DIAGNOSI DE SALUT COMUNITÀRIA
del Centre d’Atenció Primària Adrià
Barris Sant Gervasi-Galvany i Farró (del Putxet i Farró)
2022
AGRAÏMENTS
A totes les persones que han col·laborat activament en la realització de la diagnosi:
Al grup motor: CAP Adrià, Clínica Plató, Centre de Serveis Socials  de Sant Gervasi, CC Vil·la 
Urània, CC Can Castelló, Casa Sagnier, Casal de gent gran Can Castelló, Casal de gent gran Sant 
Ildefons, Associació de Veïns el Farró, Districte Sarrià-Sant Gervasi, Agència de Salut Pública de 
Barcelona, Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona i la Cooperativa Etcèteres.
A les persones entrevistades com agents clau del territori: Casal infantil Vil·la Urània, Aki 
t’escoltem de Casa Sagnier, Escola Els Arcs, AAVV Sant Gervasi Sud, AAVV i comerciants Turó 
Parc, AAVV Laforja, AAVV El Farró, Servei PAPPA d’Assistència Sanitària, CSMIJ, IES Montserrat, 
Escola Poeta Foix,Mujeres Latinas, Suara.
A les 2024 persones que han participat a través de l’enquesta.
AUTORIA
COORDINACIÓ GENERAL DE L’INFORME
Centre d’Atenció Primària Adrià
· Begoña Martí, Direcció CAP Adrià
· Enric Blanco, Adjunt a la direcció infermera CAP Adrià
· Nerea Candamil, Adjunta a la direcció mèdica CAP Adrià
Districte Sarrià-Sant Gervasi
· Anna Insúa, Tècnica d'Educació del Districte i tècnica de barri el Putxet i el Farró
· Ramon Bernal, Tècnic de salut del districte Sarrià-Sant Gervasi
· Aina Sabroso, Tècnica de barri de Sant Gervasi-Galvany
· Jordi Racasens, Tècnic de barri de Sant Gervasi-Galvany
Agència de Salut Pública de Barcelona
· Pilar Ramos, Tècnica de Salut Pública, districte Sarrià-Sant Gervasi
· Teresa Tolo, Tècnica de Salut Pública, districte Sarrià-Sant Gervasi
Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona
· Mireia Albors, Tècnica de la direcció de Serveis d’Acció Comunitària
Cooperativa Etcèteres
· Lara Varona, sòcia treballadora de la Cooperativa Etcèteres. Suport al Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona
· Carme de la Madrid, sòcia treballadora de la Cooperativa Etcèteres. Suport al Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de 
Barcelona
REDACCIÓ DE L’INFORME
Cooperativa Etcèteres
· Lara Varona, sòcia treballadora de la Cooperativa Etcèteres. Suport al Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona
· Carme de la Madrid, sòcia treballadora de la Cooperativa Etcèteres. Suport al Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de 
Barcelona
REVISIÓ DE L’INFORME
Grup motor del procés
ÍNDEX
0_  PRESENTACIÓ DIAGNOSI SALUT COMUNITÀRIA
1_  QUÈ ÉS LA SALUT COMUNITÀRIA
2_  ANTECEDENTS DE SALUT COMUNITÀRIA AL CAP 
ADRIÀ
3_  COM S’HA ELABORAT LA DIAGNOSI. ÀMBIT, 
METODOLOGIA I PARTICIPANTS
4_  LA SITUACIÓ DE SALUT ALS BARRIS. 
4.1   PERFIL QUANTITATIU. INDICADORS 
DE SALUT I BENESTAR
4.2   PERFIL QUALITATIU. ENQUESTA 
PARTICIPATIVA i ENTREVISTES
5_  REPTES PER UN BARRI MÉS SALUDABLE
6_  PRIORITZACIÓ DE NECESSITATS
Il·lustració creada per Irene Moulas per al projecte
0 PRESENTACIÓ
DIAGNOSI DE SALUT imatge barri
COMUNITÀRIA
El present document és el resultat del procés d’elaboració de la diagnosi de Salut Comunitària del CAP Adrià durant 
l’any 2022.
L’informe s’estructura en 5 grans apartats de continguts:
(1) La salut comunitària
Aquest apartat té com a objectius  compartir què és la salut comunitària i l’aposta que realitza el CAP Adrià.
(2) Antecedents i nous objectius 
 El segon apartat del document exposa quins són els antecedents de recerca en salut comunitària del CAP Adrià, així 
com els objectius plantejats amb la present diagnosi.
(3) Com s’ha elaborat la diagnosi de salut i benestar
En aquesta secció, es comparteix la metodologia que s’ha implementat per l’elaboració de la diagnosi. S’especifiquen 
els principals canals de participació, el tipus de dades generades i les tècniques per a la seva anàlisi.
(4) La diagnosi de salut i benestar
En aquest apartat es presenten les dades recollides sobre la situació de salut i benestar del barri. Les dades són de 
tipus quantitatiu (indicadors) i qualitatiu (enquesta participativa i entrevistes).
(5) Reptes per un barri més saludable
El document es tanca amb una síntesis de les necessitats recurrents identificades i agrupades pels grans reptes que té 
el territori d’atenció del CAP Adrià per esdevenir un territori més saludable.
1 QUÈ ÉS 
LA SALUT 
COMUNITÀRIA
SALUT i SALUT COMUNITÀRIA
La salut va molt més enllà del que Aquest enfocament holístic i integrador 1
sovint s'entén com a salut, del concepte salut requereix que el seu La salut comunitària és el 
l’absència de malalties. abordatge, la seva promoció i la seva conjunt d’accions, prestacions i 
L’Organització Mundial de la Salut prevenció es facin des d’un serveis destinats a millorar la 
(OMS), l’any 1946,  a la seva enfocament integral, multidisciplinari i situació de salut de la comunitat 
conferència constitucional va definir la interdisciplinari. en les seves dimensions físiques, 
salut com a un estat de benestar físic, En aquest sentit, la mirada que aporta psicològiques i socials, que 
mental i social i no només l’absència la salut comunitària1 és sense dubte actuen per mitjà de la capacitat 
d’afeccions o malalties. una gran oportunitat per poder articular 
aquest enfocament holístic, positiu i col·lectiva d’adaptació positiva als 
El 10è Congrés de Metges i Biòlegs de 
Llengua Catalana celebrat a Perpinyà el integrador, del concepte de salut. canvis de l’entorn. La salut 
1976 va definir la salut “com a aquella comunitària té en compte tant els 
manera de viure cada cop més   elements tangibles i no tangibles 
autònoma, més solidària i més joiosa”. de la comunitat com els seus 
Aquestes definicions posen en sistemes de suport, les normes, 
evidència que la salut és un concepte els aspectes culturals, les 
que va molt més enllà del benestar físic 
institucions, les polítiques i les 
i proposen considerar la salut com una 
via per a la promoció de la llibertat i creences.
l’equitat de les persones, un recurs per 
a la vida.
 Font: Pla Local de Salut de Molins de Rei.
S’estima que el 80% dels factors que determinen la salut 
es troben fora del sistema sanitari… Figura 1: Model de determinants de la salut
QUÈ i QUINS SÓN AQUESTS DETERMINANTS DE LA 
SALUT?
● Conjunt de factors socials, econòmics, ambientals i 
personals que influencien i determinen l’estat de salut 
dels individus i poblacions (Figura 1).
● Les persones tenen una situació vital, econòmica, 
cultural, educativa o laboral diferent que pot 
ajudar-les a viure saludablement o tot el contrari.
● La salut no és només una qüestió individual, sinó que 
depèn de les condicions de vida que ens envolten.
● Aquest principi explica la necessitat de les accions 
comunitàries conjuntes per guanyar salut, entre 
govern local, agents professionals i agents socials.
ELS EIXOS DE DESIGUALTAT
● Els factors anteriors es veuen influenciats, alhora, per 
l’edat, el sexe, la classe social o país d'origen.
Font: Borrell C, Pons-Vigués M, Morrison J, Díez E (2013) Factors and processes influencing 
health inequalities in urban areas. J Epidemiol Community Health.;67(5):389-91.
