ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE RECOPILACIÓ DE CONTINGUTS PEDAGÒGICS SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE DIRIGITS A INFANTS I ADOLESCENTS Memòria Març 2022 EQUIP DE TREBALL Ajuntament de Barcelona Equip tècnic i redactor Mobilitat i infraestructures PAU AVELLANEDA. Geògraf urbanista, especialista en mobilitat Mar Escala Estruch i infància. Doctor en Geografia. Assessor en mobilitat Margarita Fernández-Armesto sostenible, segura, saludable, equitativa i inclusiva. Estudis i projectes de mobilitat tova, mobilitat activa, i mobilitat i infància, alguns també a Barcelona. Professor de la UAB. pauavellaneda@gmail.com ANTONI PARÍS. Comunicador i gestió del coneixement. Llicenciat en biologia i 2 màster en comunicació. Comunicació i estratègies de sostenibilitat. Creació de continguts tècnics i divulgatius, estratègies de comunicació i participació, i gestió del coneixement. Socioambiental. https://www.socioambiental.es/ca ROSER GARCIA. Pedagoga. Llicenciada en pedagogia. Experiència en infància i adolescència acompanyant aquest col·lectiu en els processos d’aprenentatge. Elaboració de materials docents. Processos de participació amb infants i adolescents. Cooperativa Estel. https://plaestel.org/ XEVI RIERA. dissenyador gràfic. Disseny gràfic i comunicació visual. Catàlegs, productes editorials, identitat, il·lustració, lettering i website. Punts volats. https://puntsvolats.cat/ ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA ÍNDEX 6.1. Mobilitat, mitjans de transport i espai urbà ......................................... 37 6.2. Espai públic, mobilitat i seguretat viària .............................................. 38 6.3. Mobilitat activa: caminar i anar en bicicleta ......................................... 38 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTE .................................................................... 4 6.4. Mobilitat, canvi climàtic i qualitat de l’aire ........................................... 39 2. L’EDUCACIÓ PER LA MOBILITAT A BARCELONA ................................. 6 6.5. Mobilitat, col·lectius socials i moviments ciutadans ............................ 39 2.1. L’educació per la mobilitat sostenible .................................................... 6 6.6. Mobilitat saludable ............................................................................... 40 2.2. De la gestió del trànsit a la cultura de la mobilitat sostenible ................ 8 6.7. Smart mobility ...................................................................................... 40 2.3. La comunicació en el canvi de paradigma ........................................... 12 6.8. Mobilitat i escenaris de futur ............................................................... 41 3. INVENTARI D’ACTUACIONS REALITZADES ........................................ 14 6.9. Barcelona: un referent de la mobilitat sostenible? ............................... 41 3.1. Línia del temps de les actuacions realitzades (1980-2021) ................. 14 3 6.10. Elaboració d’un pla d’itineraris i/o entorn escolar .............................. 42 3.2. ‘Fitxes’ descriptives de les accions realitzades ..................................... 15 7. BALANÇ GENERAL DE LES ACTIVITATS IDENTIFICADES ................... 43 3.3. Inventari de publicacions i accions de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona..................................................................................................... 22 8. BALANÇ DELS PROGRAMES .............................................................. 46 3.4. Inventari de publicacions d’altres institucions i organitzacions ............ 27 4. UNA MIRADA DE FUTUR .................................................................... 31 ANNEX 1. LÍNIA DEL TEMPS 5. RECULL DE LES ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES EXISTENTS ............... 34 2. ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES EXISTENTS 5.1. L’escola com a pilar de l’estratègia educativa....................................... 34 3. PROGRAMES I ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES 5.2. Diversitat de mirades sobre la mobilitat ............................................... 34 4. MATERIAL DIGITAL 6. PROPOSTA DE PROGRAMES ............................................................. 36 6.0. Un tastet sobre la mobilitat sostenible ................................................. 37 ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTE Atenent al requeriment formulat per l’Ajuntament de Barcelona, s’ha elaborat un document que ha de contribuir a definir una Estratègia educativa de mobilitat sostenible per a la ciutat de Barcelona. L’objecte dels treballs a realitzar és l’elaboració d’un estudi de totes les mesures vinculades a la mobilitat escolar i al foment de l’autonomia dels desplaçaments dels infants i en base a la informació recollida, el desenvolupament dels materials i suports educatius adequats per al treball dels continguts de mobilitat sostenible als centres escolars de la ciutat de forma adequada. L’encàrrec te dos objectius principals: a) la redacció d’un document resum de les accions vinculades a la mobilitat escolar i el foment de l’autonomia dels infants b) la recopilació d’activitats i recursos pedagògics sobre mobilitat sostenible que puguin ser utilitzats pels centres educatius Pel que fa al primer dels objectius, la redacció d’un document resum de les accions vinculades a la mobilitat escolar i el foment de l’autonomia dels infants, s’ha redactat un document de reflexió i diagnosi consistent en una ressenya històrica d’iniciatives de foment de la mobilitat sostenible a la ciutat (acompanyada d’un gràfic de línia del temps visual), un repàs al concepte de la mobilitat sostenible i les seves derivades, una valoració del paper de la comunicació en el canvi de paradigma de la mobilitat, i un apunt sobre l’encaix d’aquesta nova visió en l’àmbit educatiu i pedagògic. 4 També s’ha inclòs un inventari de les actuacions comunicatives i divulgatives més Cadascun d’aquests 10 programes inclou una descripció i una llista d’eixos de significatives portades a terme per l’Ajuntament de Barcelona i altres organitzacions treball a desenvolupar. Dins de cada programa, cada recurs disponible incorpora i institucions entre els anys 1999 i 2021. informació sobre l’etapa o etapes educatives a la que correspon, l’àmbit de Així mateix, s’ha elaborat un apunt propositiu final sobre el relat i argumentari de coneixement, el tipus d’activitat, el lloc de realització i la relació amb altres futur, atès els canvis i progressos experimentats per la cultura de la mobilitat programes que inclouen els mateixos recursos. Totes aquestes dades s’han sostenible en els darrers anys a mesura que s’ha anat recollint nou coneixement, compilat en un arxiu excel. experiències pràctiques i resultats arreu del món. De les activitats esmentades, 118 ja s’estan oferint actualment als centres educatius de la ciutat, principalment a través de: - Programa d’Activitats Escolars de Barcelona (PAE) Pel que fa al segon dels objectius, la recopilació d’activitats i recursos pedagògics - Consorci d’Educació de Barcelona sobre mobilitat sostenible que puguin ser utilitzats pels centres educatius, s’ha - Programa Escoles + Sostenibles elaborat un recull d’activitats actualment disponibles, algunes de les quals ja - Altres agents s’ofereixen a través de diversos serveis i plataformes municipals. 5 En conjunt s’han identificat 306 activitats que han estat organitzades en 10 programes que abasten totes les derivades de la mobilitat sostenible i la seva Al llarg del procés de redacció d’aquest document s’han realitzat diverses reunions mirada des de Barcelona, amb un programa 0 inicial que serveix de marc amb àrees i organismes municipals especialment dels àmbits de la mobilitat i conceptual i reflexiu per a la resta. Són els següents: l’educació però també amb altres agents que tenen una dilatada experiència amb l’educació per la mobilitat a Barcelona a fi de recollir altres perspectives i propostes 0 – Un tastet sobre mobilitat sostenible d’actuació complementàries a l’acció municipal. 1 – Mobilitat, mitjans de transport i espai urbà 2 – Espai públic, mobilitat i seguretat viària Concretament s’han mantingut reunions amb: 3 – Mobilitat activa: caminar i anar en bicicleta - Ecologia Urbana 4 – Mobilitat, canvi climàtic i qualitat de l’aire - Barcelona + Sostenible (Escoles + Sostenibles) 5 – Mobilitat, col·lectius socials i moviments ciutadans - Consorci d’Educació de Barcelona 6 – Mobilitat saludable - Institut Municipal d’Educació de Barcelona 7 – Smart mobility - Guàrdia urbana 8 – Mobilitat i escenaris de futur - Transports Metropolitans de Barcelona 9 – Barcelona: un referent de la mobilitat sostenible - Biciclot 10 – Elaboració d’un pla d’itineraris i/o entorn escolar ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 2. L’EDUCACIÓ PER LA MOBILITAT A BARCELONA 2.1. L’educació per la mobilitat sostenible La ciutat, segura i saludable per als infants La mobilitat urbana és una suma de diferents ‘mobilitats’ que comparteixen sovint el mateix espai i temps, tot creant sinèrgies, i també disfuncions, que es retroalimenten. En són alguns exemples la mobilitat laboral, la mobilitat vinculada al transport de mercaderies, la mobilitat de serveis professionals, la mobilitat generada pel turisme o la mobilitat escolar. 6 Pel que fa, concretament, a aquesta última, i atès que un dels àmbits prioritaris d’actuació en matèria de mobilitat urbana sostenible és la seguretat dels més vulnerables (és a dir, dels vianants, ciclistes i persones amb mobilitat reduïda), els desplaçaments quotidians dels nens i nenes ha esdevingut un dels centres d’atenció. Aquesta preocupació es produeix en paral·lel a un inquietud cada cop més generalitzada per la pèrdua d’autonomia dels infants. Neix així, a finals de la dècada dels noranta del segle passat, el concepte de ‘camí escolar’, el qual planteja el repte de crear itineraris senyalitzats i entorns escolars més tranquils, segurs i de baixa velocitat que fomentin l’autonomia personal, la solidaritat i la bona convivència dels infants a l’hora d’anar i tornar de l’escola, a peu i/o en bicicleta, sense la pressió del trànsit a motor i els riscos que comporta per a la seva seguretat. Aquest concepte té com a un dels seus referents el projecte “La ciutat dels infants”, proposat pel psicopedagog italià Francesco Tonnucci, el qual insisteix en la importància que té la qualitat socioambiental de l’entorn de les escoles en ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA l’educació dels infants, i en la importància que aquests “s’apropiïn” d’una part de De camins segurs a entorns protegits l’espai destinat als vehicles motoritzats per a transformar-lo en espai de joc i de Aquesta iniciativa va anar guanyant protagonisme i interès a la ciutat, fins al punt convivència. Diverses ciutats italianes adopten aquestes idees i comencen a que des d’aleshores hi han participat fins a 145 escoles de tots els districtes. Tant desenvolupar projectes d’itineraris segurs i entorns protegits en escoles. l’enfocament com les actuacions han anat evolucionant adaptant-se a les noves L’educació per la mobilitat, emmarcada en les estratègies sostenibilistes emergents sensibilitats i necessitats. En aquest sentit, l’any 2020 es produeix un canvi en aquest moment a nivell internacional, i que posen la qualitat de vida, la salut i significatiu en que es dona per finalitzat el programa “Camí Escolar, Espai Amic” la seguretat de l’entorn urbà com un dels eixos prioritaris d’actuació en la nova tal com s’havia desenvolupat fins llavors evolucionant vers un nou paisatge concepció de les ciutats del segle XXI, esdevé així un nou àmbit de treball tant en d’accions i programes com els definits, per exemple, a Escola Respira, Barcelona els currículums escolars com en les accions d’acompanyament educatiu dins i fora Ciutat Jugable o al Pla de Joc a l’Espai Públic amb horitzó el 2030. Directament dels centres. Les institucions i administracions d’una banda, i diverses vinculat a la comunitat escolar apareix el projecte “Protegim les escoles”, una nova organitzacions del sector de la mobilitat sostenible i la seguretat viària, de l’altra, iniciativa que s'anirà estenent poc a poc a totes les escoles de Barcelona. L'any impulsen així programes i projectes d’educació per la mobilitat per difondre noves 2020 es va actuar a 26 centres educatius de la ciutat, el 2021 s’està actuant a idees i valors pel que fa a la jerarquia de prioritaris de l’espai urbà i el respecte als 75 escoles més, i de cara al 2022 està previst actuar a 54 centres educatius més. 7 més vulnerables. El projecte evoluciona la idea tradicional dels itineraris segurs vers la d’entorns En aquest context, l’any 1998 neix a Barcelona el primer projecte de ‘Camí escolar’, urbans més protegits al voltant més immediat de les escoles, guanyant així nous el de l’Escola Tabor, impulsat pel Fòrum Cívic de la Sagrada Família, un projecte espais per a la mobilitat activa -en especial la dels grups de població més que serà referent per la pròpia ciutat de Barcelona però també per les ciutats de la vulnerables, com els infants-, que es van estenent com una taca d’oli, a mesura resta de l’Estat. El projecte pivota sobre la detecció i transformació d’una via de que es consensuen les actuacions amb els sectors menys proactius. circulació preferent, escollida entre aquells recorreguts més utilitzats per la majoria En aquesta línia d’acció, el replantejament del paper social i comunitari dels de l’alumnat, per donar-li més seguretat. D’aquesta manera, s’aconsegueix que el centres, més enllà també de l’horari lectiu, està permetent donar-los nous usos fet “d’anar a l’escola” sigui una activitat agradable, segura i ambientalment que els fan més permeables i integrats a l’espai públic de la ciutat, a l’hora que els sostenible. La iniciativa sorgeix gràcies a la implicació de diferents actors: nens i atorga un sentit afegit que justifica encara més l’adopció de mesures de protecció nenes, direcció del centre i professorat, famílies, administració municipal, de l’entorn: obertura dels patis fora de l’horari escolar, en caps de setmana i comerciants i associacions. Les actuacions que es porten a terme consisteixen, vacances (patis oberts); espais renaturalitzats oberts; refugis climàtics per a entre d’altres, en regular els semàfors, millorar l’accessibilitat, ordenar l’aparcament episodis de forta calor i insolació. i actuar sobre les parades de transport públic. Es tracta de mesures coherents amb altres iniciatives i projectes de ciutat, com el de la Superilla Barcelona, l’extensió de les accions d’urbanisme tàctic a diverses ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA vies de la ciutat o les transformacions de la Plaça de les Glòries o l’Avinguda La Carta