Context residencial de la infància, cost de 
l’habitatge i dinàmiques d’expulsió a la 
ciutat de Barcelona
Estat de la qüestió 2021-2022
#Observatori017Bcn  
#HabitatgeInfància
Informe realitzat en el marc de l’Observatori 0-17 BCN, un programa municipal de recerca sobre 
infància i adolescència, promogut per l'Ajuntament de Barcelona.
Aquest informe actualitza i aprofundeix dades d’habitatge i infància sobre la base de l’informe 
Infàncies i habitatge: sobrecostos, gentrificació i emergència habitacional a Barcelona, realitzat per 
Antón-Alonso, F., Cruz, I., Porcel, S., & Sànchez, A. l'any 2019 en el marc de col·laboració global entre 
l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), en el 
qual també s’inclouen els treballs de la unitat especialitzada dins l’IERMB Institut Infància i 
Adolescència de Barcelona.
El contingut d’aquesta publicació és responsabilitat exclusiva de l’Institut Infància i Adolescència i 
no reflecteix necessàriament la visió de l’Ajuntament de Barcelona.
Edita: 
Institut Infància i Adolescència de Barcelona (Institut Metròpoli)  
Equip  de treball:
Laia Pineda (directora, suport a l’anàlisi i a la redacció)
Elisa Stinus (coordinadora de l’Observatori 0-17 Barcelona)
Laia Curcoll (publicació i comunicació)
Barcelona, maig de 2023
La manera de citar el present informe serà: Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2023) Context residencial de la infància, cost 
de l’habitatge i dinàmiques d’expulsió a la ciutat de Barcelona. Estat de la qüestió 2021-2022. IIAB- Institut Metròpoli.
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement – No comercial – Compartir igual (by-nc-sa) amb finalitat no comercial i amb obra derivada. 
Es permet copiar i redistribuir el material en qualsevol mitjà i format, sempre que no tingui finalitats comercials; així com remesclar, transformar i crear a partir del material, 
sempre que es difonguin les creacions amb la mateixa llicència de l’obra original. 
1 Context residencial de la infància a Barcelona
Dinàmiques residencials a la ciutat de Barcelona 
L’impacte de la pandèmia per Covid-19 en les llars i en el sector de l’habitatge
2 Cost de l’habitatge i condicions de vida dels infants 
Cost de l’habitatge i pobresa infantil
Cost de l’habitatge i privacions materials en la infància
Cost de l’habitatge i condicions d’habitabilitat de les llars amb infants
3 Inseguretat residencial, mobilitat forçada i expulsió
Mobilitat residencial forçada
Expulsió d’infants i adolescents de les seves llars
En síntesi Bibliografia
1 Context residencial de la infància a Barcelona
Dinàmiques residencials a la ciutat de Barcelona 
L’impacte de la pandèmia per Covid-19 en les llars i en el sector de 
l’habitatge
Dinàmiques residencials a la ciutat de Barcelona (I)
L’accés o el manteniment de l’habitatge constitueix avui dia un dels principals problemes socials a 
Barcelona, i no és un problema nou ni exclusiu de la ciutat de Barcelona  (tot i que sí més acusat que en 
altres territoris):
➢ Les dificultats d’accés a l’habitatge van començar amb el darrer boom immobiliari (1997-2007), amb una escalada de 
preus i el posterior esclat de la bombolla immobiliària. La consegüent la crisi econòmica va generar un augment sense 
precedents dels desnonaments (tant hipotecaris com arrendataris).
➢ Des de l’inici de la recuperació econòmica l’any 2013-2014, el principal problema residencial és l’increment dels preus 
dels habitatges de lloguer, el qual ha anat afectant cada cop a més població (en la mesura en què la proporció de 
llogaters també ha augmentat i que la compra d’habitatge no està a l’abast de la majoria de compradors potencials 
residents a Barcelona). 
➢ L’alternativa del parc públic d’habitatge de lloguer social i assequible (una de les respostes que hauríem de poder 
esperar de l’administració pública) no és avui dia una possibilitat, ja que durant dècades no s’hi ha apostat.
Font: Antón-Alonso, F., Cruz, I., Porcel, S., & Sànchez, A. (2019).  Infàncies i habitatge: sobrecostos, gentrificació i emergència habitacional a Barcelona. 
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Ajuntament de Barcelona
Infància i
habitatge Dinàmiques residencials a la ciutat de Barcelona (II)
El comportament del mercat de l’habitatge des de l’any 2000 ha acabat transformant l’estructura dels règims de 
tinença de l’habitatge a la ciutat (mirada 2001 a 2020):
➢ menys proporció de població amb habitatge totalment pagat => més proporció de població que ha de fer front cada mes a 
pagaments d’habitatge (hipoteca o lloguer)
➢ es confirma el canvi de tendència dels règims de tinença amb l’increment del règims de lloguer (2001: 28,5%; 2020: 43,3%)
El preu del lloguer és el que més s’ha incrementat: entre l’any 2000 i el 2020 s’ha incrementat un 136,3%, mentre que la renda familiar 
un 43,5% (a Catalunya 101,6% i 33,6%)
A més pobresa, més sobrecàrrega del cost de l’habitatge i a més sobrecàrrega, més empobriment: “com més pobre és una família, més 
percentatge dels seus ingressos se'ls menja l'habitatge. De mitjana, els catalans destinen un 38% del sou a pagar l’habitatge, mentre que 
els que ingressen menys de 1.000 euros destinen un 54% (...) del total de desnonaments a Catalunya, 3 de cada 4 són per impagament 
del lloguer.” (OHB a El País 13/16/22)
Font: Donat, C., Sender, M., Bosch, J., Arcarons, A. (2021) State of housing. Catalunya i Barcelona. Observatori Metropolità de l’Habitatge (OHB) i Observatori DESC.
