II Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025 Informe de seguiment 2021-2022 Resum Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Ajuntament de Barcelona Març 2023 2 Ajuntament de Barcelona Índex de continguts 01 Introducció 5 02 Desplegament del Programa d’Execució 2021-2023 6 2.1 Situació inicial 7 2.2 Estat d'implementació 8 2.3 Tipologoia d'actuacions 10 2.4 Òrgans implicats 12 03 Principals resultats 2021-2022 14 3.1 Eix 1. Canvi institucional 15 3.2 Eix 2. Economia per la vida i organització dels temps 20 3.3 Eix 3. Ciutat de drets 24 3.4. Eix 4. Barris propers i sostenibles 30 04 La interseccionalitat 32 05 La coproducció 36 06 Indicadors d’objectiu 40 07 Governança 42 II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 3 4 Ajuntament de Barcelona 1 Introducció El II Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025 es va presentar al Plenari del Consell Municipal el 29 de setembre de 2021 esdevenint, així, el nou full de ruta de l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a l’eliminació de les desigualtats de gènere a la ciutat. En aquest sentit, el II Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025 (IIPJG) dona resposta a l’article 6 del Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (REG) que estableix l’obligació de disposar d’un pla de ciutat sobre polítiques de gènere, fixant-ne els continguts mínims i el procés d’elaboració, implementació, seguiment i avaluació. Seguint el Reglament, doncs, el Pla és l’eina de planificació de les polítiques d’equitat de gènere i, per tant, de desplegament de la transversalitat de la perspectiva de gènere a la institució i en el conjunt de les polítiques municipals. Precisament l’amplitud del IIPJG queda palesa en la seva divisió en 4 eixos estratègics i 36 àmbits d’actuació. El primer eix, Canvi institucional, s’orienta a continuar treballant en el canvi en les pràctiques i la cultura de l’Ajuntament per tal de garantir la incorporació de la perspectiva de gènere en tots els seus mecanismes i instruments de gestió pública. És, per tant, un eix de treball intern de la institució que s’organitza al voltant de 13 àmbits específics. Els altres tres eixos s’adrecen a promoure polítiques públiques transformadores de les desigualtats de gènere a la ciutat. En concret, l’eix Economia per a la vida i organització dels temps, amb 5 àmbits, té la finalitat de vetllar per unes bones condicions materials i econòmiques de vida de les dones. Per la seva banda, l’eix Ciutat de drets vol garantir els drets de les dones, incidint sobre els aspectes socials, culturals i de representació. Finalment, l’eix Barris propers i sostenibles té 5 àmbits que se centra en la construcció d’uns barris més sostenibles que posin la vida quotidiana al centre i siguin més igualitaris i segurs. El IIPJG s’implementa mitjançant dos programes d’execució biennals. El primer, l’actual, abasta des de finals del 2021 i fins al 2023, mentre que el segon comprendrà els anys 2024 i 2025. En aquest marc, l’estratègia de seguiment prevista pel Pla es basa en un monitoratge continuat que, d’una banda, ha de permetre la valoració periòdica del grau d’execució, avenços i eventuals necessitats de reformulació dels plans d’execució. I d’altra banda, facilitar la transferència d’informació i la rendició de comptes. Així, el propi Pla estableix la necessitat d’elaborar informes de seguiment durant cada primer trimestre de 2023, 2024 i 2025. Aquest informe de seguiment contempla altres estratègies, plans i fulls de ruta de l’Ajuntament tot i que no recull la totalitat de les seves actuacions ni resultats com, per exemple, la Mesura de Govern Sumant Aliances: Barcelona, lliure de violències masclistes, l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024, la Mesura de Govern d’Economia Feminista: per a la millora de les condicions econòmiques, socials i laborals de les ocupacions més feminitzades i precaritzades, etc. A continuació, el capítol 2 d’aquest informe fa una aproximació quantitativa a l’estat d’avenç del Programa d’Execució 2021-2023. Seguidament, el capítol 3 recull una relació dels principals resultats de les actuacions per eixos i àmbits del Pla. Per la seva banda, el capítol 4 planteja una anàlisi del grau d’interseccionalitat amb el que s’està desplegant el IIPJG, considerant que aquest és un dels seus principis i, a la vegada, gran repte. Seguidament, el capítol 5 analitza un altre dels principis, el de la coproducció i, a continuació, el capítol 6 aporta informació del sistema d’avaluació dels objectius del Pla. Per acabar, el capítol 7 presenta un breu relat de les reunions i resultats obtinguts en el desplegament de la governança del IIPJG. II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 5 6 Ajuntament de Barcelona 2 Desplegament del Programa d’Execució 2021-2023 2.1 Situació inicial El Programa d’Execució 2021-2023 del II Pla per la Justícia de Gènere té un total de 378 actuacions repartides en 36 àmbits tal i com recullen el quadre i el gràfic següents: Taula 1. Nombre d’actuacions i d’àmbits segons els eixos del IIPJG. Núm. d’àmbits Núm. d’actuacions Eix 1. Canvi institucional 13 94 Eix 2. Economia per a la vida i organització dels temps 5 65 Eix 3. Ciutat de drets 13 174 Eix 4. Barris propers i sostenibles 5 45 Total 36 378 Gràfic 1. Distribució d’actuacions segons eixos del IIPJG. 12% 25% Eix 1. Canvi institucional Eix 2. Economia per a la vida i organització dels temps Eix 3. Ciutat de drets 17% 46% Eix 4. Barris propers i sostenibles Així doncs, l’eix amb el major nombre d’actuacions és el 3, Ciutat de drets, en coherència amb la seva amplitud temàtica. En aquest sentit, conté 13 àmbits d’actuació municipal diferents que formulen el 46% de les actuacions del Pla. En segon lloc, s’ubica l’eix 1, Canvi institucional que planteja el desplegament de 94 actuacions que suposen el 25% i estan repartides també en 13 àmbits. En tercer lloc, l’eix 2, Economia per a la vida i organització dels temps conté 65 actuacions distribuïdes en 5 àmbits i, per últim, l’eix 4, Barris propers i sostenibles desplega 45 actuacions de 5 àmbits més. A partir d’aquesta foto de partida, els apartats següents aporten dades quantitatives que ajuden a obtenir una imatge clara de l’estat d’avenç del Programa d’Execució 2021-2023. II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 7 2.2 Estat d'implementació Amb la informació obtinguda en el seguiment corresponent als anys 2021 i 2022 del Programa d’Execució 2021-2023, les actuacions inicials s’han classificat tal i com mostra el quadre següent: • Actuacions que es troben en implementació i/o que són de continuïtat, és a dir, que una En execució vegada iniciades no finalitzen com, per exemple, una formació que es fa cada any o bé el funcionament d’un grup de treball. Finalitzades • Actuacions que tenen un inici i un final clar. Per exemple, l’elaboració d’una diagnosi o bé el disseny d’una nova clàusula de contractació. Programades • Actuacions ja programades pel 2023 i que, per tant, estan pendents d’inici a data de 2023 tancament d’aquest informe (31 de desembre de 2022). Re programades 2024-2025 • Actuacions traslladades al següent Programa d’Execució, 2024-2025. • Actuacions que s’han eliminat del Programa d’Execució una vegada constatada la Eliminades impossibilitat d’implementar-les per haver-se modificat algun element de context imprescindible. Sense informació • Actuacions de les que no se n’ha rebut informació de seguiment. Així, s’ha identificat que de les 378 actuacions inicials, 234 estan en execució, 53 finalitzades, 67 programades pel 2023, 7 s’han re programat pel període 2024-2025, 5 s’han hagut d’eliminar i de 12 se’n desconeix l’estat perquè no ha arribat informació de seguiment. Taula 2. Estat d’implementació de les actuacions del Pla. En Programades Re Sense execució Finalitzades 2023 programades Eliminades 2024-2025 informació 234 53 67 7 5 12 378 61,90% 14,02% 17,72% 1,85% 1,32% 3,17% Per tant, a desembre de 2022, un 75,95% de les actuacions del Pla es troben en execució o finalitzades i un 17,72% ja estaven programades per iniciar-se el 2023. Gràfic 2. Distribució d’actuacions segons el seu estat d’implementació. 