d’Aalborg és, doncs, un dels primers documents internacionals que parlen Meridiana. de mobilitat sostenible i, més concretament, de la seva aplicació a l’entorn urbà, Aquestes actuacions s’han complementat amb d’altres com la iniciativa ‘Ampliem posant de manifest la necessitat d’abordar la qüestió contemplant les diferents els espais educatius als barris’ amb les que, a més d’obrir les escoles a altres usos derivades i àmbits d’actuació. D’aquesta manera, l’objectiu deixa de ser gestionar urbans, també es posa a disposició dels centres els equipaments públics i espais només el trànsit a motor i garantir la fluïdesa de la circulació per plantejar un nou exteriors propers, en jardins i places i a la via pública, perquè puguin ser utilitzats repte, com és el de planificar i ordenar la convivència de les diferents xarxes de com a espais educatius. mobilitat a l’espai públic, d’acord també a una nova jerarquia de prioritats. Arran d’aquestes cimeres, i dels acords que en sorgeixen, es comencen a impulsar, 2.2. De la gestió del trànsit a la cultura de la mobilitat sostenible amb la participació activa de la ciutadania com un dels requisits fonamentals, les Agendes 21 locals, documents diagnòstics i propositius sobre la realitat municipal per introduir els principis, valors i propostes de la cultura de la sostenibilitat en L’Agenda 21 i els acords internacionals com a motor de canvi les polítiques, estratègies i plans d’acció de futur dels pobles i ciutats. L’educació per la mobilitat i l’impuls de mesures en l’àmbit concret de la mobilitat 8 Barcelona s’adhereix a la Carta d’Aalborg l’any 1995, i durant els anys següents escolar tenen els seus referents de partida en les idees i propostes que emanen impulsa el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, així com els treballs de la cultura de la sostenibilitat, consolidada durant la Cimera de Rio de Janeiro de redacció de l’Agenda 21 local, amb la mobilitat i el transport com un dels de 1992. Dos anys més tard, la Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat aspectes més innovadors i de visualització d’un nou model de ciutat per a les (l’anomenada Carta d’Aalborg), elaborada i aprovada durant la Conferència europea persones i no el trànsit. sobre les ciutats sostenibles de 1994, situa ja la mobilitat urbana sostenible com un dels eixos prioritaris per avançar cap a un nou model de ciutat basat en el Les Conferències Hàbitat II i III, la Cimera del Clima de París, la COP26 de Glasgow benestar i la qualitat de vida de les persones. o la definició dels Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsats per les Nacions Unides (ODS), entre d’altres compromisos internacionals, han suposat un “1.9 (…) Sabem que perquè̀ una ciutat sigui sostenible, és indispensable reduir enfortiment d’aquests primers passos impulsats a finals de segle passat. la mobilitat forçada i deixar de fomentar l’ús innecessari de vehicles motoritzats. Donarem preferència als mitjans de transport respectuosos amb el medi ambient Nous compromisos en matèria de mobilitat sostenible (en particular els desplaçaments a peu, en bicicleta o mitjançant els transports Si bé l’impuls més important neix de l’àmbit ambiental, la voluntat de transformar públics) i situarem en el centre dels nostres esforços de planificació́ una el model de mobilitat s’estén progressivament a d’altres (en la línia de reconèixer combinació ́d'aquests mitjans. Els diversos mitjans de transport urbans motoritzats la perspectiva transversal de la mobilitat), gràcies sobretot a què la iniciativa han de tenir la funció́ subsidiària de facilitar l’accés als serveis locals i de mantenir ciutadana estimula l’acció favorable de les institucions locals i supramunicipals l'activitat econòmica de les ciutats.” vers els principis i propostes de la mobilitat sostenible. ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA En aquest escenari, a les acaballes del segle XX s’impulsa la conversió dels cascs Cal esmentar, finalment, en aquest context, l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona antics en zones pacificades i/o de vianants. Alhora, l’any 1998, una trentena a la Carta Europea dels Drets dels Vianants, aprovada pel Parlament Europeu l’any d’organitzacions, a més de l’Ajuntament de Barcelona mateix, formalitzen i 1988, i a la Declaració de Principis annexa a la Carta Europea de Seguretat Viària, s’adhereixen al Pacte per la Mobilitat per expressar el seu compromís per avançar l’any 2004. Aquests passos consoliden un nou imaginari, tant polític com tècnic, també cap a un escenari de mobilitat més sostenible. Des d’aleshores, el Pacte centrat en la persona i la mobilitat eficient i saludable en lloc del vehicle privat a contribueix a impulsar iniciatives i consensuar actuacions per millorar la mobilitat motor. i la seguretat viària urbana. Actualment, formen part del Pacte per la Mobilitat prop d’un centenar d’associacions, empreses, organismes i entitats públiques. Una La transformació del paisatge urbà i els hàbits personals comissió permanent actua d’òrgan gestor del Pacte. Apareix així un nou paradigma de mobilitat urbana vinculat al disseny, planificació La celebració l’abril de 1999 del primer Dia Sense Cotxes a diversos municipis i gestió de l’espai públic. És a dir, es comença a repensar la mobilitat des de catalans, inclòs Barcelona (on s’arriba a tallar el Passeig de Gràcia a la circulació), l’urbanisme. Això demana, com a idea fonamental de partida, replantejar el representa una altra fita a l’hora de traslladar a la ciutadania la necessitat de repartiment d’aquest espai a fi d’atorgar un major protagonisme als vianants i a les replantejar el paper del vehicle privat a motor a la ciutat. La Diputació de Barcelona persones usuàries dels mitjans de transport més eficients i saludables, com la 9 va liderar aquest esdeveniment, nascut al municipi francès de La Rochelle el 1997. bicicleta, en lloc del vehicle privat a motor (sorgeix també el concepte de El setembre de 2000 s’estén a tot Europa, amb el lema “A ciutat, sense el meu “pacificació del trànsit”). Mobilitat sostenible esdevé sinònim de qualitat ambiental cotxe”. i de vida. L’any 2001, el Dia Sense Cotxes es transforma en la Setmana de la Mobilitat En aquest sentit destaca la publicació del ‘Llibre verd per a una nova cultura de la Sostenible. Desenes de ciutats i pobles de tota Europa, entre les quals hi ha mobilitat’ del la Comissió Europea el 2007 com un nou salt endavant en les Barcelona, prenen part en aquesta iniciativa, tot adoptant mesures en àmbits tan polítiques de mobilitat urbana. Alhora, es produeixen altres punts d’inflexió en diversos com la mobilitat a peu, l’ús més racional i eficient del cotxe, la mobilitat aquest sentit com són l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible de les en transport públic col·lectiu, la mobilitat en bicicleta, la millora de la qualitat Nacions Unides on s’estableixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible ambiental urbana, o l’educació i la informació per a una mobilitat més sostenible, (ODS) diversos dels quals tenen a veure amb l’àmbit urbà, la Cimera del Clima de entre d’altres. París a partir de la qual s’estableix un acord internacional de reducció d’emissions que afecta directament les polítiques nacionals de mobilitat i la Conferència Habitat La Setmana de la Bicicleta, celebrada per primera vegada el maig del 2002, és un III centrada en el ‘Desenvolupament Urbà Sostenible’ on la mobilitat apareix com pas més en la línia ja encetada el seu dia per la Festa de la Bicicleta, integrada un dels aspectes més rellevants a tractar per bé que ja no d’una forma sectorial actualment dins la setmana. A banda dels actes lúdics i festius o de la presentació sinó integrat a altres aspectes de caràcter urbanístic, ambiental i social de la pròpia de diversos projectes amb la bicicleta com a fil conductor, és una crida a moure's ciutat. pedalejant i una invitació a comprovar-ne els avantatges. ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA En aquest context, la informació que es recull sobre mobilitat quotidiana i hàbits un entorn el més saludable, accessible i segur possible. Ja no és suficient només de desplaçament, d’una banda, i sobre qualitat ambiental i de vida, de l’altra, amb dotar de més espai als modes actius o al transport col·lectiu, sinó que cal contribueix a consolidar aquest nou paradigma, alhora que fa visible dades que garantir la convivència equitativa de les diferents xarxes de mobilitat que quedaven externalitzades de la reflexió i l’acció municipal en el paradigma comparteixen la ciutat -turística, de mercaderies...-, d’acord als criteris de “cotxecèntric” anterior. Es posa així de manifest que una part significativa de la sostenibilitat que s’apliquen. població fa servir la mobilitat activa i el transport públic en el seu dia a dia (bona D’aquesta manera, tota estratègia sectorial -sigui de la bicicleta, del vehicle elèctric, part dels vehicles circulants són de persones que es desplacen a la ciutat per de l’autobús, del tramvia o de les infraestructures de transport, entre d’altres-, ha motius de feina o estudis, principalment), i que el trànsit a motor de combustió és d’estar en sintonia amb la resta d’estratègies i amb la planificació urbanística i del una font d’impactes ambientals, com el soroll i la contaminació, que afecten la salut conjunt de la mobilitat, en la línia precisament dels projectes i programes impulsats i el benestar de les persones que viuen a Barcelona. per l’Ajuntament de Barcelona en els darrers anys. La constatació dels beneficis i avantatges que aquest nou repartiment aporta al Sota aquest paradigma, durant els darrers anys i en base a un fort impuls benestar col·lectiu fa que la ciutadania (reticent, com sovint succeeix, als inicis) es municipal, a Barcelona el paisatge urbà s’ha vist profundament transformat a mostri cada cop més favorable a les polítiques de sostenibilitat aplicades a l’àmbit 10 mesura que l’espai destinat a la mobilitat activa (a peu i en bicicleta, principalment) de la mobilitat i el transport. i al transport públic col·lectiu s’ha anat ampliant, en detriment del destinat a És en aquest context que, entre altres, es duran a terme actuacions tan rellevants l’automòbil i la motocicleta. En aquest sentit, destaquen programes, projectes i com la pacificació del trànsit de la Vila de Gràcia, la posada en marxa del servei de intervencions en diversos àmbits que avancen i intensifiquen aquesta nova Bicing o les primeres accions de la nova Xarxa Ortogonal d’Autobusos. direcció. Així, es realitzen grans projectes de transformació viària com la de la Plaça de les Glòries o l’Avinguda Meridiana, però, i especialment, d’altres com el Enfortir la mirada transversal per enriquir l’acció desenvolupament del programa Superilles Barcelona que fa un pas endavant i es Aquesta dimensió transversal de la mobilitat, centrada en la persona, pren tot el converteix en el model de transformació dels carrers de tota la ciutat, amb seu sentit quan l’acció esdevé també transversal, i les estratègies i plans d’actuació l’objectiu de recuperar per a la ciutadania una part de l'espai que actualment incorporen plenament les variables de qualitat de vida, qualitat ambiental i cohesió ocupen els vehicles privats i aconseguir un espai públic saludable, amb més verd, social, en la línia del que plantegen els acords internacionals més recents, com els més just i segur, que afavoreixi les relacions socials i l'economia de proximitat. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) o la Nova Agenda Urbana. En aquest context, també es redacta un nou Pla de Mobilitat Urbana 2024 concebut Mobilitat, urbanisme i ecologia (interpretada des de la perspectiva de l’ecosistema sota aquesta nova filosofia integradora i transversal i es duen a terme diverses i metabolisme urbans) van així de la mà per construir un nou relat més integrador. actuacions d’urbanisme tàctic vinculades a la necessitat de guanyar espai per a El repte és satisfer les necessitats de desplaçaments quotidians de la ciutadania en vianants i bicicletes en el marc de la pandèmia del Covid-19 alhora que s’inicia el programa ‘Obrim carrers’ que busca alliberar algunes vies del trànsit motoritzat per ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA tal que la ciutadania pugui gaudir d’una ciutat lliure de fums, motos, cotxes i soroll Procés participatiu de ciutadania adolescent com, i especialment, a través de convertint els carrers en espais oberts i saludables, tot plegat en el marc de la diverses entitats i associacions moltes de les quals vinculades a temàtiques Covid-19 però també, i especialment, per lluitar contra la crisi climàtica atenent al relatives a la sostenibilitat i el medi ambient però també de caràcter veïnal o d’altre ‘Pla Clima 2018-2030’ aprovat per l’Ajuntament de la ciutat. tipus. Els moviments socials i ambientals com a impulsors del canvi Durant el darrer quinquenni, coincidint amb el canvi de visió a nivell internacional on als aspectes tradicionals de la mobilitat sostenible se n’hi ha afegit d’altres com Greenpeace, segurament un dels moviments ambientals més rellevants a escala el canvi climàtic, la qualitat de l’aire o la salut, han sorgit nous moviments que des internacional va néixer al Canadà el 1971 i ràpidament, el 1978, es va globalitzar de diferents àmbits reivindiquen una mobilitat més sostenible, saludable, segura, convertint-se en Greenpeace International. Des de llavors, els moviments equitativa i inclusiva. Així, han sorgit moviments com la Plataforma per la Qualitat ambientals i socials han tingut una gran incidència en els canvis de les polítiques de l’Aire, el Col·lectiu Superilla Poblenou o Eixample Respira que reivindiquen una de mobilitat actuant com a grups de pressió. Un dels darrers exemples d’aquests ciutat per a les persones, més verdes i amb millor qualitat ambiental, unes moviments és Fridays for Future, creat el 2018, una iniciativa formada demandes que passen per redistribuir l’espai públic en favor dels modes de fonamentalment per joves que pretén posar de relleu la necessitat de reduir les mobilitat més sostenibles. 