L’Ajuntament ha atès 17.100 persones provinents d’Ucraïna i ha facilitat 2.600 nous empadronaments 18/10/2022 Temps estimat de lectura: 3 minuts El 50,7% de les persones empadronades a la ciutat són dones i un 31,6% menors d’edat, tot i que el ritme de les noves arribades s’ha reduït de forma substancial L’any passat es van escolaritzar als centres educatius de la ciutat 678 alumnes d’origen ucraïnès, enfront dels 276 que s’han matriculat aquest curs L’Ajuntament de Barcelona ha atès unes 17.100 persones d’origen ucraïnès des del mes de febrer passat, coincidint amb l’inici de la invasió per part de l’exèrcit rus. El gruix d’aquestes atencions, amb gairebé 13.900 persones ateses s’han fet al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i a l’Ucrane, l’equipament d’emergències socials que ha concentrat l’atenció a la comunitat ucraïnesa a la ciutat, fins al punt que han facilitat fins a 6.200 pernoctes a persones que estaven de pas a la ciutat o bé en procés d’entrar al sistema estatal d’acollida. Per la seva banda, el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) ha atès al voltant de 3.200 persones en aquests mesos. L’activitat de CUESB i Ucrane ha suposat una inversió municipal addicional d’uns 850.000 euros per garantir-ne el seu funcionament, mentre que les més de 1.300 ajudes d’urgència activades han suposat fins a la data un import total d’uns 308.000 euros addicionals. Completats els primers set mesos des de l’esclat de la guerra a Ucraïna, Barcelona compta hores d’ara amb 2.599 nous veïns i veïnes provinents d’aquest país. La xifra surt de les 2.857 altes i 258 baixes que hi ha hagut al padró municipal en aquest temps, d’entre les quals el 50,7% són dones i el 31,6% menors d’edat. La distribució és força igualitària entre tots els districtes de la ciutat, destacant Sant Martín amb un 20% dels nous empadronaments, l’Eixample amb un 16% i Sarrià-Sant Gervasi amb el 12%. Tot plegat es concreta igualment amb la matriculació en centres educatius de la ciutat d’un total de 624 nous alumnes provinents d’Ucraïna des del mes de febrer passat. Donat que el conflicte sembla lluny d’acabar, i malgrat que durant les últimes setmanes s’ha observat un descens important en el ritme de noves arribades, la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és facilitar al màxim la integració de les persones nouvingudes i seguir treballant per la seva plena integració. Per aquesta raó s’han atès també 335 persones al dispositiu ocupacional creat per Barcelona Activa per tal de facilitar la integració laboral d’aquestes persones, o bé s’han realitzat en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya 19 sessions de suport emocional per a 37 persones, entre d’altres. En són exemples el programa de lleure per a familiars i infants allotjats en hotels de la ciutat; l’ampliació del programa ‘A l’estiu, Barcelona t’acull’ i dels casals d’estiu que organitza cada any l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i que aquest estiu han comptat amb el ‘Temps de Joc Ucraïna’; o bé la donació d’una dotzena d’elements de suport gestionades per a persones ucraïneses a través del Banc del Moviment. Cal tenir en compte igualment que la col·laboració municipal va més enllà de l’acollida de les persones provinents d’Ucraïna i es concreta igualment en accions com la designació de Kíiv com a ciutat convidada durant la Mercè del 2023 i la signatura del corresponent conveni de col·laboració amb la recent visita de l’alcalde d’aquesta ciutat; l’enviament a la capital ucraïnesa de dos camions del Bombers de Barcelona i material especialitzat; o bé la resolució d’una crida d’emergència per a entitats de cooperació internacional i justícia global que treballen sobre el terreny en l’atenció de les persones refugiades. En qualsevol cas, la resposta de Barcelona ha estat àmplia i ha implicat diversos actors, amb una interlocució constant entre el consistori i la comunitat ucraïnesa present a la ciutat, per exemple, però també amb la implicació directa d’altres organismes que han col·laborat en l’acollida de les persones refugiades provinents d’Ucraïna com Barcelona Serveis Municipals (B:SM), el Consorci Turisme Barcelona, l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), entre d’altres.