1,32% 1,85% 3,17% En execució 17,72% Finalitzades Programades 2023 Re programades 2024-2025 14,02% 61,90% Eliminades Sense informació 8 Ajuntament de Barcelona Per altra banda, cada eix presenta lleugeres diferències en l’estat d’implementació les seves actuacions. D’aquesta manera, la taula següent mostra que l’eix amb un percentatge més elevat d’actuacions finalitzades és l’eix 3, Ciutat de drets amb 32 actuacions finalitzades que suposen el 18,39% de les seves actuacions. A continuació, s’ubica l’eix 1, Canvi institucional, amb 12 actuacions finalitzades que suposen el 12,77% de les seves actuacions. Amb tot, és l’eix 2, Economia per la vida i organització dels temps el que mostra una proporció més elevada d’actuacions en execució i finalitzades, el 92,31% (60 de les seves 65 actuacions). En quant a actuacions programades pel 2023 s’observa que a l’eix 3 és on són més nombroses ja que n’hi ha 30 però on tenen més pes és a l’eix 1, on suposen el 28,72% del total d’actuacions d’aquest eix. Taula 3. Estat d’implementació de les actuacions del Pla segons cada eix. En execució Finalitzades Programades Re progra- mades Eliminades Sense 2023 2024-2025 informació Núm. % Núm. % Núm. % Núm. % Núm. % Núm. % Eix 1 54 57,45% 12 12,77% 27 28,72% 0 0,00% 1 1,06% 0 0,00% Eix 2 54 83,08% 6 9,23% 3 4,62% 0 0,00% 2 3,08% 0 0,00% Eix 3 93 53,45% 32 18,39% 30 17,24% 7 4,02% 2 1,15% 10 5,75% Eix 4 33 73,33% 3 6,67% 7 15,56% 0 0,00% 0 0,00% 2 4,44% Gràfic 3. Estat d’implementació de les actuacions de cada eix. 0 50 100 150 200 Eix 1 En execució Finalitzades Eix 2 Programades 2023 Re programades 2024-2025 Eix 3 Eliminades Sense informació Eix 4 II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 9 2.3 Tipologia d’actuacions El desplegament del II Pla per la Justícia de Gènere també es pot analitzar en funció de les característiques de les seves actuacions. En aquest sentit, s’ha fixat una tipologia que permet veure quins són els instruments de polítiques públiques més utilitzats per a la promoció de la justícia de gènere des del govern municipal. Així, s’han definit 10 tipus tal i com es recull a la taula següent: Taula 4. Tipologia de les actuacions del IIPJG. Nom Descripció Creació, impuls i manteniment d’estructures organitzatives per a la integració de la perspectiva de gènere en el funcionament i els processos de l’Ajuntament i en les Estructures seves polítiques. Inclou departaments, unitats, grups de treball, taules, comissions, etc. Exemple d’actuació: “Creació i consolidació del Grup de treball de Pressupostos amb Perspectiva de Gènere”. Elaboració i implementació de normatives, instruments programàtics i protocols Normatives, que s’orienten a la consecució dels objectius d’igualtat de gènere o d’inclusió de la plans perspectiva de gènere. Inclou mesures de govern, plans, convenis, clàusules, proto- i protocols cols, reglaments, entre d’altres. Exemple d’actuació: “Implementació del projecte de coeducació a les Escoles Bressol Municipals”. Atorgament de recursos econòmics (ex: subvencions, premis i distincions amb Recursos dotació econòmica) i béns (ex: adjudicació d’habitatge). Exemple d’actuació: “Ampli- ació de la dotació d’habitatge públic i agilització del lliurament d’habitatge de llarga estada per a dones en situació de violència masclista”. Elaboració i compilació d’informació que millori el coneixement entorn la igualtat de Coneixement i gènere i la situació de les dones, i la seva anàlisi. Inclou recerques, diagnòstics, anàlisi avaluacions, mapeigs, desagregació de dades per sexe, indicadors, enquestes, etc. Exemple d’actuació: “Anàlisi i estudi de la programació cultural de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere”. Difusió d’informació per a la visibilització i sensibilització (interna i externa) en Comunicació matèria de gènere, incloent campanyes, exposicions, premis i distincions sense dotació econòmica, actes, jornades, etc. Exemple d’actuació: “Accions de sensibil- ització i prevenció de l’assetjament en l’espai públic“. Prestació d’assessorament, acompanyament i suport tècnic per a la incorporació Assessorament de la perspectiva de gènere en el conjunt d’instruments normatius i programàtics de l’Ajuntament. Exemple d’actuació: “Suport tècnic al desenvolupament d’estudis, enquestes, recerques i informes per tal que incorporin la perspectiva de gènere”. Disseny i impartició de cursos, tallers i capacitacions per tal de millorar el coneixe- ment de l’organització, i del conjunt de la societat, en matèria d’igualtat de gènere i Formació la situació de les dones. Exemple d’actuació: “Disseny i impartició de cursos pres- encials i online en matèria de gènere per al conjunt del personal municipal i per al personal d’empreses que treballen en exclusivitat per a l’Ajuntament de Barcelona”. Impuls de processos de participació ciutadana amb èmfasi en l’empoderament del moviment feminista i de dones, a través de la seva visibilització com a interlocutor Participació legítim i la incorporació del coneixement, demandes i necessitats de les dones de la ciutat. Exemple d’actuació: “Realització de processos participatius en processos de creació i remodelació urbana amb perspectiva de gènere”. Actuacions que incorporen elements de més d’una de les tipologies anteriors. Mixtes Exemple d’actuació “Millora de la pro activitat per incidir, des de la perspectiva de gènere, en les propostes de candidatures i reconeixements que fan els grups polítics i les àrees municipals”. 10 Ajuntament de Barcelona La distribució per tipologia de les 354 actuacions del Pla que es troben en execució, finalitzades o programades pel 2023, queda recollida a la taula i gràfic següents. Taula 5. Nombre i percentatge d’actuacions del Programa d’Execució 2021-2023 segons les diferents tipologies establertes. Tipologia Núm. % Estructures 26 7,34% Normatives, plans i protocols 60 16,95% Recursos 69 19,49% Coneixement i anàlisi 76 21,47% Comunicació 16 4,52% Assessorament 12 3,39% Formació 35 9,89% Participació 21 5,93% Mixta 39 11,02% Gràfic 4. Nombre d’actuacions del Programa d’Execució 2021-2023 segons les diferents tipologies establertes. 80 70 76 60 69 50 60 40 30 39 35 20 26 21 10 16 12 0 es es, tur tiv ls ursos ent ió nt ió ió ta ruc rma co ec ixem icac ame mac ipac Mix Est No roto R one isi omun sor es For rtic s i p C nàl C a ss P plan i a A Així, s’observa que en el conjunt del Programa d’Execució 2021-2023 del IIPJG la categoria d’actuacions que té més pes és la de Coneixement i anàlisi amb 76 actuacions que suposen el 21,47% de les que es troben en execució, finalitzades o programades. A continuació, la segueixen les categories de Recursos (69 actuacions que suposen el 19,49%) i Normatives, plans i protocols (60 actuacions, el 16,95% del Programa d’Execució). A l’extrem oposat, la categoria que té menys pes és Assessorament (12 actuacions, 3,39%) que mostra escasses diferències amb Comunicació (16 actuacions, 4,52%) i Participació (21 actuacions, 5,93%). II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 11 2.4 Òrgans implicats Per últim, l’anàlisi del desplegament del Programa d’Execució 2021-2023 del IIPJG també aborda l’exploració dels òrgans implicats. És a dir, les Direccions, Departaments, Serveis, Organismes Autònoms, Societats Mercantils Municipals, etc., que són responsables de la implementació de les actuacions previstes. En aquest sentit, és un indicador de l’amplitud i transversalitat del Pla el fet que, en el seu disseny, hi participessin 68 òrgans municipals diferents. A partir de la informació de seguiment obtinguda de les actuacions del Pla que es troben en execució, finalitzades o programades es constata que el nombre total d’òrgans reportats com a implicats en el seu desplegament és de 88. Entre aquests, s’observa molta diversitat però abasten el conjunt de l’organització municipal. Amb tot, s’identifica un grup de 4 òrgans, amb més de 20 actuacions cada un on destaca sobretot la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps amb 89 actuacions. 