RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES 
 
QUEIXA RELATIVA AL DRET A UNA BONA ADMINISTRACIÓ 
 (GESTIÓ I RECAPTACIÓ) 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 4 d’octubre de 2021, el ciutadà, en nom i representació d’una altra ciutadana, 
va presentar una queixa en aquesta Sindicatura en què exposava el següent:  
 
- Durant l’any 2021, havia presentat diferents escrits i recursos a sancions per 
indisciplina viària que, segons indicava, no havien estat notificats correctament. 
Concretament:  
 
 11 de març de 2021: escrit presentat per correu postal certificat. 
 12 de març de 2011: instància al registre de l’IMH. 
 28 de maig de 2021: escrit presentat per correu postal certificat. 
 31 de maig de 2021: escrit presentat per correu postal certificat. 
 7 de juliol de 2021: escrit presentat per correu postal certificat. 
 14 de juliol de 2021: instància al registre de l’IMH. 
 4 d’agost de 2021: instància. 
 
I notificacions relatives als documents següents: 
 
  Diligència d’embargament que comprèn dotze càrrecs corresponents a 
infraccions de l’any 2020. 
  Diligència d’embargament que comprèn vuit càrrecs dels anys 2020 i 2021. 
 
 La titular del vehicle no disposava de carnet de conduir. No era la persona que 
va cometre les infraccions, i les denúncies s’havien d’imposar al promotor de la 
queixa, que actuava en representació de la interessada i alhora era el 
conductor habitual d’aquest vehicle. 
 
 Aquesta darrera circumstància l’havien posat en coneixement de l’Administració 
en diverses ocasions, i havien demanat que constés a efectes de notificacions 
el domicili del promotor de la queixa. 
 
 
 
Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de 
desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. 
Concretament, es relaciona amb l’objectiu 16.6 “Màxima eficàcia i responsabilitat envers la ciutadania”. 
1  
 
 En data de presentació de la queixa, no havia rebut resposta als escrits 
presentats. 
 
 
Actuacions fetes  
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va 
estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els 
principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
 
Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la 
persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a l’Institut Municipal 
d’Hisenda per tal de conèixer les intervencions realitzades en relació amb la queixa 
presentada.  
 
El dia 12 de novembre de 2021, es va sol·licitar a aquest organisme la informació 
necessària per a l’estudi de la queixa.  
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
El dia 22 de febrer de 2022, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. 
L’escrit exposa la tramitació donada als expedients i n’adjunta còpia. 
 
 
CONSIDERACIONS 
 
 
1. La notificació de les sancions 
És doctrina reiterada del Tribunal Constitucional (entre altres, les sentències 157/2007, 
de 2 de juliol; 54/2003, de 24 de març, i 145/2004, de 13 de setembre) que cal garantir 
el dret de defensa i el dret de ser informat de la infracció corresponent en els 
procediments administratius sancionadors, d’acord amb l’article 24 de la Constitució 
espanyola. 
L’exercici d’aquests drets pressuposa notificar degudament a la persona implicada la 
incoació del procediment, perquè només així podrà exercir l’efectiva possibilitat de 
defensa davant la infracció que se li imputa abans que l’Administració prengui una 
decisió definitiva. 
2 
 
 
Per aquesta raó, existeix una constant i reiterada jurisprudència que diu que sempre 
que sigui possible ha de practicar-se la notificació en el domicili de l’interessat i, 
només en darrer terme, recórrer a la notificació edictal. En aquest sentit, és 
exigible a l’Administració una especial diligència perquè garanteixi i possibiliti a la 
ciutadania l’exercici dels seus drets, de la mateixa manera que li exigeix les seves 
obligacions. 
Les notificacions de les denúncies per infracció de trànsit tenen la seva pròpia 
peculiaritat segons l’article 89 i següents del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 
d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles 
de motor i seguretat viària (LSV), que estableix que les denúncies, en principi, s’han de 
lliurar en el mateix acte, és a dir, en mà. Si això no és possible, la notificació es pot fer 
en un moment posterior sempre que concorri alguna de les circumstàncies previstes a 
l’article 89.2 de l’LSV. 
L’article 90 de l’LSV disposa que aquestes notificacions s’han de fer a l’adreça 
electrònica viària i que, si la persona denunciada no en té, s’han de fer al 
domicili que hagi indicat en el procediment i, si no n’hi ha, al domicili que consti 
als registres de l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit. 
El punt 3 d’aquest article, en relació amb el supòsit que la notificació es faci arribar al 
domicili de la persona interessada, disposa que, si no hi és i ningú no se’n fa càrrec, 
s’ha de deixar constància d’aquesta circumstància en el procediment sancionador, 
juntament amb el dia i l’hora en què es va intentar, i s’ha de tornar a fer en els tres dies 
següents. Si tampoc no és possible el lliurament, s’ha de donar per acomplert el tràmit 
i s’ha de publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Transcorregut el període de vint 
dies naturals des de la publicació de l’anunci de notificació al BOE, s’entén que 
aquesta notificació ha estat feta i es dona per acomplert el tràmit. 
L’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) informa que, en vista de les instàncies 
presentades, s’ha dut a terme una revisió de tots els expedients sancionadors incoats 
per multes de trànsit contra el vehicle, imposades a nom de la interessada, i s’ha 
constatat que les notificacions de les denúncies relatives a alguns expedients 
sancionadors es van practicar de conformitat amb el que preveu la Llei de seguretat 
viària, al domicili de Balaguer, que era el domicili de la persona titular que constava a 
la base de dades de la DGT en el moment de la comissió de les infraccions. 
El resultat de les notificacions practicades únicament va ser “desconegut”. Per tant, 
hauria estat procedent dur a terme un segon intent de notificació en una altra adreça 
coneguda, i això no es va produir. Per aquest motiu, les notificacions esmentades 
s’han considerat defectuoses, motiu pel qual és procedent l’anul·lació de 23 
expedients sancionadors i la devolució dels imports embargats indegudament amb els 
interessos de demora que puguin correspondre.  
3 
 
