Com combatre l’edatisme 
vers les persones grans
De la teoria a la pràctica
Guia Departament de Promoció 
Maig 2023 de les Persones Grans. 
Direcció de Serveis 
d’Infància, Joventut i 
Persones Grans. Àrea de 
Drets Socials, Justícia 
Global, Feminismes i 
LGTBI
Sumari
1. Introducció 4
1.1 Contingut 4
1.2 Com sorgeix la necessitat d’elaborar aquest document 4
1.3 A qui es dirigeix 5
2. Envelliment 8
2.1 Concepte i evolució de l’envelliment 8
2.2 La importància de la diversitat en l’envelliment 9
3. L’edatisme en les persones grans 11
3.1 Marc conceptual 11
3.1.1 La comparació social 11
3.1.2 La identitat social 11
3.1.3 El concepte de l’edatisme: com i quan sorgeix 12
3.1.4 Com es formen els estereotips i les discriminacions socials? 13
3.1.5 Tipus d’edatismes i efectes 14
3.1.6 Què són els microedatismes? 14
3.1.7 La discriminació pot ser intencionada o no intencionada 15
3.2 Estereotips i relats per combatre l’edatisme que afecta les persones grans 16
3.2.1 Convencionalismes socials cap a les persones grans 19
3.2.2 Salut i les persones grans 21
3.2.3 Estil de vida de les persones grans 22
3.2.4 Desenvolupament cognitiu de les persones grans 25
3.2.5 Desenvolupament emocional de les persones grans 26
3.3 Terminologia emprada per anomenar les persones amb 65 o més anys 29
3.4 Reflexions finals 30
4. Què fa la ciutat de Barcelona per combatre l’edatisme 32
4.1 Recull d’iniciatives per combatre l’edatisme vers les persones grans 32
4.1.1 Serveis 32
4.1.2 Projectes 32
4.1.3 Programes 33
4.1.4 Òrgans i espais de participació 33
4.1.5 Equipaments 33
4.1.6 Formació 33
4.1.7 Campanyes de comunicació 34
5. Per saber-ne més 36
5.1 Documentació 36
5.1.1 Guies per combatre l’edatisme 38
2
1
INTRODUCCIÓ
12 Introducció
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de 
les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i 
recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
SomSeniors és una associació sense ànim de lucre que va néixer amb la finalitat de 
combatre la discriminació associada a les persones de més de 65 anys. Es fonamenta en 
la necessitat d’un canvi de paradigma i vol considerar les persones grans no des de les 
pèrdues i limitacions, sinó des de les oportunitats de desenvolupament personal en una 
societat més inclusiva.
1.1 Contingut
Aquest document ofereix un marc teòric sobre què és l’envelliment i com ha evolucionat, 
com sorgeix el concepte d’edatisme i quins efectes té en les persones grans que el pateixen, 
què són els microedatismes i quins estereotips estan associats a les persones a mida que 
compleixen anys.
També ofereix uns exemples pràctics de creences i comportaments que cal evitar i d’altres 
que caldria fomentar.
Per últim, també es fa un recull de la terminologia que s’utilitza per referir-se a les persones 
grans i fa palesa la necessitat d’adoptar nous termes per referir-nos a un grup d’edat tan 
heterogeni com és el de les persones grans.
1.2 Com sorgeix la necessitat d’elaborar aquest document
Durant el passat any 2021, SomSeniors va dur a terme, amb la col·laboració del Departament 
de Promoció de les Persones Grans de l’Ajuntament de Barcelona, una investigació 
qualitativa en relació amb la Prospectiva de l’Envelliment: Una nova mirada al segment de 
les persones grans actives i saludables. La podeu trobar de manera gratuïta al seu web: 
https://www.somseniors.com/contingut-difusio-gratuita
4 Ajuntament de Barcelona
La investigació parteix de la base que les persones amb 65 o més anys componen un 
segment de població que presenta un alt grau de diversitat que no sempre és reconeguda 
i respectada, desencadenant situacions de discriminació per raons d’edat que pateixen les 
persones a mesura que van sumant anys.
L’estudi també apunta que les discriminacions sovint es produeixen de manera no 
intencionada i són degudes a les valoracions negatives associades al procés d’envellir. La 
invisibilitat d’aquests estigmes pot conduir a situacions de marginació i de maltractament 
de les persones pel fet de ser grans.
Finalment la investigació assenyala que és imprescindible donar resposta a les noves i 
diverses maneres de fer-se gran i corrobora el fet que, per poder canviar la mirada vers 
l’envelliment, calen actuacions a diferents nivells professionals (administracions, entitats, 
mitjans de comunicació i empreses) per, posteriorment, sensibilitzar a tota la ciutadania.
A la investigació hi van participar, d’una banda, professionals dedicats a l’àmbit de 
l’envelliment actiu i saludable (anomenats experts-expertes) i, de l’altra, persones de 55 a 
75 anys residents a Barcelona, amb representació d’homes i dones, de diferents barris de 
la ciutat, amb un estat de salut bo o acceptable.
Una part força interessant de l’estudi és el recull que es fa de com entenen l’envelliment els 
i les professionals i les persones grans.
Experts i expertes s’adonen que prima la mirada assistencialista vers les persones grans, 
“...mirem a la gent gran com si tothom tingués problemes...”. Fins i tot, predominen els 
serveis assistencials o sociosanitaris en tots els itineraris vinculats amb les persones grans, 
la qual cosa condiciona les intervencions professionals, decidint què volen. “...ajudem o 
acompanyem a les persones grans, des d’una posició superior...”. Afirmen que és necessari 
un canvi de mentalitat.
En canvi, per a les persones grans l’envelliment suposa entrar en una etapa vital on es 
produeixen canvis i transformacions, amb una dicotomia de significats, “les dues cares 
d’una moneda”. D’una banda, destaquen els desavantatges que comporta el pas dels 
anys, com ara l’augment de dolències (apareixen les àlgies associades a ossos, músculs, 
nervis, articulacions, etcètera) encara que també elogien les bondats de fer-se gran, com 
ara disposar de més temps lliure per dedicar-se a les activitats que els agraden.
De totes aquestes reflexions sorgeix la idea de fer un document per combatre la discriminació 
que pateixen les persones a mesura que compleixen anys.
1.3 A qui es dirigeix
A la societat actual impera una imatge social de la vellesa estereotipada que no s’ajusta a 
la realitat, i que es manifesta en totes les àrees, tant en les actituds dels individus, com en 
les institucionals, els mitjans de comunicació i les empreses. 
Per aquest motiu aquest document va dirigit principalment al món professional, concretament 
a tres grups d’interès (institucions, mitjans de comunicació i empreses) que influeixen 
en la creació de realitats, impactant directament en el comportament de les persones i 
promovent una manera determinada d’entendre l’envelliment.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 5
Les 
administracions Els mitjans de 
Les empreses
públiques i les comunicació
entitats
ja que sense ser-ne atès que fomenten perquè amb les 
conscients es tracta tot els estereotips i no seves estratègies de 
el segment de persones reflecteixen la diversitat màrqueting i la publicitat 
amb més de 65 anys de de les situacions vitals potencien una imatge 
manera homogènia, com de les persones amb 65 irreal de les persones 
si tothom fos igual. o més anys. sempre joves, negant 
l’envelliment.
Tanmateix, en última instància aquest document també va dirigit a la ciutadania en general, 
ja que també s’ha de sensibilitzar respecte a què significa l’envelliment i com cal actuar per 
evitar caure en l’edatisme vers les persones grans.
6 Ajuntament de Barcelona
2
ENVELLIMENT
2 Envelliment
2.1 Concepte i evolució de l’envelliment
Hem d’entendre l’envelliment com una evolució natural de les persones, no com un 
procés limitador. L’envelliment és un procés dinàmic i multifactorial, que té conseqüències 
econòmiques, socials i polítiques.
La vellesa és una de les etapes de la vida: la darrera, en què l’ésser humà ha arribat a la 
maduresa amb una gran quantitat d’experiències adquirides durant els diferents moments 
viscuts. La vellesa és l’etapa de la vida en què els símptomes de l’envelliment es van fent 
evidents. 
Atès que l’esperança de vida està augmentant, també es fa necessari incorporar en el 
discurs el concepte de la longevitat, entesa com la màxima durada possible de la vida 
humana. Sabem que la longevitat està relacionada directament amb la salut, perquè no es 
tracta només de viure molts anys, sinó de viure més anys de manera saludable.
Viure més no implica “ser grans durant més temps”, com s’acostuma a pensar, sinó tot al 
contrari, ja que la longevitat ens permet gaudir de diverses etapes dins de l’envelliment, 
la longevitat ha d’anar acompanyada de la construcció d’un imaginari social positiu de 
l’envelliment.
En l’àmbit europeu, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha abordat l’envelliment des 
dels anys noranta a través de la promoció de mesures adreçades a difondre l’envelliment 
actiu i saludable.
Quan parlem de l’envelliment es distingeixen els models europeus que parlen de l’envelliment 
actiu i saludable (en que l’OMS fa referència als estudis de Rocío Fernández-Ballesteros, 
Psicología de la Vejez, 2005) i els models nord-americans que parlen d’envelliment amb 
èxit. Recentment s’han començat a difondre els nous models amb enfocaments holístics, 
més universals i més inclusius.