Infància i
habitatge Dinàmiques residencials a la ciutat de Barcelona (III)
Segons les darreres dades 
disponibles (ESDB, 2020): 
➢ El 52,2% d’unitats de 
convivència de Barcelona viu 
en règim de propietat i el 
43,3% en règim de lloguer. 
Un 2,5% en cessió gratuïta, un 
0,23% en règim d’ocupació de 
l’habitatge i un 1,27% en una 
habitació o espai compartit 
(ESDB, 2020)
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de l'Observatori Metropolità de l'habitatge de Barcelona (OHB), en base a les 
dades de l'Enquesta sociodemogràfica de Barcelona, 2020.
Infància i
habitatge Dinàmiques residencials a la ciutat de Barcelona (IV)
➢ El règim més habitual entre llars amb 
infants/adolescents entre 0 i 16 anys és 
la propietat: 54,1%, seguit del règim de 
lloguer 41,4%. Cal tenir en compte que 
un 1% viu en un habitatge ocupat (un 
percentatge quatre vegades més gran 
que pel conjunt de la població –
representen uns 2.443 infants i 
adolescents a la ciutat-) i un 0,2% en 
una habitació o espai compartit 
(representen uns 465 infants i 
adolescents) (ESDB, 2020 i lectura del 
padró a 1/1/2020)
➢ el tipus de llar a on més ha crescut el 
règim de lloguer és a les llars amb 
infants (del 36,4% 2011 al 42,8% el 
2018 (+6,4%) (EMCV 2017-2018)).
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de l'Observatori Metropolità de l'habitatge de Barcelona (OHB), en base a 
les dades de l'Enquesta sociodemogràfica de Barcelona, 2020.
Infància i
habitatge Dinàmiques residencials a la ciutat de Barcelona (V)
➢ En situació d’alta vulnerabilitat social*, 
els percentatges en el règim de lloguer 
es disparen: 71% de les llars amb infants 
i adolescents a càrrec viuen en règim de 
lloguer o relloguer (el 52% a preu de 
mercat i el 19% a preu inferior al de 
mercat) Un 8% viuen en règims de 
tinença insegurs i inadequats (habitació 
de lloguer (3%), o en un habitatge ocupat 
(5%) (IIAB, 2018 a partir d’ESS, 2016) 
* Dades de l’ESS, 2016 a llars usuàries de serveis socials 
en situacions d’alta complexitat social. Resultats no 
extrapolables al conjunt de la població
Font: Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2018). Informe Les condicions de vida de les famílies amb infants i adolescents ateses pels serveis socials de 
Barcelona amb problemàtiques d’extrema complexitat. Un retrat a partir de l’Enquesta de Condicions de Vida de les Persones Usuàries dels Centres de Serveis 
Socials de 2016 Institut Infància i Adolescència de Barcelona-Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). 
Infància i Dinàmiques residencials a la ciutat de Barcelona (VI)
habitatge
Increment dels preus de l’habitatge:
➢ Des de 2013, el preu mitjà d’un habitatge 
de lloguer al municipi de Barcelona ha 
passat dels 682 €/mes al màxim de 979 
€/mes el 2019 i als actuals 919 €/mes 
(2021) (increment 2013-21: +34,7%)
➢ En un context de restricció al crèdit 
hipotecari i d’augment dels preus de 
compra-venda, el lloguer és l’única 
alternativa possible per a moltes famílies 
joves amb fills o edat per tenir-ne (l’oferta 
d’habitatge de protecció social i assequible 
és molt escassa) Font: Observatori Metropolità de l'habitatge de Barcelona (OHB), en base a les dades de la Secretaria d’Habitatge i 
Inclusió social. Generalitat de Catalunya.
➢ Viure en règim de lloguer no és per se un problema, sinó fos per l’intens augment del preu dels habitatges de lloguer que s’ha 
produït en els darrers anys:  el 2018, només el 7,2% de la població resident a Barcelona resideix a un habitatge de lloguer a un preu 
inferior al de mercat (IERMB, 2019).
Infància i
habitatge Dinàmiques residencials a la ciutat de Barcelona (VII)
Gentrificació i turistificació de la 
ciutat
➢ L’increment del preu dels 
habitatges de lloguer ha estat 
especialment sensible als 
fenòmens de turistificació i de 
gentrificació, els quals s’han 
produït amb més intensitat en 
alguns indrets de la ciutat 
➢ Sant Martí, Ciutat Vella i Gràcia 
són els districtes més afectats per 
l’increment de preus dels 
habitatges, amb increments 
relatius entre el 2013 i el 2021 de 
+39% ; +37% i +36% 
respectivament.
Font: Observatori Metropolità de l'habitatge de Barcelona (OHB), en base a les dades de l’INCASOL. Generalitat de Catalunya.
Infància i L’impacte de la pandèmia per Covid-19 en les llars i 
habitatge en el sector de l’habitatge
D’acord amb l’estudi State of housing (OHB, 2021) els anys de pandèmia per covid-19 (anys 2020 i 2021) el 
sector de l’habitatge es caracteritza per:
✓ Recuperació de les operacions (transaccions de compravenda i contractes de lloguer) : després del descens d’operacions l’any 
2020, el 2n trimestre de 2021 les operacions es situen per sobre dels valors pre-COVID (Catalunya i Barcelona). 
✓ El preu de compravenda creix poc i el preu mitjà del lloguer baixa (més a Barcelona que a Catalunya). Principals factors 
explicatius:  impacte de la Covid-19 en: 1) disminució de la demanda turística, 2) ajornament (encara més) dels processos 
d’emancipació residencial 3) impacte crisi per Covid-19 en l’economia de les llars amb menys recursos 4) implantació d’un 
sistema de contenció de rendes de lloguer a Catalunya (setembre de 2020*)
✓ Increment de l’habitatge protegit: tot i que es manté en un pes relativament reduït, durant el 2020 les qualificacions 
provisionals d’habitatge protegit no van disminuir a Catalunya (1.943) i, fins i tot, a la ciutat de Barcelona, es va enregistrar un 
dels valors més elevats dels darrers anys (595 habitatges). 
