CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU - PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE Febrer 2022 REDACCIÓ NABLABCN STUDIO Marina Cervera, Arquitecta i Paisatgista Josep Mercadé, Arquitecte i Enginyer de Camins Canals i Ports MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 1. EVOLUCIÓ PAISATGÍSTICA I DE LA FORMA URBANA DINS L’ÀMBIT DEL 22@ 2. CRITERIS PER CONSOLIDAR I CONSERVAR ELS TEIXITS, ELS EDIFICIS 1.1. Geomorfologia de l’àmbit i permanència de les traces agrícoles ............................................ 4 D’HABITATGE I ACTIVITAT QUE CONFIGUREN LA IDENTITAT HETEROGÈNIA DEL 1.1.1. DELTA DEL BESÓS, DINÀMICA COSTERA I LLACUNES MAJOR I MENOR .......................................................... 4 PAISATGE URBÀ DE L’ÀMBIT ............................................................................... 14 1.1.2. EIXOS TERRITORIALS HISTÒRICS: EL CAMÍ DE ST JOAN AL MAR, LA CRTA DE MATARÓ, LA CRTA DE FRANÇA, 2.1. Criteris patrimonials ............................................................................................................... 14 EL CAMÍ ANTIC DE VALÈNCIA I LA CRTA DEL TAULAT ................................................................................................... 5 2.1.1. MANTENIMENT DE 1.1.3. DEL REC COMTAL A LA SÈQUIA DEL BORBÓ: AGRICULTURA INTENSIVA, SÈQUIES I TAULATS ................... 6 LES CONDICIONS I 1.2. Primers assentaments urbans dins un context de disseminats industrials ................................... 7 CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES DELS EDIFICIS CATALOGATS .............................................................. 14 1.2.1.SOBRE L’EIX DE SANT JOAN DE MALTA (ANTIC CAMÍ DE ST MARTÍ DE PROVENÇALS A LA PLATJA) ........... 8 2.1.2. PRESERVAR LES CONTINUÏTATS QUE AFAVOREIXEN LA LECTURA DEL PAISATGE URBÀ: L’INTERÈS DELS FRONTS HETEROGENIS ................................................................................................................................................... 14 1.2.2. LA PLATA, TEIXIT RESIDENCIAL REPRESENTATIU DE LA ORDENANÇA DE 1859 ............................................ 8 2.1.3. LES REMUNTES EN RELACIÓ ALS FRONTS HETEROGENIS ......................................................................... 15 1.2.3. TRULLÀS, TEIXIT INDUSTRIAL I RESIDENCIAL RESILIENT A LES TRACES AGRÍCOLES ANTERIORS A L’ EIXAMPLE: ELS PASSATGES DE TRAÇAT AGRÍCOLA. ........................................................................................................................ 8 2.2. Criteris de representativitat tipològica de teixits o traces en la construcció de la identitat urbana 1.2.4. SOBRE L’EIX PERE IV ................................................................................................................................................ 9 16 1.3.L’arribada de l’Eixample en el marc de l’agregació de Sant Martí de Provençals (1897) com a base 2.2.1. REPRESENTATIVITAT DEL TEIXIT EN L’EVOLUCIÓ URBANÍSTICA I EN LA LECTURA DE L’ESPAI URBÀ I LES d’un teixit de continuïtat entre el Poblenou, les barriades i les fàbriques. ........................................... 9 SEVES TIPOLOGIES CARACTERÍSTIQUES ORIGINALS ................................................................................................ 16 2.2.2. LES TRACES DEL PATRIMONI AGRÍCOLA, HIDROLÒGIC I INDUSTRIAL EN EL PAISATGE URBÀ ............. 17 1.3.1. ADAPTACIÓ DELS VAPORS TÈXTILS HISTÒRICS A LA NOVA ORDENACIÓ. RECONEIXEMENT DE LES ZONES INDUSTRIALS EXISTENTS AL POBLE NOU ....................................................................................................................... 9 2.3. Criteris de sostenibilitat integrats ........................................................................................... 17 1.3.2. EL RECONEIXEMENT D’EDIFICIS SINGULARS PATRIMONIALS LLIGATS AL COOPERATIVISME OBRER I A LES COLÒNIES INDUSTRIALS .................................................................................................................................................. 10 3. ESTRATÈGIES PER A LA PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI I EL 1.3.3. EL PASSATGE COM A UNITAT DE COMUNITAT RESIDENCIAL EMBEGUDA EN LA NOVA ORDENACIÓ: ELS PAISATGE ................................................................................................................ 19 PASSATGES DE TRAÇAT AGRÍCOLA (CAMINAL, IGLESIAS, TRULLÀS, GENERAL BASSOLS) VERSUS PASSATGES ALINEATS TRAMA CERDÀ (KLEIN, TREBALL, MASOLIVER, MASDERODA,TAULAT) .................................................. 10 3.1. Claus d’ordenació .................................................................................................................. 19 1.3.4. LA INDUSTRIALITZACIÓ VINCULADA AL FERROCARRIL I L’ARQUETIP DEL XAMFRÀ ............................... 11 3.2. Fronts ..................................................................................................................................... 19 1.4. Consolidació del caràcter industrial i densificació urbana intensiva ...................................... 11 3.3. Conservació de façanes i Remuntes ..................................................................................... 20 1.4.1. LES ORDENANCES MUNICIPALS DE LA CIUTAT DE BARCELONA DE 1932 I LA REFORMA DE 1942 ....... 12 3.4. Criteris per a la redacció dels Estudis de Paisatge Urbà ...................................................... 20 1.4.2. PLA COMARCAL DE 1953, LA ZONA DE MITJANA INDÚSTRIA, I EL PLA PARCIAL DEL SECTOR LEVANTE SUD DE 1961 12 1.4.3. EL PLA GENERAL METROPOLITÀ DE 1976 I EL 22@ ...................................................................................... 13 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................ 22 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ................................................................................... 24 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 Annex. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS 1. EVOLUCIÓ PAISATGÍSTICA I DE LA FORMA URBANA DINS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – L’ÀMBIT DEL 22@ PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC Una visió panoràmica i cronològica de les transformacions paisatgístiques de l’àmbit del Poblenou Aquest document se centra en l’estudi del patrimoni arquitectònic i paisatgístic del l’àmbit 22@ per 22@ ens permetrà entendre les dinàmiques de relació entre geomorfologia, infraestructures i a destil·lar un conjunt de criteris guia que informin la posterior definició de les condicions d’edificació assentaments, que han sedimentat en complex mosaic del paisatge urbà actual. i de protecció urbanística dels teixits i les edificacions de l’àmbit. Recular en el temps permet identificar els teixits representatius de cada moment, caracteritzant La metodologia consisteix en una doble lectura que integra l’anàlisi des de l’escala de ciutat i des tipologies arquitectòniques singulars i reconeixent patrons de paisatge recurrents per a consolidar i de la tipologia arquitectònica de conforma els teixits urbans. En el primer cas, s’ha realitzat una conservar els elements que configuren la identitat heterogènia del Paisatge Urbà de l’àmbit de la revisió extensiva de les cartografies disponibles, així com un buidat de la bibliografia especialitzada. MPGM. En el segon cas s’ha procedit a revisar i sistematitzar el casos particulars, illa per illa, per a avaluar- A continuació es desgranen el moments clau en la transformació de l’àmbit a partir de l’anàlisi de la ne les característiques arquitectòniques i tipològiques, així com el seu encaix en l’entorn més geomorfologia i les primeres traces agrícoles; els primers assentaments urbans; el desplegament immediat. de l’Eixample; i la consolidació del caràcter industrial. El document s’estructura en tres apartats: (1) Evolució paisatgística i de la forma urbana dins l’àmbit 1.1. Geomorfologia de l’àmbit i permanència de les traces agrícoles del 22@; (2) Criteris per consolidar i conservar els teixits i els edificis d’habitatge i activitat que configuren la identitat heterogènia del Paisatge Urbà de l’àmbit; i (3) Estratègies per a la protecció El present informe té per objecte fer una anàlisi de tots aquells aspectes ambientals que incideixen i conservació del patrimoni i paisatge. 1.1.1. Delta del Besós, dinàmica costera i llacunes major i menor Els àmbits de la Llacuna i Provençals es troben al Baix Pla de la unitat morfològica coneguda com el Pla de Barcelona, sota del graó barceloní. El sector del Baix Pla es forma a partir de la dinàmica deltaica del riu Besòs i, per tant, presenta nombroses llacunes i terrenys pantanosos que s’assecaren progressivament mitjançant sèquies per obtenir terrenys més aptes per a la ramaderia i l’agricultura. Els límits del Baix pla respecte l’Alt pla és un esglaó quaternari que es corresponia al perfil antic de la costa catalana en aquell indret. La presència d’aquesta falla ha determinat el procés d’antropització marcant el límit on es van assentar les infraestructures de comunicació durant la romanització del territori. Cal destacar infraestructures viàries o hidràuliques com la Via Augusta o el Rec Comtal a partir del segle XI, que canalitzava l’aigua del riu Besòs des de Montcada. L’anomenat graó barceloní, entre les terres del delta i les terres continentals, separa l’Alt pla i el Baix pla i en la seva intersecció es va desenvolupar la primera ocupació humana. Entre el Baix Pla i la línia de costa en transformació permanent, es constata com a partir de l’època baix medieval es va accelerar l’aportació de materials al·luvials per part de rieres i torrents. Així, les aigües d’escorrentia que baixen des de les estivacions de Collserola i els corrents marins propis de la dinàmica litoral van anar constituint un territori de maresmes, llacunes, dunes i sorrals a la part més baixa. El Baix Pla s’articula per cinc cursos d’aigua perpendicular a la línia de la costa, que de Barcelona a Badalona són: la riera d’en Malla, la riera de Milans, la riera del Bogatell, el torrent de la Guineu i Figura 1. Buits i plens de l’àmbit 22@ (Font: Elaboració pròpia) la riera d’Horta. Són les anomenades rieres altes que creen cons de dejecció sobre el Baix Pla a partir del graó barceloní. Aquesta particularitat geomorfològica ritmarà la futura estructura agrícola del Baix Pla de binomis riera alta-camí, sovint interceptats per les dinàmiques de les dunes litoral, creant llacunes i aiguamolls. 