un accés permeable al límit sud de l’àmbit amb una zona verda, connectant la Gran Via amb el barri de La Bordeta. 9.3. Justificació de l’adequació a les directrius de l’article 9 del TRLUC i els articles 5 a 7 del - Mobilitat en bicicleta: en un futur es preveu que el carril bici que discorre per la vorera es baixi Reglament de la Llei d’urbanisme. a la calçada del carril lateral, garantint la comoditat i seguretat dels vianants i ciclistes. Preferiblement, aquest carril bici hauria de situar-se a la banda esquerra d’aquest lateral, com El PEUiMU vetllarà perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permeti assolir, ho fa ja en altres trams de la Gran Via, per evitar les interferències amb els girs a dreta dels en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de serveis i vehicles que accediran als aparcaments, així com amb la parada d’autobusos sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics. existent i les possibles parades de taxis que s’hi ubicaran. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 16/38 - Transport públic: a llarg termini, i en línia amb els objectius de canvi modal cap a una mobilitat d’edificació a partir de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva del projecte de més sostenible, es recomana augmentar la freqüència de pas d’aquelles línies d’autobús que reparcel·lació. puguin veure incrementada la seva demanda degut a la nova implantació i no disposin de Pel que fa a l’edifici sòcio-sanitari, aquest es desenvoluparà independentment un cop executada la capacitat per donar un servei adequat. urbanització de l’entorn segons el termini que requereixi la Generalitat de Catalunya. - Espais adequats pel taxi: l’arribada de col·lectius amb dificultats de mobilitat al centre sociosanitari comporta que el taxi prendrà importància en l’àmbit. Caldrà, per tant, planificar- ne adequadament els espais on efectuaran les seves parades per garantir-ne un bon servei. - Centres de treball i neteja: en funció dels itineraris que han de seguir aquests vehicles, caldrà habilitar-los una entrada que no interfereixi amb els altres serveis i usuaris. La ubicació d’aquesta entrada per la Gran Via es preveu, aparentment, la més adequada, evitant congestionar carrers secundaris o de caràcter local. - Transport privat: dins les noves actuacions es mirarà de no alterar massa la xarxa de transport privat, mantenint la Gran Via com a artèria d’entrada i sortida de la ciutat i un balanç adequat d’aparcaments per aquests vehicles. 10. Execució de l’àmbit L’execució de l’àmbit es realitzarà mitjançant l’agrupació de les finques que hi son incloses i la poste- rior parcel·lació per constituir finques de conformitat amb les determinacions del present planejament urbanístic quant a l’ordenació del sòl, d’acord amb l’article 20.1 del Decret 64/2014 de 13 de maig pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, el qual determina que es poden dividir els terrenys compresos en un àmbit d’actuació urbanística per constituir finques de con- formitat amb les determinacions del planejament urbanístic que detalli l’ordenació del sòl. L’article 25 de l’esmentat text legal estableix que s’ha de sotmetre a fiscalització prèvia municipal tota divisió o segregació de terrenys de la qual resultin dos o més lots. Tanmateix, l’article 190.1 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, estableix que els actes de les entitats locals amb competència per atorgar llicència no estan subjectes a lli- cència municipal. L’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya hauran de signar un conveni en el que s’especifiquin les condicions per les quals el sòl destinat a l’ús d’equipament sòcio-sanitari canvia de titularitat amb l’objecte de facilitar l’execució de les obres de l’edifici i la seva posterior gestió. El projecte d’urbanització de l’àmbit serà un document que inclourà els terrenys destinats a sistema d’espais lliures i vialitat. La urbanització de l’àmbit ha de permetre assolir als terrenys edificables la condició de solar. Les obres corresponents es podran realitzar, en tot cas, de manera simultània a les obres d’edificació, si bé la condició de solar de les finques estarà condicionada a la recepció de les obres esmentades. 11. Pla d’etapes S’estableix una primera fase per a la construcció de la planta soterrani del camp de futbol i el propi camp de futbol que tindrà un termini màxim de 4 anys per a la seva execució a partir de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic i de millora urbana. En una segona fase es contempla l’execució de l’equipament esportiu destinat al pavelló poliesportiu i l’equipament d’allotjament dotacional, establint un termini màxim de 6 anys per a l’inici de les obres Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 17/38 II. NORMES URBANÍSTIQUES I. Memòria descriptiva i justificativa II. Normes urbanístiques CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS III. Avaluació econòmica i financera IV. Informe de sostenibilitat econòmica V. Informe ambiental Article 1. Objecte VI. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada L’objectiu finalista del present document és la construcció d’uns nous edificis destinats a equipament esportiu, sanitari assistencial, tècnic administratiu i allotjament dotacional del sector 3 de Magòria que VII. Plànols desenvolupa les determinacions de la MPGM a l’àmbit de Can Batlló-Magòria en aquest sector. Per I. Plànols d’informació aconseguir aquest objectiu el present document estableix les següents determinacions: O. Plànols d’ordenació - Modificació de les qualificacions del sòl de zona verda i equipament dins l’àmbit. U. Plànols d’urbanització - Mantenir la titularitat publica dels equipaments. VIII. Annexes - Mantenir els tipus d’equipaments com a esportiu, sanitari assistencial, tècnic administratiu i Serveis existents allotjament dotacional. - Determinar el tipus d’ordenació i les condicions d’edificació que s’han d’ajustar a les necessi- Informe d’arqueologia tats funcionals de l’equipament concret, al paisatge i a les condicions ambientals. Programes funcionals dels equipaments 2. Tenen caràcter normatiu les presents normes urbanístiques i els plànols d’ordenació següents: Article 2. Àmbit O.1 Planejament proposat. Qualificacions urbanístiques del sector 1. L’àmbit del Pla especial urbanístic i de millora urbana té una superfície de 20.900 m² amb els ajustos realitzats segons la realitat física i la cartografia oficial tal i com defineix en el plànol O.2 Planejament proposat. Alineacions i rasants. Regulació de l’edificació d’informació I.3 Àmbit del PEUiMU. Sector de planejament. O.3 Planejament proposat. Regulació de l’edificació. Alçats i seccions 2. Limita al nord-oest pel carrer Corral, a l’est pel Carrer Moianès excloent l’edifici d’habitatges de la cantonada Corral - Moianès i l’edifici de l’antiga estació de Magòria, al sud-est limita amb La Gran Via i al sud-oest amb el límit del Sector 2 de la MPGM aprovada el 2006. Article 5. Obligatorietat L’administració i els particulars estan obligats a respectar les disposicions d’aquest Pla de Millora Urbana, i en particular les de la present normativa urbanística, a la qual haurà d’ajustar-se tota la Article 3. Marc Legal intervenció sobre l’àmbit de planejament. 1. El “Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per la regulació del sector 3 de Magòria al barri de la Bordeta” és l’instrument d’ordenació urbanística del territori inclòs en aquest sector, i es formula d’acord amb l’ordenament jurídic en matèria urbanística, especialment el Text Refós de la Llei Article 6. Interpretació d’Urbanisme de Catalunya (en davant TRLU) aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, amb S’apliquen les regles d’interpretació establertes a l’article 10 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del TRLU i el Catalunya. Reglament de la Llei d’Urbanisme aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol (en endavant RLU). En la interpretació de les determinacions que s’expressen gràficament en els plànols d’ordenació, 2. Les referències a les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità ho són al Pla General tindran preferència aquelles en que la llur definició sigui més concreta, és a dir, els plànols a escala Metropolità aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976, en la versió del Text de Refós de la més gran. modificació de determinats articles de les seves Normes Urbanístiques (en endavant NN.UU), aprovat definitivament per Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de data 8 d’agost de 1988 i les seves modificacions successives fins a la data de redacció Article 7. Règim urbanístic del sòl de les presents normes urbanístiques. Els sòls inclosos en l’àmbit del present Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana, tenen la consideració 3. En tot allò no previst expressament en aquesta normativa, seran d’aplicació les Normes de sòl urbà no consolidat de conformitat amb l’article 31 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Urbanístiques del Pla General Metropolità (NNUU) i les Ordenances Metropolitanes d’Edificació (OME). Catalunya, atès que el planejament urbanístic general els sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporant-los en un sector subjecte a un pla de millora urbana. Article 4. Contingut 1. El Pla Especial Urbanístic i de de Millora Urbana està integrat pels següents documents: Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 18/38 Article 8. Titularitat del sòl - Per sobre del camp de futbol 7 es permeten volums puntuals integrats en el projecte i que tinguin en compte l'assolellament i vistes de l'entorn. Aquests volums tindran una alçada màxima de 3,5 metres La totalitat dels sòls inclosos en el present àmbit de planejament són de l’Ajuntament de Barcelona. respecte el paviment acabat del camp. Article 9. Qualificació del sòl 2. Condicions d’ordenació per a l’equipament sanitari: Els sòls inclosos a l’àmbit del “Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per la regulació del sector 3 - Tipus d’ordenació: És el de volumetria específica de configuració flexible. Els gàlibs màxims que de Magòria al barri de la Bordeta”, son qualificats, segons el seu destí en l’ordenació, de: defineixen l’envolupant màxim de l’equipament són els perímetres reguladors màxims i el perfil - Sistema de parcs i Jardins de nova creació de caràcter local, clau 6b. regulador assenyalats a la sèrie de plànols Planejament proposat Regulació de l’edificació O.2, - Sistema d’equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local, clau 7b. O.3.1, O.3.2 i O.3.3. - Sistema d’equipament d’allotjament dotacional, clau 7AD. - La superfície de sòl d’equipament sanitari és 2.053 m². - El sostre màxim sobre rasant de l’equipament sanitari és 19.200 m². CAPÍTOL II. REGULACIÓ DEL SISTEMA D’EQUIPAMENTS - Cota de referència de la planta baixa: Es situa a la rasant de carrer a la cantonada sud de l’edifici i al punt assenyalat a la façana a la Gran Via. La cota de referència es la indicada al plànol O.2 Article 10. Tipus d’equipaments Alineacions i rasants. Regulació de l’edificació. D’acord amb la classificació de l’article 212 de les NNUU del PGM els tipus d’equipaments que es proposen són els assignats al plànol O.1 Qualificacions urbanístiques del sector com a esportiu- recreatiu, sanitari-assistencial i el tècnic administratiu, per cada parcel·la d’equipaments. 3. Condicions d’ordenació per al equipament d’allotjament dotacional: També es proposa el tipus d’equipament d’allotjament dotacional definit en el Decret llei 17/2019, de - Tipus d’ordenació: És el de volumetria específica de configuració flexible. Els gàlibs màxims que 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge de la Generalitat de defineixen l’envolupant màxim de l’equipament són els perímetres reguladors màxims i el perfil Catalunya. regulador assenyalats a la sèrie de plànols Planejament proposat Regulació de l’edificació O.2, O.3.1, O.3.2 i O.3.3. Article 11. Titularitat dels equipaments Aquest equipament s’ordena en dues peces tal i com s’assenyala als plànols. - La superfície de sòl d’equipament d’allotjament dotacional és 1.923 m² dividida en dues peces, La titularitat dels equipaments és pública. 1.205 m² el bloc amb façana al carrer Corral i a l’espai lliure del sud-oest de l’àmbit i 718 m² l’edificació amb front a la Gran Via. Article 12. Regulació del sistema d’equipaments comunitaris i dotacionals de nova creació (clau 7b) - El sostre màxim sobre rasant de l’equipament d’allotjament dotacional és 14.000 m². 1. Condicions d’ordenació per al equipament esportiu: - Cota de referència de la planta baixa: Es situa a la rasant del carrer al punt mig del perímetre - Tipus d’ordenació: És el de volumetria específica de configuració flexible. Els gàlibs màxims que regulador de la planta baixa que fa front a la Gran via de les Corts Catalanes i en el punt mig del defineixen l’envolupant màxim de l’equipament són els perímetres reguladors màxims i el perfil perímetre regulador de la planta baixa que fa front al carrer de Corral. La cota de referència de la regulador assenyalats a la sèrie de plànols Planejament proposat Regulació de l’edificació O.2, planta baixa que fa front a l’espai lliure del sud-oest de l’àmbit s’haurà de respectar i acordar-se O.3.1, O.3.2 i O.3.3. amb la del carrer Corral. Les cotes de referència son les indicades al plànol O.2 Alineacions i rasants. Regulació de l’edificació. - Superfície de sòl de l’equipament esportiu és de 11.557 m². - A la planta baixa dels edificis d'allotjament dotacional es permeten tots els usos admesos en l'article - El sostre màxim sobre rasant de l’equipament esportiu és de 7.590 m² . 212 de les NNUU del PGM. El perímetre del camp de futbol 11 es conformarà amb una passarel·la que donarà serveis de pas de persones, accés a les pistes esportives i camp de futbol 7 sobre el PAV4, de suport d’instal·lacions, d’il·luminació, d’ombreig, d’accés al recinte esportiu, de filtre visual, etc. Es Per tot allò no especificat seran d’aplicació les NU del PGM pel tipus d’ordenació de volumetria construirà amb elements lleugers i calats i permetrà l’enjardinament amb enfiladisses. Els elements específica de configuració flexible. de tancament del recinte esportiu seran calats maximitzant la transparència. La geometria de l’envolupant d’aquesta passarel·la es defineix a la sèrie de plànols Planejament proposat Regulació de l’edificació O.2, O.3.1, O.3.2 i O.3.3. Article 13. Regulació del subsòl - Cota de referència de la planta baixa: Es situa a la rasant de carrer de l’aresta nord oest del 1. Es permet l’ocupació del subsòl en la totalitat del sòl destinat a equipaments per instal·lacions, perímetre regulador de la planta baixa del pavelló poliesportiu que fa front al carrer Corral a aparcament, serveis tècnics i la resta d’usos admesos. l’alçada del carrer de Tort. El nivell del paviment de la planta baixa podrà ajustar-se en funció de les rasants del carrer i els accessos a l’edifici adaptant-se en diferents nivells. La cota de referència es la indicada al plànol O.2 Alineacions i rasants. Regulació de l’edificació. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 19/38 2. Les plantes sota rasant que es construeixin estaran sempre per sobre de la cota del freàtic, i en tot Article 17. Medi ambient cas si es profunditzen per sota del freàtic s’haurà de prendre les mesures necessàries per no afectar En la construcció i ús dels edificis d’equipaments i les instal·lacions esportives s’haurà de protegir els edificacions i estructures properes. valors ecològics que puguin aparèixer a les parcel·les i s’incorporaran als espais lliures per mantenir en 3. Sota el sistema d’equipament esportiu, clau 7b, s’admet el tipus d’equipament tècnic administratiu. la mesura que es pugui la presencia de biodiversitat a la ciutat i el benestar de les persones. Es conservaran i protegiran els arbres existents que no quedin afectats per les edificacions i CAPITOL III. REGULACIÓ DEL SISTEMA D’ESPAIS LLIURES instal·lacions. En la mesura que sigui possible es trasplantaran dins l’àmbit els que quedin afectats o en el seu cas se’n plantaran de nous mantenint com a mínim la mateixa massa forestal existent. Article 14. Regulació del sistema de parcs i jardins de nova creació (clau 6b) La urbanització dels espais lliures i el disseny i acabats de les cobertes tindran en compte la major Comprèn els sols de sistemes que s’identifiquen en el plànol O.1 Planejament proposat. Qualificacions afectació i freqüència de les onades de calor i incorporaran mesures per mitigar el seu efecte. urbanístiques del sector amb la clau 6b i que es concentren a la confluència del carrer Corral amb el No s’incorporaran a la urbanització ni als edificis d’equipaments espècies exòtiques no adaptatives, i carrer Moianès i al límit sud-oest de l’àmbit. es considera prohibitiu l’ús d’espècies invasores, segons llistat de l’EXOCAT o estudis de l’Ajuntament El projecte d’urbanització de l’àmbit haurà de garantir que les solucions i acabats adoptats de Barcelona. s’ajustaran al tipus i la intensitat d’usos. Es tindrà en compte la incorporació d’elements que propiciïn refugis per a la fauna. La superfície de sòl amb destí a parcs i jardins de nova creació és de 5.367 m². Es previndrà l’erosió i la sedimentació del terreny durant les obres i es reduirà la contaminació de Les seves determinacions s’estableixen en els articles 200 a 204 de les NNUU. l’aire i la contaminació acústica. La urbanització de la peça situada al límit sud-oest de l’àmbit ha de donar compliment a la Les obres d’urbanització i d’edificació dels equipaments no podran afectar la mina d’aigua existent i normativa de Seguretat Contra Incendis per permetre l’accés d’emergències i de bombers a l’edifici en tot cas si ho fessin s’haurà de garantir la seva continuïtat de tot el seu cabal. d’allotjament dotacional. Aquesta urbanització s’acordarà topogràficament amb el parc del PAU2 i S’aplicaran les mesures descrites en la Guia d’Ambientalització de les Obres de Barcelona, de resoldrà l’accessibilitat des del carrer Corral en el cas que no quedi garantida des del mateix edifici l’Ajuntament de Barcelona. Els treballs de construcció es realitzaran amb la mínima afectació als d’allotjament dotacional. veïns, es garantirà un accés segur per als usuaris, es durà a terme un control i reducció del consum de recursos i dels impactes ambientals, i es prendran mesures per a la protecció de l’entorn i la CAPÍTOL IV. DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ vegetació. Article 15. Desenvolupament. Es redactarà i implementarà un Pla de Control de l’Erosió, la Sedimentació i la Contaminació que inclogui tots els aspectes anomenats i es realitzaran inspeccions periòdiques de control i seguiment Les determinacions del present document de planejament derivat seran executables a través de les durant la fase d’obra. corresponents llicències d’edificació. Es farà un seguiment exhaustiu durant la fase d’obres per a controlar l’aplicació de les mesures Un cop aquest PEUiMU sigui executiu, s’establirà el corresponent dret de superfície, o figura anàloga descrites. Mentre durin les obres serà indispensable que els diferents contractistes segueixin les sobre els sòls de l’equipament sanitari a favor de la Generalitat de Catalunya per la construcció de instruccions del Manual de qualitat de les obres. l’equipament sanitari. Article 16. Mobilitat De conformitat amb allò especificat a l’EAMG seran necessàries 135 places d’aparcament per a vehicles. D’aquestes places 63 són necessàries per a l’equipament sanitari, 44 per a l’allotjament dotacional i 28 per a l’equipament esportiu. Pel que fa l’aparcament de bicicletes seran necessàries un total de 701 places. D’aquestes, 79 places cal reservar-les per als equipaments esportius i zones verdes, i seran totes elles necessàries inicialment. Per a l’allotjament dotacional, inicialment es pot disposar de 100 places tot i que caldrà deixar espai suficient per a les 354 que mana el Decret de Mobilitat. Caldrà que tinguin un bon accés des del carrer en les corresponents zones d’aparcament segur dins l’edifici. En relació a l’equipament sanitari, inicialment també es podran disposar de 100 places i deixar espai suficient per a un total de 268 places que mana el decret. Totes les places s’hauran d’ubicar en espais dins l’àmbit de fàcil accés i segurs per evitar-ne els robatoris Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 20/38 III. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA La viabilitat econòmica i financera queda garantida per l’interès de l’Ajuntament en la seva realització. Serà el projecte d’edificació el que concretarà de forma detallada els costos de la construcció dels equipaments. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 21/38 1) Per la banda dels ingressos, les principals partides que poden experimentar els augments més sig- IV. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA nificatius són: l’impost sobre béns immobles -IBI-, l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres –ICIO-, les taxes per la llicència d’obres, i la taxa de recollida d’escombraries.. De nou, aquests conceptes no es veuen alterats perquè el sòl és 100% públic i no hi haurà ni nous habitatges ni ac- 1. Antecedents i objectius tivitat econòmica privada que generin aquests tipus d’ingressos. 2) Per la banda de les despeses, els principals augments a contemplar corresponen a les partides de L’informe de sostenibilitat econòmica forma part de la documentació obligatòria dels diferents serveis d’enllumenat, vigilància, neteja i recollida d’escombraries, el manteniment i reposició de instruments que comprenen l’ordenació de les actuacions urbanitzadores, tal com ve determinat al l’espai públic –vials, zones verdes, espais lliures i altres– i la possible major dotació de personal i or- Text refós de la Llei del sòl, RDL 2/2008, de 26 de juny. El seu contingut, en línies generals, ve establert a ganització municipal per atendre el nou desenvolupament urbanístic i per tal d’atendre la política l‘apartat 4 de l’article 15 d’aquesta Llei estatal i als articles 59, 61 i 66 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 local de l’habitatge que es derivarà de la construcció i promoció d’habitatges dotacionals en el d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, recollint el que disposava en aquest respecte la llei estatal. A l’apartat d de l’article 59 del TRLUC s’estableix que l’informe de sostenibilitat municipi. econòmica ha de contenir “...la justificació de la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius i la ponderació de l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les Aixíí doncs, s’han tingut en compte aquelles despeses en béns i serveis directament vinculades al administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la manteniment de l’àmbit: despesa corrent anual en servei d ’enllumenat públic, recollida d ’ implantació i prestació dels serveis necessaris”. escombraries i residus domèstics. Els objectius de l‘Informe són, per tant, d’una banda analitzar i justificar el sòl destinat a usos productius i, d’altra banda, determinar l’impacte de les actuacions urbanístiques en les finances Pel que fa a les zones verdes, corresponen a l’import del manteniment d’aquests espais i municipals per complir amb els objectius del planejament. l’esporgat de l’arbrat. S’han obtingut ràtios €/m² sup. tenint en compte la superfície destinada a zones verdes al municipi de Barcelona. En aquest cas, però, el sector no contempla cap sòl destinat a usos residencials o d’activitat econòmica sinó que la totalitat del sòl es destinarà a equipaments, espais verds i vialitat. Quant a despesa de personal per atendre els nous equipaments municipals, s'entén que aquesta tasca serà assumida pel propi personal actua que l'Ajuntament té assignat per aquestes accions. 2. Estimació i ponderació de l’impacte en les finances públiques A priori, l’actuació urbanística prevista al PEUiMU d’acord amb la seva naturalesa i les seves dimensions es preveu que pot tenir els impactes sobre les finances públiques que a continuació es detallen: 2.1. Sobre els ingressos i despeses de capital derivades de l’actuació Per tractar-se de sòl destinat a equipaments públics que donaran servei a la ciutadania, no es preveuen ingressos de capital provinents de la cessió del 10% d’aprofitament urbanístic del sector a l’Ajuntament de Barcelona. Tanmateix, la construcció del nou centre sociosanitari, de l’equipament esportiu i del d’habitatge dotacional implicaran un elevat nombre de nous llocs de treball. Pel que fa a les despeses de capital vinculades al desenvolupament del Sector 3, tan la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona hauran de fer front a la construcció del centre sòcio- sanitari i a la resta d’equipaments respectivament. 2.2. Sobre els ingressos i despeses corrents municipals 3. Balanç econòmic municipal fruit de la Modificació Els principals efectes sobre els ingressos i despeses corrents de la hisenda municipal de Barcelona pel desenvolupament urbanístic d’aquest planejament són els que provinguin del normal funcionament dels nous sistemes i serveis i que competencialment hauran d’anar a càrrec de l’Ajuntament. Atès En conclusió, atès que l’actuació urbanística prevista al PEUiMU no contempla cap sòl destinat a usos que tot el sòl està destinat a l’ús públic no hi haurà ingressos derivats de nova població resident ni de residencials o d’activitat econòmica sinó que la totalitat del sòl es destinarà a equipaments, espais noves activitats econòmiques. verds i vialitat, no es preveuen nous ingressos provinents del sector. Per contra, les despeses de capital correspondran a la construcció del equipaments i les despeses corrents municipals s'estimen en Pel que fa a l’estimació de l’impacte de la resta d’aspectes de desenvolupament de l’àmbit sobre 98.049,13 € anuals en manteniment dels espais i recollida de residus. els ingressos i despeses corrents municipals, per tal de no entrar en una casuística excessiva, atenent a les principals partides que poden quedar afectades, es podrien considerar: Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 22/38 V. INFORME AMBIENTAL En aquest sentit, el present informe ambiental inclou la identificació dels requeriments ambientals, la descripció i justificació ambiental de l’ordenació proposada, la identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre els diferents aspectes ambientals, l’avaluació global del pla i la 1. Introducció justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, concretant-se en la descripció de l’àmbit, els objectius i propostes, els riscos ambientals, mesures correctores i recomanacions per tal que tan el planejament com el desenvolupament del Pla de millora urbana siguin respectuosos amb La introducció del concepte de sostenibilitat i de protecció ambiental a les polítiques urbanístiques, l’entorn. apareix a la Llei d’urbanisme 2/2002 del 14 de març. A partir d’aquest moment l’informe ambiental formarà part de la documentació necessària dels plans d’ordenació urbanística i les seves Els informes ambientals que tracten transformacions en zones ja urbanitzades han d’enfocar el seu modificacions. El text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010) i el seu Reglament (Decret vessant sostenibilista en l’ecoeficiència de les noves construccions i en fer de la ciutat un ecosistema 305/2006) incorporen el requeriment ambiental a la redacció i execució del planejament urbanístic. amb major qualitat ambiental pels seus ciutadans. En el cas de Barcelona, cal apostar per un urbanisme sostenible, per seguir treballant per una ciutat compacta i complexa, disminuint la seva Amb l’aprovació de la seva Agenda 21 el 2002, Barcelona va fer una clara aposta vers la sostenibilitat, fruit d’un llarg treball de consens entre les entitats cíviques, universitats i empreses, petjada ecològica i afavorint la cohesió social. Un model urbanístic que afavoreixi la presència administracions públiques i associacions. En el període 2010 i 2011 es va realitzar un procés de estructural del verd, incorporant el paisatge i els espais lliures en la seva configuració. participació per concretar la seva Agenda 21 en el Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat, que D’altra banda, la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de estableix els nous objectius ambientals pel període 2012-2022. l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica, Aquesta ciutat es fixa cada cop més en els seus espais verds, procurant el seu augment en la disposició addicional Vuitena estableix que el planejament urbanístic derivat que es refereix quantitativament i qualitativament. També des d’aquesta perspectiva s’aposta cap a un futur només a sòl urbà no ha d’ésser objecte d’avaluació ambiental estratègica. marcat per dos criteris fonamentals: mantenir l’expansió de la vegetació en la trama urbana i continuar amb l’adopció de polítiques de gestió més sostenibles. Aquesta nova visió de la ciutat inclou el fet que els espais verds urbans, a més d’espais de lleure i de contacte amb la natura, són 3. Descripció i diagnosi de l’àmbit espais de socialització, de trobada i de relació dels ciutadans. El Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020, que presenta l’Ajuntament el 2013, planteja les L’àmbit del PAU-3 del Sector 3 de la Modificació del PGM a Can Batlló-Magòria es troba situat a l’illa idees, reptes i línies d’actuació que han de guiar l’acció municipal a mitjà i llarg termini, i els delimitada pels carrers Corral, Moianès, Mossèn Manel Oller i la Gran Via de les Corts Catalanes, a compromisos del govern municipal en relació a la conservació del verd i de la diversitat biològica de tocar del recinte de Can Batlló, fent front al popular edifici de La Campana de la Direcció General la ciutat. L’objectiu és aconseguir una infraestructura ecològica que produeixi beneficis per a les de Trànsit, entre la Plaça d’Espanya i la Plaça d’Ildefons Cerdà. persones i constitueixi no només un servei ambiental sinó també social per afrontar els reptes de futur. Limita pel sud-oest amb la Gran Via de les Corts Catalanes, pel nord-oest amb el carrer Corral i els En aquest sentit, el Pla director de l’arbrat 2017-2037 i les mesures de govern d’Impuls de la Jardins de Celestina Vigneaux, per l'est amb el carrer Moianès i pel sud-est amb el límit de l'àmbit del infraestructura verda (2017) i d’Impuls de terrats vius i cobertes verdes (2014) són part de la concreció PAU-2 de la Modificació del PGM a Can Batlló-Magòria. del Pla del verd i de la biodiversitat. Quant a preexistències de l'entorn cal remarcar que a la confluència dels carrers Corral i Moianès hi De la mateixa manera es dóna resposta a l’assoliment dels objectius marcats pel Compromís de ha un edifici d’habitatges de forma afuada (Moianès, 19-27) de PB+6 construït l’any 1998 i a la Barcelona pel Clima per 2030, quantificats en un increment del verd urbà en 1,6 km², és a dir 1 m² per cantonada del carrer Moianès i la Gran Via hi ha l’edifici de l’antiga estació de Magòria, edifici cada habitant, i la reducció d’un 40% les emissions de CO2 per càpita respecte als valors del 2005. En modernista, catalogat amb nivell B, actualment destinat al Casal Cívic de Magòria (antiga estació el marc de la celebració a París de la COP21, la xarxa de signants del Compromís Ciutadà per a la terminal dels FFCC del nord-oest d'Espanya). Sostenibilitat va decidir anar un pas més enllà i marcar uns objectius ambiciosos de mitigació i adaptació i concretar les accions climàtiques a curt i llarg termini per assolir-los. Aquests objectius i Dins l’àmbit pròpiament dit hi ha uns horts urbans, el camp de futbol de la UE Sants, actualment en projectes es recullen en el Compromís de Barcelona pel Clima i en tot un seguit d'accions i projectes desús des de fa uns anys i pistes de petanca. concrets. La superfície total de l’àmbit del Pla especial urbanístic i de millora urbana és de 20.900 m² de sòl. La proposta d'ordenació manté els equipaments i el verd previst en el planejament vigent, la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de Can Batlló-Magòria, d’iniciativa municipal, 2. Objecte de l'Informe Ambiental aprovada definitivament el 28 de juliol de 2017 (DOGC 13.10.2017) i qualifica els sòls de sistemes d'equipament, clau 7b, amb una superfície de 14.975 m2, 11.000 m2 dels quals estan destinats a l'ús L’objecte d’aquest informe és fer una anàlisi de tots aquells aspectes ambientals que incideixen en el esportiu, 2.053 m² a l'ús sanitari assistencial, 1.923 m² a allotjament dotacional (abans Habitatge present Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria per així dotacional HD/7), 558 m² a sistema viari sobre equipament, clau 5b/7b, i per altra banda 5.367 m² a avaluar els possibles canvis que comportarà aquest PEUiMU. sistema de parcs i jardins urbans, clau 6b. El PEUiMU es regeix per las bases normatives del propi PGM, pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. Així doncs, aquest document es formula en compliment de l’article 70 en relació al 66.1 i) del TRLUC i de l’article 100 del Reglament, que és on es determina el seu contingut i abast. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 23/38 3.1. Espai públic, verd urbà i paisatge Si ens fixem en el paisatge urbà de l’àmbit d’estudi, el trobem que està en procés de degradació per l’estat d’abandonament dels espais buits, la presencia de tanques i murs cecs, el tros de cobert que A l'entorn de Magòria s'hi concentren bosses de zones verdes significatives, algunes d'elles en forma resta de les antigues instal·lacions ferroviàries, i una nau d’obra de fàbrica en desús. Per altra banda de jardins i d'altres, de més envergadura, com a parcs urbans. tot i que l’espai públic annex al Casal Magòria té una riquesa vegetal força elevada per l’arbrat i la Concretament al nord oest de l’àmbit tenim els Jardins de Celestina Vigneaux que articulen l’espai presència dels horts urbans, la seva separació de la zona verda contigua amb un mur i amb la tanca públic com a plaça enjardinada darrera el carrer de Gavà i el carrer Corral. El límit sud de l’àmbit del carrer Moianès, no ajuda a mitigar-ne el deteriorament paisatgístic, ni tampoc a la qualitat de també contacta amb la zona verda del PAU 2, que és l’espai lliure que relaciona aquest sector amb l’espai públic. Can Batlló, on el seu gran parc esdevé la tercera baula d’aquest rosari de places i espais lliures que Pel que fa a l’arbrat viari, l’àmbit presenta pocs carrers amb vegetació arbòria però amb una bona van esponjant la compacitat dels barris de la Bordeta i Hostafrancs, com son la plaça de Cal Muns, la diversitat d’espècies, on predominen els plàtans (Platanus x hispànica), pins pinyoners Pinus pinea), plaça de la Farga, la plaça del Fènix, plaça de la Vidrieria i plaça de Joan Corrades. aligustres de Xina (ligustrim lucidum), pruners vermells (Prunus cerasifera 'Pisardii') i oms de Siberia (Ulmus pumila). Els efectes que el canvi climàtic està provocant a la nostra latitud son canvis importants en el règim pluviomètric i de temperatures. Aquestes projeccions malauradament ja constatades, fan necessari adaptar al màxim possible l’arbrat de Barcelona.. El Pla director de l’arbrat 2017-2037 es fixa com a repte augmentar un 5% la cobertura arbrada a la ciutat, assolint el 30% de la superfície urbana coberta per arbrat, i garantir que un 40% de les espècies siguin adaptades al canvi climàtic i que cap espècie superi el 15% del total de la població. La ciutadania exigeix, i la situació sociosanitària ha aguditzat aquesta demanda, una millor qualitat urbana de la ciutat i això comporta la necessitat d’enverdir progressivament l’espai urbanitzat mitjançant la creació de noves zones verdes però també la plantació d’arbres al carrer. 3.2. Cicle de l'aigua Totes les activitats relacionades amb l’aigua formen el cicle de l’aigua: la captació, l’emmagatzematge, el transport, l’evacuació i la reutilització i, és a dir, el sanejament. Els sistemes urbans estan estretament lligats a l’aigua tant per la dependència que en tenen com a recurs bàsic per a l’ús domèstic i activitats, com per la necessitat de tractament de les aigües residuals que es generen i de les pluvials que no poden infiltrar-se en el subsòl per les característiques del paviment urbà. El consum mitjà diari d’aigua potable a Barcelona el 2018 va ser de 106,9 l/hab./dia, no lluny dels 100 l/hab./dia que recomana la OMS, però després dels mínims històrics de 2014 amb 104,4 l/hab./dia, els darrers anys ha anat augmentat el consum. Encara que el consum d’aigua potable sigui baix en comparació amb altres ciutats, els recursos hídrics continuen patint una forta pressió per poder garantir l’abastament d’aigua a la ciutat i el seu entorn metropolità. El desenvolupament urbanístic necessita poder garantir els recursos hídrics ja que son un recurs natural limitat i renovable. En un clima mediterrani amb escassetat d’aigua, cal promoure el seu ús Presència vegetació ,Índex NDVI). Font: © ICGC. sostenible, amb un visió temporal de mig-llarg termini, que ajudi a racionalitzar la seva demanda així com adequar les fonts de subministrament als nivells de qualitat necessaris per al seu ús. En aquest A l’altre costat de la Gran Via, amb un teixit urbà clarament diferenciat trobem espais lliures de mida sentit, és millor diversificar els tipus d’aigua en funció de la seva utilització i minimitzar el consum més gran i amb característiques mes de parc com son la plaça de Sarah Bernhardt com a avantsala d’aigua potable de xarxa. del parc de la Font Florida i l’estructura verda Montjuïc. El Pla tècnic per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona que l‘Ajuntament de En els Barris de la Bordeta i Hostafrancs s’aprecia l’escassetat d’aquests espais lliures públics que Barcelona va elaborar el 2013, especifica les actuacions actuals i futures per a l’aprofitament de les tenen la funció de verd de proximitat i que donen servei a la població dels seus voltants. Algun aigües freàtiques, pluvials i regenerades. Amb l’objectiu d’avançar cap a una gestió sostenible i d’aquests espais estan situats en punts de certa dificultat topogràfica, com la plaça de la Farga o la racional de l’aigua incidint en l’estalvi d’aigua potable, procura la seva optimització i la substitució de Can Munts, cosa que els hi confereix un nivell d’accessibilitat no òptim. Per altra banda alguns per recursos hídrics alternatius. El Pla identifica els recursos hídrics existents i els seus possibles usos d’ells presenten dèficits en serveis socioambientals, sobretot els relacionats amb la salut física i mental, d’acord amb la seves característiques (químiques i biològiques), dimensiona la demanda potencial i com són el passeig, l’envelliment actiu, la vinculació amb la natura, i no tant en la trobada i relació, preveu les infraestructures de ciutat necessàries per al seu aprofitament. En aquest sentit, i segons el ja que majoritàriament son places molt vinculades al teixit urbà de proximitat. Al ser espais de mateix Pla, es preveuen actuacions en els entorns de l’àmbit d’estudi per al reg de les zones caràcter fortament urbanitzat cal considerar el dèficit en la funcionalitat dels ecosistemes, la esportives actualment no servits amb recursos alternatius.. regulació tèrmica o la retenció de carboni. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 24/38 Hem de fer esment, que l’àmbit objecte del present PEUiMU està creuat per una mina d’aigua que tot i que travessen en el seu tram final la ciutat de Barcelona, recullen també aigües de L’Hospitalet, discorre pel seu costat nord-est. Segons informe elaborat per Barcelona Cicle de l’Aigua, SA del Esplugues i Sant Adrià. Departament de Medi Ambient i Serveis Urbans – Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, Recentment s’ha aprovat el Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA), és el dels tres piezòmetres de control del nivell freàtic amb registre de dades mensuals instal·lats per document que planifica el desenvolupament del clavegueram a l'àmbit hidrològic de la ciutat per l’entorn se’n desprèn que els nivells de l’aigua solen ser força estables, mantenint-se una cota entre tal de complir els objectius assignats al clavegueram: recollir i transportar les aigües residuals fins a les +4m i +5 m a la Gran Via i carrer de la Mineria i de +8m al carrer Moianès. Aquesta diferència de estacions depuradores, evitar inundacions a causa de les aigües pluvials i reduir l'impacte gairebé 4 m entre els registres d’aquests piezòmetres indiquen clarament que el flux de l’aigua mediambiental dels abocaments del clavegueram en temps de pluja al medi receptor. subterrània va de N-NE cap a S-SW. En l’àmbit d’estudi, cal destacar que les modelitzacions realitzades el 2017 per aigües de pluja en Tenint en compte la situació de zona d’estudi respecte els tres piezòmetres esmentats, el sentit del flux períodes de retorn a 10 anys han resultat satisfactòries i cap tram presenta pressió de desbordament. de l’aigua subterrània i el seu gradient, s’estima que la cota de l’aigua en l’extrem sud es podria trobar entre les cotes +6 m i +6,5 m, i en l’extrem nord es podria trobar a una cota al voltant dels +9 m. Com que la cota del terreny en l’extrem sud es troba a uns +15m i la cota de terreny en l’extrem nord 3.3. Energia es troba a uns +17,7 m, l’aigua subterrània sota l’àmbit d’estudi es trobaria entre els 8 i 9 m de profunditat. Al tractar-se d’un àmbit d’equipaments esportiu, sanitari i d’allotjament dotacional, amb una edificabilitat alta, el consum energètic principal serà l’electricitat i el gas natural. La dificultat de fer l’anàlisi energètic és la falta de dades pròximes en el temps, a dia d’avui no passen del 2017, i també el poc grau de desagregació. No és possible tenir informació de detall per barris i l’única informació oficial disponible és a nivell de municipi. L’any 2017 el 29% del total del consum d’electricitat recau en el sector domèstic, seguint la tendència a la baixa, sobretot a partir del 2010 quan va començar la transició tecnològica cap a la il·luminació LED. El sector terciari contínua sent el que més energia elèctric consumeix a la ciutat amb un 57%, impulsat per l’augment del turisme i altres activitats del sector. L’augment es veu interromput per la crisi econòmica l’any 2008, amb el tancament forçat de molts negocis, fins arribar al 2017 als nivells de consum del 2005. Per consum de gas natural, el sector domèstic va representar un 47% i el terciari un 30%. En aquest cas, respecte el 2013 s’ha produït una reducció del 19%, tot i que el descens més acusat ha estat el del sector industrial amb un del 51%. Aquesta davallada en el consum domèstic pot provenir possiblement pels hiverns més suaus dels últims anys degut als efectes del canvi climàtic. En canvi, el sector terciari ha vist incrementat el seu consum un 30% a causa de la recuperació econòmica, fins a la brutal davallada que ha representat el tancament degut a crisi sanitària. La recuperació econòmica que s’albira fa preveure que en poc temps es tornarà a la tendència de consums anterior. En quan a les demandes energètiques de l’edificació, actualment trobem diferents tipus segons l’època de construcció i altres paràmetres urbanístics, constructius, operacionals, etc. però la majoria de les edificacions de la ciutat tenen certificacions energètiques baixes, la mitjana pels habitatges es situa en una certificació E-F i pel terciari en una certificació D-E. Per altra banda l’aprovació de la directiva europea 2010/31/UE relativa a l’eficiència energètica dels Mina d’aigua que creua l’àmbit Font: BCASA, Ajuntament Barcelona. edificis comporta que els edificis de nova construcció siguin de consum d'energia gairebé zero (NZEB): edifici amb un nivell d'eficiència energètica molt alt i la quantitat d'energia requerida hauria d'estar coberta, en molt àmplia mesura, per energia procedent de fonts renovables, inclosa energia En quan al sanejament d’aigües el sistema de clavegueram de Barcelona dóna resposta a la procedent de fonts renovables produïda in situ o en l'entorn. necessitat de protecció mediambiental dels medis receptors: els rius Llobregat i Besòs i el mar El Codi Tècnic de l’Edificació 2019 (CTE 2019) s’adapta a l’objectiu d’edifici NZEB i estableix el mínim Mediterrani. Les aigües utilitzades són conduïdes per la xarxa de clavegueram fins a les plantes legal que caldrà que la nova edificació compleixi, una certificació energètica mínima de “B”. depuradores, on abans d'abocar-se es tracten. De totes maneres, aquest concepte està en constant evolució i va adaptant les condicions El Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (PECLAB) pretenia configurar el clavegueram de la tecnològiques i econòmiques als objectius fixats per la UE en matèria d’eficiència energètica dels Barcelona del futur, de manera que s’evitessin totalment problemes d’inundacions a Barcelona i es edificis. És previsible que els requeriments seran més exigents en un futur. reduís l’important impacte mediambiental negatiu que produeix actualment el clavegueram als medis receptors en temps de tempesta. El PECLAB’97 abordava de fet no tan sols l’estudi del terme municipal de Barcelona, sinó també del seu àmbit hidrològic, ja que existeixen diverses conques que Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 25/38 3.4. Residus En quan a la destinació dels residus de la ciutat, un 58% dels residus municipals generats van a tractament mecànic-biològic, un 35,1% a la valorització material, un 3,3% a la valorització energètica, Anualment Barcelona genera 799.792 tones de residus (2018), que equival a una ràtio de 1,4 kg/hab. i un 2,7% a la disposició directa i un 0,9% al compostatge. La proporció de residus municipals valoritzats dia. En els darrers anys s’observa una reducció des de 2007 a 2013 i a partir d’aquest moment un materialment i energèticament segueix una tendència de lleugera disminució i el volum i la proporció augment, que coincideix amb l’increment de la renda familiar disponible. Sembla doncs que la de residus municipals que rep tractament mecànic-biològic (fracció resta) segueix una tendència major despesa de les llars ha afavorit el consum i la conseqüent generació de residus municipals per d’augment. Això vol dir que cada vegada hi ha una quantitat més grans de residus municipals que habitant. Val a dir que el Pla de prevenció de residus de Barcelona 2012-2020 tenia l’objectiu no requereix passar pel triatge dels Ecoparcs perquè no s’han separat selectivament en origen. assolit de 1,38 kg/hab. La recollida de residus municipals en l’àmbit d’estudi, es fa per mitjà de contenidors al carrer i en 5 Un 37,8% dels residus municipals generats a la ciutat el 2018 es van recollir selectivament, molt per fraccions de recollida diferenciades segons origen. Pel que fa als punts verds, l’únic present i just al sota de l’objectiu del 60% marcat pel Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de costat de l’àmbit és el del carrer del Corral als Jardins de Celestina Vigneaux (de dilluns a dissabte de Catalunya (PRECAT20). La fracció més important d’aquests residus és la matèria orgànica (42%), 9h a 14h i de 16:30h a 19:30h) instal·lat de nou l’octubre de 2020. seguida del paper cartró (19%) i del vidre (13%). Es pot observar que des del 2001 al 2010 va créixer de manera continuada la recollida selectiva però a partir d’aquest any ha seguit una trajectòria de progressiva disminució. 3.5. Qualitat acústica Barcelona com a ciutat mediterrània compacta i densa que és provoca que la diversitat d’usos i activitats presents en moltes àrees, generin sorolls que poden esdevenir contaminació acústica quan aquests esdevenen molestos i inclús nocius a la població afectada. El creixement de les ciutats ha anat acompanyat d’una major consciencia ciutadana respecte de la contaminació acústica pel perjudici que genera al medi urbà. Aquesta certesa fa que el vector soroll tingui cada cop més rellevància donada la relació directa que existeix entre la qualitat acústica i la qualitat urbana dels seus espais i qualitat de vida de les persones que hi son presents. Per garantir uns nivells acústics adequats en funció de l’ús del territori, i sobretot intentar que no sobrepassin certs nivells admissibles sobre la població, cal fer un estudi i control del soroll. Aquests nivells admissibles varien segons la font de soroll, la naturalesa del receptor i l'activitat que aquest desenvolupa, i del temps d'exposició al soroll. Segons dades del Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2017), la Gran Via i l’entorn de Magòria té uns nivells de soroll per sobre de la mitja de Barcelona, per tant, pitjor qualitat acústica. La principal font de soroll és el trànsit motoritzat. Els eixos viaris principals amb vocació de connectivitat de mitjà i llarg recorregut, sobretot Gran Via i en menor mesura el carrer Moinanès, són els que presenten un elevat volum de trànsit i, per tant, amb nivells de soroll rellevants. El carrer Corral, tot i tenir un caràcter molt local de distribució presenta un nivell acústic rellevant, ja que cap barrera el protegeix del nivell de contaminació acústica que genera la Gran Via. En el període diürn, practicament en tot l’àmbit del PEUiMU els nivells acústics superen els 65 dB(A), que equival a uns nivells elevats de soroll. No només afecta a la població resident sinó també a escoles i equipaments sanitaris. Aquests nivells es concentren en la Gran Via, superiors als 75 dB(A) i en el carrer Moianès, superiors als 70 dB(A). Com s’ha apuntat abans, al no existir edificació d’entitat que generi barreres acústiques, bona part del carrer Corral supera nivells de 60 dB(A) per l’afectació dels focus sonors que representen la Gran Via i el carrer Moianès. En el període nocturn, els carrers amb major nivell acústic continuen sent els mateixos que en el període diürn ja que són el més transitats. Això suposa que les façanes a Moianès i Gran Via, però també a carrer Corral en quasi tot el tram de l’àmbit, tinguin un nivells superiors a 55 dB(A), que és el límit establert per a l’ús predominant de residencial. 3.6. Qualitat atmosfèrica La ciutat de Barcelona, i quaranta municipis més de l’entorn metropolità, està declarada com a Zona Mapa estratègic de soroll diürn i nocturn el 2017. Font: https://ajuntament.barcelona.cat/mapes-dades- de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric (ZPE), tant per al contaminant diòxid de nitrogen com ambientals/soroll/ca/ per les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres. Això significa que aquests paràmetres Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 26/38 presenten nivells superiors als admissibles per la legislació vigent, amb el conseqüent risc d’afectació La informació proporcionada pels punts de mesurament que conformen la XVPCA (Xarxa de a la salut humana i el medi ambient. Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) de la Generalitat de Catalunya i concretament El diòxid de nitrogen en condicions ambientals, es comporta com un gas i reacciona en l’atmosfera per la ciutat de Barcelona les estacions de l’Agència de Salut Pública que també estan incloses en la per acció de la llum solar incrementant la proporció de NO present, partícules en suspensió i afavorint XVPCA, és una de les eines per a l’avaluació de la qualitat de l’aire. L’avaluació de la qualitat de l'aparició d'ozó com a contaminant secundari. D’aquesta manera es converteix en un agent l’aire es realitza comparant els nivells d’immissió mesurats al territori amb els objectius de qualitat de important en la formació de la boira fotoquímica o "smog", que tan freqüentment afecta les zones l’aire establerts per la UE. urbanes. Les seves principals fonts emissores causades per l’activitat humana són el transport, les La UE estableix el límit que no s’han de superar els 40 μg/m³ en mitjana anual de NO2 (i del nivell de centrals tèrmiques i la combustió de carburants, plantes de valorització i tractament de residus, referència de l’OMS) i tampoc s’han de superar 18 vegades a l’any la mitjana horària de 200 μg/m³ cimenteres, fàbriques de vidre o refineries. de NO2. En el cas de les PM10 els límits estableixen que no s’ha de superar els 40 μg/m³ en mitjana La contaminació per partícules, especialment de les partícules fines, provoca greus problemes de anual i tampoc es pot superar 35 vegades l’any la mitjana diària de 50 μg/m³. En el cas de PM2,5 els salut afectant al sistema respiratori, com són la mort prematura en persones amb malalties del pulmó límits estableixen que no s’han de superar els 25 μg/m³ en mitjana anual. Els nivells de referència de o del cor, ritme cardíac irregular, agreujament de l’asma o dificultats per respirar. A nivell ambiental, l’OMS són per PM10 de 20 μg/m³ en mitjana anual i per PM2,5 de 10 μg/m³ en mitjana anual. les partícules serveixen com a catalitzadors per a la formació de l’ozó o de la pluja àcida, a més de reduir la visibilitat. L’aplicació de polítiques mediambientals, en els darrers anys s’ha portat a una disminució generalitzada dels valors de NO2 i de PM10. La parada generalitzada de l’activitat i la mobilitat derivada de la pandèmia del covid19, ha comportat un descens de forma brusca, tot i que amb la recuperació econòmica ja s’estan arribant als valors d’emissions anteriors a la crisi sanitària. De totes maneres, per l’impacte que té sobre la salut de les persones cal seguir reduint la contaminació atmosfèrica. Igualment com passa amb el soroll, els carrers amb transit viari molt intens, sobretot la Gran Via, són els que presenten uns valors d’immissió més elevats. Immissió mitjana anual NO2 i PM10 (2017). Font: Barcelona Regional Nivells d’immissió mitjana anual NO2 i PM10 per trams (2019). Font: https://ajuntament.barcelona.cat/mapes-dades-ambientals/qualitataire/ca/ En el cas dels valors d’immissió de NO2, a l’actualitat la mitjana anual de la ciutat de Barcelona es troba per sota del límit i compleix els nivells establerts. Malgrat això, dues estacions de mesura (Eixample i Gràcia - Sant Gervasi) el 2019 presentaven valors per sobre del límit de 40 μg/m³ establerts tant per la UE com per l’OMS. Cal dir que els valors són inferiors als presentats en els darrers anys deu anys, per tant, la qualitat de l’aire ha millorat. Els valors d’immissió de PM10 són més favorables i en els darrers deu anys s’ha aconseguit reduir els nivells de partícules, de manera que actualment no hi ha superacions per aquest contaminant en cap de les estacions de mesura de Barcelona. De totes maneres, si es considera els valors de l’OMS, cap de les estacions compliria amb els nivells establerts. Pel que fa al valor límit diari gairebé totes elles van tenir superacions però només Palau Reial i Parc Vall d’Hebron en més de 35 ocasions. Pel que fa a PM2,5 tampoc hi ha superacions en cap de les estacions de mesura de Barcelona segons els nivells establerts per la UE però sí en totes elles amb els valors de referència de l’OMS. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 27/38 3.7. Mobilitat Aspectes que el projecte d’urbanització haurà de considerar és l’increment de la biomassa, la cobertura i la biodiversitat de l’arbrat. També al millorar el verd estructurador als carrers Corral i La mobilitat de l’àmbit del Pla i les possibles repercussions amb l’aprovació del present PEUiMU es Moianès, amb plantació nova que complementi l’arbrat existent. tracten a l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (EAMG), però resumidament a continuació s’analitza la situació actual de la mobilitat. L’àmbit d’estudi articula la xarxa viària mitjançant la Gran Via, el carrer Moianès i el carrer Corral, que Per altra banda és important generar nous espais per al verd de lleure i productiu, com les cobertes i enllaça Moianès amb el carrer de Mossèn Amadeu Oller. els horts urbans. Amb aquest objectiu , el PEUiMU haurà de preveure cobertes verdes en les edificacions que ho permetin, seguint la mesura de govern d’impulsar els terrats vius i cobertes Es tracta d’un àmbit amb nivells de transit molt diferenciats, mentre que el carrer Corral estructura un verdes, ja que els edificis més adequats per potenciar la implantació de cobertes verdes són els trànsit molt local dels carrers tranversals perpendiculars al carrer de Gavà (carrers de Cuyàs, de equipaments. Les cobertes són espais que poden actuar a favor de la qualitat ambiental i social, Navarra, de Tort, i de Viladecans), el carrer de Moianès és una via important en quan aboca fluxe de regulen el clima urbà i de l´edifici, redueixen la contaminació atmosfèrica, acullen una flora i una sortida de la trama Cerdà del carrer Consell de Cent cap a la Gran Via. Ens trobem doncs en una fauna valuoses, milloren el paisatge, retenen aigua i esdevenen espais eficaços de socialització a zona que passa de trànsit quasi pacificat, a vies de gran capacitat d’entrades i sortides com és la l'aire lliure on es poden dur a terme activitats diverses de lleure o de producció agrícola o energètica. Gran Via i la influència que el carrer Moianès te per ser una connexió de sortida de l’eixample. Les noves zones verdes que el Pla genera, conjuntament amb tots aquests aspectes abans A nivell ferroviari a 160 m de l’àmbit trobem l’estació de Ferrocarrils Catalans Magòria – La Campana mencionats, també contribuiran a reduir l’illa de calor que pateix la ciutat i farà que la població sigui amb les línies de tren de rodalies R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8 i S9, i la línia L8 de metro. menys vulnerable davant les onades de calor. A nivell viari està servit per un total de 13 línies d’autobús: 10 línies urbanes (H12, H16, V5, 46, 65, 79, 91, El model d’infraestructura ecològica que el Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020 109, 115, 165), 13 interurbanes (E70, E81, E86, E95, CJ, L72, L80, L81, L86, L87, L94, L95, E96) i 6 serveis proposa es basa en la connectivitat i la renaturalització. Juntament amb el Pla Director de l’Arbrat nocturns (N1, N13, N15, N16, N17, N18). Les parades les trobem a Gran Via, i carrer Moianès. 2017-2037 i la mesura de govern d’Impuls de la infraestructura verda (2017) es promou l’assoliment Pel que fa a la xarxa per a vianants, els itineraris estan marcats per l’estructura urbana del barri de dels objectius marcats pel Compromís de Barcelona pel Clima per 2030, quantificats en un increment carrers estrets amb poc trànsit exceptuant La Gran Via, el Carrer Moianès i el carrer de Gavà, que tot del verd urbà en 1,6 km², és a dir 1 m² per cada habitant, i la reducció d’un 40% les emissions de CO2 i tenir intensitats de trànsit importants estan dotats de voreres prou amples. Les places i jardins, com per càpita respecte als valors del 2005. son els de Celestina Vigneaux, afavoreixen escurçar recorreguts i fer-los més amables als vianants. Val a dir que actualment l’àmbit d’estudi representa un important obstacle a la permeabilitat de 4.2. Afectació de l’arbrat existent vianants entre el barris de la Bordeta – Hostafrancs i el de la Font de la Guatlla, al interrompre la Els equipaments esportius que el pla ordena afectaran arbres existents al nord-oest del antic camp de continuïtat de la xarxa de carrers transversals (ptje. de Solsona, c. de Navarra i c. De Tort) cap a la futbol. Gran Via. Depenent de la implantació concreta de l’equipament esportiu, com a mínim s’hauran d’eliminar 32 D’altra banda, a la Gran Via, al costat de l’àmbit del Pla, discorre un dels carrils bici més estructurants de la xarxa de carrils bici de Barcelona, i el carrers Corral, Moianès i la resta de carrers del barri es consideren vies ciclables. Trobem no lluny de l’àmbit quatre estacions de servei de Bicing , dues al carrer de Gavà i dues a la Gran Via. Tot aquest equipament relacionat i l’orografia bastant planera afavoreixen els desplaçaments amb bicicleta. 4. Avaluació i determinació dels requeriments ambientals significatius 4.1. Espai públic, verd urbà i paisatge El PEUiMU preveu la creació de 5.367m² d’espais lliures que donaran continuïtat a les zones verdes veïnes existents, els Jardins de Celestina Vigneaux i la zona verda del PAU2. Amb aquesta operació es millorarà notablement l’estructura d’espais lliures, la relació i connectivitat entre elles i l’accessibilitat ja que els actuals espais buits inaccessibles esdevindran parcs que propiciaran la relació de les persones i permetran recorreguts alternatius pels vianants, evitant situacions marginals i en cul de sac. La qualitat dels nous espais lliures està condicionada a la qualitat i nivell de responsabilitat ambiental que el projecte d’urbanització assumeixi. En aquest sentit la naturalització de la ciutat implica diversos canvis de perspectiva en relació amb el disseny, la qualitat i la distribució, la cura i l’extensió del verd. Estudi de l’arbrat afectat. Font: pròpia Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 28/38 arbres existents a l’àmbit. En aquest sentit el projecte d’urbanització haurà de compensar aquesta pel tipus de clima on som, seran elements a considerar les proteccions solars exteriors, els patis afectació de massa forestal amb la plantació de nous arbres, valorant la possibilitat de trasplantar- interiors, i els sistemes constructius que optimitzin les prestacions energètiques dels tancaments i los. redueixin al màxim els ponts tèrmics. L’assolellament de l’espai públic i dels edificis esdevenen un element de gran interès, no només per la 4.3. Cicle de l’aigua qualitat dels espais, sinó per la incidència que tindrà sobre el consum energètic del desenvolupament. Les edificacions que el Pla proposta poden disposar de cobertes amb superfície El clima mediterrani comporta escassetat d’aigua. Per tant cal promoure el seu ús sostenible amb un suficients per a la instal·lació de producció solar fotovoltaica, en la línia del que s’estableix al CTE i les visió temporal de mig-llarg termini, que racionalitzi la seva demanda i adeqüi les fonts de ordenances municipals. D’aquesta manera s’apostaria per la generació local, la disminució de les subministrament als nivells de qualitat necessaris per al seu ús. L’aigua a la nostra latitud, és un recurs emissions de CO2 i la reducció del consum d'electricitat d’origen fòssil. La coberta de la passera- natural limitat i renovable, que esdevé un element indispensable per a qualsevol desenvolupament anella del equipament esportiu també pot incorporar captadors solars. urbanístic. Barcelona aposta per reduir el consum d’energia mitjançant l’eficiència energètica, l’autoconsum i Els equipaments i espais lliures que el PEUiMU ordena tenen associats una demanda d’aigua potable l’ús responsable de l’energia per una màxima generació energètica local utilitzant recursos propis, ja estimada elevada, pel que caldrà valorar si cal augmentar els cabals d’abastament del barri. Amb siguin renovables com residuals i assegurar el subministrament bàsic. La ciutat es planteja reduir el l’objectiu de reduir al mínim el consum d’aigua potable, s’haurà de tenir en compte criteris en el seu consum energètic municipal un 10%; instal·lar 25.000 nous punts de llums LED per arribar al 30% de disseny constructiu i funcional i s’ha d’introduir criteris de racionalitat i d’estalvi en la seva gestió. Per l’enllumenat; incrementar un 10% la generació elèctrica amb renovables en el conjunt de la ciutat i això s’hauran d’instal·lar aparells sanitaris, dutxes i aixetes eficients hídricament, o incús plantejar capacitat per subministrar electricitat neta a 20.000 llars. mesures de reutilització d’aigües grises i d’aigües pluvials. La demanda d’aigua no potable a l’àmbit del Pla es vincula bàsicament a les noves zones verdes i el 4.5. Residus parc de neteja. Diversificant les fonts de subministrament en funció de l’ús, és una de les principals mesures correctores en la gestió del cicle de l’aigua. D’aquesta manera es redueix la utilització El desenvolupament del PEUiMU comporta un fort increment del volum que correspondran principal- d’aigua potable als usos que realment necessitin una aigua amb la màxima qualitat. Tal com s’ha dit ment a les fraccions típiques de residus municipals (matèria orgànica, envasos, paper- cartró i vidre) a l’apartat de diagnosi, es preveuen actuacions en els entorns de l’àmbit d’estudi per al reg d’espais però sobretot a residus especials i sanitaris. Per això, el projecte de l’equipament sociosanitari ha de verds actualment no servits amb recursos alternatius, pel que serà necessari que en etapes posteriors preveure deixar els espais necessaris per cada tipus de residu i un tractament extern al lloc, seguint el de gestió s’analitzi quin recurs hídric és el més adequat i sostenible. Per altra banda el previst per la normativa. També es pot preveure alguna generació de restes vegetals per les noves desenvolupament del pla no ha d’afectar la mina d’aigua existent, i en tot cas haurà de garantir que zones verdes. no se’n minvi la seva capacitat. En quan a aigües residuals, no es preveuen problemes al tractar els nous volums que el desenvolupament del Pla generi ja que la xarxa actual del clavegueram no està afectada per 4.6. Qualitat acústica desbordaments en períodes de retorn a 10 anys. La consolidació dels equipaments que el PEUiMU ordena pot comportar un augment dels nivells 4.4. Energia acústics, bàsicament els camps de futbol en dies de partit, però com s’ha vist en la diagnosi, l’àmbit ja pateix problemes de qualitat acústica sobretot pels focus emissors que representen la Gran Via i el El Codigo Técnico de la Edificación (CTE-2019) obliga els edificis d’equipaments públics a tenir una Carrer Moianès. qualificació energètica mínima d’eficiència energètica B. Per altra banda, la Directiva 2010/31/UE, En aquest sentit l’estratègia que el Pla incorpora, de situar l’edificació més important fent front a la del 19 de maig, relativa a l’eficiència energètica d’edificis, determina que l’any 2021 tots els edificis Gran Via, no tan sols millorarà molt la qualitat acústica dels espais lliures i dels equipaments esportius de nova construcció hauran de tenir un consum gairebé nul d’energia i unes emissions de CO2 del propi PEUiMU, sinó que la barrera acústica que es genera, protegirà també les edificacions baixes. Tot i que no es disposa de la definició de l’edifici d’emissions gairebé nul·les, cal plantejar la existents que donen façana al carrer Corral, ajudant a millorar la qualitat acústica general del barri. possibilitat que el desenvolupament previst es pugui anticipar a l’entrada en vigor d’aquesta directiva (en la mesura del possible assolint un nivell equivalent en demanda a A) que permetria El nivell de soroll és una variable estretament lligada al funcionament de Barcelona, i complicada de reduir els consums d’energia derivats de les demandes tèrmiques. resoldre, per tant, necessita un replantejament profund del model de ciutat, de l’espai públic i sobretot del model de mobilitat. Amb aquest objectiu, a continuació es fan un seguit de recomanacions que caldrà anar internalitzant a mesura que es desenvolupi la transformació i que van encaminades a fer els edificis En aquest sentit, es va aprovar el Pla per a la Reducció de la Contaminació Acústica de Barcelona més sostenibles. Aquestes recomanacions van dirigides a millorar l’eficiència energètica i a fomentar 2010-2020 per millorar la qualitat acústica de la ciutat impulsant i liderant programes i actuacions l’estalvi energètic dels edificis, millorant l’eficiència en el consum energètic i aconseguir nivells prioritàries, que permetin minorar la contaminació acústica, sobretot en aquelles zones que superiors de qualitat ambiental. actualment superen els valors límit, i protegir les zones tranquil·les contra l’augment del soroll. La primera línia estratègica del Pla és millorar la qualitat acústica de l’espai urbà mitjançant el canvi en La disposició i tipologies de la nova edificació ha d’incorporar acuradament els següents factors i la el model de mobilitat de la ciutat, fomentar l’ús del transport públic, així com la implementació de seva influència en la qualitat de l’espai i el consum energètic: les orientacions, l’assolellament i les mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. ombres, la ventilació natural, la volumetria i el factor de forma, i la inèrcia tèrmica. Pels elements constructius s’han d’utilitzar materials amb cost energètic reduït i fàcilment reciclables o reutilitzables, i Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 29/38 En cas que suposi un increment de soroll notori, caldrà adoptar les mesures necessàries per tal de no efectes al fetge, a la melsa i a la sang (NO2), càncer de pulmó (NO2 i BaP), efectes cardiovasculars superar els nivells acústics establerts pel mapa de capacitat, mesures que probablement hauran (PM, SO3, O3), etc. d’anar lligades a la mobilitat dels carrers més propers al futur desenvolupament. Tot i estar fora de En resum, la implantació dels equipaments en un indret com el proposat no és el més adequat ja que l’abast del PEUiMU, es recomana la col·locació de paviment sonoreductor en el carrers amb major es troba afectat per a un important focus emissor com és la Gran Via. Per tant, per intentar reduir al intensitat de trànsit, on la velocitat també és més alta. màxim els contaminants atmosfèrics s’hauria de valorar la idoneïtat de pacificar en la mesura que D’altra banda, per tal d’assolir els nivells normatius a l’interior dels equipaments caldrà disposar de sigui possible els carrers Moianès i Corral. mesures addicionals en façana dels edificis, com són finestres de doble vidre, de doble vidre amb càmera d’aire i doble finestra, a més d’ús de materials que facilitin l’aïllament del soroll. Amés, s’ha 4.8. Mobilitat de preveure que les zones més sensibles estiguin llunyanes del principal focus de contaminació acústica que és la Gran Via. Al ser un àmbit molt ben connectat a la xarxa de transport públic com s’explica al apartat de En resum, es considera que aquest PEUiMU té un impacte moderat-sever ja que al ser un indret amb diagnosi, l’increment de demanda de transport que suposarà la consolidació dels nous equipaments uns nivells acústics elevats fa que calguin mesures importants per fer front al compliment dels nivells es preveu que serà absorbida sense dificultat per la dotació existent de diferents xarxes de transport acústics establerts per la normativa vigent als edificis. Així adoptant les mesures necessàries i públic. considerant criteris en la distribució dels espais interiors dels equipaments es pot arribar a aconseguir Es preveu que els principals impactes del PEUiMU estaran relacionats amb la xarxa viària ja que sol ser que s’assoleixin nivells de soroll admissibles. En canvi als espais lliures i els equipaments esportius el vehicle privat el que més desplaçaments genera pels visitants als equipaments sanitari i esportiu. El exteriors, la pròpia disposició de l’edificació proposada farà que els nivells acústics actuals es transport públic també hi tindrà un pes important, amb la particularitat que degut al perfil de visitants redueixin notablement, millorant alhora la qualitat acústica de les edificacions existents als carrers que arriben en un equipament sanitari d’aquestes característiques (gent gran, malalts crònics, Moianès i Corral. persones de mobilitat reduïda, etc.) el taxi és un mitjà de transport a tenir en compte en el repartiment modal i en la mobilitat generada per aquest equipament, superior a l’anar peu i la 4.7. Qualitat atmosfèrica bicicleta. En canvi, la mobilitat activa tindrà més representació en els desplaçaments generats en aquest àmbit per l’equipament esportiu i l’ús de les zones verdes. El factor més important que afecta la qualitat de l’aire de la ciutat és el trànsit viari. En diverses L’ordenació proposada pel PEUiMU facilita la permeabilitat de vianants i bicicleta entre el barris de la estacions de control de la XVPCA la qualitat de l’aire pateix superacions per determinats Bordeta – Hostafrancs i el de la Font de la Guatlla, superant en gran manera les barreres actuals. Els contaminants atmosfèrics, concretament per NO2. En el cas de les PM10, els valors s’han anat reduint espais lliures proposats permeten donar continuïtat a la xarxa de carrers transversals del barri i en els darrers anys no hi ha superacions respecte els límits que estableix la legislació europea. Per (passatge. de Solsona, carrer de Navarra i carrer de Tort) cap a la Gran Via. aquesta raó, s’està treballant en mesures pertinents per millorar la qualitat de l’aire. Una peça clau a tenir en compte és el tractament que es faci al carrer Corral, ja que per les seves La mesura més destacada és la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que a partir l'1 de gener de 2020 ha característiques serà el vincle de connexió pacificat del node d’espais lliures i equipaments que restringit la circulació de manera permanent en els dies laborables a tots aquells vehicles més esdevindrà Magòria incorporant els jardins de Celestina Vigneaux, amb l’altre peça d’equipaments i contaminants, que no disposen d’etiqueta ambiental de la DGT, encara que la Ronda de Dalt està verda més important del barri, que és Can Batlló. lliure de restriccions de circulació. Sens dubte aquesta mesura influenciarà en les previsions futures del parc circulant i reduirà els nivells de contaminació de la ciutat. D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat els treballs per elaborar un nou Pla de Mobilitat 5. Avaluació global Urbana (PMU) 2019-2024 que doni continuïtat a l’actual i consolidi els objectius previstos. El pla seguirà contemplant el model Superilles i tenint com a objectius transversals la mobilitat segura, sostenible, L’avaluació ambiental del PEUiMU recau en que es tracta d’un sector que en la seva transformació, equitativa i eficient. També incorporarà els temes de contaminació i els temes tarifaris com a te un gran valor ambiental ja que recupera un sol que originàriament havia contingut activitats elements centrals. industrials i de transport majoritàriament, i que actualment està en desús, per destinar-lo a la creació Tot i que aquest PEUiMU incrementa l’impacte a escala global (major consum de combustible i per d’equipaments i zones verdes en un barri on son escassos. tant majors emissions de CO2), els contaminats d’efecte local com són els NOX i PM10, no tenen el El criteri ambiental més potent del PEUiMU és la disposició de nous equipaments i espais lliures, que a mateix impacte, a causa de la renovació del parc mòbil cap a tecnologies més eficients i la vegada es convertiran en punts d’atracció del barri, introduint un alt grau de complexitat per la respectuoses amb el medi ambient. D’altra banda, cal reforçar la mobilitat a peu i en bicicleta per barreja d’usos, milloraran la qualitat acústica i atmosfèrica del teixit urbà existent i ajudaran a donar resposta a la demanda associada als nous equipaments i espais públics i reduir el transport de relacionar el Barri de la Bordeta amb el de la Font de la Guatlla. vehicles motoritzats privats, justament en aquest àmbit que l’orografia del terreny facilita els desplaçaments en modes de transport no motoritzats. La configuració d’aquests espais lliures és coherent amb la trama urbana que els envolta, particularment amb els espais lliures veïns, evitant les ubicacions marginals, les dimensions petites i la De la mateixa manera que en la qualitat acústica, la façana que fa front a la Gran Via presenta uns desconnexió visual i funcional. valors d’immissió elevats i supera els nivells superiors als admissibles per la legislació vigent, amb el conseqüent risc d’afectació a la salut humana i el medi ambient. Els efectes de la contaminació La demanda d’aigua i d’energia prevista així com la generació de residus seran superiors a l’actual, sobre la salut són diversos: efectes sobre el sistema nerviós central (PM), asma i funció pulmonar per tant, s’hauran de preveure mesures en fases posteriors per reduir el seu impacte. reduïda (PM), malaltia pulmonar obstructiva crònica (PM), efectes sobre el sistema reproductiu (PM), Les oportunitats que pot tenir el PEUiMU per millorar la seva qualitat ambiental i dels seus entorns en un futur proper, resumidament son les següents: Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 30/38 - Dotar els equipaments que siguin compatibles de cobertes productives combinant verda amb renovables ja que regulen la temperatura de l´edifici, redueixen la contaminació atmosfèrica, milloren el paisatge, retenen aigua i esdevenen espais eficaços de socialització a l'aire lliure on es poden dur a terme activitats de lleure. - Diversificar els tipus d’aigua en funció de la seva utilització i reduir el consum d’aigua potable de xarxa, especialment en aparells sanitaris, dutxes i aixetes eficients hídricament, o fins i tot plantejar mesures de reutilització d’aigües grises i d’aigües pluvials. - Fomentar l’accessibilitat a peu i en bicicleta a fi d’evitar un ús no sostenible del vehicle privat, sempre atenent a les necessitats reals funcionals. - Disposar de mesures addicionals en façana dels edificis, com són finestres de doble vidre, de doble vidre amb càmera d’aire i doble finestra, a més d’ús de materials que facilitin l’aïllament del soroll. A més, preveure que les zones més sensibles estiguin llunyanes de la Gran Via. - Valorar la idoneïtat de reduir el transit del carrer Moianès i de pacificar el carrer Corral. El Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria te per objectiu dotar al barri i a la ciutat d’equipaments esportius, d’habitatge dotacional i sanitaris i a més genera espais lliures de qualitat molt necessaris en una trama urbana densa i compacta. Ara bé, té un impacte moderat-sever ja que al ser un indret amb uns nivells de contaminants atmosfèrics i acústics elevats fa que calguin mesures importants per fer front al compliment de la normativa vigent. Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 31/38 VI. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 32/38 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 CLIENT REDACCIÓ CARRER 60, 25-27. EDIFICI Z, PLANTA 2 SECTOR A, ZONA FRANCA 08040 BARCELONA T 932 237 400 F 932 237 414 www.bcnregional.com br@bcnregional.com COORDINACIÓ Cristina Jiménez, Cap d’Estudis de Mobilitat Jordi Fuster, Director d’Estudis d’Infraestructures de Transport i Mobilitat REDACCIÓ Javier Villena, Geògraf Xavier Pont, Ambientòleg Gerard Boadas i Andreu, Enginyer de Camins, Canals i Ports Victoria Sol Olmos, Ambientòloga i l’equip tècnic i administratiu de Barcelona Regional © 2022, BARCELONA REGIONAL Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, distribuïda, transformada, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l’autorització prèvia per escrit dels titulars de la seva propietat intel·lectual. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 ÍNDEX 5. RECOMANACIONS ........................................................................................... 41 Garantir que la mobilitat a l’àmbit respongui a criteris de qualitat i accessibilitat i sigui totalment inclusiva ............................................................................................................................... 41 1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................... 4 Nou carril bici en calçada al lateral de la Gran Via davant l’àmbit del PEUiMU.................. 41 Antecedents ........................................................................................................................... 4 Garantir l’aparcament de bicicletes amb nous ancoratges ................................................. 42 ......................................................................................... 4 Reserva d’espais per a taxis ............................................................................................... 42 Justificació de l’estudi de mobilitat ................................................................................................... 5 Entrada al parc de neteja i centre de treball ........................................................................ 42 L’objecte del present estudi Garantir una bona accessibilitat al nou edifici per al transport sanitari ............................... 42 Descripció de l’àmbit d’estudi i el seu emplaçament ............................................................. 5 Garantir el bon funcionament del transport públic ............................................................... 43 Elaborar un Pla de Desplaçaments d’Empresa (PDE) ........................................................ 43 2. LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ ......................................................................... 7 Aparcament de turismes i motos fora la via pública ............................................................ 43 Evolució del planejament ....................................................................................................... 7 Objectius i descripció del PEUiMU ........................................................................................ 8 6. FINANÇAMENT DE LES CÀRREGUES DERIVADES DE LA MOBILITAT 2.2.1. Objectius ................................................................................................................................................... 8 GENERADA ....................................................................................................... 44 2.2.2. Descripció ................................................................................................................................................. 8 7. CONCLUSIONS ................................................................................................. 