✓ El pes relatiu del parc d’habitatges de lloguer social respecte el total d’habitatges principals l’any 2021 és de: 1,7% a Catalunya; 
1,8% a l’AMB; i 1,9% a Barcelona.
*Llei 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i de 
modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l'habitatge. 
Font: Donat, C., Sender, M., Bosch, J., Arcarons, A. (2021) State of housing. Catalunya i Barcelona. Observatori Metropolità de l’Habitatge (OHB) i Observatori DESC.
2 Cost de l’habitatge i condicions de vida dels infants 
Cost de l’habitatge i pobresa infantil
Cost de l’habitatge i privacions materials en la infància
Cost de l’habitatge i condicions d’habitabilitat de les llars amb infants
Habitatge i 
pobresa Cost de l’habitatge i pobresa infantil (I)
infantil
Creix la distància entre les rendes familiars i els preus de l’habitatge: cada vegada cal destinar més diners a 
l’habitatge
➢ Els preus del lloguer han crescut més del doble que 
la renda mitjana de la població de Barcelona i, en el 
cas dels preus de compra-venda, han augmentat al 
voltant de 2,5 vegades més ràpid que la renda 
familiar (OHB, 2019), per tant les llars han de 
destinar una part cada cop més gran dels seus 
ingressos a cobrir els costos de l’habitatge, 
especialment en el cas dels llogaters.
➢ Ciutat Vella és el districte on aquest esforç ha estat 
més gran: 30% més d’esforç d’accés a l’habitatge de 
lloguer (resta de districtes entre el 20% i 15%) 
(EMCV, 2013-2018)
➢ Tal i com es pot veure al gràfic, les llars amb infants i 
adolescents són les que més diners destinen a 
cobrir les despeses d’habitatge (797,7 €/mensuals 
de mitjana (EMCV, 2019-2020) Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011; IERMB i Idescat, 
Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 a 2019-2020
Habitatge i 
pobresa Cost de l’habitatge i pobresa infantil (II)
infantil
L’alt cost de l’habitatge incrementa el risc dels infants a viure sota el llindar de la pobresa
➢ El 22,2% de llars amb infants i adolescents 
pateixen sobrecàrrega de l’habitatge* en 
la seva economia familiar (destinen + 40% 
ingressos) (EMCV, 2020-2021). Entre les 
llars en situació d’alta vulnerabilitat social 
en lloguer a preu de mercat, el 75% 
pateixen sobrecàrrega (IIAB, 2018 –
ESS2016).
➢ Un cop imputat el cost de l’habitatge, la 
taxa de risc de pobresa dels infants i 
adolescents creix 17,9 pp: del 26,9% 
(abans d’imputar despeses de l’habitatge) 
al 44,8% (després de despeses de 
l’habitatge) (IERMB, EMCV 2019-2020).
(*) La sobrecàrrega de l’habitatge és un indicador estandaritzat a nivell europeu que mesura el percentatge de població que destina més del 40% dels  seus ingressos als costos associats de l’habitatge
Font:  elaboració pròpia de l’IIAB a partir de les Estadístiques 
metropolitanes sobre condicions de vida, 2019-2020 IERMB-Idescat.
Habitatge i 
pobresa Cost de l’habitatge i pobresa infantil (III)
infantil
➢ En clau de districte, l’impacte del 
sobrecost* de l’habitatge indica que, un 
cop imputats els costos de l’habitatge a 
les economies de les llars amb infants, 
gairebé 4 de cada 10 infants i 
adolescents a Ciutat Vella (38,1%) es 
trobin sota el llindar de la pobresa 
moderada i que s’hi trobin 3 de cada 10 
infants a Sants-Montjuïc (29,8%) i Nou 
Barris (28,3%) (IERMB 2018, ESDB 2017)
(*) El sobrecost de l’habitatge mesura la variació de la taxa de pobresa a partir imputar els 
costos de l’habitatge en les economies familiars. El càlcul d’aquest sobrecost té en 
compte el percentatge que representen les despeses anuals d’habitatge sobre la renda de 
la llar i es fa en base a un exercici de simulació d’acord amb un llindar variable segons els 
decils de la distribució dels ingressos anuals de les llars. Pels dos primers decils de renda, 
el sobrecost s’estableix en el 25%. Per als decils 3 i 4, el sobrecost es considera quan les 
despeses d’habitatge representen el 30% o més. Per a la resta de la població, el sobrecost 
es refereix a una despesa del 40% o més. Aquesta taxa de sobrecost de l’habitatge està 
feta per Navarro, Porcel, Cruz i Pruna, a IERMB, 2018: 32 i 42 (veure bibliografia)
Habitatge i Cost de l’habitatge i privacions materials en la 
pobresa infància (I)
infantil
La pèrdua de capacitat adquisitiva de les llars amb infants a conseqüència de l’alt cost de l’habitatge es tradueix 
en privació material per a molts infants
➢ Diversos estudis han demostrat l’associació 
entre la sobrecàrrega de despeses de 
l’habitatge i el fet de patir privacions materials, 
la qual es produeix amb més intensitat entre 
les famílies amb rendes baixes (Sarasa et al., 
2018).
➢ A escala de ciutat, la privació material i social 
severa en la infància i l’adolescència s’ha 
pràcticament doblat en els últims anys: del 
8,7% al 2016-2017 al 16,2% el 2020-2021 
(EMCV, 2016-2021). A escala de districtes, Nou 
Barris i Ciutat Vella són els districtes amb 
índex de privació material infantil i adolescent 
més alts (ESDB, 2020).
