Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal INFORME D’IMPACTE DE GÈNERE Codi: 31IIG/2022 PROJECTE DE PREUS PÚBLICS PER A L’ANY 2023 D’EQUIPAMENTS DE DISTRICTES I INSTAL·LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Contingut Síntesi: valoració global de l’impacte de gènere ........................................................................................... 2 0. Introducció als Informes d’Impacte de Gènere..................................................................................... 3 1. Descripció del projecte .......................................................................................................................... 4 2. Vinculació amb objectius programàtics i disposicions normatives en matèria d’igualtat de gènere ... 7 3. Anàlisi d’aspectes formals i metodològics .......................................................................................... 10 4. Anàlisi d’impacte de gènere ................................................................................................................ 11 4.1. Diagnòstic sobre l’àmbit d’actuació del projecte .................................................................... 11 4.2. Anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere en el projecte .................................... 17 4.3. Previsió de resultats ................................................................................................................ 25 5. Valoració a càrrec d’organitzacions feministes i entitats de dones .................................................... 30 6. Valoració global de l’impacte de gènere ............................................................................................. 30 7. Recomanacions ................................................................................................................................... 31 8. Annex................................................................................................................................................... 37 1 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal SÍNTESI: VALORACIÓ GLOBAL DE L’IMPACTE DE GÈNERE L’avaluació de l’impacte de gènere del projecte Preus públics per a l’any 2023 d’equipaments de districtes i instal·lacions esportives municipals determina que tindrà un impacte transformador de desigualtats de gènere, en grau lleugerament positiu. 2 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 0. INTRODUCCIÓ ALS INFORMES D’IMPACTE DE GÈNERE L’avaluació d’impacte de gènere pretén fer visible que les normes i les polítiques públiques no són neutres al gènere, i que tenen un impacte diferent en dones i homes, tot i que això no estigués previst ni es desitgés. Tractar de forma homogènia persones que parteixen d’una situació desigual, reprodueix aquesta desigualtat. Per això, les polítiques homogènies per a tota la població no solen ser neutres, sinó cegues, pel que fa al gènere. Així, l’avaluació d’impacte de gènere pretén “estimar els diferents efectes (...) de qualsevol política o activitat sobre temes específics en termes d’igualtat de gènere” (Comissió Europea, 2009). En aquest context d’avaluació, un informe d’impacte de gènere és un document que acompanya els projectes normatius i de polítiques públiques, i en el qual es fa una avaluació prospectiva (és a dir, prèvia i estimada) del seu impacte en funció del gènere, amb l’objectiu d’identificar i prevenir el manteniment o increment de les desigualtats de gènere, tot realitzant propostes de modificació del projecte. En l’àmbit català, la Llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes, estableix que la transversalitat de la perspectiva de gènere ha de ser un dels principis de funcionament dels poders públics: “els poders públics han d'aplicar la perspectiva de gènere i la perspectiva de les dones en les actuacions, a tots els nivells i a totes les etapes” (article 3). El seguiment d’aquest mandat queda recollit en l’àmbit local per mitjà de les Directrius per a l’elaboració de normes municipals adoptades per acord de Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona del 15 d’abril de 2015. En concret, l’article 140 estableix que tot projecte normatiu s'ha d'acompanyar amb una memòria d’avaluació de l'impacte normatiu o d'antecedents. Aquesta avaluació ha d’integrar una anàlisi d'impacte de gènere, en la qual s'avaluen “els resultats que es puguin derivar de l’aprovació del projecte des de la perspectiva de l’eliminació de desigualtats i de la seva contribució a la consecució dels objectius d'igualtat d'oportunitats i de tracte entre dones i homes”. Més específicament, el Reglament per a l’Equitat de Gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019) estableix el caràcter obligatori dels informes d’impacte de gènere de les propostes normatives (article 9): “Les propostes normatives, de pressupostos municipals, d’instruments de política fiscal municipal (ordenances fiscals, taxes i preus públics) i de planejament urbanístic s’acompanyaran d’informes d’impacte de gènere, elaborats amb metodologia d’anàlisi que permeti conèixer i fer una avaluació prospectiva de les repercussions en la igualtat o desigualtat entre dones i homes que es poden derivar de la seva aprovació, amb objecte d’identificar i prevenir la producció, el manteniment o l’increment d’aquestes desigualtats de gènere, i fer propostes de modificació del projecte, si escau”. Aquesta obligatorietat inclou les ordenances, els reglaments, els decrets (en tant que normativa) i els preus públics, i en conseqüència el projecte aquí avaluat. La Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, de l’Ajuntament de Barcelona, ha elaborat una metodologia pròpia que permet realitzar una anàlisi sistemàtica de la normativa municipal des del punt de vista de l’impacte de gènere. Aquesta metodologia segueix les directrius d’organismes internacionals (Comissió Europea) i es basa en l’anàlisi del resultat o efecte que té la normativa, pressupost o política 3 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal fiscal sobre dones i homes, i les possibilitats que ofereix com a eina per acabar amb les desigualtats de gènere, o bé el risc que contribueixi a perpetuar-les o aprofundir-les. Quant a la valoració global de l’impacte de gènere, es fa de manera graduada:  si s’estima que és un projecte reproductor de desigualtats, s’especifica si tindrà un impacte lleugerament negatiu o molt negatiu.  si es considera que és un projecte transformador de desigualtats, s’especifica si tindrà un impacte lleugerament positiu o molt positiu. 1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Els preus públics són contraprestacions dineràries que es paguen a les administracions públiques per la prestació de serveis, sol·licitats voluntàriament pels ciutadans/anes, o per la realització d'activitats en igualtat de condicions amb el sector privat. Com a criteri general, els preus públics han de cobrir el cost del servei o l’activitat. En relació a aquest aspecte, i per contextualitzar el marge de maniobra per a la modificació de preus, s’ha de considerar que existeixen limitacions pressupostàries derivades de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (Reial Decret Legislatiu 2/2004). Tal i com s’estableix en el seu article 44, “l’import dels preus públics haurà de cobrir com a mínim el cost del servei prestat”. I si bé per motius socials o culturals es poden fixar preus públics per sota d’aquest límit, “en aquests casos hauran de consignar-se en els pressupostos les dotacions oportunes per a la cobertura de la diferència resultant”. El present informe analitza la proposta de preus públics per a l’any 2023 dels serveis dels equipaments dels districtes i les instal·lacions esportives municipals, que anualment s’aproven de forma conjunta (si bé algunes poques excepcions s’aproven en altres moments de l’any). Per la seva banda, la regulació general dels preus públics i els preus públics de sectors va ser analitzada en un informe anterior, atenent al diferent calendari d’aprovació que segueixen (veure document: Informe d’impacte de gènere del projecte de Preus Públics per a l’any 2023 i successius: regulació general i preus públics de diversos serveis. Ajuntament de Barcelona. Codi 28IIG/2022). Quant a la participació quantitativa al Pressupost Municipal, cal tenir en compte que els preus públics suposen un 0,9% dels ingressos de l’Ajuntament, una contribució molt inferior a la d’altres tipus d’ingressos com, per exemple, els impostos sobre el capital (28%). 4 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Tipus d’ingrés Import % sobre total Transferències de l’Administració de l’Estat 1.206.883.925 € 35,4% Impostos sobre el capital (IBI, plusvàlues immobles, vehicles) 952.883.430 € 28,0% Transferències corrents de comunitats autònomes 116.730.637 € 3,4% Altres ingressos (multes, interessos de demora) 108.297.804 € 3,2% Taxes per utilització privativa del domini públic (vehicles, terrasses...) 103.084.330 € 3,0% Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) 82.580.000 € 2,4% Cessió Impost sobre la renda (IRPF) 75.724.698 € 2,2% Taxes per la prestació de serveis públics (clavegueram, residus...) 62.619.010 € 1,8% Preus públics per prestació de serveis (centres cívics, bicing, residències...) 32.271.210 € 0,9% (...) (...) (...) Total 3.406.225.324 € 100% Font: Llibre verd Pressupost 2022. Ingressos. Classificació econòmica. L’objecte d’anàlisi d’aquest informe són els preus públics que es proposen per a cada un dels equipaments de districte i instal·lacions esportives municipals. Això implica els preus públics de 44 Centres Cívics, 110 equipaments socioculturals de districte (com casals infantils, ludoteques, casals de joves, espais i casals de gent gran, centres culturals, casals de barri, etc.) i 102 instal·lacions esportives municipals. És a dir, l’objecte de l’anàlisi és el conjunt de preus que es fixen per a la utilització de 256 centres i equipaments municipals. Cal tenir en compte que es tracta d’un gran volum i diversitat de preus. Per exemple, els preus públics d’un centre cívic poden incloure tarifes per cursos i tallers, per activitats de difusió cultural, per cessió d’espais, per serveis i equips complementaris, i altres serveis; i cadascun d’ells pot tenir subtipologies d’activitats i serveis, tarificació per tipus, supòsits per aplicació de descomptes, etc.. Així, alguns dels centres/equipaments inclouen més de 100 “subpreus” diferents. A continuació s’exposa un quadre identificador de l’objecte d’anàlisi: Nom Preus públics per a l’any 2023 d’equipaments de districtes i instal·lacions esportives municipals Òrgan responsable Direcció de Planificació Estratègica i Fiscalitat Tipologia i nombre de 1.1. Preus públics pels serveis prestats als Centres Cívics (44) centres/equipaments 1.2. Preus públics pels serveis prestats a la resta d'equipaments socioculturals de districtes (110) 1.3. Preus públics pels serveis prestats a les instal·lacions esportives municipals (102) A l’Annex es detalla el llistat d’equipaments i instal·lacions incloses en la proposta de preus públics. 