45 3. PREVISIONS DE LA MOBILITAT GENERADA ................................................ 10 El model de mobilitat a Barcelona ....................................................................................... 10 La mobilitat actual a l’àmbit i el seu entorn .......................................................................... 11 3.2.1. L’àmbit del PEUiMU ................................................................................................................................ 11 Estimació de la mobilitat generada prevista amb la nova ordenació ................................... 12 ÍNDEX DE MAPES 3.3.1. Zones de jardins ...................................................................................................................................... 12 3.3.2. Equipaments esportius previstos ............................................................................................................. 12 1. Emplaçament 3.3.3. Allotjament dotacional ............................................................................................................................. 12 3.3.4. Centre de treball de parcs i jardins .......................................................................................................... 13 2. Àmbit 3.3.5. Parc de neteja ......................................................................................................................................... 13 3.3.6. Centre sociosanitari ................................................................................................................................. 13 3. Planejament vigent 3.3.7. Resum de la mobilitat generada .............................................................................................................. 14 El repartiment modal ............................................................................................................ 15 4. Planejament proposat 3.4.1. Repartiment modal del futur sector 3 de Magòria .................................................................................... 15 5. Xarxa de vianants. Situació actual 6. Xarxa de vianants. Proposta 4. ANÀLISI DE LES XARXES DE TRANSPORT I IMPACTE DE LA NOVA ORDENACIÓ SOBRE LA MOBILITAT .............................................................. 17 7. Xarxa de bicicletes. Situació actual La mobilitat activa ................................................................................................................ 17 8. Xarxa de bicicletes. Proposta 4.1.1. La xarxa de vianants ............................................................................................................................... 17 9. Xarxa de transport públic 4.1.2. Impacte de la nova ordenació sobre la xarxa de vianants ........................................................................ 19 4.1.3. Xarxa de bicicleta .................................................................................................................................... 20 10. Xarxa viària. Jerarquia 4.1.4. Impacte de la nova ordenació sobre la xarxa de bicicletes ...................................................................... 22 11. Mobilitat generada El transport públic ................................................................................................................ 23 4.2.1. La xarxa ferroviària.................................................................................................................................. 23 La xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ...................................................... 23 La xarxa de metro .......................................................................................................................... 24 4.2.2. La xarxa d’autobús .................................................................................................................................. 24 4.2.3. Situació de la xarxa de transport públic respecte del centre sociosanitari ................................................ 28 4.2.4. El taxi ...................................................................................................................................................... 28 4.2.5. Impacte de la mobilitat generada sobre la xarxa de transport públic ........................................................ 28 La mobilitat en vehicle privat ................................................................................................ 30 4.3.1. Impacte de la nova ordenació en la xarxa viària ...................................................................................... 31 4.3.2. L’aparcament .......................................................................................................................................... 33 4.3.3. Impacte de la nova ordenació en l’oferta d’aparcament ........................................................................... 35 Mobilitat inclusiva ................................................................................................................. 38 Incidència de la mobilitat generada sobre la qualitat de l’aire ............................................. 39 3 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 1. INTRODUCCIÓ Imatge 1: Sector 3 de Magòria El “Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana” per la regulació del Sector 3 de Magòria (en endavant PEUiMU) s’emmarca en el context de reurbanització i millora d’equipaments dels terrenys que engloben Can Batlló - Magòria. Aquest sector es troba en front de la Gran Via, al límit del barri de La Bordeta, entre el terreny que ocupa el centre cívic Magòria - La Campana i el CAP Bordeta-Magòria. Actualment dins del sector de Magòria hi trobem equipaments públics com ara edificis d’allotjament dotacional, un CAP, un centre cívic i comerços. El sector 3 de Magòria però, el qual podríem identificar com la part central del terreny, es troba avui en dia en desús. Tot i que antigament havia acollit un camp de futbol, camps de petanca i altres equipaments, en l’actualitat es troba en un estat d’abandonament notable. La proposta de l’Ajuntament passa per impulsar el barri dotant-lo de nous equipaments. D’aquesta manera, i seguint la línia dels equipaments existents que ja hi trobem, es preveu la construcció d’un pavelló poliesportiu, un camp de futbol, un equipament sociosanitari i un bloc d’allotjament dotacional, així com una zona verda que doni continuïtat a les zones verdes del voltant. Amb la nova proposta d’urbanisme i la construcció dels diferents equipaments que donaran servei al barri i les zones del voltant es preveu un augment de la mobilitat de la zona del qual n’és objecte el present estudi. Font: https://mapio.net/ Antecedents Justificació de l’estudi de mobilitat Els sector de Can Batlló - Magòria està situat al districte de Sants-Montjuïc, al barri de La Bordeta, fent front a la Gran Via de les Corts Catalanes entre la Plaça Espanya i la Plaça Ildefons Cerdà. La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat aporta la conveniència de lligar el desenvolupament d’ urbanístic i la mobilitat des de les fases inicials del planejament. D’acord amb aquesta llei, el Decret Antigament, aquests terrenys que havien estat de caire agrari, van passar progressivament a 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, estableix l’obligatorietat allotjar grans indústries de l’època. Concretament la fàbrica que dona nom al recinte de Can Batlló, d’incorporar l’estudi de mobilitat generada en el planejament urbanístic derivat i llurs modificacions va ser una fàbrica tèxtil construïda pel Sr. Joan Batlló a finals del segle XIX. que tinguin per objecte la implantació de nous usos o activitats. Tanmateix el nom de Magòria ve donat per l’estació de tren, la qual es va inaugurar al 1912, i feia Així doncs, donat que un Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana és una figura del planejament el recorregut Barcelona - Molins de Rei, població que començava a ser un altre punt important urbanístic derivat, cal incloure-hi un estudi de mobilitat generada com a document independent. A industrial de Catalunya. Comunicar el centres productius era fonamental pels empresaris i per més, el Decret també estableix que els projectes que tinguin consideració d’implantació singular aquest motiu molts d’ells van finançar l’arribada del tren a tocar de les seves fàbriques augmentant- han d’incorporar tal estudi. ne així el nombre de línies. Donada la superfície de sostre prevista a l’àmbit objecte d’aquest estudi, el projecte de regulació L’any 1926 la inauguració de l’estació subterrània de la plaça d’Espanya va fer que l’Estació de del sector 3 de Magòria es considera implantació singular ja que genera de forma recurrent un Magòria quedés sense ús per als passatgers tot i que fins al 1974 es va fer servir com a estació nombre de viatges diaris superior a 5.000, el qual es justificarà amb més detall en capítols per a mercaderies. Després de molts anys abandonada l’any 2006 es va convertir en un casal cívic posteriors. de la Generalitat i avui en dia l’edifici és considerat bé cultural d’interès local. A més la Llei 9/2003 de mobilitat impulsa un canvi de model de mobilitat a partir de promoure els A mitjans del segle XX, en un context de canvi i de recol·locació de les grans fàbriques cap a zones valors de seguretat, sostenibilitat i integració social. més perifèriques, s’aprova el Pla General Metropolità de 1976, instrument que ha de servir com a eina de planejament urbanístic. E Així, en el present estudi es definiran les mesures i actuacions necessàries per assegurar que la l Pla General Metropolità ja va reservar gran part d’aquests sòls amb la idea d’absorbir dèficits de zona verda i equipaments metropolitans, però no els va definir i mobilitat generada arrel del PEUiMU seguirà un patró de repartiment modal sostenible i complirà en va deixar la seva concreció per a una transformació urbanística posterior. Al llarg dels anys el amb el canvi de model de mobilitat promogut per la citada llei. PGM ha anat patint modificacions, per tal d’anar transformant el terreny i adaptar-lo a les noves necessitats fins a trobar-nos tal i com el trobem en l’actualitat. 4 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 L’objecte del present estudi Imatge 2: Situació de l’àmbit del PEUiMU El present informe té com a objectiu realitzar una avaluació dels impactes del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per la regulació del sector 3 de Magòria, entre el carrer del Moianès, carrer del Corral i la Gran Via de Les Corts Catalanes, situat al barri de La Bordeta, sobre la demanda de mobilitat i d’accessibilitat actuals. És per això que caldrà quantificar la mobilitat generada per les activitats de la nova ordenació, d’acord amb el Decret 344/2006. Per tal de desenvolupar adequadament la Llei de Mobilitat (llei 9/2003), el contingut d’aquest document s’adequa al que determina el Decret 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, acompanyant-lo a més de la informació gràfica requerida. Així el present estudi seguirà l’estructura següent: ‒ Capítol 1. Introducció. En aquest primer capítol es posa en context el desenvolupament del Pla, es justifica i s’explica l’objecte d’aquest treball. Finalment, es descriu i es contextualitza l’àmbit dins del barri. ‒ Capítol 2. La proposta d’ordenació. A partir de la memòria urbanística, es presenten els antecedents urbanístics al present Pla i es destaquen els objectius i criteris de la proposta. ‒ Capítol 3. Previsions de la mobilitat generada. D’acord amb les visites previstes al nou equipament sanitari, al parc de neteja i als altres usos compresos en el Pla, es quantifica la mobilitat actual i prevista en un horitzó de 10 anys. També es fa una proposta de repartiment modal per aquesta nova demanda de mobilitat. Font: Barcelona Regional a partir PEUiMU, Ajuntament de Barcelona ‒ Capítol 4. Anàlisi de les xarxes de transport i impacte de la nova ordenació sobre la mobilitat. Es descriuen les xarxes de transport existents a l’entorn de l’àmbit i s’analitzen els canvis que experimentaran els itineraris principals actuals amb la implantació de l’equipament. Imatge 3: Emplaçament de l’àmbit del PEUiMU dins del barri de La Bordeta ‒ Capítol 5. Resum i conclusions. Finalment, s’acompanyarà cada xarxa de transport amb un recull de propostes i recomanacions per tal que aquestes responguin a les necessitats de mobilitat futures i quedin dins el marc de la Llei de mobilitat de promoure una mobilitat segura, sostenible i inclusiva. Descripció de l’àmbit d’estudi i el seu emplaçament L’àmbit del PEUiMU del Sector 3 de Can Batlló-Magòria es troba situat a l’illa delimitada pels carrers Corral, Moianès, Mossèn Manel Oller i la Gran Via de les Corts Catalanes, a tocar del recinte de Can Batlló, fent front al popular edifici de La Campana on es troba la seu de la Direcció General de Trànsit, entre la Plaça d’Espanya i la Plaça d’Ildefons Cerdà. La superfície total de l’àmbit del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana, segons la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de Can Batlló-Magòria aprovada definitivament el 28 de juliol de 2017, és de 20.948 m² de sòl. Font: Barcelona Regional 5 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Espais lliures Imatge 4: Equipaments i zones verdes a l’entorn del PEUiMU Tot i que la ciutat de Barcelona està caracteritzada per una alta densitat d’edificació, l’entorn proper a l’àmbit d’estudi es caracteritza per una presència considerable d’espais lliures, que faciliten i fan més agradable la mobilitat per als vianants de la zona. A l’entorn més proper de l’àmbit s’hi troba pel nord-est, al carrer Corral, els jardins de Celestina Vigneaux i a l’altra banda de la Gran Via, en direcció sud-oest la plaça de Sarah Bernhard. En entorns no tant propers trobem també altres places i espais públics oberts, com per exemple les places de Cal Muns o Joan Corrades, la majoria amb parcs infantils, zones d’ombra i bancs per a descansar. Equipaments existents L’entorn del PEUiMU està situat en una zona que combina la presència de grans equipaments de caràcter públic amb un barri que té molta activitat i que per tant també compta amb nombrosos equipaments que li donen servei a nivell local. Pel que fa als grans equipaments de caràcter públic a l’entorn més proper de l’àmbit del PEUiMU, en trobem de diferents tipologies, com ara sanitaris, administratius, culturals o d’educació. A la parcel·la més propera s’hi ubica el CAP Bordeta-Magòria i el centre cívic Magòria - La Campana. A la banda mar de la Gran Via hi trobem la seu de la Direcció General de Trànsit (DGT). I més a l’oest, en front de la DGT, es troba el polígon industrial de Can Batlló, que comprèn diversos espais i serveis. Per altra banda, i ja parlant d’un àmbit de caire més local, trobem nombrosos equipaments si ens endinsem al barri de La Bordeta. Pel que fa al barri de la Font de la Guatlla, també se’n troben Font: Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional però menys, ja que pren un caràcter més residencial. Com es pot veure, per tant, la zona compta amb un nombre considerable d’equipaments, que poden arribar a atreure diàriament un volum notable de persones, generant desplaçaments ja siguin a peu, en transport públic o vehicle privat. 6 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 2. LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ Imatge 5: Plànol de qualificació urbanística de la MPGM de l’àmbit discontinu Batlló-Magòria, 2006 Evolució del planejament Els terrenys de Can Batlló – Magòria han estat afectats per diferents plans que s’han anat succeint amb al pas del temps. En quant a l’ordenació vigent es tracta de dues grans illes: Can Batlló i Magòria. L’illa de Can Batlló delimita pels carrers Constitució, Mossèn Amadeu Oller, Gran Via de les Corts Catalanes, Parcerisa i camí de la Cadena. Pel que fa a la segona gran illa referent a Magòria, delimita per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Moianès, Corral i Mossèn Amadeu Oller. Disposa d’una gran peça en clau 18 amb front a la Gran Via mentre la resta del sòl es destina a equipaments i espais lliures, comptant amb l’equipament del CAP Bordeta-Magòria, dos camps esportius i el casal cívic Estació-Magòria. Queden també dos espais de sòl més a tocar de la Gran Via que es destinen a una doble clau d’equipaments i allotjament dotacional; si bé el planejament vigent li va assignar un sostre d’allotjament dotacional, no li va assignar sòl. La resta de sòls es destinen a espais lliures. Font: Ajuntament de Barcelona En un primer escenari, els terrenys de Magòria van quedar afectats pel Pla General Metropolità aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976. En el PGM es qualificaven la major part dels sòls inclosos en l’àmbit com a sòls de remodelació urbana per transformar l’ús existent en part a zona Al juliol de 2017 s’aprova una tercera modificació del PGM en l’àmbit de Can Batlló – Magòria que verda, en part a equipaments i en part a vialitat. Pel que fa a l’àmbit de Magòria havia de ser una té com a objectiu posar en valor el recinte industrial a l’entorn de la nau central de Can Batlló, gran zona verda separada de la resta per un vial bàsic important. millorar la connexió de la gran zona verda amb el barri de La Bordeta i donar resposta a les noves necessitats d’equipaments del barri. El document ajusta qualificacions urbanístiques del sòl sense Al febrer de 2002 es fa una primera modificació del PGM en l’àmbit de Can Batlló – Magòria i alterar ni el sostre ni els usos previstos de titularitat privada i recull en un únic document totes les Eduard Aunós; es resol i concreta la mancança de zona verda, es fixa el tipus d’equipaments, es normes urbanístiques del planejament vigent en l’àmbit de Can Batlló – Magòria. posa de manifest la mancança d’habitatge social, el qual trasllada de l’àmbit d’Eduard Aunós a Can Batlló i reconeix l’antiga estació de Magòria com a patrimoni arquitectònic proposat en el Pla Imatge 6: Planejament vigent especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del districte de Sants-Montjuïc, aprovat l’any 2000. L’any 2006 s’aprova una segona modificació del PGM en l’àmbit discontinu de Can Batlló – Magòria i les parcel·les situades a la Via Laietana, la qual tenia per objecte racionalitzar i optimitzar el patrimoni immobiliari de la Generalitat tot reconeixent l’ús d’equipaments d’alguns edificis fora de l’àmbit de Can Batlló qualificats com a zona i alhora que aquestes zones passessin a l’àmbit de Can Batlló; així es van definir els equipaments i es van concretar el sostre com a residencial distribuint-lo en funció de les tipologies d’habitatge. Al 2008 s’aprova el Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús i la volumetria de l’equipament destinat a centre d’assistència primària de Magòria. El juny de 2009 s’aprova definitivament el Pla Especial d’ordenació del subsòl del sector 2 de Magòria. I a l’octubre de 2015 s’aprova definitivament el Pla Especial per la regulació de l’equipament situat al bloc 7 de Can Batlló per ubicar la nova seu de l’escola de Mitjans Audiovisuals. Font: Ajuntament de Barcelona 7 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Taula 1: Quadre de superfícies MPGM Imatge 7: Qualificació proposada Font: PEUiMU, Ajuntament de Barcelona En aquest punt quedà pendent una nova ordenació futura de l’àmbit mitjançant un Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana, del qual se’n va fer una aprovació inicial el setembre de 2021. Objectius i descripció del PEUiMU Font: PEUiMU, Ajuntament de Barcelona 2.2.1. Objectius Reajustament dels sòls destinats a equipaments 2 El PEUiMU té com a objectius: El present PEUiMU destina a la qualificació d’equipaments un total de 13.610 m . Degut a que l’allotjament dotacional es desenvoluparà dins el sistema d’equipaments públics, el total de sòl  Concretar i ajustar les qualificacions d’equipaments, espais lliures i sistema viari. destinat a equipaments per aquest pla és de 15.533 m2.  Establir la titularitat pública dels equipaments. Es qualifiquen 11.557 m2 per a equipament esportiu, que inclouen un pavelló poliesportiu PAV-4,  Establir els tipus d’equipaments esportius, sanitaris i d’allotjament dotacional. un camp de futbol 11, un camp de futbol 7 i unes pistes de petanca. En total , per als usos esportius, es destina un 55,3% del total del sòl de l’àmbit.  Establir l’ordenació de l’edificació i determinar la volumetria i distribució dels usos dels diferents equipaments, tant sobre rasant com en el subsòl. L’equipament d’allotjament dotacional es situa en dues peces separades, un bloc al sud-oest de  Determinar les condicions d’urbanització dels sistemes viari i d’espais lliures. l’àmbit alineant-se al carrer Corral i l’altra peça de proporcions més quadrades fent front a la Gran Via, a continuació de l’equipament sociosanitari. La superfície destinada per aquest ús és de 1.869  Establir el sistema de gestió urbanística per al desenvolupament posterior de l’àmbit. m2 amb un sostre màxim de 14.000 m2. 2.2.2. Descripció L’equipament sociosanitari se situa alineat a la Gran Via, on es concentra l’edificabilitat més alta de l’àmbit. Es qualifiquen 2.053 m2 de superfície de sòl per aquest destí, efectuant-se una reducció Ajust de les qualificacions del sòl de 507 m2 respecte la previsió que feia la MPGM. El sostre màxim previst pel centre sociosanitari és de 19.200m2. El PEUiMU reordena les qualificacions de l’àmbit contemplant la ubicació de tota l’edificabilitat dels equipaments al voltant de l’espai buit del camp de futbol. D’aquesta manera s’allibera espai per al Ordenació del subsòl parc en una peça compacta que dona continuïtat als jardins de Celestina Vigneaux. També es concentren els volums edificables dels equipaments fent façana a la Gran Via de les Corts El pla preveu que les plantes soterrani dels equipaments podran destinar-se a dependències, Catalanes i girant cap al carrer Corral, permetent relacionar els nous usos sanitaris amb el CAP aparcaments i altres serveis dels propis equipaments. En aquest sentit, es proposa reservar del Magòria existent. subsòl del camp de futbol una superfície aproximada de 4.000 m2 destinada al Parc de Neteja, uns 1.000 m2 destinats al Centre de treball de Parcs i Jardins i uns 2.000 m2 a aparcament comunitari Alhora, es prioritza la connectivitat entre els barris de la Bordeta i la Font de la Guatlla amb un dels equipaments i de barri. passatge transversal de vianants al costat sud-oest de l’àmbit que en permetrà aquesta permeabilitat. 8 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Reajustament dels sòls destinats a espais lliures En l’àmbit del PEUiMU es qualifiquen dues peces de parcs i jardins. Una primera peça la trobem situada a límit sud-oest de l’àmbit. Aquesta peça donarà continuïtat a la zona verda situada a la parcel·la PAU-2. En el seu costat més estret tindrà una amplada de 10 metres i una superfície total de 877 m2. La segona peça qualificada com a parcs i jardins se situa a la confluència del carrer Moianès amb el carrer Corral, fins l’antiga estació de Magòria, amb una superfície de 4.490 m2. Aquestes dues peces tenen l’objectiu d’ampliar l’espai verd de la zona, així com donar continuïtat als espais lliures veïns, fent més permeable la connexió entre el barri de La Bordeta i el de la Font de la Guatlla. Quadre de superfícies Finalment es presenta el quadre de superfícies del present PEUiMU que presenta petites variacions respecte la modificació del PGM. Taula 2: Quadre resum de superfícies del PEUiMU Font: PEUiMU, Ajuntament de Barcelona 9 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 3. PREVISIONS DE LA MOBILITAT GENERADA També s’encaminen cap al compliment dels paràmetres normatius de qualitat ambiental per NOX i PM10 i gasos efecte hivernacle. Actualment ja s’han dut a terme algunes actuacions recollides al PMU vigent, com els projectes El model de mobilitat a Barcelona Camins escolars segurs per incentivar a les famílies a anar a peu a l’escola i conscienciar als conductors dels vehicles privats de la inseguretat que generen; En bici a la feina per fomentar l’ús El context actual d’emergència climàtica posa de manifest la voluntat de les diferents de la bicicleta com a mitjà sostenible; projectes com el Pla director del vehicle elèctric per avançar administracions públiques per seguir avançant cap a un model de mobilitat més sostenible. En en la millora de la qualitat de l’aire amb actuacions com l’establiment de 450 punts de recàrrega o aquesta línia, els diversos instruments de planificació a diferent escala (PdM, PMMU, PMU, etc.) la restitució de la flota de vehicles de l’Ajuntament per una flota de vehicles elèctrics, o la recullen un seguit d’actuacions per tal de complir amb aquest objectiu. implantació progressiva d’autobusos de TMB 100% elèctrics, així com el desplegament total de la nova xarxa ortogonal de bus. A escala municipal, el Pla de Mobilitat Urbana té com a objectiu planificar la mobilitat de la ciutat tant pel que fa al transport de persones com de mercaderies, incidint especialment en el foment Imatge 8: PMU 2019-2024 dels desplaçaments en modes no motoritzats, d’acord amb els principis i els objectius dels articles 2 i 3 de la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat. Seguint en la dinàmica de posar en relació les polítiques sectorials de mobilitat i comptabilitzant-les, a més a més de definir estratègies futures que estiguin en consonància amb un model global de mobilitat sostenible, el PMU 2024, en redacció, dóna continuïtat al Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018. Els objectius estratègics del PMU 2024 (en redacció) són: Font: Ajuntament de Barcelona  Mobilitat segura: reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat i millorar la percepció de seguretat en l’espai públic. Especialment, el PMU té com a un dels punts estratègics potenciar el vianant a partir de la implantació del model de superilles. Les superilles es configuren com la suma de diverses  Mobilitat saludable: fomentar la mobilitat activa, reduir la contaminació atmosfèrica i mançanes els carrers interns de les quals passen a ser vies pacificades que es converteixen en acústica derivades del transport. espais d’estada. Així doncs, el vianant té prioritat respecte la resta de modes, i la bicicleta i el transport públic guanyen espai al vehicle privat. La circulació de pas dels cotxes queda limitada al  Mobilitat sostenible: facilitar el transvasament modal cap als modes més sostenibles, perímetre, mentre que l’interior de les superilles queda restringit al trànsit motoritzat dels veïns. moderar el consum d’energia en el transport i reduir la seva contribució al canvi climàtic i augmentar la proporció del consum d’energies renovables i “netes”. Imatge 9: Superilles del Poblenou i Sant Antoni  Mobilitat equitativa: fomentar usos alternatius de la via pública, garantir l’accessibilitat al sistema de mobilitat, garantir una mobilitat equitativa per edat, condició física, gènere, renda econòmica i barri, millorar les condicions de la mobilitat laboral i de la vida quotidiana.  Mobilitat intel·ligent: incrementar l’eficiència dels sistemes de transport; incrementar l’ús dels vehicles d’ús compartit (sharing), incorporar les noves tecnologies en la gestió de la mobilitat, millorar el servei de mobilitat introduint tecnologies Mobility as a Service. Per tal d’assegurar aquests objectius algunes de les línies d’actuació que es destaquen són:  Organització de la trama urbana de la ciutat en superilles i altres mesures de pacificació de carrers. Font: Ajuntament de Barcelona  Consolidar la nova xarxa ortogonal de bus (NXB) i desplegar carrils bus i cicles semafòrics per afavorir el transport públic en superfície. El PMU 2013-2018, vigent, marca com a objectiu per al 2018 una reducció dels viatges en vehicle privat del 21%, passant del 26,7% de quota modal que representen al 2011, al 21,1% en l’escenari  Desenvolupament total de la xarxa de carrils bici. objectiu 2018. Els viatges en transport públic augmenten, però sobretot són els viatges a peu i en bicicleta els que agafen més pes.  Revisió de la regulació de l’aparcament en calçada a tot Barcelona i fora calçada (tarifes, etc.). El nou PMU 2024 fixa també un repartiment modal objectiu similar al del PMU vigent. En aquest escenari, es pretén assolir un repartiment modal per al vehicle privat del 18,48%, el que significa una reducció de 7,56 punts respecte la situació al 2018. Per altra banda, s’estima que la resta de 10 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 modes creixin, amb una representació del 41,25% pel transport públic i del 40,27% pels modes no A nivell de districte es disposa de les dades de mobilitat de l’any 2019 de l’Ajuntament de mecanitzats. Barcelona, recollides en l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner. En aquest sentit, si es fixa l’atenció al districte de Sants-Montjuïc, es contrasta com el repartiment modal dels residents del districte Imatge 10: Repartiment modal PMU 2024 segueix les bastant les tendències mitjanes de ciutat. Un 53% dels desplaçaments realitzats es fan través de modes no mecanitzats com la bicicleta i l’anar a peu, valor pràcticament idèntic al del conjunt de la ciutat. Respecte la resta de modes, els valors de transport públic són una mica superiors als de la mitjana de la ciutat, situant-se en el 28%, en contrast amb el descens del vehicle privat, fins al 16%. 3.2.1. L’àmbit del PEUiMU Actualment, la zona que comprèn el PEUiMU és un espai principalment en desús, que presenta característiques d’abandonament. Dins aquest àmbit hi trobem, com a aspectes destacats, una petita nau i un aparcament en superfície amb entrada pel carrer Moianès. La resta de la zona d’actuació és majoritàriament un gran descampat sense cap manteniment on es poden veure restes d’equipaments presents amb anterioritat, com són les graderies del camp de futbol. Aquest descampat en principi resta tancat, sense accés per vehicles, vianants i bicicletes, però disposa d’una entrada a través d’una porta metàl·lica des de l’aparcament del carrer Moianès. Font: PMU 2024 (en redacció). Ajuntament de Barcelona Imatge 11: Estat actual de l’àmbit d’estudi del PEUiMU La mobilitat actual a l’àmbit i el seu entorn Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, la població al barri de La Bordeta és de 19.443 habitants l’any 2019. Aquest valor representa aproximadament un 1,18% del total de la població de Barcelona, amb 1.650.358 habitants, i al voltant del 10,5% de la població del districte de Sants- Montjuïc, que té un total de 185.450 habitants. Taula 3: Repartiment modal dels residents al districte de Sants-Montjuïc Font: Barcelona Regional De l’estat actual, per tant, l’únic destacable és l’aparcament amb entrada pel carrer Moianès, prèviament mencionat. Aquest aparcament disposa d’una oferta de fins a 58 places d’àrea verda, 2 places per a vehicles PMR i un espai per unes 10 motos. A aquestes places regulades se li ha de sumar un espai que tot i no estar habilitat per a tal efecte, s’usa per a la descàrrega de mercaderies, i que admet simultàniament uns 5 vehicles. Així doncs, s’estima que la mobilitat actual generada pels usos en actiu de l’àmbit del PEUiMU ve donada per les entrades i sortides de vehicles que estacionen en aquest aparcament a l’aire lliure. De mitjana es pot considerar que per les places de residents i PMR, de baixa rotació, hi aparquen un total de 2 vehicles diferents per dia, i pel que fa a les mercaderies, s’estima uns 5 vehicles diferents per plaça. Per tant, comptant les entrades i sortides necessàries perquè es produeixin aquests moviments, s’arriba a un total de 290 entrades i sortides de vehicles. Els Font: EMEF 2019 usuaris són principalment veïns del carrer Moianès i/o Corral, tant de la mateixa illa com les adjacents, fora del que és l’àmbit del PEUiMU. 11 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Imatge 12: Aparcament dins l’àmbit d’estudi Taula 4: Viatges generats/dia segons decret. El valor més gran dels dos següents: Ús d’habitatge 7 viatges/habitatge o 3 viatges/persona Ús residencial 10 viatges/100 m2 de sostre Ús comercial 50 viatges/100 m2 de sostre Ús d’oficines 15 viatges/100 m2 de sostre Ús industrial 5 viatges/100 m2 de sostre Equipaments 20 viatges/100 m2 de sostre Zones verdes 5 viatges/100 m2 de sòl Franja costanera 5 viatges/m de platja Font: Decret 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada 3.3.1. Zones de jardins El PEUiMU contempla dins l’àmbit d’estudi una superfície total de fins a 5.367 m2 destinats a espais de parcs i jardins. Aquestes zones donaran continuïtat als jardins de Celestina Vigneaux, a més Font: Barcelona Regional a més de dotar de permeabilitat a la zona per al pas de vianants. Degut al seu caràcter local, per tant, s’espera que els viatges atrets siguin principalment a peu o en bicicleta. Com que per aquesta superfície no es considera la instauració de cap equipament potent, per tal de calcular la mobilitat generada s’agafa el rati proposat pel Decret 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de la Estimació de la mobilitat generada prevista amb la nova ordenació mobilitat generada de 5 viatges / 100 m2 de sòl. Això significa un total de 268 viatges generats. En el present apartat s’analitza la mobilitat generada que s’estima pel PEUiMU i el seu impacte en 3.3.2. Equipaments esportius previstos la mobilitat de la zona. Després d’analitzar els diferents usos de sòl que contempla el PEUiMU del sector 3 de Magòria es creu necessari calcular la mobilitat generada d’aquests usos de forma Pel que fa als equipaments, dins el complex que comprèn el PEUiMU destaquen el camp de futbol particular, prenent en cada cas les consideracions necessàries per tal que les estimacions siguin 11, la zona del poliesportiu amb el pavelló i les pistes de petanca. En relació al camp de futbol 11, el més acurades possible. es consideren un total de fins a 8.010 m2 repartits entre el propi camp de futbol (7.565 m2) i l’espai soterrat de vestuaris (445 m2). El poliesportiu comprèn entre el camp de la coberta (2.729 m2), la Per tant, prenent en consideració aquest aspecte, es defineixen 6 usos a tractar de forma diferent: pista interior (2.729 m2) i les sales de les dues plantes de les graderies (es suposa que ambdues les zones de jardins, els diferents equipaments esportius de l’àmbit, l’edifici d’allotjaments, el plantes sumen com una més complerta de 2.729 m2) un total de 8.187 m2. Finalment, es considera centre de treball de parcs i jardins i els espais més particulars com són el parc de neteja i el que les pistes de petanca ocupen una superfície de 601 m2. centre sociosanitari. Aquests tres espais sumen un total de 16.798 m2. Seguint també el Decret 344/2006 de regulació A continuació es mostra la taula dels viatges generats segons el decret. A banda d’aquesta taula dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, per aquests espais s’agafa el rati definit per en algun cas s’han fet servir dades més acurades que s’han justificat. equipaments, de 20 viatges / 100 m2 de sostre. Això significa un total de 3.360 viatges generats. 3.3.3. Allotjament dotacional Pel que fa al bloc allotjament dotacional que es construirà dins l’àmbit que s’està tractant, es planifica que inclourà un total de 177 allotjaments. Segons el mateix Decret 344/2006, es pot atribuir un total de fins a 7 viatges / habitatge, valor que es prendrà com a definitiu i que comporta un total de 1.239 viatges. 12 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 3.3.4. Centre de treball de parcs i jardins tenint en compte principalment els torns de matí i tarda, s’arriba a un total de 330 viatges. Aquestes entrades i sortides només presentaran puntes en els canvis de torn. Un dels espais que s’ubica sota el camp de futbol és el centre de treball de parcs i jardins, pel que queda reservada una superfície total de 1.000 m2. En aquest centre, segons el programa funcional del centre de treball Magòria, es preveu que hi treballaran diàriament unes 50-55 3.3.6. Centre sociosanitari persones. Per aquests treballadors, es suposa una mobilitat de 2,5 viatges per persona, L’altre gran equipament que cal considerar de manera particular a l’hora de calcular la mobilitat considerant l’anada i tornada al lloc de treball i que alguns d’ells podrien treballar en horari partit, generada és el centre sociosanitari. Aquest centre es planifica per donar servei a la població de generant 2 viatges més durant el temps d’àpats o descans. Així doncs, s’arriba a un total de 138 l’Àrea Integral de Salut Barcelona Esquerra (AISBE), que es composa de més de 500.000 viatges. habitants i que presenta unes dades poblacionals d’envelliment superiors a la mitja de Barcelona, a més a més d’un dèficit d’infraestructures necessàries. L’evolució d’aquesta tendència a mitjà i 3.3.5. Parc de neteja llarg termini fa necessària la planificació d’un equipament que faciliti l’abordatge multidisciplinari i esdevingui un centre de referència a l’entorn. El parc de neteja que es pensa ubicar sota el camp de futbol 11, de 4.000 m2, és un dels dos serveis que es troben dins l’àmbit del sector 3 de Magòria que cal analitzar de forma particular, ja Imatge 13: Mapa de l’AIS Barcelona Esquerra que poden comportar canvis importants en la mobilitat dels entorns més propers. En concret, per aquest centre caldrà diferenciar els moviments dels treballadors que accedeixen o marxen del seu lloc de treball i dels vehicles del parc que surten a efectuar els seus itineraris. En aquest capítol, es farà referència a la mobilitat dels treballadors, ja que la dels vehicles es tractarà més endavant, en el capítol sobre l’impacte de la nova ordenació en la xarxa viària. Mobilitat dels treballadors Segons el programa funcional del propi parc de neteja, es calcula que la plantilla total del parc serà d’uns 250 treballadors i treballadores. Ara bé, en un dia mitjà aproximadament treballaran al centre de neteja unes 192 persones entre operaris, encarregats, administració i taller que es distribuiran en diferents torns. Aquests torns bàsics, definits pel programa funcional, queden repartits de la següent forma:  Matí: 105 operaris, 5 administratius i 3 comandaments (113 treballadors)  Tarda: 45 operaris, 5 administratius i 2 comandaments (52 treballadors)  Nit: 25 operaris i 2 comandaments (27 treballadors) Taula 5: Torns de treball i moviment d’operaris Font: Àrees Integrals de Salut segons Gencat Per tant, dins aquest equipament sociosanitari multidisciplinari es troben nombrosos serveis que s’analitzaran de forma separada, ja que la seva incidència sobre la mobilitat generada pot variar en funció dels serveis que ofereixen. A més a més, degut a que es donen serveis particulars, Font: Barcelona Regional a través del programa funcional del centre s’agafarà de referència alguns dels ratis de l’Estudi de les pautes de mobilitat associada als equipaments sanitaris (ATM, novembre del 2001), que es consideren més adequats que els del decret i que estableixen valors superiors de viatges generats. Per al conjunt dels treballadors es calcula una mobilitat de 2 viatges per persona, considerant només anada i tornada al lloc de treball, ja que es funciona per torns de treball seguits. Així doncs, 13 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Per altra banda, en el cas d’aquesta mobilitat derivada del nou centre sociosanitari, també serà Al costat del SIAF, també es té pensat habilitar un hospital de dia de 1.050 m2. Segons ratis de important diferenciar entre els viatges duts a terme pels treballadors del centre i els visitants, ja referència de generació de viatges de l’ATM, per centres d’assistència psiquiàtrica es consideren que el repartiment modal d’ambdós col·lectius pot variar considerablement. fins a 6,67 viatges / 100 m2 de sostre de treballadors i fins a 37,67 viatges / 100 m2 de sostre de visitants, valors que es prendran de referència a l’hora de fer les estimacions. Això suposa un Serveis generals i instal·lacions total de 70 viatges generats de treballadors i 396 viatges generats de visitants. Per dotar a tot el bloc d’energia, subministrament, etc., es troben a l’edifici uns espais de serveis CUAP i CCEE (consultes externes) generals i instal·lacions. Per aquests espais, que ocupen una superfície total de 2.632 m2, es comptarà el rati proposat pel Decret 344/2006 d’ús industrial, de 5 viatges / 100 m2 de sostre. Finalment, dins l’edifici de serveis sociosanitaris hi trobem un CUAP i un centre CCEE, a més a Aplicant aquests valors, resulta un total de 132 viatges generats. més d’altres serveis com per exemple de radiologia. Per aquests espais ubicats en planta baixa i primera planta, de 3.100 m2, s’agafa de referència el rati proposat per l’ATM per a centres d’atenció Espais de docència, recerca, administració i altres reserves primària, de 4,91 viatges / 100 m2 de treballadors i 60,95 viatges / 100 m2 de visitants. Prenent Pels espais que s’enumeren, es considera adequat el rati de 15 viatges / 100 m2 de sostre que aquests valors es tenen 152 viatges generats de treballadors i 1.889 viatges generats de proposa el Decret 344/2006 per ús d’oficines. Aquest rati s’aplicarà per tant a un total de 2.374 m2 visitants. que es troben repartits en diferents plantes del complex. Això comporta un total de 356 viatges generats. 