Gerència d’Àrea d’Ecologia Urbana. Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística Av. Diagonal, 240, 3ª planta 08018-Barcelona ANUNCI D’APROVACIÓ DEFINITIVA Exp. núm.: 21PL16875 El Plenari del Consell Municipal, de conformitat amb les atribucions que li atorguen l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona i l'article 22.2.c de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, en sessió celebrada en data 31 de març de 2023, ha adoptat el següent acord: “APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial d’infraestructures de la MPGM 22@ 2022; d’iniciativa municipal, amb les modificacions respecte al document aprovat inicialment, a què fa referència l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament i de la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística; informe que consta a l'expedient i a efectes de motivació s'incorpora a aquest acord; RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament i de la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística, de valoració de les al·legacions; informes que consten a l'expedient i a efectes de motivació s'incorporen a aquest acord.” Contra aquest acord que és definitiu en via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos des del dia següent a la publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB). No obstant això, se’n pot interposar qualsevol altre que es consideri convenient. La documentació podrà consultar-se, als efectes de l’article 17 del Reglament de la Llei d’Urbanisme i de l’article 70 ter de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, a través de: Electrònicament https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ [introduint el número d’expedient que figura a aquesta publicació al camp “Cerca de planejament”] Presencialment Al Departament d'Informació i Documentació Urbanística de la Gerència d’Àrea d’Ecologia Urbana (Av. Diagonal, núm. 230, planta segona, de dilluns a divendres laborables de 10 a 13 hores), demanant cita prèvia a través de http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana, a l'apartat d'Informació Urbanística, clicant ("Cita prèvia per a informació presencial"). NORMATIVA URBANÍSTICA CAPÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS Article 1 Definició, àmbit i marc legal 1. El Pla Especial d’Infraestructures del Poblenou (PEI) és l’instrument urbanístic que desenvolupa la nova “Modificació del Pla General Metropolità per un 22@ més inclusiu i sostenible”, d’ara en endavant MPGM 22@2022, segons el que es regula en els articles 54, 55 i 56 de les seves normes urbanístiques. Parteix de l'estat actual executat respecte de l'anterior PEI del 22@ relacionat amb l’MPGM 22@2000, i tracta en allò referent a la implantació dels serveis urbanístics, dotació de les infraestructures i tipus d’urbanització necessaris per a la renovació urbanística del sector. 2. L’àmbit del Pla Especial és el definit en el plànols 1.1 i 1.2, que coincideix amb el de l’ MPGM 22@2022, sense perjudici de que la definició i planificació de part de les seves actuacions requereixi de la consideració d’uns àmbits de més abast. 3. El Pla Especial es formula d’acord amb allò previst en l’MPGM, l’article 67 del TRLUC i l’article 67 de la Carta de Barcelona. Article 2 Objecte 1. L’objecte del Pla Especial és l’establiment de les condicions d’implantació dels serveis urbanístics previstos al planejament general i la regulació de les condicions tècniques que s’hauran de tenir en compte en el moment de procedir-se a la redacció dels plans derivats per a la transformació del sector, els projectes d’urbanització i els projectes d’obres. 2. Igualment, és objecte del Pla Especial l’establiment de les condicions i procediments que assegurin la participació dels propietaris del sòl en els costos d’urbanització. 3. A més de les seves determinacions normatives, el Pla Especial estableix diferents recomanacions relatives a l’execució dels diferents sistemes i subsistemes que integren la infraestructura urbana de conjunt, per tal de possibilitar els millors nivells de qualitat en la implantació i desplegament dels projectes d’urbanització. Article 3 Contingut documental 1. El Pla Especial està integrat pels següents documents: • Memòria i Annexos. • Normativa • Estudi Econòmic i Pla d’Etapes • Plànols B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 1-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística 2. Tenen caràcter normatiu la normativa, l’annex tècnic normatiu i el plànol de delimitació de l’àmbit. 3. L’informe ambiental, l’Estudi de la Mobilitat Generada i l’Informe d’impacte de gènere es corresponen amb els incorporats a l’MPGM 22@2022 per a un 22@ més sostenible i inclusiu. Article 4 Obligatorietat 1. D’acord amb el previst als articles 54, 55 i 56 de la MPGM 22@2022, el Pla Especial estableix els criteris i les solucions bàsiques d’urbanització, que hauran de desenvolupar-se mitjançant els projectes d’urbanització que es formulin en relació amb els àmbits i eixos viaris del Pla Especial, tant siguin a preveure en l’espai de domini públic com en espais de titularitat privada. 2. El PEI defineix el contingut de: a. Els projectes d'urbanització que desenvolupen la urbanització prevista directament pel PEI: carrers i elements comuns a l'àmbit. b. El contingut que han de tenir els projectes d'urbanització que desenvolupin els altres elements d'urbanització, en execució del planejament derivat que contempla l’MPGM. c. Els serveis i instal·lacions que han d'incorporar els projectes d'obres d'edificació, especialment els comunitaris i les servituds que comporten. Article 5 Vigència, modificació i actualització 1. La vigència del present Pla és indefinida, sense perjudici de la seva revisió o modificació en els termes legalment establerts. 2. L’Estudi Econòmic del Pla s’actualitzarà periòdicament, als afectes de què la determinació del cost global d’execució de les infraestructures definides pel Pla sigui ajustada a l’evolució dels costos en el temps. Aquesta actualització de l’Estudi Econòmic es formularà i tramitarà com a Modificació puntual del Pla Especial. 3. Aquesta actualització serà paral·lela a l’actualització de l’annex II normatiu sobre ‘Mòduls econòmics per a la gestió urbanística’ de l’MPGM 22@2022, amb rang d’ordenança, on es preveu la seva actualització entre 2 i 5 anys com a màxim, a partir de l’executivitat de aprovació definitiva de l’MPGM, i de conformitat amb allò establert a la normativa de l’esmentada MPGM. 4. L’acomodació dels mòduls d’urbanització d’aplicació als punts anteriors a les variacions de l’índex de preus al consum s’efectuarà anualment per decret d’alcaldia. Article 6 Interpretació En cas de dubte, aquestes normes s’interpreten segons allò previst a l’MPGM 22@2022 i de conformitat amb les regles establertes per l’article 10 del TRLUC. En la interpretació de les determinacions que s’expressen gràficament en els plànols d’ordenació, tindran preferència aquells en què la definició de les determinacions sigui més concreta (plànols a escala més gran). Si es produeix contradicció entre diverses determinacions, la interpretació es farà en coherència amb els objectius i plantejaments que hagin estat explicitats. De manera justificada, per raons tècniques o per un aixecament topogràfic detallat, es podran ajustar les alineacions de vial, sempre que això no suposi un increment de zones o una disminució d’espais lliures. Article 7 Desenvolupament El desenvolupament de les determinacions d’aquest Pla Especial en relació amb els diferents sistemes i xarxes d’infraestructura es realitzarà mitjançant la formulació de: • Projectes d’urbanització dels vials. El seu àmbit és l’espai públic delimitat per les alineacions dels carrers i eixos verds ambientals previstos a la MPGM. • Projectes d’urbanització de les illes. El seu àmbit són els espais públics o privats d’us públic situats en les illes, dins les alineacions dels carrers previstos a l’MPGM. • Altres projectes d’obra i d’urbanització. Són obres singulars d’edificació dels elements centrals vinculats a les xarxes d’infraestructures i serveis. • Projectes d’obres d’edificació i d’activitats. Els projectes corresponents a les llicències d’obres i d’activitats hauran de tenir en compte, i en el seu cas incorporar, les previsions d’aquest Pla especial en matèria de serveis i instal·lacions. Article 8 Reserves d’espais per a edificacions, instal·lacions i locals de Serveis Tècnics. 