 
En canvi, als altres 8 expedients sancionadors, les notificacions de les denúncies es 
van practicar correctament. En aquests, la notificació es va efectuar en un primer intent 
al mateix domicili i, en resultar “desconegut”, es va intentar a un altre domicili de 
Barcelona, que era el domicili fiscal del vehicle i que coincidia amb l’adreça 
d’empadronament de la titular en el moment de les notificacions. Aquestes les va 
rebre, en quasi tots els casos, el conserge, que va signar els justificants de recepció. 
Respecte a altres dos expedients sancionadors, es van intentar notificar 
infructuosament al domicili esmentat de Balaguer, amb resultat “desconegut”, però poc 
després, en data 8 de novembre de 2018, es van notificar al promotor de la queixa en 
qualitat d’autoritzat, presencialment a l’Institut Municipal d’Hisenda. En el supòsit de 
l’expedient restant, la denúncia es va notificar directament i en aquell mateix acte al 
promotor de la queixa. 
Segons la informació aportada per l’Institut Municipal d'Hisenda, i una vegada analitzat 
l'expedient i les evidències de notificacions, hem de concloure que, als expedients que 
no han estat anul·lats, no s’observa cap irregularitat en les notificacions 
practicades. 
Respecte de la informació rebuda per l’IMH, i en vista dels expedients, la Sindicatura 
de Greuges de Barcelona volem fer palès que, d’acord amb l’LSV i amb la lògica més 
elemental, els conductors dels vehicles estan obligats, entre altres, a respectar els 
límits de velocitat i les restriccions de circulació derivades de l’aplicació dels protocols 
davant episodis de contaminació i de les zones de baixes emissions. En aquest sentit, 
des d’aquesta institució considerem que la convivència ciutadana comporta drets i 
obligacions, i esdevé imprescindible que la seguretat viària estigui en un primer pla i 
sigui una responsabilitat compartida entre la ciutadania i l’Administració.  
No podem perdre de vista l’impacte que pot tenir en el conjunt de la ciutadania el fet de 
no respectar les obligacions viàries. De fet, un dels objectes de l’LSV és establir les 
normes de circulació per als vehicles a les vies d’utilització general, atenent raons de 
seguretat viària. El fet de no respectar les normes de circulació és una acció 
únicament imputable a la persona conductora del vehicle. Per tant, davant la 
manca de cura mínima exigible, la situació s’ha de resoldre necessàriament amb la 
imposició de sancions. 
 
2. El procediment de constrenyiment i embargament 
L’article 110 de l’LSV disposa que, vençut el termini d’ingrés en període voluntari, 
sense haver-se efectuat el pagament de les sancions, s’inicia el procediment de 
constrenyiment perquè s’executi.  
4 
 