Habitatge i Cost de l’habitatge i privacions materials en la 
pobresa infància (II)
infantil
➢ En comparació amb els infants que 
creixen en contextos econòmicament 
afavorits, els infants que creixen en 
contextos econòmicament 
desafavorits tenen en menys mesura 
les coses següents:
• un escriptori per fer els deures i 
estudiar (-6,7%)
• un ordinador amb micròfon i 
càmera per fer classes online 
(-6,7%)
• una habitació per a ells sols (-4,1%)
(IIAB, EBSIB2021)
Font: elaboració pròpia de l’IIAB a partir de l’Enquesta de benestar subjectiu de la 
infància a Barcelona (EBSIB) 2021. Ajuntament de Barcelona.
Habitatge i Cost de l’habitatge i condicions d’habitabilitat de 
pobresa les llars amb infants (I)
infantil
Un altre impacte colateral del cost de l’habitatge és l’empitjorament de les condicions d’habitabilitat dels 
habitatges dels infants
➢ Amb una evolució creixent, avui el 18,5% dels 
infants i adolescents viuen en habitatges que 
no es poden mantenir a una temperatura 
adequada (el 2016-2017 eren el 7,6%) (EMCV, 
2016-2021). És de preveure que les darreres 
pujades en el preu de la llum empitjorin 
aquest indicador.
➢ També en una tendència creixent, el 29,2% 
dels infants i adolescents viuen en llars amb 
algun endarreriment en els pagaments 
relacionats amb l’habitatge. Entre el 2011 i el 
2020-2021 s’ha incrementat 13,9 pp (EMCV, 
2011-2021).
Habitatge i Cost de l’habitatge i condicions d’habitabilitat de 
pobresa les llars amb infants (II)
infantil
També cal comptar entre l’empitjorament de les condicions d’habitabilitat el fenomen de la 
sobreocupació:
➢ Tot i que no es pot fer una correlació 
directa entre l’increment del cost de 
l’habitatge i la sobreocupació, les dades 
indiquen un increment alarmant en poc 
temps i en especial a Barcelona de la 
sobreocupació*: del 8,2% el 2016-2017 al 
12,6% el 2017-2018 (IERMB - EMCV) 
➢ Els infants són els que acusen més la 
sobreocupació i els que n’han patit 
l’evolució més negativa: del 13,8% el 
2016-2017 al 19,2% el 2019-2020 (IERMB-
EMCV)
*La sobreocupació és una mesura que ens indica un desajust entre la Font: elaboració pròpia de l’IIAB a partir de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 
disponibilitat d’habitacions a l’habitatge i la composició de la llar que hi viu. 2016-2017 a 2019-2020 . IERMB-IDESCAT
3 Inseguretat residencial, mobilitat forçada i 
expulsió
Inseguretat residencial i mobilitat forçada
Llançaments: l’expulsió d’infants i adolescents de les seves llars
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (I)
infància
La mobilitat residencial forçada (per motius econòmics o forçats per l’habitatge) afecten en major mesura a la 
població infantil i adolescent 
➢ Segons l’estudi d’Antón-Alonso & Porcel (IERMB, 2019) no es pot afirmar amb rotunditat que els processos de gentrificació i 
turistificació a la ciutat de Barcelona generin un procés d’expulsió de la població infantil i adolescent. Però sí que es pot dir que 
les expectatives de canvi forçat de l’habitatge degut a les transformacions sociourbanístiques del barri on viuen és més 
elevada entre la població que viu a llars amb menors d’edat davant (51,9%) que entre els que viuen sense menors d’edat 
(42,3%) (IERMB, 2019: taula 28)
➢ Tot i que només una proporció petita de població 
que viu amb menors d’edat han canviat 
d’habitatge en els darrers 5 anys (7%), entre els 
que ho han fet la cinquena part (el 20,2%) ho ha 
fet de manera forçada (desnonaments invisibles)
➢ La mobilitat residencial forçada (per motius 
econòmics o forçats per l’habitatge) afecten en 
major mesura a la població infantil i adolescent 
(20,2%) que no pas a la resta de població (9,7%) 
(IERMB, 2019: taula 29)
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (II)
infància
Les llars amb infants i adolescents en situació d'alta vulnerabilitat social són les que tenen una previsió de canvi 
d'habitatge més elevada, sobretot per motius involuntaris
➢ La previsió de canvi d’habitatge és molt més 
elevada entre llars amb infants i adolescents en 
alta vulnerabilitat social (22,1%), que entre les 
llars sense menors d’edat a càrrec (11,4%) 
(IERMB, 2019: taula 31)
➢ En la meitat dels casos de llars amb infants i 
adolescents (52,5%) el motiu per canviar 
d’habitatge és de caràcter involuntari 
(notificació de finalització de contracte (6,9%), 
no hi ha contracte + ordre d’abandonar-lo 
(3,3%), desnonament/embargament (16,5%), 
problemes econòmics (25,8%) (IERMB, 2019: 
taula 31)
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (III)
infància
Tant en termes absoluts com relatius, les llars amb infants i adolescents reben una major nombre d'ajuts dels 
Centres de Serveis Socials (CSS) municipals que les llars sense infants
➢ Una part es deu al fet que la 
presència de persones menors 
d'edat en una llar és un criteri 
d'ajuda prioritària per als CSS 
però també al fet que els infants i 
adolescents pateixen pitjors 
indicadors de risc a la pobresa 
que la resta de grups de població 
(3 de cada 10 infants estan en 
risc de pobresa o exclusió, 
mentre que ho estan 2 de cada 
10 persones de 18 i més anys). 
➢ En proporció*, les llars amb 
infants reben 4 vegades més 
ajuts dels CSS que les llars sense 
(IMSS, 2021)
* Les llars amb infants i adolescents són molt menys nombroses (23%) que les llars sense (77%): només en 1 de cada 5 llars hi ha infants i adolescents (OMD, 2021)
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de les dades de l'IMSS. 
Ajuntament de Barcelona. 