1. El Pla Especial estableix la localització espacial i dimensions de sòl de determinades edificacions, instal·lacions, o locals per a ubicar-hi serveis tècnics necessaris per al desenvolupament de les seves previsions, segons allò previst a l’MPGM22@2022. 2. El planejament derivat i els projectes d’urbanització que desenvoluparan l’MPGM 22@2022 concretaran, en el seu àmbit respectiu, la ubicació dels espais tècnics necessaris per a garantir en cada illa l’organització dels diferents serveis d’acord amb les condicions específiques que es preveuen en la memòria del PEI. CAPÍTOL II PROJECTES D’URBANITZACIÓ DELS VIALS I EIXOS VERDS AMBIENTALS Article 9 Iniciativa 1. Les previsions d’aquest Pla Especial pel que fa als serveis urbanístics i infraestructures que hagin d’implantar-se al sòl, subsòl o vol de les vies públiques es desenvoluparan mitjançant projectes d’urbanització referits al sistema viari i eixos verds ambientals. El seu àmbit serà l’espai públic delimitat per les alineacions dels carrers i eixos verds ambientals previstos a l’MPGM 22@2022. 2. Aquests projectes seran d’iniciativa pública, tant pel que fa a la seva elaboració com a la seva execució. B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 2-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística Article 10 Àmbit territorial 1. L’Ajuntament decidirà, en cada cas, l’àmbit territorial concret de cada projecte d’urbanització. Per la determinació de l’àmbit dels diferents projectes d’urbanització referits al sistema viari i eixos verds ambientals es tindran en compte les previsions de desenvolupament dels diferents plans derivats i les previsions de programació de les obres per raó de les afectacions al trànsit. 2. D’acord amb l’article 10 de les normes urbanístiques de l’ MPGM 22@2022, conjuntament amb l’elaboració i tramitació dels projectes d’urbanització dels eixos verds ambientals, clau 5b/6@, es tramitarà el pla especial urbanístic corresponent, que haurà de delimitar amb precisió els espais lliures 6@ definitius, i si s’escau, integrant la part de la qualificació 6@ de les cruïlles dels eixos verds ambientals. Article 11 Contingut 1. Els projectes d’urbanització incorporaran, en tot cas els serveis urbanístics previstos als articles 54 i 55 de l’MPGM 22@2022, segons concreta l’article 20 d’aquest Pla. 2. Les condicions d’implantació i localització dels diferents serveis que determinen els projectes d’urbanització s’ajustaran a l’Annex de Normes Tècniques. CAPÍTOL III PROJECTES D’URBANITZACIÓ DELS ESPAIS LLIURES Article 12 Iniciativa La iniciativa per a l’elaboració i execució dels projectes d’urbanització dels espais lliures públics o privats d’ús públic situats en les illes, que resultin de l’ordenació proposada pels diferents instruments de planejament, la concretaran els projectes d’urbanització corresponents d’acord amb el sistema d’actuació o d’execució corresponent i l’annex normatiu III de la Normativa ambiental de l’ MPGM 22@2022. Article 13 Àmbit dels Instruments de desenvolupament L’àmbit dels projectes d’urbanització corresponents als plans de millora urbana el concretarà aquest planejament derivat, i podrà abastar diferents àmbits, segons els polígons d’actuació urbanística que es defineixin. Article 14 Contingut 1. Els projectes d’urbanització hauran d’incorporar, a més dels elements relatius a l’ordenació dels espais lliures del conjunt de l’àmbit, els serveis, instal·lacions i espais que es concreten als articles 54 i 55 de l’MPGM 22@2022, segons concreta l’article 20 d’aquest Pla. 2. Aquests projectes d’urbanització incorporaran la totalitat dels espais lliures públics i els espais de titularitat privada d'ús públic de l’àmbit d’actuació, segons correspongui en cada cas. CAPÍTOL IV PROJECTES D’OBRES Article 15 Condicions dels projectes d’obres 1. Els projectes d’obres d’edificació de nova planta i els projectes d’obres en edificis existents que suposin gran rehabilitació d’acord amb l’article 19 de l’MPGM 22@2022, sempre que sigui tècnicament viable per a aquests últims, hauran de complir els condicionants tècnics que defineix aquesta Normativa i les Normes Tècniques annexes en relació amb la forma d’establir les connexions amb els sistemes i xarxes generals, i en relació amb la forma de localitzar els diferents elements i espais tècnics en l’interior de la parcel·la. 2. Les esmentades actuacions hauran igualment de preveure i constituir les servituds de pas de conduccions i d’accés a aquestes que es determinen en l’Annex de Normes Tècniques. 3. D’acord amb l’art.16 de la Llei 38/2015 del Sector Ferroviari, per a l’execució en les zones de domini públic i de protecció de la infraestructura ferroviària, de qualsevol tipus d' obres o instal·lacions, fixes o provisionals, canviar la destinació de les mateixes o el tipus d' activitat que s' hi pot realitzar i plantar o talar arbres, es requerirà la prèvia autorització de l' administrador d' infraestructures ferroviàries. CAPÍTOL V GESTIÓ I EXECUCIÓ Article 16 Execució de la urbanització 1. Les obres d'urbanització dels vials i eixos verds ambientals que corresponen al PEI les executarà l'Ajuntament. 2. Podrà convenir-se l'execució pels particulars d’obres corresponents al PEI en casos concrets d'unitats d'actuació previstes en els plans de millora Urbana que s’executin per compensació, sempre que això sigui coherent en relació amb les etapes d'urbanització definides i al ritme d'execució de l'obra urbanitzadora. 3. En tot cas, les obres s'executaran sota el control dels òrgans encarregats de l'execució del PEI. D’acord amb l’art.16 de la Llei 38/2015 del Sector Ferroviari. Per a l’execució en les zones de domini públic i de protecció de la infraestructura ferroviària, de qualsevol tipus d' obres o instal·lacions fixes o provisionals, canviar la destinació de les mateixes o el tipus d' activitat que s' hi pot realitzar i plantar o talar arbres, es requerirà la prèvia autorització de l' administrador d' infraestructures ferroviàries. Article 17 Costos d’urbanització 1. L’Estudi Econòmic conté la previsió del cost econòmic de la renovació de la urbanització i les infraestructures del conjunt de l’àmbit i la part que correspon als propietaris. 