 
El procediment de constrenyiment es regula a la Llei 58/2003, de 17 de desembre, 
general tributària (LGT, article 167 i següents), i al Reial decret 939/2005, de 29 de 
juliol, pel qual s'aprova el Reglament general de recaptació (article 70 i següents). 
L’article 160 de l’LGT defineix la recaptació com l’exercici de les funcions 
administratives conduents al cobrament dels deutes tributaris, que es pot fer en 
període voluntari, o en període executiu, mitjançant el pagament o compliment 
espontani de l’obligat tributari o, si no n’hi ha, a través del procediment administratiu de 
constrenyiment. 
De conformitat amb el que disposa l’article 167.1 de l’LGT, el procediment de 
constrenyiment s’inicia mitjançant una provisió notificada a l’obligat tributari en què cal 
identificar el deute pendent i els recàrrecs corresponents (article 28 de l’LGT). En el 
mateix acte se li requerirà que efectuï el pagament i se l’advertirà que, si no es paga el 
deute dins el termini atorgat d’acord amb l’article 62.5 de l’LGT, es procedirà a 
l’embargament dels seus béns. 
L’article 167.3 de l’LGT disposa que contra la provisió de constrenyiment únicament 
són admissibles: 
a) Extinció total del deute o prescripció del dret a exigir el pagament. 
b) Sol·licitud d'ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari i altres 
causes 
de suspensió del procediment de recaptació. 
c) Falta de notificació de la liquidació. 
d) Anul·lació de la liquidació. 
e) Error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment que impedeixi la 
identificació del deutor o del deute constret. 
 
Quant als motius d’oposició contra les diligències d’embargament, l'article 170.3 de 
l’LGT disposa que només són oposables uns motius taxats, i no cap altre (com podria 
ser algun aspecte del procediment sancionador). Són els següents: 
a) extinció del deute o prescripció del dret a exigir el pagament, 
b) manca de notificació de la provisió de constrenyiment, 
c) incompliment de les normes reguladores de l’embargament,  
d) suspensió del procediment de recaptació. 
 
El règim de notificacions en període executiu està regulat als articles 109 a 112 de 
l’LGT. 
5 
 
 
L’article 112 disposa que quan no sigui possible efectuar la notificació a l’interessat o 
al seu representant per causes no imputables a l’Administració tributària i, havent-ho 
intentat almenys dues vegades al domicili fiscal, o al que hagi designat la persona 
interessada, si es tracta d’un procediment iniciat a sol·licitud seva, s’han de fer constar 
a l’expedient les circumstàncies dels intents de notificació. És suficient un sol intent 
quan el destinatari consti com a desconegut al domicili o lloc esmentat.  
Quan l’intent és infructuós s’ha de citar l’interessat o el seu representant per ser 
notificat per compareixença per mitjà d’anuncis que s’han de publicar al Butlletí Oficial 
de l’Estat, perquè comparegui davant les oficines municipals en un termini de 15 dies, 
comptats des del següent a la publicació de l’anunci. Si transcorregut aquest termini no 
compareix, la notificació s’entén com a practicada.  
En el cas objecte de supervisió, es constata que tant el procediment de 
constrenyiment com els embargaments efectuats, s’han fet donant compliment a 
les disposicions aplicables i, en conseqüència, no s’ha produït cap indefensió al 
promotor de la queixa. 
Ell, tant en el seu escrit com en les diverses instàncies presentades, al·lega, com a 
motiu d’anul·lació de les sancions, que la interessada no podia ser la destinatària de 
les sancions, atès que era ell (que també actua com a representant), el conductor 
habitual del vehicle i responsable de les infraccions. 
A la documentació aportada pel promotor de la queixa a la Sindicatura figura un escrit 
de data 22 de juny de 2018, en què la senyora indicava que el conductor habitual del 
vehicle era ell i, designava com a adreça de notificacions un domicili de Barcelona. 
Entenem que aquest escrit es refereix a expedients sobre les notificacions dels quals, 
ja ens hem pronunciat a l’apartat primer d’aquesta resolució. 
En aquest punt convé recordar que l’article 11 de l’LSV regula les obligacions del titular 
del vehicle i conductor habitual.  
Així, l’apartat primer d’aquest article diu que el titular d’un vehicle té les obligacions 
següents: 
a) Facilitar a l’Administració la identificació del conductor del vehicle en el moment de 
cometre’s una infracció. Les dades facilitades han d’incloure el número del permís o 
llicència de conducció que en permeti la identificació al Registre de conductors i 
infractors de l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit. 
b) Impedir que el vehicle sigui conduït per algú que no hagi obtingut mai el permís o la 
llicència de conducció corresponent. 
6 
 