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (IV)
infància
Pel que fa a les quantitats dels ajuts dels CSS a 
les llars amb infants, s’incrementen molt més en 
quantitat d’€ que en nombre*
➢ Entre el 2016 i el 2021 s’observa un increment 
molt més pronunciat en els imports en € dels 
ajuts que reben les llars amb infants i/o 
adolescents, que en el nombre absolut d’ajuts: 
el nombre absolut d’ajuts creix un 8,9%
(21.016 el 2016 vs. 22.888 el 2021: 1.872 ajuts 
més); mentre que l’increment en l’import total 
dels ajuts en € creix un 209% (4.679.817€ el 
2016 vs. 14.483.957€ el 2021: 9.804.140€ 
més). I és que els ajuts a l’habitatge per 
allotjament (que junt als d’alimentació són els 
que més han crescut en els darrers 5 anys**) 
tenen un cost molt més elevat que altres tipus 
d’ajudes dels CSS
*Veure gràfic de la diapositiva anterior ;   **Veure gràfic de les dues diapositives següents
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de les dades de l'IMSS. Ajuntament de 
Barcelona. 
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (V)
infància
Entre el 2016 i el 2021, les ajudes a 
l’habitatge dels CSS a les llars amb 
infants i adolescents incrementen el 
seu pes relatiu sobre el total d’ajuts en 
un 15,1% (3.715 ajuts més)
➢ L’any 2016 els ajuts a l’habitatge 
entre el total d’ajuts dels CSS 
representaven el 27,2% del total, 
mentre que el 2021 ja representen el 
42,3% del total (un 15,1% més)
➢ L’increment d’ajuts a l’alimentació i a 
l'habitatge impliquen una reducció 
tant del nombre com del pes relatiu 
de la resta d’ajudes que els CSS 
concedeixen a les llars amb infants 
(transport, lleure, escola,..) (IMMS 
2016-2021)
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de les dades de l'IMSS. 
Ajuntament de Barcelona. 
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (VI)
infància
L’increment en nombre i en pes relatiu dels ajuts a l’habitatge no és una casuística específica de les llars 
amb infants i adolescents a càrrec sinó que també és la dinàmica de les llars sense infants que reben ajuts 
dels serveis socials. De fet entre les llars que reben ajuts dels CSS sense infants, els ajuts a l’habitatge són 
els més importants tant en nombre (9.746) com en pes relatiu (54%) sobre el total
➢ La comparació entre llars amb infants i llars sense 
infants que reben ajuts dels CSS mostra com les 
dificultats amb l’habitatge són transversals a totes (54%)
les llars de la ciutat i amb una tendència creixent, 
tant en el nombre d’ajuts a l’habitatge concedits, 
com en el pes relatiu que representen en el conjunt (42,3%)
d’ajuts econòmics dels CSS (IMSS 2016-2021)
➢ El pes relatiu dels ajuts econòmics a l’habitatge 
dels CSS a llars sense infants (54% del total) és més 
gran que entre les llars amb infants (42,3%), ja que 
els ajuts a l’alimentació (46,2%) són el tipus d’ajut 
amb el pes relatiu més important entre les llars 
amb infants (IMSS 2021).
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de les dades de l'IMSS. 
Ajuntament de Barcelona. 
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (VII)
infància
➢ Les ajudes a l’habitatge 
per allotjament han 
experimentat un 
creixement sostingut 
des del 2016 fins al 
2021, tant en llars amb 
infants com en llars 
sense infants, mentre 
que els ajuts al 
manteniment de 
l’habitatge han 
experimentat una 
disminució progressiva 
en els darrers 5 anys 
(IMSS 2016-2021)
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de les dades de l'IMSS. Ajuntament de Barcelona. 
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (VIII)
infància
L’any 2022, 315 infants i adolescents vivien en situació d’infrahabitatge, una situació que vulnerabilitza els infants 
de manera extrema. 
➢ Pel que fa als infants i adolescents en 
situació d’infrahabitatge (infants que 
viuen en assentaments urbans -naus i 
solars- o en locals i altres 
infrahabitatges amb dinàmica 
d'assentament), l’any 2022 el Servei 
d'Intervenció Social de Famílies amb 
Menors (SISFAM), va atendre 315 
infants i adolescents entre 0 i 17 anys. 
(IMSS, SISFAM-2022).
➢ Als districtes de Gràcia (56: 17,8%), 
Sants Montjuïc (56: 17,8%) i Sant 
Martí (52: 16,5%) és on viuen la major 
part d’aquests infants i adolescents. 
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de les dades de l'IMSS. Servei 
d'Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM). Ajuntament de 
Barcelona.
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (IX)
infància
Des del 2014, les intervencions per risc de pèrdua d’habitatge i/o ocupació han crescut més del 300%, amb 
especial incidència en les llars d’infants i adolescents.
➢ Després de molts anys amb una incidència 
absoluta d’intervencions per risc de pèrdua 
d’habitatge i/o ocupació en llars amb infants i 
adolescents molt per sobre de les llars sense 
infants es produeix un canvi de tendència (any 
2019) i la incidència absoluta es situa per sota: 
1.072 (47,3% del total) versus 1.195 l’any 2021 
(52,7%) (IMHAB-UCER 2021)
➢ Tot i així, en termes relatius (poblacionals), el 
2021 una llar amb infants o adolescents té 3 
vegades més de possibilitats d’estar en situació 
de risc de pèrdua de l’habitatge (0,7) que una llar 
sense infants o adolescents (0,2) (IMHAB i Padró 
1/1/2021. Veure també diapositiva següent)
Nota important: Les intervencions per risc de pèrdua d’habitatge i/o ocupació (des de les Oficines d’Habitatge i el servei SIPHO) comptabilitzen les intermediacions amb els arrendadors (persones 
físiques o jurídiques), els executants hipotecaris o els propietaris demandants de processos judicials, per cercar solucions per evitar el llançament i la consegüent pèrdua de l'habitatge. Els casos 
comptabilitzats es corresponen a noves situacions de possible pèrdua d'habitatge conegudes i gestionades durant l'any de referència, i en cap cas es corresponen al número de llançaments executats.