Destaquen les aportacions de John Wallis Rowe i Robert Louis Kahn en el seu llibre 
Envelliment amb èxit (Successful Aging, 1998), pel seu model amb tres trajectòries vitals 
o tres tipus d’envelliment:
• Envelliment normal són els canvis graduals que es produeixen de manera inevitable 
amb el pas del temps, els diversos deterioraments associats a l’edat.
8 Ajuntament de Barcelona
• Envelliment patològic, quan alguna malaltia modifica l’envelliment.
• Envelliment òptim, satisfactori, amb un bon funcionament cognitiu i funcional i una 
baixa probabilitat de malaltia o discapacitat, que permet una implicació activa amb 
la vida.
2.2 La importància de la diversitat en l’envelliment
“Envellir és un llarg procés d’extraordinària variabilitat interpersonal: es 
podria dir que hi ha tantes maneres d’envellir com persones.” 
Rocío Fernández Ballesteros - Psicología de la vejez (1999)
El criteri utilitzat per catalogar una persona com a gran és simplement una qüestió 
cronològica, és a dir, assolir una edat determinada. Aquesta concepció no té en compte 
la situació de cada persona, la realitat, les vivències, les emocions, ni tan sols les seves 
capacitats. 
El resultat és l’homogeneïtzació d’un conjunt de persones, negant-ne la diversitat i les 
necessitats reals i heterogènies.
El primer intent de reconèixer la diversitat de l’envelliment el va fer l’OMS l’any 2002 en el 
marc de la Segona Assemblea Mundial de les Nacions Unides sobre l’Envelliment. Es va 
acordar impulsar una estratègia de l’envelliment actiu, definit com el procés d’optimització 
de les oportunitats de salut, participació i seguretat, amb la finalitat de millorar la qualitat de 
vida de les persones a mesura que envelleixen. 
Aquest concepte d’envelliment actiu parteix del reconeixement de les persones a 
desenvolupar el seu potencial de benestar físic, social i mental i també de la capacitat de 
participar en la societat d’acord amb les seves necessitats, desitjos i capacitats, mentre que 
se’ls proporciona protecció, seguretat i cures adequades quan necessitin assistència.
Les persones grans són un segment de població molt heterogeni i cal posar de manifest la 
diversitat de persones de 65 o més anys. 
Acceptar l’àmplia heterogeneïtat de persones grans, exigeix estar atent/a i vigilar per a no 
fer una descripció generalista o una descripció única, com si tothom fos igual, sinó que cal 
donar diferents respostes segons les necessitats de cada perfil. 
Actualment hi ha un repertori més variat de maneres d’envellir, a causa dels diferents estils de 
vida, variables socioeconòmiques, culturals, de relacions, de salut, d’autonomia personal, 
etcètera, la qual cosa comporta diferents necessitats i desitjos, una àmplia diversitat de 
maneres d’envellir.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 9
3
L’EDATISME EN
LES PERSONES
GRANS
3 L’edatisme en les 
persones grans
3.1 Marc conceptual
El marc conceptual tractat en aquest apartat aborda els conceptes de comparació i identitat 
social amb aportacions des de la psicologia social.
3.1.1 La comparació social
La teoria de la comparació social de Leon Festinger (Una teoria dels processos de comparació 
social, 1954), ens parla de com construïm el concepte que tenim de nosaltres mateixos/es, 
afirmant que l’autoconcepte es veu afectat per les comparacions.
Festinger sostenia que constantment ens estem comparant amb els/les altres, establint 
un bon o mal concepte de nosaltres, en relació amb el que veiem o percebem de la resta 
de persones. La nostra percepció de les nostres habilitats són una barreja entre allò que 
realment sabem fer i allò que creiem que som.
El nostre autoconcepte va lligat directament amb el que la resta pensa de nosaltres; el que 
nosaltres percebem dels altres ho fem servir com un estàndard de què està bé o malament. 
Per descomptat que l’autoconcepte canvia en funció del context on ens trobem. En funció 
de com percebem certes característiques, com a positives o negatives, la visió de nosaltres 
mateixos serà, conseqüentment més favorable o desfavorable.
3.1.2 La identitat social
Les teories de la identitat social tenen les seves arrels en la feina duta a terme per Henry 
Tajfel a la dècada dels cinquanta; explica que la identitat social passa per tres fases:
Fase de categorització. Tendim a categoritzar les persones i a nosaltres mateixos/es 
en grups de pertinença. Quan coneixem algú ens en fem una “idea”, etiquetem aquesta 
persona i la classifiquem tractant de pronosticar el seu comportament segons el grup que 
li hem assignat.
Fase d’identificació social. Quan ens identifiquem amb un grup concret, intentem actuar 
d’una manera coherent amb els valors d’aquest grup (endogrup). Això ens aporta estabilitat 
i fa que el nostre concepte de nosaltres mateixos/es sigui positiu.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 11
Fase de comparació social. Ja identificats amb un grup concret, tendim a qualificar 
negativament els membres de grups diferents (exogrup). El fet de comparar-nos amb altres, 
ens fa tenir una consciència de grup més forta i fa que la nostra autoestima incrementi, 
encara que sigui a costa dels altres.
La identificació amb un grup és important per a la nostra sensació de pertinença i seguretat, 
però ens pot portar a crear prejudicis cap a les persones que no pertanyen al nostre grup. 
Això dona lloc a la discriminació. 
3.1.3 El concepte de l’edatisme: com i quan sorgeix
Robert Butler ha passat a la història com el forjador del terme edatisme (ageism en la versió 
anglesa). 
El 1969, Butler va encunyar el terme edatisme (és a dir, discriminació per edat) per descriure 
el procés d’elaboració d’estereotips i discriminació contra les persones, pel fet de ser grans. 
“No hi havia un terme per a explicar aquest prejudici, així que de manera anàloga als termes 
sexisme i racisme, podríem usar un nou terme, al qual vaig anomenar edatisme”
Segons Butler, l’edatisme inclou tres aspectes principals: 
1. Les actituds i prejudicis cap al procés d’envelliment i la vellesa. 
2. Les pràctiques discriminatòries. 
3. Les polítiques institucionals que perpetuen uns certs estereotips sobre les persones 
grans.
PER SABER-NE MÉS
La visió de Robert Butler va sorgir a la seva infància. Butler va néixer 
a Nova York el 21 de gener de 1927.
Va estudiar a la Universitat de Columbia. Mentre estudiava Medicina, 
es va sorprendre per l’actitud despectiva del professorat cap 
a les persones grans i les seves malalties, els etiquetaven com a 
“crocks” (càntirs) per creure que eren fràgils i per la forma en què 
se’ls posava el cos. “Vaig créixer amb els meus avis i els comentaris 
dels meus professors em van semblar irrespectuosos”. Aquestes 
actituds discriminatòries que va trobar a l’escola de medicina i en la 
societat van despertar el seu interès per la geriatria.
Quan estava fent la residència al St. Luke’s Hospital va tenir molts pacients grans i es va 
adonar que no l’havien preparat i no sabia com tractar-los. Va començar a investigar sobre 
l’envelliment.
En la seva recerca va trobar que molts dels símptomes que s’atribuïen a l’envelliment no es 
devien a l’envelliment, sinó a les malalties que patia la gent gran. Es tractava l’envelliment com 
una malaltia, en lloc d’una etapa de la vida en la qual la malaltia pot aparèixer. L’envelliment 
pot ser un factor de risc per a malalties com Alzheimer, diabetis, osteoporosi, etcètera, 
però no n’és la causa. Això va representar un gran avenç en la manera d’entendre el procés 
d’envellir. Butler va establir les bases per a futurs estudis sobre l’envelliment saludable.
12 Ajuntament de Barcelona
3.1.4 Com es formen els estereotips i les discriminacions socials?
L’edatisme és un comportament inadequat envers altres persones o un/a mateix/a, en 
funció de l’edat. Els estereotips socials comprenen tres nivells (Theodor Adorno, 1950):
Com pensem Què sentim Com actuem
els estereotips els prejudicis la discriminació
Els estereotips són idees Els prejudicis són avaluacions La discriminació social ens fa 
simplificades i esbiaixades negatives preconcebudes comportar-nos marginant altres 
sobre les característiques d’un sense corroborar la informació. persones.
grup de persones. Són valoracions crítiques Es produeix quan es tracta 
Se simplifica la realitat, que s’emeten de manera de manera desigual o inferior 
ignorant la diversitat de les anticipada, per la qual cosa a algú per pertànyer a un 
persones. els prejudicis acostumen a grup diferent o per tenir unes 
Els estereotips formen part ser automàtics i inconscients, característiques diferents a les 
d’un procés d’aprenentatge condicionats per les pròpies pròpies o les que un/a mateix/a 
social, són categories creences i experiències valora com a adequades.
compartides socialment. viscudes.
Els prejudicis ens fan 
reaccionar de manera 
desconfiada i hostil cap al que 
sentim o percebem, com si fos 
una amenaça (sense ser-ho).
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 13
3.1.5 Tipus d’edatismes i efectes
L’edatisme pot ser institucional, interpersonal o autoinfligit.
L’edatisme institucional es refereix a les lleis, regles, normes socials, polítiques i pràctiques 
de les institucions que restringeixen injustament les oportunitats i perjudiquen les persones 
per raó de la seva edat.
L’edatisme interpersonal sorgeix de les interaccions entre dues o més persones.
