RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES 
 
QUEIXA RELATIVA AL DRET D’ACOLLIDA 
(PERSONES MIGRANTS I REFUGIADES) 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 23 de maig de 2022, la directora d’una entitat de la ciutat especialitzada en 
migracions va presentar una queixa en aquesta Sindicatura en què exposava el 
següent:  
 
 L’Ajuntament de Barcelona estava trigant fins a vuit setmanes a contactar amb 
les persones que havien sol·licitat tramitar l’informe d’arrelament. En aquest 
primer contacte es donava cita per a l’entrevista necessària per a la redacció 
de l’informe. 
 
 Després d’aquest tràmit, el consistori podia trigar un mes o més a concretar la 
cita, redactar l’informe i completar el procés. La Generalitat, per la seva banda, 
també trigava unes setmanes més fins que emetia l’informe i s’informava la 
persona interessada de la resolució de la seva sol·licitud. Aquests terminis 
s’excedien dels previstos per la normativa aplicable. 
 
 A aquests terminis s’afegien els de la Subdelegació del Govern, que podia 
trigar entre cinc i vuit mesos a resoldre l’expedient. 
 
 El mes de novembre del 2021, l’entitat ja va alertar d’aquesta vulneració de 
drets, que ocasionava angoixa a les persones sol·licitants, i afectava també les 
empreses que els oferien un contracte de treball, que havien d’esperar mesos 
per incorporar una persona que ja havia signat un contracte laboral. 
 
Actuacions fetes  
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va 
estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els 
1 
Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de 
desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. 
Concretament, es relaciona amb l’objectiu 10.7 “Barcelona, ciutat d’acollida i d’inclusió”.   
 
 
principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
 
Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la 
persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a la Regidoria de Drets 
de Ciutadania i Participació per tal de conèixer les intervencions realitzades en 
relació amb la queixa presentada.  
 
El dia 31 de maig de 2022, es va sol·licitar a aquest organisme la informació 
necessària per a l’estudi de la queixa.  
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
El dia 18 de juliol de 2022, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. 
L’escrit exposa el següent: 
 
El termini mitjà per a la realització de les entrevistes és de 61,45 dies des de la 
data de la sol·licitud. 
 
El temps invertit pel cos tècnic per fer l’entrevista fins que és signada pel referent de 
l’Ajuntament és d’1,5 dies. 
 
La mitjana d’entrevistes demanades durant l’any 2022, fins al mes de maig, és de 
598,2 mensuals. 
 
Els mitjans de què disposa el consistori per atendre aquests tràmits són els següents: 
- una coordinadora 
- tres administratives 
- cinc tècnics 
 
Després d’haver transcorregut el temps màxim per atendre les entrevistes, en resten 
pendents de fer: 
- 128 que ja estan assignades, 
-  i 718 que estan pendents d’assignar. 
 
Per regla general, es dona cita entre un i cinc dies després de la trucada de citació per 
a l’entrevista. 
 
S’està molt pendent del servei i dels seus indicadors per millorar l’atenció. S’estan 
estudiant les motivacions de la situació, i troben que, darrerament, s’ha produït un gran 
augment de les sol·licituds d’arrelament social. 
2 
 
 
 
La impossibilitat de presentar sol·licituds d’arrelament presencialment a les oficines 
d’atenció ciutadana (OAC) entre el 16 de març de 2020 i el 25 de maig de 2020 va 
provocar una acumulació de moltes demandes. 
 
Abans, totes es presentaven per mitjà de cita prèvia a les OAC, ara s’ha obert també la 
via telemàtica de presentació de peticions, i es mantenen obertes totes dues vies. Això 
comporta rebre peticions més ràpidament, i és una demanda més actualitzada. 
 
Abans, amb la presentació únicament a les OAC era més gradual. La mitjana de 
sol·licituds presentades els darrers anys és la següent: 
 
- 2019: 381,33 
- 2020: 465,40 
- 2021: 521, 92 
- 2022 (fins al maig): 580,25 
 
S’ha incrementat el nombre d’empadronaments de persones estrangeres durant el 
2017, i durant el 2019 hi ha hagut un petit augment. Això suposa més població 
estrangera que ha complert els 3 anys d’empadronament a Barcelona, susceptible de 
demanar l’informe d’arrelament. 
 
S’han denegat més targetes d’asil i, els sol·licitants afectats veuen en l’arrelament 
l’única solució. Aquest fet porta a un augment de demandes. 
 
El sistema de teletreball és molt positiu en alguns aspectes, però no en tots. Els 
problemes de funcionament, sobretot dels temps de resposta informàtics, han suposat 
un endarreriment i augment del temps de resolució. És una forma de treball més 
lenta que la presencial, ja que obliga a preparar prèviament la documentació per 
treballar-la des del domicili. 
 
Les entrevistes per videotrucada suposen una dificultat afegida per a una part de la 
població destinatària a la qual es dirigeixen. A això cal sumar problemes recíprocs a 
l’hora d’entendre’s, vies de connexió lentes i amb talls. 
 
Cal determinar si al llarg dels propers mesos es mantindrà la tendència a l’alça, o per 
contra, s’estabilitzarà. Es considera essencial reduir el temps de resposta, en què el 
bon funcionament informàtic és fonamental. És positiu mantenir teletreball en alguns 
moments, però en d’altres és preferible el presencial. Aquesta presencialitat s’ha anat 
recuperant les darreres setmanes.  
 
3 
 
 
 
 
CONSIDERACIONS 
 
1. La competència municipal en l’elaboració de l’informe d’arrelament social 
 
La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, dels drets i llibertats dels estrangers a 
Espanya, i la seva integració social, disposa que l’Administració pot concedir una 
autorització de residència temporal per arrelament (articles 31.1). 
 
L’Ajuntament és el responsable de gestionar els informes per a determinats tràmits 
d’estrangeria. En el cas de peticions d’arrelament social, tot i que la competència és de 
la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament li correspon elaborar l’informe d’arrelament 
preceptiu, per acreditar la integració social en el procés d’obtenció d’autorització de 
residència temporal. A l’informe es fa constar, entre altres, el temps de permanència 
en l’estat, els vincles familiars, els mitjans de vida o els programes d’inserció que ha 
dut a terme la persona sol·licitant.  
 
La delegació d’aquesta funció al consistori ve donada per la mateixa Llei orgànica 
4/2000: 
 
Article 68.3: 
“Amb caràcter previ a la concessió d’autoritzacions per arrelament, les comunitats autònomes o, 
si escau, els ajuntaments, emetran un informe sobre la integració social de l’estranger que tingui 
domicili en el seu territori.” 
 
Els requisits de les persones estrangeres per accedir a aquesta autorització, així com 
el procediment de tramitació, estan continguts al Reial decret 557/2011, de 20 d’abril, 
del reglament d’estrangeria (modificat pel Reial decret 629/2022, de 26 de juliol). 
 
Article 124.2: 
“Per arrelament social, poden obtenir una autorització els estrangers que acreditin la 
permanència continuada a Espanya durant un període mínim de tres anys. A més, haurà de 
complir, de manera acumulativa, els requisits següents [...]. 
 
L’informe de la corporació local s’haurà d’emetre i notificar a l’interessat en el termini de 
trenta dies des de la data de la sol·licitud. Simultàniament, i per mitjans electrònics, la 
corporació haurà de donar trasllat de l’informe a l’oficina d’estrangeria competent.” 
 
D’altra banda, la Instrucció SIMC/TSF/2017, per la qual s’estableixen els criteris 
generals per a l’elaboració dels informes d’estrangeria competència de la Generalitat 
de Catalunya, remarca la necessitat que els ajuntaments elaborin l’informe en el 
4 
 
 
termini més breu possible, amb un màxim de 30 dies hàbils comptadors des de la 
presentació de la sol·licitud. 
 
2. Els terminis emprats per l’Ajuntament en l’elaboració de l’informe 
d’arrelament social 
 
L’Ajuntament de Barcelona està incomplint aquest termini amb escreix, ja que de 
la informació que ha facilitat a la Sindicatura, se’n desprèn que, des del tràmit de la 
sol·licitud de la persona interessada i fins a l’elaboració de l’informe, s’està utilitzant 
un termini mitjà que frega els 63 dies. A aquest temps se li ha de sumar el de la part 
de tramitació que correspon a les altres administracions amb competència en el tràmit.  
 
A més, l’informe posa de manifest que hi ha un gran volum de peticions pendents de 
tramitar. El consistori justifica l’acumulació en el tancament de les OAC, durant dos 
mesos i deu dies de l’any 2020, arran de la pandèmia de la covid. Per tant, aquest 
retard en la tramitació s’arrossega des de fa uns anys, sense que s’hagin posat 
els mitjans necessaris per complir amb les funcions d’estrangeria que té 
encomanades l’Ajuntament. 
 
Així mateix, s’al·leguen dificultats de caire tècnic i organitzatiu que dificulten atendre 
les sol·licituds en temps. Recordem que l’Ajuntament, a través del registre del padró 
municipal, disposa d’informació suficient que li permet conèixer amb anterioritat el 
volum de possibles peticions. Això facilita la possibilitat d’anticipar-se en l’organització 
dels recursos necessaris per complir les competències que té delegades, ajustant-se 
als terminis legalment previstos. 
 
En aquest punt, convé recordar que la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment 
administratiu comú de les administracions públiques, es pronuncia sobre la 
responsabilitat de tramitació dels procediments, i assenyala el següent: 
 
Article 20: 
1. “Els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les administracions 
públiques que tinguin a càrrec seu la resolució o el despatx dels afers són responsables directes 
de la seva tramitació i han d’adoptar les mesures oportunes per remoure els obstacles que 
impedeixin, dificultin o endarrereixin l’exercici ple dels drets dels interessats o el respecte 
als seus interessos legítims, així com disposar el que sigui necessari per evitar i eliminar 
tota anormalitat en la tramitació de procediments.  
2. Els interessats poden sol·licitar l’exigència d’aquesta responsabilitat a l’Administració pública 
de què depengui el personal afectat.” 
 
És innegable la relació d’aquest precepte amb el dret a una bona administració, 
reconegut a la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea (art. 41), i a la Llei 
5 
 
 
26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i del procediment de les administracions 
públiques de Catalunya (art. 22). 
 
No es pot obviar que aquesta disfunció crònica en la tramitació comporta una 
vulneració dels drets de les persones sol·licitants, ateses les conseqüències que 
té sobre elles, a les quals limita l’exercici dels seus drets, i les manté durant un temps 
totalment injustificat, en una situació d’irregularitat administrativa, amb la limitació que 
això suposa per a la seva integració social.  
 
El fet que l’Ajuntament no sigui àgil en la realització d’aquest tràmit, a més d’incomplir 
el principi general d’eficàcia de les administracions públiques recollit a la Llei 40/2015, 
d’1 d’octubre, del règim jurídic del sector públic, constitueix un dels factors de risc 
d’exclusió i marginació social per a les persones immigrants.  
 
És cert que les competències municipals en els processos de regularització 
administrativa han fet augmentar notablement les funcions dels serveis socials. Però, a 
parer d’aquesta Sindicatura, és del tot necessari fer un estudi de càrregues, a fi de 
dimensionar adequadament el servei, i dotar-lo dels mitjans i recursos 
necessaris per assumir les seves funcions dins els terminis legalment establerts.    
 
 
DECISIÓ 
 
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el 
reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes 
aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació de la Regidoria de Drets de 
Ciutadania i Participació no s’adequa de manera sistemàtica als terminis 
legalment previstos per elaborar l’informe d’arrelament social. Aquest retard 
vulnera els drets de la ciutadania que està interessada en aquest tràmit.  
 
Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la decisió següent: 
 
 Recomanar a la Regidoria de Drets de Ciutadania i Participació que elabori 
un estudi de les càrregues de feina que implica l’elaboració de l’informe 
d’arrelament social, a fi de dimensionar adequadament el servei, i dotar-lo dels 
recursos necessaris per complir les seves funcions dins el termini legalment 
previst. 
 
 
6 
 
 
Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte 
al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona 
interessada del seu contingut.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7