2. Incorpora, així mateix, el cost estimat de les infraestructures i serveis que, per les seves característiques, corresponen directament a l’Administració i a les empreses i entitats subministradores dels diferents serveis, que no s’imputen als propietaris de l’àmbit. B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 3-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística 3. Als efectes del pagament del cost de la urbanització, les infraestructures i serveis del PEI, l'àmbit de l’MPGM es configura com un polígon únic, que és coincident amb l’àmbit del Pla. 4. Els mòduls unitaris de costos a aplicar per fer efectives les càrregues d’urbanització del PEI venen determinats en l’annex II normatiu sobre ‘Mòduls econòmics per a la gestió urbanística’ de l’ MPGM 22@2022. Article 18 Aplicació del mòdul d’urbanització Els mòduls esmentats en l’article anterior, d’acord amb les normes de l’ MPGM 22@2022 s'apliquen en els següents casos: • Als polígons d’actuació urbanística (PAU) i plans de millora urbana concretar el valor de la càrrega d'urbanització del PEI. • A les actuacions aïllades de dotació i polígons d’actuació de dotació, en el tràmit de la llicència corresponent. Article 19 Pagament de la urbanització 1. En els sectors pendents d’execució, polígons d’actuació urbanística i plans de millora urbana, els instruments de distribució de beneficis i càrregues imputaran les següents despeses, que hauran de ser pagades a l’Ajuntament: a) El cost d'urbanització superficial i de dotació d’infraestructures que es concreten als mòduls a que fa referència l’article 17, corresponents a la renovació de la urbanització i les infraestructures. b) El cost d’urbanització superficial (sense comptar la dotació d’infraestructures) dels sòls de vial i eixos verds de cessió, d’acord amb l’article 9.1, identificats en el plànol 3.1.2. El seu import resultarà de la aplicació del 50% del mòdul corresponent al quadre 2 de l’estudi econòmic, en funció de la/es seva/es tipologia/es i d’acord amb el plànol 3.1.1. 2. En les actuacions de dotació i polígons d’actuació de dotació, el decret de concesió la llicència corresponent ha d’acordar el pagament de l’import de la càrrega urbanística referent al compliment dels deures de gestió urbanística que provenen de les càrregues i condicions de l’execució de l’actuació de dotació. La llicència no tindrà efectivitat fins que no s’hagin complert i liquidat les condicions de gestió que corresponguin, d’acord amb les diferents casuístiques regulades en la secció 2ª sobre ‘Les actuacions de dotació de l’MPGM’ del capítol 4 ‘Desenvolupament, gestió i execució’, de les normes urbanístiques de l’MPGM 22@2022 i annex V Documentació i condicions per a les llicències urbanístiques. 3. L’acomodació dels mòduls d’urbanització d’aplicació als punts anteriors a les variacions de l’índex de preus al consum s’efectuarà anualment per decret d’alcaldia. CAPÍTOL VI REGULACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES Article 20 Disposicions generals 1. Els planejament derivat i els projectes d’urbanització que es desenvolupin en l’àmbit d’aquest Pla Especial es redactaran amb criteris de sostenibilitat, de millora mediambiental i de qualitat, i aplicant les determinacions i les recomanacions que estableix aquest Pla Especial d’Infraestructures. 2. La regulació de les condicions tècniques exigibles a les diferents infraestructures de serveis a desenvolupar es realitza atenent a la classificació d’aquestes infraestructures segons els següents sistemes i subsistemes: a) Infraestructures dels sistemes energètics, que comprenen: i) subministrament de gas, ii) subministrament elèctric iii) sistemes de climatització iv) sistemes d’energia solar b) Infraestructures del cicle de l’aigua, que comprenen: i) xarxa d’aigua potable ii) xarxa de clavegueram c) Utilització d’aigües freàtiques. d) Infraestructures de telecomunicacions, que comprenen: i) xarxa de cable ii) sistemes de radiocomunicacions. e) Infraestructures de recollida i tractament de residus i de neteja. f) Infraestructures de mobilitat i accessibilitat. g) Infraestructures de neteja. h) Infraestructura verda i blava 3. En la regulació dels diferents sistemes i subsistemes que integren la infraestructura del sector es diferencien les prescripcions exigibles als diferents projectes d’urbanització, i aquelles altres específiques dels supòsits de transformació de parcel·la aïllada contemplats en l’MPGM. Article 21 Xarxes i conduccions existents Quan s’executi la urbanització d’un eix viari, els titulars de les xarxes i conduccions preexistents que hagin de ser modificades o ampliades per a assolir característiques adequades a les exigències de servei, hauran d’ubicar-les conforme a les previsions d’aquest Pla i del projecte d’urbanització. De no ser aquest el cas, no s’admetran posteriorment altres intervencions que les referents al manteniment i reposició de la xarxa anterior. Article 22 Nivell de vinculació de les Normes Tècniques Les Normes Tècniques del PEI annexes a aquesta Normativa tenen, segons s’indica en els diferents casos, caràcter vinculant, de criteris d’actuació, o bé, de recomanacions. En el cas dels criteris, caldrà justificar en els diferents projec tes que aquests han estat tinguts en consideració. B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 4-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística Article 23 Informes vinculants per als projectes d’urbanització dels eixos verds ambientals Pel que fa als projectes d’urbanització dels eixos verds ambientals en zona d'influència del metro, caldrà garantir que la nova ordenació que en resulti i la nova disposició de les zones verdes no altera negativament l’estat tensional de la infraestructura ferroviària de la línies del metro, així com la compatibilitat amb les previsions en la xarxa d’FGC, i hauran d’obtenir l’informe favorable vinculant de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat. Article 24 Supressió de les galeries de servei Se suprimeix l’obligació d’implantar les galeries de servei, tan públiques com privades, definides en l’anterior PEI i se substitueixen per l’obligació de constituir les servituds de pas d’instal·lacions necessàries per donar els mateixos serveis, que seran definides en els instruments de planejament derivat i constituïdes legalment mitjançant els instruments de repartiment de beneficis i càrregues. Article 25 Ocupació del subsòl En els termes previstos a l’article 39 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el subsòl de l’àmbit del present Pla queda sotmès a les servituds administratives necessàries per a la prestació dels serveis urbanístics, en la mesura en què ho determinin els projectes d’urbanització que desenvolupin el present Pla o els plans de millora urbana. Article 26 Reserves d’espais per a edificacions, instal·lacions i locals de Serveis Tècnics Els plans de millora urbana i projectes d’urbanització que desenvolupin l’MPGM concretaran en el seu àmbit respectiu la ubicació dels espais tècnics necessaris per a garantir en cada parcel· la l’organització dels diferents serveis d’acord amb les condicions específiques i tècniques del present Pla. Amb la finalitat de garantir la reserva i utilització d’aquests espa is, podran imposar-se limitacions al dret de propietat descrites a l’article següent. Article 27 Afecció al dret de propietat privada Les determinacions del present Pla Especial podran incidir sobre espais de titularitat privada, de forma que restaran sotmesos a les servituds administratives necessàries per a la prestació i efectivitat del servei urbanístic que es tracti. L’executivitat del Pla Especial d’Infraestructures, dels plans de millora urbana i dels instruments d’execució habilitarà l’ocupació de la propietat privada en la mesura que requereixi per l’establiment de les obres d’urbanització. Al efectes previstos en el paràgraf anterior, l’Administració actuant o l’Ajuntament de Barcelona podran limitar el dret de propietat, incloent servituds de pas. Aquests drets reals tindran caràcter forçós, amb legitimitat en el present instrument de planejament. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA (DT) Es podrà eximir de l’obligació d’implementar les galeries de servei en els instruments de planejament derivat i en els instruments de repartiment de beneficis i càrregues que no estiguin aprovats definitivament a la data d’aprovació definitiva d’aquest Pla Especial d’Infraestructures. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA (DD) Derogació de l'anterior PEI. Resta sense efecte íntegrament el Pla Especial d'infraestructures -districte d'activitats 22@bcn- del Poblenou, aprovat definitivament per acord del Plenari del Consell Municipal, en sessió de data 27 d’Octubre de 2000. ANNEX NORMATIVA TÈCNICA CAPÍTOL I GENERALITATS Article 1 Objecte És objecte d’aquesta normativa tècnica fixar, en tot el relatiu a les infraestructures, els paràmetres vinculats, els criteris bàsics i les recomanacions per als Plans i Projectes d’Urbanització que desenvoluparan la transformació del Poblenou, àmbit 22@. Article 2 Àmbits d’aplicació Tot i que cada sistema infrastructural té una concepció integral es distingiran les actuacions segons afectin: a) El viari, els eixos verds ambientals i altres espais públics; b) L’espai privatiu, dividit al seu temps en: • Espais lliures interiors d’illa • Parcel·les edificades Article 3 Disposicions generals La regulació de les condicions tècniques exigibles a les diferents infraestructures de serveis a desenvolupar es realitza atenent a la classificació d’aquestes infraestructures segons els següents sistemes i subsistemes que preveu l’article de 22.2 de la Normativa. Les determinacions relatives a l’execució de cada un d’aquests sistemes i subsistemes es formulen emprant els conceptes que tot seguit s’enumeren, que corresponen a les definicions següents:  Elements centrals: Elements de la xarxa d’infraestructures propis d’un conjunt d’illes, tals com: • Subestació transformadora d’energia elèctrica. B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 5-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística • Centrals de climatització. • Centrals de recollida pneumàtica de residus. • Central de neteja. • Deixalleria. • Centrals o Hubs de Telecomunicacions.  Xarxa Troncal: Xarxa de transport de serveis que connecta els elements centrals o exteriors del sector amb les illes.  Xarxes de Distribució: Xarxa formada per prismes i registres que envolta les illes per la vorera. Porta varis tipus de serveis i cobreix les necessitats de serveis d’elements ubicats en vorera, i/o la coberta d’edificis que no estan en una illa transformada.  Galeria de Serveis: Galeries de serveis que a nivell soterrani uneixen les illes entre sí. Permeten albergar tot tipus de xarxes i les seves entrades a les illes. Aquestes galeries formen part de l’anterior PEI del 2000.  Accés a illes: La connexió de la xarxa troncal amb les illes al PEI 22@2000 es realitzava des de dos punts en cada illa. Aquest accés, que es feia per les galeries de serveis, comunicava la xarxa troncal amb les sales tècniques. Aquest accés ara es realitza mitjançant prismes de serveis.  Sales tècniques: Sales ubicades a l’interior de les illes que contenen els equipaments dels serveis necessaris per a l’illa.  Anella interior: Xarxa de distribució interior dels diferents serveis dins de la pròpia illa, des de les sales tècniques fins els espais tècnics de cada edifici.  Espais tècnics: Espais que recullen els elements propis de cada edifici. A aquests espais hi arriben les anelles de distribució i des d’ells surten els accessos verticals a les plantes.  Accés vertical: Espais i canalitzacions al llarg dels quals les conduccions de serveis canvien de cota i accedeixen a les diferents plantes.  Distribució de planta: Anella de distribució de serveis a cada planta dels edificis. Neix als accessos verticals i acaba al punt de consum (habitatge, oficina, etc).  Anella de terrat: Anella de distribució de serveis al terrat. Neix en els accessos verticals i acaba als espais tècnics del terrat.  Espais tècnics al terrat: Espais que recullen elements propis de les illes que per la seva naturalesa han d’ésser col·locats al terrat o amb accés directe i proper, com són alguns equips de ràdiocomunicacions.  Aparcaments d’ús públic per rotació: Espai destinat a la construcció d’un aparcament per a ús d’estacionament de vehicles en règim de rotació diürna. Aquest espai, sempre que sigui possible, albergarà les sales i espais tècnics que centralitzen serveis per a l’illa. Article 4 Servitud de pas a favor de l’Ajuntament L’Ajuntament de Barcelona es reserva els drets de pas en anelles interiors, accessos verticals i espais tècnics, i els drets de gestió i d’ús de les sales tècniques, espais tècnics en el terrat i de les reserves d’espai dels sistemes de climatització. CAPÍTOL II CRITERIS D’URBANITZACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC Article 5 La urbanització en superfície a) Els projectes d’urbanització incorporaran en els seus criteris bàsics tots els elements d’infraestructura verda ambiental per aconseguir arribar de forma no limitativa als paràmetres mínims fixats a l’annex III Normativa Ambiental. Ordenança. de l’MPGM per un 22@ més inclusiu i sostenible. b) La urbanització en superfície dels vials atendrà a la seva diferenciació en vies bàsiques i vies secundàries de mobilitat, eixos verds i eixos cívics (plànol 3.1), a les quals corresponen respectivament les seccions / plantes - tipus que es recullen a mode d’exemples en el grup de plànols 3.2. c) Els carrers tindran les funcionalitats contemplades en els plànols 2.3.2, 2.4, 2.5.2. d) Els Projectes d’urbanització incorporaran tots els elements i materials habitualment exigits per l’Ajuntament de Barcelona per a aquest tipus de projectes. Article 6 Canalitzacions en subsòl · Xarxes troncals i connexions transversals L’ordenació i disposició de les diferents xarxes i conduccions en el subsòl dels vials respondrà a l’estructura funcional que figura en els plànols 4.1-7.2, i comportarà la creació de prismes de serveis longitudinals i transversals al carrer per a permetre l’accés de les conduccions troncals a cada illa i la possibilitat de comunicació entre les plantes soterranis de cada dues illes. El dimensionat d’aquests prismes respondrà a l’esquema del plànol 7.3, sense perjudici que els Plans Derivats i els Projectes d’Urbanització de cada àmbit de transformació estableixin models diferenciats en funció de l’ordenació global dels serveis a l’àmbit en qüestió. Es prioritzarà la racionalització d’aquests prismes per reduïr la ocupació en subsol/superfície de l’espai públic. · Xarxa de distribució Es construirà una xarxa de distribució de serveis de forma perimetral en les illes, en el subsòl de la vorera. Servirà per a donar serveis a elements i mobiliari urbà situat sobre la vorera i per donar serveis als fronts de les illes. El dimensionat mínim serà el corresponent a cada servei. Es prioritzarà la racionalització d’aquests prismes de forma conjunta als prismes troncals per reduïr la ocupació en subsol/superfície de l’espai públic. Article 7 Gas canalitzat 1. Els projectes d’urbanització podran incorporar les reserves d’espai per les actuacions d’ampliació i de renovació de la xarxa de gas per a que la companyia operadora l’executi conjuntament amb la resta. La canalització és directa en el subsòl preferentment de les voreres. B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 6-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística 2. Per a les illes que incorporin una transformació d’ampli abastament es podran preveure dues escomeses comunitàries, localitzades al costat dels creuaments de serveis. La posició de les escomeses serà concretada en el projecte d’urbanització i estaran en el domini públic. A partir d’aquí la xarxa interior s’implantarà, sempre que sigui possible, recorrent la anella interior de la illa, constituint-se a l’efecte les servituds de pas corresponents a favor de la comunitat d’illa. Article 8 Subministre elèctric 1. Condicions exigibles en quant a la urbanització de vials. Els carrers que incorporin la xarxa troncal, segons plànol 6.1.5., la preveuran amb els següents elements:  Prisma de formigó amb 8, 12 i 16 tubs de Ø200 mm segons pertanyin o no a la xarxa primària que se suma a la xarxa existent de galeries i prismes existent  Connexió del prisma a les illes, mitjançant prismes tubulars.  