11 emissions de carboni per fer front a l’escalfament global i el canvi climàtic. Aquests grups, que han anat augmentant en nombre al llarg de les darreres dècades, han Un dels àmbits que han pres més força en els darrers anys és el dels infants. vehiculat les demandes socials i ambientals de la ciutadania convertint-se en punta Malgrat les accions preses per l’Ajuntament en matèria de mobilitat escolar tals de llança dels canvis fent pressió especialment a les administracions públiques a com els projectes de ‘Camins escolars‘ o ‘Protegim les escoles’, la permanència de diferents escales territorials. problemes de seguretat viària i l’aparició de diversos estudis científics que relacionen la contaminació ambiental amb problemes de salut infantil han fet que Barcelona no s’ha escapat d’aquesta dinàmica. En aquest sentit, l’any 1981 va hagin aparegut nous moviments socials que reivindiquen específicament una néixer Amics de la Bici, associació precursora de la promoció de la bicicleta a la transformació dels entorns escolars per tal de fer-los més segurs i més saludables. ciutat. Alhora, durant la primera meitat dels 90 van néixer dos moviments que han D’entre aquests, i per la seva repercussió, destaca especialment el moviment tingut una gran incidència en els canvis de la ciutat: la PTP (Associació per a la Revolta escolar que, amb molt poc temps, ha estat capaç d’aglutinar aquesta Promoció del Transport Públic) i Catalunya Camina. Al seu torn, a principis dels demanda estenent-la a tots els districtes de la ciutat (i fins i tot a d’altres ciutats de 2000 va néixer el BACC (Bicicleta Club de Catalunya) completant la ‘tríada’ Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol). Al seu torn, les iniciatives Bicibús d’entitats que, cadascuna des del seu àmbit sectorial, han tingut més incidència en Sarrià i, especialment, Bicibús Eixample, també s’han erigit com un catalitzador els canvis de les polítiques municipals de mobilitat de la ciutat. d’aquesta voluntat de transformació. Els joves no han quedat al marge d’aquesta dinàmica participant-hi tant des de canals institucionals com l’Audiència Pública Adolescent o el recentment creat ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA Paral·lelismes a nivell internacional similar desenvolupada a Bèlgica i que es fonamenta en criteris ambientals, de Les iniciatives, actuacions i reivindicacions que s’han dut a terme els darrers anys seguretat i de salut pública, s’ha estès a altres ciutats de França, entre elles Lyon i a Barcelona tenen un paral·lelisme amb d’altres que es produeixen en diverses Lille. ciutats del món, també a Catalunya. Una de les iniciatives que han pres més força Al seu torn, i en aquesta mateixa línia, París ha transformat i renaturalitzat 74 patis en els darrers anys (2019) a casa nostra és Canvis en cadena amb un Programa escolars pensant en el canvi climàtic. Mitjançant el projecte ‘Les cours Oasis’ s’han educatiu, col·laboratiu i comunitari per promoure l’ús de la bicicleta. En el cas creat illes fresques com una solució d’adaptació al canvi climàtic per a la ciutat d’Espanya, la profusió de projectes de camins escolars en diverses ciutats de l’estat introduint un model de disseny sostenible per a espais públics i implementant va catalitzar el 2012 amb la formació del Grupo de Trabajo de Movilidad e Infancia accions per a enfortir la cohesió social dels barris convidant als residents de totes del CENEAM (Centro Nacional de Educación Ambiental), un espai per promoure les edats a utilitzar els patis escolars com espais socials i de trobada durant els la trobada de representats d’ajuntaments, entitats, centres educatius, empreses caps de setmana. consultores i ONG implicats en programes de mobilitat infantil. Des d’aquest espai, Per altra banda, la preocupació pels entorns escolars ha catalitzat en diverses guies el 2019 es va iniciar la campanya ‘Entornos escolares seguros y saludables’ en la que faciliten la implementació de mesures per afavorir els desplaçaments dels que es recullen els principals arguments en pro d’actuar en aquestes zones per tal 12 infants en condicions de seguretat i confort promovent la mobilitat activa i fent del de convertir-les en àrees de protecció de la salut de la infància. desplaçament una activitat saludable. Una de les més rellevants és ‘Designing En l’àmbit internacional destaquen principalment les iniciatives dutes a terme en el Streets for Kids’, una guia elaborada des de la ‘Global Designing Cities Initiative’ món anglosaxó ja des dels anys 70 del segle passat que s’aglutinen al voltant dels de la NACTO (National Association of City Transportation Officials). Una altra guia projectes ‘Safe routes to School’ i que es materialitzen a través dels ‘School Travel de referència és la ‘Guía de diseño de entornos escolares’ editada per Plans’. En els darrers anys, una de les experiències que ha tingut més èxit és l’Ayuntamiento de Madrid. A casa nostra, finalment, trobem la guia ‘Cocreació ‘School Streets’, una iniciativa desenvolupada al Regne Unit, principalment a d’entorns escolars’, una eina desenvolupada des de l’Institut de la Infància i Londres, que es basa en la restricció temporal del trànsit motoritzat a l’entorn dels l’Adolescència de Barcelona per incentivar la participació dels infants i la comunitat centres educatius a les hores d’arribada i recollida dels nens i les nenes, i que ja educativa en la millora de l’entorn de l’escola. s’ha implantat a 350 escoles. París també ha esdevingut una ciutat de referència en matèria de mobilitat 2.3. La comunicació en el canvi de paradigma sostenible i de mobilitat escolar en particular. Així, més enllà de les iniciatives que ha dut a terme la ciutat en el marc de la pandèmia de la COVID-19, des del 2019 A l’hora de traslladar noves idees i coneixements a la ciutadania, la comunicació i sota el projecte ‘Rues scolaires’ ha peatonalitzat total o parcialment 185 carrers esdevé un instrument fonamental; en aquest cas, per fer partícips a les persones propers a centres educatius amb un resultat que ha estat valorat molt positivament de l’evolució conceptual i pràctica en la manera de gestionar les prioritats d’ús de per la major part de les famílies. La mesura, que s’emmiralla en una experiència l’espai públic i la convivència de les diferents xarxes de transport. ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA Les primeres iniciatives en matèria de comunicació i sensibilització ciutadana les escales el discurs de la mobilitat sostenible urbana. Així, en un quart de segle, sorgeixen a finals de segle XX des dels serveis de medi ambient i educació de la mobilitat sostenible ha passat de ser un concepte pràcticament desconegut i l’Ajuntament, en paral·lel amb els compromisos que s’adopten des de l’Agenda 21. irrellevant, a convertir-se en un centre d’atenció polític i social amb entitat pròpia. Les guies i documents sobre mobilitat sostenible, bicicleta o mobilitat a peu, o els dossiers i materials pedagògics per al professorat, impulsats per la Direcció d’Educació Ambiental, el Sector de Via Pública i l’Institut d’Educació, emmarcades també algunes en l’Agenda 21 Escolar, són un exemple de la voluntat de comunicar als diferents sectors de la població i grups d’edat els nous conceptes i reptes. L’evolució del pensament polític i tècnic municipal des de principis de segle XXI, com ha succeït al conjunt de les administracions, ha reflectit aquests canvis de mentalitat, fins fer de la mobilitat un dels temes prioritaris de l’acció local, i incorporar-la també de manera visible en l’organització administrativa. Els successius Plans d’actuació municipal (PAM) són el reflex de com aquestes 13 propostes quallen en l’imaginari municipal, i dels compromisos que es van adquirint en favor de la mobilitat sostenible, els quals es concreten també, a nivell més tècnic, a través dels Plans de mobilitat urbana (PMU). La sensibilitat per la mobilitat i l’accessibilitat segura dels infants als centres educatius, visible sobretot als inicis a través dels projectes de camins escolars, també té el seu reflex comunicatiu amb els diversos materials editats al llarg d’aquests anys, els quals n’expliquen les característiques i les iniciatives que sorgeixen arreu de la ciutat, posant l’accent en la importància de la participació de tots els actors implicats. L’evolució del relat, tant pel que fa a nova cultura de la mobilitat i urbanisme, com a qüestions més concretes com els camins escolars, s’ha vist reflectida de manera evident a nivell dels diversos canals de comunicació, tant portes endins com portes enfora de l’Ajuntament, ja que la implicació de noves àrees i departaments municipals, d’una banda, i els diversos col·lectius de la ciutat que han aportat propostes i impulsat actuacions en aquest àmbit, de l’altra, ha consolidat a totes ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 3. INVENTARI D’ACTUACIONS REALITZADES A continuació s’ofereix un recull de les accions més rellevants impulsades per l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1980 bé de l’àmbit educatiu i vinculades a la mobilitat escolar bé sigui dels àmbits de la mobilitat, urbanisme, medi ambient, projectes estratègics..., fent especial èmfasi en el període 2015-2021. En primer terme s’exposa una ‘Línia del temps’ des de l’any 1980 fins el 2021 on s’identifiquen les principals accions realitzades pels diferents governs de la ciutat al llarg d’aquest període, emmarcades en el context nacional i internacional. En segon, es realitza un inventari on es descriuen amb una mica més de detall les 14 accions realitzades per l’Ajuntament de Barcelona des del 2015 fins al 2021. Finalment, s’assenyalen algunes iniciatives de l’àmbit internacional que poden ser d’interès en el marc d’aquest informe. 3.1. Línia del temps de les accions realitzades (1980-2021) La informació sobre les accions realitzades al llarg de tot s’han graficat en forma de Línia del temps (veure Annex). S’identifiquen en format molt breu les accions que s’han realitzat des dels anys 80 coincidint amb la presa de consciència ambiental i referent a la sostenibilitat tant a nivell internacional com a la pròpia ciutat de Barcelona. La informació s’organitza en quatre grans blocs: - Context internacional - Context Barcelona, Catalunya, España ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA - Accions de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de mobilitat, urbanisme, medi - Programa ‘Ampliem els espais educatius als barris’ ambient, projectes estratègics... Des de 2020 - Accions de l’Ajuntament de Barcelona de l’àmbit educatiu i mobilitat escolar Es posa a disposició dels centres educatius de la ciutat equipaments públics i espais exteriors en jardins i places i a la via pública perquè puguin utilitzar-se com a espais educatius. Projecte organitzat i promogut des de la Direcció de 3.2. ‘Fitxes’ descriptives de les accions realitzades Ciutat Educadora i Cultura als Barris de l’Ajuntament de Barcelona, en coordinació amb el Consorci d’Educació i els 10 districtes de la ciutat. Per a cadascuna de les accions realitzades de 2015 ençà s’ha elaborat una breu https://ajuntament.barcelona.cat/educacio/ca/ampliem-els-espais-educatius- ‘fitxa’ descriptiva que conté: nom de l’actuació, any(s) de realització, breu als-barris descripció de l’actuació, enllaç web per ampliar la informació La informació s’organitza en dos blocs: - Programa ‘Escoles + Sostenibles’ Des de 2015 - Accions de l’Ajuntament de Barcelona de l’àmbit educatiu i mobilitat escolar El Programa Escoles+Sostenibles va néixer l’any 2001 en el marc del 15 - Accions de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de mobilitat, urbanisme, medi Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona, amb l’objectiu de ambient, projectes estratègics... contribuir a la sostenibilitat des de l’educació i amb el reconeixement de les escoles com a agents de canvi a la ciutat. Formen part d’aquesta Accions de l’àmbit educatiu i vinculades a la mobilitat i l’ús de l’espai públic xarxa 358 centres (dades curs 2020-2021) i n’hi han participat un total de 472 al llarg dels seus 20 anys de recorregut. - Programa ‘Com funciona Barcelona?’ https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/escoles-sostenibles Des de 2021 Amb la voluntat d’apropar la cultura de la sostenibilitat i el funcionament En el marc d’aquest programa, cal esmentar també la Campanya per una ecològic de la ciutat a infants i joves, aquest programa de l’Ajuntament, adreçat mobilitat segura i sostenible, la qual ofereix la possibilitat d’aprendre a dissenyar a tots els nivells educatius, aborda diferents temàtiques (biodiversitat, gestió de amb l’alumnat una campanya de comunicació amb l’objectiu de sensibilitzar l’aigua i dels residus, transició energètica, mobilitat sostenible, entre d’altres) i sobre la importància d’una circulació segura als entorns escolars. Amb una actua com a estímul i complement dels projectes d’innovació d’Escoles + pacificació del trànsit s’aconsegueix més autonomia dels infants i joves i es promou la mobilitat sostenible Sostenibles. https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/escoles- https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/escoles- sostenibles/tags/page/fem-campanya-per-una-mobilitat-segura-i-sostenible sostenibles/bulleti/599/el-programa-com-funciona-barcelona-acompanya-en- la-descoberta ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA - Programa ‘Camí escolar, Espai amic’ https://ajuntament.barcelona.cat/educacio/ca/noticia/jornada-el-dret-dels- 2015-2020 infants-i-adolescents-a-la-ciutat_433241 Continuació del projecte “Camí Escolar” iniciat l’any 1999 al districte de l’Eixample i entomat per l’IMEB el 2006, amb l’objectiu d’afavorir que els nois i - Programa Barcelona Ciutat Jugable les noies guanyessin autonomia personal, responsabilitat i qualitat de vida, en 2016-2021 el seu trajecte cap a l’escola o passejant pel barri. Programa que té per objectiu ampliar i diversificar les oportunitats de joc i https://ajuntament.barcelona.cat/educacio/ca/camins-escolars activitat física a l’espai públic, a partir de conèixer i millorar tant la infraestructura lúdica com els usos lúdics, i la importància social que li donem - Mesura de govern ‘Omplim de vida els entorns escolars’ al joc pels seus amplis beneficis col·lectius sobretot en termes de salut, vida 2016 comunitària i accessibilitat. Mesura de govern del Districte de l’Eixample que fa incidència en el canvi de https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/ca/innovacio-social/ciutat- gestió necessari per apropar-se als nous reptes ambientals i a les oportunitats jugable de millora de la qualitat de vida de les persones, especialment en els entorns https://institutinfancia.cat/programes/ciutat-jugable/ 16 escolars, punt de trobada i de relació social i urbana privilegiat. https://ajuntament.barcelona.cat/eixample/sites/default/files/documentacio/16 - Informe “Avaluació del programa Camí escolar, espai amic” 06_omplim_de_vida_els_entorns_escolars_v5.pdf 2017 - Estudi de mobilitat escolar. Districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi Es tracta d’un informe elaborat per l’Institut Infància i Adolescència per encàrrec 2016 de l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona) amb l’objectiu d’avaluar Estudi que aborda la mobilitat escolar dels districtes de Les Corts i Sarrià – aquest programa municipal i, alhora, proporcionar eines per poder-ne fer un Sant Gervasi identificant les principals problemàtiques associades, indagant en seguiment i avaluacions posteriors. les causes i condicionants d’aquestes i