4 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 Cal referir-se a dues llacunes de major dimensió que acabaran definint la identitat del Baix Pla: la de 1208. La Torre de Sant Joan, situada a l’actual nucli històric del Clot –l’edifici és avui l’Escola llacuna major o Llantana i la llacuna menor. La Llantana s’alimentava de la riera del Bogatell i la Casas-, va arribar a tenir una gran extensió que anava des del Rec Comtal fins al mar. És el àmbit riera de Milans, mentre que la llacuna menor o feia, al seu torn, del torrent de la Guineu. d’influència es dividia en tres parts: l’Hort de l’Hospital, el Camp i el Prat (Fuguet, 2018). Si bé les dues primeres fan al·lusió a l’àrea hortícola formada gràcies al Rec Comtal, la part més propera a Durant un temps la Llacuna Major s’alimenta, també, del rec Comtal. Un rec d’abastament d’aigua la costa, “el Prat”, era de terres fondes i pantanoses que es van cedir en cens per a pastures; un ús potable per a la ciutat de Barcelona, provinent de Montcada, que té per antecedent l’aqüeducte romà que es va estendre en aquesta zona baixa, plana i plena de llacunes, quan el municipi de Barcelona de Montcada. El traçat del rec Comtal ressegueix el graó barceloní fins al portal nou de Barcelona, la destinà a pasturatges comunals per al bestiar que es consumia a la ciutat (Carreras Candi, 1916). esdevenint una infraestructura cabdal per al posterior desenvolupament de l’agricultura del Baix Pla. La importància de la Torre de Sant Joan en l’articulació del territori es pot constatar en la cartografia més antiga que s’ha conservat de la zona de Sant Martí. En el plànol dels terrenys de la Granota i el Joncar aixecat el 1819 pel geòmetra Ignacio Mayans s’aprecia com la Torre situada al límit superior es comunicava amb la costa gràcies a l’ alineació de l’antic camí de Sant Joan fins al mar; que a partir de 1859 es va convertir en el carrer Sant Joan de Malta. Figura 2. Reconstrucció cartogràfica de la llacuna a l’època medieval per part de Josep de la Vega i Gómez (1993); còpia parcial del plànol del setge de Barcelona de 1697 de Gianola i Gazan (Font: AHCB, 02510) No obstant això, l’acció antròpica deuria tenir un paper gens menyspreable en el reompliment dels espais lacunars ja des d’època romana, permetent progressivament l’explotació agrària de l’espai i, en conseqüència, l’avançament de la línia de costa (Checa, 2000). Es té constància de la concessió feta per Ramón Berenguer el Vell al municipi de Barcelona per a fer ús com a terra de pastures d’aquest territori, encara pertanyent a Sant Martí de Provençals i la seva parròquia constituïda l’any Figura 3. Plànol que manifesta el terreny anomenat la Granota i el Juncar, signat per Ignacio Mayans, geòmetra reial, Josep Mas i Vila i José Alier (font: AHCB) 1105. A partir d’aquell moment l’ús agrícola començarà a desenvolupar-se com motor econòmic d’aquest territori fins al segle XVIII, consolidant-se un estructura agrícola de masies com la Can Amb directriu Barcelona-Besós, hi trobem tres grans eixos territorial: el camí de França (passant Canals o Can Taulat d’en Llimona. Les terres d’horta i regadiu es situaran en les immediacions del rere la serralada de Marina), el camí ral o crta de Mataró (Pere IV) i els camins litorals (la crta del rec comtal, generant una parcel·lari agrícola característic, de peces llargues i estretes, que és Taulat sobre la duna litoral i el camí antic de València darrera la Llacuna major). reconeixible en les traces que incorporen els teixits urbans. El camí França o antic camí ral de Sant Andreu, absorbit per la Meridiana, constitueix el límit oest 1.1.2. Eixos territorials històrics: el camí de St Joan al mar, la crta de Mataró, la crta de de l’àmbit de la MPGM. França, el camí antic de València i la crta del Taulat La carretera de Mataró, projectada pels enginyers militars el 1763, segueix el traçat del camí ral que Aquesta complexa matriu d’aiguamolls, terres humides i dessecades per a l’agricultura es veu donava sortida a Barcelona en direcció a Mataró i França per davant de la serralada de Marina. Es estructurada per un conjunt d’eixos territorial sobre els quals es desenvoluparan els futurs tracta del carrer Pere IV, una via principal d’accés a la ciutat consolidada per la planificació viària a creixements. partir de 1761 –data del Pla radial de carreteres reials a Espanya. Aquest eix anava a buscar el gual de de Sant Adrià per superar el riu Besòs (Palet/Riera Mora, 1992), mentre el trencall de l’antic camí En direcció muntanya-mar cal destacar el camí de Sant Joan del Clot al mar. Un dels primers de València resseguia la Llacuna Major fins a la línia de la costa. establiments importants és, precisament, la Torre de Sant Joan del Clot de l’Orde de l’Hospital des 5 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 Per sota de la carretera de Mataró quedaven altres camins de marina, de formació més moderna els objectius d’aquesta interessant intervenció d’obra pública adreçada al sanejament dels terrenys, que recorrien el Baix Pla amb les seves traces adaptades per evitar el caràcter pantanós del terreny. però es podria fer la hipòtesi d’una operació lligada a la millora dels terrenys immediats a la El camí antic de València i la crta Taulat, situada sobre la duna litoral, configuraven les dues vies construcció de la Ciutadella militar per la part de la platja de llevant. En tot cas, es bastiren edificis litorals més exposades i més incertes de sortida de Barcelona cap a Mataró. És molt remarcable de tir en el lloc que es va conèixer com a Camp de la Bota o el bastió de Fort Pienc. Aquestes com apareixen ja en els mapes antics del segle XVII, les traces són representades amb molta implantacions van de la mà de la desviació de la riera de Malla i la seva posterior canalització, precisió en el plànols de la ciutat a partir de la dècada de 1925. L’anomenat Plànol Martorell, aixecat constituint l’esmentada sèquia del Borbó, ara Av del Bogatell. De fet, el curs de la riera d’en Malla per l’Oficina del Pla de la Ciutat, revela com trams d’aquestes variants segueixen físicament deuria actuar de límit quan es va decidir construir els priemers equipaments de la ciutat de Barcelona presents a la morfologia urbana de l’actual de Sant Martí. Aquest és el cas dels vials del Camí Antic fora muralles, com van ser el Llatzeret (casa de la Quarentena), a partir del 1724, o el primer de València i del Passatge de la Marina. Cementiri, el 1775, bastit sobre la duna litoral. Gràcies també a l’aixecament del “Lever-nivelé” fet per l’exèrcit francès a escala 1:1.000 entre 1823 i 1827, es pot veure la configuració de la sèquia “de Borbón”, la seva connexió amb el torrent de Bogatell i com travessava la carretera reial de Mataró just al seu començament, pel pont dels Àngels. La precisió topogràfica d’aquest plànol amb la incorporació de les corbes de nivell descriu el tipus de terreny on hi havia el Cementiri i el Llatzeret –en aquell moment, en ruïnes-, format per sorres i dunes; en canvi, els camps apareixen a la part superior dels sorrals, a banda i banda de la sèquia. La millora introduïda per la sèquia “de Borbón” va afavorir clarament l’expansió de l’agricultura intensiva de regadiu i de secà. Figura 4. Plànol topogràfic de la ciutat de Barcelona (Vicente Martorell, 1931) 1.1.3. Del Rec Comtal a la Sèquia del Borbó: Agricultura intensiva, sèquies i taulats Un dels altres elements que configuren el territori de Sant Martí és la intersecció dels camins amb els cursos d’aigua que solcaven en perpendicular el terreny per desaiguar al mar. Els topònims de la Granota i el Joncar al·ludeixen clarament al caràcter pantanós de les terres baixes, un fet geològic molt dinàmic i canviant en el temps. Ara bé, l’actual topònim de la Llacuna és testimoni de la importància de les llacunes que ocupaven l’àrea compresa aproximadament entre els actuals carrers de Pere IV, Almogàvers i Llacuna, al costat occidental de la Rambla del Poblenou. La presència d’aiguamolls i llacunes havia allunyat la pressió antròpica de la primera línia de mar fins la transformació del Baix Pla, que s’iniciarà a partir de 1714. D’acord amb les dades proporcionades per Francesc Carreras Candi al seu volum dedicat a Barcelona dins la Geografia General de Catalunya, l’antiga Llacuna, anomenada del Joncar al segle XVIII, va ser objecte d’un projecte de dessecació portat a terme per l’enginyer militar d’origen flamenc Jorge Prospero Figura 5. Plànol que compren el cultiu regable del rec comtal en el terme municipal de Sant Martí de Provençals. Tomás Soler i Ferrer, 1836 (Font: Arxiu històric del Poblenou) Verboom el 1716, projecte conegut com la sèquia “de Borbón”. No es coneixen més dades respecte 6 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 Al Baix pla de llevant, el plànol que millor representa les línies de construcció del territori agrícola és el plànol del Rec Comtal del 1836, un veritable cadastre hidràulic, format per una tirallonga de camins, masies, basses, rieres molins, cases, etc. (Mangue, 2011). L’estructura de les parcel•les de terra tenen una morfologia rectangular amb una orientació general mar-muntanya –o costa-interior- que aprofita el pendent natural del terreny així com els cursos naturals de les rieres. La força d’aquesta estructura parcel•lària de divisió del sòl lligada a la tècnica d’irrigació decantada secularment va actuar en certa forma de mur de contenció davant l’avanç de la retícula del Pla Cerdà em el territori de Sant Martí. Per altra banda, i aquest ha estat un tema posat en relleu per Jordi Díaz, les fàbriques contenien espais dedicats a jardins, fet que va contribuir a preservar les superfícies verdes i plantades de Sant Martí (Díaz, 2016). 1.2. Primers assentaments urbans dins un context de disseminats industrials Els treballs d’enginyeria que dessecaren la Llacuna progressivament marquen l’inici d’un procés de divergència entre dos àmbits que identificarem com a l’àmbit sud de Llacuna i l’àmbit nord de Provençals, que es correspondrien als identificats com a subàmbits 22@ sud i 22@ nord respectivament. En el cas de l’àmbit sud, els terrenys guanyats a l’aigua varen acollir l’activitat industrial de la ciutat de Barcelona, mobilitzant fàbriques d’indianes del Paral·lel a aquesta nova ubicació. Entre 1719 i 1849 la transformació d’aquest àmbit es veurà acompanyada d’un increment notable de la població, passant de 53 a 900 cases, i del naixement del barri del Poblenou (1840-1850). La matriu agrícola cedirà a les noves directrius generades pel Pla Cerdà, pels assentaments industrials i els primers assentaments residencials. Aquests primers barris es situen fora de l’àrea de la servitud militar del non aedificandi i fora de l’espai ocupat anteriorment per la Llacuna. S’entén així la morfologia del Poblenou, estructurant-se linealment sobre l’eix de St Joan de Malta i els barris dels Trullàs i de la Plata, a sobre i a sota de la Llacuna Major respectivament. En canvi, l’àmbit nord manté l’activitat agrícola com a principal actiu i marca d’identitat. Fins i tot en la seva posterior industrialització, l’existència d’un teixit empresarial que utilitzava la producció agrícola com a base dels seus negocis. Així ho explica Andreu Isern en el seu article sobre la persistència del Poblenou rural (Icària, 19, 2014) per posar en valor les empreses agrícoles que van sorgir des de finals del segle XIX en un context eminentment rural. Destaquen dues empreses com van ser Semillas Fitó i Ca l’Agustí les quals segueixen presents a Provençals. A continuació es descriuen els principals eixos inductors de les formes de creixement que transformaran l’àmbit. Figura 6. plànol geomètric del terme jurisdiccional de Sant Martí de Provençals (Pedro Moreno Ramirez, 1871) 7 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 1.2.1.Sobre l’Eix de Sant Joan de Malta (antic camí de St Martí de Provençals a la Platja) regulada per una alçada màxima de 16m (PB+3), una ocupació del 50% i una fondària màxima de 14m. Aquesta paràmetres d’ordenació definiran la seva identitat que s’ha preservat fins als nostres El 1854 es va obrir el carrer Sant Joan de Malta, sobre del camí de St Martí de Provençals a la dies, convertint-se en el seu millor actiu. Platja, des de la Torre de Sant Joan. A la mateixa època s’obre la Plaça Isabel, des del 1868 Plaça Prim. El plànol del terme de Sant Martí de Provençals de 1851 de Llorenç Presas I Puig mostra els teixits urbans incipients al voltant de la plaça Prim, en el creuament entre Sant Joan de Malta i el Camí del Taulat. Aquest és el primer teixit urbà de Poblenou. Posteriorment, com es visible en el plànol dels voltants de Barcelona aixecat per ordre del govern per la formació de l’eixample Ildefons Cerdà 1855, els creixements fora del nucli de Sant Martí de Provençals, es produiran en forma de suburbana sobre l’esmentat eix de Sant Joan de Malta (actual carrer Marià Aguiló) que enfila almenys quatre barris reconeguts de nord a sud: el Camp de l’Arpa, el Clot, La Llacuna i Icària, tots en el límit del non aedificandi de la zona de límit militar. La concentració d’habitatges sorgida al sud del terme de St Martí de Provençals fou anomenada Taulat o Poblenou, posteriorment, el 1855, Idelfons Cerdà es referia al barri com a Icària, inspirat en el socialisme utòpic. En una barriada treballadora com la del Poblenou, el cooperativisme tingué forta implantació. El 1876 va néixer L’Artesana i el 1890 La Flor de Maig, que arribaria a ser una de les cooperatives més importants del país, fins i tot amb granges pròpies a Cerdanyola. Les cooperatives de consum eren muntades i gestionades pels obrers mateixos, que intentaven ajudar- se comprant menjar a preu més econòmic, i també liderant en el camp cultural i social. Més enllà de la urbanitat del Poblenou s’esmenten vuit barriades exteriors de Poblenou que tenien personalitat pròpia: la Llacuna, el Taulat, la Plata, Trullàs, la França Xica, amb urbanització consolidada; i tres de construcció informal, el Darrera del Cementiri, Pequín i el Somorrostro. La proximitat a les indústries de blanqueig i estampat així com l’accés a l’aigua i a millors condicions de vida afavoreixen el creixement demogràfic i el desenvolupament industrial. La transformació dels paisatges d’aiguamoll a agrícola és radical sota els efectes de la sèquia del Borbó al segle XVIII, i la segona grans antropització es produeix sobretot sobre l’actual territori de el Parc i la Llacuna i Vil·la Olímpica amb la industrialització. Les terres sota el graó Barceloní i Pere IV, més ben irrigades i fèrtil presenten més resiliències dels usos agrícoles, mentre aquelles entre Figura 7. Els Cinc nuclis del Terme Municipal de Sant Martí de Provençals 1888 Pere IV i el camí del Taula, passen amb facilitat de taulat a camps d’indianes i posteriorment a acollir 1.2.3. Trullàs, teixit industrial i residencial resilient a les traces agrícoles anteriors a l’ naus industrials. Així doncs, aquesta revolució industrial als territoris de Sant Martí es tradueix en Eixample: Els passatges de traçat agrícola. un creixement ràpid del teixit residencial que es materialitza pocs anys despès en dues noves barriades externes a Poblenou com es visible en el plànol geomètric del terme jurisdiccional de Sant La complexitat de la història d’oposició al Pla Cerdà ha estat analitzada per diversos autors que Martí de Provençals de Pedro Moreno Ramírez (1871). Es tracta dels barris de la Plata, antic carrer coincideixen a asseverar que les resistències al projecte aprovat el 1859 es van fer fortes per un Wad-ras, actualment Dr.Trueta i del barri del Trullàs, respectivament en els actuals barris del Parc i conjunt de raons, entre les quals hi ha la magnitud superficial del municipi, les preexistències com la Llacuna i el Poblenou. a testimonis del territori d’horta i taulat i, d’una manera decisiva, els interessos particulars dels fabricants que començaven a instal·lar-se a l’aleshores municipi de Sant Martí. La inèrcia 1.2.2. La Plata, teixit residencial representatiu de la ordenança de 1859 vertebradora de les vies de comunicació existents com ho era la Carretera de Mataró va determinar En el cas de la Plata, la particularitat morfològica prové de l’acceptació de les “Ordenances que els conjunts industrials s’adaptessin bàsicament a la seva alineació conjuntament amb la Municipals de Construcció de Barcelona i Pobles que es troben compresos en l’Eixample - 1859” geometria determinada per les orientacions del parcel·lari agrícola, de les canalitzacions per part del municipi de Sant Martí de Provençals. S’estableix, així, un assentament fora del hidràuliques i, fins i tot, de les vies d’accés als camps. Poblenou, si bé connectat a ell per l’eix Taulat, on es concentren els obrers dedicats a fer botes de La visió de les primeres ortofotos fetes en el barri de la Llacuna permeten comprovar aquest fet i, al vi i aiguardent. La proximitat al port de Barcelona i a les indústries determina l’origen d’un barri costat dels passatges ortogonals derivats de la partició de les illes Cerdà (Mas de Roda a la Plata), documentat amb aquest nom des de 1872 per la revista l’Eco del Taulat. La forma urbana resultant, sobresurten els passatges dels traçats agraris en el barri de Trullàs que segueixen l’orientació del articulant les dimensions del nou eixample Cerdà amb alguns passatge preexistents, es veu 8 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 parcel·lari agrari i, per tant, són previs a l’extensió del Pla Cerdà; són, per exemple, els passatges de la Carretera de Mataró (Carrer Pere IV) i d’altres traces existents. La persistència de l’eix Pere del Camp, Caminal, Iglésies i Trullàs, entre altres. IV polaritzarà el desenvolupament urbà formal que es desdibuixa en la seva vessant muntanya amb la proximitat de l’eix ferroviari Meridiana; i en la seva vessant mar a l’eix ferroviari de la costa i les 1.2.4. Sobre l’eix Pere IV barriades de barraques del Somorrostro i Pequín. Com explica l’historiador Francesc Caballé, les transformacions urbanes de Sant Martí van estar Tanmateix, són els eixos vertical de la Rambla del Poblenou i Marià Aguiló, sobre les quals marcades per les preexistències però també pels nous edificis i conjunts industrials que s’anaven s’estructura el barri del Poblenou, els que acabaran fent efecte frontera en l’extensió de la trama aixecant. Per fer front a la manca de control urbanístic, el 1879 l’arquitecte municipal Pere Falqués Cerdà. Un cop més, la divergència entre l’àmbit sud de desenvolupament industrial seguint les illes va presentar el pla general de Sant Martí el qual va dibuixar un seguit de noves alineacions que Cerdà contrastarà amb la resistència de la matriu agrícola de l’àmbit nord. modificaven el planejament oficial del Pla Cerdà per tal de conservar la integritat de la Carretera de Mataró (Carrer Pere IV) i altres traces existents. Una operació de consens que avui caracteritza De l’expansió de la trama cerdà es detalla, a continuació, elements, arquetips i normativa urbanística l’urbanisme de certs indrets del Poblenou (Caballé, 2000). que han contribuït a la construcció d’un eixample Barceloní heterogeni, contraposat al model residencial de l’eixample central. La continuïtat i realineació de Pere IV han estat els elements centrals per la seva persistència. El fet de ser la gran via de sortida de la ciutat de Barcelona fins a l’obertura de la Gran Via de les Corts Catalanes i la obertura d’altres carrers de l’eixample que no tenien continuïtat, el van convertir en eix territorial imprescindible fins als anys seixanta. Sobre aquest eix històric si varen implantar els primers grans vapors, estratègicament situats entre la crta de Mataró i la sèquia de Llacuna, i entre el torrent del Bogatell i la riera d’Horta. D’aquest primer moment de grans recintes fabrils envoltats de tàpies, amb jardins interiors, colònies residencials i naus industrials, se’n conserven peces com l’Escocesa, Can Ricart i ca l’Alié. A partir de la consolidació del Poblenou, l’encreuament de St Joan de Malta amb Crta de Mataró concentrarà agrupaments residencials de major nivell adquisitiu, al voltant de l’àrea de la Llacuna. D’aquests “quatre cantons” considerats el carrer Gran de Poblenou on predominen el comerç, els edificis d’habitatge i les primeres entitats socials i recreatives de les classes populars, s’estén sobre de l’eix Pere IV un front residencial discontinu. A l’extrem nord, Pere IV s’integrarà amb els vapors preexistents, mentre que al costat sud dotarà d’una nova façana al barri del Trullàs fins a arribar a la seva intersecció amb la línia ferroviària, on predominaran edificis industrials, magatzems i petits tallers. Els fronts de caràcter més residencials responen, majoritàriament, a una tipologia de PB+4. Posteriorment, amb l’arribada de l’Av Diagonal, que comportarà l’alteració d’algunes peces del patrimoni industrial sobre de Pere IV, posa de relleu el potencial formal i funcional de Pere IV i la importància de la seva història fabril dins del desenvolupament de la ciutat de Barcelona. 1.3.L’arribada de l’Eixample en el marc de l’agregació de Sant Martí de Provençals (1897) com a base d’un teixit de continuïtat entre el Poblenou, les barriades i les fàbriques. El propi Idelfons Cerdà, com a gestor de l’Eixample en el període 1860-65, va estar al darrera de la implementació del seu projecte com a Enginyer del Govern Civil. El seu Pla d’alineacions a través Figura 8. Plànols de Sant Martí de Provençals 1894 del sistema de reparcel·lació guiava la obtenció de llicències d’edificació segons el criteri de les seves ordenances. Cal assenyalar que la quadrícula que Cerdà escull com a millor sistema de 1.3.1. Adaptació dels vapors tèxtils històrics a la nova ordenació. Reconeixement de les mobilitat per connectar el territori geogràfic s’adapta a algunes vies preexistent, que en el nostre zones industrials existents al Poble nou àmbit serien Rambla del Poblenou, Marià Aguiló (Magrinyà, 2009). La localització dels vapors sobre l’àmbit es definia per la seva relació amb l’aigua i amb les vies Addicionalment, el 1879 l’arquitecte municipal Pere Falqués va introduir, encara, un seguit de noves principals de connexió territorial. És per això, que les directrius que adopten sobre el Baix Pla són alineacions que modificaven el planejament del Pla Cerdà, amb la finalitat de conservar la integritat majoritàriament agrícoles, paral·leles o perpendiculars al rec Comtal. 9 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 Les dimensions i direccionalitat dels vapors sovint excedeixen i desafien la mida i directrius de l’intervies cerdanià, de manera que, sovint, la trama ortogonal perd continuïtat. La dificultat de permeabilitat dels itineraris ciutat-Besós beneficien un viari estructurant molt limitat. Encara ara, només la triada de carrers Llull, Taulat i Pere IV, permeten l’enllaç entre barris: Ciutat Vella, Poblenou i la Mina. De fet, el Pla d’Enllaços de León Jaussely (1903) ja definia aquest tres eixos com a xarxa bàsica estructurant per a permetre la mobilitat paral·lela a la costa. No obstant això, en els darrers anys, aquest patrimoni industrial s’ha anat fragmentant i circumscrivint a la trama Cerdà, a canvi de la subsistència de les parts edificades més emblemàtiques dels vapors. 1.3.2. El reconeixement d’edificis singulars patrimonials lligats al cooperativisme obrer i a les colònies industrials La colònia industrial, com a conjunt urbanístic propietat d’una empresa proveint habitatges als seus treballadors dins d’un conjunt amb edificis de serveis i equipaments propis de l’activitat productiva, són un arquetip recurrent en aquest àmbit. Els teixits residencials d’alineació agrícola o cerdà configuren un capital patrimonial ordinari a preservar. Són casos reconeguts i reivindicats a nivell veïnal, les cases de l’Escocesa o del carrer Pujades entre ciutat de Granada i Roc Boronat. Per altra banda, l’entramat cultural obrer i popular es va formar gràcies al moviment associacionista Figura 9. Habitatges de l’Escocesa (Font: Ajuntament de Barcelona) i cooperatiu que va arrelar a Barcelona i als antics pobles del Pla des de mitjan segle XIX. El cooperativisme té gairebé 145 anys al Poblenou. Eren associacions de caràcter solidari d’ajut i socors mutu que, com bé indiquen Iván Miró i Jordi Garcia, sorgiren per fer front a les dificultats del 1.3.3. El passatge com a unitat de comunitat residencial embeguda en la nova proletariat industrial per acabar convertint-se en institucions socials de primer ordre. Entre les ordenació: els passatges de traçat agrícola (Caminal, Iglesias, Trullàs, General primeres cooperatives de consum fundades a la ciutat hi havia l’Artesana del Poblenou, de 1876. El Bassols) versus passatges alineats trama Cerdà (Klein, Treball, Masoliver, 1890 es va fundar la “Societat Cooperativa d’Estalvi i Consum La Flor de Maig” que va arribar a ser Masderoda,Taulat) una de les grans cooperatives barcelonines i va obrir diverses sucursals tant al barri com a altres indrets de la ciutat. Expropiada el 1947, va esdevenir Ateneu popular el 1978. Dues figures Dins del patró del passatges s’hi distingeixen els passatges històrics i de nova creació, que poden importants del Poblenou com van ser el periodista Josep M. Huertas Claveria i l’historiador Manuel caracteritzar-se, alhora, pels seus usos majoritaris (residencial o terciari), així com per la seva Arranz van jugar un paper clau en aquest procés. Actualment, la seu central de la Flor de Maig al directriu longitudinal generadora (seguint el parcel·laris agrícola perpendicular al Rec Comtal o carrer Doctor Trueta amb Passatge de Bori és un espai autogestionat per l’Ateneu popular Flor de seguint les directius de l’Eixample Cerdà). Podem destacar-ne les següents tipologies: Maig després de ser reobert el 2008 gràcies a la pressió veïnal (Morte, 2018). ▪ Els passatges en cul de sac. El passatge ara privatitzat rere Can Tiana, actualment Universitat de Barcelona, o el passatge d’Ali- Bei, que ens recorda que el carrer Tànger era Ali Bei no fa gaires anys, en són exemples. ▪ Els passatges construïts al voltant dels camins o parcel·les agrícoles: el passatge Ratés, d’Iglèsies, General Bassols i la part informal del carrer Emília Coranty dins de Can Ricart o tots els camins passatges interiors de l’Escocesa, o el carrer dels Ferrers sobre Palo Alto. ▪ Els passatges de terç de illa Cerdà: passatge Foret, carrer Bolívia, Auger, Jubany i Marroc entre Rambla Prim i carrer Maresme; els passatges conformats com a suburbana de gra petit sobre els camins a la fàbrica, com és el cas del passatge Caminal i les seves ramificacions. ▪ Els passatges de mitja illa horitzontals que rectificaven “ortogonalment” camins històrics però que han quedat sota rasant dels carrers de l’Eixample Cerdà. Alguns exemples els trobem: al passatge del Treball i del Coll sobre el camí de Marina que resseguia la llacuna menor; al passatge Klein que rectificava el camí paral·lel a la sèquia de Llacuna; o al passatge Taulat que es proveïa de l’aigua de la sèquia de l’Isidret. 