Memòria Els deu principals àmbits d’actuació Mandat 2019-2023 Memòria Direcció de Relacions Mandat 2019-2023 Internacionals Ajuntament de Barcelona Juliol de 2023 Índex A. Introducció 3 B. Concreció d’estratègies d’acció internacional 5 1. Pla director de Relacions Internacionals 5 2. Estratègia Àsia 6 3. Estratègia Euromediterrània 7 C. Els deu principals àmbits d’actuació 8 Partenariats i aliances: Barcelona, ciutat global 8 1. Acció internacional amb ocasió de la pandèmia 8 2. Aposta pel municipalisme a través de les xarxes de ciutats 9 3. Coordinació de fons i projectes europeus 11 4. Pensament sobre ciutats en el marc global 12 Prosperitat: Barcelona, capital de l’humanisme tecnològic 14 5. Internacionalització de l’agenda digital 14 6. Recepció de delegacions amb ocasió de grans esdeveniments 16 Persones: Barcelona, ciutat de drets 17 7. Defensa de la democràcia i dels drets 17 8. Drets socials i transformació feminista 18 Planeta: Barcelona Green Deal 20 9. Acció contra el canvi climàtic i la crisi energètica 20 Pau: Barcelona, ciutat compromesa amb el multilateralisme 22 10. Acció internacional i local en suport d’Ucraïna 22 D. Acords subscrits per Barcelona amb altres ciutats 24 E. Declaracions internacionals adoptades per Barcelona 26 Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 2 A Introducció Barcelona, ciutat europea i mediterrània oberta al món que conjuga actius tan diversos com atracció de talent, innovació tecnològica i cientíca, centres de coneixement connectats internacionalment, xarxes de ciutats i entitats especialitzades en temes clau, importants esdeveniments mundials o uns teixits empresarial i social orientats cap a l’exterior, té en l’àmbit internacional una de les seves principals senyes d’identitat. Aquest privilegiat ventall d’actius implica també una responsabilitat, ja que confereix a la ciutat una capacitat internacional preeminent i una clara aptitud per portar la veu de les ciutats a altres espais i nivells de governança, permetent-li exercir –en concordança amb els àmbits prioritaris del consistori– d’actora global amb vocació transformadora. En coherència amb aquesta responsabilitat, l’Ajuntament de Barcelona sempre ha assignat una gran rellevància a la seva acció internacional. Tres àrees municipals s’encarreguen especialment de potenciar aquest àmbit des d’enfocaments complementaris: la Direcció de Promoció Econòmica Internacional, la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional i la Direcció de Relacions Internacionals. Liderada per la tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, durant el mandat 2019-2023 la Direcció de Relacions Internacionals –que té entre els seus objectius principals potenciar la interacció i la incidència de Barcelona en el món i coordinar i donar coherència i suport a l’activitat internacional de l’Ajuntament– ha estat l’encarregada d’executar la política exterior municipal assignada dins de les competències de la Tercera Tinència d’Alcaldia. Cal destacar també que la rellevància i utilitat de l’acció internacional s’ha pogut comprovar amb claredat durant les crisis viscudes recentment –l’ocasionada per la pandèmia de la COVID-19 i l’originada per la guerra a Ucraïna–: els intercanvis amb altres ciutats, la incidència política internacional des dels governs locals o el treball en el si de xarxes o organismes internacionals han demostrat ser claus, com es podrà constatar en els respectius apartats d’aquest document. Al mateix temps, les experiències i lliçons apreses d’aquesta tasca internacional desenvolupada en temps de crisi permeten armar que Barcelona en particular i les ciutats en general estan més preparades per fer front a futurs reptes. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 3 Així mateix, s’ha de recordar que l’acció exterior del municipi està alineada amb l’Agenda 2030 –com s’explicarà, el Pla Director de Relacions Internacionals 2020-2023 de l’Ajuntament està estructurat segons els cinc principis (“les cinc Ps”) que articulen aquesta agenda–, i per tant l’acció internacional local s’enquadra dins del principal marc polític global. D’aquesta manera, les prioritats de la ciutat estan vinculades amb els reptes mundials reconeguts per les Nacions Unides. Alhora, aquesta alineació permet aterrar o localitzar l’agenda mundial, circumstància que li dona sentit en materialitzar els seus principis i objectius estratègics a través d’accions executades en l’àmbit local, el més proper a la ciutadania. Aquesta memòria presenta els deu principals àmbits d’actuació de la Direcció de Relacions Internacionals durant el mandat 2019-2023 –segon mandat de l’alcaldessa Ada Colau– classicats segons les esmentades cinc Ps de l’Agenda 2030. Com es veurà, es tracta d’esferes prioritàries per al govern municipal durant el període a les quals l’acció internacional va reforçar i va donar un valor afegit. També es presenten els documents estratègics que s’han elaborat durant el mandat –el Pla Director de Relacions Internacionals i les estratègies Àsia i Euromediterrània– amb la voluntat de fer més efectiva l’acció internacional, els convenis subscrits per Barcelona amb altres ciutats del món –concreció del treball bilateral i prova de les bones relacions amb ciutats de diversos continents– i les declaracions internacionals adoptades, que materialitzen la labor d’incidència que es fa, tant en el marc de xarxes formals i informals de ciutats com la que es fa de manera conjunta amb altres ciutats sobre temes concrets en moments puntuals. L’alcalde de Kíiv, Vitali Klichkó, va visitar Barcelona durant La Mercè de 2022; com a una de les mesures de suport a la capital ucraïnesa, al mes d’abril s’havia decidit que la ciutat fos la convidada d’aquesta festivitat el 2023. Klichkó també és president de l’Associació de Ciutats Ucraïneses (foto: Ajuntament de Barcelona). Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 4 B Concreció d’estratègies d’acció internacional 1. Pla Director de Relacions Internacionals La Mesura de Govern “Barcelona, Ciutat Global. Pla Director de Relacions Internacionals 2020-2023”, el primer Pla Director de Relacions Internacionals de l’Ajuntament, es va presentar al mes de juliol de 2020 amb la voluntat de reforçar l’acció internacional de Barcelona en el context de crisi ocasionada per la pandèmia de la COVID-19. Els objectius principals del document són: (a) consolidar Barcelona com a actor global i amb veu pròpia en la construcció d’un escenari mundial, europeu i mediterrani que, com recullen els principis de les Nacions Unides, busqui l’enfortiment de la pau, la cooperació internacional i la reducció de les desigualtats econòmiques i socials; (b) reforçar la qualitat de la prestació de serveis municipals a través de l’intercanvi de coneixements amb altres ciutats, tant a nivell bilateral com en el marc d’espais multilaterals, i (c) reforçar la promoció internacional de la ciutat per atraure talent i oportunitats. El pla està estructurat en 24 línies d’acció agrupades segons cinc objectius estratègics que segueixen la lògica dels cinc principis –“les cinc Ps”– que articulen l’Agenda 2030: 1. Partenariats i aliances: Barcelona, ciutat global. Reforçar les aliances estratègiques, a nivell local i internacional, per projectar Barcelona, la seva ciutadania i les polítiques municipals al món. Inclou nou línies d’acció. 2. Prosperitat: Barcelona, capital de l’humanisme tecnològic. Posicionar Barcelona com a hub cientíc i tecnològic que promou un model de desenvolupament tecnològic amb les persones al centre, i amb incidència sobre l’agenda digital i d’innovació europea i internacional. Inclou sis línies d’acció. 3. Persones: Barcelona, ciutat de drets. Promoure la defensa dels drets, el feminisme i la diversitat en l’acció internacional de l’Ajuntament, per tal de contribuir a espais i agendes europees i globals favorables als drets humans, la igualtat de gènere i el reconeixement de nous drets digitals i climàtics. Inclou tres línies d’acció. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 5 4. Planeta: Barcelona Green Deal. Promoure un marc polític i nancer, europeu i internacional, favorable al model de transició ecològica justa del Barcelona Green Deal. Inclou tres línies d’acció. 5. Pau: Barcelona, ciutat compromesa amb el multilateralisme. Promoure la reforma del sistema multilateral per fer-lo més inclusiu, amb possibilitats de participació activa de les ciutats en l’escenari internacional, i defensar-hi els interessos de Barcelona i els seus habitants. Inclou tres línies d’acció. 