Font: elaboració pròpia de l’IIAB en base a les dades de 
l’Institut Municipal de l'Habitatge de Barcelona. Unitat 
Contra l'exclusió residencial. Ajuntament de Barcelona 
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (X)
infància
Al global de la ciutat de Barcelona, l’any Intervencions per evitar la 
Població (llars) % sobre el total de llars
pèrdua de l'habitatge 
2021, 1.981 infants i adolescents s’han Llars amb infants i adolescents (0-17) 151.524 1.072 0,7%
vist implicats en les intervencions de la Llars sense infants i adolescents (0-17) 508.539 1.195 0,2%
Intervencions per evitar la % sobre el total de 
UCER per evitar la pèrdua de l’habitatge Població (individus)
pèrdua de l'habitatge població
(IMHAB-UCER, 2021). Barcelona (0-17) 241.954 1.981 0,8%
Barcelona (18 i +) 1.418.360 3.956 0,3%
Intervencions per evitar la 
➢ En termes absoluts, els districtes on hi ha pèrdua de l'habitatge % sobre el total de 
Districte Població 0-17 
hagut un major nombre d’infants i adolescents (infants i adolescents població 0-17
implicats en aquestes intervencions han estat implicats)
Ciutat Vella  12.817 282 2,2%
Nou Barris (339 infants), i Horta-Guinardó Eixample  33.169 133 0,4%
(302 infants) i Sant Martí (292 infants). Sants-Montjuïc  25.351 248 1,0%
Les Corts  12.212 26 0,2%
Sarrià-Sant Gervasi  27.694 38 0,1%
➢ En canvi, en termes relatius, els districtes on 
Gràcia  17.206 87 0,5%
hi ha hagut més infants i adolescents implicats Horta-Guinardó  25.265 302 1,2%
han estat Ciutat Vella (2,2% dels infants del Nou Barris  27.341 339 1,2%
districte), Nou Barris (1,2%) i Sants- Montjuïc i Sant Andreu  23.784 234 1,0%
Sant Martí  37.115 292 0,8%
Sant Andreu (1,0%).
Font: elaboració pròpia de l’IIAB en base a les dades de l’Institut Municipal de l'Habitatge de Barcelona. Unitat Contra l'exclusió 
residencial 2021  i les dades del padró a 1/1/2021. Ajuntament de Barcelona 
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (XI)
infància
Més de la meitat de les llars que han tingut una intervenció de la UCER per evitar la pèrdua de l’habitatge 
estaven en règim de lloguer
➢ Les llars en règim de lloguer (58,2%) i/o 
situacions de precarietat (28,9%) són les 
més sensibles a tenir una intervenció de la 
UCER per evitar la pèrdua de l’habitatge 
(no és possible tenir les dades desagregades 
segons règim de tinença i presència 
d’infants i/o adolescents a la llar) (IMHAB-
UCER 2021). 
➢ Des del 2017, les intervencions en règim de 
lloguer són les que més han crescut 
(+7,2pp), en detriment de les intervencions 
de llars en règim precari*.
Nota: Les intervencions per risc de pèrdua d’habitatge i/o ocupació (des de les Oficines d’Habitatge *Nota: La categoria "precari" agrupa totes aquelles situacions no regularitzades 
i el servei SIPHO per intermediar i cercar solucions amb la finalitat d'evitar la pèrdua de l'habitatge) com a ara l'ocupació de l'habitatge, persones sense contracte o amb contracte 
es corresponen a noves situacions de possible pèrdua d'habitatge conegudes i gestionades durant extingit, habitatges pendents de subrogació,…
l'any de referència. En cap cas es corresponen al número de llançaments.
Font: elaboració pròpia de l’IIAB en base a les dades de l’Institut 
Municipal de l'Habitatge de Barcelona. Unitat Contra l'exclusió 
residencial. Ajuntament de Barcelona 
Inseguretat
residencial i Inseguretat residencial i mobilitat forçada (XII)
infància
➢ Gràcies als treballs de mediació i/o 
als ajuts d’urgència, es pot acordar 
un lloguer social o l’arxivament del 
procediment per liquidació de deutes 
de lloguer o de quotes hipotecàries.
➢ Entre les solucions aplicades per 
evitar la pèrdua de l’habitatge, 
destaquen en primer lloc les 
solucions pròpies (74,5% del total), 
seguides dels recursos habitacionals
(8,5%) i la mesa d’emergències o 
contingents (no és possible tenir les 
dades segons presència d’infants i/o 
adolescents a la llar) (IMHAB-UCER 
2021). 
Font: elaboració pròpia de l’IIAB en base a les dades de l’Institut Municipal de l'Habitatge de Barcelona. Unitat 
Contra l'exclusió residencial. Ajuntament de Barcelona 
Inseguretat
residencial i Expulsió d’infants i adolescents de les seves llars (I)
infància
Tot i les moratòries del govern espanyol per no expulsar cap família durant l’epidèmia per Covid-19, no s’han aturat 
mai els llançaments*
Llançaments practicats. Barcelona, Província de Barcelona, Catalunya i Espanya. 2013-2022
2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 ➢ Els anys 2021 i també al 
Barcelona 3.289 3.244 3.098 2.691 2.519 2.381 2.125 1.028 1.755 1.531 primer trimestre del 2022, 
Província de Barcelona 11.101 10.775 10.394 9.512 8.951 9.131 8.424 3.618 6.327 5.777
Catalunya 16.008 15.606 15.557 14.069 13.308 13.941 12.446 5.737 9.398 8.574 Catalunya lidera la llista 
Espanya 67.189 68.091 67.359 63.037 60.754 59.671 54.006 29.406 41.359 38.269 estatal de desnonaments. 
La majoria (80%) són per 
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de les dades del Consell General del Poder Judicial 2013-2022.
impagament del lloguer.