Cambres de registre en cruïlles i d’estesa. 2. Distribució en Baixa Tensió S’evitarà al màxim el desplegament de línies de baixa tensió en el viari. La distribució, sempre que sigui tècnicament possible, es farà per les canalitzacions dels edificis. Per on sigui possible aplicar aquest criteri la xarxa de distribució perimetral sota vorera portarà el subministre elèctric al mobiliari urbà i als edificis. Article 9 Xarxa de climatització centralitzada En l’àmbit d’aquest Pla existeix una xarxa de climatització centralitzada. La ordenació i regulació de la xarxa procurarà que es pugui estendre el servei fora de l’àmbit contemplat. El servei de climatització centralitzada ja està parcialment executada en concessió per part de l’Ajuntament de Barcelona. L’empresa adjudicatària instal·la les centrals i els conductes, també és l’encarregada de l’explotació del servei. Els projectes d’urbanització de l’espai públic únicament incorporaran reserves d’espais per al pas, al servei d’aquest sistema. Es prioritzarà en la mesura del possible el pas d’aquesta infraestructura per calçada i/o zones de circulació de vehicles en els eixos verds per tal de donar compliment a l’Ordenança Ambiental de l’MPGM 22@ (2022). En tot cas es prioritzarà la presencia d’infraestructura verda i paviments permeables front al pas d’aquestes infraestructures. A més caldrà contemplar als projectes d’urbanització les possibles interferències o incompatibilitats amb la xarxa de climatització urbana existent o prevista, així com amb altres infraestructures que discorrin pel subsòl. Article 10 Infraestructures de Telecomunicacions Actuacions en el subsòl de la via pública. a) Al llarg de tots els carrers identificats al plànol 7.1.2 es construiran prismes de 125mm de diàmetre exterior formigonats, i connectats entre ells per cambres de connexió situades a les cruïlles. El prisma perimetral que discorrerà per ambdues voreres contindrà 6 tubs, i el prisma troncal que discorrerà per una d’elles coincidint espaialment amb un dels perimetrals constarà de 9 tubulars addicionals, que es podràn col·locar en base 4. El nombre de tubulars podrà incrementar-se en funció de la demanda o tram de carrer, i sempre mantenint la continuïtat dels prismes existents de cada ei. Les derivacions a pericons de registre seràn independents entre prismes troncals i perimetrals. b) La connexió dels prismes amb les diferents illes es produirà en els punts de connexió de les galeries de servei i/o anelles interiors. c) Totes les illes que es transformin en la seva major part o en la seva totalitat, estaran connectades si és tècnicament possible a través dos punts; la resta de connexions es faran per l’anella interior de la illa. d) Els edificis en les illes que no es transformin es connectaran a través de la xarxa de distribució perimetral, amb tubulars situades a les voreres, i agrupats en prismes que es col·locaran de forma continuada i amb arquetes a les cantonades. Altres arquetes es podran construir en funció de les demandes que es produeixin als edificis existents. e) Les canalitzacions perimetrals i d’accés als fronts consolidats es dimensionaran per a donar cabuda a tots els operadors interessats més una prudent reserva. f) La xarxa de distribució també portarà els serveis de telecomunicacions per al mobiliari urbà situat a la vorera, cables de gestió semafòrica, etc. El dimensionat mínim és de 7 tubs (per a illes transformades). g) L’Ajuntament de Barcelona, per acord o conveni amb els diferents operadors modificarà, segons les demandes, els dimensionats de les xarxes en la Via Pública. Els diferents costos s’imputaran als operadors. h) Les canalitzacions existents de telecomunicacions es connectaran a les cambres de nova creació i xarxes d’accés als fronts consolidats. Article 11 Infraestructures de cicle de l’aigua 1. Xarxa d’aigua potable i hidrants Les actuacions a preveure en relació a la xarxa de subministrament d’aigua potable seran en cada àmbit les que determinin el planejament derivat i projecte d’urbanització, i específicament hauran d’incorporar els hidrants que defineixen el plànol 5.1.6, així com l’ampliació i renovació de xarxa que en cada cas correspongui. 2. Xarxa d’aigua del freàtic L’Ajuntament de Barcelona està implantant una xarxa municipal d’aprofitament d’aigues freàtiques (plànol 5.2.2.).per a reg. Els projectes d’urbanització incorporaran l’ampliació de les parts d’aquesta xarxa quan estiguin inclosos en el seu àmbit (plànol 5.2.3.). 3. Xarxa de sanejament Els projectes d’urbanització portaran inclosos la construcció dels col·lectors de la xarxa primària, secundària i ampliació dels embornals que es defineixen a la memòria i plànols d’aquest Pla. B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 7-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística Les actuacions relatives a la xarxa de sanejament són les indicades en el plànol 5.3.2. en relació a diferents carrers i trams, i en general respondran a les especificacions tècniques contingudes en el vigent Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (P.E.C.L.A.B) i modificacions posteriors. Article 12 Infraestructures de recollida i recuperació de residus Instal·lacions al subsòl de la via pública. 1. Per accedir amb la xarxa troncal de recollida d’escombreries a totes les illes de l’àmbit 22@, i fins i tot a les possibles parcel·les de transformació aïllada, es dotarà a tots els carrers que contempla el plànol 6.1.3. d’un tub d’un diàmetre de 500mm ( per la conducció d’escombraries) i dues tubulars de 50 mm. (pel conducte d’aire comprimit i pels cables elèctrics). 