RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES 
 
QUEIXA RELATIVA AL DRET A UNA BONA ADMINISTRACIÓ 
(DISCIPLINA URBANÍSTICA) 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 7 d’octubre de 2022, el ciutadà va presentar una queixa en aquesta 
Sindicatura en què exposava el següent:  
 
 El mal estat i la brutícia d’un edifici desocupat situat al de carrer Nou de la 
Rambla, confrontant amb el seu, li ocasionava molèsties per la proliferació de 
rates i coloms a l’interior de l’immoble. 
 
 Per aquest motiu, havia contactat amb la Guàrdia Urbana i havia presentat 
diverses denúncies. Considerava que el Districte de Sants-Montjuïc no havia 
fet cap tipus d’intervenció arran de les seves denúncies. 
 
 En data 25 de maig de 2022, va presentar un escrit del qual no havia rebut 
resposta. 
 
 
Actuacions fetes  
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va 
estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els 
principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
 
Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la 
persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se al Districte de Sants-
Montjuïc a fi de conèixer les intervencions fetes en relació amb la queixa presentada. 
1 
Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els Objectius de 
Desenvolupament Sostenible (ODS), d’acord amb la Mesura de Govern sobre l’Estratègia d’Impuls de l’Agenda 2030. 
Concretament, es relaciona amb l’objectiu 16.6 “Màxima eficàcia i responsabilitat envers la ciutadania”. 
 
 
 
El dia 13 d’octubre de 2022, es va sol·licitar a aquest organisme la informació 
necessària per a l’estudi de la queixa.  
 
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
El dia 2 de desembre de 2022, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. 
L’escrit exposa la tramitació donada a les denúncies formulades pel ciutadà. 
 
 
CONSIDERACIONS 
 
1. Les denúncies formulades pel ciutadà 
 
El Districte informa que en relació amb la situació de l’immoble del carrer Nou de la 
Rambla es va iniciar un expedient de protecció de la legalitat urbanística.  
 
La Sindicatura de Greuges de Barcelona no desconeix que l’article 62.5 de la Llei 
39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions 
públiques (LPACAP) estableix que la presentació d’una denúncia no confereix, per 
si sola, la condició d’interessat en el procediment. Tanmateix, la llei no exclou 
aquesta possibilitat. 
 
L’article 4 de la LPACAP disposa que es consideren persones interessades en el 
procediment administratiu: 
 
a) Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o 
col·lectius. 
b) Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats 
per la decisió que s’hi adopti. 
c) Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin ser 
afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una 
resolució definitiva. 
 
En aquest sentit s’expressa la Sentència del Tribunal Suprem, de data 28 de gener de 
2019, quan diu: 
 
“Com a regla general, el denunciant, pel simple fet de ser-ho, no té interès legitimador 
per exigir la imposició de sancions, siguin pecuniàries o d’un altre tipus (...) Aquest 
2 
 
 
principi general no implica que el denunciant no tingui legitimació en tots els supòsits, ja 
que la tindrà quan, a més de ser denunciant, hi tingui un interès legítim”. 
 
Cal posar aquests articles de la LPACAP en relació amb la regulació de l’acció pública 
en matèria d’urbanisme que fa l’article 12 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel 
qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme. Aquest article disposa que: 
 
1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l'acció pública en matèria d'urbanisme, 
pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa 
administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que 
s'ha d'ajustar al que estableixi la legislació aplicable. 
2. L'acció pública a què es refereix l'apartat 1, si és motivada per l'execució d'obres que 
es considerin il·legals, es pot exercir mentre se'n perllongui l'execució i, posteriorment, 
fins al venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles 207 i 227, sens 
perjudici del que estableix l'article 210. 
 
L’exercici de l'acció pública en matèria d'urbanisme connecta directament amb el 
dret fonamental de la tutela efectiva establert en l'article 24 de la Constitució. 
Quan l'ordenament jurídic legitima la ciutadania per exigir el compliment de la legalitat 
en matèria d'urbanisme sense tenir-hi un interès concret, l’accés a la informació 
administrativa i la resposta a les possibles impugnacions dels actes administratius que 
es facin forma part del dret protegit constitucionalment. 
 
 
2. L’expedient de protecció de la legalitat urbanística 
 
A la informació facilitada pel Districte s’exposa que a l’expedient consta la tramitació 
següent:  
 
 4 de gener de 2022: comunicat intern de la Guàrdia Urbana, amb 
fotografies. 
 14 de gener de 2022: informe d’inspecció amb fotografies. 
 20 de juny de 2022: nou informe d’inspecció posterior a les denúncies 
efectuades pel ciutadà promotor de la queixa. 
 22 de juny de 2022: incoació de l’expedient 03-2022-00XXX al senyor José 
Manuel GL. 
 29 de juliol de 2022: publicació de la incoació de l’expedient al Butlletí Oficial 
de la Província (BOP), després d’efectuar dos intents infructuosos. 
 En data 7 de setembre de 2022, se signa l’ordre de:  
 
• Controlar la plaga de coloms que afecta l’emplaçament.  
3 
 
 
• Netejar i desinfectar l’acumulació d’excrements/brutícia del pati interior 
i de la façana posterior: superfície i barana dels balcons, llindars i ampits 
de les finestres, i terra de la planta baixa. 
• Reparar els vidres de les finestres per evitar que els coloms s’instal·lin 
a l’interior dels habitatges buits. 
 