Així doncs, podem afirmar que el 
nostre benestar, la nostra salut, 
depèn de les condicions socials, 
econòmiques, polítiques, ambientals, 
culturals, educatives, geogràfiques i 
sanitàries del lloc on vivim, creixem i 
ens relacionem.
Seguint a Rafael Cofiño, expert en salut 
pública i director general de Salud 
Pública d’Astúries, aquestes serien les 
claus per aconseguir un municipi més 
saludable:
2 ANTECEDENTS DE
 SALUT COMUNITÀRIA imatge barri
AL CAP ADRIÀ
S’inicia la diagnosi Anàlisi Inici de la pandèmia
Disseny del procés i Finalització de buidatge de les Comença la pandèmia per la 
metodologia, identificació dades i anàlisi de les dades Covid-19
d’agents clau, primeres qualitatives.
entrevistes i grups focals i 
primera priorització.
2016 2018 2022
2015 2017 2020
Recollida de dades Devolució i priorització Nova diagnosi comunitària
Recollida i buidatge de les Presentació al grup motor i Es desenvolupa una nova 
dades i inici d’intervencions priorització oberta i diagnosi per conèixer l’estat 
en paral·lel. participada amb la de salut i benestar travessat 
comunitat. pels efectes de la pandèmia
Fotos d’algunes de les taules comunitàries realitzades i participants durant l’anterior diagnosi
COM S’HA ELABORAT 
3 LA DIAGNOSI imatge barri
ÀMBIT, METODOLOGIA i
 PARTICIPANTS
ÀMBIT D’ACTUACIÓ
Font: Web de l’Institut Català de la Salut (ICS)
L’equip d'atenció primària (EAP) és el conjunt de professionals de medicina de família, pediatria, infermeria, odontologia, treball social 
i d'atenció al ciutadà, preparat per oferir una atenció integral que inclou l'atenció i la promoció de la salut i l’educació en els hàbits 
saludables, la prevenció de malalties i l’orientació en l’assistència social.
Cada equip dóna servei a una població de referència. L'àrea bàsica de salut (ABS) és l'àmbit territorial de referència d'un equip 
d'atenció primària. L'equip està ubicat al CAP.
El CAP Adrià atén a les ABS Barcelona 5A i 5B, que corresponen als EAP Marc Aureli i Sant Elies, respectivament (barris Sant 
Gervasi-Galvany i el Farró).
Existeixen dades relatives a la salut i el benestar de la població segons aquesta divisió territorial (ABS), com es veurà a continuació.
Àmbit territorial d’atenció i ABS del CAP Adrià Imatge del Centre d’Atenció Primària Adrià
(https://www.csb.cat/centres-serveis/atencio-primaria/)
FASES DEL PROCÉS DE DIAGNÒSTIC
Complicitats i grup motor Diagnòstic      Devolució i priorització 
Creació de complicitats i aliances El diagnòstic de salut es configura Presentació dels resultats de la 
inicials amb actors polítics, tècnics a partir de l’anàlisi de dades i diagnosi a la comunitat i priorització 
i socials clau per garantir un indicadors quantitatius disponibles, participada de les necessitats i 
correcte desenvolupament del cicle així com amb la generació de dades problemàtiques identificades. 
d’anàlisi – planificació – acció. qualitatives (percepcions sobre la 
D’aquesta manera es configura el salut) a través d’una enquesta 
grup motor del procés. participativa i la realització 
d’entrevistes a agents clau del 
territori. 
Complicitats i grup motor
El grup motor ha estat conformat per un total de 25 persones entre les que es trobaven els següents serveis:
- CAP Adrià
- Clínica Plató
- Centre de Serveis Socials  de Sant Gervasi
- CC Vil·la Urània
- CC Can Castelló
- Casa Sagnier
- Casal de gent gran Can Castelló
- Casal de gent gran Sant Ildefons
- Associació de Veïns el Farró
- Districte Sarrià-Sant Gervasi
- Agència de Salut Pública de Barcelona
- Servei d’Acció Comunitària
Aquest grup, que s’ha trobat mensualment, ha estat l’encarregat de liderar el procés, coordinar i desenvolupar les 
accions de diagnosi, fer tasques de difusió, identificar el mapeig d’agents clau del territori, i realitzar les 
convocatòries, entre altres fins al novembre de 2022.
Diagnòstic
S’han dissenyat i implementat diferents espais i eines amb la principal finalitat d’arribar a una gran quantitat 
d’informació en el temps disponible per l’execució de la diagnosi.
PERFIL QUANTITATIU
Es revisen i recullen les dades secundàries que recopilen els principals indicadors de salut i benestar.
PERFIL QUALITATIU
Es recullen les percepcions del territori a través d’una enquesta participativa disponible en format digital i paper 
(2024 participants) , i es realitzen 25 entrevistes a més de 30 agents clau dels barris. Aquests agents han estat:
Agents del grup motor: Agents clau:
- Anna Insúa, tèc. barri el Farró - Núria Martí, Can Castelló - Casal infantil Vil·la Urània
- Begoña Martí, direc. CAP Adrià - Patrícia Fàbregas, Can Castelló - Aki t’escoltem, de Casa Sagnier
- Carmen Jiménez, Plató Hospital Clínic - Pere Güell, Centre de Serveis Socials de - Escola Els Arcs
- Cristian Laios, Casa Sagnier Sant Gervasi - AAVV Sant Gervasi Sud
- Dolors Morella, Can Castelló - Ramon Bernal, tèc, barri el Putxet i Farró - AAVV i comerciants Turó Parc
- Irene Oliva, Vil·la Urània - Susanna Andrés, tèc. gent gran de districte - AAVV Laforja
- Jordi Recasens, tèc. barri Sant - Teresa Tolo, ASPB - AAVV El Farró
Gervasi-Galvany - Pilar Ramos, ASPB - Servei PAPPA d’Assistència Sanitària
- Noèlia, Sant Idelfons - CSMIJ
- IES Montserrat
- Mujeres Latinas
- Escola Poeta Foix
- Suara
El present document es conforma a través de l’anàlisi d’aquestes dades.
     Devolució i priorització 
El 24 de novembre de 2022 al Centre Cívic Vil·la Urània es realitza una sessió oberta a tota la ciutadania i professionals 
dels barris que hagin participat o no durant el procés de diagnosi amb 2 objectius principals:
1. Presentar la diagnosi realitzada, exposar els resultats principals i compartir els principals reptes sorgits.
2. Prioritzar de manera participada les diferents necessitats dels reptes identificats. 
3. Convidar a les participants a formar part del grup motor
El grup motor participa en  la sessió per fer la presentació de la diagnosi i donar suport a la dinàmica de priorització, 
que es realitza en petits grups.
En la sessió participen un total de 34 persones.
4.1 LA SITUACIÓ DE SALUT 
ALS BARRIS imatge barri
PERFIL QUANTITATIU
Les fonts de dades utilitzades per la creació del perfil quantitatiu han estat: 
● Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona.
● Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
LA POBLACIÓ DELS BARRIS
PERFIL QUANTITATIU
SITUACIÓ DEMOGRÀFICA I POBLACIONAL
El districte de Sarrià - Sant 
Gervasi, amb una població total 
de 147.434 persones, representa 
el 9,1% del total de Barcelona. 
És el districte amb la menor 
densitat neta de població de la 
ciutat.
Els gràfics mostren l’evolució 
poblacional del districte i dels 
barris de Sant Gervasi-Galvany i 
El Putxet i el Farró i la distribució 
segons sexes en aquests territoris 
(gener 2021).
Hi ha entre un 4-5% més de 
dones que d’homes, i el 2020 va 
ser l’any en què més població es 
va registrar dels últims 10 anys.
Font: Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona, 2021.
SITUACIÓ DEMOGRÀFICA I POBLACIONAL
La població de Sarrià-Sant Gervasi (2021) Piràmide d’edat de Sarrià-Sant Gervasi (2021) Esperança de vida per sexes, (2019)
presenta una estructura d'edats amb el pes del 
grup de nens i joves fins a 15 anys més gent gran
elevat de la ciutat (16,5%), mentre que el 
adults
percentatge de la població en edat de 
treballar (16-64 anys) és, després de Les joves
Corts, el segon més baix (62%), i el de la gent infants
gran és similar a la mitjana (21,5%).
El pes més gran del grup de 0-15 anys fa que 
l'índex d'envelliment sigui un dels més 
baixos, (130,2) però l'índex de 
sobreenvelliment està per sobre del valor de Indicadors d’estructura d’edats de Sarrià-Sant Gervasi (2021)
ciutat (55,2 al districte, i 53,4 a Barcelona). % població 0-15 % població 16-64 % població 65 i 
anys anys més anys Taxa natalitat Taxa mortalitat Índex envelliment* Índex sobre- 
envelliment**
La taxa de natalitat és més elevada que al Sarrià - Sant 
Gervasi 16,5 62,0 21,5 7,5 11,1 130,2 55,2
conjunt de la ciutat, però decreix respecte als 
últims 7 anys en el districte, mentre que la Barcelona ciutat 13,1 65,7 21,1 7,1 11,4 161,0 53,4
mortalitat és lleugerament inferior i es manté 
* Índex d’envelliment:
estable durant el temps. 
  = 100%, hi ha la mateixa població tant en el grup de joves com en el de grans.
L’esperança de vida al districte és superior a   >100%, hi ha més població en el grup de grans que en el grup de joves, per tant, hi haurà   més envelliment conforme el nombre sigui més elevat.
la mitjana de la ciutat de Barcelona, tant en   <100%, hi ha més població en el grup de joves que en el grup de grans, per tant, hi haurà   menys envelliment conforme el nombre sigui més petit.
** Índex de sobreenvelliment = Relació entre la població de 85 anys i més amb la població de 65 i més.
homes com en dones. Les dones de Taxa bruta de natalitat: Relació entre el nombre de nascuts vius registrats durant un any sobre la població mitjana en un determinat territori.
Sarrià-Sant Gervasi viuen gairebé 4 anys més Taxa bruta de mortalitat: Relació entre les defuncions registrades durant un any sobre la població en un determinat territori.
que els homes del territori, i els homes, 2,3 
anys més que a la resta de Barcelona.
Font: Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona, 2021.
SITUACIÓ DEMOGRÀFICA I POBLACIONAL
Evolució de la població estrangera a Sarrià-Sant Gervasi (2014-2020, Principals nacionalitats de la població estrangera del districte (2020)
valor absolut)
La proporció de població estrangera (14,2%) 
és, juntament amb el districte Les Corts, la 
més baixa de la ciutat, formada 
majoritàriament per població de la UE i dels 
Estats Units, i augmenta progresivament 
durant els anys.
Gent gran (75 anys i més) que viu sola segons sexe. 
Entre la gent gran, els que viuen sols representen una proporció inferior a la mitjana, especialment els ABS Barcelona 5A i 5B (%, 2018) i de ciutat i districte (%,2020)
majors de 75 anys, que tenen el segon índex de solitud més baix de la ciutat. Al 2020 i en valors 
absoluts, 17.942 persones majors de 75 viuen soles al districte, i 2.366 majors de 85 anys, cifres que 
augmenten amb el temps (2014-2020). Aquesta última dada representa el 9% del total de Barcelona, 
i suposen un terç de la població d'aquesta franja d'edat del districte. 
Segons les dades disponibles segons l’ABS de referència (2018), i especialment en dones, aquesta 
proporció al territori d’atenció del CAP Adrià augmenta.
El nombre de persones amb discapacitat reconeguda el 2019, prop de 9.200, representa el 6,2% 
del total de la ciutat. 
Font: Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona, 2021.
SERVEIS SOCIALS
PERFIL QUANTITATIU
SERVEIS SOCIALS i RELACIÓ AMB LA CIUTADANIA
Evolució de les persones ateses per Serveis Socials (2014-2020, valor absolut)
El nombre de persones amb servei de teleassistència 
augmenta moderadament (+2,2%), però el seu pes en 
relació amb el total de la ciutat també és baix (6,7%). 
Els usuaris del servei d'ajuda a domicili disminueixen prop 
d'un 5% i representen el 4% del total de la ciutat. 
Sarrià-Sant Gervasi concentra tres de cada deu places en 
residències per a gent gran d'iniciativa social de la ciutat i 
un 12,3% de les places privades, però no té cap plaça de 
residència pública des de 2017.
La població es mostra molt satisfeta de viure als barris del 
districte (8,23), nota molt semblant a la de l'any anterior i la 
més alta dels deu districtes (Barcelona= 7,81), essent els 
principals problemes la neteja i el transport.
8,23 NETEJA i 
TRANSPORT
Satisfacció de viure al barri (0-10) (2019) Principals problemes identificats al districte (2020)
Font: Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona, 2021.
ACTIVITAT ECONÒMICA i TREBALL
PERFIL QUANTITATIU
ACTIVITAT ECONÒMICA i TREBALL
Sarrià-Sant Gervasi es manté com el districte amb el nivell més alt de RDLpc 
(35.998€). En termes d’índex, el districte té un valor un 62% per sobre de la mitjana 
de la ciutat de Barcelona.
Tots els barris del districte es troben molt per sobre del valor mitjà de la 
ciutat. Tant Sant Gervasi-Galvany com el Putxet i el Farró es troben dins dels 10 
barris de la ciutat amb una RDLpc superior al 30% de la mitjana de Barcelona.
Distribució de la renda de les llars per càpita -RDLpc- segons districtes 
(2019, €)
Font:La Renda de les llars a Barcelona. Distribució per Districtes, 
Barris I Seccions Censals , 2019.
Font: Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona, 2019, 2021.
ACTIVITAT ECONÒMICA i TREBALL Atur registrat per districtes en població de 16-64 anys (%). 
Font: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya (maig 2022)
Quatre de cada cinc persones de més de 16 anys tenen estudis 
postobligatoris i més del 52% tenen estudis universitaris o cicles de grau 
superior, els percentatges més elevats de la ciutat.
El pes de l’atur a Sarrià Sant Gervasi (2022) és el més baix de la ciutat. No 
obstant això, durant el 2020 el districte presenta un increment de l'atur 
registrat de més del 30% durant el 2020, un dels augments més moderats 
de tota la ciutat juntament amb Les Corts i Sant Andreu. 
La proporció de dones a l'atur disminueix lleugerament (54%) però encara 
se situa per sobre de la mitjana. La proporció d'aturats de 45 i més anys 
(53,2%), és la més elevada de Barcelona (48,6%), tot i disminuir quatre 
punts.
El percentatge d'aturats estrangers sobre el total arriba al 18% i segueix 
per sobre de la proporció de població estrangera del districte (14,2%). 
Augmenta prop de set punts el percentatge d'atur de llarga durada 
(38,6%), que deixa de ser el més baix, posició que ostentava des del 2017. 
Font: Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona, 2020.
ACTIVITAT ECONÒMICA i TREBALL
D'acord amb l'Enquesta de Serveis Municipals de 2020, un 36,8% de la 
població resident a Sarrià-Sant Gervasi treballa al mateix districte, 
percentatge que cau quasi divuit punts respecte a l'any anterior a favor dels 
que treballen a la resta de Barcelona, un 41,8%, i fora d'ella, un 21,4%. Prop 
d'un 11% dels residents a la ciutat treballa al districte. 
L'oferta hotelera augmenta en un establiment el 2020 i representa el 6,7% 
del total de la ciutat, però només el 4,9% del total de places. Un 28,6% 
d'hotels són de categoria alta, percentatge que es redueix lleugerament i 
que és igual a la mitjana de Barcelona.
La tipologia d'activitat segons superfície cadastral mostra una notable 
diversificació, amb una especialització relativa del districte en oficines 
(23,6%), ensenyament (16,1%) i sanitat (10,0%), amb pesos superiors a la 
mitjana de ciutat. També és important el pes de la superfície destinada a 
comerç al districte (18,7%), tot i ser inferior al del conjunt de la ciutat (23%).
Les enquestes sobre activitat comercial del 2020 mostren una disminució 
tant del grau de satisfacció respecte a la marxa del negoci com, sobretot, 
del percentatge de persones que preveu augments de facturació els mesos 
vinents.
Font: Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona, 2020.
LA SALUT DELS BARRIS SEGONS ABS
PERFIL QUANTITATIU
DISTRIBUCIÓ DE LA MORBIDITAT (POBLACIÓ ASSIGNADA ALS ABS BARCELONA-5A i 5B)
Les tres principals patologies agudes 
ateses tant al ABS Barcelona-5A com 
al 5B són les mateixes: les malalties en 
dents i genives, els traumatismes i els 
resultats anormals de proves 
inespecífiques. Excepte aquesta 
última, la resta es troba molt per sota 
de la prevalença de Catalunya (ICS).
En el cas de les patologies cròniques 
les primeres són, també en tots dos 
casos, les alteracions del metabolisme 
lipídic, i la hipertensió arterial no 
complicada, que s’apropa 
lleugerament en el cas el EAP 5A a la 
prevalença catalana (16,36 vs 17,71 i  
15,87 vs 17,71), i els trastorns 
d’ansietat, angoixa o estat ansiós.
Font: Dades facilitades per els EAP de referència (Barcelona-5A i 5B)
DISTRIBUCIÓ DE LA MORBIDITAT (POBLACIÓ ASSIGNADA ALS ABS BARCELONA-5A i 5B)
Quan es tracta de neoplàsies 
benignes i malignes (teixit de 
caràcter tumoral), tant l’EAP Marc 
Aureli com Sant Elies presenten 
les mateixes com a casos 
principals.
Les neoplàsies benignes més 
comunes són les inespecífiques 
de la sang, del sistema nerviós i 
de l’aparell genital femení. 
Per altra banda, les malignes més 
prevalents són la cutània maligna, 
de mama femenina i la prostàtica 
maligna.
Font: Dades facilitades per els EAP de referència (Barcelona-5A i 5B)
4.2 LA SITUACIÓ DE SALUT 
ALS BARRIS imatge barri
PERFIL QUALITATIU
ENQUESTA PARTICIPATIVA
PERFIL QUALITATIU
PERFIL PARTICIPANT
En l’enquesta participativa llançada han 
participat un total de 2.024 persones. 
D’aquestes, un 68% han estat dones i un 
32% homes.
La franja d’edat majoritària entre les 2.024 
participants és entre els 40 i 64 anys respostes
(55,9%), seguida dels 65-75 anys (17,9%) i 
els 26-39 anys (17,2%). Només un 3,1% 
dels participants han estat joves d’entre 
16-25 anys, i gairebé un 6% han estat 
persones majors dels 75 anys.
En la major part dels casos és població del 
barri de Sant Gervasi-Galvany (36,5%) i 
El Putxet i El Farró (27,8%). També hi ha 
una part important de participants del barri 
de Sant Gervasi-La Bonanova (26,8%).  
Als barris de Sant Gervasi-Galvany i El 
Farró gairebé el 75% dels enquestats hi 
viuen. Un 14% hi viu i hi treballa/estudia en 
aquests barris.
Font: Enquesta participativa
PERCEPCIÓ DE L’ESTAT DE SALUT i BENESTAR
Quan es pregunta a les persones per la percepció pròpia sobre el seu estat de salut física i mental els darrers mesos, la gran 
majoria afirma sentir-se en molt bo o bon estat. No obstant, en tots dos casos, entre un 14 i un 17% perceben tenir un estat de 
salut física i mental dolent o molt dolent, sent aquest percentatge lleugerament superior en el cas de la salut mental.
Un 84,5% considera que no està patint cap tipus de discriminació o violència als barris, El 4,7% que expressa el contrari se sent 
discriminat/da per la llengua (imposició del català o bé per parlar en català), per l'origen i racisme, l’orientació sexual, per l’edat (ser 
gran o jove), per la classe social, el gènere, entre altres.
Raons per les que s’és discriminat/da als barris
Font: Enquesta participativa
PERCEPCIÓ DE L’ESTAT DE SALUT i BENESTAR
Pel que fa a malalties, problemes de salut Tens alguna malaltia, problema de salut mental o discapacitat que A causa d'un problema de salut, necessites l'ajuda o la 
siguin cròniques i de llarga durada? companyia d'altres persones per fer les activitats habituals de 
mental o discapacitats cròniques, un la vida quotidiana?
72% afirma no tenir-ne cap, i quasi un 26% 
si.
Per altra banda, en quant a la necessitat 
d’obtenir ajuda d’altres per fer activitats 
habituals de la vida quotidiana, la gran 
majoria (93%) no ho necessita, un 4,8% la 
necesita a vegades, i un 1,5% regularment.
De les persones participants, un 9,4% 
cuida diàriament i un 7,5% setmanalment a 
alguna persona gran, amb malalties, 
Cuides alguna persona gran, o alguna persona amb alguna malaltia, 
dependència o discapacitat crònica. dependència o discapacitat crònica?
Font: Enquesta participativa
SITUACIÓ ECONÒMICA DE LES LLARS I CONDICIONS DELS HABITATGES
En quant a l’economia de les llars, no totes les famílies A més, un 25% aproximadament de les persones 
es troben en la mateixa situació a l’hora d’arribar a final enquestades té algun inconvenient al seu habitatge. 
de mes. Un 19,1% i un 45,4% expressen arribar a final Entre els més esmentats: l’aïllament (calor i/o fred), la 
de mes amb molta i certa facilitat, respectivament; però manca d’ascensor o accessibilitat a aquest, el soroll 
un 24,2% arriba amb certa dificultat i un 6,7% amb provocat (pel trànsit principalment però també de 
molta. comerços i veïns), la manca de llum natural, el fet que 
siguin petits, tinguin humitats i els hi manquin 
ventilació.
Tenint en compte el total d’ingressos que entren a casa teva (siguin Principals problemàtiques als habitatges
sous, ajuts o pensions), com acostumes a arribar a final de mes?
Font: Enquesta participativa
HÀBITS PERSONALS
Quan es tracta dels hàbits de salut i benestar, la Hàbits de salut i benestar de les persones participants a l’enquesta
població participant indica que algunes de les 
activitats que més sovint practica són: menjar 
saludablement, fer activitats que facin sentir 
bé, dormir les hores necessàries i cultivar 
relacions socials.
Per altra banda, els resultats indiquen que 
algunes de les activitats que menys es 
practiquen són: participar en entitats del barri 
i fer ús dels serveis de salut i benestar.
Altres activitats que les enquestades realitzen 
són: participar i realitzar activitats artístiques i 
culturals, ballar, tocar instruments, escoltar 
música, escriure, fer feines manuals, aprendre 
idiomes, llegir; practicar la jardineria, caminar i 
tenir contacte amb la natura i sortir de 
Barcelona;  passar temps en família, amics i 
mascotes, riure, mantenir relacions sexuals, 
meditar, ser voluntari/a, no tenir xarxes socials; 
anar a alguns especialistes mèdics i teràpia, 
prendre medicació necessària, no fumar;  cultivar 
la religió i l’espiritualitat.
Font: Enquesta participativa
HÀBITS PERSONALS
El que més agradaria a les persones enquestades millorar de la seva salut personal és…
EXERCICI FÍSIC I BAIXAR DE PES
ACABAR AMB PATIMENTS FÍSICS I 
EMOCIONALS
DEIXAR DE FUMAR I BEURE
DESCANSAR MÉS 
TREBALLAR MENYS I TENIR MÉS TEMPS LLIURE
REDUIR L'ESTRÈS
CONCILIAR VIDA LABORAL-FAMILIAR-SOCIAL
ACONSEGUIR BARRI AMB MENYS SOROLL 
Font: Enquesta participativa
VALORACIÓ DE L’ENTORN, SERVEIS ESSENCIALS i RELACIONS
Als barris, en general, es valora el sistema 
de recollida d’escombraries i reciclatge. En Com diries que és al teu barri... 
canvi, el nivell de soroll i la qualitat de l’aire 
es perceben principalment com dolents.
La comoditat per passejar i desplaçar-se a 
peu, així com els comerços i mercats per 
comprar productes saludables es valoren 
positivament en general. També passa amb 
l’ordenació del trànsit, la quantitat de parcs 
i l’estat d’aquests, però en aquests casos 
també hi ha una part important de les 
participants que valoren aquests aspectes 
com a dolents. Com valores els següents aspectes del barri?  
L’estat de les voreres i carrers (neteja i 
manteniment) és l’únic dels ítems que té 
una major valoració negativa 
(malament/molt malament) que positiva.
Font: Enquesta participativa
VALORACIÓ DE L’ENTORN, SERVEIS ESSENCIALS i RELACIONS
De les diferents tipologies de serveis dels 
barris, els millors valorats són el CAP Adrià Com valores els següents serveis essencials del barri?
i la qualitat de l’atenció que ofereix, i el 
transport públic per desplaçar-se,
Els resultats semblen indicar que hi ha cert 
desconeixement de l’atenció de Serveis 
Socials, possiblement per la menor 
participació d'usuaris del servei en 
l’enquesta. No obstant això, les valoracions 
són majoritàriament positives.
Els equipaments esportius, la vigilància i la 
seguretat ciutadana són els ítems pitjor 
valorats de les diferents opcions indicades.
Font: Enquesta participativa
VALORACIÓ DE L’ENTORN, SERVEIS ESSENCIALS i RELACIONS
Les relacions i la convivència entre el veïnat destaca positivament entre la resta d’opcions. També la igualtat entre homes i dones i el respecte a la 
diversitat sexual i de gènere és ben valorada, tot i que s’indica, alhora, major grau de desconeixement respecte al tema.
Les persones enquestades indiquen que les entitats i associacions funcionen bé, però en un nivell molt similar s’indica també desconeixement 
sobre l’ítem, la qual cosa pot estar relacionada amb la baixa participació associativa que es mostrava en l’apartat d’hàbits.
Per últim, l’accés a l’habitatge és l’aspecte pitjor valorat. Les oportunitats laborals tampoc destaquen com un dels actius dels barris.
Com valores els següents aspectes del  barri?
Font: Enquesta participativa
QUÈ RESTA SALUT i BENESTAR ALS BARRIS?
LES 10 NECESSITATS PRINCIPALS IDENTIFICADES A L’ENQUESTA:
1 EL SOROLL i L’ESTRÈS que genera 4 LA MANCA DE ZONES VERDES 
Especialment per la nit. Provocat pel trànsit, els serveis de Es troba a faltar vegetació i espais/parcs verds més amplis 
neteja i el transport públic, els bars i terrasses obertes, i per on poder passejar, desconnectar del trànsit i respirar aire 
la gent que crida. Afecta al descans dels veïns/es. més net, protegir-se de la calor creixent, jugar o fer altre 
tipus d’activitats que generen benestar.
2 LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL
Generada per l’alta quantitat de circulació de vehicles 5 L’ESTAT DE CARRERS i PLACES
(cotxes, autobusos, motos…); i el pudor, brutícia i malalties 
associades. Brutícia que es genera, principalment, pels excrements i 
orina dels gossos, l’acumulació d’escombraries i contenidors 
bruts, i les restes que la gent no llença a les escombraries. 
3 L’elevat TRÀNSIT DE VEHICLES Tot plegat genera una pudor que incomoda al veïnatge i 
Causant de les necessitats anteriors però també de certa atrau a diferents tipus de plagues (paneroles, rates…).
sensació d’inseguretat pels accidents. S’observa també que A més, l’estat de les voreres comporta problemes de 
existeix molt espai dedicat als vehicles i poc per als vianants mobilitat: algunes són massa estretes, estan mal 
(carrers peatonals, espai per caminar…). pavimentades o no estan adaptades.
Font: Enquesta participativa
QUÈ RESTA SALUT i BENESTAR ALS BARRIS?
LES 10 NECESSITATS PRINCIPALS IDENTIFICADES A L’ENQUESTA:
6 LA SENSACIÓ D’INSEGURETAT
Especialment per la nit i a les zones fosques, degut als 
robatoris pel carrer i als habitatges, les agressions, la 9 LA MANCA D’EQUIPAMENTS MUNICIPALS
delinqüència, els locals okupats, i conductes incíviques. Destacant la manca d‘equipaments i instal·lacions esportives 
públiques a preus assequibles, i la manca d’equipaments i 
7 L’ACCÉS i ATENCIÓ AL CAP/HOSPITAL activitats culturals per a infants i gent gran. En general, són barris 
on existeix més oferta privada que pública.
Els serveis sanitaris es troben saturats i manquen 
professionals i especialistes. Les llargues llistes d’espera i 
l’atenció telefònica instaurada amb la pandèmia, dificulten 
aconseguir cita. A més, la manca de transport públic al CAP 10 ELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL
en uns barris envellit, dificulta que la gent gran i amb Els equipaments d’atenció psicosocial públics estan saturats i no 
problemes de mobilitat hi arribin. arriben a atendre la necessitat existent; també manquen xarxes 
comunitàries o espais de trobada que puguin oferir suport 
emocional. 
8 LA PUJADA DE PREUS L’estrés pels ritmes quotidians i de feina, la precarietat laboral, la 
Són barris on és car viure, i la pujada de preus dels serveis i dificultat per conciliar i la manca de temps lliure, la situació 
béns essencials comporten problemes econòmics a part del d’incertesa generalitzada, la solitud, o la pressió social, són 
veïnatge, alguns en situació de pobresa, i genera algunes problemàtiques que afecten a la població.
desigualtats. Es destaca la dificultat d’accés a l’habitatge per 
als joves, l’economia de la gent gran que viu sola i el preu 
dels aliments.
Font: Enquesta participativa
QUINES PERSONES O COL·LECTIUS DEL BARRI HO ESTAN PASSANT PITJOR?* 
Segons les persones participants a l’enquesta, els dos grups de població que es troben en una situació de major vulnerabilitat són la gent gran i 
les persones en situació de pobresa o altres situacions de vulnerabilitat. 
LA GENT GRAN EN SITUACIÓ DE POBRESA
*En aquesta pregunta, les persones enquestades podien escollir Per la solitud, la manca d’espais de Perquè són barris cars i han 
més d’una opció. relació, de recursos i d’ofertes d’oci. incrementat els preus del béns 
Pels problemes de mobilitat propis i essencials (aliments, habitatge…). 
de la manca d’adaptació de l’espai Augmenten els casos de 
públic (voreres, orografia, manca de sensellarisme i són persones que 
mobiliari…), del transport públic estan soles, que els hi manquen 
(poques parades) i dels habitatges oportunitats. 
(ascensor, esglaons…). Per la manca de feina, per les 
Per les malalties i la dependència condicions laborals precàries i la 
generada, el problemes per ser manca de recursos econòmics, que 
atès/a als serveis sanitaris, i la generen problemes de salut mental i 
bretxa digital per realitzar gestions de consum. Alhora, no i ha 
(aplicacions sanitàries, bancs..). suficientes recursos de salut mental. 
ni recursos davant la pobresa.
Per la capacitat econòmica.
Font: Enquesta participativa
PER QUÈ?
QUINS ASPECTES DELS BARRIS DESTACARIES POSITIVAMENT?
ELS 10 ACTIUS PRINCIPALS IDENTIFICATS A L’ENQUESTA:
1 L’AMBIENT i la CONVIVÈNCIA 5 L’ACCÉS ALS SERVEIS
La bona convivència entre la població, que és diversa. Hi ha una àmplia oferta de serveis de tot tipus, fet que facilita 
L’ambient agradable de barri, de poble i familiar, amb gent l’accés a aquests. Es destaquen concretament els serveis i 
que es coneix des de fa temps i que és cívica amb el seu equipaments culturals (biblioteques, centres cívics, Casa 
entorn. Sagnier...), els sanitaris (CAP, Plató i privats) i els educatius.
2 La TRANQUIL·LITAT i SEGURETAT
És un barri residencial que, exceptuant els carrers de 6 Els PARCS i ESPAIS VERDS
circulació principals, viu en calma. En comparació amb altres Els parcs i zones verdes que n’hi ha, així com la vegetació 
barris de la ciutat, està poc massificat, no arriba el turisme i, d’algunes places i carrers.
en general, és segur.
3 El COMERÇ LOCAL 7 La UBICACIÓ
La ubicació física dels barris facilita fer vida en aquests, ja 
El comerç de tota la vida es manté viu, hi ha molta varietat que queden a prop d’altres zones i serveis d'interès de la 
d’oferta i preus, i queda molt proper. ciutat i també de Collserola, un lloc on poder practicar 
activitat física en un entorn saludable.
4 La XARXA DE TRANSPORT públic
Existeixen diferents opcions de mobilitat que connecten la 
zona amb la resta de la ciutat i amb altres serveis de manera 
molt còmoda i ràpida.
Font: Enquesta participativa
QUINS ASPECTES DELS BARRIS DESTACARIES POSITIVAMENT?
ELS 10 ACTIUS PRINCIPALS IDENTIFICATS A L’ENQUESTA:
En la seva gran majoria, a les més de 2.000 persones que han participat a l’enquesta, 
8 URBANISME per a vianants els hi agrada molt o bastant viure al barri on viuen.
Augmenten els carrers i voreres amples, els carrers 
peatonals i de plataforma única, que fan més agradable i 
segura la mobilitat per al veïnatge.
9 La QUALITAT DE VIDA
El nivell socioeconòmic dels barris és elevat i es fa notar en 
l’oferta i qualitat dels serveis, en la convivència, en el Bastant
manteniment de l’espai públic, en les oportunitats de les 
famílies, o la salut dels veïns/es. 49,9%
10 El TEIXIT ASSOCIATIU
La feina de les diferents associacions i entitats que 
mantenen actius els barris a través d’activitats i que treballen Molt
per crear xarxa veïnal. 43,7%
Font: Enquesta participativa
5 REPTES 
PER UNS BARRIS imatge barri
MÉS SALUDABLES
MILLORES A EMPRENDRE i ACTIUS DISPONIBLES
PER ASSOLIR UNS BARRIS MÉS SALUDABLES
Com a resultat de l’anàlisi de les dades Repte 1
recollides durant el procés de diagnosi Promoure un entorn i espai públic més inclusiu i sostenible
(dades quantitatives, enquesta i 
entrevistes) s’han agrupat les Repte 2
necessitats i els actius detectats en 7 Assolir uns barris millor connectats i accessibles
grans reptes per assolir a uns barris 
més saludables. Repte 3
Impuls i atenció a l’economia, l’accés a l’habitatge i a les 
condicions de vida dignes
Repte 4
Millorar l’accés i la qualitat dels serveis i equipaments de salut i 
benestar
Repte 5
Promoció de la salut mental i els hàbits saludables
Repte 6
Enfortir la convivència i xarxa veïnal
Repte 7
Atendre als col·lectius en situació de major vulnerabilitat
REPTE 1 NECESSITATS ASSOCIADES
PROMOURE UN Manquen espais verds i llocs de trobada a l'aire lliure
● Són barris amb pocs espais verds, places grans i zones de joc en relació amb la densitat 
ENTORN i ESPAI poblacional
PÚBLIC MÉS ● Aquesta mancança ha provocat que els infants passin molt temps a casa durant la pandèmia
INCLUSIU i ● Els elements urbanístics dels parcs/jardins no conviden a passar temps en grup
Limitacions d'accessibilitat a l'espai públic
SOSTENIBLE ● Existeixen barreres arquitectòniques, especialment a les voreres, que dificulten la mobilitat
● Manquen bancs en els itineraris que arriben al CAP
● L'orografia dels barris i la ubicació dels serveis a les zones més altes, dificulten l'accés a aquests
● L’espai per al vianant és limitat. Els barris estan dissenyats per oferir prioritat als vehicles
Contaminació acústica i ambiental
● Contaminació ambiental i acústica produïda pel trànsit de cotxes, serveis de neteja i terrasses, que 
genera molt estrès, especialment durant la nit, i altres problemes de salut.
ACTIUS ASSOCIATS
● Els parcs, places i jardins dels barris estan cuidats, equipats, nets, i funcionen com a espai de 
trobada de joves i altres veïns.
● Augment de carrers amples, de vianants i de plataforma única, i de projectes per continuar en 
aquesta línia (Superilles, etc.)
● La ubicació geogràfica dels barris, propera a Collserola, compta amb una millor qualitat de l'aire 
que a altres zones de Barcelona, i queda a prop d'altres zones de la ciutat.
● Baixa densitat de població.
Nota: Les necessitats i actius en cursiva han estat identificats com elements emergents arrel la pandèmia de la Covid-19
REPTE 2 NECESSITATS ASSOCIADES
ASSOLIR UNS Manca oferta de transport públic per arribar al CAP
● La manca d'opcions de transport públic que arribin al CAP suposa una gran dificultat per la gent 
BARRIS MILLOR gran i altres persones amb problemes de mobilitat
CONNECTATS i Transport públic insuficient per a joves
ACCESSIBLES ● L'oferta de transport públic genera certa sensació de desigualtat entre els joves i aïlla als que viuen 
als barris o a altres que volen arribar-hi per participar
ACTIUS ASSOCIATS
● Bona xarxa de transport públic, que connecta la zona amb la resta de la ciutat de manera còmoda i 
ràpida.
REPTE 3 NECESSITATS ASSOCIADES
IMPULS i ATENCIÓ A Dificultats per accedir a l'habitatge i problemes amb les condicions d’alguns d’aquests
● Els preus i la pujada de preus en els habitatges dificulta l'accés a aquests i provoca que veïns/es 
L’ECONOMIA, hagin de marxar dels barris
L’ACCÉS A ● Existeixen habitatges amb diferents problemes: d'accessibilitat (manca d'ascensor, escales als 
L’HABITATGE i A LES portals), d'aïllament, de manca de llum i de ventilació o humitats
La precarietat i condicions laborals
CONDICIONS DE ● La precarietat laboral, la dificultat per conciliar, els ritmes quotidians i la manca de temps lliure 
VIDA DIGNES generen molt estrès i altres problemes de salut mental
● Hi ha famílies que arriben amb dificultat a final de mes
● Augmenta l'atur en adults joves i persones de més de 50 anys
Encariment de béns essencials
● S'ha encarit l'accés als béns essencials
● L'ús dels habitatges i comunitats ha incrementat des de la pandèmia, fet que ha augmentat les 
derrames que generen preocupacions econòmiques a algunes famílies
El bon nivell socioeconòmic amaga altres realitats
● La posició social elevada i la por/vergonya de perdre-la provoca que molts problemes socials 
quedin amagats
● La presència de recursos provoca individualisme i menys treball comunitari
ACTIUS ASSOCIATS
● Poques ocupacions als habitatges ● El nivell socioeconòmic de les famílies 
● Generalment, els pisos es troben en bones permet que atenguin la seva salut mental, 
condicions tenir cobertes les necessitats d'oci i 
● Els nivells d'atur més baixos de la ciutat esport, accedir a alimentació saludable, a 
● Borsa de treball a l'AAVV i comerciants la cultura, salut privada i tecnologies, etc.
● Departament d'assessorament legal a l'AVV ● El comerç de tota la vida es manté viu i és 
Turó Parc divers. 
● Botigues d'alimentació que fan tallers de 
cuina saludable
REPTE 4 NECESSITATS ASSOCIADES
MILLORAR L’ACCÉS i [SANIT] Manquen recursos als serveis sanitaris [ED] Professionals dels centres educatius amb 
públics que afecten la qualitat de l'atenció (llistes problemes de salut mental,  amb molta càrrega i amb 
QUALITAT DELS d'espera i dificultat per poder contactar o tenir molt pocs recursos
SERVEIS i consultes en persona) [CULT] Manca d'espais culturals per a les diferents 
EQUIPAMENTS DE [SANIT] Ús molt elevat de la sanitat privada franges d'edat
● L'ús de mútues és molt elevat, i no es fa ● Es troba a faltar un espai autogestionat per a 
SALUT i BENESTAR traspàs d'informació entre privades i la joves i espais culturals per a infants i gent 
pública gran
● La sanitat pública i privada fan [ESP] Manquen equipaments esportius públics, 
recomanacions molt diferents, sent aquesta l'oferta majoritària és privada
última molt més medicalitzadora [LGTBIQ+] Manquen espais de referència per al 
[SALUT MENT] Manquen recursos per als serveis col·lectiu LGTBIQ
públics de salut mental [NET] Brutícia acumulada als carrers dels barris que 
● Els serveis de salut mental com el CSMIJ genera pudor i l'aparició d'algunes plagues
estan saturats, manquen professionals i no [SEG] Sensació d'inseguretat, especialment durant 
poden oferir un seguiment i servei de qualitat les nits, per casos de robatoris i agressions a la via 
a qui no es pot permetre atenció privada pública i consums als parcs
● Pel fet de ser barris benestants s'inverteix [COORD i RECURSOS] Manca de coordinació i 
menys i els recursos econòmics per als recursos
serveis de salut mental arriben tard ● La manca de coordinació entre serveis 
● El programa Aki t'escoltem no pot oferir més provoca que es dupliquin certes feines
de 8 sessions, un cop el vincle està ja format ● El fet de no invertir en els barris com a barris 
[ED] Baixa oferta pública educativa benestants genera desigualtats per aquelles 
● Molt poca oferta pública en comparació a la persones amb manca de recursos 
privada, especialment escoles bressol socioeconòmics
[ED] Conflictes a les aules dels centres educatius ● Tràmits com el de la llei de dependència 
● Casos d’assetjament escolar i aturats
ciberassetjament entre infants 
● Casos de transfòbia per part de professorat i 
l'alumnat als instituts
REPTE 4 ACTIUS ASSOCIATS
MILLORAR L’ACCÉS i [SANIT] 
● El CAP i els diferents serveis que ofereix (consulta oberta a les escoles, atenció domiciliaria, 
QUALITAT DELS grups de lactància, educació sanitària, prescipcions, mapatge d'actius en salut...)
SERVEIS i ● L'Hospital Clínic Plató
EQUIPAMENTS DE ● Serveis socials
● Els centres de dia
SALUT i BENESTAR ● Referents de benestar comunitari
[SALUT MENT] 
● Tallers de salut mental a Casa Sagnier i a l'Institut
● Serveis d'atenció per a joves: Aki t'escoltem i Konsulta'm
● Tallers del CSMIJ als instituts
● Han augmentat els recursos al voltant de la salut mental a l'IES
[ED] 
● L'àmplia oferta educativa, també d'educació especial
● Els patis de les escoles com a refugis climàtics
● Treball a les aules sobre educació emocional
● Activitats intergeneracionals a les escoles
● Programa salut i escola
● Els agents comunitaris als plans d'educació
[CULT]
● Equipaments culturals com les biblioteques i centres cívics
● Equipaments per a franges d'edat com Can castelló (gent gran), Casa Sagnier (joves), Casal 
infantil Vil·la Urània (infants i famílies), Espai 0-3 Vil·la Urània (famílies)
[ESP]
● Oferta privada variada
[COORD i RECURSOS]
● En ser barris de nivell socioeconòmic alt es nota en la quantitat de recursos públics i també molts 
privats, i en l'absència de llistes d'espera als serveis (excepte al CSMIJ)
● Molt bona comunicació entre serveis, molt bona xarxa
REPTE 5 NECESSITATS ASSOCIADES
PROMOCIONAR LA Consum de substàncies tòxiques i de pantalles entre adults i joves
● Joves que consumeixen des d'edats molt tempranes tabac, alcohol i cànnabis. Alguns ho fan als 
SALUT MENTAL i parcs i altres a les festes privades que organitzen a les seves cases
ELS HÀBITS ● Joves amb un alt consum i addicció de pantalles
SALUDABLES ● El consum de drogues es troba als mateixos nivells que a altres barris de la ciutat
Augment de trastorns de salut mental
● Augment de trastorns mentals, cada cop en població més jove, però presents també en els 
diferents col·lectius i edats
ACTIUS ASSOCIATS
● En general, la població manté hàbits saludables d’alimentació, son, activitat física, etc. Població 
amb interès i recursos per cuidar-se
REPTE 6 NECESSITATS ASSOCIADES
ENFORTIR LA Manca de relacions veïnals
● No són barris rics en relacions i tampoc es fa vida de cap de setmana, quan la gent surt de la ciutat
CONVIVÈNCIA i LA ● La Covid ha incrementat la por al contagi, afectant les relacions
XARXA VEÏNAL
Manca de teixit associatiu
● Manca teixit associatiu als barris, la gent no participa i hi ha molt individualisme
● Manquen xarxes comunitàries de suport a la salut mental
Crispació en augment
● Augment de la crispació amb l'Administració, l'hospital i el seu personal i vers altres equipaments i 
serveis
ACTIUS ASSOCIATS
● Alta satisfacció de viure als barris ● Associació Ultravioleta (ciència amb 
● Convivència i ambient agradable, de poble i perspectiva de gènere)
familiar. Existeixen nuclis de cohesió social ● Amics de la Gent Gran
● Tranquil·litat i seguretat en comparació amb ● Alba Lactància i La lliga de la llet
altres barris de la ciutat ● Cau
● Amabilitat i solidaritat entre els veïns/es, ● L’Associació contra el càncer i les seves 
grups de suport, coneixença entre veïns, es activitats
feia vida als terrats, banc d'aliments ● S'ha reforçat el vincle entre l'escola Poeta 
● Vàries AAVV molt actives foix i l'Ajuntament, i entre l'Ajuntament i 
● Des de l'AVV Turó Parc van subministrar Cat Salut
mascaretes als conserges dels edificis, així 
com van formar un grup de Whatsapp per 
atendre les necessitats
● Ràdio comunitària de l'AAVV
REPTE 7 INFÀNCIA - NECESSITATS ASSOCIADES
ATENDRE ALS Infància: situacions de vulnerabilitat i de problemes de salut mental 
Salut mental:
COL·LECTIUS EN ● Augment dels trastorns mentals i conductuals lleus i greus (ansietat, estrès, conductes alimentàries, 
SITUACIÓ DE espectre autista, etc.) en infants i reticència d'algunes famílies a derivar-los al CSMIJ
MAJOR ● Infants de 9-10 anys que no es treuen la mascareta per problemes d'autoestima i autopercepció
● Infants nascuts durant el confinament pateixen més angoixa de separació amb els pares
VULNERABILITAT Ús de pantalles:
● L'ús de pantalles permet als infants arribar a pàgines que fomenten conductes de trastorns 
d'alimentació, i a fer i rebre amenaces. La Covid ha incrementat l'ús de pantalles
Problemes familiars:
● Els conflictes que es donen en situacions de separació, amb mares vulnerables i/o maltractades, 
afecten als fills
● Famílies amb nivell socioeconòmic alt on manca temps de qualitat en família que afecta la salut 
emocional dels fills (infants i joves). Infants amb cuidadores i pares treballant.
INFÀNCIA - ACTIUS ASSOCIATS
● Districte amb la taxa de natalitat la més elevada
● Jornada dedicada a la solitud de la infància
● Guia contra la solitud de jovent (per a professionals que acompanyen a joves)
● Xerrades preventives i de coneixement legal a les escoles per entendre els límits de les amenaces 
rebudes a través de les XXSS
● El casal infantil de Vil·la Urània fa una important tasca de suport i acompanyament a mares joves 
sense suport familiar
● L'espai familiar 0-3 de Vil·la Urània ha facilitat a famílies que han tingut fills durant la pandèmia a 
crear una xarxa i compartir inquietuds sobre la criança, relacionar-se amb altres infants i 
pares/mares
● El Petit Drac com espai de relació entre famílies i infants nascuts en pandèmia
REPTE 7 JOVENT - NECESSITATS ASSOCIADES
ATENDRE ALS Jovent: problemes de salut mental, hàbits poc saludables i manca de recursos
Salut mental:
COL·LECTIUS EN ● Jovent patint molt emocionalment: ansietat, depressió, trastorns de la conducta alimentària, manca 
SITUACIÓ DE d'autoestima, malestar emocional inespecífic, intents autolítics i de suïcidi, pèrdua d'expectatives de 
MAJOR futur…
● Els recursos en salut mental per al jovent són insuficients, ells no coneixen els recursos existents i 
VULNERABILITAT tampoc reben l'educació emocional necessària per poder posar paraules als seus malestars.
Consums:
● Joves que consumeixen tabac, alcohol i cànnabis des d'edats molt tempranes. La pandèmia ha 
agreujat la problemàtica. Alguns ho fan als parcs i altres a les festes privades que organitzen a les 
seves propietats
● Joves amb un alt consum i addicció de pantalles, especialment arran de la pandèmia. Utilitzen i 
veuen filtres poc realistes que provoquen problemes d'inseguretat amb l'autoimatge
ACTIUS ASSOCIATS ● Nois joves amb addicció als jocs d'apostes
Pràctiques sexuals:
● El JIP és un punt juvenil ● Joves que s'inicien cada cop més aviat en les pràctiques sexuals
als instituts i identifiquen Feminismes i igualtat:
molts malestars ● Jovent LGTBIQ+ amb entorns que no accepten la seva identitat sense espais de referència als 
psicològics. També barris del districte
informa de les activitats ● Violència masclista entre joves
que es fan al barri i dóna Xarxa associativa:
resposta a les inquietuds ● Manca jovent vinculat als equipaments, fet que dificulta arribar a ells i incidir en els seus hàbits de 
de l'alumnat buscant salut. S'han trencat vincles entre grups de joves i també s'han trencat vincles amb Casa Sagnier
recursos Mancances familiars:
● Casa Sagnier, amb ● Famílies amb nivell socioeconòmic alt on manca temps de qualitat en família i que afecta a la salut 
activitats per a joves i emocional dels fills (infants i joves). Infants amb cuidadores i pares treballant
projectes d'atenció ● Joves que reben molta pressió acadèmica, social i d'imatge d'èxit per part de les seves famílies, 
psicològica que els dispara altres problemes de salut mental
○ Aki t’escoltem ● Jovent que ha passat molt temps tancat a casa amb la seva família amb qui no manté bona relació i 
○ Konsulta’m ha provocat autolesions i intents de suïcidi durant el confinament
REPTE 7 GENT GRAN- NECESSITATS ASSOCIADES
ATENDRE ALS Gent gran aïllada i salut mental
Solitud i envelliment:
COL·LECTIUS EN ● Barris envellits, on s'incrementen els casos de dependència i pèrdua de capacitats, on calen molts 
SITUACIÓ DE recursos.
MAJOR ● Índex de sobreenvelliment, per sobre del valor de ciutat
● Gent gran que pateix solitud no desitjada i aïllament, agreujada per la Covid, amb problemes de 
VULNERABILITAT salut mental i de mobilitat, amb manca de connexió amb la xarxa veïnal. Algunes d'aquestes 
persones no volen acceptar la seva situació de vulnerabilitat i no accedeixen a Serveis Socials
● La participació de la gent gran en entitats i associacions ha disminuït, per la por al contagi (pròpia i 
de les famílies), pel deteriorament funcional o pels processos de dol, fet que afecta la seva salut 
física i emocional (mobilitat, problemes circulatoris...)
● El període de confinament i la disminució de l'activitat física ha provocat deteriorament físic i 
cognitiu, agilitat, i s'ha guanyat pes que dificulta la mobilitat
Problemes econòmics:
● Gent gran cuidadora que assumeixen la crisi econòmica de fills i nets o la cura de fills amb 
discapacitat
● Gent gran amb problemes econòmics que s'han vist intensificats per la Covid
Desigualtat:
● Escletxa digital per accedir a tràmits de salut, bancs i altres
GENT GRAN - ACTIUS ASSOCIATS
● Projecte RADARS ● Grup d'ajuda per la gent gran de l'AVV Turó 
● Atenció domiciliària Parc
● Can Castelló (activitats intergeneracionals, ● La gent es cuida més i es protegeix d’agafar 
Àpats en companyia, salut emocional, infeccions, per exemple amb l’ús de la 
activitat física i cognitiva, promoció de mascareta i la distància social. Així, agafen 
relacions, xerrades d'interès...) menys virus
● Trucades de seguiment setmanal a les ● Índex de solitud, dels més baixos de la 
persones més vulnerables des de Can ciutat
Castelló, col·laboració amb Serveis Socials ● Districte amb índex d'envelliment baix
REPTE 7 PERSONES AMB PROBLEMES SOCIOECONÒMICS - NECESSITATS 
ASSOCIADES
ATENDRE ALS 
COL·LECTIUS EN Persones i famílies amb problemes socioeconòmics, que afecta a la salut mental i problemes de 
consum
SITUACIÓ DE ● Persones sense llar, amb manca d'oportunitats i problemes de salut mental i consum
MAJOR ● S'han incrementat els casos de vulnerabilitat econòmica en famílies amb fills
VULNERABILITAT
PERSONES AMB PROBLEMES SOCIOECONÒMICS- ACTIUS 
ASSOCIATS
● Centre d'acollida ASSÍS per a persones sense llar
● Àpats a Domicili durant la pandèmia, des de l'Ajuntament de Barcelona
● Borsa de treball a l'AAVV i comerciants
REPTE 7 PERSONES QUE HAN MIGRAT - NECESSITATS ASSOCIADES
ATENDRE ALS Persones que han migrat en situacions laborals molt precàries
● Treballadores de la llar i cura d'infants en situació d'irregularitat legal i amb condicions laborals molt 
COL·LECTIUS EN precàries
SITUACIÓ DE ● Treballadores de la cura de la gent gran amb molts problemes de salut derivats de la seva feina que 
MAJOR tenen moltes dificultats per accedir al metge, per la llarga llista d'espera
● Algunes viuen en infrahabitatges que condicionen la seva salut
VULNERABILITAT
DONES - NECESSITATS ASSOCIADES
Dones que pateixen violència de gènere i masclista i problemes de salut mental
● Situacions de violència de gènere difícils de detectar per la por al què diran en el context 
socioeconòmic dels barris
● Es donen casos d'abús i conductes masclistes entre joves
● Dones grans amb depressió
6 PRIORITZACIÓ 
PARTICIPADA imatge barri
DE NECESSITATS
PRIORITZACIÓ PARTICIPADA DE NECESSITATS
PER ON CONSIDERA EL BARRI QUE S’HA DE COMENÇAR A ACTUAR?
En la sessió oberta de priorització, les necessitats de cada repte que 
van ser prioritzades són les següents:
Repte 1 Repte 5
● Manquen espais verds i llocs de trobada a l'aire ● Augment de trastorns de salut mental entre la 
lliure població
Repte 2
● Manca oferta de transport públic per arribar al CAP Repte 6
● Transport públic insuficient per a joves ● Manca de teixit associatiu i de participació
Repte 3
● Dificultats per accedir a l'habitatge i problemes Repte 7
● Jovent amb problemes de salut mental, hàbits poc 
amb les condicions d'alguns d'aquests
● saludables i amb manca de recursos*
Encariment de béns essencials
● Gent gran aïllada i salut mental**
Repte 4
● Manquen recursos als serveis sanitaris públics ● Dones que pateixen violència de gènere i masclista 
● Manquen recursos per als serveis públics de salut i problemes de salut mental
mental
● Brutícia als carrers dels barris *Problemàtiques que més preocupen sobre el jovent: salut 
mental i consums
**Problemàtiques que més preocupen sobre la gent gran: 
envelliment i solitud
GRÀCIES
a totes les persones que han participat i han fet possible 
l’elaboració d’aquesta diagnosi