establint una àmplia bateria de https://institutinfancia.cat/projectes/camiescolar/ propostes d’actuació en diferents àmbits. - Pla del joc a l’espai públic amb horitzó el 2030 - Jornada ‘El dret dels infants a la ciutat’ 2018-2021 2016 Document que situa el joc i l’activitat física a l’aire lliure entre les polítiques Jornada encaminada a reflexionar sobre com transformar l’espai públic de la claus per fer una ciutat més habitable i millorar la vida dels veïns i veïnes. Té ciutat per poder viure-hi millor la infància i l’adolescència i com fer que els nois 14 objectius i preveu 63 actuacions, de les quals 10 projectes tractor per i noies esdevinguin també protagonistes d’aquesta transformació. Vinculada al avançar cap a una ciutat jugable amb 10 fites per a 2030. projecte ‘Camí escolar, Espai amic’ ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA https://institutinfancia.cat/mediateca/pla-del-joc-a-lespai-public-de-barcelona- diferents fases del camí escolar, les propostes educatives i les activitats amb-horitzo-2030/ relacionades, així com fitxes de desenvolupament específic i experiències de https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/113764/1/Pla bones pràctiques, jornades i vídeos. %20Joc%20Espai%20P%C3%BAblic_vfinal2.pdf https://ajuntament.barcelona.cat/educacio/ca/camins-escolars - Programa ‘Escola respira’ - Estudi 'Mobilitat escolar a Barcelona en temps de COVID-19' 2019-2021 2020 Programa municipal que recull les actuacions per millorar la qualitat de l’aire als Estudi que identifica els canvis en els patrons de mobilitat escolar esdevinguts entorns escolars així com accions de sensibilització a tot el col·lectiu escolar. el curs 2019-2020 vinculats a la pandèmia del COVID-19 i estableix les Gira entorn a quatre grans àmbits: l’espai urbà; les aules; els espais d’esbarjo; mesures necessàries a implementar de cara al curs 2020-2021 per tal que i els aspectes transversals i pedagògics. aquests canvis no suposin un increment dels desplaçaments motoritzats i un https://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/ca/qualitat-de-laire/com-es-lluita- retrocés en els objectius de sostenibilitat. contra-la-contaminacio/escola-respira 17 - Programa 'Xarxa de Refugis Climàtics a les Escoles' - Programa 'Protegim les escoles' 2020-2021 2020-2021 Programa que té per objectiu convertir onze escoles que actualment són Programa que té per objectiu transformar els entorns de les escoles per tal que vulnerables a la calor en refugis climàtics oberts a tota la ciutadania. Es tracta siguin llocs segurs i saludables, amb espais d'estada i joc i també on hi hagi d’un projecte finançat per l’Urban Innovation Action (UIA), un programa de la menys contaminació posant al centre la seguretat i el benestar dels nens i Comissió Europea per “Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el nenes. L'any 2020 es va actuar a 26 centres educatius de la ciutat, i aquest blau i el gris”, que planteja intervencions amb un paquet de mesures blaves 2021 s'actuarà a 75 escoles més. De cara al 2022 s’actuarà a 54 centres (incorporació de punts d’aigua), verdes (espais d’ombra i vegetació) i grises educatius més. (actuacions sobre els edificis). https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per- https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/ca/escoles-refugi-climatic que/urbanisme-per-als-barris/protegim-escoles - Xarxa de camins escolars verds - 'Kit pedagògic' Camí escolar, espai amic 2021 2020 Contribució a la creació de la primera xarxa de camins escolars verds perquè Material pedagògic que pretén facilitar la tasca a aquelles escoles que volen els nens i nenes arribin a l’escola per camins més naturalitzats, acollidors i continuar treballant el seu propi camí escolar. La guia pedagògica recull les saludables a través dels Pressupostos participatius. L’actuació consistiria en: ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA increment del verd urbà, adaptació de la normativa per facilitar la participació que ocupa part de l’espai que antigament estava dedicat completament al trànsit ciutadana en el verd municipal i en la renaturalització dels carrers, pacificació rodat. del trànsit i adequació del camí i entorn de l’escola i facilitació de la mobilitat https://ajuntament.barcelona.cat/glories/ activa dels infants. https://www.decidim.barcelona/processes/PressupostosParticipatius/f/4422/p - Superilla del Poblenou roposals/29152?component_id=4422&locale=ca&participatory_process_slug 2016 =PressupostosParticipatius El setembre del 2016 es va crear la Superilla del Poblenou en el perímetre format pels carrers Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger, a cavall entre els barris - Guia ‘Cocreació d’entorns escolars’ del Poblenou i del Parc i la Llacuna del Poblenou. En un primer moment s'hi 2021 van aplicar mesures bàsiques de mobilitat, amb actuacions temporals, Eina per a la participació dels infants i la comunitat educativa en la millora de reversibles i de ràpida execució, que van permetre visualitzar els nous usos l’entorn de l’escola. La guia posa a disposició dels centres educatius un recull que s’hi podien arribar a fer. de dinàmiques i propostes d’activitats per tal que els mateixos centres https://ajuntament.barcelona.cat/superilles/ca/content/poblenou 18 educatius duguin a terme de forma autònoma un procés participatiu amb el màxim de persones (infants, famílies i equip docent), adaptant el procés a la - Pla Clima 2018-2030 realitat del seu centre. 2018 https://ajuntament.barcelona.cat/educacio/ca/noticia/nova-guia-cocreacio- El Pla Clima pretén ser una visió integradora de les mesures per fer front al dentorns-escolars_1068752 canvi climàtic, que permeti assolir els objectius del nou Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia i el Clima que ha signat l’Ajuntament de Barcelona. Accions de mobilitat, urbanisme, medi ambient, projectes estratègics... https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/ca/ https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per- - Transformació Plaça de Les Glòries que/energia-i-canvi-climatic/pla-clima 2014-2021 L’anella viària de la Plaça de Les Glòries és un referent del model urbanístic i - Xarxa Ortogonal d'Autobusos de mobilitat de caràcter ‘cotxecèntric’ que no té cabuda en el nou model de 2012-2018 ciutat consensuat pels seus ciutadans i ciutadanes. A partir de 2014 es duran Culminació de la seva implementació. Es tracta d’una xarxa d’autobusos ràpids a terme diverses fases de transformació d’aquest espai inclosos l’enderroc de que permeten desplaçar-se per la ciutat amb velocitat i comoditat i combinar- l’anella viària, la construcció d’un túnel i la urbanització del que serà el nou parc ho fàcilment amb d’altres mitjans de transport públic. Aquesta xarxa connecta de les Glòries, un nou pulmó de 20.400 metres quadrats de superfície verda, també el teixit urbà amb els límits de la ciutat i millora la mobilitat entre ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA Barcelona i els municipis veïns. Garanteix al 95% de la població disposar d’un les voreres per als vianants, entenent la seva prioritat d’ús de la via pública servei de bus ràpid a menys de 300 metres de casa. convertint-la en un espai segur. https://www.barcelona.cat/mobilitat/ca/mitjans-de-transport/bus/nova-xarxa- https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2019/02/23/la-campanya-per- de-bus fomentar-laparcament-de-motos-en-calcada-permet-reduir-un-44-les-motos- en-vorera-en-els-punts-dactuacio/ - Accions d’urbanisme tàctic https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2020/02/10/barcelona-intensifica-la- 2019-2021 campanya-per-recuperar-les-voreres-pels-vianants-i-fomentar-que-les- Barcelona aposta des de fa uns anys per l’urbanisme tàctic a l’hora de fer motos-no-hi-aparquin/ actuacions que requereixen fer canvis funcionals als carrers amb molta rapidesa i d’una manera més econòmica. És l’urbanisme tàctic, una eina - Programa ‘Superilla Barcelona’ emprada a moltes altres ciutats del món per canviar ràpidament els usos d’un 2020-2021 carrer. El programa Superilles fa un pas endavant i es converteix en el model de https://www.barcelona.cat/urbanismetactic/ca transformació dels carrers de tota la ciutat, amb l’objectiu de recuperar per a la 19 ciutadania una part de l'espai que actualment ocupen els vehicles privats. - Transformació Av. Meridiana Després d'actuacions en àmbits reduïts, com al Poblenou, Horta o Sant Antoni, 2019-2021 Superilles fa un salt d'escala i de ritme. Amb una mirada integral, s'ha realitzat La Meridiana es vol transformar en un eix cívic de ciutat, en què la mobilitat una jerarquització viària que permet alliberar alguns carrers del trànsit rodat, flueixi tant transversal com longitudinalment entre els barris oferint en cada creant una xarxa d'eixos verds i places on el vianant hi té prioritat. secció o tram les solucions que requereixin. Com a objectiu prioritari té el de https://ajuntament.barcelona.cat/superilles/ca/ convertir-se en un espai públic amable i proper a les persones, confortable i humanitzat, a mida dels veïns i veïnes. - Programa ‘Obrim carrers’ https://ajuntament.barcelona.cat/meridiana/ 2020-2021 Programa que té per objectiu deixar carrers lliures de la circulació de vehicles - Campanya 'Aparcament motos a la calçada' els caps de setmana per tal que puguin ser utilitzats per al passeig i el lleure 2019-2021 de la ciutadania, garantint alhora el compliment de les mesures i distàncies de Barcelona és una ciutat que aposta pels desplaçaments a peu, en bicicleta i en seguretat a l’espai públic. El programa també busca reforçar i ampliar l’activitat transport públic i per una mobilitat que protegeixi el vianant com a objectiu en els eixos comercials de l’entorn. prioritari. En aquest marc, L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una https://www.barcelona.cat/obrimcarrers/ca campanya per fomentar l’aparcament de motos en calçada i alliberar al màxim ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA - Programa 'Xarxa de Refugis Climàtics' https://www.barcelona.cat/mobilitat/ca/barcelona-ciutat-30 2020-2021 En un context on es preveu que pels efectes de la crisi climàtica cada vegada Altres iniciatives nacionals i internacionals sobre mobilitat escolar hi hagi més freqüència i intensitat d’onades de calor, s’ha creat una xarxa d’espais de refugi climàtic on els ciutadans i ciutadanes es poden protegir de - Canvis en cadena la calor. Per a l’estiu de 2021, Barcelona ha ampliat la xarxa de refugis climàtics 2019-2021 a més de 155 espais. Programa educatiu, col·laboratiu i comunitari sorgit a la comarca d’Osona i https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/ca/barcelona-respon/accions- implementat especialment a la ciutat de Vic, de compromís a nivell global per concretes/xarxa-de-refugis-climatics promoure l’ús de la bicicleta. Es concreta amb un projecte de Bicibus, això és, la circulació d'un grup de ciclistes, generalment famílies, que es desplacen d'un - Pla de Mobilitat Urbana 2024 (aprovació inicial) punt de la ciutat a un altre de manera organitzada i segura per anar i tornar de 2021 l’escola. Aprovació inicial del Pla de mobilitat urbana 2024. El pla concreta un total de https://canvisencadena.wixsite.com/bici 20 60 línies d’actuació i més de 300 mesures per assolir una mobilitat més sostenible, segura i saludable, i es fixa l’objectiu que el 2024 un 81,52% dels - Grupo de Trabajo de Movilidad e Infancia del CENEAM desplaçaments es facin a peu, amb transport públic o amb bicicleta. La proposta 2012-2021 posa com a base de la mobilitat el vianant i fa èmfasi en mesures de transport Espai de trobada de representats d’ajuntaments, entitats, centres educatius, públic, distribució urbana de mercaderies i regulació de l’aparcament en empreses consultores i ONG de l’Estat espanyol implicats en programes de superfície. mobilitat infantil per facilitar l'intercanvi d'experiències, metodologies, recursos https://www.barcelona.cat/mobilitat/ca/actualitat-i-recursos/aprovacio-inicial- i bones pràctiques. Alhora, pretén afavorir el coneixement de les diferents del-pla-de-mobilitat-urbana-2024 experiències i models de treball que s'estan desenvolupant en l'àmbit dels programes de mobilitat infantil urbana a fi d'impulsar l'aprenentatge mutu, la - Barcelona Ciutat 30 col·laboració o la coordinació d'esforços. 2021 https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/grupos-de-trabajo-y- Barcelona pren el repte de transformar-se en una ciutat 30, una metròpolis on seminarios/movilidad-infantil/default.aspx la velocitat màxima de circulació dels vehicles sigui de 30 km/h. Es tracta d’una mesura necessària per millorar la seguretat dels vianants i reduir l’accidentalitat - School Streets i la gravetat de les lesions. Alhora, aquesta mesura vol complir amb la nova 2017-2021 normativa de la DGT. ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA La iniciativa School Streets brinda informació accessible i orientació per https://www.paris.fr/pages/les-cours-oasis-7389/ empoderar a les comunitats locals que desitgen implementar els esquemes de https://use.metropolis.org/case-studies/the-oasis-schoolyards-project School Street, una solució proactiva per a que les comunitats escolars abordin la contaminació de l’aire, la mala salut i la reducció del perill a les carreteres - Designing Streets for Kids per fomentar un estil de vida més saludable i viatges actius a l’escola per a les 2020 famílies amb l’objectiu de tenir un millor ambient per a tothom. Sobre la base de l'èxit de la Global Street Design Guide, la guia en Designing http://schoolstreets.org.uk/ Streets for Kids captura les millors pràctiques, estratègies, programes i polítiques internacionals que les ciutats de tot el món han utilitzat per dissenyar - Rues scolaires espais que permeten que els nens de tots les edats i habilitats utilitzin les 2019-2021 ciutats. La guia inclou recomanacions de disseny i estudis de casos que El projecte Rues scolaires té com a objectiu assegurar l'entorn directe de destaquen els carrers que són segures, agradables i inspiradores per als nens l'escola en el moment de l'entrada i sortida de classes. Durant aquest període i els cuidadors. només es pot circular a peu o en bicicleta; cap automòbil o ciclomotor pot usar https://globaldesigningcities.org/publication/designing-streets-for-kids/ 21 aquesta via excepte els residents, que han de circular a baixa velocitat, i els vehicles d’emergències. - Projecte europeu School Chance https://www.ouest-france.fr/education/ecole/a-paris-des-rues-liberees-des- 2014-2020 voitures-pour-la-securite-des-ecoliers-655217ca-b25d-11eb-9943- La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Girona han participat en el 0ae3290145e2 projecte europeu SCHOOL mobility Challenge in regional policies (School https://www.lagazettedescommunes.com/739406/les-rues-scolaires-un- Chance), amb l’objectiu d’incorporar la mobilitat autònoma dels escolars a les concept-aux-resultats-encourageants/ polítiques regionals dels territoris, i definir un programa de mobilitat escolar sostenible, segura i accessible per a tots els membres de la comunitat i per a - Les cours Oasis cada etapa educativa. 2018-2021 https://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/school-chance/ El concepte general de el projecte de patis escolars d'Oasis és crear espais verds saludables per als nens i, a el mateix temps, proporcionar una àrea de - Stars Project "illa fresca" accessible per als residents durant les onades de calor, 2016-2021 especialment la població vulnerable. A més, Oasis té com a objectiu enfortir la El projecte europeu STARS (Sustainable Travel Acreditation and Recognition cohesió social col·laborant amb els estudiants i les comunitats locals per for Schools), té com a objecte animar i premiar els centres educatius que convertir els patis de les escoles en llocs de trobada del veïnat. fomenten entre els seus alumnes els desplaçaments sostenibles i segurs, tant ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA a peu com en bicicleta. Específicament aquest projecte té com a objectius: a) 3.3. Inventari de publicacions i accions de comunicació de l’Ajuntament Augmentar el nombre d’infants i adolescents que realitzen desplaçaments de Barcelona actius a l'escola o a l'institut, és a dir que van en bici o caminant al seu centre d'estudis; b) Fomentar l'autonomia de la infància a la ciutat; c) Promoure el Recull de les principals accions de comunicació impulsades per l’Ajuntament de compromís dels joves amb l'espai públic; d) Promoure estils de vida saludables Barcelona des de l’any 2000 amb l’objectiu de promoure els principis i valors de i tenir cura del medi ambient. la mobilitat sostenible, així com de fer propostes d’actuació i mesures per a la https://xn--starsespaa-19a.dgt.es/ ciutadania. https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/grupos-de-trabajo-y- seminarios/stars/stars.aspx _________________________________________________________ Guia d’educació ambiental “La mobilitat sostenible.” - Guía de diseño de entornos escolares Direcció d’Educació Ambiental 2017 Edició 2001 i 2004 Elaborada en el marc del “Proyecto de Cuidado de Entornos Escolares” i sota 22 el paraigües del Plan Madrid Ciudad de los Cuidados, l’Ajuntament de Madrid elabora aquesta guia que, a partir de diverses experiències concretes, pretén donar les pautes per adequar els entorns escolars per tal de convertir-los en espais promotors de la salut, coeducatius i que promoguin la convivència i el respecte per l’entorn. La guia posa les bases per definir els usos que poden tenir aquests espais com a espais lúdics, esportius, curriculars i de socialització, des d’on poder treballar també per transformar les relacions de gènere que es perpetuen a la nostra societat i que es reflecteixen des de la infància. https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/recursos/materiales/guia-diseno- entornos-escolares.aspx _________________________________________________________ https://www.madridsalud.es/pdf/guia_diseno_entornos_escolares_opt.pdf ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA Guia “El camí escolar” Material pedagògic “A Barcelona sense el meu cotxe.” Institut Municipal d’Educació/Via Pública Institut Municipal d’Educació / Via Pública Edició 2001 Edició 2001 23 _________________________________________________________ _________________________________________________________ Guia d’educació ambiental “Menys soroll, millor.” Direcció d’Educació Ambiental Edició 2002 i 2006 Dossier per al professorat “A ciutat, sense el meu cotxe. Elements per a la reflexió i l’acció a l’escola.” Institut Municipal d’Educació Redacció 2001 ________________________________________________________ ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA _________________________________________________________ _________________________________________________________ Guia d’educació ambiental “Mobilitat + sostenible, ciutat + confortable.” Fullet “Camí escolar.” Direcció d’Educació Ambiental Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Edició 2004 Edició 2004 24 _________________________________________________________ _________________________________________________________ Monografia tècnica “La seguretat viària a Barcelona. El compromís municipal per un canvi de cultura en la seguretat viària urbana.” Guia d’educació ambiental “Barcelona en bici.” Sector de Seguretat Viària Direcció d’Educació Ambiental Edició 2005 Edició 2004 ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA _________________________________________________________ _________________________________________________________ Mesura de govern “L’educació per la mobilitat als entorns escolars. Decàleg “Bicivisme: fes una crida al seny!” El camí escolar: un projecte participatiu.” Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Pacte per la Mobilitat Ajuntament de Barcelona Edició 2010 Presentació 2009 _________________________________________________________ Document “Camí escolar” Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Pacte per la Mobilitat Edició 2010 _________________________________________________________ 25 Document “Camina amb civisme” _________________________________________________________ Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Pacte per la Mobilitat Edició 2010 Document “Llibre blanc de la mobilitat i l’accessibilitat als entorns escolars” Districte de Sarrià-Sant Gervasi _________________________________________________________ Edició 2010 Presentació “Pla de millora de la mobilitat i la seguretat viària als entorns escolars” Ajuntament de Barcelona Llibre Blanc de la mobilitat i accessibilitat als entorns escolars Edició 2012 Districte de Sarrià - Sant Gervasi Ajuntament de Barcelona ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA _________________________________________________________ _________________________________________________________ Presentació “Els camins escolars de Barcelona. Sessió del Grup de Vianants” Informe “Avaluació del programa Camí escolar, espai amic.” Ajuntament de Barcelona Institut Infància i Adolescència Edició 2012 Edició 2017 Informe Avaluació del programa Camí escolar, espai amic Eines per un seguiment i avaluació inst itut nfànc a i adolescènc a 26 _________________________________________________________ instit ut Ajuntament de Barcelona nfànc a Diputació de Barcelona i Universitat de Barcelona adolescènc a Universitat Autònoma de Barcelona Mesura de govern “Omplim de vida els entorns escolars.” _________________________________________________________ Districte de l’Eixample Presentació 2016 Fullets descriptius dels camins de diferents escoles “Camí escolar, espai amic.” Institut Municipal d’Educació Edició 2019 Mesura de Govern OMPLIM DE VIDA ELS ENTORNS ESCOLARS Districte Eixample Juliol 2016 _________________________________________________________ ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA _________________________________________________________ _________________________________________________________ Kit pedagògic “Camí escolar, espai amic” Programa “Com funciona Barcelona?” Institut d’Educació Ajuntament de Barcelona Edició 2020 Edició 2021 27 _________________________________________________________ Guia “Cocreació d’entorns escolars” Institut Infància i Adolescència 3.3. Inventari de publicacions d’altres institucions i organitzacions Edició 2021 Recull de publicacions i accions de comunicació realitzades per altres institucions i organitzacions per promoure els valors de la mobilitat sostenible i l’educació per la mobilitat. _________________________________________________________ Departament d’Educació Educació per a la mobilitat segura. Formació per al professorat https://edums.gencat.cat/ca/activitats/formacio-per-al-professorat/ Mobilitat segura en el lleure educatiu ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA http://www.gencat.cat/transit/mobilitat/generic01.html Diputació de Barcelona _________________________________________________________ Dossier tècnic de seguretat viària. Els camins escolars https://www.diba.cat/es/web/entorn-urba-i-salut/-/dossier-tecnic-de-seguretat- Servei Català de Trànsit viaria-els-camins-escolars Diversos recursos didàctics Fitxes sobre entorn urbà i salut. Camins escolars https://edums.gencat.cat/ca/inici https://www.diba.cat/web/entorn-urba-i-salut/-/camins-escolars Projecte i dossiers de camins escolars Estudi camins escolars a Catalunya. Condicionants per a l’èxit https://edums.gencat.cat/ca/activitats/temes-interes/camins-escolars/ https://www.diba.cat/documents/30098990/349005641/4_pau_avellaneda.pdf/96 Materials sobre bicicletes fe6530-0628-9897-8102-115056ac7fdf?t=1615546003303 https://edums.gencat.cat/ca/activitats/temes-interes/bicicletes/ https://www.miteco.gob.es/images/es/21-camino-escolar-condicionantes- exito_tcm30-169460.pdf Dossier tècnic de seguretat viària. Propostes per a la mobilitat segura en el lleure http://transit.gencat.cat/web/.content/documents/seguretat_viaria/dossiers_tecnic _________________________________________________________ 28 s/doss_tec_13.pdf Àrea Metropolitana de Barcelona _________________________________________________________ Activitats d’educació ambiental en mobilitat sostenible https://www.amb.cat/web/ecologia/sostenibilitat/educacio- Generalitat de Catalunya ambiental/cataleg/cercador/-/gdpmes/eixos Recursos sobre camins escolars http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat/ _________________________________________________________ educacio_per_a_la_sostenibilitat/suport_educatiu/mobilitat/recursos- educatius/camins_escolars/ Transports Metropolitans de Barcelona – Fundació Activitats per a les escoles Fullet “Els camins escolars” https://fundacio.tmb.cat/ca/tmb-educa/activitats-escoles http://www.gencat.cat/transit/infotransit/files/media/download/08_fem_transiting. pdf _________________________________________________________ Porta la mobilitat sostenible a l’escola Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya http://mobilitat.gencat.cat/ca/temes/mobilitat_sostenible/mobilitat_escola/ Tren de l’ensenyament _________________________________________________________ https://www.fgc.cat/tren-de-lensenyament/ _________________________________________________________ ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA _________________________________________________________ Tramvia Metropolità Tram Educa Biciclot https://www.trameduca.cat/ Activitats i serveis per a escoles, I tallers per aprendre a anar en bicicleta https://www.biciclot.coop/escoles-entitats/ _________________________________________________________ _________________________________________________________ Ajuntament de Terrassa Camins escolars. Espai amic Agrupació de municipis per la mobilitat i el transport urbà https://www.terrassa.cat/camins-escolars/ Programes i activitats https://camiescolarterrassa.cat/documentacio/ https://www.amtu.cat/index.php/menu-activitats/232-promocio-del-transport- public _________________________________________________________ _________________________________________________________ Ajuntament de Cornellà 29 Mobilitat sostenible i camins escolars RACC Mobilitat https://www.cornella.cat/ca/viure-a-cornella/cornella-natura/cornella- Programa educatiu natura/mobilitat-sostenible-i-qualitat-ambiental?set_language=ca https://movilidad.racc.es/programa-educativo/ _________________________________________________________ _________________________________________________________ Fundació Abertis Ajuntament de Sant Boi Condueix al teva família Quadernets d’activitats infantils per a la mobilitat segura Programa d’educació viària a les escoles https://ajuntagent.santboi.cat/quadernets-dactivitats-infantils-per-a-la-mobilitat- https://seguridadvialfundacionabertis.es/web/conduce-a-tu-familia/?lang=ca segura/ _________________________________________________________ _________________________________________________________ Observatori de la Discapacitat Física TV3 Club Super3 Dret a la lliure mobilitat Benvinguts a Supercity https://www.observatoridiscapacitat.org/ca/quins-reptes-han-de-superar-els- Joc interactiu adreçat als cicles inicial i mijtà. nens-i-nenes-amb-discapacitat-al-seu-dia-dia https://www.ccma.cat/tv3/super3/jocs/ ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA _________________________________________________________ Dirección General de Tráfico Movilidad sostenible y educación vial. Dossier del profesorado y alumnado (ESO) https://www.dgt.es/es/seguridad-vial/educacion-vial/recursos- didacticos/adolescentes/Movilidad-sostenible-y-segura.shtml Recursos didácticos https://www.dgt.es/es/seguridad-vial/educacion-vial/recursos-didacticos/ Camino escolar seguro https://www.dgt.es/es/seguridad-vial/educacion-vial/recursos- didacticos/infancia/camino_escolar_seguro.shtml Proyecto Stars (en col·laboració amb diversos municipis espanyols i el MITECO) 30 https://xn--starsespaa-19a.dgt.es/ https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/grupos-de-trabajo-y- seminarios/stars/stars.aspx ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 4. UNA MIRADA DE FUTUR Molt sovint les demandes socials xoquen amb l’acció municipal. No parlem d’aquells col·lectius ciutadans que es resisteixen als canvis impulsats des del govern municipal en matèria de polítiques urbanístiques, ambientals i de mobilitat, sinó d’aquells col·lectius que amb les seves reflexions i les seves demandes aporten un valor afegit que l’Ajuntament recull i vehicula a través dels seus programes, projectes i accions. En aquest apartat s’ofereix una mirada que pot ser útil per a, d’una banda, posar en valor l’aportació i les iniciatives ciutadanes per avançar en la construcció d’un 31 espai públic més saludable, confortable i segur, i de l’altra, visibilitzar l’actuació municipal, tenint en compte els factors limitants que incideixen sobre la capacitat real de transformar a curt termini certs aspectes de la dinàmica urbana i urbanística. La mobilitat sostenible dels infants, una realitat La mobilitat dels infants per anar i tornar de l’escola és, en efecte, una de les principals activitats que donen lloc a un gran nombre de desplaçaments quotidians, els quals es concentren, a més, en moments concrets del dia. La utilització encara d’un gran nombre de vehicles privats per a realitzar aquests desplaçaments fa que es generin congestions en la via pública que afecten la resta de xarxes de mobilitat. Crear itineraris segurs i pacificar l’entorn dels centres educatius, tot creant zones pacificades i reduint el trànsit dels vehicles a motor (sobretot de combustió), contribueix a sensibilitzar els diferents sectors de població implicats sobre els beneficis per al conjunt de la ciutadania de transformar els hàbits fins a consolidar- ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA ne de nous a favor de la mobilitat activa, malgrat les afectacions inevitables que reduir la presència dels automòbils a l’espai públic, i buscar la complicitat s’hi puguin produir a curt termini. ciutadana a l’hora d’impulsar-les. La mobilitat urbana, una gestió complexa Una convivència encara amb dificultats En tot cas, el metabolisme i funcionament urbà és complex, i la mobilitat n’és un La mobilitat escolar interactua amb altres xarxes, com ja s’ha dit. La suma de la reflex. La convivència de les diverses xarxes de mobilitat i transport que mobilitat laboral per accedir a determinats centres de treball i d’activitat econòmica comparteixen el mateix espai públic, limitat físicament, amb diferents dinàmiques (Barcelona forma part d’un extens teixit urbà que les darreres dècades s’ha estès i interessos, demana aplicar criteris de gestió innovadors que posin en balanç la sobre el territori fent del vehicle el principal mode de desplaçament per accedir a satisfacció d’aquestes necessitats quotidianes de les persones i dels diversos la ciutat per a moltes persones), el transport de mercaderies d’última milla (la sectors econòmics i la construcció d’un entorn urbà saludable, confortable, segur ubicació dels centres de logística fora de la ciutat, i l’oferta creixent de repartiment i eficient. a domicili de productes per part de les empreses), la mobilitat professional La planificació de la mobilitat i el transport a la ciutat ja no es pot entendre, doncs, (vinculada a la demanda dels habitatges, comerços i serveis), i la mobilitat turística 32 sense repensar l’urbanisme, atès que la cultura de la mobilitat sostenible es (per bé que vinguda a menys els darrers temps a causa de la crisi sanitària), creen fomenta en principis que són contradictoris amb l’ús a gran escala dels vehicles a una xarxa de desplaçaments ‘caòtica’ que explica bona part de la complexitat motor privats -sobretot dels de combustió-, i amb un paisatge urbà ocupat urbana. intensivament per aquest mode de transport, tant en circulació com en aparcament. Trobar l’encaix en l’espai urbà de les diferents xarxes de mobilitat, d’acord amb una jerarquia de prioritats, requereix de temps i insistència política i tècnica en una Un model de mobilitat amb inèrcies determinada línia per, com s’ha apuntat, trencar inèrcies i contrariar tendències. Les inèrcies d’un model de mobilitat basat en l’ús intensiu dels vehicles privats i de mercaderies -tant si són a motor de combustió com elèctrics, quan es parla Però una simple qüestió de temps d’ocupació de la via pública-, dificulten encara l’adopció de mesures dràstiques pel Ara bé, sigui com sigui, la mobilitat activa i sostenible ha anat guanyant terreny de que fa al tancament de carrers o la reducció dels espais de circulació. Són més de manera evident, tant en l’imaginari de les persones com en el dels responsables cinquanta anys d’insistir en un model de vida i de consum que ha fet de l’automòbil de la cosa pública, per la qual cosa és qüestió de temps que les noves tendències sinònim de benestar i estatus social. Capgirar les tendències demana temps. frenin les antigues i sigui possible convèncer determinats sectors que es mostren No obstant, cal posar en valor les mesures adoptades els darrers vint anys, arran encara reticents. de l’emergència del nou paradigma sostenibilista aplicat a la mobilitat i l’urbanisme, El paper actiu de la ciutadania -tingui vehicle privat o no- a l’hora de fer avançar el atès que han demostrat la viabilitat de certes actuacions que van en la direcció de nou paradigma esdevé fonamental, fent visibles i compartint els avantatges per al ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA benestar individual i col·lectiu que aporta una mobilitat quotidiana basada en modes eficients, segurs i saludables. En aquest sentit, les accions centrades en les escoles i el seu entorn constitueixen una via per consolidar el relat i construir entre tot@s un entorn públic tranquil i de baixa velocitat que, alhora, faci del transport públic col·lectiu i de la mobilitat elèctrica dos dels eixos de la mobilitat eficient dels propers anys. S’ha avançat molt, encara que quedi molt per fer Durant els darrers anys s’han realitzat molt avenços en matèria de mobilitat des de la perspectiva de la sostenibilitat. El llistat d’actuacions relatat en aquest document n’és un exemple. Amb tot, malgrat les accions realitzades, molts dels indicadors de sostenibilitat i qualitat ambiental segueixen indicant que se sobrepassen els llindars 33 establerts pels diferents organismes internacionals, especialment la UE o la OMS. En aquest sentit, el repte municipal és seguir avançant en les transformacions necessàries per millorar la qualitat ambiental de la ciutat i la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes en complicitat amb els diferents col·lectius socials que també persegueixen aquest canvi. ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 5. RECULL DE LES ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES EXISTENTS 5.1. L’escola com a pilar de l’estratègia educativa Entenem per estratègia educativa totes aquelles accions que es puguin realitzar amb l’objectiu de facilitar l’aprenentatge de coneixements i la construcció d’un esperit crític dels infants i joves, en aquest cas en matèria de mobilitat sostenible. Per tal que sigui efectiu, aquest aprenentatge i construcció d’un esperit crític s’ha d’abordar des de diferents àmbits, principalment des de: - El centre educatiu 34 - la família - el carrer (entès com a espai educatiu) - l’educació en el lleure - l’àmbit de la comunicació L’objecte d’aquest encàrrec és facilitar l’elaboració de “materials i suports educatius adequats per al treball dels continguts de mobilitat sostenible als centres escolars de la ciutat”. En aquest sentit, malgrat que l’ ‘estratègia educativa’ hauria de fer referència als diversos àmbits ara esmentats, només ens centrarem en l’àmbit del centre educatiu. 5.2. Diversitat de mirades sobre la mobilitat L’estudi de la mobilitat es pot abordar o, de fet, s’ha d’abordar des de diverses perspectives. A les mirades tradicionals que aborden la mobilitat des del motiu del desplaçament, l’origen i la destinació dels viatges, els mitjans transport i les xarxes ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA de mobilitat o la seguretat viària, se n’hi ha anat afegint d’altres tals com la qualitat - fer un balanç tant general com de cadascun dels programes per identificar, de l’aire, el canvi climàtic, la salut, els col·lectius vulnerables de la mobilitat o els especialment, els ‘buits’ d’activitats, és a dir, per a quins programes i per a moviments ciutadans que empenyen per impulsar un canvi de model. quins eixos de treball caldria dissenyar noves activitats que cobrissin els El document que teniu a les mans és un recull de les diverses activitats buits existents pedagògiques vinculades a la mobilitat sostenible que s’ofereixen especialment a - que el professorat pugui triar amb el màxim d’informació possible aquelles la ciutat de Barcelona però també en altres indrets. activitats que més s’ajustin a les seves necessitats En conjunt s’han identificat 306 activitats vinculades a la mobilitat sostenible. La recopilació d’activitats es pot veure a l’annex i en un document adjunt en format excel. D’aquestes, 118 ja s’estan oferint actualment als centres educatius de la ciutat, principalment a través de: En el mateix annex es poden trobar els documents dels quals s’han extret les activitats identificades. - Programa d’Activitats Escolars de Barcelona - Consorci d’Educació de Barcelona - Programa Escoles + Sostenibles 35 - Altres agents Per a cadascuna de les activitats recopilades s’han identificat diferents ítems, a saber: - Activitat - Eixos temàtics - Etapa educativa - Àmbit de coneixement - Tipus d’activitat - Lloc de realització de l’activitat - Professorat - Grau de desenvolupament de l’activitat - Programes en el marc dels quals es pot desenvolupar l’activitat La identificació d’aquests ítems ha de permetre: ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 6. PROPOSTA DE PROGRAMES Es proposa organitzar el conjunt d’activitats recopilades en diversos Programes que abordarien els diferents àmbits temàtics identificats. Concretament, els àmbits temàtics sota els quals s’han recollit els recursos pedagògics identificats són els següents: - Un tastet sobre la mobilitat sostenible - Mobilitat, mitjans de transport i espai urbà - Espai públic, mobilitat i seguretat viària - Mobilitat activa: caminar i anar en bicicleta 36 - Mobilitat, canvi climàtic i qualitat de l’aire - Mobilitat, col·lectius socials i moviments ciutadans - Mobilitat saludable - Smart mobility - Mobilitat i escenaris de futur - Barcelona: un referent de la mobilitat sostenible? - Elaboració d’un pla d’itineraris i/o entorn escolar A continuació es descriuen breument els continguts de cadascun d’aquests programes. ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 6.0. Un tastet sobre la mobilitat sostenible 6.1. Mobilitat, mitjans de transport i espai urbà Perspectiva: Perspectiva: Una mirada general a la mobilitat sostenible, saludable, segura i inclusiva Una mirada de la mobilitat des dels modes de desplaçament Descripció: Descripció: La mobilitat sostenible abasta un gran ventall d'aspectes que van molt més La història de la ciutat, especialment del seu creixement i de la seva enllà de la sostenibilitat ambiental 'tradicional'. Bona part d'aquests organització funcional, està estretament lligada a la història dels mitjans de aspectes són relativament recents tals com la salut, la inclusió o la vessant transport urbans. Els mitjans de transport són els elements que ens energètica i tecnològica. Aquest programa fa un repàs dels aspectes permeten desplaçar-nos per la ciutat i realitzar les nostres activitats generals i dels elements claus vinculats a la mobilitat que, posteriorment, quotidianes. I de mitjans de transport n'hi ha diversos, cadascun amb els es desenvolupen a la resta de programes amb molt més detall. seus avantatges i els seus inconvenients. Aquest programa ens acostarà Eixos de treball: als diversos mitjans de transport des d'una mirada crítica oferint a l'alumnat 37 els coneixements i els criteris per ajudar-lo a prendre les seves pròpies 1. Què és la mobilitat sostenible? decisions sobre les seves pautes de mobilitat. 2. Mobilitat, mitjans de transport i espai urbà 3. Espai públic, mobilitat i seguretat viària Eixos de treball: 4. Mobilitat activa: caminar i anar en bicicleta 1. Què és la mobilitat sostenible? 5. Mobilitat, canvi climàtic i qualitat de l'aire 2. Ciutat, mobilitat i activitats quotidianes 6. Mobilitat, col·lectius socials i moviments ciutadans 3. Història dels mitjans de transport 7. Mobilitat saludable 4. Els modes de mobilitat activa 8. Smart mobility 5. El transport públic col·lectiu 9. Mobilitat i escenaris de futur 6. El vehicle privat (el cotxe i la moto) 7. Intermodalitat i Multimodalitat 8. Els costos de la mobilitat ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 6.2. Espai públic, mobilitat i seguretat viària 6.3. Mobilitat activa: caminar i anar en bicicleta Perspectiva: Perspectiva: Una mirada de la mobilitat i la seguretat viària des de l'espai públic Una mirada des de la mobilitat activa Descripció: Descripció: Quan parlem de mobilitat solem obviar que aquesta activitat es produeix En el nostre dia a dia fem un munt de desplaçaments: per anar a l'escola, en un espai on a més de desplaçar-nos-hi hi passen altres coses. A l'espai per anar a fer activitats extraescolars, per anar a casa els cosins o els avis, públic ens trobem, parlem, juguem, badem, ens encantem, compartim, per anar a comprar, per anar al metge, per anar al parc a jugar o per anar intercanviem... Malauradament, sovint hem dissenyat els nostres carrers a casa els amics. Aquests desplaçaments els podem fer de diverses no pas per a fer compatibles aquestes activitats sinó donant preeminència formes: a peu, en bicicleta, en patinet, en transport públic, en cotxe... En a la mobilitat, especialment la motoritzada. Aquest fet, a més, especialment aquest programa centrarem l'atenció en els avantatges que suposen els si no s'ha tingut prou cura a l'hora de dissenyar-los, fa que els carrers no modes de mobilitat activa per la nostra salut, per l'autonomia dels infants, 38 siguin prou segurs per tal que alguns col·lectius urbans, especialment els per mitigar els efectes del canvi climàtic, per reduir la inseguretat viària als infants i la gent gran, s'hi puguin desplaçar amb tranquil·litat. En el marc carrers i fins i tot pel que fa a la reactivació del comerç local. d'aquest programa veurem quines són les activitats que es desenvolupen Eixos de treball: a l'espai públic, quin paper hi juga la mobilitat, quins elements generen inseguretat, quines pautes podem adoptar i com podem dissenyar els 1. Dret a la ciutat i a la mobilitat carrers per fer-los més segurs. 2. Caminar i pedalar, hàbits de mobilitat saludables 3. Infància, mobilitat activa i autonomia Eixos de treball: 4. Espai públic i mobilitat activa 1. Espai públic, de tots i de ningú 5. A peu i en bicicleta, modes inclusius de mobilitat 2. El carrer com a espai multifuncional: la mobilitat, una funció més 6. Canvi climàtic i mobilitat activa 3. Mitjans de transport i seguretat viària 7. Una activitat d'interès econòmic 4. La seguretat de vianants, ciclistes i usuaris de VMP 8. A l'escola i a l'institut a peu i en bici 5. Infants, seguretat i autonomia en la mobilitat 6. La Ciutat 30: a menys velocitat menys sinistralitat 7. La moto: seguretat, risc, aparcament, contaminació i soroll 8. Disseny i adaptació de l'espai públic per guanyar seguretat i confort ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 6.4. Mobilitat, canvi climàtic i qualitat de l’aire 6.5. Mobilitat, col·lectius socials i moviments ciutadans Perspectiva: Perspectiva: Una mirada ambiental de la mobilitat Una mirada social de la mobilitat Descripció: Descripció: La qualitat de l’aire —i els seus efectes sobre la salut— és un paràmetre Ningú no dubta que tots els ciutadans i ciutadanes hem de gaudir dels cada cop més rellevant com a repte ambiental a les ciutats i, en concret, a mateixos drets i oportunitats. Per tal que puguin gaudir-ne, però, és Barcelona. L’augment d’evidències que relacionen la qualitat de l’aire amb necessari que puguin desplaçar-se i accedir d'una forma còmoda i segura efectes sobre la salut de les persones fa necessari emprendre accions als llocs on s'ofereixen aquestes oportunitats. Malauradament, però, hi ha urgents, que van des de mesures estructurals relatives a la manera com persones i col·lectius socials que per la seva edat, les seves condicions ens movem fins a mesures orientades a la conscienciació que despertin físiques o psíquiques, o les seves condicions econòmiques, entre d'altres, l’interès i la preocupació de la ciutadania. Aquest programa aborda aquesta tenen dificultats per desplaçar-se i per a accedir-hi. A través d'aquest 39 temàtica des d'una òptica transversal instant els infants i adolescents a programa coneixerem quines són les vulnerabilitats vinculades a la adaptar els seus hàbits de mobilitat quotidians per tal que siguin menys mobilitat, quins col·lectius pateixen més l'efecte de la manca contaminants i més saludables. d'accessibilitat i seguretat a l'espai públic, com podem dissenyar un espai Eixos de treball: públic més inclusiu i com hi ha diversos moviments ciutadans que lluiten per millorar la situació actual. 1. Aire i ciutat 2. Aire i mobilitat Eixos de treball: 3. Aire i contaminació 1. Dret a la mobilitat, a l'accessibilitat i a la igualtat d'oportunitats 4. Aire, salut i entorn 2. Les vulnerabilitats vinculades a la mobilitat 5. Cap a una ciutat amable 3. Els col·lectius vulnerables de la mobilitat 6. Canvi climàtic 4. Accessibilitat universal, equitat i inclusió 7. Soroll 5. Gestionar de forma inclusiva el disseny urbà 6. Hàbits i estils de vida 7. La participació ciutadana i els moviments ciutadans ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 6.6. Mobilitat saludable 6.7. Smart mobility Perspectiva: Perspectiva: Una mirada de la mobilitat des de la perspectiva de la salut Una mirada reflexiva des dels vectors energètic, logístic i tecnològic Descripció: Descripció: Durant els darrers anys hem anat prenent consciència dels efectes que la Quan pensem en una ciutat smart de seguida ens apareix la imatge d'una contaminació atmosfèrica té sobre la salut de les persones i dels infants ciutat altament tecnificada plena de sensors i enginys per 'fer-nos la vida en particular. Les evidències científiques són cada cop més nombroses i més fàcil'. Però una ciutat intel·ligent no és només això, o potser ni tan més clares en aquest sentit. Alhora, i això ja ho coneixíem des de fa molt sols és això. Una ciutat i una mobilitat intel·ligents són aquelles que més temps, l'activitat física també és una important font de salut. En aquest contribueixen a fer front als reptes plantejats de la forma més eficient, amb programa veurem quins impactes té la contaminació atmosfèrica, el soroll, el mínim consum energètic, reduint els costos socials, ambientals i el canvi climàtic o la manca d'activitat física sobre la salut i quina relació té econòmics, satisfent les necessitats de la població. Aquest programa 40 tot plegat amb les nostres pautes individuals i col·lectives de mobilitat. Al s'endinsa en la mobilitat sostenible, saludable, segura, inclusiva i eficient seu torn, indagarem com podem redissenyar les ciutats per tal de facilitar a través del concepte smart des d'una mirada crítica i constructiva alhora, hàbits més saludables de mobilitat entre la població, especialment entre sempre amb l'objectiu de donar els elements necessaris per tal que infants els infants i joves. i joves reflexionin sobre aquesta qüestió. Eixos de treball: Eixos de treball: 1. Salut i qualitat de vida 1. Mobilitat, modes de desplaçament i energia 2. Qualitat de l'aire i salut 2. Reducció de la dependència energètica 3. Efectes de la contaminació acústica sobre la salut 3. Eficiència energètica, energies renovables i combustibles nets 4. Canvi climàtic: impactes sobre la salut 4. Les ciutats intel·ligents són les que caminen i van en bicicleta 5. Hàbits de mobilitat saludables, segurs i sostenibles 5. Autobús, metro, tramvia i ferrocarril: tecnologia i ús eficient de 6. Els beneficis per a la salut de moure’s a peu i en bicicleta l'energia 7. Ciutat i salut: com adaptar l'espai públic per fer d'aquest un entorn 6. Mobilitat compartida: carsharing i carpooling saludable 7. Distribució Urbana de Mercaderies, comerç electrònic i cliclologística 8. Quin impacte sobre la salut podria tenir una millor planificació urbana 8. Tecnologia al servei de la mobilitat smart i de la mobilitat ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 6.8. Mobilitat i escenaris de futur 6.9. Barcelona: un referent de la mobilitat sostenible? Perspectiva: Perspectiva: Una mirada en clau de prospectiva Una mirada a dins de casa Descripció: Descripció: Com serà la mobilitat del futur? Quina mobilitat volem? Quins escenaris Barcelona ha estat i és ciutat referent a nivell internacional en molts se'ns plantegen? Quins elements hauríem de tenir en compte per incidir aspectes. És també referent en matèria de mobilitat sostenible? I de en el futur model de mobilitat? Com incidirà la crisi climàtica? Quines mobilitat saludable, equitativa, inclusiva i segura? Independentment de si mesures prendrem en aquest sentit? I si es produeix, com semblen indicar és referent o no, Barcelona ha fet grans esforços en els darrers anys per totes les dades, un escenari de disminució de la disponibilitat energètica? avançar cap a un model de mobilitat que posi les persones al centre i que Ens mourem igual? La mobilitat també haurà de fer la seva transició minimitzi els impactes socials, ambientals i econòmics d'aquesta. I tot energètica? Però, i si a més comencen a escassejar alguns materials, plegat amb la participació activa de la ciutadania des d'un ric teixit 41 especialment els necessaris per a fer anar determinats modes de mobilitat? associatiu sorgit progressivament a la ciutat. Amb aquest programa es vol Aquest programa es concep com un exercici de prospectiva que pretén mostrar als infants i joves les polítiques, projectes i accions que s'han indagar sobre les qüestions claus que poden incidir en el model de emprès a la ciutat per caminar cap a una mobilitat més sostenible, mobilitat del futur. Alhora, pretén donar les eines tant per incidir i modular saludable, segura i inclusiva, alhora que fer-los reflexionar sobre la aquest futur com per adaptar progressivament la ciutat i la mobilitat al nou necessitat i la idoneïtat d'adoptar aquestes mesures. escenari que se'ns planteja. Eixos de treball: Eixos de treball: 1. Barcelona i la mobilitat: breu repàs històric 1. La crisi climàtica 2. Cap a una mobilitat sostenible? 2. La crisi energètica 3. Cap a una mobilitat saludable? 3. La crisi de materials 4. Cap a una mobilitat inclusiva i equitativa? 4. Cap on anem? Cap on volem anar? Objectius i reptes 5. Cap a una mobilitat segura? 5. Polítiques públiques, planificació, gestió, accions i eines 6. La participació de la ciutadania en la definició del model de mobilitat ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 6.10. Elaboració d’un pla d’itineraris i/o entorn escolar Perspectiva: Una mirada des de l'acció participativa Descripció: Després de conèixer, reflexionar i valorar els diferents aspectes vinculats a la mobilitat sostenible, saludable, segura i inclusiva és hora d'actuar. Aquest programa ofereix diverses eines i mecanismes que permeten que els propis infants i joves imaginin i elaborin propostes de transformació de l'entorn del centre i dels itineraris utilitzats per accedir-hi, sempre amb l'acompanyament del professorat, les famílies, el veïnats i tots aquells agents que hi vulguin col·laborar. 42 Eixos de treball: 1. Sensibilització i presa de consciència 2. Anàlisi i diagnosi 3. Propostes d'actuació 4. Foment dels modes de mobilitat activa i sostenible ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 7. BALANÇ GENERAL DE LES ACTIVITATS IDENTIFICADES A continuació es fa un balanç general del recull d’activitats realitzat. Els elements més destacables són:  Programa. Tal com es pot observar a la taula següent, mentre alguns programes disposen d’un gran volum d’activitats de les que poder-se nodrir, d’altres estan molt poc suportats en aquest sentit. 43 ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA  Etapa educativa. La major part de les activitats identificades estan dirigides als  Tipus d’activitat. La major part de les activitats són d’Aprenentatge de cicles mitjà i superior de Primària i a 1r i 2n d’ESO. coneixements i d’Exploració, investigació i recerca. També n’hi ha un bon nombre de Reflexió i debat i de Foment de bones pràctiques. 44  Àmbit de coneixement. La major part de les activitats estan pensades per desenvolupar-se a l’àmbit de coneixement de Coneixement del medi i de  Lloc de localització. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar Ciències socials i naturals. En segon terme destaca el nombre d’activitats que al mateix centre educatiu si bé un nombre important estan pensades per a fer també es poden desenvolupar des de l’àmbit Lingüístic. al carrer, normalment a l’entorn del propi centre.  Professorat. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar amb el professorat del propi centre educatiu si bé algunes, normalment les corresponents a visites fora del centre, es realitzen amb monitors o professorat extern. ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA  Grau de desenvolupament de l’activitat. En la major part dels casos, l’explicació de l’activitat a realitzar està força detallada si bé en forces casos es tracta d’un enunciat suggerent a partir del qual el professorat ha d’acabar de desenvolupar l’activitat. 45  Estat de l’activitat. Si bé en la major part dels casos les activitats identificades es poden utilitzar tal qual estan, en un nombre significatiu d’aquestes caldria fer algun tipus d’adaptació (a vegades només lingüística). ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 8. BALANÇ DELS PROGRAMES A continuació es fa un balanç del recull d’activitats realitzat per a cadascun dels Programes proposats. Es destacaran els aspectes més rellevants de cadascun d’ells. 8.0. Un tastet sobre la mobilitat sostenible  S’han identificat 27 activitats susceptibles de formar part d’aquest programa. La major part tenen una visió transversal per bé que els 46 aspectes més febles són aquells en que els programes també estan més coixos.  Etapa educativa. La major part de les activitats identificades estan dirigides als cicles mitjà i superior de Primària. Caldria elaborar o adaptar activitats per a la resta d’etapes educatives.  Àmbit de coneixement. La major part de les activitats estan pensades per desenvolupar-se a l’àmbit de coneixement de Coneixement del medi i de Ciències socials i naturals, i al Lingüístic. Per bé que és lògic que l’estudi de la mobilitat s’abordi especialment des de l’àmbit de Coneixement del medi i de Ciències socials i naturals es podria pensar en activitats que abordin aquesta temàtica des d’altres àmbits.  Tipus d’activitat. La major part de les activitats són de Reflexió i debat per bé que també n’hi ha forces d’Aprenentatge de coneixements, d’Exploració, investigació i recerca, de Foment de bones pràctiques i d’Iniciació i ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA motivació. És un equilibri raonable que caldria mantenir en cas d’afegir  Etapa educativa. La major part de les activitats identificades estan més activitats en aquest Programa. concentrades entre els Cicles mitjà i superior de Primària i 1r i 2n d’ESO. Es considera una distribució correcta.  Lloc de realització. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar al mateix centre educatiu. Caldria incorporar algunes activitats a  Àmbit de coneixement. La major part de les activitats estan pensades per realitzar fora del centre. desenvolupar-se a l’àmbit de coneixement de Coneixement del medi i de Ciències socials i naturals, i, en segon terme, des de l’àmbit Lingüístic. Per  Professorat. Totes les activitats estan pensades per a realitzar amb el bé que és lògic que l’estudi de la mobilitat s’abordi especialment des de professorat del propi centre educatiu. Caldria pensar en alguna activitat per l’àmbit de Coneixement del medi i de Ciències socials i naturals es podria realitzar amb monitors o professorat extern. pensar en activitats que abordin aquesta temàtica des d’altres àmbits.  Grau de desenvolupament de l’activitat. En la major part dels casos,  Tipus d’activitat. La major part de les activitats són d’Aprenentatge de l’explicació de l’activitat a realitzar està força detallada. Caldria valorar si en coneixements i d’Exploració, investigació i recerca per bé que també n’hi 47 la resta de casos el grau de desenvolupament de l’activitat és suficient o ha forces de Reflexió i debat. Aquesta proporció es considera correcta. caldria detallar-les més.  Lloc de realització. La major part de les activitats estan pensades per a  Estat de l’activitat. Pràcticament totes les activitats requereixen d’algun realitzar al mateix centre educatiu si bé un nombre important estan tipus d’adaptació (a vegades només lingüística). pensades per a fer al carrer i visites fora del centre. És una proporció raonable. 8.1. Mobilitat, mitjans de transport i espai urbà  Professorat. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar S’han identificat susceptibles de formar part d’aquest amb el professorat del propi centre educatiu però per a una part molt  134 activitats programa. Caldria fer-ne una selecció. important d’aquestes es requeriran monitors o professorat extern, normalment les corresponents a visites fora del centre. És una proporció  Eixos temàtics. Caldria elaborar noves activitats que cobrissin els adequada. continguts dels eixos més febles: Intermodalitat i multimodalitat, Costos de la mobilitat i Història dels mitjans de transport. També caldrà fer tria de  Grau de desenvolupament de l’activitat. Hi ha tants casos en els que les activitats vinculades al Transport públic col·lectiu. l’explicació de l’activitat a realitzar està força detallada com en els que es tracta d’un enunciat suggerent a partir del qual el professorat ha d’acabar de desenvolupar l’activitat. Correcte. ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA  Lloc de realització. Es conjuguen les activitats a l’aula amb les realitzades  Estat de l’activitat. Si bé en la major part dels casos les activitats al carrer, especialment a l’entorn del centre educatiu. Es considera una identificades es poden utilitzar tal qual estan, en un nombre significatiu proporció adequada. d’aquestes caldria fer algun tipus d’adaptació (a vegades només lingüística).  Professorat. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar amb el professorat del propi centre educatiu però també n’hi ha algunes que requereixen de monitors o professorat extern. 8.2. Espai públic, mobilitat i seguretat viària S’han identificat susceptibles de formar part d’aquest  Grau de desenvolupament de l’activitat. En la major part dels casos,  82 activitats programa. Caldria valorar la idoneïtat de cadascuna d’elles però es l’explicació de l’activitat a realitzar està força detallada si bé en forces casos considera un bon punt de partida. es tracta d’un enunciat suggerent a partir del qual el professorat ha d’acabar de desenvolupar l’activitat.  