5 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Quant a les novetats, s’han incorporat tres nous preus públics: Planetari municipal, Espai de gent gran Montmany i Espai familiar La Bòbila. D’altra banda, en alguns serveis s’elimina la referència a les activitats online que es va introduir durant la pandèmia del Covid-19 (ex: 15% de descompte en cursos i tallers online). En relació a la variació quantitativa, a la immensa majoria de preus públics s’ha aplicat un manteniment de les tarifes actuals. 6 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 2. VINCULACIÓ AMB OBJECTIUS PROGRAMÀTICS I DISPOSICIONS NORMATIVES EN MATÈRIA D’IGUALTAT DE GÈNERE Un cop presentada la caracterització del projecte objecte d’anàlisi, en aquesta secció s’estableix la seva vinculació amb objectius programàtics i disposicions normatives en matèria d’igualtat de gènere. En particular, s’observa la relació amb els àmbits i objectius del Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025, i les implicacions derivades del context normatiu i programàtic vigent: Eix i Àmbit del Objectiu del Preu públic Altres instruments normatius i programàtics Pla Justícia de Gènere Pla Justícia de Gènere -Article 15 de la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Estableix que els poders públics han d’incorporar la igualtat de dones i homes com a principi d’actuació transversal. -Article 3, de la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes. Fixa els principis de funcionament dels poders públics, el primer dels quals és el de 1. Canvi Institucional – Regulació general dels Millorar la incorporació de la transversalitat de la perspectiva de gènere. 1.2. Incorporació de la preus públics (a perspectiva de gènere de plans, -La Carta municipal de Barcelona (1998), estableix que “l’Ajuntament de perspectiva de gènere a considerar a efectes programes i normativa Barcelona ha de promoure totes les accions i tots els serveis que facilitin la la normativa, plans i d’emmarcament) municipal. integració i la participació de la dona en la societat i evitin la discriminació per programes raó de sexe” (art.112). -El Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019), estipula que “la transversalitat de la perspectiva de gènere obliga a dissenyar i avaluar el conjunt de les polítiques públiques sota el criteri d’identificar i preveure les repercussions diferenciades sobre els homes i les dones” (art.2). Potenciar la participació social i 3. Ciutat de Drets - 3.19. política de les dones dels Participació social i diferents barris de la ciutat, -Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona (2017). política. atenent la seva diversitat, i els impactes generats per la covid- 7 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 19. 1.1. Preus públics pels Impulsar una participació 3. Ciutat de Drets – 3.25. serveis prestats als equitativa i representació Cultura i memòria centres cívics diversa en la cultura des col·lectiva. de la perspectiva feminista. Incorporar la perspectiva de gènere en els plans d’acció i 4. Barris propers i programes municipals per -Mesura de Govern "Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la sostenibles – 4.32. afrontar l’emergència climàtica vida quotidiana" (2017). Ecologia i sostenibilitat. i així avançar cap a polítiques ecofeministes de ciutat. Potenciar la participació social i política de les dones dels 3. Ciutat de Drets - 3.19. diferents barris de la ciutat, Participació social i -Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona (2017). atenent la seva diversitat, i els política. impactes generats per la covid- 1.2. Preus públics pels 19. serveis prestats a la Impulsar una participació 3. Ciutat de Drets – 3.25. resta d'equipaments equitativa i representació Cultura i memòria socioculturals de diversa en la cultura des col·lectiva. districtes de la perspectiva feminista. Incorporar la perspectiva de gènere en els plans d’acció i 4. Barris propers i programes municipals per -Mesura de Govern "Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la sostenibles – 4.32. afrontar l’emergència climàtica vida quotidiana" (2017). Ecologia i sostenibilitat. i així avançar cap a polítiques ecofeministes de ciutat. 8 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Millorar les condicions en què 2. Economia per a la vida les persones presten treballs i organització del temps de cures (de manera -Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020. – 2.15. Democratització remunerada i no remunerada) i -Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024. de les cures en què les persones reben cures. Potenciar la participació social i política de les dones dels 3. Ciutat de Drets - 3.19. diferents barris de la ciutat, Participació social i -Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona (2017). atenent la seva diversitat, i els política. impactes generats per la covid- 19. 1.3. Preus públics pels Seguir treballant per la serveis prestats a les 3. Ciutat de Drets – 3.20. promoció dels drets sexuals i instal·lacions Salut i drets sexuals i reproductius des d’una esportives municipals reproductius perspectiva de gènere i interseccional. Incorporar la perspectiva de gènere en els plans d’acció i 4. Barris propers i programes municipals per -Mesura de Govern "Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la sostenibles – 4.32. afrontar l’emergència climàtica vida quotidiana" (2017). Ecologia i sostenibilitat. i així avançar cap a polítiques ecofeministes de ciutat. 9 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 3. ANÀLISI D’ASPECTES FORMALS I METODOLÒGICS La present secció es centra en l’anàlisi de: 1) el llenguatge usat en el text del projecte i 2) l’existència d’espais de participació ciutadana que incorporin la veu de les dones en el disseny del projecte. Pel que fa a l’ús no sexista del llenguatge, a les Directrius per a l’elaboració de normes municipals (2015) s’indica que cal eliminar qualsevol discriminació per raó de sexe, i que és un principi d'actuació dels poders públics la implantació d'un llenguatge no sexista en l'àmbit administratiu i el seu foment en la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques. A més, indica criteris específics per a utilitzar un llenguatge no sexista, entre ells l’ús de denominacions dobles i de termes genèrics, evitant la inserció d'una disposició que expressi que l'ús del masculí és genèric i que inclou tant els homes com les dones, o bé que es fa per no allargar el text. Per la seva part, el Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019) també estableix que l’ús inclusiu i no sexista del llenguatge és preceptiu en la documentació municipal (article 15). Per analitzar si a l’articulat del projecte de preus públics es fa un adequat ús del llenguatge, la pregunta general orientadora és “Es fa un ús inclusiu i no sexista del llenguatge?”. La valoració i la proposta de modificació són les següents: El text del projecte fa un ús inclusiu i no sexista del llenguatge? Sí No Comentaris i propostes de modificació Es fa una valoració positiva de l’ús inclusiu i no sexista del llenguatge. Preus públics per a En particular perquè, generalment, en comptes del masculí genèric l’any 2023 s’opta per formes desdoblades o neutres, com ara les persones d’equipaments de formadores, monitor/a, persona usuària, usuaris i usuàries, etc. districtes i X instal·lacions esportives Amb tot, en alguns casos es fa ús del masculí genèric (ex: nens) i es municipals. proposa la seva modificació. D’altra banda, a efectes d’analitzar si el projecte incorpora la participació de grups de dones o feministes es realitza la següent pregunta: “En el procés de disseny del preus públics, hi ha espais de participació ciutadana que incorporin la veu de les dones o d’entitats feministes?”. Aquest requisit podria quedar satisfet amb la participació d’espais de dones o feministes, com ara els Consells de Dones, o de Feminismes i LGTBI; o bé que en espais genèrics com les consultes online o el Consell de Ciutat s’incorpori l’enfocament de gènere i les necessitats de les dones. En el cas que ens ocupa, l’elaboració del projecte de preus públics no ha comptat amb un espai de participació ciutadana on s’incorpori explícitament la veu de les dones o d’entitats feministes. Amb tot, cal tal tenir present que segons el Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona (2017), el desenvolupament de processos participatius és preceptiu amb ocasió de l’aprovació d’ordenances i reglaments municipals “de rellevància ciutadana especial” i que “quan es tracti d’una 10 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal modificació puntual d’abast limitat d’ordenances i reglaments no serà preceptiu impulsar el procés participatiu”.1 En aquest sentit, cal recordar que no ens trobem davant una nova regulació, sinó d’una modificació de preus públics molt majoritàriament ja existents, i que molt majoritàriament han mantingut les tarifes actuals. D’altra banda, cal tenir en compte que els preus públics han estat tractats en reunió de la Taula de pressupostos i fiscalitat amb perspectiva de gènere, que és un espai de participació integrat per representats del món acadèmic, col·lectius feministes, Consell de les Dones de Barcelona, col·legis professionals i persones a títol individual, a més de representants de l’Ajuntament. A més, entre l’octubre del 2022 i el gener del 2023 es celebren uns tallers d’Economia Feminista adreçats especialment a entitats i col·lectius de dones i feministes de la ciutat, i en un d’ells s’ha tractat la incidència d’aquestes entitats i col·lectius en els pressupostos i la fiscalitat amb perspectiva de gènere. Aquests tallers es conceben com a activitats preparatòries del Congrés d’Economia Feminista que es celebrarà a Barcelona al març del 2023. 4. ANÀLISI D’IMPACTE DE GÈNERE 4.1. DIAGNÒSTIC SOBRE L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ DEL PROJECTE A continuació s’exposen dades il·lustradores de desigualtats entre dones i homes a la ciutat de Barcelona.2,3,4,5,6 Es fa èmfasi en les desigualtats econòmiques, la pobresa i la precarietat, atès que és l’àmbit més vinculat amb la capacitat de pagament de preus públics. Salaris La bretxa salarial de gènere a Barcelona és del 17,5%, en detriment de les dones. Pensió de Els homes tenen una pensió mitjana de jubilació de 1.495€ i les dones de 905€, el que jubilació representa un 39% menys que la dels homes. Viudetat Un 14,1% de dones són vídues, davant l’1,8% dels homes. 1 “S'han d'impulsar de manera preceptiva processos participatius desenvolupats amb ocasió de l'aprovació de: (...) Ordenances i reglaments municipals de rellevància ciutadana especial. Quan es tracti d'una modificació puntual d'abast limitat d'ordenances i reglaments no serà preceptiu impulsar el procés participatiu”. Article 37 del Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, 2017. 2 Ajuntament de Barcelona, 2022. Els salaris mitjans a Barcelona 2020. Gabinet tècnic de programació. 3 Idescat. Pensió contributiva mitjana de Seguretat Social per tipus i sexe. Mes de desembre. Pensió de jubilació Àrea metropolitana de Barcelona. 2019. 4 Francesc Valls (Universitat Rovira i Virgili) i Ajuntament de Barcelona, 2022. Construcció d’un indicador de pobresa en el supòsit d’autonomia financera. 5 Taxa d’atur mitjana dels 4 trimestres de l’any. Dades Catalunya. Enquesta de Població Activa, INE, 2020. 6 Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner-EMEF 2020. 11 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Un 18,9% de les dones de Barcelona es troba en situació de risc de pobresa, i aquesta Pobresa i xifra ascendeix fins al 43,5% sota el supòsit d’autonomia econòmica (en el cas dels autonomia homes, és un 26,9%). Així, es posa de manifest que una part important de les dones depenen dels ingressos d’altres persones per viure. La taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes: 15,9% i 12,1% respectivament. L’atur per baixa voluntària (sovint vinculada a la criança d’infants) en el cas de les dones Desocupació és d’un 16,9% i en el cas dels homes és tan baixa que no és representativa en termes estadístics. El 45% de les dones dedica 20 o més hores setmanals a les tasques de la llar i les cures, mentre que en els homes el percentatge és del 23%. Si es té en compte tant el treball Temps de cures remunerat com el no remunerat, les dones treballen 7 hores més a la setmana que els homes. El 40% de les persones que viuen en llars monoparentals es troben en situació de risc de Monoparentalitat pobresa, pràcticament el doble que la resta dels tipus de família. Això afecta molt més i risc de pobresa les dones, atès que el 82% de les llars monoparentals estan encapçalades per dones. El conjunt de dades exposades mostren com, de mitjana, les dones de la ciutat tenen menor accés a recursos econòmics que els homes, i es troben més exposades a situacions de privació material i precarietat. Això, al seu torn, condiciona la seva capacitat d’accés a serveis vinculats a contraprestacions econòmiques. Feta aquesta diagnosi general de la ciutat des de la perspectiva de gènere, a continuació es presenten les diagnosis sectorials dels àmbits d’actuació dels preus públics (pobresa, treball de la llar i les cures, participació, espai urbà, cultura, etc.). A aquest efecte, s’ha usat la tipologia d’àmbits del Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025. 12 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Àmbit: Participació social i política Diagnòstic de l’àmbit: La participació de les dones és decisiva per a la transformació social i especialment per promoure la igualtat i la perspectiva de gènere des d’un enfocament transversal i interseccional que garanteixi de manera efectiva la diversitat (d’origen, ètnicoracial, cultural, funcional, d’edat, d’identitat i/o expressió de gènere, d’orientació sexual...) de les dones. Arran de les grans mobilitzacions feministes del 2018 s’ha observat un augment de diferents grups i col·lectius feministes a la ciutat i de l’interès per part de les entitats del tercer sector en el desenvolupament de projectes amb perspectiva de gènere, que han vingut a sumar les seves lluites als moviments feministes històrics de la ciutat. Actualment hi ha 249 entitats al mapa d’entitats feministes i de dones de la ciutat. Amb tot, la irrupció de la pandèmia global arran de la Covid-19 ha provocat una profunda crisi sanitària, econòmica i social, la qual ha afectat tots els àmbits de les nostres vides, amb conseqüències molt significatives en la vida de les dones i el sosteniment dels propis moviments feministes. En aquest sentit, s’han generat situacions de sobrecàrrega per la complexitat de gestionar la vida personal, familiar, laboral i social, la qual cosa ha afectat la salut física i emocional de les dones, i això acaba incidint en la disponibilitat de temps i recursos per a la participació tant en organitzacions feministes i de dones com en entitats mixtes de la ciutat. Es planteja, per tant, el repte d’enfortir els espais de relació i participació dels grups i col·lectius feministes de la ciutat, per tal de facilitar-ne el sosteniment i autoorganització. A més, les limitacions de la presencialitat han donat pas a nous canals de comunicació on la virtualitat ocupa un paper destacat i l’ús de la tecnologia esdevé un recurs imprescindible al qual no totes les dones poden accedir. La bretxa digital de gènere per manca de mitjans i/o capacitació, doncs, se suma en un àmbit històricament masculinitzat i també és un factor més d’exclusió de les dones, sobretot les de col·lectius més vulnerabilitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte que la participació en espais i entitats presenta pautes de desigualtat de gènere: si bé les dones són un 58% de les persones implicades en entitats de la ciutat, aquesta certa feminització dels espais de participació es reverteix a mesura que s’assoleixen posicions de poder dins l’entitat. Així, només un 48% de dones està a la junta directiva i un 44%, a la presidència. A més, el 41,6% de les dones manifesta tenir dificultats per conciliar la participació social amb la seva quotidianitat, mentre que el cas dels homes només s’hi troba el 19,1%. Cal, doncs, avançar en la creació de noves formes de relació comunitàries més justes i equitatives envers les dones tenint en compte els diferents eixos de desigualtat que les travessen, i les diferents realitats territorials. 13 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Àmbit: Democratització de les cures Diagnòstic de l’àmbit: L’Organització Internacional del Treball es refereix al treball de cura com totes aquelles activitats realitzades per donar resposta a les necessitats físiques i emocionals de les persones, tant si són activitats desenvolupades en l’economia formal o en la informal, en l’esfera pública o en l’esfera privada, i remunerades o no remunerades. Quant a les persones receptores de cures, cal considerar sobretot els infants, la gent gran, les persones en situació de discapacitat/diversitat funcional, malaltia, etc. Històricament, i encara avui en dia, aquest conjunt d’activitats ha estat realitzat de manera molt majoritària per les dones i no s’ha valorat com correspon, ni socialment ni econòmicament. En l’actualitat, si bé els homes cada cop participen més en els treballs de la llar i les cures, ara com ara encara ho fan en unes proporcions molt inferiors a les dones. Així, per exemple, el 45% de les dones dedica 20 o més hores setmanals a les tasques de la llar i les cures, davant del 23% dels homes. Si es té en compte tant el treball remunerat com el no remunerat, les dones treballen 7 hores més a la setmana que els homes. En l’àmbit laboral, la immensa majoria (91%) de les persones que treballen a temps parcial perquè han d’exercir tasques de cura són dones; el 26% de les dones (davant del 3% dels homes) ha fet ús de la reducció de jornada per a la cura de menors; i de les excedències laborals per cura de fills i filles, el 92,8% són sol·licitades per dones i només el 7,2% per homes. Així doncs, cal promoure la corresponsabilitat dels homes en l’assumpció dels treballs de cures. Això inclou el treball amb infants i joves, de manera adaptada a les seves capacitats. Pel que fa a les condicions de treball, les persones que es troben sota el Sistema especial de treballadores de la llar no disposen d’unes condicions equiparables a la resta de persones treballadores del Règim general de la Seguretat Social. Aquesta regulació permet que encara es mantinguin aspectes com l’acomiadament sense justificació deguda (acomiadament per desistiment), l’exclusió de la prevenció de riscos laborals i del Fons de Garantia Salarial, la cobertura per maternitat i, molt especialment, l’exclusió de la prestació per desocupació. A més, s’estima que un terç de les treballadores del sector de la llar i les cures ho fan sense estar donades d’alta a la Seguretat Social pels seus ocupadors/ores. Tot i el paper destacat de les dones en aquests treballs a les seves pròpies llars, moltes famílies n’externalitzen una part, i fruit d’això s’han produït en les darreres dècades les cadenes globals de cures: el treball externalitzat és dut a terme tot sovint per dones migrades i en condicions de precarietat que, al seu torn, han deixat en el país d’origen a familiars dependents a càrrec d’altres dones. 14 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal En relació amb la cura d’infants, un altre factor rellevant en la intersecció de variables de risc d’exclusió és la monoparentalitat. El 40% de les persones que viuen en llars monoparentals es troben en situació de risc de pobresa, pràcticament el doble que la resta dels tipus de família. Això afecta molt més les dones, atès que el 82% de les llars monoparentals estan encapçalades per dones. Àmbit: Ecologia i sostenibilitat Diagnòstic de l’àmbit: Les polítiques neoliberals han estat obviant l’existència de límits físics del planeta i fomentant un model de creixement insostenible que ha contribuït a l’agreujament d’una crisi ecològica i climàtica sense precedents. Tot i que el canvi climàtic és un fenomen planetari que afecta la salut i la vida quotidiana de tota la seva població, el seu impacte és desigual en funció de diversos factors. A la ciutat de Barcelona, alguns barris (per la seva ubicació, situació socioeconòmica o qualitat dels edificis) i algunes persones (per la seva edat, sexe, estat físic, situació socioeconòmica, salut, rols o activitats que duen a terme) són més vulnerables als seus efectes (augment de la temperatura, onades de calor, sequera o inundacions, augment del nivell del mar, mala qualitat de l’aire...). Les desigualtats de gènere situen les dones en una situació de més vulnerabilitat. Els rols de gènere, la feminització de la pobresa, les característiques dels cossos de les dones des del punt de vista de la salut i la seva esperança de vida més alta, entre d’altres, fan que les dones pateixin de manera específica les conseqüències del canvi climàtic. Per exemple, en els darrers 25 anys, a Barcelona, el 70% de les morts degudes a calor extrema han estat de dones, i també són les que pateixen més la pobresa energètica a les llars. Al mateix temps, les dones són les que mostren més preocupació pel medi ambient i desenvolupen pràctiques i comportaments més respectuosos amb el clima i la natura tant de consum com de mobilitat i reciclatge. Abans de la pandèmia, les barcelonines presentaven uns hàbits de compra més sostenibles (envasos reciclables, ús de cistell o carretó, compra de productes de proximitat, ús de carmanyola, etc.), es mostraven més respectuoses amb el medi ambient a la llar (estalvi d’aigua i energia, i compra sostenible) i adoptaven més pautes favorables al reciclatge (exceptuant la matèria orgànica) que els barcelonins. Aquestes noves pràctiques suposen una reorganització i un increment de les tasques de la llar que, si bé amb la informació disponible no es pot conèixer qui se n’està fent càrrec, és possible que, degut al rol social de gènere, les estiguin assumint —encara més— les dones. Així doncs, les dones, si bé són les que tenen una menor petjada ecològica i estan més conscienciades amb el canvi climàtic, alhora, són les que hi estan més exposades i tenen menys capacitat de resposta, en ser minoria entre qui dissenya i decideix les mesures per fer-hi front. 15 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Àmbit: Cultura i memòria col·lectiva Diagnòstic de l’àmbit: Les polítiques públiques basades en els drets culturals han de posar un èmfasi explícit en l’equitat de gènere. Aquestes polítiques han de reforçar la perspectiva de gènere i desplegar tot el seu potencial per promoure la participació plural i activa de les dones i de totes les persones que no compleixen la norma androcèntrica i heterosexual en la vida cultural. Davant d’aquests reptes, durant els darrers anys, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha fet una aposta ferma en polítiques culturals amb perspectiva de gènere. Es ressalta el projecte “Gènere i museus” amb la finalitat d’integrar la perspectiva de gènere en la gestió, activitats i relat als museus de la ciutat. També es posen en relleu altres actuacions com l’estudi pilot de la programació en centres cívics, l’increment de programes amb presència i visibilització de les dones creadores, i els programes de memòria que han fet un esforç molt important de recuperació històrica. Amb tot, a Barcelona encara no hi ha paritat en el context cultural i se segueixen reproduint models de feminització de rols concrets, menystinguts i més precaritzats que aquells on els homes són majoria. Així mateix, existeix un sostre de vidre que posa barreres a l’entrada de les dones a posicions de presa de decisió. La segregació vertical i horitzontal continua existint en algunes de les institucions culturals i es fa especialment palesa en certs sectors. La programació cultural, en la gran majoria de casos encara no és paritària i això segueix fomentant la invisibilització de les dones creadores i treballadores de la cultura. Per això, és fonamental treballar per unes programacions paritàries i amb perspectiva de gènere de totes les activitats culturals de la ciutat. Les dades de l’Observatori de Dades Culturals mostren que les dones participen majoritàriament com a inscrites i espectadores en diverses activitats culturals de la ciutat. De fet, elles representen el 66% de les persones espectadores de Barcelona Districte Cultural, el 73% de les inscrites als centres cívics, el 55% de les usuàries de les biblioteques i el 67% de les espectadores del Festival Grec. Malgrat això, les dades posen en evidència que encara manca paritat i presència de dones com a directores i creadores. Les dades de l’Observatori troben una relació entre la dimensió dels festivals i la variable de gènere en la seva direcció. A més volum d’assistents, menys paritat i més presència d’homes directors: de fet, als festivals de més de 20.000 assistents només el 27% és paritari i només el 5% té una majoria de dones directores. L’Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere va analitzar les activitats programades i les estructures organitzatives. Pel que fa a les activitats, es van analitzar més de 19.000 activitats dutes a terme entre el 2016 i el 2017 en 105 espais diferents de programació. En la programació global analitzada de la ciutat del 2016 les dones autores van ser un 24,6%, i un 32,3% el 2017. Hi ha grans diferències entre els diversos àmbits de programació: van d’un 1,2% de dones autores en els auditoris a un 54,5% en els centres d’exposicions. Dels set festivals de la ciutat, només el Grec i Santa Eulàlia s’acosten a la paritat en les activitats.. 16 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Àmbit: Salut, drets sexuals i drets reproductius Diagnòstic: Les desigualtats socials i de gènere condicionen l’estat de salut de les persones. Així mateix, l’androcentrisme encara impregna la pràctica mèdica, de manera que es donen biaixos de gènere en l’atenció, diagnosi, assajos clínics, investigació i tractament de la salut. L’ús de patrons de símptomes masculins o de l’anatomia masculina com a universals encara suposa la infradiagnosi de determinades malalties o afeccions en les dones com, per exemple, l’autisme, l’endometriosi o les malalties cardiovasculars. I, en el sentit contrari, l’imaginari que etiqueta certes patologies com a “malalties de dones” suposa la seva supradiagnosi entre les dones i una infradiagnosi entre els homes. Aquest és el cas de la depressió o l’osteoporosi, per exemple. Això comporta un major o menor esforç diagnòstic (accés desigual a una atenció sanitària adequada d’acord amb els símptomes, errors de diagnosi) i terapèutic (tractaments, fàrmacs) en funció del sexe. Finalment, i sobretot en matèria de salut sexual i reproductiva, la mirada heteronormativa encara condiciona l’atenció sanitària. A Barcelona, les dones, respecte als homes, tenen una esperança de vida més alta, un pitjor estat de salut percebuda (23,8% dones i 15,4% homes) —percepció que s’agreuja a mesura que descendim en l’escala social—, una morbiditat més gran i pateixen més trastorns crònics (el 29,6% dels homes i el 41,3% de les dones en tenen tres o més). A més, entre les persones diagnosticades de problemes de salut rellevants, les dones estan molt sobrerepresentades en patologies com l’osteoporosi (són el 93,4%), el dolor crònic (el 72,6%) i la depressió (el 70,6%), mentre que els homes ho estan en patologies com el VIH (sida), les cardiopaties isquèmiques o la cirrosi. Respecte a la salut sexual i reproductiva, abans de la pandèmia, les dones de classe social més baixa, de barris més desafavorits, amb menys nivell educatiu i provinents de països de rendes baixes mostraven pitjors indicadors de salut reproductiva que, si bé havien anat millorant al llarg dels darrers anys, es desconeix com poden evolucionar degut a la covid-19. La pandèmia ha suposat canvis en el seguiment dels embarassos i l’atenció obstètrica, en les possibilitats d’accés a anticoncepció i a IVE, en la detecció d’ITS i en la realització de controls ginecològics que caldrà valorar quins impactes tenen sobre la població femenina de la ciutat a curt i mitjà termini. 4.2. ANÀLISI DE LA INCORPORACIÓ DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL PROJECTE Els continguts que resulten més pertinents per ser valorats des de la perspectiva de gènere són els referents a persones destinatàries dels serveis, motius de no subjecció, tarifes, exempcions i reduccions/bonificacions. A efectes il·lustradors, a continuació es presenten alguns d’aquests tipus de continguts, extrets del text regulador de les tarifes per a les activitats formatives (cursos i tallers) dels centres cívics del districte de Ciutat Vella: 17 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal - (a) Es podran aplicar descomptes per a la promoció d’aquestes activitats, que en cap cas superaran el 15% de reducció sobre el preu final. - (b) Aquests preus són objecte de reducció del 50% per a persones residents al municipi i que es trobin en situació d’atur. - (c) És d’aplicació la reducció del 50% o 75% per a persones residents al municipi amb algun tipus de discapacitat, amb els següents criteris i reduccions (no sent acumulables a altres tipus de descomptes): 1. Targeta de discapacitat i no targeta rosa: 1.1. Amb un grau igual o superior al 65%: descompte del 75% 1.2. Entre 33 i 64% de discapacitat: descompte del 50% 1.3. Amb carnet de família nombrosa o 2 fills/es a càrrec 75% de descompte 1.4. Amb necessitat de tercera persona 75% de descompte 2. Targeta de discapacitat i targeta rosa descompte del 75%. 3. Document acreditatiu de ser atès en un centre públic de Salut Mental: CSMIG, CSMA, del Centre Atenció Primària, Club social actualitzat. per tenir un trastorn de salut mental sever (TMS) 3.1. Amb pensions no contributives (renda garantida, RMI, RAI..) descompte del 75% 3.2. Amb rendes superiors: descompte del 50% 3.3. Amb carnet de Família Nombrosa o 2 fills/es a càrrec 75% de descompte A continuació s’especifiquen diversos aspectes a considerar a partir de les seccions identificades com a més rellevants des de la perspectiva de gènere:  Els preus públics no fan un emmarcament ni contenen objectius vinculats explícitament amb la igualtat de dones i homes.  La majoria de preus públics no contenen mesures adreçades explícitament a contribuir a la igualtat de dones i homes.  No obstant, diverses mesures que no semblen tenir una “motivació de gènere”, poden tenir un efecte positiu en la redistribució de recursos entre homes i dones, com es veurà a la secció Previsió de Resultats.  La majoria de continguts pertinents des de la perspectiva de gènere es concentren en els supòsits d’exempcions i reduccions al pagament del preu públic. D’aquests, els més freqüents són: situació d’atur, discapacitat i activitats familiars. A continuació es presenta una síntesi de la valoració de l’impacte de gènere, centrada en les preguntes:  Visibilitza diferències? És a dir, el text del preu públic posa de relleu, de forma explícita o implícita, que s’han tingut en consideració les diferències que es donen en la realitat d’homes i dones?  Visibilitza desigualtats? És a dir, parteix de la base que les diferències visibilitzades suposen desigualtats en la presència de dones i homes, l’accés a recursos, la capacitat de decisió, la reproducció d’estereotips socials de gènere, etc.? 18 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal  Conté elements que contribueixen a revertir aquestes desigualtats? Aquest exercici es du a terme de forma agregada per a cada gran tipus de preu públic: de centres cívics, d’altres equipaments socioculturals i d’instal·lacions esportives. Visibilitza Visibilitza Conté elements diferències? desigualtats? Elements que contribueix a per revertir (explícitament o (explícitament o revertir desigualtats desigualtats? implícitament) implícitament) Exempcions i reduccions al Centres Cívics Sí Sí Sí pagament de preus públics. Resta d’equipaments Exempcions i reduccions al Sí Sí Sí socioculturals pagament de preus públics. Instal·lacions Exempcions i reduccions al Sí Sí Sí esportives municipals pagament de preus públics. Des de la perspectiva de gènere, no s’aprecien novetats rellevants respecte els preus actuals. Per al conjunt dels preus públics, cal tenir en consideració que els articulats no identifiquen explícitament l’existència de diferències i desigualtats en clau de gènere. Amb tot, algunes de les mesures adoptades (en particular, exempcions i reduccions) contribueixen a revertir desigualtats de gènere, i en aquests casos s’ha valorat que implícitament contribueixen a visibilitzar diferències i desigualtats. A l’efecte de sintetitzar visualment les mesures que poden contribuir a revertir desigualtats (exempcions i reduccions) incloses de forma explícita en els diferents preus públics, s’indiquen en color verd a les següents taules. 19 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 1.1. Centres Cívics (44) Discapacitat Activitat Família Atur (inclou reduccions per: Targeta Gent gran familiar * monoparental Rosa, renda, família nombrosa) Ciutat Vella SÍ, en cursos i tallers SÍ, en cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers Eixample SÍ, en cursos i tallers SÍ, en cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers Sants-Montjuïc SÍ, en cursos i tallers SÍ, en cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers Les Corts SÍ, en cursos i tallers SÍ, en cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers Sarrià-Sant Gervasi SÍ, en cursos i tallers SÍ, en cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers Gràcia SÍ, en cursos i tallers SÍ, en cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers Horta-Guinardó SÍ, en cursos i tallers SÍ, en cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers Nou Barris SÍ, en cursos i tallers SÍ, en cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers Sant Andreu SÍ, en cursos i tallers, i espectacles SÍ, en cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers SÍ, en espectacles Sant Martí SÍ, en cursos i tallers SÍ, en cursos i tallers Sí, en alguns cursos i tallers * Les activitats familiars no són un descompte en sentit estricte, sinó que de sortida ja tenen un preu inferior a les activitats ordinàries. 20 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 1.2. Resta d'equipaments socioculturals (110) Activitat Família Família Atur Renda Targeta Rosa Discapacitat Gent gran familiar nombrosa monoparental Casals de barri SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Ciutat Vella Casals de gent gran SÍ SÍ Casals de joves Casals de gent gran SÍ SÍ Eixample Casals infantils SÍ SÍ Espai 0-3 SÍ SÍ SÍ Ludoteques Programa gent gran SÍ SÍ Sants-Montjuïc Espai musical Punt multimèdia SÍ SÍ Ludoteques SÍ Casals de gent gran SÍ SÍ Casals de joves Les Corts Espai adolescents Ateneu de fabricació Sala seu districte Casals de barri SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Casals de gent gran SÍ SÍ Sarrià-Sant GervEasspi ais infantils SÍ SÍ Espai jove SÍ Casals infantils SÍ 21 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 22 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 1.3. Instal·lacions esportives (102) 23 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Com a comentari general, s’assenyala que els centres cívics i els centres esportius municipals (CEM) són els equipaments que presenten major homogeneïtat pel que fa a la tipologia de reduccions de preus que resulten pertinents des de la perspectiva de gènere. A continuació es fan algunes observacions per a cadascun dels tres grans tipus de preu públic, incloent l’anàlisi per districtes. 1.1. Centres Cívics S’aprecia una alta homogeneïtat entre districtes respecte a la quantitat i tipologia de reduccions de preus que s’apliquen. En tots els districtes s’apliquen 3 tipus de reduccions que resulten pertinents des de la perspectiva de gènere: atur, discapacitat i activitat familiar. Per contra, les reduccions que s’apliquen en menor mesura, si més no de forma explícita, són per a gent gran i famílies monoparentals, que s’apliquen als districtes de Les Corts i Sant Andreu respectivament. D’altra banda, cal tenir en compte que dins les reduccions per situacions de discapacitat també es contemplen reduccions per Targeta Rosa, família nombrosa i renda (en particular, persones amb pensions no contributives com Renda Garantida de Ciutadania, Renda Mínima d’Inserció i Renda Activa d’Inserció). També cal tenir en compte que les activitats familiars no són un descompte en sentit estricte, sinó que de sortida ja tenen un preu inferior a les activitats ordinàries. 1.2. Resta d’equipaments socioculturals Es posa de manifest una relativa heterogeneïtat de quantitat i tipologia de reduccions de preus que, en part, pot ser explicable per la diversitat d’equipaments inclosos en aquesta secció. La majoria d’equipaments apliquen entre 0 i 2 reduccions que s’estimin rellevants des de la perspectiva de gènere. El tipus de reducció més aplicat és per Targeta Rosa, seguit d’atur i activitat familiar. Els que menys s’apliquen són els de monoparentalitat i discapacitat. Predomina una gran disparitat en l’aplicació de reduccions entre districtes. Destaca el de Sant Andreu, que és l’únic districte on, en algun o altre equipament, s’apliquen les 8 reduccions considerades rellevants des de la perspectiva gènere. La majoria de tipus d’equipaments d’aquest districte n’apliquen 5 o 6. Per contra, aquells districtes on figuren menys nombre de reduccions aplicades són Les Corts i Sant Martí. 24 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 1.3. Instal·lacions esportives municipals Si es considera el conjunt d’instal·lacions el descompte que s’aplica amb més freqüència és el de situació de discapacitat (en 60 de les 102 instal·lacions, el que suposa un 61%). A continuació, i a efectes analítics, es distingirà entre els centres esportius municipals i la resta d’instal·lacions. Els centres esportius municipals presenten una alta homogeneïtat respecte la quantitat i tipologia de reduccions de preus que s’estimen pertinents des de la perspectiva de gènere. La majoria presenten 6 o 7 supòsits de reducció de preus; essent els més generalitzats els d’atur, abonament familiar, Targeta Rosa, discapacitat i família monoparental. Per la seva rellevància en temàtica de gènere, es destaca que les reduccions per a famílies monoparentals s’apliquen a tots els CEM des del 2018, en la tarifa de l’abonament general al centre. D’altra banda, descomptes de la categoria “embarassades, prenatal o maternal” s’apliquen només en 12 dels 40 centres (el que suposa un 30%). En relació a la resta d’instal·lacions esportives, presenten una alta heterogeneïtat en la quantitat i tipologia de descomptes de preus que s’estimen pertinents des de la perspectiva de gènere. Algunes instal·lacions inclouen fins a 7 tipus de descomptes i altres instal·lacions no n’inclouen cap. També existeix força disparitat entre districtes, i en 3 d’ells no hi ha esment explícit a cap reducció de preus que es consideri pertinent des de la perspectiva de gènere. El tipus de descompte que s’aplica amb més freqüència és el de discapacitat (en 21 de les 62 instal·lacions, el que suposa un 34%). Destaca positivament l’existència de descomptes per a la pràctica de l’esport d’equips femenins (entrenaments i competicions). Amb tot, aquesta mesura és molt minoritària doncs només s’aplica en 3 instal·lacions: Camp municipal de rugbi La Foixarda, Centre esportiu municipal Can Dragó, i Complex esportiu municipal La Mar Bella. 4.3. PREVISIÓ DE RESULTATS Sovint es considera que les normes són neutres respecte al gènere perquè s'han dissenyat pensant en el benefici de la població en el seu conjunt i sense fer distincions entre dones i homes. No obstant, tractar de forma homogènia persones que parteixen d’una situació desigual, reprodueix aquesta desigualtat; que és el que ocorre si no es tenen en compte les desigualtats de gènere existents en la posició econòmica, política i social de dones i homes. Per això, les polítiques pensades cap a la població en general no solen ser neutres, sinó cegues, pel que fa al gènere (Emakunde, 2013). Sota aquest enfocament, els aspectes que es tenen en compte per a l’estimació dels resultats de l’aplicació dels preus públics són els següents:  Presència de dones i homes en l’àmbit d’actuació.  Accés a recursos (esfera econòmica o material). Esforç econòmic i divisió sexual del treball.  Normes socials i valors (esfera ideològica o cultural). Promoció de comportaments, rols i models d’organització social i familiar que són premiats/gravats.  Contribució a objectius programàtics. En particular, del Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025. 25 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal  Compliment de disposicions normatives. En primer lloc, resulta pertinent destacar la manca de disponibilitat de dades desagregades per sexe de les persones pagadores de cada servei. Això dificulta la previsió de resultats quantitatius del projecte de preus públics 2023, pel que fa a conèixer qui paga i com es redistribueixen els recursos entre homes i dones. Per a poder realitzar una adequada previsió caldria poder disposar d’una major quantitat de dades desagregades per sexe (i també per capacitat econòmica, situació de discapacitat, tinença de persones a càrrec, etc.) relatives als serveis regulats: centres cívics, casals infantils, casals de gent gran, ludoteques, centres esportius municipals, camps de futbol, etc. De forma general, a continuació s’indiquen les dades que, desagregades per sexe, serien necessàries per a realitzar una anàlisi exhaustiva de cada preu públic:  Sexe de la persona pagadora (o, en el seu defecte, el nom de pila, a partir del qual es pot fer una estimació probabilística del sexe)  Quota/tarifa/preu pagat  Tipus d’exempció o reducció aplicada (atur, monoparentalitat, renda, Targeta Rosa, discapacitat, etc.)  Import de l’exempció o reducció aplicada (import absolut i percentatge respecte la quota)  Codi postal  Edat o any de naixement A més, cal tenir en compte que els subjectes pagadors d’alguns preus públics poden ser tant persones físiques com persones jurídiques (ex: entitats i associacions), amb la consegüent dificultat afegida per a l’obtenció d’informació desagregada per sexe de les persones membres i l’eventual impacte en les relacions de gènere. De les dades disponibles, com a comentari general cal destacar que en els equipaments socioculturals les dones tenen una major participació i en els equipaments esportius es dona una participació paritària en termes agregats. A continuació es desglossen per tipologia d’equipaments i activitats. Per la seva pertinença per a l’anàlisi, es marquen amb negreta els que fan referència a descomptes de preus públics. 26 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal DADES DISPONIBLES DESAGREGADES PER SEXE Dones Homes Diferencial dones Centres Cívics Inscripcions (cursos i tallers) 78,9% 21,1% +58 Descomptes per atur (cursos i tallers) 86,3% 13,7% +73 Descomptes per Targeta Discapacitat (cursos i tallers) 81,3% 18,7% +63 Altres equipaments socioculturals Persones usuàries de casals i espais de gent gran 68,1% 31,8% +36 Persones usuàries d’espais familiars en escoles bressol 82,9% 17,1% +66 Infants i joves Campanya Vacances Estiu (casals, colònies, campus...) 