12 Ajuntament de Barcelona II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 13 14 Ajuntament de Barcelona 3 Principals resultats 2021-2022 Aquest capítol presenta una relació dels principals resultats de les actuacions que estan finalitzades o en execució a desembre de 2022, segons cada un dels eixos del Pla. 3.1 Eix 1. Canvi institucional • 7 enquestes municipals revisades per garantir que incorporen la perspectiva de gènere. • Llançat el web del Gènere en Xifres1 que recull les dades més significatives de l'auditoria de gènere de la ciutat i ja ha estat consultat per més de 2.000 persones. • Iniciats els treballs de construcció i càlcul d’un índex d’igualtat de gènere de la ciutat. 1 https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/equitat-de-genere/el-genere-en-xifres II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 15 • Nous Quaderns Metodològics Feministes2: QMF núm. 4 “Premis, distincions i gènere: bones pràctiques”. QMF núm. 5 “Incorporació de la perspectiva de gènere al disseny de plans i programes”. QMF núm. 6 “Avaluació de polítiques, plans i programes des de la perspectiva de gènere”. QMF “Veu i presència: metodologia per a la transversalitat participativa de gènere” Pendent de presentació i difusió. . • 15 plans i programes municipals assessorats per la incorporació de la perspectiva de gènere. • 30 informes d'impacte de gènere de la normativa municipal elaborats el 2021; 32 informes d'impacte de gènere el 2022. 2 Disponibles a: https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/recursos/documentacio/quaderns-metodologics-feministes 16 Ajuntament de Barcelona • 95% de desplegament de les Unitats de Transversalitat de Gènere (UTG), 52 referents a 38 UTG creades a Districtes, Àrees, Organismes Autònoms, Societats Mercantils Municipals, les Entitats Públiques Empresarials i al Consorci de Biblioteques. Diverses UTG compten amb més d’una persona designada per desenvolupar les funcions de Referent de Transversalitat de Gènere i s’ha creat la Xarxa de Referents de Transversalitat de Gènere que té per objectiu reforçar i coordinar aquesta figura. Xarxa de Referents de Transversalitat de Gènere • 5.282 persones formades a través l’Estratègia d’aprenentatge en igualtat i perspectiva de gènere pel personal municipal (2020-2023): 2.395 persones han participat al curs online sobre el Reglament per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona. 1.282 han realitzat el curs online sobre prevenció de l'assetjament sexual i per raó de sexe. 407 persones han participat en diverses accions formatives sobre igualtat i transversalitat de gènere. 320 han fet la píndola "Llenguatge no sexista i comunicació inclusiva" en accions formatives sobre comunicació. 878 persones han realitzat el curs online específic sobre comunicació inclusiva i llenguatge no sexista. II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 17 • Realitzats els Informes d’Impacte de Gènere dels Pressupostos Municipals corresponents als anys 2022 i 2023. Pressupost 2022: • 94,9% del pressupost analitzat és transformador de desigualtats (60% considerat molt positivament transformador). • Només 3 dels 47 programes analitzats són reproductors de desigualtats (lleugerament negatiu). • 87% dels programes són transformadors de desigualtats. Pressupost 2023: • 84,7% del pressupost analitzat és transformador de les desigualtats (i quasi el 50% és considerat molt positivament transformador). • Només un 2,51% del pressupost dels programes de ciutat és reproductor de desigualtats de gènere. • 76% dels programes analitzats són transformadors de les desigualtats de gènere. • Nova clàusula de gènere per combatre la parcialitat femenina dissenyada i incorporada al Pla d'Objectius de Contractació Pública Sostenible 2022. Valora aquelles ofertes que incorporen un major nombre de dones contactades a jornada complerta. • 25.055.640,12€ atorgats el 2021 i 17.062.769,03€ atorgats el 2022 a través de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona que incorporen criteris de valoració de gènere, són específiques de gènere o incorporen objectius de gènere -sense incloure l’àmbit específic de temps (55.000 euros anuals) ni la convocatòria específica per a la reducció de la pobresa i la precarietat de les dones (150.000 euros anuals). • 118 tècnics i tècniques municipals participants a 2 sessions formatives sobre la valoració dels criteris transversals de les subvencions, entre ells el de gènere, realitzades el 2022. 18 Ajuntament de Barcelona • Elaborat un Manual-guia de cada criteri transversal per facilitar i donar suport al personal tècnic municipal a l’hora de valorar aquests criteris a les subvencions entre els quals hi ha el de gènere. • 110 persones (60 dones i 50 homes), procedents d’entitats de la ciutat, participants a la sessió informativa del 15 de desembre de 2022 sobre criteris transversals de les subvencions. • Nou Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Barcelona amb perspectiva de gènere. Tant a l'exposició de motius com a l'article 1, s'ha inclòs referència explícita al fet que els honors i distincions s'atorgaran atenent al principi de paritat de gènere. • 16% dels processos participatius han comptat amb espais de cures durant el període 2021-2022. • Impulsats processos participatius deliberatius per sorteig: Fòrum Jove i Assemblea pel Clima. Aquests processos es fan per sorteig del padró tenint en compta el gènere, la diversitat d’orígens diversos i la realitat socioeconòmica, creant estrats que permetin la representació de la ciutadania mes propera a la realitat i dedicant recursos especials per a fer-los plenament accessibles. II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 19 3.2 Eix 2. Economia per la vida i organització dels temps • Desplegat un nou model dels serveis d'ocupació de Barcelona Activa que s’aproximen al territori mitjançant la seva descentralització. • 726 dones contractades a través de Projectes Integrals amb Contractació (PICs). Els PICs són polítiques actives d’ocupació d’impacte immediat en garantir la contractació directa de persones aturades amb més dificultats de trobar feina i en situació o risc d’emergència social. • 784 dones participants al programa Coaching dones. Es tracta d’itineraris d’acompanyament en el procés d’orientació i recerca de feina dirigit a dones per fomentar el seu empoderament. • 38 dones ateses al Servei Ocupació Inclusiva per dones derivades del SARA. S’hi du a terme atenció personalitzada en l’àmbit d’ocupació a dones que es troben en situació de violència masclista. I 514 dones derivades del programa ABITS que ofereix coordinació de les actuacions i projectes sociolaborals subvencionats per l’Ajuntament de Barcelona adreçats a persones que exerceixen o han exercit el treball sexual a la ciutat en l'àmbit de l'ocupació. • 19 dones finalitzen la formació del Projecte Rehabilitació Pla de Barris Trinitat Vella 2022-2023 que ofereix formació i experienciació laboral en un sector masculinitat, la rehabilitació d’elements comuns d’edificis d’habitatges, i la millora de les condicions d’habitabilitat. • 94 dones participants a la sessió informativa organitzada per Barcelona Activa sobre les oposicions a la Guàrdia Urbana en col·laboració amb el cos. • 60% de dones el 2021 i 57% de dones el 2022 en les actuacions de reducció de la bretxa digital per facilitar l’accés a l’ocupació: accions de capacitació digital individual i grupal, i mòduls i tallers d’alfabetització digital i TIC. • 1.836 dones atestes als Punts de Defensa de Drets Laborals que, el 2021, s’especialitzen i amplien. Per una banda, avancen cap a l’especialització en qüestions vinculades a la igualtat i no discriminació, i en assetjament sexual a la feina i assetjament per raó de sexe; en l’àmbit de les cures; i en col·lectius que necessiten ser atesos en anglès. A més, s’estén el servei als 10 districtes de la ciutat. 20 Ajuntament de Barcelona • 26 projectes subvencionats adreçats específicament a dones (un 13,32% del total) en la convocatòria del Programa per a l’Impuls socioeconòmic del territori, Impulsem el que fas. En aquesta convocatòria, 148 projectes han aprovat amb puntuació màxima del criteri d'igualtat de gènere (56,92% del total). • 108 dones formades i percentatge d’abandonament per sota del 10% en el Programa de capacitació BcnFemTech que s’orienta a incorporar dones en situació de vulnerabilitat al mercat laboral com a professionals de la programació i el desenvolupament web a través de la capacitació mitjançant la formació intensiva de 850 hores (o l’equivalent a sis mesos de formació) en llenguatges de programació i desenvolupament web integral. Alt percentatge de dones amb una sortida del curs positiva (continuació d’estudis o inserció laboral): 75%. • 234 usuàries de la formació en línia que s’ofereix a través del projecte Matchimpulsa, orientat a la plataformització digital de l’Economia Social Solidària (ESS) i col·laborativa de Barcelona. • 56,10% de contractacions de dones (680 sobre un total de 1.212) en els programes de subvencions per al foment de la contractació laboral, Crea Feina, des d’octubre del 2020 i fins desembre del 2022. • 57 empreses assessorades mitjançant el Servei d’Assessorament per la Igualtat i la Gestió del Temps entre 2021 i 2022. 121 sessions formatives amb una participació de 1.103 persones, 352 dones el 2021 (67,6% del total) i 390 el 2022 (68,1%). • 70 projectes i 153 dones han participat en 2 edicions del projecte Construïm en Femení i 2 del Camí de la Solidesa. Ambdós són programes a mida, el primer dona suport a projectes emprenedors transformadors liderats per dones en l’àmbit de l’ESS i el segon busca enfortir i consolidar organitzacions liderades per dones i ja constituïdes. • 16 de les 23 iniciatives instal·lades a La InnoBAdora, són liderades per dones. La InnoBAdora és una comunitat d’incubació que ofereix un espai per desenvolupar o consolidar projectes innovadors emmarcats en l’ESS, amb un servei d’acompanyament socioempresarial i la dinamització de la comunitat per afavorir l’aprenentatge i intercanvi entre iguals. • 505 persones participants, entre 2021 i 1er trimestre de 2022, en accions de suport al sector tèxtil i de les cures, amb una forta presència femenina, a través dels programes RevESStim el tèxtil i Enfortim les CurESS. 663 atencions al servei d’assessorament i 79 projectes i organitzacions assessorades. II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 21 • 4.332 persones ateses durant el 2022 en les 10 VilaVeïnes3 ja en funcionament. VilaVeïna articula comunitats que es cuiden col·lectivament i des de la proximitat. És un projecte que s'adreça al conjunt del veïnat que viu en un determinat territori però, especialment a les persones grans en procés d'envelliment, a les famílies amb infants de 0 a 3 anys així com a les persones cuidadores, familiars i professionals. També a través de VilaVeïna: 5 iniciatives de suport a la coresponsabilitat de la cura part dels homes i dels adolescents i joves. 3 projectes de suport a les xarxes comunitàries existents per tal que despleguin o consolidin iniciatives de cura en el veïnat. • Creada la Targeta Cuidadora, un sistema d’avantatges i reconeixement per a les persones cuidadores, dissenyat de forma conjunta i col·laborativa amb entitats, professionals i familiars, i pensat per acompanyar les persones que fan cures a Barcelona. A través de la Targeta s’ofereix accés a un paquet integrat de catorze mesures i serveis gratuïts que es. 3 Veure: https://www.barcelona.cat/ciutatcuidadora/es/vilaveina 22 Ajuntament de Barcelona • 7.564 persones ateses, amb un total de 8.004 consultes, des de l’espai Barcelona Cuida a finals de novembre de 2022. Barcelona Cuida és un punt d’orientació integral i d’informació actualitzada dels recursos disponibles, programes, les accions, els equipaments i serveis en l’àmbit de les cures a la ciutat. Barcelona Cuida facilitar la informació a les famílies per a la contractació de serveis de cures que provinguin d’empreses de l’ESS. • 24 empreses han presentat candidatura a les edicions 10a i 11a del Premi Barcelona innovadora en organització i usos del Temps de 2021 i 2022. • Més de 150 ponents i de 1.000 persones assistents de tot el món a les activitats de la Time Use Week en el marc de la Capitalitat Mundial de les Polítiques del Temps de Barcelona. • 17 subvencions atorgades el 2021 i 13 el 2022 amb un pressupost anual de 55.000€ (110.000€ totals) per entitats que incorporen en la seva programació activitats que promouen accions vinculades als objectius del Pacte del Temps: un compromís de ciutat per a una organització del temps més saludable, igualitària, eficient i sostenible. • Elaborat, publicat i difós el dossier "Temps per la vida: una reflexió contextualitzada a la ciutat sostenible"4 a càrrec de Charo Moran, Helena Pariente i Yayo Herrero. • 69% de les actuacions realitzades i 21% en execució en el cinquè any de la implementació de l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat (EFPP)5 que té vigència del 2016 al 2024 i el seu propi sistema de seguiment. 4 Disponible a: http://hdl.handle.net/11703/127156 5 Disponible a: http://hdl.handle.net/11703/99372 II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 23 • 43 projectes subvencionats durant el període 2020-21 i 24 el 2022 per la reducció de la pobresa i la precarietat de les dones. Són projectes amb un impacte real en la millora de la situació de les dones des de diferents perspectives i àmbits. El pressupost total d’aquestes subvencions és de 150.000€ pel 2021 i 150.000€ més pel 2022. • Calculat l’indicador de risc de pobresa amb supòsit d'autonomia per Barcelona amb dades recents a partir de l'Enquesta Metropolitana de Condicions de Vida (2019- 2020). El resultat d’aquest indicador mostra que el 43,5% de les dones i el 26,9% dels homes de Barcelona (de 16 anys i més i que no estudiaven) es trobarien en situació de pobresa. Segons el càlcul convencional, cec al gènere, la proporció baixa fins al 16,4% dels homes i el 18,9% de les dones de 16 anys i més, de Barcelona i que no estudiaven. • Reforçada la coordinació entre els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) i els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) per tal d’afavorir l’accés de les dones a recursos que combaten la pobresa energètica. • Realitzades el 39% de les actuacions de la Mesura de Govern d’Economia Feminista: per a