Medi Ambient i Serveis Urbans 202Memòria 2Gerència de Març 2023 Medi Ambient i Serveis Urbans. Àrea d’Ecologia Urbana Contingut 1 Presentació 4 2 Introducció 5 3 La Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans 7 3.1 Estructura general de la despesa corrent 9 3.2 Actuacions transversals 11 3.3 Indicadors globals de ciutat 18 4 Activitat 2022 24 4.1 Direcció de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental 24 4.2 Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus 34 4.3 Direcció de Serveis de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat 43 4.4 Institut Municipal de Parcs i Jardins 58 4.5 Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. 71 1 Presentació Després de dos anys molt i molt complexos, vam acabar un 2022 marcat per una certa recuperació de la normalitat. Tanmateix, moltes coses han canviat, tant en la nostra manera de treballar, com en la manera com les barcelonines i els barcelonins perceben i utilitzen l’espai públic. A més, un cop recuperades raonablement les condicions de salut, ha aparegut la incertesa econòmica. Des de la Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans hem estat amatents a aquesta evolució. Hem practicat, més que mai, l’escolta, assistint proactivament a centenars de trobades veïnals. Hem adquirit i desplegat els compromisos de servei, incorporant canvis, implementant els projectes i les accions que van quedar ajornades per la COVID 19. L’any 2022 també ha estat el dels Fons Next Generation. Part d’aquests fons s’han dedicat a la millora de les platges, de Collserola, dels parcs del Laberint d’Horta i la Ciutadella o per assegurar infraestructures del cicle de l’aigua llargament esperades. Aquest també ha estat l’any de posada en marxa del Pla Cuidem i la nova contracta de neteja que, amb el seu potencial de millora són una llavor que ens ha servit per reforçar tots els serveis i per incorporar la mirada ciutadana encara més a la nostra feina diària. I també, per posar en valor la necessitat de disposar d’una visió cada dia més transversal de part de totes aquelles i tots aquells que treballem per a mantenir i millorar l’espai públic i per impulsar la transició ecològica. També hem acompanyat projectes de transformació de la ciutat per assegurar-ne la mirada ambiental. Revisant els més de 30 grans projectes estratègics que ens vam proposar a l’inici de mandat, més enllà d’afrontar el repte de la pandèmia assegurant els serveis bàsics i col·laborant en les accions extraordinàries que va caldre impulsar, també hem estat capaces i capaços de dur-los a terme. I de gestionar-los en un entorn de màxima exigència i dificultat. La transició ecològica que liderem tècnicament és exigent. Com ens diuen les conclusions de l’Assemblea Ciutadana pel Clima que hem impulsat, ens demana transformacions profundes i ràpides. No és evident com compartir-les amb una ciutadania que ha viscut i viu moments difícils. Seguir mantenint la ciutat, innovar, fer canvis necessaris en els serveis, en la generació energètica, en la gestió del verd, en els models de recollida de residus, en la gestió del cicle de l’aigua, en la cultura de la sostenibilitat, en accions per la millora de la qualitat de l’aire... i fer-los tots alhora és un repte majúscul. Hem avançat acompanyats de les persones a qui servim, assegurant el funcionament de la ciutat i la innovació en la gestió. Tasca no gens fàcil, però molt estimulant. Barcelona té sort de tenir un gran equip que no ha fallat. Frederic Ximeno i Roca Gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans 4 Ajuntament de Barcelona 2 Introducció L’any 2020 quedarà indubtablement lligat a la consciència col·lectiva a causa de la pandèmia que va aturar el món. Aquell any, també, va començar a intensificar-se una sequera provocada per l’escalfament del planeta que està afectant greument els boscos i l’estat de les reserves d’aigua dels aqüífers i dels pantans. Avui, Barcelona viu l’escassetat pluviomètrica més important des de fa dos segles. En paral·lel, Catalunya ha patit l’onada de calor més intensa de tots els temps, fenomen que ha desembocat en un estiu excepcionalment llarg, des del maig fins a l’octubre, en el qual les temperatures mitjanes s’han enfilat fins als 20ºC sostingudament durant sis mesos, un registre anòmal i completament excepcional. A la ciutat, la calor ocasiona 150 morts anuals. Per prevenir i protegir els col·lectius més vulnerables, l’Ajuntament ha avançat la posada en marxa de 200 refugis climàtics, espais a l’ombra que ofereixen confort tèrmic, aigua i descans a la ciutadania. Enguany se n’han habilitat 42 més que l’any passat. Per altra banda, l’activació de les alertes per calor extrema i les recomanacions municipals de no accedir al Parc Natural de Collserola, juntament amb la posada en marxa de forma coordinada amb altres administracions i entitats del Pla de prevenció d’incendis 2022-2025, han fet que aquest estiu hi hagi hagut molt pocs incendis a la muntanya. A aquesta conjuntura climàtica no podem obviar la declaració reiterada enguany d’una desena d’episodis ambientals per alta contaminació de partícules PM10 a la ciutat que només fan més palesa la crisi climàtica que estem sofrint i el complex repte que suposa a nivell global tant en mitigació com en adaptació. L’Ajuntament de Barcelona va declarar l’emergència climàtica fa dos anys veient que calia aplicar mesures urgents i contundents davant una situació que, a part de molt perillosa per la salut de les persones, és un accelerador de desigualtats socials. A aquest context s’hi afegeix una altra crisi mundial provocada per la inestabilitat i l’augment desmesurat dels preus de les fonts d’energia com el petroli, el gas natural i el carbó degut a repercussions geopolítiques i a l’esgotament dels recursos fet que ens porta inexorablement a accelerar el desplegament de les renovables. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 5 Barcelona està fermament compromesa amb les polítiques climàtiques europees i internacionals. Alhora, és un referent per a les ciutats gràcies a les seves polítiques que combaten l’emergència climàtica. Així va quedar demostrat el passat mes d’octubre quan va liderar, al costat de Londres i Milà, la Cimera Mundial de Grans ciutats, agrupades a la xarxa de ciutats C40, que va reunir a Buenos Aires els alcaldes i alcaldesses de prop d’un centenar de ciutats que representen gairebé 700 M de persones, una cinquena part de l’economia mundial. Es tractava de la primera gran trobada mundial després de la COP26 de Glasgow on les ciutats van reivindicar el seu rol fonamental per donar resposta a la crisi generada per la Covid, l’augment de la inflació i l’escalfament global del planeta i van instar als Estats, les empreses i la societat treballar conjuntament per una recuperació econòmica verda i justa. Des de la Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans, de l’Àrea d’Ecologia Urbana aquest 2022 hem desplegat, entre d’altres, una nova contracta de neteja i recollida de residus adaptada a la situació climàtica que fa èmfasi en els mesos secs i calorosos, de maig a octubre, i que prioritza i millora la recollida selectiva; i hem seguit implementant el Pla Cuidem amb l’objectiu d’intensificar la neteja i el manteniment per millorar l’estat de l’espai públic. Tot això en un context post pandèmic guiat per un pla estratègic revisat i actualitzat, el PAM+ 2020-2023, un Programa d’Actuació Municipal que concreta el compromís de l’equip de govern municipal amb la ciutadania per fer front a una situació excepcional. Els eixos estratègics que marquen les actuacions són l’ampliació i el manteniment del verd urbà i la biodiversitat, la implementació d’un nou model energètic, el camí cap a la imprescindible transició ecològica i la política de residu zero. Amb el propòsit de vetllar per a la qualitat de vida de la ciutadania, aquest context ens posa davant d’un repte majúscul. En aquesta memòria mostrem les principals millores i els projectes desenvolupats durant l’últim any a la ciutat. Treballem per una Barcelona saludable, amable, sostenible i resilient als canvis, una ciutat pensada per a les persones del present i del futur. 6 Ajuntament de Barcelona 3 La Gerència La Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans forma part de la gerència de l’Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, una de les sis gerències sectorials que conformen l’estructura executiva del consistori. La Gerència gestiona les estratègies i coordina la implementació d’actuacions i serveis ambientals de l’espai públic: els parcs, les platges i l’enllumenat, la reducció de la contaminació, la gestió dels residus sòlids urbans i el cicle de l’aigua. L’ens també és l’impulsor de la transició energètica de Barcelona cap a un model basat el subministrament d’energia 100% renovable, amb zero emissions i accessible a tothom de manera democràtica, així com de l’impuls de l’acció climàtica i de l’educació ambiental. Alhora implementa projectes de forma transversal i coordinada amb altres entitats i serveis ambientals, exercits a través d’empreses públiques, entitats públiques i altres ens vinculats a l’Ajuntament de Barcelona. La Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans compta amb tres direccions i tres ens adscrits: • Direcció de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental / Agència d’Energia de Barcelona • Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus • Direcció de Serveis de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat • Institut Municipal de Parcs i Jardins • Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. Dins de la Gerència, el Departament de Coordinació i Innovació impulsa projectes ambientals que impliquen diversos serveis (gestió de residus, neteja, gestió del verd, cicle de l’aigua, energia i enllumenat), i promou i trasllada la innovació al conjunt de serveis ambientals. Coordina també el Pla Cuidem a tota la Gerència. Per altra banda, l’equip de Gerència coordina projectes ambientals a l’Espai Públic i a Collserola i participa en projectes transversals de les Gerències que formen part d’Ecologia Urbana i també altres projectes de l’Ajuntament com les Superilles, els eixos verds, la Taula Ciutadana per a una nit Cïvica i Segura, el Pla Jove, i les accions derivades de la Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible o l’Agenda 2030. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 7 Organigrama Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus Institut de Parcs Carlos Vázquez i Jardins de González-Román Barcelona Francesc Jiménez Gusi Gerència Gerència de Medi Direcció de d’Ecologia Ambient i Serveis Serveis d’Energia i Qualitat Urbana Urbans Ambiental Sònia Frías Rollón Frederic Ximeno Roca Cristina Castells Guiu Direcció de Serveis de l’Oficina de Canvi Climàtic i Barcelona Cicle Sostenibilitat de l’Aigua Irma Ventayol Cristina Vila Rutllant Ceferino 8 Ajuntament de Barcelona 3.1 Estructura general de la despesa corrent E structura de la despesa de gestió ambiental municipal 2022 (en milions d’euros) Inclou els valors totals dels contractes Energia, Enllumenat i Qualitat Ambiental - Agència Energia Barcelona d’enllumenat i dels contractes de neteja i gestió de residus, així 39 M€ com les aportacions municipals i els ingressos propis dels ens que en depenen – AEB, IMPiJ i BCASA Neteja i Gestió de Residus 299 M€ Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat 3,7 M€ Espais Verds i Biodiversitat - Institut Municipal de Parcs i Jardins 69,5 M€ Cicle de l’Aigua-BCASA 30,5 M€ Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 9 L’any 2022 el pressupost de la Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans s’ha incrementat un 2,85 % respecte el pressupost inicial per tal d’impulsar l’acció ambiental i la millora dels serveis urbans de la ciutat. Destaca en el 2022 l’inici del nou Contracte de Neteja i Recollida de Residus amb un augment de 32 M€ anuals respecte l’anterior que ha suposat un reforç de la neteja de l’espai públic i un canvi radical en l’ambientalització de la flota. Entre d’altres, s’han reforçat les partides destinades al Manteniment de l’Espai Públic en el marc del Pla Cuidem, on destaquen una ampliació de 0,9M€ destinats al manteniment del clavegueram per reduir les olors, l’inici del nou contracte de manteniment dels Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible, la intensificació de les actuacions de prevenció d’incendis en el Parc de Collserola, el reforç del manteniment del verd, especialment en els jardins verticals, i una plantació extraordinària d’arbres per evitar escocells buits. Així com el reforç puntuals durant 6 mesos amb la contractació de 70 jardiners i jardineres. Finalment, destaca l’increment de la dotació econòmica per donar suport a les entitats socials per a l’acció climàtica i un augment dels recursos per la gestió del programa d’educació ambiental i l’estratègia de la sostenibilitat. 10 Ajuntament de Barcelona 3.2 Actuacions transversals Pla d’igualtat En línia amb les polítiques municipals, des de la Gerència es treballa per evitar les desigualtats de gènere, les violències i les discriminacions envers les dones, i per contribuir a la seva llibertat i igualtat d’oportunitats. Amb aquest propòsit la Gerència impulsa el pla d’igualtat municipal i els plans d’igualtat per als seus ens adscrits. Entre les actuacions dutes a terme aquest any destaca la col·laboració amb la Gerència de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona feta des del Departament d’Enllumenat, el Departament de Platges i l’Institut de Parcs i Jardins en la implementació d’itineraris segurs a Sant Martí. Per altra banda, s’han revisat els serveis, com per exemple, el de fonts públiques, des d’una perspectiva d’igualtat de gènere. A més, als nous contractes de manteniment que s’han adjudicat al 2022, l’enllumenat, els serveis de neteja i la recollida de residus, i el manteniment de les fonts, s’hi han incorporat clàusules centrades en la igualtat de gènere. En aquest apartat també cal mencionar que aquest 2022 s’han continuat desplegant els plans d’igualtat de Parcs i Jardins i de BCASA amb algunes accions associades com cursos per a la difusió dels plans o formacions de temàtiques com el llenguatge inclusiu per al personal; l’anàlisi retributiva a través de l’eina del registre retributiu; o les mesures de conciliació i protocols nous de prevenció i actuació davant l’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Per últim, també s’han llançat campanyes de comunicació com “Evitem els rumors” que afecten els immigrants o “Soc dona, soc jardinera” per donar notorietat a la professió i incentivar la contractació femenina. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 11 Collserola El parc Natural de Collserola és un parc metropolità de més de 8000 hectàrees (1.800 a Barcelona) essencial per als ciutadans de Barcelona, com a espai d’esbarjo però principalment com a proveïdor de serveis ambientals de primer grau. Per aquest motiu des de la Gerència de Medi Ambient, l’any 2021 es va promoure una participació més activa en la coordinació per a la gestió d’aquest espai natural. Com a conseqüència d’això, i també a partir del nou marc normatiu de Collserola: el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat definitivament el 2021, i la Modificació puntual del Pla general metropolità d’acompanyament (MPGMCo) del 2020, des de la Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans s’han engegat algunes actuacions impulsades i coordinades d’entre les que destaquen, la promoció de la gestió forestal diferenciada i de la neteja del sotabosc ecològica i sostenible i les actuacions encaminades a una millor relació parc-ciutat en les vores. Durant la primavera de 2022, l’Ajuntament va posar en marxa una prova pilot de pastura al districte d’Horta-Guinardó, amb un bon resultat i amb vocació de continuïtat. En un any, com el 2022, caracteritzat per patir l’onada de calor més intensa de tots els temps i una pluviometria molt escassa, les actuacions focalitzades a la prevenció d’incendis en el Parc Natural de Collserola han esdevingut cabdals. Complementàriament s’ha dut a terme la revisió i l’actualització del plànol de delimitació de les franges forestals de protecció d’incendis, validat pel Ple municipal, instrument que permet millorar la protecció a l’entorn dels nuclis urbans i edificacions en contacte amb l’àmbit forestal, concretar les tasques de neteja i també les obligacions de neteja dels propietaris. 