L’Ajuntament de Barcelona digitalitza i posa a disposició de la ciutadania les ordenances fiscals entre els anys 1902 i 2012 10/12/2022 Temps estimat de lectura: 3 minuts Les persones interessades hi podran accedir des de qualsevol dispositiu electrònic connectat a Internet a través del repositori BCNROC Són més de 42.000 cares digitalitzades que mostren la vitalitat d’una gran ciutat com Barcelona, al llarg de més de 100 anys, on es podran descobrir moltes curiositats i paral·lelismes amb la societat actual L’Ajuntament de Barcelona ha digitalitzat i posa a disposició de la ciutadania les ordenances fiscals de la ciutat des de l’any 1902, amb motiu de la commemoració del 120è aniversari de l’existència d’aquestes normes. Els documents són accessibles des del repositori BCNROC a través de qualsevol dispositiu connectat a Internet. Així, el Servei de Documentació i Accés al Coneixement (SEDAC), amb la col·laboració de la Direcció de Planificació Estratègica i Fiscalitat, ha dut a terme un programa de digitalització retrospectiva dels volums en paper d’aquestes normes, que són referència en matèria tributària local i memòria de Barcelona. Les Ordenances fiscals dels municipis són el testimoni de la vida d’una ciutat en matèria de tributs: impostos, taxes i contribucions especials. Aquests arbitris es requereixen a la ciutadania per al sosteniment de les despeses generals, però també com a contraprestació d’un servei o la realització d’una activitat. La primera publicació d’aquesta sèrie municipal és en llengua castellana i data de primers del segle XX, corresponent a les figures tributàries del 1902. Gràcies al treball documental realitzat, s’ha pogut comprovar que aquests primers anys, les ordenances es publicaven com un annex als pressupostos municipals, els quals també es portaven a l’aprovació del Consell Plenari. Però en els llibres que han arribat als nostres dies, s’han trobat enquadernades de forma separada tot i que conserven la paginació i un índex de matèries conjunt. Més endavant, al 1929 ja es van començar a editar com a volums separats, amb paginació pròpia i en format publicació periòdica fins l’any 2012. La versió en català, també en paper, s’inicia anys més tard, al 1933 i finalitza al 2012 i sempre va ser editada com a publicació periòdica independent. A partir d’aquesta data, les ordenances de l’Ajuntament de Barcelona es publiquen electrònicament al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de vegades en la seva totalitat o, simplement, les modificacions puntuals. Més recentment, s’ha posat a la disposició de la ciutadania la publicació digital a través del portal Norma. La digitalització dona l’oportunitat de disposar d’una nova font d’informació, reflex de la història passada, que permetrà potenciar l’estudi i la investigació sobre els assumptes locals. Són més de 42.000 cares digitalitzades que mostren la vitalitat d’una gran ciutat com Barcelona, al llarg de més de 100 anys, on es podran descobrir moltes curiositats i paral·lelismes amb la societat actual. Gràcies a les tecnologies aplicades és senzill endinsar-se en aquestes pàgines i conèixer l’evolució d’activitats que encara avui són totalment vigents, com els preus de lloguer de les parades dels mercats, la taxa per la concessió de nínxols als cementiris, els permisos sobre la tinència de gossos o les taxes de les terrasses dels districtes de Barcelona i els pobles agregats de l’època. Però també es poden reconèixer qüestions merament administratives com els sous dels auxiliars administratius i dels operaris municipals al 1922 o la classificació dels carrers. En canvi, i no menys interessant, també es retroben serveis, oficis i activitats econòmiques que avui en dia han desaparegut i que permeten reconstruir la societat en un moment determinat de la història. N’és un exemple, el coneixement sobre els camàlics els quals havien de disposar d’una placa anual que els facilitava el Negociat d’Arbitris, el permís municipal necessari per la construcció de safareigs públics o els nomenaments del cos de serenos. El projecte ha estat també molt beneficiós perquè democratitza l’accés a un coneixement municipal que estava amagat en les prestatgeries i que ara és fàcil de divulgar, gràcies a l’aplicació d’eines com els programes de reconeixement òptic de caràcters, que potencien i agilitzen la recerca i permet l’estalvi de temps i esforços a qualsevol persona interessada en aquesta memòria social, econòmica, política i administrativa de la ciutat de Barcelona.