2. Estratègia Àsia L’Estratègia Àsia, primera estratègia de ciutat sobre les relacions de Barcelona amb aquesta regió, es va presentar al novembre de 2022. Elaborada amb la col·laboració de Casa Àsia, té l’objectiu de reforçar la relació en àmbits clau com innovació, turisme sostenible, promoció econòmica i logística. El document s’estructura en cinc blocs: (a) Importància d’Àsia en el context global; (b) Anàlisi de les relacions actuals entre Barcelona i la regió; (c) Línies estratègiques de la projecció de Barcelona cap a Àsia; (d) Ciutats estratègiques per a Barcelona, i (e) Mecanismes de monitoratge i seguiment, que planteja quatre actuacions concretes. També van participar en l’elaboració del document actors de la ciutat que treballen en les relacions econòmiques, socials i institucionals amb Àsia: Fira de Barcelona, Port de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center, el Consorci de la Zona Franca, l’Institut Ramon Llull, la Cambra de Comerç de Barcelona i el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona, entre d’altres. Presentació de l’Estratègia Àsia a l’Ajuntament, en un acte encapçalat per la tinenta d’alcaldia Laia Bonet (foto: Casa Àsia). Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 6 3. Estratègia Euromediterrània El mes d’abril de 2023, l’Ajuntament va presentar la seva primera Estratègia Euromediterrània, fruit del treball conjunt amb l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i amb la col·laboració de la xarxa MedCities. Es tracta d’un full de ruta que busca donar un nou impuls a les polítiques euromediterrànies i situar Barcelona com la capital d’aquesta regió, no només en l’àmbit polític sinó també en els àmbits econòmic, social i cultural. El pla s’estructura en dos blocs. El primer, “Diagnosi”, inclou (a) Context i rellevància per a Barcelona de la regió Euromediterrània; (b) Política exterior del govern espanyol i l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya envers la Mediterrània; (c) L’acció exterior envers el Mediterrani en l’àmbit local; (d) Estat de la cooperació Euromediterrània de l’Ajuntament i la Unió per la Mediterrània, i (e) Conclusions. El segon bloc, “Estratègia”, inclou 19 txes d’acció que proposen actuacions concretes. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 7 C Els deu principals àmbits d’actuació Els principals àmbits d’actuació de la Direcció de Relacions Internacionals durant el mandat es presenten organitzats d’acord amb els mencionats cinc objectius estratègics del Pla Director de Relacions Internacionals de l’Ajuntament, que segueixen la lògica de les “cinc Ps” de l’Agenda 2030 –Partenariats i aliances; Prosperitat; Persones; Planeta; Pau– i enquadrats dins de les seves línies d’acció: Partenariats i aliances: Barcelona, ciutat global Reforçar les aliances estratègiques, a nivell local i internacional, per projectar Barcelona, la seva ciutadania i les polítiques municipals al món. 1. Acció internacional amb ocasió de la pandèmia Vinculat amb la línia d’acció 1.1 del Pla Director de Relacions Internacionals: Reforçar les aliances estratègiques i potenciar projectes d’aprenentatge, de cooperació i de co-creació de polítiques conjuntes amb altres ciutats del món. A partir del mes de març de 2020 i durant els mesos següents, l’acció internacional de l’Ajuntament va estar al servei de la resposta municipal a la crisi sanitària i econòmica ocasionada per la pandèmia de la COVID-19; els esforços es van centrar en donar suport a la ciutat en aspectes molt diversos, tal com exigia una situació que va sorgir de forma tan ràpida com inesperada. Des de l’inici, es va treballar per anticipar-se a les necessitats plantejades per la pandèmia a partir de l’experiència d’altres ciutats. En els primers moments, es van prioritzar els intercanvis amb ciutats italianes, que portaven dues setmanes convivint amb l’emergència quan es va declarar l’Estat d’Alarma. Posteriorment, a banda dels intercanvis bilaterals amb diverses ciutats, es va treballar intensament en el marc de les xarxes de ciutats, tant a nivell europeu com global. Es poden destacar els espais d’intercanvi d’Eurocities, CGLU (que juntament amb Metropolis i ONU-Habitat va organitzar les trobades d’aprenentatge en directe #BeyondTheOutBreak, en las quals van participar l’alcaldessa Ada Colau i diversos tinents d’alcaldia de Barcelona), C40 o CIDEU. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 8 Paral·lelament, durant les primeres setmanes de la crisi també es va treballar en aspectes com la gestió de donacions de material sanitari (especialment provinents de ciutats xineses i de les comunitats xinesa i coreana de la ciutat) i el suport al cos consular de Barcelona en la seva tasca d’atenció a les persones no residents a la ciutat que la declaració d’estat d’alarma va atrapar aquí. Posteriorment, van adquirir rellevància les accions relacionades amb la incidència política i la coordinació per captar fons europeus de recuperació, l’impuls de posicionaments comuns de les ciutats europees a favor d’una resposta social i solidària a la crisi, i amb la reactivació econòmica –destacant el seguiment de les mesures d’altres ciutats–, l’agenda digital com a resposta a la crisi o la inversió en ciència. Finalment, cal destacar els mecanismes que es van posar en marxa per assegurar un flux d’informació entre l’Ajuntament i la resta de ciutats. Per una banda es van fer públics dos informes en anglès sobre les lliçons apreses i com l’Ajuntament enfocava la recuperació, i per l’altra la Direcció de Relacions Internacionals va actualitzar periòdicament un recull de les mesures d’altres ciutats, en especial pel que fa la prestació de serveis socials, la recuperació econòmica i la gestió de la desescalada, que s’enviava a les diverses àrees municipals. Per més informació, es pot consultar l’informe “L’acció internacional de l’Ajuntament de Barcelona durant la crisi de la COVID-19” (12 pàgines), publicat per la Tercera Tinència d’Alcaldia al juliol de 2020. Al maig de 2020, l’alcaldessa Ada Colau va participar en la sessió online “El lideratge de les dones en l’era post COVID-19. Una perspectiva de les líders locals i regionals”, que va tenir lloc en el marc de les “experiències d’aprenentatge en viu” #BeyondTheOutBreak coorganitzades per ONU-Habitat, CGLU i Metropolis (imatges: CGLU). 2. Aposta pel municipalisme a través de les xarxes de ciutats Vinculat amb la línia d’acció 1.3 del Pla Director de Relacions Internacionals: Apostar pel municipalisme internacional i incidir en les agendes globals per reforçar el paper de les ciutats en la governança mundial, a través de les xarxes municipalistes. Durant el mandat, l’Ajuntament va continuar enfortint la seva clara aposta per la incidència política internacional de les ciutats a través de les xarxes municipalistes, algunes de les quals tenen seu a Barcelona i treballen de forma estreta amb el consistori: Ciutats i Governs Locals Units (CGLU, la principal xarxa de ciutats del món), Metropolis, Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) i Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU). Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 9 Entre les tes del període, es pot destacar la designació de l’alcaldessa Ada Colau com a enviada especial de les ciutats davant les Nacions Unides per part de CGLU. El nomenament, de tres anys de durada, es va efectuar durant el sisè Congrés Mundial de la xarxa, celebrat a Durban al novembre de 2019. Aquesta designació va comportar, per exemple, la intervenció de l’alcaldessa en actes rellevants en el marc del 75è aniversari de l’ONU, com la sessió d’alt nivell “Un diàleg inclusiu sobre les Nacions Unides que necessitem” d’octubre de 2020, on va reivindicar el paper de les ciutats en la governança mundial i un multilateralisme en el qual els governs locals i regionals vegin reconegut el seu paper. D’altra banda, en una altra constatació del reconeixement de què gaudeix Barcelona per part de les ciutats europees i globals, al novembre de 2021 les ciutats europees van re-escollir Barcelona –que va obtenir la primera posició en les votacions– com a membre del Comitè Executiu de la xarxa que les agrupa, Eurocities (Barcelona és sòcia fundadora d’aquesta xarxa i té un llarg historial d’activa participació en els seus diferents fòrums i grups de treball; entre 2021 i 2023 va presidir el Fòrum Digital). Aquella mateixa setmana, l’alcaldessa de Barcelona va ser nomenada vicepresidenta per a Europa de la xarxa de ciutats contra el canvi climàtic C40 (més informació a l’apartat “Acció contra el canvi climàtic i la crisi energètica”), al mateix temps que l’alcalde de Londres n’era escollit el nou president. També es pot destacar que, durant el 7è Congrés Mundial i Cimera de Líders Locals i Regionals de CGLU celebrat a Daejeon a l’octubre de 2022, es va aprovar una declaració política sota el nom de Pacte per al Futur de la Humanitat, que s’estructura al voltant de tres eixos: persones, planeta i govern, i que pretén esdevenir un full de ruta per al moviment municipalista internacional de cara als propers anys. En aquest marc, es va acordar que l’alcaldessa de Barcelona ostentés el càrrec d’ambaixadora del Pacte per al Futur de les Persones. Quant a l’aposta pel municipalisme a nivell europeu, cal recordar que l’Ajuntament va organitzar a Barcelona el Fòrum d’Afers Socials d’Eurocities al maig de 2022 (més informació en l’apartat sobre drets socials i transformació feminista). L’alcaldessa Ada Colau intervenint en el sisè congrés mundial de CGLU celebrat a Durban al novembre de 2019, on va ser nomenada enviada especial de les ciutats davant les Nacions Unides (foto: CGLU). Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 10 3. Coordinació de fons i projectes europeus Vinculat amb la línia d’acció 1.2 del Pla Director de Relacions Internacionals: Establir una agenda de treball amb les institucions de la Unió Europea per a reforçar el paper transformador de Barcelona i maximitzar les oportunitats polítiques i financeres de la ciutat a nivell europeu. Mecanisme de coordinació de la presentació de candidatures i projectes europeus endegats L’any 2019, la Direcció de Relacions Internacionals va impulsar la creació d’un Mecanisme de coordinació en matèria de presentació de candidatures en iniciatives d’àmbit europeu, amb el doble objectiu d’optimitzar la participació de l‘Ajuntament en projectes europeus i de maximitzar la captació de recursos provinents del nançament dels fons competitius de la Unió Europea. Al llarg del mandat, l’Ajuntament ha endegat 27 projectes europeus amb una temàtica força heterogènia; tot i això, cal destacar els projectes relacionats amb les prioritats polítiques i, especialment, aquells relacionats amb la mobilitat urbana, seguits dels projectes relatius a TIC, a la lluita contra el canvi climàtic i a aspectes relacionats amb el desenvolupament sostenible. Són especialment ressenyables els projectes associats a l’EIT Urban Mobility, una plataforma públic-privada multinacional europea amb seu a Barcelona destinada a la recerca i aplicació de solucions per millorar l’ús dels espais urbans, vetllant per una mobilitat multimodal, accessible, segura, ecient i sostenible. Del total de 27 projectes, vuit s’emmarquen en aquest instrument de nançament. Pel que fa al rol de l’Ajuntament en els projectes, dels 27 projectes actius durant el mandat, se n’han liderat quatre. El nançament captat a través dels projectes europeus suposa un total d’uns 7 milions d’euros. Secretaria tècnica responsable d’elaborar els projectes Next Generation EU A partir de l’any 2020, el Programa Europa de la Direcció de Relacions Internacionals va participar activament en els treballs de la Secretaria tècnica responsable de dissenyar i coordinar la participació de l’Ajuntament en les convocatòries dels fons Next Generation EU (NGEU), un instrument de nançament extraordinari per lluitar contra les conseqüències econòmiques i socials de la crisi de la COVID-19. Aquesta Secretaria tècnica, impulsada per la Gerència d’Agenda 2030, Transició Digital, Coordinació Territorial i Esports, va respondre inicialment a l’encàrrec d’elaborar un informe amb els projectes prioritaris de la ciutat susceptibles de ser nançats amb els fons NGEU (“Dossier Barcelona”). La secretaria va dissenyar un model operatiu, organitzatiu i de governança per fer front a la complexitat organitzativa de l’Ajuntament i donar suport als departaments participants en tot el cicle de vida dels projectes, donant especial rellevància a als aspectes relatius a l’execució, la gestió i el reporting. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 11 Inauguració ocial el projecte europeu EIT Urban Mobility a l’Smart City Expo World Congress de 2019, on l’alcaldessa Ada Colau va dialogar amb l’alcalde de Milà, Giuseppe Sala; el president de SEAT, Luca de Meo, i el rector de la UPC, Francesc Torres (foto: Ajuntament de Barcelona). 4. Pensament sobre ciutats en el marc global Vinculat amb la línia d’acció 1.9 del Pla Director de Relacions Internacionals: Promoure la reflexió i pensament especialitzat sobre el paper de Barcelona a l’escena internacional, donant suport a institucions i promovent iniciatives. Durant el mandat, la Direcció de Relacions Internacionals va donar suport a dos programes centrats en el paper global de les ciutats que contribueixen a consolidar Barcelona com un centre internacional d’anàlisi i debat obert a la ciutadania i al món, i que al mateix temps ofereixen una nestra d’interacció amb centres i institucions de diversos països, amb organismes internacionals i amb xarxes de ciutats. Programa “Ciutats Globals” del CIDOB S’ha donat suport al programa des dels seus inicis al 2018; s’ha considerat prioritari afavorir el desenvolupament d’aquest espai d’excel·lència a Barcelona en la recerca aplicada en l’àmbit de les ciutats globals. Les seves línies de recerca estan orientades a donar resposta a les necessitats expressades per l’Ajuntament, els actors de la ciutat i el municipalisme internacional en el seu conjunt. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 12 Durant el període 2019-2023, l’agenda de recerca del programa s’ha estructurat en torn a tres línies d’investigació, estretament vinculades a l’Agenda 2030 i a alguns dels principals reptes que proposa abordar: (1) les ciutats com a actors internacionals, i molt especialment la seva contribució a la governança global; (2) els reptes socioeconòmics de les ciutats, amb una atenció especial a les noves desigualtats generades pels processos de transició digital, i (3) els reptes mediambientals de les ciutats globals, prioritzant l’anàlisi de l’impacte però també les polítiques que estan impulsant les ciutats per fer front a la crisi climàtica. Alguns dels resultats destacats de l’activitat generada en el marc de la primera línia de recerca han estat l’organització d’espais de reexió i l’elaboració de publicacions que analitzen l’impacte del nou ordre global en les ciutats, com aquestes es posicionen davant les agendes internacionals, i en quina mesura participen en les estructures de governança internacional (mundial o europea) a través de la diplomàcia urbana. S’ha fet un monitoratge exhaustiu de l’ecosistema de xarxes internacionals de ciutats i, des de l’any 2021, el programa va ajustar la seva agenda de recerca per donar-hi més protagonisme a la crisi generada per la COVID-19 i al rol de les ciutats en el context de transformació i recuperació post- pandèmia. En aquest darrer àmbit destaca el projecte Urban Recovery Watch impulsat conjuntament amb Eurocities. En la mateixa línia, des de l’any 2022 s’ha incorporat com a element de recerca la nova crisi provocada per la guerra d’Ucraïna i el que ha implicat per l’ecosistema de ciutats i les seves xarxes. Pel que fa a la segona línia, la recerca s’ha articulat al voltant de l’anàlisi de cinc grans escenaris de conguració de nous reptes sòcio-econòmics de les ciutat globals: (1) la digitalització de l’economia i el seu impacte en l’àmbit urbà, focalitzant l’anàlisi en l’estudi de les possibilitats de regulació de les plataformes de lloguer turístic; (2) la governança ètica de les tecnologies disruptives, i molt especialment de la intel·ligència articial (en aquest marc, s’ha engegat i s’està liderant l’Observatori Global de la Intel·ligència Articial Urbana); (3) les fractures sòcio-econòmiques de les ciutats, especialment pel que fa a l’emergència habitacional i a l’impacte de la pandèmia en l’increment de malestar social i protestes urbanes; (4) l’acollida del col·lectiu migrant, amb un especial èmfasi en els sol·licitants d’asil i els joves migrats no acompanyats; (5) les ciutats en temps de crisi que, en resposta a la conjuntura actual, ha implicat l’estudi dels esforços dels governs urbans en la reconstrucció post-pandèmia de les ciutats en línia amb els principis d’una transició justa. Per últim, la tercera línia de recerca inclou publicacions i l’organització de seminaris entorn als mecanismes a través dels quals les ciutats i les seves xarxes contribueixen a la governança climàtica global, així com la identicació de bones pràctiques innovadores en aquest àmbit. Concretament destaquen aportacions des d’una perspectiva urbana al voltant dels temes clau de cada edició de la COP, la transformació de la mobilitat, la transició ecològica en el marc del European Green Deal, la cooperació euromediterrània, el nançament climàtic, la dimensió mediambiental de la digitalització, la diligencia climàtica i la promoció de l’economia blava. Plataforma “Re-City” de la Fundació Catalunya Europa Aquest programa, al qual es va donar suport els anys 2019 i 2020, tenia per objectiu desenvolupar a Barcelona un espai de referència en el debat i el diàleg entre els sectors acadèmic, cientíc, social, ciutadà, empresarial i institucional per tal d’aportar idees i solucions als grans reptes globals des d’una perspectiva urbana, en especial la desigualtat, el canvi climàtic i la interculturalitat. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 13 Entre les activitats dutes a terme pel programa, destaca la presentació al Col·legi d’Economistes del document “Explorant els Límits del Consens per Combatre les Desigualtats” (juny de 2019), que sintetitza les 52 propostes que van sorgir al llarg del cicle “Combatre les Desigualtats” desenvolupat durant 2017 i 2018, en el qual diferents experts, com Joseph Stiglitz, Kate Pickett o Gabriel Zucman, van debatre amb representants empresarials, sindicals i institucionals, diferents mesures per posar fre a les creixents desigualtats. Les propostes estaven dirigides a l’àmbit de l’empresa, del treball, de les institucions i les polítiques públiques, de la scalitat i de la societat civil. Prosperitat: Barcelona, capital de l’humanisme tecnològic Posicionar Barcelona com a hub científic i tecnològic que promou un model de desenvolupament tecnològic amb les persones al centre, i amb incidència sobre l’agenda digital i d’innovació europea i internacional. 5. Internacionalització de l’agenda digital Vinculat amb la línia d’acció 2.1 del Pla Director de Relacions Internacionals: Impulsar accions, aliances i estratègies dirigides a fomentar una agenda digital basada en l’humanisme tecnològic, especialment en relació a la Unió Europea i en el marc del Fòrum de la Societat del Coneixement d’Eurocities, així com de la Coalició de Ciutats pels Drets Digitals. Durant el mandat, una de les clares prioritats de la Tercera Tinència d’Alcaldia –responsable de la Transició Digital i de les relacions internacionals de l’Ajuntament– va ser desenvolupar i internacionalitzar l’agenda digital i enfortir la incidència de Barcelona en aquest àmbit, en especial en el marc europeu, tasca que va adquirir especial rellevància en relació amb la inclusió digital per motiu de la crisi ocasionada per la pandèmia. Una de les primeres tes va ser la proclamació de Barcelona com a presidenta del Fòrum de Polítiques Digitals de la xarxa Eurocities al novembre de 2020. La ciutat, que lideraria aquest fòrum durant dos anys i mig, va complir els objectius d’esdevenir un actor principal de la política digital a nivell de la UE i exercir de lobby de ciutats davant la Comissió Europea. Les prioritats del mandat de Barcelona: la inclusió digital, l’ús de les tecnologies emergents per fomentar la innovació urbana i la promoció dels drets digitals i l’ús de les dades com a bé públic. D’altra banda, s’ha de subratllar que Barcelona va impulsar un model de transició digital justa en diversos àmbits; durant l’any 2021 va donar a conèixer les seves polítiques i prioritats a nivell europeu mitjançant reunions amb la vicepresidenta Vestager i el vicepresident Dombrovskis i va debatre en profunditat sobre el model en el marc de la primera reunió política de la Coalició de Ciutats pels Drets Digitals –que Barcelona lidera amb Nova York i Amsterdam– celebrada a aquesta ciutat. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 14 L’any 2022 va ser especialment remarcable: el mes de juliol es va fer públic que Barcelona serà la seu de Giga, iniciativa d’UNICEF i la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT, organisme especialitzat de l’ONU per a les tecnologies de la informació i la comunicació) que persegueix connectar totes les escoles del món a internet per al 2030. El Govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya i l‘Ajuntament van acordar acollir el Centre Tecnològic de Giga a Barcelona, concretament a Ca l’Alier. En relació amb aquesta iniciativa i amb l’objectiu d’aprofundir sobre com avançar cap a una transició digital justa, l’Ajuntament, Giga, Mobile World Capital Barcelona i la Coalició de Ciutats pels Drets Digitals van organitzar al desembre la “Conferència de Barcelona per a una Inclusió Digital: reduint desigualtats per a una transició digital justa”. Paral·lelament, Barcelona va acollir la reunió política anual de la Coalició de Ciutats pels Drets Digitals. També s’ha de destacar la presentació al mes de juliol de l’Observatori Global de la Intel·ligència Artificial Urbana, una iniciativa impulsada pel CIDOB, les ciutats de Barcelona, Amsterdam i Londres, en col·laboració amb ONU-Hàbitat i dins del marc de la Coalició de Ciutats pels Drets Digitals que busca monitoritzar bones pràctiques i generar investigació aplicada sobre humanisme tecnològic i ètica digital, i ajudar a la implementació ètica i democràtica dels algoritmes a les ciutats. A més a més, dins del marc d’Eurocities es va crear un grup de treball de ciutats que ha treballat en l’establiment d’un estàndard europeu pel Registre municipal d’algoritmes que guiarà el futur desenvolupament d’aquest registre a Barcelona. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet va participar al juliol de 2022 en la primera reunió sobre el projecte Giga a Ca l’Alier amb Fayaz King, director adjunt per a Innovació i Resultats sobre el Terreny d’UNICEF; Doreen Bogdan- Martin, directora de l’Ocina de Desenvolupament de Telecomunicacions de la UIT; Ángeles Moreno Bau, secretària d’Estat d’Afers Estrangers i Globals; Jordi Puigneró, vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, i Victòria Alsina, consellera d´Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya (foto: Ajuntament de Barcelona). Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 15 6. Recepció de delegacions amb ocasió de grans esdeveniments Vinculat amb la línia d’acció 2.2 del Pla Director de Relacions Internacionals: Acompanyar les accions de projecció internacional de la ciutat per atraure talent i oportunitats, i facilitar contactes, intercanvis i aliances amb altres ciutats i xarxes per fomentar la dimensió econòmica de la ciutat i la internacionalització de les seves empreses com a eix del desenvolupament econòmic local. Una de les principals línies de treball de la Direcció de Relacions Internacionals és l’enfortiment i impuls i de les relacions bilaterals amb altres ciutats del món. Dins d’aquesta tasca, l’atenció a delegacions que visiten la ciutat és una peça clau, ja que permet el contacte personal amb diversos interlocutors i alhora comporta una exposició directa de les polítiques, bones pràctiques i experiències de la ciutat. En aquest sentit, els grans esdeveniments que acull Barcelona –que congreguen un important nombre de delegacions de diversos països i ciutats– són uns importants aparadors internacionals de les polítiques de l’Ajuntament. L’Smart City Expo World Congress, esdeveniment anual clau de l’àmbit de les ciutats intel·ligents i lloc de trobada dels sectors públic i privat organitzat per Fira de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament, resulta especialment rellevant atès que reuneix nombrosos representats de governs locals interessats en conèixer les polítiques de la ciutat. Cada any, la Direcció de Relacions Internacionals gestiona una mitjana de 60 delegacions que visiten Barcelona amb ocasió de l’SCEWC (excepte els anys on la presencialitat es va veure afectada per la pandèmia), organitzant trobades i visites amb totes les àrees de l’Ajuntament i a tots els nivells, tant polítics –incloent diverses reunions de l’alcaldessa i els tinents i tinentes d’alcaldia amb els seus homòlegs i homòlogues d’altres ciutats– com tècnics. D’altra banda, esdeveniments com el Mobile World Congress o la ra Integrated Systems Europe (ISE) també reuneixen múltiples visitants a la ciutat, molts dels quals aproten la seva estada per reunir-se amb representants polítics i/o tècnics de l’Ajuntament i d’aquesta manera conèixer de primera mà les polítiques de la ciutat. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet intervenint en la sessió inaugural de l’Smart City Expo World Congress 2022 amb alts càrrecs d’ONU Habitat i líders de delegacions de la ciutat de Chengdu, del departament d’Antioquia i del govern metropolità de Santiago de Xile (foto: SCEWC). Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 16 Persones: Barcelona, ciutat de drets Promoure la defensa dels drets, el feminisme i la diversitat en l’acció internacional de l’Ajuntament, per tal de contribuir a espais i agendes europees i globals favorables als drets humans, la igualtat de gènere i el reconeixement de nous drets digitals i climàtics. 