L’edatisme autoinfligit es produeix quan s’interioritza l’edatisme i es gira contra un/a 
mateix/a. 
L’edatisme té conseqüències greus i de gran rellevància per a la salut, el benestar i els drets 
de les persones (OMS, The global report on ageism, 2021).
En el cas de les persones grans, l’edatisme s’associa a una esperança de vida inferior, 
una salut física i mental més deficient, una recuperació més lenta de la discapacitat i 
un deteriorament cognitiu. L’edatisme redueix la qualitat de vida de les persones grans, 
augmenta el seu aïllament social i la soledat, restringeix la seva capacitat d’expressar-se, 
provoca uns nivells d’autonomia més baixos i pot augmentar el risc de violència i abús vers 
les persones grans.
L’edatisme també contribueix a la pobresa i la inseguretat econòmica de les persones 
durant la vellesa i recentment s’ha demostrat que té un cost per a la societat de milers de 
milions d’euros destinats a apaivagar-ne els efectes.
En últim lloc, cal destacar que l’edatisme també perpetua les creences estereotipades vers 
l’envelliment, provocant que les persones grans deixin de tenir presència i representació en 
els mitjans de comunicació i activitats públiques, la qual cosa genera una invisibilització i 
una manca de participació en la presa de decisions.
3.1.6 Què són els microedatismes?
El microedatisme és l’edatisme normalitzat socialment. Així, es consideren microedatismes 
tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i els actes que contribueixen 
a la discriminació per raó d’edat vers les persones grans en la vida quotidiana. A diferència 
d’altres formes de discriminació que poden ser condemnades socialment i denunciades 
habitualment, aquestes pràctiques són més subtils i fomenten la discriminació vers les 
persones grans d’una manera legítima dins de l’entorn social.
El terme microedatisme prové del concepte de micromasclismes del psiquiatre i 
psicoterapeuta Luis Bonino Méndez (1991).
El microedatisme es refereix a l’edatisme socialment acceptat o que passa desapercebut.
Vegem alguns exemples de microedatismes, tant pel que fa a expressions socialment 
acceptades com a aquells petits actes que passen desapercebuts i fins i tot es normalitzen 
en el dia a dia.
14 Ajuntament de Barcelona
Expressions que reflecteixen microedatismes:
• Anomenar avis/àvies sense tenir aquest rol familiar.
• Per l’edat que tens estàs molt bé.
• T’estàs fent gran, tot el dia t’estàs queixant.
• No entenc les presses de les persones grans, si no tenen res a fer.
Petits actes que són microedatismes:
• Estar a la cua d’un supermercat i que algú comenci a esbufegar, perquè una persona 
gran triga uns minuts més a pagar o recollir la compra.
• Les fotos de persones assegudes en bancs que trien els mitjans de comunicació per 
il·lustrar notícies sobre gent gran.
• Parlar amb un to alt a les persones grans sense saber si tenen algun problema d’audició.
• Relacionar la imatge d’un bastó amb la gent gran.
Els microedatismes són situacions que tenim assumides, però suposen un menyspreu vers 
les persones pel fet d’envellir, són una manca de respecte que vulnera la seva dignitat i els 
drets de les persones grans.
L’edatisme és el moviment discriminador, mentre que el microedatisme és específicament 
un comentari o una actitud discriminant. 
En què es diferencien?
L’edatisme és el fenomen que engloba els estereotips negatius sobre el fet d’envellir. Es 
tracta d’una discriminació per edat que es basa en creences simplistes i esbiaixades que 
no tenen res a veure amb la realitat i que afecten les persones quan creuen la barrera dels 
60 o 65 anys.
Mentre que el microedatisme són gestos, paraules, actituds negatives que expressem cap a 
les persones que veiem grans i que ens fan reaccionar de manera crítica i desproporcionada. 
És una vexació, una manera d’humiliar la gent per ser més gran.
Sense adonar-nos-en, actuem i no ens parem a pensar com afecten els nostres actes o 
paraules a la gent gran.
Reflexionem: El fenomen de discriminació, a què equival? És una desigualtat? Una injustícia? 
Un maltractament? Està clar que és un comportament negatiu en contra dels membres 
d’un grup desvaloritzat.
3.1.7 La discriminació pot ser intencionada o no intencionada
Actuem discriminant més vegades de les que voldríem. No som conscients del llenguatge 
que utilitzem, les actituds o els comportaments que tenim vers les persones que envelleixen. 
I de vegades, malgrat tenir una bona intenció, podem estar discriminant. 
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 15
Tal com explica un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS, The global report 
on ageism, 2021), una de cada dues persones al món té conductes discriminatòries cap 
a les persones grans. La dada és impactant i ens obliga a fer una reflexió seriosa. Pensar 
que la meitat del planeta critica, infravalora o menysprea una persona per la seva edat ens 
desacredita com a societat.
L’edatisme pot ser intencionat o no intencionat (IMSERSO, 2009 basat en l’estudi “Edatisme 
als EUA”); vegem-ne les diferències. 
Edatisme intencionat. Es manifesta en les idees, les actituds o els comportaments que 
s’expressen tot i conèixer les conseqüències negatives contra les persones per la seva 
edat, sobredimensionant-ne les possibles vulnerabilitats. Exemples:
• Les campanyes publicitàries i els mitjans de comunicació que utilitzen estereotips 
sobre les persones grans, assenyalant-ne només les malalties (com si tothom envellís 
de manera patològica).
• Les empreses que no contracten persones a partir de certes edats, com si no fossin 
persones vàlides.
Edatisme no intencionat. També anomenat edatisme “involuntari” o “no conscient”, és 
aquell en què les discriminacions es duen a terme sense que siguem conscients que estem 
tractant malament les persones pel simple fet d’envellir. Exemples:
• El llenguatge usat per a referir-nos a les persones grans com: la nostra gent gran, 
jubilats/ades, avis/àvies, vells/velles, ancians/ancianes, etcètera.
• La creença que es pot decidir què volen les persones grans sense tenir en compte 
el seu punt de vista i les seves preferències, menystenint el seu criteri, decidint 
sense consultar, i això té lloc en tots els àmbits: dins la família, en el món sanitari, les 
administracions públiques...
3.2 Estereotips i relats per combatre l’edatisme que afecta les 
persones grans
Aquest apartat ens servirà per a prendre consciència de les idees preconcebudes que tenim 
vers l’envelliment i aprendre com hem d’actuar contra l’edatisme. La finalitat és passar de 
l’exclusió a la inclusió de les persones grans.
D’una banda, trobarem exemples pràctics de les creences o comportaments discriminatoris 
que trobem en la societat en relació amb les persones grans, que convé evitar.
I d’altra banda, podrem aprendre nous relats per construir una realitat social inclusiva amb 
les persones que van sumant anys ja que els relats creen realitats. Per combatre combatre 
la discriminació per edat és necessari potenciar i difondre relats nous que facilitin un canvi 
de mirada vers l’envelliment, comportaments que cal fomentar.
16 Ajuntament de Barcelona
Ho analitzarem en relació amb cinc àrees, tal com s’explica a continuació:
Convencionalismes socials
Salut
Estil de vida
Desenvolupament cognitiu
Desenvolupament emocional
EVITEM FOMENTEM 
Considerar iguals totes les 
persones grans. Reflectir la diversitat.
Parlar de l’envelliment com a Mostrar les oportunitats que ofereix 
quelcom negatiu. l’etapa de l’envelliment.
Jutjar aparences que no segueixen 
els cànons estètics establerts. Desmitificar l’eterna joventut.
Infantilitzar el tracte i actuar amb Tenir en compte l’opinió de les 
proteccionisme. persones grans i respectar-la.
Considerar la vellesa com sinònim Destacar també l’envelliment 
de malaltia. satisfactori.
Focalitzar la dependència com a Mostrar els diferents nivells de 
única realitat. qualitat de vida.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 17
Salut Convencionalismes 
socials
Veure les persones grans com una Valorar la participació que tenen 
les persones grans en la família i a 
càrrega: sanitat, pensions... la societat.
Afirmar que les persones grans La visió que ningú està lliure 
són un blanc fàcil pels robatoris, de ser estafat o robat. Són 
estafes, etcètera. problemàtiques socials que 
afecten a tothom.
Jutjar les persones grans com La percepció que a tothom li 
a poc capaces d’adaptar-se als costa sortir de la seva zona de 
canvis. confort.
Considerar que les persones 
Veure la vida de les persones grans grans poden gaudir d’una vida 
com a poc interessant. satisfactòria com qualsevol altra 
persona.
Les persones grans són asexuades. Les persones grans gaudeixen de 
la sexualitat com tothom.
Associar totes les persones grans La formació contínua i el 
amb la pèrdua de capacitats creixement personal de les 
intel·lectuals. persones grans.
Pensar que les persones grans no La lluita contra la bretxa digital 
tenen coneixements informàtics. que afecta a diferents segments 
de la població.
Afirmar que la soledat és un Les relacions socials com a eina 
problema que només afecta les per combatre la soledat a totes les 
persones grans. etapes de la vida.
Considerar que les persones grans 
són més difícils de tractar. Un tracte respectuós per a tothom.
Pensar que les persones grans Les persones grans tenen ganes de 
estan deprimides i tristes. viure i disposen d’activitats i serveis 
per gaudir plenament.
18 Ajuntament de Barcelona
Desenvolupament Desenvolupament 
emocional cognitiu Estil de vida
3.2.1 Convencionalismes socials cap a les persones grans
“Cal trencar estereotips i convencionalismes que dificulten que les 
persones gaudeixin dels seus drets i llibertats”
Cita de Geritricarea, 2018
EVITEM FOMENTEM 
Considerar iguals totes les 
persones grans. Reflectir la diversitat.
Parlar de l’envelliment com a Mostrar les oportunitats que ofereix 
quelcom negatiu. l’etapa de l’envelliment.
Jutjar aparences que no segueixen 
els cànons estètics establerts. Desmitificar l’eterna joventut.
Infantilitzar el tracte i actuar amb Tenir en compte l’opinió de les 
proteccionisme. persones grans i respectar-la.
Tractar igual a totes les persones grans Cal reflectir la diversitat de maneres 
com si tothom envellís de la mateixa d’envellir, les persones de més de 
manera, sense tenir en compte la 65 anys formen un grup de població 
singularitat de cada persona, és una heterogeni, són diverses.
homogeneïtzació.
Fer generalitzacions com “les persones Envellir és un llarg procés 
grans són dependents” o “les persones d’extraordinària variabilitat 
grans se senten soles” és posar a tothom interpersonal, podria dir-se que 
en el mateix sac. Significa fer servir un existeixen tantes maneres d’envellir 
criteri simplificador d’una realitat plural, com habitants (Rocío Fernández 
negar les particularitats és injust, és un Ballesteros, 2014).
tractament excloent. Les persones de 60, 70, 80, 90 o més 
No podem anomenar a tothom “persones anys són més variades que qualsevol 
grans”, ens falten mots per cadascuna de altre grup d’edat, i cal reflectir la 
les franges de l’envelliment. diversitat de maneres d’envellir.
L’envelliment es percep com un procés L’envelliment demana un canvi de 
negatiu, ser gran no està ben vist, paradigma, considerar l’envelliment 
s’associa a pèrdues i limitacions, només com una etapa plena d’oportunitats 
es posa focus i s’exageren les dificultats, per desenvolupar projectes de vida, 
eludint les fortaleses. no com un procés limitador ni com un 
període marcat per les necessitats.
Creure que fer-se gran és sinònim de La longevitat comporta un increment 
fragilitat, dependència, soledat... són de l’esperança i de la qualitat de 
visions distorsionades, ja que no és vida de les persones, suposa un 
cert que tothom tingui un envelliment desafiament que és responsabilitat de 
patològic. tothom.
Les persones de més de 65 anys que Les persones han de poder satisfer les 
tenen una salut bona o acceptable seves il·lusions: educatives, culturals, 
no volen que els diguin “grans”, no participatives, etcètera, aprofitar les 
s’identifiquen com a persones grans, oportunitats que ofereix la vida.
encara se senten joves.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 19
Convencionalismes 
socials
La societat imposa uns cànons estètics Cal desmitificar l’eterna joventut, ja 
que enalteix la joventut i rebutja que és una fal·làcia, cal potenciar 
l’envelliment, els atributs de l’aparença l’acceptació de les diferents aparences 
física es converteixen en estigmes físiques: arrugues, cabells blancs, 
desacreditadors: arrugues, cabells demanar talles adaptades a la 
blancs, constitució, taques a la pell... constitució física, etcètera.
La discriminació per motius estètics Cal acceptar el pas del temps, assumir 
s’anomena aspectisme. Es genera l’edat i viure la maduresa amb plenitud, 
rebuig quan la persona no encaixa amb reivindicar el carisma que dona 
els “cànons de bellesa imperants”: l’experiència.
arrugues, calbs, constitució grassa… La maduresa comporta afrontar el que 
La pressió social per semblar joves va ser i ja no tornarà, imprescindible 
pot portar a la midorèxia, que és la per obrir-nos a noves experiències, 
manca d’acceptació de l’edat que tens assumint com som ara i defugint de 
i l’obsessió per semblar eternament l’ideal juvenil.
joves. La satisfacció corporal és una variable 
La pressió per mantenir-se jove afecta decisiva per a l’autoestima, i està molt 
el doble de dones que d’homes. influenciada per la pressió social.
Mentre que el 50% de les dones utilitza 
quotidianament productes i tractaments Cal evitar les desigualtats mitjançant una 
estètics, només un 7% dels homes cultura respectuosa, més inclusiva, on 
ho fa, segons l’estudi de la Federació els cànons de bellesa no constrenyin la 
Setem “Consumim violència” del 2016. manera de ser. Es fa necessari poder 
expressar-nos tal com som, potenciar la 
riquesa de la diversitat.
Creure que cal protegir a les persones Les persones grans tenen la seva pròpia 
grans és tractar-les amb paternalisme, opinió i tenen dret a expressar-la.
això suposa infantilitzar el tracte, com 
si fossin canalla, però és una falta de 
respecte, un tipus de maltractament.
Creure que les persones grans es Les persones grans han de ser les 
comporten com criatures i tractar- les protagonistes de les seves vides.
com si ho fossin: utilitzant un vocabulari 
reduït, creure que no entendran les Tots i totes tenim dret a decidir sobre 
frases completes, parlar amb un to la nostra vida; aquests drets no 
de veu exagerat, usar repeticions i desapareixen pel fet de fer-nos grans.
clarificacions que no han demanat, No és cert que a mesura que fem anys 
renyant-les, portant-les de la mà, utilitzar deixem de saber què ens convé més.
diminutius, parlant amb possessius: “els 
nostres grans”... denota paternalisme, Cal defensar el dret a decidir encara que 
una sobreprotecció que no necessiten. les respostes no agradin a les persones 
que ens envolten. Poden demanar 
consell, però les persones grans tenen 
la darrera paraula, i fins i tot tenen dret a 
equivocar-se.
Per exemple, en l’àmbit sociosanitari 
les persones grans tenen dret a rebre 
la informació mèdica i han de prendre 
decisions pròpies relacionades amb el 
tractament, les intervencions, etcètera.
Les persones grans han de fer valer el 
dret a expressar les opinions i han de 
prendre les seves pròpies decisions, 
independentment del que opinin els 
altres. A més, han de ser tractades amb 
el mateix respecte que qualsevol altra 
persona.
Posar consciència en el valor que tenen 
com a persones i que aquest valor sigui 
reconegut és una manera d’exigir rebre 
un bon tracte.
20 Ajuntament de Barcelona
3.2.2 Salut i les persones grans
“No es pot tractar l’envelliment com una malaltia, sinó com una etapa de 
la vida en la qual la malaltia pot aparèixer”
Robert Butler, 1963
EVITEM FOMENTEM
Considerar la vellesa com sinònim Destacar també l’envelliment 
de malaltia. satisfactori.
Focalitzar la dependència com a Mostrar els diferents nivells de qualitat 
única realitat. de vida.
La mirada assistencial, creença que la Un percentatge considerable de persones 
malaltia i la vellesa van juntes. tenen un envelliment normal i satisfactori, 
Ser una persona gran es percep com tenen una salut bona o molt bona.
a sinònim d’estar malalt/a, ser fràgil i 
físicament dependent.
És un estereotip creure que les persones Font: Valoració de l’estat de salut percebut 
grans no tenen salut, que necessiten en els darrers 12 mesos per grups d’edat. 
cures, que són fràgils o dependents. INE 2020.
És com pensar que tothom desenvolupa Salut bona i molt bona
un envelliment patològic, és a dir, 
sense salut, creença que és totalment De 65 a 74 anys = 70,05%
infundada.
Homes 72,2%
Dones 67,9%
De 75 a 84 anys = 44,35%
Homes 49,7%
Dones 39,0%
85 i més anys = 33,65%
Homes 38,5%
Dones 28,8%
Posar massa focus en les residències Cal mostrar l’ampli espectre de maneres 
amb persones grans malaltes diferents d’envellir, posar focus en la bona 
n’accentua la discriminació. salut que continuen tenint moltes persones 
grans.
Tendència dels mitjans de comunicació Els mitjans de comunicació mostren imatges 
a posar el focus en les persones dramàtiques, malalties, dependències... 
grans malaltes que viuen en centres Imatges il·lustratives d’una part de la realitat, 
residencials. Això tan sols ajuda a però que no identifiquen ni representen les 
potenciar la visió de les malalties i persones grans actives i saludables.
les limitacions que poden tenir certes 
persones grans, deixant de banda les Cal prioritzar i reflectir la vida quotidiana 
persones que conserven la salut. de les persones que tenen un envelliment 
satisfactori, amb la finalitat de ser realistes 
amb el procés d’envelliment i crear referents 
positius de la realitat d’envellir.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 21
Salut
3.2.3 Estil de vida de les persones grans
“Potenciar envellir participant, envellir amb drets i envellir amb dignitat”
grandesamigos.org, 2022
EVITEM FOMENTEM
Valorar la participació que tenen les 
Veure les persones grans com una 
persones grans en la família i a la 
càrrega: sanitat, pensions...
societat.
Afirmar que les persones grans són La visió que ningú està lliure de ser 
un blanc fàcil pels robatoris, estafes, estafat o robat. Són problemàtiques 
etcètera. socials que afecten a tothom.
Jutjar les persones grans com a poc La percepció que a tothom li costa 
capaces d’adaptar-se als canvis. sortir de la seva zona de confort.
Considerar que les persones grans 
Veure la vida de les persones grans 
poden gaudir d’una vida satisfactòria 
com a poc interessant.
com qualsevol altra persona.
Les persones grans són asexuades. Les persones grans gaudeixen de la 
sexualitat com tothom.
Les persones grans són una càrrega Les persones grans, encara que no desenvolupin 
social per al sistema sanitari i una activitat remunerada, participen amb les 
econòmic. seves famílies i a la societat amb aportacions 
múltiples, tenen un paper força actiu.
Cada vegada hi ha més persones Totes les edats tenen necessitats a les quals els 
grans, la qual cosa suposa un diferents sistemes han de donar resposta. Cal tenir 
increment de les despeses en present que les persones grans ja van contribuir en 
sanitat, hi ha més persones que el seu moment, i continuen contribuint.
necessiten molta atenció mèdica, 
medicaments, i a més cal pagar-los Segons el Consell Assessor de la Gent Gran de 
les pensions. Barcelona, les persones grans mantenen una 
important activitat contributiva en diferents àmbits.
La societat dona valor a estar actiu, Àmbit familiar. Ajuden a criar nets/netes, 
tenir èxit a la vida, assumir reptes, aixopluguen fills/filles si és necessari, tenen cura de 
estar ocupat/ada... familiars malalts... són les persones sustentadores 
de la seva família, donen suport emocional i 
Però deixar de treballar és com econòmic a familiars quan ho necessiten.
desaparèixer de la societat, sembla 
que les persones grans es tornin Àmbit social. Algunes persones grans fan un 
invisibles, com si el seu paper a la treball solidari de suport social: acompanyant 
societat no fos prou rellevant quan ja persones que viuen soles, atenent menjadors 
no són productives. socials... col·laboren en una gran diversitat 
d’entitats i de projectes tant de tipus social com 
Estem ocultant l’important rol que cultural.
desenvolupen les persones grans a 
les famílies i a la societat en general. També contribueixen participant en 
associacions; transmeten la saviesa acumulada.
Cal potenciar la generativitat, és a dir, 
la capacitat que tenen les persones per 
desenvolupar-se i fer aportacions als entorns en 
què viuen i participen.
22 Ajuntament de Barcelona
Estil de vida
Les persones grans són desvalgudes, Hi ha problemàtiques socials (robatoris, fraus, 
representen un blanc fàcil per als etcètera), però les persones grans no són la 
robatoris, estafes, etcètera. problemàtica.
Hi ha la creença que les persones Segons el Ministeri de l’Interior, a Espanya en 
grans són massa confiades, no saben el 1r trimestre del 2022 destaquen els delictes 
com funciona la societat actual i informàtics (60,5%) i els furts (51,4%), també 
acaben sent un blanc fàcil per als preocupen els homicidis (21,3%) i els delictes 
robatoris, estafes... són persones que sexuals (21,6%). Amb una incidència menor, hi 
no saben protegir-se, la qual cosa ha el tràfic de drogues i els robatoris.
suposa un problema per a la societat. El segment d’edat amb més incidència és de 
35 a 44 anys (23%); tenen una problemàtica 
similar les edats de 25 a 34 anys i de 45 a 54 
anys (19,6%), el següent perfil afectat és de 55 
a 64 anys (11,9%), de 18 a 24 anys (11,6%) i 
amb 65 o més anys (9,9%) és on hi ha menys 
incidència.
Queda demostrat que es tracta d’una 
problemàtica social que afecta tota la població, 
no només les persones de més de 65 anys.
Les persones grans han perdut la A tothom li costa sortir de la seva zona de 
capacitat d’adaptar-se als canvis. confort, tot depèn de la manera de ser de 
cadascú.
Hi ha la tendència a pensar que S’envelleix tal com s’ha viscut, de manera que 
les persones grans es queden tant el caràcter com la personalitat es mantenen 
estancades. al llarg de l’envelliment.
Que no poden adaptar-se a les Totes les persones tenim un cert refús als 
noves situacions i fins i tot es neguen canvis. Qualsevol persona es pot negar a sortir 
a canviar, tancant la porta a les de la seva zona de confort. A tots ens costa 
novetats perquè només se senten adaptar-nos a les noves situacions perquè 
segures amb allò que coneixen. requereixen un esforç i comporta modificar el 
que fem de manera automatitzada sense ni 
pensar.
Les persones grans durant la crisi sanitària de 
la covid-19 han demostrat la seva capacitat 
de resiliència, adaptant-se i superant les 
contrarietats que s’anaven trobant durant la 
pandèmia.
Per assumir nous reptes es necessita una 
actitud positiva i motivació per fer el que més 
agrada.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 23
La vida de les persones grans és poc Les persones grans poden gaudir d’una 
interessant. vida satisfactòria com qualsevol altra 
persona.
Es té la creença que les persones grans La diversió no té edat. Actualment, hi ha 
acostumen a passar molt temps a casa, evidències científiques que afirmen que 
porten un ritme de vida monòton, viuen en les persones grans aconsegueixen nivells 
un ambient poc estimulant... de satisfacció superiors als assolits en 
Però només són prejudicis que altres edats, ja que tenen ganes de gaudir 
estigmatitzen aquest grup heterogeni de de la vida i disposen de moltes opcions 
persones. per passar-ho bé: practicar exercici, 
viatjar, estudiar, compartir activitats amb 
la família i les amistats...
Evidentment, aquests nivells de 
satisfacció estan relacionats amb 
mantenir una acceptable salut física, 
mental i una vida social.
Les persones grans són asexuades, han Les persones grans mantenen relacions 
perdut l’interès i la capacitat pel sexe. amoroses com qualsevol altra persona.
Les discriminacions s’incrementen segons Cal potenciar la visibilitat de les persones 
l’orientació sexual de les persones grans. grans LGTBI.
La societat pensa que la vellesa és un La salut pot afectar la sexualitat de les 
període on l’activitat sexual disminueix o persones, no l’edat. L’amor no té edat, el 
desapareix del tot. sexe tampoc. El sexe ha deixat de ser un 
Les persones grans poden creure que a tabú.
la seva edat ja no és normal sentir desig La sexualitat no només està relacionada 
sexual i experimentar sentiments de amb l’acte sexual, sinó que hi ha altres 
culpabilitat o vergonya. maneres de gaudir de les relacions 
Les creences socials donen a entendre que amoroses.
si són persones actives i mostren interès La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, 
sexual, poden ser criticades per voler una Trans i Bisexuals (FELGTBI) defensa la 
activitat que, a la seva edat, ja no pertoca. necessitat que els serveis socials adreçats 
Està mal vist tenir vida sexual quan ets a les persones grans respectin la diversitat 
gran. sexual i de gènere, per tal d’avançar cap a 
A les dones grans se les desvalora i models d’equipaments més inclusius, que 
estigmatitza més si responen a les seves promoguin en tot moment l’envelliment 
necessitats i desitjos afectius i sexuals. actiu i que tinguin en compte totes les 
diversitats.
Les persones LGBTI quan es fan grans 
acumulen experiències discriminatòries (per 
orientació sexual, a més de l’edat), sentint-
se pressionades a ocultar la seva identitat 
i fent-les més invisibles a escala social per 
raons de moral.
Les persones grans LGTBI poden accentuar 
els temors a no ser acceptades, a ser 
jutjades i excloses per la societat.
24 Ajuntament de Barcelona
3.2.4 Desenvolupament cognitiu de les persones grans
“Aprendre no té edat, sempre som a temps d’aprendre”
universia.es, 2016
EVITEM FOMENTEM
Associar totes les persones grans 
amb la pèrdua de capacitats La formació contínua i el creixement 
intel·lectuals. personal de les persones grans.
Assegurar que les persones grans no La lluita contra la bretxa digital afecta 
tenen coneixements informàtics. a diferents segments de la població.
Les persones grans perden capacitats Les persones grans mantenen les seves 
intel·lectuals: memòria, capacitat de capacitats cognitives, continuen aprenent i 
relacionar informació, aprendre nous potenciant els seus talents.
coneixements...
Hi ha la creença que amb l’envelliment Amb l’edat el que canvia és el ritme de 
es perden les funcions intel·lectuals i que fer les coses, però no es perd la capacitat 
no existeix la capacitat d’aprendre coses d’aprenentatge.
noves. Les funcions intel·lectuals no disminueixen 
Creure que la intel·ligència es veu amb el pas del temps, encara que certes 
deteriorada durant l’envelliment és un facultats mentals s’alenteixen, com ara 
discurs simplista, ja que les persones la memòria, la capacitat de concentració 
grans no són menys intel·ligents que la i l’agilitat mental (el que s’anomena 
resta de la població. “intel·ligència fluida”). Però aquestes 
Les persones que gaudeixen d’una bona facultats es poden compensar amb 
salut no perden la capacitat intel·lectual. motivació i un interès cap a la tasca.
Les alteracions de les capacitats La Teoria Bifactorial de la Intel·ligència 
cognitives es deuen a alguna malaltia o (Teoria del Factor G - Spearman, Charles 
a conseqüència de l’ús de determinats 1927), estudia la relació de l’edat amb les 
fàrmacs. variacions de la intel·ligència. La intel·ligència 
D’altra banda, en cada moment històric fluida està marcada biològicament, minva al 
es potencien unes habilitats més que llarg de la vida (relacionada amb connexions 
altres, per tant no podem comparar neuronals), però la intel·ligència cristal·litzada 
coneixements que no es van potenciar (coneixements acumulats) es manté o fins i 
en el seu moment. tot s’incrementa.
A moltes persones grans els agrada 
formar-se, fan cursos o tallers de tota 
mena: informàtica, idiomes, aprenentatges 
relacionats amb hobbies, etcètera. Fer 
formació s’interpreta com fer treballar la 
ment.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 25
desenvolupament 
cognitiu
Les persones grans tenen pocs Les persones grans poden estar al dia de 
coneixements informàtics Hi ha una temes informàtics. La complexitat de la 
bretxa digital. digitalització afecta tota la societat.
Hi ha la creença que a totes les persones Cada vegada hi ha més gent gran que 
grans, la tecnologia els supera, no domina les noves tecnologies com internet, 
entenen com funciona. WhatsApp i altres sistemes per comunicar-se 
Un senyor valencià, Carlos San Juan amb la família, els serveis mèdics, consultar 
de Laorden (a qui es va donar el el banc, fer la compra…
reconeixement de Ciutadà Europeu del Tanmateix, les persones grans no són 
2022), va iniciar una recollida de firmes nadius digitals i la bretxa digital existeix, 
demanant als bancs un tracte més humà malgrat que va disminuint de generació en 
i fent ressò de la realitat que cada cop generació.
per tràmits senzills s’exigeix utilitzar 
les tecnologies complexes que moltes La discriminació és deguda al fet que 
persones grans no saben utilitzar. s’elimina la via presencial com a canal 
regular per a dur a terme qualsevol tipus de 
A més a més, la societat vol imposar tràmit, forçant que tot s’ha de fer de manera 
les tramitacions digitals com a única digital.
via per a fer tot tipus de tràmits, la qual 
cosa dificulta la tasca a tothom que no Per això caldria incorporar diferents vies o 
tingui domini de les tecnologies de la alternatives perquè cada persona pogués 
informació, i una bona part poden ser triar la manera que li sigui més fàcil i còmode 
persones grans que no han fet anar per fer les gestions, ja sigui presencial o 
aquest tipus de tecnologies al llarg de la digital.
seva vida. I com que la digitalització deixa enrere 
moltes persones, no només les persones 
grans, cal acompanyar aquest canvi fent 
formació a tos els segments de població en 
temes TIC.
3.2.5 Desenvolupament emocional de les persones grans
La felicitat no consisteix a viure sense problemes, sinó a saber viure”
Enrique Rojas (La ilusión de vivir, 1998)
EVITEM FOMENTEM
Afirmar que la soledat és un Les relacions socials com a eina per 
problema que només afecta les combatre la soledat a totes les etapes 
persones grans. de la vida.
Considerar que les persones grans 
són més difícils de tractar. Un tracte respectuós per a tothom.
Pensar que les persones grans estan Les persones grans tenen ganes de 
deprimides i tristes. viure i disposen d’activitats i serveis 
per gaudir plenament.
26 Ajuntament de Barcelona
Desenvolupament emocional
Les persones grans viuen aïllades i en La soledat afecta totes les etapes de la vida.
soledat.
Hi ha la creença que les persones grans La soledat no desitjada s’ha convertit 
viuen aïllades i pateixen soledat. en un problema global de les societats 
Segons dades de l’INE (Informe: Un perfil actuals, vinculades al procés de modernitat, 
de las personas mayores en España, l’increment de l’individualisme i el 
2020), gairebé un 19% de persones desenvolupament urbà (habitatges més 
vivien soles. D’aquesta xifra, el 43,6% té petits, famílies més reduïdes...).
més de 65 anys. Les dones són les que Com ens explica l’Estratègia Municipal 
més pateixen la soledat, ja que tenen una contra la Soledat de Barcelona, la soledat 
esperança de vida més elevada. és l’epidèmia silenciosa del segle XXI i es 
Una cosa és viure sol/a i l’altra, sentir la preveu que augmenti exponencialment al 
soledat. llarg de les dècades vinents.
Les persones, a mesura que compleixen Concretament, en l’Enquesta Òmnibus del 
anys, poden estar afectades per la juny de 2022 s’assenyala que la soledat la 
soledat no desitjada, ja que poden patir pateixen més les persones joves que les 
les pèrdues de familiars, pèrdues de grans.
parella o afectives, pèrdues de relacions El 9% de joves de Barcelona entre 16 i 24 
socials, etcètera. anys se senten sols/es sovint o molt sovint, 
Hi ha la creença que la soledat no seguits dels joves de 25 a 34 anys (7,4%). 
desitjada ha pres més envergadura a En canvi, només un 2,1% de les persones 
causa de la crisi derivada de la covid-19 i amb més de 65 anys se senten soles sovint 
ha afectat molt més les persones grans. o molt sovint.
Les persones grans són més difícils de Les persones grans sovint se salten els 
tractar. formalismes i s’expressen amb honestedat.
Sovint es té la creença que l’edat ens Però les actituds que es prenen davant la 
torna rondinaires, que el mal humor vida no estan relacionades amb l’edat, sinó 
augmenta entre les persones grans i que estan relacionades amb la personalitat 
sovint es queixen tant de dolències com de cadascú. No és una qüestió de tenir 
malestars físics, protesten perquè la més anys, sinó que depèn del caràcter i la 
família no els visita tant com voldrien, manera de ser de les persones.
perquè tenen por de quedar-se soles, de 
patir dolor, d’emmalaltir, de preocupar-se El que és ben cert és que les persones grans 
per la situació en què quedarà la família se senten amb més llibertat d’expressar 
el dia que faltin... sense gaire filtres el que els passa pel cap.
La creença és que, sigui com sigui, les Les experiències viscudes els donen la 
persones grans sempre troben un motiu seguretat d’expressar-se lliurement.
per queixar-se. A mesura que envellim, les persones ens 
coneixem i ens acceptem més a nosaltres 
mateixes, i ens acostumem a mostrar-nos 
sense la necessitat d’haver d’aparentar o 
comportar-nos com els altres esperen, sinó 
que preferim expressar el que realment 
sentim i pensem.
El repte és no jutjar i acceptar la diversitat de 
maneres de ser; cadascú té dret a viure la 
seva vida a la seva manera.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 27
Les persones grans estan més Les persones grans tenen ganes de viure 
deprimides i tristes. i disposen d’activitats i serveis per gaudir 
plenament.
A la societat hi ha una creença bastant A Espanya, 1 de cada 4 persones amb 65 
estesa que arribant a certes edats no es o més anys pateix depressió. (Font: Institut 
tenen ganes de viure i que les persones de Salut Carlos III, estudi Quality of Life and 
grans estan deprimides i sempre les veus Ageing).
tristes. Això significa que 3 de cada 4 persones amb 
En la gent gran, els canvis de vida 65 o més anys se senten bé amb si mateixes 
poden incrementar el risc de depressió i viuen amb alegria la seva vida. La depressió 
o empitjorar una depressió existent, com no forma part de l’envelliment normal o 
ara: haver de deixar casa seva per anar satisfactori.
a una residència, sentir dolor o tenir una Segons l’estudi del Departament de 
malaltia crònica, problemes amb els fills, Psiquiatria de la Universitat Autònoma de 
mort de la parella o amistats properes, Madrid i del CIBER de Salut Mental (Las 
pèrdua de l’autonomia personal, relaciones sociales: clave para la felicidad 
dependència econòmica o manca de entre los más mayores, 2021) dut a terme 
recursos, viure sol/a, tenir una xarxa de a Espanya, Itàlia, Finlàndia i Noruega per a 
relacions socials escassa o nul·la. conèixer què fa felices les persones grans, 
detecta diferències entre els països nòrdics 
i els mediterranis. Les persones grans 
espanyoles i italianes posen èmfasi a tenir 
a prop els seus éssers estimats per ser 
feliços. Mentre que les persones nòrdiques, 
per sentir-se bé, necessiten ser útils i tenir 
moments de solitud.
D’altra banda, l’edat modifica la percepció 
de la felicitat. Tot i que cada persona és un 
món, diversos estudis afirmen que la gent 
gran se sent més feliç que en la joventut i 
l’edat adulta; les emocions positives duren 
més i es toleren millor les negatives.
A més, les persones grans disposen 
d’activitats i serveis per gaudir plenament 
del temps disponible: fer exercici físic, seguir 
tallers o cursos de formació, activitats de 
relació social, activitats culturals, voluntariat 
o altres opcions de participació social.
28 Ajuntament de Barcelona
3.3 Terminologia emprada per anomenar les persones amb 65 o més 
anys
No tenim paraules adequades per referir-nos a les persones de més de 65 anys sense 
discriminar.
La connexió entre paraules i emocions és clara. El llenguatge descriu i crea la realitat que 
ens envolta. Les paraules tenen un poder immens perquè afecten directament el tipus de 
vivències que les persones experimentem. Fem servir les paraules per valorar, interpretar i 
donar sentit a tot el que ens passa en cada moment.
Des dels 50, 55, 60, 65 anys en endavant i fins al final de la vida hi ha molts anys, i ens falten 
noms per definir els diferents trams d’edats. No hi ha cap terminologia que aconsegueixi 
promoure la identificació de les diferents persones que estan dins d’aquest grup de població.