la millora de les condicions econòmiques, socials i laborals de les ocupacions més feminitzades i precaritzades6 que té una vigència 2021-2023. Aquesta Mesura de Govern conté 68 actuacions orientades a millorar les condicions econòmiques, socials i laborals de les treballadores de determinades ocupacions especialment feminitzades i que es caracteritzen per una precarització aguditzada amb la covid19. El seu seguiment s’inclou en el seguiment de l'EFPP. 6 Disponible a: http://hdl.handle.net/11703/125179 24 Ajuntament de Barcelona • 3 estudis realitzats per generar coneixement i recomanacions sobre la bretxa digital des d'una perspectiva de gènere: L'ecosistema de les TIC des de la perspectiva de gènere a Barcelona7. La bretxa digital de gènere a l’Ajuntament de Barcelona: anàlisi de perfils TIC, enquesta municipal i proposta estratègica de la xarxa municipal de tecnòlogues. La bretxa digital a la ciutat de Barcelona 2020. • 71% de dones entre les persones beneficiàries del projecte Connectem Barcelona, la majoria de les quals de nacionalitat no espanyola, amb filles i fills o persones dependents a càrrec i treballadores del sector de les cures o a l'atur. Connectem Barcelona és un projecte pilot, centrat en proporcionar dispositius, connectivitat i un servei d’acompanyament i capacitació digital a més de 300 persones amb l’objectiu de reduir l’impacte de la bretxa digital. • 32 empreses de Barcelona i la seva rodalia compromeses amb l'equitat de gènere a l'àmbit tecnològic adherint-se al Gender Equality Tech Hub (GETHub), una iniciativa publicoprivada impulsada per l’Ajuntament de Barcelona que té per objectiu impulsar i desenvolupar mesures concretes que redueixin la bretxa de gènere en el sector tecnològic. • 60% de noies entre els i les 175 joves participants del projecte Prometeus, un programa comunitari que vetlla perquè el conjunt de joves dels instituts públics del barri puguin accedir a la universitat i cursar estudis superiors amb èxit. De les 105 dones participants, el 23,9% ho fan en branques de coneixement de ciències o enginyeries i arquitectures. Reforç, amb 100.000€ anuals durant el període 2021-2023, del projecte des de la Mesura BCNFemTech. 7 Disponible a: http://hdl.handle.net/11703/99372 II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 25 3.3 Eix 3. Ciutat de drets • Incrementat, en un 42,21%, el pressupost de les subvencions de l’àmbit dones, per incloure més diversitat de projectes de participació política i social. El 2022 s’ha passat de 379.000€ a 539.000€ dedicats a la línia F (Dones) de la convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona. • 15 formacions a entitats, amb un total de 380 persones formades (255 dones i 125 homes) a través del Servei de formació i assessorament en matèria de gènere a entitats de la ciutat durant el període 2021-22. • En implementació el projecte “Feminismes i LGTBI” del Consell de la Joventut de Barcelona per prevenir i afrontar qualsevol forma de discriminació i/o vulneració dels drets de les dones o de les persones LGTBI en el marc de les entitats juvenils de la ciutat, i a sensibilitzar la ciutadania en general. • Avenç en el desplegament de l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona (ESSIR) de Barcelona: campanya “Cuidem la Salut Sexual. També en temps de Covid”; 2a Jornada ESSIR amb el tema Dret a l’anticoncepció: el repte de l’accés universal; estès el model per a l’abordatge i la promoció de la salut sexual a 7 Centres Oberts de la ciutat; dissenyada i llançada la campanya informativa i de prevenció de les ITS/VIH; Jornades sobre el part respectuós a Barcelona, etc. • Presentada una Mesura de Govern Esport i Gènere8 amb l’objectiu de promoure la igualtat real i efectiva en l’àmbit esportiu de la ciutat, erradicant les desigualtats de gènere. Amb una diagnosi de la realitat de l’esport amb perspectiva de gènere, la Mesura contempla 6 grans eixos i 52 actuacions específiques que l’Institut Barcelona Esports executarà durant el període 2022 i 2025. Els seus objectius principals són introduir la perspectiva de gènere, fomentar la participació i la visibilització femenina en la pràctica i la gestió esportiva, garantir esdeveniments plenament igualitaris i convertir els espais esportius en entorns segurs. • Creada una nova categoria en el Premi Dona i Esport per a dones emprenedores o directives en l’àmbit esportiu per reconèixer i posar en valor com a referents aquelles dones dirigents esportives que han aconseguit trencar el sostre de vidre. • 335 escoles i instituts de la ciutat han rebut, al principi dels cursos escolars 2021- 22 i 2022-23, la difusió d’un decàleg per reduir les desigualtats de gènere a les classes d’educació física i d’unitats didàctiques per abordar temes de gènere en el programa d’esport escolar en horari lectiu. 8 Disponible a: http://hdl.handle.net/11703/126269 26 Ajuntament de Barcelona • 14 itineraris de running de Barcelona analitzats des de la perspectiva de gènere amb la percepció de seguretat com un dels principals elements estudiats. A partir dels resultats de l’estudi, el 2023 es faran propostes de millora d’aquests circuits esportius en espai públic per garantir-ne condicions d’igualtat i seguretat. • Suport per a la implementació de mesures i plans d’igualtats a les entitats esportives: formació específica, Guia “Esport i Gènere”9, 15è Quadern Dones i Esport sobre Eines metodològiques per fer una diagnosi d’un pla d’igualtat per entitats esportives, etc. • Servei de guarda d’infants a la Cursa de la Mercè. • Elaborat, revisat, difós i aplicat el Protocol de prevenció de les violències sexuals en equipaments esportius i entitats esportives. La implementació del protocol implica una sèrie de formacions al personal d'entitats i equipaments esportius en les que, el 2022, hi han assistit 77 persones. També suposa l’establiment de persones referents del protocol a cada entitat que s’hi adhereix. • 58 centres educatius de la ciutat i un nombre aproximat de 30.000 alumnes participen al Programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat que s’orienta a prevenir de les relacions abusives, la violència masclista, la discriminació racial, i la discriminació per diversitat funcional, sexual, de gènere, identitat, orientació sexual, etnicocultural i religiosa. 9 Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/esports/sites/default/files/2022-02/guia_equitat_genere.pdf II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 27 • 17 escoles públiques de la ciutat acollides al Programa Transformem els Patis orientat a la millora tant dels espais físics com de les dinàmiques i relacions que s’hi esdevenen, amb l’objectiu que siguin espais més igualitaris i coeducatius mitjançant la diversificació del joc. • 50 professionals d’equips directius de 5 escoles bressol municipals formades, mitjançant un mòdul de 12 hores, per incorporar la perspectiva de gènere en el projecte educatiu del centre i en les actuacions i valors que el conformen a través del Programa Coeducació i Diversitat d’escoles bressol. • 54,94% de participació femenina a la Biennal Ciutat i Ciència de 2021. • Presentada la Mesura de Govern “Cultura feminista: dret a una cultura diversa i equitativa”10, 18 línies d’actuació, amb els seus respectius projectes, per una cultura equitativa i justa des de la perspectiva feminista que, avançant cap a la interseccionalitat, garanteixi la igualtat d’accés, de representació i de decisió, reflexioni sobre els estereotips de gènere i destaqui la producció cultural i la memòria històrica de les dones i de totes les persones que no compleixin la norma androcèntrica i heterosexual. A implementar entre 2022 i 2023. • 13 plans d’acció per la igualtat de gènere aprovats en el marc del projecte Gènere i Museus que promou la incorporació de la perspectiva de gènere a 13 museus municipals. • 40 nous carrers de la ciutat amb nom de dona (20 el 2021 i 20 més el 2022) per visibilitzar les dones en la memòria històrica de Barcelona. 