45,6% 54,4% -9 -Activitats esportives 39,5% 60,4% -21 -Resta d’activitats 48,8% 51,2% -2 Matrícules a casal de barri La Vinya (Sants-Montjuïc) 72,9% 27,1% +46 Participació a casal de barri Prosperitat (Nou Barris) 76,0% 24,0% +52 Participació a tallers de casal de barri del Raval (Ciutat Vella) 85,2% 14,7% +70 -Beques per atur 83,3% 16,6% +67 Ludoteques districte Sant Martí 47,6% 52,3% -5 Casal Infantil El Drac (Sant Martí) 44,2% 55,7% -11 Instal·lacions esportives Abonaments a Centres Esportius Municipals (CEM). Total 48,9% 51,1% -2 Descomptes abonaments CEM. Majors de 64 anys 58,0% 42,0% +16 Descomptes abonaments CEM. Abonament familiar 48,4% 51,6% -3 Descomptes abonaments CEM. Monoparental 62,4% 37,6% +25 Descomptes abonaments CEM. Targeta Rosa 48,7% 51,3% -3 Descomptes abonaments CEM. Discapacitat 51,8% 48,2% +4 Persones inscrites a activitats dirigides (instal·lacions esportives) 50,7% 49,3% +1 Descompte Targeta Rosa a Centres Esportius Municipals (CEM) 57,5% 42,5% +15 Entitats i clubs usuaris instal·lacions esportives, equips no mixtes 25,8% 74,2% -48 Així doncs, i quant a les dades disponibles sobre descomptes, destaca la manca de dades desagregades per sexe dels descomptes de “Altres equipaments socioculturals”, és a dir els que no són centres cívics (casals infantils, ludoteques, casals de joves, casals de gent gran, centres de barri, etc.). Malgrat l’absència de molts indicadors desagregats per sexe, es disposa de les dades que s’han exposat a la taula anterior, així com de dades de context que permeten fer inferència de resultats. A partir 27 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal d’aquesta informació, a continuació es comenta l’efecte que poden tenir les exempcions i reduccions de preus públics per motiu de:  Renda (incloent descomptes per a persones perceptores de pensions no contributives com Renda Garantida de Ciutadania, Renda Mínima d’Inserció i Renda Activa d’Inserció)  Atur  Situació de discapacitat  Targeta Rosa  Gent gran  Monoparentalitat  Equips femenins Quant a les dades referents a renda, cal tenir en compte que la bretxa salarial de gènere de la població barcelonina se situa en el 17,5%, en detriment de les dones. Quant a la situació de pobresa, un 18,9% de les dones de Barcelona es troba en situació de risc de pobresa, i aquesta xifra ascendeix fins al 43,5% sota el supòsit d’autonomia econòmica (en el cas dels homes, és un 26,9%)7. Així, es posa de manifest que una part important de les dones depenen dels ingressos d’altres persones per viure. Aquestes dades de context permeten inferir que la inclusió de supòsits de reducció de preus públics per motiu de renda té un potencial efecte positiu en l’accés de les dones als serveis i recursos municipals. Pel que fa a la situació d’atur, es disposa de les dades que constaten que de les persones beneficiàries de descomptes per atur als cursos i tallers dels centres cívics, el 86,3% són dones. A més, i en base amb dades de context, es posa de manifest que seguint la tendència dels darrers anys, la taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes: 10,1% i 8,5% respectivament8. Per tant, atendre la situació d’atur com a motiu per atorgar exempcions i reduccions també suposa una acció redistributiva en termes de gènere. En relació a les reduccions relacionades amb situacions de discapacitat, es disposa de les dades que constaten que de les persones beneficiàries de descomptes per Targeta de Discapacitat als cursos i tallers dels centres cívics, el 81,3% són dones. En el cas dels Centres Esportius Municipals (CEM), de les persones beneficiàries dels descomptes per discapacitat, el 51,8% són dones. Per tot això, la inclusió de la discapacitat com a supòsit per a la reducció dels preus públics també tindrà un efecte redistribuïdor a favor de les dones. Respecte als descomptes per Targeta Rosa, les dades no permeten obtenir resultats concloents. D’una banda, de les persones que disposen de Targeta Rosa a la ciutat, el 58,5% són dones.9 Però d’altra banda, en els Centres Esportius Municipals (CEM), de les persones beneficiàries dels descomptes per Targeta Rosa les dones suposen el 48,7% davant el 51,3% dels homes. 7 Francesc Valls (Universitat Rovira i Virgili) i Ajuntament de Barcelona, 2022. Construcció d’un indicador de pobresa en el supòsit d’autonomia financera. 8 Taxa d’atur. Tercer trimestre 2022. Dades Catalunya. Idescat a partir d’Enquesta de Població Activa, INE. 9 Departament d’Estadística i difusió de dades. Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona. Persones beneficiàries del títol Targeta Rosa. Març 2021. 28 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal La consideració de l’edat de la gent gran també és un dels elements que pot tenir un efecte diferencial positiu per a les dones. En els Centres Esportius Municipals (CEM), de les persones beneficiàries dels descomptes per majors de 64 anys, les dones suposen el 58%. A més, les dades de context mostren que el 58% de les persones majors de 65 anys que viuen a Barcelona són dones.10 Respecte a les reduccions per a les famílies monoparentals, cal tenir el compte que en els Centres Esportius Municipals (CEM), de les persones beneficiàries dels descomptes per a famílies monoparentals, el 62,4% són dones A més, les dades de context constaten que el 82% de les llars monoparentals estan encapçalades per dones. Així, la reducció per monoparentalitat tindrà un efecte positiu en l’accés de les dones a serveis i equipaments municipals, i en la disponibilitat de temps personal mentre els seus infants o persones adultes dependents participen en activitats dels equipaments. Finalment, cal fer esment dels preus reduïts per a equips esportius femenins, que només queda recollida explícitament en tres dels equipaments esportius (Centre Esportiu Municipal Can Dragó, Complex Esportiu Municipal La Mar Bella i Camp Municipal de Rugbi La Foixarda). D’entrada, cal dir que la gran majoria dels clubs catalans són mixtos. Existeix un 8,6% de clubs que són exclusivament d’homes i un 2,1% exclusivament de dones.11 D’altra banda, cal considerar que les dones fan esport durant el seu temps de lleure majoritàriament fora de clubs i entitats, i esdevenen un percentatge lleugerament superior als homes en l’abonament a les instal·lacions esportives municipals.12 Per això, “la paritat encara no és una realitat en l’esport, de manera que dia a dia, homes i dones, esportistes, l’Administració Pública, entitats, associacions i clubs hem de continuar treballant per promoure cada vegada més l’esport entre les dones” (Ajuntament de Barcelona, 2017).13 Atenent a aquesta necessitat, cal destacar positivament la inclusió de preus bonificats per a la pràctica de l’esport (entrenaments i competicions) per part d’equips femenins. Un cop vistos els possibles efectes en relació a l’accés als serveis i recursos, cal fer esment als possibles efectes vinculats a les normes socials i valors. A aquest efecte, es valora positivament el llenguatge usat en el text de la proposta de preus públics, que contribueix a la construcció d’un imaginari inclusiu i no sexista, i que debilita l’imaginari androcèntric que situa els homes com a referents en l’accés a recursos i serveis. Així, en comptes del masculí genèric, en general s’usen formes desdoblades o neutres com les persones usuàries. Amb tot, en alguns casos es fa ús del masculí genèric (ex: nens) i es proposa la seva modificació. Finalment, respecte a la vinculació amb objectius programàtics, cal dir que els diferents preus públics no exposen explícitament els objectius dels serveis. Per tant, es posa de manifest una generalitzada absència de vinculació explícita amb objectius d’igualtat de gènere (ex: corresponsabilitat de dones i homes), fet que fa esperar una invisibilització d’aquestes desigualtats en els diferents àmbits socials d’actuació: pobresa, participació política i social, educació, treball de cures, cultura, etc. 10 Idescat. Padró municipal d'habitants, 2020. 11 Els clubs esportius a Catalunya. Consell Català de l’Esport, 2010. 12 http://ajuntament.barcelona.cat/donesiesport/ca/esport-femeni.html 13 ídem 29 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 5. VALORACIÓ A CÀRREC D’ORGANITZACIONS FEMINISTES I ENTITATS DE DONES En la tramitació del projecte de preus públics no s’ha fet valoració per part d’organitzacions feministes o entitats de dones. Amb tot, i com s’ha comentat anteriorment, els preus públics han estat tractats en reunió de la Taula de pressupostos i fiscalitat amb perspectiva de gènere, que és un espai de participació integrat per representats del món acadèmic, col·lectius feministes, Consell de les Dones de Barcelona, col·legis professionals i persones a títol individual, a més de representants de l’Ajuntament. 6. VALORACIÓ GLOBAL DE L’IMPACTE DE GÈNERE A continuació es sintetitza la valoració dels diferents aspectes considerats, tot marcant amb color blau els més rellevants per a la valoració global de l’impacte de gènere. Estimació de l’impacte de gènere Reproductor de desigualtats Transformador de desigualtat Molt negatiu Lleugerament negatiu Lleugerament positiu Molt positiu Vinculació amb objectius programàtics X Llenguatge inclusiu i no sexista (Sí/No) X Visibilització de diferències (Sí/No) X Visibilització de desigualtats (Sí/No) X Elements per revertir desigualtats (Sí/No) X Previsió de resultats falten dades falten dades falten dades falten dades Valoració d'organitzacions feministes _ _ _ _ 30 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Atenent a aquestes valoracions, globalment es determina que l’aplicació del projecte de preus públics és transformador de desigualtats de gènere, en grau lleugerament positiu. VALORACIÓ GLOBAL DE L’IMPACTE DE GÈNERE Reproductor de desigualtats Transformador de desigualtat Molt negatiu Lleugerament negatiu Lleugerament positiu Molt positiu X Feta aquesta valoració, a continuació s’aporten recomanacions per tal que el projecte tingui un impacte que s’estimi més positiu des de la perspectiva de gènere. 7. RECOMANACIONS Els preus públics poden tenir un significatiu impacte sobre la població de la ciutat. No només duen a terme una assignació de recursos més o menys redistributiva sinó que alteren els incentius de la societat potenciant o desincentivant determinats hàbits i relacions socials. Així, uns preus públics municipals sensibles a les desigualtats de gènere poden contribuir a avançar cap a la igualtat efectiva, l’equilibri en l’accés a serveis municipals i la reducció de la feminització de la pobresa. Atenent a aquesta potencialitat, i amb base a l’anàlisi exposada, es plantegen les següents recomanacions a l’actual formulació del projecte: A) SOBRE ASPECTES FORMALS I METODOLÒGICS (SECCIÓ 3 DE L’INFORME): Ús de llenguatge inclusiu  Es recomana que en els casos en què es fa ús del masculí genèric (ex: nens ) sigui substituït per formes neutres o desdoblades. Participació  A efectes d’incorporar la veu de grups de dones o feministes, es suggereix que en les convocatòries que es realitzen de la Taula de pressupostos i fiscalitat amb perspectiva de gènere, s’informi sobre el projecte i es recullin comentaris i recomanacions.  Més enllà d’aquesta Taula, integrada per persones professionals i acadèmiques de l’àmbit del gènere o l'economia, és important incorporar una major diversitat de veus de les entitats feministes i la societat civil en tot el procés d'anàlisi, per tal de conèixer les seves demandes i propostes. A 31 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal aquest efecte, es podrien celebrar sessions de treball en espais com els Consells de Dones, o de Feminismes i LGTBI; o bé que en espais genèrics, com consultes online o el Consell de Ciutat, s’incorpori l’enfocament de gènere i les necessitats de les dones. B) SOBRE L’IMPACTE DE GÈNERE (SECCIÓ 4 DE L’INFORME): Dades desagregades per sexe  Pel que fa a dotar de contingut la valoració de l’impacte de gènere del projecte, la manca de dades desagregades per sexe suposa un impediment per fer una anàlisi en profunditat i detall. Resoldre aquesta mancança és una prioritat per poder investigar de forma quantitativa la càrrega dels preus públics, el seu impacte de gènere i poder proposar noves mesures o ajustos si fossin necessaris. Caldria disposar del conjunt de dades desagregades per sexe de les persones pagadores de cadascun dels preus públics, i les exempcions i reduccions efectivament aplicades (vegeu, a la secció 4.3 del present document, el detall de les dades necessàries).  Respecte a les dades dels descomptes, és prioritari obtenir dades desagregades per sexe dels descomptes aplicats en els “Altres equipaments socioculturals”, és a dir els que no són centres cívics (casals infantils, ludoteques, casals de joves, casals de gent gran, centres de barri, etc.).  Seria rellevant analitzar quines són les fórmules més rigoroses d'obtenció de dades desagregades per sexe. Caldria estudiar si les diverses estimacions probabilístiques del sexe a partir del nom de pila (a partir de programari comercial, a partir de dades de l’INE/Padró, etc.) proporcionen la robustesa necessària per a les anàlisis desitjades.  A més de la variable sexe, convindria establir quines altres variables i encreuaments (edat, territori, etc.) es requeririen per completar la informació, atenent a criteris d’interseccionalitat. A més, seria idoni adequar l’obtenció d'aquestes variables a les realitats dels diversos tributs, doncs segurament per a tributs diferents resulten rellevants variables diferents. Emmarcament en instruments programàtics  Els preus públics haurien d’estar integrats, i explicitar que ho estan, en una anàlisi global del model de ciutat per a cada àmbit d’actuació. Per exemple, els preus públics relatius a serveis culturals haurien d’estar emmarcats en una anàlisi de la desigual presència i representació d’homes i dones en l’àmbit cultural i de memòria col·lectiva.  De forma especial es recomana emmarcar preus públics en l’objectiu de visibilitzar i reconèixer els treballs de cures, assumits molt majoritàriament per les dones. En concret, es proposa que els preus públics que s’hi relacionen estiguin vinculats amb la futura actualització de la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura, i que (com ja ocorre en alguns preus públics municipals) 32 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal s’introdueixin referències explícites al concepte cura (ex: tasques de cura, persona cuidadora, entorn cuidador, etc.). Això és especialment pertinent per als preus públics que contemplen supòsits de discapacitat, monoparentalitat i gent gran.  De forma anàloga, els preus públics relacionats amb serveis d’urbanisme haurien d’estar vinculats a la Mesura de Govern Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la vida quotidiana i haurien de valorar les necessitats d’usos diversos de l’espai públic, així com l’accessibilitat i la seguretat. Objectius  Caldria fer més explícita la motivació de la igualtat de gènere per atorgar exempcions i reduccions. Caldria visibilitzar-la en comptes d’apel·lar a expressions genèriques com “cessió gratuïta de l’espai per a a entitats amb finalitats d’interès general, com ara culturals, cíviques, educatives, científiques, sanitàries, esportives, d’assistència o promoció social, de defensa del medi ambient i altres anàlogues”. Exempcions i reduccions Distribució de recursos dins la família  Es recomana incloure la persona individualment, i no només la família, com unitat de referència de capacitat econòmica, per tal de tenir en consideració les relacions de poder i no presumir la solidaritat entre familiars (ex: en les tarifes d’alguns equipaments s’estableix que “Les famílies amb ingressos inferiors a l’IRSC tindran el servei gratuït”). De fet, algunes tarifes municipals ja contemplen aquest doble criteri, per exemple, en el cas dels preus públics de residències per a gent gran s’estableixen exempcions “quan els ingressos de la unitat familiar o la persona cuidadora no superin l’IRSC”.  D’altra banda, seria convenient que els descomptes familiars fessin esment al seu objectiu, especialment si està adreçat a la conciliació, corresponsabilitat, facilitar el treball de cures, etc. En són exemples, tot i que molt minoritaris: o "Tallers adreçats a la unitat familiar (pares, mares i fills/es) per a promoure la cohesió i la realització de l’activitat conjuntament". o “Descompte per la inscripció a dos tallers de la categoria conciliació familiar (un per la persona adulta i l’altre per l’infant en el mateix dia i hora)” (exemple extret dels preus públics de l’any 2019).  En relació al treballs de cura, també és important que es fomenti la corresponsabilitat d’homes i dones. Per exemple, les dades mostren que de les persones usuàries d’espais familiars en escoles bressol el 82,9% són dones. En aquest sentit, caldria incorporar serveis adreçats específicament a l’assumpció dels treballs de cura per part dels homes (ex: tallers de paternitat activa). A més, actualment alguns preus públics estableixen que “el preu de taller inclou la participació d’una persona adulta amb un màxim de 2 infants”. A fi de facilitar la responsabilitat compartida en la cura 33 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal d’infants, seria convenient que els preus de les activitats familiars incloguessin fins a 2 persones adultes. Monoparentalitat  S’insta a que en els centres cívics i en la resta d’equipaments socioculturals es generalitzi el descompte per a famílies monoparentals, que actualment només es troba molt estès en els equipaments del districte de Sant Andreu. En particular, i atès el caràcter més homogeni dels centres cívics, s’insta a que s’universalitzi el descompte del 15% per a famílies monoparentals als espectacles dels centres cívics (que actualment només s’aplica als del districte de Sant Andreu). Gent gran  En la mateixa línia, s’insta a que s’universalitzi el descompte del 15% per a gent gran a tallers dels centres cívics (que actualment només s’aplica en alguns tallers del districte de Les Corts). Discapacitat i dependència  Es recomana estudiar la viabilitat que exempcions i reduccions vinculades a persones en situació de discapacitat es facin extensives a les persones que les cuiden o acompanyen, de forma anàloga al que preveuen els preus públics del Pavelló Mies van der Rohe (3.4.), en què l’entrada és gratuïta per a les “persones amb Passi Metropolità d’Acompanyant-AMB d’una persona amb discapacitat”.  També es recomana incloure l’atenció a les situacions de dependència reconeguda, tal com ja es fa en alguns preus públics de l’Ajuntament. En aquest sentit, es rellevant recordar que de les persones beneficiàries de prestacions i serveis de la Llei de Dependència, el 65% són dones14. Per tant, s’estima que l’atenció a aquestes situacions tindria un efecte positiu sobre l’accés de les dones a serveis i recursos regulats per preus públics. Representació i participació  Quant al reconeixement i foment de la participació dels grups de dones i feministes, es podrien generalitzar mesures de promoció anàlogues a les que s’apliquen per a altres sectors i temàtiques. Per exemple, en el cas d’alguns museus municipals es concerten visites gratuïtes per a associacions i entitats adherides a l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Atenent al fet que moltes entitats feministes i de dones formen part d’aquest Acord, es proposa generalitzar aquestes reduccions a altres preus públics que resultin pertinents.  A més, es proposa que aquestes reduccions a determinades entitats es facin extensives a les entitats adherides a espais de promoció de la igualtat de gènere i la lluita contra les violències masclistes, com el programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat (Consorci d’Educació de Barcelona) i l'Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de violència cap a les dones. 14 Seguiment del desplegament de la Llei 39/2006. Històric i evolució de les dades de la dependència a Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya. Març de 2020. 34 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal  Correspon fer un esment específic als preus bonificats per a la pràctica de l’esport per part d’equips femenins (entrenaments i competicions). Aquesta mesura és minoritària doncs només s’aplica explícitament al Centre Esportiu Municipal Can Dragó, al Complex Esportiu Municipal La Mar Bella i al Camp Municipal de Rugbi La Foixarda. Per això, s’insta a estendre al conjunt d’instal·lacions esportives els preus bonificats per a equips de dones. Violències masclistes  Atenent a les greus conseqüències econòmiques de les violències masclistes, caldria estudiar la viabilitat i els processos per establir reduccions per a les dones afectades per situacions de violències masclistes, amb acreditació de l’òrgan municipal que correspongui i tal com ja es fa en ajuts al pagament de lloguers, taxes universitàries, pensió d’orfandat, etc. Com a exemple orientador cal esmentar que l’Ajuntament de Barcelona, en l’ordenança fiscal de l’impost de plusvàlues del 2022, ha inclòs com a motiu de no subjecció la transmissió de béns immobles en benefici de persones hereves de dones assassinades com a conseqüència de violències masclistes. Foment d’autonomia econòmica / lluita contra la feminització de la pobresa  S’insta a incrementar les exempcions i reduccions al pagament de preus públics amb base a la capacitat econòmica de les persones usuàries, circumstància que actualment es troba generalitzada en el cas del centres cívics (dins el descompte per discapacitat, s’inclouen descomptes per a persones amb pensions no contributives com Renda Garantida de Ciutadania, Renda Mínima d’Inserció i Renda Activa d’Inserció). Totes les anteriors recomanacions són d’especial rellevància per als preus públics que no inclouen cap supòsit explícit d’exempció o reducció amb efectes positius en termes d’impacte de gènere, com és freqüent en serveis d’equipaments socioculturals que no són centres cívics, i les instal·lacions esportives que no són centres esportius municipals. Així, es fa un requeriment especial a les unitats responsables de la definició d’aquests preus públics per tal que introdueixin exempcions o descomptes que contribueixin a revertir desigualtats de gènere, prenent com a referència els que s’apliquen en altres preus públics i que s’han assenyalat en la secció 4.2 del present informe. D’altra banda, es posa de manifest que les anteriors recomanacions es venen reiterant en els informes d’impacte de gènere dels darrers anys i, malgrat això, no s’han observat modificacions substancials en la proposta de preus públics. Davant això, s’insta a que les recomanacions contingudes en el present document siguin incorporades en la mesura del possible en les successives versions i modificacions de preus públics i que, en cas que no siguin viables, se n’exposin els motius. Com a comentari final, es subratlla la necessitat de veure la política fiscal i els preus públics com uns dels instruments crucials per contribuir a una distribució justa i equitativa de la riquesa entre la població i avançar cap a un model social i econòmic sostenible i just. Així, més enllà de les finalitats recaptatòries o de cobriment de costos dels serveis, uns preus públics sensibles a les desigualtats de gènere poden contribuir a avançar cap a la igualtat efectiva i reduir la feminització de la pobresa. 35 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Barcelona, 15 de desembre de 2022 Vist i plau, Raül López Cancho Sonia Ruiz García Tècnic de la Direcció de Serveis de Gènere i Directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Polítiques del Temps Gerència Municipal Gerència Municipal 36 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 8. ANNEX 1.1. PREUS PÚBLICS PELS SERVEIS PRESTATS ALS CENTRES CÍVICS Tarifes per a les activitats de difusió cultural aplicables al conjunt dels Centres Cívics de la xarxa de Centres Cívics de Barcelona. -Preus per a activitats de difusió cultural -Preus per a activitats d'especial interès artístic i cultural CIUTAT VELLA CENTRE CÍVIC PATI LLIMONA CENTRE CÍVIC BARCELONETA CENTRE CÍVIC CONVENT SANT AGUSTÍ CENTRE CÍVIC DRASSANES EIXAMPLE CENTRE CÍVIC COTXERES BORRELL CENTRE CÍVIC GOLFERICHS CENTRE CÍVIC URGELL CENTRE CÍVIC LA CASA ELIZALDE CENTRE CÍVIC FORT PIENC CENTRE CÍVIC SAGRADA FAMÍLIA ESPAI FOTOGRAFIA CATALÀ ROCA AUDITORI CALABRIA 66 SALA ACTES TRANSFORMADORS SANTS – MONTJUÏC CENTRE CULTURAL ALBAREDA CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR CENTRE CÍVIC CASINET D’HOSTAFRANCS CENTRE CÍVIC COTXERES DE SANTS LES CORTS CENTRE CÍVIC DE CAN DEU CENTRE CÍVIC TOMASA CUEVAS-LES CORTS CENTRE CÍVIC JOSEP M TRIAS I PEITX CENTRE CÍVIC JOAN OLIVER "PERE QUART" SARRIÀ - SANT GERVASI CENTRE CÍVIC SARRIÀ CENTRE CÍVIC CAN CASTELLÓ CENTRE CÍVIC VIL·LA FLORIDA CENTRE CÍVIC PERE PRUNA CENTRE CÍVIC VIL·LA URÀNIA CENTRE CÍVIC VALLVIDRERA - VÁZQUEZ MONTALBAN 37 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal CENTRE CÍVIC L'ELÈCTRIC CASAL DE BARRI CAN RECTORET TEATRE TURÓ PARK ESPAI FAMILIAR PETIT DRAC CASAL INFANTIL VIL·LA URÀNIA CASAL DE BARRI ESPAI PUTXET ESPAI JOVE CASA SAGNIER GRÀCIA CENTRE CÍVIC LA SEDETA CENTRE CÍVIC EL COLL-LA BRUGUERA HORTA - GUINARDÓ CENTRE CÍVIC MATAS I RAMIS CENTRE CÍVIC TEIXONERA CENTRE CÍVIC CASA GROGA CENTRE CÍVIC CARMEL CENTRE CÍVIC GUINARDÓ PLANETARI MUNICIPAL NOU BARRIS CENTRE CÍVIC CAN VERDAGUER CENTRE CÍVIC TORRE LLOBETA CENTRE CÍVIC ZONA NORD SANT ANDREU CENTRE CÍVIC BON PASTOR CENTRE CÍVIC BARO DE VIVER CENTRE CÍVIC TRINITAT VELLA CENTRE CÍVIC SANT ANDREU CENTRE CÍVIC LA SAGRERA "LA BARRACA" CENTRE CÍVIC NAVAS SANT MARTÍ CENTRE CÍVIC CAN FELIPA CENTRE CÍVIC PARC- SANDARU CENTRE CÍVIC BESÒS CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ AUDITORI SANT MARTÍ 1.2. PREUS PÚBLICS PELS SERVEIS PRESTATS A LA RESTA D'EQUIPAMENTS SOCIOCULTURALS DE DISTRICTES CIUTAT VELLA CASAL DE BARRI DEL RAVAL CASALS DE GENT GRAN CASAL DE JOVES PALAU ALÒS 38 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal EIXAMPLE ESPAI GENT GRAN SANT ANTONI ESPAI GENT GRAN MONTSERRAT OLIVELLA ESPAI GENT GRAN ESQUERRA ESPAI GENT GRAN M. AURÈLIA CAPMANY ESPAI GENT GRAN TRANSFORMADORS ESPAI GENT GRAN GERMANETES CASAL GENT GRAN CARLIT ESPAI GENT GRAN FORT PIENC ESPAI GENT GRAN SAGRADA FAMÍLIA CASAL INFANTIL COTXERES BORRELL CASAL INFANTIL URGELL CASAL INFANTIL FORT PIENC CASAL INFANTIL SAGRADA FAMÍLIA SANTS - MONTJUÏC ESPAI JOVE LA BÀSCULA MUNICIPAL PUNT MULTIMÈDIA LUDOTEQUES PROGRAMA DE GENT GRAN LES CORTS LUDOTECA LA TARDOR LUDOTECA GUITARD CASAL DE GENT GRAN CAN NOVELL CASAL DE GENT GRAN SANT RAMON CASAL DE GENT JOAN OLIVER "PERE QUART" CASAL DE JOVES DE LES CORTS ESPAI D'ADOLESCENTS CAN BACARDÍ ATENEU DE FABRICACIÓ DE LES CORTS SALA D'ACTES DE LA SEU DEL DISTRICTE DE LES CORTS SARRIÀ – SANT GERVASI CASAL DE BARRI ESPAI PUTXET CASAL DE BARRI CAN RECTORET CASAL DE GENT GRAN CAN CASTELLÓ CASAL DE GENT GRAN CAN FÀBREGAS CASAL DE GENT GRAN SANT ILDEFONS ESPAI INFANTIL MUNICIPAL PETIT DRAC CASAL DE BARRI ESPAI PUTXET ESPAI JOVE CASA SAGNIER CASAL INFANTIL VIL·LA URÀNIA ESPAI FAMILIAR LA SALETA DIPÒSIT DEL REI MARTÍ GRÀCIA CASAL INFANTIL LA SEDETA 39 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal CASAL INFANTIL EL COLL-LA BRUGUERA ESPAI JOVE EL COLL ESPAI DE GENT GRAN LA VIOLETA ESPAI DE GENT GRAN EL COLL ESPAI DE GENT GRAN PENITENTS ESPAI DE GENT GRAN MONTMANY BUCS D'ASSAIG DE LA SEDETA ACTIVITATS INFANTILS D'ESTIU: LLAC-PISCINA CREUETA DEL COLL ATENEU DE FABRICACIÓ DE GRÀCIA HORTA – GUINARDÓ CASAL DE BARRI LA BARRACA DEL CARMEL CASAL DE BARRI PIRINEU DE CAN BARÓ CASAL MAS GUINARDÓ ESPAI JOVE BOCA NORD SALA POLIVALENT DE MONTBAU ESPAI JOVE BOCA NORD PUNT D’INFORMACIÓ JOVE ESPAI HORTA 71 SALA D'ACTES DE LA SEU DEL DISTRICTE CASAL DE GENT GRAN SANT GENÍS CASAL DE GENT GRAN DEL BAIX GUINARDÓ CASAL DE GENT GRAN D’HORTA CASAL DE GENT GRAN DE LA VALL D’HEBRON ESPAI DE GENT GRAN GRAN CANIGÓ CASAL INFANTIL GUINARDÓ CASAL INFANTIL LA TORRE CASAL INFANTIL LA TEIXONERA CASAL INFANTIL L’ÀNEC LUDOTECA ARIMEL LUDOTECA EL GALLINER LUDOTECA CASAL DE BARRI CAN TRAVI LUDOTECA CENTRE CÍVIC CASA GROGA NOU BARRIS ESPAI JOVE LES BASSES ATENEU DE FABRICACIÓ DE CIUTAT MERIDIANA CASA DE L’AIGUA DE TRINITAT NOVA CASAL DE BARRI TRINITAT NOVA CASAL DE BARRI VERDUM CASAL DE BARRI TORRE BARÓ CASAL DE BARRI DE VALLBONA ESPAI FAMILIAR LA BÒBILA CASALS DE GENT GRAN CASTELL DE TORRE BARÓ SANT ANDREU CASAL DE BARRI CONGRÉS-INDIANS ESPAI JOSEP BOTA 40 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal CENTRE MUNICIPAL DE CULTURAL POPULAR DE SANT ANDREU SANT ANDREU TEATRE ESPAI JOVE GARCILASO CASAL INFANTIL DE BARO DE VIVER CASAL INFANTIL DE BON PASTOR SALA DE JOCS INFANTILS TRINITAT VELLA CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS TRES TOMBS CASAL DE GENT GRAN BASCÒNIA CASAL DE GENT GRAN MOSSÈN CLAPÈS CASAL DE GENT GRAN LA PALMERA CASAL DE GENT GRAN NAVAS CASAL DE GENT GRAN BARÓ DE VIVER CASAL DE GENT GRAN BON PASTOR CASAL DE GENT GRAN DE TRINITAT VELLA SANT MARTÍ CASALS INFANTILS I LUDOTEQUES CASALS DE GENT GRAN CASAL DE BARRI LLACUNA 1.3. PREUS PÚBLICS PELS SERVEIS PRESTATS A LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS CIUTAT VELLA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL SANT SEBASTIÀ CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL MARÍTIM CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL COLOM CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL CAN RICART CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL PARC DE LA CIUTADELLA INSTAL·LACIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL ESPAI DE MAR CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL PARC DE LA CATALANA EIXAMPLE CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL AIGUAJOC-BORRELL CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL ESTACIÓ DEL NORD CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL JOAN MIRO CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMÍLIA CENTRE ESPORTIU PISCINA SANT JORDI INSTAL·LACIONS ESPORTIVES ESCOLA INDUSTRIAL PISTES POLIESPORTIVES PARC JOAN MIRO COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL FORT PIENC SANTS - MONTJUÏC CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL LA BORDETA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL L'ESPANYA INDUSTRIAL PISTES MUNICIPALS D'AEROMODELISME DE MONTJUÏC COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL PAU NEGRE PARC DEL MIGDIA 41 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal TENNIS MUNICIPAL MONTJUÏC ESTADI MUNICIPAL D'ATLETISME JOAN SERRAHIMA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL PISCINES BERNAT PICORNELL PISCINES MUNICIPALS DE MONTJUÏC CAMP MUNICIPAL BEISBOL I SOFTBOL CARLOS PÉREZ DE ROZAS CENTRE MUNICIPAL ESCALADA LA FOIXARDA ESCOLA MUNICIPAL D’HÍPICA LA FOIXARDA CAMP MUNICIPAL RUGBI LA FOIXARDA CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL JULIÀ DE CAMPMANY CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL IBÈRIA COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL DE LA BÀSCULA PISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL DE LES TRES XEMENEIES PISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL MARINA LES CORTS CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL LES CORTS CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL ARISTIDES MAILLOL PAVELLÓ MUNICIPAL L'ILLA SARRIÀ - SANT GERVASI CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL CAN CARALLEU CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL PUTXET CENTRE MUNICIPAL D'ESGRIMA REINA ELISENDA CENTRE MUNICIPAL DE TENNIS TAULA REINA ELISENDA CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL VALLVIDRERA GRÀCIA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL CLAROR CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL CAN TODA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL PERILL CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL SARDENYA CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL NOU SARDENYA CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL ÀLIGA PISTES POLIESPORTIVES MUNICIPALS CREUETA DEL COLL LLAC DE LA CREUETA DEL COLL PAVELLÓ POLIESPORTIU JOSEP COMELLAS HORTA - GUINARDÓ CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL DEL CARMEL CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL GUINARDÓ CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL OLÍMPICS VALL D'HEBRON CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL MUNDET CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL HORTA CENTRE MUNICIPAL DE TENNIS VALL D'HEBRON VELÒDROM MUNICIPAL D'HORTA COMPLEX MUNICIPAL ESPORTIU MUNDET PISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL CAN BARO PISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL MONTBAU 42 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL TEIXONERA VALL HEBRON NOU BARRIS CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL ARTESANIA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL CAN CUYÀS CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL CAN DRAGÓ CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL COTXERES DE BORBÓ CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL TURÓ DE LA PEIRA CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL DE NOU BARRIS CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL TORRENT D’EN BOSC (CIUTAT MERIDIANA) SANT ANDREU CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL SANT ANDREU- LA SAGRERA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL TRINITAT VELLA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL BON PASTOR PAVELLÓ CAMP DEL FERRO CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL NARCÍS SALA CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL DE TRINITAT VELLA CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL BARÓ DE VIVER PISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL LA SAGRERA POLIESPORTIU MUNICIPAL TORRAS I BAGES SANT MARTÍ CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL BAC DE RODA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL CAN FELIPA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL JÚPITER CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL NOVA ICÀRIA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL MARESME CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL VERNEDA CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL VINTRÓ COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL LA MAR BELLA BASE NÀUTICA MUNICIPAL DE LA MAR BELLA CENTRE MUNICIPAL DE VELA CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL POBLENOU-AGAPITO FERNÁNDEZ POLIESPORTIU MUNICIPAL LA NAU DEL CLOT CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL MENORCA CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL SANT MARTI FRONTONS MUNICIPALS BAC DE RODA COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL CLOT DE LA MEL PISTA MUNICIPAL LA PALMERA COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL OLÍMPIA CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL JÚPITER COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL JOAN PUJADES ESPAI POLIESPORTIU MUNICIPAL FRANCESC ABAD PISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL LA PAU CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL MARESME COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL BOGATELL 43 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 44