Les denominacions actuals per a referir-nos a l’ampli tram d’edats són les següents:
• PERSONA GRAN o GENT GRAN. Es fa servir en àmbits professionals. Gent gran és 
més genèric i persona gran, més específic i denota més sensibilitat. En altres àmbits 
hi ha la percepció que ets gran quan no tens salut, no abans.
• TERCERA EDAT - QUARTA EDAT. Són expressions que es fan servir en àmbits 
professionals.
• PERSONA MADURA. Persona que ja no és jove, però encara no és gran. S’associa 
a persona sensata, coherent, prudent. Agrada a les pròpies persones amb més de 55 
anys.
• SÈNIOR - GENERACIÓ SILVER/PLATEJADA. Percebudes com a expressions ben 
sonants, perquè estan de moda. Per ser anglicisme, no sempre agraden. Encara que 
sènior procedeix del llatí, significa “persona amb experiència”.
• IAIO-IAIA, AVI-ÀVIA. Paraules que exclouen els qui no tenen nets/netes.
• VELL-VELLA, ANCIÀ-ANCIANA. Denomina una persona d’edat avançada, es 
refereix tant a l’edat cronològica com biològica. Ancià és un terme de dignitat i vell, 
d’antiguitat.
• JUBILAT-JUBILADA. Expressa la persona que està retirada del món laboral.
• VETERÀ-VETERANA, PIONER-PIONERA: Fan referència a l’experiència acumulada.
• VIEJÓVENES, VIEJENNIALS: Termes més recents que no promouen la identificació.
A tall de reflexió, si des del naixement de les persones fins a l’edat adulta tenim diferents 
termes per a referir-nos a cada tram d’edat —nadons, primera infància, segona infància, 
pubertat, adolescència, joventut— i s’estudien les necessitats psicològiques i de 
desenvolupament de cadascuna d’aquestes etapes, per què des dels 50, 55, 60, 65 anys 
i fins al final de la vida etiquetem tothom com a “persones grans”? És una evidència clara 
que necessitem paraules, necessitem emprar mots adequats a cada etapa de l’envelliment, 
així serà la manera de reflectir la diversitat existent en les persones grans.
Som conscients que en aquest document hem utilitzat l’expressió “persones grans” i és 
una manera de discriminar, però també evidencia la necessitat de trobar altres vocables per 
a referir-se a les persones de més de 60 o 65 anys.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 29
3.4 Reflexions finals
L’eterna joventut busca contrarestar l’envelliment i transgredir les lleis de la naturalesa; ser 
jove és un negoci molt rendible i són molts els interessos econòmics que aposten per aturar 
l’envelliment. La indústria farmacèutica, que promet allargar la vida amb medicaments que 
curen patologies i desacceleren l’envelliment. La indústria de la bellesa, tant de cosmètica 
com de maquillatges, perfums, cirurgia estètica, etcètera. La indústria de l’alimentació, que 
treu i posa ingredients als aliments amb el propòsit que siguin més saludables.
Dins d’aquest context socioeconòmic, el desprestigi social que té l’envelliment és evident 
i no és d’estranyar que hi hagi més proliferació de creences edatistes que impliquen una 
pitjor consideració cap a les persones que sumen anys.
L’edatisme és un problema social greu, cal posar-hi consciència, cal combatre la 
discriminació per raons d’edat que pateixen les persones en el procés d’envelliment. No 
incidir en aquest problema té conseqüències en les persones, en el seu estat d’ànim i la 
salut en general, en el paper i el rol que tenen les persones grans en la societat.
També tenir present que l’edat està encreuada amb altres eixos, com el gènere, l’origen o 
la racialització, fet que provoca situacions de discriminació específiques i agreujades com 
ens apunta l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2021.
Cal iniciar un procés de transformació social per aconseguir una societat inclusiva amb 
l’envelliment de les persones.
Cal despertar la consciència, ja que actuem sense ser conscients de les nostres conductes 
discriminatòries. Cal sensibilitzar i dur a terme accions de comunicació, xerrades, 
conferències, tallers, etcètera amb la finalitat de crear una consciència social respecte a 
l’envelliment de les persones.
Fomentar el respecte, lluitant contra els estereotips, els prejudicis i les pràctiques nocives, 
a més de promoure la presa de consciència de les capacitats i les aportacions que fan a la 
societat les persones quan es fan grans, assumir les bondats del pas dels anys i entendre 
les oportunitats de les persones per continuar desenvolupant projectes de vida, poder 
envellir amb dignitat i participant en una societat inclusiva.
La finalitat és desenvolupar un nou paradigma de l’envelliment.
“Si voleu comprendre qualsevol problema social, concentreu-vos en 
qui se’n beneficia, no en qui el pateix”
Amos Wilson 
Psicòleg social (1941-1995)
30 Ajuntament de Barcelona
4
QUÈ FA LA
CIUTAT DE
BARCELONA
PER COMBATRE
L’EDATISME
4 Què fa la ciutat de 
Barcelona per combatre 
l’edatisme
4.1 Recull d’iniciatives per combatre l’edatisme vers les persones grans
En aquest apartat es fa un recull de les principals iniciatives que ha dut a terme la ciutat de 
Barcelona per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Hi ha projectes, programes, serveis, òrgans de participació, entre d’altres. La majoria 
d’aquestes iniciatives les ha dut a terme l’Ajuntament de Barcelona i d’altres són iniciatives 
d’entitats on l’Administració ha col·laborat, ja sigui de manera econòmica, en la difusió o en 
la concreció i posada en marxa.
És important tenir en compte que aquest recull no és una recopilació de tots els recursos 
adreçats a les persones grans, sinó que la intenció és anomenar els projectes, programes 
i serveis, així com òrgans de participació, que combaten l’edatisme i també d’altres que 
fomenten l’empoderament de les persones grans.
Cada recurs va acompanyat d’una petita explicació i de l’enllaç web on es pot trobar més 
informació per a qui vulgui saber-ne més.
4.1.1 Serveis
L’Oficina per la No Discriminació (OND): és un servei municipal de l’Ajuntament de Barcelona 
que treballa per a la defensa, protecció i garantia dels drets humans a la ciutat i actua en 
situacions de discriminació per raó d’edat, identitat de gènere, orientació sexual, origen, 
religió, llengua, nacionalitat, salut, discapacitat o situació socioeconòmica, entre d’altres.
Centre de Recursos en Drets Humans (CRDH): és un servei per a la ciutadania, el teixit 
associatiu i les administracions de la ciutat que treballa per la prevenció, el respecte i la 
protecció dels drets humans a la ciutat, sota els principis d’igualtat i no discriminació.
VinclesBCN: és un servei de l’Ajuntament de Barcelona que vol reforçar les relacions socials 
de les persones grans que se senten soles i millorar el seu benestar a través de la tecnologia 
i del suport d’equips de dinamització social.
4.1.2 Projectes
La GRAN Pantalla, el Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona: 
és un projecte que duu a terme l’entitat El Parlante amb la col·laboració de l’Ajuntament 
de Barcelona, l’objectiu del qual és desmuntar els estereotips que existeixen en la societat 
vers les persones grans i promoure un canvi de mirada vers l’envelliment.
32 Ajuntament de Barcelona
Canta Gran!: és el concert de Nadal de cant coral de la gent gran que organitza cada any 
l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb L’Auditori. Aquest projecte segueix les 
línies de promoció de l’empoderament i l’envelliment actiu, fomentant que les persones 
grans participin plenament en la societat i que el seu valor hi repercuteixi en el conjunt.
Projecte comunitari Radars: Radars és un projecte comunitari impulsat per Serveis Socials 
de l’Ajuntament de Barcelona per pal·liar els efectes de la soledat no volguda i prevenir 
situacions de risc de les persones grans. Es treballa conjuntament amb els veïns i veïnes, 
comerços, farmàcies, persones voluntàries, entitats i equipaments, amb l’objectiu de 
transformar els barris en comunitats humanes, segures, participatives i solidàries. Un treball 
de sensibilització vers l’envelliment i les necessitats de les persones grans.
4.1.3 Programes
Viure i Conviure: és un programa que duu a terme la Fundació Roure amb la col·laboració 
de l’Ajuntament de Barcelona i que consisteix a proporcionar allotjament a joves estudiants 
universitaris en el domicili de persones grans en situació de soledat o que tinguin necessitat 
de companyia per aconseguir un triple objectiu: lluitar contra la soledat, promoure relacions 
intergeneracionals i facilitar un lloc on viure a joves estudiants.
4.1.4 Òrgans i espais de participació
Consell Assessor de la Gent Gran: és un òrgan de participació i consulta en l’àmbit ciutadà 
que valora i assessora en les polítiques urbanes generals des de la perspectiva de la 
ciutadania gran des de fa 30 anys.
Es compon de persones grans en representació d’entitats i dels consells de gent gran des 
districtes, i de la ciutadania gran a títol individual. També en formen part representants 
municipals de l’àmbit de les persones grans i l’envelliment.
Convenció “Les veus de les persones grans”: és el principal espai de participació, debat 
i reflexió de les persones grans de la ciutat, que organitza l’Ajuntament de Barcelona i 
promou el Consell Assessor de la Gent Gran. El seu objectiu principal és fer balanç de la 
feina feta i formular propostes de futur. Des de fa 20 anys se celebra cada 4 anys.
4.1.5 Equipaments
Casals i espais municipals de persones grans: són equipaments que promouen l’envelliment 
actiu de les persones grans alhora que ofereixen espais de relació, de formació i aprenentatge, 
amb la participació i implicació de les persones grans.