3.3.7. Resum de la mobilitat generada Centre sociosanitari Un cop s’ha presentat les hipòtesis preses i els diferents espais que es troben dins l’àmbit objecte d’aquest estudi, es presenten a continuació les taules resum que mostren, de forma clara, els El centre sociosanitari que es contempla implantar compta amb un total de 272 llits, 38 dels quals viatges que s’estima que es generaran amb el nou complex, tant de treballadors com de visitants. per a pal·liatius. A més a més, també compta amb una superfície de 1.050 m2 dedicada a altres serveis, com són els serveis de rehabilitació i perruqueria. Per un equipament tant particular, es Cal destacar que segons les dades de CatSalut per altres centres sanitaris de la ciutat, considera que el rati d’equipaments del Decret 344/2006 és massa genèric, i per tant es decideix l’equipament donarà servei només en horari diürn i en dies laborables. S’estima que el 70% de prendre els valors de referència de l’ATM que s’escauen més, ja que són més concrets. l’activitat es concentrarà en torn de matí de 08:00h a 14:00h, i el 30% durant la tarda, de 14:00h a 20:00h. El centre, per tant, no generarà mobilitat els caps de setmana en l’àmbit analitzat. Així doncs, prenent en consideració el nombre de llits, s’apliquen els ratis de referència de generació de viatges per a hospitals públics de l’ATM, que contemplen fins a 4,1 viatges / llit de Taula 6: Viatges generats de treballadors i residents treballadors i fins a 15,2 viatges / llit de visitants. Per altra banda, els serveis de rehabilitació i perruqueria s’entén que donen servei a aquests llits, i que per tant no generen més viatges dels considerats. En total, i seguint els números presentats, es generen un total de 1.115 viatges de treballadors i 4.134 viatges de visitants. EIRA (Equipament Integral Residencial d’Addiccions) El centre té previst ubicar en el seu interior un equipament integral residencial d’addiccions, que ocuparà un total de 2.653 m2 entre l’accés ubicat en planta baixa i el propi centre a la planta 2. Seguint amb els ratis de referència de generació de viatges de l’ATM, per centres d’assistència a toxicòmans, es consideren fins a 1,5 viatges / 100 m2 de sostre de treballadors i fins a 46,92 viatges / 100 m2 de sostre de visitants, valors que es prendran per fer els càlculs. Això representa un total de 40 viatges generats per treballadors i 1.245 viatges generats per a visitants. SIAF (Serveis d’atenció a la Infància, Adolescència i Famílies) En el complex també es comptarà amb la presència de serveis d’atenció a la infància, adolescència i famílies. Aquesta àrea es preveu que ocupi un total de 1.033 m2. Segons ratis de referència de generació de viatges de l’ATM, per centres de planificació familiar es consideren fins a 7,03 viatges / 100 m2 de sostre de treballadors i fins a 119,68 viatges / 100 m2 de sostre de visitants, valors que es prendran de referència a l’hora de fer les estimacions. Així doncs, això suposa un total de 73 viatges generats de treballadors i 1.236 viatges generats de visitants. Hospital de dia Font: Barcelona Regional a partir de Decret 344/2006 i Estudi de pautes de mobilitat de l’ATM 14 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Taula 7: Viatges generats de visitants dels serveis sanitaris Imatge 14: Mapes d’AIS Barcelona Nord (lila) i Barcelona Esquerra (verd) Font: Barcelona Regional a partir de Decret 344/2006 i Estudi de pautes de mobilitat de l’ATM El repartiment modal Un cop calculats els viatges generats, per avaluar l’impacte que tindrà el Pla de Millora Urbana sobre les diferents xarxes de transport cal analitzar el repartiment modal d’aquesta mobilitat estimada. Per fer-ho, es distingirà entre el repartiment modal dels treballadors i residents de l’àmbit i el dels visitants, que presentarà lleugeres diferències. 3.4.1. Repartiment modal del futur sector 3 de Magòria En primer lloc, per determinar el repartiment modal dels treballadors i residents Font: Àrees Integrals de Salut segons Gencat de l’àmbit s’agafen els percentatges objectiu del PMU 2024. Així doncs, es suposa que un 40,27% dels viatges es faran amb mobilitat activa (35,27% a peu i 5% en bicicleta), un 41,25% en transport Si es compara l’AISBE amb l’AISBN, es pot veure com presenten unes característiques bastant públic i el 18,48% restant en transport privat. similars en termes de superfície, nombre d’habitants (AISBN: 440.000 i AISBE: 520.000) i ubicació, amb barris més perifèrics i d’altres una mica més cèntrics. A més a més el nou centre sociosanitari Pel que fa al repartiment modal dels visitants, no es disposa de dades concretes de l’àmbit per “La Magòria”, degut a aquest caràcter multidisciplinari que presentarà, serà una mica un centre de efectuar-lo. No obstant això, es disposa de l’enquesta realitzada per Doymo a l’Anàlisi de viabilitat referència de tot l’àmbit, de la mateixa manera que ho és l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de l’aparcament del VHIR de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron en la que es diferenciava per l’AISBN. Així doncs, degut a la falta de dades més concretes en termes de repartiment modal la mobilitat dels treballadors de la dels visitants. pel nou centre, s’agafen les dades presentades de Doymo, que donaran una bona aproximació Aquesta enquesta determinava que els visitants del que succeirà un cop s’obrin les noves instal·lacions. de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron presentaven el següent repartiment modal: Agafant de referència aquests valors, es pot veure com el repartiment modal entre ambdós grups presenta diferències notables. La més significativa és l’important descens de la mobilitat activa Taula 8: Repartiment modal dels visitants de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron pel que fa als visitants, ja que tant sols s’estima que un 3% ho farà d’aquesta manera. Aquest fet es deu a que el perfil de visitants que podrien arribar a un equipament sanitari d’aquestes característiques (gent gran, malalts, persones de mobilitat reduïda, famílies...) tenen més dificultats per moure’s de manera activa. A més a més, les distàncies des de segons quins punts de l’AISBE Font: Barcelona Regional a partir de dades de Doymo són elevades, i per trajectes més llargs la mobilitat activa és un mode que perd molta competitivitat. En aquest context acaba destacant el taxi, amb una representació del 8% respecte el total. El centre sociosanitari planificat es troba dins l’Àrea Integral de Salut de Barcelona Esquerra Amb el repartiment modal definit tant per a treballadors i residents com per visitants, es poden (AISBE), que s’integra en la Regió Sanitaria de Barcelona (RSB) que comprèn a la vegada altres 3 Àrees Integrals de Salut: Barcelona Dreta (AISBD), Barcelona Nord (AISBN) i Litoral Mar determinar els viatges de cada mode de transport. (AISLM). L’AISBE és l’àrea amb més habitants de la RSB i abasta una població assignada de 524.880 habitants segons dades del RCA 2021. Inclou els districtes de Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i l’Esquerra de l’Eixample. Està integrada amb 20 Àrees Bàsiques de Salut (ABS), amb els seus respectius recursos d’atenció sanitària. 15 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Taula 9: Viatges futurs realitzats amb els diferents modes de transport al sector 3 de Magòria Font: Barcelona Regional Un cop determinada la mobilitat generada i el mode esperat de transport, es pot passar a analitzar- ne l’impacte sobre les xarxes de l’àmbit. 16 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 4. ANÀLISI DE LES XARXES DE TRANSPORT I IMPACTE DE Imatge 15: Vorera entre l’àmbit d’estudi i la Gran Via LA NOVA ORDENACIÓ SOBRE LA MOBILITAT La mobilitat activa 4.1.1. La xarxa de vianants Els itineraris de vianants a l’entorn del sector 3 de Magòria es caracteritzen per presentar una orografia suau i un volum elevat d’activitat i desplaçaments. Aquests desplaçaments es deuen, principalment, a que ens trobem en un eix vertebrador i de pas com és la Gran Via, que connecta en aquest tram Plaça Espanya amb la Zona Franca i l’Hospitalet. A més a més, la presència de Montjuïc a la banda sud de la Gran Via, amb desnivells notables, acaba redirigint els itineraris cap a la zona del present estudi. A aquestes causes principals s’hi suma la presència dels nombrosos equipaments de la zona com són grans centres administratius (DGT i Ciutat de la Justícia) i altres equipaments comercials, sanitaris i educatius de menor volum i escala local. Si parlem de la connectivitat en termes generals de la xarxa de vianants en els carrers del voltant, es podria qualificar de bona i permeable, tot i que millorable. En aquest sentit, la parcel·la que conforma el sector 3 de Magòria, tal i com la trobem avui, constitueix una barrera important que desconnecta el carrer Corral amb la Gran Via. Aquest fet, però, millorarà quan s’acabin els treballs que es contemplen, ja que el passatge transversal al sud-oest de l’àmbit i el parc permetran que els itineraris de nord-oest a sud-est no es vegin interromputs, millorant la permeabilitat de la zona. Font: Barcelona Regional Si ens centrem ja en trames concretes, als entorns de l’àmbit es poden diferenciar dues zones de característiques ben oposades. Per un costat, la banda que queda a tocar de Gran Via i per l’altre, la banda posterior de l’àmbit i que queda ja a l’interior del barri de la Bordeta. Imatge 16: El carrer Cuyàs, de plataforma única Pel que fa a la part sud-est, l’àmbit limita amb l’eix de la Gran Via, un eix estructurant de ciutat amb intensitats de trànsit i de transport públic elevades, fet que es tradueix en nivells de contaminació acústica i atmosfèrica elevats, així com una regulació semafòrica orientada a canalitzar el flux de vehicles. Això provoca que els temps per a creuar l’avinguda siguin majors que en altres carrers de la zona. No obstant, existeixen nombrosos passos de vianants que connecten a banda i banda de la via, facilitant la permeabilitat entre els barris. La vorera que es troba entre aquesta via i l’àmbit d’estudi, i que es pot apreciar a la imatge, és una vorera de grans dimensions, d’aproximadament 10 metres d’amplada. Aquesta amplada resulta molt adequada a l’hora de garantir la comoditat dels desplaçaments i la importància vertebradora de l’eix. A la part més propera a la calçada hi trobem arbres i bancs, que poden ser d’utilitat per als vianants i que separen estèticament ambdós espais. En l’actualitat també hi ha un carril bici bidireccional en vorera, compartint l’espai amb els vianants, on s’observen casos d’indisciplina i conflicte entre vianants i bicicletes. Per la banda posterior de l’àmbit ens endinsem a l’interior del barri de la Bordeta. S’hi troben tres vies principals com són el carrer Gavà, el carrer Mossèn Amadeu Oller i el carrer del Moianès. Aquestes tres vies delimiten una zona on tots els carrers que queden a l’interior són pacificats, ja siguin de plataforma única o zones 30. La pacificació d’aquests carrers és molt necessària ja que són carrers molt estrets i amb molts equipaments locals (punt verd, escoles, parcs infantils, centres Font: Barcelona Regional sanitaris, etc.). És per tant una zona molt amable pels vianants. 17 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 D’aquests espais, els principals itineraris de vianants es donen pels eixos estructurants de l’àmbit com són la Gran Via i en menor mesura el carrer del Moianès i de Mossèn Amadeu Oller. Imatge 18: Nivell de servei pels vianants Per densitat de població i orografia, el volum de vianants encara es veu més reduït al endinsar-se al barri de La Font de la Guatlla, a l’altre costat de la Gran Via. Els pendents a l’àmbit del PEUiMU i entorns més propers són suaus i en cap cas superen el 7%, destacant com a trams menys planers els trams centrals dels carrers Corral i Mossèn Amadeu Oller. Per tant és un àmbit on resulta còmode moure’s a peu. Ja a l’altra banda de la Gran Via, al barri de la Font de la Guatlla, els pendents incrementen a mesura que ens apropem a Montjuïc, amb pendents que poden arribar al 12% i dificultant aquest tipus de mobilitat. Pel que fa a l’amplada de les voreres de l’entorn de l’àmbit del PEUiMU s’observa que en general són adequades pels fluxos de vianants actuals i es troben en bon estat. La majoria presenten amplades òptimes i accessibles, que garanteixen un nivell de servei adequat, destacant les voreres de la Gran Via, on arriben a fer aproximadament uns 10 metres d’amplada. A l’interior del barri de La Bordeta, en un entorn de caràcter de nucli antic, les voreres són més estretes, d’entre uns 2 i 5 metres. Al carrer Corral, un dels eixos centrals del barri, la vorera compta amb una amplada aproximada d’uns 3 metres. Tot i que trobem l’existència de mobiliari urbà divers que en alguns casos pot reduir puntualment l’amplada útil de la vorera, en cap cas aquesta passa a ser insuficient. Imatge 17: Principals itineraris de vianants a l’entorn de l’àmbit del PEUiMU Font: Urbaning Per tant, degut a la bona accessibilitat dels carrers donada l’orografia suau i l’adequació de les voreres, els temps d’accés a l’entorn de l’àmbit són els esperats. Pel que fa a la xarxa d’autobús, amb parades molt properes a l’àmbit, es troben temps d’accés inferiors als 3 minuts, de la mateixa manera que la parada de Magòria La Campana, on hi paren serveis d’FGC. Per altra banda, la xarxa de metro es troba més allunyada de l’àmbit. La parada més propera, Hostafrancs, es troba a uns 750 metres i uns 9 minuts caminant, mentre que altres parades com Plaça Espanya (L1 i L3) o Ciutat de la Justícia (L10 Sud) ja es troben al voltant dels 10-15 minuts, fet que no siguin opcions tant competitives per accedir-hi. Tot i això poden utilitzar-se per estalviar el transbordament a FGC. Pel que fa als espais d’estada amb presència de verd i lliures de la circulació de vehicles, són nombroses les places i parcs que es poden trobar al voltant de l’àmbit. A més a més, mitjançant l’execució del present PEUiMU es preveu augmentar aquests espais, millorant-ne també la connectivitat gràcies a la incorporació d’un nou espai verd que enllaçarà l’àmbit de Magòria i la Gran Via amb els jardins de Celestina Vigneaux. Principalment destaquen dos espais propers a l’àmbit que queden a resguard de la circulació i que disposen de zones verdes. El primer és la zona enjardinada que es troba darrere els allotjaments dotacionals construïts recentment a l’àmbit de Magòria, i el segon el parc de la Font Florida, que queda per darrere l’edifici de la DGT. Aquests espais faciliten que els vianants puguin descansar adequadament en espais tranquils. Font: Barcelona Regional 18 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Imatge 19: Plànol de temps d’accés a les parades de transport públic Gràfic 1: Comptatge de vianants a la vorera de la Gran Via just davant l’àmbit Font: Barcelona Regional Font: Barcelona Regional Com es pot apreciar al gràfic adjunt, la mobilitat a peu augmenta a mesura que avança el dia, registrant-se els màxims ben entrada la tarda. Això es deu a que s’ajunten en una mateixa franja la mobilitat de retorn al domicili amb altres desplaçaments com els d’oci o finalització d’activitats Imatge 20: Espais d’estada extraescolars, entre d’altres. Pel que fa al sentit de desplaçaments, no es detecta un predomini clar, tret de les últimes hores registrades on els desplaçaments sentit Llobregat predominen. Amb la proposta de nova urbanització del sector 3 de Magòria, es preveu un increment de la mobilitat a peu en aquest entorn degut a la construcció dels nous equipaments que generaran nous viatges. Aquests equipaments, que presenten per norma general un caràcter local, és probable que atreguin molts desplaçaments de curt recorregut, que es podran fer a peu. Seguint els ratis de generació de viatges definits pel Decret 344/2006, l’estudi de l’ATM i les hipòtesis preses en el capítol 3, es preveu que el nou àmbit generi un total de 16.172 viatges entre usuaris, treballadors i visitants dels diferents equipaments. D’aquests 16.172 viatges, a curt termini i mitjà termini es calcula que la mobilitat activa en cobrirà uns 3.195. Segons l’escenari objectiu del PMU 2024 de repartiment modal, un 35,27% de la mobilitat es durà a terme a peu, mentre que un 5% es farà en bicicleta i VMP. Aplicant aquests Font: Barcelona Regional valors, dels 3.195 viatges se’n farà un 87,6% a peu, cosa que significa un total de 2.799 viatges. Aquí caldrà afegir els 7.717 viatges que es calcula que es realitzaran en transport públic i que també arribaran o marxaran de l’àmbit a peu. 4.1.2. Impacte de la nova ordenació sobre la xarxa de vianants Pel que fa a la distribució dels viatges generats, es contraposen el centre sociosanitari, on la Per la ubicació del nou sector 3 de Magòria, i considerant també la situació actual, es preveu que demanda de visites predominarà al matí i als dies laborals, amb els equipaments esportius, que els fluxos més importants de vianants es donin a la vorera de la Gran Via, just davant l’àmbit del concentraran la seva activitat a la tarda i possiblement també de manera puntual els caps de present estudi. Així doncs, el primer pas que s’ha considerat necessari ha estat el d’efectuar un setmana. Seguint aquestes consideracions, es suposa que el 60% dels viatges s’efectuaran al comptatge dels vianants que ja hi passen actualment per saber-ne l’ús i l’estat actual. Així doncs, matí, mentre que el 40% restant recauran per la tarda. es va prendre dades en dies feiners de gener del 2022, amb els següents resultats: 19 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 calçada, senyalitzat amb pintura blanca i separat del viari per l’arbrat i mobiliari urbà. Al ser Taula 10: Mobilitat a peu generada pel sector 3 de Magòria a la vorera de Gran Via davant l’àmbit del PEUiMU bidireccional i presentar una amplada total d’uns 2 metres, genera en nombroses ocasions que els usuaris en surtin per realitzar avançaments. Imatge 21: Carril bici de Gran Via, on s’aprecia com els usuaris envaeixen els espais destinats al vianant Font: Barcelona Regional Durant el matí, s’estima que es generarà un total d’uns 6.310 viatges (841 en hora punta). Pel que fa a la tarda, se n’estimen uns 4.206, el que significa que en hora punta de la tarda se’n pugui arribar a generar un total de 526. Observant el gràfic de vianants registrats actualment, es podria considerar com a hora punta del matí de 09:00h a 10:00h i com a hora punta de la tarda de 17:30h a 18:30h. Si sumem els viatges generats i els actuals, es podria arribar a tenir 1.049 desplaçaments en hora punta de matí i 941 desplaçaments en hora punta de tarda. Tot i que la vorera actual disposa d’uns 10 metres d’amplada, amb l’arbrat, el mobiliari urbà i el carril bici es considera que actualment queden uns 5 metres de servitud per al vianant. Això equival en hora punta del matí a 3,5 persones/min/m, el que significa un nivell de servei A segons la metodologia establerta per Urbaning (veure capítol 4.1.1 sobre la xarxa de vianants). En aquest nivell els vianants disposen de total llibertat de moviment i no es veuen obligats a modificar el recorregut ni la velocitat desitjada. Font: Barcelona Regional A més a més de que el servei és òptim, es té previst en un futur proper baixar el carril bici actual A més a més, aquest carril presenta altres punts conflictius que en dificulten un funcionament a la calçada, cosa que encara incrementaria més l’amplada disponible pel vianant, tot reduint òptim i que per tant serien millorables. En primer lloc, en els creuaments amb els carrers possibles conflictes entre bicicletes i vianants. Així doncs es conclou que les voreres actuals transversals que arriben a la Gran Via, veu el seu recorregut desviat, compartint un espai encara podran donar servei de forma folgada als desplaçaments a peu de la zona a mitjà i llarg termini. més reduït amb el vianant. En segon lloc, passa just per darrere la parada de bus de Magòria, que es troba al lateral davant de l’àmbit, i que dóna servei a les línies més locals com són la 91 i Finalment, caldrà garantir que el projecte d’urbanització i en general de tots els espais del PEUiMU el bus de barri 115. La manca de visibilitat, per tant, pot comportar també topades amb els usuaris es facin des de l’urbanisme inclusiu, amb espais d’estada, il·luminació adequada, etc., per tal que atengui totes les necessitats de dones i homes de forma equitativa i sense discriminacions de del transport públic que baixen de l’autobús i que poden quedar tapats per la marquesina. Caldrà veure si es té previst avançar aquesta parada, guanyant espai a la calçada i solucionant aquesta cap tipus per raons de gènere, econòmiques, d’origen, edat, funcionals... petita interferència. 4.1.3. Xarxa de bicicleta Finalment, cal esmentar que davant la sortida de la parada d’FGC de Magòria La Campana, situada a la Gran Via, el carril bici s’ha despintat passant a compartir vianants i ciclistes tota La mobilitat actual en bicicleta a l’entorn del PEUiMU és força elevada degut al seu emplaçament l’amplada de la vorera. S’entén que aquesta particularitat pretén separar la trajectòria de bicicletes i les característiques que presenta l’entorn i que en faciliten el seu ús. Per una banda, l’orografia i VMP de la sortida per dotar-la de més seguretat, però no és la distribució més recomanada. El suau de la zona facilita i motiva els desplaçaments. Per altra, el gran nombre de vies pacificades, carril reapareix passat el creuament amb el carrer de Mossèn Amadeu Oller. Per altra banda, així com la presència de dos carrils bici bidireccionals i estructurants que connecten punts aquest carril bici també gira pel carrer de la Mineria connectant més directament amb el passeig estratègics de la ciutat de manera continua, també n’afavoreixen l’ús. de la Zona Franca. En aquest tram el carril bici ja disposa d’espai propi a la calçada i trams unidireccionals, dotant-lo de condicions de més seguretat. Per tal de reduir els conflictes esmentats El carril bici principal, on s’observa un major volum de circulació de bicicletes en comparació amb anteriorment, l’ajuntament està elaborant el projecte per passar el carril bici a la calçada. altres eixos de l’entorn, és el carril bidireccional que es troba a la vorera de la Gran Via, just davant l’àmbit del PEUiMU. A dia d’avui és un carril bici amb un marcat caràcter connector i de pas, que no s’acostuma a usar per arribar a l’àmbit d’estudi. Uneix de manera continua la plaça Espanya amb la d’Ildefons Cerdà, connectant més enllà amb la Ciutat de la Justícia i el passeig de la Zona Franca. Aquesta connexió clau, juntament amb els pendents pronunciats que presenta Montjuïc, que acaben derivant els trajectes cap a aquesta via, en reafirmen la importància. En el seu primer tram, que transcorre per la Gran Via, s’ubica a la vorera a la part més propera a la 20 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Degut a la importància que presenta aquest carril bici en calçada, s’ha considerat necessari Imatge 22: Punts conflictius del carril bici de la Gran Via com són el creuament amb el carrer del Moianès o efectuar un comptatge de les bicicletes i VMP que hi circulen per registrar-ne l’ús actual. Així doncs, amb la parada de bus de Magòria, situada al lateral es va prendre dades en dies feiners de gener del 2022, amb els següents resultats: Gràfic 2: Comptatge de bicicletes i VMP al carril bici bidireccional de la Gran Via, just davant l’àmbit d’estudi Font: Barcelona Regional Font: Barcelona Regional Com es pot veure en el gràfic adjuntat, el carril bici presenta una afluència important, amb una Imatge 23: Sortida a la Gran Via de la parada d’FGC de Magòria La Campana estimació de 1.800 bicicletes+VMP/dia/sentit, similar als trams de Diputació-Comte Urgell: 1.848 bicis/dia i Pg. Sant Joan-Casp: 1.820 bicis/dia. A diferència de la distribució horària vista pels vianants, el matí pren importància degut als trajectes al lloc de treball. De fet, el màxim nombre de registres en una hora es produeix entre les 08:30h i les 09:30h, amb un total de 292 trajectes. Aquests trajectes es mantenen prou constants al llarg del dia, amb una davallada al migdia. Pel que fa al sentit de circulació, també s’aprecien diferències significatives. Al matí predominen els trajectes en sentit Llobregat, que porten cap a zones amb una concentració més alta d’oficines i llocs de treball. Per la tarda aquesta tendència s’inverteix amb la tornada a les residències del centre de la ciutat. Finalment, cal mencionar que de tots aquests registres, un 40% eren vehicles de mobilitat personal, mentre que el 60% restant eren bicicletes. Aquest fet remarca la importància d’aquests vehicles dins la mobilitat activa, aspecte que caldrà tenir en compte. Es coneix que l’ajuntament vol donar un nou impuls a la xarxa ciclista de Barcelona i preveu actuacions per tal de millorar la infraestructura existent, així com crear-ne de nova. En aquest context segons el dossier de premsa Nou impuls a la xarxa ciclista de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona de 9 d’octubre de 2021, es preveu baixar a la calçada el tram que discorre per Gran Via i que connecta la plaça Espanya amb la d’Ildefons Cerdà, creant dos carrils unidireccionals a banda i banda de la via. Aquestes obres es preveu que comencin al 2022. Caldrà posar especial èmfasi davant les parades de Gran Via – Moianès i La Campana, on el carril lateral es veu reduït i es podria interferir el traçat òptim d’aquest nou carril bici. Font: Barcelona Regional L’altre carril bici més proper a l’àmbit d’estudi fa pràcticament 1 km de llarg i és el que connecta plaça Espanya amb el barri de La Bordeta, creuant-lo gairebé en la seva totalitat. Concretament 21 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 el seu recorregut transcorre per la carretera de la Bordeta, el carrer de Gavà i el carrer Constitució fins arribar a l’encreuament amb el carrer Mossèn Amadeu Oller. Aquest carril bici, tal com es Imatge 25: Xarxa ciclista, ancoratges i estacions Bicing al voltant de l’àmbit d’estudi mostra a la imatge, és en calçada i bidireccional. Tot i el seu caràcter més local, també donarà un bon servei a l’àmbit. Majoritàriament és utilitzat pels veïns del barri de la Bordeta que es dirigeixen cap a la trama de carrils bici que connecta tot l’Eixample. Finalment, per arribar des d’aquest carril bici a l’àmbit d’estudi existeix un entramat de carrers pacificats que faciliten la circulació de bicicletes. Imatge 24: Carril bici del carrer Gavà al creuament amb el carrer Moianès Font: Barcelona Regional Font: Barcelona Regional 4.1.4. Impacte de la nova ordenació sobre la xarxa de bicicletes Així doncs, degut a la disposició dels carrils bici que hi ha a l’entorn, la trama urbana i la orografia En la situació actual i pel que s’ha explicat en el capítol anterior, els desplaçaments en bicicleta a del terreny es pot veure com els itineraris Besòs-Llobregat estan servits per carrils bici, mentre l’entorn de l’àmbit de Magòria ja són força elevats. A més a més, amb la construcció dels nous que els perpendiculars i interiors del barri la majoria de vies són de velocitat inferior a 30 km/h i on equipaments, es preveu un augment dels desplaçaments a la zona. Principalment, s’espera que la bicicleta té prioritat, sent un atractiu per a desplaçar-se en bicicleta. L’única dificultat es troba a siguin els equipaments esportius com el camp de futbol i el poliesportiu els nuclis principals l’entorn de Montjuïc per la seva orografia. generadors de desplaçaments en bicicleta, ja que el perfil de persones que hi acudiran tindran una major predisposició a utilitzar aquest mitjà de transport. No obstant això, del càlcul de la mobilitat Pel que fa al servei de Bicing, a l’entorn de l’àmbit del PEUiMU es troben 4 estacions, una d’elles generada amb el PEUiMU es desprèn que 396 viatges seran en bicicleta (el 12,4% de la mobilitat ubicada a Hostafrancs i les altres restants al barri de La Bordeta. Totes quatre queden a una activa generada, agafant dades objectiu del PMU 2024). Havent registrat en l’actualitat fins a 292 distància similar, la més propera estant a 210 metres (carrer Gavà al nord de l’àmbit) i la més trajectes en una sola hora, podem veure que l’augment no serà significatiu. llunyana a 330 metres (Gran Via davant l’EMAV). La capacitat d’aquestes estacions varia entre les 16 i les 52 bicicletes aproximadament. Cal puntualitzar que amb el nou servei de Bicing totes les Amb tot, si es considera l’augment que es generarà i els escenaris futurs d’increment del estacions estan equipades per estacionar tant bicicletes mecàniques com elèctriques. repartiment modal de la bicicleta, si es deixés el carril actual de Gran Via en vorera, es podria incórrer en una situació de servei inadequada, on es saturés la infraestructura i els conflictes Respecte l’aparcament de bicicletes existeixen diversos ancoratges propers a l’àmbit del sector amb els vianants fossin recurrents. És per això que es considera molt important el projecte de 3 de Magòria. Els més propers es troben al carrer Corral i a l’altra banda de la Gran Via. Tot i això, baixar aquest carril en calçada i desdoblar-lo a banda i banda de la Gran Via tal com està previst. no se’n troba un nombre massa elevat per cobrir la recent construcció d’allotjament. D’aquesta manera es millorarà notablement la infraestructura existent i s’assegurarà un bon funcionament a mitjà i llarg termini. Tenint en compte l’activitat del futur sector 3 de Magòria, on s’efectuaran les entrades de vehicles als centres de treball, neteja i sociosanitari, així com les possibles parades de taxi i bus de l’àmbit, es recomana ubicar aquest nou carril bici a l’esquerra del lateral, evitant interseccions amb els girs a dreta dels vehicles que hi circularan. A més a més, tal com preveu el decret, caldrà que els nous equipaments de la zona (principalment els esportius i les zones verdes) incorporin una reserva d’espais per a l’aparcament de bicicletes i es facin polítiques de promoció d’aquest mitjà de transport entre el personal i els usuaris i usuàries 22 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 dels equipaments, per exemple, mitjançant la redacció de Plans de Desplaçaments d’Empresa Com es pot veure a la imatge, els temps de viatge són molt competitius a l’entorn de l’eix de la (PDE). Pel que fa a l’ús del sistema de bicicletes compartides o Bicing, també es preveu que Gran Via així com a tot el municipi de l’Hospitalet, on es pot arribar en menys de 25 minuts. La n’augmentin els usuaris a les estacions més properes. Caldrà veure si el patró de desplaçaments connectivitat amb el centre de Barcelona també és òptima, ja que es pot arribar en menys de 20 s’equilibra, cal reforçar el servei de redistribució de bicicletes o si és necessari ubicar una nova minuts a plaça Catalunya. A més a més, la bona connectivitat de l’àmbit també permet arribar en parada davant el mateix àmbit, entre les dues estacions que ja es troben a la Gran Via. menys d’una hora a tota la primera corona de l’AMB. 4.2.1. La xarxa ferroviària El transport públic Tal com s’ha mencionat a l’apartat anterior, de la xarxa ferroviària de la ciutat la parada d’FGC L’àmbit objecte del PEUiMU queda servit per una àmplia oferta de transport públic, sobretot pel de Magòria La Campana és la que dona un servei directe. La resta d’estacions de metro queden que fa a la xarxa que es troba en superfície. Degut a que l’àmbit d’estudi es troba ubicat a la Gran una mica allunyades de l’àmbit i per tant es consideren però en un segon terme, però n’és factible Via, gaudeix del servei de nombroses línies que entren o surten de la ciutat a través d’aquesta el seu accés. artèria de trànsit. A més a més, la presència al sud de l’àmbit de Montjuïc (que bloqueja notablement els itineraris al sud d’aquesta via) concentra encara més serveis en aquest entorn. La xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Pel que fa a la xarxa ferroviària soterrada, l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Magòria La Campana, amb els serveis d’FGC del Baix Llobregat, queda molt propera a l’àmbit Així doncs, pel que fa a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ens (230 m). Aquesta línia garanteix la connexió cap a l’Hospitalet i el Corredor dret del Llobregat i trobem que l’àmbit objecte d’estudi constitueix una important zona de pas de les dues línies que amb el seu perllongament cap a Gràcia millorarà les connexions cap a la resta de la xarxa de Metro surten de Barcelona pel sud-oest de la ciutat. Aquestes dues línies passen per grans poblacions i la ciutat. Les següents estacions de metro més properes, en canvi, ja es troben al voltant dels com l’Hospitalet de Llobregat i es dirigeixen cap a l’interior de la comarca del Baix Llobregat, 670-1.000 metres, Hostafrancs a la L1, Plaça Espanya L1 i L3 i Ciutat de la Justícia L10. connectant poblacions que es troben properes al transcurs del riu Llobregat. A l’estació de Martorell Enllaç es separen, amb una línia que continua fins a Manresa i l’altra cap a Igualada. Imatge 26: Temps de viatge en transport públic des del sector 3 de Magòria Per aquestes línies hi circulen fins a 9 serveis que passen per davant l’àmbit d’estudi i que tenen origen o destí a Plaça Espanya. D’aquests serveis, 7 tenen parada a l’estació de Magòria La Campana (L8, S3, S4, S8, S9, R5 i R6) i 2 no hi tenen parada (R50 i R60). A aquests serveis cal afegir 2 serveis que arriben només fins a Sant Vicenç dels Horts, i els 6 serveis de l’L8, un total de 17 serveis a l’hora, el que dona un servei cada 3’30” en hora punta. El servei de l’L8 s’inicia al matí a la Plaça Espanya a les 05:00h i finalitza amb l’última sortida a les 23:46h. Els divendres i vigílies de festius el servei passa a allargar-se fins passades les 02:00h de la matinada. Aquestes línies tenen parada a la ja mencionada estació de Magòria La Campana. La sortida, ubicada a la part superior de la Gran Via, es troba a només uns 200 metres del centre de l’àmbit d’estudi, i com totes les estacions d’FGC es troba adaptada per a persones de mobilitat reduïda. Per tant, és una estació òptima per donar servei a l’àmbit. Segons dades d’FGC 2019 es registren un total 626.267 pujades, que equival aproximadament a 2.200 validacions/dia. A mitjà termini cal tenir en compte que aquesta línia Llobregat-Anoia es connectarà amb la Barcelona-Vallès unint les estacions de Plaça Espanya i Gràcia, amb l’inici de les obres previst pel 2022 i una durada aproximada de 6 anys. Aquesta unió té com a objectiu principal la penetració de la línia del Baix Llobregat cap a l’interior de Barcelona, augmentant notablement la connectivitat de l’àmbit i entorns amb l’Hospital Clínic i Francesc Macià així com amb el barri de Gràcia i la resta de la xarxa de metro i FGC. Font: Barcelona Regional a partir dades GTFS TMB, AMB, FGC, TRAM, RENFE i Gencat 2019 23 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022  H16 Pg. Zona Franca – Fòrum: la línia H16 també és un eix horitzontal de la NXB. En Imatge 27: Sortida a peu de carrer de l’estació de Magòria La Campana aquest cas, el recorregut transcorre més proper a la línia de costa que en el cas de l’H12, però s’ajunta amb aquesta en la zona d’estudi degut a l’orografia de Montjuïc. Connecta la Zona Franca amb plaça Espanya, el mercat de Sant Antoni, plaça Universitat, plaça Catalunya, el parc de la Ciutadella i el litoral del Poblenou fins arribar al Fòrum. En hora punta la freqüència és de 8 minuts.  V5 Mare de Déu del Port – Pedralbes: tot i que no agafa tanta demanda com les línies horitzontals prèviament mencionades, la línia V5 és un eix vertical de la NXB. En el seu recorregut connecta La Marina del Port amb Pedralbes, passant per l’estació de Sants, l’Hospital Universitari Dexeus o Maria Cristina entre d’altres. La seva freqüència en hora punta és de 8 minuts.  46 Pl. Espanya – Aeroport BCN: aquesta línia de la xarxa convencional connecta la plaça Espanya amb l’aeroport de Josep Tarradellas passant per la zona nord d’El Prat de Llobregat. Ofereix una freqüència en hora punta d’un bus cada 15 minuts.  65 Pl. Espanya – El Prat: aquesta línia presenta a la part de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat un recorregut idèntic a la línia 46 prèviament descrita. No obstant això, finalitza Font: Barcelona Regional el seu recorregut a El Prat de Llobregat, sense arribar a l’aeroport, circulant pels carrers del centre del municipi. La freqüència en hora punta d’aquesta línia és d’un bus cada 14 minuts. La xarxa de metro  79 Pl. Espanya – Av. Carrilet: la línia 79 inicia el recorregut a Plaça Espanya, al mateix punt on ho fan les línies 46 i 79 i passat la plaça d’Ildefons cerdà entra a l’Hospitalet, La xarxa de metro té una baixa influència al sector 3 de Magòria ja que totes les parades es donant servei per sota la Gran Via de l’Hospitalet i pujant després per la Rambla de la troben a més de 500 metres. La més propera, Hostafrancs (L1), es troba a 700 metres. Les Marina fins arribar a la parada de metro d’Avinguda Carrilet. La seva freqüència en hora parades de Plaça Espanya (L1 i L3), Mercat Nou (L1) i Plaça de Sants (L1 i L5 i no adaptada) ja punta és d’un bus cada 25 minuts. es troben al voltant dels 800-1.000 metres de distància. Finalment, per la part sud de l’àmbit també es troben les estacions de Ciutat de la Justícia i Foneria (L10S), ambdues però ja a més d’1 km  91 Manso – La Bordeta: la línia 91 té un recorregut bastant local, sense recórrer grans de distància. Així doncs, es pot considerar que només dóna un cert servei a l’àmbit la línia L1. distàncies, és un bus de barri. Connecta els barris de Sant Antoni, Hostafrancs i La Bordeta. En el seu pas més proper a l’àmbit d’estudi, circula en sentit Llobregat per la Gran Via i  La línia L1 de metro, juntament amb l’L5, porta bona part del pes dels viatges paral·lels a puja pel carrer Mossèn Amadeu Oller. En sentit Besòs circula per dalt, pel carrer Gavà. La la línia de mar. Connecta l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospitalet, amb El Fondo, barri de Santa freqüència de pas en hora punta és alta (40 minuts). Coloma de Gramenet. El seu recorregut transversal, juntament amb el pas per espais tant importants com són el propi Hospital de Bellvitge, les places d’Espanya, Universitat,  109 Hospital Clínic – Pol. Zona Franca: aquesta línia connecta la Zona Franca amb parts Catalunya, Urquinaona i Glòries, així com l’Arc de Triomf, en fan la línia més utilitzada, amb més cèntriques de la ciutat, passant per la plaça d’Ildefons Cerdà, plaça Espanya, l’estació fins a 355.639 viatges diaris en feiner (dades de TMB de maig del 2019). Per servir aquesta de Sants i finalment l’Hospital Clínic. La seva freqüència és d’un bus cada 9 minuts en hora demanda, la línia presenta un interval de pas en hora punta de 2’56’’, oferint 34 trens en punta. hora punta.  115 Bus barri La Bordeta: pel barri de La Bordeta també hi circula un bus de barri, fent- ho dins l’àmbit que queda limitat per la Rambla Badal a l’oest, la Gran Via al sud i el carrer 4.2.2. La xarxa d’autobús Tarragona a l’est. Degut a la localització de l’àmbit d’estudi en una de les vies principals de l’àmbit, la xarxa  165 Prat Exprés: tal i com el seu nom indica, connecta ràpidament plaça Espanya amb el d’autobús que hi dona servei és molt completa. La zona queda servida per un total de 28 línies: Prat de Llobregat, sense efectuar parades entre la plaça d’Ildefons Cerdà i el Llobregat. La 10 línies urbanes, 12 d’interurbanes i 6 serveis nocturns. seva freqüència de pas és de 13 minuts.  H12 Gornal – Besòs Verneda: és un dels principals eixos horitzontals de la nova xarxa de Pel que fa a les línies interurbanes, com que l’àmbit d’estudi es troba situat just sobre la Gran bus ortogonal (NXB), connectant el sud i el nord de la ciutat per la Gran Via. En el seu Via, trobem que queda servit per un bon nombre de línies que connecten Barcelona i la plaça transcurs enllaça punts importants de la ciutat com són plaça Espanya, plaça Universitat o Espanya amb les principals poblacions del Baix Llobregat, entre d’altres. Es troben línies exprés la plaça de les Glòries. La freqüència de pas en hora punta és de 6 minuts. És una de les (E) i línies convencionals (L) que efectuen més parades: línies amb més demanda de la xarxa de bus de Barcelona, amb un total de 28.202 viatgers  E70 BCN (Pl. Espanya) – Sant Boi de Llobregat: amb una freqüència en hora punta d’un diaris en dia feiner segons les dades de TMB (maig de 2019). bus cada 20 minuts. 