2. Els projectes d’urbanització incorporaran les canonades de recollida de residus i les bústies situades en Via Pública. La xarxa de recollida pneumàtica d’escombraries discorrerà preferentment pel subsòl dels espais lliures de titularitat pública o privada. Es preferirà el subsòl corresponent a sistemes públics al del corresponent a finques de titularitat privada. Article 13 Infraestructures per a la mobilitat i accessibilitat Ordenació i instal·lacions a incorporar en els projectes d’urbanització: Els projectes incorporaran l’ordenació prevista als plànols d’aquest Pla. Així mateix inclouran la instal·lació de tot l’equipament de semaforització, senyalització, control i gestió avançada del trànsit segons les característiques funcionals que es descriuen a la Memòria. CAPÍTOL III ESPAIS INTERIORS D’ILLA I EDIFICIS Article 14 Les sales tècniques En l’àmbit de titularitat privada de cada illa el Pla Especial determina l’obligació de reserva d’espais específics, anomenats “Sales Tècniques”, en planta baixa o planta soterrani en el seu cas, per a localitzar-hi instal·lacions tècniques de les diferents xarxes. El criteri a aplicar serà que cada illa disposarà de dos grups de sales tècniques, situades tan a prop com sigui possible de les anelles interiors i amb connectivitat amb les mateixes així mateix amb les xarxes perimetrals de les voreres i/o prismes transversals. El grup de sales que ocupi més espai es situarà en el sòl o subsòl de l’espai dedicat a aparcament d’ús públic si aquest es construeix en alçada. L’altre grup de sales es situarà en posició preferentment oposada a l’anterior i connectat a les xarxes de l’extrem oposat. Si l’illa no té el tamany aproximat d’illa completa tipus Eixample s’habilitarà una sola sala tècnica. Les sales tècniques situades en soterrani hauran d’assegurar, mitjançant impermeabilització i sistemes de drenatge, la seva no inundabilitat, tant per aigües freàtiques com per pluges. Altrament es situaran en planta baixa. Tots els edificis de nova construcció i els remodelats en més d’un 50%, disposaran d’espais tècnics, i preveuran el pas i connexions necessàries a l’anella interior d’illa. Article 15 L’anella interior Les conduccions de distribució dels serveis als diferents edificis de cada illa s’agruparan per regla general en una anella interior, que parteix de les sales tècniques i s’estén pel perímetre interior d’illa, unint els espais tècnics dels edificis i també els punts d’accés des de l’espai viari (atigues galeries de servei). L’anella disposarà d’una franja de 2m.d’amplada de servitud de pas. L’anella interior té les característiques funcionals i la capacitat suficient per albergar els serveis d’energia, telecomunicacions, neteja i recollida de residus, aigua i climatització. Els serveis que es distribueixin per l’anella seran els necessaris pels edificis de la illa i, en el seu cas, per a illes colindants. Es preveurà en l’anella un espai que permeti acollir dues safates de 30 x 10 cm. per el pas de serveis d’energia i telecomunicacions gestionades per l’Ajuntament de Barcelona. Els accessos verticals que puguin connectar les sales o espais tècnics amb els espais tècnics als terrats, tindràn la suficient capacitat per albergar els serveis propis de l’edifici i d’altres que determini l’Ajuntament de Barcelona, que es reserva el dret de pas. El traçat i dimensionat per a cada tipus de servei que ha de portar l’anella i els accessos verticals es contemplarà en el Projecte d’Urbanització i/o edificació. Article 16 Operativitat en el desplegament 1. Actuacions en els edificis en illes que es transformin. El projecte d’urbanització contemplarà els elements d’infrastructura necessaris per a cada sistema. La ubicació de les anelles, prismes perimetrals, transversals i sales tècniques haurà de permetre la seva operativitat per a donar servei al primer edifici de la illa que ho necessiti. La disposició de l’anella interior ha de permetre la connexió de tots els edificis. En el cas que s’hagin de modificar els recorreguts de l’anella de forma temporal, anirà a càrrec dels promotors. Els edificis que es vagin construint ho faran assegurant la disposició dels espais, accessos i anella que permeti anar configurant la funcionalitat i dimensió de les infraestructures de serveis propis i de la illa. 2. Actuacions en edificis que es remodelin, en edificis de nova construcció o en illes no transformades. El primer edifici que es constitueixi podrà connectar-se als serveis mitjançant la xarxa perimetral. Es cediran a l’Ajuntament de Barcelona els drets de pas per poder donar servei als edificis de la illa que posteriorment es transformin. Article 17 Gas canalitzat B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 8-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística La connexió de l’edifici es farà des de la xarxa soterrada en la via pública. A l’edifici en qüestió es constituirà la servitud de pas de la xarxa de gas cap a parcel·les col·lindants, en previsió d’una posterior transformació de la illa on està ubicat l’edifici. Les servituds de pas corresponents seran a favor de l’Ajuntament. Article 18 Subministre elèctric 1. Condicions exigibles en relació a la reserva d’espais a l’interior de les illes. Els centres de transformació aniran ubicats en sales tècniques situades en planta baixa o en primer soterrani. Les sales tècniques situades en soterrani hauran d’assegurar mitjançant l’existència d’un segon soterrani, mitjançant impermeabilització i sistemes de drenatge, la seva no inundabilitat, sense perjudici d’altres solucions, altrament se situaran en planta baixa. La ubicació de les estacions transformadores en planta baixa evitarà l’us de les façanes principals de les edificacions. 2. Espais tècnics Tots els edificis preveuran espais tècnics, on s’hi ubicaran els comptadors i d’altres instal·lacions comuns. Pertanyeran a la comunitat de propietaris. Article 19 Xarxa de climatització centralitzada 1. Actuació en edificis en illes transformades. La ubicació i dimensió de les sales tècniques per a equips de climatització es concretarà en el projecte d’edificació, en funció de la dimensió de l’edifici. L’espai reservat per a la sala tècnica tindrà una alçada recomanada de 3m, tindrà els accessos tècnics necessaris per a poder instal·lar la maquinària habitual en sales de climatització, així com accessos pel personal, ventilació forçada mínim 3 renovacions/hora Tots els edificis nous o remodelats tindran un espai tècnic per a la climatització, que permetrà l’accés de la xarxa general de climatització a cada edifici mitjançant una subestació ubicada en aquest espai. 2. Actuació en una parcel·la en illa no transformada: Els edificis remodelats més d’un 50% o de nova planta disposaran d’espais tècnics i la reserva d’espai suficient per l’anella interior. A tal efecte es constituirà la servitud de pas a favor de l’Ajuntament de Barcelona per a permetre completar la xarxa de climatització per a altres edificis de l’illa. Article 20 Sistemes de climatització en els edificis 1. En els projectes de construcció d’edificis de nova planta i de rehabilitació integral es preveurà, d’acord a la normativa vigent, la pre-instal·lació d’aire condicionat i/o de captadors d’energia solar, individuals o col·lectius, definint la ubicació i la dimensió dels conductes de repartiment, de les entrades i sortides d’aire i de la maquinària, i en general de tots els elements necessaris per al correcte funcionament de les instal·lació segons el volum del local o edifici. Aquestes instal·lacions hauran de situar-se en els terrats, sense que siguin perceptibles des de la via pública i en les condicions establertes en la normativa de referència (Ordenança d’Usos del paisatge urbà o altres). Alternativament, prèvia acreditació de la inviabilitat tècnica els serveis tècnics podran aprovar altres emplaçaments sempre que disminueixin l’impacte visual i millorin la integració a l’edifici. 2. En els edificis nous, siguin d’ús industrial, activitats @, residencial, oficines, serveis, així com els d’habitatge que disposin de climatització centralitzada, o en aquells que es faci una rehabilitació integral o canvi d’us es reservarà un espai tècnic per els bescamviadors de connexió a la xarxa centralitzada del 22@. L’espai serà una superfície mínima de 15 m² ubicat en la planta soterrani proper a l’accés de la xarxa centralitzada de districte de calor i fred , i no computarà a efectes de volumetria. Així mateix s’assegurar la no inundabilitat i garantir el desguàs d’aquestes. 