(*) Desnonament és el terme jurídic utilitzat per avisar a l'inquilí de la 
finalització del seu contracte d’arrendament, així com de la seva 
execució mitjançant el desallotjament (atesa l’existència d’una resolució 
judicial que es justifica per incompliment del contracte d’arrendament 
per manca de pagament de la rento o qualsevol altre incompliment 
contractual). Amb el terme “llançament” es fa referència a l’acte físic de 
desallotjar als ocupants de la vivenda o local i se sol produir 
conjuntament amb el propietari i una representació del Jutjat i un 
serraller, per a tornar a prendre possessió del immoble, procedint a 
entrar a l'immoble.
Font: epdata.es, a partir de l’estudi
'Efectos de la crisis económica en 
los órganos judiciales’. Sección de 
Estadística del Consejo General del 
Poder Judicial (CGPJ). Datos 
actualizados Dades actualitzats el 
4/03/ 2022. 
https://www.epdata.es/datos/desa
hucios-estadisticas-datos-hoy-
graficos-cgpj/230/espana/106
Inseguretat
residencial i Expulsió d’infants i adolescents de les seves llars (II)
infància
Les llars en règim de lloguer són les més afectades pels processos de llançament
➢ Els llançaments afecten en molta més 
proporció a les llars en règim arrendatari 
que hipotecari. L’any 2022 a Barcelona es 
van practicar 1.307 llançaments de règim 
arrendatari (un 85,4% del total), 87 en 
règim hipotecari (el 5,7%) i 137 en 
habitatges d’altres règims de tinença (un 
8,9%)  (CGPJ, 2022).
➢ Després d’una tendència, des de l’any 
2013, a minorar el nombre de llançaments 
de llars en règim arrendatari (amb el mínim 
històric en temps de pandèmia), l’any 2021 
i 2022 es produeix un repunt (CGPJ, 2022).
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de les dades del Consell General 
del Poder Judicial.
Inseguretat
residencial i Expulsió d’infants i adolescents de les seves llars (III)
infància
Quan en un llançament ordenat pels poders judicials es considera que hi ha una circumstàncies de 
vulnerabilitat*, és quan intervenen els CSS i/o el CUESB. La seva funció és assistir el desallotjament i gestionar, 
si cal, el reallotjament
➢ Amb les intervencions dels CSS i CUESB 
s’aconsegueix suspendre la majoria de 
desallotjaments. Quan no és possible aturar-
los i es fa efectiu el llançament s’atén a les 
persones afectades i s’activen els recursos 
d'allotjament temporal urgent (IMSS, 2022)
➢ Entre el 2018 i el 2022, els districtes de Ciutat 
Vella (19,7%), Nou Barris (18,3%), Sants-
Montjuïc (14,6%) i Sant Martí (13,4%) són els 
districtes amb major nombre de 
desallotjaments assistits pels serveis socials a 
la ciutat (CSS i CUESB). 
*Les dades de CUESB i CSSB no inclouen tots els llançaments de Barcelona, 
només aquells on s’ha identificat una causa de vulnerabilitat i per als quals 
hi ha un requeriment judicial d’assistència dels serveis socials.
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de les dades del Centre 
d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) i els Centres de Serveis Socials 
municipals (CSS).Ajuntament de Barcelona
Inseguretat
residencial i Expulsió d’infants i adolescents de les seves llars (IV)
infància
➢ D’acord amb les dades del CUESB* (29,5% del total de ➢ Els anys 2020, 2021 i 2022, gràcies a les moratòries als 
desnonaments assistits), un 17,5% de les persones desnonaments, el nombre d’infants i adolescents 
assistides a les ordres de desnonament són infants i assistits pel CUESB s’ha vist reduït, tot i que no eliminat.
adolescents.
*No es disposa del nombre d’infants involucrats ens processos de desnonament assistits pels CSS
Font: elaboració pròpia de l'IIAB a partir de les dades del Centre 
d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) i els Centres de 
Serveis Socials municipals (CSS). Ajuntament de Barcelona
En síntesi
L’accés o el manteniment de l’habitatge constitueix avui dia un dels principals problemes socials a 
Barcelona, i no és un problema nou ni exclusiu de la ciutat de Barcelona  (tot i que sí més acusat que en 
altres territoris).
El comportament del mercat de l’habitatge des de l’any 2000 ha acabat transformant l’estructura dels 
règims de tinença de l’habitatge a la ciutat amb menys proporció de població amb habitatge totalment 
pagat (i per tant més població que ha de fer front cada mes a pagaments d’habitatge) i un canvi de 
tendència dels règims de tinença amb l’increment del règims de lloguer.
Encara avui (2021), el pes del parc d’habitatges de lloguer social respecte el total d’habitatges principals és 
molt petit de: 1,7% a Catalunya; 1,8% a l’AMB; i 1,9% a Barcelona.
En els darrers anys, el tipus de llar on més ha crescut el règim de lloguer és a les llars amb infants. Entre les 
famílies en situació d’alta vulnerabilitat social, els percentatges en el règim de lloguer es disparen (71% de 
les llars) i un 8% viuen en règims de tinença insegurs i inadequats. 
Viure en règim de lloguer no és per se un problema, sinó fos per l’intens augment del preu dels habitatges 
de lloguer (+34,7% entre 2013 i 2021) que fa que per a moltes llars el cost de l’habitatge sigui una 
sobrecàrrega a l’economia familiar: cada vegada cal destinar més diners a l’habitatge.
L’alt cost de l’habitatge incrementa el risc dels infants a viure sota el llindar de la pobresa i la pèrdua de 
capacitat econòmica a conseqüència de l’alt cost de l’habitatge es tradueix en privació material per a molts 
infants. Un altre impacte colateral del cost de l’habitatge és l’empitjorament de les condicions
d’habitabilitat dels habitatges de molts infants i/o la sobreocupació, com a “mal menor” per no perdre 
l’habitatge.
La mobilitat residencial forçada (per motius econòmics o forçats per l’habitatge) afecten en major mesura a 
la població infantil i adolescent i en situació d’alta vulnerabilitat social, creix la previsió de canvi d'habitatge 
per motius involuntaris.
