Diagnosi 2022 La situació del sensellarisme a Barcelona Evolució i relació amb el mercat laboral XAPSLL Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar BARCELONA Promou: 02 EL SENSELLARISME A BARCELONA Coordinació i redacció: Albert Sales Campos (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona). Treball de camp qualitatiu: Noemí Ayguasenosa Soro, Joan Roca Roman Treball de camp quantitatiu: Joan Roca Roman, Carla Rivera Blanco Comissió de diagnosi i recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar Coordinació de l’edició: Maria Círez Tambo (Accem) Edició de l’informe: Marta Caramés Boada (Càritas Diocesana de Barcelona) Raquel Gonzàlez Garcia (Assís Centre d’Acollida) Carla Hernández Campos (Associació ProHabitatge) Maite Mauricio Jareño (Suara Cooperativa) Carlos Prieto Izquierdo (Suara Cooperativa) Toni Peralta San Máximo (Obra Social Santa Lluïsa de Marillac) Organització del recompte del 2021: Mònica Barnola Roca (Associació ProHabitatge) Marta Caramés Boada (Càritas Diocesana de Barcelona) Maria Círez Tambo (Accem) Fina Contreras Jiménez (Càritas Diocesana de Barcelona) Roger Fe Espin (Assís Centre d’Acollida) Bea Fernández Gensana (Arrels Fundació) Francesc Lobera Regàs (Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic, Ajuntament de Barcelona) Maite Mauricio Jareño (Suara Cooperativa) Coordinació del recompte del maig del 2021: Ariadna Ros Mas (Institut Municipal de Serveis Socials, Ajuntament de Barcelona) Dani Montaner Montesinos (Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic, Ajuntament de Barcelona) Maria Nicolau Juan (Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic, Ajuntament de Barcelona) Cristina Escusa Rubio (Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic, Ajuntament de Barcelona) EL SENSELLARISME A BARCELONA 03 Continguts Continguts ..................................................................................................................................................................................... 3 1. Introducció ............................................................................................................................................................................... 5 2. Metodologia ............................................................................................................................................................................. 8 2.1. Diagnosi del sensellarisme a Barcelona, 2022 ......................................................................................................... 8 2.2. Sensellarisme i situació laboral a Barcelona ............................................................................................................. 8 Anàlisi quantitativa ..............................................................................................................................................9 Anàlisi qualitativa ..............................................................................................................................................10 3. Resultats dels recomptes al carrer i als equipaments, 2021 i 2022 ..............................................................................14 4. Mercat laboral i sensellarisme ...........................................................................................................................................25 4.1. Anàlisi de les dades quantitatives ..................................................................................................................26 4.2. Anàlisi de les dades qualitatives ....................................................................................................................32 Una feina, per a què? La funció del treball assalariat .....................................................................................32 Molt més que ingressos econòmics .............................................................................................................33 La vergonya: “No vull ajudes, vull una feina” ..............................................................................................34 La relació amb el mercat laboral, també un impediment per a la recuperació .........................................35 Les traves per accedir al mercat laboral i per mantenir una feina ................................................................36 Organitzar-se i buscar feina vivint al carrer ...............................................................................................36 Sentir el rebuig, el pes de l’estigma i les pròpies inseguretats ...................................................................36 Burocràcia i bretxa digital ............................................................................................................................37 Altres factors d’exclusió del mercat laboral ................................................................................................38 L’acompanyament per a l’entrada o el retorn al mercat laboral ....................................................................39 5. Conclusions ............................................................................................................................................................................42 Abordar els efectes del sensellarisme i no les causes és insuficient ................................................................42 Perspectiva de gènere i sensellarisme ocult .......................................................................................................43 L’especial vulnerabilitat de la població estrangera .............................................................................................43 Sensellarisme i mercat laboral ..............................................................................................................................44 6. Referències bibliogràfiques ................................................................................................................................................47 04 EL SENSELLARISME A BARCELONA EL SENSELLARISME A BARCELONA 05 1. Introducció Des del 2008, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de A partir del 2015 les diagnosis han actualitzat les dades Barcelona (XAPSLL) publica periòdicament els informes disponibles sobre el sensellarisme a la ciutat de Barcelona de diagnosi sobre el sensellarisme a la ciutat. Des del i hi han aportant una recerca. L’informe “Diagnosi 2022. La primer recompte de persones sense llar i el llibre Qui situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i relació dorm al carrer?: Una investigació social i ciutadana sobre amb el mercat laboral” actualitza les sèries estadístiques les persones sense sostre (Cabrera, Rubio i Blasco, 2008) i afegeix una nova temàtica a la sèrie de treballs. Aquests fins a l’informe que es presenta a continuació han passat treballs tenen com a finalitat crear un coneixement que dotze anys i sis publicacions en les quals es mostren les contribueixi a millorar l’acompanyament i l’atenció que dades recollides conjuntament per les entitats socials i la ciutat ofereix a les persones sense llar, i incidir en les l’Ajuntament sobre l’extensió i l’impacte del sensellarisme polítiques socials per tal de combatre l’exclusió social i i recerques específiques sobre aspectes que condicionen residencial. les polítiques d’atenció i acompanyament a les persones sense llar. Aquesta aproximació a la dimensió laboral de l’acompanyament està motivada per l’experiència En aquest informe es presenta l’actualització de les quotidiana del conjunt de professionals dels serveis: sèries de dades estadístiques que produeix la XAPSLL. acompanyar les persones ateses en la seva inserció al Barcelona disposa de dades quantitatives sobre mercat laboral es considera una manera d’ajudar-les l’evolució del sensellarisme a la ciutat gràcies al treball a sortir del sensellarisme i que accedeixin a ingressos en xarxa de tots els agents implicats a donar resposta econòmics que els permetin mantenir una vida autònoma, a aquest problemàtica. Any rere any, la Comissió de però la precarietat laboral i l’imparable increment dels Diagnosi i Recompte de la XAPSLL coordina els esforços preus i de les dificultats d’accedir a qualsevol solució de les entitats i l’Administració per comptabilitzar el habitacional obliguen a replantejar el paper del treball nombre de persones ateses en serveis d’allotjament assalariat en la sortida de la pobresa o del sensellarisme. o residencials i el nombre de persones que es veuen obligades a pernoctar al ras. Aquests esforços es Recollint aquesta preocupació, la Comissió de Diagnosi concreten en els recomptes de carrer, en el tractament i Recompte va proposar que l’informe incorporés una de les dades dels serveis municipals d’intervenció a evidència empírica que facilités el debat al voltant l’espai públic i en els recomptes anuals de persones del paper de la inserció laboral en els serveis i els ateses, seguint les metodologies que es detallen més programes adreçats a les persones sense llar. Aquesta endavant. El treball de seguiment i diagnosi que es porta proposta, acceptada en reunió plenària per la XAPSLL, a terme en el marc de la XAPSLL permet que 37 entitats s’ha concretat en la incorporació a aquest document i l’Ajuntament generin dades sòlides i consensuades de les dades provinents d’una enquesta feta a finals sobre la situació del sensellarisme a la ciutat que del 2021 a una mostra de persones ateses en serveis s’han presentat en una sèrie de publicacions que es d’allotjament i residencials de Barcelona, i dels resultats van iniciar l’any 2008 i que des de l’any 2011 prenen d’una investigació qualitativa que es va dur a terme el nom d’informes de diagnosi. entre el març i el juny del 2022. 06 EL SENSELLARISME A BARCELONA Informes sobre el sensellarisme a Barcelona impulsats per la XAPSLL, 2008-2022 Cabrera, P.; Rubio, M. J.; Blasco, J. (2008). Qui dorm al Sales, A.; Uribe, J.; Marco, I. (2015). Diagnosi 2015. La carrer?: Una investigació social i ciutadana sobre les per- situació del sensellarisme a Barcelona: evolució i polítiques sones sense sostre. Barcelona: Caixa Catalunya, Obra d’intervenció. Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Social. Barcelona. Sales, A. (2012). Diagnosi 2011. Les persones sense llar Guijarro, L.; Sales, A.; Tello, J.; De Inés, A. (2017). Di- a Barcelona el 8 de novembre i l’evolució dels recursos agnosi 2017. La situació del sensellarisme a Barcelona. residencials. Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Evolució i accés a l’habitatge. Xarxa d’Atenció a Persones Barcelona. Sense Llar de Barcelona. Sales, A. (2013). Diagnosi 2013. Les persones sense llar a De Inés, A.; Guzmán, G.; Verdaguer, M.; Contreras, M. la ciutat de Barcelona i l’evolució dels recursos de la Xarxa (2019). Diagnosi 2019. El sensellarisme a Barcelona. Evo- d’Atenció a les Persones Sense Llar. Xarxa d’Atenció a Per- lució i joves en situació de sensellarisme. Xarxa d’Atenció sones Sense Llar de Barcelona. a Persones Sense Llar de Barcelona. EL SENSELLARISME A BARCELONA 07 08 EL SENSELLARISME A BARCELONA 2. Metodologia 2.1. Diagnosi del sensellarisme a Barcelona, 2022 Les fonts de les sèries estadístiques que es presenten Per fer un seguiment anual de la situació del sensellarisme en aquest informe i en els precedents principalment a l’espai públic, els anys que no s’ha portat a terme el procedeixen dels recomptes de persones sense llar duts recompte de carrer s’han utilitzat les estimacions dels a terme per la XAPSLL i es complementen amb dades serveis d’intervenció social a l’espai públic de l’Ajuntament facilitades pels serveis d’intervenció social a l’espai públic de Barcelona per aproximar el nombre de persones que de l’Ajuntament de Barcelona (actualment el Servei pernoctaven a la via pública. Quan comparem els resultats d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic, SASSEP). dels recomptes d’una nit amb les dades provinents dels Aquests serveis faciliten les estimacions de persones serveis municipals constatem que la desviació és mínima, que dormen al carrer a partir de les deteccions que fan així que disposem de dues fonts complementàries que mensualment i el nombre de persones que viuen en garanteixen que el coneixement de l’evolució del nombre assentaments irregulars en solars ocupats. de persones que dormen al ras a la ciutat és sòlid. La XAPSLL ha fet sis recomptes de les persones que En paral·lel, des del 2011, anualment entitats i dormen al ras en una nit a Barcelona. S’han portat a Ajuntament fan un recompte de persones ateses en terme els anys 2008, 2011, 2016, 2017, 2018 i 2021, i dispositius d’allotjament i programes residencials suposen la mobilització de més de set-cents voluntaris adreçats a persones sense llar en una mateixa nit. Gràcies i voluntàries que es reparteixen en equips per recórrer a aquest esforç de sistematització, Barcelona registra, els carrers i les places de la ciutat seguint itineraris un cop l’any, el nombre de persones que es troben en marcats per garantir l’observació de tot el territori les situacions d’exclusió residencial abordades per la municipal. El 2018, la XAPSLL va consensuar fer els XAPSLL i els serveis especialitzats en l’atenció a persones recomptes nocturns al carrer cada dos anys, però a sense llar. El recompte de carrer i el d’equipaments es fa causa de la pandèmia de la covid-19, l’operatiu previst la mateixa nit per tenir una visió tan acurada com sigui per al 2020 es va ajornar i es va acabar fent la nit del possible del nombre de persones sense llar que hi ha a 19 al 20 de maig de 2021. la ciutat i evitar dobles comptabilitzacions. 