10 Disponible a: http://hdl.handle.net/11703/124888 28 Ajuntament de Barcelona • Reserva d’un mínim de 10% d’adjudicacions d’habitatge per a dones i llars monomarentals. • Revisats i establerts els protocols per evitar el tall dels subministraments a dones en situació de violència masclista o bé per recuperar els subministraments en cas que s'hagi produït el tall, sense els costos d’una nova alta. En el nou model, els PAE detecten aquestes situacions i es comuniquen amb les empreses subministradores. • Adquirit un nou equipament per a poder desdoblar Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), i distribuir l'atenció en dos espais millorant, així, l'accés de les dones al servei. Elaborat el full de ruta per al disseny del nou model organitzatiu i d’atenció del SARA amb la participació de diferents professionals. Aquest nou model s'adaptarà a les darreres normatives -estatal i autonòmica- sobre violències masclistes i una part del servei s’especialitzarà en violències sexuals. • Més de 40 espais d’oci (discoteques, sales de concerts, festivals de música i equipaments), adherits al conveni de col·laboració per a la implementació del Protocol No Callem contra les agressions i els assetjaments sexuals. A través de l’adhesió el personal dels espais rep formació específica, fomentant el coneixement de la normativa i la fixació de directrius de prevenció i actuació. En el cas dels festivals, implica la incorporació d’estands antimasclistes com un servei més del mateix acte. • 21 activitats, 1 concert i un total de 15.900 persones participants a la celebració que, sota el nom de l’Orgullosa, des del 21 de maig i fins el 28 de juny de 2022, va recórrer tota la ciutat per commemorar el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI. • 450 persones ateses al servei d'acollida, 5.600 demandes d’informació i sensibilització rebudes, 20.156 persones participants a les seves activitats fins a novembre de 2022 són dades que permeten constatar la consolidació del Centre LGTBI que, de fet, s’ha convertit en un model referent en l’àmbit internacional. • 45% d’insercions laborals de les 118 persones ateses el 2021 i 127 persones ateses el 2022 al Programa d’acompanyament laboral de persones trans que volen millorar professionalment i incorporar-se al món laboral: TransOcupació. • Creat un nou espai de referència sobre masculinitats a la ciutat, el centre Plural que ofereix atenció psicològica individual i grupal, assessorament jurídic i tècnic, activitats sobre masculinitats igualitàries, formacions en masculinitat i gènere i recursos i eines per a la ciutadania i els professionals. • Barcelona present i liderant espais i xarxes internacionals sobre igualtat de gènere. II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 29 3.4 Eix 4. Barris propers i sostenibles • 373 centres educatius de la ciutat participants al Programa Escoles + Sostenibles al que s’han incorporat recursos sobre ecofeminisme i a través del que s’han impulsat 317 horts escolars. • 30 dones participants amb 23 projectes per promoure el verd i la natura urbana, reduir els residus, desenvolupar la moda sostenible o el comerç de proximitat al programa Women4Climate (W4C)11 de la xarxa de ciutats C40, que té per objectiu impulsar nous lideratges climàtics i sensibilitzar, a través de la investigació sobre gènere, ciutats i clima, per posar de manifest el paper clau que tenen les dones en l’acció climàtica a les ciutats. • 6 marxes exploratòries de vida quotidiana i gènere, 1 sessió temàtica amb perspectiva de gènere i 1 passejada de gènere realitzades en el marc de processos de transformació urbanística de la ciutat. • En redacció una instrucció d’incorporació de la perspectiva de gènere al planejament urbanístic. • Carrers pacificats, amb prioritat per les persones, amb menor trànsit rodat, amb espais i zones d’estada i de joc, amb major qualitat del verd i amb una important reducció de la contaminació sonora i ambiental en la majoria de les actuacions del Programa Superilla Barcelona. Amb la incorporació de la perspectiva de gènere, entre d’altres, el Programa Superilla Barcelona posa la vida de les persones al centre i també la qualitat ambiental de l’entorn, entenent que la vida humana s’insereix amb el medi amb el que interactua per aconseguir les millors condicions d’existència. • En execució el Pla de prevenció de l’assetjament sexual a les xarxes de metro i autobús de TMB des de març de 2022. Inclou un protocol d’actuació dels diferents responsables, àrees i departaments interns de TMB davant d’un incident que es pugui produir a les xarxes de metro i bus. • Implantades 3 noves línies de bus a demanda i aplicades les recomanacions per integrar la perspectiva feminista interseccional al disseny dels nous carrils bici. • Pla de formació en matèria de violència de gènere per als i les professionals que es dediquen, de forma directa, a aquest àmbit d’intervenció a GUB i també per a tot el personal del cos. Així, 63 persones del cos han rebut 2.222 hores de formació específica i 2.698 persones, 4.704 hores de formació bàsica en violències masclistes. • 16.028 persones participants en projectes específics amb l'objectiu de la igualtat de gènere del Pla de Barris durant el període 2021-2022. El Pla de Barris és un pla de xoc que pretén abordar una transformació integral dels barris de la ciutat més vulnerables. Entre els àmbits d'actuació es destaca el de la igualtat de gènere però, a més de fer actuacions concretes amb aquest objectiu, la perspectiva de gènere es treballa i s'incorpora de manera transversal a la resta d'àmbits, com l'activitat econòmica, l'educació o la transformació urbana. 11 Veure: https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/en/women-and-climate 30 Ajuntament de Barcelona • 74 dones participants en els grups del projecte “Dones Amunt” configurats als barris de Trinitat Nova, Canyelles, Verdum, La Pau i Raval. “Dones Amunt” té com a finalitat mobilitzar i posar en acció recursos estructurals i personals de dones en situació de precarietat i vulnerabilitat, i acompanyar-les en el desenvolupament de Plans d’acció personals per tal de promoure el seu empoderament. • En desplegament la Mesura de Govern per uns equipaments municipals amb perspectiva de gènere12 que té per objectiu donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments; establir els processos, referents i normativa per introduir aquesta perspectiva en el disseny dels equipaments i la seva avaluació; i definir i facilitar instruments per a la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments. 12 Disponible a: http://hdl.handle.net/11703/122951 II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 31 32 Ajuntament de Barcelona 4 La interseccionalitat La interseccionalitat és un dels 6 principis rectors i, a la vegada, un dels principals reptes del II Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025. És l’enfocament que té en consideració la interrelació de la desigualtat de gènere amb diferents eixos de desigualtat i, concretament, la classe social, l’edat, l’origen nacional, les conviccions religioses, la situació administrativa, l’etnicitat, la diversitat funcional, la identitat de gènere o l’orientació sexual. Partint, doncs, d’aquest marc, en el seguiment corresponent del Pla s’ha indagat si s’està aplicant el principi d’interseccionalitat en la implementació de les seves actuacions. Per això, una de les preguntes del formulari de seguiment demanava si s’han tingut en compte altres eixos de desigualtat diferents del gènere en el plantejament i/o en l’execució de l’actuació, demanant, en cas que la resposta fos afirmativa, quins eren aquests altres eixos. De les 305 fitxes omplertes a través del formulari, en 188 actuacions es respon que sí que s’han tingut en compte altres eixos de desigualtat front a 100 on es dona una resposta negativa. En 17 casos es considera que aquesta pregunta no aplica. Gràfic 5. Actuacions que afirmen tenir en compte altres eixos de desigualtat. 