12 Ajuntament de Barcelona La voluntat de coordinació amb l’òrgan gestor de Collserola i també amb els districtes i arèes de l’Ajuntament que hi tenen relació va portar a constituir, al març de 2021 la Taula de Coordinació territorial de Collserola. El seu objectiu era el de disposar d’un marc de governança per afrontar els reptes del Parc de Collserola des d’una visió municipal unitària, coordinar i millorar la gestió de les problemàtiques, cercar solucions conjuntes amb diversos actors implicats i impulsar els projectes. Aquesta taula, compta, com a membres fixos, amb els representants dels cinc districtes de muntanya, el Gerent de de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i el Gerent del Consorci del Parc de Collserola així com amb representats de la gerència de seguretat i prevenció d’incendis. En funció de la temàtica que es tracta hi són també convidats els responsables municipals i altres experts en la matèria. Des del seu inici fins ara s’han dut a terme 14 sessions, vuit de les quals han versat sobre problemàtiques diverses del parc i s’hi han consensuat línies de treball i acords: seguretat i emergències, l’ús públic del parc, prevenció d’incendis, problemàtica de senglars, etc. Des de la taula s’ha fet seguiment de tota la campanya de prevenció d’incendis, i s’han aconseguit dotacions pressupostàries per complementar accions sobre la gestió dels senglars. S’ha coordinat, entre d’altres actuacions, la introducció de la pastura, donada la seva eficàcia en la gestió de les franges de protecció contra incendis i les repoblacions. A més, cal destacar que en dues sessions consecutives de la Taula es va tractar la temàtica de l’ús de la bicicleta en un entorn natural protegit com és el parc i que també, al llarg de diverses sessions, es va fer seguiment sobre les mesures de prevenció d’incendis i la campanya d’estiu. Es va abordar el tema de l’educació ambiental i la comunicació i es va concloure que era indispensable reforçar el treball en xarxa, impulsar més el voluntariat a Collserola i treballar amb el món escolar. La coordinació feta en aquestes Taules ha permès obtenir finançament, a través de la Taxa Turística, per implantar dos punts d’informació amb la previsió que puguin començar a funcionar a finals de 2024. Una de les actuacions més destacades es la renovació i recuperació històrica i ambiental de les 18 fonts situades al parc amb fons procedents dels Fons Next Generation. L’objectiu d’aquests treballs es reparar i consolidar les fonts, recuperar els seus entorns i consolidar el seu sistema hídric. Com a resultat d’aquest espai de governança s’han executat algunes accions directes destinades a millorar la neteja i el manteniment i a erradicar conductes incíviques, s’han coordinat projectes, s’han aconseguit dotacions pressupostàries i s’ha impulsat la intensificació de les actuacions de sensibilització i educació per posar en valor la importància de Collserola com a espai natural protegit, reservori de biodiversitat, salut i benestar. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 13 Pla Cuidem El Pla Cuidem Barcelona es va posar en marxa per part de la Gerència Municipal i l’Àrea d’Ecologia Urbana a l’octubre de 2021, s’inicià amb un Pla de Xoc que tenia l’objectiu de reforçar el manteniment integral de l’espai públic incorporant mesures immediates de neteja i manteniment. A les actuacions de neteja en espais d’ús intensiu es van sumar, entre d’altres, actuacions de manteniment de papereres, retirada d’herbes, renovació de mobiliari urbà, pavimentació, etc. Dins d’aquest Pla de Xoc es van determinar 350 punts d’actuació a tota la ciutat, dels quals 100 eren espais d’ús intensiu i els 250 restants, punts d’atenció preferent. El Pla de Xoc va finalitzar en el moment en el qual es va iniciar la nova contracta de neteja: al març de 2022 als districtes de Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí; i al setembre, als districtes de Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta i Nou Barris. Actuacions principals del Pla de Xoc desplegades pels equips de la Gerència 2,9 26.631 M de m2 baldejats m2 de pintades netejades 2 10.273 4 .923 m2 de zona verda desherbada o neteja exterior de contenidors desbrossada i ubicacions 17.611 m2 de Poda i Neteja d’Arbustatge/Vivaç 14 Ajuntament de Barcelona El Pla Cuidem no només ha englobat el Pla de Xoc sinó que té com objectiu impulsar la col·laboració amb la ciutadania per fomentar la coresponsabilitat, l’educació i la comunicació. Per aquest motiu s’han dissenyat els plans de manteniment de cada barri cocreats amb la ciutadania. Els serveis municipals elaboraven un primer esborrany per detectar possibles zones d’actuació i aquestes s’anaven completant amb les aportacions de la ciutadania, les entitats i els comerciants de cada barri. Aquests plans de manteniment integral per cada barri s’han dissenyat i s’han començat a implementar durant l’any 2022 i està previst que finalitzin a finals de 2023. Els plans de manteniment integral dels barri impulsen un total de 2.000 actuacions, compten amb un pressupost de 40 M € i impliquen a la Gerència de MASU, la d’Infraestructures, els districtes i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Actuacions del Pla Cuidem desplegades pels equips de la Gerència +700 • R eforç del manteniment del verd • Millores en el reg • Plantació de 1.500 arbres per evitar escocells buits i 55.000 plantes de flor actuacions • Actuacions específiques en 88 espais verds on actualment no es feia manteniment del verd, com solars o talussos • Neteja de franges forestals a Collserola per prevenir incendis • Gestió integral del manteniment de les àrees de gossos • Nou contracte de manteniment de SUDS • Neteja de fonts • Actuacions de manteniment i millora en més de 2.300 metres de clavegueram de la Barceloneta i el Poblenou • Renovació de les instal·lacions i millora lumínica en 66 carrers de la ciutat Per visualitzar amb detall les actuacions que integren els plans de man- teniment de cada barri, s’ha creat una nova eina de consulta per tal que la ciutadania pugui fer-ne un seguiment que ja està disponible des de febrer de 2023 i inclou un informe dinàmic per consultar l’estat de les ac- tuacions per barri, districte i ciutat; i un mapa dinàmic sobre l’estat de les actuacions per territori, tipus de serveis i any, i estat d’execució. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 15 Innovació Dins dels serveis i competències de la Gerència es contribueix a identificar, desplegar i adaptar solucions innovadores per millorar la qualitat de vida de les persones i donar resposta als reptes globals. Es lideren proves pilot i també es col·labora en projectes pioners a l’espai públic, fent que la ciutat es converteixi en un laboratori viu, com són la posada en marxa de solucions potencials de generació renovable local en paviments, la instal·lació de paviments sonoreductors i retroreflectants, la prova de nous espais de drenatge urbà sostenible a carrils bici i la prova per a la utilització de drons que millorin la gestió dels serveis. Una altra línia de treball és la participació i la col·laboració en diversos projectes europeus com l’Ibathwater, en el marc de cicle de l’aigua, un projecte a escala real d’un sistema integrat de gestió de la xarxa de clavegueram; el Subtract en el marc del pla de residu zero que impulsa la posada en marxa i desenvolupament dels centres de reutilització per tal d’aconseguir que siguin efectius i duradors; el GBG_AS2C dins dels Urban Innovative Actions que proporciona models i eines pràctiques i innovadores per combatre els desafiaments que suposa el canvi climàtic com ara el desenvolupament d’escoles refugi; el Sun 4 all en el marc de la transició energètica, que té l’objectiu de donar suport i ajudar les llars vulnerables a fer la transició cap a les energies renovables alhora que a reduir les seves factures d’energia; i el Connexus impulsat per crear solucions basades en la naturalesa, en concret, en l’impuls del desenvolupament de l’agricultura urbana. Cal destacar que la innovació és el motor que ha permès iniciar també un canvi de model en la relació amb la ciutadania durant aquest mandat, situant les persones al centre per adaptar els serveis a les seves necessitats: grups de participació i passejades per adequar els serveis de neteja, marxes exploratòries per revisar l’enllumenat, enquestes a través d’un codi QR a totes les àrees de jocs infantils per conèixer l’opinió i les demandes de les persones usuàries, assemblees pel clima o taules de residus zero, entre d’altres. La innovació també ha estat present amb la posada en marxa de la nova contracta de neteja i recollida de residus adaptada a la crisi climàtica donat que el concurs públic posava l’accent en la innovació a l’hora de desenvolupar maquinària de gran tonatge que fos totalment elèctrica. Per últim, una altra via que ha potenciat la innovació ha estat la publicació d’una nova convocatòria de subvencions pel clima que busca, a través de la implicació ciutadana, donar suport a iniciatives innovadores i transformadores que plantegin solucions per assolir els objectius que s’estableixen al Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica. 16 Ajuntament de Barcelona B arcelona, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible El mes de novembre del 2022 es va presentar l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible de Barcelona 2030 impulsada per la Direcció de serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible. L’Estratègia és el full de ruta a seguir per transformar el sistema alimentari de la ciutat tant per l’Ajuntament de Barcelona com per d’altres actors que vulguin treballar per transformar el sistema amb models de producció i consum més sostenibles i dietes més saludables durant els propers 8 anys. Les Direccions de Medi Ambient i Serveis Urbans han participat des dels seus inicis. Aquesta iniciativa dóna continuïtat i consolida tot el seguit d’activitats i projectes que s’han desenvolupat a la ciutat amb motiu de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible que ha ostentat Barcelona durant l’any 2021- és un dels llegats d’aquesta Capitalitat-. El full de ruta sorgeix d’un ampli procés participatiu en el que van col·.laborat representants dels diversos agents que participen del sistema i que ha permès consensuar l’estratègia. Aquests actors han estat les administracions públiques, el sector privat, el món acadèmic i de la recerca, la ciutadania i les seves organitzacions, i els mitjans de comunicació, així com dels diversos sectors (salut, medi ambient, justícia social, cultura, economia) i fases de la cadena alimentària. L’estratègia contempla 9 objectius, que es desenvolupen en 54 línies de treball i 265 accions. Amb aquesta Estratègia la ciutat reforça i consolida la seva aposta per l’alimentació sostenible com a estratègia per fer front a l’emergència climàtica i la crisi d’extinció. Amb objectius compartits amb l’Estratègia d’Agricultura Urbana de Barcelona en la línia de protegir, recuperar i promoure espais d’agricultura urbana i periurbana, a través del Mans Verds, I amb l’objectiu compartit en el Pla de Residu Zero per avançar en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, entre altres objectius que aborden l’emergència climàtica i entres els objectius quantitatius a desenvolupar d’ara fins al 2030 hi ha la reducció en un 50% les pèrdues i el malbaratament alimentari a la ciutat de Barcelona respecte les dades de 2015. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 17 3.3 Indicadors globals de ciutat 1. Evolució emissions gasos efecte hivernacle GEH. Dades 1992-2021 6.000 Pujada deguda Pujada prevista al 2027 a l’increment del per l’augment del factor 1992 real: factor d’emissió d’emissió del mix elèctric del mix elèctric (atès el tancament de 5.000 40 4,743 mtCO2-e (per augment de nuclears prevista a la Llei) combustibles fòssils aquell any) i 4.240 mtCO2-e 30 a un augment de la 4.000 mobilitat 50% 20 reducció objectiu 3.000 10 2021 real: 3.108 mtCO2-e 2.000 2.370 mtCO -e 0 2021 acció: 2 3.058 mtCO -e La baixada 2 pronunciada és 1.000 conseqüència de la parada de la ciutat per la pandèmia de la COVID19 0 Emissions escenari tendencial Emissions escenari d’acció Emissions reals 80 Font: Informe Emergència Climàtica 2021 60 40 20 0 18 Ajuntament de Barcelona Emissions GHG (x1000 tCO2–e) 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 2. Qualitat de l’Aire. Evolució de la mitjana anual. Dada 2011-2022 PM (µg/m3 10 ) 40 Valor Límit UE 36 35 29 29 30 Target 3 OMS 27 27 27 26 27 30 25 27 24 24 26 25 25 20 23 23 24 22 22 Target 4 OMS 21 21 Nivell Guia OMS 10 0 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Mitjana de les Estacions de Trànsit Intens Mitjana de les Estacions de Fons Urbà Estacions de trànsit: Eixample, Gràcia-Sant Gervasi, Plaça Universitat Estacions de fons: Eixample, Poblenou, Sants, Palau Reial (Torre Girona fins 2011), IES Verdaguer, IES Goya (fins 2020), Zona Universitària, Vall Hebron NO (µg/m3 2 ) 80 65 61 60 66 56 56 59 54 61 52 52 50 55 52 55 56 51 50 47 38 42 Valor límit EU/Target 1 OMS 40 35 38 38 38 37 39 33 34 34 Target 2 OMS 33 33 33 31 20 23 26 Target 3 OMS 22 Nivell Guia OMS 0 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Mitjana de les Estacions de Trànsit Intens Mitjana de les Estacions de Fons Urbà Mitjana Estació de Trànsit de l’Eixample Estacions de trànsit: Eixample, Gràcia-Sant Gervasi Estacions de fons: Eixample, Poblenou, Sants, Palau Reial (Torre Girona fins 2011), Vall Hebron Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 19 3. Percentatge de població exposada a nivell de ciutat de nit. Soroll total. Mapa del 2018 45 Llindar Llindar intermedi OMS i zones residencials 40 Recomanat OMS A4 segons OMA: 55 dBA 35 30 40-45 dBA 25 67,5% 20 15 de la població 10 exposada de nit 5 0 compleix els nivells <45DB(A) 45-50dB(A) 50-55dB(A) 55-60dB(A) 60-65dB(A) 65-70dB(A) 70-75dB(A) 75-80dB(A) >80dB(A) % límit d’ús residencial Població 42,7 10,6 14,3 14,0 14,6 3,9 0 0 0 (Ordenança de Medi Ambient) 32,5% 57,3% 4. Evolució de la superfície de Verd Urbà (sense comptar la superfície de Collserola). 2015-2022 12,20 7,50 12,00 7,40 84 ha 11,80 7,30 de Verd Urbà ha guanyat 11,60 7,20 la ciutat durant el període 11,40 7,10 2015-2022. 