24 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022  E80 BCN (Pl. Espanya) – Gavà: amb una freqüència en hora punta de 30 minuts. Taula 11: Oferta de transport públic àmbit PEUiMU. Línies d’autobús  E86 BCN (Pl. Espanya) – Viladecans: amb una freqüència en hora punta de 30 minuts.  E95 BCN (Rda. Universitat) – Castelldefels: amb una freqüència en hora punta de 20 minuts.  CJ BCN (Est. Sants) – Ciutat Justícia: amb una freqüència en hora punta de 15 minuts.  L70 BCN (Pl. Espanya) – Sant Boi de Llobregat: amb una freqüència en hora punta de 20 minuts.  L72 BCN (Pl. Espanya) – Sant Boi de Llobregat: amb una freqüència en hora punta de 20 minuts.  L80 BCN (Pl. Espanya) – Gavà: amb una freqüència en hora punta de 45 minuts.  L86 BCN (Pl. Espanya) – Viladecans: amb una freqüència en hora punta de 22 minuts.  L94 BCN (Rda. Universitat) – Castelldefels: amb una freqüència en hora punta de 30 minuts.  L95 BCN (Rda. Universitat) – Castelldefels: amb una freqüència en hora punta de 20 minuts. Finalment, l’àmbit estudiat també queda servit per un total de 6 línies nocturnes amb una freqüència de pas de 20 minuts:  N1 Zona Franca – Trinitat Nova: connecta la Zona Franca amb Trinitat Nova, circulant pel passeig de la Zona Franca i la Gran Via. Un cop ha passat la plaça Catalunya i la plaça Tetuan, circula paral·lel a l’avinguda Meridiana pel seu costat Llobregat fins arribar al final de la línia, Trinitat Nova.  N13 BCN (Pl. Catalunya) – Sant Boi de Llobregat: la línia nocturna N13 connecta plaça Catalunya amb Sant Boi de Llobregat, circulant també per Hospitalet i Cornellà.  N15 BCN (Pl. Portal Pau) – St. Joan Despí: aquesta connecta també el centre de Barcelona (places Catalunya i Urquinaona) amb els municipis ubicats al sud-oest de la ciutat com són l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà o Esplugues per acabar al seu recorregut a Sant Joan Despí.  N16 BCN (Pl. Catalunya) – Castelldefels: la línia N16 té un recorregut més llarg que les línies anteriors, connectant plaça Catalunya amb Castelldefels, passant per la Gran Via, el Prat de Llobregat, l’aeroport i Viladecans abans d’arribar al seu destí final.  N17 BCN (Pl. Catalunya) – Aeroport T1: tal com el seu nom indica, connecta el centre de Barcelona amb la terminal T1 de l’aeroport, circulant per la Gran Via i el centre d’El Prat de Llobregat.  N18 BCN (Pl. Catalunya) – Aeroport T1: el seu recorregut és pràcticament igual al que ofereix l’N17, però sense circular pel centre d’El Prat de Llobregat, cosa que la converteix en una línia una mica més directa. Per tant, l’àmbit disposa d’una potent xarxa de bus. Font: Barcelona Regional a partir de dades de TMB i AMB Mobilitat 25 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Imatge 28: Oferta de les línies d’autobús actual Imatge 29: Parades properes, línies urbanes amb parada i validacions en feiner mitjà del novembre de 2021 Font: Barcelona Regional La parada de bus més propera és la de Magòria, ubicada al carril lateral de la Gran Via, just davant l’àmbit. En aquest punt hi tenen parada línies d’àmbit local, com és la línia 91 o la 115, que és el bus de barri de l a Bordeta. La línia 91 també passa per darrere l’àmbit pel carrer Gavà, on hi ha la parada Gavà – Ptge. Solsona, a uns 150 metres. Font: Barcelona Regional a partir de dades de TMB A la Gran Via en direcció Llobregat, als extrems més allunyats de l’àmbit s’hi troben les parades Imatge 30: Parada Mossèn Amadeu Oller – Gran Via, al carrer Mossèn Amadeu Oller de Gran Via – Moianès i Gran Via – La Campana. Es troben separades entre elles uns 300 metres, estant separades 100 i 200 metres de l’àmbit respectivament. Degut a la seva situació agrupen un gran nombre de línies. Hi circulen 7 línies urbanes: H12, H16, 46, 65, 79, 109 i 165, així com 12 línies interurbanes: E70, E80, E86, E95, L70, L72, L80, L86, L94 i L95 i 6 línies nocturnes: N1, N13, N15, N16, N17 i N18. La parada de La Campana, a més a més, afegeix la parada de la línia vertical V5. A l’altra banda de la Gran Via, a 50 metres, s’hi troba la seva homònima en sentit Besòs, la parada de Gran Via – Mandoni, que recull les mateixes línies. Cal destacar que la part central de la Gran Via disposa d’un carril bus per sentit, a més a més de parades amb espai per efectuar dues operacions en paral·lel, fet que agilitza la baixada i pujada de passatgers. Finalment, als carrers perpendiculars a la Gran Via es troben les parades de Mossèn Amadeu Oller – Gran Via (300 metres) i Moianès – Cuyàs (200 metres), amb les línies V5, 91 i 115 que hi donen servei. Font: Barcelona Regional 26 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Imatge 31: Parada Gran Via – Mandoni, a la Gran Via, amb espai per efectuar dues parades simultànies Imatge 33: Ocupació de les línies de bus més concorregudes en dia feiner de gener del 2022 Font: Barcelona Regional A més a més de les freqüències que ofereixen els busos que circulen per l’entorn i les validacions que es produeixen a cada parada, també és important comprovar si l’ocupació dels busos és elevada o no, permetent en un futur assumir la demanda nova que es generarà. Per aquest motiu es realitza un treball de camp en dia feiner del gener del 2022, per veure l’estat actual dels busos i detectar possibles problemes. Al ser observacions ràpides degut a que la circulació de busos és elevada, es defineix una escala d’ocupació bàsica, que permet determinar ràpidament l’estat dels busos que circulen i que es Font: Barcelona Regional presenta a la següent imatge: Es pot veure que per norma general l’ocupació dels busos que circulen a l’àmbit no és molt Imatge 32: Escala d’ocupació elevada. Destaquen a primera hora del matí l’ocupació de la línia 109 en sentit Llobregat i la línia H12 en sentit Besòs. Pel que fa a la línia 109 en sentit Llobregat, l’ocupació es deu als viatgers que es dirigeixen a treballar cap a la Zona Franca, també estudiants de l’institut d’FP de la Mare de Déu de la Mercè i cada vegada més treballadors de les noves oficines al voltant del carrer del Foc i la seu de la Generalitat. Aquesta línia, abans d’arribar a la parada de Gran Via – Moianès no té massa parades prèvies, i per tant la implantació del nou centre sociosanitari no hauria de suposar un problema ja Font: Barcelona Regional que no podrà recollir molta demanda nova. Pel que fa a l’H12 en sentit Besòs, ens trobem en una situació similar, amb la gent que entra cap a Barcelona. En aquest cas, la mobilitat que generi el Seguint aquesta classificació, es presenten les dades preses de 08:00h a 12:00h del matí de les nou àmbit al matí baixarà a la parada de Mandoni, i per tant no hauria de causar més problemes línies que es va detectar més plenes a les parades de Gran Via – Moianès i Gran Via – Mandoni. quan el bus continuï cap al centre de la ciutat. 27 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 4.2.3. Situació de la xarxa de transport públic respecte del centre sociosanitari 4.2.5. Impacte de la mobilitat generada sobre la xarxa de transport públic De l’anàlisi conjunt de la xarxa de metro, FGC i autobús i la superposició de l’àmbit de cobertura Després dels càlculs de mobilitat efectuats, considerant l’escenari objectiu del PMU 2024, s’estima del centre sociosanitari es veu que a excepció de la Zona Franca i Montjuïc, on no hi ha població que la nova proposta generarà, pel que fa a usuaris i treballadors dels equipaments així com dels resident, només la zona per sobre la Diagonal resta a més de 30’ d’accés. Amb la construcció del residents dels allotjaments dotacionals, uns 3.000 desplaçaments en transport públic. A aquests tram central de l’L9 (recentment s’han iniciat les obres per la seva continuació) aquests temps cal sumar-hi els dels visitants del centre sociosanitari, que sumen 3.827 desplaçaments. Així milloraran ostensiblement i només restarà l’àmbit de Vallvidrera i les Planes com a zona allunyada doncs, es preveu un total de 6.827 nous desplaçaments en transport públic col·lectiu. Per altra del transport públic, sobretot degut a la seva posició geogràfica respecte el centre i la seva banda es calcula que es generarà un total de 712 viatges en taxi, viatges generats principalment orografia. pels visitants del centre sociosanitari. Imatge 34: Superposició accessibilitat i cobertura del centre Sanitari. Aquests 6.827 nous desplaçaments en transport públic s’hauran de repartir a través de les xarxes disponibles a l’àmbit, com són la xarxa d’FGC, de metro i d’autobusos. Degut a les característiques del centre sociosanitari i la disposició d’aquestes xarxes, s’assumeix que l’autobús prendrà el 60% de la demanda generada, ja que és la que ofereix amb diferència el millor servei mentre que les xarxes d’FGC i metro n’agafaran cadascuna un 20%. Així doncs, pel que fa a l’impacte de la nova mobilitat generada sobre les xarxes d’FGC i metro, es calcula que s’introduiran respectivament a cada xarxa 1.365 viatges diaris. No es disposa de dades concretes per calcular l’ocupació per trams d’aquestes xarxes, però és en els trams centrals on hi ha més saturació. Ara bé, degut a que són modes amb capacitats de transport molt altes, aquest augment de demanda no ha de suposar cap problema i podrà ser perfectament absorbida. De fet, per exemple, aquest increment de 1.365 viatges no arriba al 0,4% dels 355.639 passatgers que porta diàriament l’L1 de metro. En el cas del bus, i tenint en compte que les dades disponibles permeten només calcular una ocupació mitjana dels vehicles, no es detecten problemes de saturació que sí que es poden donar en trams més centrals de la xarxa. Actualment, les línies principals d’autobús que donen servei a l’àmbit presenten les ocupacions mitjanes que es mostren a la taula. Com a mitjana general de la ciutat, els vehicles tenen una ocupació mitjana de 14 persones. Per tant, algunes de les línies que donen servei a l’àmbit estarien una mica per sobre, però la majoria per sota. De fet, dues de les línies que presenten més ocupació coincideixen amb el que s’ha vist al treball de camp, l’H12 i l’H16. Caldrà doncs per tant controlar amb la futura implantació si aquestes línies presenten en certs trams una ocupació massa elevada, i més en els escenaris futurs previstos on el repartiment modal del transport públic ha de prendre un pes més elevat. Si aquest fos el cas, es podria augmentar la freqüència d’aquestes línies compromeses, ja que les parades que es troben davant l’àmbit a la gran via presenten una amplada suficient per donar servei a l’augment esperat, a més a més del doble espai d’aturada disponible. Cal afegir que tant per bona part del centre sociosanitari com els equipaments esportius es preveu Font: Barcelona Regional que els usuaris siguin de l’entorn i per tant tampoc afectaran als trams centrals de les línies horitzontals més saturades. Els eixos verticals de bus que hi passen estan menys saturats. 4.2.4. El taxi Finalment, pel que fa al transport públic, s’ha de parlar del taxi. En l’actualitat, l’àmbit no disposa de cap parada de taxi propera, ja que les que hi ha es troben molt allunyades. La més propera, situada a l’avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia davant del Poble Espanyol, ja queda a més de 700 metres i per arribar-hi s’hauria de caminar per carrers poc accessibles. Altres parades són les 3 que es troben a plaça Espanya i una al davant la Ciutat de la Justícia. Per les distàncies, però, es pot considerar clarament que no es disposa de parades de taxi útils. 28 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Taula 12: Estimació de l’ocupació mitjana de les principals línies d’autobús que donen servei a l’àmbit Imatge 35: Proposta d’ubicacions de les parades de taxi a l’àmbit Recorregut Demanda mitjà diària * Longitud Ocupació Ocupació / passatger Demanda Serveis/dia Longitud recorregut línia * mitjana per capacitat Línia Tipus cotxe [km] dia feiner (2 sentits) línia [km] mitjà [km] serveis [km] vehicle vehicle H12 Articulat (110 places) 2,8 27.169 310 11,3 76.073 3.497 21,8 20% H16 Articulat (110 places) 2,8 21.074 262 12,9 59.007 3.383 17,4 16% 46 Estàndard (80 places) 2,8 5.536 166 16,9 15.501 2.810 5,5 7% 65 Estàndard (80 places) 2,8 5.889 160 12,6 16.489 2.021 8,2 10% 79 Estàndard (80 places) 2,8 1.138 78 8,4 3.186 652 4,9 6% 91 Estàndard (80 places) 2,8 1.216 76 3,2 3.405 246 13,9 17% 109 Estàndard (80 places) 2,8 5.936 196 12,5 16.621 2.449 6,8 8% 115 Midi (60 places) 2,8 1.089 74 3,0 3.049 221 13,8 23% 165 Articulat (110 places) 2,8 4.464 132 10,3 12.499 1.357 9,2 8% El recorregut mitjà dels passatgers és la distància mitja que recorren tots els usuaris de bus de TMB, no d'aquestes línies en concret (dades bàsiques TMB 2019) Font: Barcelona Regional a partir de dades de TMB Amb la implantació del centre sociosanitari un dels grans canvis en la mobilitat de l’entorn serà el taxi. S’estima que en una zona on abans aquest tenia una presència testimonial es generin fins a 712 viatges diaris. Per tant, es recomana ubicar una parada de taxis propera al centre per tal de donar servei a aquesta demanda, i més quan els col·lectius que poden requerir aquests serveis poden ser persones amb dificultats per moure’s fàcilment. Idealment aquesta parada s’ubicaria just davant l’àmbit, al mateix lateral de la Gran Via. Aquesta alternativa però queda descartada degut al projecte de baixar el carril bici a la calçada, que només deixa espai pel propi carril bici i un carril de circulació necessari. Així doncs, s’analitzen per tant dues alternatives més per aquesta parada, una al carrer Moianès i una al carrer Corral. Pel que fa als itineraris per arribar fins aquestes dues parades, no presenten cap diferència significativa ja que en ambdós casos s’hi ha d’arribar pel carrer Moianès, girant al final cap al carrer Corral si fos necessari. Pel que fa a la proposta del carrer Corral, un bon lloc seria entre els carrers Tort i Navarra. Aquest punt només es troba allunyat uns 100 metres de l’entrada del centre sociosanitari, passant pel passatge interior plantejat. A més a més, al ser un carrer secundari, es podria rebre i deixar clients de forma tranquil·la, garantint la seguretat dels usuaris. Ara bé, el punt negatiu d’aquesta alternativa és amb diferència els itineraris de sortida. El fet de col·locar la parada en aquest punt obliga als vehicles a haver d’arribar, sense alternativa, fins al carrer Mossèn Amadeu Oller per pujar i decidir si agafen carrer Constitució sentit Llobregat o carrer Gavà sentit Besòs. Això, per tant, incrementaria notablement els recorreguts per una xarxa més secundària, sense opcions de sortida directa a vies principals. Font: Barcelona Regional La proposta del carrer Moianès compta amb aprofitar l’últim tram del carril de servei que es troba a banda Besòs, on actualment s’hi troben places d’àrea DUM. En aquest cas, els usuaris queden Finalment, tot i la possible ubicació d’una parada de taxis a l’entorn, cal dir que es preveu una una mica més lluny de l’entrada, a uns 150 metres, havent de creuar un carrer més concorregut tendència a desencotxar el més a prop possible de l’entrada del centre, és a dir fer-ho des del com és el carrer Moianès. No obstant això, el pas de vianants és ample i la vorera de la Gran Via lateral de la Gran Via. Aquestes aturades, que seran pràcticament inevitables, constitueixen un és adequada. A més a més, els itineraris de sortida des d’aquesta parada són molt més directes, argument més per ubicar en el tram del sector 3 de Magòria el carril bici a l’esquerra del lateral, permetent una ràpida incorporació a la Gran Via en ambdós sentits de la marxa. És per això que evitant l’obertura de portes dels taxis sobre el carril bici. es considera més adequada aquesta segona opció, que és la que es recomana. 29 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 La mobilitat en vehicle privat Per altra banda, els carrers interiors que transcorren pels barris de la Bordeta i la Font de la Guatlla suporten un flux local molt menor de vehicles. En l’entorn més immediat, la mobilitat s’articula a La mobilitat en vehicle privat en l’entorn de l’àmbit d’estudi està fortament condicionada per la través del carrer Mossèn Amadeu Oller, el carrer de la Constitució, que a la seva vegada es presència de la Gran Via. Aquesta via metropolitana creua la ciutat de nord-est a sud-oest, amb converteix en carrer de Gavà i carretera de la Bordeta a mesura que avança cap a plaça Espanya, una llargada de 13 km. Just davant l’àmbit d’estudi, entre les places d’Espanya i Ildefons Cerdà, i el carrer del Moianès, que desemboca a la Gran Via. presenta una secció de 10 carrils en total. Per cada sentit de circulació trobem: un lateral amb un carril de servei (estacionament, recollida de residus...) i un de circulació i la part central de la via, L’eix de carrer Constitució, carrer Gavà i carretera de la Bordeta és una via que canalitza el amb un carril bus i dos carrils de circulació. Cal destacar que en un futur proper aquesta secció trànsit local del barri de la Bordeta i que transcorre paral·lel al carrer Corral i a la Gran Via, amb canviarà amb l’aparició a banda i banda del carril bici, eliminant els actuals carrils de servei que una IMD mitjana aproximada d’uns 4.000 vehicles equivalents. En la seva primera part, al carrer es troben al lateral. Constitució, es disposa de doble sentit de circulació, entrant al barri de La Bordeta o donant sortida cap a l’Hospitalet de Llobregat. A partir de Mossèn Amadeu Oller, en el canvi a carrer Gavà, Imatge 36 s’ofereix només sentit Besòs, i amb un únic carril de circulació. Per altra banda, sortint de plaça : Aranya de trànsit a l’entorn de l’àmbit del PEUiMU Espanya, a la carretera de la Bordeta la circulació és en sentit Llobregat. Així doncs, aquests dos carrers aboquen el trànsit principalment cap al carrer Moianès. Imatge 37: Jerarquia viària a l’entorn àmbit PEUiMU Font: Barcelona Regional Font: Barcelona Regional O importància de la Gran Via respecte la resta El carrer Moianès és una via important que aboca entre d’altres el flux de sortida de la trama Cerdà bservant l’aranya de trànsit, es veu clarament la en vehicles equivalents de fins a 96.000 vehicles/dia. És per del carrer Consell de Cent cap a la Gran Via, a més a més del trànsit que prové dels carrers Gavà de vies de l’entorn, amb una IMD tant un tram que es pot trobar saturat en determinats moments del dia, amb els vehicles que entren i Bordeta. Ens trobem per tant en una via que passa d’àmbits més tranquils a una de gran capacitat o surten de Barcelona a més a més dels taxis i autobusos que hi circulen. com és la Gran Via. Disposa d’un carril bus i un de circulació. 11.000 vehicles que circulen diàriament Finalment, els carrers que es troben pròpiament dins el barri de la Bordeta (Cuyàs, Navarra, Tort D’aquesta via també cal destacar els aproximadament pel lateral en sentit Llobregat. o Viladecans) són, en la seva majoria, carrers de zona 30 o de plataforma única que recullen trànsit Aquest fet és d’especial èmfasi perquè és aquest lateral el que donarà servei als nous equipaments i allotjaments . més local i amb una intensitat de trànsit d’entre 100 i 300 vehicles diaris, la qual cosa indica que que s’ubicaran al sector 3 segurament només hi circulen veïns que hi inicien o finalitzen el seu recorregut 30 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 usuaris d’aquestes instal·lacions. Per altra banda, pel que fa als visitants del centre sociosanitari, Imatge 38: Circulació a la Gran Via, davant l’àmbit s’estima que comportarà un total de 8.900 viatges. D’aquests viatges, per estudiar-ne l’impacte sobre la xarxa viària, és necessari separar els que ho faran en vehicle privat i estimar-ne el nombre de vehicles en funció de l’ocupació esperada. Mobilitat dels vehicles de treballadors, residents i usuaris dels equipaments Al capítol de mobilitat generada s’ha estimat que dels 7.272 viatges de treballadors, residents i usuaris de les instal·lacions, seguint dades objectiu del PMU 2024, 1.344 es faran amb transport privat. A través de dades bàsiques de l’ajuntament de Barcelona del 2019 (EMEF 2018), es diferencia entre cotxe (70,6%) i moto (29,4%). Prenent aquestes dades, queda un total de 949 viatges en cotxe i un total de 395 en moto. Pel que fa a l’ocupació d’aquests vehicles, segons les mateixes dades de l’EMEF del 2018, s’indica que els cotxes presenten una ocupació d’1,7 persones i les motos 1,1 persones. Així doncs, seguint aquestes dades resulten un total de 558 cotxes i 359 motos atrets pels nous equipaments. Mobilitat de vehicles de visitants al centre sociosanitari Si es parla dels 8.900 viatges de visitants, on el repartiment modal presentarà diferències, prenent de referència els valors de l’estudi realitzat per Doymo per l’hospital de la Vall d’Hebron, s’estima Font: Barcelona Regional que es realitzaran en transport privat un 42% dels desplaçaments (36% en cotxe i 8% en moto), un 8% en taxi i un 2% en ambulància. Prenent aquestes dades, queda un total de 3.200 viatges en cotxe, 712 en moto, 712 en taxi i 178 en ambulància. Segons dades de CatSalut per Vall d’Hebron, es prenen com a vàlides ocupacions d’1,5 persones per taxi i moto, i 2,5 persones per cotxe. El resultat és un total de 1.282 cotxes, 474 motos, 474 taxis i 178 ambulàncies de visitants Imatge 39: Circulació local al carrer de Gavà al centre sociosanitari. Mobilitat dels vehicles del parc de neteja Segons el programa funcional del parc de neteja previst, el nombre de vehicles a estacionar a l’interior d’aquest centre serà aproximadament de 60 unitats de diverses tipologies, seguint les proporcions habituals dels centres d’aquestes característiques. D’aquests vehicles, es considera segons la informació disponible que la meitat seran elèctrics. Taula 13: Exemple de tipologia de vehicles que podrien operar al centre de neteja Font: Barcelona Regional Font: Barcelona Regional a partir de dades del programa funcional del parc de neteja 4.3.1. Impacte de la nova ordenació en la xarxa viària Aquests vehicles, entraran i sortiran de l’àmbit d’estudi seguint uns horaris i torns de treball previstos pel centre, i per tant només presenten puntes en els canvis de torn. En un escenari de Tal com s’ha tractat al capítol de mobilitat generada, s’estima que per una banda els nous màxims, el nombre de vehicles i màquines que entrarien i sortirien són els que es mostren a la equipaments previstos com són el camp de futbol, el pavelló, els allotjaments dotacionals, el centre següent taula. Cal remarcar que per màquines es fa referència a les escombradores, de neteja i la zona verda generaran un total de 7.272 viatges al dia de treballadors, residents i 31 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 baldejadores, vehicles cisterna, etc., mentre que per vehicles s’està fent referència als vehicles De tots aquests desplaçaments generats, els que poden tenir una influència més directa sobre auxiliars d’escombrada i similars. Si es fa el càlcul d’aquests viatges d’entrada i sortida dels l’àmbit d’estudi són els causats pel parc de neteja, ja que es composa de vehicles de dimensions diferents torns, s’arriba a un total de 194 desplaçaments de vehicles, 94 moviments de vehicles considerables i que entren i surten per torns, concentrant els moviments en períodes breus de auxiliars d’escombrada i 100 de maquinària. temps. El primer que cal considerar per tant és la ubicació i les característiques de l’accés per agilitzar al màxim les seves operacions. Taula 14: Torns de treball, moviment d’operaris i de màquines al centre de neteja Segons el programa funcional del parc de neteja, aquests vehicles s’utilitzaran al districte de Sants-Montjuïc (exceptuant el Poble Sec) i al polígon de la Zona Franca. Així doncs és important que disposin de sortides fàcils en les diverses direccions. S’estudien dues possibles ubicacions de la rampa d’accés, una pel carrer Corral i la segona amb sortida al lateral de la Gran Via. Només considerant les característiques teòriques de les rampes d’accés, es pot veure com el pendent necessari per superar el desnivell des del carrer Corral seria del voltant del 15%, mentre que per la Gran Via seria només del voltant del 12%. A més a més la llargada de la rampa d’aquesta segona alternativa podria ser superior, permetent entrar més vehicles alhora i evitant la saturació de l’espai públic. Font: Barcelona Regional a partir de dades del programa funcional del parc de neteja A les característiques pròpies de la rampa cal afegir-hi els itineraris que hauran de recórrer els vehicles tant a les arribades com a les sortides. Mobilitat dels vehicles del centre de treball de parcs i jardins Imatge 40: Itineraris d’arribada i sortida per carrer Corral En el cas del programa funcional d’aquest centre, s’estipula un aparcament apte per a 8 vehicles elèctrics. En el supòsit que es treballi en dos torns i s’usin tots els vehicles, això comporta un total de 32 viatges d’aquests vehicles. Abastiment de mercaderies pel centre sociosanitari Finalment, tot i que no es disposa de dades concretes al respecte, es considera que el centre sociosanitari requerirà de l’abastiment de mercaderies i productes sanitaris per poder desenvolupar-hi les tasques pertinents. En aquest context, i tenint en compte dades d’altres centres sanitaris de similars característiques, es suposa que 1 furgoneta i 1 camió realitzaran aquestes tasques diàriament, cosa que representa un total de 4 desplaçaments. Dades resum de vehicle privat Recollint totes les dades de mobilitat dels vehicles que s’ha anat enumerant, i agrupant-los segons categories estàndard de vehicles, l’àmbit generarà la següent mobilitat: Taula 15: Desplaçaments generats en vehicle privat i equivalents Font: Barcelona Regional Si la rampa d’accés s’ubiqués al carrer Corral, totes les entrades s’haurien de fer a través del carrer del Moianès, el que condicionaria tots els itineraris dels vehicles que provenen del costat mar de la Gran Via. Les sortides també són poc òptimes, amb circulació obligada per carrer Mossèn Amadeu Oller cap als carrers de Gavà i Constitució. Aquesta ubicació provoca que tots els itineraris passin per vies locals de dins el barri, allargant els itineraris cap a la part mar de la Gran Via. Font: Barcelona Regional a partir dels càlculs de mobilitat generada 32 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 sobre de la nova circulació generada per l’àmbit, amb un 77% de la capacitat. Per la resta de Imatge 41: Itineraris d’entrada i sortida pel lateral de la Gran Via carrers de l’entorn de l’àmbit, tot i que també se’n veuran incrementats els viatges, no s’espera que suposin canvis significatius en les condicions de circulació. 4.3.2. L’aparcament A la zona propera a l’àmbit del PEUiMU, tot i ser una zona d’elevada densitat poblacional i trànsit, s’hi troben un cert nombre d’espais d’aparcament. L’oferta en aquest entorn és diversa, i podem distingir l’aparcament que es troba dins l’àmbit del PEUiMU i l’aparcament ubicat als carrers del voltant. Pel que fa a l’àmbit del PEUiMU, actualment s’hi troba un aparcament exterior amb entrada i sortida pel carrer del Moianès que funciona com a zona verda de dilluns a divendres de 08:00h a 20:00h. Excepte els residents amb distintiu, el temps màxim d’estada és de 2 hores. Aquest pàrquing ofereix 58 places de cotxe, 2 places per a vehicles PMR i unes 10 places per a motos. Imatge 42: Zona d’aparcament actual dins l’àmbit del PEUiMU Font: Barcelona Regional En canvi, si l’entrada al centre de neteja s’ubica al lateral de la Gran Via, es mantenen les opcions per la part nord de la Gran Via, ja que l’accés per carrer del Moianès encara és possible, però s’obren tots els itineraris directes per la Gran Via que es poden veure a la imatge. Per aquest motiu, juntament amb les característiques ja comentades de la rampa, es considera que l’alternativa recomanada és aquesta ja que diversifica els fluxos i genera recorreguts més curts. Serà durant el canvi de torn del migdia, entre les 13:15h i les 14:15h quan hi haurà una major intensitat de circulació d’aquests vehicles, ja que podrien arribar en un escenari de màxims fins a 30 vehicles auxiliars d’escombrada i fins a 30 màquines, i al cap de poc en sortirien 15 i 10 respectivament. En principi, l’existència d’una rampa de doble accés d’uns 130 metres de llargada permetria l’entrada simultània dels vehicles sense provocar retencions al lateral de la gran via. De totes maneres s’haurà de procurar que l’entrada es faci sempre de manera ordenada i constant, evitant possibles complicacions. Finalment, havent definit l’entrada del parc de neteja pel lateral, cal preveure que aquesta serà la via que podria presentar alguns problemes de saturació ja que els vehicles d’aquest parc de neteja, del centre de treball de parcs i jardins, les ambulàncies, els taxis que vulguin deixar els clients a l’entrada i els residents de l’àmbit és molt probable que hi circulin. Per tant, a l’IMD d’11.066 Font: Barcelona Regional vehicles que presenta aquest lateral, assumint com a hipòtesi conservadora que tots els vehicles passaran per aquest lateral, s’hi ha de sumar un total de 3.241 vehicles que passaran a circular per aquest lateral, un increment significatiu del 29%. Fora de l’àmbit del PEUiMU, en els carrers més propers, es troben diferents tipologies d’aparcament que es classifiquen de la següent manera: Segons dades de l’ajuntament de Barcelona, en un dia mitjà els factors d’hora punta a la Gran Via  Zona verda. Als carrers pròxims a l’àmbit (carrer Moianès, carrer Corral, carrer Mossèn són del 7,6% d’entrada a Barcelona i del 6,1% de sortida. Agafant factor d’hora punta entre els dos presentats, del 7%, resulta un total de 1.001 vehicles/hora punta circulant pel carril. Amadeu Oller i Gran Via a la vorera de muntanya) s’hi troben places d’aparcament públiques regulades com a zona verda, donant prioritat d’estacionament als veïns de la Per altra banda, la capacitat teòrica d’un carril de circulació és d’aproximadament 1.900 zona en front dels no residents. vehicles/hora. Segons dades de l’ajuntament i observacions de camp, es coneix que el cicle  Zona blava. A la Gran Via, a la vorera del costat mar s’hi ubiquen zones d’aparcament de semafòric de la Gran Via a l’entorn de l’àmbit és de 130 segons, amb 89 segons de verd. Això zona blava, amb l’objectiu de permetre-hi una rotació de vehicles més elevada. significa que aquesta capacitat teòrica s’ha de reduir en un 31,5%, donant com a resultat una capacitat de 1.301 vehicles/hora. Com es pot comprovar, la capacitat del carril lateral està per 33 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022  Aparcament exclusiu del personal del CAP. Al carrer Corral, davant el CAP Bordeta- Magòria s’hi troba un espai d’aparcament pel personal del CAP amb capacitat per 4 Imatge 43: Oferta d’aparcament actual a l’àmbit d’estudi i entorns del PEUiMU vehicles.  Pàrquing ambulàncies. Al mateix carrer Corral, davant del CAP Bordeta-Magòria s’hi troba també una plaça per a les ambulàncies que hi acudeixen.  Càrrega i descàrrega de mercaderies. Al carrer del Moianès a tocar de la Gran Via i al carrer Corral s’hi disposen àrees DUM (Distribució Urbana de Mercaderies). Entre les dues àrees sumen una capacitat per uns 6-7 vehicles. Al carrer Mossèn Amadeu Oller es troba un altre punt de càrrega i descàrrega, amb capacitat per a 3 vehicles més.  Vehicles PMR. Al carrer Corral, pròximes al CAP s’hi troben fins a 6 places per a vehicles PMR, 4 de les quals són assignades mentre que les dues restants són per a rotació. Es troben altres places assignades al mateix carrer Corral, enfront els jardins de Celestina Vigneaux o al carrer Mossèn Amadeu Oller.  Aparcament del punt verd. El punt verd ubicat als jardins de Celestina Vigneaux compta amb un espai d’estacionament propi el qual poden utilitzar els usuaris del punt verd. Aquest espai té una capacitat per a 3-4 cotxes.  Pàrquing de motos. Es troben nombrosos espais destinats a l’aparcament de motos als carrers Corral, Mossèn Amadeu Oller i Moianès amb un capacitat per un total de 67 motos.  Aparcaments privats. L’oferta d’aparcament en superfície queda reforçada gràcies a l’oferta de places privades. A l’entorn del PEUiMU es poden destacar diferents aparcaments d’accés públic i gestió privada que supleixen la demanda de places vinculades a les zones de servei, que s’utilitzen de manera temporal per fer gestions o durant horaris de treball. Font: Barcelona Regional 34 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 4.3.3. Impacte de la nova ordenació en l’oferta d’aparcament Taula 16: Nombre de places a carrers Moianès, Gran Via, Mossèn Amadeu Oller, Gavà i interiors A l’àmbit del PEUiMU l’execució del pla suposarà la supressió de 58 places de zona verda, 2 places de PMR i unes 10 de motos, ubicades dins l’aparcament que s’hi troba actualment. A més a més, tot i que no forma part pròpiament de les actuacions del PEUiMU, l’execució del carril bici en calçada en ambdós laterals de la Gran Via suposarà, en els entorns més immediats, la supressió de 29 places d’àrea verda, 18 d’àrea blava i 17 de moto. En total, per tant, es produirà una reducció de 107 places de cotxe i 27 de moto. En el seu lloc, dins els edificis de l’àmbit, es construiran dos aparcaments, un sota el centre sanitari i l’altre per la resta d’equipaments. Aquests canvis, per tant, suposaran unes modificacions en el nombre d’aparcament respecte la situació actual. Cal afegir que s’espera que aquests dos aparcaments es gestionin de manera conjunta, i per tant el balanç entre nombre de places requerides i ofertes es farà de manera global. Noves places a l’àmbit Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Àrea i comptatge de camp Tal com es representa al programa funcional del centre sociosanitari, es pot suposar pel seu aparcament una superfície d’uns 2.000 m2 i fins a 67 places: 59 estàndard i 8 al moll d’ambulàncies i descàrrega. Tot i que no es disposa de dades concretes, es preveu que el nou Pel que fa als punts de recàrrega de vehicles elèctrics no se n’observen a l’entorn més proper centre sociosanitari rebi camions i furgonetes de subministrament de productes farmacèutics, així de l’àmbit del PEUiMU. com també de material sanitari. Per tant, per tal de minimitzar l’impacte d’aquestes entregues sobre l’espai públic, aquestes 8 places s’hauran de gestionar correctament, compartint-les amb les Cal remarcar que en observacions fetes a mig matí en un dia laborable s’ha pogut observar que l’ocupació d’aquestes places d’aparcament era pràcticament completa, i per tant es pot esperar ambulàncies. En principi segons el pla funcional de “La Magòria” només faria falta espai per una alta ocupació per norma general. acumular 4 ambulàncies simultàniament, i per tant no hi hauria d’haver problema. Per altra banda, l’aparcament comunitari sota el camp de futbol tindrà una superfície d’uns 1.850 Imatge 44: Zona verda al carrer Corral m2. Al no tenir encara les places definides, s’assumeix que es podrà ubicar una plaça cada 25 m2, resultant en un total aproximat de 74 places. Per tant, al nou àmbit del sector 3 de Magòria es preveuen un total de 125 places per a vehicles, més 8 dedicades en exclusiva al centre sociosanitari. Necessitat de reserva de places d’aparcament de turismes i motocicletes fora calçada segons la normativa vigent El decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat i com a mesura per a no fomentar l’ús del vehicle privat, només estableix l’obligatorietat de reservar places mínimes d’aparcament de vehicles situats fora de la via pública per a l’ús d’habitatge i les estacions de ferrocarril i autobusos interurbans. Taula 17: Reserves d’espai d’aparcament de vehicles fora de la via pública segons el Decret 344/2006 Font: Decret 344/2006 de regulació dels estudis de mobilitat generada, 2006 Font: Barcelona Regional A la ciutat de Barcelona, la reserva de l’aparcament fora de la via pública queda regulada per les Normes Urbanístiques (NNUU) del Pla General Metropolità, en concret per la Secció 4a 35 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 corresponent a les Disposicions sobre estacionaments i aparcaments (articles 295-301) i llurs Pel centre sociosanitari, segons les NNUU del PGM de Barcelona, per a un ús del sòl referent a modificacions, que inclou altres usos en els quals requereix que hi hagi reserva per a aparcament. clíniques, sanatori o hospital, s’estableix que per cada 6 llits s’ha d’habilitar 1 plaça d’aparcament. Així doncs, per al present cas on el centre sociosanitari compta amb 227 llits, serà necessari un Taula 18: Quadre de les ràtios normatives de les NNUU del PGM per a Barcelona mínim de 38 places. S’espera que la rotació d’aquests espais sigui relativament elevada, ja que els visitants d’aquests centres no acostumen a allargar-hi l’estada més del necessari. Per la seva banda, es desconeix si es reservarà places per alguns treballadors del centre, que podrien ocupar aquestes places durant períodes més llargs de temps. No obstant això, per aquest col·lectiu s’espera que el transport públic prengui més importància com a mode seleccionat per arribar al lloc de treball. Ara bé, segons el pla funcional del propi centre, que aplica uns ratis propis, s’estimava que el centre sociosanitari requeriria de fins a 67 places per donar servei a tots els espais. Deixant de banda les 4 ambulàncies ja considerades, això es tradueix en un total de 63 places. Cal remarcar però que amb la proposta del PEUiMU la distribució dels espais del centre ha canviat lleugerament, i que per tant aquest valor no es pot prendre com a definitiu. Pel que fa als allotjaments dotacionals, les NNUU estableixen ràtios d’aparcament per a edificis dotacionals en clau HD/7 d’1 plaça d’aparcament per cada 4 habitatges. Així doncs, per 177 allotjaments s’haurien d’oferir 44 places d’aparcament. Si parlem del pavelló, els camps de futbol i les pistes de petanca, les NNUU diferencien entre aquells equipaments amb un nombre d’usuaris o localitats per sota les 500, i aquells que estan per sobre d’aquest valor. En el cas d’estudi, es prendrà un valor de referència d’un màxim de 500 possibles usuaris que utilitzarien en paral·lel les instal·lacions esportives. Seguint les ràtios proposades per les normes urbanístiques, s’haurà d’habilitar 1 plaça d’aparcament per cada 18 usuaris i 1 plaça de dues rodes per cada 50 usuaris. Això representa un total de 28 places d’aparcament per a cotxes i 10 places per a vehicles de dues rodes. De totes maneres, aquests equipaments esportius donaran principalment servei al barri, a gent que es pot moure fàcilment a través de modes actius, i per tant es considera que aquestes places no seran estrictament necessàries, i que en canvi sí que s’haurà de garantir l’accés còmode en bicicleta, amb els espais adequats per deixar-les de forma segura. Taula 19: Balanç del nombre de places d’aparcament per a cotxes Font: Barcelona Regional a través de les dades de NNUU del PGM Així doncs, es pot veure que en funció de les places que es considerin necessàries pel centre sociosanitari, les noves places projectades podrien quedar un pèl per sota de les que es necessitarien per tots els equipaments de l’àmbit. Cal afegir però que la marcada diferenciació prevista en els horaris de màxima afluència entre els equipaments esportius (per les tardes) i el Font: centre sociosanitari (pel matí), no fan preveure un dèficit real de places i per tant el NNUU del PGM per a la regulació de l’aparcament a Barcelona, modificació 2018 dimensionament es considera correcte. A més, la previsió de l’explotació conjunta dels dos aparcaments fa més fàcil aquest balanceig de places. 