 
L’apartat segon disposa que el titular del vehicle pot comunicar al Registre de vehicles 
de l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit la identitat del conductor 
habitual d’aquest. En aquest supòsit, el titular queda exonerat de les obligacions 
anteriors, que es traslladen al conductor habitual. 
D’altra banda, l’article 60.1 de l’LSV estableix que  
el titular d’un permís o llicència de conducció o del permís de circulació d’un vehicle ha 
de comunicar als registres de l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit el 
seu domicili. El domicili s’utilitza per fer-hi les notificacions respecte de totes les 
autoritzacions de què disposi. A aquests efectes, els ajuntaments i l’Agència Estatal 
d’Administració Tributària han de comunicar a l’organisme autònom Prefectura Central 
de Trànsit els nous domicilis de què tinguin constància. 
En aquesta línia, l’article 90.1 de l’LSV indica que les administracions amb 
competències sancionadores en matèria de trànsit han de notificar les denúncies que 
no es lliurin a l’acte i les altres notificacions a què doni lloc el procediment sancionador 
a l’adreça electrònica viària (AEV). En cas que el denunciat no la tingui, la notificació 
s’ha de fer al domicili que s’hagi indicat expressament per al procediment i, si de cas hi 
manca, al domicili que consti als registres de l’organisme autònom Prefectura Central 
de Trànsit. 
Amb relació a la modificació de la direcció de notificacions, l’article 10 del Reial decret 
818/2009, de 8 de maig, que aprova el reglament general de conductors, estableix que 
qualsevol variació de les dades que figuren al permís o llicència de conducció, així 
com la del domicili del seu titular, ha de ser comunicada per aquest dins el termini de 
15 dies comptats des de la data en què es produeixi, a la Prefectura Provincial de 
Trànsit. 
Per tant, perquè les sancions li arribessin a l’adreça que indicava, l’hauria d’haver 
modificat a la DGT. Aquest tràmit, tal com indica encertadament l’IMH, no es va fer fins 
al 4 de novembre de 2021, moment en què el ciutadà va passar a ser titular del 
vehicle. 
Per tant, aquesta al·legació no pot prosperar. 
 
3. Quant a la manca de resposta 
Un cop s’ha produït un acte administratiu a través del procediment corresponent, 
l’ordenament jurídic reconeix als destinataris de l’acte la possibilitat d’impugnar-lo 
davant la mateixa administració pública que ha dictat l’acte (o, si escau i ho estima 
7 
 
 
convenient, impugnar-lo davant els tribunals de la jurisdicció contenciosa 
administrativa). 
Els recursos administratius són actes mitjançant els quals se sol·licita la revocació o la 
reforma d’un acte administratiu previ, i esdevenen una garantia de la ciutadania davant 
l’actuació administrativa. 
La persona promotora de la queixa, des del març del 2021 ha presentat onze escrits 
davant l’IMH contra les provisions de constrenyiment i les diligències d’embargament 
indicades a l’inici. 
En primer lloc, val a dir que la interposició dels recursos no suspèn l’execució dels 
actes impugnats ni de les sancions (art. 96 de l’LSV). En segon lloc, i com ja hem 
argumentat als apartats precedents, es constata que l’IMH, en tot el procediment 
administratiu sancionador dels expedients no anul·lats, ha donat compliment al 
procediment notificador legalment establert. 
Tanmateix, volem recordar que l’article 46 de la Llei 1/2006, de 13 de març, de règim 
especial del municipi de Barcelona, regula el recurs d’alçada davant l’alcaldia contra 
els actes d’aplicació dels tributs i ingressos de dret públic (com són les multes i 
sancions), al qual resulta aplicable el règim del recurs de reposició de l’article 14 del 
Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 
reguladora de les hisendes locals (TRLRHL). 
L’article 14.2.l de la norma esmentada disposa que aquest recurs s’ha de resoldre en 
el termini d’un mes comptat des de l’endemà de la seva presentació. 
L’IMH, en data 7 de gener de 2022, va emetre una proposta de resolució de totes les 
instàncies acumulades en sentit parcialment estimatori.  
Doncs bé, tenint en compte que s’han acumulat les instàncies presentades pel ciutadà, 
que la darrera d’elles és de data 1 d’octubre de 2021 i que la data de la proposta de 
resolució és de 7 de gener de 2022, hem de concloure que el termini per resoldre i 
notificar ha estat raonable.  
Aquesta Sindicatura no desconeix el gran volum d’expedients sancionadors que 
tramita l’IMH i, malgrat les mesures per a la millora contínua que es van implementant 
progressivament en els àmbits organitzatiu i tecnològic, en determinades ocasions no 
és possible complir els terminis establerts per la normativa. És per això que l’IMH 
revisa constantment els seus processos, per tal de reduir els terminis de resolució. 
El principi de bona administració i l’eficàcia dels serveis públics es recullen a l’article 
41 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea, als articles 9.3 i 103 de la 
Constitució espanyola, i a l’article 3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del règim jurídic 
8 
 
 
del sector públic administratiu comú. Aquests drets impliquen disposar d’una 
administració que presti el màxim nombre de serveis amb els millors estàndards de 
qualitat, respectant els drets i interessos legítims de la ciutadania, i que sigui capaç de 
resoldre els problemes de manera àgil i eficaç.  
 
Així mateix, la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, aprovada 
l’any 2000, esmenta en l’article XXIII, amb referència a l’eficàcia dels serveis públics 
com a indicatiu d’una bona administració, que les autoritats locals han de garantir 
l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats de les persones 
usuàries. 
DECISIÓ  
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el 
reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes 
aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda 
ha estat ajustada a dret. 
 
 
9