2.2. Sensellarisme i situació laboral a Barcelona L’objectiu general de la investigació que complementa d’una enquesta a persones ateses en els serveis de l’actualització de les dades recollides per la XAPSLL la ciutat feta recentment. Utilitzant aquestes eines és fer una diagnosi de com la relació laboral ha marcat s’analitza, en clau interseccional,1 com l’ocupabilitat de els itineraris d’exclusió residencial i de recuperació de les persones sense llar ha marcat els seus itineraris vitals l’autonomia de les persones ateses per les entitats i els i com la falta d’habitatge ha condicionat la seva relació serveis de la ciutat. amb el mercat laboral. Per aproximar-nos a la interacció entre sensellarisme i També s’analitzen els recursos disponibles per a la mercat laboral, s’ha portat a terme una recerca qualitativa integració laboral de les persones ateses en serveis de que es contextualitza amb dades quantitatives procedents la XAPSLL als objectius de recuperació de l’autonomia. EL SENSELLARISME A BARCELONA 09 Objectiu general Dur a terme una diagnosi de com la relació amb el mercat laboral ha marcat els itineraris d’exclusió residencial i de recuperació de les persones ateses per les entitats de la XAPSLL. Objectius específics 1. Analitzar en clau interseccional com l’ocupabilitat (competències professionals i personals, capacitats i coneixements) de les persones sense llar ha marcat els seus itineraris d’exclusió residencial i com la falta d’habitatge ha condicionat la relació amb el mercat laboral. 2. Analitzar si els recursos disponibles per a la inserció laboral de les persones ateses a la xarxa són adequats per assolir la recuperació de l’autonomia personal. Anàlisi quantitativa Entre l’abril del 2021 i el gener del 2022, l’Institut persones sense llar que ofereixen les entitats de la d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona va fer Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona i una enquesta a les persones allotjades en equipaments l’Ajuntament de la ciutat a través de l’Institut Municipal residencials col·lectius i allotjaments temporals per a de Serveis Socials. Han estat seleccionades de forma persones sense llar de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu intencionada2 per reproduir les característiques de principal de generar dades descriptives sobre l’origen de l’univers de 2.800 persones ateses en equipaments les persones ateses i sobre les seves trajectòries d’exclusió i serveis de la XAPSLL, en les variables d’identitat residencial i els factors que les han definides. de gènere, nacionalitat (espanyola, comunitària, no comunitària) i edat (agrupades en franges). Es tracta, Les 319 enquestes vàlides recullen les respostes de doncs, de persones que han estat ateses per trobar-se persones ateses en equipaments residencials i habitatges en situació de sensellarisme i que, en el moment de que formen part dels serveis socials específics per a respondre l’enquesta rebien suport social i residencial. 1 S’entén que els factors socials interactuen entre si a l’hora de definir l’estructura d’oportunitats de les persones. Tenir en compte la interseccionalitat d’aquests factors significa considerar l’impacte conjunt de qüestions com el gènere, l’origen ètnic i geogràfic, la racialització o l’edat sobre la vida de les persones. 2 Les dificultats en la gestió de les cites, els possibles biaixos en el procés de substitució de les persones que rebutjessin ser enquesta-t des i la dificultat per elaborar un cens de l’univers poblacional van portar a desestimar la possibilitat d’una selecció aleatòria de la mostra. 10 EL SENSELLARISME A BARCELONA Anàlisi qualitativa Per aprofundir en les trajectòries de les persones sense s’ha intentat garantir la presència en la mostra de llar i els factors que influeixen en la seva ocupabilitat persones especialitzades en la inserció laboral i en el mercat formal i informal de treball, s’ha plantejat d’altres no implicades directament en aquest àmbit una estratègia d’investigació qualitativa basada en de l’acompanyament. entrevistes semiestructurades. Les entrevistes han estat enregistrades amb una gravadora —després que les persones participants S’han dut a terme dinou entrevistes a persones sense signessin els permisos pertinents per al seu ús anònim llar en diverses situacions d’exclusió residencial, i i limitat als objectius de la investigació— i han produït dotze entrevistes a professionals d’entitats de la una nota d’investigació etnogràfica en arxiu de text que Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona conté una explicació del context de l’entrevista i dels entre el març i el juny del 2022. La XAPSLL ha resultats principals. Totes les entrevistes enregistrades facilitat el contacte amb les persones entrevistades s’han transcrit literalment —parcialment— i resumit en a l’investigador i la investigadora que han portat a funció dels objectius de la recerca. Les transcripcions terme el treball de camp. En la selecció de les persones literals i les citacions que apareixen en aquest informe entrevistades s’ha buscat diversitat de gènere, origen contenen la informació mínima necessària de cada geogràfic i situació habitacional. En sol·licitar la cita persona entrevistada per contextualitzar el seu per fer l’entrevista i a l’inici d’aquesta entrevista, es testimoni i garantir-ne l’anonimat. va plantejar a les persones participants que l’objectiu de la recerca era explorar les seves dificultats per L’anàlisi de les dades qualitatives es basa en la accedir al mercat laboral i les seves vivències en categorització dels fragments de les transcripcions relació amb el treball per tal de millorar els serveis que han estat significatius per a la investigació. Els d’acompanyament i atenció social. Per seleccionar les resultats obtinguts emergeixen de la interacció entre persones professionals entrevistades s’ha tingut en coneixement teòrics i dades empíriques amb l’objectiu compte que treballessin en entitats diverses (quant de generar nous sabers que siguin rellevants per a la a mida i perfils de població atesa preferentment) intervenció en la inserció laboral en altres contextos i que ocupessin funcions diferents en l’entitat, i amb característiques institucionals similars. EL SENSELLARISME A BARCELONA 11 Característiques de les persones entrevistades que pateixen o han patit situacions de sensellarisme Edat mínima 20 anys Edat màxima 68 anys Mitjana d’edat 43,7 anys Nombre d’homes 11 Nombre de dones 8 de les quals 1 dona trans Nombre de persones de nacionalitat espanyola 9 Nombre de persones de nacionalitat estrangera comunitària 1 Nombre de persones de nacionalitat estrangera no comunitària 9 Nombre de persones estrangeres amb permisos de treball i de residència 4 Nombre de persones estrangeres sense permisos de treball i de residència 5 Característiques de les persones entrevistades professionals de serveis i entitats de la XAPSLL Edat mínima 26 anys Edat màxima 64 anys Mitjana d’edat 39,2 anys Nombre d’homes 5 Nombre de dones 7 Nombre de persones de nacionalitat espanyola 11 Nombre de persones de nacionalitat estrangera comunitària 1 Nombre de persones de nacionalitat estrangera no comunitària 0 Nombre de persones estrangeres amb permisos de treball i de residència 12 Nombre de persones estrangeres sense permisos de treball i de residència 0 12 EL SENSELLARISME A BARCELONA EL SENSELLARISME A BARCELONA 13 14 EL SENSELLARISME A BARCELONA 3. Resultats dels recomptes al carrer i als equipaments, 2021 i 2022 L’evolució del nombre de persones detectades en els l’espai públic de l’Ajuntament de Barcelona reflecteixen recomptes de la XAPSLL presenta una gran coincidència que el nombre de persones que dormen als carrers de la amb les estimacions dels equips d’intervenció social ciutat en una nit ha tornat als nivells previs a la pandèmia a l’espai públic de l’Ajuntament de Barcelona que es i ha superat, de nou, el miler. calculen a partir de la comptabilització de les persones diferents detectades al llarg d’un mes en les seves tasques L’increment i la tornada a la situació del 2019 es de prospecció. produeixen malgrat que en els anys 2021 i 2022 s’han registrat més places disponibles i persones allotjades Si atenem els resultats dels recomptes, entre el 2008 i el que mai. Mentre que l’any 2019 es van comptabilitzar 2016 es produeix un increment significatiu que situa el 2.117 persones sense llar allotjades en recursos, l’any nombre de persones pernoctant al carrer al voltant de les 2020 n’eren 2.719, a les quals se’n van afegir 549 en els nou-centes. Aquesta xifra roman estable fins al recompte dispositius d’acollida per facilitar el confinament de les del 2022. Els resultats del recompte del 2021 indicaven persones sense llar durant l’emergència sanitària de la una lleu reducció de les persones que dormen al carrer covid-19. El nombre de persones comptabilitzades en respecte al recompte del 2018, així com un descens una mateixa nit en centres i programes residencials de la de les persones que viuen en assentaments irregulars XAPSLL l’any 2021 va ser de 2.808 i l’any 2022 de 2.803. a locals i naus abandonades. El sensible increment de Així que, mentre que la xifra de persones en situació places en recursos d’allotjament i residencials que es de carrer se situa en màxims històrics, la disponibilitat va produir entre el 2019 i el 2020 va ajudar a contenir de serveis i programes de suport social que ofereixen un augment de les persones en situació de carrer. L’any allotjament o solucions residencials a les persones sense 2022, però, les dades dels serveis d’intervenció social a llar a Barcelona és més alta que mai. Taula 1. Evolució del nombre de persones sense llar a Barcelona segons les dades recollides en els recomptes de la XAPSLL, 2008-2021 2008 2011 2016 2017 2018 2021 2022 N N N N N N N Persones dormint al carrer segons recomptes ciutadans de la 658 838 941 1026 956 895 1063 XAPSLL Assentaments (dades SASSEP) 265 695 383 415 444 340 331 Recursos XAPSLL 1190 1258 1907 2006 2130 2808 2803 Proporció de població sense llar atesa en centres residencials col·lectius o allotjaments 56% 45% 59% 58% 60% 69% 67% individuals TOTAL 2113 2791 3231 3447 3530 4043 4197 NOTA: En espera del recompte següent de la XAPSLL, el nombre de persones dormint al carrer al maig del 2022 el facilita el SASSEP. EL SENSELLARISME A BARCELONA 15 El volum total de persones sense llar comptabilitzat per residencials i d’allotjament no suposen una reducció del la XAPSLL continua creixent, malgrat que la proporció nombre de gent que es veu abocada a viure al carrer, és de població atesa en recursos residencials ha crescut perquè el flux de persones que cauen en aquesta situació sensiblement en pocs anys. Si l’increment dels recursos és constant i creixent. Taula 2. Evolució del nombre de persones sense llar en situació de carrer i allotjades en recursos residencials de la XAPSLL, Barcelona, 2011-2022 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Persones dormint al carrer segons 838 941 1.026 956 895 recomptes ciutadans de la XAPSLL Persones dormint al carrer segons estimació dels 726 731 870 715 693 892 962 942 1.027 921 938 1.063 equips municipals d’intervenció social a l’espai públic Persones allotjades en recursos 1.230 1.561 1.451 1.561 1.672 1.907 2.006 2.096 2.117 2.719 2.808 2.803 residencials de la XAPSLL Persones allotjades en equipaments d’emergència durant 549 el confinament per la pandèmia de covid-19 16 EL SENSELLARISME A BARCELONA Gràfic 1. Evolució del nombre de persones sense llar en situació de carrer i allotjades en recursos residencials de la XAPSLL. Barcelona, 2011-2022 3500 3000 2500 Persones dormint al carrer segons recomptes ciutadans 2000 de la XAPSLL Persones dormint al carrer segons 1500 estimació dels equips municipals d’intervenció social a l’espai públic 1000 Persones allotjades en recursos residencials de la XAPSLL 500 0 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Malgrat tot, el creixement del nombre de persones finançats per entitats que respon a la transformació detectades al carrer ha estat sensiblement inferior al de l’allotjament temporal en pensions i habitacions de creixement de les persones ateses en recursos de la relloguer a programes de pisos compartits. XAPSLL. Entre el 2008 i el 2022 el nombre de persones comptabilitzades als recomptes fets en equipaments ha Del total de 2.803 places disponibles a la ciutat l’any passat de 1.190 a 2.803. L’evolució del total de places 2022, 1.892 eren del Programa municipal d’atenció —tot i els marges d’error i les discontinuïtats en la sèrie a persones sense llar. Són les que s’ofereixen en que s’assumeixen en una recollida de dades que implica equipaments públics o en equipaments d’entitats 37 entitats i l’Administració municipal— apunta que en que tenen la totalitat o una part de les seves places el context de la pandèmia s’ha produït un creixement concertades amb l’Ajuntament de Barcelona. Prop d’un important de l’acollida en centres residencials que miler (911) eren de titularitat privada. respon a la consolidació de projectes nascuts com a equipaments d’emergència a l’inici de la pandèmia i De les 1.892 places públiques i concertades disponibles, que s’han traslladat a emplaçaments estables amb el 40% s’ofereixen en centres residencials, el 28,4% possibilitat de proporcionar privacitat i autonomia a en habitatges i el 31,7% eren places d’allotjament les persones residents. Al mateix temps es produeix d’emergència contractades en pensions i establiments un creixement notable de l’acollida en habitatges hotelers. Les places estrictament privades es concentraven en habitatges en el 75%. EL SENSELLARISME A BARCELONA 17 Taula 3. Places ocupades comptabilitzades la nit del 18 de maig de 2022 en el recompte d’equipaments, segons tipologia i titularitat N Centres residencials 755 Places públiques i Habitatges 537 concertades Pensions/Habitacions 600 Total de places públiques i concertades 1.892 Centres residencials 118 Places privades Habitatges 684 Pensions/Habitacions 109 Total de places privades 911 Total 2.803 Gràfic 2. Places públiques i concertades ocupades comptabilitzades la nit del 18 de maig de 2022 en el recompte d’equipaments segons tipologia 31,71% Centres residencial 39,90% Pisos Pensions/Habitacions 28,38% 18 EL SENSELLARISME A BARCELONA Gràfic 3. Places privades ocupades comptabilitzades la nit del 18 de maig de 2022 en el recompte d’equipaments segons tipologia 11,96% 12,95% Centres residencial Pisos Pensions/Habitacions 75,08% En l’última dècada s’observa com la utilització d’habitatges habitacions de lloguer hagin disminuït en termes absoluts. (pisos) per oferir solucions residencials a les persones L’allotjament i l’oferta de solucions residencials per part sense llar ha anat en augment. Actualment, més del 40% de les entitats i l’Ajuntament han crescut en totes les de les places s’ofereixen en pisos, mentre que fa deu anys seves formes, però el principal esforç s’ha dirigit a utilitzar la proporció era de poc més del 20%. Això no significa habitatges per a programes d’allotjament temporal i per que les places en centres residencials o el nombre de a nous programes residencials de caràcter definitiu, com persones allotjades circumstancialment en pensions i els inspirats en la metodologia housing first.3 3 E l punt de partida de Housing First és la provisió a les persones sense llar d’un habitatge individual, estable i permanent. Aquesta metodologia d’intervenció social va ser sistematitzada per primer cop a Nova York als anys noranta pel psicòleg Sam Tsemberis.. EL SENSELLARISME A BARCELONA 19 Taula 4. Evolució del nombre de persones allotjades en recursos de la XAPSLL en %, 2008-2020. 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2020 2021 2022 % % % % % % % % % % % % % % Centres 42,0 37,9 38,4 39,7 33,0 41,9 45,6 45,9 32,3 43,9 36,9 25,0 31,7 31,2 residencials Habitatges 15,3 16,5 18,8 20,1 22,3 23,7 31,9 28,8 39,8 34,3 39,5 30,2 44,6 43,6 Pensions/ 42,7 45,6 42,9 40,2 44,7 34,4 22,6 25,4 28,0 21,8 23,6 28,0 20,5 25,3 Habitacions En relació amb les dades sociodemogràfiques de específics per a dones al llarg del 2021 motivada per les persones ateses als recursos de la XAPSLL, un interès creixent de les entitats i l’Ajuntament de la proporció d’homes s’ha reduït. Per contra, la Barcelona en les situacions de sensellarisme ocult proporció de dones i d’infants ha crescut. Trobem la i en la necessitat de disposar d’espais no mixtos i causa d’aquesta variació en l’obertura d’equipaments especialitzats en l’acompanyament a les dones. Taula 5. Gènere de les persones allotjades en recursos de la XAPSLL, %, 2009-2020 % % % % % % % % % % % % % % Homes 64,9 65,2 65,7 61,6 62,7 64,2 64,4 61,7 60,4 58,1 57,6 53 59,1 48,6 Dones 23,8 23,3 22,6 28,9 25,9 21,8 21,8 23,5 23,2 25,5 24 28 25,8 28,5 Gènere no binari 0,1 0,5 <18 homes 8,3 11,8 <18 dones 6,7 10,4 11,3 11,5 11,7 9,5 11,4 14,1 13,8 14,8 16,4 16,5 18,3 19 <18 gènere no binari 0 0,2 ¹ Nombre de persones de les quals disposem d’informació. Març 2009 N¹=1141 Març 2010 N¹=1141 Març 2011 N¹=1229 Març 2012 N¹=1560 Març 2013 N¹=1451 Març 2014 N¹=1593 Març 2015 N¹=1672 Maig 2016 N¹=1907 Març 2017 N¹=2006 Maig 2018 N¹=2130 Maig 2019 N¹=2171 Maig 2020 N¹=2558 Maig 2021 N¹=2808 Maig 2022 N¹=2803 20 EL SENSELLARISME A BARCELONA La proporció de persones de menys de 18 anys ha passat es concentra en els equipaments residencials per a de representar el 13,4% del total de persones ateses, unitats familiars del Programa municipal d’atenció al 19,5%. El pes de la resta de franges d’edat manté a les persones sense llar, i en l’allotjament temporal una estructura molt similar a la dels anys anteriors. El a famílies en pensions i hotels que sostenen algunes descens de la rellevància d’infants i adolescents entre entitats i els mateixos serveis municipals. Aquestes el conjunt de la població atesa que es va registrar unitats familiars són, majoritàriament, monoparentals durant la pandèmia ha donat pas a una pujada que encapçalades per una dona. Taula 6. Edat de les persones allotjades en recursos de la XAPSLL, 2009-2020 % % % % % % % % % % % % % <18 11,7 11,8 11,9 9,4 11,2 14 13,9 16,8 16,5 18,3 16,7 13,4 19,5 18-65 79,5 79,9 79,9 82 78,4 77,8 76,9 75,3 75,9 73,4 75,6 78,4 72,7 18-30 n/d n/d n/d n/d n/d n/d 14,6 12,3 13,6 17,9 19,5 20,6 17,9 31-50 n/d n/d n/d n/d n/d n/d 40,4 38,6 36,4 31,7 33,5 34,7 34,1 51-65 n/d n/d n/d n/d n/d n/d 22 24,4 25,8 23,8 22,5 23,1 20,6 >65 8,8 8,3 8,2 8,6 10,4 8,2 9,2 7,9 7,7 8,2 7,8 8,3 7,8 ¹ Nombre de persones de les quals disposem d’informació. La distribució segons grans categories de nacionalitat irregular sobre el total de població atesa, respecte a l’any presenta estabilitat des del 2019. Un terç de les persones 2020. Aquest fet és atribuïble a la presència rellevant de ateses són de nacionalitat espanyola, només el 7,5% persones en situació d’irregularitat que van ser allotjades són de nacionalitat estrangera comunitària i el 54,1%, als dispositius d’emergència extraordinaris per la de nacionalitat estrangera no comunitària. Del total covid-19. Moltes d’aquestes persones, que provenien de de les persones ateses, la proporció de persones en situacions d’infrahabitatge, poc temps després d’acabar situació d’irregularitat se situa en el 27%. Es registra el confinament van tornar a aquestes situacions sense una baixada del percentatge de persones en situació entrar en el circuit d’atenció a persones sense llar. Març 2009 N¹=1121 Març 2010 N¹=1110 Març 2011 N¹=1228 Març 2012 N¹=1561 Març 2013 N¹=1451 Març 2014 N¹=1616 Març 2015 N¹=1657 Març 2017 N¹=1985 Maig 2018 N¹=2130 Maig 2019 N¹=2171 Maig 2020 N¹=2242 Maig 2021 N¹=2164 Maig 2022 N¹=2223 EL SENSELLARISME A BARCELONA 21 Taula 7. Nacionalitat de les persones allotjades en recursos la XAPSLL, %, 2009-2020 % % % % % % % % % % % % % Espanyola 38,3 34,9 52,8 37,7 42,6 46,1 41,6 46,3 42,8 36,3 32,1 33,7 34,4 Comunitària 9,1 7,6 10,1 8,7 11,3 11,7 10,9 11 13,1 11,3 7,0 8,0 7,5 No comunitària 52,5 57,5 37,2 53,6 46,1 42,2 47,5 42,7 44,1 52,3 61 58,2 54,1 NC en situació 14,9 17,9 20 23,7 24,5 25,5 27,8 28,6 30,2 26,9 29,9 34,2 27,1 regular NC en situació 37,6 39,6 17,1 30,0 21,6 16,7 19,6 14,1 13,9 25,5 31 24,1 27,0 irregular Sol·licitants de protecció Fins el 2022 inclosos en la categoria “No comunitària (NC) en situació regular” 3,8 internacional ¹ Nombre de persones de les quals disposem d’informació. Després d’un creixement significatiu de les persones reben ingressos de l’Institut Nacional de la Seguretat que no disposaven d’ingressos entre el 2019 i el 2020 Social en concepte de pensions no contributives, SOVI, causat per l’entrada en els dispositius d’emergència pensions d’incapacitat o pensions de viudetat. Sumant de moltes persones en situació de sensellarisme pensions contributives i no contributives, l’ingrés sobrevinguda pel confinament, la proporció de mínim vital, la renda garantida de ciutadania i altres persones sense cap recurs econòmic se situa en prestacions públiques, les transferències públiques el 34,7%. La proporció de perceptors de la renda arriben només al 43% de la població atesa. garantida de ciutadania creix del 7,1% l’any 2018 a l’11,2% actual. La proporció de persones amb rendes Aquesta baixa cobertura de les prestacions públiques del treball arriba al 14,4%. ha portat a algunes entitats a oferir ajudes econòmiques complementàries. El 15% de les persones ateses reben L’origen més freqüent dels ingressos són les pensions no transferències econòmiques a través de programes contributives: un 22,3% de les persones enquestades d’ajudes propis de les entitats socials. Març 2009 N¹=1119 Març 2010 N¹=1121 Març 2011 N¹=993 Març 2012 N¹=1549 Març 2013 N¹=1446 Març 2014 N¹=1563 Març 2015 N¹=1672 Març 2017 N¹=1908 Març 2018 N¹=1944 Maig 2019 N¹=2014 Maig 2020 N¹=2318 Maig 2021 N¹=2191 Maig 2022 N¹=2195 22 EL SENSELLARISME A BARCELONA Taula 8. Origen dels ingressos de les persones allotjades en equipaments de la XAPSLL el 18 de maig del 2022 N % Nombre de persones sense ingressos 771 34,7% Nombre de persones amb ingressos procedents d’un salari o activitat remunerada 321 14,4% Nombre de persones que reben la renda garantida de ciutadania 249 11,2% Nombre de persones que reben l’ingrés mínim vital 34 1,5% Nombre de persones que reben prestacions o subsidis per desocupació (o exclusió del mercat laboral) 42 1,9% Nombre de persones que reben pensions d’incapacitat, jubilació (contributives i no contributives), viudetat, SOVI 496 22,3% Nombre de perceptors/ores de pensió d’invalidesa de l’SS 45 2,0% Nombre de persones que reben altres ajudes públiques 91 4,1% Nombre de persones que reben ajudes d’entitats socials 333 15,0% Nombre de persones que reben ajudes familiars o d’amistats 29 1,3% Nombre de persones amb ingressos procedents de demanar almoina 11 0,5% Nombre de persones amb ingressos d’origen desconegut 65 2,9% EL SENSELLARISME A BARCELONA 23 24 EL SENSELLARISME A BARCELONA EL SENSELLARISME A BARCELONA 25 4. M ercat laboral i sensellarisme Fins a l’inici de la primera dècada del segle XXI, la inserció taxa de treballadors i treballadores pobres a Espanya va laboral i l’obtenció d’un salari es considerava una eina acompanyada d’una preocupació creixent per fenòmens fonamental de prevenció de la pobresa en les polítiques difícils de quantificar, però que es fan molt presents socials desenvolupades en el marc dels estats del benestar en l’activitat quotidiana del conjunt de professionals i europeus (Márquez, 2008). Les xifres creixents de serveis que acompanyen persones en situació de pobresa treballadors i treballadores amb ingressos per sota del extrema i afectades pel sensellarisme. Les possibilitats de llindar de la pobresa han posat en qüestió aquesta capacitat trobar una feina assalariada s’han mantingut en els últims de l’ocupació assalariada de garantir el benestar material anys, però les oportunitats de recuperar l’autonomia i mínim per sortir de l’exclusió social (Martínez-Martín et al., accedir a una solució residencial estable a través del 2018), però la cerca de feina continua sent essencial per a mercat del treball cada cop són més restringides. les persones que viuen la pobresa en primera persona amb l’objectiu d’obtenir ingressos, i la inserció laboral continua A continuació es presenten resultats quantitatius i ocupant un espai central en l’activitat dels serveis que els qualitatius de dues investigacions amb l’objectiu de fer ofereixen acompanyament i suport. una diagnosi de com la relació amb el mercat laboral està marcant els itineraris d’exclusió residencial i de En l’àmbit del sensellarisme i en l’atenció a les persones recuperació de les persones ateses per les entitats colpejades més durament per l’empobriment, obtenir de la XAPSLL. El trencament del vincle entre treball i ingressos a través del treball assalariat també és una protecció de l’exclusió social motiva aquesta anàlisi i de les formes d’estabilitzar la situació de les persones el qüestionament de l’adequació dels recursos que es ateses i de recuperar l’autonomia. Davant l’increment posen a disposició de les persones ateses a la xarxa a del nombre de persones sense llar que s’ha donat a tots l’hora d’afavorir la seva entrada al mercat laboral amb els països europeus en les darreres dècades, impulsar l’objectiu de recuperar l’autonomia. l’ocupabilitat de les persones sense llar s’ha considerat una de les respostes clau al problema (Batty et al., 2015) Les dades quantitatives, procedents d’una enquesta feta assumint que qui cobra un salari pot cobrir les seves durant la segona part del 2021, ens ofereixen un marc necessitats bàsiques, inclòs l’allotjament (Shier et al., 2012). general per comprendre la relació de la població atesa en serveis i recursos de la XAPSLL amb el mercat laboral. En els darrers anys l’evolució dels mercats laborals i Sobre la base d’aquest marc de referència s’exposen de l’habitatge ha posat en qüestió, amb més intensitat les dades qualitatives extretes de dinou entrevistes en que mai, la relació entre treball en el mercat laboral i profunditat a persones ateses i professionals al voltant de protecció de la pobresa, tant per a la població amb baixos la relació entre mercat de treball, exclusió de l’habitatge ingressos com per a la població sense llar. L’augment de la i sensellarisme. 26 EL SENSELLARISME A BARCELONA 4.1. Anàlisi de les dades quantitatives Gairebé una quarta part de les persones enquestades entre ocupació, que pot ser formal o informal, era més freqüent l’abril del 2021 i el gener del 2022 ateses als equipaments entre les dones que entre els homes. El 27,6% de les i als serveis de la XAPSLL afirmaven que feien una activitat enquestades i el 21,3% dels enquestats afirmaven fer o treball a canvi d’una compensació econòmica. Aquesta alguna feina a canvi d’ingressos econòmics. Taula 9. Treballa o fa alguna activitat que li reporti algun ingrés econòmic? Gènere amb què s’identifica * Femení Masculí Total Sí 27,55% 21,27% 23,20% No 72,45% 78,28% 76,49% NS/NC/Blanc 0,00% 0,45% 0,31% * Cap persona enquestada va contestar opcions diferents a masculí i femení. Quan es preguntava a les persones informants si una activitat duta a terme en el mes anterior. Això en l’últim mes havien rebut diners per treballar, la pot indicar que l’estabilització residencial que suposa proporció d’enquestats i d’enquestades que responia residir en un centre facilita la cerca d’ingressos del afirmativament era del 14%, tant en el cas dels homes treball, però també pot ser una expressió de la gran com en el de les dones. El nombre de participants que inestabilitat que viuen les persones enquestades i que, considerava que estava treballant en el moment de mentre que al voltant d’una quarta part consideren que l’enquesta era sensiblement més alt que el de les que “treballen”, només el 14% poden objectivar ingressos informaven haver rebut un salari o uns honoraris per recents procedents de la seva activitat. Taula 10. En l’últim mes, ha rebut diners per treballar? Gènere amb què s’identifica * Femení Masculí Total Sí 14,29% 14,48% 14,42% No 85,71% 85,52% 85,58% * Cap persona enquestada va contestar opcions diferents a masculí i femení. EL SENSELLARISME A BARCELONA 27 De les persones enquestades que afirmaven treballar, 16% feien activitats assalariades sense alta a la Seguretat només un 40% tenien activitats estables o episòdiques, Social i el 33%, activitats puntuals de forma irregular o en amb alta a la Seguretat Social: el 33% del total eren l’economia informal. Prop de l’11% no sabien si estaven activitats assalariades i prop del 7%, activitats puntuals. El donades d’alta, o bé no volien contestar. Taula 11. Si treballa, de quin tipus d’activitats es tracta? Gènere amb què s’identifica * Femení (N=27) Masculí (N=48) Total (N=75) Activitat assalariada amb alta a la Seguretat Social 40,7% 29,2% 33,3% Activitat assalariada sense assegurar 25,9% 10,4% 16,0% Activitats puntuals amb alta a la seguretat social 11,1% 4,2% 6,7% Activitats puntuals sense assegurar 14,8% 43,8% 33,3% NS/NC/Blanc, però treballa 7,4% 12,5% 10,7% Suma 100,0% 100,0% 100,0% * Cap persona enquestada va contestar opcions diferents a masculí i femení. A les persones que no estaven fent cap activitat Els factors d’exclusió dels mercats laborals percebuts remunerada se’ls va preguntar quina consideraven per les persones enquestades presenten diferències que era la causa principal d’aquesta situació. El 31% significatives segons el gènere. Destaca un impacte més van expressar que no podien treballar per problemes alt de les situacions d’incapacitat laboral i de problemes físics o incapacitat laboral, el 28,6% van manifestar que físics entre les dones (39,1%) que entre els homes estaven buscant feina sense èxit, i el 26,9% atribuïen (27,8%). També destaca que el 8,7% de les dones afirmen la seva exclusió del mercat laboral al fet de no disposar que no poden compaginar la feina amb les tasques de de permís de treball. cura, mentre que només el 0,6% dels homes expressa patir aquest problema. 28 EL SENSELLARISME A BARCELONA Taula 12. Quina és la causa principal per la qual no fa una activitat remunerada? Gènere amb què s’identifica * Femení (N=69) Masculí (N=176) Total (N=245) Estic buscant feina 31,9% 27,3% 28,6% Estic formant-me 2,9% 6,8% 5,7% Estic jubilat/ada o retirat/ada 4,3% 4,0% 4,1% Incapacitat laboral / Problemes físics 39,1% 27,8% 31,0% No tinc permís de treball 10,1% 33,5% 26,9% No trobo una feina que pugui compaginar amb les responsabilitats de cura 8,7% 0,6% 2,9% Ara no puc, abans necessito sortir d’una situació es- pecialment crítica (violència de gènere, addiccions, etcètera) 2,9% 0,0% 0,8% NS/NC/Blanc 0,0% 0,0% 0,0% * Cap persona enquestada va contestar opcions diferents a masculí i femení. Per a les persones entrevistades, l’exclusió del mercat van ser una de les causes. És el factor més esmentat laboral es troba amb molta freqüència en l’origen de la tant per homes com per dones després dels problemes seva situació d’exclusió de l’habitatge. Quan se’ls pregunta econòmics, que hi tenen una relació molt estreta. El 8,7% quins són els motius principals pels quals es van quedar de les dones esmenten les responsabilitats de cura com a sense llar, el 63% manifesten que els problemes laborals impediment per desenvolupar una activitat remunerada.4 4 Per aprofundir en les dificultats específiques de les dones sense llar amb infants a càrrec veure l’informe Recerca sobre famílies en situació de sensellarisme a Barcelona, (2018-2021) elaborat per Matulic et. al. (2022) amb el suport i la iniciativa de la XAPSLL. EL SENSELLARISME A BARCELONA 29 Taula 13. Quins són els principals motius pels quals es va quedar sense llar? (Resposta múltiple) Gènere amb què s’identifica * Femení Masculí Total Problemes laborals (pèrdua de feina, canvi de condicions 63,3% 63,3% 63,3% laborals, etc.) Problemes econòmics (falta de diners, denegació d’ajuts 80,6% 66,5% 70,8% econòmics, esgotament dels estalvis, etc.) Problemes relacionats amb el manteniment de l’habitatge anterior (desnonament, final del contracte de lloguer, 37,8% 20,8% 26,0% pujada del lloguer, etc.) Problemes relacionats amb la falta de “papers” (o amb la necessitat de començar de zero després d’haver emigrat a 21,4% 32,6% 29,2% un altre país) Problemes amb el consum d’alcohol i/o altres drogues (el 6,1% 12,2% 10,3% van fer fora de casa, es va gastar tots els diners, etc.) Pròpia voluntat (perquè així ho ha decidit, elecció lliure 1,0% 1,4% 1,3% d’un estil de vida) Problemes de salut (malalties cròniques, discapacitat, 17,3% 20,4% 19,4% hospitalització, etc.) Problemes familiars o ruptura conjugal (separació de la 26,5% 25,8% 26,0% parella, mort de familiars, desinterès familiar, etc.) Violència a la llar exercida per la parella 20,4% 0,5% 6,6% Violència a la llar exercida per altres familiars 12,2% 2,7% 5,6% Problemes relacionats amb el joc (ludopatia, es va gastar els 2,0% 1,4% 1,6% diners familiars, el van fer fora de casa per aquest motiu) Abandonament d’una institució i inexistència o absència de 3,1% 14,0% 10,7% xarxa familiar (presó, centre de protecció a la infància) Problemes amb les xarxes d’acollida (sancions per mala conducta, normativa valorada com a rígida en horaris, 0,0% 2,7% 1,9% mascotes, etc.) Problemes relacionats amb guerres o conflictes (o altres 4,1% 3,6% 3,8% tipus de violències en el país d’origen) * Cap persona enquestada va contestar opcions diferents a masculí i femení. 30 EL SENSELLARISME A BARCELONA El 68% de les dones enquestades i el 60% dels homes transferències econòmiques de l’Administració, un pis, consideren que per “sortir del sistema d’atenció” una habitació que pugui pagar i, en última instància, necessiten una feina (ocupació laboral o ingressos del recuperar la relació amb una persona propera. La treball). En les respostes espontànies a la pregunta “Què centralitat del mercat laboral en el discurs de les persones necessitaria per sortir d’aquest centre i del sistema enquestades reflecteix les múltiples funcions del treball d’atenció?”, el treball i el salari eren els factors que assalariat i el seu paper a l’hora de definir trajectòries s’esmentaven amb més freqüència, seguits de diners o d’exclusió o inclusió social (Batty, et al., 2015). Taula 14. Què necessitaria per sortir d’aquest centre i del sistema d’atenció? (Pot escollir diverses respostes) Gènere amb què s’identifica * Femení Masculí Total Diners, transferència de l’Administració 57,14% 44,34% 48,28% Una feina, una ocupació laboral, ingressos proce- 68,37% 60,63% 63,01% dents del treball Un pis 69,39% 40,72% 49,53% Trobar una habitació que pugui pagar 31,63% 37,10% 35,42% Recuperar la relació amb familiar/amistat/parella 18,37% 14,93% 15,99% * Cap persona enquestada va contestar opcions diferents a masculí i femení. La capacitat d’estabilitzar la pròpia situació habitacional mensuals, gairebé el 30% té uns ingressos d’entre 401 sense suport d’un servei, entitat o programa no només i 800 euros, i el 7% supera els 800 euros al mes. Les depèn dels ingressos, però els diners disponibles són un dones tenen uns ingressos més elevats que els homes. dels condicionants principals. El 42% de la mostra no Només el 29,6% de les enquestades no disposen de cap té ingressos, el 16% té ingressos inferiors a 400 euros font de recursos econòmics. EL SENSELLARISME A BARCELONA 31 Taula 15. Ingressos mensuals de la població enquestada Gènere amb què s’identifica * Femení Masculí Total 0 29,59% 47,51% 42,01% Entre 1 i 400 20,41% 14,03% 15,99% Entre 401 i 800 37,76% 26,24% 29,78% Entre 801 i 1.200 9,18% 3,17% 5,02% Més de 1.200 2,04% 0,90% 1,25% NS/NC 0,00% 0,90% 0,63% En blanc 1,02% 7,24% 5,33% * Cap persona enquestada va contestar opcions diferents a masculí i femení. L’activitat laboral és la principal via per assolir uns De les persones que treballen formalment, el 10% disposa ingressos que facilitin l’autonomia. El 52,6 % de les d’entre 1 i 400 euros al mes, el 40%, d’entre 401 i 800, i persones sense feina no disposen d’ingressos. Entre las el 40%, de més de 800. De les que ho fan en l’economia persones amb feina i alta a la Seguretat social aquesta informal, el 56,8% reben entre 1 i 400 euros, el 18,9, proporció cau al 3,3% mentre que entre els que tenen entre 401 i 800, i el 5,2% més de 800. El 16,2% de les una feina sense alta a la Seguretat Social, les persones persones que treballen sense estar donades d’alta diuen sense ingressos són el 2,7% de les persones amb feina que no saben quan cobren. sense alta a la Seguretat Social no tenen ingressos. Taula 16. Nivell d’ingressos de les persones enquestades, segons la relació amb l’activitat laboral Activitat laboral amb Activitat laboral sense alta Sense activitat alta a la Seguretat a la Seguretat Social Social Sense ingressos 52,6% 3,3% 2,7% Entre 1 i 400 10,8% 10,0% 56,8% Entre 401 i 800 30,3% 40,0% 18,9% Entre 801 i 1.200 2,0% 33,3% 2,7% Més de 1.200 0,4% 6,7% 2,7% NS/NC 4,0% 6,7% 16,2% 32 EL SENSELLARISME A BARCELONA 4.2. Anàlisi de les dades qualitatives Entre el març i el juny del 2022 es van fer dinou 1. La funció social del treball assalariat, i la entrevistes a persones sense llar en diverses situacions importància real i simbòlica de la inserció laboral en d’exclusió residencial i nivells diferents de relació amb els les trajectòries d’exclusió i de recuperació personal. serveis de la XAPSLL i onze entrevistes a professionals d’entitats socials i recursos municipals. 2. Les traves que es troben les persones sense llar per accedir al mercat laboral. En l’anàlisi de les entrevistes s’han identificat tres grans línies narratives sobre les quals s’articula la presentació 3. Les valoracions de les polítiques d’inserció i dels dels resultats: suports i de l’acompanyament ofert i rebut pels serveis en relació amb l’obtenció o el manteniment d’una feina assalariada. Una feina, per a què? La funció del treball assalariat A l’Estat espanyol, l’atenció a les persones sense llar situacions de carrer, fan que els serveis vagin assumint s’inclou en l’àmbit d’actuació dels serveis socials a partir cada cop més funcions per oferir una atenció més integral de la construcció del sistema públic de serveis socials, enfocada en el concepte de la reinserció, en el qual la que té lloc durant els anys vuitanta. Com assenyala cerca de feina ocupa una posició molt rellevant (Cabrera, Rubio-Martín (2018), reconèixer la provisió de serveis 2008). a les persones sense sostre i sense llar com una tasca dels serveis socials públics va constituir un primer Sobre la base de les respostes de més de tres-cents intent de professionalització d’uns serveis gestionats professionals a un qüestionari estandarditzat, Cabrera majoritàriament per voluntariat, i de trasllat de la qüestió (2009) assenyalava ja fa alguns anys que treballadores del sensellarisme de l’àmbit de l’ordre públic al de les i treballadors dels serveis identificaven com a causes polítiques socials. principals del sensellarisme la falta d’accés a l’habitatge i l’exclusió del mercat laboral, però, quan se’ls preguntava El gruix de l’actuació dels serveis socials (tant dels públics què els faria falta per acompanyar millor les persones com dels sorgits de la iniciativa del tercer sector) es ateses, la major part de les respostes s’orientaven a va continuar concentrant en la provisió d’allotjament demanar més recursos per satisfer les necessitats temporal per oferir refugi i evitar que les persones bàsiques (manutenció, allotjament, higiene i roba) i més afectades haguessin de pernoctar a la intempèrie. A finals disponibilitat de temps per acollir millor les persones i del noranta i principis del segle XXI, el creixement dels dignificar l’atenció. Paradoxalment, la preocupació per dispositius d’allotjament temporal i l’evidència empírica l’entrada al mercat laboral passava a un segon terme generada al voltant de les dificultats per recuperació de i les referències a la necessitat d’habitatge eren molt l’autonomia que pateixen les persones que han passat per minoritàries. EL SENSELLARISME A BARCELONA 33 Molt més que ingressos econòmics En la mateixa investigació, quan els i les professionals a les virtuts socialment atribuïdes a l’activitat laboral. feien referència a l’ocupació laboral, se centraven en Les persones entrevistades relataven que el treball la necessitat de millorar l’ocupabilitat de les persones assalariat reforça l’autoestima i genera sentit d’identitat ateses. La capacitat per obtenir i mantenir un treball i de pertinença a la societat. Una paraula que apareixia assalariat es considerava el nucli de les polítiques freqüentment a les converses era dignitat. d’inserció adreçades a les persones sense llar; per contra, ningú no feia esment a polítiques generadores de llocs de Yo no trabajo mucho para el dinero, yo personalmente, treball compatibles amb situacions d’exclusió residencial. si tengo un trabajo que cobro 900 al mes, para alquilar El centre dels programes d’inserció laboral (o sociolaboral, una habitación, ya estoy contento [...]. Hay un dicho en com apareix en molts escrits) és l’acompanyament en Italia: il lavoro nobilita l’uomo (“el trabajo ennoblece l’entrada —o el retorn— al mercat laboral. La inserció al hombre”). Tener un trabajo te realiza. Hacer algo laboral es reivindica com una eina per aconseguir perfecto y que venga tu jefe a decirte “¡Buen trabajo!” ingressos estables, per ordenar les rutines quotidianes, es una pequeña satisfacción que te remueve algo por per reforçar l’autoestima i per reconstruir xarxes de dentro, que te dice que lo estás haciendo muy bien, relació (Cabrera, 2008). que te sientes orgulloso. (Resident en un centre; home, de nacionalitat comunitària, 36 anys) Els i les professionals entrevistats a Barcelona durant el 2022 també consideren que la cerca d’un treball El trabajo es importante porque todo el mundo trabaja. assalariat és un element important en el procés de sortida Tú tienes que trabajar para conseguir un mañana, un del sensellarisme de les persones ateses pels serveis. futuro [...]. El trabajo te mantiene en estabilidad, te Alhora, apunten que l’entrada al mercat laboral per si sola mantiene en la red, en la red global, igual que pasa con no és una garantia de superar i deixar enrere situacions los móviles con los chavales. (Resident en un centre; d’exclusió residencial. El mercat laboral pot ser un àmbit home, de nacionalitat espanyola, 60 anys) poc amable per a persones que han acumulat vivències d’exclusió greu i, en conseqüència, l’acompanyament ha Els discursos sobre la importància del treball en la de ser integral i s’ha d’adaptar a les necessitats canviants trajectòria de vida estan marcats pel valor moral que el de la persona atesa. conjunt de la societat atribueix a l’activitat laboral. Una de les persones entrevistades, un home d’edat propera a És important, evidentment, perquè necessites la jubilació, identificava obertament l’exclusió del mercat treballar per viure. Però no crec que sigui l’únic factor laboral amb activitats delictives, assumint que aquesta important, ni de lluny. A vegades trobar una feina no exclusió empeny les persones a buscar alternatives és difícil, però mantenir-la, sí. Sobretot quan portes il·legals per obtenir ingressos. En un altre punt del molt de temps al carrer o en una situació límit, és seu relat també expressa que el treball contribueix a relativament fàcil anar perdent habilitats… Llavors el organitzar les rutines pròpies i a evitar la deixadesa en la treball amb la persona ha de ser molt transversal, no qual ell considera que es troben moltes persones sense només enfocat a la inserció laboral. S’han d’avaluar sostre. Per a l’entrevistat, tenir una feina és determinant sempre les necessitats de les persones, les seves per dignificar el projecte de vida propi i, al mateix temps, habilitats, les seves mancances... I s’ha de treballar identifica la inactivitat com un factor de risc de trencar tot en conjunt. Si el problema d’arrel no és treballar, amb un estil de vida i uns hàbits socialment acceptables és probable que acabem tornant al punt de partida. i moralment correctes. (Professional d’un servei residencial) Solamente podemos hacer dos cosas: dedicarnos [El treball] els aniria molt bé a alguns [...]. Bé, jo crec que a ser un delincuente —estafar, robar,...— o a ser un a tots. Per un tema d’ocupabilitat i dignitat. A tothom trabajador; no hay nada más. O el bien o el mal; es ens agrada ser útils en alguna cosa. (Professional d’un una balanza. Entonces una persona que es sensata servei residencial) lo primero que piensa es: “Yo no quiero estar en la cárcel, a mí eso me da miedo; porque en la cárcel El treball proporciona uns ingressos necessaris per hay gente muy rara y me pueden matar o me puede reconstruir el projecte de vida, però, tant des de la pasar cualquier cosa y además yo no quiero estar perspectiva de les persones ateses com des de l’òptica encerrado… pierdo mi libertad. ¿No es mejor de les professionals, els recursos econòmics no són l’únic trabajar? Claro que es mejor trabajar”. [...] También objectiu de la inserció en el mercat laboral. S’espera que me proporciona una buena organización [una rutina]. trobar feina proporcioni altres beneficis que responen Porque yo, cuando veo a estas personas que están 34 EL SENSELLARISME A BARCELONA en la calle, en exclusión total, con esta suciedad, con Cambian el chip, porque han perdido la valoración de estas barbas, bebiendo alcohol y todo esto, pienso: lo que es la vida digna. Cuando veo a estas personas, “Esto les pasa porque no trabajan, porque no tienen durmiendo en la calle y con una historia difícil, pienso una rutina de trabajo”. Y a estas personas las sacas de que es porque no trabajan. (Resident en un centre; ahí, las metes en un trabajo, y estas personas cambian. home, de nacionalitat espanyola, 64 anys) La vergonya: “No vull ajudes, vull una feina” Els discursos s’articulen com a resposta a les i entrevistats. Una de les entrevistades, dona de representacions socials dominants de les persones sense nacionalitat estrangera extracomunitària, ha encadenat llar. Les persones entrevistades s’avancen a possibles feines molt precàries amb salaris insuficients per judicis de valor sobre la seva situació utilitzant el treball mantenir una habitació de manera estable. Insisteix que o la voluntat de treballar per situar-se en el grup de no ha vingut a Europa a viure d’ajudes sinó a treballar persones “mereixedores” del suport social que reben. per ajudar la seva família. Per ella, les ajudes socials Com han mostrat treballs amb mirada retrospectiva aprofundeixen en els sentiments de vergonya pel que (Rubio-Martin, 2017) i anàlisis de la representació es percep com un fracàs individual. de les persones sense llar als mitjans de comunicació (Serrano i Zurdo, 2013), per a l’opinió pública majoritària Hay que trabajar: para vivir, para comer, para cercar feina activament és un requisit fonamental per alimentar... Yo no estoy aquí para pedir manos considerar les persones ateses pels serveis mereixedores [referint-se a les ajudes]; estoy aquí para trabajar, d’aquesta atenció. para ayudar a mi familia, a mi hija. (Resident en un centre; dona, de nacionalitat extracomunitària, 36 La vergonya per la pròpia situació i la vivència de la anys) pobresa com a fracàs personal marca les relacions que construeixen les persones ateses mentre resideixen La voluntat de distanciar-se dels estereotips associats a en equipaments i centres residencials. Una de les demanar almoina comporta fins i tot una teatralització professionals entrevistades explicava que una de d’aquesta activitat. Si tenir una activitat laboral és un les preocupacions de les persones ateses a l’hora de requisit per formar part de la societat o de la comunitat participar en activitats en el centre cívic proper era cívica, en paraules de Loïc Wacquant, les activitats de com presentar-se davant els altres veïns i veïnes. La subsistència pròpies de situacions d’exclusió s’intenten vergonya de presentar-se com a usuàries d’un centre assimilar amb una feina formal. Un jove entrevistat que residencial per a persones sense llar i d’identificar-se havia estat en un centre de protecció a la infància de amb els estereotips que recauen sobre elles limita les Melilla explicava com “treballava” en aparcaments amb relacions socials i motiva discursos autojustificatius. una armilla groga, alhora que assegurava que està aquí Buscar activament una feina i valorar les virtuts del (a Barcelona) per cercar una feina. treball aproxima les persones ateses a les narratives hegemòniques sobre l’ètica del treball. [Para conseguir la comida cuando estaba en el Centro de Menores de Melilla], a veces trabajo en –A mí [el trabajo me aporta], todo. Todo —afirma aparcamientos. [...] Tú coges un chaleco amarillo segur. cuando quieras, pero no haces nada, tú estás ahí y –¿No es un tema económico solo? ya. La gente sabe que tú te buscas la vida y no tienes –“No, no. A mí me da... [pausa llarga]. Ahora estoy de nada, y que no es tu trabajo. No tienes sentido, vacaciones un mes en el trabajo y estoy pensando porque tampoco haces nada. Hay personas que dan; qué voy a hacer en este mes —riu—. Dicen que otras, no; es como una propina. No había ninguna descanse. Que parece que no aproveche el tiempo empresa, ni contrato, ni nada. [...] La gente sabe —riu—. Pero, bueno… (Resident en un centre; home, que tú eres del centro de menores. Porque éramos de nacionalitat espanyola) famosos [riu irònicament], porque está lleno de menores marroquíes. Y te ven que quieres trabajar L’ombra del discurs de rebuig a les transferències y tal, y que no quieres robar… Te dan algo. (Resident monetàries a les persones en situació de pobresa en un centre; home, de nacionalitat estrangera també plana sobre les respostes de les entrevistades extracomunitària, 21 anys) EL SENSELLARISME A BARCELONA 35 La relació amb el mercat laboral, també un impediment per a la recuperació La major part de les persones ateses expressen que el grupo de profesionales detrás, así que sería de mala treball és la principal solució als seus problemes. Segons educación y una falta de respeto por mi parte si yo l’enquesta prèvia, els resultats de la qual s’exposen en no aprovecharse eso. (Resident en un centre; home, el capítol anterior, el 61% de les persones enquestades de nacionalitat espanyola, 44 anys) manifestaven que el que necessitaven per sortir de l’equipament en què residien era una feina assalariada. La pressió que suposa assumir el discurs dominant que Però, segons les circumstàncies, el treball pot ser un el treball és l’única via lícita d’aconseguir ingressos —i obstacle per a la recuperació de l’autonomia. de formar part de la societat— quan hi ha impediments per mantenir l’activitat laboral genera una frustració Un dels entrevistats, pròxim a l’edat de jubilació, explicava que s’amplifica en el cas de les persones migrants. La com les condicions laborals de les darreres feines que càrrega de no defraudar els familiars que s’han quedat al havia fet havien impactat en la seva salut. No només país d’origen o les situacions de dependència econòmica sentia el desgast pel fet de treballar de matinada, també que es donen, porten les persones migrants a posar sentia la pressió de no fallar al compromís adquirit i no l’obtenció d’un salari per davant de qualsevol altra perdre el lloc de treball. La seva edat propera a la jubilació necessitat. Diverses professionals assenyalen que pot el portava a assumir l’activitat amb resignació i a utilitzar ser un problema per superar l’impacte de les experiències expressions com “hasta que el cuerpo aguante”. viscudes durant el procés migratori o en situacions de carrer un cop en territori europeu. Esfuerzos que no hagas trabajando, tú cuerpo te lo va a agradecer. Porque eso de que el trabajo es Ells em parlen amb la necessitat de tenir diners i salud, es mentira. ¡El trabajo mata! Tú levántate treballar ja. Potser no és el que millor li va; a vegades a las 5 de la mañana en una obra, con el frío o con costa que ho vegin. (Professional d’un servei el calor... El trabajo no es cosa de salud. A mí estos residencial) últimos trabajos me matan, lo hago para no morirme de hambre. Lo haré el tiempo que me aguante el Ells venen amb una creença molt forta del treball com cuerpo, pero esto me mata a mí. Yo no duermo casi, a única manera de mesurar el seu èxit. L’únic objectiu me tengo que levantar a las 4. Ha habido veces que que tenen és tenir un treball —tant és quin—. Potser no he podido dormir. El subconsciente ya no me deja no dignifica, però sí que demostra que han complert dormir; por el miedo a no despertarme me pongo muy el seu objectiu, per a ells mateixos, però, sobretot, nervioso. Ansiedad. (Resident en un centre; home, per a la seva família. Voleu treure pit cap a la família, de nacionalitat espanyola, 64 anys) mostrar que ho han aconseguit. (Professional d’un servei residencial) Un exemple de procés de recuperació difícilment compatible amb la incorporació al mercat laboral és Molts nois que volem que vagin a visitar la família el que explicava un dels entrevistats, que havia decidit uns dies perquè els anirà molt bé, et diuen que no. No que necessitava iniciar un procés de desintoxicació. perquè no vulguin estar amb ells, sinó perquè no volen L’entrevistat manifestava que no es trobava en el moment tornar sense tenir una feina i amb les mans buides. apropiat per iniciar una activitat assalariada. Malgrat les Volen baixar amb uns diners per la família, perquè el dificultats del moment, aconseguir una feina en el futur poble vegi que ho han aconseguit. És molt important sempre estava present en el seu relat. per a ells. Molts posen la necessitat de trobar feina per sobre de tot. (Professional d’un servei residencial) Yo ahora no puedo trabajar, necesito estar centrado en dejar las drogas. Le dije a mi referente que, sobre La mitificació de les virtuts de la feina com a solució el plan de trabajo, mejor esperar un poquito, porque (o via de millora) de tots els factors de vulnerabilitat yo estoy en proceso de dejar las drogas. Entonces, (econòmics, relacionals, emocionals, formatius, d’hàbits, mi principal objetivo es dejar las drogas. Yo ahora no etcètera) està molt més present en els discursos de estoy para trabajar. No estoy para darle mi palabra a les persones ateses que en els de les professionals. una persona y fallarle. Yo ahora necesito un espacio Això no obstant, després d’expressar l’objectiu vital de para mí, se lo he dicho así de claro, y me lo han dado. treballar, la major part de les persones entrevistades Más tarde sí que buscaré un trabajo, pero de momento expressaven temors sobre la compatibilitat entre les yo voy a ser un poco egoísta y me voy a ocupar de mí, feines a les quals podrien accedir i el seu propi procés que me lo ha dicho hasta mi psiquiatra. Yo tengo un de recuperació. 36 EL SENSELLARISME A BARCELONA Algunos trabajos te hacen perder cosas que tú no sociales. [...] [Es] la falsedad de que si tú tienes trabajo sabías que tenías. Hay que hacer las cosas que te has triunfado. (Resident en un centre; home, de hagan ilusión a ti, y no hacerlas por inercias ni impulsos nacionalitat espanyola, 53 anys) Les traves per accedir al mercat laboral i per mantenir una feina La interacció entre la falta d’habitatge i altres factors una entitat pot millorar el punt de partida per a la cerca d’exclusió social fa que les barreres de les persones d’ocupació, però hi ha traves que persisteixen a causa sense llar per accedir (o per retornar) al mercat laboral de la trajectòria de la persona, de les característiques siguin moltes i d’una gran complexitat. Disposar del sistema d’atenció mateix, i de l’estigma que recau d’allotjament temporal proporcionat per un servei o per sobre les persones sense llar. Organitzar-se i buscar feina vivint al carrer Les persones enquestades expliquen els problemes Mantenir una bona higiene personal també suposa viscuts per accedir a una feina o mantenir-la mentre un esforç addicional per a qui dorm al carrer o en estaven pernoctant al carrer o en allotjaments precaris. allotjaments precaris. Un dels entrevistats relatava Les dificultats de la vida quotidiana creixen quan es com es rentava i afaitava d’amagat al seu lloc de treball vol mantenir una activitat remunerada. Les persones en una època de la seva vida en què dormia en un cotxe. entrevistades han referit com a problemes principals Explicava com finalment el seu “encarregat” li va facilitar no tenir espai per a les pertinences i no tenir on deixar continuar utilitzant les instal·lacions per dutxar-se. els animals de companyia. [En un trabajo en la Administración pública] lo tuve No teníamos sitio ni para dejar las maletas. Luego que decir [que dormía en el coche]. Entonces me tuvimos la suerte de conocer a un paisano que nos pillaron en el váter del trabajo con pasta de dientes y ofreció dejarlas en su casa. (Resident en un centre; la máquina de afeitar, y la de la limpieza me preguntó: home, de nacionalitat extracomunitària, 53 anys) “¿Tú no tienes casa?”, y al final lo tuve que decir. Y si le mientes, va a ser peor. [...] El encargado me dijo: Yo pago 75 euros al mes para un BlueSpace [traster] “¿Por qué no me lo has dicho antes? ¿Cómo no me lo para guardar mis cosas. Ahí tengo todas mis cosas has dicho? Te puedes duchar aquí”. Buenísimo. Me buenas: una cocina, la televisión, la lavadora... dejaban, antes de tiempo y todo, subir a ducharme (Resident en un centre; home, de nacionalitat y todo. Superbién. Una bellísima persona. [No lo espanyola, 60 anys) dije antes] porque sentía vergüenza. (Resident en un centre; home, de nacionalitat espanyola, 44 anys) Sentir el rebuig, el pes de l’estigma i les pròpies inseguretats La vergonya està associada a l’estigma que pateixen les y salí de fiesta. (Resident en un centre; home, de persones sense llar i que està present en totes les seves nacionalitat espanyola, 64 anys) relacions socials. Algunes de les persones entrevistades, conscients de les imatges estereotipades que orienten Les persones allotjades als equipaments per a persones l’actitud de la ciutadania vers la gent sense llar, expliquen sense llar continuen patint el pes de l’estigma, malgrat que a la feina han sentit pressions addicionals per ser tenir un lloc on viure. Una de les entrevistades, una puntuals i mantenir un aspecte pulcre i una perfecta dona jove que en el moment de l’entrevista tenia un higiene personal. contracte laboral, no explicava al seu lloc de treball que residia en un centre per a persones sense llar per por Me siento juzgado. Noto que si un día llego tarde toda que l’acomiadessin i per evitar provocar llàstima. Un la gente pensará que es porque soy un alcohólico dels entrevistats preferia explicar que residia en una EL SENSELLARISME A BARCELONA 37 habitació amb un conegut avançant-se als prejudicis podrán ayudar, solo te van a decir “lo siento”. Prefiero que ell esperava dels seus interlocutors. contar mis problemas a mi familia y ya está; a amigos o compañeros de trabajo, no. (Resident en un centre; Si me preguntan dónde vivo, me invento que vivo con dona, de nacionalitat extracomunitària, 36 anys) un colega en una habitación. [...] Me daba miedo cómo podían reaccionar. No toda la gente lo entiende. Yo Relacionades amb els estigmes, les conseqüències de entiendo que hay gente en Barcelona que te pide el la vida al carrer que es fan visibles en l’aspecte físic euro y luego tú ves que se va a comprar el cartón de generen un rebuig per part de potencials ocupadors i vino; yo entiendo el cabreo. Pero no toda la gente [sin inseguretats a les persones que passen una i altra vegada hogar] es así. Hay gente que, de verdad, quiere el euro per processos de selecció. En aquest sentit, el cost elevat y se va a comprar una barra de pan. Yo cuando estuve dels tractaments de salut bucodental i l’impacte estètic en la calle intentaba siempre comprar pan; algún señor dels problemes a la dentició poden convertir-se en un me daba un euro y con ese dinero intentaba comprar senyal molt evident de pobresa extrema i ser relacionats una barra de pan y un paquete de mortadela. (Resident amb la vida al carrer i amb problemàtiques complexes. en un centre; home, de nacionalitat comunitària, 36 anys) Hice muchas entrevistas y, en cuanto me ven la boca, “ya te llamaremos” y nunca llaman. Incluso hice una No me gusta hablarlo. No es por miedo a que me prueba, que fue bien. Pero habría otra gente, que lo echen, es porque yo soy así: me guardo las cosas haría igual que yo, pero con sus dientes y claro… Es para mí sola. No me gusta que me miren con pena, normal. (Resident en un centre; home, de nacionalitat como alguien que no tiene nada. Y sé que no me espanyola, 44 anys) Burocràcia i bretxa digital Professionals i persones ateses coincidien que per porque, si no, era imposible. Me di de alta para trabajar positiu que sigui el procés de recuperació, la burocràcia en Glovo y conseguí un documento que me permitió constitueix una de les traves principals per entrar al obtener el número. Encima, la trabajadora de la mercat laboral. Uns i altres feien servir la paraula oficina de la Seguridad Social era muy frívola y no burocràcia per referir-se als tràmits administratius empatizaba conmigo. (Resident en un centre; home, necessaris per disposar de la documentació necessària de nacionalitat comunitària, 36 anys) i per formalitzar una relació laboral. Una de les professionals resumia la seva crítica a la quantitat de Els processos d’automatització i digitalització de la relació gestions que s’han de fer amb la frase “ja tenen suficient de la ciutadania amb les administracions públiques ha amb el que tenen” i es queixava que als tràmits relacionats amplificat la bretxa digital. S’identifiquen la pandèmia i amb estrangeria o amb la Seguretat Social s’hi afegia la el confinament com un punt d’inflexió que ha accelerat complexitat dels processos interns de derivació entre la implantació de l’atenció telemàtica i de la necessitat serveis socials diferents. de demanar cita prèvia per internet per dur a terme qualsevol tràmit. En relació amb la incorporació al mercat laboral, s’identifiquen problemes amb els tràmits per obtenir el Cuando nos confinaron no sabía gestionar el número de la Seguretat Social (NUSS). Aconseguir cita ERTE. Estuve tres meses sin cobrar. No tenía nada. a les oficines o iniciar procediments a través de la Seu Estábamos fatal. No podía hablar con la asistencia, Electrònica de la Seguretat Social es converteix en una no pude localizarla durante casi cinco meses. [...] Al activitat molt desgastant i intensiva en dedicació per a final tuve suerte de que la directora del colegio de les persones entrevistades. mi hija me ayudó a cobrar el ERTE, pero lo pasamos mal. (Resident en un centre; dona, de nacionalitat He estado sin trabajo mucho tiempo porque no tenía extracomunitària, 36 anys) el número de Seguridad Social. Llegué a ir 35 veces [lo recuerda perfectamente] a las oficinas de la Seguridad La bretxa digital afecta directament l’exercici dels drets Social para obtener su número. Peleando. Todo sin de les persones. Segons dades de l’Institut Nacional ninguna ayuda institucional. Sin apoyo europeo. Para d’Estadística, les persones laboralment inactives són les conseguirlo tuve que darme de alta como autónomo, que tenen més dificultats per fer tràmits digitals, seguides 38 EL SENSELLARISME A BARCELONA de les actives a l’atur i de les ocupades.5 Les habilitats lectoescriptura —habilitat de saber llegir en l’idioma digitals condicionen l’accés i la interlocució amb les del país d’acollida en el qual estàs per poder tenir administracions públiques i els i les professionals cada cop accés a la informació—, però poden netejar o regar les dediquen més temps a donar suport a les persones ateses plantes... Automàticament totes les portes tancades. i orientar-les en el laberint de sol·licituds i validacions Si tu no saps que aquí posa tal, no pots fer res. Abans en què s’han convertit per a elles les seus electròniques. anaven amb el CV en físic i te l’agafaven. Ara no, ara et diuen: “Mira a la pàgina web”, i no sabem com És un impediment. Va començar sent un impediment fer-ho. Aquesta gent estan fora directament, si no molt bèstia; la gran majoria no tenen ni internet a casa és que hi ha un perfil de professionals orientadores seva. A nivell d’ordinador, ja no et dic, ni de mòbil. laborals que estiguin constantment fent tota la feina Ja ni et dic a nivell de com sol·licitar tràmits com la de redactar les cartes de presentació, redactar el CV, renda garantida o renovar el carnet de monoparental, enviar-lo, fer el seguiment de l’oferta... Pel fet de no perquè són tràmits molt complicats. Que em costen tenir aquesta habilitat, ets molt dependent. I, si tens a mi, que treballo normalment amb això i hi estic 45 anys, pots trigar tres o quatre anys a aprendre’n. acostumat. (Professional d’un servei residencial) Estàs fora, és molt bèstia. També ens trobem amb moltes persones del Marroc, tant homes com dones, A la majoria d’entrevistats i d’entrevistades la falta que no han pogut estudiar. Van venir fa molts anys a d’habilitats digitals els genera problemes i angoixes a fer neteges de domicilis particulars o de paletes i tal, l’hora de relacionar-se amb les administracions, però i ara no saben què fer ni com trobar feina. Després, la les professionals també assenyalen que la digitalització gent que sap llegir, potser sap llegir, però no sap fer dels processos de selecció de personal també suposen manegar un ordinador. Ha de fer un curs d’informàtica, una barrera per a una part de la població sense llar. però, fins que la persona no té tot aquest domini per Si fa uns anys es podia cercar feina presencialment relacionar-se amb la tecnologia, ja han passat diversos lliurant currículums en mà i presentant-se als llocs de anys. Amb els CV els ajudem sempre. (Professional treball, actualment s’accedeix a les demandes de treball d’un servei residencial) i als procediments a través de les pàgines web de les empreses. Cal, doncs, un dispositiu, accés a la xarxa, Para buscar un trabajo por internet hay que saber habilitats digitals i una alfabetització mínima. escribir bien, hay que saber expresar lo que haces y tal… Nosotros esto no lo sabemos. (Resident en És claríssim que és un impediment. Jo atenc diferents un centre; home, de nacionalitat extracomunitària, perfils: els perfils de les persones que no tenen la 21 anys) Altres factors d’exclusió del mercat laboral Les traves relacionades amb l’estigma, la burocràcia i els més intensitat l’exclusió del mercat laboral explicaven que tràmits digitals van ser les més esmentades i les que les les traves principals per accedir a una feina i mantenir-la persones entrevistades van explicar amb més detall, però eren el baix nivell d’alfabetització i problemes de relació dels seus relats se’n desprenen algunes més que dificulten amb altres treballadors i treballadores. les oportunitats laborals. Aquestes traves interactuen amb altres factors d’exclusió social i incrementen el risc La sobrerepresentació de la població estrangera entre la de patir situacions de sensellarisme. població sense llar fa que les barreres d’accés al mercat laboral que afecten específicament la població migrant Persones entrevistades amb una trajectòria laboral tinguin una rellevància especial en els processos de prèvia han expressat la seva preocupació per l’exigència recuperació i en l’acompanyament que faciliten els serveis d’experiència en els sectors on sorgeixen les oportunitats i i les entitats de la XAPSLL. Una de les professionals la falta de certificació oficial d’habilitats o de competències entrevistades afirmava taxativament que la principal que sí que han adquirit en activitats remunerades trava que viuen les persones residents del centre exercides amb anterioritat. Les que havien patit amb residencial on treballa és la situació administrativa. 5 h ttps://www.elcritic.cat/noticies/combatre-la-bretxa-digital-per-assegurar-drets-ciutadans-74347 EL SENSELLARISME A BARCELONA 39 Amb la llei d’estrangeria i l’exigència d’aconseguir un A les dificultats per la regularització s’hi afegeixen contracte d’un any a jornada completa és molt difícil el racisme i els estigmes que arrosseguen per ser aconseguir el permís de treball. El mercat laboral no marroquins o africans. (Professional d’un servei requereix contractes tan llargs sinó que més aviat residencial) demana contractes curts. L’acompanyament per a l’entrada o el retorn al mercat laboral Part de l’acompanyament que reben les persones ateses Les professionals també es mostren crítiques respecte a la als serveis de la XAPSLL consisteix a facilitar l’entrada o el utilitat de la formació per superar processos de selecció. retorn al mercat laboral. El suport dels equips professionals Tot i que dues, directament implicades en el suport a la es concreta en la incorporació dels itineraris d’inserció inserció laboral, afirmen que moltes persones necessiten en el pla de treball de la persona atesa, en la coordinació orientació a l’hora de cercar feina, redactar un currículum amb serveis especialitzats o la cerca directa d’oportunitats i encarar una entrevista, reconeixen que l’acumulació de laborals. Alguns professionals també han informat del bon respostes negatives en els processos de selecció genera funcionament de les sessions grupals per orientar la cerca molta frustració. Els i les professionals entrevistats també de feina i millorar les estratègies de les persones ateses. consideren que la formació per incorporar-se al mercat laboral cobreix només una petita part de les necessitats També donem molt de suport a l’hora de fer l’entrevista, de les persones en el seu procés de recuperació i que cal fem sessions individuals i grupals de com afrontar les que estigui coordinada amb el treball de recuperació de entrevistes o com preparar exàmens. (Professional d’un l’autoestima i la confiança, i amb un acompanyament servei residencial) més general en matèria d’administració de l’economia pròpia, de cerca d’habitatge i de cura de les xarxes de Els cursos i les formacions tenen una presència important relació social. en el ventall de recursos que les entitats poden mobilitzar per promoure i facilitar la incorporació al mercat laboral. Les persones ateses pels serveis han viscut situacions i La capacitació per fer entrevistes, redactar currículums processos d’exclusió molt diversos. Algunes necessiten i superar processos de selecció conviu amb programes suport per reorganitzar la seva quotidianitat, planificar les formatius per millorar l’ocupabilitat (o la capacitat de despeses o organitzar la relació amb una entitat bancària. les persones per dur a terme una tasca demanada pel Els i les professionals entrevistats també remarquen que mercat laboral). Després de viure molts processos de s’ha de tenir en compte la pèrdua de motivació després selecció, un dels entrevistats resumia la seva experiència d’un primer moment de gran implicació per trobar feina. i la seva frustració afirmant que “abans de l’entrevista ja saben que et deixaran fora” i que “les formacions són un Segurament la feina serà d’un salari bastant baix i, entreteniment que no serveix per a res”. Segons ell, les si mai t’has hagut de gestionar, perquè no has tingut empreses ja saben a qui contractaran i volen gent més el privilegi de tenir la tinença d’un títol d’habitatge, jove i amb “un altre aspecte”. potser t’estampes al principi quan arriba la factura. Si no planifiques la compra, potser arriba el dia 20 i et Los educadores y la psicóloga fueron los que me quedes sense diners. O potser només amb una llar i motivaron un poco a ver que había que abrir los ojos, una feina, sense acompanyament, no saps com canviar formarme un poco… Por eso me dieron un cursillo. de nom els subministraments, com demanar ajudes... Todo es un engaño. Es un protocolo. [...] Las Algú t’ha de fer l’acompanyament. A no ser que ja ho formaciones son una pérdida de tiempo. Te explican hagis fet, que ja sàpigues fer-ho. (Professional d’un cómo hacer la teatralización en una entrevista: cómo servei residencial) hablar, cómo saludarse, cómo mover las manos, cómo no cruzar las piernas... Pero, realmente, antes de la I no només formació formal, també la informal, entrevista ya saben que se quedará fuera. Al final, com el que fa l’autoconeixement. Els falta molt las formaciones son un entretenimiento que no sirve autoconeixement. No es coneixen ells mateixos i, si no es de nada. coneixen, no poden trobar el seu propòsit. Detectar-se (Resident en un centre; home, de nacionalitat com són, les seves limitacions, les seves potencialitats... espanyola, 40 anys) A molts els falta molt. I, quan aprenen, es nota molt. Es 40 EL SENSELLARISME A BARCELONA noten molt diferents de la resta. Hi ha molts que els En aquests casos, una bona part de la tasca del conjunt preguntes alguna cosa d’ells i no saben què respondre. de serveis i professionals consisteix a cercar maneres [...] Hi ha joves que no saben ni el seu color preferit, de superar les traves derivades de la irregularitat també potser perquè mai li han fet aquesta pregunta. administrativa i el marc normatiu en matèria (Professional d’un servei residencial per a joves) d’estrangeria. A través de programes que els acceptin i que incloguin pràctiques que permetin construir un vincle Les persones estrangeres en situació d’irregularitat amb l’empresa potencialment demandant de treball, es administrativa s’han d’enfrontar a la contradicció de busca la possibilitat d’aconseguir un contracte d’un any conviure amb la pressió del projecte migratori i a la a jornada completa que permeti el procés d’arrelament. impossibilitat d’ocupar un lloc de treball formal. És per això que les persones migrants ateses pels serveis Els i les professionals adverteixen de la dura cursa expressen la frustració de no poder enviar diners a la de proves a la qual se sotmet a aquests joves. És una família que viu al país d’origen, i la vergonya a l’hora cursa que es desenvolupa en un entorn extremadament d’explicar les condicions en què viuen a Barcelona. competitiu i en què s’ha d’apel·lar constantment a la En el seu discurs sempre està present la voluntat de bona voluntat dels agents, en especial de l’empresariat. trobar una feina i aconseguir ingressos. Però no tenen la possibilitat de ser contractades i la seva única via És gairebé impossible trobar feina quan no d’obtenció d’ingressos és el mercat de treball informal. tenen documentació. No troben cap via, només una estratègia concreta que pot brindar-los En el cas dels joves, la formació i l’entrada en el mercat la possibilitat. Però és molt difícil. L’estratègia laboral és clau per construir un projecte de vida consisteix que el jove faci les pràctiques a una autònom. Però els estrangers en situació d’irregularitat empresa i que “enamori l’empresari”. Si el jove migrat administrativa topen amb les limitacions del marc legal sense documentació només és un número més que per obtenir permisos de treball i de residència. pot ser substituït, l’empresari mai el contractarà perquè ha de pagar més i tramitar més burocràcia. No poden accedir a gairebé cap formació pel fet Per això, és important crear un vincle del jove i de no tenir documentació. Les fundacions que l’empresari, perquè aquest últim l’acabi contractant i ofereixen formacions acostumen a estar lligades omplint la burocràcia. Si el jove és contractat per un al SOC per poder obtenir algun benefici a canvi. any, ja està omplint els passos per poder obtenir la I això impossibilita l’accés a les persones sense documentació en un futur. Per poder ser contractat documentació. No els queda una altra opció que fer se li exigeix al jove que faci les pràctiques en una formacions a algunes associacions. Però es tracta empresa que no té per què agradar-li. No només ha de molt poques formacions, de molts pocs tipus i d’aguantar les pràctiques fent una feina que potser sense ser homologades. [...] Ara mateix, hi ha molts no li agrada, sinó que ha de competir amb tota la programes subvencionats per la Unió Europea per resta de treballadors en pràctiques i destacar per oferir formacions. Mentre que aquests programes sobre de tots. A més a més, intentar crear un vincle estan buscant molts joves per omplir places, els sentimental amb l’empresari. És molt dur, però és usuaris del centre no hi poden accedir. Formacions gairebé l’única opció que tenen els usuaris del centre on sobren places per a joves, i joves que no poden fer- que no tenen documentació —i tampoc xarxa—. ne. (Professional d’un servei residencial per a joves) (Professional d’un servei residencial) EL SENSELLARISME A BARCELONA 41 42 EL SENSELLARISME A BARCELONA 5. Conclusions Les conclusions i recomanacions que es desprenen dedicat a les consideracions generals sobre l’evolució del de l’anàlisi de les dades dels recomptes de carrer i de sensellarisme a Barcelona, el segon dedicat a l’evolució persones ateses en els equipaments de la XAPSLL, i dels perfils de població atesa, i el tercer sobre la relació les relatives als estudis específics sobre sensellarisme entre sensellarisme i mercat laboral. i mercat laboral es presenten en tres blocs: el primer Abordar els efectes del sensellarisme i no les causes és insuficient Des de l’inici del segle XXI constatem un increment disponibles. Mentre que l’any 2008 es registraven 1.190 progressiu i constant del sensellarisme a Europa. L’any places, el maig del 2022 se’n comptabilitzaven 2.803. 2015 FEANTSA (la federació europea d’entitats que Aquest increment no ha estat només quantitatiu: en atenen les persones sense llar) va començar a publicar la posada en marxa de nous serveis s’hi han incorporat una sèrie d’informes anuals amb el títol “Overview of innovacions fruit dels debats i consensos entre entitats i housing exclusion in Europe” en què es recullen les dades l’Administració municipal assolits en el marc de la XAPSLL. quantitatives disponibles sobre l’evolució de l’exclusió En conseqüència, s’han prioritzat serveis que promouen residencial als països de la Unió Europea; malgrat les l’autonomia i respecten la privacitat de les persones, s’han dificultats per obtenir sèries de dades comparables, flexibilitat els temps d’estada i s’han creat nous serveis aquests informes posen de manifest que la tendència basats en l’accés (temporal o definitiu) a l’habitatge. a l’alça és compartida any rere any a tots els estats membres, amb l’excepció de Finlàndia. A partir de les No obstant això, una conclusió d’aquestes sèries de dades disponibles, FEANTSA (2021) estima que entre dades és que el creixement de recursos per a l’atenció el 2009 i el 2019 el nombre de persones que dormen al i l’acompanyament a les persones sense llar conté carrer o en refugis nocturns i albergs ha crescut un 70% l’augment, però no redueix el nombre de persones que i ha arribat a les 700.000 persones. dormen al carrer. Les polítiques reactives que articulen administracions locals i entitats socials topen amb les La ciutat de Barcelona no queda al marge d’aquest regulacions dels mercats laboral i de l’habitatge, amb creixement. Des de l’any 2008, en què s’inicien la cobertura limitada de les prestacions de la Seguretat els recomptes de persones dormint al carrer i en Social i amb les polítiques d’estrangeria. Aquests àmbits equipaments, s’ha registrat un augment de totes les queden lluny de l’esfera de decisió municipal, però formes d’exclusió residencial. La nit del 12 de març impacten directament en les condicions de vida de la de 2008 es van detectar 658 persones passant la nit població de rendes més baixes. a la via pública a la ciutat, mentre que en el darrer recompte fet per la XAPSLL, el 19 de maig de 2021, se Només estratègies que han combinat una expansió de n’hi van comptabilitzar 895. Cal apuntar que, després l’atenció social amb polítiques d’habitatge, millores en d’una certa estabilitat en les xifres, amb posterioritat la protecció social a col·lectius especialment vulnerables a aquesta data els serveis d’intervenció social a l’espai i canvis legislatius han aconseguit reduir el nombre de públic de l’Ajuntament de Barcelona han detectat un nou persones que dormen al carrer. El reconeixement per llei creixement i en l’informe del maig del 2022 estimaven del dret a l’allotjament per a les persones sense sostre a que 1.063 persones dormien al ras a la ciutat. Escòcia des del 2001 i l’estratègia finlandesa d’erradicació del sensellarisme són els únics exemples de reducció Paral·lelament a aquest increment, els recomptes significativa del nombre de persones sense llar en territori anuals que també fa la XAPSLL de persones ateses en europeu. En ambdós casos, l’activitat assistencial ha estat equipaments residencials i serveis adreçats a combatre el acompanyada de mecanismes importants de prevenció, sensellarisme mostren un augment sensible dels recursos de coordinació entre ciutats i administracions públiques EL SENSELLARISME A BARCELONA 43 nacionals, i de grans pactes per no utilitzar el sensellarisme atenció a les persones sense llar en particular. Mesures com a arma política partidista. encaminades a garantir l’empadronament a totes les persones habitants de les ciutats, l’accés al sistema En paral·lel a l’articulació de polítiques que incideixin sanitari, l’accés als serveis socials, i a millorar la cobertura sobre les causes estructurals del sensellarisme, cal que dels sistemes de garantia de rendes afavoririen la les administracions catalanes avancin a l’hora de garantir prevenció de situacions de carrer que s’expressen l’equitat territorial en el desplegament de polítiques majoritàriament a la ciutat de Barcelona o als municipis de protecció social en general i d’acompanyament i més grans de l’àrea metropolitana. Perspectiva de gènere i sensellarisme ocult Les entitats de la XAPSLL no només recullen els nombres dones sense llar ateses en equipaments de Barcelona absoluts de persones ateses en equipaments i serveis enquestades a finals del 2021 no havien dormit mai al residencials un cop l’any, sinó que també informen de les carrer (Sales, 2022). Atès que el sensellarisme femení característiques sociodemogràfiques bàsiques d’aquestes sovint resta ocult i molt sovint no es manifesta al carrer, persones. El seguiment de les sèries de dades permet calen mecanismes de detecció de les dones que es detectar canvis en la població atesa. troben en situacions d’exclusió residencial severa sense estar pernoctant al carrer. Entre el 2021 i el 2022, la proporció d’homes adults ha disminuït fins a suposar un 48,6% del total, la xifra En un sector que tradicionalment s’ha enfocat en més baixa de tota la sèrie. La causa principal d’aquesta l’atenció als homes, també cal parar una atenció variació és l’obertura d’equipaments específics per a especial a les necessitats de les persones LGTBI i a les dones al llarg del 2021 motivada per un interès creixent que se situen fora del binarisme de gènere. Recerques de les entitats i l’Ajuntament de Barcelona per fer front fetes arreu d’Europa (Fraser et al., 2020) i la pràctica a les situacions de sensellarisme ocult, protagonitzat dels serveis i les entitats a Barcelona mostren que més sovint per dones, i per la necessitat de disposar una orientació sexual diferent a l’heterosexualitat o d’espais no mixtos i especialitzats en l’acompanyament el trencament amb el binarisme de gènere suposen a les dones sense llar. factors de risc d’exclusió social i sensellarisme. El disseny androcèntric dels serveis també contribueix Els equipaments i els serveis especialitzats en l’atenció que moltes persones els evitin i quedin en situacions de a dones sense llar han obert una línia de treball que s’ha sensellarisme ocult que també requereixen mecanismes d’ampliar i en la qual cal aprofundir. La meitat de les de detecció específics. L’especial vulnerabilitat de la població estrangera Un terç de les persones ateses són de nacionalitat i la debilitat de les xarxes de suport familiar (Càritas espanyola, un 7,5% són de nacionalitat estrangera Diocesana de Barcelona, 2021). Els serveis d’atenció a les comunitària i un 54,1% de nacionalitat estrangera persones sense llar s’han adaptat a la diversitat d’orígens no comunitària. La proporció de persones en situació de la població a la qual atenen. Cada cop es destinen més administrativa irregular se situa en el 27%. Es constata recursos a l’acompanyament de persones migrants, que una gran sobrerepresentació de la població d’origen sovint requereix coneixements jurídics especialitzats. estranger en el sistema d’atenció, que no només s’explica És previsible que aquesta necessitat s’intensifiqui en els per l’exclusió administrativa provocada per no disposar anys vinents, vistes les dificultats creixents derivades de permís de residència o de treball. També és atribuïble de la falta d’adaptació dels sistemes de protecció social als múltiples riscos que acumulen les persones migrants a la realitat que dibuixen els moviments migratoris i a a causa de la discriminació estructural que pateixen, la les barreres administratives que pateixen les persones protecció social menys àmplia a la qual poden accedir estrangeres per relacionar-se amb l’Administració. 44 EL SENSELLARISME A BARCELONA Els serveis socials específics per a persones sense llar jurídic i crear circuits específics d’inserció laboral cada cop fan més tasques relacionades amb suplir les vinculada a processos de regularització. Millorar l’atenció mancances d’altres sistemes que exclouen la població pot possibilitar que algunes persones aconsegueixin estrangera d’una forma més o menys explícita, i amb sortir de la seva situació d’exclusió residencial i social, acompanyar les persones ateses en la cursa d’obstacles però cal que es modifiquin les condicions estructurals que suposen els tràmits relacionats amb el control que generen un alt risc de sensellarisme entre la migratori. Adaptar els serveis d’atenció i acompanyament població migrant, i això requereix canvis legislatius i a persones sense llar a aquesta realitat està suposant que l’Administració general de l’Estat doti de recursos incrementar els recursos destinats a assessorament i reorganitzi el sistema d’oficines d’estrangeria. Sensellarisme i mercat laboral Malgrat que el sensellarisme s’associa amb la falta evident quan es pregunta per les causes de la seva d’ingressos econòmics i, en conseqüència, amb l’exclusió situació de sensellarisme: el 63% l’atribuïen a l’atur i a del mercat laboral, el 27,6% de les enquestades i el la impossibilitat de treballar. Quan es preguntava què 21,3% dels enquestats en els equipaments residencials necessitarien per sortir de la seva situació i fer la seva de la XAPSLL deien que estaven fent o havien començat vida de forma autònoma, el 68% de les dones i el 60% una activitat laboral, i el 14% afirmaven haver rebut dels homes afirmaven que necessitaven una feina. ingressos provinents d’una activitat laboral el mes anterior a l’enquesta. Amb independència de la relació que hagin tingut amb el mercat laboral al llarg de la vida, el treball manté D’aquestes persones amb ocupació només el 49,3% una gran importància simbòlica tant per a les persones duen a terme activitats estables o episòdiques amb que viuen situacions de sensellarisme com per al seu alta a la Seguretat Social. L’altra meitat, doncs, feien entorn, incloses les professionals que els acompanyen. activitats remunerades sense contracte. Només el 43% En la primera dècada del segle XXI, quan començava de les persones sense activitat laboral tenien algun a consolidar-se la professionalització de l’atenció a tipus d’ingrés econòmic (procedent de prestacions, les persones sense llar en el marc dels serveis socials ajudes i transferències d’entitats o de familiars). Entre (Rubio-Martin, 2018), la inserció en el mercat laboral les persones amb activitat laboral, el 97% disposaven estava en el centre de la intervenció social (Cabrera, d’ingressos. Les que gaudien d’un nivell d’ingressos 2008). No només es considerava una forma d’aconseguir més elevat eren les que mantenien una activitat laboral ingressos econòmics sinó que també constituïa l’activitat formal, tot i que només en algun cas puntual aquests al voltant de la qual es reconstruïen les relacions socials, ingressos superaven els 800 euros al mes. La proporció es recuperava l’ordre en la vida quotidiana i es donava de dones enquestades amb activitat laboral era del sentit a la participació en la societat. 27,5%, mentre que entre els homes era del 21,3%. També eren les dones les que feien amb més freqüència Les persones entrevistades per a la fase qualitativa de la una activitat amb alta a la Seguretat Social: el 41% recerca reconeixien la importància material i simbòlica enfront del 29% dels homes. La inserció laboral de les de la inserció laboral, alhora que expressaven un cert dones ateses pels serveis és més fàcil i més ràpida que pessimisme al voltant de les opcions reals d’accedir a la dels homes, però es produeix en sectors de baixa un habitatge o llogar una habitació de manera estable remuneració (com la neteja o les cures personals) i gràcies als ingressos del treball. Tant els discursos de les els ingressos que n’obtenen no són suficients per professionals com els de les persones ateses pels serveis estabilitzar la seva situació residencial. estaven marcats per la preocupació per les dificultats de mantenir una feina en un context canviant i precari i La principal causa a la qual els enquestats i les per les barreres d’accés a l’habitatge (o qualsevol solució enquestades atribuïen el fet de no mantenir una habitacional), entre les quals destaquen els preus. activitat laboral eren problemes de salut o físics. Aquests impediments eren esmentats amb més Les actuacions per afavorir la inserció laboral de les freqüència per dones que per homes. La centralitat persones ateses pels serveis han de tenir en compte del treball i de l’exclusió del mercat laboral en la vida dues qüestions fonamentals. La primera és que trobar de les persones ateses als equipaments també es fa una feina només és una part del procés de recuperació EL SENSELLARISME A BARCELONA 45 per a les persones que han passat per situacions de estratègies específiques d’inserció que facilitessin la sensellarisme. La funció de l’acompanyament social cotització en els darrers períodes de vida laboral. no és només facilitar aquesta inserció sinó també que sigui sostenible en el temps, que sigui beneficiosa per Les trajectòries migratòries i els factors d’exclusió a la persona i que interactuï positivament amb la resta associats a la llei d’estrangeria generen un context d’àmbits de la seva vida. La segona, molt relacionada amb de relació amb el mercat laboral especialment l’anterior, és que la inserció laboral no sempre és positiva complex per a una part cada cop més gran de les en la vida de les persones ateses. El treball assalariat persones ateses als serveis. Més d’una quarta part de no és una finalitat en si mateix i hi ha situacions en les persones participants en l’enquesta afirmava no les quals la realització —o, fins i tot, la cerca— d’una poder accedir al mercat laboral pel fet de no disposar feina pot incidir negativament en la recuperació de de permisos de treball i de residència. En les entrevistes, la persona. tant les persones ateses d’origen estranger com les professionals expressaven que, amb independència La capacitat per obtenir i mantenir un treball assalariat de les competències i les capacitats, no disposar de es continua considerant el nucli de les polítiques permís de treball es convertia per a moltes en una d’inserció laboral adreçades a les persones sense llar, barrera insalvable per a la inserció. La nacionalitat i la d’aquí la rellevància de les formacions per encarar situació administrativa condicionen intensament les els processos de selecció, de les capacitacions en estructures de riscos socials i la relació amb els mercats competències demanades pel mercat laboral i de laboral i de l’habitatge, així com la intensitat i l’eficàcia l’acompanyament en la cerca d’ocupació. Però es dels mecanismes de protecció social. A més a més, les detecta una mancança de polítiques generadores de persones estrangeres tenen moltes més dificultats per llocs de treball compatibles amb situacions d’exclusió accedir a una feina i mantenir-la en el temps, i sovint les residencial i amb condicionants personals complexos, seves activitats es fan sense contracte i sense alta a la que sovint venen associats a les trajectòries d’exclusió Seguretat Social. La precarietat de l’activitat laboral social. comporta que les seves cotitzacions a la Seguretat Social siguin febles, així com les prestacions que se’n Una bona part de l’activitat dels serveis socials específics puguin derivar. per a les persones sense llar té com a objectiu omplir les llacunes que provoquen altres sistemes de protecció La duresa de les condicions per obtenir els permisos en no adaptar-se a situacions d’una gran complexitat. de residència i de treball per la via de l’arrelament L’entrada al mercat laboral de qui ha viscut aquestes complica les condicions d’inserció de la població atesa situacions requereix unes polítiques inclusives més en situació d’irregularitat administrativa. Alhora, la que no pas una inserció a través d’itineraris que poden inestabilitat laboral i les dificultats per fer qualsevol esdevenir hostils, frustrants i inadequats. Cal una aliança tràmit relacionat amb l’estrangeria amb l’Administració entre les agències públiques d’ocupació i els serveis de l’Estat provoquen que persones que disposaven específics per impulsar programes personalitzats i d’aquests permisos quedin en situació d’irregularitat coherents amb els principis de l’atenció centrada en de forma sobrevinguda. Com ja s’apuntava en informes la persona, que cada cop tenen més presència en la de diagnosi anteriors (Guijarro et al., 2017; De Inés et planificació i el desenvolupament de serveis de la xarxa. al., 2019), per prevenir el sensellarisme calen canvis en el marc regulador que facilitin i flexibilitzin les S’han de poder compatibilitzar els processos de regularitzacions, polítiques d’inserció laboral que recuperació que viuen les persones ateses amb la tinguin en compte les necessitats burocràtiques dels inserció laboral i evitar que ocupar un lloc de treball processos de regularització i que l’Administració de suposi un retrocés. Per a això cal que els programes l’Estat agilitzi els tràmits d’estrangeria a fi d’oferir un d’inserció tinguin en compte les necessitats complexes bon servei a la població migrant. de cada persona, i que els serveis assumeixin que algunes persones necessiten acompanyament i cures durant Les dificultats de relació amb les administracions i les un llarg temps, encara que tinguin feina i ingressos. En barreres burocràtiques no només afecten les persones aquest sentit, és rellevant recordar l’alt risc d’atur de estrangeres; a les entrevistes han estat un tema llarga durada que pateixen les persones que es troben recurrent. La digitalització dels tràmits, que podria ser en els últims anys de la seva vida laboral i com aquestes una aliada per reduir esperes i agilitzar els processos situacions d’exclusió del mercat laboral afecten els administratius, s’ha convertit en una barrera insalvable ingressos quan arriba l’edat de jubilació. Millorar les per a una part de la població. Acompanyar les persones possibilitats de mantenir l’autonomia per a les persones en tràmits telemàtics de tot tipus ha esdevingut una ateses en els serveis a partir dels 65 anys requeriria tasca fonamental dels equips professionals. Quan es 46 EL SENSELLARISME A BARCELONA tracta de gestions relacionades amb l’activitat laboral i Trobar una feina i cobrar un salari només és una via més amb les prestacions econòmiques que se’n deriven, les per facilitar la sortida del sensellarisme. En alguns casos, complicacions burocràtiques i la lentitud de les respostes la relació amb el mercat laboral pot ser contraproduent erosionen la capacitat d’establir estratègies preventives. per al procés de recuperació d’una persona que hagi Quan una persona sense estabilitat residencial (que ha experimentat situacions d’exclusió social i residencial sortit recentment del sistema d’atenció a persones sense greus. No obstant això, si totes les persones ateses als llar, que està acompanyada per alguna entitat o servei, serveis que volen i poden fer una activitat remunerada que es troba en situació d’infrahabitatge, etcètera) perd poguessin superar totes les barreres d’accés al mercat la feina, arribar a una situació de carrer és un procés laboral, moltes trobarien sortida a la seva situació. molt ràpid. Com més complicada és la situació personal Public Health, 94(4), 651-656. i econòmica d’una persona, més rellevant és l’agilitat de les administracions per prevenir el sensellarisme de carrer. EL SENSELLARISME A BARCELONA 47 6. Referències bibliogràfiques Batty, E.; Beatty, C.; Casey, R.; Foden, M.; McCarthy, L.; Matulič, M. V.; Boixadós, A.; Yepes, M.; de Vicente, I.; Reeve, K. (2015). Homeless people’s experiences of welfare Caïs, J. (2022). Recerca sobre famílies en situació de conditionality and benefit sanctions, Londres: Crisis. sensellarisme a Barcelona. Informe final (2018-2021). Barcelona: Universitat de Barcelona i Xarxa d’Atenció Cabrera, P. (2008). “Las personas sin hogar, hoy”. Revista a Persones Sense Llar. del Ministerio de Trabajo e Inmigración, n.º 75. Madrid: p. 51-74. Rubio-Martín, M. J. (2017). “Representaciones sociales sobre las personas sin hogar: una herencia aún no Cabrera, P. (2009). “La acción social con personas sin superada”. OBETS - Revista de Ciencias Sociales, 12(1): hogar en la España del siglo XXI. Avances y retos en la 87-118. última década”. A: M. Navarro i B. Pérez (coord.), Exclusión social en España: Un espacio diverso y disperso en intensa Rubio-Martín, M. J. (2018). “De aquellos barros, estos transformación, Madrid: Fundación Foessa, 173-219. lodos. Un intento fallido de responsabilización pública: las personas sin hogar”. Cuadernos de Trabajo Social, 31(2), Càritas Diocesana de Barcelona (2021). Fronteres de 479. paper: la irregularitat administrativa i la invisibilització de les persones. Debats Catalunya Social. Propostes des del Sales, A. (2022). “La dimensió metropolitana del Tercer Sector. Barcelona: Taula del Tercer Sector Social sensellarisme: trajectòries de la població atesa als de Catalunya. centres residencials de Barcelona”. A: IERMB, Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors. De Inés, A.; Guzmán, G.; Verdaguer, M.; Contreras, Anuari Metropolità de Barcelona 2021. Bellaterra: Institut M. (2019). Diagnosi 2019. El sensellarisme a Barcelona. d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Evolució i joves en situació de sensellarisme. Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona. Sales, A.; Uribe, J.; Marco, I. (2015). Diagnosi 2015. La situació del sensellarisme a Barcelona: evolució i polítiques Fraser, B.; Pierse, N.; Chisholm, E.; Cook, H. (2019). d’intervenció. Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de “LGBTIQ+ homelessness: A review of the literature”. Barcelona. International Journal of Environmental Research and Public Health, 16(15), 2677. Serrano, A.; Zurdo, Á. (2013). “Representaciones audiovisuales de las personas sin hogar: entre la Guijarro, L.; Sales, A.; Tello, J.; De Inés, A. (2017). Diagnosi espectacularización de la exclusión social extrema y 2017. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució la culpabilización de las víctimas”. Revista Española de i accés a l’habitatge. Xarxa d’Atenció a Persones Sense Sociología (20), p. 105-137. Llar de Barcelona. Shier, M. L.; Jones, M. E.; Graham, J. R. (2012). Márquez, G. M. (2008). “La reformulación del Estado del “Employment difficulties experienced by employed bienestar: el workfare, las políticas activas de empleo y homeless people: labor market factors that contribute las rentas mínimas”. Zerbitzuan: Gizarte zerbitzuetarako to and maintain homelessness”. Journal of Poverty,16, aldizkaria. Revista de servicios sociales, (43), 143-154. p. 27-47. Martínez-Martín, R.; García-Moreno, J. M.; Lozano- Tsemberis, S.; Gulcur, L.; Nakae, M. (2004). Housing first, Martín, A. M. (2018). “Trabajadores pobres en España. consumer choice, and harm reduction for homeless El contexto de la crisis económica como marco para individuals with a dual diagnosis. American Journal of comprender la desigualdad”. Papeles de Población, 24(98), 185-218.