10 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 ▪ Els passatge verticals a mitja illa. Es tracta de passatges com el de Bori i Masoliver, així com Les indústries que encara ara formen part del patrimoni catalogat despleguen edificis de gran interès el de Sant Joan de Malta, retallat per l’eix del carrer Sant Joan de Malta, després Claudi arquitectònic, ajustats urbanísticament a la trama cerdà. En són exemple: Can Gili Vell (1876), La Aguiló, que despleguen una façana interrompuda però interessant de teixit històric sobre la Fàbrica de Galetes Solsona (1892), La Sibèria (1910), les Naus Ametller (1917) o les indústries plaça de Valentí Almirall. Waldes (1919). El reconeixement el xamfrà a 45º acabà essent un argument projectual recurrent tant en les indústries pioneres com a les peces d’interès del patrimoni arquitectònic racionalista modern. El xamfrans del Baix Pla sud s’especialitzen en ser porta d’entrada simbòlica i real del complexos i edificis industrials. Singularitzen l’entrada, l’edifici administratiu a més alçada que s’allargassa després com a tapia en les façanes a carrers ortogonals del conjunt de naus industrials o elements construïts del recinte. Un bons exemples d’aquesta característica són l’edifici de xamfrà de l’ Antiga Unión Metalúrgica, al carrer Pamplona 103, la fàbrica de Gel la Sibèria, al carrer Dr. Trueta 103, o la Galetes Viñas SA, al carrer Almogàvers 125-9. Figura 10. Estructura de Passatges (Font: JLP + NablaBCN) Figura 11. Xamfrà Antiga Unión Metalúrgica, al carrer Pamplona 103, la fàbrica de Gel la Sibèria, al carrer Dr. Trueta 103; Galetes Viñas SA, al carrer Almogàvers 125-9. 1.3.4. La industrialització vinculada al ferrocarril i l’arquetip del xamfrà Des de 1859, amb les “Ordenances municipals de construcció de Barcelona i pobles que es troben 1.4. Consolidació del caràcter industrial i densificació urbana intensiva compresos en l’eixample. Ildefons Cerdà”, trenta anys abans de l’agregació del municipi de Sant Martí de Provençals a Barcelona s’està treballant per un encaix urbanístic que permeti l’arribada de Al llarg de la història del Baix Pla, la lluita contra les inundacions ha estat una constant. L’origen la malla cerdà com a matriu on inserir-hi les barriades històriques i els grans conjunts fabrils. deltaic i llacunari d’aquest àmbit ha condicionat la seva aptitud a l’hora de suportar teixits de caràcter L’aixecament el 1858 de l’àrea non aedificandi, juntament amb l’arribada del ferrocarril, amb la línia residencial. La proximitat al ferrocarril i als cursos d’aigua propicien el desenvolupament d’usos de Mataró de 1848, marquen la vocació territorial de l’àmbit sud, que es concebrà com una zona industrials que es consolidaran amb força al llarg del segle XX fins al desenvolupament del Pla d’indústria i logística situada entre l’estació del Clot (1851), l’estació de Poblenou (1886), l’estació Especial de Clavegueram de 1888 i la construcció del col·lectors de Vila Olímpica i Poblenou, que de França (1929), l’estació del nord (1852) i el Port van resoldre el problema de les inundacions en aquests sectors. L’impuls dels Jocs Olímpics, resolent els gran problemes infraestructurals del Baix Pla (Ferrocarril del costa i sanejament) obrirà La indústria, els tallers i el sector logístic, apareixeran progressivament emmotllant-se a les la porta a repensar la zonificació d’usos industrials cap a nous models mixtos, amb progressiva dimensions de la mansana cerdà sense explotar-ne l’alçada; especialment sota l’impuls de incorporació de la vocació residencial dels teixits nord i sud de l’àmbit. l’exposició universal 1888 que ofereix un nou límit amb el parc de la Ciutadella i l’exposició del 1929 que portarà la darrera estació de ferrocarril a l’àmbit, l’Estació de França, connectada a l’estació del A continuació, es ressegueix l’evolució de la normativa urbanística fins al segle XX, que emmarca Poblenou sobre la línia de Mataró. les transformacions morfològiques del teixits que han arribat als nostres dies. 11 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 Figura 13. Evolució de les Ordenances de Barcelona 1.4.2. Pla Comarcal de 1953, la zona de mitjana indústria, i el Pla Parcial del Sector Levante Sud de 1961 El Pla Comarcal ordena la “Comarca de Barcelona”, englobant la ciutat central i els 26 municipis de l’àrea metropolitana. Es Fixa una ordenació molt general a tota la ciutat que haurà de ser desplegada per sectors, mitjançant plans parcials. Des del punt de vista de la zonificació, es planteja un major detall, per a reglamentar la densitat bruta màxim d’habitants per hectàrea, les condicions de volum, la tipologia de la construcció, el percentatge d’ocupació de la parcel.la, la façana mínima i la separació entre edificis. A la vegada, es regulen els usos permesos a cada zona, generant limitacions i incompatibilitats. Amb aquestes precisions es van crear fins a 39 zones, agrupant les Figura 12. Pla d’usos del sòl de Barcelona i la seva influència (Pla Comarcal de Barcelona, 1945) claus de la següent manera: de 1-13 les residencials, de 14-15 les zones mixtes, de 16-18 1.4.1. Les Ordenances municipals de la Ciutat de Barcelona de 1932 i la Reforma de 1942 industrials, de 19-29 zones especials, de 30-33 parcs i zones verdes, i de 34-39 les zones rurals. El caràcter industrial de l’àmbit sud es continuarà desenvolupant més enllà de les primeres En el cas del Poblenou es manté l’ús industrial, i es destina a zona residencial urbana i intensiva el empreses pioneres en els primers 30 anys del segle XX. Les “Ordenances municipals de la Ciutat front de l’Av Diagonal. En l’àmbit del Poblenou s’estableix la delimitació de les següents zones: de Barcelona – 1932” defineixen l’àmbit sud de Sant Martí com a subzona industrial i mixte industrial, Eixample intensiu (zona 2); Residencial urbana intensiva (zona 4); Casc antic (zona 1); Tolerància potenciant-ne el caràcter subsidiari industrial respecte de la ciutat de Barcelona, promovent un nou habitatge e industria (zona 14); Gran industria (zona 16); i Mediana industria (zona 17). model d’indústria que conviu amb els teixits residencials existents. Els teixits residencials es configuren amb alçades màximes de 20m per als carrers menors de 20m i alçades màximes de 23m En el cas de la clau 17, en què es Regula la mitjana industria, s’estableixen “Condiciones iguales pels carrers d’entre 20 i 30m d’amplada. Aquesta inflexió introdueix la figura de l’àtic reculat 3m que la zona de gran industria, con limitaciones máximas para cada industria, de 500 obreros, 100 respecte de l’alineació de façana. cv de potencia y 10.000m² de superfície”. Pel que fa la volum, s’hi plantegen normes de composició lliures, permetent-se la ocupació de la totalitat de la parcel.la. Quant als usos, s’hi permet un La “Reforma de les ordenances municipals en matèria d’edificació – 1942” mantenen la zonificació habitatge de 90m2 per a cada paecel.la de 1000m2 o fracció destinada a personal al servei de la de Sant Martí coma a subzona industrial, ampliant-se el seu àmbit fins al carrer Wellington. Pel que indústria. La composició es descriu com a lliure “pero apropiada al carácter netamente utilitario e fa a l’alçada reguladora màxima, s’amplien els intervals d’amplada de carrer en relació al nombre industrial de la zona, acusando claramente en la composición de las fachadas la estructura de los de plantes i es permet àtic i sobreàtic enretirats 3m en relació a la façana del carrer. edificios.” La “Regulació de l’edifciació segons l’ordenança – 1958” replanteja la relació entre 12 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 amplades de carrer i nombre de plantes, de manera que, fruit d’aquesta etapa, apareixen Molt posteriorment, la MPGM 22@BCN, que té per àmbit els sòls industrials del Poblenou, preveu edificacions industrial d’alçada considerable. com a objectiu fonamental la seva transformació en el nou Districte d’Activitats 22@BCN, dedicat a les indústries de nova economia on han de tenir un lloc rellevant les activitats relacionades amb les Posteriorment, amb el Pla Parcial “Ordenación de la zona de Levante y su ampliación del Sector tecnologies de la informació i la comunicació. S’hi preveu respectar i incrementar l’ús d’habitatge, Sur – 1961” es delimiten els següents plans parcials: 20 Ordenación de la zona de Levante y su afavorint la diversitat d’usos i reurbanitzant els sòls de l’àmbit. ampliación del Sector Sur; 21 Plan parcial del Poblado del Suroeste del Besós; 30 Plan parcial de ordenación al sector situado al este de Pueblo Nuevo; C Plan Parcial de Ordenación de la Plaza de La MPGM reconeix dos àmbits discontinus, la zona 22@ nord, Provençals del Poblenou i Maresme, las Glorias y de la Hispanidad y su zona de influencia. i la zona 22@ sud, Bogatell, Trullàs i la Plata del Poblenou. A la zona nord, el Pla preveu augmentar la reserva del 10% del nou sostre d’habitatge per generar un teixit social continu. A la zona sud, s’hi El Pla “de la zona Levante y su ampliación del Sector Sur” desenvolupa el Pla Comarcal, introduint reconeix el valors del conjunt de teixits tradicionals el Poblenou, permeten la introducció d’usos noves determinacions i concrecions: (1) modificacions i ajustaments en els límits de les zones; (2) respectuosos amb les característiques morfotipològiques . l’establiment de polígons d’actuació; i (3) la definició de noves condicions d’edificació. En el darrer cas, cal assenyalar que es passa de regular l’alçada de les edificacions a partir de l’amplada de Aquesta modificació de planejament, que feu extensiva la clau 22@, qualificant sòls potencialment carrer per a establir un índex d’edificabilitat. Les illes de mitjana indústria passen a tenir un coeficient transformables que sovint inclouen estructures parcel·làries de gra petit, amb presència d’habitatge de 3,9; les d’indústria preferent, situades a la banda sud del front de l’Av Diagonal prenen els tradicional. Aquest fet, ha dificultat l’execució del planejament, ja que l’estructura de la propietat coeficients de 1,6 i 2,6; l’àmbit comprès entre l’Av Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes fragmentada en fa difícil la transformació. pren el valor 1,6 amb una tipologia tipus bloc; mentre que les zones de mitjana i gran indústria que queden fora dels plans aprovat mantenen la normativa anterior. D’aquests canvis normatius, amb La present MPGM, busca, doncs, consolidar i preservar els teixits tradicionals dels barris exteriors edificabilitats màximes de fins a 3,9, en sorgeixen Els Edificis Industrials Consolidats (EIC). del Poblenou, reconeixent les estructures de passatges, cases baixes, fronts tradicionals, parcel·lari agrícola, naus, locals i cases taller; fent possible un equilibri entre activitat econòmica productiva i habitatge assequible. Figura 14. Plan Parcial de Ordenación de la zona de Levante, sector nord i sud, 1955 (Font: Ajuntament de Barcelona) 1.4.3. El Pla General Metropolità de 1976 i el 22@ Amb el Pla General Metropolià de 1976 s’introduí la clau de Zona Industrial 22a, “qualifica el sòl urbà destinat principalment a la ubicació d’indústries i magatzems que, per la naturalesa de l’activitat o dels materials o productes que tractin, o dels elements tècnics emprats, no generin situacions de risc per a la salubritat o la seguretat o no siguin susceptibles de mesures correctores que eliminin tot risc a la salut i a la seguretat, tant personal com ambiental o de degradació del medi ambient.” Les condicions d’edificació estableixen per a les zones sense Pla Parcial definitivament aprovat, una edificabilitat i ocupació de parcel.la que prenen els valors màxims de 2m2 st/m s i 70% respectivament. Addicionalment, es torna a introduir l’amplada el vial per a establir les alçades Figura 15. Pla General Metropolità de Barcelona, 1976 (Font: Ajuntament de Barcelona) reguladores màximes, així com el nombre màxim de plantes. 13 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 2. CRITERIS PER CONSOLIDAR I CONSERVAR ELS TEIXITS, ELS EDIFICIS D’HABITATGE I ACTIVITAT QUE CONFIGUREN LA La posterior modificació de 2010, afecta essencialment l’àmbit del casc antic del Poblenou, tot i que IDENTITAT HETEROGÈNIA DEL PAISATGE URBÀ DE L’ÀMBIT s’incorpora també la modificació del grau de protecció de la fitxa de la llera de la Llacuna. S’arriba a la selecció de fins cinquanta edificis que seran incorporats al catàleg amb 22 noves fitxes. L’objectiu d’aquesta modificació se centra en el reconeixement de la importància dels edificis S’han tingut en compte tres criteris principals per guiar l’esperit de conservació de la modificació del residencials. planejament. D’un costat, els criteris patrimonials, que un sentit extens abracen el edificis ja catalogats, els fronts tradicionals i els fronts heterogenis identificats; així com els mecanismes de En aquest sentit, un dels criteris essencials a considerar consisteix en el reconeixement de les peces remunta que en permetran preservar noves peces i articular-les al fronts. D’altre costat, una lectura catalogades, que sovint irradien entorns de valor on ampliar-hi la protecció urbanística. taxonòmica dels teixits en acostarà a la seva representativitat en l’evolució urbanística, complementant-ho amb una mirada sobre les traces del patrimoni agrícola i industrial. Finalment, 2.1.2. Preservar les continuïtats que afavoreixen la lectura del paisatge urbà: l’interès dels es realitza un apunt des de la noció de la sostenibilitat. fronts heterogenis Per complementar la mirada específica de les fitxes del catàleg de patrimoni, es proposa una lectura 2.1. Criteris patrimonials a nivell de paisatge urbà que prioritza la cadència d’elements de valor, amb independència que es tracti de peces residencials o industrials. 2.1.1. Manteniment de les condicions i característiques arquitectòniques dels edificis catalogats Entenem el Poblenou 22@ com un palimpsest complex d’episodis urbans que comparteixen la El Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona, districte de Sant regularitat de l’intervies Cerdà. Aquests ritmes constitueixen fronts heterogenis que són alhora la Martí, fou aprovat definitivament l’any 2000 després d’un llarg període de tramitació. El seu objectiu identitat de l’àmbit i la seva principal fragilitat. Es tracta de fronts d’interès sense homogeneïtat era la recopilació i sistematització d’aquells elements que havien estat objecte de protecció. visual, que suposen un repte cultural a l’hora de garantir-ne la seva subsegüent integració en les Majoritàriament, va permetre incorporar edificis d’us col·lectiu com el mercat de la Unió o el Casino ordenacions futures. de l’Aliança, així com les fàbriques més representatives, amb usos d’equipament com Can Aquesta realitat ha de traduir-se, per tant, en la formulació d’instruments per al reconeixement i Saladrigues o Can Felipa. També s’hi van incorporar element ssingulars com les xemeneies. protecció d’aquest ritmes heterogenis de valor. La inserció de peces d’obra nova, així com l’alteració Posteriorment, l’any 2006, amb la modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de les existents, pot suposar la pèrdua d’aquestes estructures característiques de l’àmbit. Arquitectònic Historicartístic de la ciutat de Barcelona Districte de Sant Martí - patrimoni industrial del Poblenou, es van incorporar al catàleg els edificis i conjunts industrials del Poblenou. Figura 16. Front heterogeni de valor al Carrer Pamplona – Pallars, d’esquerra a dreta: EIC, Edifici Catalogat Olis Pallarès, Figura 15. Elements inclosos al Catàleg de Patrimoni (Font: Elaboració pròpia) Xamfrà amb façana a protegir, Nau Cafe Caracas i Edifici residencial d’interès 14 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 2.1.3. Les remuntes en relació als fronts heterogenis “contributory” que, efectivament, com a patrimoni ordinari caracteritzen el context edificat on s’avaluen les noves insercions. Les remuntes, enteses com a creixements en alçada posteriors a la construcció d’un edifici existent, sovint per a esgotar-ne l’edificabilitat, són especialment delicades en l’àmbit del 22@. Com s’ha A la pròpia ciutat de Barcelona, cal referir-se al document d’“Anàlisi i Criteris de les Remuntes a la assenyalat, l’heterogeneïtat de les construccions de valor, amb façanes a conservar, presenten Ciutat de Barcelona – 2017”, de l’Ajuntament de Barcelona, en què partint de l’experiència amb les característiques i alçades molt diverses. En tots els casos, la compatibilitat entre la composició remuntes de Sector de Conservació de l’Eixample, s’han generat uns criteris generals d’intervenció arquitectònica inicial i el resultat de l’ampliació, així com la seva integració en conjunt del paisatge a l’hora de valorar un projecte que inclogui la remunta d’un edifici. En primer lloc s’analitza la relació urbà, han de potenciar i mantenir, alhora, el significat cultural del bé. de les remuntes amb l’edificació existent de manera que es distingeix entre quatre casos: (1) alçada resultant inferior als edificis adjacents; (2) assoliment de la mateixa alçada dels edificis adjacents; Existeixen diversos antecedents de documents que s’han referit a com cal abordar la compleció (3) resultat d’alçada superior als edificis veïns; i (4) resultat esgraonat amb alçades diferents de les d’edificacions, augmentant-ne l’alçada. Així, ICOMOS, en el seu document “Approaches to the edificacions veïnes. Un segon aspecte que s’hi destaca és la proporció d’augment de l’edfici, fent conservation of twentieth-century cultural heritage - 2017”, disposa en el seu article 7 que les especial atenció en aquells casos en què la part remuntada pugui superar l’existent. En tercer lloc ampliacions han de projectar-se respectant l’escala, la composició, la proporció i l’estructura, els s’assenyalen les diferents alternatives d’alineació, des dels creixements a pla de façana fins als materials, la textura i els cromatismes propis del context; si bé la intervenció ha de ser discernible volums enretirats, passant per les solucions híbirdes. En quart lloc, es presenten les alternatives en una mirada propera, a de garantir l’harmonia del conjunt, complementant, sense competir, i compositives, identificant els casos en què es proposen volums totalment diferenciats i els casos en interpretant sense imitar. què es plantegen continuïtats compositives. Finalment, es presenten els criteris per a les remuntes, En el document “New Exterior Additions to Historic Buildings: Preservation Concerns”, del National que incideixen en la volumetria i la relació amb l’entorn edificat i la composició. En el primer cas es Parkl Service US Department of the interior, s’aporta una guia per al disseny de les remuntes i planteja la necessitat de reduir les discontinuïtats urbanes i la conservació de les alçades de planta extensions en edificis històrics. Així, en els àmbits més densament construïts es fa especial atenció existents. Mentre que en el segon cas, s’assenyalen qüestions relatives als cromatismes, materials a les visibilitats des de l’espai públic. i elements, i es presenten fins a 3 grups de compositius: (1) remuntes mimètiques, que cerquen la continuació de la construcció, afegint un nou volum que s’entengui com a part de l’edificació original; (2) remuntes discernibles, que mantenen la visió unitària de l’edifici, per bé que la nova actuació pugui diferenciar-se; i (3) les remuntes diferenciades, en què es cerca la identificació del cos afegit com a nou element. Una lectura minuciosa d’aquest tipus de documents permet decantar el conjunt de criteris que ha de preveure’s en el cas del 22@. Essencialment, cal referir-se a tres vectors: el context del paisatge urbà; la proporció remuntada; i la tipologia compositiva de l’addició. Com s’ha assenyalat, els conjunts edificat existents de valor formen fronts heterogenis, pel que fa als episodis urbans i les seves característiques tipològiques. Les múltiples peces contributives, en la terminologia de Melbourne -és a dir, no protegides, però a conservar-, conjuntament amb les significatives -protegides-, són aquí la continuïtat a preservar prioritàriament, per sobre del criteri d’unes alçades homogènies. L’skyline irregular és un tret d’identitat i s’ha d’entendre com el producte cultural de la gènesi del lloc. Aquesta consideració ha de traduir-se en instruments de protecció urbanístics que en garanteixen la futura legibilitat. Figura 17. Extracte de “New Exterior Additions to Historic Buildings: Preservation Concerns” (Font: National Park Service - US Department of the interior) Quant a la proporció remuntada, i seguint les recomanacions en general, cal que la part remuntada no sigui major a l’existent, per evitar la desfiguració de les peces contributives de valor. Els criteris El Capítol 6 de la guia per a obtenir llicències en edificis històrics de la ciutat de Nova Yory, es de visibilitat importats de les experiències nord americanes, aconsellen utilitzar el recurs dels àtics dedica a les extensions i remuntes, desgranat criteris sobre escala, visibilitat, materials i efectes enretirats de l’alineació de façana per a minimitzar l’impacte visual des de l’espai públic. Dit això, sobre l’edifici original. Es especialment interessant el recurs dels “mock-ups” que consisteix en la també és cert que certes edificacions d’alçada reduïda que tipològicament en tenen d’altres de col·locació de fites que representen les arestes dels volums futurs, que han de quedar visibles germanes de major alçada en el seu entorn més immediat, poden veure’s remuntades de manera durant el procés d’obtenció del permisos. compatible amb la preservació del caràcter del paisatge urbà. És el cas de les edificacions La guia de “Heritage Design Guide” de la ciutat de Melbourne, inclou un apartat específic per a les residencials de tipologia específica del Poblenou, amb escala central a façana, que per addicions, que recull bones pràctiques i assenyala els principals errors. És especialment rellevant circumstàncies diverses només s’han desenvolupat en planta baixa i un pis. El seu creixement el que es parteix d’un anàlisi que inclou les peces protegides –“significant”– i les peces anomenades alçada por realitzar-se de forma mimètica, o discernible de grau baix, reproduint la solució tipològica 15 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 de la planta pis i prenent com a model els edificis de 4 o 5 plantes de la mateixa tipologia. Un fossilitzada dins de la trama cerdà, revelant un ric ventall de passatges i sèquies, algunes exemple concret el trobem al Carrer Badajoz, número 92, en un context de teixit residencial de la urbanitzades i privatitzades, i d’altres encara reconeixibles. La irregularitat d’alçades i la mixticitat mateixa tipologia arquitectònics de PB+4/5 on aquesta edificació és un contrapunt. De la mateixa dels usos són aquí identitat històrica. L’amalgama entre peces de transformació i de conservació en manera, certs edificis de planta baixa, que suposen uns contribució neta indiscutible en la fisonomia el Trullàs aconsella reduir alçades prop dels antics passatges, acceptant un skyline divers. de l’espai públic, també poden veure’s remuntats sense necessitat de ser enderrocats, ja que existeixen aproximacions compositives que ho fan compatible. Aquest és el cas, per exemple, del A banda dels barris, el nou planejament ha d’incidir en una mirada de menor escala que consideri xamfrà Ramón Turró 158, amb Ciutat de Granada, en què l’entitat d’aquest arquetip del xamfrà els conjunts i les edificacions singulars. industrial ancora la identitat del lloc. Destaquem tres tipus de conjunts d’edificis que són susceptibles de formar fronts. D’un costat, cal considerar les antigues colònies residencials vinculades a la indústria. Aquest és el cas del 2.2. Criteris de representativitat tipològica de teixits o traces en la l’agrupament de cases quasi idèntiques del carrer Pujades, entre ciutat de Granada i Roc Boronat, construcció de la identitat urbana i el de les cases de l’Escocesa. En aquests casos tant particulars es fa necessari conservar-ne les façanes i el nombre de plantes existent. En segon lloc, cal referir-se a un conjunt discontinu d’edificis 2.2.1. Representativitat del teixit en l’evolució urbanística i en la lectura de l’espai urbà i residencials del segle XX que responen a la tipologia d’escala central a façana, arquetípica del les seves tipologies característiques originals mestres d’obra al Poblenou. En aquest cas, a banda de la preservació de les façanes, la incorporació La protecció urbanística generada en el Pla es posa en relació amb els episodis històrics i de de nou habitatge pot realitzar-se prioritàriament mitjançant l’addició d’un àtic enretirat, sens perjudici morfologia de la ciutat desgranats anteriorment. De les vuit barriades que formaven el Poblenou en de les remuntes de pla de façana assenyalades a l’apartat anterior. Per últim, cal esmentar els el sentit extens, n’han desaparegut les quatre de caràcter més marginal: l’àmbit darrera del Edificis Industrials Consolidats, com a darrer conjunt considerat. Es localitzen majoritàriament a la cementiri, ocupat per barraques situades entre el cementiri i la línia del tren i desaparegut l’any proximitat de l’encontre entre l’eix ferroviària i Pere IV, i presenten característiques similars 1990; el Pekin, poblat per emigrants xinesos situat al límit de la platja del Poblenou amb Sant Adrià (materials, composició, presència d’escales a façana). Aquest darrer conjunt, ha de formar part del del Besòs; el Somorrostro, barri de barraques d’immigrants vinguts amb l’Exposició Universal de patrimoni que el moviment modern ha deixat a la ciutat i, per tant, cal treballar per la seva 1888, situat a la platja i la zona de la fàbrica de Gas Lebon i enderrocat el 1966; i La França Xica, preservació i integració. situada a l’àmbit dels carrers Tortellà i Pellaires, que deu el seu nom a que hi van anar a viure obrers francesos especialitzats que participaren en el muntatge i desenvolupament de Can Girona. El Taulat, situat al voltant de la Plaça Prim i sobre els eixos de Marià Aguiló i Taulat, ja gaudeix d’una protecció específica amb la Modificació Puntuals del Pla General en l’àmbit del casc antic del Poblenou. La Llacuna, situada sobre l’eix Marià Aguiló - Pere IV, a patit grans transformacions, però continua essent el cor de l’eix Pere IV, que constitueix un front de concentració d’edificis de valor. En aquest cas és necessari que el planejament reconegui no únicament Llacuna com a nucli, sinó com a motor de l’eix Pere IV. És per això que s’entén com un teixit de conservació en què cal preservar les alçada de PB+4 de forma generalitzada, ja que aquest nombre de plantes és el que tenen el edificis contribuents del patrimoni quotidià. Finalment, cal esmentar els casos de la Plata i Trullàs, com a barris externs, en què encara és necessari incidir per a mantenir la seva idiosincràsia. La Plata, se situa sobre el cementiri i era habitat per boters i treballadors de les empreses relacionades amb la fabricació de vins i alcohols. Avui dia està format pels carrers Doctor Trueta, Ramon Turró, Ciutat de Granada i Badajoz. La identitat menestral s’endevina pel gra menut del parcel·lari i les seves alçades reduïdes, així com la presència de múltiples passatges. La configuració morfotiplògica resulta en un episodi urbà de major Figura 18. Interpretació dels patrons de paisatge amb identitat pròpia dins l’àmbit del 22@ (Font: JLP + NablaBCN) assolellament i percepció de la volta del cel que anticipa la proximitat marítima. En aquest reducte, el teixit de conservació a de permetre limitar les alçades de manera decidida. El Trullàs, se situa a prop de la carretera de Mataró (carrer de Pere IV) sobre el que ara són els carrers Àvila, Badajoz i Ciutat de Granada. En aquest cas, la directriu agrícola predominant queda 16 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 2.2.2. Les traces del patrimoni agrícola, hidrològic i industrial en el paisatge urbà Més enllà del valors arquitectònics i dels teixits urbans, és important accentuar les traces del patrimoni agrícola, hidrològic i industrial en el paisatge urbà, ja que representen par essencial del patrimoni històric i paisatgístic col·lectiu. Les dimensions i directius del parcel·lari d’origen agrícola lligat al rec comtal són essencials per mantenir la dualitat de directrius agrícola-Cerdà que estructuren l’àmbit nord i sud del 22@. És per això que la normativa urbanística ha de preveure la preservació de la parcel·lació, no permetent-se ni divisions ni agrupacions, així com minimitzar el àmbits de transformació en què pugui veure’s alterada. Aquesta duplicitat de directrius també és reconeixble en l’arquetip de paisatges, de vocació industrial o residencial, identificats anteriorment. És necessari garantir que els passatges es regulin de forma diferenciada, en atenció a la seva amplada de vial i requeriments d’assolellament. És per això que el topall d’alçades cal limitar-lo a PB+1 i àtic enretirat. Les traces agrícoles com les lleres de les sèquies que articulaven la connexió entre peces industrials poden ser un capital a protegir per la infraestructura verda entre futur equipaments. Concretament, l’antiga llera de la sèquia de la llacuna, que relacionava l’Escocesa amb Can Ricart, és un elements catalogat amb nivell C o D segons el tram. Es convenient que la ordenació detallada n’asseguri la Figura 19. Interpretació dels patrons de paisatge amb identitat pròpia dins l’àmbit del 22@ (Font: JLP + NablaBCN) continuïtat fins i tot en les finques privades, sense perdre de vista l’objectiu de poder-ne gaudir en les pròpies estructures de l’espai públic. 2.3. Criteris de sostenibilitat integrats En el mateix sentit es treballa la xarxa de camins històrica lligada a les traces agrícoles. El reconeixement d’antics passos i passatges informals en patis privats sobre el traçat dels camins Segons “Els principis de La Valletta per al Protecció i gestió de Ciutats, pobles i ciutats històriques”, històrics pot ser potenciat notes en la ordenació detallada. No es pretén aconseguir una servitud de adoptats per la 17a Assemblea General d'ICOMOS el 2011, les qüestions sobre el paper del pas, però sí la continuïtat de la microinfraestrcutura verda que treballi amb complementarietat a la paisatge com a punt comú, o conceptualitzant el paisatge urbà, inclosa la seva topografia, horitzons xarxa verda de les superilles. Es tracta del cas del camí de Trullàs al Cementiri nou (des de passatge i skylines, semblen més importants que abans. En aquest sentit, és fonamental considerar el Iglesias, BAU, Waldes, Ametller, Sibèria); el traçat no urbanitzat del camí antic de València fins al patrimoni com a un recurs essencial i part de l’ecosistema urbà. Cal respectar estrictament aquest passatge Treball; el passatge Klein, nascut a la intersecció de l’antiga llera de la Llacuna amb el concepte per garantir un desenvolupament harmoniós de les ciutats històriques i la seva torrent de la Guineu. configuració. La noció de desenvolupament sostenible ha guanyat importància a partir de les Finalment, i seguint el mateix raonament d’infraestructura verda, s’aposta pel reconeixement i directives i les noves agendes de desenvolupament sostenible, sobre l’arquitectura la planificació i manteniment de l’arbrat d’alineació històric. Cal fer esment, aquí, dels darrers plataners de Pere IV les intervencions. entre Maresme i Rbla Prim; el carrer Bolívia, entre Bac de Roda i Espronceda; i els plataners de la En aquest sentit, s’introdueixen els factors de sostenibilitat ecologia, econòmica i social dins els davant de la Parròquia del Sagrat Cor entre Pere IV i els carrer de Provençals; i els del carrer Emilia criteris a valorar per la conservació i preservació del patrimoni i paisatge de l’àmbit. Coranty. El factor ecològic inclou la consideració de múltiples vectors en la presa de decisions urbanístiques. Poden ser-ne exemples, la limitació de la possibilitat de remuntes o de certs usos en els casos en què la rehabilitació posi en risc l’estabilitat del sòl, o la seva salinització o la contaminació dels aqüífers. Així mateix, aquests criteris, com ja s’esmenta, s’han incorporat en la concepció de la potencial xarxa verda, tant dels passos informals entre carrers, vestigis de sèquies, o les antigues alineacions arbòries, amb l’objectiu de constituir una infrastructural verda més robusta. Per últim, la noció d’assolellament, ja reconeguda amb les relacions normatives entre amplada de vial i alçada, ha sigut determinant en la ordenació dels passatges. 17 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 Figura 20. Hoja 421 Barcelona del Mapa Geológico de España a escala 1:50.000. Instituto Geológico y Minero de España con la colaboración de la Diputación Provincial de Barcelona; M. San Miguel, et al., 1928 (ICGC, RM.5271) El factor econòmic es té en consideració dins de l’esperit de la conservació en els següents aspectes. D’un costat valorant, amb un estudi independent, la viabilitat econòmica de les remuntes sobre edificacions amb el algun nivell de protecció, prioritzant la preservació del teixit. D’altre costat, considerant la relació entre usos i morfologia amb la protecció de l’activitat econòmica per a preservar dins dels edificis a protegir. També es considera, la ubicació de nous equipaments de ciutat i de barri en edificis ja catalogats com a nivell D, evitant així la seva destrucció. Finalment, l’aposta per respectar els EIC’s com a grans peces que permetin integrar nous residencials impulsarà la regeneració del barri. El factor social és present en la integració d’elements i peticions de protecció veïnals recollides amb la present modificació de planejament, obrint la governança i la presa de decisions a nivell de planejament. Així mateix, es respecten les directrius de Veletta quant a la incorporació del patrimoni tangible i intangible i la incorporació com a principal objectiu de millorar la qualitat de vida dels residents. 18 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 3. ESTRATÈGIES PER A LA PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ DEL La clau 15@h es correspon amb els teixits tradicionals, que sovint trobem en passatges i conjunts d’habitatges dels treballadors de les antigues indústries. Es tracta de recollir la necessitat de PATRIMONI I EL PAISATGE preservar teixits en què l’interès no rau únicament en la qualitat de les façanes sinó en els agrupaments de tipologia similar; així com mantenir peces singulars que són referència de la El contrast entre la regularitat de les alineacions del Pla Cerdà, amb els ajustaments posteriors, i la memòria col·lectiva del barri. Generalment se’n conserva el nombre de plantes actual. En el cas diversitat de la realitat edificada és especialment acusat a l’àmbit del 22@. Les traces de la matriu específic dels passatges s’hi recullen els de caràcter residencial i històricament vinculats als vapors agrícola i les preexistències dels assentaments previs i el passat industrial, conjuntament amb propers. La clau15@h(p) denota els casos d’edificació catalogada, amb nivell B i C, en què hi l’ocupació incremental seguint les alineacions de la malla regular i les successives ordenances, prevalen les condicions del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic. s’han anat materialitzant en una realitat molt complexa. Així, els patrons de paisatge es corresponen amb diverses lògiques imbricades que són, alhora, discontínues. En el cas AC, de teixits d’activitat econòmica, es consideren les claus: 22@C, 22@ah, 22@ah’ i 22@EIC. La clau 22@C recull els mateixos objectius que la clau 15@h, però per al cas de l’activitat Les necessitats de consolidació i de regulació de les condicions d’edificació en aquesta diversitat econòmica. Es tracta de peces industrials de petites dimensions, amb valor arquitectònic, que es de situacions que coexisteixen a 22@ requereix la superposició de diversos instruments:(1) la lògica presenten de forma integrada a altres tipus de teixits, en què es vol conservar la tipologia de de les claus de qualificació urbanística; (2) la lectura de la integració de les edificacions existents i l’edificació i mantenir-ne un ús com a activitat econòmica. futures en el seu entorn més immediat; i (3) la lectura aïllada de les edificacions susceptibles de ser remuntades amb la nova ordenació. La clau 22@ah agrupa peces industrials d’un rang divers de dimensions, que arriben a ocupar fins a la meitat d’una mansana. Es tracta de casos en què s’hi permet incorporar l’ús d’habitatge, buscant 3.1. Claus d’ordenació una mixticitat dels usos, sempre amb una proporció dominat per part de l’activat econòmica. En alguns casos es preveu la conservació de la façana, especialment quan forma part d’un front En primer lloc, des de l’òptica de l’establiment de claus de qualificació, cal distingir entre els teixits d’interès. de caràcter més residencial (HC) i el d’activitat econòmica (AC). En el primer cas, es consideren les claus 13@, 13@C, 15@h i 15@h(p). La clau 22@ah’ es refereix als passatges d’origen industrial, que presenten una parcel·lació més intensa i reduïda, amb naus confrontants entre mitgeres. En aquests casos també es preveu la La clau 13@ recull aquells teixits desenvolupats generalment al llarg del segle XX sobre la trama incorporació de l’ús d’habitatge per tal de potenciar l’arquetip d’habitatge en passatge, característic Cerdà, amb els ajustaments posteriors, en alineació de vial i entre mitgeres. En general, la nova del Poble Nou 22@. ordenació hi estableix PB+5, seguint la lògica d’alçades en relació a les amplades de carrer confrontant. En alguns casos es preveu la protecció urbanística de la façana, per tal de preservar la En el cas de la clau 22@EIC es tracta d’edificacions de grans dimensions, alçada i ocupació, que continuïtat del paisatge urbà existent. sorgeixen com a conseqüència de les Ordenaces del Pla Comarcal (1958) i del Pla Parcial del Sector Levante Sur (1961). Actualment les reconeixem com a peces arquetípiques de la identitat del 22@ La clau 13@C es refereix als teixits generalment de la segona meitat de segle XIX, que recullen occidental, caracteritzades per les façanes racionalistes, la incorporació d’escales d’incendi en traces anteriors al Pla Cerdà, per bé que s’ajustin o hagin quedat embegudes a les seves façana, la utilització de l’obra vista i les alçades de PB+6. En molts casos es preveu conservar-ne alineacions. En general, els teixits que hi trobem presenten un parcel·lació més estreta i un nombre la façana, pel seu valor a nivell compositiu i la seva rellevància a nivell de paisatge urbà; si bé l’ús de plantes més reduït. Un primer cas representatiu és el carrer Pere IV, anterior la trama Cerdà i podrà integrar habitatges progressivament. traçat el segle XVIII damunt el vell camí ral, en què s’hi concentren agrupaments d’edificacions que assoleixen PB+5. En aquests supòsits, tot i tractar-se d’un carrer 20m, es pren el criteris de mantenir 3.2. Fronts una configuració de PB+4 i àtic, per tal de preservar el valor patrimonial dels edificis, així com el patró característic d’aquest eix. Un segon cas emblemàtic és el barri de la Plata, antiga barriada de En segon lloc, i amb independència de les claus de qualificació intervinents, existeixen graus de Sant de Martí de Provençals, que va evolucionar a partir de l’acceptació de la trama Cerdà. La Plata massa crítica de concentració de valor a partir de les preexistències que, sovint, formen continuïtats se situa darrera del cementiri del Poble Nou, i s’estructura a partir del carrer Dr Trueta, entre els -fronts- que dibuixen el paisatge urbà. Els fronts es conceptualitzen com a continuïtats de valor carrers de Badajoz i Ciutat de Granada. Les tipologies característiques del barri són cases de cos, contribuent al paisatge urbà independents dels usos, tipologies i cronologies. Es proposa una mirada de parcel.la estreta, de PB a PB+3. En aquest cas s’estableix el topall de PB+3 i àtic per tal de que busca la preservació de l’heterogeneïtat i la posada en valor de la diversitat i la complexitat com mantenir les característiques tipològiques del nucli històric atenent, alhora, a la naturalesa arenosa a imatge de ciutat. La potencial alteració que pugui venir de la nova edificació i de les remuntes ha del sòl. De forma generalitzada, s’hi preveu la protecció urbanística de les façanes. El darrer cas d’integrar-se a les qualitats predominats del front al qual pertanyen. Aspectes com la proporció, el singular és el del nucli històric del Trullars, reconeixible encara ara per les seves traces heretades cromatisme, els ritmes i els materials hauran de ser objecte d’anàlisis prèvia a qualsevol intervenció. de la matriu agrícola anterior que depenia del rec comtal, així com la concentració d’un parcel·lari Per atendre aquesta realitat, en els casos d’obra nova i de remuntes en el pla de façana, es fa de menor dimensió i profunditat edificada que caracteritza aquests primers assentaments. necessària la redacció d’un estudi de paisatge urbà que consideri la integració en l’entorn immediat; 19 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 sens perjudici que, en el futur, es puguin redactar ordenances específiques que concretin els conjunts d’alçats hi hagi edificis protegits pel catàleg i/o per la pròpia modificació de planejament, instruments a desenvolupar. en el sentit que s’hagi regulat la necessitat de conservar-ne la façana, caldrà identificar-los per emfatitzar-ne el seu valor i/o capacitat de contribuir a la qualitat del paisatge urbà. 3.3. Conservació de façanes i Remuntes En segon lloc, des d’una perspectiva de la composició arquitectònica, caldrà considerar dos conjunts Finalment, cal fer una consideració des de la pròpia peça que és susceptible d’ésser remuntada de criteris: les unitats de composició i la composició de les façanes amb la nova ordenació. De fet, en totes les claus de qualificació previstes es preveu de manera Les unitats de composició fan referència a la proporció de tot el conjunt de façana, la seva relació detallada la necessitat de conservar o no la façana. En els casos en què es conserva, de forma entre amplada i alçada. Si bé la pròpia normativa treballa l’ordenació parcel.la per parcel.la, havent- general, es considera que no és adequat remuntar un nombre de plantes superior a les plantes se de respectar la parcel.lació, per als casos d’obra nova inclosos en els anomenats HC (Teixits existents. No obstant això, es considera un nombre reduït d’excepcions en què bàsicament s’hi tradicionals a consolidar) i en els AC (Teixits d'activitat econòmica a consolidar) que incloguin l’ús produeix algun dels següents supòsits: l’edificació a remuntar es troba en un front en què ja hi d’habitatge en la seva formulació, es fa necessari establir certes restriccions. Concretament es existeixen altres edificacions de la mateixa tipologia i amb un nombre de plantes superior, on es considera que amb independència de la parcel·lació, es desitjable que les unitats de composició requerirà un solució mimètica; o bé, en aquelles edificacions que només compten amb una planta tinguin una alçada superior a la seva amplada, per garantir, en el casos amb l’ingredient habitatge, baixa amb característiques conferidores de valor, quant a continuïtat del paisatge urbà en planta ritmes d’heterogeneïtat acceptables. En aquest sentit es considera necessari regular en un futur la baixa, que poden suportar la remunta en base a solucions que puguin ser compatibles. De la mateixa consideració de canvi d’unitat compositiva, per evitar la proliferació de construccions adjacents manera, es recomana que aquelles edificacions que presenten coronacions singulars, especialment idèntiques, amb variacions irrellevants, que evadeixin l’esperit d’aquest criteri. aquells casos en què els elements es desenvolupen més enllà d’una cornisa horitzontal, únicament es remuntin de manera enretirada, mitjançant un àtic. En qualsevol cas, en tots els casos en què es Les composició de les façanes requereix fer la distinció entre els casos HC i els casos AC. remunten plantes a pla de façana, es preveu la redacció d’un estudi de paisatge urbà que consideri l’equilibri entre la preexistència i les ampliacions. En els casos HC que siguin susceptibles d’ésser remuntats en el pla de façana ens trobem en diverses casuístiques. En els casos en què únicament es tracta de l’addició d’un àtic enretirat no és 3.4. Criteris per a la redacció dels Estudis de Paisatge Urbà necessari activar cap mecanisme de composició. En els casos en què es tracti d’un edifici remuntable que tipològicament respongui al mateix tipus que altres edificacions de més alçada, Amb la formulació dels apartats anteriors s’ha assenyalat la necessitat de redactar estudis específics situades en el mateix tram de carrer, es considera correcte un tipus de remunta mimètica. En els de paisatge urbà per als casos d’obra nova i de remunta a pla de façana, atenent a les lectures des casos on únicament es remunti una planta en el pla de façana pot pensar-se en una actuació de la lògica de fronts heterogenis de valor i de les pròpies característiques de les edificacions discernible i fins i tot diferenciada en funció del resultat del conjunt en el seu context. Per als casos existents. HC d’obra nova, es considera necessari mantenir la proporció vertical de les obertures a les plantes pis; deixant un major marge a les obertures de planta baixa, en els casos que s’hi incloguin usos Així, cal recordar les característiques específiques de l’àmbit en què s’hi detecten intensitats comercials o altres de compatibles que ho requereixen, per bé que no haurien de superar un cert variables de presència d’edificacions de valor i/o contributives, constituint fronts heterogenis com a percentatge de l’alçada de la planta baixa, que podria regular-se. Pel que fa a les obertures de les patró de paisatge. Com s’ha posat de manifest, aquesta heterogeneïtat edificada, en contrast amb plantes àtic enretirades no caldria establir cap restricció. Una altra consideració que cal fer-se és la la regularitat de la malla Cerdà, acaba definint la identitat de l’àmbit i, alhora, n’és la seva principal possibilitat de regular una distància mínima entre les obertures i el límit de parcel.la, per evitar fragilitat. dissonàncies. I, de la mateixa manera, és important considerar la regulació de la proporció entre Per avançar en l’establiment d’uns criteris cal considerar, almenys: (1) l’abast dels estudis, en el buits i plens; el cossos sortints; les baranes dels cossos sortints; els acabats de façana; i les sentit de quin entorn de proximitat cal estudiar; (2) els mecanismes compositius que han de regir cobertes. les noves façanes i aquelles que són susceptible de remuntar-se; i (3) els paràmetres que poden En els casos AC també ens trobem amb la necessitat de distingir el casos d’obra nova i els casos incidir sobre la materialitat de les noves edificacions i les remuntes, per tal de consolidar una en què cal conservar la façana, la seva composició i/o el seu volum. En el cas de l’obra nova, en transformació que mantingui la identitat del paisatge urbà. què ja s’ha comentat que per als casos amb inclusió d’habitatge es considera necessària la regulació En primer lloc, es considera que per als casos d’actuacions situades a tram de carrer cal aportar els d’unitats de composició, es recomana regular la composició de les façanes: la proporció entre buits alçats de la totalitat del front, inclosos els desplegats d’ambdós xamfrans. En el cas del les i plens; el cossos sortints; les baranes dels cossos sortints; els acabats de façana; i les cobertes. actuacions incloses en un xamfrà, caldria aportar el propi xamfrà i la totalitat de les façanes de tram En aquest cas no es tracta tant d’establir les proporcions de les obertures, com d’evitar solucions dels dos carrers que hi intersequen, exceptuant els seus xamfrans extrems. Aquests alçats, en cada constructives tipus mur cortina. Quant els casos AC en què cal conservar la façana, la seva cas, és necessari que s’aportin per a l’estat actual i la proposta. De la mateixa manera, es recomana composició i/o el seu volum, es considera que cal regular el manteniment dels elements de que s’aporti un reportatge fotogràfic els alçats que es demanen i dels edificis que són confrontants materialitat de façana en les parts opaques, deixant substituir els envidraments per altres tipologies, a aquests alçats, és a dir dels que es situen a l’altre costat de carrer. En el cas que en aquests i conservar els grans trets compositius de les façanes, que sovint presenten elements de continuïtat 20 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 que escapen l’escala d’una sola planta. En aquest sentit, les remuntes que puguin fer-se en aquestes edificacions haurien de respectar la seva composició, en el sentit d’utilitzar els mateixos criteris compositius, tot i tractar-se d’actuacions amb caràcter discernible. Finalment, caldrà valorar la materialitat de les noves intervencions i remuntes, de forma generalitzada, més enllà de la seva ja esmentada composició. La reflexió sobre la materialitat vol reivindicar els valors de la qualitat, la bona construcció, la durabilitat i la sostenibilitat. Aquesta s’ha de declinar en diferents matisos quan s’aplica als HC i als AC, detallant les diferents casuístiques exposades anteriorment. En habitatge de conservació HC, el teixit tradicional s’expressa amb una materialitat particular. Per això, la textura i color de façana és tant essencial com el respecte pels materials constructius de les fusteries per fer remuntes mimètiques d’edificis que tipològicament permeten una remunta assimilable a edificacions dels mateix tram. En canvi, en remuntes diferenciades, el cromatisme i la continuïtat de materials passa a ser menys transcendent. En edificis de nova planta i en remuntes de caràcter discernible, en els tipus HC (Teixits tradicionals a consolidar) i AC (Teixits d'activitat econòmica a consolidar), que incloguin l’ús d’habitatge en la seva formulació, a fi de construir sobre la identitat material del paisatge urbà existent, es proposa utilitzar l’estudi dels alçats de l’entorn immediat com a recurs per trobar-hi materials, acabats, cromatismes i textures. 21 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 BIBLIOGRAFIA CABALLÉ, Francesc (2000), “Sant Martí de Provençals, de poble a nucli industrial (1820-1897)”. Els Barris de Barcelona. Vol. IV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. BIBLIOGRAFIA GENERAL CARRERAS I CANDI (1916), Francesc, Geografia General de Catalunya. Ciutat de Barcelona. Barcelona: Alberto Martín. PLA GENERAL METROPOLITÀ CHECA ARTASU, Martí (2000), “El territori de Sant Martí de Provençals, entre la prehistòria i la CATÀLEG DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC baixa edat mitjana”. Els Barris de Barcelona. Vol. IV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. ORDENANÇA DELS USOS DEL PAISATGE URBÀ EIZAGUIRRE, Xabier (1994), “EL Baix Llobregat: espais oberts, territoris de la ciutat”. Papers. Regió PLA DEL VERD I DE LA BIODIVERSITAT DE BARCELONA 2020. Hàbitat Urbà . Medi Ambient i Metropolitana de Barcelona. Serveis Urbans, Ajuntament de Barcelona. Abril 2016 FOSSAS, Jordi, Luque, Joan Carles. “Els noms de lloc: Toponímia popular”. Revista Icària, núm. 4. DOSSIER-RESUM DELS TREBALLS D’ANÀLISI I DIAGNOSI URBANISTICA DELS NUCLIS 1999. Arxiu Històric del Poblenou. ANTICS DELS BARRIS TRADICIONALS DE BARCELONA. Ajuntament de Barcelona. Sector FOSSAS, Jordi (2014). “El Llatzeret. L’ambaixador turc a la quarantena”. Poblenou, agrícola i d’Urbanisme i Infraestructures, 2010 industrial. Icària, 19. 2014. Arxiu Històric del Poblenou. CATÀLEG DE PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. Observatori del FUGUET, Joan (2018). “La Torre de Sant Joan del Clot de la Mel, principal posesión de la Paisatge, Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, 2007 encomienda hospitalaria de Barcelona”. INFORME AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PGM A L’ÀMBIT DE LA MUNTANYA DE LA LLACUNA: http://projecteicaria.blogspot.com/2012/05/la-llacuna.html MONTJUÏC. Ajuntament de Barcelona.BR, Setembre 2013 MANGUE, Ignasi (2011). “El plànol del Rec Comtal del 1836. Unes primeres aproximacions al seu CATÀLEG D’ARBRES D’INTERÈS LOCAL DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA. Web coneixement”. GUÀRDIA, M. (ed), La revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la Ajuntament de Barcelona, Ecologia, Urbanisme i Mobilitat metròpoli moderna, 1867-1967. Ed: Barcelona, MUHBA. ESTUDIS DE PAISATGE: AUSCULTACIÓ DE LA CLOTA. Horta-Guinardó La Clota, Ajuntament de MARCH, Enric (2019). Guia del Rec Comtal..... Barcelona. Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Desembre 2016 ORTI, Pere (2011). “El Rec Comtal de la Barcelona medieval”. GUÀRDIA, M. (ed), La revolució de ELS COLORS DE L’EIXAMPLE. Ajuntament de Barcelona, Districte de l’Eixample, Nov. 1993 l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Ed: Barcelona, CATÀLEG DE TARGETES POSTALS DE BARCELONA (2a). Boix Felip, E., & Toldrá Viazo, A. MUHBA. (2002). Ed . Sabadell : Ausa. Poblenou, agrícola i industrial. Icària, 19. 2014. Arxiu Històric del Poblenou. TOTS ELS BARRIS DE BARCELONA. Fabre, J., & Huertas, J. M. (1980). Barcelona : Edicions 62. Bereshit. Enric March. https://enarchenhologos.blogspot.com/2015/05/el-carrer-rogent-es-menja-la- PLANS I PROJECTES PER A BARCELONA : 2011-2015. Guallart, V., Bàrcena Roig, C., & Gratacòs sequia.html Batlle, R. (2015). Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Pere Cowley, Bogatell i Bugatell https://pladebarcelona.wordpress. com/2014/11/27/bogatell-i- PLANS I PROJECTES PER A BARCELONA, 1981/1982 ([2a ed]). Villavecchia, F., & Barcelona bugatell/ (Spain). Area d’Urbanisme. (1983). Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Area d’Urbanisme. TORRENT DE MILANS, http://pladebarcelona.cat/2017/06/29/milans/ La Sèquia i la fàbrica, HISTÒRIA DELS BARRIS DE BARCELONA http://pladebarcelona.cat/2017/11/01/la-sequia-i-la-fabrica/ BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA MORAN, Josep (2013). “El Camp de l’Arpa”, MUTGÉ, J., SALICRÚ, R., VELA, C., La Corona catalanoaragonesa, l’Islam i el món mediterrani. CSIC. ARRANZ, Manuel (2000). “El cementiri del Poblenou, una lliçó d’història”. Els Barris de Barcelona. Vol. IV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PALET i..., Comunicación viaria entre Barcino y Baetulo”;1992 Ca l’Isidret. Pagesia, Indústria, Barri. Districte de Sant Martí. Ajuntament de Barcelona, 2018. “Intervenció arqueològica al carrer Pere IV, 135-211” (2017; tinc pdf): https://issuu.com/districtedesantmarti/docs/original_quadr_ptic_ca_l_isidret._b 22 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 Camí de la marina (?) http://pladebarcelona.cat/2014/08/24/marina/ Torrent de la Guineru, http://pladebarcelona.cat/2014/12/05/la-placa-de-la-guineu/ Arxiu Històric del Poblenou. Història del Poblenou. https://www.arxiuhistoricpoblenou.cat/historia- del-poblenou/ Barcelona, 1978-1997. Manolo Laguillo. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), 2007. BASIANA/ORPINELL (2000), Barcelona, ciutat de fàbriques. BPR Publishers CHECA, Martín:“Geografías para el patrimonio industrial en España: el caso de Barcelona”. Scripta Nova, Univ vol. XI. Barcelona: Universitat de Barcelona, núm. 245 (32), 2007. CHECA, Martín: “La rehabilitación del patrimonio industrial en Barcelona. Entre el contenidor útil y la desmemoria fábril”. AAVV: Ladrillos, fierros y memoria. Teoría y gestión del patrimonio industrial. México: El Colegio de la Frontera Norte, 2015, pp.128-148. Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català. https://www. espaisrecobrats.cat/ FABRE, J., HUERTAS, J.M., “Els barris del districte de Sant Martí”. Els Barris de Barcelona, vol. IV. 1997. Enciclopèdia Catalana. Fàbriques de creació de Barcelona. Barcelona Cultura. http://ajuntament. barcelona.cat/fabriquescreacio/ca/fabriques/fabrica-a-fabrica GUILLAMON, Julià, La ciutat interrompuda. Barcelona: Anagrama, 2019. El Patrimoni Industrial del Poblenou, Barcelona. El Globus Vermell. 2019, www.elglobusvermell.org MIRÓ, I., GARCIA, J. (2012). Cooperatives, 1842-1939. Guia d’Història Urbana. Barcelona: MUHBA. MIRRI LARRUBIA, M. Teresa (1994). El proceso de formación del proletariado en un barrio industrial : el caso de Sant Martí de Provençals: integración y diferenciación social, 1862-1925. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. MORTE, Joan. “La Flor de Maig rebrota al Poblenou”. Carrer, n. 150. FAVB, desembre 2018. NICOLAU, A., UBERO, L. (1982), “Sant Martí: la industrialització al segle XIX”. Apunts per a la història de Sant Martí de Provençals. Arxiu Històric Municipal de Sant Martí de Provençals. PONT i MONTANER, Ferran: Espais recobrats: els nous usos del patrimoni industrial català. Terrassa: MNACTEC, 2014. [Consulta el 10/12/2019]. Disponible a: https://www.espaisrecobrats.cat/vapor-vell-biblioteca-vapor-vell-i-ceip-barrufet/ Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, n. 175, 1987. COAC. https://www. raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/issue/view/15215 ROSSELLO, M. “Los edificios industriales construidos entre 1958 y 1976 en el barrio de Poblenou de Barcelona”. Congreso para la conservación del patrimonio industrial y de la obra pública en España. VI Congreso TICCIH España”. Madrid: 2016, p. 691-698. http://hdl.handle.net/2117/26362 23 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE ANNEX. CRITERIS PER A LA PROTECCIÓ URBANÍSTICA DELS TEIXITS I EDIFICACIONS DE L’ÀMBIT DEL 22@ AL POBLENOU – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC – Febrer 2022 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 24 Àmbits Àmbits AC i HC Àmbit AC m 0 50 100 200 300 400 Àmbit HC !.!.!. .! .! !. .! !. !. .! .! .! ! ! . . .!!. .! .! !. .!!.!. .! !. .! !. !. !.! .!.!.! .!.!.!!.!. !. . !..!.! !. !.!. !. .! !. !.!.!. .! !. .!!..! !.!..! !. !.!..!.! !. !. .!. ! !. !.!..!.!!. .! .! .!!. !. !. .! !. .!!.!. !. .! !..!.!.!.!!. !. !. !. .! .! .! !. !..! .! .! .! !. !. .!.!!.!. !. .! .! !. .! .! !. !..!!.!. !.!. !. !..! !..!!..! !..! !. !.!..!!. !. !. .! !. .! !. .! .! !. !.!. !. !..!.!.! !. !. !. !.!. !. .! .! !. !. !. !. .!.!!. !. !. .! .! ! .! !. !. !. ! . . .! !. ! !. .! .!!. .!!.!. . .! !. .! !. .!.! !. .! .! .! .! .! .! .! !. .! .! !. .! .! .! .! !. !. !. .! .! .! !. !. !..!!. !. .! !. .! .! !. .! !. !. !. !. .! !.!. !. .! !. .!.!.!!..!!..!!.!. .!.!.! .!!.!. .! .! .! !. !.!..! .! .! !. !. !. .! .! !..! !. !. !. !. .! !. !.! .! !. .!.! !. !. .! .! .! ! . . .! .!.!!. !. .! !. !. .! !. .! !. .! !. .!.! .! .!.!!.!. .! .! !. .!.! !. !. .! .! .! !. .! ! .! . !. .! !. .! .! !. !.!.!. !. !. !. .! .!.!!. .! .!!. .! .!!. !. !..!!. .!!.!. !. .! .! .! !. .! !. !. .! .! .! !. !. !. !. .! !. .!!. !. .! .! .! !. !. .! !. !. !. .!.! .! !. .!!. !. !.!..! .!.! !.!. .!!..!.!.! !. .!!. !. .!!. !. !. !. !. .!.! .! .! !. .! !. !. !..! !..! .! .! .! .! !. !.!.!..!!. !..! !!..!.!.!.!. Protecció de fronts heterogenis i conservació de façanes !. Protecció de façanes proposada Fronts proposats EIC Bé cultural d'interès nacional ‐ A Bé cultural d'interès local ‐ B Bé d'interès urbanístic ‐ C Conjunt o entorn protegit m 0 50 100 200 300 400 Element protegit sense nivell de protecció ‐ D