11,20 7,00 La Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona té el 11,00 6,90 compromís d’augmentar 160 ha en el període 2015-2030 10,80 6,80 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 5. Evolució nombre d’arbres a la ciutat +8.000 242.854 241.838 242.276 246.665 37.931 38.164 36.823 39.199 arbres plantats en el període 2021-2023 dins les campanyes previstes per 204.923 203.674 205.453 207.466 Parcs i Jardins i pel reforç de les accions del Pla Cuidem 2019 2020 2021 2022 Arbrat urbà (viari+zona) Arbrat parc * Entre el 21 i el 22 ja s’han plantat 4.800 arbres 20 Ajuntament de Barcelona Km2 Percentatge m2/habitant 6. Pluviometria del 2022 respecte els valors històrics del període 1914-2021 100 700 90 595,2 600 67,5% 80 70 500 de la població 60 400 318,5 exposada de nit 50 318,5 compleix els nivells 300 2 40 l/m acumulats límit d’ús residencial l’any 2022 30 (Ordenança de Medi Ambient) 200 (mitjana 1914-2021 20 de 595,2 l/m2) 100 10 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes Mitjana Mensual Històrica 1914-2021 Pluviometria de cada mes 2022 Mitjana Pluviometria Acumulada Històrica (1914-2021) Pluviometria Acumulada 2022 7. Evolució consum d’aigua dels Serveis Municipals de MASU. 2010-2022. Inclou Sanejament, Neteja Urbana, Fonts Ornamentals, Font del beure i Espais Verds 4.500.000 37,2 40 35,2 34,2 Índex de 4.000.000 35 32,2 31,6 32,3 34,3 31,5 Sostenibilitat 2022 3.500.000 31,1 27,9 30 30,1 3.000.000 28,4 28,0 25 2.500.000 28% 20 2.000.000 15 El 28 % de l’aigua total 1.500.000 que consumeixen els serveis municipals de 10 1.000.000 MASU és aigua d’origen freàtic 500.000 5 0 0 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Potable índex de sostenibilitat Freática Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 21 Consum d’aigua (m3) Pluviometria mensual (l/m2) Índex sostenibilitat (%) Pluviometria acumulada (l/m2) 8. Evolució consum d’aigua potable en el sector domèstic (l/hab/dia) 2014-2022 111 110,10 110 109 108 107,56 107,24 106,98 107,28 107 103,8 106,10 106 105,52 105 104,41 litres per habitant i 104 103,79 dia l’any 2022 103 Target de la OMS 102 100 l/hab/dia 101 100 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 9. Evolució m3 consum d’aigua de freàtica i potable aigua serveis municipals dels darrers quatre anys 9a Consum Aigua Freàtica Serveis MASU 1.400.000 1.200.000 81.435 42.135 52.300 58.281 El servei de Neteja 1.000.000 Els Espais verds 299.135 Urbana ha consumit un 323.525 252.439 292.249 consumeixen el 800.000 263.360 600.000 340.125 256.420 287.376 78,87% 400.000 46% 517.095 200.000 455.475 428.962 393.092 d’Aigua Freàtica respecte de l’aigua freàtica 0 el total d’aigua emprada 2019 2020 2021 2022 total per netejar els carrers Sanejament Neteja urbana Fonts ornamentals Espais verds 9b Consum Aigua Potable Serveis MASU 246 3.000.000 80.130 367 271 425 154.101 81.827 70.927 74.730 341.279 Del conjunt de Serveis 120.244 151.569 136.131 337.211 336.267 338.855 Municipals el gran 2.000.000 Neteja només consumidor d’aigua consumeix un són els espais verds amb un consum del 1.000.000 2,64% 2.456.731 2.096.500 2.087.492 2.253.131 71,59%, 0 de l’aigua potable 2019 2020 2021 2022 total seguit molt lluny del servei Sanejament de neteja urbana amb un Neteja urbana 9,13 % Fonts públiques Fonts ornamentals Espais verds 22 Ajuntament de Barcelona m3 litres/habitant/diam3 10. Evolució generació de residus municipals 1.000.000 1,8 800.000 1,52 1,52 1,54 1,49 1,52 1,46 1,6 1,5 1,43 1,41 1,37 600.000 1,4 1,35 1,31 1,34 1,4 1,27 1,30 1,24 1,26 1,27 400.000 1,23 1,26 1,19 1,2 200.000 1 0 0,8 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Recollida de residus (tn) kg/habitant i dia 11. Evolució del percentatge de recollida selectiva respecte el total de residus generats a la ciutat 45% 39,5% 39,5% 40% 38,0% 36,4% 39,8% 40% 37,1% 36,1% 35,9% 38,8% 37,7% 32,4% 36,2% 36,3% 35% 30,4% 32,0% 32,4% 28,8% 30% 26,5% La recollida 24,0% 25% selectiva ha crescut fins al 20% 15,4% 13,0% 15% 40% 10% Objectiu europeu: 55% de recollida 5% selectiva al 2025 0% 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 23 tones 774.023 783.676 860.338 874.448 882.461 879.092 898.453 894.738 864.758 844.055 806.368 752.308 730.285 739.061 748.673 762.077 771.282 799.792 801.936 723.642 735.341 752.134 kg/habitant/dia 4 Activitat 2022 4.1 Direcció de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental La Direcció de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental està organitzada en tres seccions: el departament d’Enllumenat, el departament d’Avaluació i Gestió Ambiental i l’Agència d’Energia de Barcelona. S’encarrega d’optimitzar l’eficiència energètica amb l’objectiu de convertir Barcelona en una ciutat saludable, sostenible, resilient i referent contra el canvi climàtic. Les seves actuacions estan encaminades a reduir el consum d’energia i a promoure l’autogeneració i l’autoconsum d’energia local i renovable. Aquesta direcció és la responsable de millorar el servei d’enllumenat públic garantint eficiència energètica i l’optimització funcional aportant els nivells lumínics adequats; de reduir la contaminació acústica i altres contaminants ambientals i de millorar la qualitat de l’aire de ciutat. Dades més destacades Treballadores/Treballadors en Punts de llum Quadres Elèctrics la contracta de conservació i manteniment de l’enllumenat 159.000 2.650 169 53 % VASP, 34 % LED 16.050 kW de potència nominal i 11 % Altres instal·lada d’enllumenat Potència enllumenat Consum Pèrgoles Municipals controlada energètic generadores d’energia 100% 67 GW/h any 24 66,5% de forma telegestionada. 40 kW/any ciutadà Potència de 1.280 kWp 43% de la potència es pot regular per adaptar els nivells llumínics a la necessitat del carrer Instal.lacions municipals Sonòmetres Estacions en la Xarxa de generació instal·lats de Control i Vigilància Atmosfèrica de Barcelona 157 151 Potència de 4.336 kWp 11 24 Ajuntament de Barcelona 1. Nova Ordenança de la Zona de Baixes Emissions. Aprovació inicial 22 Amb l’objectiu estratègic de millorar la qualitat de l’aire a la ciutat, des de la Direcció d’Energia i Qualitat Ambiental s’ha actualitzat l’ordenança -actualment en vigor- de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) en coordinació amb entitats, agents i ciutadania. El nou text introdueix excepcions a les autoritzacions per donar cobertura als ciutadans més vulnerables, així com facilitar l’ús ocasional dels vehicles contaminats i un ús temporal per als vehicles dels professionals que s’acosten a la edat de jubilació. La ZBE de Barcelona, que des del juliol de 2022 s’ha fet extensiva a tots els vehicles, que no compten amb una de les etiquetes medioambientals de la Direcció General de Trànsit, en un horari de 7 a 20 hores els dies laborables. Barcelona ha estat pionera a implantar-ne ZBE, que seran obligatòries en municipis de més de 50.000 habitant abans del 2023, i ha estat el model de referència per a la implantació de ZBE a la resta d’Espanya. 2. Programa de mesures contra la contaminació acústica 2022-2030 Amb l’objectiu de reduir l’impacte de la contaminació acústica, la Direcció d’Energia i Qualitat Ambiental posa en marxa el Pla de Mesures contra la Contaminació Acústica 2022-2030 que recull un seguit d’actuacions que s’aplicaran en tres vies: la font de soroll (prevenció), el camí de propagació (mitigació) i el receptor del soroll (protecció). Algunes de les mesures que contempla es centren en reduir el trànsit rodat i pacificar carrers i cruïlles, crear campanyes de sensibilització, instal·lar radars acústics per detectar vehicles sorollosos, fer un seguiment i un control d’horaris de serveis i d’activitats, construir murs, pantalles i túnels i implementar paviments sonoreductors, protegir les Zones d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica, preservar les Zones Urbanes Tranquil·les, protegir les escoles, facilitar subvencions per incrementar l’aïllament d’edificis residencials, incorporar criteris acústics en els plans urbanístics i generar noves eines de sensibilització del soroll a la ciutat per poder facilitar la informació a la ciutadania dels nivells acústics i fer-los partícips del seguiment. Per altra banda també s’han creat les Zones Tensionades Acústicament en Horari Nocturn, un nou instrument a disposició dels districtes per tal de trobar plans de reducció de contaminació acústica adaptades a cada cas. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 25 3. ZATHN. Zones acústicament tensionades en horari nocturn Dins del Pla de Mesures contra la Contaminació Acústica 2022-2030, la Direcció d’Energia i Qualitat Ambiental és l’encarregada de gestionar la subvenció de 1 milió d’euros per al canvi o l’adequació de les finestres de les façanes principals de les llars situades a les Zones Acústicament Tensionades de la ciutat. Aquesta línia d’ajuts se suma als plans per reduir la contaminació acús- tica a les places i carrers considerats Zones Acústicament Tensionades en Horari Nocturn (ZATHN). Precisament en aquestes àrees enguany s’ha completat la instal·lació de sonòmetres per mesurar els nivells de soroll i poder implementar mesures correctores si superen en 3 decibels els límits permesos, durant 9 setmanes. Els districtes on s’han dut a terme les intervencions han estat l’Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Gràcia 4. Elaboració del cens de cobertes d’edificis municipals amb amiant i prova pilot de diagnosi de 6 edificis públics amb fibrociment L’Ajuntament de Barcelona s’ha marcat com a objectiu prioritari l’esta- bliment d’unes línies d’actuació encaminades a la retirada dels materials amb amiant presents a la ciutat, així com la participació en l’establiment d’un marc administro-normatiu clar doncs es denota una manifesta difi- cultat en la intervenció sobre un tema del qual no hi ha normativa. S’està treballant amb S’ha elaborat un primer cens de cobertes municipals amb possible con- la Generalitat en tingut de fibrociment a la ciutat mitjançant vol cartogràfic. Es permet així desenvolupar una Llei avançar cap a fer un seguiment i control de l’amiant existent i establir de desamiantat de com s’ha de desamiantar en els casos de major prioritat. Catalunya. Com a prova pilot s’ha realitzat la diagnosis d’on hi ha amiant i l’estat de degradació de l’amiant en 6 edificis identificats en el cens d’amiant municipal. Durant el 2021 es va realitzar la identificació i avaluació de materials amb possible contingut d’amiant d’una mostra d’edificis pac- tats i considerats prioritaris pels districtes. A partir d’aquests resultats, durant l’any 2022 s’ha treballat i establert una metodologia i al 2023 es diagnosticaran tots els edificis municipals del cens. D’altra banda, es preveu facilitar la retirada del fibrociment a promotors, empreses i privats que ho sol·licitin, atenent la prioritat de la salut pública. 26 Ajuntament de Barcelona 5. Campanya Moment Solar. Aprofi tar els terrats de la ARA ÉS ciutat per generar energia EL MOMENT SOLAR BARCELONA La Declaració d’Emergència Climàtica del 15 de gener de 2020 planteja com un dels objectius incrementar en 10MWp de generació d’energies renovables en cobertes d’edifi cis de petit terciari i residencial l’any 2025. És en aquest context en el qual l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida i el Gremi d’Instal·la- dors de Barcelona han signat un conveni per impulsar la instal·lació de plaques solars en les edifi cis residencials. “Moment solar Barcelona” incentiva, informa i acompanya les comuni- tats de veïns i veïnes perquè puguin dotar-se de la capacitat de generar PARTICIPO EN LA GENERACIÓ D’ENERGIA SOLAR AL MEU EDIFICI la seva pròpia electricitat a partir del sol utilitzant tecnologia fotovoltai- I ESTALVIO DINERS A LA FACTURA BARCELONA.CAT/MOMENTSOLAR ca fet que pot arribar a generar un estalvi del 25 % anual a la factura de la llum. El consistori aplica una rebaixa del 50% de l’IBI en els tres anys posteriors a la inversió i, en el cas de Impost sobre construccions instal·lacions i obres (ICIO), el valor total bonifi cat és del 95% del cost total de la llicència d’obres. També acompanya en la tramitació de les subvencions disponibles per tal que el cost de la instal·lació es pugui amortitzar en un termini de dos a tres anys. La iniciativa ha estat seleccionada com una de les millors SUSTAINABI- LITY ACTIONS 2022 en el marc de la jornada SUSTAINABILITY DAY 22 organitzada pel grup de comunicació Custommedia que va tenir lloc a Madrid d l’octubre de 2022. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 27 6. Prova pilot per compartir energia solar de les instal·la- cions de generació energètica en l’espai públic en règim d’autoconsum: servei d’autoconsum compartit municipal Per tal d’accelerar la transició energètica cap a un model d’autoconsum i d’autogeneració, Barcelona posa en marxa una prova pilot que posarà a disposició de la ciutadania, en règim d’autoconsum compartit, l’energia solar generada per onze instal·lacions fotovoltaiques situades a l’espai públic. Amb l’actual situació d’escalada de preus de l’energia, aquesta prova permet donar 500W d’energia solar a unes 1.010 famílies que poden estalviar-se fi ns a un 25% de la factura elèctrica, uns 200 euros per a una família tipus. El projecte s’inicia amb una prova pilot en 2 pèrgoles generadores d’energia, la pèrgola de la Ronda de Dalt i la pèrgola d’Alfons Comin. 7. Consolidació de les xarxes de calor i fred. 3a central de districlima i ampliació de la xarxa de ecoenergies En línia amb els compromisos adquirits en la Declaració d’Emergència Climàtica per reduir els gasos amb efecte d’hivernacle, Barcelona conso- lida la xarxa de calor i fred al Fòrum i al 22@ impulsant una tercera planta de generació de fred d’alta efi ciència. Es tracta d’una iniciativa publico-privada entre Districlima i l’Ajuntament de Barcelona que permet ampliar en un centenar els edifi cis connectats a la xarxa de calor i fred i duplicar la superfície climatitzada que existeix en l’actualitat. Només al 2020, la xarxa de calor i fred de Districlima va evitar l’emissió de gairebé 21.000 tones de CO2 a l’atmosfera, equivalents a treure de la circulació uns 36.300 vehicles. Amb la posada en marxa de la tercera central l’objectiu per al període 2021-2032, quan fi nalitzarà la concessió, és estalviar fi ns a 417.276 tones de CO2. Per altra banda, en la zona ponent de la ciutat, al 2023 estarà operativa una nova planta d’alta efi ciència que recuperarà el fred residual del pro- cés de regasifi cació del gas natural liquat que ara es perd llançant-se al mar i el convertirà en energia. A través de la xarxa d’Ecoenergies, pio- nera a l’Estat, es facilitarà fred a nivell industrial i s’aportarà climatització als edifi cis connectats (tant residencials, com de serveis o naus indus- trials) a través d’una xarxa de fred als entorns de la Zona Franca i el barri de la Marina del Prat Vermell. Aquest fred residual substitueix els sistemes de refrigeració convencio- nals i suposa un estalvi del consum elèctric en la seva producció i una disminució de l’impacte ambiental. La ciutat de Barcelona encapçala l’aposta per les xarxes de calor i fred a l’estat espanyol i segueix altres ciutats europees que tenen una llarga tradició en el desplegament d’aquesta tecnologia. 28 Ajuntament de Barcelona 8. Comunitat energètica del Poblenou L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Agència d’Energia de Barcelona ha impulsat la posada en marxa d’una nova comunitat energètica al Poblenou per tal d’aprofitar l’energia solar mitjançant instal·lacions fotovoltaiques. Ho ha fet en col·laboració amb l’Institut Quatre Cantons, l’associació de famílies del mateix institut i l’Associació de Veïnes i Veïns del Poblenou. La generació abastirà una part de les necessitats energètiques del mateix institut, així com d’edificis municipals del voltant, però també es compartirà un 30% de l’energia amb veïns i veïnes de la zona que visquin a menys de 500 metres de l’institut. La participació en aquesta fase inicial del projecte és voluntària i gratuïta ja que l’assumeix l’Ajuntament de Barcelona en el marc d’una prova pilot i d’un protocol de col·laboració. Aquesta nova comunitat energètica de Poblenou se suma a les altres existents on l’Ajunta- ment hi col·labora de forma indirecta con són la de La Bordeta, promoguda per les entitats socials, on s’ha signat un conveni de col·laboració amb BATEC, pol cooperatiu per la tran- sició energètica per desenvolupar-la i replicar-la; i la de Can Girapells a Horta-Guinardó, promoguda, entre altres, per Rocaguinarda. En aquest cas, l’Ajuntament hi participa cedint la coberta del Casal de Joves Girapell, realitzant el projecte executiu de la instal·lació de generació i participant com un membre en la comunitat energètica. 9. Rehabilitació amb criteris energètics Al mes de juny es va obrir la convocatòria de subvencions per valor de 71 milions d’euros per a la rehabilitació energètica del parc d’habitatges de la ciutat amb l’objectiu de millo- rar l’eficiència energètica i actuar en barris especialment vulnerables per l’envelliment dels edificis. Aquesta inversió, que prové de la suma dels ajuts dels Fons Next Generation (41 milions d’euros) i dels 29,5 milions que aportarà l’Ajuntament de Barcelona, és la més alta mai aconseguida per a rehabilitació energètica a la ciutat. Es calcula que es puguin rehabilitar uns 15.000 habitatges en els propers tres anys amb les properes anualitats dels fons europeus els quals exigeixen reduir el consum energia primària no renovable com a mínim en un 30% per habitatge. Aquesta acció suposarà tam- bé un revulsiu en l’ocupació ja que es preveu crear 12.000 llocs de treball. L’Ajuntament de Barcelona disposarà d’un equip professional de 40 persones dedicades a gestionar els ajuts i es disposarà d’una oficina d’atenció a la ciutadania per ajudar a tramitar els ajuts. 