36 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Reserva de places d’aparcament per a persones de mobilitat reduïda i recàrrega elèctrica Per tant, segons les estimacions orientatives de places d’aparcament, caldria fer reserva i instal·lació d’infraestructura per a la recàrrega de vehicles elèctrics en 3 de les places En referència a la reserva de places d’aparcament per a persones de mobilitat reduïda, d’aparcament de turismes. En tot cas l’estratègia de l’Ajuntament en quant a la distribució de punts segons l’article 26 del Codi d’Accessibilitat 135/1995 la reserva mínima per places per a PMR fora de recarrega és que no es situïn a la calçada si no en aparcaments i altres espais fora de calçada. de la via pública en funció de les places d’aparcament és la que es mostra a la taula. Així doncs, L’ajuntament no desplegarà una xarxa de punts de recàrrega i per tant es recomana que pels dos aparcaments projectats, d’aproximadament 67 places i 74 places, s’haurà de reservar 1 l’aparcament disposi de més punts de recarrega i es possibiliti l’ampliació d’aquets en un futur. i 2 places per a PMR respectivament. Es creu convenient que les 8 places situades al pis -1 del centre sociosanitari dedicades a Aquestes places d’aparcament hauran de disposar d’un itinerari de vianants adaptat que ambulàncies i càrrega/descarrega estiguin equipades també amb punts de recarrega. En tot cas comuniqui adequadament les places reservades amb la via pública. Els aparcaments es si no s’habiliten inicialment els 8 punts caldria que es deixés preparat per poder-los habilitar tots consideren adaptats quan reuneixen les condicions previstes a l’apartat 1.2.7 de l’annex 1 del citat en un futur. Decret. Els garatges o aparcaments d’ús públic, siguin exteriors o interiors, que estiguin al servei d’un edifici d’ús públic, hauran de reservar places d’estacionament per a vehicles que s’utilitzin per Reserva d’aparcaments per a bicicletes a trasllat de persones amb mobilitat reduïda, i hauran de complir les característiques següents: Pel que fa a la reserva d’aparcament per bicicletes, es considera oportú, i la normativa així ho  Proximitat màxima als accessos per a vianants. especifica, que els equipaments que tenen una capacitat de generació de viatges força elevada,  Estar degudament senyalitzades. com ara els equipaments esportius, comptin amb una reserva d’aparcament de bicicletes fora de  Tenir les dimensions mínimes previstes a l’apartat 2.4.1 de l’annex 2. la via pública per tal de fomentar-ne l’ús, garantint un estacionament segur i minimitzant les  Disposar d’accessos en les condicions previstes a l’apartat 2.4.1 de l’annex 2 interferències amb la resta d’usos de l’espai públic. Taula 20 En aquest sentit, el Decret 344/2006 estableix les reserves mínimes d’aparcament de bicicletes : Reserva mínima de places d’aparcament per a persones de mobilitat reduïda segons el Codi d’accessibilitat (Decret 135/1995) situades fora de la via pública en funció de les activitats i usos del sòl, i que es poden veure a la següent taula. Taula 21: Reserva de places mínimes d’aparcament de bicicletes segons el Decret 344/2006 Font: Codi d’accessibilitat (Decret 135/1995) A més, en clíniques, sanatoris i hospitals sense aparcament d’ús púbic cal reservar al menys una plaça adaptada a la via pública el més a prop possible de l’accés. Si no s’executés l’aparcament d’ús públic, es recomana fer la reserva corresponent a la via pública. Pel que fa a la dotació de places d’aparcament amb recàrrega elèctrica, el Real Decreto 1053/2014, de 12 de desembre, de “Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para la recarga de vehículos eléctricos”, aprova els requisits mínims per a la instal·lació de punts de Font: Decret 344/2006 de regulació dels estudis de mobilitat generada, 2006 recàrrega de vehicles elèctrics en edificis d’habitatges, en aparcaments públics i privats i a la via pública (BOE 316, 31/12/2014). Aquesta normativa pretén afavorir la implantació progressiva dels vehicles elèctrics establint uns requisits mínims en relació amb la instal·lació dels punts de Seguint aquestes ràtios, les places d’aparcament de bicicletes que s’haurien de reservar a l’àmbit recàrrega en la construcció de nous edificis i aparcaments, així com en la via pública. L’estructura del sector 3 de Magòria serien les següents: per a la recàrrega de vehicles elèctrics en edificis o aparcaments de nova construcció haurà d’incloure la instal·lació elèctrica específica per a la recàrrega de vehicles elèctrics amb les següents condicions mínimes:  En aparcaments de flotes privades, cooperatives o d’empresa, o als d’oficines, per al seu propi personal o associats, o dipòsits municipals de vehicles, les instal·lacions necessàries per a subministrar a una estació de recàrrega per cada 40 places  En aparcaments públics permanents, les instal·lacions necessàries per a subministrar a una estació de recàrrega per cada 40 places. 37 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Mobilitat inclusiva Taula 22: Reserva necessària de places de bicicletes Nombre Perspectiva de gènere Reserves necessàries de bicicletes aparcaments 2 Les diferències en el repartiment modal segons el gènere és un fet que s’ha de tenir en compte Zones verdes 5.367 m 54 per tal d’evolucionar cap a un objectiu final més equitatiu. Aquestes diferències poden ser degudes Equipaments esportius Aforament de 500 persones 25 a diferents motius. Per exemple, un ús més elevat del cotxe va lligat, típicament, a un major poder Allotjament dotacional 177 allotjaments 354 adquisitiu, que a dia d’avui continua sent més elevat pels homes. Per altra banda, la sensació de 2 seguretat també pot ser un altre factor que influeixi en la decisió del mode de transport, riscos que Centre sociosanitari 17.289 m de sostre 268 pateixen més les dones. Total 701 Font: Barcelona Regional a través de les dades del Decret 344/2006 Taula 23: Dades de mobilitat 2019 (homes-dones) a Barcelona Així doncs, d’acord amb el Decret 344/2006, pel conjunt del sector 3 de Magòria s’estima una reserva d’un total de 701 places de bicicleta fora de la via pública. Les 79 places que cal reservar per les zones verdes i els equipaments esportius es considera que seran necessàries i hauran d’anar a càrrec de l’entitat que en sigui responsable, segurament l’ajuntament de Barcelona. Això equival a 40 ancoratges que es poden distribuir en grups en diferents punts segons les necessitats. Per altra banda, pels allotjaments el nombre de places és de dues per habitatge, que caldrà que tinguin un bon accés des del carrer en les corresponents zones d’aparcament segur dins l’edifici. Inicialment es pot disposar de menys places tot i que caldrà deixar l’espai suficient per ampliar-les en un futur a les 354 que mana del decret. S’estima segons el Decret que el nombre de desplaçaments per habitatge serà de 7, el que dona 1.239 desplaçaments al dia (taula 6). Si es té en compte la quota modal objectiu del PMU 2024 del 5% de desplaçaments en bicicleta, es té que es generaran 62 viatges en bicicleta. Amb aquestes dades es considera que una dotació inicial de 100 places serà suficient, tenint en compte que a la nit estaran totes aparcades. En quant al centre sociosanitari el valor de places necessàries segons decret és de 268. Aquest Font: EMEF 2019 – Informe Barcelona càlcul s’ha fet considerant 5 places/100m2 per les superfícies dedicades a docència, recerca i administració i 1 plaça/100m2 per la resta. Considerant d’igual forma que en el paràgraf anterior els 1.938 desplaçaments per treballadors de la taula 6 amb el percentatge de desplaçaments Aquestes diferències s’evidencien a la taula adjunta que recull dades de l’Estudi de Mobilitat en previstos en bicicleta al PMU 2024 (5%) i els 8.900 (taula 7) de visitants amb un 1% de bicicletes Dia Feiner (EMEF) del 2019 dut a terme per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Segons (segons taula 8 un 3% amb modes actius: bicicleta i a peu), això dona un total de 186 els resultats, s’aprecia com la dona presenta una dependència i grau d’utilització del transport desplaçaments. Tenint en compte que cada dos desplaçaments (anar i tornar) es genera una públic considerablement més elevada que els homes, situant-se més d’11 punts per sobre. Es ocupació i que no hi haurà una simultaneïtat d’elles (a diferència dels allotjaments), es considera repeteix aquesta tendència en el cas dels desplaçaments a peu, on les dones es troben també uns una dotació de 100 places inicials com suficient, tot i que caldrà reservar espai per totes elles, 9 punts per sobre. Aquestes tendències s’inverteixen en el cas dels desplaçaments en bicicleta o transformar en el futur places d’aparcament de cotxes a mesura que la distribució modal de la (1,5% per les dones i 3,4% pels homes) i en l’ús del vehicle privat, on les diferències són més mobilitat vagi canviant. importants (11,4% per les dones i 29,7% pels homes). Aquestes places s’hauran d’ubicar en espais dins de l’àmbit de fàcil accés i segurs per evitar-ne En aquest sentit el PMU 2024 incorpora en totes les seves línies d’actuació mesures amb els robatoris. Així mateix, també es recomana fer una reserva per a guixetes per als vehicles de perspectiva de gènere, així com per aquells col·lectius més vulnerables (gent gran, mobilitat mobilitat personal, com per exemple patinets elèctrics. reduïda...), per tal d’avançar cap a una mobilitat més inclusiva i equitativa. Pel que fa a la presència de la dona en el nou àmbit, s’ha de tenir en compte que en la societat actual és la dona qui s’encarrega majoritàriament de les cures i suport a la gent gran i els infants. Degut a la presència del nou equipament sociosanitari, molts dels acompanyants dels pacients seran dones. A més a més, en termes de personal sanitari les dones acostumen a representar una fracció molt important. Així doncs, queda palesa la predominança de la dona en l’àmbit del sector 3 de Magòria. 38 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Per altra banda, s’estima que pel centre de treball de parcs i jardins la tendència s’inverteixi, presentant aproximadament un 75% de treballadors masculins, valors que segurament es Gràfic 4: Dades de mobilitat a Barcelona Ciutat repetiran pel parc de neteja. La mesura de govern “Urbanisme amb perspectiva de gènere. L’urbanisme de la vida quotidiana” elaborada des de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el març de 2017, fa una revisió de l’urbanisme recent i proposa un canvi de valors que prioritzin les necessitats de les persones en comptes d’afavorir les del mercat. Es pretén, doncs, fer un urbanisme inclusiu que situï la vida quotidiana al centre de les seves polítiques i treballa per donar resposta a les necessitats i els desitjos del conjunt de la societat, tenint en compte la seva diversitat de gènere, d’edat, d’origen o funcional, entre d’altres, per tal d’aconseguir una ciutat més justa, equitativa, segura i sense barreres. En aquest sentit, totes les actuacions que inclou el PEUiMU i el present estudi de mobilitat estan enfocades a una millora global del sistema de mobilitat, en un àmbit que disposa d’una bona accessibilitat en transport públic i en el que es preveu una millora de la xarxa d’itineraris per a vianants i bici. D’aquesta manera, es busca conformar un espai públic accessible per a tothom i segur, per exemple buscant una il·luminació uniforme que eviti les zones massa fosques o massa Font: Barcelona Regional a partir de l’EMEF 2019 – Informe Barcelona il·luminades, així com evitant els racons i culs de sac. Aquest conjunt de mesures permetrà avançar en la consecució d’unes condicions més equitatives, tant entre els dos gèneres com amb la resta de col·lectius que presenten més dificultats i limitacions de mobilitat. Incidència de la mobilitat generada sobre la qualitat de l’aire Gràfic 3: Dades de mobilitat a Barcelona Ciutat En aquest apartat s’analitza l’impacte del PEUiMU del sector 3 de Magòria (Barcelona) en relació a la contaminació atmosfèrica a una situació futura (any de referència 2025). En la taula següent es resumeix la mobilitat prevista. Taula 24: Dades de mobilitat prevista (veh·km/any) TIPOLOGIA DE VEHICLE FUTUR Cotxes 11.627.850 Veh. Lleugers 904.500 Veh. Pesants 512.550 Motos 1.395.275 Busos - Total 14.440.175 Font: Barcelona Regional Font: Barcelona Regional a partir de l’EMEF 2019 – Informe Barcelona Per al càlcul de les emissions de contaminants s’ha utilitzat el programari COPERT5.0, que permet el càlcul del consum energètic, emissions de diòxid de carboni (CO2), òxids de nitrogen (NOX) i partícules en suspensió menors de 10 micres (PM10). Els inputs necessaris per al càlcul d’emissions són les dades de mobilitat i el parc de vehicles de l’escenari futur, així com el mix elèctric1. 1 Respecte al vehicle elèctric a l’escenari futur s’ha considerat que a l’any 2025 el mix elèctric tindrà un rati d’emissions de CO2 de 179 tCO2 eq/GWh. 39 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 El parc de vehicles emprat a l’escenari futur correspon al parc de vehicles considerat a l’escenari  Impuls cap a modes no motoritzats de transport. La proposta de reestructuració dels tendencial 2024 del Pla Metropolità per a la Mobilitat Neta (2019-2024) de l’Àrea Metropolitana de carrers afavoreix els desplaçaments en modes de transport més respectuosos amb el medi Barcelona. No es considera la implantació de noves rutes de busos.A l’àmbit urbà s’ha considerat ambient, com pot ser a peu o en bicicleta. una velocitat mirjana de 30 km/h. Pel que fa a l’àmbit interurbà, la velocitat considerada és de 60  Accelerar la implementació de la millora tecnològica a nivell d’emissions km/h. D’altra banda, segons aquest estudi el 72,5% de la mobilitat es produeix a l’àmbit urbà, mentre que contaminants present en les noves generacions de vehicles (tant d’ús provat com el 27,5% en l’àmbit interurbà. comercial), d’acord amb les normes d’emissió EURO. Taula 25: Nombre de places a carrers Moianès, Gran Via, Mossèn Amadeu Oller, Gavà i interiors  Apostar per noves tecnologies de propulsió, més eficients i respectuoses amb el medi ESCENARI FUTUR URBÀ INTERURBÀ ambient (vehicles elèctrics, híbrids, altres...) de manera que es redueixin les emissions contaminants a nivell local. Cotxes 8.430.191 3.197.659 Veh. Lleugers 655.763 248.738 Veh. Pesants 371.599 140.951 Motos 1.011.574 383.701 Busos - - Total 10.469.127 3.971.048 Font: Barcelona Regional Amb aquestes dades s’estima que a l’escenari futur el consum energètic i les emissions de CO2, NOX i PM10 es distribuiran segons es mostra a la taula següent: Taula 26: Resum del consum energètic i de les emissions previstes a l’escenari futur TIPOLOGIA DE VEHICLE CONSUM ENERGÈTIC EMISSIONS CO2 EMISSIONS NOX EMISSIONS PM10 ktep/any kt/any t/any t/any Cotxes 0,66 2,09 3,68 0,326 Veh. Lleugers 0,08 0,25 0,56 0,045 Veh. Pesants 0,06 0,19 1,01 0,042 Motos 0,04 0,11 0,25 0,021 Busos - - - - Total 0,84 2,65 5,50 0,434 Font: Barcelona Regional Conclusions El PEUiMU repercuteix en un augment de la mobilitat de 14.440.175 veh-km/any i suposarà un increment del consum energètic del transport rodat de 0,84 ktep/any, així com unes emissions de 2,65 kt de CO2/any, 5,5 t/any de NOX i 0,434 t/any de PM10. En qualsevol cas, cal afavorir polítiques, factors i mecanismes per potenciar la millora de la qualitat de l’aire, com:  Apostar pel transport públic. La potenciació dels desplaçaments amb transport col·lectiu produeix una reducció de la mobilitat en vehicle privat i disminueix les emissions de contaminants per passatger. 40 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 5. RECOMANACIONS que volen accedir a aquests aparcaments del sector: les ambulàncies i vehicles d’abastiment que entren i surten del centre sociosanitari, i els vehicles del parc de neteja i del centre de treball de parcs i jardins. A aquestes interferències s’hi sumarà el desencotxament dels taxis i particulars A continuació, a través de l’estudi que s’ha fet sobre el futur sector 3 de Magòria, es presenten un que deixaran els clients just davant la porta del centre sociosanitari, obrint probablement la porta seguit de propostes i recomanacions per tal d’assolir una mobilitat sostenible i eficient. sobre aquest carril bici. Una bona part d’aquests usuaris seran a més persones de mobilitat reduïda, el que generarà encara majors interferències. Garantir que la mobilitat a l’àmbit respongui a criteris de qualitat i Imatge 45: Plànol d’un tram del carril bici projectat en calçada just davant l’àmbit del PEUiMU accessibilitat i sigui totalment inclusiva Totes les actuacions que es proposen en relació a la mobilitat i accessibilitat en qualsevol àmbit s’han d’implementar des d’una visió inclusiva: millora dels espais per a vianants, millora de l’accés al transport públic, etc. En un àmbit com el treballat, amb un centre sociosanitari on els usuaris/es principals poden ser la gent gran, persones amb problemes de salut, de mobilitat reduïda, infants, etc., l’urbanisme inclusiu ha de prendre un pes destacat i s’ha de tenir en compte totes les necessitats dels diferents usuaris/es. Seguint en aquesta línia, i tal com s’ha comentat en capítols anteriors, caldrà que l’urbanisme atengui totes les necessitats de dones i homes i sense discriminacions de cap tipus per raons de gènere, econòmiques, d’origen, d’edat, funcionals, etc., tal com recull la Mesura de Govern de Barcelona “Urbanisme amb perspectiva de gènere” de març de 2017. La configuració actual de l’espai públic al voltant de l’àmbit té unes característiques suficientment bones (orografia suau, voreres amples, carrers pacificats) que faciliten que la mobilitat a peu sigui adequada. Per tant no s’espera que calgui fer actuacions a l’espai públic que impliquin una reconfiguració substancial de l’espai. La proposta d’ordenació del PEUiMU també inclou el Font: Ajuntament de Barcelona manteniment d’un passatge transversal a la part sud-oest de l’àmbit, fet que garanteix la permeabilitat de la zona i permetrà una bona mobilitat a peu entre els barris de La Bordeta i la Font Per tots aquests motius, un cop efectuat l’estudi de la mobilitat generada, es recomana que aquest de la Guatlla i dos espais verds que ampliaran els parcs i jardins ja existents. Per tant, veient-ne carril bici es situï a l’esquerra del lateral, evitant totes aquestes interferències mencionades. la importància, es recomana que aquestes actuacions es mantinguin en l’execució final. Aquests Aquest canvi de costat es podria efectuar entre les parades de Gran Via-Moianès i La Campana. espais caldrà dotar-los de bons sistemes d’il·luminació, evitar racons amagats, senyalitzar bé En aquests dos punts, degut a la parada de bus central, el carril bici i el de servei del lateral es l’espai per evitar conflictes amb altres usuaris, senyalar els itineraris... transformen en una plataforma única i bicicletes i vehicles compartiran espai. D’aquesta manera en aquests punts es garantiria una transició segura d’un costat a l’altre del lateral. Nou carril bici en calçada al lateral de la Gran Via davant l’àmbit Imatge 46: Detall de la transmissió prevista a les parades de bus del PEUiMU El carril bici més proper a l’àmbit i també el més utilitzat és el que transcorre per la vorera de la Gran Via i que connecta la plaça Espanya amb la d’Ildefons Cerdà. La senyalització és simplement de pintura en vorera i és bidireccional, presentant un risc elevat. L’ajuntament de Barcelona, en un nou impuls per augmentar i millorar la xarxa de carrils bici de la ciutat preveu baixar a la calçada aquest tram entre les dues places, creant dos carrils unidireccionals als laterals de la via. Aquestes obres es preveu que comencin al 2022, millorant la seguretat dels ciclistes i vianants que ara comparteixen espai. És una actuació que es recomana que es consideri com a prioritària. Cal destacar, però, que aquest nou carril bici en calçada està pensat situar-lo a la banda dreta del lateral, a la part més externa de la via, garantint una major accessibilitat en bicicleta als carrers que donen al lateral. Un cop finalitzats tots els equipaments del sector 3 de Magòria, el nombre d’interferències de vehicles amb aquest carril bici serà probablement considerable si s ubiquen les Font: Ajuntament de Barcelona ’ entrades als aparcaments en aquest lateral. Per una banda, aquest carril el creuaran els vehicles 41 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 A més a més, perquè aquest nou carril bici sigui òptim, es presenten les següents recomanacions: Imatge 47: Ubicació recomanada per a la parada de taxis  Segregar el carril bici amb mitjans que siguin de difícil invasió per als vehicles i així protegir al màxim els ciclistes.  Senyalitzar i advertir del perill de trànsit de bicicletes.  Es recomana estudiar la implantació de senyals lluminosos, semàfors, panells, etc.  Es recomana habilitar fonts per beure properes als equipaments per garantir una mobilitat en bicicleta saludable i segura, sobretot en èpoques de calor. Garantir l’aparcament de bicicletes amb nous ancoratges Segons el Decret 344/2006 s’estableix l’obligatorietat de destinar espai reservat a l’estacionament de bicicletes. Disposar d’aquestes places per deixar la bicicleta és també una manera de fomentar- ne el seu ús. Seguint els càlculs que s’ha presentat a l’apartat d’aparcament, es recomana destinar fins a 79 places per a les zones verdes i equipaments esportius (40 ancoratges). Pel centre sociosanitari i els allotjaments dotacionals, amb l’aplicació del decret s’estableix una reserva d’espai per a 622 Font: Barcelona Regional places fora de la via pública. Aquesta reserva es considera molt elevada i per tant, tot i que cal reservar l’espai suficient per aquestes places, es recomana començar amb una dotació menor de per exemple 100+100 places (50+50 ancoratges) i que Per altra banda, tot i que es faci l’esforç d’ubicar aquesta parada, és possible que el es vagi adaptant l’oferta d’acord a la demanda futura. desencotxament dels assistents al centre s’acabi produint en molts casos just davant la porta del centre, al lateral de la Gran Via. En aquest cas, es recomana analitzar la situació per veure si es Es recomana que aquests aparcaments s’ubiquin dins les plantes baixes a ser possible, o en zones produeixen interferències amb altres modes, i educar als taxistes perquè aquests segures de fàcil ús i accés. També es recomana preveure aparcaments per a bicicletes i VMP desencotxaments es facin després de l’entrada a l’aparcament del centre sociosanitari. D’aquesta segurs per als treballadors/es dels equipaments segregats dels de la resta d’usuaris. Finalment, manera s’evitarà que les ambulàncies es trobin bloquejat el lateral i puguin accedir ràpidament al cal considerar per a bicicletes elèctriques la ubicació de punts de recàrrega, així com també les seu destí. guixetes per a VMPs. Tots aquestes mesures garantiran un estacionament segur dels vehicles, fomentant l’ús dels mitjans sostenibles entre els treballadors i usuaris dels nous equipaments. P ia disposa de parades Entrada al parc de neteja i centre de treball el que fa l’ús de la bicicleta compartida (Bicing), el sector 3 de Magòr suficientment properes per oferir un bon servei. No obstant això, si se’n detecta un increment d’ús Un cop fet l’anàlisi de l’àmbit i els serveis que es donaran, es recomana ubicar l’entrada de considerable al seu entorn, es podria treballar per ubicar una estació just davant l’àmbit, millorant l’aparcament del parc de neteja i del centre de treball per la Gran Via. Després d’analitzar els el servei per totes aquelles persones que hi vulguin accedir emprant aquesta alternativa. sentits de circulació actuals i les rutes que haurien de fer els vehicles, es corrobora que la millor opció és ubicar l’entrada de l’aparcament al lateral. La sortida des d’aquest lateral facilita dirigir-se ràpidament cap a les diferents zones de treball sense saturar els carrers interiors del barri de La Reserva d’espais per a taxis Bordeta. Per treure pressió a un espai urbà que ja està bastant saturat, es recomana que es reservin sempre A més a més, degut a la diferència de cotes entre la Gran Via i el carrer Corral, la rampa per que es pugui espais fora la via pública per l’encotxament i desencotxament dels taxis. En el cas accedir a l’aparcament resulta de menor pendent, facilitant encara més l’entrada i sortida dels de no ser possible, seria recomanable que aquest espai es trobés a la via pública. vehicles. El centre sociosanitari, degut al tipus d’usuaris que atreu, es preveu que generi un elevat moviment de taxis al seu entorn. Es recomana per tant que se n’ubiqui una parada el més a prop possible. Degut a que el carril de servei al lateral de la Gran Via desapareixerà amb el nou carril bici en Garantir una bona accessibilitat al nou edifici per al transport calçada, s’estudien com a opcions possibles el carrer Corral i la part final del carrer Moianès. sanitari Analitzant els itineraris dels vehicles i la proximitat a l’entrada del centre, es recomana ubicar La majoria d’ambulàncies que arribin al centre sociosanitari segurament ho faran amb un caràcter aquesta parada al final del carrer Moianès, just tocant a la Gran Via, on en l’actualitat hi ha unes d’urgència, on reduir al mínim el temps de servei és vital, i per tant s’hauria d’aconseguir que es places d’àrea DUM (que caldrà desplaçar). Des d’aquest punt, les sortides cap als diferents punts de la ciutat queden fàcilment canalitzades a través de la Gran Via. trobin el mínim d’impediments possible, respectant sempre la seguretat de la resta d’usuaris de la via pública. 42 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 En aquesta línia, un dels primers passos per evitar interferències amb els girs a dreta de les L’acord de govern GOV/127/2014 va aprovar el pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire ambulàncies seria el d’ubicar el carril bici a l’esquerra del lateral de la Gran Via, tal com ja s’ha a les zones de protecció atmosfèrica, segons el qual han d’elaborar un PDE tots els centres comentat. D’aquesta manera s’elimina el perill de que al girar les ambulàncies es creuin en la generadors de mobilitat d’acord amb l’article 3.4 del Decret 344/2006 que generin més de 5.000 trajectòria de les bicicletes. En segon lloc, remarcar la importància de que els desencotxaments viatges al dia, com és el cas del conjunt d’equipaments del sector 3 de Magòria i en especial del de taxis en aquest lateral es produeixin més enllà de l’aparcament (sentit Llobregat) evitant el centre sociosanitari. bloqueig de les ambulàncies. Finalment, cal considerar que la parada de bus de Magòria es troba en aquest lateral, just abans de l’entrada per les furgonetes. En aquest cas, si el carril bici es En aquest sentit, el PDE hauria d’anar enfocat a reduir l’ús del vehicle privat tot potenciant-ne el separa mitjançant elements físics, es recomana considerar l’opció d’eliminar-los just davant seu ús eficient, promoure l’ús de la bicicleta elèctrica i el transport públic, amb actuacions que d’aquesta parada. Així, si una ambulància es troba un autobús parat (procés que podria durar incloguin la perspectiva de gènere. considerablement en funció de la demanda) el podria avançar passant provisionalment pel carril bici i retallant el temps d’espera considerablement. Una altra possibilitat seria desplaçar la parada uns metres més enllà per no interferir. Aparcament de turismes i motos fora la via pública Finalment, pel que fa a les reserves d’aparcament fora la via pública, la construcció dels nous Garantir el bon funcionament del transport públic equipaments al sector 3 de Magòria generarà una necessitat d’aquests espais. Seguint els càlculs realitzats en capítols anteriors, es recomana mantenir el nombre de places que especifica aquest En l’actualitat l’autobús és el mode de transport públic que dona un servei més adequat a tot estudi per garantir que es dona un bon servei a les necessitats que plantegen els equipaments, ja l’entorn de l’àmbit ja que les parades de metro més pròximes queden a 700 metres de distància o que les demandes del centre sociosanitari podrien no quedar resoltes si es redueix aquest nombre. més. L’execució del PEUiMU, com s’ha pogut comprovar, suposarà un increment considerable del nombre A més a més, es recomana que la gestió dels aparcaments pugui ser compartida, adaptant més de viatges a l’entorn, dels quals s’estima que aproximadament 7.700 es faran en transport públic fàcilment l’oferta disponible a les possibles variacions de demanda entre treballadors, visitants i . A més a més la tendència de la ciutat és moure’s cap a una mobilitat més sostenible la qual cosa implicarà segurament que els usuaris del transport públic puguin augmentar. residents als nous edificis. Caldrà preveure també la disposició de places per a persones de mobilitat reduïda, així com de recàrrega elèctrica, necessitat que es preveu que vagi a l’alça en un Tot i que a través de l’anàlisi efectuat i les observacions a l’entorn no es va detectar problemes de futur proper. capacitat ni saturació a les línies d’autobús que donen servei a l’àmbit, no es tenen dades completament acurades del que succeeix en aquestes línies a mesura que ens allunyem de l’entorn, on els autobusos poden portar càrregues de passatgers superiors. Per exemple, per les línies H12 i H16 en sentit Llobregat, que donen servei a l’àmbit, podria succeir que aquest increment de passatgers que voldran accedir a l’àmbit saturessin aquestes línies al centre de Barcelona. La línia 109, tot i que presenta una casuística diferent, també seria una de les principals línies a considerar. En aquest sentit, per tant, es recomana que un cop estiguin en funcionament els equipaments del sector 3 de Magòria es faci una revisió dels nivells de servei de les línies que donen accés a l’àmbit del PEUiMU per tal d’assegurar que funcionen adequadament i, en cas de que sigui necessari, augmentar-ne la freqüència per donar cabuda a la nova demanda generada. Pel que fa a la resta de serveis de transport públic, com ara FGC o la xarxa de metro, es considera que la nova implantació no suposarà un increment substancial en la demanda d’aquests modes, i per tant no caldrà prendre mesures concretes al respecte. Elaborar un Pla de Desplaçaments d’Empresa (PDE) Es recomana elaborar un Pla de Desplaçaments d’Empresa per al conjunt d’equipaments que conformen el sector 3 de Magòria (a excepció dels allotjaments dotacionals) per tal de fomentar la mobilitat sostenible, equitativa i segura entre el conjunt dels treballadors/es i usuaris. El PDE, tal i com recull l’ATM, és un conjunt d’actuacions que pretenen optimitzar la mobilitat dels treballadors i visitants, afavorint l’ús de modes de transport alternatius al vehicle privat, racionalitzant l’ús del cotxe i gestionant la mobilitat de les mercaderies. 43 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 6. FINANÇAMENT DE LES CÀRREGUES DERIVADES DE LA La iniciativa del PEUiMU és pública, de l’Ajuntament de Barcelona, i per tant seria el principal òrgan MOBILITAT GENERADA encarregat de contribuir en el finançament de les actuacions necessàries per complir amb el Decret 344/2006 de mobilitat. No obstant això, s’ha de tenir en compte que poden entrar promotors diferents tant pel centre sociosanitari (CatSalut – Generalitat de Catalunya) com per als Segons fixa el Decret 344/2006, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada als allotjaments dotacionals, i per tant s’haurà de tenir en compte aquest fet. articles 19.1, 19.2 i 19.3: En aquest cas no s’estima un increment del nombre de línies de transport públic (o de freqüència) “19.1 L’estudi d’avaluació de la mobilitat generada ha d’incorporar una proposta de finançament o el perllongament de les existents, i per tant no s’aplica l’article 19.2. dels diferents costos generats per l’increment de mobilitat degut a la nova actuació i establir la obligació de les persones propietàries, en els termes fixats per la legislació urbanística, de costejar El desenvolupament del sector 3 de Magòria suposarà un impacte en la mobilitat més local i per i, si escau, executar la urbanització, així com les infraestructures de connexió amb les principals tant es proposa que els diferents promotors contribueixin proporcionalment en el finançament de xarxes de vianants, de bicicletes, de circulació de vehicles i de transport públic o el reforçament l’execució de les següents actuacions. Tot i que el cost final es determinarà en els projectes d’aquestes, quan sigui necessari com a conseqüència de la magnitud de l’actuació. d’urbanització es fa una primera estimació del cost per a aquestes actuacions: 19.2 L’estudi d’avaluació de la mobilitat generada també ha d’incorporar l’obligació de les persones Desplaçament del carril bici a l’esquerra del lateral. Pel càlcul del cost del carril bici s’ha inclòs propietàries de participar en els costos d’implantació de l’increment de serveis de transport públic la retirada dels separadors físics i la seva recol·locació, l’adequació del ferm, la pintura per la mitjançant l’actualització a 10 anys del dèficit d’explotació del servei de transport públic de senyalització horitzontal i els elements de senyalització vertical. En total, es calcula un cost superfície en proporció a l’increment del nombre de línies o perllongament de les existents, amb d’aproximadament 141.530€, sense IVA, pels 250 metres de carril bici unidireccional aproximats els paràmetres de càlcul indicats a l’annex 4 d’aquest Decret. Les administracions han de vetllar (566,12€/m, sense IVA). No s’inclouen els possibles desplaçaments dels punts de llum existents i perquè aquest finançament es destini a les administracions competents en matèria de transport altres serveis. Es proposa que aquest cost l’assumeixi el promotor del centre sociosanitari, ja que segons l’àmbit territorial. serà el que causarà les principals interferències en el carril bici. 19.3 L’estudi d’avaluació de la mobilitat generada ha d’incorporar l’obligació de les persones Habilitació de la parada de taxis al carrer Moianès. Es recomana la ubicació d’unes 5 places promotores d’una implantació singular d’assumir, en els termes fixats per la legislació urbanística, de taxi al final del carrer moianès, a tocar de la Gran Via. Es calcula que una plaça de taxi, tenint a més de l’expressat a l’article 19.2 d’aquest Decret, el cost de la urbanització de la perllongació en compte la pintura i senyalització, té un cost de 315€, IVA exclòs. Això significa un total de de la xarxa de vehicles, la xarxa d’itineraris principals per a vianants, la xarxa d’itineraris de 1.575€, sense IVA, que es proposa que assumeixi CatSalut – Generalitat de Catalunya. transport col·lectiu de superfície i la d’itineraris per a bicicletes des d’on estiguin urbanitzades fins a la implantació singular. Com a mínim s’ha de garantir la continuïtat de totes les xarxes fins els Nous ancoratges per a bicicletes. Seguint els càlculs del capítol d’aparcament es recomana que accessos als sistemes de transport d’infraestructura fixa i fins al centre del nucli urbà.” pels equipaments i zones verdes es disposin un total de 40 ancoratges per a bicicletes, mentre En el cas de que per el centre sociosanitari i els allotjaments, es proposa començar amb 100 ancoratges i anar- l sector 3 de Magòria el conjunt d’equipaments es considera una implantació singular ja que compleix alguns supòsits que el Decret 344/2006 estableix en el seu article 3.4, entre ells ne ubicant de nous a mesura que la demanda augmenti. Així, amb un cost per ancoratge de tipus els punts: “U” invertida (inclosa cimentació i mà d’obra) de 115€ per unitat, es considera que caldrà assumir 4.600€ i 11.500€, IVA exclòs, per l’Ajuntament de Barcelona i els altres promotors respectivament. 3.4. c) Instal·lacions esportives, lúdiques, culturals, amb un aforament superior a 2.000 persones. Aquesta darrera xifra pot variar en funció de la tipologia d’aparcament que es col·loqui dins els diferents edificis i per tant resulta orientativa. Caldria analitzar la possibilitat d’utilitzar un doble pis És possible, tot i que poc probable, que considerant conjuntament el camp de futbol 11, el camp per les bicicletes de cara a estalviar espai. En aquest cas l’alçada mínima hauria de ser de 2,50 de futbol 7, el pavelló i les pistes de petanca, amb una alta simultaneïtat, l’aforament superi les metres, amb una alçada recomanada de 2,80 m. 2.000 persones. Nova estació Bicing. Tot i que a l’entorn de l’àmbit ja hi ha algunes estacions, caldrà fer un 3.4. d) Clíniques, centres hospitalaris i similars amb una capacitat superior a 200 llits. seguiment de la demanda i utilització d’aquestes per avaluar la implantació de noves estacions properes als equipaments i el centre sociosanitari. En el cas que fos necessari, s’estima que el El nou centre sociosanitari disposarà de 260 llits. cost d’implantar una nova estació Bicing és d’uns 33.000€ sense IVA. 3.4. f) Edifici, centre de treball i complexos on hi treballin més de 500 persones. Pel que fa a l’elaboració d’un PDE (Pla de Desplaçaments d’Empresa), s’estima un cost aproximat de 20.000€, sense IVA, per a l’execució d’aquest pla. El conjunt d’equipaments (centre sociosanitari, parc de neteja, centre de treball de parcs i jardins i equipaments esportius) és possible que aglutinin més de 500 treballadors. Resum de Costos sense IVA 3.4. g) Altres implantacions que puguin generar de forma recurrent un nombre de viatges al dia Desplaçament carril bici Lateral 141.530 € superior a 5.000. Parada de Taxis carrer Moianès 1.575 € Ancoratges de bicicleta 4.600 € + 11.500 € Segons els càlculs efectuats s’espera que el conjunt d’equipaments generin al voltant d’uns 16.200 Possible estació de Bicing + 33.000 € viatges, 10.800 dels quals es podrien atribuir exclusivament al centre sociosanitari. Pla de desplaçament d’empresa del centre Sociosanitari 20.000 € SUMA 167.705 € més IVA 44 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 7. CONCLUSIONS reduïda degut a la implantació del teletreball o presentar també un major ús de mitjans de transport individual. Per tant les quotes modals projectades a futur en el PMU es podrien veure distorsionades. El present EAMG s’ha efectuat centrant-se en la mobilitat que es generarà amb els nous equipaments concretats al PEUiMU dins el sector 3 de Magòria. Aquests equipaments, com s’ha pogut comprovar, inclouen un centre sociosanitari, allotjaments dotacionals, equipaments esportius i zones verdes. Havent estudiat els diferents usos dels espais i seguint un seguit d’hipòtesis preses, es calcula que aquest sector generarà uns 16.200 viatges al dia, dels quals uns 10.800 viatges es poden atribuir al centre sociosanitari. Un dels punt clau d’aquest àmbit d’estudi és la proximitat a la Gran Via, que com a eix vertebrador de la circulació i via d’entrada i sortida de la ciutat, condiciona i modula la resta de xarxes de mobilitat i itineraris seguits. Aquesta via, sumada a la presència de Montjuïc, canalitza la mobilitat per davant l’àmbit d’estudi. La resta de xarxa viària de l’entorn transcorre per l’interior del barri de La Bordeta, de carrers pacificats i baixes intensitats de trànsit. Degut a aquesta disposició, es recomana que els itineraris principals de vehicles de neteja, de parcs i jardins, ambulàncies i taxis transcorrin pel lateral de la Gran Via, facilitant unes entrades i sortides ràpides de l’àmbit. Degut a l’acumulació d’usos en aquest lateral, caldrà controlar-ne adequadament el funcionament. Uns altres punts d’entrada secundaris serien el carrer de la Bordeta fins al carrer Moianès o des de la rambla de Badal a través del carrer Constitució-carrer Gavà fins a Moianès. La mobilitat a peu es veu afavorida per la suau orografia del terreny a excepció de l’àmbit que comprèn el barri de la Font de la Guatlla on el pendent es pronuncia degut a la presència de la muntanya de Montjuïc. Els entorns disposen per norma general de voreres suficientment amples i carrers pacificats, que fan que aquests desplaçaments siguin amables i agradables. La presència del passatge transversal al sud-oest de l’àmbit i la zona enjardinada reforçaran aquest aspecte. Cal destacar l’elevada mobilitat en bicicleta que es dona a l’entorn de l’àmbit, principalment a través de la Gran Via. Aquest 2022 s’iniciaran els canvis en el carril bidireccional en vorera actual, amb la baixada a ambdós laterals de la Gran Via. Si aquest carril bici s’ubica a la dreta del lateral, es preveuen nombroses interferències amb els girs a dreta per accedir als aparcaments de l’àmbit, així com el desencotxament dels taxis. Per aquest motiu es recomana ubicar el carril bici a l’esquerra del lateral. La tipologia d’usuaris del centre sociosanitari farà que el taxi esdevingui un mitjà de transport important a l’entorn. Seguint aquesta premissa, es preveu necessària una parada de taxis propera que doni servei a aquests usuaris. En quant al transport públic, l’àmbit del PEUiMU disposa d’una bona cobertura i oferta pel que fa al servei d’autobusos i de trens, els quals connecten tant amb la resta de la ciutat com amb altres municipis del Baix Llobregat. Per la seva banda es troba una mancança en la connexió de l’àmbit amb la xarxa de metro, ja que les parades de metro més pròximes a l’àmbit es troben totes a distàncies superiors als 700 metres. Pel que fa a l’aparcament, amb els nous equipaments s’eliminarà l’aparcament en superfície que es troba a l’àmbit d’estudi. No obstant això l’estudi de mobilitat generada ja reflecteix les reserves de places necessàries per tal de donar servei a les noves necessitats que es generaran. Finalment, en relació al repartiment modal, s’espera que amb la implantació de mesures i actuacions que afavoreixen la mobilitat sostenible tant a nivell municipal com les derivades del PEUiMU i el present informe, s’assoleixin els objectius proposats pel PMU 2024. Cal indicar que la pandèmia provocada per la COVID-19 també ha tingut efectes sobre els patrons de mobilitat que a mig i llarg termini es poden acabar de consolidar. En aquest sentit la mobilitat es pot veure 45 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 PLÀNOLS 46 EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Àmbit PEUiMU Setembre 2022 1:50.000 DINA3 Emplaç ament 1                                             EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI Lí mit de districte Àmbit PEUiMU DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 Lí mit de barri 0 50 100 m 1:4.000 Àmbit 2              B030352 vial 17 / 6 F 21.00 PGM PGM vial GM 13b* P .0 S239 8 7 .7 17 / 6 6 b S239 7 b PGM F 15.6 0 .3 B030404 7 13b PGM art.303 8 .0 5 5 17.0 1 3 7.10 B+ 6 ARM= 22.8 0 13b B030015 6 art.303 B+ 2 7 b 7 b B1524 B1524 B1524 B+ 3 CAP MAG1 7 b 13a B1524 F 18 .30 MAG1 5 PGM art.303 H D/ 7 18 B1524 B1524 UP10 UP9 7 b B1524 6 A A r B+ 12 t B B+ 10 S .19 9 MAG2 B1524 7 b( p) CABS1524 5 5 F 17 .6 0 F 17 .40 B+ 10 13a EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI Àmbit PEUiMU DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 PLANEJAMENT V IGENT 210512 Planols inf ormació.dw g 10 20 30 I.5 0 50 10Q 0UmAL1IF:1IC.A0C0I0ONS URBANÍ STIQ UES Planej ament vig1e/ 1n0t00 3 B+ 5 12.0 B+ AL+ 3 ESR B+ 4 12.0 8 .0 NE B 12.0 8 .0 50.0 B+ 4 B+ 8 vial PGM 13b* .0 S239 8 7 .7 17 / 6 6 b S239 7 b PGM F 15.6 0 7 .3 B030404 13b PGM art.303 8 .0 5 5 B+ 6 ARM= 22.8 0 B030354 15.00 13b B030015 6 art.303 B+ 2 7 b 7 b B1524 B1524 B1524 B+ 3 CAP MAG1 13a 7 b 7 b B1524 7 b 66 b F 18 .30 MAG1 5 66 b PGM art.303 7 b B030354 8 3.9 8 H D/ 7 B1524 17 .28 UP10 7 7 bbB1524 7 b B+ 12 A B+ 10 6 10.00 MAG2 B1524 7 b( p) A rt S .19 9 CABS1524 11.15 5 5 F 17 .6 0 B+ 10 F 17 .40 13a PGM 13a PGM 12.0 QUALIFICACIONS PROPOSADES m2s Àmbit P.E. i de Millora Urbana 6b - Zona verda 5.367 Límit qualificació 7b - Equipament esportiu 11.557 7b - Equipament sociosanitari 2.053 7b Allotjament dotacional 1.923 EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI Àmbit PEUiMU DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Setembre 2022 QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES DEL SECTOR. ZONIFICACIÓ DEF.dwg 10 20 30 O.1 0 50 100 m P1LA:1N.E0J0A0MENT PROPOSAT Planej ament propos1a/1t000 4 B+ 5 21.50 6 8 .45 27 .9 1 12.0 B+ 4 12.0 8 .0 21.7 8 NE B 6 9 .8 0 6 9 .7 5 12.0 8 .0 50.0                                         Principals itineraris Parada bus urbà Passos de vianant Gran V ia EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI de vianants DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Illa de vianants Accés estació metro/ FGC Àmbit PEUiMU Setembre 2022 Carrer 30/ pacif icat T Parada tax i 0 50 100 m 1:4.000 V ianants. Situació actual 5                          B1524 B1524 B1524         B1524  B1524 B1524              Principals itineraris Parada bus urbà Passos de vianant Gran V ia EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI de vianants DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Illa de vianants Accés estació metro/ FGC Àmbit PEUiMU Setembre 2022 Carrer 30/ pacif icat T Parada tax i 0 50 100 m 1:4.000 V ianants. Proposta indicativa 6                                          Carril bici bidireccional Estació bicing ex istent EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI calç ada/ vorera DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Carril bici unidireccional calç ada/ vorera Ancoratge bicicletes Setembre 2022 V ia ciclable/ carrer 30 Àmbit PEUiMU 0 50 100 m 1:4.000 Bicicletes. Situació actual 7                           B1524 B1524 B1524 B1524 B1524 B1524                 Carril bici bidireccional Carril bici a ex ecutar EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI calç ada/ vorera Àmbit PEUiMU DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Carril bici unidireccional Estació bicing Setembre 2022 calç ada/ vorera V ia ciclable/ carrer 30 Ancoratge bicicletes/ 0 50 100 m proposta ancoratge 1:4.000 Bicicletes. Proposta 8                                            Lí nia nova x arx a bus Accés estació metro Àmbit PEUiMU EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Lí nia bus convencional Accés estació FGC Setembre 2022 Parada bus urbà T Parada tax i 0 50 100 m 1:4.000 Transport pú blic 9                                        V ia gran capacitat X arx a primària Àmbit PEUiMU EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Accés via gran c. X arx a local Setembre 2022 Eix estructurant Sentit de circulació 0 50 100 m 1:4.000 Jerarq uia viària 10                                 B1524 B1524              B1524      B1524  B1524     B1524          Principals itineraris Àmbit PEUiMU EAMG DEL PEUiMU PER A LA REGULACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI de vianants DE LA BORDETA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC DE BARCELONA Parada bus urbà Setembre 2022 Accés estació FGC 0 50 100 m 1:2.000 Mobilitat generada 11   VII. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 33/38 AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ 210512 Planols informació.dwg 0 250 500 750 + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE SITUACIO I.1 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA E 1/25.000 SETEMBRE 2022 AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ 210512 Planols informació.dwg 0 50 100 150 + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE EMPLAÇAMENT I.2 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA E E 1/5.000 SETEMBRE 2022 D E rei co cc ol ói d ai g , e U eS br rv ae nis i msd e e P i al M ne o ajm ii b lta ne t t + + U A E E L N N D TU O IS R E RS NE IC R D E P A S R F C O O IR EJ N B C T À O T L V A A B D D P ÍTT E E L O L AS L A D E N CES E L S P P OR ST J M- O T EC EC R AI ET O N 3 L D U JT E BR UÏC M A B- A N G Í A Ò ST CR I R IC E A I L D O A E N L M A AB I L R L R O I AR D L E U A RB OB AN DR A P TE E A R 71. 01 D A LE LA D R SI GE I RT C L U A N ET C O I M Ó D E L P ÀL N O L A R IX U E 0 E SC A LA A 3 ES T ME RB E N 202 2 P ÀL N O L N ÚM . J ruïnes 17.03 ÀMBIT DEL PLA 30 10 20 210512 Planols informació.dwg ÀMBIT DEL PEUiMU. SECTOR DE PLANEJAMENT I.3 1/1000 D E rie c c o c l ói g o d ia e , U S re rb v a ie s i n s d m e e P al Mi 48, 2 1 ne o jam tili b e ta tn + + U A E U L E N OT SI N D R E R E N CI R S D E RP A S O OF C R EJ N I T ÀB C O T L V A A B Façana construida D D P ÍTT O E S LE AL L D A E N CES E LS P T EP OR S J M- O T C CE TE O R AI N 3 L T D U J R ÏU E B C M A - A N B G ÍA Ò TS R CIC R E AI I D OL A E N L M A A B IL R L R O I RD A E AL R U B B AO NA DR P TE E A R D A LE LA D R I E TS G I R U C AL N ET C O I M Ó D E L P LÀ N O L A RXIU J E 0 E CS A L J A A 3 J 85, 7 1 TES EM B ER N 20 22 À P m LÀ b N i t O P L E N U Ú iM M . U rrer de Cuyàs (096 000) Ca Passatge de Solsona (3276 01) Carrer de Nava rra (226003) 4) Carrer de Tort (34 200 Carrer de Viladecans (361100) 23,33 1 1 7 8 ,9 ,7 7 1 18,19 1 2 9 0 ,6 ,5 0 1 1 c 7,92 16, 2 i (254905) ober 2 t 1,8 17,5 1 43 0 7 6,9 17,3 Carrer de B1,40artomeu P 2 8 17,97 1 1 7 9 ,5 ,1 2 9 19, 1 1 6 3 ,55 17,91 1 Jardins 2 6 2 ,1 ,1 3 1 de 16, 21 Ce5l6estina Vigneaux ,57 17,54 (701467) 17 2 , 1 2 , 9 50 17,15 1 1 6 8 , , 8 3 0 3 17,62 17,65 1 1 7 8 , , 4 8 9 4 17,94 2 1 0 7 ,7 ,6 4 6 17,97 9) Carrer del Corral (09170 17,75 17 1 .0 1 3 7.1 7 0 ,64 1 1 7 7 ,9 ,8 4 1 cobert 1 1 7 7 ,7 1 6 5 ,5 ,2 8 1 7 7,75 c 1 o 7 b ,6 e 7 rt 17,61 16,5 1 1 7 6 , , 4 7 7 8 6 17,54 16,71 16,55 17,32 17,15 16,94 ) 60 3 22 (2 a1 s 6 1 i n, è83 UP-9 UP-10 6 1 , 6 7 , 4 o 7 1 6 6,82 l M 18,4 Antiga estació terminal dels FFCC de 3 FFCC del nord-oest d'Espanya, r rre 16, coneguda per l'estació de la Magòria 8 Ca 0 16,73 Ordenació del sector PAU-2 segons PMU 13 1 1 1 , 1 5, 7 8 , 7 5 4,68 96 02 ,39 1 1 3 4 ,2 ,01 Gran Via14 ,4de les Corts Catala15n, es (169409) 1 9 4 6 0 ,2 0 2 12 1 , 6,7 1 17 18 7 6 1 , ,0 6 1 4 ,71 7,26 84 2 5,88 13 16, 1 1 ,7 7 2,7 3 15 7 , 9 ,10 6 03 30 10 20 210512 Planols informació.dwg TOPOGRÀFIC I.4.1 ESTAT ACTUAL 1/1000 TITULARITATS DEL SÒL Parcel.la Propietat Ref. cadastral Superfície dins àmbit 1 Ajuntament de Barcelona 0372466-001 17.303 24 Ajuntament de Barcelona 0372466-24 688 68 Ajuntament de Barcelona 0372466-68 217 73 Ajuntament de Barcelona 0372466-73 2.161 74 Ajuntament de Barcelona 0372466-74 313,55 75 Ajuntament de Barcelona 0372466-75 268,62 Àmbit PEUiMU AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE 0 30 10 20 210512 Planols informació.dwg PARCEL.LARI I.4.2 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA E 1/1000 SETEMBRE 2022 ruïnes J ruïnes Benzinera Meroil Àmbit PEUiMU Ferrocarrils catalans de la Generalitat Mina d'aigua AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE 0 30 10 20 210512 Planols informació.dwg SUBSOL I.4.3 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA E 1/1000 SETEMBRE 2022 D E i I er c Ic o ol ic g ó d i e , a U eS rb vr ae in is s V d m e e I V lP Mi na e o ja ib m l e ait n tt III V II X II V + + U A II V LE UNE N SI R D OT R NE ECI S D E R P A R F C S O O I R JE N ÀB C II V TO T L V A A B II V D D P TÍT E LE AL O L S D I V A SE E EL N S RP T C P O S OT CE - EJ M C R AI TE O N 3 L T D U JU E R CÏ M AB - A N B G SÍA R Ò ICT I X C R E AI I LO DA E N L M I V A BA I L R LO IR R I X D A E U V AL BR A OB N R A D P E E AT R A 71. 30 D 71. 01 VI E L I L A D ER I II I IST G R UIC LA N TE C O I M Ó DE L PLÀ N O L III II X A XR UI E 0 SE C A AL A X III V 3 I X X i P II V S TE EM I X B ER N 02 22 II III V À II V P m ÀL b N i t O P II L E N U Ú I i M M I . U VII VI IX V II IV VII I II V I V II III II V I III II IV IV VII V VII VII II VIII VIII II VIII VIII I XIII XI XI XI III VII VIII V V I I I II VIII VIII VII X X V I X I 10 20 30 210512 Planols informació.dwg EDIFICACIO I.4.4 ESTAT ACTUAL 1/1000 B A - - C B A - ' Límit àmbit ' C C C D E ' ir c a ae o Gc l r r c o r rrg e ei a ó ai r rnd e , C M rU V S o oe b ia r i vr a r ae n ais si n d m l è e e s P i la Mne o aj ib m liat ne t t + + U A LE E N TU O SI N R D E SR E IC R Gran Via N D P A ES R F C O O R EJ N IB T À C O T AL V A B D D P TÍT E EL L O A L S D E Límit àmbit A S E L N E S P C P RO ST E - TO C EJ M C O R I ET 3 A N L T D RU UJ E CÏ M BA A N B- G ÍA Ò S ICT Límit àmbit CR RIA E IL D O A E N L A B M A LI R LO R DI RA E U AL BR B AO N DR A P E E AT RA D E AL L D R SI GE IRT C ALU N TE C O I M Ó D E L P ÀL Límit àmbit N O L c/ Corral A RX Límit àmbitIU Límit àmbit C - C B ' - B E 0 ES ' C A LA c/ Moianès A 3 A - A ' SETEM BR E N 20 22 PLÀ N O L N ÚM . 10 20 30 210608 Planols informacio seccions.dwg SECCIONS I.4.5.1 ESTAT ACTUAL 1/1000 A B C - D E -- A rei oc BC ' ' cc l ' o C J S i g a ó aia e rd r , Límit àmbit c r e U d e c i S br n r e ió r a s Tv n l o C s ie si o d m r n e t e e g l P e l i i M t sa un t e o id n aj b i a n m liti a e a dt Gran Via l n et V i g n + + e U A a E U uLI NE N TO x S D R NE I R E C S D R P A SE OR Límit àmbit C OF R JE N BI C T ÀO T L V A A B Límit àmbit D D P ÍTT E E L O L A L S D A E N E S E LP T C PS RO S J M- O T CE EC R IA TE O N 3 L T D U UJ E BR ÏC M A - A N B G ÍA Ò ST CR R CIIA I E LO D A E N L M A B I Límit àmbit A L R LO Límit àmbit R c/ Corral I R c/ Corral D A E L U A BR B A O N R A D P TE E A R A D E AL L D R IS E T G R U CI LA N ET C O I M Ó D E L P ÀL N O L Límit àmbit A RX UI C 0 E - S C E C ' A LA A A 3 - A ' B - B S 'ETEM RB E N 20 22 PLÀ N O L N ÚM . 10 20 30 210608 Planols informacio seccions.dwg SECCIONS I.4.5.2 ESTAT ACTUAL 1/1000 04 03 05 02 17.0 1 3 7.10 09 10 01 06 08 07 Vista aèria 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE 0 30 10 20 210512 Planols informació.dwg IMATGES ESTAT ACTUAL I.4.6 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA ESTAT ACTUAL E 1/1000 SETEMBRE 2022 D E ire c c o c olió g d i e , a USe r ab r ev n si i s d m e e lP a iM n o aj e ib m lti e a n tt + A + U E U IL NE N S R D OT E I E C R SR N D E P A S R O OF C R JE N I ÀB C OT T AL V A B D D P TTÍ E E O S L L A D L A S E LE N E S P T C P RO S T E J-M O C EC O R I TE A N 3 L T D J E R U U M BÏC A - A N B G ÍA Ò ST R R IC C AI E I OL DA E N L M A B A LI R OL IR R D A E AL R U B B A O N R A D EP ETA R A D L 71 01 . LE A D R IS E T G R U CI LA N TE C O I M Ó D LE P ÀL N O L A XR UI E 0 E SC A LA A 3 S TE EM BR E N 02 22 À P mLÀ b N it O P L E N U MÚ i M . U 5 + B .0 2 1 3 .0 17 3 + L A + B R S E 4 + B .0 2 1 .0 8 E N B .0 2 1 .0 8 50.0 B +4 B +8 B030352 17/6 vial PGM 0 F 21.0 PGM vial 13b* .0 8 PGM S239 .7 6b 7 7/6 S239 1 PGM 7b B030404 0 F 15.6 .3 7 13b PGM art.303 8 .0 5 5 B+6 =22.80 ARM 13b B030015 art.303 6 2 + B B1524 7b 7b B1524 1524 B 3 + B MAG1 CAP 13a 7b B1524 F 18.30 MAG1 5 PGM art.303 HD/7 4 B152 18 B1524 UP10 7b UP9 B1524 A r 6 t . A 1 9 S B+12 9 B B+10 B1524 7b(p) MAG2 B1524 CAS 5 5 0 F 17.6 F 17.40 B+10 13a 10 20 30 210512 Planols informació.dwg PLANEJAMENT VIGENT I.5 QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES 1/1000 A S 5 + B .5 1 2 .8 5 4 .4 8 2 2. 0 1 4 + B .0 2 1 .0 8 E N B 6 .5 4 1 .5 0 7 .0 2 1 .0 8 50.0 vial 13b* .0 8 PGM S239 .7 7 6b 17/6 S239 PGM 7b B030404 F 15.60 .3 7 13b PGM art.303 8 .0 5 5 B+6 RM=22.80 A .0 0 1 B030354 13b .5 5 1 B030015 art.303 2 + B 6 B1524 7b 7b B1524 B1524 3 + B MAG1 CAP 7AD 13a 6b 7b 7b B1524 F 18.30 MAG1 5 PGM art.303 6b .4 0 5 .3 b 6 7 2 030354 B HD/7 .0 5 8 B1524 0 .4 7 1 .0 0 1 UP10 7b 7AD B1524 7b A 6 r t . B+12 1 B+10 9 9 B1524 MAG2 7b(p) B1524 CAS 10.6 5 5 F 17.60 F 17.40 B+10 13a 13a PGM PGM 0 . 2 1 QUALIFICACIONS PROPOSADES m2s Àmbit P.E. i de Millora Urbana 6b - Zona verda 5.367 Límit qualificació 7b - Equipament esportiu 11.557 7b - Equipament sanitari assistencial 2.053 7AD - Allotjament dotacional 1.923 AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE 0 QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES DEL SECTOR. ZONIFICACIÓ DEF.dwg 10 20 30 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat O.1 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA PLANEJAMENT PROPOSAT E 1/1000 SETEMBRE 2022 91, 9 1 7, 313 R18.00 1.50 67, 6 1 04, 5 1 28, 6 1 mín. 9.27 1, 613 4, 719 97, 6 1 9, 712 1 26, 7 37, 6 1 1 62, 7 1 38, 6 45, 7 1 1 92, 7 1 85, 7 20, 8 1 49, 7 1 66, 7 1 ) Carrer de Cuyàs (0 96000 21.6 62.4 60.0 1.80 01) 28.40 6003) Carrer de Navar ra (22 Carrer de Tort (34 2004) 14.53 màxim 32.4 Carrer de Viladecans (361100) 18,19 1 2 9 0 , , 6 5 0 2 1 16 21 Pi (254905) 1,80 17,5 16 ,4 , 3 1 Carrer de B,40artomeu 7 92 7,38 17,97 17, 1 5 9 2 ,13 16,55 17,91 22,11 1 2 6 1 ,5 ,5 6 7 17 2 , 1 5 , 4 50 17,15 18, 1 3 6 3 ,80 17,65 18,84 20,74 17,97 arrer del Corral (091709) CrPB C 17 Àmbti ,75 CrPB Àmpb taisear ç,ladam à1 x0..0. peatnques 17,64 17,8 111.0 1 ueirLl cdifaicói 0 10.00 105. 41.1 3.00 17 1 15.5 17 ,76 5 , , 5 2 8 màxim 17.40 5.6 17 7 ,75 17,67 17,6 B+7 1 0 (ref. Corral) 4.0 16 17 B+8 16,7 ,57 ,4 6 8 (ref. Gr Via) 16,71 16,55 17,32 17,15 CrPB B B+4 16,94 ) 603 mínim 18.00 2 26.3 2 s (244.3 16,7 oia nè 4 10.00 47.9 el M 18, 0 4 10.0 d 3 rre r 16 min. a ,80 12.00 C B+3 B+13 B+8 B+10 10.00 B+2 CrPB CrPB 23.1 m CrPB ínim 20.00 mínim 20.00 11.1 12,8 13,8 14 1 ,6 5,96 1 4 5 8 7,02 17,39 1 1 3 4 ,2 ,0 0 1 Gran Via14 ,49de les Corts Catalanes (169409) 16,22 12,76 16,7 16 17 1 , ,8 5 4 7 , 1 4 88 12, 1 7 1 7 6 5 , , 1 0 0 3 Àmbit P.E. i de Millora Urbana Perímetre regulador Gàlib màxim plantes pis Vol màxim cossos sortints Punt d'aplicació de la cota de referència en PB Cota topogràfic 17.00 Núm. de plantes B+2 AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ ALINEACIONS I RASANTS Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE 0 REGULACIÓ DE L'EDIFICACIÓ PLANTA REG EDIF.dwg 10 20 30 O.2 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA PLANEJAMENT PROPOSAT E 1/1000 SETEMBRE 2022 3.00 3.00 B+12 B+11 B+10 95.00 B+9 mínim 20.00 B+8 B+7 B+9 B+8 B+6 B+7 B+5 B+6 B+4 B+5 B+3 B+4 B+3 B+2 B+2 B+1 B+1 B 15.75 16.52 16.73 B 14.35 12.84 (aprox.) SS 7AD Gran Via 3.00 3.00 B+6 B+5 B+4 Gàlib Passera B+3 25.00 3.00 B+2 20.74 B+1 19.40 B 17.64 FUTBOL-11 17.25 PETANCA 7AD CAP PAV4 Carrer Corral Àmbit P.E. i de Millora Urbana Nivells de forjat indicatius Perfil regulador Vol màxim cossos sortints Punt d'aplicació de la cota de referència en PB AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE REGULACIÓ DE L'EDIFICACIÓ. ALÇATS SEC REG. EDIFICACIO.dwg 0 10 20 30 O.3.1 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA PLANEJAMENT PROPOSAT E 1/1000 SETEMBRE 2022 7.41 2.00 54.52 17.87 Eix CAP-7AD 33.65 c/ Moianès 24.39 3.00 3.80 c/ Corral 17.87 54.52 Gran Via 24.39 3.00 3.00 B+12 B+11 B+10 B+9 B+8 3.00 3.00 B+7 B+6 B+6 B+5 B+5 B+4 B+4 B+3 B+3 B+2 B+2 B+1 18.87 B B+1 16.30 1.50 max 6% B HD7 SS Eix CAP-7AD Àmbit P.E. i de Millora Urbana Nivells de forjat indicatius Perfil regulador Vol màxim cossos sortints Punt d'aplicació de la cota de referència en PB AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE 0 REGULACIÓ DE L'EDIFICACIÓ. ALÇATS SEC REG. EDIFICACIO.dwg 5 10 15 O.3.2 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA PLANEJAMENT PROPOSAT E 1/500 SETEMBRE 2022 Eix CAP-7AD Gran Via 33.65 10.00 10.00 c/ Corral 3.00 3.00 B+9 B+8 B+7 B+6 B+5 B+4 Gàlib Passera Gàlib Passera B+3 25.00 B+2 1.80 B+1 18.74 FUTBOL-11 màx. 17.00 1.50 B Nivell freàtic HD7 Secció transversal Camp Futbol B+6 B+5 B+4 B+4 B+3 Gàlib Passera B+3 B+2 25.00 B+2 B+1 c/ Corral Àmbit B+1 B 17.00 Petanques FUTBOL-11 B Gr. Via 13.90 Pistes HD7 PAV-4 Secció longitudinal Camp Futbol Àmbit P.E. i de Millora Urbana Nivells de forjat indicatius Perfil regulador Vol màxim cossos sortints Punt d'aplicació de la cota de referència en PB AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE 0 REGULACIÓ DE L'EDIFICACIÓ. ALÇATS SEC REG. EDIFICACIO.dwg 5 10 15 O.3.3 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA PLNEJAMENT PROPOSAT E 1/500 SETEMBRE 2022 905) cobe Carrer de Bartomeu Pi (254 rt 91709) Carrer del Corral (0 17.0 1 3 7.10 cobert cobert X 603 ) 2 s (2 2 è ian el M o d arr er C Gran Via de les Corts Catalanes (169409) Arbres afectats Unitats: 32 AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE ESTUDI ARBRAT AFECTAT ORD. INDICATIVA.dwg 0 10 20 30 U.1 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA URBANITZACIÓ BÀSICA E 1/1000 SETEMBRE 2022 X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X 000) Carrer de Cuyàs (0 96 (327601) Carrer de Navar ra (226003) Carrer de Tort (34 2004) Carrer de Viladecans (361100) Àmbit P.E. i de Millora Urbana Xarxa existent Noves connexions AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE XARXA AIGUA POTABLE ORD. INDICATIVA.dwg 0 10 20 30 U.2 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA URBANITZACIÓ BÀSICA E 1/1000 SETEMBRE 2022 Àmbit P.E. i de Millora Urbana Xarxa existent Quadre d'enllumenat Nous trams de línia Nous suports a terra AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRICTE 0 XARXA D'ENLLUMENAT PÚBLIC ORD. INDICATIVA.dwg 10 20 30 U.3 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA URBANITZACIÓ BÀSICA E 1/1000 SETEMBRE 2022 Ø600A 17.441 T130 14.791 T130 20.321 Ø600A 20.054 1 16.894 Ø600A 17.67 Ø T67 600A 16.601 T67 17.991 18.388 14.841 9 NT33 1 T11 9 800 T33 1 11 Ø N T Ø800 Ø500 15.301 A 14.227 13.751 12.697 15.261 13.821 NT848 Àmbit P.E. i de Millora Urbana Xarxa existent Noves connexions Pou de registre Cota tapa Cota solera Inici de claveguera AUTORS TÍTOL DEL PROJECTE NOM DEL PLÀNOL ARXIU ESCALA A3 PLÀNOL NÚM. N UNDER PROJECT LAB PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ Ecologia, Urbanisme i Mobilitat + ENRIC ESCRIBÀ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA AL BARRI DE LA BORDETA DEL DISTRIC 0 XATERX A D'EVACUACIÓ D'AIGÜES I SANEJAMENT ORD. INDICATIVA.dwg 10 20 30 U.4 Direcció de Serveis de Planejament + ELISENDA FONTOVA DE SANTS-MONTJUÏC-BARCELONA URBANITZACIÓ BÀSICA E 1/1000 SETEMBRE 2022 Ø600A Ø500A VIII. ANNEXES A.1 SERVEIS EXISTENTS A.2 I NFORME D’ARQUEOLOGIA A.3 PROGRAMES FUNCIONALS Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 34/38 VIII. ANNEXES A.1 SERVEIS EXISTENTS A.2 INFORME D’ARQUEOLOGIA A.3 PROGRAMES FUNCIONALS Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 35/38 S RIST TALANE C A ANT ES TS C N R EL S O LA C LES ER D A DE RR Í NES AN VAITA CA ART A GR S C M REI EIVA AL T ORT UIXÍ EL DE L CA C AÇA DE BONET I M IST ER D RRER S S PL R R T C CAR CA RT E LE SAN CO D DEL ES SVIA ER L NNE CARR DE A A IA AGLRA RTÍ LEIV V AT AV EI MA DE N IN RRER A C G R U EL CA D GR TS A DE RRER D OR LA A R A E Í C E LEIV S C INA M RT R D E AR A IA M C REI CARRE E L RIST EL D INA TRÍRER D VIA MACRA AN DEL REI S NE GR RRER A CA A E LEIV TA TAL Í D ÈRIA MART RRER DE BOR C A ES R D'IB L REI CA DE A DE LA RTS LA N RE R CAR RRE CARRER DE LEIVA A CARRER DE LEIVA CAR ETER O TA RE -ROS C R ARR S C D Í E LEIVA C CA ONT IA RT CA RR M ER D E E LEIVA L TS DE D'IBÈR MA E R ER ER EL REI CARRER DE LEIVA D O ARR ARR D IA C C C ARRER V C AN LE S RDETA GR E D A DE LA BO ER VIA RRET AN CA ES GSR ETA N E A AN GRIÑÓ LA BORD L E ATA TAL E D ARÓ D A C A E DEL B ARRETER S C SATG C S ORT TS PAS NE C COR LA S A LE ES DETA AT DE L OR S C A DE I DE LA B RT V A N VI RETERA S CO RA AN CAR G R E LE G D ES VIA TALAN A S ERIA TA AN TS C NE ERR BORDE R OR S G LA F A DE NES C LES TA GOS E LA L E A R LA IA ER D A R ERA DE ORR ES VAIAL A D S C E BU 'ALTAFUL N T R D VICTO ARR RRET C A AN C LA N GRA CA ORT ER D CARRE ARIA A R E M IA IERA CARRER DE P ETBAORDCET E JO TA TS S C CAR ER D RER VIDR ORT UGALE A R R A T C E CARRE A R DE PORTU R GALETE RER D AA B DOER DLA D R E ÇA S C O L CAR FE DE L E PO R A N R R EDTEE L PL ARTES SE CS E E LA AÇA CEATRRA L D I A T U D L GALE T CA O EL LA EN VIA P E T ORIA RRER CARR E AS A CE N T FCEA S L V CIA A DT A IC A TE GR ARIA V EER LIA ET RD NS E M ER D RD T A R A BO V CI AO RRA ER D O R DREER C L AIR RFA DE L CG AR R RA R LAE NS S C R FEER ETE GE E LE CEA LR A ARR D DIA C D RREER R VIA IA R A N N V E LAC FAER D ARESA IER A A R L DR GR GR AIARRE PAL VI A A ETA RRECR R L D FE NOARG USEA E E R A L A D A BO E L R D AE PLA AL AÇ E L E ÉS R GERSU D D EARE R PL A R DR S IA CAR ALLACL NA OR TE AN NE R A AD EP E RR DE LA ÓS FERRE LARRGREUESER CA AT A U LA AAL CNAO ERR AT CT C R DE P EA RD AE L NTS S RU RRE T F CA ANARORRG EEUSR MO OR S RIOL T AACL L DE C AN AE P L E ES ANE ER S D F E UEERR À ATG LE AL T AN DR AA CNAORGR AV SS D AT E S E DREE LS G PA IA C D RR ELRL A DE V S R N T E CA AR PRA RER A R R R COR R UEC R G CA NOG CA ES E LA SDA DE L RLRAERRE VIA CAAL UERA P N OG GRA ÓS A N TU R DE L CARRE 51817À 23 5181724 ES UC AN T FR L TA N AV CA E SA G A D RES R DE S RT ER LA PAL RE C O R A R AR S C CAR UER CA R LE NAT OG ER E S R E LA N DE IA D Ó E TU IM B RRER D CUY N V RUC G CA À ÀS A F LS AV G GR ANT E D DE E S RER O R V E R D AR AN BRA RR E C A JU A S NES R ES E C E A CÓA SR R D U PALLA RER AN AL CT A CAR AL AT U OGUER VÀ CARRE R A R D AT S CE S CU C E T F A N Y G ÀS S E L T ORT AN L SAN ER D DE R C TA E O CARR O ER C ES CA R D AV R S N BR AR LE DE L S RE JUA C E IA RT R DE A A D CO V S C ARRER N VI N ES Ó D C A GRA E L CTU R U NO S GR A D FR DEL ARE P I VO AS V NT ER NZAN BRA S N R A AN AT RA E SA AR C ER DE M E JU VÀ GE G D R D A D ARR RRE E G E JARDINS DE CELESTINA VIGNEAUX R RRE C CA R D SO CA L RRE SO S NS CA NA TUÓ RD C NO CAL MU RU L ÇA T F DE PLA VÀ AN RRER GA DE S CA R DE RE ALLS RER CAR C V C A DE R R CVAÀ R AR R A R E E E R RR G R S D CA DE D C E A RR5181719 5181720 S Ó ANE R TUÓS U E E N UCT C R A ER AL RUC T FR H V O ÀAR AR DE AT T F AN PI VC RA L S C ES E SAN S NC S A C T DE AR N ALL E G OR R A RER D R R V R O L R ARRE ER R DE D A C ER L S ATA CA C DE RRE RR C E LE C H CA S OP CA C C T A A CA IA D OR IDA INCA R R À R RR RR V C LOR R AV E E R ER E N S F R D D D R A E T A E G E E D GR E L FON ATLL E C E A C D T N D LA U H S R O AV L C A DE O LA G RRER P ALL E RT A O VI ER DE D V E I N L C DE PIN ARR RR R A R N C A A R R A G AR ER O C CA A H R R L R R CAR ARRE UATL R L ER RR C G E C A D CA DE R E E R R C H IA RER D D E S E E OPI ÒN AR NA AN L EGN C V C O A L R LA LA B I L ATGE DE TOLED À RR TA SA T E ASS GAV CA A C A NCTA GUA D P R S ER A RÒRN EIAR E PIN R D RE RT MRE E L CEAG CAR E CHO B R RRE R E D CO R D R D A R L DE ER D CA E E CH RR S S E R E O A À T P C OR LE ANE L D AR R IN C C RAE E GAV T E L RI I D C IA D ATA SC NR A A R A V C ANRT BEGCÒ RE R ÀCAR A R AN TS REME E L V E R R R R D DE GA R D ESG O C DE E E N S R L ARR RRE T C A O C C R ALA LE RI T E S CAT S D A E N CIÓ S N VIA TE SIA TITU T LA N M ÈN ONS R A C CO ATA GRA IA T L RER DE LA BEGÒN OR R DE ES S C CAR SIA E L'H RE L T N R D NSTITUCCIAÓ R DE OR È E RTRR CARRER DE LA CONSTITUCCAIRÓRER DE LA CO IA S C HOCA ' ARRER DE LA CONSTITUCIÓ N V LE E L C RA D G IA D C A ER RRER DE LA DÀLIA V R RE RR CA 5181721 AN 5181722 R D A R E C G L NES A D A ÀLIA TAL A C DIA TS UÀR OR R I G ES C RE R ES S FE N DE L UÓ T SC LA IA UC AVINGUDA D NCE ATA V E FRANC A C AN FR ESC FERRER I GUÀR FR S C T IA DIA R A N D A DE RT S GS R A E NE RE S I GUÀR GUD E S C O N LA R D IN LA A T DE R ERRER AV LE A AT C A MA RRE RDIA F E C S N A À NCESC VIA D U RTS ORT DO C I G FRA O C N ER DE RAN C I R DA G S LE S FIEN RGU E LE V DE SAC IA D VIA CE N N V AN EL LOTUS A E FR D GRA GR D CARRER A GUD N NES I AV A TAL C S CA A R ANE TS S RE S R R NE TAL CO TUÓ D LA E CA S UC M ATA S E R A C RT DE L T F ND N ON RTS O S C VIA SA I CO E EN LE ES AN D ES L DA GR RER L IA R D E A VT A IA SA C N C V RGTRAN R S C O CA G RR E LE ER D DE ÓS IA TR TU V A C RÍ RÍ N J O OLVO RA À RU LV P DEL ES G NT F PROER N A C ALR A S DE AL DE AT S R RRE C E A TS AN RRE C OR TAL CA S C E S C A E L RT A D CO RÍ CA I O PROR S LEV V RO RDÍ N LE CA CAPR RLEVR DEL EL POLV DA RA E ES R O OR L Í R E OIXAR G A D AN ER R D I L D E E LA F N V ATA E T R R AR MÍ D S S RA C A C CA J AN E G TS À TANY N N ALA COR S MO L CAT E ES LE S D S UDA N RT LA D E AVING O A C AT VIA S C N RÍ E LE TS GRA LVO D OR O L P VIA S C E N LE ER D GRA ESE R AAN D R CA A LVI CR AATN NS TSG ANYA T COR ON S E DELS M E L SGUDA D IA C VAIN V A NTANAY AN R O GR RER LS M DE ADNAS DE LA NGYU MI OANVTIAN NERIA MAPA ÍNDEX Projecte: 550443 Descripció: Magòria DELS M GYAUNDSA ONATVA IN LS M DA DE AVINGU CARRER DE SAGUNT CARRER DE SAGUNT CARRER DE B G AR R TA O N M V EU G IA P R D I AN E V L IA E S D G E C L O R E RA S TN C S V O CI C A R AT A D TS A R E C L R A A EL T N RES AL E S D E C A LO N R E C T S OR S R C AL ATALANES CARRER DE BARTOMEU PI CARRER DEL CORRAL CARRER DE BARTOMEU PI PAS C S AR A RER T D G E L E A M D INE E RIA SOLS C OA NR AR G E RA R N V DE GIA DE L R CA LE N S C O O CRA V RTS R R IA C ARL ATA E DE LA R D N L ES E E L S C O C RO RR A T L S CATALANES CARRER DEL COR CARRER DEL VINT-I-SIS DE GENER 1641 R CARRERA DEL VINT-I-SIS DE GEN L ER 1641 CA G R R R A E N R V D I E A L D C E O L R E R S A L CORTS C C AR A RTA E L R A G D N ER E LAN S C O V RIA R D AL E LES C CARRERO DEL MOIANÉS R CARRER DEL MOIA T NÉS C CARRER DEL MOIANÉS A S CARRER DE L MOIANÉ R S R CA CARRER D ER TA G EL MOIANÉS R CARRER DEL MOIANÉ S D LA A CARREN R DE E L MOIANÉS L NA E V CARRER D I EL MOIA F S NÉS A O N D T E F L L EO SR I C D OA RTS CATALAN C EA SRRER DE LA FONT G FL R O A R N ID V C A IA A D RRE E R D L EL E PO C S LV A O C RÍ R OR RT C E ARRER DE L' C S ÀLIGA ARR DRER D C CARE RE E A R DE L'À M LIGA LC A A N T A DO N A FR I O L R ANE NTR E F D S LEO LRAID FAONT FLORIDA CARRER DE LA FONT FL C O AR RID R A ER DE S CARRER D'HOSTAFRANCS DE S C A IÓ CARRER D AR N 'HOSTAFRANCS DE SIÓ R T E F R R U D CE T S U A ÓN ST FRU C C A T R U R ÓE SR DE LA FON C T A F R L R OR AV CA E ID INGUD R R A A D R DE E F E RA R NC A L D A E SC FVIN E G ERGRU L D UA ERA P T I GD O L EU F L LÀRA A D V AVNIAIN O CGE R SUCD Í AF EDRER FERRA I C N A G RR C ER UE C DAE À R LRAE S DR R À DLEIA LC A D D ÀLIA FI C EA ARRE A R D R E V LA D I À R L N IA GEURD IA G DUEÀ RFDRIAANCESC FE C RR A ER R I G R UÀ E RDIA RAVIN D G E U L G D A A D RA D ÀLIA N E F V R IA AN D C EE S L C E F S E C RR O E R R T I S G U C À A R TD AIA LANES GRAN VIA D C E AR R L ER E D S E L G A C F R OOIX R A A RD N A T V S IA C D A E T A L LE AS N C E O S RTS CATALANES GRAN VIA DE LES CORTSG CRATNA VLIAN DEES LES CORTS CATGARLANE VSIA DE LES CORTS CATAL GANREAS CAMÍ N DE LA FOIX ARD V A IA DE LES CORTS CATALANES GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES CARRER DE LA DÀLIA CARRER DE MONTFAR XIC AR MÈ S TF E O N D RAB E M O R O D RE S M RER CAR EL D CAR ER ARR C TA OS 'AM P OS ER D B RRA CA OR S M C L TAI ÈX D E S PO M RER 'AM DE R D R E ER CA ARR RR C CA PIN HO A DE C DA ARDA ST R A RA FOIX PO RE L AMÍO DI XE D'A M CA R C A F ER DE L R Í T CA R AM ERIB ER ÉN C G UB DE MIR BÍ R RER R A CAR E L ER D RR CA BÉNU ABÍ R EL R D ER AR R C LL S E V A D ERMÀ E T G AT G N R DE SA SS E PA SAM Í CARR L GE S R DERE ÍCAR AM ERM À SS GE SAN T G E R D EL DAR ER D E IX A CAR R CAR R FO E L A Í SA M RER D GE S L CAR DE ER RICI Í SCSAA RMR U ANT MA GE DE S ROC E L ER D ARR E SA NT ER C R D CAR R A CARR E ARD FO IX LA ER DE A CAR R ROCANT T E ER D E S O ARR DOR C A NT C E SA ANT RO R D E S E RRE R D R CA CAR LLA GU AT LA R D E CAR RE A OL N Í D E L L AU ELR NT P L F A E E SA D D RE R R R E CA ARR C BILÍ 'IN D ER D R CAR LL RE L F A R DE E RR CA O ANT L 'AB DÍBI E D N R D'I E R T P RRE SAN CA E R D E ARR C TO AN 'AB E D R T P E AN S RTO E D EN 'ARB RA E CD PER ANT E S D R RRE CA NA A ORÇ G IBA RA R GUE A NO L R DE RRE CA ÇANA ERA RIB AGOR R DE LA NOGU CARRE RE IAR GA L R DE OT MAR TOREL RE E JOAN CA R CARRER D TORELL ER DE JOA NOT MAR E CARR RAIA R G R D E RE RAER IARC E G A R D RE AR E C RR AIA DE G RE R R CA NS LPE R D 'A E AR R DE GAI ARRE C R CARRE DE GAIA RRE CARRER S LPE N D'A ER RR CA ADIA NA GU ER L L PRIORA T R DE L ER DEL AR RE C REU O CARR LAED ERIA N OA LM 'ALM U R D ASDS EÈ E N RIA RR AMMO CRIL LO E A A FE RR C S ÈDNE DIANA R D E DE L AN ESRS RER DEL G UA RE E EC RMRO CAR CAR G D SAT LA CEA PAS DE VI R ERIA RE R D R D'A LM RE LLE RCA ARR ER CAR U OC DE RIA A 'ALM E N A M ER D È OSS CAR R E M ER D AR R C S S ARÚ CAN END OSS ADE DE RR VIL MER IA E CAR R DE ER ER D 'AL ER L R U O L CAR R CAR E RÚS MAD A END N A ROS S SÈ RRER DE OS RIA M CA E ROS D'AL ME R D RE DE C RER RER CAR ARÚ S ARC CAR A ND ERI OSS E D'A LM ER D E R RERR CAR R CA S ND A RÚ E OSS SSAR R DE RA RD ÚES R A R DE VIL LLEO LME RIA OCSAS RENR ECARR U D'A E R AD E RER ER D AM CAR CAR R ÈN S SS D AR Ú MO E OSS EN R DR E ER D E R AR CAR R C ES ER INELL L L SEND A RÚS O S ER D 'OLZ U E RER D E RO CARR ADM CAR A ÈN ARÚS S OS ROSS END E M DE D CARR ER RER AR IA NELL ES C R LZI D'I BÈ ER D 'O A CARR Í PL AÇ MUIX ET I ON AU DE B M E D AL ÇA Í A RER D S IXPL R ELLE S RAL U AU C A N 'OLZI CS F LO T I M DALM D ER DE CARR ER S JO NE CARR ER D EL O E B CAR R A D LA Ç P INELLES LES CARR ER D'OLZ RÓEL LS CLAERSDZR'O DEL URZI ND'OLZINELLES LOR A OLZINELCLAERSR ER D'OLZINEL FRENRD E OCS D'OLZINECLALER SRER D' FCARRNÁ LS J CARRER E DE ER D ER ARR E CAR R C URÓ D EZ NDIA ÁND FINL À RN ER D E LS FE ARR LO RA E C S F R D OC E DEL S J R ER CAR CAR R NDIA E FI NLÀ ER D CAR R ALS DE TOLE DO LOR CARRER OCS F J DEL S RRE R OLEDO CA CARR ER DE T irecci e e ec icaci s irecci e e ec icaci s Av. iagonal, 220 planta 2 Av. iagonal, 220 planta 2 08018 Barcelona 08018 Barcelona Tel fon 93 291 81 00 Tel fon 93 291 81 00 Fax 93 291 83 86 Fax 93 291 83 86 C C C A C TAC Assumpte: Serveis afectats ots els continguts cartogr fics inclosos en la present documentaci s n propietat de l Ajuntament de Barcelona. 'Ajuntament de Barcelona no s responsable de la informaci que es pot obtenir a tra s d'enlla os a sistemes externs. a informaci cartogr fica l'empara la legislaci igent en mat ria de propietat intel lectual. Els usuaris no adquireixen cap t tol, dret o inter s sobre aquesta informaci . Els usuaris s n els responsables de l' s que facin de la informaci continguda en la Benvolguts senyors: documentaci lliurada. ns complau remetre la informaci que ens an sol licitat referent als nostres Condicions de cessi de l s de les dades serveis en la ona afectada, en resposta a la seva sol licitud. 1. Els drets d' s de les dades s n lids nicament i exclusi ament per a s intern o per dur a terme estudis o projectes propis o destinats a terceres persones. Tanmateix, fem constar que les dades facilitades s n a t tol orientatiu i que no 2. Els usuaris no poden utilitzar la informaci per altres fins dels que estan autoritzats es podr eludir cap responsabilitat al legant que la informaci aportada sigui expressament i sempre han de fer constar la proced ncia de la informaci Ajuntament defectuosa, at s que pot resultar afectada por la topografia del terreny, per de Barcelona Informaci de base i cartografia (IBC) . Altrament, l'Ajuntament o els modificacions pendents del nostre entorn gr fic o per obres que es puguin seus representants poden reclamar el pagament dels usos realitzats, a m s de les realit ar des del transcurs d aquesta sol licitud fins a l execuci del seu pro ecte. indemnitzacions pertinents per danys i perjudicis. 3. Els usuaris no poden cedir les dades obtingudes, ni totalment ni parcialment, a tercers Aix mateix, els i recordem que a l ora de l execuci del seu pro ecte, auran sense autoritzaci expressa de l'Ajuntament de Barcelona o dels seus representants. 4. es dades proporcionades als usuaris s n c pia fidel de les dades integrades, fins a la de tornar a contactar amb nosaltres per realit ar el replanteig de l afectaci i les data d'a ui, a les bases de dades cartogr fiques de l'Ajuntament de Barcelona (IMI- solucions a la mateixa i la corresponent signatura de l acta de replanteig. IBC). Per tant, no ens fem responsables dels possibles errors o omissions que detectin els usuaris o tercers, ni dels possibles perjudicis que es deri in de l' s d'aquesta Restem a la seva disposici per a qualsevol dubte o aclariment informaci . Rebin cordials salutacions, Jordi Cirera nstitut unicipal d nform tica Responsable de Telecomunicacions 9 -1 D 5 E TORT(342 1 0 5 0 U 4) DE 14U A N VI RA G 9)0 94 (16 XARXA DE FIBRA ÒPTICA Cable municipal IMI Cable municipal circulació Id. projecte 550443 Cable municipal 22@ Repartidors Id. punt 5181721 7 Caixes d'empiulament 24 Altres elements Id. sol·licitud 550443 - 5181721 7 - Nodes WIFI via pública 20 Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 (091709) 8 -14 4 -6 4 U-6U 4 2 - 21 21 6 21 0 8 - 22 21 16U 10 -16 15C 35 -41 -6 0 52 PASSATGE DE E 2 D SO 4 L - S 3 O 0 JARDINS NA (3 DE 27601) CELESTINA VIGNEAUX (701467) CAR 5 RER 5B-9 9B 11 -13 DE 15 -17 19 NAVA 2 R 1 R - A 25 (2 26003) XARXA DE FIBRA ÒPTICA Cable municipal IMI Cable municipal circulació Id. projecte 550443 Cable municipal 22@ Repartidors Id. punt 5181719 Caixes d'empiulament Altres elements Id. sol·licitud 550443 - 5181719 9 Nodes WIFI via pública -15 Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 BARTOMEU PI (254905) CARRER DEL CORR (0 A 9 L 1709) CARRER DEL CORRAL (091709) CARRER DEL CORRAL (091709) 19 -27 1 -17 26U 12 -26 8 -10 6 1 5 23 -27 -4 9 43 1 4 33 - 39I 41I 33U-39U 25B 1 -5 94 96 A ETER R CAR 2 4 -6 À ) GAV 02 24 R DE (14 RE CAR 8 02) 424 RS4520 (1 6 À -1 GAV 10 0 2 8 - C 1 ARR 2 E 2 R DE 2 E 4 -28 D CU Y 24 ÀS 20 -22 (0 96000 ) 30 CA 1 R 6 - 32 RE 1 R 8 14 R RRE 12 34 CA 8 36 8 - 3 D 1 E 0 2) 6 0 44 24 0 - (14 4 VÀ 2 - GA C 4 U YÀS(096000 -50 ) 46 XARXA DE FIBRA ÒPTICA Cable municipal IMI Cable municipal circulació Id. projecte 550443 Cable municipal 22@ Repartidors Id. punt 5181723 Caixes d'empiulament Altres elements Id. sol·licitud 550443 - 5181723 Nodes WIFI via pública Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 33 - 31 9 27 -2 1 -2 5 2 19 17 15 13 9 -1 1 7 1 - 5 76 -78 0 -8 2 8 4 -8 8 8 1 (09 2 1 7 -2 0 B 9) -41 33 3U 1 9 -3 2 27 -25 21 1 -21 19 -1 7 11 9 7 5 3 1B 1 1C 69 46 2 LA AE ÇAN R D ) OR 170 RREAG (22 8 A IBCA R R GUE NO 5 91 -9 04) 425 RE (1 IAR GA -89 85 06 ) 154 2 - S(0 1 N LP E A 6 8 -1 2 16 14 - 18 20 D' ES 4 L 4 - 7 6 5B DE ER CIM111 RR CA 8) 16 0 (30 2 1 -8 - 3 78 UÓS 5 CT FRU 6 NT A 7 -8 S -9 84 86B XARXA DE FIBRA ÒPTICA Cable municipal IMI Cable municipal circulació Id. projecte 550443 Cable municipal 22@ Repartidors Id. punt 5181722 Caixes d'empiulament Altres elements Id. sol·licitud 550443 - 5181722 Nodes WIFI via pública Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 2 CARRER 4 6 8 2 4 -1 0 6 76 12 60 -62 56 -5 14 8 ( 135101) 54 52 50 CARRE 4 R 8 46 5 -12 12 1 -11 9 7 11 11 5 13 - 1 11 1 9 10 -22 4 2 22 07 1 22 6 10 5 8 22 10 3 1 10 0 23 99 97 2 5 23 9 93 4 23 36 1 2 9 - 9 8 238 -240 2 24 9 5) 7 - 301 (16 ÍBIL D IN 5 D' 3 1 R RE CAR DE RER R CA 271 273 DE 26 9 67 - 2 5 6 3 - 2 26 5I6 5I- 2 25 1 -2 6 9 VIA 25 AN GR 7 09 ) 5 4 5 - 2 691 25 ( 53 -2 24 9 ES AN AL XARXA DE FIBRA ÒPTICA AT C Cable municipal IMI S Cable municipal circulació Id. projecte 550443 RT O Cable municipal 22@ C Repartidors Id. punt 5181720 Caixes d'empiulament Altres elements Id. sol·licitud 550443 - 5181720 Nodes WIFI via pública Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 19 -27 1 -17 CARRER DEL MOIANÈS (222603) CARRER DEL 3 1 4 -6B6 2 24 44 2 46 2 60 8 - 2 24 2 26 4 26 2 266 0 27 68 - 2 1 LAO E N LÍ D AU NT P E SA D RER CAR 2 8)0 09 5 (3 24 22 20 16 -18 10 -14 2 -8 94 10 ÉS DR DEAN 6 -8 RAT ER NTS MO -4 DE 2 TGE SSA PA 9 28 6 7 28 3 - 2 -4 28 CU YÀS(096000) XARX1A DE FIBRA ÒPTICA 8 Cable municipal IMI -2 Cable municipal c7ir5culació Id. projecte 550443 Cable municipal2 22@ Repartidors Id. punt 5181724 Caixes d'empiulament Altres elements Id. sol·licitud 550443 - 5181724 Nodes WIFI via pública Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 29 -33 35 37 -43 MOIANÈS (222603) CARRER -23 21 -1 9 15 -13 1 1 -9 5 17 15 13 9 -1 1 5 -7 3 1 3U 1 - 5 -1 5 7 69 6 EL L AR 8 F 10 12 -20 14 DE L -1 2 4 TON 'ABA E D ER NT P SA 14 8 6 - 1 1 DE 0 2 -2 8 22 36 -42 ER ARR 30 - C 34 26 -28 24 Ecologia Urbana Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans Direcció d’Energia i Qualitat Ambiental Enllumenat Serveis afectats d'Enllumenat Públic. 1 9 -1 A D 5 E A TORT(342 1 0 5 A 0 U 4) DE 14U S S S VIA N GRA S ) 09 69 4 (1 XARXA D'ENLLUMENAT Quadres d'enllumenat Tipus alimentació suport: Id. projecte 550443 Trams de línia A - Aèria Suports a façana G - Grapada Id. punt 5181721 47 S Suports a terra S - Soterrada 2 Id. sol·licitud 550443 - 5181721 7 - Altres suports Z - Altres 20 Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 (091709) 8 -14 S S S 4 -6 4 U-6U S S S S S S S S 4 2 - 21 21 21 6 0 S 2 8 - 2 S 21 S S S S S S 16U 10 -16 S S S S S 15C 35 -41 0 2 -6 5 PASS S ATGE DE E D S 2 O 4 S L - S 3 O 0 JARDINS NA (3 DE 2 S 7601) CELESTINA VIGNEAUX (701467) G S CAR 5 G S R S ER 5B-9 S G 9B 11 -1 G 3 DE S 1 S 5 G -17 G S 19 NAV S A 2 R 1 R - A 25 (2 26 S 003) XARXA D'ENLLUMENAT S Quadres d'enllumenat Tipus alimentació suport: Id. projecte 550443 Trams de línia A - Aèria Suports a façana G - Grapada Id. punt 5181719 Suports a terra S - Soterrada Id. sol·licitud 550443 - 5181719 Altres suports Z - Altres 9 -15 Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 A BARTOMEU PI (254905 S ) S S S S S S S S CARRER DEL CORR (0 A 9 L 17 S09) S CARRER S DEL CORR S AL (09170 S9 S ) CA S RRER DEL S CORRAL (091709) 19 -27 1 -17 26U 12 -26 G 8 -10 6 S 51 23 -27 9 4 43 - S 1 -4 33 S G 39I 41I 33U-39U S 25 S B S S 1 -5 94 S 96 RA TE RE CAR 2 S 4 -6 À ) GAV 402 DE (142 RER CAR 8 02) S 24 (14 VÀ 0 -1 6 GA 1 0 2 18 - CARR S 2 E 2 R DE 2 4 E C -2 8 D UY 24 ÀS 20 -22 (0 96000 ) 30 CA 1 2 R 6 3 R - E 1 R 8 14 R E 1 RR 2 4 A 3 C 6 S 8 38 3 - D 1 E 0 ) 6 402 -44 (142 40 À 2 - GAV C 4 U Y S ÀS(09600 0 0) 6 -5 4 XARXA D'ENLLUMENAT Quadres d'enllumenat Tipus alimentació suport: Id. projecte 550443 Trams de línia A - Aèria Suports a façana G - Grapada Id. punt 518S1723 Suports a terra S - Soterrada Id. sol·licitud 550443 - 5181723 Altres suports Z - Altres Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 3 31 -3 -29 27 1 -2 5 2 19 S 17 15 13 9 -1 1 7 -5 1 G 6 -7 8 7 82 80 - 8 S 84 - 8 S 1 (09 2 1 7 -2 0 B 9) -4 1 33 3U S S 9 -3 1 S 2 7 S 2 1 -2 5 2 S S 1 -21 G S 19 S -1 7 11 S 9 S 7 5 3 S 1B 1 1C S 69 46 2 A E LA ÇAN D R 01 ) RERGO 87 AR 2 IBA (2 C RA R E OGU N -95 91 04) (14 25 RER S GA IA 85 -89 S S S ) 50 6 1 2 - 4 (01 ENS ALP 6 8 -1 2 G 4 -1 6 1 18 G 20 D' G G S LE -74 64 S 5B DE ER R CAR 8) 16 0 (30 1 -8 2 -3 78 S UÓ 5 CT FRU 6 T -8 SAN 7 S -9 4 8 86B XARXA D'ENLLUMENAT Quadres d'enllumenat Tipus alimentació suport: Id. projecte 550443 Trams de línia A - Aèria SupGorts a façana G - Grapada Id. punt 5181722 S Suports a terra S - Soterrada Id. sol·licitud 550443 - 5181722 Altres suports Z - Altres Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 2 S CA S RRER 4 S S 6 8 S S S 2 4 0 -16 76 S S 12 60 -62 S 56 - 58 14 S ( 13 S 5101) S 54 S 52 5 S0 E CARRE 4 R 8 46 S -12 5 S 12 1 19 -17 11 S 11 5 13 - 1 1 11 9 S 10 S 24 2 - 2 22 7 0 6 1 22 5 0 8 1 22 3 10 1 10 S 30 2 9 9 97 2 23 95 93 34 S 2 S 6 1 23 -9 89 238 -240 S S 2 24 E S S S E S S S E S S S S 9 5) 7 - 013 S (16 L G ÍBI IN D S S S 5 D' 3 S 1 S S R RRE CA S DE S S S RER R CA S S S S S S 271 273 DE S S 9 7 - 26 S 26 65 2 63 - 2 65 I 5I- 2 25 1 26 9 - VIA 25 AN S S GR S S 9) -25 7 0 69 4 25 5 (1 S S S 53 -2 S 24 9 S ES LA N A XARXA D'ENLLUMENAT AT S C Quadres d'enllumenat Tipus alimentació suport: Id. projecte 550443 RT S Trams de línia A - Aèria CO S Suports a façana G - Grapada Id. punt 5181720 Suports a terra S - Soterrada Id. sol·licitud 550443 - 5181720 Altres suports Z - Altres Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 19 -27 1 -17 CARRER DEL MOIANÈS (222603) CARRER S DEL S S S 3 1 S S S S 4 S -6B6 2 24 24 4 S S 6 24 60 S 8 - 2 24 2 26 4 26 2 266 0 -27 S 68 2 S S S 1 A NOL E LÍ D AU T P S AN E S R D RRE S CA S 2 S 8) 50 (30 9 S S S S S 24 22 20 16 -18 10 -14 S 2 -8 S S S S 94 10 ÉS DR DEAN 6 -8 T RRA SE ONT M -4 DE 2 S GES SAT S PA S 28 9 S 6 7 3 - 28 2 8 - 2 C 4 U YÀ S S(096000) XARX1A D'ENLLUMENAT 28 Quadres d'enllumenat 5T i-pus alimentació suport: 7 Id. projecte 550443 Trams de línia 2 A - Aèria S S Suports a façana G - Grapada Id. punt 5181724 Suports a terra S - Soterrada Id. sol·licitud 550443 - 5181724 Altres suports Z - Altres Data: 22 de gener del 2021 Escala: 1:500 29 -33 35 37 -43 MOIANÈS (222603) CARRER S S S S 23 21 - 19 15 - 3 -1 11 9 5 - 17 15 13 9 -1 1 G -7 5 3 G 1 S 3U S S S 5 1 - S S S S S 5 7 - 1 S S 69 S 6 ELL AR 8 F G 10 S 12 G 20 14 - L DE G -1 2 4 S TO BAN 'A D ERE NT P SA S 14 18 16 - DE S 20 -28 22 36 -42 ER ARR 30 - C 34 26 -28 24 S S S S         Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana D r     d  Pr          r      A  r  16  0 03  - B r               3    6  00     .     .        AR A    S  N    T111 D600A    .    r  S    r     Cota tapa     d         r      r           Cota solera r  r                  d   -                 r     r           r           d        d d   r    P   d  r    r                                        r       r     r            r  r            r        P    d             V     3  TIPUS DE PLÀNOL OBSERVACIONS    r    Clavegueram     r                          r           R    P        d    r       Fibra Òptica     r                         r         r   Aprofitament de recursos hídrics S    r               r      r                      alternatius Mines i refugis de guerra     r                      S  r    d r               d      r   d  R     d  P             r      Recollida Pneumàtica (*)                     dr                 .     .     A        d-   r    .        P        XARXA DE CLAVEGUERAM S   -  P r      r r   r   rr                d  geometria de la xarxa de clavegueram                d r           d  Tipologies de seccions de clavegueram. A          r     r               d    r   d             .     .     A        d-   r    .   .                            r        r   R  r                    r   d     r       r      d    r        rd              .          r       dr       d r-           r    d                     r         d    rr   r-     A r     R  d r.     AR A P AN    ADA -  P      r             Simbologies        r            d        r  d      r   d         r         -  Pla Integral de Codi Codi Codi Codi    .    r         Clavegueram de Barcelona  [HxV] [HxV] [HxV] [HxV]     d d  d     d       r   r    r d     r   dr       d          d                d       r d     d     r            r        rr         .                 -           r     d  r           . P r        dr      r               Plànols de previsió de nous embornals per Districtes     Criteris de densitat de col·locació        r         d    Codi Codi Codi Codi Volum m3 Volum m3 Volum m3 Volum m3 1 d  3                  Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana D r     d  Pr          r    D r     d  Pr          r        A  r  16  A  r  16  0 03  - B r       0 03  - B r               3    6  00          3    6  00     .     .        .     .             -  P r            d d          d                  r   d         r                       r         d    D r     d               rr r R     r   100       3. 0 015 B r       MINES I REFUGIS DE LA GUERRA           3    6   0             r               d  S r     r                 .    .           r         -  S r   d        d         r                 r                     r     .            r    r        d          r    d              r    r                r            d      r   r            r                     d     r       r    d    Ad    r    d              B        d r  4. 0 00  B r                3   56  00 .  Mines:   -         r              d      r     r  d . -  - -                  r                           d   r   d  111. 0 01  B r     .  -    -  P r              r                            .     d    Direcció de Planificació i Innovació.  .A.,    A  r 16   0 03  B r                3    6  00 .  -             plànols de xarxes de fibra òptica Refugis:   r        d   rr      r     -         r            .  -      -         .A.       r  d        r                              r     r   d         d                 d .  CONSIDERACIONS GENERALS:       -         d     dr         d           d  6      . XARXA -                 r         r    d      d           r      rd  d  zona en projecte     r       d     -  P r      r r   r   rr                .A.    r d          r      d    r                    dr                   r  r r       r     r       r    r    r                                 r   d       r           d          r                      r        .           .A.   r  -    r    d  zona en obres. .A.            r    .  -      d d   d              -        r           d  r   r          d  d                             r  . d     r          r       -                  d      r                    d      r      . P r        r- A            rr         .          -    r         Sr. A    M                 .       Sr. V             d  B            d         .    .d         0          . 0 01  B r                3   1 41  7 .      d  3  3 d  3   Senyors/es, a informaci aportada s confidencial i d s e clusiu per al que es sol licita, essent responsabilitat del sol licitant l s indegut de la matei a. ls pl nols que se ls en ia reflectei en la situaci apro imada de les instal lacions de sane ament propietat de l rea etropolitana de arcelona i gestionades per ig es de arcelona. es dades contingudes en aquest escrit i als pl nols tenen car cter informatiu i orientatiu: corresponen a all que es troba registrat als nostres ar ius fins a la data d aquesta notificaci , la qual cosa no pot ser interpretada com una garantia absoluta de respondre amb e actitud a la realitat de la ubicaci de les instal lacions representades. en iament d aquesta informaci no suposa l autorit aci , ni conformitat amb el pro ecte de les obres, ni e onera a aquells qui l e ecutin de les responsabilitats en que incorrin per danys i per udicis a les nostres instal lacions. Si segons el que especifica el Reglament etropolit d abocament d aig es residuals es produei afectaci , caldr sol licitar la corresponent autorit aci a l rea etropolitana de arcelona, arrer , n m. . difici ona ranca , arcelona . l procediment administratiu per obtenir la corresponent autorit aci est descrit a la web http://www.amb.cat. er qualse ol dubte o informaci , es pot adre ar al mail autoritatambiental amb.cat o al tel fon . rea etropolitana de arcelona XARXA DE CLAVEGUERAM: GEOMETRIA LLEGENDA Data: 22-01-2021 XARXA PLANIFICADA XARXA EXISTENT Codi: Magòria Anti-Inundació T10 o Mixta Xarxa Aj. Barcelona Zona en projecte Antiabocament Xarxa altres organismes Zona en obres Projecció UTM. ETRS89 1/2000 Anti-Inundació T>>10 Clavegueró longitudinal particular Coordenada centre: (428264.39; 4580283.2) m. Desenvolupament de la xarxa Xarxa fora de servei LLEGENDA XARXA DE FIBRA ÒPTICA PEL CLAVEGUERAM Data: 22-01-2021 Magòria Xarxa projectada Arqueta de fibra òptica Codi: Xarxa en construcció Projecció UTM. ETRS89 Escala: 1/2000 Coordenada centre: (428264.39; 4580283.2) m. Xarxa existent LLEGENDA XARXA D'APROFITAMENT DE RECURSOS HIDRICS ALTERNATIUS Data: 22-01-2021 Codi: Magòria Xarxa planificada Dipòsit Hidrant Zona en projecte Xarxa projectada Arqueta Sensor piezomètric Zona en obres Projecció UTM. ETRS89 Escala: 1/2000 Xarxa existent Piezòmetre Coordenada centre: (428264.39; 4580283.2) m. LLEGENDA REFUGIS DE GUERRA I MINES A BARCELONA Data: 22-01-2021 Codi: Magòria Refugi de guerra (sense dades geomètriques específiques) Refugi de guerra (amb dades geomètriques específiques) Projecció UTM. ETRS89 Escala:1/2000 Mina d'aigua Coordenada centre: (428264.39; 4580283.2) m. SERVEIS AFECTATS: NºSolicitud: 550443 - 5181722 Solicitant: Cristina Ribera Barneda Descripció: Magòria XARXA DE SANEJAMENT Escala: E 1:500 Data: 1/22/2021 Carrer de Sant Fructuós r i d a RECOMENDACIONES BÁSICAS EN LA REALIZACIÓN DE RECOMENDACIONES BÁSICAS EN LA REALIZACIÓN DE OBRAS CON EXISTENCIA DE RED ELÉCTRICA OBRAS CON EXISTENCIA DE RED ELÉCTRICA     RECOMENDACIONES DE SEGURIDAD RECOMENDACIONES PARA LA REALIZACIÓN DE CATAS 1. Como cumplimiento del art culo 24 apartado 2 de la Ley 31 de 1995 de Realizar las catas manualmente, ayud ndose de la paleta para hacer micro Prevenci n de Riesgos Laborales, les informamos de los riesgos inherentes a catas de 20 cm. de profundidad. la propia instalaci n el ctrica: riesgo de paso de corriente y riesgo de cortocircuito. Se recomienda que la anchura de la cata sea de 60 cm. en el sentido de la canalizaci n y de 50 cm. como m nimo en sentido transversal a cada lado de: 2. El personal que efect e la apertura, en el momento de realizaci n de catas para la localizaci n de cables el ctricos, a ada a su equipo de protecci n La futura traza de la canalizaci n. individual (EPI), elementos que aumenten la seguridad personal ante posibles La cota del eje de la canalizaci n. contactos el ctricos, directos e indirectos, y cortocircuitos, tales como: a) Guantes aislantes que se puedan colocar debajo de los de protecci n RESTITUCIÓN DE LAS PROTECCIONES DE LOS CABLES mec nica. Las l neas el ctricas deben quedar protegidas de posibles agresiones externas, b) Botas aislantes y por ello se han de se alizar y proteger. Una vez se haya descubierto un cable o cables el ctricos se debe restituir las protecciones tal como indica la figura c) Gafas de protecci n siguiente y atendiendo a los procedimientos de EDISTRIBUCI N Redes Digitales S.L.U. DMH001 (MT) y CML003 (BT). 3. Se alizar la zona de existencia de cables. 4. No descubrir los cables hasta que no sea necesario. 5. Mantener descubiertos los cables el menor tiempo posible. 6. Si se ha de trabajar en proximidad de cables descubiertos, taparlos con placas de neopreno y si est n en el paso de personas disponer de elementos que eviten pisar los cables. 7. Sujetar los cables mediante placas de neopreno y cuerdas aislantes, si por motivos de ejecuci n de la obra hubiera cables descolgados, de forma que no queden forzados ni con ngulos cerrados, de forma que mantengan su posici n inicial. 8. Realizar las operaciones 5 y 6 bajo supervisi n de personal cualificado. ϭ Ϯ   RECOMENDACIONES BÁSICAS EN LA REALIZACIÓN DE OBRAS CON EXISTENCIA DE RED ELÉCTRICA   En caso de dudas o configuraciones complejas, consultar con la Zona de Distribuci n correspondiente de EDISTRIBUCI N Redes Digitales S.L.U. Todas estas indicaciones quedan supeditadas a las instrucciones puntuales del personal t cnico de EDISTRIBUCI N Redes Digitales S.L.U. SEPARACIÓN DE SERVICIOS Se debe seguir lo ordenado en el Decreto 120/1992 de 28 de Abril, modificado parcialmente por el Decreto 196/1992, as como lo indicado en la Orden del 5 de julio de 1993 (DOG 1782 11-8-93).  ϯ  Ref: 550443 - 14384639 Plànol AFECTACIÓ AT/MT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428175.14; Y:4580156.97 Ref: 550443 - 14384640 Plànol AFECTACIÓ AT/MT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428175.14; Y:4580283.2 Ref: 550443 - 14384641 Plànol AFECTACIÓ AT/MT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428175.14; Y:4580409.42 Ref: 550443 - 14384642 Plànol AFECTACIÓ AT/MT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428353.64; Y:4580156.97 Ref: 550443 - 14384643 Plànol AFECTACIÓ AT/MT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428353.64; Y:4580283.2 Ref: 550443 - 14384644 Plànol AFECTACIÓ AT/MT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428353.64; Y:4580409.42 Ref: 550443 - 14384639 Plànol AFECTACIÓ BT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428175.14; Y:4580156.97 Ref: 550443 - 14384640 Plànol AFECTACIÓ BT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428175.14; Y:4580283.2 Ref: 550443 - 14384641 Plànol AFECTACIÓ BT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428175.14; Y:4580409.42 Ref: 550443 - 14384642 Plànol AFECTACIÓ BT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428353.64; Y:4580156.97 Ref: 550443 - 14384643 Plànol AFECTACIÓ BT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428353.64; Y:4580283.2 Ref: 550443 - 14384644 Plànol AFECTACIÓ BT 1:500 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428353.64; Y:4580409.42 Ref: 550443 Plànol MAPA ÍNDEX 1:1822 Les dades reflectides en aquest plànol són de caràcter orientatiu i tenen validesa de 3 mesos Data: 22/01/2021 EPSG: 25831 (ETRS89 UTM31) - X:428264.38Y:4580283.19 EDISTRIBUCIÓN Redes Digitales S.L.U. Àrea de Xarxa Ferroviària Dept. d’Inspecció Ferroviària c/ Vergós, 44, (08017) BARCELONA e-mail: mpelagio@fgc.cat Assumpte: Afectació infraestructura d’FGC N/Referència: 550443 Estimats senyors, Barcelona, 22 de Enero de 2021 Per la present els adjuntem un plànol on es troba representada la nostra infraestructura ferroviària, com a resposta del seu escrit on se’ns sol·licita la possible existència de serveis afectats. També els indiquem que les dades facilitades són a títol orientatiu i no es podrà eludir cap responsabilitat al·legant que la informació aportada sigui defectuosa o imprecisa, ja que pot resultar pendent d’actualització del nostre entorn gràfic o per modificacions que es poguessin realitzar en el transcurs d’aquesta petició fins a l’execució del Projecte. Així mateix els informem que segons la Llei 4/2006, de 31 de març ferroviària, per a l’execució d’obres o actuacions dins la zona de protecció i Domini públic ferroviari, caldrà l’autorització d’FGC prèvia presentació dels projectes executius, sens perjudici de la llicència d’obres municipals o d’altres autoritzacions que s’escaiguin. Així, per tal de delimitar les esmentades zones d’afectació del ferrocarril i per tant establir si procedeix l’autorització d’FGC per a l’execució de les obres, ja sigui en trams de línia a cel obert o soterrat, cal que es posin en contacte amb FGC mitjançant el e-mail que apareix a l’encapçalament d’aquest escrit. Ben cordialment, Departament d’Inspecció Ferroviària. Àrea de Xarxa Ferroviària Carrer Vergós, 44 08017 Barcelona www.fgc.cat Projecte: 550443 Punt: 5181721 Àrea d'influència FGC Generalitat de Catalunya Data de lliurament: Departament de Territori i Sostenibilitat Descripció: Magòria Línia elèctrica soterrada Escala 1:500 Direcció General dels Transports i Mobilitat 22 de gener del 2021 Línia elèctrica aèria © Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580156.974 Jardins de Celestina Vigneaux C. de Navarra Projecte: 550443 Punt: 5181719 Àrea d'influència FGC Generalitat de Catalunya Data de lliurament: Departament de Territori i Sostenibilitat Descripció: Magòria Línia elèctrica soterrada Escala 1:500 Direcció General dels Transports i Mobilitat 22 de gener del 2021 Línia elèctrica aèria © Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580283.199 C. de Mandoni Projecte: 550443 Punt: 5181722 Àrea d'influència FGC Generalitat de Catalunya Data de lliurament: Departament de Territori i Sostenibilitat Descripció: Magòria Línia elèctrica soterrada Escala 1:500 Direcció General dels Transports i Mobilitat 22 de gener del 2021 Línia elèctrica aèria © Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580156.974 C. de Sant Fructuós bilí d'I nd . C Projecte: 550443 Punt: 5181720 Àrea d'influència FGC Generalitat de Catalunya Data de lliurament: Departament de Territori i Sostenibilitat Descripció: Magòria Línia elèctrica soterrada Escala 1:500 Direcció General dels Transports i Mobilitat 22 de gener del 2021 Línia elèctrica aèria © Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580283.199 Projecte: 550443 Punt: 5181724 Àrea d'influència FGC Generalitat de Catalunya Data de lliurament: Departament de Territori i Sostenibilitat Descripció: Magòria Línia elèctrica soterrada Escala 1:500 Direcció General dels Transports i Mobilitat 22 de gener del 2021 Línia elèctrica aèria © Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580409.424 Carrer del Moianès rell del Fa C. to ba n de A droe an P S . d e C Calle TORT PE 40 PE 90 14U PE 63 PE 63 NEDGIA CATALUNYA, S.A. i/o GAS NATURAL REDES GLP, S.A. Projecte: 550443 Punt: 5181721 Descripció: Magòria Data de lliurament: 22 de gener del 2021 CANALIZACIÓ DE GAS (Pressió) MATERIAL FV - Fibra de vidre Escomesa .. - Qualsevol PA - Planxa Asfaltada Escala 1:500 Baixa AO - Acer PB - Plom Mitja A BO - Bonna PE - Polietilè Mitja B 47 FD - Fundició Ductil PT - Planxa Encintada Tomas PE Alta A 1 2 FG - Fundició Gris PV - Clorur de Polivinil 340 Alta 1B8 FO - Fibrociment ZD - Desconegut 2 FP - Fundició Precis ZI - No Definit Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580156.974 8 14 15C Calle CORRAL PE 160 Calle GRAN VIA LES CORTS CATALANES PE 200 PE 40 10 16 218 220 216 214 212 41 33 52 0 PE 63 6 41X PE 32 Pasaje S 30 OL 2 S 4 9 O 4 NA 43 23 27 P PE E 6 4 3 51 0 PE 63 PE 110 PE 160 5 5B 9 9B 11 13 15 1 C 7 alle P N E A 1 V 6 A 0 RRA 19 21 25 NI NEDGIA CATALUNYA, S.A. i/o GAS NATURAL REDES GLP, S.A. Projecte: 550443 Punt: 5181719 Descripció: Magòria Data de lliurament: 22 de gener del 2021 CANALIZACIÓ DE GAS (Pressió) MATERIAL FV - Fibra de vidre Escomesa .. - Qualsevol PA - Planxa Asfaltada Escala 1:500 Baixa AO - Acer PB - Plom Mitja A BO - Bonna PE - Polietilè Mitja B FD - Fundició Ductil PT - Planxa Encintada Tomas Alta A FG - Fundició Gris PV - Clorur de Polivinil Alta B FO - Fibrociment ZD - Desconegut Ca FP - Fundició Precis ZI - No Definit lle TORT Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580283.199 Cal F le D B 1 A 50 RTOMEU PI PE 40 PE 16 P0 E 63 PE 160 25B 33U 39U 41I 39I 8 10 6 1 17 19 27 19X PE 63 2 00 TA P FD 3 E ORD E 1 P B10 E alle 63 4 6 0 C PE 9 63 PE 0 300 0 D 3 FD F E 32 P 2 0 30 63 D PE 3 F 63 6 E 63 E E P P P 4 0 10 D 30 PE 1 F 63 PE E 63 3 6 P PE 6 63 PE A GAV P le E 8 l 40PE 30 0 Ca 63 40 FD PE 0 63 1 PE 16 00 2 P FD E 40 PE 40 3 8 40 40 E 6 1 PE PE P 20 22 24 0 30 4 FD 40 2 PE 28 40 7 0 PE 1 1 E 4 1 2 P VA P 0 E 1 2 e G A 2 P 10 ll E Ca P 6 PE 3 E 6633 0 19 3 0 16 D 30 18 E 40 32 F P 1 21 14 C 25 alle 1 1 2 C 2 UY P A 34 E S 1 1 P 6 0 E 0 40 368 8 3 40 6 27 42 PE 40 2 4 44 9 31 2 46 VA A 8 G 0 P 3 4 all e 20 E U C FD 63 NEDGIA CATALUNYA, S.A. i/o GAS NATURAL REDES GLP, S.A. Projecte: 550443 Punt: 5181723 Descripció: Magòria Data de lliurament: 22 de gener del 2021 0 CANALIZACIÓ DE GAS (Pressió) MATERIAL FV - Fibra de vidre 0 305 Escomesa .. - Qualsevol PA - Planxa Asfaltada Escala 1:500 FD Baixa AO - Acer PB - Plom Mitja A BO - Bonna PE - Polietilè Mitja B FD - Fundició Ductil PT - Planxa Encintada Tomas 1 Alta A FG - Fundició Gris PV - Clorur de Polivinil 3 4 Alta B FO - Fibrociment ZD - Desconegut 3 FP - Fundició Precis ZI - No Definit Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580409.424 1 33 3 7 29 2 25 21 19 17 15 13 11 9 7 76 78 80 82 84 88 PE 40 PE 40 2B 2 PE 40 1 5 7 5 3 1B 1 1C 69 1 46 E 40P 40PE 30 0 FD 40 6P3 E PE 9 E 63 P 95 91 40 0 PE D 15 F 9 638 5 PN 8 160E E 40 P P E 63 P 60 E 40 PE 1 P 40 PE 4 2 0 PE 4 6 0 12 E 4 8 N 63 P P 40 PE 6 14 S 16 0 N 1 PE LP E lle A Ca 18 20 PE 63 PE 200 1 PE 200 PE 200 PE C 2 P 00 E a 4 l 0 le INDIB 3 IL PE P 40 E 90 P 5 E P 2 E 0 4 0 0 5S P PE 200 E 40 PE 40 PE 4 P 0 E 40 PE PE 90 4 P 0 PE E 4 4 0 0 PE 7 4 P 0 E 40 PE 40 PE 160 Calle I 9 ND PE IB 4 I 0 L 3 1 PE C 4 a P 0 ll E e 1 M 1 A 0 NDO P N E I 4 5 0 P PE E 6 6 3 3 PE 63 7 PE 9 11 P 0 E 40 P P E E 16 86B 90 0 NEDGIA CATALUNYA, S.A. i/o GAS NATURAL REDES GLP, S.A. Projecte: 550443 Punt: 5181722 Descripció: Magòria Data de lliurament: 22 de gener del 2021 CANALIZACIÓ DE GAS (Pressió) MATERIAL FV - Fibra de vidre PE Escomesa .. - Qualsevol PA - Planxa Asfaltada 40 Escala 1:500 Baixa AO - Acer PB - Plom Mitja A BO - Bonna PE - Polietilè Mitja B FD - Fundició Ductil PT - Planxa Encintada Tomas Alta A FG - Fundició Gris PV - Clorur de Polivinil Alta B FO - Fibrociment ZD - Desconegut FP - Fundició Precis ZI - No Definit Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580156.974 PE 40 PE 40 PE 40 PE 200 PE 40 PE C 4 a 0 lle P G E R P AE 2 0 N 4 00 VIA LES COR P T E S 4 C 0 ATALANES PE 110 84 86 PE 110 PE 40 P8 E2 20 7 0 8 Ca Plle E 1 S 6 A 0 NT FRUCTUOS PE 110 76 PE 32 P P EE 3 9 2 0 PE 110 60 62 PE 63 58 56 74 64 PE 160 Call 5 e 4 SANT FRUCT 5 U2 OS 50 48 46 8 6 4 2 14 12 10 6 4 2 240 238 91 93 95 97 99 101 103 105 107 109 111 0 16 PE FD 200 113 115 117 119 242 121 125 PE 40 236 234 232 230 230B 228 226 218 PE 63 2 PE 63 271 273 PE 63 30 0 FD PE 32 PE 63 PE 40 PE 4 PE 63 P 0 E 4 P 0 E PE 63 40 PE 40 PE 110 PE 40 PE 40 PE 63 PE 63 1 Calle P S P E E P A 4 E 1 0 4 N 0 T 6 0 PAULI DE NOL P A E 40 FD P E 15 4 0 0 PE 40 PE 40 PE PE 1 4 60 0 NEDGIA CATALUNYA, S.A. i/o GAS NATURAL REDES GLP, S.A. Projecte: 550443 Punt: 5181720 Descripció: Magòria Data de lliurament: 22 de gener del 2021 PE P 2 CANALIZACIÓ DE GAS (Pressió) MATERIAL FV - FibraE d 4e0 vidre 00 Escomesa .. - Qualsevol PA - Planxa Asfaltada Escala 1:500 Baixa AO - Acer PB - Plom Mitja A BO - Bonna PE - Polietilè Mitja B FD - Fundició Ductil PT - Planxa Encintada Tomas Alta A FG - Fundició Gris PV - Clorur de Polivinil Alta B FO - Fibrociment ZD - Desconegut FP - Fundició Precis PE 63 ZI - No Definit Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580283.199 Calle MOIANES PE 160 FD 200 PE 63 249 25 P 3E 160 255I 265I 255 257 25 P 9E 16 2 0 61 Calle 2 6 G 3 RAN V 2 I 6 A 5 LES CO 26 R 7TS CA 26 T 9ALANES FD 300 PE 200 PE 63 PE 40 PE 40 AO 12" PE 200 Calle GRAN P P E V IA PEE 6 6 3 L E 903 S CORTS CATALANES PE 40 6B 6 4 2 266 1 3 268 270 40 26PE 4 PE 63 262 248 260 246 244 242 22 20 18 16 14 10 2 8 PE 160 1 17 19 27 19X PE 63 00 TA 12 D 3 F RDE lle BO a 10 C 40 FD 300 E 40 P 8 PE 0 D 30 0 F PE 4 6 20 0 ES PE NDR A E 40 E D 15 P RAT SER 40 NT PE O 0 aje M 40 E 4 s P E P Pa E P 90 PE 63 28 PN 2 2 63 Calle SANT PERE D'ABANTO 14I E 40 P E 40 P 16 18 AO 16" 14 8 P P E E 4 6 40 0 2 4 12 4 Calle SA 3U NT PERE PE 40 D'AB NEDGIA CATALUNYA, S.A. i/o GAS NATURAL REDES GLP, S.A. AN Projecte: 550443 Punt: 5181724 Descripció: Magòria Data de lliurament: 22 de gener del 2021 TO CANALIZACIÓ DE GAS (Pressió) MATERIAL FV - Fibra de vidre Escomesa .. - Qualsevol PA - Planxa Asfaltada Escala 1:500 AO - Acer PB - Plom PE 63 Baixa Mitja A BO - Bonna PE - Polietilè Mitja B FD - Fundició Ductil PT - Planxa Encintada Tomas Alta A FG - Fundició Gris PV - Clorur de Polivinil Alta B FO - Fibrociment ZD - Desconegut FP - Fundició Precis ZI - No Definit 2 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580409.424 29 33 35 37 43 FD 300 Calle MOIANES Calle MOIANES 2 4 1 PE 40 3 PE 63 5 P P EE 4 6 0P 3E 7 63 9 PE 63 11 13 PE 63 PE 40 17 281 15 2 A 7 O 5 16" 13 9 11 283 287 7 5 289 3 1 13 5 15 19 23 21 69 15 0 8 FD LL RE 10 A alle F C 12 50 FD 1 0 15 14 FD E 40P PE 63 N 63 P 36 42 30 34 28 26 24 C 2 E TORT 3 247 2 218 ES AN 199 L 220 TA 216 197 A C 214 TS OR VODAFO C IAN E ONO, S.A.U. 212 Data de lliurament: 195 V 210 22 de gener del 2021 Magòria V Projecte: 550443 Punt: 5181721 CANALITZACIÓ ARQUETA 40x40 ARQUETA DOBLE 60x120 GTIPUS DE SUPERFÍCIE 181POSTE ARQUETA 60x60 ARQUETA DOBLE 70x140 ALH (vorera lloseta hidràulica), ALE (vorera lloseta especial) CA (capa asfàltica), CAE (capa asfàltica especial) PH (perforació horitzontal), GP (grapeat a pont) XARXA AEREA LOCALITZACIÓ ARQUETA GA (galeria), BH (base formigó) RC (creuament de carrer), RCP (creuament de carretera) TI (terra interurbana) T (terra o jardí), GR (grava) LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580156.974 CE CORRAL GV VIA CORTS CATALANES 48 27 50 PE 25 SOLSON 23 A 43 27 45 47 25 51 49 53 23 57 19 19 5 7 9 11 39 8 11 1 16 15 13 15 C 21 142 E NA 4 V19 18 AR 17 R 19 A 21 3 20 22 21 24 17 26 VODAFONE ONO, S.A.U. Data de lliurament: 22 de gener del 2021 Magòria Projecte: 550443 Punt: 5181719 CANALITZACIÓ ARQUETA 40x40 ARQUETA DOBLE 60x120 TIPUS DE SUPERFÍCIE 2 POSTE ARQUETA 60x60 ARQUETA DOBLE 70x140 ALH (vorera lloseta hidràulica), ALE (vorera lloseta especial) CA (capa asfàltica), CAE (capa asfàltica especial) PH (perforació horitzontal), GP (grapeat a pont) XARXA AEREA LOCALITZACIÓ ARQUETA GA (galeria), BH (base formigó) RC (creuament de carrer), RCP (creuament de carretera) TI (terra interurbana) T (terra o jardí), GR (grava) LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580283.199 CE BARTOMEU PI 74 89 DETA R 31 85 O 96 CR B 69 20 76 76-78 00000 1 78 2 27-29 87 18 4 39 29 23 80-82 1 6 1 14-16 21-25 A 16 8 82 AV G 3 25 84-88 E 9110 12 C 19 18 37 5 17 12 5355 7 86 15 8 9 24 13 10 88 24 22 9 20 6 11 24-26 11-17 7 20-22 A 26 GAV 1513 18 22 2-4 4 32 30 E C 19 G12-20 19 16 1 17 C 14 E C 12 334 21 U 25 YAS 10 38 36 8 40 23 6 42-44 27 2 46 VA 29 E G A 44 C 31 VODAFONE ONO, S.A.U. Data de lliurament: 22 de gener del 2021 Magòria Projecte: 550443 Punt: 5181723 1 CANALITZACIÓ ARQUETA 40x40 ARQUETA DOBLE 60x120 TIPUS DE SUPERFÍCIE POSTE ARQUETA 60x60 ARQUETA DOBLE 70x140 ALH (vorera lloseta hidràulica), ALE (vorera lloseta especial) CA (capa asfàltica), CAE (capa asfàltica especial) PH (perforació horitzontal), GP (grapeat a pont) 48 XARXA AEREA LOCALITZACIÓ ARQUETA GA (galeria), BH (base formigó) RC (creuament de carrer), RCP (creuament de carretera) TI (terra interurbana) T (terra o jardí2), G7R (grava) LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580409.424 NSE E A LP C 242 ES AN 3 TAL A S C 1 RT CO S A 238 C TUO VI 2 240 E V I 64-74 C G 236 ND 3 FRU 247 IBI NT 91 234 4 L L S A 93 C 5 95 232 97 5 6 99 40 230 101 42 8 103 228 76 44 105 46 42 226 107 10 48 44 7 50 224 46 52 54 48 222 CE 50 12 IND 54 9 78 IB 52 12 IL 111 S 2 80 TUO 14 UC 113 218 14 5 T FR 115 AN S 220 84 L 117 C 4 7 60 9 86 119 60 6 VODAFONE ONO, S.A.U. Data de lliurament: 121 62 22 de gener del 2021 Magòria 64 Projecte: 550443 Punt: 5181722 CANALITZACIÓ ARQUETA 40x40 ARQUETA DOBLE 60x120 TIPUS DE SUPERFÍCIE 8 POSTE ARQUETA 60x60 ARQUETA DOBLE 70x140 ALH (vorera lloseta hidràulica), ALE (vorera lloseta especial) CA (capa asfàltica), CAE (capa asfàltica especial) PH (perforació horitzontal), GP (grapeat a pont) XARXA AEREA LOCALITZACIÓ ARQUETA GA (galeria), BH (base formigó) RC (creuament de carrer), RCP (creuament de carretera) TI (terra interurbana) T (terra o jardí), GR (grava) LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580156.974 GV VIA CORTS CATALANES ONI AND L MC 4 27 8 28791 271 2 273 273 22 3 271 25 1 20 269 18 23 16 267 270 263-265 268 19 19 12 265 140 259 ES AN 1 TAL A S C 2 RT 266 255 261 C O 264 4 V VIA 3 G 262 4 4 21 251 253 257 249 248 6 2 17 246 24V4ODAFONE ONO, S.A.U. Data de lliurament: 22 de gener del 2021 Magòria Projecte: 550443 Punt: 5181720 CANALITZACIÓ ARQUETA 40x40 ARQUETA DOBLE 60x120 TIPUS DE SUPERFÍCIE POSTE ARQUETA 60x60 ARQUETA 2DO4BL2E 70x140 ALH (vorera lloseta hidràulica), ALE (vorera lloseta especial) CA (capa asfàltica), CAE (capa asfàltica especial) PH (perforació horitzontal), GP (grapeat a pont) XARXA AEREA LOCALITZACIÓ ARQUETA GA (galeria), BH (base formigó) RC (creuament de carrer), RCP (creuament de carretera) TI (terra interurbana) T (terra o jardí), GR (grava) LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580283.199 CL MOIANES GV VIA CORTS CATALANES A NOL I D E AUL NT P E SA C TA RDE 57 S R BO DRE 19 C N 69 A T DE 17 RRA 13 12 36 38 E NTS 39 MO 15 43 PJ 11 13 10 9 11 9 8 37 22-28 26 G1128-18 5 18 3 7 16-18 18 21 34 30 14 32 14 10 289 8 12 2875 6 28 2 26 10 283-287 4 11 281 6 275-281 26 VODAFONE ONO, S.A.U. Data de lliurament: 22 de gener del 2021 1 Magòria Projecte: 550443 Punt: 5181724 24 CANALITZACIÓ ARQUETA 40x40 ARQUETA DOBLE 60x120 TIPUS DE SUPE4RFÍCIE POSTE ARQUETA 60x60 ARQUETA DOBLE 70x140 ALH (vorera lloseta 8hidràulica), ALE (vorera lloseta especial) CA (capa asfàltica), CAE (capa asfàltica especial) PH (perforació horitzontal), GP (grapeat a pont) 27 XARXA AEREA LOCALITZACIÓ ARQUETA GA (galeria), BH (base formigó) RC (creuament de c2arr78er)19, RCP (creuament de carretera) TI (terra interurbana) T (terra o jardí), GR (grava) LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN2 U7N1 VALOR OR2IEN2T7AT3IU. Escala: 1:500 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580409.424 CL MOIANES CL MOIANES LL AR E L FC TO BAN D'A ERE NT P A CL S 10642 C TORT 153 462 4.0* 15 15 18420 247 181 2.6* 14 2.8* 1.25* CR GEN 3160 (ID 4344286) 11.5.35** CR GEN 2367 2(IcD 4344289) . UR 20 m. 1c. PVC 7 21280 m. 216 2142 DIRECCIÓ CREACIÓ DE XARXA CATALUNYA Data de lliurament: 550443 -5181721 22 de gener del 2021 Projecte: 550443 Punt: 5181721 Magòria EIX CANALITZACIÓ DE 12 CONDUCTES DE P.V.C EIX CANALITZACIÓ DE 4 CONDUCTES D'URALITA EIX CANALITZACIÓ DE 8 CONDUCTES DE CIMENT CÀMARA DE REGISTRE SUBTERRÀNIA Nº 1964 ARQUETA DE REGISTRE SUBTERRANEA Nº 1967 CANALITZACIÓ EN PROJECTE XARXA SOTERRADA POSTE FUSTA POSTE FORMIGO/ALTRES LA SITUACIÓ I PROF12UN8901342D71953ITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580156.974 C CORRAL 32c. CC 135 m. G.V. CORTS CATALAN 1 E 2 Sc. CC 162 m 1 . c. PVC 9 3 m 2. c. CC 118 m. G.V. CORTS CATALANES . .2 7 1 m 3 . PV C_ 6c 3495137 39 6540862 41 PT 43 GE SO 45 LS 24 2O375N 47 A 39 49 2573 51 12719 5 4331 6 2c. PVC 7 39 15 m 2. 180 c. P ARQ I GEN S/NV9 C(I 4D 4344684) m. 113 1426 15 642 513 C ARQ I GEN ICT (ID 434 4N6A52) 17 VARRA 19 218024 2315 139175513 26 191 Data de lliurament: 25 DIRECCIÓ CREACIÓ DE XARXA CATALUNYA 28 550443 -5181719 22 de gener del 2021 Projecte: 550443 Punt: 5181719 Magòria ARQ I GEN S/N (ID 4344703) EIX CANALITZACIÓ DE 12 CONDUCTES DE P.V.C EIX CANALITZACIÓ DE 4 CONDUCTES D'URALITA EIX CANALITZACIÓ DE 8 CONDUCTES DE CIMENT CÀMARA DE REGISTRE SUBTERRÀNIA Nº 1964 ARQUETA DE REGISTRE SUBTERRANEA Nº 1967 CANALITZACIÓ EN PROJECTE XARXA SOTERRADA POSTE FUSTA POSTE FORMIGO/ALTRES 16204 LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580283.199 C BARTOMEU PI 10c. CC 129 m. 2c. PV 1 C c. 7 U m R . 88 m. C CORRAL 2c. PVC 7 m. TA 46 E 2 94 D BOR 875 1 A 331 3.3* R 96 CT 69 786 2.5* CR GEN 374 (ID 4344216) 20 . m. ARQ I GEN C24 470 m6 (ID 4344215) . 8 m 297 11 2mc. PV 2 VC 0 R 1 . U 2c. P 802 1 C 1c 18 P.V . m ARQ I GEN S/N 21 (4 c C ID4 4344719) 1 . P V . 2c 58 m 6 1 2351 U R 164 84 A . 1c . 9 m . GAV 80 m 8VC C UR 3 19 9531 P V c. m. c. ARQ I G2Ec.N P S/CN 22 (ID 4344817) 1 16402 5 17 88 7 15 . 9 2c . m . P1 V3 1 m 4 C 14 ARQ M S./ NP V (CI D1 4m3.44510) C 4c 11 1802 2180 c. C . 22 10 4 m ARQ D SP/VNCm .(ID 4344718) 9 ARQ M S/Nc .( ID2 4344752) 24 .2 1 3 m VC 7 2 . P 6 24 VC 2c P 286 . 2c 15371 20 VA 531 42 A C G 22 19 32 30 18 2 2 c2 129751793 c .c . . P 2 P c . V 16 . P PV VVCCC_ C 4_ 1_m1.1 79 C ARQ DM 1V6C5 218. .8( 81I D1 1m mm1 . m P .8039345) 213 . . CU 14 2c . YAS 34 12 36 10 38 8 ARQ H 110901.7 (*ID 4344465) 25 40 CR gBR 375 (ID 4344213) 6 0.8* 442 27 5 24 2391 ARQ HF S/N (ID 4344716) A GAV 3 C 2 2 5408 DIRECCIÓ CREACIÓ DE XARXA CATALUNYA ARQ HF S/DNa t(caI .Dd Pe 4 ll3iu4r4am71en7t): VC 550443 -5181723 22 de g1en0e mr del 2021 46 Projecte: 550443 Punt: 5181723 Magòria . ARQ M 139 (ID 73972815) 3439751 EIX CANALITZACIÓ DE 12 CONDUCTES DE P.V.C EIX CANALITZACIÓ DE 4 CONDUCTES D'URALITA EIX CANALITZACIÓ DE 8 CONDUCTES DE CIMENT CÀMARA DE REGISTRE SUBTERRÀNIA Nº 1964 ARQUETA DE REGISTRE SUBTERRANEA Nº 1967 CANALITZACIÓ EN PROJECTE XARXA SOTERRADA POSTE FUSTA POSTE FORMIGO/ALTRES LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 39 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428175.136 Y: 4580409.424 1c. UR 88 m. 2c. PVC 19 m. 2c. UR 16 m. 2c. PVC 3 m. C GAVA 2c. PVC 11 m. VC 7 m.2c. P 9 m . C PV 2c. . m 1.8 2 C_ . P V 2c RRE AY A E G RR CA 2 11 m. 2c. PVC_1. m. . PVC_1. 81 2 m.2c VC . P 2c 10 m. VC S c. P EN 2 AL P C 1.7* 1.5 4.0* 1 24380 2 C 2 IN c. 236 D PV IB C 91 4 5 234 ARQI LI GEN S/Nm .(I3D 3628799) 93 95 232 1.5* 5 97 99 230 1860 74 64 101 11.7.675** CR GEN 1120 (ID 4344288) 103 0.6* 228 105 226 107 0.6* 46 2242 1.1* 48 76 7 50 52 1.25* 109 C 4519573 IND 12 IB 9 I 54 11.5.35** L CR GEN 2367 2(IcD 4344289) 111 . UR 20 m. 13 87280 C 14 M 1153 2 ANDONI 5 1197 4 m. 6 c 6 . 864 C 586 CC V 79 P 8 9 ARQ DF 1333c7.2 (ID 4344804) 0.m9.5* 6 86 12513 DIRECCIÓ CREACIÓ DE XARXA CATALUNYA Data de lliurament: 550443 -5181722 22 de gener del 2021 Projecte: 5504463 02Punt: 5181722 Magòria 8 EIX CANALITZACIÓ DE 12 CONDUCTES DE P.V.C EIX CANALITZACIÓ DE 4 CONDUCTES D'URALITA EIX CANALITZACIÓ DE 8 CONDUCTES DE CIMENT CÀMARA DE REGISTRE SUBTERRÀNIA Nº 1964 ARQUETA DE REGISTRE SUBTERRANEA Nº 1967 CANALITZACIÓ EN PROJECTE XARXA SOTERRADA POSTE FUSTA POSTE FORMIGO/ALTRES LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580156.974 G.V. CORTS CATALANE 6 Sc. CC 49 m. 2c. UR 20 m. G.V. CORTS CATALANES 2c. PVC 34 m. 2 C c. S PV A C N 3 T m F. RUCTUOS C SANT FRUCTUOS 1c. UR 12 m . m.1 _3.2 7 c. P VC 6 2c. 1.5* PVC_1.8 26 m. 1.4* 3 1.2* 22 271 273 0.6* 2.2* CR gABP 4517 (ID 4344455) 1 20c..8 U*R 2 20 6 1 .m0 3.4* .* 2537 1.2532*.45* CR GEN 3158 (ID 4344224) 0.6* 0.65 186 26708 2697 01.8.55 1.1 21719 2653 1.725 CR GEN 2018.973 (ID 3628524) 14 102 25691 1.6 CR GEN 2462 (ID 4344287) C 1.5 SAN 1 266 T 2 P 1.9 AUL 4 264 c I . D P E 2557 VC N 2 O c 7 . 7 L URm A . 1.2* 4 21 262 m. 8426 253 251 246524608 12.09 6 249 246 197513513 DIR2E4C4CIÓ CREACIÓ DE XARXA CATALUNYA Data de lliurament: 550443 -5181720 22 de gener del 2021 ARQ I GEN S/N (ID 434P47V0C3 )18 m. Projecte: 550443 Punt: 5181720 2c. Magòria CR GEN 3159 (ID 4344291) 242 EIX CANALITZACIÓ DE 12 CONDUCTES DE P.V.C EIX CANALITZACIÓ DE 4 CONDUCTES D'URALITA EIX CANALITZACIÓ DE 8 CONDUCTES DE CIMENT CÀMARA DE REGISTRE SUBTERRÀNIA Nº 1964 ARQUETA DE REGISTRE1 S.5UBTERRANEA Nº 1967 CANALITZACIÓ EN PROJECTE XARXA SOTERRADA POSTE FUSTA POSTE FORMIGO/ALTRES 1.7* LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUEST DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580283.199 32c. CC 135 m. 1 1 0 0 c c . . P C V C C 1 1 7 7 0 1 m m . . G.V. CORTS CATALANES 2c. UR 16 m. 2c. UR 25 G m .V . . COR 2c T . S PV C C A 8 2c T m. . UR A 25 m L . ANES 2c. PVC 34 m. G.V. CORTS CATALANES 6c. CC 142 m. . UR 9 m. 2c 6c. CC 56 m . C MOIANES 7 m. 2c. PVC TA . m. E m 0 94 RD 40 1 BO c. CC VC 124608 A 10 2c. P CTR 69 m. 17 2.5* C 56 CR GEN 374 (ID 4344216) V c. P 2 346802 15 12 . ARQ I GEN 9IC mT1 (3ID 4344866) C 13 . P V ARQ H 12249 2(IcD 4344865) 11 341973 10 ARQ I GEN ICT 9(ID 4344867) 9 ARQ H 12537 ( I1D m 4 .344713) ARQ M S/ 0C. . PN V (I3D* 4344463) 2c 8 22846 5 ARQ H 12250 (ID 4344869) 2c. P 1.6* VC 0.6* 18 CR GEN 2423 (ID 4344219) 20 m. 3 ARQ H 12249-BIS (ID 4344868) 2c. UR 38 18 m. 213 16 35 3042 14 1795 12 289 C ARQ I GEN 5881 (ID 4344222) S 6 23931 ANT 1.75* PER 180 28357 E 24 286 D'A ARQ HF S/N (ID 4344716) BA 2 N c 3 . T P O 6 2c ARQ ICT 16455 1(795I VD . 13C _17892641) P 1 V . C 8 2 10 ARQ I GEN 588 22 m (.ID 4344223) c. P m DIRECCIÓ CREACIÓ DE XARXA CATALUNYA Data de lliurament: VC 10 ARQ ICT 17894 .(ID 22437425) 2c 24 278179 m 550443 -51819724 . P 275 22 de gener del 2021 . Magòria V Projecte: 550443 Punt: 5181724 ARQ M 139 (ID 73972815) C 24 2 9 1.5* EIX CANALITZACIÓ DE 12 CONDUCTES DE P.V.C 7 c. EIX CANALITZACIÓ DE 4 CO P mN.DUCTES D'URALITA EIX CANALITZACIÓ DE 8 CONDUCTES DE CIMENT CÀMARA DE REGISTRE SUBTERRÀNIA Nº 1964 V ARQUETA DE REGISTRE SUBTERRANEA Nº 1967 CC_ANALITZACIÓ EN PROJECTE XARXA SOTERRADA POSTE FUSTA POSTE FORMIGO/ALTRES 1 LA SITUACIÓ I PROFUNDITAT DE LES INSTAL·LACIONS REFLEXADES EN AQUES.8T 2DOCUMENT NOMÉS TENEN UN VALOR ORIENTATIU. Escala: 1:500 6 m. Coordenades del centre del plànol ETRS89 UTM 31 X: 428353.636 Y: 4580409.424 2c. PVC 11 m. 2c. PVC 53 m. 1c. PVC_1. 2 8 c 2 . P m V. C 8 m. 2c. PVC 34 m. 32c. CC 110 m. 2c. PVC 29 m. m. m . C 2 R 45 PV L c. U 2 c. L 2 AR E 0 m . 2 C F VC P 2c. 2c. PVC 2 m. 6 m . 1 VC 2c. P . 6 m C c. P V 2 . 6 m VC P 2c . 6c. CC 64 m. C MOIANES 6c. CC 142 m. C MOIANES VC 7 m.2c. P VIII. ANNEXES A.1 SERVEIS EXISTENTS A.2 INFORME D’ARQUEOLOGIA A.3 PROGRAMES FUNCIONALS Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 36/38 De la majoria de refugis es coneix la ubicació aproximada, i una part del recorregut. És difícil tenir coneixement dels accessos, ja que alguns projectes no es van realitzar en la seva totalitat. Els primers refugis antiaeris construïts varen ser dissenyats per a la seva futura IPAOBR-3142 reutilització, principalment eren galeries de mina que servirien per incorporar-les a la xarxa del clavegueram de la ciutat. Els primers de Sra. Neus Aleu Vilà grans dimensions, es varen condicionar amb les planxes de formigó Direcció de Serveis de Planejament Urbanisme-Ecologia Urbana armat, per a la seva utilització com a banys públics, biblioteques o Ajuntament de Barcelona aparcaments. La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als PROJECTE: PROJECTE D’ORDENACIÓ DEL SECTOR 3 DE MAGÒRIA. CAMPUS barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els MAGÒRIA: CONNECTA-4, DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC. ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques. EMPLAÇAMENT: Carrer del Corral, 1-27 / carrer del Moianès, 1-27 / Gran Via de les Per la informació recollida a l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Corts Catalanes, 207-247 (Districte de Sants-Montjuïc) Barcelona, podria tractar-se dels següents refugis: En relació a la seva petició d’informació sobre l’actuació que s’ha de dur a terme al Refugi núm. 05991 Gran Via de les Corts Catalanes, 232 sector 3 de Magòria (carrer del Corral / carrer del Moianès / Gran Via de les Corts Refugi núm. 05722 Carretera de la Bordeta Catalanes) (Districte de Sants-Montjuïc), el Servei d’Arqueologia de Barcelona Refugi núm. 02553 Carrer de Gavà, 55-91 informa: D’aquests refugis només se’n té referència per la seva inclusió en un Que per la informació conservada al Centre de Documentació d’aquest llistat de refugis existents a la ciutat de Barcelona, i de la majoria Servei i a la Carta Arqueològica de Barcelona consta que el lloc on s’ha de d’aquests es desconeix el seu accés, les dimensions i el recorregut. realitzar l’obra es troba a prop d’una àrea d’expectativa arqueològica, en un Cal tenir en compte que algunes descripcions sobre els refugis només indret on es té constància de l’existència de diversos elements patrimonials esmenten el carrer on es troben, sense ubicar el punt exacte dins el i arqueològics. traçat del carrer, i molts d’aquests es van ramificant pel subsòl i poden 1. Arran dels atacs aeris a la població durant la guerra civil (1936-1939), la aparèixer en àrees allunyades de l’accés, i inclús poden aparèixer nous Generalitat va organitzar la Junta de Defensa Passiva que s’havia accessos no documentats. d’encarregar de la construcció de refugis antiaeris. Per a la construcció d’aquests refugis es feia un projecte inicial i era una brigada d’obrers de Que un cop consultada la documentació aportada relativa al projecte la pròpia Generalitat, i més endavant del propi ajuntament, qui d’obra, es constata que els treballs a executar a l’àmbit esmentat, tot i s’encarregava de la seva construcció. A mesura que anava avançant la comportar una excavació del subsòl, aparentment no suposaran cap guerra, foren els mateixos ciutadans els que en feien l’execució seguint els models establerts per la Generalitat. A Barcelona se’n construïren al 1 voltant de 1.400. Carta Arqueològica de Barcelona (http://cartaarqueologica.bcn.cat/2316) 2 Carta Arqueològica de Barcelona (http://cartaarqueologica.bcn.cat/2287) 3 Carta Arqueològica de Barcelona (http://cartaarqueologica.bcn.cat/1860) afectació dels elements suara esmentats, atès que es troba a una distància prudencial i no queda afectat per la futura obra. Cal tenir en compte que malgrat no consti l’existència de cap resta arqueològica a la zona afectada pel projecte, no implica que no n’hi pugui haver, sinó que senzillament es tracta d’una zona de la ciutat poc estudiada a nivell arqueològic. És per tot això que : Considerem que l’obra es pot dur a terme sense el seguiment de cap tècnic especialitzat en arqueologia i sense cap tipus d’estudi previ. En tot cas, d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, l’aparició imprevista d’algun element d’interès o d’un possible refugi antiaeri haurà de ser comunicat immediatament al Servei d’Arqueologia de Barcelona (93 256 68 97). En el cas que es produeixi alguna modificació del projecte caldrà comunicar-ho d’immediat al Servei d’Arqueologia de Barcelona per si s’escau iniciar el procediment establert pel decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. Ho informem als efectes oportuns Carme Miró i Alaix Barcelona, 20 de gener de 2021 VIII. ANNEXES A.1 SERVEIS EXISTENTS A.2 INFORME D’ARQUEOLOGIA A.3 PROGRAMES FUNCIONALS Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 37/38 Pla Especial i de Millora Urbana per a la regulació del Sector 3 de Magòria - Barcelona 38/38