RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES 
 
QUEIXA RELATIVA AL DRET A UNA BONA ADMINISTRACIÓ 
(GESTIÓ I RECAPTACIÓ) 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 18 de desembre de 2022, el ciutadà va presentar una queixa en aquesta 
Sindicatura en què exposava el següent:  
 
 El mes d’octubre del 2022, va rebre una provisió de constrenyiment relativa a 
una sanció en matèria viària de la qual manifestava no haver rebut notificació 
prèvia. 
 
 En data 12 d’octubre de 2022 va presentar un recurs contra la provisió de 
constrenyiment esmentada, al qual, en data de presentació de la queixa, no 
havia rebut resposta. 
 
 
Actuacions fetes  
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va 
estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els 
principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
 
Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la 
persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a l’Institut Municipal 
d’Hisenda per tal de conèixer les intervencions realitzades en relació amb la queixa 
presentada.  
 
El dia 10 de gener de 2023, es va sol·licitar a aquest organisme la informació 
necessària per a l’estudi de la queixa.  
1 
Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de 
desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. 
Concretament, es relaciona amb l’objectiu 16.6 «Màxima eficàcia i responsabilitat envers la ciutadania». 
 
 
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
El dia 6 de febrer de 2023, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. 
L’escrit exposa la tramitació donada a l’escrit presentat pel ciutadà. 
 
 
CONSIDERACIONS 
 
1. La sanció imposada 
 
L’Institut Municipal d’Hisenda informa que la provisió de constrenyiment inclou la 
sanció per infracció de trànsit amb número d’expedient 2022SACG0410XXX. 
 
No s’aporta cap altra informació respecte a això, atès que l’objecte de la queixa no 
versa sobre la sanció imposada. 
 
2. La notificació de la sanció 
 
És doctrina reiterada del Tribunal Constitucional (entre altres, les sentències 157/2007, 
de 2 de juliol; 54/2003, de 24 de març, i 145/2004, de 13 de setembre) que cal 
garantir el dret de defensa i el dret de ser informat de la infracció corresponent 
en els procediments administratius sancionadors, d’acord amb l’article 24 de la 
Constitució espanyola. 
 
L’exercici d’aquests drets pressuposa notificar degudament a la persona implicada la 
incoació del procediment, perquè només així podrà exercir l’efectiva possibilitat de 
defensa davant la infracció que se li imputa abans que l’Administració prengui una 
decisió definitiva.  
 
Per aquesta raó, existeix una constant i reiterada jurisprudència que diu que sempre 
que sigui possible ha de practicar-se la notificació en el domicili de l’interessat i, 
només en darrer terme, recórrer a la notificació edictal. En aquest sentit, és 
exigible a l’Administració una especial diligència perquè garanteixi i possibiliti al 
ciutadà l’exercici dels seus drets, de la mateixa manera que li exigeix les seves 
obligacions.  
 
Les notificacions de les denúncies per infracció de trànsit tenen la seva pròpia 
peculiaritat segons l’article 89 i següents del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 
d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles 
de motor i seguretat viària (LSV), que estableix que les denúncies, en principi, es 
2 
 
 
lliuraran en el mateix acte, és a dir, en mà. Si això no és possible, la notificació es pot 
fer en un moment posterior sempre que concorri alguna de les circumstàncies 
previstes a l’article 89.2 de la LSV. 
 
L’article 90 de la LSV disposa que aquestes notificacions s’han de fer a l’adreça 
electrònica viària i que, si la persona denunciada no en té, s’haurà de fer al domicili 
que hagi indicat en el procediment i, si no n’hi ha, al domicili que consti als registres de 
l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit. 
 
El punt 3 d’aquest article, en relació amb el supòsit que la notificació es faci arribar al 
domicili de la persona interessada, disposa que, si no hi és i ningú no se’n fa càrrec, 
s’ha de deixar constància d’aquesta circumstància en el procediment sancionador, 
juntament amb el dia i l’hora en què es va intentar, i s’ha de tornar a fer en els tres dies 
següents. Si tampoc no és possible el lliurament, s’ha de donar per acomplert el tràmit 
i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Transcorregut el període de vint 
dies naturals des de la publicació de l’anunci de notificació en el BOE, s’entén que 
aquesta notificació ha estat feta i es dona per acomplert el tràmit. 
 
Així mateix, els articles 109 i següents de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general 
tributària (LGT), contenen pronunciaments anàlegs en relació amb el procediment de 
notificació. L’article 167 del mateix text fixa els motius d’oposició contra la providència 
de constrenyiment, entre els quals hi ha la falta de notificació de la liquidació. 
 
Doncs bé, arran de la intervenció de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, l’IMH va 
revisar l’expedient sancionador i va constatar que la notificació de la denúncia es va 
intentar practicar de manera personal d’acord amb el que disposa la normativa vigent, 
al domicili de notificacions que consta al registre de la Direcció General de Trànsit 
(DGT), en dates 10 i 14 de juny de 2022, amb el resultat d’“impossible lliurament - 
manca de dades” (manca la indicació de la porta) i la publicació edictal posterior al 
butlletí corresponent. 
 
No obstant això, es va comprovar que el domicili fiscal del vehicle infractor que consta 
als registres de la DGT i el domicili d’empadronament de l’interessat, és aquest mateix, 
però amb la indicació de la porta, en aquest cas “1”, de manera que s’hauria d’haver 
intentat una nova notificació de la denúncia amb les dades completes de l’adreça. 
 
Per aquesta raó, en data 19 de gener de 2023, l’IMH ha emès una proposta de 
resolució de les instàncies presentades en data 12 d’octubre de 2022, per a 
l’anul·lació d’aquest expedient sancionador i la devolució de les quantitats 
indegudament ingressades amb els interessos que puguin correspondre, en què 
3 
 
 
recorda a la persona interessada l’obligació legalment establerta de mantenir 
actualitzades les dades domiciliàries als registres de la DGT. 
 
3. La revisió d’ofici 
 
Primerament, aquesta Sindicatura vol agrair a l’IMH la celeritat en revisar l’expedient 
objecte de queixa i en l’emissió de la proposta de resolució, per la qual s’anul·la la 
sanció corresponent a l’expedient sancionador. Des que la Sindicatura va demanar la 
informació a l’IMH fins que es va emetre la proposta van transcórrer nou dies. 
 
Quant a la revisió d’ofici, convé recordar que les administracions públiques tenen la 
potestat de revocar els actes administratius que han dictat prèviament mitjançant 
l’emissió d’un nou acte, modificant-ne el contingut, substituint-lo o, simplement, 
eliminant-lo. 
 
El procediment de revocació previst a l’article 109 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del 
procediment administratiu de les administracions públiques (LPACAP), consisteix en el 
fet que l’Administració rectifiqui un acte desfavorable o de gravamen sempre que 
aquesta revocació no constitueixi una dispensa o una exempció no permesa per la llei, 
ni sigui contrària al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic. 
 
Així, en virtut d’aquesta rectificació, l’Administració anul·la i deixa sense efecte l’acte 
dictat en benefici de la persona administrada. Suposa, en definitiva, que l’Administració 
el retiri de manera definitiva mitjançant un altre acte de signe contrari, com ha estat el 
cas objecte de supervisió. 
 
4. La manca de resposta als escrits presentats 
 
El ciutadà, al seu escrit de queixa, exposa que sense haver rebut resposta a les seves 
al·legacions li va ser embargada la quantitat corresponent a la sanció, sense 
descompte i amb els recàrrecs corresponents. 
 
Com s’ha comentat anteriorment, l’anul·lació d’aquest expedient sancionador comporta 
la devolució de les quantitats indegudament ingressades amb els interessos que 
puguin correspondre. 
 
Cal considerar que els recursos administratius són actes mitjançant els quals se 
sol·licita la revocació o la reforma d’un acte administratiu previ, i esdevenen una 
garantia de la ciutadania davant l’actuació administrativa. 
 
4 
 
 
Així, un cop s’ha produït un acte administratiu a través del procediment corresponent, 
l’ordenament jurídic reconeix als destinataris de l’acte la possibilitat d’impugnar-lo 
davant la mateixa administració pública que ha dictat l’acte (o, si escau, davant els 
tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa). 
 
El ciutadà, en data 12 d’octubre de 2022, va interposar dos recursos d’alçada (amb 
efectes de reposició) contra la provisió de constrenyiment. Al·legava manca de 
notificació de la sanció imposada. Aquest és un dels motius d’oposició a la provisió de 
constrenyiment previstos a l’article 167.3.c de la LGT. 
 
En primer lloc, val a dir que la interposició del recurs de reposició no suspèn 
l’execució de l’acte impugnat ni de la sanció (art. 96 de la LSV).  
 
Tanmateix, volem recordar que l’article 46 de la Llei 1/2006, de 13 de març, de règim 
especial del municipi de Barcelona, regula el recurs d’alçada davant l’alcaldia contra 
els actes d’aplicació dels tributs i ingressos de dret públic (com són les multes i 
sancions), al qual resulta aplicable el règim del recurs de reposició de l’article 14 del 
Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 
reguladora de les hisendes locals (TRLRHL). 
 
L’article 14.2.l de la norma esmentada disposa que aquest recurs s’ha de resoldre en 
el termini d’un mes comptat des de l’endemà de la seva presentació. 
 
Doncs bé, tenint en compte que els recursos van ser interposats en data 12 d’octubre 
de 2022 i que la resolució estimatòria no es va dictar fins al 19 de gener de 2023, amb 
posterioritat a la intervenció d’aquesta Sindicatura, hem de concloure que el termini de 
tres mesos transcorregut entre la data de presentació del primer recurs i l’emissió de la 
proposta de la resolució no és excessiu però sí evitable. 
 
Aquesta Sindicatura no desconeix el gran volum d’expedients sancionadors que 
tramita l’IMH i, malgrat les mesures per a la millora contínua que es van implementant 
progressivament en els àmbits organitzatiu i tecnològic, en determinades ocasions no 
és possible complir els terminis establerts per la normativa. És per això que l’IMH 
revisa constantment els seus processos, per tal de reduir el terminis de resolució. 
 
Tanmateix, aquesta institució no pot perdre de vista que l’accés a l’Administració és la 
porta d’entrada per a l’exercici dels drets i deures de la ciutadania. 
 
En aquest punt, cal recordar que entre els principis generals d’actuació de les 
administracions públiques recollits en l’article 3 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del 
sector públic, hi figura el de prestar un servei efectiu a la ciutadania i el d’agilitzar els 
5 
 
 
procediments administratius i les activitats de gestió. En aquest mateix sentit es 
pronuncia l’article 21 de la Llei catalana 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de 
procediment de les administracions públiques de Catalunya.  
 
El principi de bona administració i l’eficàcia dels serveis públics es recullen a l’article 
41 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea, als articles 9.3 i 103 de la 
Constitució espanyola, i a l’article 3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del règim jurídic 
del sector públic administratiu comú. Aquests drets impliquen disposar d’una 
Administració que presti el màxim nombre de serveis amb els millors estàndards de 
qualitat, respectant els drets i interessos legítims de la ciutadania, i que sigui capaç de 
resoldre els problemes de manera àgil i eficaç.  
 
Així mateix, la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, aprovada 
l’any 2000, esmenta en l’article XXIII, amb referència a l’eficàcia dels serveis públics 
com a indicatiu d’una bona administració, que les autoritats locals han de garantir 
l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats de les persones 
usuàries. 
 
 
DECISIÓ  
 
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el 
reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes 
aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda 
ha estat ajustada a dret, però no eficaç pel que fa a la resolució del recurs de 
reposició. 
 
Això no obstant, aquesta Sindicatura emet la decisió següent: 
 
 Recomanar a l’Institut Municipal d’Hisenda que continuï treballant en la 
implementació de mesures tècniques i organitzatives per donar compliment als 
terminis legals de resolució en els procediments sancionadors. 
 
Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte 
al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona 
interessada del seu contingut.  
 
 
 
 
6