15.000 12.000 71 habitatges rehabilitats milions d’euros d’inversió llocs de treball en 3 anys total Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 29 10. Generació aprofitant les infraestructures urbanes Amb l’objectiu d’aprofitar totes les oportunitats de generar energia que ofereix l’espai públic, aquest any s’han instal·lat a Barcelona plaques fotovoltaiques a la ronda Litoral entre Bac de Roda i Lope de Vega. Es tracta d’una de les instal·lacions fotovoltaiques més significatives de 80.000 La instal·lació preveu la ciutat pel fet que es disposa de forma vertical en un mur i aprofita una generar 43.000 kWh/any infraestructura existent com són les Rondes. 70.000 d’electricitat, l’equivalent 60.000 al consum anual de La instal·lació preveu generar 43.000 kWh/any d’electricitat, l’equivalent 50.000 18 famílies. al consum anual de 18 famílies. L’energia generada s’injectarà a la xarxa elèctrica amb l’objectiu d’ambientalitzar-la, és a dir, introduir-hi energia 40.000 verda per tal de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. 30.000 Amb aquesta acció es podran estalviar 15.480 kg de CO2 equivalent. 20.000 Es tracta d’un projecte que s’ha dut a terme coordinadament entre 10.000 l’Agència d’Energia de Barcelona i Infraestructures Viàries, a través de la 0 Direcció d’Infraestructures i Espai Urbà. La incorporació de la generació fotovoltaica en projectes de reurbanit- zació i en els equipaments de la ciutat és un dels objectius associats a la Declaració d’emergència climàtica, ja que generar energia neta i local és clau per combatre la crisi climàtica actual. En aquesta línia d’acció, durant el 2022 s’han iniciat l’execució de projectes municipals de Ge- neració d’Energia Renovable que finalitzaran el 2023 amb una inversió conjunta d’Instal.lacions a l’espai públic i en els equipaments de 2.74 M. 300 250 200 150 100 50 Per a més informació sobre l’Agència d’Energia de Barcelona podeu consultar la seva web: 0 https://www.energia.barcelona/ 30 Ajuntament de Barcelona I ndicadors Direcció de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental 1. Evolució mensual consum enllumenat. Període 2019-2022 66.916 80.000 59.693 53.004 70.000 46.753 60.000 41.398 50.000 36.556 32.230 427.307 40.000 28.190 23.712 30.000 MWh consumits 18.799 l’any 2022 20.000 12.971 7.085 463.433 MWh l’any 2019 10.000 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 2019 2020 2021 2022 2. Actuacions de manteniment de l’enllumenat (preventives i correctives) 10.000 9.000 1.748 8.000 57.130 7.000 1.583 6.000 1.710 5.000 1.589 actuacions totals 1.804 4.000 2.049 l’any 2022 1.424 3.000 1.426 1.446 2.044 1.908 2.000 1.448 4.223 1.000 4.020 2.485 6.111 2.293 1.349 7.625 2.837 2.985 2.431 0 592 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes Avaries reparades Actuacions preventives 3. Nombre de concerts amb limitadors acústics (dada trimestral) 300 272 250 200 161 518 150 concerts amb limitadors 100 67 acústics l’any 2022 50 18 0 1T 2T 3T 4T Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 31 MWh N.º N.º 4. Nombre d’informes de soroll realitzats 70 100 92 90 60 80 80 78 69 71 70 69 66 743 50 60 40 53 51 50 44 inspeccions de soroll 39 30 40 31 realitzades 30 20 20 10 10 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 0 mes 5. Autosuficiència energètica 3.760.421 4.000.000 3.528.378 3.318.911 3.500.000 3.017.012 120 2.667.139 3.000.000 2.317.565 100 2.500.000 1.874.460 2.000.000 1.425.807 24.214.189 80 1.500.000 KWh energia generada 985.483 60 1.000.000 638.303 FV l’any 2022 449.356 40 500.000 231.354 18.333.564 KWh l’any 2019 0 20 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 0 2019 2020 2021 2022 6. Potència municipal instal·lada per mandat 2.358 2.500 2.000 1.500 2.358 1.000 794 838 899 Potència municipal instal·lada (kWp) 500 258 2020-2023* 41 0 2000-2003 2004-2007 2008-2011 2012-2015 2016-2019 2020-2023* *Inclou potència projectada pel 2023 32 Ajuntament de Barcelona kWp KWh N.º 7. Instal·lacions municipals realitzades per mandat 70 62 60 50 41 62 40 34 Instal·lacions 30 23 municipals 20 15 2020-2023* 10 3 0 * Inclou Instal.lacions a executar el 2023 2000-2003 2004-2007 2008-2011 2012-2015 2016-2019 2020-2023* 8. Autosuficiència energètica: Nombre d’expedients d’instal·lacions solars obligatòries (Fotovoltaiques i/o Tèrmiques) 120 114 100 92 91 90 80 78 71 73 74 73 65 63 61 945 60 expedients ordenança 40 solar tramitats l’any 20 2022 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 9. Autosuficiència energètica: m2 instal·lats de plaques solars tèrmiques (dades anuals acumulades) 90.000 80.000 76.685 73.452 74.168 69.991 71.374 70.000 64.784 66.823 61.454 60.000 58.364 50.000 76.685 40.000 m2 de plaques solars 30.000 tèrmiques l’any 2022 20.000 10.000 0 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 mes Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 33 N.º m2 N.º 4.2 Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus La Direcció de Neteja Gestió de Residus és la responsable de la neteja de l’espai públic sent responsable de la coordinació, gestió, supervisió i manteniment dels serveis de neteja de la ciutat en base a criteris de qualitat i sostenibilitat. Treballa per optimitzar els recursos i adequar les necessitats de servei a les diferents realitats: tipologia de zones, barris, moments del dia, de l’any o diversitat d’activitats que tenen lloc a una ciutat tant viva com Barcelona. S’encarrega també de la recollida de residus fomentant una actitud ciutadana de respecte cap al medi ambient, de satisfacció cap a la imatge de l’espai públic i, en definitiva, una millor qualitat de vida per a tothom. L’any 2022 s’ha desplegat el nou contracte de neteja i recollida de residus 2022-2030, el contracte més gran de l’Ajuntament que compta amb una inversió de 2.300 M € en vuit anys. La seva implementació s’ha realitzat en dues fases: al març de 2022 als districtes de Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí; i al setembre, als districtes de Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta i Nou Barris. 34 Ajuntament de Barcelona Dades més destacades Treballadores/Treballadors Equips Controls als equips de neteja i recollida + 4.400 1.637 1.141 del servei de neteja 30.000 viària i 496 del servei de 29 Inspectors per realitzar recollida de residus controls en tots els torns, laborables i festius Papereres Contenidors Bústies pneumàtiques 25.232 26.424 1.022 Vehicles Elèctrics Punts Verds del Barri Parades de Punts Verds Mòbils 877 28 744 ja estan en servei i 133 97 en procés d’arribada Parcs Centrals de Treball de Actes a l’any amb serveis de Contenidors anuals Neteja neteja traslladats per actes i obres 4 4.159 4.166 10 Parcs de Districte i 17 Parcs Auxiliars Contenidors amb canvis Sacs de runa retirats d’ubicació definitiva per promig/dia petició del territori anual 264 788 Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 35 1. Millores del Porta a Porta Sant Andreu. Implantació de la identificació en contenidors intel·ligents i de bústies per escombraries orgàniques Al gener de 2022 es van implantar 15 contenidors intel·ligents per als residus orgànics amb control d’accés a l’àrea del Porta a Porta de Sant Andreu destinat a les llars ubicades en edificis de menys de 20 habitatges. Amb la mateixa funcionalitat, i per a les comunitats de 20 habitatges o més, s’havien instal·lat a la tardor de 2021 fins a 48 bústies a la vorera, davant del cada portal per tal de substituir l’aportació d’orgànica en cubell individual. Per tal de contribuir al bon funcionament d’aquests contenidors es van obrir dos punts d’informació i repartiment de clauers associats als habitatges corresponents per a bústies i contenidors. Un dels punts era temporal i es trobava a la plaça de les Palmeres i l’altre és permanent, l’Oficina del Porta a Porta de Sant Andreu, situada a l’Espai Josep Bota, dins del recinte Fabra i Coats. La recollida selectiva en aquest àmbit es manté per sobre del 75% amb una participació del 70%, 20 punts percentuals per sobre de la mitjana de la ciutat. 2. I mplantació de la nova contracta amb un servei de neteja i recollida selectiva reforçat Aquest any s’ha desplegat el nou contracte de neteja i recollida de residus 2022-2030, una de les actuacions clau recollides al Pla Cuidem Barcelona i alhora, el contracte més gran de l’Ajuntament que compta amb una inversió de 2.300 M € en vuit anys. Aquest contracte suposa un salt quantitatiu i també qualitatiu molt important que s’adapta a les realitats de cada barri i converteix la ciutat en capdavantera en inversió de neteja viària amb 122 € anuals per habitant. El servei compta amb un increment del 10% dels recursos humans, en total 4.400 treballadors i treballadores, tenint en compte el foment i la incorporació de les dones a llocs de treball amb comandament i l’increment progressiu de persones amb discapacitat o risc d’exclusió social, així com amb una nova flota més sostenible amb un 66% de vehicles elèctrics que permetrà reduir la contaminació i el soroll. El nou contracte també fa una aposta decidida cap a l’estratègia Residu Zero per establir un model de recollida de residus que fomenti la recollida selectiva i la reducció de la generació de residus. Seguint les indicacions d’Europa, l’objectiu és arribar a una recollida selectiva del 55% l’any 2025. 36 Ajuntament de Barcelona 3 . Nova Taxa de Residus i bonificació PaP de Sarrià i Sant Andreu L’1 de juliol de 2020 va entrar en vigor l’ordenança fiscal 3.18 reguladora de la taxa pel servei de recollida de residus municipals generats en els domicilis particulars de Barcelona. Amb la publicació d’aquesta ordenança l’Ajuntament de Barcelona va apostar de manera decidida per la necessitat de fer visible el cost de la recollida domiciliària i va donar un primer pas cap al pagament per generació. L’1 de gener de 2022 va entrar en vigor la modificació de l’ordenança, en la què es van introduir algunes consideracions per alinear-la amb la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR) així com per afegir les bonificacions per ús de sistemes individualitzats de recollida. El mes de juliol, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul·la la taxa a instàncies del recurs contenciós administratiu interposat per Aigües de Barcelona. La nova ordenança fiscal va entrar en vigor l’1 de gener de 2023. En funció de l’ordenança es reconeix una reducció temporal de la quota de la taxa als ciutadans que facin 40 o més usos anuals del servei de recollida selectiva de la fracció orgànica. El cas de les zones amb recollida Porta a Porta, els usos es comptabilitzen a partir de les lectures dels cubells subministrats per l’Ajuntament i, quan s’utilitzen bústies o contenidors, es comptabilitzen a partir de les lectures de les targetes emprades per a obrir-los. Respecte a l’aplicació de les bonificacions per l’ús de la recollida individualitzada al districte de Sarrià, des del 30 de maig fins al 23 de juny, es va instal·lar un punt de repartiment de cubells d’orgànica i associació del codi a l’habitatge corresponent per tal que els veïns i veïnes es poguessin beneficiar de la reducció de la taxa de residus per a l’aportació d’orgànica. A partir del 23 de juny se’ls va donar la possibilitat de d’anar a recollir el seu cubell d’orgànica associat al seu domicili a l’Oficina del Porta a Porta de Sarrià. Per la seva banda s’han tramitat les bonificacions del 2022 amb les següents dades. A Sant Andreu hi ha hagut 2960 polisses amb dret a bonificació, el que suposa 53.614 € de bonificació. Pel que fa a Sarrià, les dades són: 193 polisses amb bonificació, 39% de cubells amb identificació i 4.143,49 € de bonificació. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 37 4. Pla de Residu Zero de Barcelona Un cop finalitzada la vigència del Pla de Prevenció de Residus 2012-2020 i en el marc de l’Estratègia Residu Zero que es presentar com a mesura de Govern l’any 2016, s’ha elaborat el Pla Residu Zero de Barcelona 2021- 2027. El Pla, fet amb una visió integral aglutina aspectes de prevenció de residus, de reutilització i preparació per la reutilització, i també de reciclatge i prevenció de l’embrutiment. El Pla es fonamenta en els tres pilars del residu zero: reduir i reutilitzar, fomentar la circularitat dels productes i materials, i millorar i incrementar la El Pla Residu Zero es recollida selectiva, comptant amb la participació ciutadana i la comunicació planteja a escala de com a valors transversals. D’aquesta manera s’afronta el gran desafiament ciutat. actual: disminuir la generació i la toxicitat de residus fins a reincorporar totes les matèries al cicle productiu o als sistemes naturals, seguint el model de l’economia circular. El Pla Residu Zero es planteja a escala de ciutat. Liderat per la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus, s’ha treballat transversalment amb diferents àrees i departaments de l’Ajuntament per maximitzar-ne l’abast. El Pla s’estructura en cinc àmbits que inclouen 12 línies estratègiques dins les quals es desenvolupen un total de 23 actuacions. Les línies estratègiques són la reducció del malbaratament alimentari; la reducció de l’ús de plàstics i envasos d’un sol ús; l’impuls del residu zero en àmbits específics; l’impuls de la reutilització i la preparació per a la reutilització; la situació de la fracció orgànica com a eix central de la gestió de residus; l’impuls de sistemes que millorin la recollida selectiva de les principals fraccions inorgàniques; l’impuls d’un marc normatiu i fiscal que fomenti el residu zero; la comunicació i l’educació per transitar cap al residu zero; la crida a l’acció ciutadana; la governança; la recerca i innovació; i la prevenció de l’embrutiment de la ciutat. 38 Ajuntament de Barcelona 5 . Actuacions destinades a la millora de la gestió dels residus comercials al 2022 Durant el 2022 s’han dut a terme actuacions informatives dirigides a la ciutadania i als comerços per tal de dona difusió a la marca Cuidem Barcelona i acompanyar el desplegament de la nova contracta a les diferents zones de la ciutat. Els informadors han comunicat i sensibilitzat la ciutadania i els comerços L’any 2022 s’han fet sobre diferents qüestions relacionades amb la separació i la correcta un total de 54.960 disposició dels residus dins del contenidor i han recollit també dades visites als comerços sobre incidències o problemàtiques. A aquells establiments situats dins dels 10 districtes. del circuit, els han explicat el funcionament de la recollida selectiva comercial (RSC), així com d’altres qüestions encaminades a pal·liar les males pràctiques observades tant en les àrees de contenidors, com en papereres o a la via pública. De l’1 de gener al 13 de desembre s’han fet un total de 54.960 visites als comerços dels 10 districtes. Per altra banda, aquest 2022 també s’ha continuat amb les inspeccions als comerços per comprovar la correcta gestió dels residus. Al mes d’octubre s’ha iniciat una campanya d’inspecció específica a través dels promotors de SIRESA –la companyia pública de gestió des serveis ambientals– a alguns barris on s’havien detectat problemes de brutícia i desbordaments de contenidors per mal ús per part dels comerços. Posteriorment, els inspectors de la Direcció de Serveis d’Inspecció (DSI) es dirigeixen als establiments on s’han observat incompliments. Durant el 2022, SIRESA ha realitzat 6.807 visites prèvies i els inspectors municipals (inspector de la Direcció de Neteja i Gestió de Residus, inspectors de la DSI i agents de la Guàrdia Urbana) 1.912 inspeccions. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 39 Indicadors Direcció de Neteja i Gestió de Residus 1. Nombre mensuals d’actuacions de retirada de pintades i m2 pintades esborrades 14.000 35.000 12.167 12.000 10.573 11.644 11.211 30.000 10.211 11.303 9.561 9.787 10.000 9.065 9.8509.515 25.000 8.855 300.345 8.000 20.000 6.000 15.000 m² netejats de pintades en 123.742 actuacions 4.000 10.000 2.000 5.000 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 300 mes N ombre d’actuacions m² netejats de pintades retirada pintades 250 200 2. Visites mensuals als punts verds 150 14.000 100 12.000 103.777 50 10.000 106.319 97.125 105.441 101.364 100.886 95.201 1.136.243 90.209 87.870 87.489 89.935 0 8.000 70.627 6.000 visites mensuals als punts verds 4.000 2.000 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 90% 3. Actuacions mensuals servei de neteja inmediat (SENEI) 80% 1.400 70% 60% 1.200 1.307 50% 1.162 1.000 1.033 1.092 934 1.002 1.022 1.018 40% 904 800 778 824 821 11.897 30% 20% 600 400 actuacions totals del 10% SENEI 0% 200 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 40 Ajuntament de Barcelona N.