7. Defensa de la democràcia i dels drets Vinculat amb la línia d’acció 3.1 del Pla Director de Relacions Internacionals: Consolidar la ciutat de Barcelona com a actor global amb veu pròpia en la construcció d’un escenari mundial que busqui la resolució de les desigualtats econòmiques i socials, i que contribueixi a reforçar el sistema de drets humans a través del reconeixement i garantia de nous drets. Durant el mandat, Barcelona va participar en diverses iniciatives que reivindiquen des de les ciutats la defensa de la democràcia i dels drets de la ciutadania, iniciatives que moltes vegades neixen degut a contextos nacionals desfavorables. A nals de 2019, els alcaldes de Praga, Bratislava, Varsòvia i Budapest van signar el Pact of Free Cities i van publicar un article conjunt per explicar la seva decisió, armant que creien en una societat oberta basada en els valors comuns de llibertat, dignitat humana, democràcia, sostenibilitat, igualtat, estat de dret, justícia social, tolerància i diversitat cultural. Al setembre de 2021, en el marc de la trobada del Budapest Forum – “Construint democràcies sostenibles”, va tenir lloc la signatura de la declaració del pacte. Representada per la tinenta d’alcaldia Laura Pérez, Barcelona va ser una de les 23 ciutats que en va formar part. En aquest fòrum, la tinenta Laura Pérez també va intervenir en el debat “Ciutats europees com a fortaleses democràtiques?”, on va detallar algunes de les polítiques socials que aplica l’Ajuntament per garantir el dret a la ciutat i va destacar les polítiques de participació activa. També es pot destacar l’activa participació de l’Ajuntament i de l’alcaldessa Ada Colau en el Foro Mundial de Ciudades y Territorios de Paz, espai de reexió centrat en la construcció de la pau i la defensa dels drets. Per exemple, el 2021 l’alcaldessa va intervenir en un panell d’alcaldesses durant la inauguració de la tercera edició d’aquest fòrum juntament amb les alcaldesses de Bogotà i Ciutat de Mèxic. D’altra banda, l’alcaldessa va participar en el diàleg “La preservació de la democràcia i els drets fonamentals a Europa” amb l’alcalde de Budapest, Gergely Karácsony, acte organitzat a l’Ajuntament al gener de 2022 per la Fundació Catalunya Europa. La segona cimera del Pact of Free Cities, on el director de Relacions Internacionals va representar a Barcelona, va tenir lloc dins de la Cimera de Ciutats de Praga celebrada al setembre de 2022 i es va centrar en l’assistència a Ucraïna i l’ajuda a les persones refugiades ucraïneses. Aquesta cimera també va acollir l’11è Diàleg directe entre alcaldes de capitals de la UE i la Comissió Europea, que va comptar amb el vicepresident de la CE, Frans Timmermans, i es va centrar en habitatge assequible i restauració urbana verda. Barcelona va presentar iniciatives municipals per millorar l’habitabilitat de la ciutat, posant èmfasi en les Superilles, MÉS Barcelona, Barcelona Energia i Connectem Barcelona. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 17 Barcelona, primera Capital Europea de la Democràcia Al gener de 2023 es va fer públic que Barcelona va ser escollida Capital Europea de la Democràcia 2023-2024, reconeixement que implicarà que la ciutat aculli diversos esdeveniments internacionals entre octubre de 2023 i octubre de 2024. El principal promotor de la iniciativa, The Innovation in Politics Institute, té com a objectiu central promoure la innovació democràtica i l’enfortiment democràtic a Europa i a nivell internacional. Segons la valoració, Barcelona va convèncer al jurat amb projectes com Decidim, el procés participatiu de les Superilles, els pressupostos participatius i les assemblees ciutadanes deliberatives. La tinenta d’alcaldia Laura Pérez amb els participants de la Cimera d’alcaldes del Pact of Free Cities celebrada en el marc del Budapest Forum de setembre de 2021 (foto: Ajuntament de Budapest). 8. Drets socials i transformació feminista Vinculat amb la línia d’acció 3.3 del Pla Director de Relacions Internacionals: Recolzar les accions de respecte i protecció als drets humans, a la igualtat de gènere i a la diversitat en les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona, promovent l’intercanvi de bones pràctiques i la generació d’estratègies i polítiques conjuntes amb altres ciutats. Els drets socials i la transformació feminista es van trobar entre les prioritats d’actuació del consistori durant el mandat; l’acció internacional va posar-hi el focus i les va promoure en diversos àmbits. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 18 Una de les principals tes va ser l’organització per part de l’Ajuntament del Fòrum d’Afers Socials d’Eurocities, que al maig de 2022 va reunir a Barcelona a més de 150 representats de ciutats de tota Europa, entre elles regidors, regidores i responsables dels serveis socials municipals. Es va adaptar el programa del fòrum a la situació d’Ucraïna, destacant la declaració política “Ciutats cuidadores: actuar en solidaritat amb tots els refugiats” o el debat polític de tinents d’alcaldia d’Afers Socials “Quina és la capacitat d’acollida de refugiats de les ciutats? Quin és l’impacte de la guerra a Ucraïna en els serveis locals?”. A nivell de xarxes de ciutats, Barcelona va ser una de les ciutats fundadores de ‘CHANGE’ (City Hub and Network for Gender Equity), l’única xarxa internacional de ciutats dedicada especícament a l’impuls de l’equitat de gènere. Al novembre de 2020, l’alcaldessa Ada Colau va participar en l’acte de presentació, un diàleg que va comptar amb els alcaldes i alcaldesses de les altres ciutats cofundadores de la xarxa: Los Angeles, Freetown, Londres, Ciutat de Mèxic i Tòquio. A més, Barcelona va participar en diversos grups de treball de la xarxa. D’altra banda, la tinenta Laura Pérez va ser presidenta de Metropolis Dones ns al 2022. Sota el seu mandat, es van impulsar iniciatives a favor de la transversalitat de gènere, especialment en matèria de mobilitat, seguretat i espai públic. A nivell multilateral, cal destacar que l’alcaldessa va transmetre la visió feminista del govern municipal participant, juntament amb diverses líders feministes d’arreu del món, en una sessió de governs locals sobre lideratge feminista global en el marc del 65è període de sessions de la Commission for the Status of Women de les Nacions Unides (CSW65), que va tenir lloc el mes de març de 2021. En el context d’intercanvis relacionats amb la superació de la crisi ocasionada per la pandèmia, cal recordar que l’alcaldessa va intervenir en la sessió coorganitzada al maig de 2020 per ONU-Habitat, ONU-Dones i les xarxes CGLU i Metropolis “El lideratge de les dones en l’era post Covid-19. Una perspectiva dels governs locals i regionals”. També cal recordar la participació de Barcelona –representada per l’alcaldessa– en la primera Cimera Social de Ciutats Europees que, organitzada per la Comissió Europea i Eurocities, va congregar unes 70 ciutats al maig de 2021, un dia abans de la Cimera Social que va reunir els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea a Porto. Sota el lema “Proporcionar drets socials i donar suport a una recuperació inclusiva”, la cimera es va inspirar en el pla d’acció de la Comissió Europea per implementar el Pilar Europeu de Drets Socials i va plantejar diverses peticions de les ciutats. Concretament, l’alcaldessa va remarcar els cinc punts per a una Europa més social en un panell de debat d’alt nivell amb els alcaldes i alcaldesses de París, Porto, Rotterdam, Munic, Braga i Glasgow. D’altra banda, s’ha de subratllar que els drets socials i el feminisme també s’han enfortit en l’esfera de les relacions bilaterals amb altres ciutats. Els acords de col·laboració signats amb Bogotà i amb Medellín al novembre de 2021 inclouen de forma especíca l’aprofundiment dels vincles en l’àmbit dels drets socials, en tant que l’acord signat amb Maputo al maig de 2022 conté el desplegament de diversos projectes amb perspectiva feminista en els àmbits del medi ambient, l’alimentació ecològica i l’agricultura periurbana. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 19 Les tinentes d’alcaldia Laia Bonet i Laura Pérez van participar en la inauguració del Fòrum d’Afers Socials d’Eurocities celebrada al Saló de Cent l’11 de maig de 2022, que va comptar amb la intervenció telemàtica del comissari europeu de Treball i Drets Socials, Nicolas Schmit (foto: Ajuntament de Barcelona). Planeta: Barcelona Green Deal Promoure un marc polític i financer, europeu i internacional, favorable al model de transició ecològica justa del Barcelona Green Deal. 9. Acció contra el canvi climàtic i la crisi energètica Vinculat amb la línia d’acció 4.1 del Pla Director de Relacions Internacionals: Donar suport a les iniciatives d’incidència política que reforcin el compromís de Barcelona contra el canvi climàtic, i que busquin el reconeixement internacional dels governs locals en la transició ecològica. Sense dubte, l’emergència climàtica ha estat un dels temes centrals de la política municipal. En coherència amb aquesta premissa, l’acció internacional de l’Ajuntament ha donat èmfasi a la incidència i els espais d’intercanvi vinculats a l’acció de les ciutats contra el canvi climàtic i la crisi energètica. Així, es va participar activament en cimeres, trobades i accions de la xarxa C40, en les cimeres COP de les Nacions Unides o en accions relacionades amb el Pacte de Milà de Política Urbana Alimentària, destacant la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible que va exercir Barcelona l’any 2021. En el seu marc es va organitzar el VII Fòrum Global del Pacte de Milà, que es va centrar en el nexe entre alimentació i emergència climàtica i que va endegar el Barcelona Challenge for Good Food and Climate, iniciativa impulsada per 14 ciutats que inclou compromisos i indicadors de transformació dels sistemes alimentaris urbans per a mitigar el canvi climàtic. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 20 Pel que fa a l’àmbit de les Nacions Unides, Barcelona va estar representada per l’alcaldessa Ada Colau en trobades rellevants on la veu de la ciutat va ser clarament escoltada. Al setembre de 2019, l’alcaldessa va participar en la inauguració de la Cimera mundial de ciutats per l’emergència climàtica que es va celebrar a les Nacions Unides coincidint amb el Fòrum Polític d’Alt Nivell convocat per aquest organisme, que va reunir caps d’Estat i de Govern amb l’objectiu d’afrontar el repte de l’emergència climàtica i fer seguiment dels ODS. Posteriorment, a l’abril de 2021, l’alcaldessa va intervenir en una reunió amb António Guterres organitzada per les Nacions Unides i C40 que va comptar amb la participació d’alcaldes, alcaldesses i representats de 14 ciutats referents al món en la lluita per l’emergència climàtica, amb l’objectiu de compartir les actuacions de les ciutats. També cal destacar la participació de Barcelona en la COP26 de Glasgow; representada per l’alcaldessa, la ciutat va constituir una de les principals veus urbanes de la trobada, en el marc de la qual l’alcalde de Londres va assumir la presidència de C40 i Ada Colau la vicepresidència i el seu lideratge a Europa. Tots dos van presentar el compromís “Cities Race to Zero” en la principal taula de ciutats de la cimera. Quant a les accions vinculades a la xarxa C40, s’ha de subratllar la participació de l’alcaldessa Ada Colau en les cimeres mundials d’alcaldes de la xarxa: la celebrada l’any 2019 a Copenhaguen i la de 2022 realitzada a Buenos Aires. En tant que vicepresidenta per a Europa de la xarxa, l’alcaldessa va tenir un paper rellevant durant la cimera de 2022, destacant la compareixença per a mitjans amb l’alcalde de Londres per explicar els objectius de la cimera, el seu discurs inaugural i posterior diàleg en la primera sessió plenària “Units per una transició justa i inclusiva”, i la presentació als mitjans dels models de transformació de les ciutats juntament amb les alcaldesses de París i Bogotà. Uns mesos abans d’aquesta cimera, l’alcaldessa de Barcelona va encapçalar, juntament amb l’alcalde de Londres, una trobada telemàtica entre diversos alcaldes i alcaldesses de C40, l’Agència Internacional de l’Energia (IAE) i líders sindicals europeus amb l’objectiu d’abordar el creixement dels preus dels combustibles fòssils i l’impacte de la invasió d’Ucraïna, on es va presentar un pla d’acció per combatre la pobresa energètica i fer evident la necessitat de reduir dràsticament la dependència del gas potenciant les energies renovables. L’alcaldessa Ada Colau amb l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo; l’alcalde de Los Angeles, Eric Garcetti, i l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, durant la Cimera Mundial del Clima COP26 celebrada a Glasgow al novembre de 2021 (foto: Ajuntament de Barcelona). Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 21 Pau: Barcelona, ciutat compromesa amb el multilateralisme Promoure la reforma del sistema multilateral per fer-lo més inclusiu, amb possibilitats de participació activa de les ciutats en l’escenari internacional, i defensar-hi els interessos de Barcelona i els seus habitants. 10. Acció internacional i local en suport d’Ucraïna Vinculat amb la línia d’acció 5.3 del Pla Director de Relacions Internacionals: Acompanyar institucionalment de l’acció exterior de l’Ajuntament en matèria de drets humans. La guerra a Ucraïna, que va començar el 24 de febrer de 2022, va ser un dels focus principals de l’acció internacional de l’Ajuntament es durant l’any. Aquesta acció va culminar amb el viatge a Kíiv de l’alcaldessa Ada Colau i el cap de Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué, que van mantenir una jornada d’activitats el 9 de desembre acompanyats per l’alcalde de la ciutat, Vitali Klichkó, i altres dirigents locals. Durant la visita, Colau i Klichkó – també president de l’Associació de Ciutats Ucraïneses– van avaluar la cooperació realitzada i com reforçar el corredor humanitari i de cooperació. En una roda de premsa conjunta, es va anunciar que Barcelona es comprometia a ampliar la col·laboració amb dos nous lliuraments de materials sol·licitats per Kíiv, el primer dels quals es concretaria el 16 de desembre amb un enviament material logístic al Servei Estatal d’Emergències d’Ucraïna. Durant els primers mesos de l’any 2022, a nivell europeu es va participar en diverses reunions i accions d’incidència, com les convocades per Eurocities o el Pact of Free Cities amb els objectius de coordinar els esforços de les ciutats, de compartir les actuacions i de condemnar la invasió. A nivell local, la Direcció de Relacions Internacionals es va encarregar de la coordinació institucional amb el Consolat General d’Ucraïna amb ocasió de les reunions que representants de l’Ajuntament van mantenir per coordinar el suport. A més, l’Ajuntament va mantenir o participar en reunions amb la comunitat ucraïnesa de Barcelona i amb diverses institucions per coordinar l’arribada de persones refugiades provinents d’Ucraïna (el 12 de març s’endegaria una nova pàgina web per facilitar l’acollida i canalitzar la solidaritat, i l’1 d’abril es presentaria un nou equipament que unicaria l’atenció social a les persones refugiades d’Ucraïna). Pel que fa a l’àmbit institucional, l’Ajuntament va suspendre relacions amb el Consolat General de la Federació Russa i l’intercanvi amb Sant Petersburg, ciutat agermanada amb Barcelona des de 1985. També s’ha de subratllar la relació bilateral amb Kíiv. El 24 de març, l’alcaldessa Ada Colau es va reunir telemàticament amb l’alcalde Vitali Klichkó per transmetre el suport de Barcelona i la voluntat de reforçar el pont humanitari, i també per recollir les demandes de material mèdic i civil de la capital ucraïnesa. Uns dies després s’anunciaria la cessió a Kíiv de dos camions dels Bombers de Barcelona, cessió que es va concretar a inicis de juny juntament amb l’entrega material de protecció civil i de rescat. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 22 Amb l’objectiu d’incrementar el suport a Kíiv, el mes d’abril la Comissió de Drets Socials i Cultura de l’Ajuntament va acordar per unanimitat proposar-la com a ciutat convidada de La Mercè de 2023, circumstància que propiciaria la visita de l’alcalde Klichkó a Barcelona: el 24 de setembre va signar un acord de col·laboració entre les dues ciutats amb l’alcaldessa Colau. El mes de novembre, l’alcalde de Kíiv tornaria a Barcelona acompanyat per una delegació de dos tinents d’alcaldia i altres directius municipals per participar en l’Smart City Expo World Congress, recollir el premi “World Smart City Award Special Recognition” (atorgat per enfortir la resiliència i la continuïtat dels serveis als ciutadans) i mantenir reunions de treball amb l’Ajuntament. L’alcaldessa Ada Colau i el cap de Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué, acompanyats per l’alcalde de Kíiv durant el seu viatge a aquesta ciutat al desembre de 2022 (foto: Ajuntament de Barcelona). Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 23 D Acords subscrits per Barcelona amb altres ciutats Europa Acord de col·laboració amb Bolonya L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’alcalde de Bolonya, Matteo Lepore, van signar el dia 1 d’abril de 2022 un nou acord per reforçar la col·laboració existent entre les dues ciutats en un acte celebrat a l’Ajuntament de Barcelona. L’acord, de tres anys de durada, manifesta el compromís de compartir polítiques i projectes prioritaris i treballar conjuntament en àrees tan diverses com les polítiques digitals, de ciència i recerca, mobilitat sostenible, cultura, innovació urbana, la promoció de la inclusió digital i l’ús ètic de la intel·ligència articial, entre d’altres. També, l’entesa posa un èmfasi especial en l’impuls de les polítiques digitals de la mà dels centres de recerca computacional d’ambdues ciutats. Memoràndum d’entesa amb Bolonya sobre bessons digitals L’alcaldessa Ada Colau i l’alcalde de Bolonya, Matteo Lepore, van signar el 8 de juliol de 2022 a Barcelona un Memoràndum d’Entesa amb dos dels tres supercomputadors més potents d’Europa, el BSC-CNS i el Consorci Interuniversitari CINECA i la Universitat de Bolonya, per desenvolupar un model de polítiques públiques basades en l’evidència mitjançant la construcció i desenvolupament de bessons digitals urbans. Acord de col·laboració amb Kíiv El 24 de setembre de 2022, l’alcaldessa Ada Colau i l’alcalde de Kíiv, Vitali Klichkó, van signar a Barcelona un acord de col·laboració de tres anys permetrà enfortir els vincles de les dues ciutats en els àmbits de la tecnologia, l’educació, la salut, les arts i la cultura, el turisme, el transport, la gestió de la ciutat i la seguretat pública. L’alcalde Klichkó va visitar Barcelona amb motiu de les festes de la Mercè; la capital ucraïnesa seria la ciutat convidada de La Mercè 2023. Acord de col·laboració amb Lió El 28 de març de 2023, Barcelona i Lió van signar un acord marc de col·laboració que inclou diversos àmbits: adaptació del territori al canvi climàtic i transició ecològica; urbanisme, mobilitat i accessibilitat; cultura; turisme sostenible; justícia i inclusió social; defensa dels drets humans; alimentació sostenible; salut global; governança i participació ciutadana i seguretat. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 24 Amèrica Acord de col·laboració amb Bogotà Les alcaldesses Ada Colau i Claudia López el van signar el 8 de novembre de 2021. L’objectiu: aprofundir en els vincles ja existents en àmbits com els drets socials, la justícia de gènere, l’educació i la cultura, i afegir-ne d’altres com la planicació urbana, l’economia social i el turisme. A l’acte de signatura també van assistir les tinentes d’alcaldia Laia Bonet i Laura Pérez. Acord de col·laboració amb Medellín Es va signar a Barcelona el 19 de novembre de 2021 aprotant la presència a la ciutat de l’alcalde de Medellín, Daniel Quintero. L’acord dona continuïtat a programes de cooperació iniciats fa anys en l’àmbit de la cultura i dels drets socials i incorpora la nova Agenda Urbana 2030. Inclou àmbits com la participació de l’Ajuntament de Barcelona en la capacitació institucional per a promoure el dret a la ciutat i la justícia ambiental, garantir la defensa dels drets humans, la igualtat d’oportunitats i l’accés als serveis públics bàsics. Protocols de col·laboració amb Ciutat de Mèxic i Oaxaca En el marc del viatge institucional a Mèxic de la tinenta d’alcaldia Janet Sanz, es van signar protocols de col·laboració relacionats amb transformació urbana amb Ciutat de Mèxic (24 de setembre de 2022) i Oaxaca (28 de setembre de 2022). Amb la Secretaria de Medi Ambient de Ciutat de Mèxic es va acordar crear un Observatori de Política d’Infraestructura Urbana Verda i Regeneració Urbana com un espai de treball en el qual compartir experiències de transformació urbana i innovació, i amb Oaxaca es compartiran els avenços en matèria de la gestió de residus, la protecció del comerç de proximitat i la conservació del patrimoni urbà, entre altres. Àsia Acord de col·laboració amb la Prefectura de Kyoto Es va signar virtualment l’11 de novembre de 2021. Inclou la col·laboració en els següents àmbits: desenvolupament econòmic i social, start-ups (emprenedoria i talents), smart city, innovació tecnològica i dades obertes, turisme, industries creatives i culturals i suport mutu a les missions empresarials i institucionals. Acord d’agermanament amb Shenzhen L’alcaldessa Ada Colau i l’alcalde de Shenzhen, Qin Weizhong, van signar el 22 de novembre de 2021 aquest acord de quatre anys de durada, que promou la col·laboració en àmbits com el comerç, les inversions, la biotecnologia, les tecnologies de la informació o les energies renovables. L’acte de signatura es va celebrar de forma telemàtica i també hi van participar la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, el cònsol espanyol a Guangzhou, Eduardo Aznar, la directora general de Relacions Internacionals de Shenzhen, Cao Saixian, el cònsol general xinès a Barcelona, Zhu Jiangyang, i el comissionat Michael Donaldson. Àfrica Acord de col·laboració amb Maputo El 31 de maig de 2022, Barcelona i Maputo van renovar el seu acord de col·laboració per al període 2022-2025, el quart que segellen les dues ciutats. La quarta tinenta d’alcaldia, Laura Pérez, va viatjar a Maputo per tal de revalidar el conveni i poder desplegar diversos projectes amb perspectiva feminista en els àmbits del medi ambient, l’alimentació ecològica i l’agricultura periurbana. El conveni fa èmfasi en la protecció del medi ambient, l’alimentació ecològica i l’agricultura periurbana. Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 25 E Declaracions internacionals adoptades per Barcelona Declaracions, comunicats conjunts, crides, manifests i documents similars. 2019 - Manifest “Les ciutats, alarmades per la protecció europea al lloguer turístic”, enviat a la Unió Europea al juny de 2019 per reclamar mesures legals més contundents per exigir responsabilitat a les plataformes de lloguer vacacional. Signat per Amsterdam, Barcelona, Berlín, Bordeus, Brussel·les, Cracòvia, Munic, Paris, València i Viena. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2019/06/ manifestTurismeUE.pdf - Declaració de Santiago de los Caballeros “Ciudad, cultura y Agenda 2030”, aprovada durant la trobada anual del Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU) que es va celebrar a aquesta ciutat dominicana del 17 al 19 de juliol de 2019. https://media-edg.barcelona.cat/wp-contentuplods/2019/07/25145856/20190719_ Declaraci%C3%B3_nal_CulturaCiutat.pdf - Voluntary Local Review Declaration, declaració de compromís amb els ODS promoguda per Nova York i signada per Barcelona el setembre de 2019. https://www1.nyc.gov/site/international/programs/voluntary-local-review- declaration.page 2020 - Declaració “Join Boost Sustain” per la transformació digital de les ciutats, signada al Cities Forum 2020 “Together we shape a sustainable urban future”, organitzat per la Comissió Europea i la ciutat de Porto i celebrat a Porto els dies 30 i 31 de gener de 2020. http://www.living-in.eu/declaration - “Cities for All Global Compact” sobre ciutats accessibles, signat durant el desè World Urban Forum celebrat a Abu Dhabi del 8 al 13 de febrer de 2020. https://www.cities4all.org/compact/ Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 26 - The European Green Deal. Delivering results for citizens with Europe’s cities. Declaració d’Euroicities. Febrer de 2020. https://eurocities.eu/latest/the-european-green-deal-delivering-results-for- citizens-with-europes-cities/ - Eurocities reaction to the COVID-19 emergency. Declaració d’Eurocities. Març de 2020. https://eurocities.eu/latest/eurocities-reaction-to-the-covid-19-emergency/ - People-centred Articial Intelligence (AI) in cities. Declaració d’Eurocities. Març de 2020. https://eurocities.eu/latest/people-centred-articial-intelligence-ai-in-cities/ - Declaració de principis de C40 sobre la recuperació econòmica de la COVID-19, adoptada durant la primera reunió virtual de la Global Mayors COVID-19 Recovery Task Force i publicada el 7 de maig de 2020. https://www.c40.org/press_releases/taskforce-principles - “Crida de les dones per a la seguretat humana, la salut pública, la pau i el desenvolupament sostenible”, subscrita el 24 de maig amb motiu del dia internacional de la dona per la pau i el desarmament, iniciativa liderada per Parliamentarians for Nuclear Non-Proliferation and Disarmament (PNND), Women Legislators’ Lobby (WiLL) i World Future Council (WFC). http://www.pnnd.org/article/womens-appeal-human-security-public-health- peace-and-sustainable-development - “A call to rethink our Metropolitan spaces”, impulsada per la presidència de Metropolis per tal de crear espais metropolitans més inclusius, democràtics, sostenibles i menys desiguals. Maig de 2020. https://www.metropolis.org/join-call-rethink-our-metropolitan-spaces - EU recovery powered by cities. Declaració d’Eurocities. Juny de 2020. https://eurocities.eu/latest/covid-19-recovery-mayors-call-for-a-new-pact- between-the-eu-and-cities/ - The fth generation of telecommunications system (5G) deployment in cities. Declaració d’Eurocities. Juny de 2020. https://eurocities.eu/latest/the-fth-generation-of-telecommunications-system- 5g-deployment-in-cities/ - The Digital Services Act. Declaració d’Eurocities. Setembre de 2020. https://eurocities.eu/latest/making-digital-opportunities-work-for-people-and- the-public-good/ - A stronger social Europe powered by inclusive cities. Declaració d’Eurocities. Setembre de 2020. https://eurocities.eu/latest/a-stronger-social-europe-powered-by-inclusive-cities/ - Carta de Roma 2020 per al dret a la Cultura, subscrita durant la conferència de la Carta de Roma 2020 celebrada entre els dies 1 i 3 d’octubre de 2020, iniciativa liderada per Roma Capitale i el Comitè de Cultura de CGLU. https://www.2020romecharter.org/charter/ Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 27 - “Communiqué from the Urban 20 (U20)” en ocasió de la tercera cimera d’alcaldes de l’U20 organitzada per Riyadh el 2 d’octubre de 2020. https://www.uclg.org/sites/default/les/u20_2020_communique_nal.pdf - EU climate leadership: 60% emission reduction by 2030. Declaració d’Eurocities. Novembre de 2020. https://eurocities.eu/latest/eu-climate-leadership-60-emission-reduction- by-2030/ 2021 - “8M: Ciutats unides per la igualtat de gènere“, article conjunt publicat el 8 de març per les alcaldesses i alcaldes de les ciutats cofundadores de CHANGE (City Hub and Network for Gender Equity) −Barcelona, Ciutat de Mèxic, Freetown, Londres, Los Angeles i Tòquio. https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20210308/6265427/8m-ciudades- unidas-equidad-genero.html - Declaració “Urban Nature Declaration” de C40, feta pública el mes de juliol de 2021. https://www.c40.org/press_releases/urban-nature-declaration - “Pledge to make COP26 Launchpad for Decade of Climate Action, delivering Jobs, Skills, Investments, Social Equity and to Tackle Inequality”, crida a l’acció relacionada amb un webinar de C40 de 22 de juliol de 2021. https://www.c40.org/press_releases/mayors-unions-cop26 - “Tokyo Declaration on Sustainable Recovery”, presentada durant el Sustainable Recovery Tokyo Forum celebrat el mes d’agost de 2021. https://www.seisakukikaku.metro.tokyo.lg.jp/en/diplomacy/2022/01/images/EN_ Tokyo_Declaration_on_Sustainable_Recovery.pdf - Urban 20 2021 Communiqué, “Urban 20 calls on G20 to empower cities to ensure a green and just recovery”, adoptat amb ocasió de la Quarta Cimera de l’Urban 20, que va tenir lloc el 3 setembre de 2021 organitzada per Roma i Milà. https://www.urban20.org/wp-content/uploads/2021/06/U20-2021-Communique- Final.pdf - Declaració del Pacte de Ciutats Lliures, la signatura de la qual va tenir lloc dins del marc del Budapest Forum celebrat el mes de setembre, on va participar la tinenta d’alcaldia Laura Pérez. - “The Barcelona Challenge for Good Food and Climate”, presentat durant el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, que es va celebrar a Barcelona del 19 al 21 d’octubre de 2021. https://thebcnchallenge.org/ - Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, presentada en la cloenda de la Time Use Week 2021, celebrada a Barcelona del 25 al 31 d’octubre. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2021/10/29/declaracio-de-barcelona-en- politiques-del-temps-un-acord-mundial-pioner-per-garantir-el-dret-al-temps-a-la- ciutadania/ Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 28 2022 - Carta de suport dels alcaldes d’Eurocities a les ciutats d’Ucraïna de 18 de febrer. https://eurocities.eu/latest/in-solidarity-with-ukraine/ - Declaració del Consell de Municipis i Regions Europees (CMRE), “European local and regional governments strongly suport their peers in Ukraine”, de 24 de febrer. https://www.lps.lv/en/news/europe/7165-european-local-and-regional- governments-strongly-support-their-peers-in-ukraine - Declaració dels alcaldes del Pact of Free Cities condemnant l’atac i invasió de l’exèrcit rus, de 25 de febrer. https://www.zagreb.hr/UserDocsImages/fotogalerija/gradske%20vijesti/ POFC%20Ukraine%20declaration_v4.pdf - Declaració de CGLU sobre l’atac a Ucraïna, acordada durant la reunió de presidència de la xarxa efectuada en el marc del seu Retir Anual celebrat a Barcelona del 21 al 25 de febrer. https://www.uclg.org/es/media/noticias/declaracion-de-cglu-sobre-el-ataque-en- ucrania - Declaració d’Eurocities en solidaritat amb Ucraïna en format de carta de 4 de març adreçada a les autoritats europees. - Carta del Pact of Free Cities del 4 de març a Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, amb l’objectiu de demanar l’activació de nançament europeu per donar suport a l’atenció de persones refugiades procedents d’Ucraïna. - “Crida urgent des de Mariúpol”, subscrita el 15 de març arran de la reunió telemàtica de ciutats europees amb el tinent d’alcaldia de Mariúpol, Sergiy Olov, celebrada el 14 de març. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2022/03/Mariupol- Call-15.03.2022-nal.pdf - “Caring Cities: Acting in solidarity with all refugees”, declaració política presentada en l’obertura del Fòrum Social d’Eurocities celebrat a Barcelona de l’11 al 13 de maig. https://eurocities.eu/wp-content/uploads/2022/05/Eurocities-Statement-on- Caring-cities-and-solidarity-with-all-refugees_nal.pdf - “Global Declaration of Mayors for Democracy”, presentada el 28 de juny durant la celebració del World Urban Forum a Katowice, Polònia, i impulsada pel Pact of Free Cities, el Global Parliament of Mayors i GMF Cities. https://globalparliamentofmayors.org/wp-content/uploads/2022/06/Global- Declaration-of-Mayors-for-Democracy.-1.pdf - “Ciudades al límite. La Llamada a la Acción de Bogotá”, aprovada en la reunió del Consell d’Administració de Metropolis celebrada a Bogotà el mes de juliol. https://ajbcn-decidim-barcelona-organizations.s3.amazonaws.com/decidim- bcn-organizations/uploads/decidim/attachment/le/6892/Ciudades_al_límite._ La_Llamada_a_la_Acción_de_Bogotá.pdf - Comunicat de C40 sobre el Pla d’Emergència d’Hivern de la Comissió Europea, que es va publicar el 20 de juliol coincidint amb la publicació d’aquest pla per part de la Comissió Europea. https://www.c40.org/news/eu-winter-plan/ Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 29 - Comunicat de la Cimera d’Alcaldes de l’Urban 20, publicat el 31 d’agost durant la celebració d’aquesta trobada a Jakarta. https://www.urban20.org/wp-content/uploads/2022/08/U20-2022- COMMUNIQUE-280822.pdf - Declaració política “Pacte per al Futur de la Humanitat”, aprovada durant el 7è Congrés Mundial de CGLU celebrat a Daejeon del 10 al 14 d’octubre. https://www.uclg.org/sites/default/les/pactoparaelfuturodecglu.pdf - Declaració conjunta de sis capitals europees promoguda per l’Ajuntament de París on reclamen a la Comissió Europea més mesures contra la contaminació atmosfèrica, publicada a Le Monde el 17 d’octubre i a Barcelona el 18 d’octubre. https://www.lemonde.fr/idees/article/2022/10/17/nos-villes-doivent-penser-leur- avenir-sans-petrole_6146148_3232.html https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2022/10/dec_ euro7_cat.pdf - Comunicat de la Cimera Mundial d’Alcaldes de C40, publicat el 20 d’octubre en el marc d’aquesta trobada celebrada a Buenos Aires. https://www.c40.org/news/50-million-green-jobs-by-2030/ - “Crida de Nantes” amb motiu del primer col·loqui internacional “Villes et Santé mentale”, celebrat a Nantes el 2 de desembre. https://www.villes-et-sante-mentale.com/appel-de-nantes/ - Declaracions d’Eurocities, CGLU i Pact of Free Cities en suport de l’alcalde d’Istanbul, Ekrem mamolu, per la persecució judicial a la que està sotmès al seu país, efectuades durant el mes de desembre. La declaració d’Eurocities es va fer pública el 14 de desembre i la del Pact of Free Cities es va publicar el 20 de gener de 2023. https://eurocities.eu/latest/in-support-of-ekrem-imamoglu-mayor-of-istanbul/ https://www.pactoffreecities.com/articles/joint-statement-in-solidarity-with- ekrem-imamoglu-mayor-of-istanbul 2023 - Crida a la pau i la solidaritat amb ocasió del primer aniversari de la guerra a Ucraïna, aprovada en el marc del retir anual de CGLU celebrat a Barcelona del 20 i 24 de febrer. https://powerofwe.uclg.org/new/uclg-united-in-call-for-peace-and-solidarity-on- the-one-year-anniversary-of-the-war-against-ukraine/ - Crida a la solidaritat amb Turquia i Síria amb motiu dels terratrèmols, aprovada en el marc del retir anual de CGLU celebrat a Barcelona del 20 i 24 de febrer. https://powerofwe.uclg.org/new/uclgs-call-for-solidarity-about-earthquakes- affecting-turkiye-and-syria/ - “Declaració de Barcelona sobre la preservació i la promoció dels establiments comercials emblemàtics”, subscrita amb ocasió de la I Jornada internacional de comerç emblemàtic en ciutats europees, celebrada a Barcelona el 7 de març de 2023. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2023/03/230306_ Declaracio-de-Barcelona-emblematics.pdf Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 30 - “Per a un nou model d’espai públic”, acord adoptat durant les primeres Jornades Internacionals Superilla Barcelona, signat el 24 de març per representants de París, Londres, Amsterdam, Berlín, Milà, Rotterdam, Brussel·les, Ljubljana, Gant, Lódz, Vitoria-Gasteiz, València i Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wpcontent/uploads/2023/03/ superblock_cat.pdf - “Declaració de Brussel·les per connectar i empoderar les ciutats. Solucions urbanes a reptes globals”, adoptada durant la Cimera Urbana de Brussel·les 2023 celebrada del 12 al 15 de juny. https://www.urbansummit.brussels/Brussels%20Statement%20on%20 empowering%20cities%20-%20June%2023%20-%20Brussels%20Urban%20 Summit.pdf - “Crida al respecte dels drets humans”, aprovada pel Bureau Executiu de CGLU durant la Cimera Urbana de Brussel·les 2023 celebrada del 12 al 15 de juny. https://powerofwe.uclg.org/es/new/llamamiento-al-respeto-de-los-derechos- humanos/ Memòria. Els deu principals àmbits d’actuació. Mandat 2019-2023 31