Aquesta ordre va ser notificada en data 15 de setembre de 2022.  
 
En aquest punt, convé recordar que l’article 197 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 
d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC), obliga els 
propietaris de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions a complir amb els 
deures d’ús, conservació i rehabilitació establerts en la mateixa llei, per la legislació 
aplicable en matèria de sòl i per la legislació sectorial, i al manteniment o reposició de 
les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic dels béns immobles.  
 
Aquest mateix article faculta l’Administració per ordenar l’execució de les obres 
necessàries per al compliment d'aquestes obligacions, així com a realitzar-les 
subsidiàriament a càrrec de la persona obligada si aquesta incompleix 
injustificadament l'ordre. 
 
El deure de conservació és una manifestació de la funció social de l'urbanisme i, per 
tant, l'Ajuntament, com a ens titular d'aquest deure, està obligat a exercir les potestats 
de control i d'intervenció que els atorga la legislació vigent per exigir el compliment 
dels deures generals esmentats.  
 
De l’exposició dels fets es pot concloure que el Districte ha exercit la seva potestat per 
fer complir el deure legal de conservació: quan va tenir coneixement dels fets 
denunciats pel ciutadà, va activar els mecanismes d’intervenció que la llei li atorga. 
 
 
3. La manca de resposta 
 
Abans que res, volem posar de manifest que el Districte de Sants-Montjuïc s’ha 
compromès davant d’aquesta Sindicatura a donar resposta a la instància 
presentada pel ciutadà en data 25 de maig de 2022, i número registre 20229237374, 
i informar-lo de la tramitació donada a les seves denúncies. 
 
En altres ocasions, aquesta Sindicatura ha estat informada que el sistema informàtic 
Autoritas, mitjançant el qual es fa la tramitació dels expedients de protecció de la 
legalitat urbanística, no preveu respostes automàtiques al denunciant, ja que, com s’ha 
dit, el fet de ser-ho no li dona automàticament la condició d’interessat a l’expedient. 
4 
 
 
Tanmateix, en la nostra opinió, això no és un impediment perquè se li doni una 
resposta per informar-lo de la tramitació que s’ha dut a terme amb les seves 
denúncies. 
 
Volem fer notar que el fet que l’Administració no hagi donat cap tipus de resposta ni 
informació al ciutadà promotor de la queixa li ha causat la percepció que l’òrgan 
municipal ha actuat amb passivitat davant les seves comunicacions, és a dir, que 
no ha complert el seu deure de dur a terme una determinada actuació enfocada a 
preservar l’interès públic quan, com hem vist, l’actuació municipal ha estat àgil i eficaç. 
 
No podem perdre de vista que l’accés a l’Administració és la porta d’entrada per a 
l’exercici de drets i deures de les persones administrades. A més, la proximitat a la 
ciutadania està garantida pels principis generals que es recullen en l’article 3 de la Llei 
40/2015, de règim jurídic del sector públic. La comunicació, doncs, és una eina 
fonamental perquè totes les persones tinguin una millor comprensió del funcionament 
de l’Administració i, d’aquesta manera, fer-la més propera a la ciutadania. 
 
El principi de bona administració i d’eficàcia dels serveis públics està recollit al dret 
de la Unió Europea (article 41 de la Carta de Drets Fonamentals), als articles 9.3 i 103 
de la Constitució espanyola, i a l’article 3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del règim 
jurídic del sector públic administratiu comú. Aquest dret implica disposar d’una 
administració que presti el màxim nombre de serveis amb els millors estàndards de 
qualitat, respectant els drets i interessos legítims de la ciutadania, i capaç de resoldre 
els problemes de les persones de manera àgil i eficaç.  
 
Així mateix, la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, aprovada 
l’any 2000, esmenta a l’article XXIII, quan es refereix a l’eficàcia dels serveis públics 
com a indicatiu d’una bona administració, que les autoritats locals han de garantir 
l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats de les persones 
usuàries. 
 
DECISIÓ 
 
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el 
reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Un cop considerats els fets i les 
normes aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació del Districte de Sants-
Montjuïc està sent ajustada a dret i eficaç. 
 
Això no obstant, aquesta Sindicatura emet la decisió següent: 
 
5 
 
 
- Recomanar al Districte de Sants-Montjuïc que actuï amb celeritat i 
impulsi d’ofici tots els tràmits a l’expedient incoat fins a la seva 
resolució. 
 
- Recomanar al Districte de Sants-Montjuïc que mantingui informat 
el ciutadà promotor de la queixa de les actuacions que es duguin a 
terme en la tramitació de l’expedient en qüestió. 
 
 
Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte 
al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona 
interessada del seu contingut.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6