º Nombre d’actuacions N.º m2/netejats 4. Tones mensuals de recollida voluminosos 3.500 3.000 3.319 3.197 2.500 3.273 2.707 2.791 3.202 3.138 3.287 3.141 2.000 2.866 2.659 2.675 1.500 36.254 1.000 tones totals recollides 500 de residus 0 voluminosos 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 5. Nombre d’animals morts recollits 300 250 200 150 193 101 126 123 107 139 2.115 95 100 73 88 62 57 69 animals morts recollits 50 72 55 61 66 70 81 76 78 65 69 75 67 0 1 5 5 6 4 4 5 4 5 1 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes Via pública Particulars Centres 6. Nombre d’establiments visitats per garantir la correcta gestió dels residus 90% 80% 80% 78% 71% 73% 71% 72% 70% 70% 65% 68% 68% 63% 65% 60% 57% 1.912 54% 55% 43% 54% 50% 52% 50% visites de l’inspector 47% 54% 44% 41% ambiental 40% 37% 30% 6.807 20% visites del promotor 10% ambiental 0% 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes % de gestió correcta dels residus establiments comercials del conjunt de visites del promotor ambiental. % de gestió correcta dels residus establiments comercials del conjunt de visites de l’inspector municipal Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 41 N.º tn 7. Proporció en pes dels residus recollits de manera selectiva en relació al pes total al conjunt de la ciutat (Inclou recollida contenidors domiciliària i comercial - mercats) 14% La fracció resta 5% Fracció Orgànica Residu Municipal FORM suposa un 68% respecte el 14% de la 7% Reciclables FORM. Paper i cartó Vidre 6% Objectiu europeu: 55% de Fracció resta recollida selectiva al 2025 * El comput global no inclou altres recollides: Mercabarna, poda de Parcs i Jardins, punts verds... 68% 8. Comparativa anual recollida selectiva, FORM i percentatge d’impropis. Ciutat vs porta a porta Sant Andreu 78,23% 14,07 Ciutat 16,17 40 recollida selectiva del porta a porta de Sant Andreu vs el 40 % 4,60 a la resta de la ciutat Porta a Porta 41,94 Sant Andreu 78,23 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 % Impropis de la Fracció FORM. % Recollida FORM respecte el Total de Residus Gestionat % Recollida Selectiva Respecte total Residu Gestionat 9. Proporció en pes dels residus recollits de manera selectiva en relació al pes total. Porta a porta de Sant Andreu (Inclou recollida domiciliària i comercial - mercats) 22% La fracció “resta” es 42% redueix al 22% en el FORM cas de la recollida porta Reciclables 11% a porta I augmenta la Paper i cartó fracció de FORM Vidre fins un 42% Fracció resta 12% 13% 42 Ajuntament de Barcelona 4.3 Direcció de Serveis de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat La Direcció de Serveis de l’Oficina de Serveis de Canvi Climàtic i Sostenibilitat és l’organisme responsable de dissenyar i impulsar estratègies, plans i projectes en matèria de canvi climàtic. S’encarrega de vetllar per la mitigació dels efectes de la crisi climàtica i de l’adaptació i adequació dels recursos a través d’actuacions ambientals, així com de la coordinació de les polítiques climàtiques amb els districtes. Dins de les seves funcions es contemplen també la gestió d’equipaments i el foment de la cultura de la sostenibilitat entre ciutadans, entitats, empreses, escoles i comerços. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 43 Dades més destacades Educadores/Educadors Equipaments ambientals que Projectes Urbans Ambientals en els formen part de la XEAB a ambientalitzats equipaments de gestió directa Barcelona 31 16 17 Equipaments Ambientals* Peticions resoltes Dotació de les Subvencions d’ambientalització de pel Clima 4 plecs i consultes d’altres departaments municipals 480.000€ 60 13 projectes acompanyats Entitats que han rebut ajuts Alumnes que han visitat Programa per les subvencions clima instal·lacions en el marc del Escoles + Sostenibles programa “Com Funciona 39 Barcelona” 373 15.000 Centres Educatius 165.0000 alumnes en el curs 22-23 Microxarxes noves Accions de Cura de l’Espai Accions de conscienciació i en el Programa Públic Pla Cuidem Barcelona recollida de residus Escoles+Sostenibles (neteges, escocells, a les platges grafitis,...)** 2 Curs escolar 22-23 8 95 1.022 Participants 3.914 participants Microxarxa Actuem pel Clima 9 centres 536 alumnes Microxarxa Transformem la Mobilitat 7 centres 380 Alumnes *Gestió Directa: Fàbrica de Sol, Centre de la Platja, Ludoteca i Servei de Documentació i Educació Ambiental -SDEA. ** Inclou l’acte Mou-te pel Clima 44 Ajuntament de Barcelona 1. Pla Canviem pel Clima 2030. Estratègia de Cultura de Sostenibilitat de Barcelona El Pla Canviem pel Clima 2030 té per missió estendre la cultura de la sostenibilitat per tal d’accelerar l’acció climàtica a la ciutat de Barcelona, és a dir, transmetre el conjunt de coneixements, valors i pràctiques que la ciutadania, tan individualment com col·lectiva, ha de desenvolupar amb responsabilitat, racionalitat i creativitat per afrontar les problemàtiques socioambientals i formar part de la solució contra aquesta emergència global. Es proposen 87 accions en sis àmbits d’actuació Per aconseguir-ho, es proposen 87 accions en sis àmbits d’actuació que que interpel·len interpel·len l’Ajuntament de Barcelona, els agents corresponsables de la l’Ajuntament de xarxa Barcelona+Sostenible, el suport a les persones conscients i actives, Barcelona i els agents la implicació de nous col·lectius i persones i l’enfortiment d’aliances entre corresponsables diferents actors. de la xarxa Barcelona+Sostenible. Els projectes destacats de 2022 han estat: la consolidació de les subvencions pels Projectes Clima, la Festa Mou-te pel Clima celebrada al voltant del Dia Mundial del Medi Ambient, el cicle transicions per repensar, la consolidació de la Xarxa d’Equipaments d’Educació Ambiental de Barcelona, la realització d’activitats comunitàries de la cura de l’espai públic i la celebració de l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Barcelona. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 45 2. L’Assemblea Ciutadana pel Clima El setembre del 2022, Barcelona s’ha convertit en la primera ciutat de Catalunya i de l’Estat en organitzar una assemblea deliberativa sobre el canvi climàtic en la que es va llençar la pregunta Què podem fer per a fer front a l’emergència climàtica?. L’Assemblea Ciutadana pel Clima de Barcelona ha comptat amb la participació d’un centenar de veïns i veïnes residents a la ciutat, escollits aleatòriament i mantenint la representativitat social i territorial, d’edats compreses entre els 16 i els 75 anys que han debatut de manera presencial sobre la situació d’emergència climàtica a la ciutat i han concretat mesures necessàries per fer-hi front en els àmbits que han considerat prioritaris. El procés de l’Assemblea ha durat 4 mesos (de setembre a desembre) i ha constat de 10 sessions repartides en 3 fases: fase d’informació i capacitació; fase de deliberació i concreció i fase de consens i votació de les propostes. Les primeres sessions es van dedicar a explicar les regles del joc i a fer una introducció sobre diferents àmbits vinculats amb el canvi climàtic a la ciutat: urbanisme, energia, consum, educació... Aquestes presentacions les feien una persona experta independent vinculada al món acadèmic i una persona testimoni en clau més vivencial. Per al debat de les sessions posteriors, els temes triats va ser energia, mobilitat i comerç i residus. La segona fase va consistir en 6 sessions de deliberació que van combinar El procés de l’Assemblea treball en grups reduïts – unes deu persones- i grups del mateix àmbit ha generat 34 propostes temàtic –entre 30 i 40 persones, amb suport de referents municipals en cas consensuades en l’àmbit de dubtes. Al mateix temps, es va habilitar la plataforma digital decidim. de residus, energia i barcelona com a espai informatiu. A partir d’aquí, es van elaborar les mobilitat. propostes amb una sèrie d’accions vinculades. Finalment, al desembre es van votar les propostes. Prèviament tothom les va poder consultar i plantejar esmenes a través de la plataforma decidim. Barcelona i es va decidir el nivell mínim de consens per seleccionar-les. S’han seleccionat 34 propostes. Per tancar el procés, un grup escollit de representants de l’Assemblea ha presentat un document final al govern i als grups municipals, a gener de 2023. 46 Ajuntament de Barcelona 3. Renovar el nou compromís ciutadà per la sostenibilitat amb la visió del City Dònut. El 2002 Barcelona elabora la seva Agenda 21, el full de ruta de la ciutat, anomenat Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat amb una vigència de 10 anys. En paral·lel, es crea la Xarxa Barcelona + Sostenible (B+S) per avançar en els objectius comuns amb la suma de les accions dels adherits. Actualment la xarxa està conformada per unes 1.900 organitzacions de diferents àmbits: empreses, centres educatius, entitats cíviques i ciutadanes, col·legis professionals, universitats i centres de recerca, etc. Durant el 2022-23 Durant el 2022-23 cal renovar, per segona vegada, el Compromís Ciutadà caldrà renovar, per per la Sostenibilitat. Amb la certesa que el model econòmic vigent està a la segona vegada, el base de les crisis socials i ambientals que enfrontem com a societat, aquest Compromís Ciutadà per nou Compromís pren com a referència la teoria de l’economia Dònut. la Sostenibilitat. Aquesta teoria, de base humanista, desenvolupada per l’economista Kate Raworth, proposa deixar de cercar riquesa a costa dels límits ambientals i la justícia social i definir-ne uns que ens permetin prosperar tenint en compte el benestar social i del planeta i, per tant, dissenyat per ser socialment distributiu i ecològicament regeneratiu. A mode de diagnosi de la ciutat hem elaborat, com proposa la metodologia de l’economia Dònut, un retrat de ciutat que és la representació conjunta d’un seguit de dimensions ambientals i socials, globals i locals, per reconèixer en quin punt està Barcelona respecte uns objectius marcats i poder detectar els àmbits on cal posar més esforços. Aquest l’hem treballat a dos nivells: amb acadèmics i experts, en una sessió on-line que va comptar amb la participació de 56 persones per determinar quins indicadors han de conformar aquest retrat, i amb entitats, en una sessió presencial, amb la participació de 38 membres d’entitats de la xarxa B+S, per recollir la percepció ciutadana sobre quins comportaments, polítiques, etc. ens situen fora/dintre del Dònut. Amb l’objectiu de portar el debat al carrer i reflexionar sobre les causes de la situació actual i els reptes de futur vam organitzar un cicle de conferències obertes i debats posterior a porta tancada amb membres de la xarxa B+S. Les sessions van tractar les següents qüestions: L’economia del Dònut amb Kate Raworth, Salut Planetària amb Josep Maria Antó i Cultura dels límits amb Giorgos Kallis. En total, van assistir prop de 250 persones. Per reflexionar sobre com hem de repensar el disseny de les organitzacions per dur a terme el canvi del model actual degeneratiu i divisor, cap a un regeneratiu i distributiu, vam organitzar una sessió de treball presencial (10/06/22) dirigida per Kate Raworth, amb la participació de 39 persones, treballadors municipals i membres de la xarxa B+S. Finalment, per pensar en què poden fer el membres de la xarxa B+S per afrontar de manera conjunta els principals reptes identificats en tot el procés anterior vam organitzar dues sessions de treball presencials, amb l’assistència d’una trentena de persones per sessió. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 47 4. Creació del grup d’Expertes i Experts per l’emergència climàtica L’Ajuntament de Barcelona està compromès a afrontar l’emergència climàtica basant l’acció en el coneixement científic. Amb l’objectiu de compartir més i millor el coneixement, s’ha constituït el Grup d’Expertes i Experts per l’Emergència Climàtica de Barcelona com un òrgan de caràcter consultiu amb les funcions següents: assessorar el Govern El Grup d’Expertes i municipal i donar-li suport en l’àmbit de l’emergència climàtica; analitzar Experts per l’emergència polítiques, projectes i accions de l’Ajuntament i formular propostes de Climàtica el componen millora; promoure la transferència de coneixement, posar en valor i donar 17 expertes i experts a conèixer els estudis i treballs; potenciar les col·laboracions i sinergies de diferents àmbits de entre l’Ajuntament, les universitats, l’acadèmia i la societat civil; implicar recerca en emergència i fer corresponsable el món acadèmic en l’acció climàtica; acostar la climàtica: alimentació, ciència a la ciutadania, promoure l’educació per la sostenibilitat i reforçar comunicació, la divulgació científica sobre el canvi climàtic a la ciutat. meteorologia, oceans, verd i biodiversitat, Es tracta d’un grup de 17 expertes i experts de diferents àmbits de recerca economia i habitatge, en emergència climàtica: alimentació, comunicació, meteorologia, oceans, entre altres. verd i biodiversitat, economia i habitatge entre altres. 5. Renovació del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat L’any 2022 s’ha fet un procés de renovació del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat com un òrgan municipal de participació i consulta sobre polítiques de sostenibilitat i clima en un moment clau: la finalització del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. Per promoure i impulsar el Consell, entre març i maig s’han realitzat cinc sessions de la Xarxa Barcelona + Sostenible i els seus representants al Consell provinents dels sectors associatiu, empresarial, centres educatius, col·legis professionals i universitats. També s’ha tractat sobre la renovació en una jornada “Fem Xarxing” de B+S al Born Centre de Cultura i Memòria. Al setembre de 2022 el Ple Municipal va aprovar un nou reglament del Consell amb el contingut avalat pel mateix Consell. D’octubre a desembre s’ha dut a terme el procés electiu de noves organitzacions membres a través de la plataforma Decidim Barcelona, amb presentació de candidatures, votacions i sorteig per elegir un terç addicional de membres de cada sector. Per altra banda, els sindicats i patronals reconegudes a la concertació i les administracions públiques han designat representats. Mantenen la seva representació els grups polítics municipals. La primera reunió del Plenari de constitució del nou Consell s’ha convocat per l’1 de febrer de 2023. 48 Ajuntament de Barcelona 6. Acadèmia sobre acció climàtica inclusiva a Barcelona amb 7 ciutats, 40 participants En el mes de maig Barcelona es va convertir durant tres dies en l’amfitriona de l’ICA Academy, un espai d’intercanvi de coneixement format per set ciutats (Varsòvia, Seattle, París, Londres, Buenos Aires, Salvador de Bahía i Barcelona) que van compartir experiències sobre la lluita contra la pobresa energètica, la participació de grups vulnerables en una transició energètica justa i la construcció de la resiliència comunitària davant les temperatures extremes. Les ciutats van presentar els seus projectes i iniciatives i els participants van poder conèixer i inspirar-se en alguns dels projectes que Barcelona ha posat en marxa per a donar suport a comunitats en risc durant la transició energètica, com ara els refugis climàtics, la millora del confort tèrmic en residències o el foment de les energies renovables a la ciutat. Aquesta iniciativa s’emmarca dins de la xarxa C40 formada per 100 ciutats, amb una representació de 700 M de persones, que conformen la xarxa més gran del món de ciutats compromeses contra el canvi climàtic. Barcelona va prendre el lideratge de la xarxa al 2021 quan l’Alcaldessa Ada Colau en va ser nomenada vicepresidenta. 