Tant en termes absoluts com relatius, les llars amb infants i adolescents reben més ajuts dels Centres de 
Serveis Socials (CSS) municipals que les llars sense infants. Entre el 2016 i el 2021, les ajudes a l’habitatge 
s’han incrementat un 15,1% (3.715 ajuts més).
Tot i amb això no és una casuística específica de les llars amb infants i adolescents a càrrec sinó una 
problemàtica transversal al global d’usuaris de serveis socials, ja que el creixement de les ajudes per a 
l’habitatge s’ha donat entre tots els usuaris de serveis socials.
Les situacions d’infrahabitatge també afecten a infants i adolescents. L’any 2020, a la ciutat de Barcelona, 
318 infants de Barcelona vivien en aquestes situacions. 
Des del 2014, les intervencions per risc de pèrdua d’habitatge i/o ocupació han crescut més del 300%, amb 
especial incidència en les llars amb infants i adolescents. L’any 2021, al global de Barcelona, 1.981 infants i 
adolescents s’han vist implicats en les intervencions de la Unitat Contra l’Expulsió Residencial (UCER) per 
evitar la pèrdua de l’habitatge.
Cal assenyalar que, tot i les moratòries del govern espanyol per no expulsar cap família durant l’epidèmia 
per Covid-19, no s’han aturat mai els llançaments i l’any 2020 Catalunya va liderar la llista estatal de 
desnonaments.
Les llars en règim de lloguer són les més afectades pels processos de llançament.
Amb les intervencions dels Centres de Serveis Socials (CSS) i del Centre d’Urgències i Emergències Socials 
(CUESB), s’aconsegueix suspendre la majoria de desallotjaments. Quan no és possible aturar-los i es fa 
efectiu el llançament s’atén a les persones afectades i s’activen els recursos d'allotjament temporal urgent.
D’acord amb les dades del CUESB (no es disposa del nombre d’infants involucrats ens processos de 
desnonament assistits pels CSS) un 17,5% de les persones assistides a les ordres de desnonament són 
infants i adolescents (250 entre el 2018 i el 2022).
➢ Un cop conegut el context 
residencial de la infància a 
Barcelona amb dades 
actualitzades a l’any 2021 i 
2022, us recomanem 
consultar l’informe Impactes 
de la crisi de l’habitatge en les 
vides dels infants i els 
adolescents per conèixer els 
impactes qualitatius de 
créixer en inseguretat 
residencial des d’una anàlisi 
etnogràfica.
Bibliografia
Informes de referència
Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2022). Primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu 
de la Infància a Barcelona 2021. (Corominas, Curcoll, L., & Pineda, L.) Institut Infància i Adolescència de 
Barcelona-Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona).
Feu, S., Lacalle, C., Piquemal, C., Martínez Melo, M., Bramona, M., i López, N. (2022) Habitatge i exclusió
residencial, Informe Insocat núm.14, ECAS i l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de 
Barcelona. 
Donat, C., Sender, M., Bosch, J., Arcarons, A. (2021) State of housing. Catalunya i Barcelona. Observatori 
Metropolità de l’Habitatge (OHB) i Observatori DESC.
Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2022). Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 
2021 (Pineda, L., Stinus, E., & Curcoll, L.). Institut Infància i Adolescència de Barcelona-Institut d’Estudis 
Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona).
Antón-Alonso, F., Cruz, I., Porcel, S. & Sànchez, A. (2019): Infàncies i habitatge: sobrecostos, 
gentrificació i emergència habitacional a Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de 
Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (2019). L’habitatge a la metròpoli,  2018. 
Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona-Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de 
Barcelona.
Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2018). Informe Les condicions de vida de les famílies amb 
infants i adolescents ateses pels serveis socials de Barcelona amb problemàtiques d’extrema 
complexitat. Un retrat a partir de l’Enquesta de Condicions de Vida de les Persones Usuàries dels Centres 
de Serveis Socials de 2016 (Martínez-Celorrio, X., Marín-Saldo, A., Truñó, M., & Pineda, L.). Institut 
Infància i Adolescència de Barcelona-Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona 
(Ajuntament de Barcelona). 
Navarro-Varas, L., Porcel, S., Cruz, I., & Pruna, M. (2018). Pobresa i infàncies desiguals a la ciutat de 
Barcelona, 2016-17. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
Sarasa, S., Navarro-Varas, L. i Porcel, S. (2018). L’habitatge i els seus efectes en les condicions de vida de 
la població metropolitana de Barcelona. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona.
Fonts de dades primàries utilitzades
o Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV), 2016-2017 a 2020-2021. IERMB i IDESCAT-
Generalitat de Catalunya
o Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESDB), 2017 i 2020. Ajuntament de Barcelona
o Enquesta als usuaris de serveis socials de Barcelona (ESS), 2016. Ajuntament de Barcelona
o Registres de la secretaria d’habitatge i inclusió social , 1997-2021. Generalitat de Catalunya
o Registres de l’INCASÒL. 2013-2021 Generalitat de Catalunya
o Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona (EBSIB), 2021. IIAB i Ajuntament de Barcelona
o Enquesta de cohesió urbana de la regió metropolitana de Barcelona (ECURB), 2017 i 2022. IERMB i AMB
o Registres de l’Institut municipal de serveis socials (IMSS), 2016-2021. Ajuntament de Barcelona
• Servei d'Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM), 2016-2022.
• Centre d’urgències i emergències socials de Barcelona (CUESB), 2018-2022. 
• Centres de serveis socials municipals de Barcelona (CSSB), 2018-2021.
o Registres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), 2013-2022. Govern d’Espanya.
o Registres de l’Institut municipal de l’habitatge de Barcelona (IMHAB) 2014-2021. Ajuntament de Barcelona
• Unitat contra l’exclusió residencial (UCER), 2016-2021. 
institutinfancia.cat
@InstInfancia