3. En els edificis que disposin de sistemes propis, independents de la xarxa de climatització centralitzada, aquestes instal·lacions compliran els requisits següents: o Evitar la instal·lació d’aparells de climatització que utilitzin fluids refrigerants o el seu funcionament depengui del seu ús, utilitzaran gasos refrigerants naturals (no fluorats). o En edificis d’ús diferent a habitatge, quan la potència tèrmica total instal·lada de calor o de fred sigui superior a 200 kW - considerant com a tal la suma de potències tèrmiques nominals dels equips generadors necessaris per a cobrir la demanda de calor o de fred de tot l’edifici, sense comptabilitzar la potència de la instal·lació solar tèrmica – s’haurà de justificar l’aprofitament d’energia geotèrmica per a cobrir tota la demanda tèrmica. En els casos que s’utilitzi l’aigua freàtica com a focus tèrmic, una vegada utilitzada per climatització, es retornarà al subsòl llevat de la fracció que es destini a altres usos. El control dels volums de cabal es farà mitjançant comptadors. o Els edificis destinats a ús d’habitatge hauran d’instal·lar sistemes d’alta eficiència energètica. o En qualsevol cas, caldrà donar compliment a l'Ordenança de Medi Ambient, Decret d’Ecoeficiència, CTE o normatives que els puguin substituir. Article 21 Aïllament tèrmic d’edificis L’aïllament tèrmic d’edificis nous o a rehabilitar complirà amb les exigències que fixa l’article 18 de l’ANNEX III – ORDENANÇA AMBIENTAL de l’MPGM 22@2022 o de les normatives i ordenances més restrictives o modificacions del planejament que les reemplacin o complementin en el futur. Article 22 Sistemes d’energia solar 1. La producció d’aigua calenta sanitària a partir de fonts renovables haurà de donar compliment als requeriments de l’Ordenança Medi Ambient de Barcelona, Decret d’Ecoeficiència i CTE o normatives que les substitueixin, a més dels requisits establerts a l’article 20 de l’ANNEX NORMATIVA TÈCNICA d’aquest PEI. El consum diari d’aigua calenta sanitària per a les activitats 22@ s’equiparà al d’oficines. B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 9-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística 2. En els edificis d’habitatge, els punts previstos per posar rentadores i rentaplats, tindran, a més de les instal·lacions habituals d’aigua, la instal·lació de subministrament d’aigua calenta per a poder instal·lar electrodomèstics bitèrmics. 3. Tots els edificis nous o què es transformin o es rehabilitin hauran d'incorporar una instal·lació solar fotovoltaica amb la potència que exigeixi la normativa vigent més restrictiva en el moment de sol·licitar la llicència en l’àmbit d’incorporació de generació i com a mínim amb una potència igual o superior als 10 Wp per m2 de superfície construïda (sota i sobre rasant). Las potències mínimes corresponents a diversos edificis d’una mateixa illa o superilla es podran agrupar en una o vàries instal· lacions comunitàries, sempre i quan sigui viable i s’accepti aquesta configuració. Article 23 Infraestructures de Telecomunicacions 1. Sales Tècniques Les sales tècniques contindran els equipaments necessaris per donar servei a la illa i superilla. El mínim per a cada Illa serà: • Sala de 25 m2, situada en planta soterrani -1. • Sala també de 25 m2, situada a la darrera planta i/o coberta • Espai en coberta de 50m² per ubicació d’antenes a) Les anelles interiors uniran les sales tècniques amb els espais tècnics de cada edifici. Es dimensionaran en el projecte d’urbanització i edificació, es deixarà un espai lliure per posar-hi dues safates per a serveis de l’Ajuntament de Barcelona. b) L’Ajuntament de Barcelona tindrà els drets d’us i gestió de les sales tècniques i el dret de pas per accés a l’anella interior. 2. Regulació d’infraestructures comuns de Telecomunicacions (ICT). a) Els espais tècnics dels edificis tindran unes dimensions mínimes de 25m2 als edificis industrials comercials i d’oficines, i de 6m2 als edificis residencials. Aquests espais tècnics contindran l’equipament i els serveis de telecomunicacions que segons la Llei d’Infraestructures Comunes de Telecomunicacions (ICT) es col·loquen al Recinte d’Instal·lacions de Telecomunicacions (RITI). b) Als terrats dels edificis nous o remodelats hi hauran uns espais tècnics que contindran els equipament necessaris per donar accés als serveis via ràdio a tots els usuaris de l’edifici. Les seves dimensions mínimes seran de 50m2 als edificis comercials i d’oficines, i de 6m2 als edificis residencials. La canalització d’enllaç superior, que permet l’accés des del terrat fins al RITS haurà de ser com a mínim de 8 tubs de 40 mm.o les indicades segons prescripcions de l’Ajuntament de Barcelona, per facilitar l’accés de nous serveis de telecomunicacions via ràdio. c) A les illes no transformades les xarxes accedeixen des de la xarxa de distribució perimetral. En aquest cas, l’accés a l’edifici es farà de la manera indicada pel reglament ICT. d) Els edificis nous o remodelats en totes les illes, estiguin o no transformades, hauran de disposar dels espais, anelles interiors, etc, que es contemplen en aquest Pla. Els drets de pas seran cedits a l’Ajuntament de Barcelona. e) L’Ajuntament de Barcelona tindrà els drets de gestió i ús dels espais tècnics al terrat i drets de pas pels accessos verticals i espais tècnics. 3. Requisits d’Instal·lació dels sistemes via radio. a) Disposicions Generals Per tal d’evitar l’impacte visual i mediambiental de les antenes i cables, les antenes de recepció no podran ser individuals per cada usuari. És obligatori instal·lar una antena col·lectiva al menys per cada comunitat de propietaris. Les antenes parabòliques per a la recepció via satèl·lit han d’instal·lar-se al terrat. Està prohibit fixar-les als balcons o a les façanes dels edificis. Les antenes parabòliques, de telefonia mòbil, d’estacions base, radioenllaços o equips terminals no seran visibles des del carrer. No està permesa la instal·lació de cap cable baixant o d’altre tipus per les façanes, i per qualsevol lloc visible des de la via pública. S’aplicarà la Normativa de seguretat radioelèctrica que en el seu moment concreti la recomanació del Consell d’Europa i el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. b) Radiodifusió d'emissions de televisió i radio Es obligatòria la instal·lació de l'antena i els equips amplificadors necessaris per la distribució del senyal de televisió terrestre i la FM comercial a tots els usuaris. Es farà servir una única antena per edifici (antena col·lectiva), amb un mínim de dues per illa. El terrat ha de permetre la instal·lació d'una antena per cada edifici i ha d'incloure el recinte d'instal·lacions de telecomunicacions superior (RITS) adient. c) Recepció via satèl·lit La instal·lació d'antenes parabòliques en els edificis i els seus equips associats per a la recepció de senyals via satèl·lit és optativa, però la solució de la coberta ha de permetre i preveure la seva instal·lació. Les antenes parabòliques aniran instal·lades directament sobre el terrat en un lloc adient, amb visibilitat en direcció sud i a prop del RITS. Es recomana preveure un àrea del terrat de 6 m2 que acompleixi aquests requisits per a la instal·lació de les antenes, i que aquesta sigui un àrea de servei i no de pas. d) Telefonia mòbil Les estacions base de telefonia mòbil són equips que requereixen un recinte de uns 50m2. El projecte d’edificació haurà de considerar que l'estructura de l'edifici ha de poder suportar el pes dels equips i les antenes. Per evitar la proliferació d'estacions base, els operadors no podran triar els emplaçaments de forma descoordinada. Els Plans derivats i Projectes d’Urbanització que desenvoluparan la Modificació del PGM definiran els emplaçaments amb les característiques adients, tant geogràfiques per assolir una bona cobertura, com tècniques per poder instal·lar els equips i infraestructures pertinents. B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 10-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística Els edificis que per les seves característiques (emplaçament i alçada) siguin adequats per situar equips radio de telefonia mòbil hauran de preveure ja al seu projecte un espai tècnic al terrat de 50 m2 per situar aquesta mena d'equipaments per varis operadors. Aquests espais són independents dels que estableix el punt 3.c. També es preveurà un emplaçament adient per l'emplaçament d'un suport comú d’antenes. Quan sigui factible, aquests espais i suports d’antena s’ubicaran en el terrat de l’edifici dedicat a aparcament d’ús públic. Es dimensionarà la canalització que porta els cables dels equips del recinte tècnic cap a les antenes de forma que sigui vàlida per a tots els operadors. Al projecte tècnic d'infraestructures comunes de comunicacions s'hauran d'afegir les canalitzacions verticals que calguin per connectar el recinte d'equips de telefonia mòbil amb el RITI, per permetre l'accés a les xarxes troncals de telecomunicacions. El dret de gestió i us d’aquest espai tècnic i suports d’antena seran cedits a l’Ajuntament de Barcelona, que tindrà el dret de pas pels accessos verticals i espais tècnics. e) Accés al bucle local via radio Els edificis que per les seves característiques (emplaçament i alçada) siguin adequats per situar equips pel servei de bucle local via ràdio hauran de preveure ja al seu projecte l’espai tècnic del terrat de 25 m2 per operador, per situar aquesta mena d'equipaments. Es determinarà la ubicació potencial en 3 edificis del Poblenou. Els espais tècnics al terrat seran compartits entre operadors i seran de 50 m2. Quan sigui factible aquests espais i suports d’antena s’ubicaran en el terrat de l’edifici d’aparcament públic. Com al cas de la telefonia mòbil, és necessari fer un projecte tècnic que, entre altres coses, contempli la resistència estructural de l'edifici. Aquests espais són independents dels que estableixen els punts 3c i 4d. S’establirà el dret de gestió i ús d’aquests espais en favor de l'Ajuntament, per poder assegurar que els operadors ubiquen les seves estacions de forma coordinada. El projecte tècnic també ha de considerar l'ampliació de la canalització vertical necessària per connectar els equips fins al recinte inferior de telecomunicacions, per donar-los accés a les xarxes troncals. L’Ajuntament de Barcelona tindrà el dret de pas en aquesta canalització vertical. En quant als terminals d'edifici, poden instal·lar-se a un recinte de 1 x 1 x 1.5 metres. Aquest pot ser el propi RITS de l’edifici a on es faci l'accés, o bé un espai al terrat. S’ha de preveure la possible instal·lació d’un terminal per edifici. f) Altres sistemes radiants Altres serveis de telecomunicacions via radio, com sistemes de radioenllaços, serveis de telefonia privada PMR, sistemes trunking, tenen necessitat d'infrastructura als edificis. Usaran espais que puguin quedar lliures a les infraestructures comunes de telecomunicacions, com suports d'antenes, recintes tècnics i canalitzacions per accés a xarxes. Els radioaficionats tindran passos de cable separats i les antenes el màxim de separades de la resta. Aquests serveis s'organitzaran segons indiqui el projecte executiu, que haurà de tenir en compte els reglaments tècnics específics d’aplicació a cada cas. Article 24 Infraestructures de l’ús d’aigua freàtica 1. La captació i els aprofitaments de les aigües freàtiques hauran d’ésser previstos i dimensionats en els projectes d’urbanització dels diferents àmbits de Plans derivats, sense perjudici del règim específic de concessió administrativa propi d’aquestes aigües. 2. Com a criteri, els usos previstos per a les aigües freàtiques són: • Neteja de carrers • Les illes disposaran d’una xarxa interior que, entre els diferents usos, es connectarà a un sistema de boques de neteja; 2 per façana. L’Ajuntament de Barcelona en tindrà el dret d’ús, i les compensacions econòmiques es faran per lectura del comptador. • Neteja d’espais comunitaris. • Rec d’espais comunitaris. • Es recomana l’ús de l’aigua freàtica per a aigua sanitària no potable en edificis que no siguin d’habitatges. 3. Tots els serveis que utilitzin l’aigua freàtica vindran mesurats per comptadors. 4. L’aprofitament de les aigües del subsòl es regularà conforme el disposat a la normativa sectorial. 5. Per a les aigües destinades a reg, l’Administració municipal realitzarà el control de qualitat. 6. L’Administració vetllarà perquè l’extracció consumible d’aigües freàtiques no superi els 4 Hm3/ any en el conjunt de l’àmbit d’aquest Pla Especial. Article 25 Infraestructures de recollida i recuperació de residus 1. En el supòsit en què la infraestructura discorri pel subsòl de terrenys de propietat privada i que la mateixa no doni servei directe al terreny de propietat privada pel qual discorri, l’afecció dels terrenys de propietat privada haurà de garantir en tot cas i en tot moment el lliure accés del titular o gestor del servei per tal de realitzar tasques de manteniment o substitució de la xarxa. 2. En tot cas, els titulars de les parcel· les hauran de permetre l’accés a la infraestructura per part del gestor de la mateixa. 3. Els plans derivats hauran de preveure la reserva, a cada edificació, de les Sales Tècniques del servei de recollida pneumàtica d’escombraries que sigui necessaris pel millor funcionament del servei. 4. Els plans de millora urbana preveuran, amb caràcter obligatori, el règim de gestió i construcció del servei de recollida pneumàtica d’escombraries. 5. El deure de conservació de la xarxa de recollida pneumàtica d’escombraries interior dels edificis, en el tram que únicament doni servei a cada edifici, i des de l’escomesa corresponent, recaurà en el propietari o propietaris de l’edificació o complex immobiliari que s’hi edifiqui. B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 11-12 https://bop.diba.cat A Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística Article 26 Sistema local de neteja viària Els projectes d’urbanització i d’edificació incorporaran les corresponents previsions relatives a: • Un punt de captació d’aigües freàtiques per illa mitjançant bombament que podrà ser: i. Directe a la xarxa comunitària d’aigües freàtiques ii. Amb dipòsit a la part superior d’un edifici iii. Amb dipòsit al sòterrani i grup de pressió • Una xarxa comunitària per a nodrir els diversos usos previstos (refrigeració, reg de jardins interiors, neteja d’espais comunitaris interiors, usos no de boca dels edificis). En illes amb central de climatització tots els usos derivaran de les sortides dels sistemes de climatització. • Vuit boques de connexió de mànega de neteja, de diàmetre 35 mm i dotades d’1 atm de pressió, situades al perímetre de les façanes de l’illa, al sòcol o al peu de façana, per a la neteja viària. L’Ajuntament de Barcelona tindrà comptador propi per a aquest ús. Barcelona, 12 d’abril de 2023 EL SECRETARI GENERAL, Jordi Cases i Pallarès Powered by TCPDF (www.tcpdf.org) B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 20-4-2023 CVE 202310067633 Pàg. 12-12 https://bop.diba.cat A