7. Refugis climàtics Barcelona ha posat en marxa, per tercer any consecutiu, els refugis climàtics, equipaments municipals i espais públics que proveeixen confort tèrmic dirigits principalment a persones vulnerables a la calor. Enguany s’han activat més de 200 refugis i la seva obertura s’ha avançat dos dies degut a les condicions climàtiques en base a l’activació de la fase preventiva del procediment Onada de Calor que ha durat fins el 15 de setembre de 2022. Cada any Barcelona identifica nous espais per poder oferir una cobertura territorial equitativa i socialment justa. Actualment el 95% de la població té un refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu de casa. L’objectiu és que el 100% de la població disposi d’un refugi climàtic a 5 minuts a peu per a l’any 2030. Enguany s’han activat En aquest marc d’actuació, el projecte europeu Urban Innovativative més de 200 refugis. Actions (UIA) Refugis Climàtics ha suposat la conversió d’11 escoles de la ciutat en refugis climàtics. Aquest projecte ha rebut una valoració molt positiva per part de les comunitats educatives dels diferents centres i ha estat guardonada amb el premi a ‘Millor pràctica per a la promoció de l’atenció a la ciutat’ durant el 16è Congrés internacional de Ciutats Educadores celebrat a Corea i organitzat per l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). Aquest esdeveniment està centrat en reflexionar sobre el futur de l’educació a les ciutats a través de la innovació, la tradició i la inclusió. Aquest projecte escolar té també continuïtat i es connecta amb el programa municipal Transformem els patis que aquest curs ha arribat a la seva tercera edició i ha comptat amb 17 escoles que han pres el compromís de transformar els patis en espais més coeducatius, naturalitzats i comunitaris. En total, 58 escoles hi hauran participat durant tres anys amb una inversió per part de l’Ajuntament de 12 M €. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 49 8. Noves subvencions pel clima Per afrontar els repte de l’emergència climàtica, l’Ajuntament de Barcelona desplega polítiques ambicioses alineades amb els objectius de París i del Pacte d’alcaldes i alcaldesses per l’energia i el clima. Aquestes polítiques queden recollides en el Pla d’acció per l’emergència climàtica 2021, que actualitza el Pla Clima i la Declaració d’Emergència Climàtica de 2020. La convocatòria de subvencions a projectes en el marc de l’emergència climàtica de la ciutat de Barcelona té l’objectiu de finançar iniciatives desenvolupades per agrupacions d’organitzacions ciutadanes que proposin accions concretes i innovadores per fer front, de manera efectiva, a l’emergència climàtica, és a dir, tant per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle com per avançar significativament en l’adaptació als efectes ja existents, posant al centre d’aquestes accions les persones més vulnerables. La dotació pressupostària per la convocatòria de l’any 2022 ha estat de 480.000 € que han permès engegar 13 projectes. Els projectes de les edicions anteriors es poden consultar a la web de Barcelona pel clima. Després de fer un treball participatiu amb les entitats per elaborar el Pla director de les subvencions pel clima, s’han reformulat les bases per a la convocatòria del 2023, dotada amb 1 M €. Les principals novetats són que els projectes es poden executar en un termini màxim de 24 mesos des de la publicació de la resolució definitiva d’atorgament de la subvenció (i no en 12); que la sol·licitud de subvenció pot ser individual, la presenta una única entitat, que n’és la beneficiària (i no col·lectiva amb tots els membres beneficiaris); que es subvenciona el 80% del total del projecte amb un topall de 80.000 € per projecte (el doble que abans); i que en podran ser beneficiàries totes les persones jurídiques sense afany de lucre que desenvolupin projectes que contribueixin a fer front a l’emergència climàtica. Dotació pressupostària 2022 Nombre de projectes 2022 480.000€ 13 50 Ajuntament de Barcelona 9. Compromís Barcelona Plàstic Zero El Compromís Barcelona Plàstic Zero (CBPZ) neix de la Taula Plàstic Zero, Organitzacions adherides que es va constituir el 18 de novembre de 2019 per refermar la voluntat i el compromís municipal vers el residu zero, sota l’empara del Consell 163 Ciutadà per la Sostenibilitat, en el marc de l’estratègia Residu Zero i com una de les respostes de l’Ajuntament de Barcelona a l’emergència climàtica. El Compromís es va presentar de forma pública el 14 de juliol de 2021, a través d’un acte en línia. Els objectius del Compromís Barcelona Plàstic Zero durant l’any 2022 han Projectes en marxa estat ampliar el nombre d’organitzacions adherides al CBPZ; reconèixer i donar visibilitat a les organitzacions amb iniciatives transformadores 47 de reducció i eliminació dels plàstics d’un sol ús existents a la ciutat; facilitar la creació de xarxa entre les d’organitzacions que en formen part; i identificar i donar suport al desenvolupament de projectes i línies d’actuació impulsades per diferents agents del Compromís als que s’hi puguin sumar altres organitzacions. Durant aquest any de Compromís Barcelona Plàstic Zero s’han celebrat tres sessions de treball (a l’abril, al maig i al juliol), en les quals s’hi ha comptat fins a 77 participants i on s’han presentat detalladament fins a nou projectes o iniciatives. A part de les iniciatives pròpies de cadascuna de les organitzacions adherides, s’han dut a terme també projectes en xarxa. El 24 de novembre de 2022 es va realitzar la sessió “Un any del Compromís Barcelona Plàstic Zero”, celebrada al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la Setmana Europea de Prevenció de Residus, en què hi van participar fins a 45 organitzacions. A la sessió es va explicar la feina realitzada durant l’últim any, els resultats d’impacte obtinguts i quina continuïtat es proposa per 2023. Actualment hi ha 190 organitzacions de la ciutat vinculades. El Compromís va ser impulsat per 35 organitzacions i s’hi van incloure 47 projectes. Dotació pressupostària 2022 Nombre de projectes 2022 480.000€ 13 Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 51 10. Festa MOU-TE PEL CLIMA La jornada MOU-TE PEL CLIMA és un esdeveniment ciutadà impulsat des de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat amb l’objectiu de reflexionar, compartir, sumar esforços i visibilitzar la gent que es mou per fer front al canvi climàtic i aconseguir una Barcelona per viure bé sense fer malbé. Va tenir lloc dissabte 11 de juny al Parc de la Barceloneta i va comptar amb la implicació de més de 100 entitats i la participació de prop de 1.500 persones. La jornada es va obrir amb l’organització de l’Ultra Clean Marathon (UCM) ) i la recollida de residus de les platges del litoral de Barcelona. A la recollida hi van participar 11 entitats amb més de 210 voluntaris que van recollir 187 kg entre les platges i els espigons. Aquests, sumats als kg recollits pels 180 corredors de la UCM durant tot el recorregut, van fer un total de 550 kg de brossa que es va categoritzar i van acabar formant un mur de residus a l’arribada al Parc de la Barceloneta. Al Parc hi va tenir lloc la conferència de l’economista Kate Raworth que encetava el Cicle Transicions: debats per a una nova economia. En acabat, va tenir lloc el dinar elaborat per la Plataforma d’Aprofitament d’Aliments, sObres Mestres on més de 40 persones voluntàries van cuinar i repartir més de 350 plats elaborats a partir de 454 kg d’aliments descartats del circuit comercial. Durant la sobretaula, davant de més d’un centenar d’assistents, va tenir lloc la celebració dels 20 anys de la Xarxa Barcelona + Sostenible i el reconeixement de les Bones pràctiques de 10 entitats membres. A la tarda i per acabar la jornada, es van desenvolupar diverses activitats lúdiques impulsades per 15 entitats que vam comptar amb la participació de 300 persones. Mou-te pel clima Entitats participants Participants 100 1.500 Ultra Clean Marathon Entitats participants Voluntaris Recollida de residus de les platges 11 210 187 kg sObres Mestres Plats cuinats Voluntaris Aliments descartats del circuit comercial 350 40 454 kg 52 Ajuntament de Barcelona 11. Programes escoles + sostenibles. Accions principals Des del Programa Escoles + Sostenibles, durant el 2022 s’han definit nous programes educatius que es descriuen a continuació: actuem pel Joves per l’emergència clima vol acompanyar i donar suport als centres educatius d’Escoles + climàtica es consolida Sostenibles per ajudar-los a formar part de la lluita contra el canvi climàtic. com una proposta Els objectius són donar a conèixer les característiques de l’emergència d’investigació científica climàtica i el seu context i proporcionar recursos per treballar-la a l’aula. entorn l’emergència Per altra banda, es pretén posar en valor els centres educatius dotant- climàtica. los d’eines de diagnosi per explorar quina és la seva petjada de carboni i reduir-la, així com analitzar el seu grau d’adaptació als impactes de l’emergència climàtica. 1. Actuem pel clima 2. Transformem la mobilitat Programa que acompanya i dona suport als centres Programa que permet traslladar a les aules el debat de educatius d’Escoles + Sostenibles per ajudar-los la mobilitat des del coneixement i la quantificació de la a formar part de la lluita contra el canvi climàtic. Els mobilitat associada al centre educatiu. El propòsit és objectius són donar a conèixer les característiques de fomentar el canvi cap a una mobilitat autònoma, activa, l’emergència climàtica i el seu context i proporcionar segura i sostenible en l’àmbit educatiu i de la ciutat a recursos per treballar-la a l’aula. Per altra banda, es través de l’elaboració d’un pla d’acció de mobilitat al pretén posar en valor els centres educatius dotant- propi centre que impliqui, en el disseny i la reflexió los d’eines de diagnosi per explorar quina és la seva necessàries per a la transició, tant els alumnes com petjada de carboni i reduir-la, així com analitzar el tota la comunitat educativa. seu grau d’adaptació als impactes de l’emergència climàtica. 3. Joves per l’emergència climàtica 4. Microxarxa Descobrim natura Es consolida com una proposta d’investigació científica D urant el curs escolar 2021-22 s’han realitzat entorn l’emergència climàtica de la mà d’un científic 673 activitats dins del programa Com Funciona que està fent recerca en alguna temàtica relacionada Barcelona? i dels projectes d’Aprenentatge Servei i amb el canvi climàtic: gasos d’efecte hivernacle de la Microxarxa de E+S Descobrim Natura. Entre tots derivats del model de mobilitat, hàbits de consum ells hi han participat 14.050 alumnes. A més, amb la (moda i aparells elèctrics i electrònics) o el retrocés de participació als casals d’estiu la xifra augmenta fins a les platges de Barcelona. Es presenten els resultats 15.134 d’infants i joves, un 44,7 % més que al curs davant la resta de centres educatius i es proposen anterior. accions per contribuir a la millora de l’entorn. Al llarg de les tres edicions que s’han dut a terme hi ha participat Els eixos amb major concurrència han estat Una ciutat més de 1.200 alumnes i 32 centres educatius. Aquest més verda i Una ciutat que cuida l’aigua. La majoria Programa Educatiu ha rebut una menció especial en el de participants són d’Educació Primària (40%) i marc del premi Transformative Action Award 2022 de Secundària (29%). la plataforma European Sustainable Cities. Destaquem la diversitat de l’oferta del programa amb activitats estàndard i, també, a petició dels centres; projectes d’aprenentatge-servei; microxarxa Descobrim Natura; i activitats amb grups d’Erasmus +, que donen resposta a la realitat diversa dels centres educatius. També es valoren molt positivament els vincles col·laboratius que s’han establert entre Escoles + Sostenibles, els Tècnics d’àmbit de Parcs i Jardins i entitats com Tarpuna, Mercats municipals o el Centre Cívic Can Verdaguer. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 53 12. Pla de Corresponsabilitat: neteges col·laboratives El Pla Cuidem ha desplegat també un pla per la coresponsabilitat ciutadana en la cura de l’espai públic en el que s’han dut a terme accions comunitàries on els veïns i veïnes han estat els protagonistes en la cura de l’espai públic i han pogut conèixer de primera ma la maquinària i la feina que fa el personal de neteja i recollida de residus i els jardiners i jardineres de la ciutat. Del Juny al desembre del 2020 s’han dut a terme 7 accions, des de la neteja i pintada de compostadors comunitaris, plantada d’escocells amb els comerciants, o recollides de residus a diversos parcs de la ciutat. Hi ha participat més de 800 persones i s’han recollit 405,10 kg de residus. 13 . Programa Ajuntament + sostenible Aquest any 2022, des del Programa Ajuntament + Sostenible, a part de les tasques habituals d’assessorament a Districtes, Gerències i altres àrees municipals sobre ambientalització de plecs de contractació i sobre ambientalització interna, s’ha pogut recuperar la Marató per l’Emergència Climàtica que no s’havia organitzat al 2021 a causa de la pandèmia. Durant el mes de març, 78 equipaments municipals van sumar esforços per la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, a través de mesures d’estalvi energètic i d’aigua. En total es va reduir quasi un 12% respecte a les emissions base. A més, durant tot l’any, i seguint amb els treballs iniciats al 2021, s’ha treballat en el Programa per un Ajuntament Neutre en Carboni que té per objecte accelerar la descarbonització de les activitats i els serveis de l’Ajuntament. S’ha redactat el document de bases, amb la definició de les línies de treball, i s’han mantingut reunions amb els grups de treball (flotes, esdeveniments i càtering, serveis a la via pública i obres). Els treballs relacionats amb l’estalvi energètic i la descarbonització dels edificis els porta a terme l’Agència de l’Energia de Barcelona, amb el desplegament de la Instrucció municipal d’Estalvi i Eficiència Energètica 54 Ajuntament de Barcelona 14. La cultura de la sostenibilitat s’entén als barris El 2022 hem creat la Xarxa d’equipaments ambientals de Barcelona (XEAB) amb una secretaria tècnica a la Fàbrica del Sol. Actualment hi ha 16 equipaments a la ciutat dedicats a promoure l’acció climàtica i estendre la cultura de la sostenibilitat, distribuïts per tots els districtes de la ciutat. La Fàbrica del Sol és l’equipament des d’on es fomenta l’acció coordinada seguint cicles d’activitat per temàtiques (prevenció de residus, alimentació sostenible, cura de l’espai públic), dies i setmanes assenyalats de rellevància ambiental (dia del Medi ambient, dels Mars i els Oceans, de l’Energia, de Prevenció de Residus, del consum responsable, etc.). Hi ha equipaments de la xarxa amb abast de ciutat, de districte o de barri i alguns tenen una especialització temàtica (Centre de la Platja, Bicihub, Espai Consum responsable o Centre de Natura de Can Soler, entre d’altres). L’Espai lúdic ambiental familiar del Parc de la Ciutadella té gairebé 5.000 usuàries mensuals i unes 500 participen activament en les activitats que organitzem. Des del 2021 a l’estiu es duen a terme jocs d’aigua, molt ben valorats pel públic. Al Centre Platja més de 1.600 persones han participat en activitats programades dels àmbits temàtics de l’equipament (la Biodiversitat, les migracions, les ciutats oceàniques, el patrimoni històric del litoral barceloní). Es va consolidant la coordinació que fa l’equipament amb les entitats de la ciutat que fan accions de conscienciació i recollida de residus de platges i d’espigons amb persones voluntàries (anualment són més de 2.000 persones). També s’han fet activitats de voluntariat amb la custòdia del niu de la Tortuga babaua que va niuar l’any 2020. La Fàbrica del Sol, com a secretaria tècnica de la XEAB ha deslocalitzat algunes de les seves activitats: • Donant suport tant a esdeveniments com el Torneig de Tennis Compte Godó, on es va portar l’Exposició Barcelona fa front a l’emergència Cli- màtica (amb més de 2.200 visitants). • En esdeveniments a l’espai públic adreçats a la ciutadania com son la Festa de la Primavera (amb més de 300 persones), la Festa Mou-te pel Clima en motiu del Dia Mundial del Medi Ambient(amb més de 1.500 persones) o en les matinals cada 15 dies a la Gran Clariana del Parc de Glòries (on hi han passat més de 2.900 persones durant l’any 2022). • Donant suport en projectes territorials com el desplegament del Porta a Porta a Sant Andreu, o les accions comunitàries del Cuidem Barcelona. Finalment, s’ha avançat en la xarxa de referents ambientals, amb un referent a dedicació parcial de cada districte que treballa coordinadament amb l’Oficina de Canvi Climàtic per tal d’impulsar l’acció climàtica i estendre la cultura de sostenibilitat als barris de Barcelona (coordinació dels equipaments de districte, impuls de compostatge comunitari, accions comunitàries de cura de l’espai públic, promoció d’intercanvi de roba, participació en esdeveniments ambientals de la ciutat, etc.). Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 55 Indicadors Direcció de Serveis de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat 2.000 1.900 1. Evolució anual de la xarxa d’espais de refugi climàtic 1.800 1.700 1.600 250 203 1.500 1.400 200 155 1.300 203 1.200 150 1.100 1.000 refugis climàtics 100 70 l’any 2022 50 0 2020 2021 2022 2. Tipologia d’espais de refugi climàtic 2022 13% 39% Biblioteques Complexes esportius CUESB 49% 65% Equipaments d’educació ambiental Museus 27% Equipaments de proximitat dels refugis climàtics Parcs i jardins a equipaments de Escoles refugi 1% proximitat 2% Equipaments privats 7% 65% 3. Evolució del nombre d’escoles refugi climàtic 35 31 30 25 20 20 31 15 refugis escola 11 10 disponibles l’any 2022 5 0 2020 2021 2022 56 Ajuntament de Barcelona N.º N.º 4. Evolució anual de membres signants del compromís B+S 2020-2022 1.916 2.000 1.838 1.900 1.839 1.800 1.700 1.648 1.595 1.600 1.916 1.500 1.400 signants del Compromís 1.441 1.300 Barcelona +Sostenible 1.200 1.596 l’any 2020 1.100 1.000 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 2020 2021 2022 5. Distribució sectorial dels membres B+S 6. Evolució de professionals i tècnics de SAD i PAES formats en pobresa energètica i resiliència climàtica 1% 3%1% 1% 15% A dministracions i 400 organismes públics 26% Centres Educatius 300 313 Col·legis professionals E mpreses i 200 organitzacions empresarials 1% E ntitats cíviques i 100 ciutadanes 39 Equipaments i serveis públics 0 Grups polítics 2021 2022 Sindicats 52% Universitats i instituts de recerca 7. Nombre de subscrits al butlletins sectorials de la Oficina del canvi climàtic Butlletí Servei 445 Documentació SDEA 294 La Ludoteca. Programa 205 d’Activitats 103 Centre de la platja. 1.121 Programa d’Activitats 1.013 Ajuntament +Sostenible 1.182 997 11.725 1.898 Butleti E+S 1.775 subscrits al butlletins sectorials Butlleti B+S 2.778 2.412 4096 Agenda+Sostenible 3.725 2021 2022 Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 57 N.º N.º 4.4 Institut Municipal de Parcs i Jardins L’Institut Municipal de Parcs i Jardins és l’organisme municipal encarregat del manteniment dels espais verds públics de la ciutat. Com a responsable de la prestació de serveis, se’n cuida de conservar i millorar tots els parcs i jardins, arbrat i jardineres així com terrenys forestals, mobiliari urbà i zones de jocs infantils. Dins dels seus serveis, l’Institut té al seu càrrec la remodelació, construcció, conservació i manteniment dels espais i alhora, assessora i realitza formació sobre disciplines relacionades amb la jardineria, el medi ambient i els espais verds. És la seva funció emetre informes perceptius d’afectació al verd i de control de qualitat de les zones verdes i l’arbrat. Parcs i Jardins és també l’organisme responsable de desplegar el Pla Natura 2030, la visió estratègica a mig i llarg termini, per incrementar el verd urbà, millorar-ne la seva qualitat i naturalització i tot això fer-ho de la mà de la ciutadania. Finalment, l’institut participa en totes les actuacions urbanes que amplien o remodelen els espais verds de la ciutat. 58 Ajuntament de Barcelona Dades més destacades Jardineres/Jardiners per les Hectàrees de verd urbà Hectàrees Forestals tasques de manteniment conservat IMPiJ (Collserola) 600 1.165 1.680 Arbrat urbà (viari + places) Arbrat urbà (parcs) Arbres catalogats 207.466 39.199 1.359 Jardineres Espais de jocs infantils Àrees de gossos gestionats per IMPiJ 7.019 905 113 Punts de flor a la ciutat Centres de treball de Horts de la Xarxa Municipal jardineria 900 60 15 398 parcel·les Espais cedits a entitats Basses naturalitzades a la Estructures de Fauna ciutat 17 156 amb un promig de 170 112 (bio troncs, hotels ciutadans participants d’insectes, refugis abelles, torres ratpenats,...) Refugis de biodiversitat Concessions en els parcs i Permisos d’ocupació espai jardins de la ciutat públic tramitats 8 33 3.360 Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 59 Dades més destacades d’Espècies de Fauna Detectades a la Trama Urbana de Barcelona (2020) Mamífers 19 Ocells que fan niu Ocells observats Protegides 11 84 169 9 ratpenats 10 altres mamífers Protegides 53 Protegides 120 Rèptils Amfibis 10 3 Protegides 10 Protegides 2 Papallones diurnes Escarbats 44 61 Libèl·lules Moques 16 27 Llimacs de mar Cargols 73 32 Aranyes Abelles-vespes-formigues 48 23 Saltamartins 9 60 Ajuntament de Barcelona 1. Aprovació Pla Natura La Covid 19 i la Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona de 2020 van posar de relleu la importància de la conservació i de l’increment de la infraestructura verda urbana. L’any 2013 Barcelona va aprovar el Pla del verd i de la biodiversitat 2020, el full de ruta fins aquell any. Per concretar els compromisos d’aquest Pla, l’any 2017 el Govern municipal va impulsar el Programa d’impuls a la infraestructura verda urbana. La necessitat d’actualitzar, confirmar i donar més força als compromisos va fer necessària l’elaboració d’un nou pla durant l’any 2020 que es va anomenar Pla Natura i que es va presentar el 2021 i que es va començar a desplegar en el 2022. El Pla Natura Barcelona, que serà vigent fins al 2030, és un instrument estratègic i participat que defineix i planifica els objectius i els compromisos del Govern municipal en relació amb l’increment de la infraestructura verda de la ciutat per adaptar-se al canvi climàtic; la conservació i promoció de la biodiversitat; i l’apropament de la natura a la ciutadania per generar més coneixement i implicació en la seva conservació i millora. El pla s’estructura en tres eixos i dos àmbits transversals, es concreta en 20 accions i es desplega a través de projectes que aquest any s’han començat a desplegar. En total, es preveuen cent projectes per al període 2021-2030, deu dels quals s’anomenen tractor i estan previstos per al període 2021-2025. El Pla Natura es desplega amb tres instruments clau: el Model verd, la Carta del verd i la biodiversitat i la Gestió ecològica i naturalització. 2. Pastura a Collserola Al 2022 l’Ajuntament ha posat en marxa una pro- va pilot per prevenir els incendis forestals i millorar la biodiversitat amb la pastura de gairebé 300 caps de bestiar en el districte d’Horta-Guinardó al parc de Collserola. La pastura extensiva ja era una pràctica habitual al parc donada la seva eficàcia en la gestió de les fran- ges de protecció contra incendis i les repoblacions. Els resultats d’aquesta prova, que ha introduït un ra- mat mixt d’ovelles, cabres i xais, és de 72 hectàrees pasturades entre els mesos de abril i juliol. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 61 3. Mans al Verd. Concurrència Pública per a la cessió de gestió d’espais Seguint el full de ruta del Pla Natura 2030, Barcelona aposta perquè la ciutadania tingui un paper actiu en la promoció i conservació de la biodiversitat urbana, implicant-se de manera activa en la seva gestió i la millora. En aquesta línia, s’ha reforçat el programa Mans al Verd que convida a la ciutadania a participar en la gestió compartida d’espais des de quatre Barcelona aposta perquè eixos. Un és la cessió de solars municipals a entitats per transformar-los la ciutadania tingui en horts urbans per a l’autoconsum. S’ha renovat la cessió de cinc horts un paper actiu en la comunitaris i se n’han projectat dos més. Aquest 2022 s’ha tret també promoció i conservació una nova convocatòria per a la cessió de 6 espais més. Un altre pivota de la biodiversitat sobre l’Estratègia d’Agricultura Urbana que té per objectiu augmentar urbana. la superfície cultivada de la ciutat amb un model que incideixi sobre la millora de l’alimentació i la qualitat de vida així com els beneficis ambientals i socials potenciant la gestió comunitària i el treball en xarxa. El tercer eix se centra en reforçar les activitats lúdiques i divulgatives a l’entorn del verd urbà per al públic escolar i per a la ciutadania i el darrer eix fa èmfasi en la posada a l’abast del coneixement de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins en els àmbits de la jardineria, l’agricultura i biodiversitat a la ciutat amb diferents recursos formatius adaptats a les necessitats de les entitats i del teixit social. 62 Ajuntament de Barcelona 4. Apadrinament d’escocells –plantació Dins del programa Mans al Verd, Barcelona impulsa des de finals de 2021 la campanya Cuida un escocell, un tràmit que permet a la ciutadania plantar i tenir cura de fins a tres escocells de la ciutat. A l’actualitat ja hi ha més de 200 escocells apadrinats per més d’un centenar de persones. Per accedir al tràmit s’ha de ser major d’edat, residir, estudiar o treballar a Barcelona, comprometre’s a fer-ne el manteniment com a mínim durant un any, seguir les indicacions de la A l’actualitat ja hi ha Guia tècnica de plantació d’escocells, elaborada per l’equip tècnic de prop de 200 escocells l’Ajuntament i que està disponible al web, i informar anualment per fer-ne apadrinats per més d’un el seguiment. centenar de persones. Als escocells de la ciutat s’hi poden posar plantes ornamentals que no siguin potencialment tòxiques, al·lèrgenes, amb punxes o invasores. Tampoc aquelles plantes que puguin interferir en el creixement normal de l’arbre, com podrien ser les enfiladisses. 5. Catalogació d’arbres d’interés local protecció arbres Barcelona incorpora 32 arbres al Catàleg d’arbres d’interès local, inventari que conté els exemplars d’arbres, palmeres i arbustos més valuosos que hi ha als carrers i als jardins tant públics com particulars de Barcelona en base a criteris com l’espècie, la singularitat, el valor històric, l’edat i la mida. La seva inclusió n’assegura la conservació i les condicions de desenvolupament i supervivència. En total aquest 2022 s’han protegit 8 exemplars plantats als districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella, l’Eixample, Les Corts, i Sant Andreu i tres conjunts d’arbrat, un de 20 exemplars al districte de Sarrià-Sant Gervasi i dos de dos al districte de Sants-Montjuïc i al districte de l’Eixample. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 63 6. Estudi d’innovació del jocs Infantils i Remodelació dels jocs Infantils Aquest any s’ha realitzat un estudi pioner a la ciutat i a Espanya sobre els usos dels espais de joc infantil que hi ha a Barcelona. Les famílies usuàries han respost 7.000 enquestes, a través de codis QR situats als espais, sobre la qualitat dels usos de les àrees de joc i les preferències dels infants. L’objectiu és repensar i optimitzar aquests espais de jocs a l’aire lliure, elements vertebradors i cohesionadors del barri. Algunes de les aportacions han servit ja per implementar millores en prop de 140 projectes de renovació i creació de noves àrees de joc. A més, per completar l’estudi, s’han fet servir polseres per conèixer les dinàmiques, els recorreguts i el temps de joc dels infants i s’han instal·lat termobotons als tobogans per millorar-ne el confort tèrmic. En els propers mesos la ciutat iniciarà els projectes de millora i reurbanització de 19 àrees infantils situades en diferents espais de la ciutat amb un pressupost de 1,3 M€. Les propostes incorporen l’accessibilitat de forma global i inclusiva. 64 Ajuntament de Barcelona 7. Consolidació Gestió Pública del Verd L’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona ha implementat aquest any un procés de transformació interna per culminar la seva consolidació com a servei públic En l’àmbit de l’organització interna, s’ha seguit amb el procés de claredat organitzativa per direccions, departaments i coordinacions, tant dins del propi Institut com amb la Gerència d’Ecologia Urbana, Districtes i d’altres àrees de l’Ajuntament; s’ha implantat un nou model de gestió interna en els equips de Conservació, més orientats a l’eficiència operativa; i s’han desenvolupat departaments de nova creació com el jurídic, el d’organització o el de participació amb la ciutadania, procés que es va iniciar en el 2019. En la vessant de la gestió, s’ha recuperat la presència pública de la imatge de Parcs i Jardins; s’ha millorat la comunicació interna entre els equips distribuïts per l’espai públic; i s’ha superat l’11% de taxa d’integració de persones amb discapacitat consolidant l’Institut com l’entitat referent en inclusió laboral dins de l’Ajuntament de Barcelona. Per altra banda, també s’ha desplegat el Pla d’Igualtat en la gran majoria dels seus termes; s’ha analitzat la bretxa salarial entre homes i dones a l’Institut, amb la conclusió que és del 2%; s’ha desenvolupat la formació especialitzada i la gestió del coneixement en el manteniment del verd i de l’arbrat; es segueix vetllant per la qualitat en el treball, la seguretat i la salut; s’han implantat mesures tecnològiques, nous equips informàtics, s’han creat aplicacions i s’han simplificat tràmits que faciliten l’accés a la formació en línia. Durant l’any 2022 s’han finalitzat les ofertes públiques d’Operari/a del verd (16 places) i d’Auxiliar de jardineria de 1r i 2n any (76 places), així com les promocions internes a Expertesa del verd en el lloc de treball d’encarregat/ada (32 places) i a Pràctic del Verd en el lloc de treball de Responsable territorial (12 places). Per últim, quant a les relacions laborals, s’ha acordat un nou Conveni Col·lectiu 2022-2024 que permet seguir desenvolupant l’Institut en un marc social i de negociació estable. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 65 8 . La Carta del verd i de la biodiversitat L ’Ajuntament ha publicat la Carta del verd i de la biodiversitat, una guia de referència que recull com dissenyar els espais verds a la ciutat perquè donin solució de forma innovadora i sostenible als reptes actuals marcats per la crisi climàtica. Aquesta publicació dirigida tant a persones que treballen a l’àmbit municipal com a la ciutadania està conceptualitzada tenint en compte els serveis socioambientals i integrant criteris a favor de la biodiversitat i la sostenibilitat. L’Ajuntament planteja, en el Pla Natura, l’aplicació de la carta als Carta del verd projectes d’urbanització, edifi cació i millora de l’espai públic amb i de la biodiversitat l’objectiu de construir una ciutat més saludable, amable i resilient, planifi cada estratègicament per maximitzar els serveis socioambientals. 9 . Torna la Festa de la Primavera. La ciutadania posa mans al verd urbà En el marc del programa Mans al Verd aquest 2022 s’ha recuperat la celebració de l’arribada de la primavera, amb la Festa de la Primavera, un esdeveniment anual que promou la cura del verd a través d’activitats de jardineria participatives amb les escoles i la ciutadania. El 31 de març es va organitzar la festa de la primavera escolar on 1.500 nens i nenes van fer plantades en un parc de cada districte i el Parc del Poblenou va acollir el 2 d’abril aquesta activitat lúdica adreçada a la ciutadania amb amb tallers, plantades, cerca-vila i jocs. 66 Ajuntament de Barcelona 10. Avançar en l’increment del verd La ciutat veurà millorats 32 espais verds durant el període 2022-2023 i augmentarà la superfície en 8,4 hectàrees amb nous parcs situats a la Marina del Prat Vermell, la Colònia Castells, el corredor verd de Pi i Margall o el parc de la Sagrera i entorns. Enguany ja s’han iniciat els treballs d’urbanització de noves zones i eixos verds que contribuiran a fer de la ciutat un espai més agradable, saludable i habitable entre els que es pot destacar la transformació de part dels carrers del Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona en eixos verds (en el marc de les Superilles) i l’avanç de la transformació de l’Avinguda Meridiana. 