Eixos temàtics. La major part de les activitats detectades tenen a veure amb 48 la (in)seguretat viària. Caldria reforçar els altres eixos temàtics.  Estat de l’activitat. Si bé un bon volum de les activitats identificades es poden utilitzar tal qual estan, en un nombre significatiu d’aquestes caldria  Etapa educativa. La major part de les activitats identificades estan dirigides fer algun tipus d’adaptació (a vegades només lingüística). als cicles mitjà i superior de Primària. Caldria incrementar el nombre d’activitats especialment de 1r i 2n d’ESO. 8.3. Mobilitat activa: caminar i anar en bicicleta  Àmbit de coneixement. La major part de les activitats estan pensades per  S’han identificat 97 activitats susceptibles de formar part d’aquest desenvolupar-se a l’àmbit de coneixement de Coneixement del medi i de programa. Caldria valorar la idoneïtat de cadascuna d’elles però es Ciències socials i naturals. Per bé que és lògic que l’estudi de la mobilitat considera un bon punt de partida. s’abordi especialment des d’aquest àmbit, es podria pensar en activitats que abordin aquesta temàtica des d’altres àmbits.  Eixos temàtics. La major part de les activitats aborden la mobilitat activa des del punt de vista de la salut i la inclusió. Caldria crear activitats  Tipus d’activitat. Hi ha una significativa diversitat d’activitats segons tipus. específiques que abordessin aspectes vinculats a la resta d’eixos temàtics. La distribució es considera adequada. ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA  Etapa educativa. La major part de les activitats identificades estan dirigides 8.4. Mobilitat, canvi climàtic i qualitat de l’aire als cicles mitjà i superior de Primària i a 1r i 2n d’ESO. Es considera una distribució adequada.  S’han identificat 89 activitats susceptibles de formar part d’aquest programa. Es tracta d’un àmbit temàtic impulsat i dinamitzat per Escoles +  Àmbit de coneixement. Les activitats d’aquest Programa s’aborden des Sostenibles que ja disposa d’una guia per al professorat que conté diverses d’una gran diversitat d’àmbits de coneixement. Es considera una situació activitats i recursos pedagògics. Les activitats que conté la guia es molt positiva. consideren adequades.  Tipus d’activitat. Hi ha una significativa diversitat d’activitats segons tipus.  Eixos temàtics. Se suggereix incorporar en aquest Programa aspectes La distribució es considera adequada. relatius al canvi climàtic i al soroll per completar la mirada ambiental de la mobilitat.  Lloc de realització. Es combinen les activitats a l’aula amb les realitzades al carrer, especialment a l’entorn del centre educatiu. Es considera una  Etapa educativa. Hi ha activitats pensades per a totes les etapes educatives. 49 proporció adequada. Seria interessant afegir alguna activitat vinculada als TDR de Batxillerat.  Professorat. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar  Àmbit de coneixement. La major part de les activitats estan pensades per amb el professorat del propi centre educatiu però també n’hi ha algunes desenvolupar-se a l’àmbit de coneixement de Coneixement del medi i de que requereixen de monitors o professorat extern. Ciències socials i naturals. Per bé que és lògic que l’estudi de la mobilitat s’abordi especialment des d’aquest àmbit, es podria pensar en activitats  Grau de desenvolupament de l’activitat. En la major part dels casos, que abordin aquesta temàtica des d’altres àmbits. l’explicació de l’activitat a realitzar està força detallada si bé en forces casos es tracta d’un enunciat suggerent a partir del qual el professorat ha d’acabar  Tipus d’activitat. La major part de les activitats són d’Aprenentatge de de desenvolupar l’activitat. coneixements i d’Exploració, investigació i recerca per bé que també n’hi ha forces de Reflexió i debat. Aquesta proporció es considera correcta.  Estat de l’activitat. Si bé un bon volum de les activitats identificades es poden utilitzar tal qual estan, en un nombre significatiu d’aquestes caldria  Lloc de realització. La major part de les activitats estan pensades per a fer algun tipus d’adaptació (a vegades només lingüística). realitzar al mateix centre educatiu si bé un nombre important estan pensades per a fer al carrer, normalment a l’entorn del propi centre. Es considera adequat. ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA  Professorat. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar  Àmbit de coneixement. La major part de les activitats estan pensades per amb el professorat del propi centre educatiu si bé algunes, normalment desenvolupar-se a l’àmbit de coneixement de Coneixement del medi i de les corresponents a visites fora del centre, es realitzen amb monitors o Ciències socials i naturals. Caldria incorporar activitats per a ésser professorat extern. desenvolupades des de la resta d’àmbits de coneixement.  Grau de desenvolupament de l’activitat. En la major part dels casos les  Tipus d’activitat. La major part de les activitats són d’Aprenentatge de activitats tenen un enunciat suggerent a partir del qual el professorat ha coneixements, d’Exploració, investigació i recerca, i de Reflexió i debat. d’acabar de desenvolupar l’activitat. Tenint en compte que aquest Caldria incorporar activitats de tots els tipus seguint la proporció actual. Programa es realitza en el marc d’una Microxarxa, es considera una proporció correcta.  Lloc de realització. Les activitats estan pensades sobretot per a realitzar-se al mateix centre educatiu si bé també n’hi ha que estan pensades per a fer  Estat de l’activitat. La major part de les activitats identificades es poden al carrer, normalment a l’entorn del propi centre. A l’incorporar-se noves utilitzar tal qual estan; només en alguns casos caldria fer algun tipus activitats caldria mantenir aquesta mateixa proporció. 50 d’adaptació (a vegades només lingüística).  Professorat. La major part de les activitats recopilades necessiten suport de monitors o professorat extern. Quan se n’incorporin de noves caldria 8.5. Mobilitat, col·lectius socials i moviments ciutadans pensar en incrementar notòriament la proporció d’activitat que pugui S’han identificat 20 activitats susceptibles de formar part d’aquest realitzar autònomament el propi professorat del centre.  programa. Es considera un nombre insuficient.  Grau de desenvolupament de l’activitat. En la major part dels casos, . Per bé que hi ha activitats pràcticament de tots els eixos l’explicació de l’activitat a realitzar està força detallada si bé en forces casos  Eixos temàtics temàtics l’escàs volum d’aquestes recomana nodrir cadascun d’aquests es tracta d’un enunciat suggerent a partir del qual el professorat ha d’acabar amb noves activitats. de desenvolupar l’activitat. Correcte.  Etapa educativa. La major part de les activitats identificades estan pensades  Estat de l’activitat. Si bé en la major part dels casos les activitats per als cicles mitjà i superior de Primària. Caldria incorporar activitats per identificades es poden utilitzar tal qual estan, en un nombre significatiu a la resta d’etapes educatives. d’aquestes caldria fer algun tipus d’adaptació (a vegades només lingüística). ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 8.6. Mobilitat saludable normalment les corresponents a visites fora del centre, es realitzen amb monitors o professorat extern.  S’han identificat 37 activitats susceptibles de formar part d’aquest programa. Es considera un nombre insuficient.  Grau de desenvolupament de l’activitat. En la major part dels casos, l’explicació de l’activitat a realitzar està força detallada si bé en forces casos  Eixos temàtics. Mentre algun dels eixos temàtics està força nodrit es tracta d’un enunciat suggerent a partir del qual el professorat ha d’acabar d’activitats, d’altres pràcticament no en tenen. Caldria reforçar amb noves de desenvolupar l’activitat. activitats els eixos menys nodrits.  Estat de l’activitat. La major part dels casos les activitats identificades es  Etapa educativa. La major part de les activitats identificades estan dirigides poden utilitzar tal qual estan; només en alguns casos caldria fer algun tipus als cicles mitjà i superior de Primària i a 1r i 2n d’ESO. Caldria pensar d’adaptació (a vegades només lingüística). noves activitats per a les altres etapes educatives. 8.7. Smart mobility 51  Àmbit de coneixement. La major part de les activitats estan pensades per desenvolupar-se a l’àmbit de coneixement de Coneixement del medi i de  S’han identificat 22 activitats susceptibles de formar part d’aquest Ciències socials i naturals. Caldria incorporar activitats per a ésser programa. Es considera un nombre insuficient. desenvolupades des de la resta d’àmbits de coneixement.  Eixos temàtics. La major part de les activitats estan vinculades als diferents  Tipus d’activitat. La major part de les activitats són d’Aprenentatge de mitjans de transport col·lectius. Així mateix, s’observa un gran buit en tots coneixements i d’Exploració, investigació i recerca. També n’hi ha un bon els altres camps. Caldria reforçar amb noves activitats els eixos menys nombre de Reflexió i debat, de Propositives i de Foment de bones nodrits. pràctiques. Caldria mantenir aquesta proporció quan s’hi incorporin noves activitats.  Etapa educativa. La major part de les activitats identificades estan dirigides als cicles mitjà i superior de Primària i a l’ESO. Caldria incrementar el  Lloc de realització. La major part de les activitats estan pensades per a conjunt d’activitats, especialment en les etapes educatives menys nodrides. realitzar al mateix centre educatiu. Caldria incorporar noves activitats a realitzar bé al carrer bé a la seu d’agents externs al centre educatiu.  Àmbit de coneixement. Pesen especialment les activitats vinculades a l’àmbit de coneixement de Coneixement del medi i de Ciències socials i  Professorat. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar naturals. Caldria reforçar els altres àmbits. amb el professorat del propi centre educatiu si bé n’hi ha forces, ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA  Etapa educativa. La major part de les activitats identificades estan dirigides  Tipus d’activitat. La major part de les activitats són d’Aprenentatge de als cicles mitjà i superior de Primària. Caldrà ampliar l’espectre a la resta coneixements i d’Exploració, investigació i recerca. Caldria reforçar els d’etapes educatives. altres àmbits, especialment els de Reflexió i debat, Propositives i de Foment de bones pràctiques.  Àmbit de coneixement. La major part de les activitats estan pensades per desenvolupar-se a l’àmbit de coneixement de Coneixement del medi i de  Lloc de realització. Hi ha activitats pensades per a realitzar al mateix centre Ciències socials i naturals. Caldrà incorporar activitats que tractin aquesta educatiu i visites fora del centre però n’hi ha de carrer. Caldria reforçar temàtica des d’altres àmbits de coneixement. aquest aspecte.  Tipus d’activitat. La major part de les activitats són d’Aprenentatge de  Professorat. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar coneixements, de Reflexió i debat i Propositives. Quan s’ampliï el nombre amb monitors o professorat extern. Cal reforçar les activitats que pugui d’activitats caldria mantenir aquesta distribució. desenvolupar autònomament el propi professorat del centre. 52  Lloc de realització. La major part de les activitats estan pensades per a  Grau de desenvolupament de l’activitat. La major part de les activitats realitzar al mateix centre educatiu. No és incoherent que sigui així per bé recopilades estan força detallades. que caldria reforçar especialment les activitats al carrer.  Estat de l’activitat. Pràcticament totes les activitats identificades es poden  Professorat. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar utilitzar tal qual estan. amb monitors o professorat extern. Cal reforçar les activitats que pugui desenvolupar autònomament el propi professorat del centre. 8.8. Mobilitat i escenaris de futur  Grau de desenvolupament de l’activitat. La major part de les activitats recopilades estan força detallades.  S’han identificat 9 activitats susceptibles de formar part d’aquest programa. Es considera un nombre insuficient.  Estat de l’activitat. Pràcticament totes les activitats identificades es poden . Caldrà reforçar tots els eixos temàtics amb noves activitats. utilitzar tal qual estan.  Eixos temàtics ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA 8.9. Barcelona: un referent de la mobilitat sostenible? Ciències socials i naturals. Caldria reforçar els altres àmbits amb noves activitats.  S’han identificat 2 activitats susceptibles de formar part d’aquest programa. Es considera un nombre insuficient.  Tipus d’activitat. Hi ha activitats de diversos tipus essent majoria les de caràcter Propositiu i les de Foment de les bones pràctiques. Es considera  Cal dissenyar noves activitats que tinguin per objectiu donar a conèixer als correcte. infants tot allò que s’ha fet a la ciutat en els darrers anys en matèria de mobilitat sostenible, saludable, segura i inclusiva: superilles, eixos verds,  Lloc de realització. La major part de les activitats estan pensades per a actuacions a l’entorn de les escoles, xarxa ortogonal d’autobusos, tramvia... realitzar al mateix centre educatiu. Caldria reforçar el programa amb activitats pensades per a fer al carrer, especialment a l’entorn del propi  En base a aquest coneixement i als objectius ambientals i socials centre. perseguits i assolits, els alumnes hauran de valorar els progressos en termes de mobilitat sostenible que ha fet la ciutat en els darrers anys.  Professorat. La major part de les activitats estan pensades per a realitzar 53 amb el professorat del propi centre educatiu. És lògic i coherent per bé 8.10. Elaboració d’un pla d’itineraris i /o entorn escolar que fora enriquidor incorporar activitats realitzades per professorat extern.  S’han identificat 39 activitats susceptibles de formar part d’aquest  Grau de desenvolupament de l’activitat. La major part de les activitats programa. Caldria valorar la idoneïtat de cadascuna d’elles i si són recopilades estan força detallades. suficients però es considera un bon punt de partida.  Estat de l’activitat. Pràcticament totes les activitats identificades requereixen  Eixos temàtics. Una part considerable de les activitats tenen per objectiu d’adaptació (a vegades només lingüística). definir Propostes d’actuació. Amb tot, caldria reforçar significativament els altres eixos temàtics.  Etapa educativa. La major part de les activitats identificades estan dirigides als cicles mitjà i superior de Primària i a 1r i 2n d’ESO. Es considera correcte.  Àmbit de coneixement. La major part de les activitats estan pensades per desenvolupar-se a l’àmbit de coneixement de Coneixement del medi i de ESTRATÈGIA EDUCATIVA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A BARCELONA