4.1.6 Formació
Aprenentatge digital: la formació en noves tecnologies és un dels objectius prioritaris de 
les polítiques de promoció de les persones grans de l’Ajuntament de Barcelona per tal de 
reduir la bretxa digital, objectiu íntimament lligat amb l’empoderament de les persones 
grans. 
Formació universitària per a persones grans: aquesta formació té com a objectiu principal 
afavorir la participació de les persones grans en el context sociocultural que representa 
la universitat i demostrar que la formació i l’adquisició de nous aprenentatges no és una 
qüestió d’edat.
Divulgació dels drets i llibertats de les persones grans: xerrades formatives i de sensibilització 
a les persones grans sobre els seus drets i empoderament en la seva defensa recollits en el 
document Instruments jurídics per protegir els nostres drets.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 33
4.1.7 Campanyes de comunicació
Contra el maltractament, bon tracte: campanya de comunicació duta a terme per 
l’Ajuntament de Barcelona per ajudar a identificar possibles casos de maltractament a les 
persones grans i per informar sobre els canals que hi ha per denunciar-los i per demanar 
ajuda.
Amb aquesta finalitat, s’ha creat un apartat al web de persones grans on es pot trobar tota 
la informació sobre què és el maltractament i com es pot promoure el bon tracte vers les 
persones grans.
34 Ajuntament de Barcelona
5
PER
SABER-NE MÉS
5 Per saber-ne més
5.1 Documentació
— Agencia Señora Rushmore. La representación de las personas mayores de 50 años 
en la publicidad española actual. Publicat per observatoriomayoresymedios.com, el 
24 de setembre de 2018.
— Alcaide, Juan Carlos, sociòleg. Se ignora la ‘silver economy’, pero en 2050, la mitad 
de la población tendrá más de 50 años. Publicat al diari digital Deia. 21 de maig de 
2022.
— Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Diagnosi per a l’Estratègia 
sobre canvi demogràfic i envelliment: una ciutat per a tots els cicles de vida 
(2018-2030). Àrea de Drets Socials a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de 
Barcelona (IERMB). Juliol del 2018
— Bozanic Leal, Agnieszka. Escribir sin edadismo, escribir con geroactivismo. 
Fundación Geroactivismo, 2020.
— Emily Xu, Emily, i Kinkhabwala, Sonia. ¿Edatista? ¿Racista? ¿Quién, yo? Una guía 
para iniciar grupos de concienciación en la intersección del edatismo y racismo. 
Publicat per OldSchool.info el juny del 2021.
— Fernández Ballesteros, Rocío. Psicología de la vejez. Editorial Pirámide, 2008.
— Fernández Ramos, María Yolanda, i Antón Crespo, Margarita. Estereotipos de las 
personas mayores y de género en la prensa digital: estudio empírico desde la 
teoría del framing. Publicat per Prisma Social, Revista de Ciencias Sociales, 2018.
— Freixa, Anna. Yo, vieja. Casa del Libro, 2022.
— Fundación Atilano Sánchez. Estereotipos sobre la vejez. Publicat per la Fundación 
Fass, 2021.
— Fundación Edad & Vida. La gestión de la edad en las empresas. El envejecimiento 
de las plantillas. Publicat el desembre del 2020.
— Fundació Factor Humà. Edatisme. Unitat de coneixement. Juliol del 2018.
36 Ajuntament de Barcelona
— Fundación Geroactivismo. Guía básica para comunicar sin edadismo. Publicat per 
Qmayor.com, 11 de gener de 2021.
— Fundación Mapfre. La cuarta edad. Publicat per Centro de Investigación Ageingnomics.
— Fundación Mutualidad Abogacía. Derecho a la no jubilación. Publicat per Fundación 
Mutualidad Abogacía, del abril 2022.
— Grupo Albertia. El conjunto de estereotipos discriminatorios asociados a la edad 
se conoce con el término inglés ‘ageism’. En España se ha traducido como 
‘edadismo’. Publicat per Grupo Albertia, juny del 2018.
— Harrar, Sari. La nueva verdad sobre el envejecimiento. Revista National Geographic 
i AARP, 6 de juny de 2022.
— Helduak Adi. Estereotipos asociados a las personas mayores. Govern del País Basc, 2011.
— Ikea. Next Gen: Séniors. IKEA presenta una iniciativa para reflexionar sobre el 
rediseño de las ciudades para una sociedad más longeva. Publicat per EM Enre 
Mayores, 10 de febrer de 2022.
— Institute for Health Metrics and Evaluation. Country Profile España. Publicat per 
healthdata.org, juny del 2022.
— Instituto Nacional de Estadística. España en cifras 2022. Catàleg de publicacions 
oficials de l’Administració General de l’Estat, juliol del 2022.
— Instituto Santalucía. Un país para mayores. Ediciones Península. Grupo Planeta, 2022.
— La Vanguardia. Los ancianos LGTBI sufren doble discriminación. Publicat per 
Europa Press, 27 de juny de 2019.
— Losada Baltar, Andrés. Edadismo: consecuencias de los estereotipos, del prejuicio 
y la discriminación en la atención a las personas mayores. Algunas pautas para 
la intervención. Madrid, Portal Mayores, Informes Portal Mayores, núm. 14. Data de 
publicació: 28 de febrer de 2004.
— Lluch, Antoni M. Generación Silver. Ed. Almuzara, 2020.
— Ministerio del Interior. Plan Mayor. Publicat per Secretaria d’Estat de Seguretat. 2019
— Ministeri de Sanitat. Informe Anual del Sistema Nacional de Salud 2020-2021. 
Publicat per Informes, Estudios e Investigación, 2022.
— Navarro-González, Elena. Sanjuán Gómez, Miriam. Abarca Franco, Silvia. 
Funcionamiento cognitivo y calidad de vida en ancianos con y sin envejecimiento 
exitoso. European Journal of Health Research, 2017, vol. 3, núm. 1 (pàg. 75-89).
— Obra Social La Caixa. La sensibiltazació i la prevenció dels maltractaments a les 
persones grans. Fundació Bancària La Caixa, 2016.
— Observatorio de Personas Mayores. Edadismo en EE.UU. Publicat per IMSERSO, 
agost del 2009.
— Organització Mundial de la Salut. Campaña mundial contra el edadismo. Kit de 
herramientas. Publicat per #AWorld4AllAges, 18 de març de 2021.
— Organització Mundial de la Salut. Iniciar una conversación sobre el edadismo. 
Publicat per OMS, 18 de març de 2021.
Com combatre l’edatisme vers les persones grans 37
— Organització Mundial de la Salut. OMS: Las personas viven más tiempo y en mejor 
estado de salud. Publicat per OMS, 13 de maig de 2020.
— OMS. Informe mundial sobre el edadismo. Organització Mundial de la Salut, 2021.
— Pérez, Julio. Abellán García, Antonio. Aceituno Nieto, Pilar. Ramiro Fariñas, Ramiro. Un 
perfil de las personas mayores en España 2020. Indicadores estadísticos básicos. 
Informes “Envejecimiento en red”, núm. 25, 12 de març de 2020.
— Petretto, Donatella Rita; Pili, Roberto; Gaviano, Luca; Matos López, Cristina; Zuddas, 
Carlo. Envejecimiento activo y de éxito o saludable: una breve historia de modelos 
conceptuales. Publicat per Elsevier España, SLU. 2015 SEGG.
— Polo Sánchez, María Cristina. Protección social y brecha de género en la vejez: 
medidas de acción positiva en la lucha contra la discriminación postlaboral. 
Publicat per la Universitat de Limoges, 2019.
— Regidoria d’Infància, Joventut i Gent Gran. Mesura de govern per a la promoció de 
les persones grans a la ciutat de Barcelona 2017-2021. Departament de Promoció 
de les Persones Grans. Ajuntament de Barcelona, octubre del 2017.
— Silver Economy Group. Los Sénior. Tendencias y retos para empresas e instituciones. 
Publicat per SEG, 2022.
— Unión Democrática de Pensionistas y Jubilados de España (UDP). La imagen de las 
personas mayores en los medios de comunicación. Publicat per MayoresUDP.org
— Talento Sénior. El talento sénior en las organizaciones: buenas prácticas. Publicat 
per Dosier Corresponsables, 27 d’abril de 2022.
— Villar Posada, Feliciano. Celdrán, Montserrat. Serrat, Rodrigo. Cannella, Valentina. 
Abordando la diversidad en el envejecimiento activo: Una propuesta de 
clasificación. Publicat per Aula Abierta Universidad de Oviedo, març del 2018.
— Whittington, Frank J. From ageism to the longevity revolution: Robert Butler, 
pioneer. Published by Oxford University Press 2014.
5.1.1 Guies per combatre l’edatisme
• B stigma free
• Mayores UDP
• Ministeri de Sanitat
• Organització Mundial de la Salut
• Solidaridad Intergeneracional
38 Ajuntament de Barcelona
Com combatre Guia Lourdes Charles Departament de 
l’edatisme vers les Maig 2023 (Associació SomSeniors) Promoció de les 
persones grans amb la col·laboració Persones Grans. 
De la teoria a la pràctica del Departament Direcció de Serveis 
de Promoció de les d’Infància, Joventut i 
Persones Grans Persones Grans. Àrea de 
Drets Socials, Justícia 
Global, Feminismes i 
LGTBI