11 . Inici obres de rehabilitació: l’Hivernacle de Ciutadella, el Palau del Marquès d’Alfarràs, i altres parcs de la ciutat El pla d’inversions de Parcs i Jardins de Barcelona es concreta en l’execució de la millora de zones verdes emblemàtiques com el parc de Cervantes i el parc de l’Oreneta, projectes que ja s’han rehabilitat amb un import de 2.6 M, i en la planificació de 16 actuacions de millora més fins al 2023 amb un pressupost de 5,6 M €. El pla també contempla 14 actuacions de millora dels espais verds amb un pressupost de 7,5 M € com el parc de l’Espanya Industrial, la rehabilitació de la zona històrica del parc del Guinardó o actuacions en el parc de la Pegaso; vuit projectes que suposaran la millora d’horts urbans i jocs infantils i 19 relacionats indirectament amb el verd com són la pacificació d’entorns escolars o superilles; i l’inici durant el 2022 de la rehabilitació d’edificis patrimonials situats a parcs o jardins com l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella i el Palau Marquès d’Alfarràs (actualment en la primera fase) amb un pressupost de 2.2 M i 4.8 M respectivament. Tanmateix, el 2023 amb el Finançament del Fons Next Generation s’iniciaran l’execució de les obres de dos Jardins Històrics, la Ciutadella i els Parc del Laberint. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 67 Indicadors Institut Municipal de Parcs i Jardins 1. Evolució mensual arbres podats 5.000 249 4.500 464 2.287 195 4.000 522 3.500 397 593 20% 3.000 3.361 166 2.500 3.090 2.158 3.811 1.115 3.778 dels arbres es 2.000 4.329 2.289 2.530 poden anualment 1.500 3.670 1.000 1.301 1.935 3.013 500 969 43.019 en total 0 489 308 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes Arbrat viari Arbrat zona i parc 2. Nombre arbres que passen el pla de risc mensual 50 20.000 17.973 45 18.000 17.144 40 16.000 13.869 35 14.000 13.749 100% 30 12.000 9.479 9.991 10.383 es revisen 25 8.000 9.317 7.357 bianualment 20 6.000 6.598 6.322 126.376 unitats/any 15 4.000 4.194 en total 10 2.000 5 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 3. Nombre reparacions mensual jocs/mobiliari urbà 3.500 6.900 3.182 6.800 3.000 2.743 2.814 6.700 2.500 2.500 2.396 2.356 6.600 2.180 6.500 2.000 2.003 1.760 1.596 1.686 26.762 6.400 1.546 1.500 6.300 1.000 actuacions anuals 6.200 6.100 500 6.000 0 5.900 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 68 Ajuntament de Barcelona N.º N.º N.º 4. Evolució mensual superfície naturalitzada 2022 250 248 246 244 15,34 242 240 hectàrees incrementades 238 l’any 2022 234 232 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 5. Increment acumulat del verd del mandat 50 44,7 45 39,7 40 84,4 35 30 ha de superfície verda 25 s’han incrementat a la 20 ciutat en els darrers 15 8 anys 8,4 10 5 0 2015-2019 2019-2022 2023 Ha previstes executar 7. Nombre arbres a regar en ruta mensualment 6.900 6.762 6.800 6.700 6.571 6.600 6.461 6.500 6.395 6.400 6.332 6.331 6.263 6.274 6.274 6.300 6.218 6.218 6.234 6.200 6.100 6.000 5.900 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 69 N.º Ha. Ha. 6. Evolució del consum d’aigua dels espais verds municipals 3.000.000 2.500.000 L’augment de la superfície 2.000.000 verda ha suposat un augment 2.352.625 del consum d’aigua d’aquesta 1.938.493 1.221.449 infraestructura. Accentuat el 2022 1.500.000 per les elevades temperatures ambientals que han suposat un augment de la evapotranspiració 1.000.000 de les plantes. 574.142 355.436 482.928 0 2020 2021 2022 Consum Aigua Potable Consum Aigua Freàtica 8. Evolució mensual acumulat dels escosells apadrinats 300 247 250 200 247 138 150 Escosells apadrinats que la ciutadania ha 100 plantat i tingut cura 50 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Unitats apadrinades Usuaris implicats 70 Ajuntament de Barcelona 4.5 Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA) és una societat creada per l’Ajuntament al 2013 i adscrita a la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans dins de la Gerència d’Ecologia Urbana. En línia amb els valors del consistori, Barcelona Cicle de l’Aigua és l’ens encarregat de coordinar, assignar, proporcionar i supervisar els diversos serveis implicats en la gestió del cicle de l’aigua a la ciutat, clavegueram, fonts públiques i ornamentals, platges, parcs i aigües freàtiques. Davant els reptes que planteja la crisi climàtica, BCASA impulsa actuacions per racionalitzar l’ús de l’aigua i proposa solucions per trobar recursos alternatius. Dades més destacades Treballadores/Treballadors Fonts Fonts per Tapes de clavegueram per les tasques de ornamentals beure manteniment del 54.748 clavegueram i les fonts Reixes 260 325 1.722 78.545 Km de xarxa de clavegueram Estacions bombament Dipòsits de retenció d’aigües pluvials 1.661 29 15 Km de xarxa d’aigua Dipòsits d’aigües freàtiques Sistemes Drenatge Urbà subterrània per a l’ús dels serveis Sostenible (SUDS) 103 27 47 11.843 m3 95.254 m3 Assistències en els tres Rescats salvament Sorra de platja punts de bany assistit socorrisme 7.817 103 184.424 m2 Temporada 2022 Temporada 2022 Lavabos Lavabos Torres de vigilància i Pals de Pals de públics temporals salvament dutxa rentapeus 10 18 21 87 11 Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 71 1. Nova contractació del manteniment de les fonts L’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat el nou contracte de manteniment de les fonts per al període 2022-2026 amb l’objectiu de garantir el funcionament eficient de les més de dos milers de fonts, de beure, ornamentals i naturals que hi ha a la ciutat. El nou contracte, que inclou mesures de contractació pública sostenible, ha suposat la subrogació dels 76 treballadors i treballadores del contracte actual i l’ampliació del personal dedicat en els diferents vessants del manteniment fins a les 80 persones, donant resposta també a la posada en marxa del Pla Cuidem Barcelona de manteniment integral de l’espai públic de la ciutat. A més, també introdueix nous criteris ambientals a la flota de vehicles tal i com preveuen els compromisos municipals per fer front a l’emergència climàtica per reduir la contaminació acústica i ambiental. 2. Usos a la platja. Prohibició de fumar a totes les platges de la ciutat Amb l’objectiu de protegir la salut de la ciutadania i el medi ambient així com generar llocs de convivència més saludables a la ciutat i amb menys residus, l’Ajuntament va aprovar en sessió Plenari de 22 de Juliol de 2022 la modificació de l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona (OUVEP) perquè les 10 platges de la ciutat siguin sense fum tots els dies de l’any. El desplegament de la mesura es va posar en marxa en dues fases, a la primera, entre l’abril i el juny quan es va llançar una campanya informativa i la segona, al juliol quan va entrar en vigor la nova regulació. A més, amb el propòsit de tenir unes platges més inclusives s’han fet millores al servei de bany assistit i també s’ha reforçat el servei de neteja de la sorra i de l’aigua. Enguany les platges de Barcelona han presentat la certificació Biosphere Sostenible i el se- gell Safe Travels, distintius que posen en valor les bones pràctiques realitzades en el marc de la lluita contra el canvi climàtic. 72 Ajuntament de Barcelona 3. Decret Usos Esportius a les platges El Decret d’Alcaldia pel qual es regulen les activitats esportives que tenen lloc als més de cinc quilòmetres del front litoral barceloní ha quedat aprovat el 29 de Desembre de 2022 per a garantir la convivència entre tots els usuaris de les platges. Amb aquesta mesura, prevista al projecte ‘Pavelló Blau’, l’Ajuntament vol millorar la convivència d’usos que es fa de les platges coincidint amb la disminució de la seva superfície a causa del canvi climàtic. La nova normativa permet la pràctica de surf, surf de vela i surf de rem en situacions de Pre-Alerta i d’Alerta del pla Bàsic d’Emergència Municipal pel mal estat de la mar (PAEM) i fa responsable de la pràctica de l’esport als usuaris i usuàries. També estableix requisits i delimitacions d’espais de les activitats en funció de la temporada: alta, mitjana o baixa. 4. Revetlla de Sant Joan La festa de Sant Joan a les platges, considerada una festa espontània, aplega prop de 60.000 persones. Per fer front als riscos i impactes ambientals que comporta, l’Ajuntament de Barcelona, des de fa molts anys, hi dedica un important desplegament de recursos. L’any 2019 es va dur a terme una diagnosi de la revetlla per identificar les possibles mesures a implementar per millorar, però el desplegament de les accions es va haver d’aturar per la pandèmia. L’any 2022 s’ha reprès l’acció a través de la creació d’un grup de treball format per diferents departaments i entitats de l’Ajuntament on Ecologia Urbana hi té una presència destacable a través de la Direcció de Platges de BCASA, la Direcció de Neteja i Gestió de Residus i l’Oficina de canvi climàtic i sostenibilitat que es coordinen amb Seguretat i Prevenció, Agencia de Salut Pública i els Districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, entre d’altres. El grup de treball ha permès identificar i prioritzar diferents mesures en l’àmbit de la regulació dels permisos i llicències, la seguretat ciutadana i la prevenció, la lluita contra les violències masclistes, l’abordatge de conductes les socials de risc i, especialment amb els joves, la neteja i la prevenció de residus, i la comunicació, sensibilització i informació de les persones usuàries. Les mesures acordades es van desenvolupar durant la revetlla del 2022 i se’n va avaluar la seva implementació. El resultat va ser una revetlla que va transcórrer de manera satisfactòria respecte els indicadors analitzats, tenint en compte el context de post-pandèmia, el volum de ciutadania concentrada simultàniament a les platges de la ciutat i la bonança climatològica. El treball preventiu i coordinat del Grup de Treball s’ha valorat molt positivament i s’ha acordat mantenir-lo per consolidar i intensificar algunes accions i consensuar i prioritzar-ne de noves, a través d’un Pla de Treball 2023. Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 73 5. Execució de les Grans Infraestructures del PDISBA: Col·lector de la Diagonal; 3a Fase del Projecte Vila Vila i redacció projecte Fase 2 Diagonal En compliment dels compromisos de la Declaració d’Emergència Climàtica per adaptar el sistema de clavegueram i drenatge als efectes del canvi climàtic, enguany han conclòs les obres de la fase I del nou col·lector de Diagonal, infraestructura clau que s’ha ampliat per 600.000 augmentar en un 70 % la capacitat anual de desguàs de l’eix drenant de l’avinguda i així reduir de forma molt significativa els riscos d’inundació a 500.000 la zona. La infraestructura ha suposat una inversió de 8,8 M. 400.000 El PDISBA és el primer Aquesta ha estat la primera fase de les obres de desdoblament del 300.000 pla de clavegueram i col·lector, actuació recollida al Pla Director Integral de Sanejament de drenatge de Barcelona Barcelona (PDISBA), en el tram que va entre el passeig de Sant Joan i el 200.000 desenvolupat, de forma carrer de Girona, i que posteriorment arribarà fins a la plaça de Francesc transversal, en clau canvi Macià. 100.000 climàtic. Els models predictius de pluja pels escenaris de canvi climàtic considerats 0 en la Pla Clima en l’horitzó 2100 prediuen un increment de la freqüència dels fenòmens torrencials. Aquesta variació en el model de precipitació es concreta en un increment del 17% de la intensitat de la pluja patró. Es a dir, es preveu una menor disponibilitat d’aigua i un l’increment de les inundacions per les pluges torrencials. Aquestes previsions plantegen la necessitat inajornable d’avançar en l’execució de les infraestructures del PDISBA. Tanmateix, aquest 2022 les obres de la Sagrera s’han intensificat i s’han transferit 15 M a Barcelona Sagrera Alta Velocitat per l’inici de la construcció de l’estructura de la 1a Fase del Dipòsit d’Aigües Pluvial situat a la Rambla Prim. Una infraestructura indispensable per poder desenvolupar la transformació prevista a la Sagrera i entorns. Igualment en el 2023 es té previst licitar les obres de la Fase 3 que suposarà una inversió de 21 M durant els propers dos anys, per augmentar la capacitat hidràulica de l’eix de Vilà- Vila. Així es donarà per finalitzada la millora del sistema de drenatge als entorns de l’Avinguda del Paral·lel, la Ronda de Sant Pau i el carrer Vilà-Vilà, amb l’objectiu d’incrementar la capacitat hidràulica de la xarxa drenant davant d’episodis de pluja significatius, mitigant els problemes d’inundacions que es produeixen a la part baixa de la Ciutat Vella i el Poble Sec i preservant la seguretat dels ciutadans i del trànsit. Per a més informació sobre Barcelona Cicle de l’Aigua, SA podeu consultar la seva memòria anual: https://www.bcasa.cat/CAT/Llei_Transparencia.asp 74 Ajuntament de Barcelona Indicadors Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. 1. Evolució mensual del consum d’aigua potable i d’aigua freàtica per serveis municipals (sanejament, neteja urbana, fonts ornamentals i espais verds) (m3) 600.000 500.000 132.978 400.000 92.553 90.875 110.018 1.121.725 300.000 78.090 77.073 86.395 102.748 60.804 3 200.000 90.081 100.238 m d’aigua freàtica 99.871 consumida el 2022 100.000 162.780 292.004 229.578 403.279 296.550 197.607 216.093 100.797 193.409 298.919 349.838 291.633 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes Consum aigua potable Consum aigua freàtica 2. Xarxa clavegueram netejada mensual (km) 180 162 160 140 130 1.153 120 116 106 100 97 99 91 95 80 75 km de clavagueram 64 60 57 60 netejats l’any 2022 40 20 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 3. Xarxa clavegueram inspeccionada mensual o anual 400 367 350 300 250 195 1.986 192 194 200 191 172 161 158 150 126 km de clavagueram 111 inspeccionats 100 85 l’any 2022 50 35 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 75 m3 km km 4. Xarxa clavegueram rehabilitada i de nova construcció 1.600 1.165 3.987 1.400 405 metres de clavagueram 1.200 750 800 rehabilitat 1.000 800 429 300 342 387 600 208 302 125 5.213 400 0 200 metres de nova 242 302 262 203 204 347 259 301 308 401 767 391 construcció 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes Xarxa rehabilitada Xarxa nova construcció 5. Actuacions de manteniment preventiu i correctiu. Fonts ornamentals 8.000 70 180 7.000 134 113 54 71 101 83 79 38 59 160 105 64 6.000 140 5.000 120 4.000 77.757 100 3.000 80 actuacions 2.000 60 durant l’any 2022 40 1.000 6.250 6.247 6.485 6.452 6.523 6.251 20 0 6.223 5.945 6.630 6.225 7.102 6.453 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 0 mes Manteniment preventiu Manteniment correctiu 6. Permisos tramitats d’activitats d’ocupació platges 140 120 119 100 92 80 512 69 60 56 48 permisos 44 40 36 tramitats l’any 2022 30 20 18 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes 76 Ajuntament de Barcelona N.º N.º m 7. Aforament. Temporada de bany 2022 SETEMBRE 690.582 4.994.268 AGOST 989.317 usuaris a les platges de 1.532.146 JULIOL Barcelona entre abril i setembre de 2022 JUNY 1.013.751 MAIG 555.158 ABRIL 213.315 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 8. Tones de matèria en suspensió recollides pels dipòsits i comportes 180 159,1 160 140 133,9 120 535,9 tn 100 80 de contaminació 55,6 60 50,6 evitada al mar 40 29,4 i als rius 21,5 30,9 20 14,8 19,7 20,1 0,3 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 mes Memòria Anual Medi Ambient i Serveis Urbans 2022. Àrea d’Ecologia Urbana 77 tn Copyright: Títol: Hi han participat: ©2023 Ajuntament de Barcelona Memòria Anual 2022 Jordi Abad Morejon Medi Ambient i Serveis Urbans. Helena Barracó Àrea d’Ecologia Urbana Anna Cardellach Daniel Carulla Edició: Cristina Castells Reconeixement - NoComercial - Gerència de Medi Ambient Roberto Chico SenseObraDerivada (BY-NC-ND): i Serveis Urbans Marta Cuixart No es permet un ús comercial Elena Forcada de l’obra original ni la generació Gerent: Lis Francés d’obres derivades (copyright) per Frederic Ximeno i Roca Sílvia Franco altres persones que no siguin les Ana Cris Gilaberte propietàries dels drets. Coordinació: Muriel Gimenez Sandra Gutiérrez Pilar Gonzalo Imprès en paper 100% reciclat. Cristina Muñoz Joan Guitart Àurea Plumed Francesc Jiménez Les emissions del C02 associades Montse Rivero Andrea Lara a la publicació d’aquest document Ester López s’han compensat a través del Redacció de continguts, Izaskun Martí projecte: maquetació i impressió: Amèlia Mateos de la Higuera Both, People & Comms Manuel Molina GE TEOBALDO CERAMIC PROJECT T +34 933 182 650 Momentum Proyecto de sustitución de P. Francesc Maciá, 5 entresòl Francisco Moran combustibles fosiles por biomasa 08021 Barcelona Marc Ruhí Paudalho, Estat de Pernmbuco Sergio Vallverde (Brasil) Fotografi es: Carlos Vázquez Ajuntament de Barcelona Irma Ventayol Cristina Vila Memòria Anual 2022 Memòria Anual Medi Ambient Març 2023 i Serveis Urbans. Àrea d’Ecologia Urbana