I N F O R M E 2 0 2 1 Presentació Us presentem l’Informe 2021 de l’Observatori de Barcelona, un projecte conjunt de l’Ajuntament de Barcelona i de la Cambra de Comerç que té per ob- jectiu comparar Barcelona amb les principals ciutats europees i d’arreu del món. Un informe de gran qua- litat que ens aporta perspectiva sobre quin és el posi- cionament internacional de la ciutat i de la seva àrea metropolitana, en relació a àmbits com l’economia, la innovació, la qualitat de vida o la sostenibilitat. En aquests moments, amb un context global on con- flueixen elements que combinen incertesa i com- plexitat, Barcelona continua demostrant que és un territori capaç de transmetre certeses, seguretats i oportunitats. Al llarg de l’any 2021, hem assolit una caiguda interanual històrica del 32,5% en les xifres d’atur registrat, esdevenint la gran ciutat d’Espanya que registra el major volum de creació d’ocupació i que fonts com FDi, EY i KPMG ens segueixen conside- assolint les millors dades d’atur dels darrers 15 anys, rant un entorn molt atractiu per a la inversió. comparables a les que teníem abans de la crisi finan- cera del 2008. La progressió de la ciutat dels darrers anys com a pol tecnològic i d'emprenedoria digital no es veu afectada En la majoria dels indicadors analitzats a l’informe, per la pandèmia, sinó que es consolida: en el darrer Barcelona manté un bon posicionament internacio- any, Barcelona es posiciona com a 7a ciutat europea nal, el que és una mostra de la fortalesa de la nostra en atracció d’inversions tecnològiques, guanyant 9 po- marca i del nostre teixit social i econòmic en el con- sicions respecte a l’edició anterior de l’informe State of text d’una crisi mundial sense precedents, deguda als European Tech i quadruplicant el volum d’inversions efectes de la pandèmia de la Covid-19. Els indicadors del 2020. A més, aconseguim escalar una posició en de reactivació econòmica del 2021 i l’atractiu de la el rànquing de ciutats tecnològiques del futur posici- ciutat en àmbits molt diversos fan que Barcelona esti- onant-nos com a 7a ciutat tecnològica d'Europa (FDi). gui en condicions d’aprofitar les futures oportunitats que sorgiran a mesura que es consolidi la recuperació Respecte al mercat de treball, continuem posant de de l’economia mundial i amb la implantació de polí- manifest que Barcelona és una ciutat atractiva per al tiques públiques transformadores com els fons Next talent: 10a ciutat més atractiva per a treballar a l'es- Generation EU. tranger per als experts digitals i 9a per al talent glo- bal (Boston Consulting Group). Els nous projectes que Per exemple, en l’àmbit econòmic, cal destacar que estem desplegant afavoreixen aquest escenari, com Barcelona es posiciona –per primera vegada des de la oficina de benvinguda al talent internacional, la Bar- l’any 2016– entre les 20 ciutats amb més competiti- celona International Welcome Desk, ubicada a l’edifici vitat global segons l’informe Global Power City Index MediaTIC del districte tecnològic del 22@. Així mateix, 2021, (un dels rànquings més prestigiosos i sòlids); o Barcelona és l’única ciutat d’Europa amb dues insti- OBSERVATORI BARCELONA 2021 2 Presentació tucions docents (IESE i ESADE) entre les deu millors metropolitanes i urbanes d’Europa, amb una ubica- escoles de negocis del continent europeu. ció estratègica com a pont entre les dues ribes del Mediterrani i amb un fort vincle amb Llatinoamèrica. Les polítiques de desenvolupament que impulsem des de l’Ajuntament Barcelona –en el marc de l’agenda eco- Però també som conscients que continuem tenint nòmica Barcelona Green Deal– incorporen la sostenibi- grans reptes com aconseguir d’una vegada per totes litat com un dels seus pilars estratègics, i això també la superació de la pandèmia, l’enfortiment del siste- es reconeix en l’àmbit internacional: Barcelona es si- ma sanitari, la generació de més ocupació de qualitat, tua com la 14a ciutat més sostenible d’Europa al 2021 reduir desigualtats i potenciar un creixement soste- segons Schroders European Sustainable Cities Index –un nible i inclusiu, o la transformació digital. Tot plegat, rànquing que fa el seguiment de 13 polítiques mediam- uns reptes que es poden sintetitzar en la ferma vo- bientals per tal de monitoritzar l’aplicació de l’Objectiu luntat de seguir construint un model de ciutat que es de Desenvolupament Sostenible número 11–, i som la basa en una triple premissa: més competitivitat, més 17a ciutat del món amb el sistema de mobilitat més sostenibilitat i més equitat. sostenible (Urban Mobility Readiness Index 2021). Finalment, vull transmetre la meva felicitació als En un altre aspecte rellevant, com la seguretat, en el equips tècnics que han fet possible la publicació qual l’Ajuntament ha posat en marxa accions de mi- d’aquest informe. Aquest és un bon exemple de la llora molt destacades com la incorporació de 1.000 col·laboració entre institucions i sobretot, és una nous agents de la Guàrdia Urbana al llarg de l’actual eina útil per a tots els agents econòmics i socials, que mandat municipal, la ciutat aconsegueix guanyar po- ens ajuda a conèixer i avaluar amb rigor l’evolució so- sicions i es situa entre les 15 ciutats més segures del cioeconòmica de Barcelona, per tal d’entendre millor món, segons The Economist. qui som i sobretot cap a on ens dirigim. Aquests són tan sols alguns dels exemples que ens Especialment, aquest informe ens referma en la idea demostren que Barcelona disposa de tot el potencial de que Barcelona és una de les millors ciutats del per continuar esdevenint una ciutat referent en l’ho- món, plena de reptes i d’inquietuds, però sobretot, ritzó de la post-pandèmia. Comptem amb un ecosiste- plena de futur. ma empresarial robust que reforçarem en els propers anys amb el desenvolupament d’1 milió de metres Jaume Collboni i Cuadrado quadrats al districte tecnològic del 22@; i exercim Primer tinent d’alcalde de l’Àrea d’Economia, Treball, Competitivitat el nostre lideratge des d’una de les principals àrees i Hisenda OBSERVATORI BARCELONA 2021 3 Presentació Presentació L’Observatori Barcelona, que elaborem conjuntament l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, arriba aquest any a la 19a edició, sent ja una publicació de referència en l’àmbit de la compa- rativa internacional de ciutats. L’objectiu de la publi- cació és copsar el posicionament global de Barcelona respecte a altres urbs de primer nivell al món, així com identificar els punts forts i febles d’una ciutat que aspira a ser econòmicament dinàmica, social- ment cohesionada, i líder en innovació i sostenibilitat. En total, s’analitzen 34 indicadors d’àmbit internacio- nal que s’agrupen en sis blocs: pol d’activitat econò- mica; sostenibilitat, qualitat de vida i cohesió; mercat laboral i formació; societat del coneixement; turisme; i preus i costos. A més, la publicació inclou un estudi monogràfic on s’analitzen els resultats referits a l’any 2021 de l’Enquesta del clima empresarial a l’AMB que elaborem conjuntament la Cambra i l’Idescat. L’estudi nou posicions respecte a l’edició anterior gràcies a mostra el procés gradual de recuperació econòmica que l’ecosistema emprenedor de la ciutat ha quadru- compassada amb la retirada de les restriccions que plicat la inversió captada. Barcelona demostra així la es va produir a partir del mes de maig de 2021, i que confiança i bona imatge que projecta als inversors in- ha tingut el seu reflex en una ràpida recuperació del ternacionals, que veuen en la ciutat una oportunitat mercat laboral. En definitiva, l’any 2021 ha acabat molt per encetar projectes que reforcen el seu posiciona- millor del que va començar i això es degut sobretot a ment al sud d’Europa en els propers anys. Així mateix, l’èxit del procés de vacunació contra la Covid-19. Barcelona es manté, per quart any consecutiu, com a la 3a ciutat preferida entre més de 100 ciutats eu- L’edició d’enguany està encara fortament afectada ropees per establir-hi una start-up. El resultat de tot per la pandèmia de la Covid-19 i els efectes negatius això és que Barcelona compta amb un dels ecosiste- que ha tingut en l’economia, especialment sobre el tu- mes d’start-ups més dinàmics d’Europa amb més de risme i els sectors que en depenen (comerç, restaura- 1.197 start-ups (segons MWC Barcelona), 7 unicorns ció, transport, etc.). Però malgrat aquest difícil context internacionals, 3 unicorns de collita pròpia (Glovo, econòmic, Barcelona ha demostrat ser una ciutat resi- Letgo i eDreams), i una proporció elevadíssima de lient i capaç de mantenir el seu bon posicionament al persones fundadores d’start-ups nascudes a l'estran- món i a Europa en la majoria d’indicadors recollits en ger, un 65%. Amb aquesta evolució, la capital catalana aquest Informe 2021 de l’Observatori Barcelona, espe- guanya una posició i entra dins dels top 5 ecosistemes cialment en l’àmbit tecnològic. emergents del món, situant-se 2n d’Europa. Cal destacar, per exemple, que Barcelona s’ha man- Tanmateix, la pandèmia també ha impactat fortament tingut com al 5è hub d’start-ups d’Europa l’any 2020 i sobre un pilar vertebrador d’aquesta ciutat com és és el 7è hub en inversió tecnològica rebuda, guanyant el turisme. Després d’un any 2020 que ens va deixar OBSERVATORI BARCELONA 2021 4 Presentació xifres mai vistes, el 2021 s’ha iniciat una tímida recu- peració del turisme nacional i europeu, que es preveu agafi embranzida el 2022 gràcies al turisme de negocis, amb la recuperació de congressos i fires, del qual de- penen altres activitats com la restauració, l’hoteleria o el transport. No obstant això, els principals indicadors de referència mostren que la reputació i la preferència com a destí per als visitants internacionals es manté, el que ha de servir per continuar dedicant esforços a revitalitzar el sector i a treballar amb determinació en la seva transformació mediambiental i digital. Cal re- cordar que la ciutat continua sent atractiva per la seva oferta cultural, gastronòmica, esportiva i formativa (amb dues de les millors escoles de negocis del món). La pandèmia ens ha demostrat que la tecnologia ben utilitzada pot contribuir a la sortida de les grans crisis econòmiques o sanitàries. Per això, cal seguir impul- sant un teixit econòmic propi en sectors emergents com la biotecnologia, les TIC, la intel·ligència artificial, l’espai, el blockchain, la ciberseguretat, el Big Data i la indústria 4.0, de la mà de les start-ups que venen atretes per les oportunitats que ofereix Barcelona: mà d’obra qualificada, qualitat de vida i uns preus i costos competitius. Els fons europeus Next Generation EU poden ser una oportunitat per impulsar projectes transformadors que no podem desaprofitar. Amb tot, des de la Cambra esperem que aquest in- forme sigui una eina útil per a tots els agents econò- mics i socials, tant de la pròpia ciutat com estrangers que s’hagin fixat en la nostra ciutat per iniciar nous projectes empresarials. De ben segur que entre tots continuarem treballant perquè Barcelona es mantin- gui com a un referent competitiu en innovació, soste- nibilitat i cohesió social. Mònica Roca i Aparici Presidenta de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2021 5 Presentació Crèdits AJUNTAMENT DE BARCELONA Jaume Collboni i Cuadrado Primer tinent d’alcaldia de l’Àrea d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda Albert Dalmau i Miranda Gerent de l’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica Àngels Santigosa i Copete Cap del Departament d’Estudis Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Mònica Roca i Aparici Presidenta Eva Borràs i Balcells Directora gerent Joan Ramon Rovira i Homs Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures Carme Poveda i Martínez Directora d’Anàlisi Econòmica del Gabinet d’Estudis Econòmics EQUIP TÈCNIC Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona Cristina Cárcel Ferrer Coordinadora de projectes Belinda Lorenzo Chia Economista Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona Sandra Gutiérrez i Cubero Estadística i llicenciada en investigació i tècniques de mercats Alejandra Marly i Omedes Economista i periodista Disseny gràfic i coordinació Toni Fresno Cambra de Comerç de Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2021 6 Crèdits Índex 9 INTRODUCCIÓ 59 C iutats europees preferides per ubicar-hi una nova start-up l’any 2020 60 Principals start-up hubs a Europa l’any 2020 13 FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2020 61 P rincipals ciutas del món pel que fa a la producció acadèmica científica l’any 2020 17 RESULTATS 63 P oblació ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2020 19 Pol d’activitat econòmica 65 P oblació ocupada en ciència i tecnologia l’any 2020 21 Introducció i despeses en recerca i desenvolupament a les 22 Competitivitat global de les ciutats del món l’any 2021 regions europees l’any 2019 23 C iutats tecnològiques del futur a Europa l’any 2021 67 Turisme 24 P rincipals àrees urbanes del món receptores 69 Introducció de projectes d’inversió internacional l’any 2020 70 P rincipals aeroports europeus per volum de persones 25 Activitat emprenedora als països del món l’any 2020 passatgeres l’any 2020 27 C iutats globals atractives per a visitants i emprenedors 72 T uristes internacionals en ciutats del món l’any 2020 l’any 2021 73 Creuers als principals ports europeus l’any 2020 28 P rincipals ciutats del món per nombre de delegats i delegades en congressos internacionals l’any 2019 75 Preus i costos i esdeveniments 2021 i 2022 77 Introducció 78 Cost de la vida en ciutats del món l’any 2021 31 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social 80 I mpost de societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat 33 Introducció Social a països del món l’any 2021 34 Seguretat en ciutats del món l’any 2021 82 Preu del lloguer d’oficines en ciutats europees l’any 35 L’esport en les ciutats del món l’any 2021 2021 36 E quilibri treball-vida personal en ciutats del món l’any 84 P reu del lloguer de locals comercials a Europa l’any 2021 2021 86 P reu del lloguer del sòl logístic a les principals àrees 37 Ciutats creatives i culturals d’Europa l’any 2019 urbanes d’Europa l’any 2021 38 P oblació en risc de pobresa o exclusió social a les 88 P reu del lloguer de l’habitatge a les principals ciutats regions europees l’any 2020 europees el 2021 39 S ostenibilitat en ciutats d’Europa l’any 2021 40 E cosistema de mobilitat urbana en ciutats del món 91 SÍNTESI DE RESULTATS l’any 2021 92 Síntesi de resultats 41 Mercat laboral i formació 98 Posicionament de Barcelona en rànquings 43 Introducció internacionals de ciutats 44 A tractiu laboral de ciutats del món per al talent global i els experts digitals l’any 2020 99 MONOGRÀFIC 46 Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2020 48 T reball a temps parcial a les regions europees l’any 2020 101 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona 50 L a taxa d’atur a les regions europees l’any 2020 Evolució del 2021 51 P oblació treballadora amb estudis universitaris 103 Resum executiu a les regions europees l’any 2020 104 La marxa dels negocis. Evolució i perspectives 52 Millors escoles de negocis europees l’any 2021 107 E volució i perspectives de les principals variables empresarials 55 Societat del coneixement 115 Annex metodològic 57 Introducció 58 I nversió a l'ecosistema tecnològic a ciutats d’Europa l’any 2021 OBSERVATORI BARCELONA 2021 7 Índex INTRODUCCIÓ Introducció Us presentem l’Informe 2021 de l’Observatori de Barcelona. • Una taula de síntesi que presenta el conjunt dels in- dicadors per visualitzar-ne els resultats i un gràfic del L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda posicionament internacional de Barcelona segons per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç diversos rànquings. de Barcelona que té la col·laboració d’altres entitats de • Un article monogràfic elaborat per la Cambra de Co- la ciutat que, any rere any, hi prenen part facilitant in- merç en què es presenta una anàlisi del clima em- formació i fent aportacions clau sobre els seus sectors presarial a l’àrea metropolitana de Barcelona l’any d’activitat. 2021, que inclou un tractament específic dels prin- cipals sectors econòmics. D’aquesta manera, a partir Amb aquesta dinovena edició de l’informe anual de l’Ob- de les opinions de l’empresariat es contextualitza servatori de Barcelona es pretén oferir diverses referèn- l’entorn en què s’han trobat Catalunya i la ciutat de cies per a la presa de decisions dels agents econòmics Barcelona. interessats a fer negocis o establir-se a Barcelona, per atreure talent i donar suport en la presentació de can- L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets didatures a esdeveniments o en l’obertura de seus a la següents: ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el posicionament de Barcelona • Es construeix sobre la base d’una bateria d’indica- respecte de les principals ciutats del món en un conjunt dors, definits preferentment a escala de ciutat, però d’indicadors econòmics i socials. susceptibles d’ampliació a altres àmbits territorials. • Les fonts d’informació són entitats i institucions in- L’Informe 2021 presenta una sèrie de característiques ternacionals de prestigi reconegut. que es resumeixen a continuació: • La major part de fonts són de rànquings internacio- nals, i en set indicadors, les dades s’obtenen a partir • Una selecció de 34 indicadors significatius que ofe- d’una mostra que recull les principals àrees urbanes. reixen als lectors i les lectores una presentació sintè- tica i eficient de les magnituds més rellevants des del • Els indicadors incorporen, on és possible, una repre- punt de vista del posicionament de la ciutat, del que sentació gràfica de l’evolució que permet avaluar la la caracteritza i dels reptes que cal assolir, que es pre- progressió en cada àmbit concret. senten en sis àmbits temàtics: pol d’activitat econò- • Les dades i la informació que s’hi recullen són de mica; qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social; màxima actualitat i atenen la disponibilitat existent. mercat laboral i formació; societat del coneixement; turisme; i preus i costos. Com a novetat, l’informe d’aquest any incorpora dos nous indicadors: Sostenibilitat en ciutats europees que forma part del capítol “Qualitat de vida, sostenibilitat i co- hesió social” i Inversió a l'ecosistema tecnològic al capítol “Societat del coneixement”. OBSERVATORI BARCELONA 2021 11 Introducció FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2020 Fitxa estadística Barcelona 2020 Oslo Estocolm Copenhaguen Dublín Berlín Amsterdam Varsòvia Londres Brussel·les Frankfurt Praga París Munic Zuric Ginebra Lió Milà 1.800 km 1.000 km Bilbao Saragossa Barcelona 2 h 30 min 1 h 40 min Roma Madrid Palma Lisboa Atenes Sevilla Tunis Alger Rabat OBSERVATORI BARCELONA 2021 14 Fitxa estadística Barcelona 2020 ENTORN GEOGRÀFIC Superfície (km2) 101,4 Població (1 gener 2021) 1.660.314 Població estrangera (% sobre total) (1 gener 2021) 22,4% Densitat (habitants/km2) (1 gener 2021) 16.325,0 Climatologia (observatori Can Bruixa) Temperatura mitjana mensual 18,7 ºC Precipitació anual (mm) 779,1 Hores de sol 2.800,3 ENTORN ECONÒMIC DADES MACROECONÒMIQUES PIB (variació interanual %) - Catalunya -11,5 PIB (variació interanual %) - Barcelona -10,1 Persones afiliades a la Seguretat Social (novembre 2021) 1.150.992 Taxa d’atur 16-64 anys (%) (4T) 12,6 Taxa d’ocupació 16-64 anys (%) (4T) 69,1 Taxa d’activitat 16-64 anys (%) (4T) 79,1 IPC (variació mitjana, %) - província de Barcelona -0,3 Exportacions (milions d’€) - província de Barcelona 50.692,7 Importacions (milions d’€) - província de Barcelona 61.076,8 Inversions a l’exterior (milions d’€) - Catalunya 3.827,0 Inversions de l’exterior (milions d’€) - Catalunya 3.112,0 Empreses - província de Barcelona 477.734 Empreses estrangeres a Catalunya 8.908 COMERÇ I TURISME Establiments comerç al detall - província de Barcelona 41.994 Eixos comercials 24 Mercats municipals (nombre i superfície comercial [m2]) 43/288.218 Hotels Nombre 443 Places 73.700 Turistes 2.104.373 INFRAESTRUCTURES Aeroport Pistes (nombre i longitud [m]) 3/3.352;2.660;2.528 Persones passatgeres 12.739.259 Persones passatgeres internacionals (%) 62,2 Port Superfície terrestre (ha) 1.112,2 Molls i atracadors (km) 23,2 Trànsit total (milers de tones) 59.518,8 FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT Universitats catalanes 12 Alumnes universitaris a Catalunya (curs 2019/2020) 282.778 Alumnes estrangers (província de Barcelona) (curs 2019/2020) 27.907 Empreses innovadores a Catalunya* 6.723 QUALITAT DE VIDA Platges (nombre i metres) 10; 4.780 Carril bici (km i abonats bicing + bicing elèctric) 236; 126.545 Biblioteques públiques (nombre i visites usuaris) 40; 2.497.768 Museus, col·leccions, centres d’exposició i espais arquitectònics* (milions usuaris) 5,8 Equipaments esportius públics* (nombre i milers abonats) 1.924; 129,5 Espectadors teatre, música –grans auditoris– i cinema 2.912.678 *Dades de 2019. Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Cambra de Barcelona, Fira de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Idescat, INE, Ports de l’Estat, Secretària d’Estat de Comerç, Turisme de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona. OBSERVATORI BARCELONA 2021 1 5 Fitxa estadística Barcelona 2020 RESULTATS Pol d ’act ivitat econòmica Introducció Els indicadors macroeconòmics del primer semestre del Espanya per projectes –amb un total de 775, un capital 2021 posen de manifest la recuperació de l’activitat eco- invertit de 22.835 M€ i 85.966 llocs de treball creats– i nòmica mundial després de l’impacte de la crisi econòmi- se situa com a 2a regió de l’Europa occidental en llocs ca derivada de la pandèmia de la covid-19. En aquest con- de treballs creats per la IED. text, el tercer trimestre la variació interanual del PIB català assoleix un +4,1% –amb un comportament favorable del Pel que fa a l’activitat de fires i congressos internacio- consum de les llars i la inversió empresarial– i els indica- nals, el 2019 Barcelona se situa per tercer any consecu- dors de l’àrea de Barcelona la situen com un dels motors tiu com a líder mundial en nombre de participants i per de la reactivació de l’economia espanyola. Les previsions segon any en 4a posició segons el nombre de reunions per al 2021-22 són d’un creixement del PIB superior al organitzades, en el rànquing que elabora la Internatio- 6% anual a l’economia catalana, tot i que hi ha factors que nal Congress and Convention Association (ICCA). A partir amenacen la recuperació –com l’increment de la inflació del segon semestre del 2021, s’ha reactivat la realització o els problemes en les cadenes globals de subministra- d’esdeveniments de forma presencial o híbrida. De cara ment–, i fan que persisteixi un elevat nivell d’incertesa. al futur, les perspectives de recuperació són positives i, segons l’Observatori del Turisme a Barcelona, a data de En aquest complex context econòmic, Barcelona se si- novembre, hi ha 113 congressos confirmats per als pro- tua –per primera vegada des de l’any 2016– entre les pers anys i 90 candidatures obertes fins al 2027. 20 ciutats amb més competitivitat global segons l’infor- me Global Power City Index 2021, de la Mori Memorial Quant a l’emprenedoria, l’any 2020, la taxa d’activi- Foundation, on se situa la 18a del món i la 7a d’Euro- tat emprenedora (TEA) a l’àrea de Barcelona (6,9%) pa, i es manté per davant de Boston, Ginebra o Milà i es manté molt propera a la de l’any anterior malgrat destaca en les categories d’habitabilitat (3a) i interacció el context de pandèmia, mentre que la de Catalunya cultural (14a). D’altra banda, el rànquing World’s Best (6,6%) es manté per sobre de la mitjana espanyola Cities 2021 de Resonance Consultancy, que valora la (5,2%) i supera les d’Alemanya (4,8%), Polònia (3,1%) qualitat i l’atractiu de la ciutat des de diverses perspec- i Itàlia (1,9%). Així mateix, la taxa d’emprenedoria fe- tives, situa Barcelona com la 9a del món, per davant de menina de Barcelona (6,1%) i la de Catalunya (6,0%) Madrid, Roma, San Francisco o Amsterdam. se situen per sobre de les de la Unió Europea (5,6%). D’altra banda, Barcelona es referma com a hub tecnolò- Des del 2020, l’Ajuntament de Barcelona està desple- gic de referència a Europa i obté la 7a posició com a ciu- gant un pla d’acció específic que defineix les mesures tat més prometedora per a les empreses tecnològiques i accions necessàries per a la recuperació econòmi- emergents, millorant una posició respecte a l’edició ante- ca de Barcelona. Aquestes mesures –impulsades pel rior, i la 5a en inversió estrangera directa pel que fa a pro- Centre de Coordinació de Resposta Econòmica (CE- jectes tecnològics en la segona edició del rànquing Top CORE)– estan alineades amb el Barcelona Green Deal, Tech Cities of the Future 2021, elaborat per fDi Intelligence. l’Agenda Econòmica de la ciutat, que planteja un full de ruta integral, executiu, a llarg termini i obert al de- Barcelona genera confiança en l’àmbit de la inversió in- bat públic a partir de tres grans objectius estratègics: ternacional, com ho mostra el fet que ocupa la 9a posició competitivitat, sostenibilitat i equitat. entre les principals àrees urbanes del món en captació de projectes d’inversió estrangera l’any 2020 i destaca com a 2a ciutat en projectes de centres de recerca, se- gons KPMG. Així mateix, és la 2a ciutat del sud d’Europa amb millors perspectives de futur el 2020-2021, la 10a El 2021 ciutat d’Europa amb més potencial econòmic i la 3a en Barcelona connectivitat entre les grans ciutats europees, segons l’informe FDi Cities and Regions of the Future 2020/21 se situa entre (grup Financial Times). Cal remarcar que entre el 2016 i les 20 ciutats el 2020, Catalunya ha estat la primera destinació d’IED a del món amb més competitivitat global OBSERVATORI BARCELONA 2021 21 Pol d’activitat econòmica Competitivitat global de les ciutats del món l’any 2021 Barcelona, entre les 20 primeres ciutats en competitivitat global L’any 2021, l’informe Global Power City Index, que compara en la d’accessibilitat i baixa en les de medi ambient i R+D. 48 grans ciutats del món, atorga a Barcelona el 18è lloc D’altra banda, des del punt de vista dels professionals qua- mundial i el 7è europeu per la seva competitivitat global. lificats globals Barcelona és la 7a ciutat més valorada, men- En una classificació encapçalada per les grans metròpolis tre que les persones residents li atorguen la 9a posició, els de Londres, Nova York, Tòquio, París i Singapur, Barcelona turistes la 16a i els directius la 29a. millora en tres llocs la seva posició al món i en dos a Eu- ropa, supera Viena, Toronto i Zuric, i es manté per davant Competitivitat global de les ciutats del món. 2021 de Boston, Ginebra o Milà. D’aquesta manera, Barcelona millora el seu posicionament en el rànquing mundial i eu- ropeu, i se situa entre les 20 ciutats globals capdavanteres Posició Ciutat Rànquing europeu per primera vegada des de l’any 2016, tot augmentant lleu- 1 Londres 1 gerament la seva puntuació total respecte a l’any passat. 2 Nova York 3 Tòquio Des del 2008, i amb la participació d’universitats i de think tanks de reconegut prestigi, la japonesa Mori Memorial 4 París 2 Foundation elabora l’informe Global Power City Index a partir 5 Singapur dels resultats d’un total de setanta indicadors ordenats en 6 Amsterdam 3 sis categories per àmbits de competitivitat urbana. En l’edi- 7 Berlín 4 ció del 2021, Barcelona se situa en la 3a posició mundial en 8 Seül la categoria d’habitabilitat, la 14a en interacció cultural, la 9 Madrid 5 16a en accessibilitat i la 26a en medi ambient, mentre que 10 Xangai se situa en els llocs 29è i 34è, respectivament, en Economia 11 Melbourne i R+D. En relació amb l’any anterior, la ciutat avança en les 12 Sydney categories d’habitabilitat i economia, manté la seva posició 13 Hong Kong 14 Dubai Categories de competitivitat urbana 15 Copenhaguen 6 (posicionament de Barcelona) 16 Los Angeles Competitivitat global 17 Pequín 18 21 18 Barcelona 7 19 Viena 8 Economia 29 33 20 Toronto 21 Zuric 9 R+D 32 34 22 Estocolm 10 23 San Francisco Interacció cultural 24 Brussel·les 11 1314 25 Frankfurt 12 26 Chicago Habitabilitat 27 Boston 3 5 28 Dublín 13 29 Vancouver Medi ambient 30 Hèlsinki 14 21 26 31 Ginebra 15 Accessibilitat 32 Moscou 16 16 33 Milà 17 34 Istanbul 18 2021 2020 35 Bangkok Font: Global Power City Index 2021. Institute for Urban Strategies. Font: Global Power City Index 2021. Institute of Urban Strategies. The Mori Memorial Foundation. The Mori Memorial Foundation. OBSERVATORI BARCELONA 2021 22 Pol d’activitat econòmica Ciutats tecnològiques del futur a Europa l’any 2021 Barcelona, setena ciutat tecnològica del futur d’Europa Barcelona se situa com la 7a ciutat d’Europa més prome- Principals ciutats tecnològiques del futur a Europa. tedora per a les empreses tecnològiques emergents en la 2021 segona edició del rànquing de ciutats tecnològiques del futur l’any 2021-22, segons fDi Intelligence, que analitza 76 ciu- Posició 2020 País Ciutat Posició 2021 tats de 31 països europeus. Tot i la situació de la pandèmia, 1 Regne Unit Londres 1 Barcelona escala una posició respecte a l’any passat en su- 2 França París 2 perar Bucarest, que passa a ocupar la posició 10. El ràn- 3 Irlanda Dublín 3 quing global el continua encapçalant Londres, ciutat que 5 Alemanya Berlín 4 lidera quatre de les cinc categories incloses al rànquing –innovació i atractivitat, potencial econòmic, rendiment de 4 Països Baixos Amsterdam 5 la inversió estrangera directa (IED) i entorn de les start-ups–, 11 Espanya Madrid 6 a excepció de la de rendibilitat global. Barcelona sobresurt 8 Espanya Barcelona 7 en la categoria de la IED, en la qual se situa per segon any 6 Alemanya Munic 8 en el 5è lloc, només per darrere de Londres, París, Dublín 12 Suècia Estocolm 9 i Amsterdam. Així mateix, l’informe situa la capital catala- 7 Romania Bucarest 10 na com la 7a ciutat d’Europa amb la millor estratègia per atreure inversió estrangera en tecnologia, àmbit en què la 9 Regne Unit Belfast 11 ciutat es manté en el top 10 europeu tot i descendir 5 po- 19 Finlàndia Hèlsinki 12 sicions respecte a l’any anterior. 14 Suïssa Zuric 13 18 Rússia Moscou 14 Paral·lelament, a l’informe s’esmenta la importància de la 13 Alemanya Frankfurt 15 col·laboració entre la comunitat tecnològica, les universi- tats i els organismes governamentals per fer front a la crisi Font: fDi intelligence, Top Tech Cities of the Future 2021. de la covid-19. De Barcelona destaca el projecte impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, el centre tec- Les 10 principals ciutats d’Europa en Inversió nològic de Leitat i les empreses HP, Navantia i Airbus, que Estrangera Directa en projectes tecnològics. 2021 van crear el primer respirador produït amb impressió 3D preparat per donar suport a les unitats de cures intensives. Londres París Dublín Amsterdam Barcelona Berlín Madrid Vilnius Belfast Sofia Font: Tech Cities of the Future 2021. fDi intelligence. OBSERVATORI BARCELONA 2021 23 Pol d’activitat econòmica Principals àrees urbanes del món receptores de projectes d’inversió internacional l’any 2020 Barcelona, 9a àrea urbana global en projectes d’inversió estrangera L’informe Global Cities Investment Monitor 2021, de KPMG, Principals àrees urbanes del món receptores situa Barcelona en la 9a posició entre les principals àrees de projectes d’inversió estrangera. 2020 urbanes del món en captació de projectes d’inversió es- trangera greenfield l’any 2020. La ciutat es manté en el Posició 2020 Àrea urbana Número top 10 global –tot i perdre una posició en relació amb el de projectes rànquing de l’any anterior–, i se situa per sobre de Ma- 1 Londres 379 drid, Xangai o Munic. L’informe destaca l’especialització de 2 París 310 Barcelona en centres de recerca –on és la segona àrea 3 Singapur 304 urbana global receptora, només per darrere de París– a 4 Düsseldorf 271 més del seu bon posicionament en disponibilitat i cost de 5 Dubai 269 l’espai immobiliari per a l’activitat empresarial. 6 Berlín 184 7 Així mateix, Barcelona és la 2a ciutat del sud d’Europa Amsterdam 183 amb millors perspectives de futur el 2020-2021, la 10a 8 Nova York 182 ciutat d’Europa amb més potencial econòmic i la 3a en 9 Barcelona 165 connectivitat entre les grans ciutats europees, segons l’in- 10 Toronto 151 forme FDi Cities and Regions of the Future 2020/21 (grup 11 Tòquio 139 Financial Times). 12 Madrid 131 13 Xangai 128 L’any 2020, a Catalunya la inversió estrangera producti- 14 Dublín 125 va ha estat de 3.100 milions d’euros i es localitzen 8.908 15 Munic 118 empreses estrangeres, amb França, Alemanya i els Estats Units com a principals països de procedència. Finalment, Font: Global Cities Investment Monitor 2021. KPMG. segons un informe d’ACCIO basat en dades d’FDi Markets (grup Financial Times), en el conjunt del període 2016- 2020 Catalunya ha captat un total de 775 projectes d’in- Principals àrees urbanes del món en projectes versió estrangera amb un volum de 22.835 M€ –un 26,2% d’inversió estrangera en centres de recerca. 2020 superior al del període 2011-15– que han creat 85.966 llocs de treball directes, i se situa com a 2a regió de l’Euro- pa occidental en llocs de treballs creats per la IED. París Barcelona Londres Singapur Dublín Xangai Toronto Berlín Amsterdam Munic Font: Global Cities Investment Monitor 2021. KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2021 24 Pol d’activitat econòmica Activitat emprenedora als països del món l'any 2020 La taxa d’emprenedoria femenina de Barcelona i Catalunya supera la mitjana europea D’acord amb les dades del Global Entrepreneurship Monitor Taxa d’activitat emprenedora als països del món. (GEM), l’any 2020 la taxa d’activitat emprenedora (TEA) de 2020 la població resident de la província de Barcelona se situa (% sobre població 18-64 anys) en un 6,9% i es manté molt propera a la de l’any anterior (7,1%) en el context de crisi econòmica provocada per TEA femenina País TEA total la pandèmia. La taxa de Catalunya assoleix un valor del 21,3 Brasil 23,4 6,6%, després d’una reducció en termes interanuals (d’1,7 13,9 Canadà 15,6 punts) que la manté per sobre de la mitjana espanyola 13,6 Estats Units 15,4 (5,2%). 8,9 Eslovàquia 13,9 9,6 Països Baixos 11,5 Amb aquesta evolució, el 2020, la TEA de Barcelona i Ca- talunya supera les de països com Alemanya (4,8%) i Itàlia 8,7 Suïssa 9,2 (1,9%). A més, el Principat se situa un any més com la co- 6,7 Grècia 8,6 munitat autònoma amb una taxa d’activitat emprenedo- 6,7 Israel 8,5 ra més elevada, de manera que supera la de Madrid i la 7,3 Taiwan 8,4 mitjana espanyola, tot i que amb un valor inferior al de la 6,2 Regne Unit 7,8 Unió Europea –on la taxa d’activitat emprenedora als paï- 5,6 Mitjana UE (països alts ingressos) 7,4 sos d’alts ingressos disminueix fins a situar-se en el 7,4%. 4,8 Suècia 7,3 Quant a la TEA femenina, els valors de Barcelona (6,1%) 4,5 Marroc 7,1 i Catalunya (6,0%) superen els registrats a la UE (5,6%), 6,1 Barcelona 6,9 Suècia (4,8%) i el conjunt d’Espanya (4,8%), mentre que la 6,0 Catalunya 6,6 diferència entre les taxes masculina i femenina a Catalun- 4,8 Eslovènia 6,0 ya es redueix a 1,2 punts. 4,8 Espanya 5,2 4,4 Alemanya 4,8 Catalunya lidera a Espanya la taxa d’emprenedors conso- 2,4 Polònia 3,1 lidats (iniciatives empresarials de més de 3,5 anys), que creix i se situa al 8,2% (superior a la mitjana europea). 0,9 Itàlia 1,9 Pel que fa a la qualitat de l’activitat emprenedora, el 2020 Nota: L’activitat emprenedora inclou empreses naixents (menys de 3 mesos d’activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d’activitat). els motius reactius per emprendre (per guanyar-se la vida La base de dades original conté 63 països, si bé la taula recull només una mostra perquè la feina és escassa) predominen sobre els proac- seleccionada de països de referència. tius tant a Barcelona com a Catalunya, mentre que des- Font: Global Report i Informe Executiu Catalunya 2020-2021, Global Entrepreneurship Monitor (GEM). taquen com a elements positius el pes dels nous empre- nedors amb estudis superiors i la proporció de projectes ubicats en l’àmbit tecnològic. En conjunt, Catalunya és la comunitat autònoma més ben valorada per emprendre, i –tot i la crisi provocada per la covid-19– manté una valo- ració mitjana de les condicions per emprendre (5,2) supe- riors a la d’Espanya (4,7) i a la mitjana europea (4,6). OBSERVATORI BARCELONA 2021 25 Pol d’activitat econòmica Activitat emprenedora a Europa. 2020 (% sobre població 18-64 anys) 7,3 Suècia 7,8 Regne Unit 11,5 Països Baixos 3,1 Polònia 4,8 Alemanya 13,9 Eslovàquia 9,2 Suïssa 6,0 Eslovènia 6,6 Catalunya 1,9 5,2 Espanya 6,9 Itàlia Barcelona 8,6 Grècia Font: Global Report i Informe Executiu Catalunya 2020-21. Global Entrepreneurship Monitor (GEM). OBSERVATORI BARCELONA 2021 26 Pol d’activitat econòmica Ciutats globals atractives per a visitants i emprenedors l’any 2021 Barcelona és 9a entre les ciutats del món i 4a a Europa El 2021 Barcelona se situa en 9a posició del món i 4a euro- Pel que fa als resultats parcials del rànquing, els millors resul- pea entre les ciutat globals més atractives per a visitants, tats de Barcelona són la 5a plaça en qualitat de l’espai urbà emprenedors i residents d’acord amb el 2021 Ranking of i natural, amb un resultat destacat en les àrees de clima i de World’s Best Cities elaborat per Resonance Consultancy Ltd parcs i espais a l’aire lliure i l’11a posició en monuments i llocs a finals del 2021. d’interès. Així mateix, la ciutat se situa en 8a posició en pro- gramació cultural –millorant 3 posicions respecte a l’edició an- El rànquing parteix del fet que les infraestructures i ex- terior i assolint la 3a posició en l’àrea de vida nocturna– obté periències urbanes, a més d’atreure el turisme, espero- una 12a posició en institucions, atractivitat i infraestructures, nen el creixement econòmic i la inversió internacional i i la 15a posició en promoció a internet. En canvi, en el capí- classifica les ciutats del món amb més d’1 milió d’habi- tol de persones se situa en 60a posició –atenent la diversitat tants mitjançant una combinació de dades estadístiques i el nivell educatiu de la població– i en el de prosperitat, se i d’avaluacions qualitatives de residents i visitants que fa situa a la cua per la presència relativament baixa d’empreses referència a 24 àrees diferents agrupades en 6 catego- multinacionals i la taxa d’atur. L’informe constata el procés de ries principals. transformació, accelerat per la pandèmia, que viu Barcelona en àmbits com el model turístic o la sostenibilitat. El 2021, Barcelona perd una posició respecte als tres anys precedents, però es manté al top 10 del rànquing i supera Ciutats globals atractives per visitants Madrid, Roma, San Francisco o Amsterdam –entre d’altres i emprenedors. 2021 ciutats– en una classificació encapçalada per Londres, Pa- rís i Nova York. Posició 2020 Ciutat Posició 2021 1 Londres 1 3 París 2 Posicionament de Barcelona i Amsterdam per 2 Nova York 3 categories de valoració 4 Moscou 4 6 Dubai 5 Qualitat urbana 5 Tòquio 6 5 47 7 Singapur 7 Infrastructura i atracció 9 Los Angeles 8 1213 8 Barcelona 9 Programació cultural 10 Madrid 10 8 15 11 Roma 11 23 Doha 12 Persones 12 Chicago 13 33 60 15 Abu Dhabi 14 Prosperitat 14 San Francisco 15 13 141 17 Amsterdam 16 16 St. Petersburg 17 Promoció a internet 15 31 13 Toronto 18 25 Sydney 19 Barcelona Amsterdam 18 Berlín 20 Font: World’s best cities report. Resonance Consultancy Ltd. 2021. Font: World’s best cities report. Resonance Consultancy Ltd. 2021. OBSERVATORI BARCELONA 2021 27 Pol d’activitat econòmica Principals ciutats del món per nombre de delegats i delegades en congressos internacionals l’any 2019 i esdeveniments 2021 i 2022 Barcelona recupera l’activitat dels congressos internacionals a partir del segon semestre de 2021 L’any 2019, Barcelona se situava en la 1a posició en el ràn- gons aquest informe, el 2020 a Europa un 47% de les reunions quing de ciutats del món en nombre de delegats i delega- internacionals es van posposar, un 30% es van fer en format des, per tercer any consecutiu, i la 4a en nombre de con- virtual, un 13% es va cancel·lar, un 7% no es van veure afecta- gressos internacionals organitzats, segons la International des, un 3% es van fer en format híbrid i un 1% es van reubicar. Congress and Convention Association (ICCA). El 2020 la irrupció de la pandèmia de la covid-19 va provocar una cai- Amb aquestes consideracions, l’activitat realitzada a Fira de guda del turisme de negocis sense precedents per les me- Barcelona durant el 2020 no es pot comparar amb cap altre sures restrictives imposades de limitacions de reunions, i de any. L’activitat que es va poder portar a terme es va adaptar la mobilitat internacional. En conseqüència, a partir del mes a les mesures imposades per aturar la pandèmia: esdeveni- de febrer, les cancel·lacions i els ajornaments dels esdeve- ments físics, híbrids i virtuals, i també es varen organitzar molts niments programats van esdevenir fets habituals durant tot webinars, fòrums o, fins i tot, passarel·les virtuals com la Barce- l’any –i fins ben entrat el 2021– fet que va causar una caiguda lona Bridal Fashion Week, que va ser seguida per molts usuaris de l’activitat superior al -90% el 2020. La majoria dels con- d’arreu del món. L’objectiu de la Fira de Barcelona, en la seva gressos, convencions, reunions i fires que es van celebrar ho funció essencial de motor de reactivació econòmica, va ser van fer en format virtual, híbrid o en ubicacions alternatives. continuar estant al costat dels sectors econòmics i posar en Sota aquesta situació, el 2020 es van celebrar 100 reunions, contacte els diferents actors en aquesta situació excepcional. un 87% de les quals es van dur a terme durant el primer trimestre, que van aplegar gairebé 40.000 delegats, segons A partir del segon semestre del 2021, s’ha reactivat la rea- dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona. lització d’esdeveniments de forma presencial, tot i que la majoria han estat en format híbrid. A la Fira de Barcelona L’excepcionalitat de l’any 2020 i la manca d’estadístiques de es van organitzar 34 grans esdeveniments des del juny fins reunions internacionals ha fet replantejar el format de l’in- a final d’any. En els primers quatre mesos del 2022 ja hi forme d’estadístiques anuals de la ICCA, el qual deixa de ser ha prevista una gran activitat a la Fira amb el MWC, 4FYN i un rànquing de ciutats i passa a analitzar l’excepcionalitat i la Seafood. També se celebraran els esdeveniments que van transformació al llarg del 2020 amb una anàlisi de les reunions haver de ser posposats: Alimentaria i Hostelco, Hispack, internacionals per grans regions i nous formats. Així doncs, se- Barcelona Bridal Fashion, entre d’altres. Seran trobades Principals ciutats del món per nombre de congressos internacionals i de delegats i delegades. 2019 Ciutats Variació Congressos Ciutats Variació Delegats/ades 2019/2018 (%) 2019 2019/2018 (%) 2019 París 11,8 237 Barcelona 16,3 156.754 Lisboa 25,0 190 París -1,7 124.063 Berlín 8,6 176 Madrid 27,8 91.900 Barcelona -4,3 156 Lisboa 50,2 91.406 Madrid -6,7 154 Viena -15,0 89.009 Viena -13,4 149 Berlín -2,9 85.089 Singapur 2,1 148 Londres 38,9 76.114 Londres -4,7 143 Milà 153,9 71.554 Praga 1,5 138 Copenhaguen -14,3 69.110 Tóquio 6,5 131 Amsterdam -20,6 67.962 Font: International Congress and Convention Association (ICCA). OBSERVATORI BARCELONA 2021 28 Pol d’activitat econòmica sectorials importants que s’organitzen i es preparen amb De cara al futur, les perspectives de recuperació són posi- el compromís ferm de ser reactivadors dels sectors econò- tives, segons l’informe de perspectives d’activitat turística mics i generadors de negoci. Cal esmentar que, la gestió a la Destinació de Barcelona de l’Observatori del Turisme dels tres recintes públics de la ciutat del CCIB (Centre de a Barcelona. En data de novembre, hi ha 113 congressos Convencions Internacionals de Barcelona) per part de Fira confirmats per als propers anys i paral·lelament hi ha 90 de Barcelona (des de l’1 de novembre de 2021), permetrà candidatures obertes fins al 2027. Així es preveu que a par- potenciar el destí de La ciutat en fires i congressos (MICE) a tir del 2022, si la pandèmia està controlada, l’activitat firal nivell internacional. podria recuperar el nivell prepandèmia. Esdeveniments a la Fira de Barcelona. Any 2021 i previsió 2022 Mes Nombre Nom 2021 Juny 5 ISE Live & Online • Only Tatoo Barcelona • B-Travel • 4 YFN • MWC Barcelona Juliol 2 BforPlanet • eShow/Technology for Marketing Setembre 6 Expoquimia • Eurosurfas • Equiplast • SBC Summit Barcelona • IAAPA Expo Europe • Automobile Barcelona Octubre 8 BAUM Festival/Barcelona Tatoo Expo • Swab Barcelona • Salón Náutico de Barcelona • Caravaning • Gastronomic Forum Barcelona • Cosmetorium • EFINTEC • Manga Barcelona Novembre 12 Expo Sports • IHF Barcelona World Hospital Congress • Bizbarcelona • Saló de l’Ocupació • Handmade Festival Barcelona • Smart City Expo World Congress • Paint & Coatings • Puzzle X • Tomorrow Mobility World Congress • Sport Woman Barcelona • Piscina & Wellness Barcelona • Ibtm World Desembre 2 Radikal Market • Ciutat de la Diversió 2022 Febrer 3 Barcelona Wine Week • MWC Barcelona* • 4 YFN* Març 3 Saló de l’Ensenyament • Only Tatto • Futura Abril 8 B-Travel • Expo Sports • Hostelco • Alimentaria • e-Show Barcelona • Barcelona Bridal Fashion Week • BforPlanet • Seafood Maig 9 Cosmobeauty • Barcelona Specs • IOT Solutions World Congress • ISE • Eu-Startups Summit • Graphispag • Hispack • SPRING I/O • SIL Barcelona Juny 3 Free From Food • Future Cheer • European LPG Congress Agost 1 ESC Congress Setembre 5 EuropeanLife Tradeshow; Business & Luxury • Saló de l’Ocupació • Cosmetorium • BizBarcelona • EAIE Octubre 4 Life • APAExpo by R+T • Euro Trophex • Saló Nàutic Novembre 4 Gastronomic Forum Barcelona • Tomorrow Mobility World Congress • Smart City Expo World Congress • Ocasión Desembre 2 IBTM • Ciutat dels somnis Altres esdeveniments previstos per al 2022 sense data de confirmació: Saló del Còmic, Saló del Manga. Nota: Mes de l'esdeveniment segons la data d'inici. * finals de febrer i principis de març Font: Fira de Barcelona. Dades provisionals a desembre. OBSERVATORI BARCELONA 2021 29 Pol d’activitat econòmica Qualitat de vida, sostenibi l i tat i cohesió social Introducció Barcelona s’ha implicat en l’impuls de l’Agenda 2030 de les -3,6% en el conjunt de l’any 2020, en un context d’aug- Nacions Unides, que planteja disset objectius de desenvo- ment del risc de pobresa a escala metropolitana. lupament sostenible (ODS). Durant el mandat 2019-2023, el compromís institucional de l’Ajuntament de Barcelo- En l’àmbit de la sostenibilitat, Barcelona està compro- na amb els objectius de desenvolupament sostenible es mesa en la lluita contra l’emergència climàtica i disposa posa de manifest tant en l’estructura del Govern muni- des del 2018 del Pla Clima de Barcelona, un full de ruta cipal com en l’alineació de les polítiques municipals amb que estableix les mesures necessàries per reduir les l’Agenda 2030 i l’impuls d’aliances amb la societat civil i emissions per capita de la ciutat un 50% l’any 2030 (des els sectors econòmics que reverteixin en la millora de la del 1992) i ser neutre en carboni l’any 2050. El 2021, qualitat de vida de la ciutadania, una millor cohesió social la ciutat ha estat seleccionada per la iniciativa Making i en una ciutat més respectuosa amb el medi ambient. Cities Resilient 2030 com a centre de resiliència global per les seves polítiques per abordar els creixents riscos Pel que fa a les dimensions associades a una bona qualitat climàtics i de desastres i –conjuntament amb Manches- de vida, Barcelona és considerada l’11a ciutat més segu- ter, Helsingborg i Milà. Així mateix, Barcelona se situa ra del món i la 4a d’Europa segons l’informe Safe Cities In- com la 14a ciutat més sostenible d’Europa el 2021 se- dex 2021 –elaborat per The Economist–, en què guanya 15 gons Schroders European Sustainable Cities Index. posicions respecte a l’edició anterior i supera ciutats com Frankfurt, Londres o París. Barcelona destaca també com En l’àmbit de la sostenibilitat alimentària, Barcelona va ser a referent internacional en el camp de l’esport i assoleix la designada com a Capital Mundial de l’Alimentació Soste- quarta posició en el Ranking of Sports Cities 2021, elaborat nible per a l’any 2021 en el marc de la trobada de les ciu- per la consultora Burson Cohn & Wolfe, on se situa per pri- tats signants del “Milan Urban Food Policy Pact”. Aquesta mera vegada entre el top 5 de les 50 ciutats avaluades. Així nominació és una palanca per impulsar una transició ali- mateix, assoleix la 25a posició entre les cinquanta ciutats mentària cap a la sostenibilitat amb la qual s’aconsegueixi del món comparades i la 15a entre les ciutats europees enfortir les economies locals sostenibles i millorar la salut segons el rànquing Cities for the Best Work-Life Balance 2021 de les persones, així com la del conjunt del planeta. elaborat per Kisi –on s’avalua la conciliació de la vida labo- Finalment, Barcelona se situa com la 17a ciutat del ral i personal– i en el qual guanya 10 posicions en relació món en mobilitat urbana sostenible segons l’informe amb el 2020, supera París, Boston, Nova York o Milà i des- Urban Mobility Readiness Index 2021 de la Universitat taca en tolerància i inclusió (on ocupa la 5a posició). de Berkeley i Oliver Wyman Forum. La ciutat ocupa la La ciutat és un referent per la seva vitalitat cultural i 25a posició en el rànquing general de mobilitat urba- creativa, segons The Cultural and Creative Cities Monitor na, i destaca especialment pel que fa al creixement de 2019, elaborat per la Comissió Europea, on obté la 9a la infraestructura per a la bicicleta durant la pandè- posició en l’índex global i destaca en els àmbits de ca- mia, indicador en què ocupa la 7a posició global. pital humà i formació, ocupació en activitats creatives i intensives en coneixement i obertura, tolerància i confi- ança (en què ocupa la 2a, la 5a i la 6a posició, respecti- vament, entre les ciutats de més d’un milió d’habitants). En un context d'empitjorament de les condicions provo- cades per la pandèmia, el 2020, la taxa de risc de pobre- Barcelona, sa o exclusió social de Catalunya augmenta i se situa en entre les el 22,8%, lleugerament per sobre de la de la Unió Euro- quinze ciutats pea, que també s’incrementa respecte a l’any anterior. A Barcelona, segons l’Oficina Municipal de Dades, la renda més segures disponible de les llars de Barcelona hauria disminuït un del món OBSERVATORI BARCELONA 2021 33 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Seguretat en ciutats del món l’any 2021 Barcelona, entre les quinze ciutats més segures del món Segons The Safe Cities Index 2021, un informe elaborat pecte a l’edició del 2019 i que té en compte aspectes com per la revista britànica The Economist, Barcelona se si- el nivell i la qualitat dels serveis sanitaris o l’accés a una ali- tua en l’11è lloc entre 60 ciutats de tots els continents, mentació saludable a la ciutat. En relació amb la resta de en un rànquing encapçalat per Copenhaguen, Toronto i dimensions analitzades, la ciutat se situa en 12a posició pel Singapur, tot guanyant 15 posicions respecte a l’edició que fa a la seguretat personal –on supera ciutats com Zuric, anterior –elaborada el 2019– i amb la mateixa puntuació Londres o Milà, i millora set posicions–,17a en l’àmbit de les que Nova York. Així mateix, obté la 4a posició entre les infraestructures, 18a en l’àmbit ambiental i és la 16a en se- ciutats europees, per darrere de Copenhaguen, Amster- guretat digital, àmbit en què puja 12 posicions respecte al dam i Estocolm i per davant de Frankfurt, Londres o Pa- rànquing anterior. rís. Així doncs, Barcelona avança notablement en relació amb l’edició anterior –en què assolia la 26a posició del rànquing mundial–, i el 2021 obté un índex (77,8) que Seguretat en les ciutats del món. 2021 està 11,7 punts per sobre de la mitjana i la situa en la franja alta de les ciutats analitzades. Posició Ciutat Índex s/100 1 Copenhaguen 82,4 Els resultats de l’informe es basen en 76 indicadors que co- 2 Toronto 82,2 breixen les dimensions de la seguretat en els àmbits digital, de la salut, de les infraestructures, personal i ambiental. Cal 3 Singapur 80,7 destacar la 9a posició de Barcelona en seguretat pel que fa 4 Sydney 80,1 a la salut, un àmbit en què la ciutat millora 15 posicions res- 5 Tòquio 80,0 6 Amsterdam 79,3 Categories de seguretat urbana 7 Wellington 79,0 (posicionament de Barcelona) 8 Hong Kong 78,6 8 Melbourne 78,6 Digital 10 Estocolm 78,0 16 28 11 Barcelona 77,8 Salut 11 Nova York 77,8 9 24 13 Frankfurt 77,7 Infraestructures 14 Washington, DC 77,4 3 17 15 Londres 77,2 15 San Francisco 77,2 Seguretat personal 17 Osaka 76,7 12 19 18 Los Angeles 76,5 Ambiental 19 Zuric 76,3 18 20 Chicago 75,0 21 Madrid 74,7 Índex global 22 Dallas 74,5 11 26 23 París 74,3 2019 2021 24 Taipei 74,0 Font: The Safe Cities Index 2021, The Economist Intelligence Unit. Font: The Safe Cities Index 2021. The Economist Intelligence Unit. OBSERVATORI BARCELONA 2021 34 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social L’esport en les ciutats del món l’any 2021 Barcelona es posiciona al top 5 mundial de les ciutats esportives Barcelona assoleix la quarta posició i se situa per primera L’esport en ciutats del món. 2021 vegada entre el top 5 de les 50 ciutats avaluades en el Ranking of Sports Cities 2021 elaborat per la consultora Posició 2020 Ciutat Posició 2021 Burson Cohn & Wolfe a partir d’una votació en què fede- Nova York 1 1 Nova York racions esportives, persones líders d’opinió especialitza- Londres 2 2 Londres des i referències del públic general en les xarxes socials París 3 3 Los Angeles determinen quines són les ciutats més associades a l’es- Los Angeles 4 4 Barcelona port. Lausana 5 5 París Tòquio 6 6 Lausana La ciutat s’ha mantingut entre les deu primeres des de la Barcelona 7 7 Manchester primera edició (2012), una posició que només compartei- Manchester 8 8 Munic xen altres ciutats olímpiques com Londres, Tòquio i Los Toronto 9 9 Tòquio Angeles. La rellevància esportiva de Barcelona en l’àmbit Madrid 10 10 Madrid internacional deriva de la celebració a la ciutat de grans Boston 11 11 Melbourne esdeveniments esportius periòdics i de competicions de Copenhaguen 12 12 Berlín primer nivell internacional, el llegat dels Jocs Olímpics i Paralímpics de l’any 1992, l’activitat en plataformes digi- Europa Àsia i Oceania Amèrica Barcelona tals sobre esport i l’atracció generada pels gran clubs de Font: Ranking of Sports Cities 2021. Burson Cohn & Wolfe. l’àmbit metropolità, fets que situen Barcelona com una destinació turística esportiva. L’esport té un gran impacte econòmic i social a la ciutat i contribueix a la millora directa de la qualitat de vida de la ciutadania. Segons la darrera Enquesta d’hàbits esportius de Barcelona, un 71,6% de les persones entrevistades practiquen esport; per sexe, el practiquen un 74,4% dels homes i un 69,2% de les dones; i per edat cal remarcar la generalització de la pràctica esportiva entre el jovent, on més del 80% de les persones d’entre 17 i 35 anys practi- quen esports. D’altra banda, el principal club de la ciutat –el Futbol Club Barcelona– va generar la temporada 2018/2019 una acti- vitat econòmica de 1.190 milions d’euros que suposa un 1,5% del PIB de la ciutat i té un impacte directe, indirecte i induït de 19.500 llocs de treball, segons un informe de la consultora PwC. OBSERVATORI BARCELONA 2021 35 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Equilibri treball i vida personal en ciutats del món l’any 2021 Barcelona recupera posicions i destaca en tolerància i inclusió La pandèmia de la covid i les transformacions que ha ge- Índex d’equilibri treball-vida personal. 2021 nerat –teletreball, distància en les relacions personals, etc– han posat de manifest que l’equilibri entre la vida laboral i Rànquing global Ciutat Puntuació total personal i el temps lliure són vitals per a la productivitat i la 1 Hèlsinki 100,0 qualitat de vida. Segons el rànquing Cities for the Best Work- Life Balance 2021 elaborat per l’empresa d’accés tecnològic 2 Oslo 98,6 segur Kisi, Barcelona se situa en la 25a posició entre les cin- 3 Zuric 91,5 quanta ciutats del món comparades i en la 15a entre les ciu- 4 Estocolm 91,4 tats europees, a partir de 18 indicadors sobre intensitat del 5 Copenhaguen 90,4 treball, serveis socials i suport institucional per a la igualtat, 6 Ottawa 89,1 qualitat de vida i efectes de la pandèmia de la covid. La ciutat guanya 10 posicions en relació amb el 2020 –en què havia 7 Munic 89,1 experimentat una important caiguda– i se situa en una po- 8 Vancouver 87,8 sició mitjana de l’índex, en un rànquing encapçalat per tres 9 Amsterdam 87,6 capitals europees: Hèlsinki, Oslo i Zuric, i on Barcelona obté 10 Sydney 86,8 un resultat superior als de París, Boston, Nova York o Milà. 11 Hamburg 85,7 Per àmbits, Barcelona destaca en tolerància i inclusió (on ocu- 12 Viena 85,6 pa la 5a posició), dies de vacances (6a), benestar i forma física 13 Calgary 85,2 (13a) i atenció sanitària (16a), i ocupa una posició intermèdia 14 Toronto 84,9 (la 25a) en permisos remunerats parentals. En canvi, se situa entre la franja baixa del rànquing pel que fa a l’impacte de la 15 Melbourne 84,9 covid –que l’índex mesura tenint en compte les característi- 16 Auckland 84,4 ques de la pandèmia i la seva incidència en l’àmbit econòmic 17 Berlín 84,0 i laboral– i en taxa d’atur, indicadors que fan que la ciutat es 18 Singapur 83,8 mantingui per sota del seu posicionament previ a la pandèmia. 19 Dublín 83,4 Londres Posicionament de Barcelona. 2021 20 81,4 21 Brussel·les 80,6 Dies de vacances 22 Madrid 80,1 6 23 Tòquio 79,3 Permisos remunerats parentals/maternals 24 Salt Lake City 79,2 25 25 Barcelona 78,7 Índex de tolerància i inclusió 5 26 Portland 77,2 Índex d’equlibri treball-vida personal 27 París 77,0 25 28 Denver 75,3 Atenció sanitària 29 Seattle 74,6 16 30 Seül 72,9 Índex de benestar i forma física Font: Kisi. Cities for the Best Work-Life Balance 2021. 13 Contaminants de l’aire 33 Impacte de la Covid 43 Font: Kisi. Cities for the Best Work-Life Balance 2021. OBSERVATORI BARCELONA 2021 36 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Ciutats creatives i culturals d’Europa l’any 2019 Barcelona, entre les deu primeres ciutats creatives i culturals d’Europa Barcelona ocupa el 9è lloc en l’Índex d’intensitat creativa a Ciutats creatives i culturals. 2019 Europa segons el Cultural and Creative Cities Monitor 2019, un instrument creat per la Comissió Europea i que recull Posició Ciutat Índex un ampli conjunt d’indicadors de 190 ciutats de 30 paï- d’intensitat creativa sos europeus que estan compromeses activament amb la 1 París 66 promoció de la cultura i la creativitat. Amb aquesta eina, la Comissió vol reivindicar la importància de la cultura i la 2 Munic 41 creativitat per a la vida a les ciutats, per a la seva resilièn- 3 Londres 36 cia i també per al seu desenvolupament, ja que es detecta 4 Milà 35 una correlació clara entre activitat cultural, en un sentit 5 Berlín 34 ampli, i creixement econòmic. 6 Viena 33 7 Budapest 33 L’informe presenta els resultats per a grups de ciutats se- 8 Praga 33 gons el volum de població, n’analitza les dimensions d’in- tensitat cultural, l’economia creativa i l’entorn facilitador, 9 Barcelona 31 i les agrupa en un índex global d’intensitat creativa que 10 Hamburg 29 està liderat per París, Munic i Londres entre les ciutats de 11 Madrid 28 més d’un milió d’habitants. 12 Varsòvia 27 Nota: Ciutats amb més d’1 milió d’habitants. Barcelona destaca especialment en l’apartat d’entorn Font: Cultural and Creatives Cities Monitor 2019. Joint Research Center de la facilitador dins de les ciutats de més d’un milió d’habi- Comissió Europea. tants, amb el 2n lloc en capital humà i formació –només per darrere de París– i el 6è en l’indicador d’obertura, Posicionament de Barcelona per categories. 2019 tolerància i confiança, mentre que obté l’11a posició en Equipaments culturals connexions locals i internacionals, i la 14a en qualitat de 6 la governança. Participació en la cultura 9 En la dimensió d’economia creativa, Barcelona obté un Llocs de treball creatius índex positiu en llocs de treball creatius –que la situa en 5 5è lloc, per davant de Londres i Roma i per darrere de Propietat intel·lectual Munic i Madrid– i està entre les 15 primeres en propietat 10 intel·lectual i noves ocupacions. En l’apartat d’intensitat Noves ocupacions 14 cultural, Barcelona destaca amb la 6a posició en equipa- Capital humà i formació ments culturals i la 9a en participació en la cultura, entre 2 les ciutats de més d’un milió d’habitants. Obertura, tolerància i confiança 6 Els resultats del 2019 mostren una notable estabilitat res- Conexions locals i internacional pecte a l’edició anterior, amb l’excepció de l’apartat de qua- 11 litat de la governança, en què s’observa un descens gene- Qualitat governança ralitzat. Per grans àrees geogràfiques, les ciutats del nord 14 d’Europa assoleixen els millors resultats globals, seguides Nota: Ciutats amb més d’1 milió d’habitants. per les de l’oest i el sud d’Europa, on aquestes darreres Font: Cultural and Creatives Cities Monitor 2019. Joint Research Center de la destaquen en l’àmbit de la intensitat cultural. Comissió Europea. OBSERVATORI BARCELONA 2021 37 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Població en risc de pobresa o exclusió social a les regions europees l’any 2020 La taxa de risc de pobresa o exclusió social de Catalunya augmenta Segons dades d’Eurostat, la taxa de risc de pobresa o ex- Població en risc de pobresa o exclusió social. 2020 clusió social (AROPE, per les sigles en anglès) de Catalunya se situa en el 22,8% l’any 2020, un valor inferior a la taxa es- País Regió (ciutat principal) Taxa AROPE (%) panyola (26,4%), però lleugerament superior al de la UE-28 Eslovàquia Bratislavský kraj (Bratislava) 5,9 (22,0%). Amb taxes superiors a les de Catalunya se situen República Txeca Praga (Praga) 8,3 regions com les de Roma, Viena o Brussel·les, mentre que Finlàndia Hèlsinki-Uusimaa (Hèlsinki) 11,5 les regions de Bratislava o Praga presenten les taxes més Romania Bucuresti - Ilfov (Bucarest) 12,6 baixes de la mostra, amb valors inferiors al 10%. La taxa de Suècia Estocolm (Estocolm) 13,0 Catalunya ha augmentat considerablement (en +4,0 punts percentuals) respecte a l’any anterior, un comportament Portugal Àrea metropolitana Lisboa 14,6 derivat de l’impacte social de la crisi de la covid i menys Alemanya Baviera (Munic)* 14,8 favorable que el registrat a Europa. Noruega Oslo og Akershus (Oslo) 15,7 Itàlia Llombardia (Milà)* 16,2 Si es fa el càlcul de la població en risc de pobresa a partir Dinamarca Hovedstaden (Copenhaguen) 17,3 del llindar específic per a Catalunya (el 60% de la mitjana Països Baixos Països Baixos - Nord (Amsterdam) 17,8 dels ingressos disponibles anuals equivalents, després de Polònia Wojewodztwo Mazowieckie (Varsòvia) 17,9 transferències socials de la població catalana, en comptes de la mitjana estatal), la taxa AROPE se situa en el 26,3%, Irlanda Irlanda - est i centre (Dublín) 18,2 dada 2,7 punts percentuals superior a la de l’any anterior Suïssa Espace Mittelland (Berna) 18,9 i que està per sobre de la mitjana de la Unió Europea. En Alemanya Berlín (Berlín)* 19,3 un entorn marcat per la pandèmia, tots els components Espanya Comunitat de Madrid (Madrid) 20,9 de la taxa AROPE –la taxa de pobresa, la intensitat laboral Bulgaria Bulgària - sud-oest (Sofia) 20,9 i la privació material severa– empitjoren en relació amb Mitjana UE27 (e) 22,0 els de l’any anterior. Així, la taxa de pobresa passa del Espanya Catalunya (Barcelona) 22,8 19,5% al 21,7%, la baixa intensitat de treball del 8,3% al Grècia Àtica (Atenes) 24,1 9,8% i la privació material severa del 5,7% al 6,2%. Itàlia Laci (Roma)* 24,8 Un dels components de la taxa AROPE és la privació mate- Espanya 26,4 rial severa. Segons l’Oficina Municipal de Dades, a la ciutat Àustria Viena (Viena)** 27,5 de Barcelona el 2019 aquest tipus de privació va afectar el Bèlgica Brussel·les 34,3 5,9% de les llars –una taxa similar a la mitjana de la Unió * Dada del 2019  ** Dada de 2018  (e) Estimació Europea– i ho va fer de forma més intensa a les llars amb Nota: La taxa «At Risk of Poverty or Social Exclusion» (AROPE) indica el percentatge de la població que es troba, com a mínim, en un dels següents mare o pare amb fills (12,1%) i les sustentades per dones casos: en situació de risc de pobresa, en situació de privació material severa o vivint en llars amb intensitat laboral molt baixa. (7,5%). Font: Eurostat 1Dades de l’Idescat. 2La població amb privació material severa inclou aquelles persones que te- nen unes condicions de vida restringides per la manca de recursos i que no es poden permetre com a mínim quatre dels nou ítems següents: pagar les factures de lloguer, hipoteca o serveis públics, mantenir la llar adequadament calenta, assumir despeses inesperades, menjar carn o proteïnes de manera regular, anar de vacances, disposar de cotxe, disposar de rentadora, disposar d’aparell de televisió en color o disposar de telèfon. OBSERVATORI BARCELONA 2021 38 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Sostenibilitat en ciutats d’Europa l’any 2021 Barcelona, entre les 15 ciutats més sostenibles d’Europa Barcelona se situa com la 14a ciutat més sostenible d’Eu- Sostenibilitat en ciutats europees. 2021 ropa el 2021 en el rànquing Schroders European Sustai- nable Cities. Aquest índex classifica 59 ciutats europees Posició Ciutat Índex a partir de l’anàlisi de 13 polítiques mediambientals –en 1 Amsterdam 0,81 matèries com els objectius de consum d’energies renova- 2 Londres 0,77 bles, el transport públic amb energies netes, la qualitat de 3 París 0,76 l’aire o la gestió de residus– per tal de monitorar l’aplica- 4 Copenhaguen 0,74 ció de l’objectiu de desenvolupament sostenible número 11 (Ciutats i Comunitats Sostenibles) a les urbs del conti- 5 Oslo 0,72 nent. Amb un índex de 0,65, Barcelona se situa per sobre 6 Estocolm 0,72 de ciutats com Frankfurt, Brussel·les i Rotterdam en un 7 Berlín 0,71 rànquing encapçalat per Amsterdam, Londres i París, que 8 Glasgow 0,69 assoleixen valors superiors a 0,75. 9 Hamburg 0,68 10 Birmingham 0,68 Pel que fa a Barcelona, els aspectes més destacats són el 11 Viena 0,67 nou pla per augmentar el nombre de zones verdes de la 12 Hèlsinki 0,67 ciutat (dotat amb 38 milions d’euros) i el Pla Clima 2018- 13 Liverpool 0,67 2030 amb l’objectiu de minimitzar el carboni per al 2050, que inclou la millora de l’eficiència energètica en els edi- 14 Barcelona 0,65 ficis, l’augment de la generació d’energia solar, una estra- 15 Madrid 0,65 tègia de residu zero i l’adquisició d’una flota d’autobusos 16 Leeds 0,65 municipals amb baixes emissions de carboni per al 2025. 17 Frankfurt 0,64 18 Brussel·les 0,63 19 Rotterdam 0,63 20 Manchester 0,62 Font: Schroders, Schroders European Sustaninable Cities Index, 2021. OBSERVATORI BARCELONA 2021 39 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Ecosistema de mobilitat urbana en ciutats del món l’any 2021 Barcelona, entre les 20 ciutats amb un sistema de mobilitat més sostenible Barcelona se situa com la 17a ciutat del món pel que fa L’estudi assenyala cinc factors clau per als nous sistemes a l’índex de mobilitat sostenible segons l’Urban Mobility de mobilitat a les ciutats: la integració, l’accessibilitat, la Readiness Index 2021 elaborat per la Universitat de Ber- sostenibilitat, la innovació i la col·laboració publicopri- keley i l’Oliver Wyman Forum, en un rànquing encapçalat vada, i estableix els criteris per elaborar els rànquings a per Oslo, Amsterdam i Hèlsinki on assoleix una puntuació partir de l’eficiència del sistema, l’impacte social, la inno- similar a les ciutats canadenques de Vancouver i Toronto, vació, l’atracció del mercat, les infraestructures i la sos- i supera París, Nova York i Sydney. tenibilitat. Atenent aquestes categories, Barcelona ocupa l’11a posició en infraestructura i la 13a per l’eficiència del L’índex de mobilitat sostenible es basa en 15 indicadors sistema, mentre que és la 21a en atractiu del mercat i la relacionats amb aquesta temàtica i s’incorpora per prime- 34a en innovació i impacte social. ra vegada a l’estudi, que compara 60 ciutats globals de di- verses regions geogràfiques que es distingeixen pels rep- tes de mobilitat i les solucions que apliquen. Barcelona Ciutats amb els millors sistemes de mobilitat urbana. destaca especialment en l’indicadors relatiu al creixement 2021 de la infraestructura per a la bicicleta durant la pandèmia, en què ocupa la 7a posició global. Posició Ciutat Posició mobilitat rànquing global sostenible Pel que fa a l’índex general de mobilitat urbana, Barcelona 18 Oslo 1 ocupa la 25a posició i baixa set posicions respecte a l’edició 5 Amsterdam 2 anterior, en un rànquing encapçalat per Estocolm, San Fran- cisco i Singapur on supera ciutats com Montreal, Xangai o 4 Hèlsinki 3 Milà. 8 Hong Kong 4 1 Estocolm 5 3 Singapur 6 Posicionament de Barcelona al rànquing 2021 per 9 Munic 7 categories de valoració 16 Tòquio 8 Sistema eficient 6 Berlín 9 13 27 Pequín 10 Impacte social 7 Londres 11 34 10 Zuric 12 Innovació 29 Xanghai 13 34 30 Dublín 14 Atractiu del mercat 24 Madrid 15 21 23 Vancouver 16 Infraestructura 25 Barcelona 17 11 21 Toronto 18 Índex global 15 Washington, D.C. 19 25 12 París 20 Font: Urban Mobility Readiness Index 2021. Berkeley University of California i Font: Urban Mobility Readiness Index 2021. Berkeley University of California Oliver Wyman Forum. i Oliver Wyman Forum. OBSERVATORI BARCELONA 2021 40 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Mercat laboral i formació Introducció Els indicadors del mercat de treball del 2021 posen de lificat. En aquest àmbit, cal assenyalar que, el 2020, manifest la recuperació vigorosa de l’activitat, i el ter- el percentatge de població treballadora amb estudis cer trimestre de l’any l’ocupació a la Unió Europea s’ha universitaris sobre el total a Catalunya ha crescut fins incrementat en un 2% en termes interanuals. Les eco- a situar-se en el 47,5% i, en el cas de les dones tre- nomies de Barcelona, Catalunya i Espanya participen balladores, supera per sisena vegada el 50%, valors d’aquesta tendència i, en el mateix període, assoleixen clarament més elevats que les mitjanes de la Unió Eu- augments anuals dels llocs de treball d’entre el 2,5 i el ropea (35,8 i 40,6%, respectivament). D’altra banda, 4%. A Catalunya, l’evolució positiva del mercat laboral Barcelona és la 9a ciutat del món més atractiva per es tradueix en un increment interanual de l’ocupació al talent internacional que vol treballar a l’estranger de 155.500 persones (incloses persones en ERTO) i un segons l’informe Decoding Global Talent 2021 de The descens interanual de la població aturada de prop de Boston Consulting Group, per davant de Sydney, París 80.000 persones, segons l’Enquesta de població activa i Los Angeles, i assoleix la 10a posició en el rànquing que publica l’Institut Nacional d'Estadística (INE). corresponent als experts digitals. Els indicadors laborals disponibles a escala regional i L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un Pla presentats en aquest capítol corresponen a l’any 2020, de recuperació econòmica de la ciutat amb set ob- un període de crisi econòmica a la Unió Europea que jectius estratègics, entre els quals hi figuren protegir també s’observa al mercat de treball i fa que gran part el treball i fomentar l’ocupació de qualitat amb me- dels estats membres experimentin una reducció en la sures específiques encaminades a no deixar ningú taxa d’ocupació. En aquest context, la taxa d’ocupació enrere i mantenir el teixit empresarial de la ciutat, de Catalunya se situa en un 65,8% –per sota de la mit- tot impulsant aquelles activitats de més valor afegit. jana europea– i la taxa d’atur (12,6%) supera clarament Entre les mesures adoptades destaquen el desen- la de la UE (7,1%), després que aquests indicadors as- volupament d’un pla de re-skilling tecnicoprofessio- soleixin el primer descens i increment interanuals –res- nal en sectors estratègics, el desplegament de plans pectivament– des del 2013. Cal remarcar que la taxa d’ocupació sectorials i adreçats a col·lectius especial- d’ocupació femenina a Catalunya assoleix un valor ment vulnerables, o les subvencions a la digitalitza- (62,2%) similar a la mitjana europea. D’altra banda, a ció del comerç de la ciutat). tots els territoris analitzats, la pèrdua de llocs de treball durant el 2020 és rellevant però clarament inferior a la Finalment, Barcelona continua sent un referent com a reducció del PIB, gràcies en bona mesura a la posada ciutat d’excel·lència formativa en l’àmbit empresarial, en marxa dels expedients de regulació temporal d’ocu- ja que és l’única urbs europea amb dues institucions pació (ERTO) i altres mesures de política pública. docents (IESE i ESADE) entre les deu millors escoles de negocis del continent, segons el Financial Times. Així mateix, Catalunya registra una taxa d’ocupació a temps parcial del 13,6% el 2020, fet que la situa 4,5 punts per sota de la mitjana de la UE (18,2%) i al nivell de l’espanyola (13,9%). No obstant això, per sexes, la taxa d’ocupació femenina a temps parcial és molt més elevada que la masculina en tots els àmbits. Val a dir que l’increment de la taxa d’ocupació a temps parcial a Barcelona, partir de la crisi iniciada el 2008 ha estat una tendència entre les deu generalitzada a Europa, en un context internacional en el qual adquireixen una rellevància especial els seus primeres ciutats impactes en la qualitat del treball. del món en atractiu laboral Un dels actius rellevants que té l’àrea de Barcelona és una massa crítica important de capital humà qua- OBSERVATORI BARCELONA 2021 43 Mercat laboral i formació Atractiu laboral de ciutats del món per al talent global i els experts digitals l’any 2020 Barcelona, entre les deu primeres ciutats en atractiu laboral Segons l’informe Decoding Global Talent 2020 de The Bos- Comparativa de posicionament de ciutats en ton Consulting Group, Barcelona és la 9a ciutat del món atractiu laboral més atractiva per treballar a l’estranger i se situa just per davant de Sydney, París i Los Angeles en una classificació Sydney encapçalada per Londres, un centre global de negocis i 8 10 cultural que, alhora, està entre les ciutats més cosmopo- París lites i obertes del planeta. Així mateix, segons l’informe 11 17 Decoding the Digital Talent Challenge de BCG, Barcelona és la 10a ciutat del món més atractiva per als experts di- Amsterdam gitals que volen treballar a l’estranger i se situa just per 2 3 davant de Los Angeles, Vancouver i París en un rànquing encapçalat per Londres i Singapur. Barcelona 9 10 Barcelona es manté així entre les deu ciutats preferides pel Berlín talent global i els experts digitals –quatre de les quals són 4 4 europees– després de retrocedir cinc posicions en relació amb l’enquesta del 2018 en un context que ha modificat Nova York les preferències respecte al treball exterior. En particu- 7 8 lar, la gestió de la pandèmia i les polítiques específiques d’atracció de talent han afavorit el bon posicionament de Talent global 2020 Experts digitals 2020 les ciutats asiàtiques, i ja són quatre les ciutats d’aquest Font: Decoding Global Talent 2021 i Decoding the Digital Talent Challenge, BCG continent –Dubai, Abu Dhabi, Tòquio i Singapur– que se si- tuen entre les deu primeres dels dos rànquings analitzats. Aquesta recerca sobre la força de treball i les seves pre- ferències en un context de globalització es basa en una àmplia enquesta en línia (la Global Talent Survey), que res- ponen més de 200.000 persones de 190 països, de les quals 9.900 són experts digitals. L’informe reflecteix que el 50% de les persones enquestades estarien disposades a treballar en altres països –un percentatge elevat, però 7 punts inferior al del 2018 i 13 al del 2014 a causa de les restriccions derivades de la pandèmia i les polítiques d’immigració restrictives– mentre que en el cas dels ex- perts digitals la proporció és del 55%. D’altra banda, el 57% dels enquestats estaria disposat a treballar a distàn- cia per a una empresa que no té presència física en el seu país d’origen. En l’actual context de dèficit de talent en alguns sectors i països, la tendència emergent cap al teletreball internacional suposa una oportunitat que pot aportar personal qualificat i diversitat cultural a les em- preses i, alhora, planteja reptes com l’adaptació de la fis- calitat, els horaris i els salaris a aquesta nova realitat. OBSERVATORI BARCELONA 2021 44 Mercat laboral i formació Ciutats del món més atractives per treballar a l’estranger Posició 2020 Ciutat Posició 2020 Rànquing experts digitals Rànquing talent global 1 Londres 1 3 Amsterdam 2 6 Dubai 3 4 Berlín 4 9 Abu Dhabi 5 5 Tòquio 6 2 Singapur 7 7 Nova York 8 10 Barcelona 9 8 Sydney 10 17 París 11 12 Los Angeles 12 11 Melbourne 13 13 Toronto 14 24 Seül 15 26 Brussel·les 16 15 Zuric 17 16 Kuala Lumpur 18 27 Ginebra 19 14 Vancouver 20 21 Hong Kong 21 22 Viena 22 19 Pequín 23 30 Mont-real 24 – Roma 25 25 Munic 26 23 Copenhaguen 27 – Lisboa 28 28 Estocolm 29 – Istanbul 30 Font: Decoding Global Talent 2021 i Decoding the Digital Talent Challenge, BCG. OBSERVATORI BARCELONA 2021 45 Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2020 La taxa d’ocupació femenina de Catalunya, similar a la de la Unió Europea L’any 2020, la taxa d’ocupació a la Unió Europea dismi- Taxa d’ocupació (%) nueix en 0,8 punts percentuals respecte a la del 2019 fins al 67,6%, com a resultat de la reducció d’aquest indicador a la major part de les regions analitzades en el context de 72,5 72,5 72,9 la crisi econòmica derivada de la covid-19. 72,0 71,3 69,2 68,6 67,9 68,4 67,6 En aquesta línia, la taxa d’ocupació en els àmbits català i 67,0 67,0 67,6 66,3 66,9 66,7 65,5 65,5 65,8 espanyol disminueix per primera vegada després de sis 64,5 63,3 anys consecutius d’augments –en -2,8 i -2,4 punts percen- 63,2 63,7 63,1 63,0 62,4 tuals, respectivament– amb una disminució superior a la 61,9 61,1 60,1 60,9 59,8 59,5 de la mitjana de la UE; i continuen entre les més baixes 57,8 56,0 del continent, com ha anat passant des de la crisi finance- 55,8 54,8 ra iniciada el 2008. Així, la taxa d’ocupació a Catalunya ha 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 estat del 65,8% el 2020, de manera que se situa per sota Catalunya Espanya UE-28 Barcelona de la mitjana europea per dotzè any consecutiu, tot i que es manté clarament per sobre de la taxa espanyola –en Font: Eurostat i Departament d'Estadística i Difusió de Dades de l'Ajuntament de Barcelona. 4,9 punts percentuals– i supera també la de regions com Viena, Roma i Brussel·les. D’altra banda, la taxa d’ocupa- ció femenina disminueix 2,8 punts fins al 62,2% a Cata- lunya el 2020, de manera que assoleix un valor similar a la mitjana europea (62,4%) i es manté per sobre de la mitjana espanyola (55,7%) i de la de regions com el Llen- guadoc-Rosselló o Brussel·les. Tanmateix, continua lluny dels territoris capdavanters del continent (on se situa per sobre del 70%) i també és inferior a la taxa global d’ocu- pació catalana. El quart trimestre del 2020, la taxa d’ocupació se situa en el 69,1% a Barcelona, fet que suposa un decrement de 4,0 punts percentuals respecte al mateix període del 2019. El tercer trimestre del 2021, la taxa d’ocupació aug- menta en termes interanuals tant a Barcelona com a Ca- talunya fins a assolir valors del 70,4% i el 69,8% ,respec- tivament, i cal destacar que la taxa d’ocupació femenina de la ciutat supera el llindar del 70% i se situa al nivell de la masculina. OBSERVATORI BARCELONA 2021 46 Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació a les regions europees. 2020 Taxa d’ocupació Regió (CIUTAT) Taxa d’ocupació (%) femenina (%) 76,4 Alta Baviera (MUNIC) 80,1 75,1 Stuttgart (STUTTGART) 78,6 76,6 Estocolm (ESTOCOLM) 78,3 75,0 Holanda Nord (AMSTERDAM) 78,3 70,9 Praga (PRAGA) 77,6 72,3 Holanda Sud (ROTTERDAM) 76,3 75,0 Oslo (OSLO) 76,2 74,4 Dinamarca (COPENHAGUEN) 76,2 72,3 Darmstadt (FRANKFURT) 75,5 68,3 Hongria Central (BUDAPEST) 74,6 72,5 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 74,4 71,8 Berlín (BERLÍN) 73,9 70,7 Sofia (SOFIA) 73,8 66,8 Mazowsze (VARSÒVIA) 72,5 67,3 Bucaresti-Ilfov (BUCAREST) 72,1 71,0 Lituània (VÍLNIUS) 71,6 70,2 Letònia (RIGA) 71,6 68,6 Lisboa (LISBOA) 69,9 63,3 Mig i Est (DUBLÍN) 68,8 65,2 Roine-Alps (LIÓ) 67,8 65,1 Illa de França (PARÍS) 67,7 62,4 UNIÓ EUROPEA 67,6 59,3 Llombardia (MILÀ) 66,9 63,6 Comunitat de Madrid (MADRID) 66,8 62,2 Catalunya (BARCELONA) 65,8 62,8 País Basc (BILBAO) 65,8 62,3 Viena (VIENA) 65,5 59,9 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 61,9 55,7 Espanya 60,9 52,1 Laci (ROMA) 60,2 51,1 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 56,5 Nota: Població activa d’entre 15 i 64 anys. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2021 47 Mercat laboral i formació Treball a temps parcial a les regions europees l’any 2020 Catalunya presenta unes taxes d’ocupació a temps parcial inferiors a la mitjana europea A Catalunya, la taxa d’ocupació a temps parcial, que me- Taxa de treball a temps parcial. (%) sura el pes de les persones que treballen a temps parcial sobre el conjunt de persones treballadores, assoleix un valor del 13,6% el 2020. Això la situa 4,5 punts per sota de 18,7 18,6 18,7 18,6 18,5 18,3 18,3 18,2 la mitjana de la UE (18,2%), al nivell de l’espanyola (13,9%) 17,4 15,8 i lluny de les regions que presenten taxes més elevades 15,7 15,1 15,6 15,0 15,1 14,9 (les de Països Baixos, Àustria, Alemanya o Dinamarca), 14,5 14,5 14,0 14,1 14,4 tot i superar les de les regions de París, Madrid, Lisboa 13,8 13,9 13,9 12,9 13,6 i diverses ciutats de l’Est. Pel que fa a la taxa d’ocupa- 12,1 ció femenina a temps parcial (que en totes les regions analitzades és més elevada que la masculina i la total), 2010 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 a Catalunya és del 20,7% i se situa 8,9 punts per sota de Catalunya Espanya UE-28 la mitjana de la UE (29,6%), 1,9 punts per sota de l’esta- Font: Eurostat tal (22,6%) i, novament, lluny de les regions dels països capdavanters ja esmentats, on el treball a temps parcial voluntari femení és molt elevat. Pel que fa a l’evolució temporal, la taxa d’ocupació a temps parcial va augmentar clarament tant a la Unió Europea com a Espanya i Catalunya entre el 2007 i el 2013, mentre que a partir del 2013 s’ha mantingut força estable –amb una lleugera tendència a la baixa que s’accentua el 2020–. Cal assenyalar que el treball a temps parcial és una de les formes que ha adoptat la flexibilització del mercat de treball i, a la major part dels països europeus, la crisi de la covid-19 ha comportat també un augment del treball a temps parcial involuntari. Quant a la ciutat de Barcelona, l’any 2020 presenta una taxa d’ocupació a temps parcial total del 14% similar a les de Catalunya i Espanya, i inferior a la de la Unió Europea. Pel que fa a la taxa femenina de la ciutat (19,4%), és in- ferior a la catalana, l’estatal i, sobretot, la del conjunt de la UE. OBSERVATORI BARCELONA 2021 48 Mercat laboral i formació Taxa de treball a temps parcial a les regions europees. 2020 Taxa de treball femení Regió (CIUTAT) Taxa treball a temps parcial (%) a temps parcial (%) 70,9 Holanda Nord (AMSTERDAM) 50,8 71,1 Holanda Sud (ROTTERDAM) 47,6 40,8 Viena (VIENA) 28,0 46,5 Darmstadt (FRANKFURT) 27,6 38,1 Berlín (BERLÍN) 26,8 45,8 Alta Baviera (MUNIC) 26,4 47,6 Stuttgart (STUTTGART) 26,1 31,0 Dinamarca (COPENHAGUEN) 23,3 32,6 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 21,4 29,0 Oslo (OSLO) 21,0 30,9 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 20,4 31,1 Roine-Alps (LIÓ) 19,4 25,1 Estocolm (ESTOCOLM) 19,3 31,2 Laci (ROMA) 19,3 29,6 UNIÓ EUROPEA 18,2 31,5 Llombardia (MILÀ) 17,5 25,9 Mig i Est (DUBLÍN) 16,7 24,5 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 16,4 26,4 País Basc (BILBAO) 16,0 25,9 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 16,0 17,5 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 14,5 22,6 Espanya 13,9 20,7 Catalunya (BARCELONA) 13,6 19,7 Illa de França (PARÍS) 13,5 19,1 Comunitat de Madrid (MADRID) 12,7 11,3 Letònia (RIGA) 8,9 15,3 Praga (PRAGA) 8,8 10,3 Lisboa (LISBOA) 7,7 7,5 Lituània (VÍLNIUS) 6,1 8,5 Hongria Central (BUDAPEST) 5,7 8,3 Warszawski (VARSÒVIA) 5,3 2,5 Sofia (SOFIA) 2,1 Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2021 49 Mercat laboral i formació La taxa d’atur a les regions europees l’any 2020 La taxa d’atur a Catalunya augmenta i continua lluny de la mitjana europea El 2020, la crisi produïda per la pandèmia de la covid-19 ha Taxa d’atur a les regions europees. 2020 propiciat que la Unió Europea tanqués l’any amb una taxa Taxa d’atur Regió (CIUTAT) Taxa d’atur del 7,1%, 0,4 punts percentuals superior a la del 2019. femenina (%) d’atur (%) La situació d’atur afecta amb especial intensitat els territoris 2,6 Praga (PRAGA) 2,3 del sud d’Europa, com ara Espanya i Catalunya, i el diferencial 2,9 Alta Baviera (MUNIC) 2,7 del conjunt de l’Estat respecte a la mitjana europea augmen- ta respecte al 2019, després que aquest indicador hagi expe- 3,9 Hongria Central (BUDAPEST)* 3,3 rimentat el primer augment anual des del 2013 (d’1,4 punts). 3,0 Stuttgart (STUTTGART) 3,4 3,9 Holanda Nord (AMSTERDAM) 3,9 En aquest context, la taxa d’atur a Catalunya assoleix un 12,6% 3,2 Darmstadt (FRANKFURT) 4,0 de mitjana anual l’any 2020, de manera que se situa 5,5 punts 4,8 Holanda Sud (ROTTERDAM) 4,4 percentuals per sobre de la mitjana europea i segueix lluny 3,0 Bucaresti -Ilfov (BUCAREST) 4,7 de les principals regions de referència, per bé que continua - Hamburg (HAMBURG) 4,7 per sota de la mitjana espanyola (15,5%). Paral·lelament, la taxa d’atur femenina registra un 13,4%, 1,9 punts més que la 4,4 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 5,2 del 2019, i segueix per sobre de la taxa d’atur global. 6,1 Est i Centre (DUBLÍN) 5,8 6,1 Dinamarca (COPENHAGUEN) 6,1 El quart trimestre del 2020, la taxa d’atur a Barcelona va as- 6,2 Berlín (BERLÍN) 6,2 solir un valor del 12,6% després d’augmentar en 4,1 punts 6,6 Estònia (TALLINN) 6,8 en termes interanuals, segons l’EPA. En canvi, els primers 7,4 UNIÓ EUROPEA 7,1 trimestres del 2021, la taxa d’atur de la ciutat disminueix 7,1 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 7,2 com a conseqüència de la recuperació econòmica fins a si- tuar-se en un 10,2% el tercer trimestre, i –tot i que segueix 7,2 Roine-Alps (LIÓ)* 7,5 clarament per sobre de la mitjana de la Unió Europea– és 7,7 Estocolm (ESTOCOLM) 7,6 la més baixa des de l’inici de la crisi. 7,7 Lisboa (LISBOA) 7,7 8,5 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 8,0 Taxa d’atur (%) 7,1 Letònia (RIGA) 8,1 7,8 Illa de França (PARÍS) 8,2 7,7 Lituània (VÍLNIUS)* 8,5 9,6 Laci (ROMA) 9,1 8,8 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)* 9,2 22,1 19,9 19,6 10,5 País Basc (BILBAO) 9,5 18,6 17,7 10,0 Viena (VIENA) 10,7 17,2 16,2 15,7 15,3 15,5 14,1 12,8 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 12,3 13,9 12,5 13,4 12,6 11,5 13,5 Comunitat de Madrid (MADRID) 12,5 11,0 11,3 10,1 10,9 13,4 Catalunya (BARCELONA) 12,6 9,9 9,6 9,7 15,8 Àtica (ATENES) 14,1 9,2 9,2 9,2 8,2 16,8 Istanbul (ISTANBUL) 14,7 7,4 6,9 7,3 6,7 7,1 19,9 Ankara (ANKARA) 14,8 2005 2010 2015 2016 2017 2018 2019 2020 17,4 Espanya 15,5 Catalunya Espanya UE-28 Barcelona Nota: Població de més de 15 anys. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull només Font: Eurostat una mostra seleccionada. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2021 50 Mercat laboral i formació Població treballadora amb estudis universitaris a les regions europees l’any 2020 Més de la meitat de les dones treballadores a Catalunya tenen estudis universitaris Segons dades d’Eurostat, el 2020 el 47,5% de la població Població treballadora amb estudis universitaris treballadora de Catalunya tenia estudis universitaris, fet a les regions europees. 2020 que suposa un increment de 0,5 punts percentuals res- pecte a l’any anterior. Aquest valor se situa més de deu Treballadores Regió (CIUTAT) Total de persones amb estudis treballadores punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea (35,8%) universitaris amb estudis (%) universitaris (%) i supera també el de regions de referència com les de Vie- na, Berlín o Munic, a més de la mitjana espanyola (45,5%). 63,1 País Basc (BILBAO) 59,8 65,2 Regió de Brussel·les-Capital (BRUSSEL·LES) 59,2 El percentatge de dones treballadores catalanes amb 60,7 Illa de França (PARÍS) 57,6 formació universitària supera per sisè any consecutiu el 61,6 Oslo og Akershus (OSLO) 55,9 50% i se situa en el 53,1%, de manera que augmenta 0,8 60,0 Est i Centre (DUBLÍN)* 55,6 punts percentuals respecte al 2019. Així mateix, aquest 57,2 Madrid (Comunitat de) (MADRID) 54,3 indicador –novament superior al global– es manté molt 61,6 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 54,3 per sobre del valor de la Unió Europea (40,6%) i supera 58,0 Estocolm (ESTOCOLM) 52,7 també el de les regions europees de referència esmenta- 54,2 Hongria central (BUDAPEST)* 51,2 des anteriorment i la mitjana espanyola (51,8%). 54,6 Capital (COPENHAGUEN) 50,7 Aquests resultats fan palès l’augment progressiu del nivell 56,6 Lituània (VÍLNIUS)* 48,4 educatiu en estudis superiors a Catalunya en els darrers 50,5 Holanda Nord (AMSTERDAM) 47,8 anys, especialment entre les dones treballadores, a partir 53,1 Catalunya 47,5 del qual cal continuar treballant per apropar el nivell d’es- 50,7 Viena (AT) (VIENA) 47,0 tudis de la força laboral al de les regions del nord d’Europa. 50,0 Bucarest - Ilfov (BUCAREST) 46,3 51,5 Àtica (ATENES) 46,3 Població treballadora amb estudis universitaris 47,7 Praga (PRAGA) 46,1 (percentatge sobre ocupació total) 52,5 Sud-oest (BG) (SOFIA) 45,5 53,2 51,8 Espanya 45,5 Est i Centre 53,3 46,7 Berlín (BERLÍN) 44,2 (Dublín) 52,8 55,6 44,5 Holanda Sud (L'HAIA) 42,9 43,6 48,4 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 42,3 Holanda Nord 44,3 (Amsterdam) 46,1 47,1 Lisboa (LISBOA) 41,1 47,8 34,3 Alta Baviera (MUNIC) 40,2 45,0 Catalunya 46,1 49,8 Letònia (RIGA) 40,0 (Barcelona) 47,0 40,6 UNIÓ EUROPEA 35,8 47,5 29,6 Stuttgart (STUTTGART) 34,3 38,2 Alta Baviera 39,3 32,6 Darmstadt (FRÁNCFORT DEL MAIN) 33,2 (Munic) 39,0 30,1 Llombardia (MILÀ) 40,2 24,3 23,1 2017 Nota: % sobre la població d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària. Llombardia 23,8 2018 La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull una 23,7 2019 mostra seleccionada de regions de referència. (Milà) 24,3 2020 Font: Eurostat Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2021 51 Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis europees l’any 2021 Barcelona és l’única ciutat amb dues institucions docents en el Top 10 dels MBA d’escoles de negocis del continent europeu Segons el rànquing del diari Financial Times sobre els mi- Posicionament en el rànquing europeu llors 100 programes d’MBA a jornada completa, que duu a terme des de fa 21 anys, les escoles barcelonines de ne- gocis IESE i ESADE es posicionen en 3r i 9è lloc en el ràn- quing europeu, per sobre d’escoles tan reconegudes com 3 3 3 3 3 3 la Imperial College Business School o la Warwick Business 4 4 4 4 5 5 School. Això fa que el 2021 Barcelona sigui l’única ciutat 6 amb dues institucions docents al Top 10 de les millors es- 7 7 7 7 7 coles de negocis en MBA del continent europeu, per novè 8 8 8 8 any consecutiu. Així mateix, aquestes dues institucions 9 del Top 10 europeu se situen entre les 25 escoles princi- pals a escala mundial, amb l’IESE en el 4t lloc i ESADE en la 12 20a posició. Respecte als resultats de l’any anterior, l’IESE 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 guanya nou posicions i ESADE quatre en el rànquing mun- dial, mentre que en l’europeu IESE guanya una posició i IESE Business School ESADE Business School ESADE en perd dues. Cal destacar també que, el 2021, Font: Global MBA Ranking, Financial Times. l’escola de negocis barcelonina EADA Business School se situa en la 21a posició del rànquing europeu, de manera que Barcelona té tres escoles de negocis al Top 25. Igualment, segons el rànquing d’MBA a temps complet de Which MBA? de l’any 2021, que publica anualment The Economist Intelligence Unit des de fa divuit anys, l’IESE assoleix la 1a posició en el rànquing mundial. Aquests indicadors, any rere any, consoliden Barcelona com a ciutat d’excel·lència i pol d’atracció en formació em- presarial dins el panorama internacional. OBSERVATORI BARCELONA 2021 52 Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis europees. 2021 Rànquing europeu Escola de negocis Ciutat Rànquing mundial 1 Insead Fontainebleau 1 2 London Business School Londres 2 3 Iese Business School Barcelona 4 4 HEC Paris París 7 5 SDA Bocconi Milà 12 6 University of Cambridge: Judge Cambridge 16 7 University of Oxford: Saïd Oxford 17 8 IMD Lausana 19 9 Esade Business School Barcelona 20 10 Alliance Manchester Business School Manchester 30 11 Warwick Business School Coventry 32 12 IE Business School Madrid 39 13 Imperial College Business School Londres 44 14 WHU Beisheim Düsseldorf 54 15 Mannheim Business School Mannheim 58 16 City, University of London: Cass Londres 61 17 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam 63 18 University of St Gallen St.Gallen 64 19 Durham University Business School Durham 74 20 Edhec Business School Lille 76 21 Eada Business School Barcelona 78 22 ESMT - European School of Management and Technology Berlín 80 23 Essec Business School París 81 24 The Lisbon MBA Lisboa 82 25 EMLyon Business School Lió 90 Font: Global MBA Ranking 2021. Financial Times. OBSERVATORI BARCELONA 2021 53 Mercat laboral i formació Societat del coneixement Introducció L’ecosistema emprenedor a Barcelona ha afrontat per triar on volen viure, i ciutats com Barcelona són amb gran resiliència la crisi per la pandèmia gracies a de gran atractiu per la seva climatologia i qualitat de l’impuls de la digitalització en sectors clau de l’econo- vida, però també per les seves universitats, centres mia. La Ciutat Comtal segueix consolidant-se com a pol tecnològics de referència i escoles de negocis de d’emprenedoria tecnològica d’entre les grans urbs eu- reconeixement mundial, així com per disposar d’un ropees. En efecte, diversos rànquings recents situen la teixit industrial resilient, bones comunicacions i un capital catalana en posicions capdavanteres i en molts creixent univers de start-ups demandants de talent in- d’ells aconsegueix mantenir o millorar la seva posició ternacional. Així, segons l’Start-up Heatmap Europe Re- tot i la situació de crisi sanitària. port 2021, Barcelona es manté com la 3a ciutat prefe- rida entre més de 100 ciutats europees per establir-hi Les tendències recents fan del sector digital un dels una start-up per quart any consecutiu. Paral·lelament, motors de l’economia de la ciutat, que el 2020 va seguir la ciutat s’ha convertit en un pol d’atracció de cen- creant ocupació i va tenir un paper clau en la transfor- tres d’R+D d’empreses multinacionals de tot tipus de mació del model productiu que s’ha vist accelerat per sectors. El talent emergent i la consolidació del hub la pandèmia. Segons l’informe Barcelona Digital Talent d’emprenedoria de la ciutat atreu l’interès de grans 2021, Catalunya tenia més de 88.000 perfils digitals a corporacions per establir a la capital catalana la seu finals del 2020, el 95% dels quals es concentraven a la dels seus centres d’innovació d’impacte global. Altres demarcació de Barcelona, que al seu torn va aglutinar factors que influeixen en la decisió són que la ciutat el 97% de les ofertes de treball digitals. Així, el sector és competitiva en preus en comparació amb altres ca- digital suposa dos de cada deu ofertes de treball de la pitals europees, la celebració de múltiples congressos ciutat (el doble que el 2018), i el 29% d’aquests llocs de tecnològics –com el Mobile World Congress– i la col·la- treball a Barcelona els ocupen les dones (3 punts més boració de les administracions públiques, sense obli- que l’any anterior). dar la climatologia i l’oferta d’oci i cultura. Paral·lelament, altres indicadors refermen el posi- Així mateix, el mercat laboral català es caracteritza per cionament de Barcelona com a hub d’emprenedoria tenir un teixit rellevant i resilient en sectors d’alt va- tecnològica i digital. La ciutat s’ha mantingut com el lor afegit. El 2020, Catalunya se situa com la 8a regió cinquè hub de start-ups d’Europa l’any 2020, segons d’Europa quant a l’ocupació en serveis intensius en la classificació d’EU-Startups, i és el 7è hub europeu coneixement i tecnologia capdavantera –després d’un en inversió internacional rebuda, segons l’informe The notable augment interanual del 20,1– i la 5a regió on State of European Tech 2021 de la consultora Atomico. més persones amb estudis superiors treballen en l’àm- Així mateix, la capital catalana guanya una posició i en- bit de la ciència i la tecnologia, amb 931.000 persones tra dins dels top 5 d’ecosistemes emergents del món, ocupades en aquest àmbit. Així mateix, Catalunya és la situant-se 2a d’Europa, segons el The Global Startup 6a regió europea en població ocupada en manufactu- Ecosystem Report 2021 de Startup Genome. Tanmateix, res d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta, i cal re- en l’àmbit tecnològic, segons la StartupBlink Ecosystem marcar que l’ocupació femenina en aquestes activitats Ranking Barcelona descendeix deu posicions fins a la ja representa gairebé un terç del total. 37a amb millor ecosistema d’empreses tecnològiques emergents del món el 2021, però ocupa la 1a posició a Espanya i la 6a entre les ciutats de l’oest d’Europa (on Londres, París i Berlín encapçalen el rànquing). Barcelona, Quant a l’atracció de talent, gràcies al teletreball les persones professionals cada cop tenen més facilitat la 3a ciutat preferida d’Europa per iniciar una start-up per quart any consecutiu OBSERVATORI BARCELONA 2021 57 Societat del coneixement Inversió a l'ecosistema tecnològic a ciutats d'Europa l'any 2021 Barcelona és la 7a ciutat europea en captació d’inversió tecnològica Barcelona se situa com la 7a ciutat europea en atracció persones inversores és ara menys important a la majoria d’inversions tecnològiques internacionals el 2021, segons de les ciutats. A Barcelona el 50% de les persones funda- la cinquena edició de l’State of European Tech 2021, de la dores diu que és menys important la proximitat física a consultora Atomico. L’ecosistema emprenedor de la ciu- les persones inversores davant d’un 17% que declara el tat ha rebut un total de 1.503 milions de dòlars proce- contrari. La pandèmia ha obligat a adaptar i fer canvis im- dents d’inversors internacionals, el quàdruple que la xi- portants en els processos d’inversió. Un dels avantatges fra del 2020. Aquest creixement de més del 300% li ha ha estat l’augment de l’accessibilitat al finançament per a permès a la ciutat escalar nou posicions en el rànquing, les persones fundadores a centres que abans es conside- encapçalat per Londres, Berlín i París. Segons l’informe, raven secundaris. dos dels quatre unicorns que hi ha Espanya tenen seu a Barcelona (Glovo i Wallbox), i els altres dos a Madrid (Jo- bandtalent i Cabify). Els 20 principals hubs europeus en captació L’informe destaca que el nombre d’acords als principals tecnològica. 2021 centres europeus es manté constant. En aquest aspecte, Barcelona també se situa en el 7è lloc europeu, passant de Ciutat Variació Capital Invertit 115 acords el 2020 a 123 el 2021, i Londres continua sent 2021/2020 2021 (milions (%) de dòlars) el principal centre europeu amb un total de 977 acords, Londres 84 18.365 xifra 2,5 vegades més gran que el segon (els 351 de París). L’informe també posa de manifest que la proximitat a les Berlín 147 7.106 París 111 6.533 Estocolm 152 6.522 Posicionament de Barcelpona en atracció Amsterdam 302 3.591 d'inversions tecnològiques internacionals Munic 240 2.952 Barcelona 312 1.503 Farnham --- 1.276 Oxford 172 1.184 4 4 Madrid 373 1.159 Viena 473 1.117 7 Copenhaguen 236 998 Hèlsinki 61 918 Spencers Wood 159 905 11 Dublín 92 883 Tallinn 114 852 Cambridge 316 777 Oslo 149 671 16 Milà 46 565 2017 2018 2019 2020 2021 Utrecht 1.613 548 Font: State of European Tech. Atomico. Font: State of European Tech21. Atomico. OBSERVATORI BARCELONA 2021 58 Societat del coneixement Ciutats europees preferides per ubicar-hi una nova start-up l’any 2020 Barcelona se situa com la 3a ciutat preferida d’Europa per iniciar una start-up per quart any consecutiu Segons la sisena edició de l’Startup Heatmap Europe Report de persones fundadores de start-ups nascudes a l’estran- 2021, un 17% de les persones fundadores de start-ups i ger, un 65%. membres de la comunitat tecnològica triaria Barcelona si haguessin d’encetar un nou projecte empresarial demà, Així mateix, la comunitat tecnològica de Barcelona és la la qual cosa fa que es mantingui per quart any consecutiu setena que més ha crescut a Europa (amb un augment en la 3a posició, juntament amb Amsterdam, d’entre més de les reunions del 426% entre el 2014 i el 2020, mesu- de 100 ciutats europees. El rànquing l’encapçala Berlín – rat per seguidors a meetups.com). Malgrat la covid-19 i on un 39% de les persones enquestades iniciaria una ac- els confinaments, la participació a Barcelona ha augmen- tivitat empresarial demà– i el segueix Londres, que perd tat un 21% el 2020 respecte a l’any anterior. La majoria el lideratge aquest any, amb un 36%. Tot i que aques- d’aquests esdeveniments han estat en línia, fet que ha tes dues ciutats mantenen les primeres posicions, han propiciat i facilitat la participació de persones a les reu- perdut 12 i 14 punts percentuals en termes de suport, nions d’arreu de tot el món. respectivament, en cinc anys. Respecte a Barcelona, el Percentatge de persones emprenedores que citen percentatge de vots ha anat variant en les diferents edi- la ciutat per ubicar una nova start-up l’any 2020 cions: el 2016 un 7% de les persones fundadores triarien (amb un màxim de 3 vots per emprenedor) la ciutat, percentatge que va augmentar fins a un 20% el 2018, però que disminueix al 17% el 2020. En aquesta darrera edició del 2021, l’informe inclou un apartat que Berlín 39% analitza per què Barcelona manté la tercera posició del 2017 al 2020. L’informe destaca que Barcelona disposa Londres 36% d’un dels ecosistemes de start-ups més dinàmics d’Euro- pa amb més de 1.197 start-ups (segons MWC Barcelona), 7 unicorns internacionals, 3 unicorns de collita pròpia Barcelona 17% (Glovo, Letgo i eDreams), un capital invertit que gairebé s’ha duplicat des del 2016, i una proporció elevadíssima Amsterdam 17% Ciutats preferides per ubicar una nova start-up a Europa Munic 10% Rànquing 2019 Ciutat Rànquing 2020 Lisboa 10% 2 Berlín 1 1 Londres 2 París 10% 3 Barcelona 3 5 Amsterdam 4 Zuric 9% 7 Munic 5 6 Lisboa 6 4 París 7 Tallinn 9% ... Zuric 8 9 Tallinn 9 Estocolm 6% 10 Estocolm 10 Font: Startup Heatmap Europe, 2021 Startup Heatmap Europe Report. Font: Startup Heatmap Europe, 2021 Startup Heatmap Europe Report. OBSERVATORI BARCELONA 2021 59 Societat del coneixement Principals start-up hubs a Europa l’any 2020 Barcelona es manté com el 5è start-up hub d’Europa Barcelona es manté com el 5è hub de start-ups d’Europa Els 15 principals start-up hubs d’Europa. 2020 l’any 2020 segons la classificació d’EU-Startups, mitjà di- gital que elabora des del 2011 una classificació sobre les Rànquing Ciutat País ciutats europees que creen més start-ups i obtenen més 1 Londres Regne Unit finançament. Les primeres quatre posicions del rànquing 2 Berlín Alemanya –Londres, Berlín, París i Amsterdam– també han romàs in- 3 París França alterades. La Ciutat Comtal és la primera ciutat espanyola 4 Amsterdam Països Baixos que apareix en el rànquing i només l’acompanya Madrid, que empitjora la seva posició respecte a la darrera edició, 5 Barcelona Espanya de la sisena a la setena. València es queda a les portes 6 Munic Alemanya de col·locar-se entre els 30 primers hubs europeus. Per 7 Madrid Espanya elaborar el rànquing, EU-Startups té en compte tres varia- 8 Estocolm Suècia bles: les 150 ciutats més visitades al seu web, el nombre 9 Dublín Irlanda d’empreses emergents que s’han creat en els darrers tres 10 Milà Itàlia anys i el finançament que s’ha registrat el darrers dotze 11 Copenhaguen Dinamarca mesos a aquestes ciutats. A cadascuna de les variables se 12 Tallinn Estònia li dona un pes determinat per tal d’obtenir la classificació 13 Zuric Suïssa final. 14 Hèlsinki Finlàndia Paral·lelament i segons diversos informes, l’ecosistema 15 Hamburg Alemanya de start-ups a la ciutat de Barcelona s’ha consolidat i ha Font: Europe’s biggest startup hubs in 2020. EU-startups. mostrat un creixement continu, creat per un elevat nom- bre d’oportunitats d’inversió, talents, centres d’innovació, hubs digitals, start-ups i programes d’incentius. Així, se- Els 10 principals start-ups hubs d’Europa gons The Global Startup Ecosystem Report 2021 de Startup Genome Barcelona se situa com la 5a ciutat del top 100 R ànquing 2018 Rànquing 2020 d’ecosistemes emergents del món, només per darrere de Londres 1 1 Londres Bombai, Copenhaguen, Jakarta i Guangzhou, i li atorga en Berlín 2 2 Berlín els 4 factors valorats (d’1 a 10) un 9 en rendibilitat, un 10 París 3 3 París en finançament, un 7 en dimensió del mercat i un 10 en Amsterdam 4 4 Amsterdam talent. Tanmateix, segons l’StartupBlink Ecosystem Ranking Barcelona 5 5 Barcelona 2021 Barcelona baixa deu posicions i se situa com la 37a Madrid 6 6 Munic ciutat amb millor ecosistema d’empreses tecnològiques Estocolm 7 7 Madrid emergents del món, però manté la 1a posició a Espanya. Dublín 8 8 Estocolm Copenhaguen 9 9 Dublín Munic 10 10 Milà Font: Europe’s biggest startup hubs in 2020. EU-startups. OBSERVATORI BARCELONA 2021 60 Societat del coneixement Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica l’any 2020 Barcelona és 20a entre les ciutats del món i 5a a Europa Barcelona, amb 23.173 publicacions científiques, se situa Posicionament de Barcelona en producció científica com la 5a ciutat d’Europa i 20a del món en producció (posicionament de Barcelona als rànquings mundial i europeu) acadèmica científica segons el Knowledge Cities Ranking 2020 elaborat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions 4 4 de la UPC a partir dels Science Citation Index. La Ciutat 5 5 5 5 5 5 5 5 6 Comtal incrementa el nombre de publicacions en un 4,9% respecte a l’any anterior, fet que li permet man- 10 13 12 11 tenir la 5a plaça en el rànquing europeu, i augmentar 17 tres posicions en el rànquing mundial fins a assolir la 18 18 20a posició. Barcelona presenta una quantitat de publi- 20 21 cacions superior a la de ciutats tan rellevants com les de 23 23 Berlín, Hong Kong, Milà o Oxford, tot i que segueix sent àmpliament superada per les ciutats capdavanteres del 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 rànquing (Pequín, Xangai o Londres, que es mantenen al capdavant des del 2014). Rànquing mundial Rànquing europeu Font: Universitat Politècnica de Catalunya-Centre de Política de Paral·lelament, Barcelona ocupa la posició número 40 en- Sòl i Valoracions. Dades extretes el desembre de 2021. tre les 200 principals ciutats de la ciència al món en l’índex del 2020 elaborat per la revista Nature. D’altra banda, de les 209 Advanced Grants concedides a investigadors l’any 2020 per part del Consell Europeu d’Investigació, 5 han estat per a institucions catalanes, xifra que representa prop de la meitat de les beques concedides a l’Estat es- panyol (11). Des de l’any 2008, el sistema d’universitats i recerca de Catalunya ha captat 89 ajuts, un 2,7 % del total i un 53,3 % dels adjudicats al conjunt d’Espanya. OBSERVATORI BARCELONA 2021 61 Societat del coneixement Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica. 2020 Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Publicacions mundial 2019 mundial 2020 europeu 2020 2020 1 Pequín 1 125.245 2 Xangai 2 62.916 3 Londres 3 1 54.917 5 Nanjing 4 49.863 4 Nova York 5 48.103 6 Boston 6 45.984 8 Guangzhou 7 42.925 7 Seül 8 41.106 11 Wuhan 9 38.562 9 Tòquio 10 38.209 10 París 11 2 38.042 12 Xi'an 12 34.758 13 Chengdu 13 29.762 15 Hangzhou 14 29.182 14 Madrid 15 3 27.976 16 Moscou 16 4 25.566 18 Filadèlfia 17 23.986 17 Chicago 18 23.715 19 Toronto 19 23.355 23 Barcelona 20 5 23.173 27 Roma 21 6 23.148 22 Melbourne 22 22.726 26 São Paulo 23 22.660 21 Baltimore 24 22.614 28 Milà 25 7 22.591 20 Houston 26 22.582 25 Los Angeles 27 22.549 24 Cambridge (USA) 28 22.055 29 Hong Kong 29 21.915 30 Singapur 30 19.872 31 Berlín 31 8 18.871 Font: Universitat Politècnica de Catalunya-Centre de Política de Sòl i Valoracions. Dades extretes el desembre de 2021. OBSERVATORI BARCELONA 2021 62 Societat del coneixement Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2020 Catalunya, 6a regió europea en població ocupada en manufactures i 8a en serveis tecnològics El 2020, Catalunya s’ha situat en el lloc 6è entre les re- Persones ocupades en serveis intensius en coneixement gions europees amb més població ocupada en manufac- i alta tecnologia i persones ocupades en manufactures tures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta,1 només d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta. 2020 superada per les regions de Stuttgart, la Llombardia, Alta Baviera, Istanbul i l’Emília-Romanya, segons l’Eurostat. Ca- Llombardia 409,5 talunya té un total de 201.900 persones que treballen en (Milà) 162,1 aquests sectors, 19.800 llocs de treball menys que l’any Alta Baviera 305,9 anterior (-8,9%), evolució que la situa per darrere de la (Munic) 150,9 regió de Bolonya. Gairebé un terç d’aquesta població ocu- Catalunya 201,9 pada són dones (43.000), xifra que disminueix un 12,5% (Barcelona) 129,2 respecte a l’any anterior. Catalunya té un pes relatiu de l’ocupació en sectors de manufactures d’intensitat tec- Roine-Alps 144,6 (Lió) 96,1 nològica alta i mitjana-alta del 6,1%, un percentatge que la situa en la franja mitjana-alta entre les més de 300 re- Londres 66,0 gions europees. (Londres) 336,0 Est i Centre 36,1 Quant als serveis, l’economia catalana se situa en el 8è (Dublín) 92,0 lloc entre les regions europees en ocupació en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia,2 amb un to- Persones ocupades en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana- alta (en milers). tal de 129.200 persones treballadores el 2020. Malgrat Persones ocupades en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia els efectes de la pandèmia en el mercat laboral, el 2020 (en milers). l’ocupació en aquestes activitats ha augmentat en 21.700 Font: Eurostat persones ocupades (+20,2%) respecte a l’any anterior, de manera que Catalunya guanya una posició entre les regions europees. A més, el pes d’aquestes activitats so- bre el total de població ocupada és del 3,9% (enfront del 3,1% de l’any anterior), un percentatge que la situa en la franja mitjana-alta de les regions europees. La població ocupada femenina en aquestes activitats ha augmentat en 9.400 persones (un +28,4%) respecte al 2019 i se situa en 42.500 dones (un terç del total). 1Població ocupada en què l’activitat principal de l’empresa on treballa inclou els grups de la CCAE-2009 següents: 21 i 26, i 20 i 27-30, respectivament. 2Població ocupada en què l’activitat principal de l’empresa on treballa inclou els grups de la CCAE-2009 següents: 59-63 i 72. OBSERVATORI BARCELONA 2021 63 Societat del coneixement Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees. 2020 Serveis intensius en coneixement i alta Manufactures d’intensitat tecnològica tecnologia alta i mitjana-alta % Persones Dones Total Regió (CIUTAT) % Persones Dones Total ocupades ocupades persones ocupades ocupades persones s/població (milers) ocupades s/població (milers) ocupades ocupada (milers) ocupada (milers) total total 4,1 18 89,9 Stuttgart (STUTTGART)** 20,4 107 452,4 3,7 48 162,1 Llombardia (MILÀ) 9,3 111 409,5 6,0 49 150,9 Alta Baviera (MUNIC) 12,3 72 305,9 2,0 29 109,3 Istanbul (ISTANBUL) 4,9 65 260,9 2,5 15 49,4 Emília-Romanya (BOLONYA) 10,5 54 207,9 3,9 43 129,2 Catalunya (BARCELONA) 6,1 62 201,9 2,6 14 45,8 Piemont (TORÍ) 11,1 50 197,7 5,9 25 87,4 Karlsruhe (KARLSRUHE) 13,1 39 195,5 2,4 6 25,3 Tübingen (TÜBINGEN)** 18,6 39 192,4 1,7 9 34,9 Vèneto (VENÈCIA) 8,7 47 183,8 5,1 36 105,1 Darmstadt (FRANKFURT) 8,8 47 180,6 7,5 139 407,2 Illa de França (PARÍS) 3,2 59 176,0 0,6 1 9,0 Bursa, Eskişehir, Bilecik 12,0 33 174,5 3,9 29 93,0 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 6,8 40 164,3 2,7 14 50,6 Alta Silèsia (KATOWICE) 8,7 57 160,3 5,9 41 127,5 Colònia (COLÒNIA) 7,0 34 152,7 3,4 30 96,1 Roine-Alps (LIÓ) 5,1 53 144,6 7,0 73 211,8 Comunitat de Madrid (MADRID) 3,2 34 98,8 4,7 44 118,1 Masòvia (VARSÒVIA) 3,7 42 93,1 7,7 27 113,1 Hongria central (BUDAPEST) 6,0 33 88,9 3,1 11 48,8 País del Loira (NANTES) 5,2 20 80,5 6,3 45 146,4 Laci (ROMA) 3,2 19 75,3 9,4 35 120,9 Berkshire, Comtat de Buckingham i Comtat d'Oxford (OXFORD)* 5,5 23 71,0 9,7 53 178,0 Berlín (BERLÍN)*** 3,8 21 68,6 7,2 98 336,0 Londres (LONDRES)* 1,4 29 66,0 3,9 9 50,8 Comtat de Gloucester, Wiltshire i Somerset nord* 4,5 10 58,6 5,4 25 68,8 Migdia-Pirineus (TOLOSA) 4,6 11 58,5 5,9 13 57,0 Hamburg (HAMBURG)**,*** 5,4 16 51,6 4,6 17 57,9 Ànglia de l'Est (ÀNGLIA DE L'EST)* 4,1 11 51,4 6,5 17 62,2 Regió capital (COPENHAGUEN) 5,1 22 48,2 5,0 17 72,5 Surrey, East Sussex i West Sussex (BRIGHTON)* 3,3 15 47,8 Font: Eurostat * Dades 2019. ** Dones ocupades en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia dades 2019. *** Dones ocupades en manufactures d'intensitat tecnològica alta i mitjana-alta dades 2019. OBSERVATORI BARCELONA 2021 64 Societat del coneixement Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2020 i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2019 Catalunya, 5a regió europea en ocupació en ciència i tecnologia Catalunya ha registrat 931.000 persones treballadores Població ocupada en ciència i tecnologia amb estudis superiors dedicades a la ciència i la tecnolo- (en percentatge sobre la població total*) gia1 el 2020, sent la 5a regió europea amb més ocupació en aquest àmbit, per darrere només de París, Londres, 24,4 24,7 Madrid i Istanbul; i per sobre de Lió, Milà, Varsòvia, Munic 22,2 22,8 o Berlín, entre d’altres, segons Eurostat. Tot i això, l’evo- 19,9 21,3 18,7 lució respecte a l’any anterior no ha estat positiva ja que 17,5 16,6 16,3 15,6 Catalunya perd una posició i registra una disminució de 14,3 14,6 12.200 persones ocupades en aquest sector (-1,3%). El 13,4 13,2 11,7 11,0 11,0 pes de la població treballadora dedicada a la ciència i la 11,5 10,6 10,9 9,7 9,8 tecnologia en relació amb la població total a Catalunya 8,8 7,8 se situa en el 16,3% (0,3 punts percentuals menys que 6,5 el 2019), un percentatge que la col·loca en la franja mi- 4,7 tjana-alta entre les més de 300 regions europees. Amb 2000 2005 2010 2015 2016 2017 2018 2019 2020 dades de l’EPA, les persones ocupades en el sector TIC2 a Catalunya arriba fins a les 114.000 persones el tercer Catalunya (Barcelona) Holanda Nord (Amsterdam) Llombardia (Milà) trimestre del 2021 i, malgrat l’afectació de la crisi sani- Nota: Persones treballadores que disposen d’una formació científica de nivell superior i estan ocupades com a professionals o tècniques. tària en el mercat laboral, els ocupats en aquest sector *Població d’entre 15 i 74 anys. augmenten un 5,5% respecte al mateix període precrisi Font: Eurostat (setembre de 2019), força més del que ha crescut el con- junt de l’ocupació a Catalunya (+0,5%). L’any 2019, la despesa en recerca i desenvolupament (R+D) a les empreses a Catalunya s’ha situat en l’1,52% del PIB, un valor superior al de regions com Londres o la Llombardia, i de la mitjana d’Espanya (1,25%). En canvi, Catalunya encara està allunyada d’àrees capdavanteres com l’Alta Baviera, Stuttgart o Estocolm, i se situa per sota de la mitjana europea (2,15%) i de l’objectiu que cal as- solir segons l’estratègia europea per al 2020 (fixat en el 3%). L’any 2020, segons dades avançades de l’INE i l’Ides- cat, la despesa en R+D total a Catalunya s’hauria situat en l’1,61% del PIB i al conjunt d’Espanya en l’1,41%. 1Persones treballadores, d’entre 15 i 74 anys, tècnics o professionals que disposen d’una formació de nivell superior i que treballen en feines de cièn- cia i tecnologia independentment del sector de l’empresa (segons definició i conceptes del Manual de Canberra). 2Població ocupada que té 16 anys o més i està treballant, ja sigui per compte d’altri o per compte propi, on l’activitat principal de l’establiment on treballa és el sector TIC, que inclou els grups de la CCAE-2009 següents: 261, 262, 263, 264, 268, 465, 582, 611, 612, 613, 619, 620, 631 i 951. OBSERVATORI BARCELONA 2021 65 Societat del coneixement Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2020, i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2019 Despeses internes Despeses internes Regió (CIUTAT) Persones Persones totals en R+D en el sector treballadores en treballadores en (% PIB) 2019 empresarial en R+D ciència i tecnologia ciència i tecnologia (% PIB) 2019 (% població) 2020 (en milers) 2020 2,9 2,0 Illa de França (PARÍS)*** 22,9 2.056 1,2 0,6 Londres-Est (LONDRES)* 27,3 1.831 1,7 1,0 Comunitat de Madrid (MADRID) 21,4 1.096 --- --- Istanbul (ISTANBUL) 8,3 967 1,5 0,9 Catalunya (BARCELONA) 16,3 931 2,8 1,8 Roine-Alps (LIÓ)*** 18,0 863 1,3 1,0 Llombardia (MILÀ) 11,0 827 0,9 0,3 Andalusia (SEVILLA) 10,8 694 4,5 3,4 Alta Baviera (MUNIC) 19,9 687 2,6 1,8 Masòvia (VARSÒVIA) 29,8 667 1,9 0,9 Holanda Sud (ROTTERDAM)*** 21,7 606 3,4 1,4 Berlín (BERLÍN) 21,5 588 1,9 0,8 Laci (ROMA) 12,4 545 1,8 1,0 Holanda Nord (AMSTERDAM)*** 24,7 541 2,5 1,5 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)*** 14,9 537 3,3 2,4 Estocolm (ESTOCOLM) 29,6 523 7,3 6,9 Stuttgart (STUTTGART) 16,4 514 2,0 1,5 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 13,3 508 3,0 1,3 Colònia (COLÒNIA) 15,2 504 0,9 0,6 Alta Silèsia (KATOWICE) 14,5 477 3,5 2,7 Darmstadt (FRANKFURT) 15,5 471 1,6 0,9 Àtica (ATENES) 16,0 456 1,1 0,5 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 11,8 455 1,6 1,3 Surrey, East Sussex i West Sussex (BRIGHTON)* 22,0 454 --- --- Ankara (ANKARA) 10,5 444 1,7 0,9 Àrea Metropolitana Lisboa (LISBOA) 19,4 407 1,1 0,8 Est i Centre (DUBLÍN)** 22,3 407 0,9 0,4 Nord-Pas-de-Calais (LILLE)*** 13,8 402 4,6 3,1 Hovedstaden (COPENHAGUEN) 28,0 391 1,1 0,6 Bucuresti - Ilfov (BUCAREST) 21,5 389 Nota: Treballadors que disposen d'una formació científica de nivell superior i estan ocupats com a professionals o tècniques. La despesa interna inclou despeses en capital, corrents i laborals (tant d'investigadors com de personal administratiu) vinculades a activitats de recerca en proporció del PIB. * Dades 2019 per a persones treballadores en ciència i tecnologia i 2018 per a les despeses internes en R+D. ** Dades del 2015 per a les despeses internes en R+D (total i empresarial). *** Dades del 2013 per a les despeses internes en R+D (total i empresarial). F ont: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2021 66 Societat del coneixement Turisme Introducció El 2020 la irrupció de la covid-19 ha tingut un fort im- els principals rànquings de referència del sector referits pacte sobre l’activitat econòmica i en especial sobre el a l’any 2020. Cal esmentar l’excepcionalitat d’aquest any sector turístic, per les restriccions a la mobilitat aplicades en la comparativa per països, ja que les diferents res- a partir de l’estat d’alarma decretat el 14 de març i pel triccions imposades han tingut un paper en contra o a tancament de fronteres que va deixar sota mínims el tu- favor en els posicionaments de les ciutats. Així, segons risme estranger. Tanmateix, amb l’acabament de l’estat l’European Cities Marketing Benchmarking Report 2020, d’alarma el 9 de maig de 2021 i l’avenç de la vacunació, Barcelona descendeix set posicions fins a la 14a ciutat l’activitat turística inicia la seva recuperació gràcies al tu- europea amb més pernoctacions de turistes l’any 2020. risme nacional, però encara està lluny de les xifres rècord L’informe Top Cities Destination Ranking 2019-2020 d’Eu- del 2019. L’evolució de la recuperació està sent diferent romonitor International situa Barcelona com la 4a ciu- segons l’origen del turista: el turisme procedent de Cata- tat europea segons visitants internacionals el 2020, en lunya supera els nivells precrisi en un 17,5%, el de la resta un context de caiguda generalitzada del turisme urbà. de l’Estat frega els nivells del 2019 (-4,8%) i l’estranger es En un futur món postpandèmic més globalitzat i digita- troba encara força endarrerit (-45,9% respecte al 2019). litzat, la marca ciutat prendrà molta importància, i preci- L’evolució de cara al 2022 dependrà tant del control de la sament en aquest aspecte el Saffron City Brand Barome- pandèmia i dels requisits a la mobilitat que els diferents ter 2020 situa Barcelona com la 7a ciutat del món amb països estableixin, com de l’aprofitament que es faci de millor marca segons un rànquing que té en compte els les noves oportunitats que sorgeixen per captar la de- monuments, el clima i la seguretat entre altres factors manda retinguda de viatgers internacionals, com podrien que decanten els turistes a visitar una o altra ciutat. ser oferir viatges flexibles, establiments amb altes garan- ties de neteja, i destinacions segures en matèria covid. En l’àmbit de les principals infraestructures d’accés a la ciutat, el 2020 l’aeroport Josep Tarradellas Barcelo- En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha establert na-El Prat és va mantenir en el top ten europeu quant un full de ruta, el Barcelona Green Deal, que defineix els a persones passatgeres. El 2021, el Prat es troba en- reptes i les oportunitats per a una nova agenda econò- cara lluny de les xifres rècord d’abans de la crisi, però mica per a la Barcelona del 2030 i on es destaca que el nombre de persones passatgeres s’ha anat recupe- la competitivitat, sostenibilitat i equitat són els elements rant progressivament a mesura que avançava l’any. clau per al desenvolupament de l’agenda econòmica de D’altra banda, pel que fa al trànsit d’origen i destinació Barcelona. L’economia del visitant com a sector estratè- de creuers, en un any excepcional per la pràcticament gic de la ciutat està en el seu punt de mira. Algunes de inactivitat del sector, el port de Barcelona cedeix el seu les mesures que s’han activitat durant el 2020 i el 2021 lideratge europeu, posició que ha sustentat durant 19 han estat mesures d’incentiu del consum cultural i pro- anys consecutius. A partir de l’aixecament de la sus- moció del turisme cultural, mesures orientades a oferir pensió, que va estar en vigor més de 14 mesos, dels confiança i recuperar la reputació com a ciutat i destina- creuers a Espanya el 7 de juny de 2021 s’albira un re- ció segura (Barcelona, Safe City); la implementació d’una torn gradual dels creuers al port de Barcelona. app que ofereix una àmplia informació als visitants per tal que puguin realitzar activitats d’oci garantint la segu- retat i higiene; accions de promoció turística juntament amb Turisme de Barcelona; mesures d’ajuts i subvenci- ons al sector del turisme i l’oci, així com mesures per vetllar per la sostenibilitat del sector. El sector turístic a Barcelona es comença En aquest context de forta incertesa i caiguda de l’acti- a recuperar el 2021, vitat turística, la ciutat de Barcelona descendeix algunes posicions com a destinació del turisme internacional en però encara es troba lluny de les xifres rècord del 2019 OBSERVATORI BARCELONA 2021 69 Turisme Principals aeroports europeus per volum de persones passatgeres l’any 2020 L’aeroport de Barcelona es manté en el top ten europeu malgrat l’excepcionalitat viscuda per la covid-19 el 2020 a l’aeroport de Barcelona (-75,8%). Aquesta evolució situa Com a conseqüència de la pandèmia de la covid-19, el 2020 l’aeroport del Prat en la darrera posició del top ten d’Eu- el trànsit a l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ropa, segons ACI, i perd quatre posicions respecte a l’any va caure en gairebé 40 milions fins als 12,7 milions de per- anterior en ser superat pels dos aeroports principals d’Is- sones passatgeres, segons Airports Council International tanbul i els dos de Moscou, els quals han patit caigudes de (ACI). Aquesta xifra se situa en nivells del 1995 i representa menor intensitat (entre el -42% i el -60%). un descens anual sense precedents del 75,8%. El tràfic do- mèstic ha patit un menor retrocés anual (-66%) en compa- El 2021, les xifres es recuperen progressivament a mesu- ració amb els vols europeus o intercontinentals (un -74% ra que avança l’any. Al novembre els descens de persones i -71%, respectivament). A l’estiu, l’aeroport va albirar una passatgeres respecte als valors precrisi ha estat del 36%, lleu recuperació que es va truncar a la tardor per les noves segons dades d’Aena. Per origen de la persona passatgera, onades de la pandèmia. a l’octubre els residents a l’Estat se situen un 20% per sota dels valors del 2019 i els estrangers, un 50%. Així mateix, Tot el sector aeroportuari mundial s’ha vist afectat greu- al juliol a l’aeroport de Barcelona han operat 76 aerolínies, ment per la crisi sanitària degut a les limitacions i restric- un 86% de les 88 que van operar el 2019 i després de l’es- cions de moviment que es van adoptar al llarg del 2020. tiu s’han recuperat 39 rutes intercontinentals a 27 desti- Com a conseqüència, el nombre de persones passatgeres nacions de les 50 destinacions que oferia abans de l’esclat ha caigut notablement a tots els principals aeroports euro- de la crisi. Segons previsions d’Eurocontrol, fins al 2024 no peus. Tanmateix, la caiguda més gran entre els 10 princi- es recuperaran els nivells de tràfic europeu de l’operativa pals aeroports i la cinquena entre els 25 primers s’ha donat del 2019. Nombre de persones passatgeres en aeroports de ciutats europees (milions) 71,7 71,1 68,5 63,6 58,3 6 52,7 52,6 55,0 7 50,2 47,9 49,8 51,0 7 47,3 46,3 47,4 7 44,2 44,6 45,2 43,6 41,0 42,3 39,7 10 39,7 38,4 38,7 37,8 10 37,6 34,5 34,7 9 9 35,1 10 35,2 34,4 32,7 2 30,2 10 29,2 28,8 9 27,3 24,7 22,2 19,2 18,9 19,3 18,5 18,8 18,4 19,3 20,9 17,5 18,0 10 12,7 11,1 7,2 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 Barcelona (BCN) Amsterdam (AMS) Munic (MUC) Milà (MXP) X Posició de Barcelona en el rànquing Nota: L’any 2010, l’aeroport de Barcelona va baixar una posició per l’entrada de l’aeroport d’Istanbul a l’estadística de l’ACI. Si no hagués estat per això, hauria mantingut la 9a posició. Font: Airport Traffic Report. Airports Council International, ACI Europe i Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). OBSERVATORI BARCELONA 2021 70 Turisme Principals aeroports per volum de persones passatgeres. 2020 Ciutat (aeroport) Variació 2020/2019 (%) Persones passatgeres 2020 1 Istanbul (IST) -59.6 23.308.071 2 París Roissy (CDG) -70,8 22.260.920 3 Londres Heathrow (LHR) -72,7 22.111.265 4 Amsterdam (AMS) -70,9 20.887.144 5 Moscou-Xeremétievo (SVO) -60,4 19.783.957 6 Frankfurt (FRA) -73,4 18.768.601 7 Madrid (MAD) -72,3 17.092.693 8 Istanbul-Sabiha Gökçen (SAW) -52,1 16.982.457 9 Moscou-Domodédovo (DME) -42,0 16.389.427 10 Barcelona (BCN) -75,8 12.724.607 11 Moscou-Vnúkovo (VKO) -47,6 12.565.241 12 Munic (MUC) -76,8 11.112.773 13 Sant Petersburg -44,0 10.972.886 14 París-Orly (ORY) -66,1 10.787.019 15 Londres-Gatwick (LGW) -78,2 10.173.431 16 Roma-Fiumicino (FCO) -77,4 9.827.610 17 Antalya (AYT) -72,8 9.774.574 18 Lisboa (LIS) -70,3 9.260.739 19 Oslo (OSL) -68,5 8.952.605 20 Zuric (ZHR) -73,6 8.302.000 21 Atenes (ATH) -68,5 8.062.106 22 Viena (VIE) -75,3 7.812.938 23 Dublín (DUB) -78,4 7.600.579 24 Copenhaguen (CPH) -75,1 7.511.727 25 Milà Malpensa (MXP) -74,9 7.236.897 Font: Airport Traffic Report. Airports Council International (ACI) i Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). OBSERVATORI BARCELONA 2021 71 Turisme Turistes internacionals en ciutats del món l’any 2020 Barcelona és manté en el top ten d’Europa en destinació de turistes internacionals Segons l’informe Top 100 Cities Destination 2019-2020 Turistes internacionals a ciutats del món d’Euromonitor International, que només mostra el top ten de ciutats per continents, Barcelona se situa en la 8a Ciutat Turistes internacionals posició d’Europa per tercer any consecutiu el 2019. L’esti- 2020 (milers)1 mació per al 2020 d’Euromonitor situa Barcelona en la 4a 1 Londres 8.246 posició, només per darrere de Londres, París i Istanbul. 2 París 6.404 Paral·lelament, segons l’European Cities Marketing Bench- 3 Istanbul 4.681 marking Report 2020, Barcelona descendeix set posicions 4 Barcelona 4.476 fins a la 14a ciutat europea amb més pernoctacions de turistes l’any 2020, i tres fins a la 8a si la mesura són les 5 Amsterdam 4.332 pernoctacions de turistes internacionals. 6 Praga 3.616 7 Viena 3.151 La bona situació de l’activitat turística estrangera el 2019 8 Roma 3.148 es va veure truncada el 2020 per les restriccions de mobi- 9 Antalya 3.003 litat i el tancament de fronteres adoptades al llarg de l’any 10 Milà 1.706 per fer front a la crisi sanitària. El 2021 amb la fi de l’estat 1 Estimació d'Euromonitor, a partir del rànquing del top ten d’Europa el 2019. d’alarma, la vacunació de la població de risc, la posada en Nota: Les arribades internacionals inclouen tant les persones visitants estrange- marxa del Certificat Digital COVID de la UE, i la modera- res que arriben a la ciutat com a primer punt d'entrada com les persones que arriben a la ciutat a través d'un altre punt d'entrada. ció de les restriccions a l’hoteleria han estat el compendi Per «visitant» s'entén la persona que s’està a la ciutat almenys 24 hores i menys de factors que han donat suport a una recuperació molt de 12 mesos, i que s'allotja en un establiment privat o col·lectiu. Se n'exclouen les persones viatgeres d'un dia (excursionistes) i turistes domèstics. important i necessària per al sector, però encara es tro- Font: Top 100 City Destinations. From Adversity to Recovery COVID Special - ba lluny de les xifres precrisi. Segons l’INE, l’octubre de 2020 Edition. Euromonitor International. 2021 la xifra de turistes internacionals a Barcelona és un 45% menor a la del 2019. L’evolució futura dels turistes Turistes internacionals (milions) internacionals dependrà del control de la pandèmia i de la confiança que ofereix el país de destinació, a través de controls i mesures de seguretat. 17,1 16,9 15,8 15,1 15,0 13,9 10,5 9,7 9,6 9,4 9,5 8,8 8,5 8,8 8,2 7,8 6,9 36 7,5 25 6,6 23 31 6,7 6,5 31 6,5 26 6,3 6,4 5,6 5,7 5,9 16 5,2 4,5 4,0 4,3 3,2 2010 2014 2015 2016 2017 2018 2019 20201 Barcelona Amsterdam París Roma X Posició de Barcelona al rànquing mundial 1 Estimació d’Euromonitor. Font: Top 100 City Destinations. Euromonitor International. OBSERVATORI BARCELONA 2021 72 Turisme Creuers als principals ports europeus l’any 2020 El port de Barcelona cedeix el seu lideratge a Europa en un any sense pràcticament activitat En un any sense precedents per al món dels creuers com Creueristes als principals ports del Mediterrani. 2020 a conseqüència de la crisi sanitària, el port de Barcelona cedeix el seu lideratge, que sustentava durant els darrers Ciutat Variació Persones 2020/2019 (%) passatgeres 19 anys, com el principal port base del Mediterrani i d’Eu- 2020 (milers) ropa per al turisme de creuers, segons les estadístiques 1 Tenerife -67,7 345.093 de MedCruise. Amb gairebé 199.000 persones passatge- 2 Civitavecchia -92,2 206.967 res el 2020 (un -93,7% respecte al 2019), el port de Bar- 3 Gènova -89,8 206.689 celona descendeix a la 4a posició, per darrere dels ports 4 Barcelona -93,7 198.842 de Tenerife, Civitavecchia i Gènova. Tanmateix, aquesta classificació de turisme de creuers s’ha de valorar sota 5 Illes Balears -94,1 156.757 l’excepcionalitat de l’any 2020, any que s’ha vist forta- 6 Ports Madeira -74,5 152.452 ment impactat per les restriccions de mobilitat interna- 7 Marsella -93,4 123.604 cional per controlar la pandèmia. Així, des del mes d’abril 8 Palermo -85,9 75.235 de 2020 fins a finals d’any, el nombre de creuers al port 9 Valletta -93,4 59.180 de Barcelona va ser inexistent, i la pèrdua acumulada 10 La Spezia, Marina di Carrara -91,7 53.996 anual de persones passatgeres de creuers turístics ha 11 Lisboa -91,2 50.064 estat del 93,7% respecte al 2019. 12 Cadis -91,5 40.679 13 Nàpols -98,1 28.176 De cara al 2021 i 2022 s’albira un retorn gradual dels creuers al port de Barcelona, a partir de l’aixecament de 14 València -94,0 26.286 la suspensió dels creuers a Espanya que es va perllongar 15 Açores -85,9 21.011 més de 14 mesos (des de mitjans de març de 2020 fins Font: MedCruise Ports. al 7 de juny de 2021). Segons estadístiques de Ports de l’Estat, el port de Barcelona acumula 396.618 creueristes Creueristes (milions de persones passatgeres) fins a l’octubre del 2021, gairebé el doble que el mateix període de l’any anterior. 1 3,04 1 3,14 1 2,68 1 2,71 2,66 1 2,54 1 2,35 2,43 1 2,36 2,00 2,11 1,96 1,73 1,62 1,59 1,61 1,61 1,55 1,58 1,56 1,43 1,15 1,06 0,98 1,09 1,06 1,10 0,20 0,96 0,16 4 0,02 0,01 2010 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 Barcelona El Pireu (Atenes) Venècia Illes Balears X Posicionament de Barcelona en el rànquing mediterrani Font: Cruise Insight. MedCruise i Ports de l’Estat OBSERVATORI BARCELONA 2021 73 Turisme Preus i costos Introducció El present capítol recull la tendència que han seguit la bretxa salarial de gènere en el 18,7%, 2,6 punts els preus a la Ciutat Comtal el 2021 (a tres mesos de menys que el 2018 i per sota de les mitjanes catalana tancar l’any) en matèria de cost de vida, mercat immo- (20%) i espanyola (19%). Malgrat que encara no hi ha biliari, impostos i salaris, i es tanca en un context de dades per al 2020 i 2021, el fort descens dels preus fort increment de preus a escala global. Així doncs, el que s’ha produït el 2020 hauria donat lloc a un aug- mes d’octubre la inflació mitjana registrada al conjunt ment del poder adquisitiu dels treballadors (sobretot de Catalunya ha estat del 5,2%, una tendència alcista d’aquells pactats sota conveni col·lectiu). Tanmateix, que s’ha començat a observar a partir del març de a l’espera de com tanqui el 2021 (les previsions de 2021 per diferents factors: un efecte base per la cai- la Cambra apunten a una inflació mitjana del 2,7% guda dels preus el 2020 arran de la covid-19; l’encari- per al conjunt de Catalunya), enguany es podria ha- ment del gas natural i, en conseqüència, del preu de ver donat una pèrdua de capacitat de compra dels l’electricitat; l’increment de preus de certes matèries consumidors. primeres –metalls bàsics, especialment–, i l’augment del cost del transport marítim. De moment, la inflació En relació amb la fiscalitat, igual que s’ha constatat subjacent, descomptant energia i aliments no elabo- en edicions anteriors, Espanya es manté al voltant de rats, està moderadament continguda (1,4% a l’octu- la mitjana de la Unió Europea pel que fa als tipus im- bre), tanmateix tot dependrà de quant de temps es positius. El de l’impost de societats és del 25%, xifra perllonguin aquests factors. Amb una inflació encara que no ha variat en els últims cinc anys. Quant a les limitada a certs productes, els diferents subsectors cotitzacions socials, la diferència entre el tipus que del mercat immobiliari –habitatge, lloguer d’oficines paga el treballador (dels més reduïts de l’entorn) i el i sòl logístic– mostren una evolució estable o baixis- que paga l’empresa (dels més elevats) és significativa. ta dels preus el 2021 en comparació amb el 2020, No obstant això, si es fa la mitjana d’ambdós, Espanya segons l’informe de Cushman & Wakefield Research. se situaria en una posició intermèdia en comparació Es tracta de tendències que s’han observat en altres amb altres països de la UE. Pel que fa a la imposició ciutats d’Espanya, com ara Madrid, i en algunes d’Eu- indirecta, l’IVA general es manté en el 21% el 2021. ropa, com Copenhaguen, en termes de sòl logístic, per exemple, tot i que la majoria han registrat incre- ments. Pel que fa al cost de la vida, segons Mercer Human Resource Consulting, aquest indicador torna a evolucionar a l’alça el 2021, després de caure el 2019 i 2020. En aquest cas, el rebot s’ha produït per la represa de l’activitat després de l’aturada el 2020 i perquè, en part, ha recollit els augments dels preus al mercat elèctric. No obstant això, Barcelona s’ha man- tingut en la franja mitjana dels diferents rànquings, el Barcelona escala que la posiciona com a una ciutat competitiva enfront posicions en el cost d’altres urbs europees similars. de la vida a escala Quant al nivell salarial, les darreres dades disponibles global i els preus per a la ciutat provenen de l’Ajuntament de Barcelo- immobiliaris na i fan referència al 2019. Segons aquesta font, el es contenen salari masculí es va situar en els 34.261 euros/any de el 2021 mitjana, un 0,8% menys que l’any anterior. En el cas del femení, aquest ha estat de 27.869 euros/any, un 2,4% més que el 2018. Aquesta divergència ha situat OBSERVATORI BARCELONA 2021 77 Preus i costos Cost de la vida en ciutats del món l’any 2021 Barcelona puja posicions en el rànquing mundial de ciutats amb cost de la vida més alt Barcelona se situa en la posició 84 en el rànquing de les Posicionament de Barcelona en cost de la vida 209 ciutats del món amb un cost de vida més elevat el 2021, segons l’estudi Worldwide Cost of Living Survey de Mercer, elaborat a partir de l’anàlisi de més de 200 pro- 11 ductes i serveis bàsics mesurats al mes de març. El 2021 s’observa una evolució clara a l’alça del cost de la vida a Barcelona en el rànquing mundial en comparació amb 49 14 14 14 14 14 el 2020. Això es deu a dos efectes: primer, la caiguda de 15 15 preus registrada el 2020 amb l’inici de la pandèmia i la 71 16 79 17 consegüent aturada econòmica de la majoria de sectors, 84 84 91 i, segon, a l’increment dels preus de l’energia i altres matè- 102 ries primeres que s’està produint des de finals del primer 110 121 trimestre del 2021. En aquest sentit, cal tenir present que 124 el rànquing esmentat (publicat al juny) no estaria incor- 2010 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 porant les fortes alces dels preus en determinants com- ponents de la cistella que s’estan notant especialment en Rànquing mundial Rànquing zona euro la segona meitat de l’any. Un tercer factor, propi de com Font: Worldwide Cost of Living Survey, City Ranking. Mercer Human Resource s’elabora la classificació, és el de la moderada apreciació Consulting. de l’euro respecte al dòlar americà –ja que la comparativa es fa en relació amb Nova York– després de la depreciació observada el 2020 amb l’arribada de la pandèmia. Quant a la comparativa per ciutats de l’eurozona (28 en total), Barcelona descendeix dues posicions i passa de la 15a a la 17a posició. Des del 2012, la ciutat s’ha mantin- gut molt estable en aquesta classificació europea, entre la 14a del 2012 i la 17a del 2021, la qual cosa s’explica perquè els fenòmens que han determinat els cost de vida els darrers anys s’han produït de manera global a la resta de ciutats. OBSERVATORI BARCELONA 2021 78 Preus i costos Cost més baix Cost més alt Cost de la vida a ciutats del món Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Ciutat Rànquing 2020 2021 2020 2021 2 Ashgabat 1 34 Nanquín 27 1 Hong Kong 2 40 Chengdu 28 45 Beirut 3 31 Riyadh 29 3 Tòquio 4 49 Bangui 30 4 Zuric 5 66 Sydney 31 7 Xangai 6 42 Nouméa 32 5 Singapur 7 50 París 33 9 Ginebra 8 43 Tsingtao 34 10 Pequín 9 26 Nagoya 35 8 Berna 10 47 Milà 36 11 Seül 11 54 Viena 37 13 Shenzhen 12 44 Brazzaville 38 15 N'Djamena 13 46 Dublín 39 6 Nova York 14 27 Dhaka 40 12 Tel Aviv 15 24 Kinshasa 41 25 Copenhaguen 16 23 Dubai 42 20 Guangzhou 17 29 Honolulu 43 19 Londres 18 64 Amsterdam 44 18 Lagos 19 30 Chicago 45 33 Libreville 20 35 Bangkok 46 17 Los Angeles 21 65 Roma 47 28 Taipei 22 37 Miami 48 22 Osaka 23 56 Yaundé 49 36 Abidjan 24 41 Boston 50 16 San Francisco 25 32 Washington 51 38 Tianjin 26 102 Barcelona 84 Font: Cost of Living Survey, City Ranking, Mercer Human Resource Consulting. OBSERVATORI BARCELONA 2021 79 Preus i costos Impost de Societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social a països del món l’any 2021 Els principals tipus impositius continuen en la franja mitjana d’entre les principals economies de la Unió Europea Espanya es manté a la banda mitjana d’Europa pel que adequat comparar el tipus efectiu (després de deduccions fa als tipus impositius de les principals figures fiscals, tal i bonificacions), atès que segons el cas pot ser força infe- com mostra la comparativa que elabora KPMG. Pel que rior al nominal. fa a la tributació indirecta, el tipus general de l’IVA no ha variat respecte al 2018 i es manté en el 21%. Aquest per- Quant a les cotitzacions a la Seguretat Social, s’obser- centatge es troba en línia amb la mitjana de la Unió Eu- va que el percentatge que paga la persona treballado- ropea (21,5%) i al voltant dels tipus de països veïns com ra (6,4%) és força més reduït del que paga l’empresa Portugal (23%), Itàlia (22%) o França (20%). Així mateix, (29,9%), igual que passa en altres països europeus com de la selecció de principals països del món, cap ha mo- Suècia o Itàlia. En el primer cas, Espanya estaria a la cua dificat el tipus d’IVA el 2019, a excepció de Tunísia que dels països de la selecció i per sota de la mitjana de la UE l’augmenta en 1 p.p. fins al 19%. Respecte als impostos (14,9%), mentre que en el segon ocuparia la 6a posició directes, el tipus general de l’impost de societats és del en la classificació situant-se força per sobre la mitjana de 25% el 2021, superior al de la mitjana de la UE (20,7%). La la UE (21,3%). Tot i això, en conjunt, situa el tipus mitjà darrera modificació del tipus es va produir el 2016 amb de cotitzacions totals a Espanya en línia amb la mitjana una reducció de 3 p.p. Tanmateix, en aquest cas seria més europea. Impost de Societats. 2021 (%) 20,0 Finlàndia 20,6 Suècia 22,0 Noruega 20,0 Letònia 12,5 Irlanda 22,0 Dinamarca 19,0 Regne Unit 25,0 Països Baixos 19,0 Polònia Bèlgica 25,0 30,0 Alemanya 24,9 Luxemburg 19,0 República Txeca 21,0 Eslovàquia 25,0 26,5 França 14,9 Suïssa Àustria 9,0 Hongria 19,0 Eslovènia 21,0 Portugal 24,0 25,0 Espanya Itàlia 24,0 Grècia Font: Tax Rate Online 2021. KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2021 80 Preus i costos Impost de Societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social a països del món. 2021 País Taxa País Taxa base País Seguretat País Seguretat base IVA Impost Social- Social- (%) societats (%) treballador (%) empresa (%) Hongria 27,0 Alemanya 30,0 Països Baixos 27,7 França 45,0 Dinamarca 25,0 India 30,0 França 23,0 Eslovàquia 35,2 Noruega 25,0 Sud-àfrica 28,0 Eslovènia 22,1 República Txeca 33,8 Suècia 25,0 França 26,5 Alemanya 20,2 Suècia 31,4 Finlàndia 24,0 Argentina 25,0 Hongria 18,5 Itàlia 30,0 Grècia 24,0 Àustria 25,0 Àustria 18,1 Espanya 29,9 Polònia 23,0 Bèlgica 25,0 Argentina 17,0 Xina 28,5 Portugal 23,0 Espanya 25,0 Grècia 14,1 Bèlgica 25,0 Irlanda 23,0 Països Baixos 25,0 Regne Unit 14,0 Portugal 23,8 Eslovènia 22,0 Xina 25,0 Polònia 13,7 Letonia 23,6 Itàlia 22,0 Luxemburg 24,9 Eslovàquia 13,4 Països Baixos 23,6 Argentina 21,0 Grècia 24,0 Bèlgica 13,1 Grècia 22,5 Bèlgica 21,0 Itàlia 24,0 Luxemburg 12,5 Polònia 22,1 Espanya 21,0 Israel 23,0 India 12,0 Àustria 21,4 Letonia 21,0 Dinamarca 22,0 Israel 12,0 Finlàndia 20,7 Països Baixos 21,0 Noruega 22,0 Portugal 11,0 Argentina 20,4 República Txeca 21,0 Eslovàquia 21,0 República Txeca 11,0 Alemanya 20,0 Àustria 20,0 Portugal 21,0 Finlàndia 10,9 Hongria 17,0 Eslovàquia 20,0 Suècia 20,6 Letonia 10,5 Tunísia 16,6 França 20,0 Finlàndia 20,0 Xina 10,5 Eslovènia 16,1 Regne Unit 20,0 Letonia 20,0 Itàlia 9,5 Luxemburg 15,2 Alemanya 19,0 Eslovènia 19,0 Tunísia 9,2 Noruega 14,1 Tunísia 19,0 Polònia 19,0 Xipre 8,3 Regne Unit 13,8 Xipre 19,0 Regne Unit 19,0 Noruega 8,2 India 12,0 India 18,0 República Txeca 19,0 Suècia 7,0 Irlanda 11,1 Israel 17,0 Tunísia 15,0 Espanya 6,4 Xipre 8,3 Luxemburg 17,0 Irlanda 12,5 Irlanda 4,0 Israel 7,6 Sud-àfrica 15,0 Xipre 12,5 Dinamarca 0,0 Dinamarca 0,0 Xina 13,0 Hongria 9,0 Sud-àfrica 0,0 Sud-àfrica 0,0 Nota: la base de dades original conté 187 països, si bé la taula recull una mostra seleccionada de països de referència. Font: Tax Rate Online 2021. KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2021 81 Preus i costos Preu del lloguer d’oficines en ciutats europees l’any 2021 El preu del lloguer d’oficines cau a Barcelona, i se situa en la franja mitjana baixa d’entre les principals ciutats europees El tercer trimestre de 2021, el preu del lloguer d’oficines Rendiment del mercat d’oficines a ciutats d’Europa. a Barcelona s’ha situat en 327 euros l’any el m2, un 3,5% 2021 menys que en el mateix període del 2020, segons l’infor- me The DNA of Real Estate elaborat per Cushman & Wake- Moscou 9,0% field Research. Després de la caiguda de preus el 2020 Istanbul 7,8% amb l’arribada de la covid-19 i la incipient tornada als Budapest 5,0% nivells precrisi, la majoria de ciutats europees registren Praga 4,0% estabilitat en els preus (per exemple a Roma, Zuric, Vie- Dublín 4,0% na o Brussel·les), alhora que d’altres ja comencen a regis- trar increments (com Estocolm, Copenhaguen, Hèlsinki o Lisboa 3,8% Frankfurt). De les onze ciutats que han registrat caigudes, Brussel·les 3,7% Barcelona registra la quarta més elevada per darrere de Roma 3,5% Parí-La Défense (-9,1%), Istanbul (-7,4%) i Madrid (-3,6%). Londres (West End) 3,5% En aquest darrer cas, el lloguer anual es paga a 405 euros Amsterdam 3,5% el m2, un 24% més que a Barcelona, ciutat amb preus més Barcelona 3,4% similars als d’urbs com Newcastle, Brussel·les o Viena. Copenhaguen 3,3% Aquestes variacions han fet que la ciutat passés de la 28a Estocolm 3,2% posició el tercer trimestre del 2020 a la 31a d’enguany, Madrid 3,3% d’entre les 48 urbs europees analitzades. Aquesta posició continua força allunyada de les tres ubicacions més ca- Milà 3,0% res d’Europa: Londres (West End) amb 1.321 euros, París Viena 2,8% (CBD) amb 930 euros i Londres (City) amb 862 euros. En París (CBD) 2,8% l’altre extrem de la classificació s’han situat: Bratislava, So- Berlín 2,6% fia i Anvers, amb preus per sota dels 200 euros/m2 l’any. Munic 2,5% Ginebra 2,5% Quant a la rendibilitat del lloguer d’oficines, és a dir, el retorn de la inversió efectuada, el 2021 la taxa s’ha man- Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en el sector oficines de tingut en el 3,4%, pràcticament igual al 3,2% dels últims cada ciutat. quatre anys. Aquest retorn també s’ha observat a ciutats Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real State, 3T 2021 (Europe). com Roma, Londres o Amsterdam (3,5% cadascuna), o Co- penhaguen (3,3%). A més, és superior al d’altres com Ma- drid (3,2%) o Milà (3%). Les ciutats que ofereixen més ren- dibilitat en el lloguer d’oficines són les següents: Moscou, Istanbul i Budapest (amb valors del 5% o superiors). Per contra, d’altres com París (CBD), Berlín, Munic o Ginebra ofereixen els rendiments més baixos (per sota del 3%). OBSERVATORI BARCELONA 2021 82 Preus i costos Preu del lloguer d’oficines a ciutats d’Europa. 2021 Ciutat Var. interanual Lloguer Ciutat Var. interanual Lloguer 2021/2020 oficines 2021/2020 oficines (%) (€/m2/any) (%) (€/m2/any) Londres (WE) 0,0 1.321 Leeds 0,0 428 París (CBD) 8,1 930 Madrid -3,6 405 Londres (City) 1,5 862 Hamburg 1,7 366 Ginebra 0,0 831 Gothenburg 6,1 343 Estocolm 1,3 785 Düsseldor 0,0 342 Zuric 0,0 739 Lió 9,7 340 Dublín -2,5 656 Newcastle 0,0 327 Luxemburg 2,0 624 Barcelona -3,5 327 Milà 0,0 600 Brussel·les 0,0 320 Frankfurt 3,3 558 Viena 0,0 318 Moscou 5,4 501 Malmo 0,0 304 París (La Défense) -9,1 500 Budapest -2,0 294 Munic 3,8 492 Varsòvia -1,1 282 Roma 0,0 490 Lisboa 2,2 282 Manchester 2,7 484 Copenhaguen 5,3 269 Bristol 0,0 478 Praga -2,2 264 Oslo 4,3 474 Marsella 0,0 260 Berlín 2,6 468 Istanbul -7,4 254 Birmingham 0,0 466 Rotterdam 0,0 235 Hèlsinki 1,3 462 La Haia 2,2 230 Amsterdam (South Axis) -3,2 460 Bucarest -2,6 222 Edinburg 1,4 453 Bratislava -2,9 198 Glasgow 1,4 440 Sofia 0,0 180 Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real State, 3T. 2021 (Europe). OBSERVATORI BARCELONA 2021 83 Preus i costos Preu del lloguer de locals comercials a Europa l’any 2021 El Portal de l’Àngel continua d’entre els 20 carrers comercials més cars d’Europa Després de més d’una dècada com a carrer més car d’Es- Preu del lloguer de locals comercials panya, el 2021 el Portal de l’Àngel comparteix per primer (€/m2/any) cop aquesta posició amb el carrer Preciados de Madrid, ambdós amb una renda anual de 2.700 euros el m2 el ter- Kalverstraat 2.400 2021 cer trimestre d’enguany, segons l’anàlisi de les European (Amsterdam) 2.600 2020 2.851 2019 High Street Locations a l’informe The DNA of Real Estate ela- borat per Cushman & Wakefield Research. El Portal de Preciados 2.700 l’Àngel ha compartit, doncs, la 17a posició amb el carrer (Madrid) 3.000 3.300 Preciados d’entre 42 ubicacions europees analitzades. En comparació amb el mateix trimestre de l’any anterior, el Portal de l’Àngel 2.700 preu s’ha reduït un 16,7%, i cedeix així dues posicions des (Barcelona) 3.240 de la 15a del 2020. A banda del carrer Preciados, amb 3.421 un preu idèntic que s’ha reduït un 10% en el mateix pe- Kaufinger/ 3.840 ríode, altres localitzacions comercials amb preus similars Neuhauser 3.960 haurien estat les de la Rue de la Republique a Lió, amb (Munic) 4.381 2.500 euros/m2 l’any, i el Market Street a Manchester, Grafton Street 4.824 amb 2.768 euros anuals el m2. Quant a les quatre pri- (Dublín) 6.175 meres posicions, aquestes les ocupen els carrers de New 6.749 Bond Street a Londres, amb més de 27.000 euros el ter- Via cer trimestre de 2021; l’Avenue des Champs Élysées, amb 14.000 Montenapoleone 13.700 16.200 euros; la Via Montenapoleone a Milà, amb 14.000 (Milà) 13.700 euros, i, per últim, la Via Condotti, a Roma, amb 12.800 euros. En aquests casos, els preus són superiors als del Avenue des 16.200 Champs Élysées 19.000 2020 (+4,6% interanual a Londres i per sobre del 2% a (París) 19.000 ambdues ciutats italianes), mentre que en el cas de París el preu del lloguer comercial ha caigut un 14,7% des dels New Bond Street 27.054 (Londres) 25.868 19.000 euros que havia mantingut els darrers tres anys. 26.751 Quant al rendiment dels locals comercials, el Portal de Font: Main Streets Across the World. Cushman & Wakefield. Dades l’Àngel ha mantingut el 2021 un retorn del 3,5%, mateix 3T 2019/2020/2021. percentatge que el de l’any anterior. Aquest valor és idèn- tic al del carrer Preciados, lleugerament inferior al d’altres com Kalverstraat a Amsterdam, la Grand Rue a Luxem- burg o Biblioteksgatan a Estocolm, i, lleugerament supe- rior al del carrer Stroget-Vimmelskaftet a Copenhaguen. Pel que fa als carrers més cars, el rendiment ha estat del 3% de mitjana el tercer trimestre d’aquest any. Algunes de les ubicacions que ofereixen els rendiments més ele- vats (per sobre del 7%) són els carrers d’Istiklal Street (Is- tanbul), Calea Vitorei (Bucarest) i Stoleshnikov (Moscou). OBSERVATORI BARCELONA 2021 84 Preus i costos Preu del lloguer de locals comercials a ciutats d’Europa. 2021 Ciutat Carrer Lloguer Rendiment de locals comercials locals comercial (€/m2/any) (%) Londres New Bond Street 27.054 3,00 París Avenue des Champs Élysées 16.200 3,10 Milà Via Montenapoleone 14.000 3,00 Roma Via Condotti 12.800 3,00 Zuric Bahnhofstrasse 8.222 2,00 Viena Kohlmarkt 5.040 2,90 Dublín Grafton Street 4.824 4,50 Munic Kaufinger/Neuhauser 3.840 3,15 Ginebra Rue de Rhone 3.695 4,00 Berlín Tautentzienstrasse 3.240 3,45 Frankfort Zeil 3.180 3,65 Hamburg SpitalerstraBe 3.120 3,75 Düsseldorf Konigsallee 3.000 3,80 Copenhaguen Stroget-Vimmelskaftet 2.958 3,25 Manchester Market Street 2.768 – Madrid Preciados 2.700 3,50 Barcelona Portal de L'Àngel 2.700 3,50 Lió Rue de la Republique 2.500 4,10 Amsterdam Kalverstraat 2.400 3,75 Moscou Stoleshnikov 2.310 8,00 Birmingham High Street 2.202 – Praga Na Příkopě street 2.160 4,75 Estocolm Biblioteksgatan 1.913 3,40 Oslo Karl Johan 1.840 4,25 Luxemburg Grande Rue 1.680 3,75 Leeds Brggate/Commercial Road 1.636 – Brusel·les Rue Nueve 1.550 4,35 Antwerp Meir 1.550 4,35 Hèlsinki City Centre 1.476 4,40 Lisboa Chiado 1.470 4,25 Budapest Vaci utca 1.440 5,25 Marsella Rue St Ferreol 1.200 5,50 Rotterdam Lijnbaan 1.200 5,00 Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en el sector oficines de cada ciutat. Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real Estate, 3T. 2021 (Europe). OBSERVATORI BARCELONA 2021 85 Preus i costos Preu del lloguer del sòl logístic a les principals àrees urbanes d’Europa l'any 2021 Barcelona se situa entre la franja mitjana-alta de les principals àrees urbanes d’Europa quant al preu del lloguer de sòl logístic El 2021, amb dades del tercer trimestre, el preu de llo- Rendiment del mercat del sòl logístic a ciutats guer de sòl logístic a la Ciutat Comtal s’ha mantingut es- d’Europa. 2021 table respecte al mateix trimestre del 2020 en 87 euros el m2 l’any, ocupant la 15a posició de 44 ciutats, segons el Moscou 10,5% darrer informe publicat per Cushman & Wakefield Rese- Istanbul 9,0% arch. De totes les urbs analitzades, la majoria han regis- Budapest 6,3% trat increments anuals –d’intensitats dispars– mentre que només a vuit s’han mantingut els preus de l’any passat i a Lisboa 5,3% quatre (tres ciutats de Suècia i Budapest) s’han reduït. Els Ginebra 5,0% preus a Madrid han seguit la mateixa tendència d’estabi- Viena litat que a Barcelona, amb un valor entorn dels 63 euros 4,9% anuals el m2 que l’ha deixada, en part, en la mateixa posi- Roma 4,8% ció (28a). El lloguer mitjà a Barcelona ha estat similar al de Milà 4,3% ciutats com Estocolm, Leeds, Copenhaguen o Escòcia (de Brussel·les 80 a 90 euros). Els lloguers anuals més cars de les àrees 4,3% logístiques a Europa s’han observat a Londres (zona de Praga 4,0% Heathrow, amb 223 euros/m2), Zuric (222 euros/m2) i Gi- Madrid 4,0% nebra (176 euros/m2). Dublín 4,0% Pel que fa als percentatges de retorn del mercat del sòl Copenhaguen 4,0% logístic el 2021, la rendibilitat ha estat d’entre el 3% i 5% Barcelona 4,0% en la majoria de casos, un punt per sota de mitjana res- Amsterdam pecte al 2020. D’entre les 20 zones seleccionades, Barce- 4,0% Londres lona se situa a la franja mitjana i lleugerament per sota de (Heathrow) 3,6% la posició de l’any anterior, amb un retorn que s’ha reduït Estocolm (Sud) 3,5% del 5% al 4%. Aquesta mateixa evolució s’ha observat a París Amsterdam, però no a Viena, per exemple, on la rendibi- 3,3% litat s’ha mantingut entorn del 5%. A Madrid també s’ha Munic 3,1% reduït, del 4,8% el 2020 al 4% el 2021. L’única àrea urbana Berlín 3,1% de les 44 que ofereix un retorn de dos dígits és Moscou (10,5%). Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en del sòl logístic de cada ciutat. Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real State, 3T. 2021 (Europe). OBSERVATORI BARCELONA 2021 86 Preus i costos Preu del lloguer del sòl logístic a ciutats d’Europa. 2021 Àrees urbanes Var. Lloguer Àrees urbanes Var. Lloguer Interanual Sòl Interanual Sòl 2021/2020 Logístic 2021/2020 Logístic (%) (€/m2/any) (%) (€/m2/any) Londres (Heathrow) 14,5 223 Viena 9,1 72 Zuric 71,4 222 Malmo (Fosie, Bulltofta) -12,5 69 Ginebra 5,6 176 Berlín 1,8 68 Oslo 3,8 131 Düsseldorf 0,0 67 Hèlsinki 2,7 114 Praga 25,6 65 Dublín 1,8 112 Madrid 0,0 63 Luxemburg 12,5 108 La Haia 0,0 60 Bristol 13,3 107 Brussel·les 0,0 58 Manchester 3,4 94 París 1,8 58 Munic 4,0 94 Milà 3,6 57 Amsterdam (Schipol) 2,2 92 Roma 1,8 56 Birmingham 3,6 91 Istanbul 22,2 56 Estocolm (Sud) -28,0 88 Budapest -5,1 56 Leeds 7,7 88 Lió 6,0 53 Barcelona 0,0 87 Bucarest 2,5 49 Copenhaguen 0,0 84 Moscou 6,3 49 Escòcia (central) 8,3 82 Anvers 0,0 48 Frankfurt 4,6 82 Lisboa 0,0 48 Hamburg 4,8 79 Bratislava 0,0 48 Newcastle 9,1 75 Sofia 0,0 46 Rotterdam 0,0 75 Varsòvia (Zona II) 0,0 46 Gothenburg (Arendal) -16,7 74 Marsella 0,0 45 Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real State, 3T. 2021 (Europe). OBSERVATORI BARCELONA 2021 87 Preus i costos Preu del lloguer de l’habitatge a les principals ciutats europees el 2021 El preu de l’habitatge a Barcelona es manté en la franja mitjana a escala europea Segons la consulta feta a la base de dades de Numbeo al Preu del lloguer d’habitatges en ciutats europees. novembre del 2021, el preu mensual d’un habitatge amb 2021 una habitació al centre de la ciutat de Barcelona és de 894 (€/mes) euros de mitjana, un 4,3% menys del nivell del 2020 (935 euros segons la consulta feta també al novembre). Aques- Dublín 2.938 2.269 ta reducció de preus, juntament amb l’augment que s’ha 1.654 registrat en altres ciutats europees, ha fet que la ciutat ce- 1.428 dís posicions de la 41a del 2020 a la 58a el 2021 d’un total Copenhaguen 2.373 de 238 ciutats europees. En comparació amb altres ciutats 1.886 espanyoles, el preu de l’habitatge al centre de Madrid és 1.483 1.113 més baix (879 euros/mes) i ocupa la 60a posició (21 posi- cions menys que l’any anterior). A continuació, Palma de Munic 2.243 Mallorca s’ha situat en la posició 66 amb un preu mitjà de 1.796 1.293 861 euros/mes. Si el mateix habitatge s’ubiqués fora del 991 centre de Barcelona, el preu mensual del lloguer baixaria Milà 2.486 fins als 706 euros, un 21,1% menys que al centre. Quant a 1.545 la resta de ciutats, Londres i les ciutats suïsses de Ginebra, 1.121 Zug i Zuric són les que tenen els lloguers mensuals més 775 elevats (es paguen més de 1.850 euros per un habitatge Frankfurt 2.009 d’una habitació al centre, nivell lleugerament superior al 1.455 1.061 de l’any anterior, però amb la novetat que entra la ciutat 853 de Zug entre les primeres posicions). Manchester 1.746 1.135 Respecte als habitatges familiars o compartits de tres ha- 1.022 bitacions (també al centre de la ciutat), el lloguer mensual 689 se situa en 1.520 euros a Barcelona, xifra molt similar a la Barcelona 1.520 de l’any anterior (1.509 euros). Sota aquest criteri, la posi- 1.093 894 ció que ocuparia la ciutat seria inferior a la d’una habitació: 706 la 73a posició, i cinc per sota de la de Madrid, que amb un preu de 1.556 euros mensuals se situa la 68a. Aquesta Madrid 1.556 1.050 diferència de posicions a l’hora de comparar el preu d’ha- 879 bitatges petits i mitjans a Barcelona, havia estat molt més 650 pronunciada abans de la pandèmia ja que hi havia, en ge- 3 hab. en el centre 3 hab. fora del centre neral, més oferta dels segons que dels primers (molts dels 1 hab. en el centre 1 hab. fora del centre quals es destinaven a usos turístics), alhora que més de- Font: Numbeo. Consulta feta al novembre del 2021. manda pels habitatges petits. Tanmateix, amb l’augment del teletreball per la covid-19 i l’arrelament d’aquestes pautes, s’albira un canviï en la demanda a mitjà termini cap a habitatges més grans fora de les ciutats i sense la necessitat d’estar a prop dels llocs de treball, normalment ubicats al centre neuràlgic d’aquestes ciutats. OBSERVATORI BARCELONA 2021 88 Preus i costos Preu del lloguer d’habitatges en el centre de ciutats europees (€/mes). 2021 Rànquing Ciutat (País) 3 hab. 1 hab. Rànquing Ciutat 3 hab. 1 hab. 1 Londres (Regne Unit) 3.838 1.983 31 Leiden (Països Baixos) 1.679 1.149 2 Ginebra (Suïssa) 3.800 1.958 32 Milà (Itàlia) 2.486 1.121 3 Zug (Suïssa) 3.615 1.936 33 Espoo (Finlàndia) 1.705 1.108 4 Zuric (Suïssa) 3.567 1.869 34 Tromso (Noruega) 1.793 1.102 5 Haarlem (Països Baixos) 2.550 1.673 35 Limerick (Irlanda) 1.850 1.094 6 Dublín (Irlanda) 2.938 1.654 36 Bristol (Regne Unit) 1.890 1.090 7 Luxemburg (Luxemburg) 3.033 1.572 37 Reading (Regne Unit) 1.950 1.088 8 Amsterdam (Països Baixos) 2.638 1.534 38 Frankfurt (Alemanya) 2.009 1.061 9 Saint Helier (Jersey) 2.880 1.507 39 Cascais (Portugal) 2.250 1.057 10 Estocolm (Suècia) 2.195 1.489 40 Milton Keynes (Regne Unit) 1.636 1.055 11 Copenhaguen (Dinamarca) 2.373 1.483 41 Aarhus (Dinamarca) 1.848 1.055 12 Oslo (Noruega) 2.179 1.404 42 Berlín (Alemanya) 1.942 1.041 13 Guildford (Regne Unit) 2.208 1.375 43 Breda (Països Baixos) 1.449 1.026 14 Lausana (Suïssa) 2.794 1.366 44 Manchester (Regne Unit) 1.746 1.022 15 Berna (Suïssa) 2.337 1.359 45 Hèlsinki (Finlàndia) 2.020 1.020 16 Cambridge (Regne Unit) 2.314 1.339 46 Bergen (Noruega) 1.542 1.004 17 Reykjavík (Islàndia) 2.050 1.332 47 Stuttgart (Alemanya) 1.763 990 18 Basel (Suïssa) 2.321 1.294 48 Maastricht (Països Baixos) 1.829 990 19 Munic (Alemanya) 2.243 1.293 49 York (Regne Unit) 1.568 983 20 Oxford (Regne Unit) 2.308 1.291 50 Edimburg (Regne Unit) 1.817 981 21 Utrecht (Països Baixos) 2.145 1.275 51 Roma (Itàlia) 2.045 967 22 París (França) 2.738 1.272 52 Hamburg (Alemanya) 1.833 954 23 Brighton (Regne Unit) 2.545 1.208 53 Göteborg (Suècia) 1.609 953 24 Cork (Irlanda) 2.007 1.203 54 Nimega (Països Baixos) 1.400 944 25 Rotterdam (Països Baixos) 1.918 1.193 55 Stavanger (Noruega) 1.918 929 26 Eindhoven (Països Baixos) 1.632 1.184 56 Niça (França) 1.835 917 27 Trondheim (Noruega) 1.827 1.172 57 Delft (Països Baixos) 1.300 897 28 La Haia (Països Baixos) 2.039 1.168 58 Barcelona (Espanya) 1.520 894 29 Lugano (Suïssa) 2.296 1.154 59 Leeds (Regne Unit) 1.530 880 30 Galway (Irlanda) 1.774 1.152 60 Madrid (Espanya) 1.556 879 Font: Numbeo. Consulta feta al novembre del 2021. OBSERVATORI BARCELONA 2021 89 Preus i costos SÍNTESI DE RESULTATS Síntesi de resultats Els indicadors macroeconòmics del 2021 posen de mani- l’informe Safe Cities Index 2021 –elaborat per The Econo- fest la recuperació de l’activitat econòmica mundial després mist– i guanya 15 posicions respecte a l’edició anterior. La de l’impacte de la crisi econòmica derivada de la pandèmia Ciutat Comtal també destaca com a referent internacio- de la covid-19 d’una intensitat sense precedents. L’econo- nal en el camp de l’esport, i assoleix la quarta posició en mia catalana ha entrat en la segona part de l’any amb un el Ranking of Sports Cities 2021, de Burson Cohn & Wolfe, creixement robust, tant pel que fa als indicadors de mer- on se situa per primera vegada entre el top 5 de les 50 cat laboral com de creació d’empreses. De cara al 2022, en ciutats avaluades. Així mateix, la ciutat és un referent per contraposició amb les bones perspectives dels indicadors la seva vitalitat cultural i creativa, on manté la 9a posició de conjuntura, s’albiren riscos cada vegada més elevats d’Europa segons els resultats de The Cultural and Creative vinculats –pel vessant econòmic– a l’augment de la inflació Cities Monitor 2020. Barcelona guanya 10 posicions en el (derivada de l’augment del preu de les matèries primeres i rànquing Cities for the Best Work-Life Balance 2021 elabo- l’energia), i la manca de subministraments i de professio- rat per Kisi, on s’avalua la conciliació de la vida laboral i nals als sectors de la indústria, la construcció i el transport, personal, i assoleix la 25a posició entre les cinquanta ciu- que poden frenar el ritme de recuperació previst, i –pel tats del món comparades. En l’àmbit de la cohesió social vessant sanitari– a l’evolució de la pandèmia. En aquest el 2020, la pandèmia de la covid-19 ha tingut un impacte difícil context econòmic, Barcelona ha demostrat ser una advers generalitzat. A Catalunya la taxa de risc de pobre- ciutat resilient i capaç de mantenir l’atractiu i un bon posi- sa o exclusió social augmenta i se situa en el 22,8%, lleu- cionament econòmic i empresarial en els àmbits europeu gerament per sobre de la de la Unió Europea, que tam- i mundial tal com s’observa en els 34 indicadors recollits a bé s’incrementa respecte a l’any anterior. Pel que fa a la l’Informe 2021 de l’Observatori Barcelona. sostenibilitat, Barcelona se situa com la 14a ciutat més sostenible d’Europa el 2021 segons Schroders European Aquest 2021, Barcelona destaca per situar-se per prime- Sustainable Cities Index, un rànquing de 59 ciutats que fa el ra vegada des de l’any 2016 entre les 20 ciutats amb més seguiment de 13 polítiques mediambientals per tal de mo- competitivitat global segons l’informe Global Power City Index nitorar l’aplicació de l’objectiu de desenvolupament soste- 2021, de la Mori Memorial Foundation, on se situa la 18a del nible número 11 (Ciutats i Comunitats Sostenibles) a les món i la 7a d’Europa. Aquest bon resultat també s’observa urbs del continent. Quant al rànquing de mobilitat urbana en la majoria de la resta d’indicadors analitzats en el capítol sostenible, Barcelona se situa com la 17a ciutat del món sobre el pol d’activitat econòmica. En aquest sentit, Bar- segons l’informe Urban Mobility Readiness Index 2021. celona es referma com a hub tecnològic de referència a Eu- ropa i obté la 7a posició com a ciutat més prometedora per Pel que fa al mercat laboral, els indicadors macroeconò- a les empreses tecnològiques emergents, millorant una posi- mics del 2021 posen de manifest una forta recuperació del ció respecte a l’edició anterior, i la 5a en projectes d’inversió mercat de treball després de l’impacte de la crisi econòmica estrangera, segons el rànquing de Ciutats tecnològiques del derivada de la pandèmia. Tanmateix, els indicadors laborals futur l’any 2020-21 d’fDi Intelligence. D’altra banda, el ràn- disponibles a escala regional i presentats en aquest capítol quing World’s Best Cities 2021 de Resonance Consultancy, que corresponen a l’any 2020. En aquest context, la taxa d’ocupa- valora la qualitat i l’atractiu de la ciutat des de diverses pers- ció de Catalunya se situa en un 65,8% –per sota de la mitjana pectives, situa Barcelona com a la 9a del món. Altres indica- europea– i la taxa d’atur (12,6%) supera clarament la de la dors refermen l’atractiu de Barcelona per fer-hi negocis i la UE (7,1%), després que aquests indicadors assoleixin el pri- bona imatge de la ciutat a l’exterior. D’una banda, Barcelona mer descens i increment interanuals –respectivament– des genera confiança en l’àmbit de la inversió internacional, com del 2013. A més, Catalunya registra una taxa d’ocupació a ho mostra el fet que ocupa la 9a posició entre les principals temps parcial del 13,6% el 2020, fet que la situa 4,5 punts àrees urbanes del món en captació de projectes d’inversió per sota de la mitjana de la UE (18,2%). L’increment de la estrangera l’any 2020 i destaca com a 2a ciutat en projec- taxa d’ocupació a temps parcial a partir de la crisi iniciada el tes de centres de recerca, segons el Global Cities Investment 2008 ha estat una tendència generalitzada a Europa, en un Monitor 2021 de KPMG. D’altra banda, és la 2a ciutat del sud context internacional en el qual adquireixen una rellevància d’Europa amb millors perspectives de futur el 2020-2021, la especial els seus impactes en la qualitat del treball, fet que 10a ciutat d’Europa amb més potencial econòmic i la 3a en s’ha accentuat amb la crisi de la covid-19. En matèria de for- connectivitat entre les grans ciutats europees, segons l’infor- mació superior, Barcelona continua sent una urbs de refe- me FDi Cities and Regions of the Future 2020/21. rència a escala europea en estudis empresarials, atès que és l’única ciutat d’Europa amb dues institucions docents (IESE El 2021 continua especialment marcat per l’impuls de i ESADE) entre les deu millors escoles de negocis del conti- l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els disset objectius nent europeu el 2021, segons el Financial Times. Igualment, de desenvolupament sostenible (ODS) que planteja, amb la ciutat destaca per disposar d’una massa crítica important els quals s’alineen les polítiques municipals de l’Ajunta- de capital humà qualificat: el 2020 el 47,5% de la població ment de Barcelona per al mandat 2019-2023. En el capítol treballadora de Catalunya tenia estudis universitaris, segons sobre qualitat de vida, cohesió social i sostenibilitat, Eurostat. Així mateix, segons l’informe Decoding Global Talent pel que fa a la dimensió associada a la bona qualitat de 2020 de The Boston Consulting Group, Barcelona és la 9a vida, Barcelona és l’11a ciutat més segura del món segons ciutat del món més atractiva per treballar a l’estranger. OBSERVATORI BARCELONA 2021 92 Síntesi de resultats En el terreny del coneixement i la tecnologia, pel que fa litzat i digitalitzat, la marca ciutat prendrà molta importàn- a l’ecosistema d’emprenedoria tecnològica i start-ups, di- cia, i precisament en aquesta aspecte el Saffron City Brand versos rànquings recents situen la capital catalana en po- Barometer 2020 situa Barcelona com la 7a ciutat del món sicions capdavanteres i en alguns d’ells aconsegueix man- amb millor marca segons un rànquing que té en compte els tenir o millorar les posicions tot i la situació de pandèmia, monuments, el clima i la seguretat entre altres factors que mostrant la resiliència de la ciutat en aquest àmbit gracies decanten els turistes a visitar una o altra ciutat. En l’àmbit a l’impuls de la digitalització en sectors clau de l’economia. de les principals infraestructures d’accés a la ciutat, d’una Barcelona s’ha mantingut com el cinquè hub d’start-ups banda, el 2020 l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El d’Europa l’any 2020, segons la classificació d’EU-Startups, Prat és va mantenir en el top ten europeu quant a persones i és el 7è hub en inversió tecnològica rebuda, segons l’in- passatgeres. D’altra banda, en un any excepcional per la forme The State of European Tech 2021, d’Atomico, i guanya pràcticament inactivitat del trànsit de creuers, el port de nou posicions respecte a l’edició anterior gràcies al fet que Barcelona cedeix el seu lideratge europeu, posició que ha l’ecosistema emprenedor de la ciutat ha quadruplicat la in- sustentat durant 19 anys consecutius, fins a la 4a. versió captada. Així mateix, segons la Start-up Heatmap Eu- rope Report 2021, Barcelona es manté, per quart any con- En aquest darrer any marcat per la covid-19 i en un con- secutiu, com la 3a ciutat preferida entre més de 100 ciutats text de fort increment de preus a escala global, els princi- europees per establir-hi una start-up. La capital catalana pals indicadors de preus i costos mantenen la ciutat en guanya una posició i entra dins dels top 5 d’ecosistemes una posició competitiva. Amb una inflació encara limitada emergents del món, situant-se 2a d’Europa, segons el The a certs productes, els diferents subsectors del mercat im- Global Startup Ecosystem Report 2021 de Startup Genome. mobiliari –habitatge, lloguer d’oficines i sòl logístic– mos- Tanmateix, en l’àmbit tecnològic, segons la StartupBlink tren una evolució estable o baixista dels preus el 2021 en Ecosystem Ranking Barcelona, descendeix deu posicions comparació amb el 2020, segons l’informe de C&W. Pel fins a la 37a en el rànquing mundial, però se situa com la que fa al cost de la vida, segons Mercer Human Resource 1a a Espanya i la 6a a l’oest d’Europa. Aquests resultats es Consulting, torna a evolucionar a l’alça el 2021, després de reforcen amb un teixit laboral que destaca en sectors d’alt caure el 2019 i 2020. En aquest cas, el rebot s’ha produït valor afegit i amb la qualitat de la recerca científica. Segons per la represa de l’activitat després de l’aturada el 2020 Eurostat, el 2020 Catalunya se situa com la 8a regió d’Euro- i perquè, en part, ha recollit els augments dels preus al pa quant a l’ocupació en serveis intensius en coneixement mercat elèctric. No obstant això, Barcelona s’ha mantingut i tecnologia capdavantera, i la 5a regió on més persones en la franja mitjana dels diferents rànquings, el que la po- amb estudis superiors treballen en l’àmbit de la ciència i la siciona com a una ciutat competitiva enfront d’altres urbs tecnologia. Així mateix, Catalunya és la 6a regió europea en europees similars. En relació amb la fiscalitat, igual que població ocupada en manufactures d’intensitat tecnològi- s’ha constatat en edicions anteriors, Espanya es manté al ca alta i mitjana-alta, i cal remarcar que l’ocupació femeni- voltant de la mitjana de la Unió Europea pel que fa als na en aquestes activitats ja representa gairebé un terç del tipus impositius. El de l’impost de societats és del 25%, total. En l’àmbit científic, segons el Knowledge Cities Ranking xifra que no ha variat en els últims cinc anys. Quant a les 2020, elaborat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions cotitzacions socials, la diferència entre el tipus que paga de la UPC, la Ciutat Comtal incrementa el nombre de pu- el treballador (dels més reduïts de l’entorn) i el que paga blicacions en un 4,9% respecte al 2019, fet que li permet l’empresa (dels més elevats) és significativa. No obstant mantenir la 5a plaça en el rànquing europeu, i augmentar això, si es fa la mitjana d’ambdós, Espanya se situaria en tres posicions en el rànquing mundial fins a la 20a posició. una posició intermèdia en comparació amb altres països de la UE. El 2020 la irrupció de la covid-19 ha tingut un fort impac- te sobre l’activitat del sector turístic. En aquest context Aquest és l’onzè any que es presenta el monogràfic Clima de forta incertesa i caiguda de l’activitat turística, la ciutat empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de Barcelona descendeix algunes posicions com a des- en què s’analitza l’evolució de l’activitat els tres primers tri- tinació del turisme internacional, que és el seu principal mestres de l’any 2021 i la previsió per al quart trimestre del nínxol. Cal esmentar l’excepcionalitat d’aquest any en la mateix any a partir dels resultats de l’Enquesta del clima comparativa per països, ja que les diferents restriccions empresarial a l’AMB, que elaboren conjuntament l’Idescat imposades han tingut un paper en contra o a favor en i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’enquesta reflecteix els posicionaments de les ciutats. Així, segons l’Europe- al llarg del 2021 una recuperació gradual de l’economia a an Cities Marketing Benchmarking Report 2020, Barcelo- mesura que s’anaven relaxant les restriccions per controlar na descendeix set posicions fins a la 14a ciutat europea la pandèmia de la covid-19. La marxa dels negocis millora amb més pernoctacions de turistes l’any 2020, i tres posi- notablement trimestre rere trimestre, fet que s’ha traduït cions, situant-se la 8a, si la mesura són les pernoctacions de en una ràpida recuperació del mercat laboral que se situa turistes internacionals. L’informe Top Cities Destination Ran- prop de l’estabilització tan bon punt s’apropa el tancament king 2019-2020 d’Euromonitor International situa Barcelona de l’any. Tanmateix, els preus de venda registren el saldos com la quarta ciutat europea segons visitants internacio- més positius des del 2009, degut a l’escalada de la inflació nals el 2020. En un futur món postpandèmic més globa- de les matèries primeres i l’energia. OBSERVATORI BARCELONA 2021 93 Síntesi de resultats Síntesi de resultats Competitivitat Ciutats Projectes Taxa Ciutats atractives Organització Ciutats Ciutat Equilibri global tecnològiques d’inversió d’activitat per visitants de congressos segures de l’esport treball-vida del futur estrangera emprenedora1,3 i emprenedors internacionals personal 2021 2021 2020 2020 2021 2019 2021 2021 2021 1 Londres Londres Londres Brasil Londres París Copenhaguen Nova York Hèlsinki 2 Nova York París París Canadà París Lisboa Toronto Londres Oslo 3 Tòquio Dublín Singapur Estats Units Nova York Berlín Singapur Los Angeles Zuric 4 París Berlín Düsseldorf Eslovàquia Moscou Barcelona Sydney Barcelona Estocolm 5 Singapur Amsterdam Dubai Països Baixos Dubai Madrid Tòquio París Copenhaguen 6 Amsterdam Madrid Berlín Suïssa Tòquio Viena Amsterdam Lausana Ottawa 7 Berlín Barcelona Amsterdam Grècia Singapur Singapur Wellington Manchester Munic 8 Seül Munic Nova York Israel Los Angeles Londres Hong Kong Munic Vancouver 9 Madrid Estocolm Barcelona Taiwan Barcelona Praga Melbourne Tòquio Amsterdam 10 Xangai Bucarest Toronto Regne Unit Madrid Tóquio Estocolm Madrid Sydney 11 Melbourne Belfast Tòquio Suècia Roma Barcelona Melbourne Hamburg 12 Sydney Hèlsinki Madrid Marroc Doha Nova York Berlín Viena 13 Hong Kong Zuric Xangai Barcelona Chicago Frankfurt Calgary 14 … Moscou Dublín Eslovènia Abu Dhabi Washington, DC … 15 18 Barcelona Frankfurt Munic Espanya San Francisco Londres 25 Barcelona 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2021 94 Síntesi de resultats Taxa de risc Ciutats creatives Sostenibilitat Mobilitat urbana Ciutats Taxa Taxa Taxa Persones de pobresa o i culturals en ciutats sostenible atractives d’ocupació1,2 d’ocupació d’atur1,2,4 treballadores exclusió social1,2,4 per al talent a temps parcial1,2 amb estudis universitaris1,2 2020 2019 2021 2021 2020 2020 2020 2020 2020 Bratislava París Amsterdam Oslo Londres Munic Amsterdam Praga Bilbao Praga Munic Londres Amsterdam Amsterdam Stuttgart Rotterdam Munic Brussel·les Hèlsinki Londres París Hèlsinki Dubai Estocolm Viena Budapest París Bucarest Milà Copenhaguen Hong Kong Berlín Amsterdam Frankfurt Stuttgart Oslo Estocolm Berlín Oslo Estocolm Abu Dhabi Praga Berlín Amsterdam Dublín Lisboa Viena Estocolm Singapur Tòquio Rotterdam Munic Frankfurt Madrid Munic Budapest Berlín Munic Singapur Oslo Stuttgart Rotterdam Hèlsinki Oslo Praga Glasgow Tòquio Nova York Copenhaguen Copenhaguen Bucarest Estocolm Milà Barcelona Hamburg Berlín Barcelona Frankfurt Montpeller Hamburg Budapest Copenhaguen Hamburg Birmingham Pequín Sydney Budapest Oslo Düsseldorf Copenhaguen Amsterdam Madrid Viena Londres París Hèlsinki Brussel·les Dublín Vílnius Varsòvia Varsòvia Hèlsinki Zuric Los Angeles Berlín Lió Copenhaguen Amsterdam Dublín Colònia Liverpool Xangai Melbourne Sofia Estocolm Berlín Barcelona --- Roma Barcelona --- Toronto --- --- --- Viena Barcelona Lió Madrid 17 Barcelona Seül Barcelona Barcelona Barcelona Bucarest 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2021 95 Síntesi de resultats Població ocupada Escoles Inversió en Ciutats preferides Start-up hubs Producció en manufactures Persones Aeroports de negocis ecosistemes per ubicar una científica d’intensitat treballadores segons persones tecnològics nova start-up tecnològica alta en ciència passatgeres i mitjana-alta2 i tecnologia2 2021 2021 2020 2020 2020 2020 2020 2020 1 Fontain ebleau Londres Berlín Londres Pequín Stuttgart París Istanbul Insead (IST) Londres 2 Lond on Berlín Londres Berlín Xangai Milà Londres París-Roissy Business School (CDG) Barcelona Londres 3 IESE Bu siness París Barcelona París Londres Munic Madrid Heathrow School (LHR) 4 París HEC P arís Estocolm Amsterdam Amsterdam Nanjing Istanbul Istanbul Amsterdam (AMS) Moscou 5 Mi là Amsterdam Munic Barcelona Nova York Bolonya Barcelona SDA Bocconi Xeremétievo (SVO) Cambridge 6 Univer sity of Munic Lisboa Munic Boston Barcelona Lió Frankfurt Cambridge: Judge (FRA) 7 Oxford University of Oxford: Saïd Barcelona París Madrid Guangzhou Torí Milà Madrid (MAD) 8 Lausana Istanbul- IM D Farnham Zuric Estocolm Seül Karlsruhe Sevilla Sabiha Gökçen (SAW) Barcelona Moscou 9 ESADE B usiness Oxford Tallinn Dublín Wuhan Tübingen Munic Domodédovo School (DME) Manchester 10 Alliance M Barcelona anchester Madrid Estocolm Milà Tòquio Venècia Varsòvia (BCN) Business School Coventry Moscou 11 Warwick Bus iness School Viena Copenhaguen París Frankfurt Rotterdam Vnúkovo (VKO) 12 Madrid IE Busines s School Copenhaguen Tallinn Xi'an París Berlín Munic (MUC) Londres 13 Bursa, Eskişehir Imperial College Hèlsinki Zuric Chengdu Roma Sant Petersburg Business School Bilecik 14 Düsse ldorf Spencers Wood Hèlsinki --- Düsseldorf Amsterdam París-Orly WHU Beisheim (ORY) Mannheim 15 Mann heim Dublín Hamburg 20 Barcelona Katowice Marsella Londres-Gatwick Business School (LGW) 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2021 96 Síntesi de resultats Turistes Creueristes Cost Impost Preu Preu lloguer Preu de Preu de lloguer internacionals a Europa de la vida de Societats1,3 de lloguer locals comercials lloguer de sòl de l’habitatge d’oficines logístic 2020 2020 2021 2021 2021 2021 2021 2021 Londres Tenerife Ashgabat Alemanya Londres Lon dres (WE) Londres (Heathrow) Londres New Bond Street París París Civitavecchia Hong Kong India París (CBD) Avenu e des Zuric Ginebra Champs-Élysées Istanbul Gènova Beirut Sud-àfrica Londres Milà (City) Ginebra Zug Via Montenapoleone Barcelona Barcelona Tòquio França Ginebra Ro ma Oslo Zuric Via Condotti Amsterdam Illes Balears Zuric Argentina Estocolm Zu ric Hèlsinki Haarlem Bahnhofstrasse Praga Ports Madeira Xangai Àustria Zuric Vie na Dublín Dublín Kohlmarkt Viena Marsella Singapur Bèlgica Dublín Du blín Luxemburg Luxemburg Grafton Street Roma Palermo Ginebra Espanya Luxemburg Mu nic Bristol Amsterdam Kaufinger/Neuhauser Antalya Valletta Pequín Països Baixos Milà Gine bra Manchester Saint Helier Rue de Rhone Milà La Spezia , Marina di Carrara Berna Xina Frankfurt Be rlín Munic Estocolm Tautentzienstrasse --- Lisboa Seül Luxemburg Moscou Fran kfurt Amsterdam (Schipol) Copenhaguen Zeil --- Cadis Shenzhen Grècia París (La Défense) Ham burg Birmingham Oslo Spitalerstraβe --- Nàpols N'Djamena Itàlia Munic Düsse ldorf Estocolm (Sud) Guildford Konigsallee --- València --- Israel --- - -- Leeds --- --- Açores 84 Barcelona Dinamarca Barcelona Barce lona Barcelona 58 Barcelona Portal de l’Àngel 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2021 97 Síntesi de resultats Posicionament de Barcelona en rànquings internacionals de ciutats Competitivitat global. 2021 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 18 Londres Nova York Tòquio París Singapur Amsterdam Berlín Seül Madrid Xangai Melbourne Sydney Hong Kong ... Barcelona Ciutats tecnològiques del futur. 2021 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres París Dublín Berlín Amsterdam Madrid Barcelona Munic Estocolm Bucarest Belfast Hèlsinki Zuric Moscou Frankfurt Ciutats atractives per a visitants i emprenedors. 2021 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres París Nova York Moscou Dubai Tòquio Singapur Los Angeles Barcelona Madrid Roma Doha Chicago Abu Dhabi San Francisco Projectes d'inversió estrangera. 2020 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres París Singapur Düsseldorf Dubai Berlín Amsterdam Nova York Barcelona Toronto Tòquio Madrid Xangai Dublín Munic Ciutats segures. 2021 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Copenhaguen Toronto Singapur Sydney Tòquio Amsterdam Wellington Hong Kong Melbourne Estocolm Barcelona Nova York Frankfurt Washington, Londres DC Equilibri treball-vida personal. 2021 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 25 Hèlsinki Oslo Zuric Estocolm Copenhaguen Ottawa Munic Vancouver Amsterdam Sydney Hamburg Viena Calgary ... Barcelona Sostenibilitat en ciutats. 2021 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Amsterdam Londres París Copenhaguen Oslo Estocolm Berlín Glasgow Hamburg Birmingham Viena Hèlsinki Liverpool Barcelona Madrid Ciutats atractives pel talent digital. 2020 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Amsterdam Dubai Berlín Abu Dhabi Tòquio Singapur Nova York Barcelona Sydney París Los Angeles Melbourne Toronto Seül Escoles de negocis europees. 2021 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Fontainebleau Londres Barcelona París Milà Cambridge Oxford Lausana Barcelona Manchester Coventry Madrid Londres Düsseldorf Mannheim Insead London IESE Business HEC París SDA Bocconi University of University of IMD ESADE Business Alliance Warwick IE Business Imperial WHU Mannheim Business School Cambridge: Oxford: Saïd School Manchester Business School College Business Beisheim Business School Judge Business School School School School Producció científica. 2020 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 20 Pequín Xangai Londres Nanjing Nova York Boston Guangzhou Seül Wuhan Tòquio París Xi'an Chengdu ... Barcelona Inversió en ecosistemes tecnològics. 2021 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Berlín París Estocolm Amsterdam Munic Barcelona Farnham Oxford Madrid Viena Copenhaguen Hèlsinki Spencers Dublín Wood Aeroports segons persones passatgeres. 2020 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Istanbul París Londres Amsterdam Moscou Frankfurt Madrid Istanbul- Moscou- Barcelona Moscou- Munic Sant París-Orly Londres (IST) Roissy Heathrow (AMS) Xeremétievo (FRA) (MAD) Sabiha Gökçen Domodédovo (BCN) Vnúkovo (MUC) Petersburg (ORY) Gatwick (CDG) (LHR) (SVO) (SAW) (DME) (VKO) (LGW) Cost de la vida. 2021 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 84 Ashgabat Hong Kong Beirut Tòquio Zuric Xangai Singapur Ginebra Pequín Berna Seül Shenzhen N'Djamena ... Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2021 98 Síntesi de resultats MONOGRÀFIC Clima empresarial a l ’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució del 2021 Resum executiu Millora de la caiguda de la marxa dels Perspectives positives per al 4T negocis el 2021 Les menors restriccions gràcies a la millora de L’Enquesta de clima empresarial per a l’AMB la situació de la pandèmia per l’avançament de reflecteix al llarg de 2021 una recuperació la vacunació a bona part de la població, condici- gradual de l’economia a mesura que s’anaven onen unes perspectives lleugerament positives. relaxant les restriccions per controlar la pan- Així, les expectatives de recuperació de la marxa dèmia de la Covid-19: dels negocis són positives per al 4T de 2021 , però els riscos vinculats a l’escalada de preus de • La marxa dels negocis millora notablement les matèries primeres i l’energia, i la falta d’apro- trimestre rere trimestre, i registra saldos visionaments, a l’alça poden fer truncar les pers- pràcticament estabilitzats en el 2T i 3T. pectives. Sobretot a la indústria, la construcció • El mercat laboral millora significativament i el comerç, que presenten les expectatives de i se situa prop de l’estabilització tan bon preus més elevades des del 2009. punt s’apropa el tancament de l’any. La construcció és l’activitat que registra les • Tanmateix, els preus de venda registren expectatives més positives quant a la marxa el saldo més positiu des del 2009, degut a dels negocis i l’ocupació. La indústria i la res- l’escalada de preus de les matèries prime- ta de serveis també presenten perspectives res i l’energia. positives en ambdues variables, però amb menor intensitat. L’hostaleria és l’únic sector L’hostaleria continua sent el sector que presenta expectatives negatives a totes més afectat per la Covid-19 les variables d’anàlisi. En un cotext de caigudes moderades, les res- triccions han afectat més als serveis de la res- La dificultat de finançament tauració: i tresoreria, el segon factor que més • Tot i la millora, l’hostaleria continua regis- dificulta la marxa dels negocis trant els pitjors resultats sectorials, 2 de cada 3 establiments empresarials han afir- Els factors que van limitar la bona marxa dels mat que la marxa dels negocis ha estat des- negocis el 2020: favorable (de mitjana fins al 3T). • La debilitat de la demanda continua sent • Tot i que el comerç ha estat el segon sector el factor més esmentat pels establiments més afectat, s’observa un forta desaccele- a l’AMB. ració del descens de la marxa dels negocis. • La dificultat de finançament guanya força • La indústria i la construcció, se situen en la pes el darrer any per la crisi econòmica i franja mitjana quant a l’afectació en la mar- passa a ser la segona limitació de la mar- xa dels negocis, però registren els resultats xa dels negocis. més elevats en preus. • La competència ha perdut molta rellevàn- • La resta de serveis registra saldos positius a cia i passa a ocupar la tercera posició. totes les variables el 3T. OBSERVATORI BARCELONA 2021 103 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona La marxa dels negocis. Evolució i perspectives Conjunt de l’AMB Situació de la marxa dels negocis en el conjunt de l’economia1 2 L’any 2020 l’economia catalana ha patit la pitjor contracció (saldos , en %) econòmica de la seva història (en temps de pau) com a con- seqüència de l’aplicació de l’estat d’alarma (amb mesures de 2017 13 15 confinament domiciliari i restriccions de mobilitat) per conte- nir l’expansió del virus Covid-19. El PIB de Catalunya va caure 11 un 11,5% el 2020, la caiguda més intensa dels principals paï- 2018 11 sos europeus i gairebé el doble del que ha retrocedit el con- junt de la zona euro (6,6%) i també unes dècimes més que la 8 mitjana de l’economia espanyola (10,8%). Aquest major im- 2019 7 pacte a Catalunya, i especialment a l’AMB, s’explica sobretot pel pes que té el sector turístic en l’economia catalana, un 2020 -49 dels més damnificats per aquesta crisi. -45 Tanmateix, el 2021 s’ha produït un procés de recuperació I-III 2021 -11 econòmica a mesura que ha anat millorant la pandèmia i -6 s’han relaxat les mesures restrictives. Així, l’economia cata- AMB Catalunya lana ha entrat en la segona part de l’any amb un creixement robust, tant pel que fa als indicadors de mercat laboral com Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat de creació d’empreses, que cada vegada s’acosten més a 1. E ls resultats per al conjunt de l’economia són l’agregació dels resultats de la nivells precrisi. Segons estimacions de Cambrabcn, el PIB indústria, la construcció, el comerç, l’hostaleria i la resta de serveis. A partir del podria acabar l’any 2021 un 3,9% per sota del nivell pre- 2013 ja no es presenten resultats de l’enquesta per a Espanya perquè no estan Covid gràcies a un creixement al voltant del 6% respecte al disponibles. L’INE només publica els resultats de l’Indicador de clima empresa- rial harmonitzat per al global d’Espanya i per sectors. 2020. Però, en contraposició amb els bons indicadors de conjuntura, s’albiren riscos cada vegada més alts vinculats a 2. E l saldo és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que assenyala que la variable d’anàlisi en qüestió ha estat positiva i el percentat- la inflació (derivada de l’augment de les matèries primeres ge d’establiments que assenyala que ha estat negativa. Cal esmentar que, en i l’energia), i la manca de subministraments i de professio- el cas del sector de l’hostaleria, els saldos presenten estacionalitat, però les sèries són massa curtes per poder desestacionalitzar-les. nals als sectors de la indústria i la construcció, un fet que pot frenar el ritme de recuperació previst per als propers mesos. Sota aquest context econòmic, el 2020 la marxa dels ne- Evolució trimestral de la marxa dels negocis (saldos, en %) gocis ha mostrat una evolució en forma de “V” asimètrica, amb un saldo negatiu en el conjunt de l’any del 49% a l’AMB (-45% a Catalunya), segons dades de l’Enquesta de clima em- 13 presarial de la Cambra de Barcelona i l’Idescat. Les mesures 11 estrictes de confinament van impactar en l’activitat amb una 7 7 6 profunda caiguda històrica de la marxa dels negocis el 2T i 5 5 3 3 1 el 3T, que ha estat més intensa a l’AMB que al conjunt de -1 -1 -3 -3 Catalunya pel major pes del turisme a Barcelona i la forta dependència de l’exterior. Tanmateix, el 2021 la recupera- -22 ció progressiva de l’activitat econòmica comporta una mi- -27 -26 llora substancial a la marxa dels negocis a l’AMB, amb sal- -33 -35 -37 -38 dos pràcticament estables el 2T i el 3T a l’AMB. Així mateix, -45 les perspectives per al 4T són lleugerament positives tant a l’AMB com a Catalunya. -63 -66 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 I-21 II-21 III-21 IV-21(p) AMB Catalunya Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2021 104 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Sectors econòmics Evolució anual de la situació de la marxa dels negocis per sectors El 2020 la crisi sanitària i econòmica ha tingut un impacte (saldos, en %) diferent entre els grans sectors econòmics. La intensitat de la davallada ha estat vinculada a les mesures de restriccions Indústria 8 5 que s’han imposat als sectors al llarg de l’any. Així, la caiguda -44 més pronunciada de la marxa dels negocis s’ha donat a l’hos- -7 taleria, sector molt perjudicat pel tancament de fronteres i Construcció 6 per les restriccions de mobilitat. Així, el 87% dels establiments 15 del sector han valorat que la marxa va ser desfavorable en el -48 -6 conjunt de l’any, en front de cap que digui el contrari. Aquest percentatge al 2T es va elevar fins al màxim (100%). El saldo Comerç 10 1 de la marxa dels negocis (percentatge de respostes positives -39 menys el de les negatives) a la resta de sectors ha oscil·lat -9 entre el 48% a la construcció i al 39% del comerç. Hostaleria 13 12 Quant al 2021 (amb dades fins al 3T), la caiguda de la marxa -87 -57 dels negocis es modera substancialment a tots els sectors, sobretot a la construcció que registra el saldo sectorial menys Resta de serveis 13 11 negatiu, juntament amb la resta de serveis (-6% cadascun). A -41 continuació, els segueixen la indústria (-7%) i el comerç (-9%). -6 L’hostaleria continua sent el sector més perjudicat (-57%), on 2018 2019 2020 2021 (I-III) dos de cada tres establiments empresarials afirmen que la marxa dels negocis ha estat desfavorable. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Per al 4T.21, les perspectives són positives a la construcció, de la meitat dels establiments opinen que la marxa dels ne- a la resta de serveis i a la indústria. Al comerç són lleugera- gocis serà desfavorable en el 4T. No obstant això, cal tenir ment negatives, i empitjoren respecte al trimestre anterior. present que aquesta valoració també està influenciada per Per últim, a l’hostaleria l’escenari és encara pessimista: més motius estacionals. Evolució trimestral de la marxa dels negocis per sectors a l’AMB (saldos, en %) 28 22 18 15 15 15 17 10 13 13 13 13 12 8 12 13 14 8 9 9 9 9 9 11 5 9 10 7 4 6 6 8 8 8 6 8 3 3 4 0 1 -3 -1 -2 -1 -4 -1 -5 -9 -21 -26 -22 -23 -28 -25 -39 -28 -25 -38 -35 -39 -42 -35 -52 -52 -43 -46 -52 -63 -59 -71 -65 -75 -100 -97 -97 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 I-21 II-21 III-21 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2021 105 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Factors que han limitat la bona marxa dels negocis Factors que limiten la bona marxa dels negocis en el 2020 el conjunt de l’economia (en %) Per al conjunt de l’economia metropolitana, la debilitat de la demanda va ser el factor que més va limitar la bona 66 Debilitat de la 49 marxa dels negocis el 2020 (darrera dada disponible, ja que demanda 66 els factors que limiten la bona marxa dels negocis només 51 es pregunten a l’Enquesta el darrer trimestre de l’any en Dificultats en 23 referència al conjunt de l’any). Aquest factor ha anat per- 15 finançament 21 dent pes des del 2012 fins al 2019 gràcies a la recuperació i tresoreria 16 econòmica, però amb la crisi sanitària ha tornat a guanyar Augment de la 21 importància fins a valors del 2015 (66%). Així mateix, les 45 competència dificultats en finançament i tresoreria han guanyat pes com 22 45 a factor limitador com a conseqüència de la crisi econòmica 7 i els problemes de liquiditat que han patit moltes empre- Manca de mà 20 ses (del 15% el 2019 al 23% el 2020) i passa a ser el se- d’obra adequada 12 gon factor més esmentat pels establiments empresarials. 24 Al seu torn l’augment de la competència se situa en tercer 4 Insuficiència de lloc, el percentatge d’establiments que l’esmenta es redueix 6 l’equip productiu 5 del 45% el 2019 al 21% el 2020. Per últim, la manca de ma 7 d’obra adequada que havia guanyat pes progressivament des del 2013 cau fins a només ser esmentat pel 7% dels 2020 AMB 2019 AMB 2020 CAT 2019 CAT establiments. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Per sectors, la debilitat de la demanda va ser, clarament, Factors que limiten la bona marxa dels negocis per el principal factor limitador el 2020 a tots els sectors. El sectors a l’AMB. Any 2020 (en %) percentatge d’establiments que va esmentar aquest factor oscil·la entre el 75% a l’hostaleria i el 64% a la construc- ció o la resta de serveis. A molta distància del primer, el 69 Debilitat 64 segon factor més esmentat ha variat segons l’activitat. Per de la 67 a l’hostaleria han estat les dificultats financeres (31% dels demanda 75 64 establiments), per a la construcció ha estat la manca de mà d’obra adequada (30%), per a la indústria, l’augment de la 18 Dificultats 27 competència (21%), i per a la resta de serveis, tant les difi- 21 financeres cultats financeres com l’augment de la competència (amb- 31 21 dós amb un 21%). 21 Augment 22 Si es contextualitzen els resultats de l’AMB amb els del con- de la 28 junt Catalunya, els establiments van donar prioritat a la competència 9 21 debilitat de la demanda en primer lloc, seguida per l’aug- ment de la competència, a diferència de l’àmbit metropolità. 12 Manca de 30 En el primer cas, el percentatge va augmentar 15 p.p. fins al mà d’obra 10 66%, mentre que en el segon va disminuir 23 p.p. fins al 22% adequada 5 13 de respostes. En tercer lloc i a poca distància dels anteriors, se situen les dificultats de finançament (21% i amb un aug- 7 ment respecte a l’any anterior de 5 p.p.). Igual que a l’AMB, 4 Insuficiència 5 la manca de ma d’obra adequada va ser el quart factor, amb d’equipament 4 un percentatge (12%) que disminueix 12 p.p respecte al 5 2019. Aquest darrer factor és el que registra la diferencia més significativa entre ambdós territoris, 5 p.p (12% a Cata- Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis lunya i 7% a l’AMB). Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2021 106 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució i perspectives de les principals variables empresarials Conjunt de l’AMB Resultats sectorials Els preus de venda han augmentat lleugerament els tres Si es fa l’anàlisi de la marxa dels negocis per grans sectors primers trimestres de 2021 amb un saldo que s’ha situat econòmics (fins al 3T del 2021) tots registren saldos mitjans en el +3% en mitjana, segons l’empresariat. Aquest resultat negatius en major o menor mesura pels efectes de la Co- agregat amaga el notable ascens dels preus a partir del 2T, vid-19, però ja es registren saldos lleugerament positius a fins a un saldo del 9% el 3T, el més elevat des del 2009 (inici l’ocupació en alguns sectors i força positius en relació amb de la sèrie disponible). Aquesta evolució dels preus s’ha do- els preus de venda. Com s’ha avançat, l’hostaleria ha es- nat com a conseqüència de l’augment dels preus de l’ener- tat el sector més afectat amb els saldos significativament gia i de les matèries primeres a partir de la segona meitat de l’any, que ha afectat sobretot als sectors de la indústria, Evolució anual de les principals variables la construcció i el comerç. empresarials a l’AMB (saldos, en %) La represa de l’activitat gairebé en la seva totalitat ha per- mès la recuperació progressiva de l’ocupació durant el 2021, passant d’un saldo de -6% el 1T al +6% el 3T. En mit- 11 Marxa dels negocis 8 jana, el percentatge de respostes a l’alça ha estat del 12% -45 enfront del 14% a la baixa, diferència que deixa un saldo -11 mitjà del -2% –i que va arribar al -35% durant els mesos de 0 confinament el 2T.20. Per al 4T també s’espera un lleuger 1 augment de l’ocupació, amb un saldo del +3%. Preus de venda -13 3 La inversió al llarg del 2020 (darrera dada disponible atès 7 que és una variable que només es pregunta a l’Enquesta el 2 darrer trimestre de l’any per a tot l’any) obté el saldo més Ocupació -22 -2 negatiu des del 2009 (-34%) amb només un 10% dels esta- bliments empresarials que consideren que ha augmentat 13 davant d’un 44% que afirmen que ha disminuït. La crisi eco- Inversió 11 -34 nòmica i sanitària ha provocat aquesta reducció històrica de la formació bruta de capital a Catalunya (del -12,8% el 2020). 2018 2019 2020 2021 (I-III) Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Evolució trimestral de la marxa dels negocis per sectors a l’AMB (saldos, en %) 16 12 13 12 8 9 9 10 7 7 8 8 7 6 4 5 4 3 2 2 3 3 0 0 0 1 1 -1 -3 -2 -1 -1 -3 -3 -5 -8 -13 -13 -11 -15 -17 -20 -19 -26 -35 -33 -37 -45 -66 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 I-20 II-20 III-20 IV-20 (p) Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2021 107 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona més negatius per a totes les variables d’anàlisis, però molt Evolució anual de les principals variables menys intensos que l’any anterior. La indústria i el comerç empresarials a la indústria a l’AMB serien els següents més perjudicats amb caigudes mode- (saldos, en %) rades en ocupació, mentre que la construcció i la resta de serveis registren un saldo lleugerament positiu en aquesta 8 variable. Marxa dels negocis 5 -44 -7 Indústria 2 1 El 2021 la Covid-19 ha impactat negativament a la marxa dels Exportacions -16 negocis a la indústria deixant-la en una posició intermèdia 0 en relació amb la resta de sectors a l’àrea metropolitana, però 0 millora substancialment respecte a l’any anterior. Durant Preus de 0 aquests nou mesos, el percentatge d’establiments del sector venda -9 que ha afirmat que la marxa ha estat favorable ha augmen- 15 tat considerablement respecte a l’any anterior (9% el 2020 i 7 el 22% en mitjana fins al 3T21), i el que afirma que ha estat -2 Ocupació desfavorable ha disminuït notablement (del 53% al 29%, res- -16 -3 pectivament). Així mateix, l’Índex de producció industrial fins al setembre ja se situa només un 2,2% per sota del mateix 17 període del 2019, després de la davallada del 2020 (-10,1%). Inversió 10 -29 Quant als preus de venda, aquests s’incrementen de for- ma significativa i han registrat el saldo sectorial més positiu 2018 2019 2020 2021 (I-III) i el més elevat del sector des del 2009 (inici de la sèrie dis- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat ponible), a causa de l‘augment del preus de l’energia i de les matèries primeres a partir de mitjans d’any. El 3T un 24% lunya l’índex de Preus Industrials ha augmentat un 12,8% dels establiments industrials afirmen que els preus han anual acumulat fins al setembre de 2021. augmentat envers només el 2% que afirmen que els preus han disminuït. De cara al 4T 21, els establiments preveuen L’ocupació, que ja va obtenir un saldo lleugerament nega- un augment dels preus entorn a la mateixa intensitat que tiu l’any 2019 per primer cop des del 2015, cau de forma el trimestre anterior. En coherència amb l’anterior, a Cata- similar els primers trimestres del 2021 (-3%) amb un millora Evolució trimestral de les principals variables empresarials a la indústria a l’AMB (saldos, en %) 23 21 13 12 12 12 11 11 8 9 8 6 6 5 5 5 3 3 2 2 3 3 2 1 3 1 1 1 1 0 1 1 0 1 0 0 -1 -2 -2 -2 -2 -2 -3 -3 -1 -4 -5 -5 -5 -6 -5 -9 -9 -11 -15 -17 -14 -14 -32 -25 -25 -35 -41 -43 -71 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 I-21 II-21 III-21 IV-21 (p) Marxa dels negocis Facturació a l’estranger Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2021 108 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 13 p.p respecte a l’any anterior (-16%). Les vendes a Evolució anual de les principals variables l’estranger també van caure dràsticament el 2T del 2020 empresarials a la construcció a l’AMB amb el confinament i tancament de fronteres –es va dupli- (saldos, en %) car el volum d’establiments que afirmaven que la facturació s’havia reduït. Tanmateix, a partir d’aquest trimestre s’ha 6 observat una notable recuperació i el 2021 (fins al 3T) s’ha Marxa dels negocis 15 -48 registrat una estabilització del saldo de respostes pel que -6 fa a les exportacions. 0 Preus 1 La inversió, amb dades del 2020, es va desaccelerar dràsti- de venda -23 1 cament amb una reducció de -39 p.p. respecte al 2019 fins a un saldo del -29%. Tanmateix aquest saldo se situaria com 5 el segon menys negatiu en relació amb la resta de sectors. 8 Ocupació -21 1 Construcció 11 Inversió 23 Com s’ha avançat, segons l’Enquesta, la construcció ha re- -40 près l’activitat amb força el 2021, després de la davallada el 2020 com a conseqüència de les restriccions imposades 2018 2019 2020 2021 (I-III) per fer front a la crisi sanitària. Fins al 3T del 2021 és el sector que presenta el millor resultat quant a l’ocupació i Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat el menys negatiu quant a la marxa dels negocis, juntament amb la resta de serveis. Tanmateix, aquesta bona evolució la consideren desfavorable. Si s’analitza l’evolució trimestral, es podria veure truncada per l’increment de preus, que esta s’observa que aquest resultat agregat prové d’un recorregut impactant especialment al sector els darrers trimestres. força heterogeni: un 1T força negatiu (-22%), un 2T on es contrau la caiguda de manera important (-5%) i un 3T on la En relació amb la marxa dels negocis, els tres primers marxa de negocis és positiva (+8%). Aquesta evolució està trimestres de l’any tanquen amb un saldo del -6%, la recu- en línia amb el que s’ha observat a altres indicadors com el peració sectorial més intensa respecte a l’any anterior (-42 consum de ciment o habitatges iniciats, que s’apropen cada p.p) i el millor resultat juntament amb la resta de serveis. cop més al nivell preCovid a mesura que avança l’any. Per al Aquest resultat és fruit d’un 26,6% d’establiments del sector 4T del 2020, s’espera una acceleració de la recuperació en que afirmen que la marxa ha estat favorable i un 20,5% que comparació amb el trimestre precedent. Evolució trimestral de les principals variables empresarials a la construcció a l’AMB (saldos, en %) 28 20 19 12 13 13 13 13 15 15 9 9 10 5 8 3 4 5 5 5 3 6 0 0 0 0 2 0 -3 -2 -4 -3 -5 -4 -5 -10 -6 -13 -20 -16 -22 -28 -29 -28 -32 -36 -39 -52 -75 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 I-21 II-21 III-21 IV-21 (p) Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2021 109 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Quant als preus de venda, els saldos han estat positius a dústria i a la construcció. Així, al 3T els preus de venda al partir del 2T, fet que no es donava des de finals del 2019. El comerç registren el major increment de la sèrie disponible 3T la construcció registra el saldo sectorial més elevat (20%), (14%), amb un 19% dels establiments que consideren que fruit d’un 28% dels establiments que afirmen que han aug- els preus han augmentat en front d’un 5% que afirmen que mentat i un 8% que consideren que baixaran. han disminuït. L’increment dels preus de l’energia i de les matèries primeres Quant a l’ocupació, la pandèmia va pressionar a la baixa continuarà impactant amb intensitat aquest sector. Així, de el saldo negatiu que ja es va registrar el 2019 fins al -19%. cara al 4T, el 25% dels establiments pronostiquen un aug- Malgrat la posada en marxa dels ERTO, la caiguda s’ha man- ment dels preus (enfront un 19% que consideren que dis- tingut fins al 2T del 2021. Tanmateix, al 3T es registra un minuiran). saldo lleugerament positiu, arrel de que un 13% del comer- ciants afirma que l’ocupació ha augmentat en front d’un L’ocupació al sector s’ha recuperat ha partir del 2T (amb un 10% que diu el contrari. De cara al quart trimestre, el saldo saldo del 2% el 1T i del 6% el 3T) i registra el millor resul- positiu es manté estable respecte al trimestre anterior. tat sectorial al darrer trimestre juntament amb la resta de serveis. Les perspectives per al 4T mostren l’estabilitat de la Per la seva banda, el 2020 la inversió va caure per segon recuperació. any consecutiu, però amb més intensitat arrel de la crisi sa- nitària (-2% el 2019 i -36% el 2020). De fet, el 2019 ja es va Finalment, el 2020 la inversió a la construcció va registrar contraure mentre que al conjunt de l’economia creixia amb el segon resultat més negatiu, només per darrere de l’hos- força. El 2020 la caiguda de la inversió ha estat en línia amb taleria. L’any va tancar amb un saldo del -40% (6 punts per la mitjana de l’economia de l’AMB (-34%). sota de la mitjana global). Aquesta xifra ha estat la més bai- xa des del 2013. Comerç El comerç minorista ha estat un dels sectors més sacsejats durant la crisi de la Covid-19, amb una caiguda de l’índex de comerç al detall del 8,2% el 2020. No obstant això, s’han potenciat altres canals de venda com és el comerç electrònic (amb un creixement del 36% el 2020 a Espanya). Els resultats Evolució anual de les principals variables empresarials al comerç a l’AMB de l’Enquesta de Clima de 2021 mostren una recuperació del (saldos, en %) sector quant a treballadors, però encara negativa pel que fa a la marxa dels negocis. S’haurà d’esperar a veure si l’estalvi de les llars per precaució o acumulat forçosament durant el 10 Marxa dels negocis 1 període de confinament més estricte –que es troba en mà- -39 xims històrics–, es tradueix en consum al llarg del 2022. -9 -2 La caiguda de la marxa dels negocis en el sector comercial -4 a l’AMB s’ha desaccelerat significativament en els primers tri- Preus de venda -10 7 mestres de l’any: amb un saldo del -9% en mitjana (30 punts menys que l’any anterior), fruit d’un 22,6% de respostes a l’al- 8 ça i 31,3% de respostes a la baixa. Tanmateix, és l’únic sector -3 Ocupació -18 juntament amb l’hostaleria que encara es troba en terreny -3 negatiu. Per al 4T (que inclou la campanya nadalenca), els es- tabliments comercials de l’AMB preveuen una situació menys 4 Inversió -2 negativa respecte al trimestre anterior. -36 L’augment de preus de venda s’ha accelerat progressiva- 2018 2019 2020 2021 (I-III) ment a mesura que avança l’any, però menys que a la in- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2021 110 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució trimestral de les principals variables empresarials al comerç a l’AMB (saldos, en %) 13 14 15 12 13 11 8 9 7 8 6 6 5 5 5 0 3 0 1 1 -1 -1 -2 -1 -3 -2 -4 -6 -4 -4 -8 -7 -8 -8 -9 -9 -9 -11 -13 -11 -14 -14 -21 -23 -23 -28 -35 -42 -52 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 I-21 II-21 III-21 IV-21 (p) Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Hostaleria dria explicar aquesta diferència sobre l’evolució dels preus. De cara al 4T els establiments preveuen que els preus con- L’hostaleria ha estat dels sectors més afectats per la Co- tinuaran en descens. vid-19 arrel de les mesures de contenció i registra els pit- jors resultats a l’AMB aquest 2021 (tres primers trimestres) Quant al nombre de persones ocupades, el saldo ha es- per a totes les variables d’anàlisi. Malgrat això, la caiguda tat del -22% el 2021 (fins al 3T en mitjana), percentatge s’ha desaccelerat notablement a totes les variables, grà- que es redueix 33 punts respecte a l’any anterior i és cies als bons resultats del turisme nacional i la relaxació molt similar al que es va observar per al mateix període de les restriccions internacionals per viatjar al nostre país. del 2009 (-25%). Al 3T és l’únic sector que encara registra Així doncs, la marxa dels negocis a l’hostaleria ha estat Evolució anual de les principals variables desfavorable per a dos de cada tres empreses els primers empresarials a l’hostaleria a l’AMB nou mesos de l’any (87% en el conjunt del 2020) i només (saldos, en %) favorable per a un 9% (0% el 2020). Malgrat aquest resultat agregat de l’any, al 3T s’ha registrat el saldo menys negatiu 13 Marxa dels negocis 12 des del 2020, gràcies als bons resultats del turisme autòc- -87 ton en el període de vacances estivals. De cara al 4T del -57 2020, les perspectives dels establiments hostalers continu- en sent negatives i empitjoren respecte als dos trimestres -10 Preus de venda 8 anteriors, fruit d’un 11% que creuen que la situació millo- -37 rarà i un 59% que afirmen que la marxa dels negocis dis- -15 minuirà. -1 Ocupació 7 Pel que fa als preus de venda, és l’únic sector que registra -55 -22 una reducció (-15%). Descens que es dona per vuitè trimes- tre consecutiu i que està precedit d’un augment registrat el 17 2019 sota un context de creixement econòmic. Tanmateix, Inversió 6 -74 cal destacar que aquesta caiguda és menys intensa que la del 2009 amb un saldo del -41% (del 1T al 3T en mitjana). En aquell cas, la crisi va ser de demanda, mentre que actu- 2018 2019 2020 2021 (I-III) alment ha afectat tant l’oferta com la demanda, fet que po- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2021 111 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució trimestral de les principals variables empresarials a l’hostaleria a l’AMB (saldos, en %) 33 22 15 17 15 17 12 13 10 10 3 5 9 9 0 0 -1 1 -1 0 -8 -14 -10 -8 -12 -12 -10 -10 -16 -16 -20 -23 -26 -30 -40 -43 -46 -46 -44 -52 -51 -56 -59 -63 -64 -65 -100 -97 -97 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 I-21 II-21 III-21 IV-21 (p) Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat un resultat negatiu, -12% (+3% de mitjana en el conjunt Quant als preus de venda, després de la caiguda el 2020 de l’economia). Per al darrer trimestre de l’any, es manté aquests registren un lleugera disminució en el conjunt la contracció del mercat de treball i el saldo empitjora dels nou primers mesos de l’any (amb un saldo del -2%). lleugerament respecte a la previsió del trimestre ante- Tanmateix, a mesura que ha avançat l’any, la caiguda dels rior. preus de venda s’ha desaccelerat fins a estabilitzar-se: del -4% el 1T, al -1% el 2T i al 0% el 3T. Per al darrer El 2020, la inversió en el sector va ser molt negativa (-74%), trimestre del 2021, s’espera que els preus de venda con- i més intensa que la registrada en la crisi de 2009 (-18%). tinuïn estables. A més, és la reducció més important de tots els sectors i superior a la registrada pel conjunt de l’economia metropo- Al mercat de treball la resta de serveis presenta un resul- litana el 2020 (-34%). tat lleugerament positiu i el millor de tots els sectors (seguit Resta de serveis Evolució anual de les principals variables El sector de la resta de serveis (serveis menys comerç empresarials a la resta de serveis a l’AMB (saldos, en %) i hostaleria) presenta uns nivells d’afectació menors als de la mitjana de l’economia tant en la marxa dels nego- cis, com en preus i ocupació. Així doncs, en comparació 13 Marxa dels negocis 11 amb els altres sectors, la resta de serveis registra la me- -41 nor caiguda a la marxa dels negocis (juntament amb la -6 construcció) i el millor resultat positiu a l’ocupació. Quant 4 als preus de venda, aquests es mantenen quasi estables 2 enfront dels intensos creixements a altres sectors econò- Preus de venda -11 mics (a excepció de l’hostaleria). -2 9 Pel que fa a la marxa dels negocis, el saldo és del -6% fins 5 Ocupació -20 al 3T, resultat d’un 20% dels establiments del sector que 2 consideren que la marxa ha estat favorable enfront d’un 26% que afirmen que ha estat negativa. Al 3T registra ja 14 Inversió 16 un saldo lleugerament positiu (4%) i, de cara al 4T, els es- -27 tabliments preveuen que la marxa dels negocis continuarà millorant i amb més intensitat que el trimestre precedent (10%). 2018 2019 2020 2021 (I-III) Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2021 112 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució trimestral de les principals variables empresarials a la resta de serveis a l’AMB (saldos, en %) 18 14 15 15 15 12 9 9 8 9 9 10 8 8 8 8 5 6 4 4 5 4 0 1 1 2 2 2 0 2 -3 -1 -1 0 -7 -7 -4 -6 -10 -12 -13 -18 -20 -26 -21 -38 -38 -39 -63 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 I-21 II-21 III-21 IV-21 (p) Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat a prop per la construcció), fruit de la diferència entre un la marxa dels negocis ha estat més profunda en l’àmbit 15% dels establiments que diuen que ha augmentat l’ocu- metropolità; l’augment de preus de venda ha estat més pació el 2021 i un 12% que diuen que ha disminuït. Per al intens a l’AMB; i l’ocupació ha estat lleugerament negativa 4T 2021, els establiments esperen un augment del nombre a l’AMB mentre que al conjunt de Catalunya ha estat po- de treballadors, però en menor mesura que en el trimestre sitiva. Cal tenir present l’elevat pes de Barcelona a l’AMB, anterior. així com la major dependència de les exportacions i del turisme internacional, el sector que més ha patit les con- En darrer lloc, el 2020 la inversió, tot i la davallada, va re- seqüències de la crisi del coronavirus. gistrar el millor saldo de tots els sectors (-27%), 7 punts menys que la mitjana (-34%). Aquesta evolució va ser resul- A tots els sectors s’ha produït una evolució més negativa tat tant d’una disminució en els establiments que afirmaven de la marxa dels negocis a l’AMB que al conjunt de Ca- que havia augmentat com un creixement dels que deien talunya, tot i que la diferència negativa més àmplia s’ha que es va reduir. De fet, aquest valor va ser el més negatiu donat a l’hostaleria. Quant als preus de venda, l’aug- al sector des del 2009. ment ha estat molt similar entre territoris a la indústria i a la construcció i menys elevat a l’AMB en el del comerç. La reducció de preus ha estat molt moderada i similar a Comparació amb Catalunya ambdós territoris, mentre que a l’hostaleria la disminució de preus ha estat més pronunciada a l’AMB. En darrer Pel que fa a l’evolució de l’activitat comparada per terri- lloc, l’ocupació a Catalunya creix a tots els sectors ex- toris, Catalunya presenta resultats lleugerament millors cepte a l’hostaleria, mentre que a l’AMB només creix a la que l’AMB els primers trimestres del 2021. La reducció de construcció i la resta de serveis. OBSERVATORI BARCELONA 2021 113 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Principals variables empresarials amb Catalunya. Any 2021 (Mitjana IT-IIIT) (saldos, en %) Conjunt de l’economia Indústria Marxa -11 Marxa -7 dels negocis -6 dels negocis 2 Preus 3 Facturació 0 de venda 6 a l’estranger 4 Ocupació -2 Preus 15 2 de venda 16 AMB Catalunya Ocupació -3 2 AMB Catalunya Construcció Comerç Marxa -6 Marxa -9 dels negocis -2 dels negocis -6 Preus 1 Preus 7 de venda 3 de venda 15 Ocupació 1 1 Ocupació -3 1 AMB Catalunya AMB Catalunya Hostaleria Resta de serveis Marxa dels -57 Marxa -6 negocis -41 dels negocis -5 Preus -15 Preus -2 de venda -6 de venda -1 Ocupació -22 -10 Ocupació 2 4 AMB Catalunya AMB Catalunya Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2021 114 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Annex metodològic Sectors de l’Enquesta de clima empresarial Indústria 01 Alimentació, begudes i tabac (CCAE-2009: 10 a 12) Hostaleria 02 Tèxtil, confecció, cuir i calçat (CCAE-2009: 13 a 15) CCAE-2009: 55 i 56 03 I ndústries de la fusta i el suro, paper i arts gràfiques 55 Serveis d’allotjament (CCAE-2009: 16 a 18) 56 Serveis de menjar i begudes 04 I ndústries químiques, cautxú i altres productes minerals no metàl·lics (CCAE-2009: 20 a 23) Resta de serveis 05 M etal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 01 Informació i comunicacions (CCAE-2009: 58 a 63) (CCAE-2009: 24 i 25) 02 Activitats jurídiques i de comptabilitat (CCAE-2009: 69) 06 F abricació de maquinària i equips mecànics, elèctrics i de productes informàtics, electrònics i òptics 03 R +D, publicitat i estudis de mercat i activitats científiques (CCAE-2009: 26 a 28) i tècniques (CCAE-2009: 71 a 75) 07 Altres indústries (CCAE-2009: 05 a 09, 19, 29 a 33, 35 a 39) 04 A ctivitats administratives i serveis auxiliars (CCAE-2009: 77 a 82) Construcció 05 Altres serveis Es té en compte la Secció F completa de la CCAE-2009, (CCAE-2009: 49 a 53, 64 a 66, 68, 92, 93 i 96) és a dir, les divisions: 41 Construcció d’immobles 42 Construcció d’obres d’enginyeria civil 43 Activitats especialitzades de la construcció Comerç 01 C omerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats (CCAE-2009: 472) 02 C omerç al detall d’articles d’ús domèstic, culturals i recreatius en establiments especialitzats (CCAE: 475 i 476) Errors mostrals. Àrea Metropolitana de Barcelona 03 A ltre tipus de comerç al detall 2021* (CCAE-2009: 473, 474, 477, 478, 479) Sectors Mostra Error3 04 C omerç al detall en establiments no especialitzats Indústria 168 7,5% (CCAE-2009: 471) Construcció 86 10,6% 05 V enda i reparació de vehicles de motor i motocicletes Comerç 209 6,8% (CCAE-2009: 45) Hostaleria 71 11,6% 06 C omerç a l’engròs i intermediaris de comerç Resta de serveis 497 4,5% (CCAE-2009: 46) Total 1.031 3,1% * Mitjana trimestres I-III. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat 3. Màxim error possible calculat a partir d’un mostreig aleatori simple. OBSERVATORI BARCELONA 2021 115 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona