0 Continguts Continguts ..................................................................................................................................... 1 1. Introducció ............................................................................................................................ 5 1.1. Objectius de la plataforma del projecte PDAEAL .......................................................... 7 1.2. Antecedents. Estat de la qüestió sobre l’oferta formativa existent ............................. 8 1.3. Metodologia emprada................................................................................................... 9 2. Anàlisi de perfils d’usuaris i objectius ................................................................................. 10 2.1. Professorat .................................................................................................................. 11 2.2. Coordinació de cicle i direcció dels centres educatius ................................................ 11 2.3. Entitats organitzadores de les activitats ..................................................................... 12 2.4. Alumnes ....................................................................................................................... 13 3. Requeriments i funcionalitats de la plataforma docent (Fs) .............................................. 14 4. Anàlisi de plataformes existents ......................................................................................... 15 4.1. Portals d’activitats ....................................................................................................... 16 4.1.1. PAE – Ajuntament de Barcelona ......................................................................... 16 4.1.2. Activitum ............................................................................................................. 18 4.1.3. SCEA – Portal d’espais d’educació ambiental ..................................................... 20 4.1.4. Resum i comparativa de les plataformes analitzades ......................................... 21 4.2. Plataformes de recursos didàctics .............................................................................. 22 4.2.1. Alexandria............................................................................................................ 22 4.2.2. Edu365 ................................................................................................................. 24 4.2.3. Portal àgora / eix ................................................................................................. 25 4.2.4. Stemarium ........................................................................................................... 26 4.2.5. mSchools toolbox ................................................................................................ 26 5. Recomanacions de format per a l’elaboració de nous recursos ......................................... 28 5.1.1. Cursos en format Moodle ................................................................................... 28 5.1.2. IMS, SCORM ........................................................................................................ 28 5.1.3. ePub ..................................................................................................................... 28 5.1.4. Contingut web embegut...................................................................................... 29 6. Proposta de categorització de les activitats existents i noves activitats ............................ 30 7. La gamificació com a element rellevant .............................................................................. 33 8. Estratègies per a la Mirada Blava ........................................................................................ 36 8.1. Adaptació de les activitats existents per incorporar la Mirada Blava ......................... 36 8.2. Plataforma PDAEAL ..................................................................................................... 37 8.2.1. Desenvolupament d’una plataforma ad hoc ....................................................... 38 1 8.2.2. Adequació de les plataformes existents per incorporar la mirada Blava ........... 40 8.2.3. Consideracions a la integració a les plataformes estudiades ............................. 41 8.3. Altres consideracions estratègiques ........................................................................... 43 9. Resum i conclusions ............................................................................................................ 44 10. Mirada al futur ................................................................................................................ 46 11. Referències ...................................................................................................................... 48 12. Annexos ........................................................................................................................... 52 12.1. Annex 1: Competències i dominis implicats a les activitats “blaves” ..................... 52 12.2. Annex 2: Categorització de les activitats “blaves” .................................................. 56 12.3. Annex 3: Estructura de les dades ............................................................................ 61 12.3.1. Disseny de base de dades ................................................................................... 62 2 Autoria: Marco Antonio Rodríguez Fernández – Càtedra Economia Circular i Sostenibilitat. Fundació Tecnocampus Mataró Maresme (Universitat Pompeu Fabra) Sònia Llorens Cervera – Càtedra Economia Circular i Sostenibilitat. Fundació Tecnocampus Mataró Maresme (Universitat Pompeu Fabra) Amb la col·laboració de: Jordi Renom Pinsach i Islena Ferreira de Araujo, Universitat de Barcelona - Fundació Bosch i Gimpera. Andor Serra Merckens, Barcelona Clúster Nàutic. Mireia Cornudella Felip, Oficina Estratègica del Litoral Per a: Oficina Estratègica del Litoral Barcelona, 25 de Juliol de 2022 3 4 1. Introducció Els escolars ignoren una part important de la realitat on viuen, la seva experiència amb el mar, la costa, el port i tot el que envolta aquest entorn es limita principalment al lleure i l'estiu. L'abast real de l'àmbit marítim en tots els seus vessants és poc conegut i la sensibilització dels joves envers el sector es veu afectada. Hi ha formacions, professions i activitats que ni és plantegen pel seu futur laboral, restant visibilitat i atractiu a les possibilitats que ofereix el sector. Als seus ulls, des de fora, aquestes oportunitats professionals semblen limitar-se a l'àmbit esportiu i al tècnic altament especialitzat. De fet, en els currículums escolars de primària i secundària existeix un buit en aquest tema. Només el de naturals i l'artístic fan alguna referència indirecte per tal que els alumnes coneguin el medi on viuen, l'analitzin i siguin sensibles al seu entorn. Se'n podria deduir que per percebre i explorar l'entorn han de sortir de l'escola, però tampoc s'especifica. En una ciutat tan vinculada al mar com Barcelona aquesta mancança de concreció es fa més palesa. El litoral és l'espai on es determinen molts efectes positius i negatius de la interacció comercial, mediambiental i social entre el mar i la terra, entre la ciutat i la resta del món. Tot el que passa en un àmbit afecta l'altre. Sembla evident que aquesta realitat hauria de ser més present en la formació dels escolars. Fa temps que existeixen iniciatives educatives consolidades, però solen abordar indirectament el tema del litoral. Es dediquen principalment a algun dels seus aspectes, prioritàriament el mediambiental. I l · lustració 1. Context de partida del projecte PDAEAL . Font : elaboració pròpia 5 El projecte d’estudi d’una plataforma per a la difusió d’activitats d’ensenyament-aprenentatge en l’àmbit litoral (a partir d’ara PDAEAL) pretén proposar eines i canals que permetin formar i sensibilitzar als escolars en el coneixement del nostre litoral, del patrimoni marítim i històric de la ciutat i de les dinàmiques econòmiques, socials i mediambientals que s'hi produeixen. El programa no trencaria amb altres ja existents, sinó que de fet comparteix els valors que ja s'estan aplicant com són la responsabilitat, sostenibilitat, transformació, ciutadania, treball en xarxa, cooperació, etc., però des d'un enfocament centrat en el fet transversal que els aglutina a tots. Descobrir tot el que comporta el litoral repercutirà en un canvi d'actitud dels joves enfront una realitat de la qual desconeixen la seva transcendència. Mediambientalment, el mar no és un abocador que es regenerarà per sempre més; en termes econòmics el litoral comporta una economia i un mercat de treball creixent amb trets diferencials propis; i en termes socials el litoral també ha estat, i és, un espai d'intercanvi i comunicació. 6 1.1. Objectius de la plataforma del projecte PDAEAL Donat aquest context de partida, els resultats del projecte PDAEAL sumaran i complementaran al projecte prèviament liderat per la Universitat de Barcelona: “Informe projecte Mirada Blava”, en el qual s’analitza l’estat de l’art previ. En el projecte PDAEAL es determinaran les recomanacions per a la categorització de els activitats docents existents, les recomanacions per a la creació de noves activitats docents, i s’analitzarà diverses vies per a la incorporació d’aquestes activitats a les plataformes docents i de continguts que permeti engranar la Mirada Blava en els circuits docents de primària, ESO i Batxillerat. I l · lustració 2. Objectius projecte PDAEAL. Font : elaboració pròpia Així, durant el projecte es tindrà com a Objectius principals: • (O1) Donar a conèixer les activitats existents respecte al litoral i a la marimitimitat. • (O2) Sensibilitzar a la comunitat educativa sobre el coneixement del litoral, el patrimoni marítim històric i les dinàmiques socials, econòmiques i mediambientals relacionades. • (O3) Fomentar la creació de nous continguts didàctics al respecte. • (O4) Assegurar l’escalabilitat i viabilitat continuada en el temps del projecte. 7 1.2. Antecedents. Estat de la qüestió sobre l’oferta formativa existent De cara al projecte es considera en primer lloc, que cal tenir en consideració els resultats de l’ “Informe projecte Mirada Blava” (Renom & Ferreira, 2022). Les conclusions d’aquest estudi donen un punt de vista sobre l’estat actual de l’oferta formativa existent en quant a les activitats relacionades amb el litoral i la marimitivitat. Aquestes observacions i qüestions plantejades són rellevants en la concepció de les propostes i recomanacions per al disseny d’una plataforma docent amb Mirada Blava , i per al disseny de les activitats i continguts que s’hi incorpori: I l · lustració 3. Resultats projecte “Informe Mirada Blava” . Font : elaboració pròpia a partir dels resultats del projecte 8 1.3. Metodologia emprada La metodologia emprada en el present projecte passa, com a primer pas, per un recull de l’estat de la qüestió i de les reflexions i consideracions resultants de l’Informe Mirada Blava de Renom i Ferreira (2022), essent el resultat del projecte que el precedeix. Per poder avançar en la confecció d’una plataforma que incorpori la Mirada Blava a les seves activitats i continguts, es decideix adoptar un enfoc proper al disseny contextual o disseny centrat en l’usuari (Kling, 1977). En aquest tipus de paradigmes és necessari, en primer lloc, fer una anàlisi dels perfils d’usuari que hauran d’interaccionar amb l’eina (la plataforma), i concretar els objectius propis de cada perfil d’usuari i intentar establir una sinergia comú entre els objectius del projecte i dels diferents perfils d’usuari. En aquest cas es treballa amb quatre tipologies d’usuaris: alumnes, professors, centres educatius (direcció i coordinació) i entitats que gestionen i dissenyen activitats. Un cop es plantegen els objectius de les diferents parts es destrien els objectius que són comuns, i que es traduiran en requisits o funcionalitats que l’eina a dissenyar haurà d’implementar. A partir d’aquest punt es realitza una anàlisi de l’estat de l’art en quant a plataformes educatives existents. Aquesta anàlisi es realitza en dues vessants: per una banda s’analitzen plataformes existents on es publiquen les activitats didàctiques ofertes per les diferents entitats. I paral·lelament s’estudia el funcionament de les diferents plataformes, tant de recursos didàctics, com de gestió de l’aprenentatge (Espais Virtuals d’Aprenentatge o EVAs). Aquest doble focus en l’anàlisi de les plataformes, és inherent als objectius de la proposta original. Renom i Ferreira (2022) ja apunten al seu informe una desconnexió evident entre les propostes didàctiques que s’ofereixen i el currículum escolar. Per aquest motiu és important posar en relleu de quina manera les plataformes d’activitats han de tenir en compte el funcionament de l’organització escolar des d’un punt de vista de la didàctica. Això es pot traduir directament en posar en valor tant els continguts del currículum com els continents. Quan es parla de continents es refereix tant a les plataformes didàctiques com als formats dels recursos. Així mateix, en el context temporal en què es desenvolupa el present estudi s’observen certs graus d’ambigüitat que es tindrà en compte, de cara a l’orientació de ruta estratègica: a data d’avui (juliol de 2022) encara resta pendent l’aprovació definitiva del nou decret d’educació bàsica, i per aquest motiu el present projecte treballa sobre la base d’un decret actualment en estatus d’esborrany (Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya, 2022). En principi la versió definitiva del decret no hauria de variar en excés, i els recomanacions s’alineen amb l’esborrany1, i que aporten canvis disruptius i rellevants; dins d’aquests canvis rellevants apareixen tres conceptes importants, com són la nova figura dels projectes globalitzats, la nova redacció de les competències de les diferents matèries i àrees, i la incorporació de forma més explícita dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (a partir d’ara ODS) al currículum. 1 Caldrà docs, tenir en compte, la revisió un cop l’esborrany passi a document definitiu. 9 En aquesta línia des desenvolupa, de manera alineada als passos anteriors, una proposta de categories i variables a incorporar a les activitats, per tal de poder donar resposta a les necessitats detectades. El present treball es realitza de manera conjunta amb al resta d’agents que participen i lideren la proposta de Mirada Blava, per tal de contrastar de manera permanent els avenços i reflexions, i es realitzen també les entrevistes amb els agents del sector, necessaris per realitzar i contrastar els resultats de les diferents anàlisi i propostes que es deriven de l’estudi, i que finalitzen amb un pla de recomanacions, consideracions estratègiques per a al selecció del full de ruta , i possibles vies de futur per implementar aquesta Mirada Blava a les activitats docents. 2. Anàlisi de perfils d’usuaris i objectius El funcionament d’un ecosistema educatiu és complex, ja que no tan sols s’ha de fer referència als diferents actors que intervenen sinó a les accions i relacions existents entre ells (Trilla, 1996). Abans de proposar la implementació d’una acció com la que plateja aquest projecte és molt important analitzar els objectius i actors que intervenen en l’ecosistema sobre el que s’actua. D’aquesta manera es pot garantir que la proposta ofereix solucions pragmàtiques que responen als objectius dels seus actors. En aquest primer apartat doncs, s’analitza els diferents perfils d’usuaris d’una plataforma educativa que inclogui activitats i /o continguts docents, considerant principalment a: ▪ Professorat ▪ Centres educatius (coordinació i direcció dels centres) ▪ Entitats organitzadores i que ofereixen les activitats ▪ Alumnes que participen de els activitats I l · lustració 4. Perfi ls dels usuaris analitzats per def inir els requeriments de la plataforma PDAEAL. Font : elaboració pròpia 10 2.1. Professorat Actualment un dels reptes als que s’enfronten els docents amb l’aplicació de la nova llei educativa (España, 2020) és l’avaluació per competències de les diferents activitats (P1). Això suposa un canvi important, tant pel professorat com per a la coordinació dels diferents nivells del centre educatiu. D’altra banda tant en l’aplicació de les directives europees com en el darrer esborrany del nou currículum català la integració dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (European Commission. Directorate-General for Education, 2020) a les diferents activitats és un fet nou per a moltes assignatures (P2). Derivat de l’aplicació d’aquest nou currículum a secundària s’estableixen els anomenats projectes globalitzats, com una opció del centre per dur a terme un aprenentatge basat en projectes i situacions (Isrok’atun & Tiurlina, 2014). Amb aquests projectes els alumnes vehiculen l’aprenentatge de diferents competències mitjançant treballs transversals que atorguen a l’alumne un paper més actiu respecte al seu propi aprenentatge (P3). I l · lustració 5. Requeriments PDAEAL per als perfi l docents . Font : elaboració pròpia 2.2. Coordinació de cicle i direcció dels centres educatius Als centres educatius, la selecció de les activitats que es realitzen fora del centre escolar i dels recursos didàctics externs, es realitza i programa per part dels diferents coordinadors de cursos i/o els coordinadors de les àrees. La selecció d’aquest tipus d’activitats respon a diferents variables i necessitats, com ara la complementació de part del currículum establert, la descripció de les activitats, els costos 11 d’aquesta, i el feedback d’edicions anteriors o de l’experiència prèvia d’altres companys (C1) permetent fer una selecció òptima. Aquest feedback es realitza actualment de forma directa entre companys, o com a resultat d’experiències anteriors reflectides a memòries internes d’un any a l’altre. Si s’extrapola la casuística a un altre àmbit, es detecta com aquest tipus de feedback i recomanacions es poden implementar mitjançant algun tipus d’eina tecnològica que permeti avaluar, recomanar i/o valorar activitats, és a dir, de la mateixa forma que a d’altres plataformes fora de l’àmbit educatiu es recullen opinions d’usuaris amb la intenció de millorar i valorar l’experiència, en una plataforma d’activitats això podria ajudar a solucionar els dubtes raonables que poden tenir professors, coordinadors, etc. a l’hora de triar activitats. I l · lustració 6. Requeriments PDAEAL per als centres educatius . Font : elaboració pròpia 2.3. Entitats organitzadores de les activitats Per part de les diferents entitats que organitzen aquestes activitats, totes aquestes consideracions des d’un punt de vista docent són en gran part ignorades. Com és de suposar l’objectiu principal d’aquestes entitats és el de publicar i donar a conèixer la seva oferta d’activitats (E1). Si aquestes entitats (per dur a terme aquest objectiu) de forma implícita estiguessin obligades a conèixer el funcionament del currículum, per a poder oferir activitats fàcilment integrables dins d’aquest (E2) això suposaria un benefici bidireccional. D’altra banda, el sistema disposa de dades sobre l’oferta actual d’activitats, per tant es pot analitzar quins aspectes del currículum estan més coberts i quins menys. Aquest tipus d’informació sobre quines són les necessitats a cobrir pot resultar una informació d’interès per a les entitats a l’hora de dissenyar noves activitats (E3). 12 I l · lustració 7. Requeriments PDAEAL per a les entitats que ofereixen activitats . Font : elaboració pròpia 2.4. Alumnes Segons diferents autors (Huertas Montes & Pantoja Vallejo, 2016), part de la desconnexió que els alumnes senten entre l’escola i la seva vida quotidiana recau sobre un biaix tecnològic entre les eines que es fan servir a l’escola i les activitats que realitzen fora d’ella. Promoure la inclusió d’activitats que integrin tecnologies com per exemple els videojocs, la realitat virtual, la realitat augmentada, etc. pot ser un element a favor (A1). I l · lustració 8. Requeriments PDAEAL per als a lumnes . Font : elaboració pròpia 13 3. Requeriments i funcionalitats de la plataforma docent (Fs) Per tal de garantir l’èxit de la incorporació de la Mirada Blava, la plataforma o proposta a implementar per part del projecte hauria de donar resposta als diferents objectius plantejats anteriorment. Per aquest motiu es recomana implementar i/o tenir en compte les diferents funcionalitats: • [F1] Implementar un sistema de certificació de qualitat per la inscripció de les diferents entitats que publiquen activitats a la plataforma. (Segell de qualitat) [O1, O2, O4] • [F2] Afegir un sistema de categorització/etiquetatge de les activitats que tingui en compte tant els ODS com les categories “blaves” que es proposa en el present projecte [O1, O2, E1] • [F3] Dinamitzar la creació de nous materials que transcendeixin a l’acció didàctica més enllà de la visita, xerrada, taller. [O3, E2] o Aquests materials han de ser fàcilment incorporables als currículums de les assignatures per part del professorat. Per aquest motiu es proposa afegir documentació sobre quines eines fer servir i una categorització que enllaça els currículums de les assignatures amb els nivells/àmbits. [P1, P2, P3, E3, E2, A1] • [F4] Afegir filtres de cerca tant per nivells, com pels diferents aspectes de la categorització proposada (ODS, currículum, categories blaves, etc.) [E2, E3, E1, P1, P3, P2] o Des del “BackOffice” on les entitats publiquen activitats pot ser interessant tenir accés a aquest filtrat, per permetre fer una cerca inversa del tipus d’activitats sobre les quals hi ha major demanda i/o menor oferta [E3] • [F5] El sistema de localització haurà de fer servir un estàndard per tal de poder ubicar les activitats de forma gràfica i ràpida dins d’un mapa • [F6] Si la implementació es fa sobre una plataforma existent s’hauria d’incorporar un segell d’identificació d’ “Activitat blava”, com a marca de reconeixement.[O1, O2] • [F7] De la mateixa forma que passa amb altres aplicacions web i/o aplicacions mòbils interessa establir eines per tal de permetre el feedback d’alumnes i professors envers les diferents activitats realitzades [C1, E1] • [F8] Establir un sistema automàtic que obligui a renovar/actualitzar periòdicament les activitats [O4] evitant així un mapa d’activitats obsoletes a la plataforma. • [F9] Establir relacions entres les activitats existents, per a poder configurar “Itineraris” per part dels docents i/o de els entitats que ofereixen les activitats. Dissenyar un sistema de recomanacions d’activitats complementàries [E1, E2] • [F10] Tenir en compte les estratègies SEO per incrementar el trànsit orgànic 14 4. Anàlisi de plataformes existents Tal i com s’indica a la introducció i a l’apartat metodològic, les estratègies d’incorporació de la mirada blava a les activitats docents passen, en principi, per la creació d’una nova plataforma ad hoc, o per l’adaptació de les plataformes docents que ja existeixen. En aquest darrer sentit, el que es realitza en aquest apartat de l’estudi és una anàlisi de les plataformes ja existents que es fan servir de manera habitual per part dels docents, fent diferència entre dos tipus de plataformes: les plataformes d’activitats ( portals on les diferents entitats publiquen les activitats que realitzen), envers plataformes que fan servir els docents per cercar i compartir recursos. D’aquestes darreres sobretot els que es vol tenir en compte és el format i la tecnologia amb la que es generen aquests recursos. I l · lustració 9. Llistat de plataformes existents analitzades . Font : elaboració pròpia A continuació es mostren les principals consideracions de cada plataforma analitzada. 15 4.1. Portals d’activitats 4.1.1. PAE – Ajuntament de Barcelona Descripció El portal del programa d’activitats educatives (Consell d’innovació pedagògica, 2022) del consell d’innovació pedagògica (a partir d’ara CIP) intenta aglutinar les diferents iniciatives educatives de l’entorn. Tot i ser un portal que allotja força activitats, aquestes són activitats vinculades a unes 150 entitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I l · lustració 10. Captura de pantalla del portal PAE. Font: https://w13.bcn.cat/APPS/wprpae/general/homeInit.do?method=cargar Característiques i viabilitat d’incorporar noves funcionalitats La categorització i etiquetat de les activitats és molt complerta. Es tenen en compte nivells, format, ODS, idioma, localització, preus, dates i quines competències bàsiques es treballen. Tot i que, a priori, la plataforma és força intuïtiva, quan es passa algun test automatitzat d’accessibilitat es visualitzen alguns aspectes a millorar. Les activitats que es publiquen estan força ben categoritzades, la visualització és correcta i mostra tota la informació necessària. No obstant, un possible element de millora seria l’actualització de l’estil de format i visualització de l’aplicació. 16 D’altra banda, donat que és un web que porta força anys en funcionament, segurament resultarà complex que admeti canvis estructurals com la millora en la cerca orgànica, o la incorporació de noves funcionalitats (com per exemple la valoració de les activitats). Finalment, i des de un punt de vista tècnic, en ser aquest un portal fet “a mida” es pot preveure que la implementació d’algunes de les funcionalitats impliqui un redisseny important de la plataforma. Validació de les entitats/activitats En aquest cas les activitats que figuren a la plataforma són mantingudes per les diferents entitats que aporten i ofereixen les activitats. No obstant, aquestes entitats són aprovades segons uns criteris força estrictes per part de l’equip del PAE: aquest equip no tan sols està format pel personal del Centre d’Innovació Pedagògica, sinó que també intervé l’assessorament d’una universitat externa mitjançant conveni de col·laboració. Aquest equip revisa, actualitza i valida les diferents entitats que ofereixen activitats. Aquest procediment valida, no tan sols el format de les activitats, sinó que té en compte els projectes educatius, i al mateix temps implica a les entitats a participar de la xarxa de col·laboradores del CIP d’una forma més proactiva. 17 4.1.2. Activitum Descripció Activitum(2022) és un portal que, en origen, recull només activitats educatives relacionades amb les STEAM (Science -ciència, Technology -tecnologia, Engineering -enginyeria, Art -art i Mathematics -matemàtiques), donant continuïtat a una proposta del departament de polítiques digitals i educació de la Generalitat de Catalunya anomenada BitBot (Secretaria de Polítiques Digitals, 2022). Aquesta plataforma està mantinguda per una entitat sense ànim de lucre que col·labora amb diferents entitats, i ofereix l’allotjament gratuït d’activitats educatives de diferent índole. De fet, actualment el portal BitBot de la Generalitat es basa en la implementació d’una màscara sobre aquest mateix portal, permetent així generar un filtre segons els paràmetres desitjats de totes les activitats allotjades a Activitum que siguin de tipus STEAM. Així mateix, la plataforma no només allotja informació sobre activitats extraescolars, sinó que a les darreres actualitzacions permet publicar rutes, activitats en família i recursos online, per tant es pot dir que es tracta d’un portal d’activitats tant de caire escolar com familiar. I l · lustració 11. Captura de pantalla de Activitum.cat. Font: https://activ itum.cat/ 18 Característiques i viabilitat d’incorporar noves funcionalitats Donat que la plataforma en aquest cas no està mantinguda íntegrament per una entitat pública, es fa servir banners de publicitat pagada al web per finançar-ne aquest cost de manteniment de plataforma. El sistema permet identificar les activitats per diferents ítems com per exemple: ▪ Nivell/edat ▪ Format d’activitat ▪ ODS ▪ Idioma ▪ Localització ▪ Preu ▪ Dates A nivell tècnic el desenvolupament de la plataforma es basa en un CMS2 de tipus wordpress, al qual s’hi han afegit funcionalitats. Això fa que, per una banda, sigui una plataforma amb una base força actual, i per altra es pugui preveure que la integració de noves etiquetes (com podrien ser les etiquetes de Categoria Blava) no hauria de donar problemes. Tot i que la implementació de les funcionalitats més complexes de la proposta PDAEAL tinguin una certa complexitat, el fet de que sigui una plataforma oberta i coneguda permetrà trobar els perfils tècnics familiaritzats amb aquesta tecnologia i que puguin implementar les modificacions requerides. Pel que fa a la validació d’accessibilitat a la plataforma s’obtenen mals resultats dels diferents tests realitzats: manca de textos alternatius, problemes amb el contrast de les imatges, etiquetes buides, etc. Tot i així la majoria de problemes detectats són de disseny, i per tant segurament no impliquin modificacions estructurals per ser resolts. Validació de les entitats/activitats No existeix un procediment massa estricte per a la certificació de les entitats. Les entitats que publiquen activitats són tant de caire públic com privat, i el tipus d’activitats és bastant variat. L’entitat que gestiona el portal analitza les entitats i activitats, i veta la publicació d’activitats per part d’entitats que no siguin de caràcter educatiu. Aquest procediment, però, mai és excessivament lent, i deixa gran autonomia per part de les entitats. 2 CMS es l’abreviació de Content Management System, o sistema gestor de continguts. Es tracta d’un dels formats d’aplicatius web més habituals. 19 4.1.3. SCEA – Portal d’espais d’educació ambiental Descripció Scea.cat és el portal de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (2022). Aquest portal es fa servir, tant per organitzar diferents aspectes de l’organització, com per a mostrar les activitats organitzades per les entitats que hi pertanyen. I l · lustració 12. Captura de pantalla del portal SCEA. Font: https://scea.cat/ Característiques La informació sobre les activitats és força simple. Es mostra diversos elements d’interès com ara: ▪ Descripció ▪ Títol ▪ Preu ▪ Dates ▪ Entitat que l’organitza. No ofereix massa informació en detall Validació de les entitats/activitats En aquest cas l’organització certifica les entitats en tant en quant són de caràcter educatiu i medi ambiental, permetent aleshores de publicar les seves activitats al portal. 20 4.1.4. Resum i comparativa de les plataformes analitzades A continuació es mostra una comparativa de l’anàlisi de funcionalitats segons els diferents portals d’activitat analitzats. En general, tal i com es pot comprovar a la taula inferior, cap de les plataformes analitzades incorpora les competències per àmbit, i tampoc un filtre o categorització amb Mirada Blava: I l · lustració 13: Comparativa diferents portals d’activ itats en base a les funcionalitats definides del projecte PDAEAL. Font: elaboració pròpia 21 4.2. Plataformes de recursos didàctics Actualment al territori català es fan servir majoritàriament dos tipus de LMS (Learning Management Systems) o EVA (Entorns d’Aprenentatge Virtual). Aquests sistemes de gestió de l’aprenentatge són aplicatius web que permeten gestionar i distribuir les diferents activitats que es realitza a les aules, tant en un entorn presencial com un entorn online. Aquestes aplicacions permeten al centre escolar organitzar les matèries, gestionar els recursos educatius, avaluar i gestionar els grups classe. Tot i existir un gran ventall d’eines d’aquest tipus, la majoria de centres a Catalunya fan servir entorns basats en el software de codi obert Moodle (2022) o l’eina de Google anomenada Classroom (2022). De fet el departament d’educació aposta oficialment i materialment per l’eina Moodle, però tot i així, molts centres prefereixen adoptar les eines de Google per la seva facilitat d’ús. Des d’un punt de vista de l’ús d’una alternativa o una altre existeixen sondejos del 2017 on s’atorga un us sembla d’una i altre plataforma. Però degut a l’acceleració en l’ús d’aquest tipus d’eina (LMS) que va venir donada per la pandèmia del covid-19, existeixen estudis com el de Setiawan et al.(2021) que apunten que s’ha estès molt més l’ús de LMS com el de Google Classroom per sobre de les alternatives basades en Moodle. Aquest fet condiciona en part el tipus de recursos que es poden fer servir i com s’han de dissenyar aquests. Per donar suport al professorat, el departament d’educació ha generat una sèrie de portals per proveir de materials a través de les seves pròpies plataformes. En aquest apartat es descriuen les principals plataformes de recursos, ja que es considera que, més enllà de definir els requeriments i funcionalitats d’una nova plataforma amb Mirada Blava, també caldrà generar nous continguts i recursos didàctics per tal de cobrir els gaps detectats a l’estudi previ “Informe projecte Mirada Blava” (Renom & Ferreira, 2022). 4.2.1. Alexandria Alexandria (Departament d’educació, 2022b) és un repositori de cursos en format Moodle que en permet la seva importació directa cap als EVA dels centres educatius. Aquest repositori conté cursos i/o unitats didàctiques sobre temes concrets, realitzats per professors del departament d’educació, i que comparteixen amb la resta de companys. És una eina útil i senzilla de cara a la incorporació de materials didàctics dissenyats per tercers a la planificació docent de les diferents assignatures. 22 I l · lustració 14 Captura d’ imatge del portal Alexandria. Font: https://alexandria.xtec.cat/ 23 4.2.2. Edu365 L’edu365 (Departament d’educació, 2022a) és un portal de notícies i recursos per a docents i alumnes. Aquests recursos estan organitzats per nivells, i consisteixen en enllaços a webs amb materials didàctics i propostes docents. Aquest és un portal ideal per notificar l’existència de nous recursos, materials i/o formacions. La categorització per cursos i assignatures fa que sigui un recurs molt útil per als professors, de cara a trobar els materials amb els que construir les seves unitats didàctiques. I l · lustració 15 Captura d’ imatge del portal Edu365. Font: https://www.edu365.cat/ 24 4.2.3. Portal àgora / eix Aquest és un servei que ofereix el Departament d’Ensenyament (Departament d’educació, 2022c), i que allotja els EVA de tipus Moodle o les webs dels centres en format Nodes (nodes és una versió de web de centre basada en Wordpress3 . Aquest servei el pot demanar qualsevol centre de la xarxa de centres educatius del departament d’educació, i permet allotjar el seu EVA als servidors del Departament d’Educació. I l · lustració 16 Captura d’ imatge del portal Àgora-Eix. Font: https://educaciodigital .cat/portal/ 3 Wordpress es el CMS (Content Management System) més comú. Aproximadament el 30% dels llocs web estan fets sobre la plataforma Wordpress (What Percentage of Websites Are WordPress in 2022?, s. f.) 25 4.2.4. Stemarium Stemarium és un portal que funciona com un repositori de recursos didàctics i activitats de tipus STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics), i està mantingut per la Fundació la Caixa i el departament d’educació. Té un abast específic a un tipus d’activitats concretes, i registra relativament poc trànsit. (STEMarium, s. f.) El portal sembla bastant en desús, amb una comunitat poc dinamitzada, i bàsicament s’hi publiquen les activitats organitzades per les quatre entitats que creen la plataforma. I l · lustració 17 Captura d’ imatge del portal Stemarium. Font: https:// ildeplus.upf.edu/stemarium/ 4.2.5. mSchools toolbox El projecte mSchools és un programa educatiu impulsat pel Mobile World Capital amb la col·laboració del departament d’educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona (mSchools, s. f.). L’objectiu d’aquesta proposta didàctica és implicar a les escoles en la creació i dinamització de l’ús de la tecnologia mòbil. De la mateixa manera que el portal anterior, té un àmbit de treball relacionat amb les STEM, i en aquest cas centrat sobre tot en una tecnologia concreta, com són les aplicacions de mòbil. En aquest cas el contingut del mSchools Toolbox és un repositori d’aplicacions mòbils amb diferents objectius didàctics. Aquesta col·lecció d’aplicacions són, en part, suggerides pels diferents professors que formen part de la comunitat. 26 I l · lustració 18 Captura d’ imatge del portal mSchools Toolbox. Font: https://toolbox.mobileworldcapital.com/ 27 5. Recomanacions de format per a l’elaboració de nous recursos Sigui quina sigui l’estratègia que es vulgui seguir per a l’elaboració d’una plataforma docent amb Mirada Blava, el que sí serà requerit serà la creació de nous continguts i recursos docents. En aquest sentit, més enllà de l’anàlisi de les diferents plataformes docents on es podrien integrar, també es considera oportú donar les recomanacions a nivell tècnic per a l’elaboració d’aquests nous recursos: 5.1.1. Cursos en format Moodle L’opció més còmoda per als docents és, en general, la de poder descarregar un curs sencer en format Moodle i integrar-ho a l’ EVA del seu centre. Per tant, la possibilitat d’oferir als docent unitats didàctiques senceres en format Moodle és una de les opcions més recomanades, donat que la majoria de centres disposen dels Entorns Virtuals d’Aprenentatge basades en aquest format: evidentment, en els casos dels centres on l’EVA es basa en tecnologies de Google Classroom no serà possible aquesta integració immediata de recurs. 5.1.2. IMS, SCORM IMS i SCORM (Bohl et al., 2002) són els dos estàndards més utilitzats per al disseny de recursos didàctics online. Donat que aquests estàndards de confecció d’activitats tenen més de 20 anys (i per tant estan molt consolidats) resulten fàcilment integrables a la majoria dels EVAs. Només en el cas que els centres facin servir Google Classroom com a EVA serà més complicat integrar aquests continguts, i es possible que faci falta utilitzar eines externes per a poder-ne fer la integració. 5.1.3. ePub Un altre format molt recurrent a l’hora de crear recursos és el format ePub (EPUB 3 Community Group, s. f.). Aquest format és un dels estàndards que es fa servir per a la publicació de llibre electrònics. Es tracta d’un estàndard basat en el format XML (Extensible Markup Language (XML), s. f.) i per tant és un format lleuger i fàcil d’integrar a les diferents plataformes didàctiques (tant les basades en Moodle com les bassades en Google Classroom). A l’actualitat existeixen eines de codi obert, com per exemple exeLearning (exelearning, 2022), que faciliten molt la creació d’aquest tipus d’arxius. 28 5.1.4. Contingut web embegut Aquest tipus de format de continguts és, segurament, el format més fàcil per a ser integrat als Entorns d’Aprenentatge Virtual dels centres, tant si estan basats en Moodle com en Google Classroom. Existeixen diferents editors de continguts didàctics, com per exemple H5P (Joubel, 2022) o exeLearning, que permeten el disseny d’ activitats fàcilment integrables a aquests EVA, sense necessitat de software privatiu i/o manteniment de serveis online. De fet, aquests tipus de continguts comencen els darrers anys a esdevenir el format més emprat per a la creació d’activitats, tant per la seva fàcil integració amb els diferents LMS (o EVA,) com per les possibilitats d’interacció molt superiors als formats SCORM o IMS. 29 6. Proposta de categorització de les activitats existents i noves activitats Un dels factors crítics que es detecta durant el mapatge de les activitats relacionades amb el mar, i la possibilitat de ser incorporades en una plataforma docent amb Mirada Blava, és la manca de variables i categories que permetin oferir una oferta complerta, endreçada i amb mirada des de la perspectiva de l’Economia Blava i la maritimitat. És per això que es realitza una proposta de categories, no excloents entre si, i que permetin incorporar les activitats amb funcionalitats importants de la plataforma, com ara la cerca d’activitats segons competències, la recomanació segons itineraris educatius, etc. La proposta es realitza, per una banda, considerant la base de dades d’oferta d’activitats existents, i mirant de donar una via per a la reordenació d’aquestes. Per altra banda, s’incorpora aquelles variables que es considera oportunes des de l’àmbit de la Mirada Blava i de l’àmbit docent, per tal de facilitar la seva incorporació als itineraris i projectes educatius actuals. Així, les principals categories que es considera que caldria incloure a qualsevol proposta d’activitat són les següents: I l · lustració 19 Proposta categories. Font: elaboració pròpia A nivell de Categories Blaves es considera, en un primer nivell, 3 grans grups de categoria que cal indicar i incorporar: ▪ La categoria mediambiental i/o d’entorn ▪ La categoria de l’àmbit marítim/nàutic ▪ La categoria de l’àmbit de l’economia/professional 30 Una primera categoria principal considera la mirada més ambiental i/o de descoberta de l’entorn. Actualment existeixen moltes activitats que s’ofereixen sota aquesta perspectiva, i que en tot cas caldria reforçar amb la resta de mirades: I l · lustració 20 Categories relacionades amb l’àmbit ambiental i d’entorn. Font: elaboració pròpia Aquesta primera gran categoria podria subdividir-se en subcategories, principalment de cara a tractar l’entorn i el medi ambient segons la perspectiva d’obtenció dels recursos (com l’aigua o l’energia), però també des de la perspectiva dels impactes que genera la pròpia societat degut als seus models de producció i consum, posant el focus en el litoral i el mar: Una segona categoria principal tractaria una Mirada Blava en el sentit marítim i nàutic, i que seria allà on s’han detectat grans gaps en l’oferta d’activitats, com per exemple aquelles activitats que consideren la perspectiva de patrimoni i història relacionada amb el Litoral, o be la incorporació de competències i valors a través dels esports nàutics, o fins i tot activitats que incorporin la tecnologia com a vectors d’Economia Blava i circular: I l · lustració 21 Categories relacionades amb l’àmbit marítim i nàutic . Font: elaboració pròpia 31 I finalment una tercera categoria principal considerant la visió econòmica i professional que inclou el Litoral, i és que, sovint, els alumnes participen de la mirada professional de moltes activitats de l’entorn urbà, de l’entorn rural....sense tenir accés a les possibilitats que ofereix el Mar des de la perspectiva professional (com per exemple, la pesca, l’activitat portuària, el sector de les renovables al mar, el turisme nàutic, o el mar com element logístic...) i tecnològica: I l · lustració 22 Categories relacio nades amb l’àmbit econòmic i professional . Font: elaboració pròpia A l’Annex 2 es pot trobar el detall de categories i subcategories, amb la seva descripció i exemples. 32 7. La gamificació com a element rellevant Dins l’apartat de la generació de nous recursos que reforcin i posicionin l’Economia Blava en l’àmbit educatiu, pren especial interès la incorporació de la tecnologia i també la gamificació o ludificació (Hamari, 2019). Entenent aquesta com la implementació de tècniques i dinàmiques pròpies del disseny de jocs i videojocs per a millorar l’aprenentatge, la motivació i la transmissió de valors i coneixements. Un proposta interessant a desenvolupar en aquesta línia no es altra que la dels simuladors, a mig camí entre els anomenats jocs seriosos (Djaouti et al., 2011) i els videojocs. Aquests simuladors permeten traslladar experiències del mar i el seu entorn a públic que potser no té la possibilitat d’experimentar-ho en primera persona, generant així no només una experiència i un aprenentatge, sinó també un nou públic per a activitats de caràcter presencial. A tall d’exemple se’n mostres algunes iniciatives: Simuladors pesquers • K-SIM fishery (K-Sim® Fishery - Kongsberg Digital Fishing Simulator, s. f.) • Deadliest Catch Alaskan storm (Deadliest Catch, 2020) Simuladors de plataformes petrolieres • Oil Platfom Simulator (Oil Platform Simulation App - Energy, Oil & Gas Software Case Study, s. f.) • Drill Deal Tycoon (Drill Deal – Oil Tycoon, s. f.) Simuladors de navegació a vela/regata • Joc de simulació de la regata Barcelona World Race – BWR (Simulador virtual de la Barcelona World Race, s. f.) En aquesta línia es considera doncs interessant posar el focus propostes que integrin tecnologies de les anomenades eXtended Reality com poden ser la Realitat augmentada, realitat virtual o realitat mixta (Milgram & Kishino, 1994). Un exemple seria el que es pot trobar a la Cité de l’Océan, de Biarritz (Cité del Océan de Biarritz, s. f.) per reproduir les sensacions perceptives de diversos contextos i activitats de mar. O be el projecte de Cité de la Voile d’Éric Tabarly (Cité de la Voile Éric Tabarly : musée Lorient, s. f.), en la mateixa línia, i amb el focus posat a l’activitat de navegació a vela. 33 I l · lustració 23 Imatge de la pàgina web d’una de les empreses que ofereix s imuladors v irtuals en l’àmbit marít im. Font: https://kongsbergdigital.com/products/k -s im/f ishery/ Un aspecte a considerar és el de generar continguts en l’àmbit de la Mirada Blava i afegint la variable de la sostenibilitat ambiental i l’economia circular, fent servir jocs de gestió de recursos (els anomenats tycoon) (Apperley, 2006) en els quals mitjançant la gestió de les diferents variables del joc l’usuari comprèn la rellevància de certs aspectes i conceptes vitals en l’àmbit de la sostenibilitat i l’economia circular. Finalment, i aprofitant el context temporal en que se situa el present treball, apareix una oportunitat per al desenvolupament nous continguts a través de simuladors i jocs educatius vinculats a la Copa Amèrica 2024, i/o altres regates en les quals es pugui difondre la Mirada Blava sota diverses perspectives (tecnològica, ambiental, social i de valors de l’esport). Algunes xifres que poden donar força a la proposta són les que corresponen a iniciatives similars en altres formats de regata, com ara: ▪ Barcelona World Race: El desenvolupament del joc virtual va requerir d’un budget aproximat de 350.000€ (considerant el desenvolupament per a l’edició 2010, i on caldria afegir el cost de les llicències i les millores del 2014), i va tenir 300.000 jugadors online (Font: FNOB i Barcelona Clúster Nàutic) ▪ Vendée Globe: malgrat no es disposa de la xifra dels costos de desenvolupament, si que es tenen xifres d’impacte de l’event i del joc associat: 11 milions de visitants a l’espai web de la regata i més d’un milió de jugadors, amb un augment del 135% de jugadors envers edicions anteriors, fet que consolida la proposta de projectes que tinguin continuïtat en el temps (Font: https://www.bateaux.com/article/36381/les-grands- chiffres-du-vendee-globe-2020-2021 ) 34 35 8. Estratègies per a la Mirada Blava 8.1. Adaptació de les activitats existents per incorporar la Mirada Blava De cara a definir una estratègia òptima per incorporar la Mirada Blava a les activitats educatives existents i de nova creació caldrà doncs , considerar, les anàlisis i recomanacions fetes en els apartats anteriors, però, sobre tot, decidir si s’opta per crear una plataforma ad hoc per al projecte PDAEAL o si s’opta per estratègies que permetin aprofitar els portals ja existents als quals accedeixen de manera habitual dels/les docents. Per altra banda es considera imprescindible que les activitats incorporin les categories que es proposa en el present projecte, i que existeixi algun procés que permeti certificar i/o validar la vigència i idoneïtat de l’oferta per part de les entitats, per tal d’evitar l’obsolescència de l’oferta, tal i com s’ha detectat en nombroses ocasions durant el mapatge d’activitats realitzat a la fase prèvia de l’ “Informe projecte Mirada Blava” (Renom & Ferreira, 2022) I l · lustració 24 Estratègies per la Plataforma d’activitats amb Mirada Blava (1) . Font: e laboració pròpia 36 8.2. Plataforma PDAEAL A partir de l’anàlisi de l’estat de la qüestió, la revisió de plataformes existents i de la concreció de requeriments i funcionalitats plantejades al present estudi, s’obren diferents propostes d’actuació. Per una banda es pot considerar la possibilitat de la creació d’una plataforma ad hoc que doni cobertura a la proposta; d’altra banda s’obre una altra possibilitat, que passaria per la incorporació a alguna de les plataformes existents d’aquestes modificacions i funcionalitats proposades. A continuació s’analitza els pros i els contres de cadascuna d’aquestes opcions de treball a futur. No obstant, de forma transversal i independent a la materialització de les propostes que s’infereixen del present informe, existeixen dos enfocs a tenir en compte de cara a la implementació d’una o altra proposta. Per una banda la consideració de l’ecosistema educatiu, tant en el disseny de les activitats i propostes, com en la difusió de les mateixes. Tenint en compte que aquest ecosistema disposa dels seus referents i centres de comunicació i difusió, que per regla general ofereixen propostes d’integració de les diferents activitats. I l · lustració 25 Consideracions per a la plataforma PDAEAL . Font: elaboració pròpia Al mateix temps aquests entorns didàctics parlen un llenguatge propi, i s’estructuren els continguts fent servir aquells formats que siguin senzills i ràpids d’integrar a les diferents plataformes educatives. Aquest aspecte es considera rellevant, tant per la incorporació dels recursos que s’infereixen de les diferents activitats, com per a la creació de nous recursos. Finalment és rellevant també no perdre el focus en la intenció i objectiu del projecte per a la construcció d’un imaginari col·lectiu que posi en valor els continguts i les categories blaves esmentades anteriorment. Això no tan sols s’aconseguirà mitjançant la integració d’aquesta categorització, sinó realitzant diferents accions que serveixin per a consolidar una imatge de marca i/o segell d’identificació del projecte. 37 I l · lustració 26 Estratègies per la Plataforma d’activitats amb Mirada Blava ( 2). Font: elaboració pròpia 8.2.1. Desenvolupament d’una plataforma ad hoc El fet de plantejar el disseny de zero d’una nova plataforma plateja el gran avantatge de poder implementar totes les funcionalitats i requeriments definits. Al mateix temps genera una proposta actualitzada amb relativament poca competència dins de l’àmbit de l’Economia Blava, però amb certa competència dins de la promoció d’activitats. I aquest és, precisament, un dels grans hàndicaps d’aquesta proposta: el fet de construir una plataforma nova genera la necessitat d’establir un pla de difusió per fer arribar als docents l’existència de la mateixa, ja que obliga als docents a fer servir aquesta plataforma per a cercar unes activitats (les relacionades amb l’Economia Blava), i una altre per a la cerca d’activitats no blaves. Aquesta campanya de difusió implicarà un cost afegit, no menyspreable, i que s’hauria de tenir en compte. 8.2.1.1. Anàlisi de Costos Aquesta és una primera aproximació dels costos que pot suposar el desenvolupament i manteniment d’una plataforma ad hoc: Costos de desenvolupament Dissenyar una aplicació web que permeti implementar aquestes funcionalitats pot tenir un cost aproximat de 30.000€ a 90.000€4, en funció dels requeriments i el nivell de complexitat que es vulgui assolir a partir de totes les funcionalitats especificades. 4 Xifres estimades en base a les entrevistes amb diferents agents del sector i que treballen en el desenvolupament i manteniment de plataformes docents. 38 Costos de Manteniment Les dues plataformes consultades es mantenen a l’actualitat gràcies a un equip permanent de 2 a 4 persones a temps complert. En aquest equip s’hi troba tant perfils de gestió tècnica per a la revisió de continguts i que duen a terme el contacte i la interacció amb les entitats, com personal tècnic que fa el manteniment i l’actualització de la plataforma, implementant, si s’escau, noves funcionalitats. En aquest sentit cal tenir en consideració que el cost de manteniment tècnic d’una plataforma antiga serà en general major que el manteniment d’una plataforma de recent creació. D’altra banda trànsit orgànic analitzat dels diferents portals consultats se situa al voltant dels 1,8K, i el nombre de visites mensuals se situa entre els 2,5K i 5K5. Això implica un manteniment de hosting relativament econòmic, que es podria considerar d’uns 100€ mensuals. Costos de comunicació i difusió de la nova eina Al mateix temps, tal i com s’indica a l’inici d’aquesta secció, el fet de construir un nou espai web no conegut pels docents implicarà la necessitat de donar-lo a conèixer. Això es pot realitzar amb un cost baix, vinculant aquest portal amb els diferents portals oficials del departament i consells, però també es recomana implementar una campanya de comunicació inicial mitjançant xarxes. Aquesta fase de projecte implicarà un cost mensual afegit, com a mínim durant el primer mig any d’existència del portal i fins que la plataforma se situï dins els canals habituals dels i les docents. I l · lustració 27 Principals avantatges i inconvenients de l’elaboració ad hoc d’una plataforma d’activitats docents amb Mirada Blava. Font: elaboració pròpia 5 Dades extretes del portal semRush https://es.semrush.com/projects/ 39 8.2.2. Adequació de les plataformes existents per incorporar la mirada Blava L’altra opció que es considera és la d’incloure les propostes i requeriments per aconseguir la Mirada Blava dins d’alguna de les plataformes ja existents. Com és de suposar el major inconvenient d’aquesta opció serà el fet que no es podran integrar totes les funcionalitats, o que algunes d’aquestes es podran incloure però amb molta dificultat tècnica. Per l’altra banda el benefici més important és l’estalvi en la difusió de la plataforma, i la no duplicitat de plataformes. Des del punt de vista de les plataformes existents s’enriqueix la proposta ja existent, i per tant suposa una millora qualitativa d’aquestes. Al mateix temps obliga de forma indirecta a la resta d’activitats i entitats a incorporar més informació competencial que afavoreixi la feina dels docents. Així mateix, el major estalvi d’aquesta proposta radica en el fet de que no és necessari construir i mantenir un equip que revisi i mantingui les propostes ja que això ho fan els equips de les diferents plataformes existents Tot i això, segueix sent necessari l’existència d’un equip que certifiqui el segell de les activitats amb Mirada Blava (i, en aquest sentit, també caldrà considerar la possible dependència envers les estratègies d’acreditació de les plataformes existents). I l · lustració 28 Principals avantatges i inconvenients de l’ adequació de les plataformes d’activitats docents existents per incorporar la M irada Blava. Font: elaboració pròpia 40 8.2.3. Consideracions a la integració a les plataformes estudiades De cara a la integració a dues de les plataformes que s’han analitzat en concret, hi ha certes especificitats tècniques associades a incloure les activitats amb Mirada Blava a aquests portals ja existents: 8.2.3.1. Integració al portal PAE En el cas de la integració amb la plataforma PAE es detecta dos hàndicaps principalment, que són, per una banda, l’ estricte procés de certificació de la plataforma: aquest procés pot provocar que moltes de les entitats que s’han detectat durant el mapatge realitzat en el projecte “Informe projecte Mirada Blava” (Renom & Ferreira, 2022) puguin quedar fora de la integració, degut a no complir amb els requeriments per a la certificació. D’altra banda l’estructura interna de la plataforma, tal i com s’ha comentant anteriorment, és una estructura ad hoc amb una certa antiguitat. Per tal de poder incloure les funcionalitats que van més enllà de la categorització, s’hauria de refactoritzar6 segurament part del codi original. I l · lustració 29 Consideracions per adaptar els continguts a la plataforma PAE . Font: elaboració pròpia 8.2.3.2. Integració al portal Activitum Si es pren com a referent el portal d’Activitum es tindria en aquest cas que el portal ofereix una estratègia interessant per al projecte PDAEAL, i és que existeix la possibilitat de crear una màscara que filtra part dels continguts, i mostra una vista de només els continguts amb Mirada Blava, aconseguint amb això un doble benefici: per una banda permetria crear una web del projecte de Mirada Blava independent, i per altre costat el projecte es beneficiaria de tenir els 6 S’entén per refactoritzar el fet de tornar a revisar tot el codi i l’estructura interna del portal. 41 seus continguts inclosos en un portal genèric i amb un abast actual considerable (escurçant així terminis per a que el nou portal fos conegut entre els/les docents). Es veu també com a punt positiu el fet que el portal estigui construït sobre una plataforma de software lliure, coneguda, molt documentada i força adaptable. Això fa que puguin plantejar-se adaptacions i actualitzacions a mig i llarg termini sense dependre d’una refactorització sencera de tot el codi. Tot i així es detecten diversos hàndicaps importants a solucionar: primer, cal millorar considerablement l’accessibilitat i usabilitat. I segon, el fet de que sigui una plataforma que es manté amb publicitat de tercers no és excessivament amigable per a un projecte com aquest. I l · lustració 30 Consideracions per adaptar els continguts a la plataforma Activitum . Font: elaboració pròpia En tot cas per a qualsevol d’aquests dos portals la implementació d’una categorització extra no es veu com un handicap excessivament gran, si be és cert que la incorporació de la resta de funcionalitats definides per la PDAEAL passen per una millora dels motors d’ ambdues aplicacions. Així mateix, és interessant indicar que, en el moment de realitzar el present treball, tant les plataformes del PAE com la d’Activitum es troben en un procés de reformulació/actualització, essent per tant, un bon moment per a explorar possibles sinèrgies i creació de formats amb mirada blava específics i atenent les necessitats de la Mirada Blava. 42 8.3. Altres consideracions estratègiques Com a darrer grup de conclusions aquesta proposta planteja tota una sèrie d’accions transversals que van més enllà de la valoració de continguts i continent, i de format de la plataforma de difusió de d’activitats amb Mirada Blava. Per una banda, tant si es construeix una plataforma ad hoc, com si s’hibriden els continguts amb les plataformes existents, és important estructurar un pla de difusió dels continguts blaus fent servir les plataformes de recursos del Departament d’Educació com a mitjà. Desprès de fer un primer sondeig mitjançant entrevistes amb els responsables d’aquestes plataformes, es pot certificar que hi ha una bona predisposició i obertura cap a la col·laboració en aquest aspecte. Així que es recomana planificar aquest pla de difusió. Paral·lelament a aquest pla de difusió “intern” fent servir les plataformes existents del Departament d’Educació, s’ha d’estudiar també la confecció d’un pla de difusió específic de la Mirada blava, que acompanyi i posicioni l’execució de les propostes. Aquest pla de difusió hauria de tenir un target no tan sols docent, sinó més ampli i que sobrepassi l’àmbit educatiu. Un cop analitzat els resultats de l’estudi previ, on s’analitzen les activitats existents, es pot fer un recull en funció de les categoritzacions proposades que exposa en quines d’aquestes categories existeix una mancança major. Això donarà peu a una següent fase del projecte que pot consistir en la generació de recursos didàctics que donin suport a les categories blaves menys treballades. Aquest mateix anàlisi prenent com a base l’estudi previ i la categorització blava també pot donar peu, des de el punt de vista de les entitats organitzadores d’activitats, a la confecció d’accions que omplint aquests nínxols existents. I l · lustració 31. Recomanacions per al disseny d’activitats amb Mirada Blava . Font : elaboració pròpia 43 Finalment es recomana no perdre de vista factors d’èxit per a la generació d’activitats, com ara: ▪ Tenir presents les necessitats dels diferents perfils d’usuari ▪ Fer servir els estàndards que actualment s’integren de forma més eficient amb els diferents EVAs que s’utilitzen als centres escolars. Es recomana potenciar en aquest casos els continguts dissenyats dins del marc H5P o fent servir eines com eXeLearning, per les possibilitats que ofereixen tan de creació com d’integració amb les plataformes educatives existents. ▪ Generar les propostes amb visió àmplia i global ▪ Tenir en compte elements de palanca, com per exemple la incorporació de tecnologia 9. Resum i conclusions A mode de resum en el present apartat es descriuen les principals conclusions a tenir en compte de cara a la creació d’una plataforma docent amb Mirada Blava. En qualsevol cas, una de les conclusions de base serà el fet de ser una proposta innovadora a nivell europeu, ja que no s’han arribat a detectar iniciatives d’aquesta envergadura. Manca de Mirada Blava actual Existeix una manca de Mirada Blava i d’itineraris docents en l’àmbit litoral: les activitats existents són disperses en forma, estructura i continguts, i no tenen connexió amb currículum educatiu Categories Blaves i recomanacions per a la creació i/o reformulació d’ activitats i recursos docents Es proposa una nova categorització per tal de reformular les activitats (ja existents i/o de nova creació), i que incorporin: ▪ Categories blaves relacionades amb els diferents àmbits i visions de l’Economia Blava ▪ ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) ▪ Competències curriculars ▪ Altres elements d’informació que permetin els diferents perfils d’usuari a fer una millor cerca i selecció de les activitats. Es defineixen les recomanacions de disseny de recursos i activitats, per a que siguin fàcilment traslladables a les plataformes docents ja existents Perfils d’usuari de la plataforma La plataforma com eina facilitadora per a la integració de recursos i activitats amb mirada blava hauria de respondre a necessitats dels diferents perfils d’usuari analitzats: 44 ▪ Professorat, ▪ Centres educatius, ▪ Entitats oferidores d’activitats, ▪ Alumnes Estratègies de la plataforma PDAEAL Existeixen diverses estratègies per al desenvolupament de la mirada blava a la plataforma docent: ▪ Adaptació de plataformes ja existents ▪ Incorporació de filtres /Màscares sobre plataformes existents ▪ Desenvolupament de plataforma ad hoc Necessitat de creació de continguts Cal desenvolupar nous continguts i activitats, per tal de cobrir aquells gaps de les categories blaves no cobertes i ja detectades en el treball precedent (Renom & Ferreira, 2022) Visió estratègica Cal una estratègia de difusió a diferents nivells (plataforma, mirada blava, categories activitats...) Cal aprofitar les sinergies i context del MOMENT: ▪ El MAR es comença a posicionar al centre de les mirades dels agents, com aquell espai de tothom ▪ La TECNOLOGIA ens permet crear eines per apropar-nos a la ciutadania ▪ Els ESDEVENIMENTS de la ciutat (ex: Copa Amèrica) poden ser els vehiculadors, a través d’aquestes eines, per transmetre no només coneixements, sinó també els VALORS que envolten el mar Cal cercar les sinèrgies territorials per ampliar l’abast dels resultats del projecte 45 10. Mirada al futur Finalment, en el darrer apartat del present document es proposen les principals línies directrius de futur, de cara a cristal·litzar i implementar la Mirada Blava en l’àmbit de les activitats docents, i que passarien per les principals propostes: Desenvolupament /o adequació) d’una plataforma docent amb mirada blava, segons proposta de requeriments i funcionalitats del projecte PDAEAL, i incorporant la categorització d’activitats ▪ Ad hoc ▪ Adaptació ▪ Web + màscara Els resultats del present projecte han establert les bases, requeriments i funcionalitats requerides per una plataforma docent amb mirada blava, per la qual cosa la continuació natural serà la decisió sobre l’estratègia a seguir en quant al tipus de plataforma, i l’execució de projecte de creació d’aquesta. Desenvolupament de nous continguts i activitats en base als gaps detectats a l’anàlisi del projecte “Informe projecte Mirada Blava” (Renom & Ferreira, 2022) Amb les noves activitats es cobriria, a tall d’exemple: ▪ Activitats que incorporin l’experimentació com a focus principal, i que s’integrin en projectes docents de llarga durada ▪ Incorporació de competències socials i emocionals, i que es poden vehicular a través de l’àmbit Blau ▪ Visió de l’Economia Blava en la seva perspectiva professional (com per exemple, la pesca, l’activitat portuària, el sector de les renovables al mar, el turisme nàutic, o el mar com element logístic...) i tecnològica (hubs d’innovació i tecnologia que hi ha al Litoral, per exemple) ▪ Visió històrica associada al Litoral, i que es pot vincular als aspectes de caire social (guerres, esclavisme, pirateria i contraban...) ▪ El mar i la seva relació en l’àmbit esportiu i de contingut de valors (la Copa Amèrica i la seva relació amb l’esport, les competències personals, el medi ambient i la tecnologia) ▪ La interrelació entre l’àmbit marítim i altres àmbits considerats de manera històrica des de la perspectiva terrestre (com l’alimentació relacionada amb el mar) ▪ Activitats que incorporin la tecnologia com a vectors d’Economia Blava i circular I que es podrien anar encabint dins els diferents categories i subcategories proposades en el present document. Desenvolupament d’una proposta ad hoc en context “Copa Amèrica” L’actual context de Barcelona com a seu de la propera edició de la Copa Amèrica afavoreix l’impuls de la creació d’aquests continguts, i que poden incorporar aspectes clau com la gamificació, a través de la qual difondre els valors de la mirada blava i l’esport, la tecnologia, entre d’altres. 46 Totes aquestes activitats es podrien incorporar a la plataforma enfortint aquest posicionament i impuls inicial. Desenvolupament de la guia de bones pràctiques per tal d’incorporar la Mirada Blava (categories del projecte PDAEAL) i endreçar oferta existent (competències, ODS, categoria blava...). Aquesta guia de bones pràctiques s’hauria de difondre posteriorment a l’ecosistema d’agents i entitats que ofereixen les activitats. Creació del grup de treball de “Mirada Blava” en diferents àmbits territorials (Barcelona/Catalunya, considerant possibles ampliacions cap a Espanya, Europa...). Els resultats del projecte poden ser reforçats si es creen sinergies amb una mirada de major abast territorial, permetent l’intercanvi de bones pràctiques, la replicabilitat d’activitats i continguts docents, etc. 47 11. Referències Activitum. (2022, julio 10). Activitum: Portal d’activitats educatives de Catalunya. https://activitum.cat/ Ahorra un 30% en Drill Deal – Oil Tycoon en Steam. (s. f.). Recuperado 19 de septiembre de 2022, de https://store.steampowered.com/app/1083300/Drill_Deal__Oil_Tycoon/ Apperley, T. H. (2006). Genre and game studies: Toward a critical approach to video game genres. Simulation & Gaming, 37(1), 6-23. https://doi.org/10.1177/1046878105282278 Bohl, O., Scheuhase, J., Sengler, R., & Winand, U. (2002). The sharable content object reference model (SCORM)—A critical review. International Conference on Computers in Education, 2002. Proceedings., 950-951 vol.2. https://doi.org/10.1109/CIE.2002.1186122 Cité de la Voile Éric Tabarly: Musée Lorient. (s. f.). Recuperado 19 de septiembre de 2022, de https://www.citevoile-tabarly.com/fr Cité del Océan de Biarritz. (s. f.). Recuperado 19 de septiembre de 2022, de https://www.citedelocean.com/es/ Consell d’innovació pedagògica. (2022). Programa d’Activitats Escolars PAE. https://w13.bcn.cat/APPS/wprpae/general/homeInit.do?method=cargar Deadliest Catch: The Game - Primeras impresiones. (2020, abril 21). https://www.nextgame.es/playstation/deadliest-catch-the-game-primeras- impresiones/ Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya. (2022). Esborrany de decret de l’educació bàsica. https://serveiseducatius.xtec.cat/vallesoccidental6/general/esborrany-de-decret-de- leducacio-basica/ 48 Djaouti, D., Alvarez, J., & Jessel, J.-P. (2011). Classifying Serious Games: The G/P/S model. Handbook of Research on Improving Learning and Motivation through Educational Games: Multidisciplinary Approaches. https://doi.org/10.4018/978-1-60960-495- 0.ch006 EPUB 3 Community Group. (s. f.). Recuperado 28 de julio de 2022, de https://www.w3.org/community/epub3/ España. (2020). Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. European Commission. Directorate-General for Education, Y. (2020). ET2020 working group: Early childhood education and care: Final report. exelearning. (2022). EXeLearning. https://exelearning.net/ Extensible Markup Language (XML). (s. f.). Recuperado 28 de julio de 2022, de https://www.w3.org/XML/ Hamari, J. (2019). Gamification. En The Blackwell Encyclopedia of Sociology (pp. 1-3). John Wiley & Sons, Ltd. https://doi.org/10.1002/9781405165518.wbeos1321 Huertas Montes, A., & Pantoja Vallejo, A. (2016). EFECTOS DE UN PROGRAMA EDUCATIVO BASADO EN EL USO DE LAS TIC SOBRE EL RENDIMIENTO ACADÉMICO Y LA MOTIVACIÓN DEL ALUMNADO EN LA ASIGNATURA DE TECNOLOGÍA DE EDUCACIÓN SECUNDARIA. Educación XX1, 19(2). https://doi.org/10.5944/educxx1.16464 Isrok’atun, I., & Tiurlina, T. (2014). SITUATION-BASED LEARNING UNTUK MENINGKATAN KEMAMPUAN CREATIVE PROBLEM SOLVING MATEMATIS SISWA SD. Mimbar Sekolah Dasar, 1(2), 209-216. https://doi.org/10.53400/mimbar-sd.v1i2.885 Joubel. (2022). H5P. https://h5p.org/ Kling, R. (1977). The Organizational Context of User-Centered Software Designs. MIS Quarterly, 1(4), 41-52. https://doi.org/10.2307/249021 49 K-Sim® Fishery—Kongsberg Digital fishing simulator. (s. f.). Kongsberg Digital. Recuperado 19 de septiembre de 2022, de https://kongsbergdigital.com/products/k-sim/fishery/ Milgram, P., & Kishino, F. (1994). A taxonomy of mixed reality visual displays. IEICE Transactions on information an system, E77-D(12), 1321-1329. MSchools. (s. f.). XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Recuperado 27 de julio de 2022, de http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/mschools/ Oil Platform Simulation App—Energy, Oil & Gas Software Case Study. (s. f.). Program-Ace. Recuperado 19 de septiembre de 2022, de https://program-ace.com/success- stories/oil-platform-simulator/ Renom, J., & Ferreira, I. (2022). Informe projecte Mirada Blava (p. 89). Oficina estratègica del litoral. Secretaria de Polítiques Digitals. (2022). Bitbot. https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/bitbot/ Setiawan, A. M., Munzil, & Fitriyah, I. J. (2021). Trend of learning management system (LMS) platforms for science education before-after Covid-19 pandemic. AIP Conference Proceedings, 2330(1), 060005. https://doi.org/10.1063/5.0043196 STEMarium. (s. f.). Recuperado 27 de julio de 2022, de https://ildeplus.upf.edu/stemarium/ Trilla, J. (1996). La educación fuera de la escuela: Ámbitos no formales y educación social. Ariel. Vive de forma virtual la Barcelona World Race. (s. f.). Recuperado 19 de septiembre de 2022, de https://ajuntament.barcelona.cat/bombers/es/noticia/vive-de-forma-virtual-la- barcelona-world-race_109667 What Percentage of Websites are WordPress in 2022? (s. f.). Techjury. Recuperado 27 de julio de 2022, de https://techjury.net/blog/percentage-of-wordpress-websites/ 50 51 12. Annexos 12.1. Annex 1: Competències i dominis implicats a les activitats “blaves” Un dels objectius del present estudi és analitzar part del currículum escolar català, per detectar totes aquelles competències del currículum que puguin estar directament relacionades amb les activitats didàctiques que parlen del litoral i/o marimitivitat. Donat que a data d’avui el nou currículum català que deriva de la llei LOMLOE (Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya, 2022) encara està pendent de publicació, s’ha anat treballant amb les competències publicades a l’esborrany d’aquest nou currículum. D’aquestes competències no es fa referència a les competències bàsiques transversals, sinó a les competències dels àmbits més propers al desenvolupament de les diferents activitats. Aquestes competències es presenten diferenciades per primària/secundària i per àmbits. ID Competència Nivell Àmbit Primària Medi 1 Plantejar-se preguntes sobre el món, aplicant les diferents formes de raonament i mètodes Primària Medi C2 del pensament científic, per interpretar, respondre i predir els fets i fenòmens del medi natural, social i cultural i per prendre decisions i decidir actuacions ètiques i socialment sostenibles 2 Analitzar les característiques de diferents elements o sistemes del medi natural, social i Primària Medi C5 cultural, identificant la seva organització i propietats, establint relacions entre aquests, per tal de reconèixer el valor del patrimoni cultural i natural i emprendre accions per a un ús responsable, la seva conservació i millora 52 3 Analitzar críticament les causes i conseqüències de la intervenció humana a l’entorn Primària Medi C6 integrant els vessants social, econòmic, cultural, tecnològic i ambiental definits en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, per tal de promoure la capacitat d'afrontar els problemes, aportar solucions i actuar de manera individual i col·laborativa en la seva resolució, posant en pràctica hàbits de vida i de consum responsable i sostenible. 4 Observar, detectar, comprendre i interpretar canvis i continuïtats del medi natural, social i Primària Medi C7 cultural, analitzant relacions de causalitat, simultaneïtat i successió, per explicar i valorar les relacions entre diferents elements i esdeveniments que permeten entendre el present i imaginar futurs possibles ID Competència Nivell Àmbit Secundària Social 5 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els Secundària Social C1 procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l’anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar- ho en diferents formats. 6 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de Secundària Social C3 projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible 7 Descobrir i analitzar els elements i dinàmiques que configuren el territori, mitjançant l’estudi Secundària Social C4 de casos i problemàtiques geogràfiques, per valorar els diferents paisatges i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i justícia social. 53 ID Competència Nivell Àmbit Secundària Científic 11 Interpretar fenòmens de la naturalesa, preveient i argumentant el seu comportament a Secundària Científic C1 partir de models, lleis i teories propis de la biologia i la geologia per apropiar-se de conceptes i processos propis de la ciència. 12 Fer servir diverses formes de raonament, com el pensament hipotètic-deductiu i el Secundària Científic C4 pensament computacional, per resoldre problemes o donar explicació a fenòmens naturals i processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia, mitjançant l’anàlisi crítica de les respostes i solucions i reformulant el procediment, si fos necessari. 13 Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en Secundària Científic C5 els fonaments de les ciències biològiques i geològiques, per fer propostes d’acció per decidir de manera informada en problemàtiques actuals i adoptar hàbits que minimitzin els impactes mediambientals, que siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva. 14 Analitzar els elements del paisatge, utilitzant de forma integrada els coneixements Secundària Científic C6 procedents de la biologia, geologia i ciències ambientals per explicar-ne l’origen i possible evolució així com les característiques de la comunitat d’organismes, la dinàmica del relleu i els possibles riscos naturals. 54 ID Competència Nivell Àmbit Secundària Ed Física 15 Adquirir un estil de vida actiu i saludable, seleccionant i incorporant la pràctica habitual Secundària Ed. Física C1 d’activitats físiques i hàbits beneficiosos per a la salut de manera raonada i crítica, aplicant- los a la vida quotidiana i el temps de lleure per a la contribució del benestar físic, mental i social. 16 Resoldre situacions motrius diverses vinculades amb les activitats físiques, esportives i Secundària Ed. Física C2 lúdiques aplicant de manera autònoma i eficient diferents capacitats i habilitats motrius per a la consolidació d’actituds de creixement, resiliència i superació de reptes de la vida diària. 17 Practicar i planificar activitats físiques a l’entorn per a la ocupació i gaudi del temps de lleure, Secundària Ed. Física C4 de manera sostenible i segura, contribuint a la seva conservació i millora. 18 Aplicar de manera autònoma habilitats socials en la pràctica d’activitats físiques i esportives Secundària Ed. Física C5 per al foment de la convivència i cohesió social Taula 1: Competències del currículum relacionades . Font: Elaboració pròpia a part ir Departament Educació Generalitat de Catalunya 55 12.2. Annex 2: Categorització de les activitats “blaves” El següent recull de categories i etiquetes anomenades blaves recull els principals dominis i àmbits didàctics de totes les activitats relacionades amb el litoral i la marimitivitat. Dividides en tres categories principals: medi ambient/entorn, marítim/nàutic, econòmic/professional, es proposen dotze categories que classifiquen les diferents activitats. Categoria / ODS Descripció Etiqueta MEDIAMBIENTAL / 6, 7, 8, 12, Totes aquelles activitats que tenen per objectiu la descoberta del seu entorn (com poden ser espais naturals, ENTORN 13, 14 i 15 industrials, esportius, docents...) Totes aquelles activitats amb una orientació d'anàlisi i/o descoberta relacionada amb el medi ambient i la sostenibilitat, i amb la necessitat de gestionar els recursos de manera òptima Subcategoria ODS Descripció Exemples Biodiverditat i descoberta 14 i 15 Activitats relacionades amb l'exploració i descoberta de la Activitat a la platja "Descoberta de la de l'entorn biodiversitat. “La biodiversitat és la variabilitat d’organismes vius platja" de qualsevol origen, inclosos, entre altres, els ecosistemes El Mar a Fons: el boscos del mar terrestres, marins, altres ecosistemes aquàtics, i els complexos Coneix les platges i les dunes ecològics dels quals formen part; incloent la diversitat dins de cada metropolitanes espècie, entre les espècies, i entre els ecosistemes” 56 Totes aquelles activitats on el focus es posa en la sensibilització CIÈNCIA CIUTADANA – OBSERVADORS Impactes ambientals i 8, 12, 13, sobre els impactes ambientals de l'activitat humana sobre l'entorn, DEL MAR crisi climàtica 14 i 15 la insostenibilitat dels models actuals de producció i consum, i la Variacions estacionals al Mediterrani- crisi climàtica derivada de l'esgotament de recursos i de les Temperatura de l'aigua i impacte a emissions a l'entorn. En aquestes activitats es cerca principalment l'ecosistema la sensibilització dels alumnes i el coneixement de bones olem la platja neta! i Volem la pràctiques que poden aplicar, sempre en el context del Mar i el seu muntanya neta!-Residus en la entorn. biodiversitat marina i terrestre "La crisi climàtica és el terme emprat per tal de descriure LA CARPA JUANITA I ALTRES PEIXOS- l'escalfament global, el canvi climàtic i les seves conseqüències" Peixos i plàstics al mar Aigua 6 Totes aquelles activitats que cerquen aportar coneixements i Taller familiar experimentació amb explorar el cicle de l'aigua i la seva optimització com a recurs crític. l'aigua de mar Es consideren les activitats que posen el focus en l'aigua del mar, Taller familiar sensibilització ambiental però també en l'aigua com a recurs hídric. "de gota en gota" El Mar a Fons: l'aigua i els corrents Depuradora del Prat de Llobregat Energia 7 Activitats centrades en la informació i sensibilització sobre l'ús de Taller Endinsa't a l'energia i a l'aigua de l'energia i la seva optimització com a recurs crític. casa! - AMB Residu-recurs 12 Cursos, tallers i activitats relacionades amb la conscienciació, Curs sobre" Residus i sostenibilitat sensibilitació i aprenentatge de la importància del reciclatge i la marina" - Anel·lides reutilització com a bases de la sostenibilitat, i sobre l'impacte que Clean-up the Med - Escola de Mar té sobre l'ecosistema una mala gestió del residu 57 Categoria / ODS Descripció Etiqueta MARÍTIM/NÀUTIC 14 Totes aquelles activitats que tenen per objectiu la descoberta i exploració del sector marítim i nàutic, des de la vessant de la història i el patrimoni que hi ha en aquests sectors, la descoberta de les diferents tecnologies emprades (històriques i actuals) per a la navegació, així com les que es relacionen a través de la pràctica de l'esport Subcategoria ODS Descripció Exemples Tecnologies de navegació Activitats destinades a descobrir i conèixer alguns sistemes MAREMÀQUINES, UN MAR DE MÀQUINES - Museu Marítim de Barcelona tecnològics aplicats a l’enginyeria naval i a la navegació. HISSEU LES VELES! - Museu Marítim de Barcelona Taller El Mar a Fons: Batimetrias - Institut de Ciències del Mar Vídeo educatiu de "Tecnologia per explorar el mar" - Institut de Ciències del Mar Activitats relacionades amb el canvi històric de la navegació, el LA CONSTRUCCIÓ DE LA IMATGE DEL MÓN - Museu Marítim de Barcelona Història i patrimoni comerç, la cartografia i l'evolució de la tecnologia emprada. Aquests GREMIS DEL MAR. LA BARCELONA MARÍTIMA tallers permeten conèixer el valor històric i patrimonial de l'activitat EN ÈPOCA MEDIEVAL I MODERNA. - Museu marítima. Marítim de Barcelona Activitat esportiva Activitats per posar-se en contacte directe amb el mar, a partir de la Grumet Èxit: aprendre a través de la navegació tradicional - Consorci d'Educació de Barcelona pràctica de diversos esports com la vela, el windsurf i el kitesurf, el BARCELONA WORLD RACE: ESPORTS DE MAR - pàdel, la natació en aigües obertes, el rem, el submarinisme.... Fundació Navegació Oceànica Barcelona GIMCANA I TALLERS DE LA VOLTA AL MÓN A 58 VELA - Fundació Navegació Oceànica Barcelona Sortida en vaixell - Itaca Categoria / Descripció ODS Etiqueta ECONÒMICA/ 14 Totes aquelles activitats que tenen per objectiu treure rèdits econòmics de l'activitat marítima, ja sigui a PROFESSIONAL través de la pesca, dels ports, de l'activitat turística i/o del lleure Subcategoria ODS Descripció Exemples Activitat pesquera Activitat relacionada amb l'extracció de peixos de l'aigua i la seva L’home i el mar: el món de la pesca comercialització, i tot el relacionat amb el coneixement d'aquesta. (cicle mig i superior) - Itaca La llotja i els pescadors - Itaca Les Barques del Peix - Museu de la pesca Palamós Peixos a la Mediterrània - Museu de la pesca Palamós 59 Tota activitat relacionada amb la construcció, operació i Coneixent el Mar - Centre Activitat portuària administració de ports. d’interpretació del peix de l’Escala EL PORT COMERCIAL - Museu Marítim de Barcelona COM FUNCIONA EL PORT? - Museu Marítim de Barcelona Activitat turística Són les activitats encaminades a oferir al turista la possibilitat La Platja i l‘auca d’en Pere Pescador - d'ocupar el seu temps lleure i/o de vacances, s'inclouen diversos Itaca productes, serveis i activitats on el turista és agent actiu i passiu. Peixos de la Mediterrània - Museu de la Són, per exemple, les visites guiades. pesca Palamós Lleure com a activitat Tallers i cursos en les que es dedica temps a fer activitats EL PLANETARI MARINER - Museu econòmica recreatives que no estan relacionades amb les obligacions laborals, Marítim de Barcelona o tasques domèstiques. explicar "El conte del mar" - Anel·lides Taula 2: Categories blaves. Font: elaboració pròpia . Exemples a part ir de l’ Informe de Mirada Blava (Renom & Ferreira, 2022) 60 12.3. Annex 3: Estructura de les dades En aquest apartat es realitza una proposta de disseny d’estructura de les dades que hauria d’emmagatzemar la plataforma, així com una concreció dels diferents nivells d’etiquetatge i categorització. A partir de les dades recuperades de l‘Informe del projecte Mirada Blava (Renom & Ferreira, 2022) i dels requeriments i funcionalitats establerts al present document, es realitza una proposta d’organització de les dades en format de base de dades relacional. Aquesta estructura parteix de la base de dades d’activitats existents, però incorpora les noves categoritzacions i etiquetatges proposats. D’aquesta manera es dona una estructura escalable per al creixement posterior del projecte en un format que pot ser més entenedor des d’un punt de vista tècnic. A la figura inferior es pot veure com les taules d’unió estan etiquetades com taula1_VS_taula2. Això indica que la relació entre les dues taules és de tipus N..N. D’altra banda l’identificador de la taula de competències és de tipus alfanumèric, ja que es considera la possibilitat d’algun tipus d’enumeració de les competències dins del currículum escolar, que ara mateix no està concretat. La intencionalitat principal de la proposta és deixar estructurat el sistema de categorització i etiquetatge. Per aquets motiu el sistema de classificació i comentaris de les activitats es reflexa de forma simple, afegint una taula on indexar comentaris i valoracions de tercers. Tot i això, el projecte és conscient que la implementació de futur requerirà de majors ampliacions i treballs sobre l’estructura. 61 12.3.1. Disseny de base de dades I l · lustració 32. Esquema relacional de la base de dades . Font: elaboració pròpia 62