5% Sí 33% No 62% N/A II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 33 A continuació s’indaga quins són els eixos que desigualtat que es tenen en compte a més del gènere13. Així, l’eix que es repeteix més vegades en les respostes és el de l’Edat o cicle de vida, que es té en compte en pràcticament el 79% de les actuacions. A continuació venen els eixos de Diversitat funcional o discapacitat, Classe social, Orientació sexual i identitat de gènere, i Origen nacional o situació administrativa que mostren resultats similars. Dels que es proposaven, l’eix de Religió o creences és el menys tingut en compte amb només el 33,51% dels casos. Taula 6. Eixos d’interseccionalitat que s’incorporen en el plantejament o implementació de les actuacions. Percentatge d’actuacions que té en Nombre d’actuacions que té en compte aquest eix sobre el total que compte aquest eix ha dit que si que tenen en compte la interseccionalitat Classe social 108 57,45% Diversitat funcional / discapacitat 117 62,23% Edat / cicles de vida 148 78,72% Orientació sexual i iden- titat de gènere 107 56,91% Origen nacional / situ- ació administrativa 104 55,32% Racialització / etnicitat 90 47,87% Religió / creences 63 33,51% Altres, depenent del context 52 27,66% Una vegada observats aquests resultats es constata la necessitat d’aprofundir en quins poden ser els altres eixos de desigualtat que tenen en compte 52 actuacions, el 27,66% de les actuacions interseccionals. En aquest sentit, es planteja afegir un camp obert on es pugui apuntar l’eix de desigualtat atès. A banda, també es considera adient afegir-ne un d’addicional que faci referència a la monomarentalitat. 13 Com que la resposta era múltiple, podent assenyalar diversos eixos a la vegada, el nombre de respostes no suma 176. 34 Ajuntament de Barcelona A continuació s’analitza la distribució per eixos del IIPJG de les actuacions interseccionals. Així, si es recorda el pes que tenia cada eix del Pla en nombre d’actuacions (gràfic 1), s’observa que mentre l’eix 3 suposava el 46% de les actuacions, ara representa el 53% de les actuacions que incorporen altres eixos de desigualtat. És a dir, a Ciutat de Drets es té molt en compte la interseccionalitat. El mateix passa amb l’eix 2, Economia per la vida i organització dels temps. Aquí es passa d’un pes del 17% en actuacions, al 19% en actuacions interseccionals. Per contra, Barris propers i sostenibles que acumulava el 12% del total d’actuacions suposa l’11% de les interseccionals. El decalatge es repeteix però més marcat a Canvi institucional. Aquest eix suposava el 25% de les actuacions i només en té un 17% de les interseccionals. Segurament aquests resultats es poden relacionar directament amb els objectius i continguts de cada un dels eixos del Pla. En aquest sentit, és important tenir en compte que l’eix 1 desplega els instruments del canvi institucional que han de fer possible la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques i en el funcionament de l’organització municipal. És per tant, un eix que no s’adreça directament a la ciutadania sinó que se centra en instruments de gestió pública. En canvi, els eixos 2 i 3 s’orienten de forma directa a incidir i millorar tant les condicions materials de vida de les dones com el seu accés als drets i recursos que ofereix la ciutat. En aquests, per tant, és molt més necessari tenir en compte la perspectiva interseccional. Gràfic 6. Distribució de les actuacions que incorporen altres eixos de discriminació segons eixos del Pla. 11% 17% Eix 1, Canvi Institucional Eix 2, Economia per la vida i organització dels temps 19% Eix 3, Ciutat de drets 53% Eix 4, Barris propers i sostenibles II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 35 36 Ajuntament de Barcelona 5 La coproducció La participació de les dones i la coproducció constitueix un altre dels 6 principis rectors del II Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025. Així, s’entén que la participació és un dret fonamental que cal garantir i promoure, ja que és imprescindible per a l’avenç, la revitalització i l’aprofundiment democràtics. A més, és clau per al foment de processos de coproducció en les polítiques públiques. En aquest sentit, la coproducció s’entén com una forma de treball i construcció conjunta, col·laborativa, horitzontal i compartida entre l’Ajuntament i els moviments socials, el teixit associatiu i la ciutadania, per a la definició conjunta dels problemes, el disseny, la implementació, el seguiment i l’avaluació de les polítiques municipals. Tal i com s’estableix al propi Pla, al llarg de la seva implementació, però també en el seu seguiment i avaluació final, cal vetllar per eixamplar els mecanismes de coproducció, participació i capacitat d’incidència de les dones, en tota la seva diversitat. Per aquest motiu, en el seguiment corresponent als anys 2021 i 2022 del Programa d’Execució 2021-2023 també s’ha indagat si s’està aplicant el principi de coproducció en la implementació de les seves actuacions. De les 305 fitxes omplertes a través del formulari, en 73 actuacions es respon que sí que s’ha col·laborat amb alguna organització o col·lectiu de dones per al disseny o implementació de l’actuació. Amb tot, una vegada depurats els resultats s’ha observat que en 9 d’aquestes, en l’apartat de “quines” es feia referència a altres serveis o òrgans de l’Ajuntament que impulsen polítiques d’igualtat o bé a empreses, organismes privats o altres institucions. Per això, el resultat final és de 64 actuacions en les que sí s’ha col·laborat amb alguna organització o col·lectiu de dones per al seu disseny o implementació, 229 que no ho han fet, i 12 que consideren que aquesta resposta no aplica. Aquests resultats queden representats al gràfic de la pàgina següent. Gràfic 7. Actuacions que col·laboren amb organitzacions i col·lectius de dones per al seu disseny o implementació. 3,93% 20,98% Si No N/A 75,08% II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 37 S’observa, doncs, que menys d’un quart de les actuacions del Programa d’Execució 2021-2023 del Pla apliquen el principi de coproducció. Amb tot, el llistat que s’obté d’entitats, organitzacions i col·lectius de dones que participen en el 20,98% de les actuacions que contesten afirmativament és molt ampli i recull tant entitats individuals, com plataformes que les agrupen i òrgans de participació ciutadana del propi Ajuntament en les polítiques de gènere com són el Consell de Dones de Barcelona o el Grup d'Equitat de Gènere del Consell Municipal d'Esports. A banda, també s’identifica la participació de persones expertes en polítiques de gènere i dones a les que es convida a implicar-se a títol individual. Analitzant les actuacions que col·laboren amb organitzacions i col·lectius de dones per al seu disseny o implementació segons l’eix del IIPJG al que pertanyen, s’obtenen els resultats que mostra el gràfic 16. Així, s’observa que, altra vegada, els eixos en que recau el pes de la coproducció són el 2, Economia per la vida i organització dels temps, i el 3, Ciutat de drets. Gràfic 8. Distribució de les actuacions que col·laboren amb organitzacions i col·lectius de dones segons l’eix del Pla al que pertanyen. 6,25% 14,06% Eix 1, Canvi Institucional Eix 2, Economia per la vida 35,94% i organització dels temps Eix 3, Ciutat de drets 43,75% Eix 4, Barris propers i sostenibles 38 Ajuntament de Barcelona Mentre l’eix 3 suposava el 46% del total de les actuacions del Pla, ara representa el 43,75% de les actuacions que col·laboren amb organitzacions i col·lectius de dones en el seu disseny o implementació. Amb tot, però, el decalatge en positiu més important és el que mostra l’eix 2. Aquí, es passa d’un pes del 17% en el total d’actuacions del pla, al 35,94% en actuacions coproduïdes. Per la seva banda, l’eix 4, Barris propers i sostenibles, mostra un lleuger canvi en positiu: acumula el 12% del total d’actuacions però suposa el 14,06% de les actuacions que incorporen la coproducció. Per contra, l’eix 1, canvi institucional suposa el 25% de les actuacions del Pla però només en té un 6,25% de les coproduïdes. De nou, segurament aquests resultats estan relacionats amb els objectius i continguts de cada un dels eixos del Pla. Tal i com passava amb l’anàlisi de la interseccionalitat, es pot considerar que l’eix 1, orientat al treball intern de la institució, és poc susceptible d’incorporar en les seves actuacions la participació d’organitzacions i col·lectius de dones. Eix 2, Economia per la vida i organització dels temps II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 39 40 Ajuntament de Barcelona 6 Indicadors d’objectiu De cara a l’avaluació del IIPJG, tal com preveu el mateix Pla, s’ha elaborat un sistema d’indicadors d’objectiu amb les directrius següents14: que sigui viable, pertinent, que es pugui calcular amb les fonts disponibles i que incorpori fites o resultats esperats realistes. Així doncs, durant els primers mesos de vigència del Pla s’ha elaborat el sistema d’indicadors d’objectiu i se n’ha fet el primer càlcul. L’assoliment de cada objectiu es mesurarà amb un o més indicadors. Com mostra la taula següent, per 94 objectius, s’han definit 132 indicadors. Taula 7. Nombre d’indicadors segons eixos del II Pla per la Justícia de Gènere. Eix Núm. d’objectius Núm. d’indicadors Eix 1. Canvi institucional 29 50 Eix 2. Economia per a la vida i organització dels temps 14 20 Eix 3. Ciutat de drets 36 42 Eix 4. Barris propers i sostenibles 15 20 Total 94 132 14 Són directrius que naixen dels aprenentatges del I Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 i que estan recollides al II Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025. II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 41 42 Ajuntament de Barcelona 7 Governança El sistema de governança del II Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025 s’estructura en tres cercles concèntrics, afavorint la corresponsabilitat i coproducció del conjunt d’agents implicats: Group Motor Comissió Tècnica Interderpartamental Grup de Treball del Pla del Consell de les Dones de Barcelona Segons l’article 6.5 del Reglament per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona, correspon a l’òrgan polític responsable de polítiques de gènere l’impuls, seguiment i desenvolupament del IIPJG. Per això, es crea un Grup Motor liderat per la Quarta Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global i Feminismes i LGTBI i integrat per la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI i la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps que, seguint els continguts de l’article 6 del Reglament per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona, també fa les tasques de secretaria tècnica del Pla. Durant el 2022 el Grup Motor s’ha reunit 2 vegades per tal d’impulsar, seguir i prendre les decisions oportunes per tal d’avançar en la implementació del Pla. En un segon nivell s’ubica la Comissió Tècnica Interdepartamental que està integrada per tots els òrgans municipals implicats en la implementació del Pla i per les persones Referents de Transversalitat de Gènere. La seva funció és participar i informar-se dels resultats del seguiment del Pla i, per això, la seva primera reunió té lloc el 22 de febrer de 2023, una vegada recopilada tota la informació necessària per a l’elaboració del present informe. II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 43 Per últim, el IIPJG crea el Grup de Treball del Pla del Consell de les Dones de Barcelona (CDB). Aquest grup de treball, doncs, s’emmarca en l’estructura fonamental de participació de les dones de la ciutat donant compliment a l’article 6.6 del Reglament per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona segons el qual s’ha de promoure la participació ciutadana i, en especial, dels grups feministes i de les entitats de defensa dels drets de les dones, per tal d’impulsar-ne la participació en el disseny, l’elaboració, el desenvolupament i l’avaluació del Pla. Partint d’aquest plantejament, doncs, el Grup de Treball del Pla de Justícia de Gènere del CDB s’ha reunit en dues ocasions durant el 2022. La primera reunió, amb data de 22 de gener, tingué caràcter constitutiu, hi participaren 13 persones i 3 més excusaren l’assistència. Es plantejaren els continguts i sistemàtica de treball del grup, acordant realitzar sessions de treball temàtiques per eixos del IIPJG per fer-ne el seguiment, treballar les propostes d’actuacions i/o prioritats, etc. De fet, el Grup de Treball del Pla decidí prioritzar el treball en els 2 àmbits centrats en la participació: Participació Institucional, a l’eix 1, i Participació Social i Política, a l’eix 3. Finalment es designà una coordinadora. La segona reunió tingué lloc el 24 de març i, tal i com s’havia acordat, es feu una breu introducció als continguts, àmbits i actuacions de l’eix 1, Canvi institucional, manifestant les persones del grup de treball les següents consideracions: • Interès en la construcció de l’índex d’equitat de gènere de la ciutat. • Importància de donar cobertura a terceres persones en el marc dels serveis, actuacions i equipaments municipals a través dels protocols i mecanismes diversos de prevenció, identificació i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe. • Valoració positiva de la nova clàusula per combatre la parcialitat femenina com a criteri d’adjudicació en contractes vinculats a sectors feminitzats. • Importància de treballar amb la fiscalitat amb perspectiva de gènere. Es planteja la possibilitat que alguna de les persones d’aquest Grup de Treball pugui participar a la Taula de pressupostos i fiscalitat amb perspectiva de gènere. Possibilitat que es materialitza amb la convocatòria d’aquesta última el juliol de 2022 amb la participació d’una persona del Consell de Dones de Barcelona. • Interès de fer un seguiment de la implantació de les Unitats de Transversalitat de Gènere. A més, en el marc de la reunió del Grup de Treball es presentà un esborrany del Quadern Metodològic Feminista “Veu i presència: metodologia per a la transversalitat participativa de gènere” per tal de generar un debat sobre les propostes que s’hi fan i recopilar aportacions. La tercera reunió es convocarà ja a partir del març de 2023 per tal de presentar els resultats del present informe i avançar en l’agenda de treball del Grup. 44 Ajuntament de Barcelona II Pla per la Justícia de Gènere 45 46 Ajuntament de Barcelona II Pla per la Justícia de Gènere: Informe de Seguiment 2021-2022 47 II Pla per la Justícia de Informe de seguiment Març 2023 Gènere 2021-2025 2021-2022 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI