Pla de salut territorial 
Consorci Sanitari de Barcelona 
 
 
 
 
 
 
 
Gener de 2012 
 
 
 
 
 
Índex  
I. Línies directrius i objectius de salut del Pla de salut de Catalunya 2011‐2015.............2 
II. Punt de partida del CSB ..........................................................................................21 
III. La transformació del model assistencial al CSB ......................................................30 
IV. Projectes específics del CSB ...................................................................................64 
Abreviacions...............................................................................................................72 
  
 
1 
 
 
I. Línies directrius i 
objectius de salut del Pla 
de salut de Catalunya 
2011‐2015 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2 
 
 
 
Des de fa anys, el nostre sistema sanitari fa front a un conjunt de tendències estructurals 
de  caràcter  social  (envelliment,  cronicitat,  etc.),  però  també  de  caràcter  tecnològic 
(noves  teràpies, nous medicaments, etc.)  i econòmic  (augment de  la pressió  sobre els 
recursos públics), que posen en risc la permanència del sistema tal com el coneixem. En 
aquest  context,  el  Pla  de  salut  de  Catalunya  2011‐2015  ha  de  ser  un  instrument 
fonamental per donar resposta als nostres reptes de futur. 
 
I. CONTEXT DE PARTIDA: ELS REPTES DEL SISTEMA SANITARI DE 
CATALUNYA 
El punt de partida pel que fa als resultats en salut és bo, però les tendències de futur 
requereixen canvis  importants. El sistema sanitari presenta uns resultats que el situen 
al capdavant d’Europa com un dels sistemes de referència (a Catalunya,  l’esperança de 
vida se situa 1,9 anys per sobre de la xifra de la Unió Europea‐15), està ben valorat pels 
usuaris i és un motor potent de l’economia del país. 
L’eficiència del sistema sanitari català queda avalada pels resultats, no només en termes 
d’excel∙lència sinó també de competitivitat en costos. Cal, doncs, posar en valor els seus 
elements diferencials: (1) una xarxa descentralitzada d’equipaments de proximitat en el 
territori  i  (2)  la separació de funcions entre  l’Administració (acredita qualitat, planifica, 
compra  i  avalua)  i  una  xarxa d’entitats de diversa  titularitat  que  gestiona de manera 
professionalitzada la prestació dels serveis. 
A  la vegada, els  reptes de  futur  són molt exigents  i  cal  introduir  canvis en el  sistema 
sanitari per afrontar‐los millor, tenint en compte que partim d’un model diferencial amb 
un gran potencial per donar respostes, Catalunya haurà d’assumir, entre d’altres: 
■ Una demanda que creix de forma constant, amb una població més envellida (entre 
l’any 2011 i el 2020 hi haurà aproximadament tres‐centes mil persones més majors 
de  65  anys),  i  es  duplicarà  el  nombre  de  persones  amb,  almenys,  una malaltia 
crònica. 
■ Uns  recursos  que  cada  cop  són  més  escassos,  amb  tractaments  mèdics  més 
personalitzats  i  costosos  (a  Catalunya,  el  cost  dels  tractaments  citostàtics  s’ha 
multiplicat per tres en els darrers cinc anys) i amb una utilització creixent. 
■ Un esquema de  finançament pressionat per aquest augment de  la demanda  i pel 
creixement  continuat  dels  costos  d’atenció,  que  posa  de  manifest  les  tensions 
cròniques de finançament. Aquesta situació s’ha complicat en el context actual, de 
difícil conjuntura econòmica, i fa encara més urgent el debat sobre la sostenibilitat. 
 
Els països del nostre entorn estan començant a avançar. Aquests canvis en el context 
són  similars  en  tots  els  països  desenvolupats,  els  quals  en  alguns  casos  han  iniciat 
3 
 
 
reformes  importants  dels  seus  sistemes  sanitaris:  França,  amb  la  transformació  dels 
hospitals públics per millorar  l’eficiència  i  la qualitat; Alemanya, amb més èmfasi en el 
tractament  dels  principals  trastorns  crònics,  o  Suècia,  que  ha  introduït  reformes  per 
dotar de més capacitat d’elecció els ciutadans i millorar l’accés al seu sistema. 
L’Organització  Mundial  de  la  Salut  (OMS)  es  fa  ressò  d’aquesta  necessitat  de 
transformació en l’informe del 2010 “El finançament dels sistemes de salut. El camí cap 
a  la  cobertura  universal”.  S’identifiquen  dos  tipus  d’actuacions  clau:  (1)  recaptar 
finançament  per  al  sistema  sanitari  amb  accions  innovadores  (nous  impostos  sobre 
substàncies perjudicials, aportacions solidàries per a  l’ús de determinades  tecnologies, 
etc.), i (2) fomentar l’eficiència dels recursos disponibles, ja que s’estima que entre el 20 
i  el  40%  dels  recursos  destinats  a  sanitat  són  malgastats  (ús  inadequat  dels 
medicaments,  repetició  de  proves  diagnòstiques,  dimensió  inadequada  dels  serveis  o 
dispositius,  errors o qualitat  insuficient,  etc.),  i millorar  així  la qualitat  i quantitat  del 
rendiment dels recursos. 
A  Catalunya,  el  Pla  de  salut  ha  de  contribuir  a  guiar  la  transformació  del  sistema 
sanitari. Segons la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC, títol 5, article 62), “ El 
Pla  de  salut  és  l’instrument  indicatiu  i  el marc  de  referència  de  totes  les  actuacions 
públiques en matèria de  salut, en  l’àmbit de  la Generalitat de Catalunya”. Com a  tal, 
aquest  Pla  de  salut  aborda  les  principals  línies  de  canvi  i  transformació  del  sistema 
sanitari de Catalunya en els pròxims anys.  
L’estratègia global del Departament de Salut s’emmarca en  l’eix 3, de salut, del Pla de 
Govern  2011‐2014,  que  estableix  deu  àmbits  estratègics.  Un  dels  àmbits  clau  és  la 
reformulació del model assistencial de Catalunya que, mantenint els valors fonamentals 
i diferencials del model  sanitari  català, ha de permetre  fer  front als nous paradigmes 
assistencials, econòmics, socials i tecnològics.  
El Pla de  salut de Catalunya 2011‐2015 ha de donar  resposta  a  aquestes necessitats, 
mitjançant  els  elements  del  Pla  de  Govern més  lligats  a  la  transformació  del model 
d’atenció  i  de  l’organització  del  sistema  sanitari  públic  (el  punt  3, Model  d’atenció 
assistencial adaptat a les noves necessitats sanitàries de la població, i el punt 4, Millora 
de la gestió, els resultats  i l’excel∙lència de la sanitat pública).  
4 
 
 
Àmbits de l’eix salut del Pla de Govern
1▪ Sostenibilitat i progrés del sistema sanitari català
2▪ Millora de l’eficiència i agilitat de l’Administració sanitària
3▪ Model d’atenció assistencial adaptat a les noves necessitats sanitàries 
de la població
4▪ Millora de la gestió, els resultats i l’excel·lència de la sanitat pública
5▪ Model de salut pública que reforci la protecció i la promoció de la salut, 
la prevenció de la malaltia i la seguretat alimentària
6▪ El paper dels professionals sanitaris en la governança i la gestió del 
sistema
7▪ Implicació i coresponsabilització dels ciutadans en la seva salut
8▪ Reconeixement de la complementarietat del sistema de sanitat privada
9▪ Recerca i innovació
1▪0 Marca “Q” de Qualitat de Salut Catalunya, pública i privada, com a 
referent d’excel·lència
Font: Pla de Govern 2011-2014.
 
  
Hi ha un  conjunt d’elements que  formen, en  conseqüència, part de  l’estratègia  i dels 
plans  d’actuació  del  Departament  de  Salut  (recerca  i  innovació,  paper  del  sistema 
sanitari privat, entre d’altres) que s’estan abordant des del mateix Pla de Govern i amb 
projectes específics però que no seran desenvolupats en aquest Pla de salut1. Malgrat 
això,  el  desplegament  d’aquests  elements  s’emmarcarà  en  les  línies  estratègiques 
d’aquest Pla de salut.  
El Pla de salut 2011‐2015 és diferent dels anteriors en tres aspectes clau:   
■ Vol ser més ampli en el seu abordatge i generar un debat d’ampli abast sobre 
els  elements  de  salut,  però  també  de  serveis  i  d’organització  del  nostre 
sistema. 
■ És  una  eina  de  treball  oberta  i  viva.  Oberta,  perquè  en  el  seu 
desenvolupament  s’involucrarà  tots  els  agents  del  sector  i  els  diferents 
territoris  i  viva, perquè  s’estableix un procés  anual d’avaluació,  rendició de 
comptes i revisió, que implicarà ajustaments del Pla en funció del seu grau de 
desenvolupament i execució. 
 
1 Aquest també seria el cas de programes i actuacions en la salut maternoinfantil i la salut bucodental 
i  de malalties  transmissibles,  com  ara  les malalties  que  poden  ser  previngudes  per  vacunes,  les 
malalties de  transmissió sexual,  les  infeccions pel virus de  la  immunodeficiència humana  (VIH)  i  la 
sida  o  la  tuberculosi,  les malalties minoritàries  o  diversos  àmbits  de  reordenació  (la  pediatria, 
l’al∙lergologia, etc.). 
5 
 
 
■ És un pla orientat al fet que el canvi succeeixi. Les mesures del Pla de salut 
parteixen en molts casos d’iniciatives que estan  sent desenvolupades per  la 
xarxa. La major novetat és: (1) el compromís del Departament a desenvolupar 
les eines  i els facilitadors que assegurin un canvi assistencial a escala  i (2) els 
compromisos  assumits  en  l’execució  tant  a  llarg  termini  (visió  fins  al  2015) 
com a curt termini (compromisos per al 2012). 
 
II. PRINCIPIS QUE INSPIREN EL PLA DE SALUT 
El  Pla  de  salut  es  basa  en  un  conjunt  de  principis  que  identifiquen  els  principals 
elements de transformació del sistema fins al 2015:  
1. Els  fonaments  i  els  elements  diferenciadors  del  sistema  a  Catalunya  que 
consagra  la  LOSC  són  el  punt  de  partida  i  es  reforçarà  la  seva presència  en 
aquest  Pla  de  salut:  accessibilitat  universal,  equitat  i  eficiència,  xarxa 
descentralitzada, separació de funcions, gestió professionalitzada. 
2. Els  ciutadans  tenen  un  nou  rol  i  es  converteixen  en  la  finalitat  primera  del 
sistema. L’atenció als ciutadans i la millora de la seva salut i qualitat de vida són 
els objectius últims. Per aconseguir‐los, es plantejaran canvis en la relació entre 
el sistema sanitari i les persones assegurades en ambdues direccions (introduint 
nous elements de relació com, per exemple, Sanitat Respon o l’increment de la 
informació a la ciutadania). 
3. La  salut  pública  i  la  seva  cartera  de  serveis  constituirà  un  dels  instruments 
essencials  per  a  la millora  dels  resultats  en  salut  i  la  qualitat  de  vida  de  la 
població. La consolidació de  l’Agència de Salut Pública de Catalunya és un pas 
fonamental en aquest camí,  i estendrà els elements diferenciadors del sistema 
sanitari català.  
4. El  model  de  prestació  de  l’atenció  augmentarà  el  seu  nivell  d’integració  i 
s’adaptarà a les noves necessitats i oportunitats, amb una adaptació adequada 
per  a  cada  territori.  Es  treballarà  per millorar  la  continuïtat  assistencial  dels 
pacients  i per assegurar que  tots els  recursos  (salut pública, atenció primària, 
especialitzada, sociosanitària i salut mental) treballin de forma coordinada i amb 
uns objectius comuns. 
5. El CatSalut desenvoluparà un verdader rol d’asseguradora pública. Es farà una 
gestió més propera  i adaptada de  les necessitats de  la població, d’acord amb 
models  predictius,  i  s’adoptarà  una  orientació  proactiva  en  la  relació  i 
comunicació amb els ciutadans. 
6. La gestió del sistema se centrarà de forma decidida en el resultats de salut. Els 
resultats  clínics,  entesos  com  la millor  salut  i  atenció  a  la  població,  seran  el 
concepte clau sobre el qual girarà un nou model de planificació i contractació de 
serveis que  es  gestionarà  amb un  enfocament predictiu  (prenent  com  a base 
l’evolució de les necessitats de salut de la població). 
 
6 
 
 
7. El coneixement dels professionals clínics és bàsic per a  la planificació, gestió  i 
millora  del  sistema.  El  coneixement  clínic  ha  de  guiar  la  transformació  del 
sistema  i  ha  de  passar  a  tenir  un  rol  prioritari  en  la  planificació, mitjançant 
l’establiment  d’esquemes  de  governança  clínica  i  participació,  i  l’extensió  de 
l’avaluació (clínica) com a eina clau per a la presa de decisions.  
8. El govern efectiu del sistema sanitari preveurà els valors del “bon govern”:  la 
transparència de la informació, l’avaluació i la rendició de comptes s’estenen a 
tots  els  nivells.  En  els  pròxims  anys  es  treballarà  en  la  creació  d’una  xarxa 
d’informació  i  serveis  unificada  del  sistema  sanitari,  que  permeti  compartir 
informació  i  coneixement,  donar  una  major  transparència  als  resultats  dels 
diferents agents  i elaborar mecanismes d’avaluació  i  revisió per assegurar que 
avancem en la direcció correcta. 
9. La  sostenibilitat  del  sistema  sanitari  es  farà  compatible  amb  els  últims 
resultats  de  progrés  i  d’excel∙lència  en  l’atenció.  El  Pla  de  salut  té  com  a 
objectiu  final  adaptar  el  sistema  sanitari  per  donar  resposta  a  uns  reptes 
estructurals per als quals avui en dia no està preparat. El resultat d’aquest canvi 
serà  un  sistema  més  sostenible  i  perdurable  amb  un  cost  assumible,  que 
millorarà alhora la qualitat dels resultats i l’atenció als ciutadans.  
10. El Pla de salut serà un instrument del canvi amb vocació de lideratge i centrat 
en  el  fet  que  el  canvi  succeeixi.  Aquest  Pla  és més  ampli,  i  tracta  tant  els 
elements de salut, com els de serveis i d’organització. És una eina oberta i viva, 
que  involucra  tots  els  agents  del  sector  i  que  serà  revisada  i  adaptada 
anualment.  Finalment,  és  un  pla  orientat  al  canvi,  en  què  les  propostes  es 
tradueixen en compromisos, tant a llarg termini com de forma més immediata. 
 
III. PUNT DE PARTIDA: DIAGNÒSTIC I PRIORITATS DEL 
SISTEMA SANITARI DE CATALUNYA 
L’elaboració del Pla de salut es basa en un diagnòstic que determina  les prioritats del 
model d’atenció fins al 2015.  
■ La  situació  de  partida  pel  que  fa  als  resultats  en  salut  és  bona,  amb  una 
esperança de vida superior en gairebé 2 anys a  la mitjana europea  i una evolució 
positiva de les taxes de mortalitat en les principals causes de mort. No obstant això, 
hi  ha  tres  grans  reptes:  (1)  l’envelliment  continuat  de  la  població  (increment  en 
180.000  persones  majors  de  65  anys  en  els  pròxims  10  anys);  (2)  revertir 
l’empitjorament dels hàbits  i estils de  vida  (un de  cada dos  catalans  té excés de 
pes),  i  (3)  la  creixent prevalença de  les malalties  cròniques  (el 2010, el 34% dels 
catalans afirmaven patir com a mínim un  trastorn crònic). Per aquests motius, es 
plantegen programes de salut que aportin més salut per a tothom  i més qualitat 
de vida (eix de transformació I). 
 
7 
 
 
■ Els  serveis  sanitaris a Catalunya es  caracteritzen per una alta accessibilitat,  tant 
geogràfica  (el 98% de  la població té un centre d’atenció primària a menys de deu 
quilòmetres)  com  d’amplitud  de  prestacions.  Tanmateix,  hi  ha  certa  saturació 
comparada amb altres països (reflectida en les llistes d’espera) i la freqüentació és 
alta, especialment en l’atenció especialitzada i urgències. La integració entre nivells 
assistencials  és  limitada  (especialment,  en  els  àmbits  de  relació més  freqüents 
entre  l’atenció  primària  i  l’especialitzada)  i  la  innovació  és  insuficient  en models 
d’atenció més  adaptats  a  les  necessitats  dels  pacients  crònics,  fet  que  impedeix 
tractar‐los amb la qualitat òptima. Addicionalment, hi ha oportunitats de millora de 
la qualitat clínica en procediments d’alta especialització en què  la massa crítica és 
un determinant clau de l’expertesa i, consegüentment, dels resultats (per exemple, 
quinze centres no arriben al mínim d’intervencions de cirurgia de càncer de recte a 
l’any). Per aquests motius,  impulsarem una  transformació del model assistencial 
que  millori  la  qualitat  i  faci  més  efectiva  les  intervencions  sanitàries  (eix  de 
transformació II). 
■ Els valors fonamentals i diferencials del model sanitari català s’han de reforçar  per 
adaptar‐se  als  canvis  en  la  implantació  dels  programes  de  salut  i  del  model 
assistencial. Per tal de  fer‐ho possible, s’ha de modernitzar el model organitzatiu 
per aconseguir un sistema sanitari més sòlid i sostenible (eix de transformació III). 
 
IV. ELS TRES EIXOS VERTEBRADORS DEL PLA DE SALUT 
El  Pla  de  salut  2011‐2015  s’estructura  en  3  eixos  de  transformació,  9  grans  línies 
d’actuació  i  31  projectes  estratègics  que  s’hauran  de  fer  operatius  a  través  de  les 
diferents regions sanitàries. 
8 
 
 
El  Pla  de Salut s ’estructura en 3  eixos de  transformaci ó
I
Objectius de 
Més salut  i millor qualitat de vida
Salut
II
Transformaci ó
Millor qualitat, accessibilitat i seguretat en 
del model
les intervencions sanit àries
d'assist ència
III
Modernitzaci ó
del model Un sistema sanitari m és sòlid i sostenible
organitzatiu
FONT: Pla de salut 2011  ‐ 2015  v.1.0 
  
 
Aquest  procés  de  transformació  no  comença  des  de  zero,  sinó  que  se  sustentarà 
sobretot  en  el  treball  fet  fins  ara.  Els  tres  eixos  de  transformació  s’han  definit  i 
desenvolupat partint de múltiples experiències que estan en marxa a Catalunya.  
Hem definit 9 línies d’actuació i 31 projectes
I
11. Objectius i programes de Salut
2. Major 3. Més 4. Més qualitat 
orientació resolució en l’alta 
II als malalts des dels especia-
crònics primers lització
nivells
55. Major enfocament en pacient i famílies
III 66. Nou model de contractació de l’atenció sanitària
77. Incorporació del coneixement professional i clínic
88. Millora del govern i participació en el Sistema
99. Potenciació de la informació, transparència i avaluació
FONT: Pla de salut 2011-2015 v.1.0  
9 
 
 
 
IV.I. Objectius i programes de salut: més salut i millor qualitat de vida  
Aconseguir més salut per a tothom i millor qualitat de vida i mantenir la sostenibilitat 
del  sistema  sanitari  és  la  finalitat  de  les  estratègies  que  desenvolupa  aquest  Pla  de 
salut.  Aquesta línia d’actuació té tres projectes estratègics. 
D’acord amb el que estableix la LOSC, a partir de la valoració de la situació de l’estat de 
salut i els serveis, el Departament de Salut  estableix les prioritats, formula els objectius 
de salut i serveis a mitjà i llarg termini, marca les estratègies i els projectes per assolir‐los 
i fixa els criteris i els indicadors per a l’avaluació i el seu seguiment periòdic.  
■ A  partir  de  les  prioritats  identificades,  el  Pla  de  salut  2011‐2015  determina  els 
objectius de  salut  i de disminució de  risc de  caràcter  general  i d’altres  relacionats 
amb els projectes estratègics en què es concreta aquesta  línia d’actuació. Segons  la 
naturalesa del problema que es vol afrontar, els objectius tenen un horitzó temporal 
a mitjà (2015) o llarg termini (2020). Per a la formulació dels objectius s’han pres com 
a  referència  les  recomanacions  de  l’OMS  per  a  la  Regió  Europea  recollides  en  el 
document  “Salut  21.  Salut  per  a  tothom  en  el  segle  XXI”  i  d’altres  orientacions  
internacionals. Es defineixen:  
– 1 objectiu general de salut 
– 19 objectius de salut en relació amb els problemes de salut prioritzats 
– 4 objectius de disminució del risc per als problemes de salut prioritzats 
 
10 
 
 
 
■ Objectiu general de salut  
 
D’aquí a l’any 2020: 
– Augmentar en un 5% la proporció d’esperança de vida viscuda en bona salut en homes i en dones. 
■ Objectius de salut en relació amb els problemes de salut prioritzats  
 
D’aquí a l’any 2020: 
– Reduir en  un 20% la taxa de mortalitat per malalties cardiovasculars en totes les edats.  
– Reduir la taxa de mortalitat per malaltia coronària en un 15%.  
– Reduir la taxa de mortalitat per ictus en un 15%.  
– Reduir en un 10% les amputacions en persones amb diabetis de 45 a 74 anys 
– Reduir en un 10% la taxa de mortalitat global per càncer en totes les edats. 
– Incrementar en un 15% la taxa de supervivència global per càncer als cinc anys. 
– Reduir la taxa de mortalitat per càncer de mama en un 10%. 
– Reduir en un 10% la taxa de mortalitat per malalties respiratòries.  
– Mantenir per sota del nivell actual la taxa de mortalitat per suïcidi.  
– Reduir en 10% la taxa de mortalitat per malalties mentals 
– Reduir la incidència de la factura de coll fèmur en 20% en les persones entre 65 i 84 anys.  
 
 
 
11 
 
 
 
D’aquí al 2015 
– Conèixer la morbimortalitat per iatrogènia atribuïble a intervencions sanitàries.  
– Incrementar  en  un  15%  la  proporció  de  pacients  hipertensos  atesos  a  l’APS  que  estan  ben  controlats  (TA 
< 140/90). 
– Incrementar en un 15%  la proporció de pacients de 35 a 74 anys atesos a l’APS amb xifres de colesterolèmia < 200 
mg/dl  
amb valoració del risc cardiovascular.   
– Reduir en un 15% la proporció dels reingressos als 30 dies en pacients amb diabetis, MPOC i ICC. 
– Conèixer la distribució de la mortalitat de la població a Catalunya segons el nivell educatiu.  
– Reduir els esdeveniments adversos a causa de  la medicació, dissenyant  i posant en marxa protocols en  relació 
amb els 
problemes relacionats a,b els medicaments (PRM) més freqüents en el 70% dels centres hospitalaris  i en el 90% 
dels centres d’atenció primària. 
– Disminuir la taxa d’infecció quirúrgica (pròtesis de genoll, pròtesis de maluc i còlon) per sota dels nivells de 2010.  
– Disminuir la densitat d’incidència de bacterièmia relacionada amb catèter vascular per sota dels nivells de 2010.  
 
■ Objectius de disminució del risc per als problemes de salut prioritzats  
D’aquí a l’any 2015 cal: 
– Reduir la prevalença de tabaquisme per sota del 28%. 
– Reduir la prevalença de sedentarisme per sota del nivell de 2010. 
– Incrementar en un 10% la proporció de persones que segueixen les recomanacions d’activitat física saludable.  
– Reduir la prevalença d’excés de pes declarat (sobrepès o obesitat) per sota del nivell de 2010.   
12 
 
 
S’establiran  els  indicadors  d’avaluació  d’aquests  objectius.  Sempre  que  les  fonts 
d’informació  ho  permetin,  es  presentaran  segons  les  variables  sociodemogràfiques 
(edat, sexe, classe social i nivell d’estudis), territori i evolució temporal. 
 
Línia d’actuació 1. Objectius i programes de salut 
■  Per  aconseguir  aquests  objectius,  s’han  de  desenvolupar  programes  específics  de 
salut, que abastaran: 
■ Projecte 1.1. Desenvolupar  i  implantar els plans directors  (sociosanitari, de 
l’aparell  respiratori,  de  l’aparell  circulatori,  de  salut  mental  i  addiccions, 
d’oncologia,  de  les malalties  reumàtiques  i  de  l’aparell  locomotor),  amb  el 
propòsit de donar resposta als problemes de salut de més impacte.  
■ Projecte  1.2.  Potenciar  el  Pla  interdepartamental  de  salut  pública, 
desenvolupant  sistemàticament  projectes  adreçats  a  resoldre  problemes  de 
salut que requereixen intervencions intersectorials. 
■ Projecte 1.3. Promoure  les polítiques de  seguretat  i de qualitat  clínica per 
actuar en dos  fronts principalment. Augmentar  la  seguretat dels pacients en 
els  centres  en  què  són  atesos  i  reduir  els  problemes  relacionats  amb  el 
medicament (PRM).  
 
■ Aquest Pla de salut explicita les prioritats del sistema sanitari per al període 2011‐
2015.  Tanmateix, hi d’altres àmbits que si bé no han estat especialment  prioritzats 
per aquest període continuen sent àrees d’intervenció principals que es regeixen pels 
plans  i  els programes  corresponents. Aquest  seria  el  cas, per  exemple, de  la  salut 
maternoinfantil,  la  salut  sexual  i  reproductiva,  la  salut  bucodental  i  de malalties 
transmissibles,  com  les  malalties  que  poden  ser  previngudes  per  vacunes,  les 
malalties de  transmissió  sexual,  les  infeccions pel VIH  i  la  sida o  la  tuberculosi,  les 
malalties minoritàries o  els  àmbits de  reordenació,  com podrien  ser  la pediatria o 
l’al∙lergologia, entre d’altres. 79 
 
 
IV.II.  Transformació  del  model  d’atenció:  millor  qualitat,  accessibilitat  i 
seguretat en les intervencions sanitàries 
Entre el 2011 i el 2015, el sistema sanitari català donarà prioritat a tres línies d’actuació 
en l’àmbit del model d’atenció. 
13 
 
 
 
Línia d’actuació 2. Un sistema més orientat als malalts crònics  
Les patologies cròniques suposen actualment el 80% de la mortalitat, i consumeixen més 
del  50%  dels  recursos  del  sistema.  Tres  de  cada  deu  catalans  reconeixen  patir  una 
malaltia  crònica  i  aquesta  xifra  s’incrementarà  en  els  pròxims  anys,  a mesura  que  la 
població envelleixi i mentre els estils de vida no millorin. 
El sistema més orientat als malalts crònics a Catalunya estableix sis canvis fonamentals: 
(1) fomenta una visió poblacional que permetrà conèixer millor els pacients  i  les seves 
necessitats;  (2)  ofereix  resposta  des  de  la  fase  preclínica  fins  a  tots  els  estadis  de  la 
malaltia;  (3)  promou  un  paper  actiu  de  la  ciutadania  i  dels  pacients  (responsabilitat 
individual sobre la salut i la malaltia); (4) estableix les bases per aconseguir una atenció 
integrada i coordinada amb l’atenció primària com a eix en l’atenció als malalts crònics, 
desenvolupant nous rols dels professionals; (5) aprofita  les noves tecnologies i sistemes 
de comunicació per oferir un sistema d’atenció  innovador  i accessible,  i  (6) abasta una 
dimensió  interdepartamental,  especialment  en  la  relació  entre  els  departaments  de 
Salut i de Benestar Social i Família. 
Aquesta estratègia es materialitza en sis grans projectes: 
■ Projecte  2.1.  Implantar  processos  clínics  integrats  per  a  10  malalties  ‐
malaltia pulmonar obstructiva  crònica  (MPOC)  i asma, diabetis,  insuficiència 
cardíaca  congestiva  (ICC),  càncer,  demències,  aparell  locomotor,  trastorns 
mentals severs  i greus  i depressió, nefropaties, dolor crònic‐ prioritzades per 
la seva prevalença i incidència en la salut de la població i el seu elevat cost per 
al sistema sanitari. 
■ Projecte 2.2.   Potenciar els programes de promoció  i prevenció de  la salut  i 
prevenció de  les malalties, promovent  la salut  i reduint  la  freqüència de  les 
malalties  cròniques  amb  la  implementació  d’intervencions  cost‐efectives 
alineades amb  les prioritats de  salut  i que arribin, almenys, a un 15% de  la 
població 
■ Projecte 2.3. Potenciar l’autoresponsabilització dels pacients i dels cuidadors 
amb la seva salut i fomentar l’autocura, amb el desenvolupament de Sanitat 
Respon i de la Carpeta Personal de Salut com a canals preferents d’informació 
i consell d’acord amb  les necessitats dels ciutadans  i  l’extensió del programa 
“Pacient expert” a la totalitat de Catalunya per a cinc patologies cròniques  
■ Projecte 2.4. Desenvolupar alternatives assistencials en el marc d’un sistema 
integrat que potenciaran: (1)  l’atenció primària com a nucli assistencial de  la 
cronicitat; (2) els models d’atenció alternatius a l’hospitalització (hospitals de 
dia  per  a  la  gestió  de  malalties  cròniques,  i  definició  d’un  marc  per  a  la 
regularització  i contractació de  llits de  subaguts);  (3)  reordenació del model 
d’hospitalització  de  llarga  estada,  sociosanitària  i  de  salut  mental;  (4)  la 
reorientació de  l’atenció a domicili amb  la col∙laboració del Departament de 
Benestar  Social  i  Família;  (5)  el  nou  model  de  prestació  farmacèutica  en 
residències  geriàtriques,  i  (6)  Sanitat  Respon  com  a  recurs  assistencial. 
L’aspiració  és  reduir  en  un  15%  les  hospitalitzacions  convencionals  envers 
models més adequats per a l’atenció dels pacients amb malalties cròniques. 
14 
 
 
■ Projecte 2.5. Desplegar programes territorials d’atenció als pacients crònics 
complexos, enfocats en el 5% dels pacients crònics més crítics, amb l’aspiració 
d’arribar a 25.000 pacients atesos sota un model proactiu d’atenció de casos 
el 2015. 
■ Projecte 2.6.  Implantar programes d’ús  racional del medicament, millorant 
el pla de medicació (i integrar‐hi tots els nivells assistencials) i facilitant el seu 
accés i utilització, per assegurar tractaments farmacològics adequats a la seva 
malaltia, segurs i coordinats. 
 
Línia d’actuació 3. Un sistema integrat més resolutiu des dels primers nivells i al 
territori 
La pressió de la demanda i les limitacions pel que fa als recursos exigeixen que el nostre 
sistema sanitari sigui més  resolutiu, especialment en els nivells d’atenció més pròxims 
als pacients, tot maximitzant el valor afegit de l’atenció més complexa o especialitzada. 
Per això, el nou model de  resolució a Catalunya proposa potenciar  tres elements:  (1) 
tractar prenent com a base les intervencions més cost‐efectives; (2) assignar les funcions 
i intervencions al nivell d’atenció més adequat en termes de qualitat i d’optimització de 
les competències professionals;  (3) assegurar un servei assistencial coordinat que doni 
un  tractament  integral als pacients,  i  (4) millorar  la  relació accessibilitat‐temps  com a 
resultat de  la millora de  la resolució dels primers nivells del sistema  i de  la gestió amb 
criteris clínics de les llistes d’espera. 
El 2015, el sistema sanitari de Catalunya s’enfocarà a millorar  la capacitat de resolució 
des dels primers nivells mitjançant quatre projectes: 
■ Projecte  3.1. Millorar  la  resolució  en  els  àmbits  de  relació més  freqüent 
entre  l’atenció  primària  i  l’especialitzada  (oftalmologia,  aparell  locomotor, 
salut mental, dermatologia  i otorinolaringologia) amb  l’objectiu d’estendre a 
tot Catalunya el nou model. Com a conseqüència, s’espera reduir el nombre 
de  derivacions  en  un  30%  tot mantenint  la  qualitat.  Per  fer‐ho,  es  buscarà 
incrementar  la capacitat de resolució en  l’àmbit de  la primària per consultes 
de  baixa  complexitat  i  millorar  l’accés  a  l’especialitzada,  agilitzant  el 
diagnòstic, ordenant les intervencions i articulant la col∙laboració. 
■ Projecte  3.2.  Transformar  el  model  d’atenció  a  urgències  per  donar 
respostes  més  adequades  a  les  demandes  d’atenció  immediata,  amb 
l’objectiu de reduir el 20% d’urgències hospitalàries atenent‐les a nivells més 
adequats  i  la consolidació de  l’atenció  telefònica com a canal d’entrada. Per 
això,  es  reordenaran  territorialment  els  serveis  d’atenció  a  les  demandes 
immediates  (en ubicació  i nivells de  complexitat)  i  s’establirà un  sistema de 
triatge  comú  que  permeti  adequar  millor  l’atenció  a  les  necessitats  dels 
pacients. 
■ Projecte 3.3. Ordenar territorialment la cartera de serveis segons els nivells 
de complexitat, en sis àrees seleccionades  (per exemple, cirurgia pediàtrica, 
bariàtrica  o  patologies  emergents  de  salut  mental).  Aquesta  reordenació 
partirà  de  criteris  comuns  sobre  nivells  de  complexitat  i  requeriments  dels 
centres. Aquests criteris es determinaran amb la participació de professionals 
15 
 
 
i organitzacions  i de  l’anàlisi dels elements d’optimització en cada regió  (per 
exemple, duplicitats, baix volum d’activitat). 
■ Projecte 3.4. Integrar  la salut pública  i comunitària en el model assistencial 
aprofitant el nou enfocament de  la salut pública  i el suport que pot donar  la 
farmàcia comunitària per millorar la resolució del sistema. Aquest enfocament 
permetrà  incidir principalment en els determinants de  salut  i  factors de  risc 
des d’una òptica de protecció, promoció, prevenció i vigilància de la salut. 
 
 
Línia d’actuació 4. Un sistema de més qualitat i equitat en l’alta especialització  
 
Els procediments  i tractaments d’alta especialització són elements que requereixen un 
enfocament molt  específic,  atesa  l’alta  variabilitat  en  la  qualitat  de  la  provisió  dels 
procediments  d’alta  especialització  i  la  necessitat  d’harmonitzar  la  prescripció  de 
fàrmacs d’alta complexitat. 
El nou model per als procediments d’alta especialització i tractaments d’alta complexitat 
es  basa  en  una  sèrie  de  premisses:  (1)  oferir  un  servei  de  qualitat  als  ciutadans;  (2) 
proveir un servei equitatiu en salut, i (3) continuar sent un focus de prestigi i innovació 
mèdica. 
Prenent com a base aquestes necessitats, es duran a terme dos grans projectes: 
■ Projecte  4.1.  Reordenar  els  procediments  d’alta  especialització,  analitzant 
per  a  cadascun  d’aquests  procediments  les  possibilitats  de  reordenació 
d’acord amb un conjunt de criteris enfocats a garantir una major qualitat en 
l’atenció.  Per  a  l’any  2015,  es  marca  l’objectiu  d’haver  completat  la 
reordenació de disset procediments (incloent‐hi guàrdies  i trasplantaments) i 
implantar un sistema d’avaluació i seguiment. 
■ Projecte 4.2. Harmonitzar  la prestació de  tractaments  farmacològics d’alta 
complexitat d’acord amb procediments comuns i criteris de cost‐efectivitat en 
tots els centres sanitaris, per assolir  la  fita de quinze protocols harmonitzats 
per any fins al 2015. 
 
IV.III. Modernització  del model  organitzatiu:  un  sistema  sanitari més  sòlid  i 
sostenible 
Una transformació tan ambiciosa del model d’atenció requereix que el Departament de 
Salut iniciï, a la vegada, un conjunt de projectes que actuïn com a facilitadors del canvi. 
Per  això,  el  Pla  de  salut  2011‐2015  ha  prioritzat  el  treball  en  una  sèrie  d’àrees 
transversals. 
 
16 
 
 
 
Línia d’actuació 5. Major enfocament cap als pacients i les famílies 
El nou model d’atenció ha de posar  les persones assegurades en el centre del sistema 
sanitari,  reforçant  la  seva  relació  amb  l’asseguradora pública  prenent  com  a base  els 
principis  següents:  (1)  una  major  proactivitat  de  l’asseguradora  per  desenvolupar 
aquesta relació; (2) un increment de la transparència en els compromisos i en els serveis 
de  l’asseguradora  envers  la  ciutadania,  i  (3)  el  reforç  de  la  responsabilització  dels 
ciutadans. 
Aquesta evolució es traduirà en tres projectes prioritaris: 
■ Projecte 5.1. Millorar el  coneixement de  la  ciutadania  sobre el  sistema de 
salut  i  les prestacions que  cobreix  l’asseguradora,  garantint una  adequada 
transparència  i  informació,  assegurant  una  adequada  segmentació  dels 
diferents grups de població  i  les seves necessitats  i desenvolupant solucions 
d’última generació per a  l’accés  i  l’atenció (per exemple, el desplegament de 
Sanitat Respon a nous serveis).  
■ Projecte 5.2. Gestionar el risc dels assegurats que es traduirà en (1) un major 
coneixement  de  la  població  i  de  les  seves  necessitats;  (2)  una  estratègia 
d’educació per  al 100% dels  ciutadans  sobre  la  seva  salut  i  l’ús del  sistema 
sanitari,  i (3) una estratègia  interdepartamental que asseguri una visió global 
de la prevenció i promoció de la salut de les persones assegurades. 
■ Projecte 5.3. Garantir la qualitat de la prestació i la satisfacció dels pacients, 
tot esperant una millora de la satisfacció al voltant del 5% i una millora de la 
qualitat en la resolució de les queixes rebudes en un 25%. 
 
Línia  d’actuació  6.  Nou  model  de  contractació  de  l’atenció  sanitària  més 
enfocat a resultats en salut 
El model  de  contractació  s’adaptarà  a  les  noves  necessitats  del model  d’atenció  per 
assolir més  enfocament  en  resultats, més  integració  entre  nivells  assistencials  i  per 
continuar  estimulant  l’eficiència  del  sistema.  Els  canvis  afectaran  els  elements  clau 
següents:  (1)  s’establirà  un  pagament  orientat  a  resultats;  (2)  s’introduiran  fórmules 
d’incentius més potents com a palanques per facilitar  l’assoliment dels objectius  i amb 
l’ambició que arribin a tots els nivells; (3) es contractaran per separat  les  intervencions 
d’alta  especialització,  i  (4)  s’identificarà  la millor  fórmula d’aplicació del nou model  a 
cada territori dins del marc general, però adaptant‐la a determinades particularitats (per 
exemple, l’estructura i el pes dels nivells d’atenció). 
Hi ha cinc projectes estratègics per a la posada en marxa del nou model de contractació:  
■ Projecte  6.1.  Implantar  el  nou  model  d’assignació  territorial  de  base 
poblacional, més equitatiu  i  transparent, pel qual  es  calcularà, per  al 100% 
dels  territoris,  l’assignació  econòmica  corresponent  (exclosa  l’atenció 
altament  especialitzada  o  d’alta  complexitat),  basant‐se  en  criteris 
demogràfics,  socioeconòmics  i  de  morbiditat  de  la  seva  població,  entre 
d’altres. L’element més innovador d’aquest model serà la inclusió de variables 
17 
 
 
de morbiditat. Aquest model finalitzarà durant l’any 2012, tot i que s’establirà 
un pla de mitjà termini per a l’ajustament de les diferències. 
■ Projecte  6.2.  Implantar  el  nou model  de  contractació  i  incentius  lligats  a 
resultats  (atenció a  la cronicitat, potenciació de  la capacitat de compra de 
l’atenció primària i nou model d’accessibilitat). Els contractes amb els agents 
inclouran  incentius  significatius  (mínim  d’un  5%)  lligats  a  resultats  d’acord 
amb  programes  estratègics  del  Departament  (cronicitat,  resolució  i  alta 
especialització).  Aquests  incentius  seran  de  dues  tipologies:  individuals  i 
mancomunats al territori. 
■ Projecte  6.3.  Implantar  el  nou model  de  compra  de  procediments  d’alta 
especialització  pel  qual  s’assignarà  una  tarifa  a  cada  intervenció  terciària 
d’alta complexitat a mesura que es vagi revisant l’ordenació, i es contractaran 
de  forma  separada  a  l’assignació  territorial  els  disset  procediments  que  es 
revisaran fins al 2015. 
■ Projecte  6.4.  Incorporar  el  finançament  dels medicaments  prenent  com  a 
base  els  resultats  clínics  (acords  de  risc  compartit  amb  la  indústria 
farmacèutica), la qual cosa permetrà compartir el risc amb els proveïdors en 
la  introducció de nous medicaments  (especialment aquells de més cost); cal 
haver realitzat deu acords de risc compartit fins al 2015. 
 
Línia  d’actuació  7.  Incorporació  sistemàtica  del  coneixement  professional  i 
clínic 
Els professionals seran clau en el desplegament i l’execució d’aquest Pla de salut. El seu 
coneixement ha de guiar el desenvolupament dels diferents plans de transformació del 
sistema. Aquest Pla de salut no aborda la totalitat de la relació amb els professionals de 
la  salut  (que  s’està  desenvolupant  en  el  Pla  de  Govern)  sinó  que  se  centra  en  com 
fomentar i potenciar la seva contribució i lideratge en el canvi del model assistencial. 
L’estratègia  de  participació  del  coneixement  professional  se  centra  en  els  projectes 
següents: 
■ Projecte  7.1.  Assegurar  la  participació  efectiva  dels  professionals  en  el 
CatSalut  i  el Departament,  identificant  i  definint  les  regles  que  regeixen  la 
participació dels professionals  i desenvolupant estructures estables o ad hoc 
que permetran assegurar o normalitzar aquesta participació. 
■ Projecte  7.2.  Impulsar  la  creació  de  comitès  clínics  o  grups  de  treball  per 
propiciar  la  participació  del  coneixement  professional  en  la  planificació  i 
l’avaluació del sistema sanitari, amb un enfocament principal en els elements 
del canvi del model d’atenció.  
■ Projecte  7.3.  Elaborar  un  codi  de  principis  dels  professionals  de  salut  en 
l’exercici  de  la  funció  pública  en  el  sistema  sanitari  de  Catalunya,  amb 
l’objectiu de disposar, difondre i aplicar un codi de principis dels professionals 
de la salut en l’exercici de la funció pública en el sistema sanitari de Catalunya. 
 
18 
 
 
 
Línia d’actuació 8. Millora en el govern i en la participació en el sistema 
Vint anys després de l’aprovació de la LOSC és necessari revisar els elements de govern 
del sistema per assegurar que s’ajusten a les necessitats futures. Hi ha dos elements clau 
que  cal  revisar  en  els  quals  s’han  identificat  oportunitats  de millora  per  actualitzar, 
simplificar i fer més efectius el govern i la participació: 
■ Projecte  8.1.  Revisar  el model  de  direcció  i  participació  del  CatSalut,  per 
assegurar  que  es  recupera  l’essència  i  el  model  de  direcció  i  participació 
recollits  en  la  LOSC,  que  es  garanteix  l’efectivitat  dels  òrgans  de  direcció  i 
participació  i  que  es  reforça  la  coresponsabilització  de  tots  els  agents.  Es 
revisarà  la naturalesa de  les  funcions  i  representativitats dels  agents en els 
diferents  òrgans  de  direcció  i  participació  i  es  desplegaran  els  consells  de 
direcció  i  de  participació  de  les  regions  sanitàries  i  dels  sectors  sanitaris, 
reforçant  l’efectivitat de  la participació  local en el marc  legal que disposa  la 
LOSC 
■ Projecte 8.2. Reforçar el model de  relació amb  la  xarxa de proveïdors del 
Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) basat en 
el contracte i l’avaluació. Per aconseguir‐ho, (1) s’aprofundirà en el model de 
separació de funcions i a establir un model de relació homogeni amb la xarxa, 
sigui  quina  sigui  la  titularitat  de  les  entitats  que  la  configuren,  reforçant  el 
contracte  i  l’avaluació com a  instruments de relació amb els proveïdors,  i (2) 
es  desplegarà  el  procés  de  reformulació  del  sector  públic  de  salut  com  a 
prestador  de  serveis  sanitaris:  Institut  Català  de  la  Salut  (ICS),  empreses 
públiques i consorcis.  
 
Línia d’actuació 9. Informació compartida, transparència i avaluació 
La gestió de la informació, en tot el seu cicle de vida, des de la seva recopilació fins a la 
generació  i  difusió  de  coneixement  és  clau  per  al  sistema.  El model  de  gestió  de  la 
informació  ha  de  considerar  les  premisses  següents:  (1)  la  informació  ha  de  ser 
gestionada en l’àmbit de sector i per això és necessari un model de governança unificat; 
(2)  els  proveïdors  han  de  tenir  un  compromís  per  compartir  la  informació  dels  seus 
pacients en línia, i (3) s’ha de garantir la validesa i seguretat de la informació. 
D’acord amb  les necessitats establertes, es defineixen quatre grans projectes per a  la 
potenciació de la informació, transparència i avaluació: 
■ Projecte  9.1.  Transformar  la  història  clínica  compartida  en  una  xarxa 
d’informació i serveis que faciliti la integració entre tots els proveïdors, que 
sigui dinàmica en el seu funcionament i permeti la inclusió del curs clínic dels 
pacients i la gestió per processos clínics per a les vuit patologies prioritzades. 
■ Projecte  9.2. Desplegar  una  xarxa multicanal de  comunicació  i  atenció  als 
ciutadans  (Sanitat  Respon,  Canal  Salut  i  Carpeta  Personal  de  Salut),  amb 
dues  finalitat  principals:  (1)  facilitar  la  comunicació  de  les  persones 
assegurades‐ciutadania  amb  el  sistema,  mitjançant  l’accés  a  la  seva 
informació  personal  de  salut,  i  (2)  promoure  l’atenció  assistencial  als 
19 
 
 
ciutadans per nous canals, més eficients, la qual cosa permeti la millora de la 
resolució del sistema.  
■ Projecte 9.3. Consolidar l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya com 
a base per a la transparència d’informació, i potenciar la Central de resultats 
com a eina d’avaluació. L’Observatori haurà de  funcionar com un agregador 
d’informació del sistema, veraç i accessible que aporti transparència a tots els 
agents. Per fer‐ho, el 2015 ha de contenir la consolidació de la infoestructura 
del sistema i una cartera de serveis desplegada. 
■ Projecte  9.4.  Potenciar  l’avaluació  clínica  sistemàtica  en  els  àmbits  de  les 
tecnologies, de la qualitat i de la recerca, mitjançant la consolidació del banc 
de coneixement.  
 
V. OBJECTIUS DE SALUT PER A CATALUNYA 
■ A 
partir  de  les  prioritats  identificades,  el  Pla  de  salut  2011‐2015  determina  els 
objectius de  salut  i de disminució de  risc de  caràcter  general  i d’altres  relacionats 
amb els projectes estratègics en què es concreta aquesta  línia d’actuació. Segons  la 
naturalesa del problema que es vol afrontar, els objectius tenen un horitzó temporal 
a mitjà (2015) o llarg termini (2020). Per a la formulació dels objectius s’han pres com 
a  referència  les  recomanacions  de  l’OMS  per  a  la  Regió  Europea  recollides  en  el 
document  “Salut  21.  Salut  per  a  tothom  en  el  segle  XXI”  i  d’altres  orientacions  
internacionals. 
 
20 
 
 
II. Punt de partida del CSB 
 
 
   
 
 
 
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21 
 
 
 
Àmbits territorials del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) 
 
22 
 
 
 
Població 
La població de Barcelona, amb 1.685.488 habitants, representa el 22 % de Catalunya i el 
33 % de la Regió Sanitària Barcelona (RSB).  
Destaquen els valors de  la ciutat de Barcelona quant al percentatge de població major 
de 64 anys, que és el més alt de Catalunya (20,5 %), de forma global, i en les dones (23,7 
%).  Hi  ha  una  diferencia  percentual  important  entre  els  homes  i  les  dones  d’aquest 
indicador (16,9 % i 23,7 %, respectivament). 
Barcelona  presenta  un  creixement  natural  negatiu,  i  l’índex  d’envelliment més  alt  de 
Catalunya, tant en els homes (125,6)  com en les dones (202,7).  
 
Taula 1. Població i creixement natural de les regions sanitàries, per sexe. Catalunya i Barcelona.  2010 o 2011
Total Camp de Terres de Catalunya Alt Pirineu i 
Lleida Tarragona l'Ebre Girona Central Aran Barcelona Catalunya Barcelona 
ciutat
Població general* 367.748 593.997 188.573 845.942 517.831 69.457 5.029.329 7.612.890 1.685.488
Població de 65 anys i més (N)* 64.910 88.495 37.286 133.004 91.823 12.962 847.052 1.275.535 344.989
Població de 65 anys i més (%)* 17,7 14,9 19,8 15,7 17,7 18,7 16,8 16,8 20,5
Índex d'envelliment* 113,2 85,4 130,1 93,6 107,1 122,3 109 105,8 163,1
Índex de sobreenvelliment* 16,6 14 15,6 14,7 15,7 18,4 14,1 14,5 16,6
Estimació població 65 anys i més 2021** 113 142 111 130 121 112 127
Base 2008=100. Escenari mitjà 126 99
TB natalitat (0/00)** 11,62 12,29 9,88 12,16 11,96 9,06 11,09 11,3 9,35
TB mortalitat  (0/00)** 9,37 7,42 9,73 7,85 8,62 9,84 7,72 7,9 9,4
Creixement natural  (0/00)** 2,25 4,87 0,15 4,31 3,34 -0,78 3,37 3,4 -0,04
Homes Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran Catalunya ciutat
Població general* 187.335 297.759 95.837 425.610 258.758 35.031 2.468.119 3.768.454 805.636
Població de 65 anys i més (N)* 28.113 38.796 16.718 57.821 38.691 5.795 352.266 538.200 136.499
Població de 65 anys i més (%)* 15,0 13,0 17,4 13,6 15,0 16,5 14,3 14,3 16,9
Índex d'envelliment* 95,5 72,8 112,5 79,1 87,2 106,1 88 86,7 125,6
Índex de sobreenvelliment* 13,6 10,6 12,7 11 12,2 15,5 9,9 10,6 11,6
Dones Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran ciutat
Població general* 180.413 296.238 92.736 420.332 259.073 34.426 2.561.210 3.844.436 879.852
Població de 65 anys i més (N)* 36.797 49.699 20.568 75.183 53.132 7.167 494.786 737.334 208.490
Població de 65 anys i més (%)* 20,4 16,8 22,2 17,9 20,5 20,8 19,3 19,2 23,7
Índex d'envelliment* 131,8 98,7 149,1 109,1 128,5 139,4 131,2 126,1 202,7
Índex de sobreenvelliment* 18,9 16,6 18 17,5 18,3 20,7 17,1 17,3 19,2
* Registre Central d'Assegurats, 2011
** Idescat, 2010
Font: Idescat http://www.idescat.cat/cat/mapa.html#poblacio
 
 
 
 
 
 
 
 
23 
 
 
 
Estat de salut 
Taula 2. Estat de salut de les regions sanitàries, per sexe. Catalunya i Barcelona. 2006
Total Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona
Tarragona l'Ebre Central Aran Catalunya Catalunya Barcelona 
2010 ciutat
% de població general amb percepció de bona salut (excel·lent, molt bona o bona) 79,5% 83,1% 78,6% 80,7% 78,5% 78,3% 77,8% 78,6% 79,3% 77,5%
% població de 15 anys i més que pateix o ha patit algún trastorn crònic 75,5% 72,4% 80,8% 78,7% 77,5% 75,7% 77,8% 77,4% 77,1% 75,9%
% població de 15 anys i més que pateix algún trastorn crònic* 34,7% ----
% població de 15 anys i més amb alguna discapacitat 16,9% 16,7% 19,9% 23,8% 17,9% 16,1% 17,2% 17,9% 17,8% 14,7%
% de població de 15 anys i més amb probabilitat de patir un trastorn mental 9,0% 13,4% 9,9% 8,2% 11,3% 10,3% 12,1% 11,6% 14,1% 15,4%
Homes Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran 2010 ciutat
% de població general amb percepció de bona salut (excel·lent, molt bona o bona) 83,2% 85,4% 84,0% 83,0% 84,0% 82,9% 83,2% 83,4% 83,3% 83,1%
% població de 15 anys i més que pateix o ha patit algún trastorn crònic 69,9% 65,6% 75,0% 74,3% 72,5% 68,7% 71,9% 71,6% 71,7% 69,2%
% població de 15 anys i més que pateix algún trastorn crònic* 31,4% ----
% població de 15 anys i més amb alguna discapacitat 14,4% 14,5% 16,5% 23,0% 14,6% 13,6% 12,5% 14,0% 15,5% 10,3%
% de població de 15 anys i més amb probabilitat de patir un trastorn mental 6,3% 9,7% 5,1% 4,0% 7,7% 5,9% 8,0% 7,6% 11,7% 10,7%
Dones Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran Catalunya
2010 ciutat
% de població general amb percepció de bona salut (excel·lent, molt bona o bona) 75,7% 80,8% 73,1% 78,4% 73,0% 73,3% 72,5% 73,8% 75,6% 72,4%
% població de 15 anys i més que pateix o ha patit algún trastorn crònic 81,4% 79,2% 86,9% 83,2% 82,4% 83,3% 83,4% 83,0% 82,3% 81,8%
% població de 15 anys i més que pateix algún trastorn crònic* 37,9% ----
% població de 15 anys i més amb alguna discapacitat 19,4% 18,9% 23,5% 24,6% 21,1% 18,8% 21,7% 21,7% 19,9% 19,1%
% de població de 15 anys i més amb probabilitat de patir un trastorn mental 11,7% 17,0% 14,9% 12,6% 14,9% 15,1% 16,1% 15,5% 16,5% 19,5%
* Pregunta introduïda en el qüestionari 2010 del Mòdul mínim europeu de salut
** A partir de pes i talla declarats
Font: Enquesta de salut de Catalunya 2006 i 2010. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3598/index.html
 Font: Enquesta de salut de Barcelona 2006. http://www.aspb.es/quefem/documents_enquestes.htm 
 
La  ciutat de Barcelona ha  estat  el  territori que ha presentat  el percentatge més baix 
d’homes adults que declaren alguna discapacitat, mentre que en  les dones està en  la 
franja baixa. Pel que  fa a malaltia crònica,  l’any 2010  l’ESCA contínua va  introduir una 
pregunta  específica  sobre  l’actual  patiment  d’alguna malaltia  crònica,  on  s’informava 
que el 34,7 % dels catalans pateixen algun trastorn crònic, però  l’ESCA contínua no ha 
proporcionat informació desglosada d’aquest indicador per regions sanitàries.  
Barcelona és el  territori que presenta un percentatge superior de probabilitat de patir 
un  trastorn  mental  en  persones  adultes,  tant  en  els  homes  com  en  les  dones.  La 
probabilitat  de  patir  un  trastorn mental  era  l’any  2006  pràcticament  el  doble  en  les 
dones que en els homes  (19,1 % vs 10,7 %,  respectivament).    La  comparació  (en  clau 
Catalunya  2010  respecte  2006),  en  aquest  indicador,  mostra  un  augment  del 
percentatge de població adulta amb probabilitat de patir un  trastorn mental  (sobretot 
en els homes, amb xifres del 7,6 % any 2006, respecte a  l’11,7 %    l’any 2010), mentre 
que en les dones l’any 2006 va ser del 15,5 %, i l’any 2010 del 16,5%.  
 
24 
 
 
 
Estils de vida 
Taula 3. Estils de vida de les regions sanitàries, per sexe. Catalunya i Barcelona. 2006
Total Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran 2010 ciutat
% de població de 15 anys i més fumadora 28,20% 31,80% 30,40% 26,60% 27,10% 29,10% 29,80% 29,40% 29,50% 28,2%
% de població de 15 anys i més sedentaria 22,50% 25,20% 23,70% 18,80% 23,20% 18,20% 24,70% 23,90% 26,00% 32,7%
Homes Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran Catalunya 2010 ciutat
% de població de 15 anys i més fumadora 35,90% 39,50% 38,10% 30,40% 35,00% 35,00% 34,20% 34,50% 34,10% 33,4%
% de població de 15 anys i més sedentaria 19,33% 23,08% 18,65% 15,87% 19,06% 16,57% 21,42% 20,64% 23,20% 31,4%
Dones Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran 2010 ciutat
% de població de 15 anys i més fumadora 20,40% 24,10% 22,30% 22,60% 19,40% 22,80% 25,50% 24,40% 24,80% 23,7%
% de població de 15 anys i més sedentaria 25,76% 27,40% 29,07% 21,75% 27,30% 19,92% 27,77% 27,03% 28,80% 33,9%
Font: Enquesta de salut de Catalunya 2006 i 2010. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3598/index.html
Font: Enquesta de salut de Barcelona 2006. http://www.aspb.es/quefem/documents_enquestes.htm 
 
No s’han observat diferències territorials en el consum de tabac en població adulta.   El 
percentatge d’homes adults fumadors  l’any 2006 va ser del 33,4 %, mentre que en  les 
dones   aquest valor va ser del 23,7 %.   Els valors de  l’ESCA contínua de  l’any 2010 no 
mostren diferències quant al consum de tabac respecte al 2006.  
Barcelona  ciutat  ha  estat  el  territori  amb  el  percentatge més  alt  de  població  adulta 
sedentària, tant de forma global (32,7 % versus 26,0 % a Catalunya), com desagregat per 
sexes. La comparació (en clau Catalunya 2010 respecte el 2006) mostra un augment del 
valor d’aquest indicador sobretot en els homes (2006: 20,64 %; 2010: 23,20 %). 
 
 
Esperança de vida en néixer 
Taula 4. Esperança de vida en néixer  de les regions sanitàries, per sexe.  Catalunya, 2009
Total Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran ciutat
Esperança de vida en néixer (anys) 81,64 81,45 81,43 81,76 81,86 82,23 82,02 81,90 82,30
Homes Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran Catalunya ciutat
Esperança de vida en néixer (anys) 79,21 78,41 78,82 78,96 79,03 79,73 78,94 78,93 79,00
Dones Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran ciutat
Esperança de vida en néixer (anys) 84,09 84,65 84,24 84,66 84,65 85,05 84,88 84,77 85,20
Font: Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2009  
 
Malgrat que  les diferències territorials són petites,  les dones de Barcelona són  les que 
presenten l’esperança de vida en néixer més alta de Catalunya (85,20 anys). 
 
25 
 
 
 
La situació dels serveis de salut 
 
• Recursos assistencials 
La ciutat de Barcelona disposa d’un  total de 54 centres d’atenció primària, 9 hospitals 
amb  internament d’aguts, 21 centres amb  internament sosiosanitari,  i 11 centres amb 
internament de salut mental.  
 A l’estada mitjana d’hospitalització aguts, s’observa molt poca variabilitat entre regions. 
Els hospitals de Barcelona són els que presenten  l’estada mitjana més alta (cal tenir en 
compte l’elevada concentració de centres d’alta tecnologia a la ciutat). 
L’estada mitjana en unitats de llarga durada presenta una gran variabilitat entre regions. 
Els centres de Barcelona estan a la franja mitja. 
Pel  que  fa  a  l’estada  mitjana  de  les  unitats  de  convalescència    i  mitjana  estada 
polivalent,  mostren  també  una  variabilitat  important  entre  regions.    Els  centres  de 
Barcelona presenten estades mitjanes elevades. 
 
Taula 5. Recursos de la xarxa sanitària d'utilització pública (SISCAT) i indicadors de funcionament, 2010
Total Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran Catalunya ciutat
Nombre de CAP 23 32 21 55 46 9 237 423 54
Nombre Consultoris locals 184 121 49 191 124 82 79 830 1
Nombre de centres de salut mental d'adults* 6 5 3 7 5 6 55 87 16
Nombre de centres de salut mental infantojuvenils* 4 3 3 7 5 6 43 71 10
Nombre de centres de dia de salut mental d'adults 3 3 2 7 4 1 41 61 18
Nombre de centres de dia de salut mental infantils 1 0 0 0 0 0 6 7 4
Nombre d'hospitals de dia de salut mental d'adults 1 1 1 1 3 0 20 27 6
Nombre d'hospitals de dia de salut mental infantojuvenils 1 1 0 1 2 0 17 22 4
Nombre d'hospitals de dia sociosanitaris 3 8 4 11 7 2 38 73 11
Nombre d'hospitals amb internament d'aguts** 3 6 4 11 5 4 36 69 9
Nombre de centres amb internament sociosanitari 4 10 2 12 10 3 55 96 21
Nombre de centres amb internament de salut mental 6 3 1 1 2 1 27 41 11
Estada mitjana d'aguts*** 5,0 4,8 4,2 4,3 4,8 3,9 5,1 5,0 5,6
Estada mitjana en unitats de llarga durada 90,0 103,5 268,1 176,8 151,2 115,0 232,6 195,4 167,9
Estada mitjana en u. convalesc. i mitjana estada poliv. 54,3 40,4 56,5 36,6 34,8 28,9 48,1 44,9 53,3
* Inclou consultes perifèriques
**l'Hospital de Vall d'Hebron comptabilitza 3 centres; l'Hospital Clínic, 2 i Althaia a Manresa, 2.
**Inclou hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria
 
 
 
 
 
26 
 
 
 
• Utilització de serveis sanitaris 
 
A) Font d’informació ESCA 2010 I ESCA Contínua 2010 
Taula 6. Utilització de serveis sanitaris de les regions sanitàries, per sexe. Catalunya i Barcelona. 2006
Total Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran 2010 ciutat
% pob. general amb doble cobertura sanitaria 24,6% 27,1% 23,5% 25,5% 19,8% 29,3% 27,0% 26,2% 27,3% 34,2%
% pob. general que ha consumit medicament en els darrers 2 dies 59,0% 57,9% 60,0% 57,5% 57,2% 57,9% 62,8% 61,3% 66,0% 60,4%
% pob. general que ha estat visitat pel metge de capçalera el darrer any 86,8% 88,6% 91,7% 85,6% 88,8% 89,3% 85,6% 86,3% 82,1% 73,6%
% pob. general que ha estat a urgències el darrer any 25,1% 27,6% 26,5% 33,2% 30,1% 28,5% 34,2% 32,7% 32,9% 31,1%
% pob. general que ha estat hospitalitzada en el darrer any 9,0% 7,5% 7,5% 9,2% 8,0% 8,1% 8,3% 8,3% 8,3% 8,8%
Homes Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran 2010 ciutat
% pob. general amb doble cobertura sanitaria 24,7% 32,3% 25,1% 27,1% 22,5% 30,9% 27,4% 27,2% 27,8% 34,0%
% pob. general que ha consumit medicament en els darrers 2 dies 49,7% 47,6% 48,7% 48,1% 48,0% 47,6% 52,5% 51,2% 55,5% 50,6%
% pob. general que ha estat visitat pel metge de capçalera el darrer any 89,1% 90,1% 93,8% 87,3% 90,7% 92,0% 87,5% 88,2% 78,6% 68,2%
% pob. general que ha estat a urgències el darrer any 23,2% 27,2% 25,5% 31,1% 28,3% 28,2% 31,9% 30,6% 30,5% 28,9%
% pob. general que ha estat hospitalitzada en el darrer any 7,8% 5,8% 6,3% 7,1% 7,2% 6,7% 6,6% 6,7% 7,1% 8,1%
Dones Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran 2010 ciutat
% pob. general amb doble cobertura sanitaria 24,6% 21,8% 21,7% 23,8% 17,0% 27,6% 26,6% 25,2% 26,8% 34,4%
% pob. general que ha consumit medicament en els darrers 2 dies 68,5% 68,3% 71,9% 67,0% 66,4% 68,8% 72,6% 71,1% 76,3% 69,3%
% pob. general que ha estat visitat pel metge de capçalera el darrer any 84,5% 87,1% 89,5% 84,0% 86,9% 86,4% 83,7% 84,4% 85,6% 78,4%
% pob. general que ha estat a urgències el darrer any 27,0% 27,9% 27,5% 35,3% 32,0% 28,8% 36,4% 34,7% 35,2% 33,1%
% pob. general que ha estat hospitalitzada en el darrer any 10,3% 9,3% 8,7% 11,3% 8,7% 9,6% 10,0% 9,9% 9,4% 9,5%
Font: Enquesta de salut de Catalunya 2006 i 2010. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3598/index.html
 
Font: Enquesta de salut de Barcelona 2006. http://www.aspb.es/quefem/documents_enquestes.htm 
Barcelona ciutat és el territori que presenta el percentatge superior de doble cobertura i 
el  percentatge  inferior  de  població  que  ha  estat  atesa  pel metge  de  capçalera  en  el 
darrer any.  
Destaca, també, la diferència entre homes i dones quant al consum de medicamentes en 
els darrers dos dies (50,6 % en els homes i 69,3 % en les dones).   
Els valors més petits de població que ha estat atesa pel metge de capçalera en el darrer 
any també s’observen a Barcelona, tant en els homes com en  les dones (68,2 % en els 
homes i 78,4 % en les dones).  
No  s’han observat diferències quant  a  la població  atesa  a urgències  en  el  darrer  any 
entre  la població de Barcelona  i  la resta de territoris, ni de  forma global ni desagregat 
per sexes, sempre tenint en compte que en aquest indicador s’observa certa variabilitat 
entre territoris. 
El  homes  de  Barcelona  han  estat  els  que  han  presentat  el  percentatge més  alt  de 
població hospitalitzada el darrer any (8,1 %), comparat amb la resta de territoris. 
 
 
27 
 
 
 
B) Font d’informació SISCAT 2010 
 
Taula 6. Utilització de serveis de la xarxa sanitària d'utilització pública (SISCAT), 2010
Lleida Camp de Terres de Girona Catalunya Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Barcelona 
Tarragona l'Ebre Central Aran ciutat
Visites per persona assignada a l'EAP i any 8,1 6,7 8,8 6,5 7,3 9,2 6,1 6,5 5,9
Primeres visites a atenció especialitzada ambulatòria* per 1.000 habitants i any 575,8 515,6 593,2 403,9 500,7 464,7 730,3 648,7 716,4
Taxa bruta d'hospitalització d'aguts per 1.000 habitants i any 97,9 100,1 108,1 93,1 103,5 119,1 96,5 97,4 89,4
Freqüentació a urgències hospitalàries per 1.000 habitants i any 243,7 604,9 456,7 434,3 440,4 646,5 437,0 443,1 338,2
Episodis assistencials en unitats de llarga durada per 100.000 habitants i any 79,2 285,9 237,1 143,2 278,0 444,4 168,4 182,1 167,8
Episodis assistencials en unitats de mitjana estada** per 100.000 habitants i any 160,4 406,7 369,5 376,7 610,4 345,8 367,1 377,6 401,5
Episodis assistencials en hospitals de dia sociosanitaris per 100.000 habitants i any 148,1 61,2 102,0 71,2 154,6 117,2 57,6 72,0 41,6
Visites a centres de salut mental d'adults per 1.000 habitants (>17 anys) i any 119,3 142,4 166,1 89,0 198,5 167,8 163,3 154,0 199,7
Visites a centres de salut mental infantojuvenilts per 1.000 habitants (0-17 anys) i any 369,3 159,1 174,2 163,1 352,8 194,8 265,7 252,7 198,6
Inicis de tractament en centres atenció i seguiment de les drogodependències per 10.000 habitants i any 5,0 13,7 12,8 22,1 17,2 4,3 18,4 17,5 28,6
Receptes de farmàcia per habitant i any 18,9 19,4 21,9 17,6 20,5 19,0 19,6 19,4 20,2
* Inclou primeres visites en consulta externa i a especialitats en CAP (visites totals en aquest cas). Representa l'activitat declarada, independentment de la procedència territorial dels pacients
** Inclou convalescència, cures pal·liatives i mitjana estada polivalent
Fonts: Memòria del CatSalut 2010. http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/publicacions/memories/2010/10_catsalut.pdf
 
A Barcelona s’observen diferències respecte  la resta de territoris en  (valors  inferiors a 
Barcelona): 
- Visites per persona assignada a l’EAP i any (5,9).  
- Taxa bruta d’hospitalització d’aguts per 1.000 habitants i any (89,4). 
- Epidosis  assistencials  en  hospitals  de  dia  sociosanitaris  per  100.000 
habitants i any (41,6). 
 
A Barcelona s’observen valors superiors a la resta de territoris: 
- Visites a centres de salut mental d’adults per 1.000 habitants majors de 17 
anys (199,7). 
- Inicis  de  tractament  en  centres  d’atenció  i  seguiment  de  les 
drogodependències per 10.000 habitants i any. 
 
 
 
28 
 
 
29 
 
 
III. La transformació del 
model assistencial al CSB 
 
El Pla de salut del CSB, el Pla d’acció 
municipal (PAM) i el Pla d’acció als districtes 
(PAD) 
 
El  segon  dels  eixos  transformadors  del  Pla  de  salut  de  Catalunya  2011‐2015  recull  3 
grans  línies d’actuació corresponents a disposar d’un model d’atenció més orientat als 
malalts crònics, garantir un sistema integrat més resolutiu i millorar la qualitat i equitat 
dels procediments d’alta especialització.  
Exceptuant aquesta última, tant l’orientació a les malalties cròniques com l’augment de 
la resolució van molt lligades a canvis del model assistencial que s’han de veure reflectits 
a la ciutat de Barcelona, i han de quedar alineats amb el PAM i el PAD.  
Per altra banda, en el cas del terciarisme, com que es tracta de serveis que es beneficien 
de la concentració, és convenient dur a terme un replantejament interterritorial. 
 
 
30 
 
 
 
Línia d’actuació 2. Un sistema més orientat als malalts crònics a  la ciutat de 
Barcelona  
El  Pla  de  salut  de  Catalunya  dóna  resposta  a  aquesta  línia  d’actuació  a  través  de  6 
projectes  estratègics.  Aquests  6  projectes  es  caracteritzen  per  requerir  un  grau  de 
territorialitat molt elevat en l’execució. Són projectes que s’han de desenvolupar a nivell 
territorial,  a prop de  la  realitat de  les  relacions  entre pacients  i  els  serveis de  salut  i 
socials.  Per  tant,  cal  adaptar‐ne  la  implantació  a  les  especificitats  de  la  ciutat  de 
Barcelona. 
■ Projecte 2.1. Implantar processos clínics integrats per a deu malalties 
Iniciatives en curs/Estat d’avenç 
■ Model d’atenció més eficient al pacient amb insuficiència cardíaca (IC) 
– Descripció:  Desenvolupament  de  projectes  de  gestió    de  la 
insuficiència  cardíaca  amb  l’objectiu  de  potenciar  l’autocura  dels 
pacients i  la utilització de  guies de practica clínica informatitzada per 
millorar  la gestió dels diagnòstics  i   tractaments. Creació de circuits  i 
protocols  que  facilitin  la  coordinació  i  fluxos  entre  l’atenció 
especialitzada i l’atenció primària.  
– On  s’està  duent  a  terme:  A  Barcelona  Esquerra,  Barcelona  Dreta‐
Litoral i Barcelona Nord, amb un total de 54 ABS. 
 
■ Model  d’atenció  més  eficient  als  pacients  amb  malaltia  pulmonar 
obstructiva crònica  (MPOC) 
– Descripció: Desenvolupament de projectes de gestió de  l’MPOC amb 
l’objectiu de potenciar l’autocura dels pacients i la utilització de  guies 
de practica clínica per millorar la gestió dels diagnòstics i tractaments. 
Creació de circuits i protocols que facilitin la coordinació i fluxos entre 
l’atenció especialitzada i l’atenció primària.  
– On  s’està  duent  a  terme:  A  Barcelona  Esquerra,  Barcelona  Nord  i 
Barcelona Dreta‐Litoral, amb un total de 66 ABS.  
 
■ Model d’atenció més eficient als pacients amb demències 
– Descripció:  Desenvolupament  del  Pla  integral  d’atenció  a  les 
demències amb la implicació de tota la xarxa de recursos sanitaris del 
territori i que abasta des del diagnòstic precoç de la malaltia fins a la 
fase de final de vida amb un abordatge integral.  
– On s’està duent a terme: A Barcelona Nord. 
31 
 
 
 
■ Model d’atenció més eficient als pacients amb diabetis mellitus 
– Descripció:  Desenvolupament  de  projectes  de  gestió  de  la  diabetis 
mellitus    amb  l’objectiu  de  potenciar  l’autocura  dels  pacients  i  la 
utilització  de    guies  de  practica  clínica  per millorar  la  gestió    dels 
diagnòstics  i tractaments. Creació de circuits  i protocols que  facilitin 
la  coordinació  i  fluxos  entre  l’atenció  especialitzada  i  l’atenció 
primària.  
– On  s’està  duent  a  terme:  A  Barcelona  Esquerra  i  Barcelona  Dreta‐
Litoral, amb un total de 8 ABS. 
 
■ Model d’atenció més eficient als pacients amb càncer  
– Descripció:  establiment  de  treball  en  xarxa,  que  faciliti  el  treball 
multidisciplinari,  la  coordinació  assistencial  entre  centres  i  la 
continuïtat en l’atenció dels pacients. 
Implementació de  les oncoguies  (desenvolupades per  l’Institut Català 
d’Oncologia)  compartides  i  consensuades  per  al  tractament  de  les 
neoplàsies, que ajuden en la coordinació dels diferents centres i nivells 
assistencials,  redueixen  la  variabilitat  i  afavoreixen  l’atenció  integral 
del pacient. 
– On  s’està  duent  a  terme:  A  Barcelona  Esquerra,  Barcelona  Dreta‐
Litoral i Barcelona Nord. 
 
■ Model  d’atenció  més  eficient  als  pacients  amb  malalties  de  l’aparell 
locomotor  
– Descripció: Desenvolupament de mecanismes d’atenció integrats amb 
l’objectiu de potenciar el treball en xarxa  i    la utilització de   guies de 
practica  clínica per millorar  la gestió dels diagnòstics  i  tractaments. 
Creació de circuits i protocols que facilitin la coordinació i fluxos entre 
l’atenció especialitzada i l’atenció primària. 
– On  s’està  duent  a  terme:  A  Barcelona  Esquerra,  Barcelona  Dreta‐
Litoral i Barcelona Nord. 
 
■ Programa d’atenció de la depressió i prevenció de la conducta suïcida 
– Descripció: Programa centrat en implementar estratègies comunes per 
a  la detecció  i el tractament d’aquesta patologia en  l’AP, mitjançant 
formació als professionals. També es treballa en  la població general, 
mitjançant  una  campanya  informativa  per  reduir  l’estigma  social. 
Cooperació  amb  els  agents  comunitaris  considerats més  rellevants: 
associacions  de  familiars  i/o  de  malalts  mentals,  associacions  de 
veïns,  agrupacions  culturals,  etc.  Atenció  de  pacients  d’alt  risc  de 
suïcidi,  principalment  de  pacients  amb  antecedents  d’intents  de 
32 
 
 
suïcidi, amb l’objectiu de disminuir la taxa de temptatives de suïcidi i 
detecció precoç de la depressió i agilitzar‐ne l’atenció. 
– On s’està duent a  terme: A Barcelona Dreta‐Litoral: H. de Sant Pau  i 
CSMA Dreta‐Eixample. 
 
■ Programa d’atenció coordinada per a la malaltia renal crònica (MRC) 
– Descripció:    Establiment  d’un  conjunt  d’esquemes  d’actuació  bàsica 
(inclouen aspectes diagnòstics, terapèutics  i pronòstics) consensuats 
entre els professionals d’ambdós nivells (AP I AE) per tal d’aconseguir 
coordinació  òptima,  unificar  criteris  d’avaluació  i  seguiment  de  les 
persones  afectades  ,  promoure  conductes  de  vida  saludables  i 
aconseguir una millora en la qualitat assistencial de les persones amb 
MRC.  
– On s’està duent a terme: A Barcelona Dreta‐Litoral. 
 
■ Comitès operatius del CSB 
– Descripció: Els comitès operatius i grups clínics són grups que treballen 
sobre  la  base  de  dispositius  assistencials  o  sobre  la  base 
d’especialitats clíniques. Aquests representen els diferents proveïdors 
implicats en  la  seva  línia de  treball  i, en general, estan  formats per 
professionals de diferents nivells  i categories.  Els comitès operatius 
desenvolupen  la  gestió  clínica  conjunta  i  l’homogeneïtzació  de  la 
pràctica clínica a través de diverses línies amb objectius compartits. 
– On s’està duent a terme: Barcelona Esquerra, Barcelona Dreta‐Litoral, 
Barcelona Nord. 
 
■ Garantir el consens per a  la utilització de medicaments en  les principals 
malalties prioritzades 
– Descripció:  Reduir  la  variabilitat  en  la  utilització  i  selecció  dels 
medicaments  en  el  territori  i  entre  línies  assistencials,  mitjançant 
l’elaboració de documents de consens sobre prescripció i selecció de 
medicaments per a les principals patologies i/o grups de fàrmacs. 
– On s’està duent a terme:  
Diabetis:  A  Barcelona  Esquerra,  Barcelona  Dreta‐  Litoral  i  Barcelona 
Nord. 
Depressió: A Barcelona Dreta‐ Litoral.  
Aparell locomotor: A Barcelona Esquerra, Barcelona Dreta‐Litoral. 
Oftalmologia: A Barcelona Dreta‐Litoral. 
TMG‐TMS: Recomanacions per a  l’abordatge terapèutic dels trastorns 
mentals  en  persones  grans  institucionalitzades  (Barcelona  Nord, 
Barcelona Dreta‐Litoral, Barcelona Esquerra); TDAH  (Barcelona Nord); 
33 
 
 
ús  clozapina  i  combinació antipsicòtics  (Barcelona Esquerra), ansietat 
(Barcelona Esquerra). 
També  s’han  treballat  guies  farmacoterapèutiques  o  documents  de 
consens  entre  nivells  assistencials  per  a  altres  patologies  o  grups  de 
fàrmacs.  
 
Activitats principals 
■ Any 2012  
– Consolidar experiències existents,  implantar processos clínics definits per a:  ICC, 
MPOC/Asma, DM, demències, càncer i depressió, i estendre’ls al 30% de territori 
del CSB. 
– Assolir  acords  d’utilització  i  selecció  de  medicaments  en  depressió,  diabetis, 
aparell locomotor a tot el CSB.  
– Seguiment  de  l’adherència  farmacològica  a  les  recomanacions  recollides  en  els 
documents de consens  ja elaborats (seguiment indicadors prescripció). 
– Reforç  i  consolidació  del  paper  del  SEM  en  els  projectes  desenvolupats  en  el 
territori. 
– Continuïtat  de  les  tasques  de  Sanitat  Respon  com  a  alternativa  en  l’atenció  al 
ciutadà   per donar  respostes a  les necessitats: mesures  i accions concretes que 
contribueixin al  control de  símptomes, a  la prevenció de descompensacions, al 
manteniment  de  l’autonomia,  i  a  la  millora  del  benestar  dels  pacients,  tot 
col∙laborant amb la resta d’agents de salut. 
 
■  Anys 2013‐2015 
– Implantar processos clínics per a: TMS‐TMG, aparell locomotor, nefropaties i dolor 
crònic i estendre’ls al territori del CSB. 
– Assolir acords d’utilització  i  selecció de medicaments per a  la  resta de malalties  
prioritzades previstes.  
– Avaluació  dels  principals  indicadors  de  seguiment  d’adherència  a  les 
recomanacions  d’utilització  i  selecció  de  medicaments  en  les  10  patologies 
prioritzades. 
34 
 
 
 
■ Projecte 2.2. Potenciar els programes de promoció de la salut i prevenció de 
les malalties cròniques 
Iniciatives en curs/Estat d’avenç 
■ Activitats preventives en l’àmbit de l’atenció primària  
– Descripció:  Realització  d’activitats  preventives  en  les  consultes  d’AP: 
càlcul del risc cardiovascular; vacunació de la grip a persones >60 anys; 
cribratge d’obesitat; cribratge del consum de risc d’alcohol (programa 
beveu menys);  consell  i  cessament  tabàquic  (atenció  primària  sense 
fum);  programa  infància  amb  salut,  incloent‐hi  les  vacunacions 
infantils; prevenció de  les  lesions per trànsit; activitats orientades a  la 
correcció d’alguns determinants de les caigudes entre persones d’edat; 
sensibilització  i  promoció  de  pràctiques  correctes  de  seguretat 
alimentària per a la població en general i per a grups vulnerables com 
embarassades, gent gran i infants. 
– On s’està duent a terme:  A totes les ABS de la ciutat de Barcelona. 
 
■ Programa infància amb salut  
– Descripció: Programa basat en el “Protocol d’activitats preventives  i de 
promoció  de  la  salut  a  l’edat  pediàtrica:  Infància  amb  Salut”.  El 
programa  incorpora  activitats  de  promoció  de  la  salut  i  cribratges 
adreçades  a  tots  els  nens  i  nenes  que  segueixen  les  revisions 
pediàtriques fins als 14 anys. Els objectius del Protocol van orientats a 
aconseguir uns hàbits  i unes actituds de  salut positius en els  infants, 
detectar  precoçment  els  problemes  de  salut  infantil  mitjançant  els 
cribratges  i facilitar‐ne el seguiment  i derivació, si cal,  i  incorporar els 
nous grups de risc per patologies més prevalents. 
– On  s’està  duent  a  terme:  A  totes  les  unitats  pediàtriques  d’atenció 
primària del CSB. 
 
■ Programa de vacunacions 
– Descripció:  Aplicació  del  calendari  de  vacunacions  sistemàtiques  i 
vacunes  recomanades  per  a  grups  específics  de  població  a  tots  els 
centres  vacunals,  principalment  a  l’atenció  primària  i,  també,  als 
centres vacunals   hospitalaris  i consultes pediàtriques, per tal d’evitar 
malalties  transmissibles,  principalment  a  la  infància  i  a  les  persones 
grans. 
Cal  prestar  una  atenció  especial  a  la  vacunació  dels  professionals 
sanitaris  i explicar  la bondat de  les  vacunes a  la població, per  tal de 
mantenir  una  alta  adherència  i   evitar  un  possible  increment  de 
detractors vacunals. 
 
– On s’està duent a terme: A tots els territoris del CSB. 
35 
 
 
 
■ Pla de coordinació per a prevenció i control de l’hepatitis B i C  als centres 
sanitaris 
– Descripció: Establiment d’un pla conjunt d’actuació entre la Subdirecció 
General  de  Vigilància  i  Resposta  a  Emergències  i  Salut  Pública 
(SGVRESP)  i  la Subdirecció General d’Avaluació, Inspecció  i Assistència 
Sanitària (SGAIAS) per tal d’aconseguir la reducció d’aquestes malalties 
en  l’àmbit  nosocomial  i  un  control  responsable  per  part  de  tot  el 
personal dels centres. 
– On s’està duent a terme: En l’àmbit del CSB. 
 
■ Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES)  
– Descripció:  Implantació, conjuntament amb equips d’AP, ajuntaments  i 
Secretaria General de l’Esport (segons directrius DGSP) de les activitats 
de  promoció  de  l’activitat  física  en  general,  de  la  prescripció  de  les 
rutes  saludables  i  en  algunes ABS  de  l’activitat  física  supervisada  en 
persones adultes amb factors de risc cardiovascular. 
– On s’està duent a terme: Al 84% dels EAP de  la ciutat com a programa 
PAFES  i en consens amb  l’ASPB. Experiència programa coordinat amb 
l’Ajuntament al Districte de Gràcia. 
 
■ Pla integral per a la promoció de l’activitat física i l’alimentació saludable  
– Descripció:  Promoció de  l’activitat  física  i  l’alimentació  saludable  amb 
iniciatives  puntuals:  Activitats  a  les  escoles,  tant  a  alumnes  com 
professors i activitats a població de risc. Programa Activa’t als parcs de 
Barcelona (promoció de l’activitat física en persones grans de la ciutat), 
en col∙laboració amb l’Institut Barcelona Esports. 
– On s’està duent a terme: Al 65 % dels centres d’ESO de  la ciutat  i a  les 
consultes d’atenció primària. El programa Activa’t està implantat en un 
parc de cada districte de la ciutat. 
 
■ Programa Salut als Barris (compartit punt 3.4.) 
– Descripció:  Elaboració  i  posada  en  pràctica  d’un  projecte  de  salut 
comunitària als barris  inclosos a  la  llei de barris, a partir d’un procés 
qualitatiu d’anàlisi de   necessitats de  salut  i priorització d’actuacions 
entre  professionals  de  salut  i  serveis  socials  d’ajuntaments  i  sistema 
sanitari  (incloent‐hi  salut  pública). Aplicació  d’una  cartera  de  serveis 
especifica. 
– On s’està duent a terme: A set barris de la ciutat: Poble‐Sec, Roquetes, 
Casc Antic, Zona Nord, Bon Pastor‐Baró de Viver, Barceloneta i Raval. 
 
 
36 
 
 
 
■ Programes de prevenció del consum de tabac  i ajuda   a deixar de fumar: 
atenció  primària  sense  fum,  hospitals  sense  fum,  centres  sociosanitaris 
sense fum, grups de cessació tabàquica entre treballadors  i treballadores 
de centres d’ensenyament secundari 
– Descripció: Activitats per potenciar una cultura sanitària lliure de tabac, 
prevenir l’inici del tabaquisme i promoure l’abandonament del consum 
de tabac entre els professionals, els pacients i els visitants dels centres 
sense  fum,  campanyes  informatives,  consell  preventiu,  cessació  de 
l’hàbit  tabaquic.  En  els  darrers  anys  han  existit  diversos  projectes 
dirigits  a  la  mesura  d’exposició  al  fum  ambiental  de  tabac  amb 
marcadors objectius (partícules 2,5 PM i nicotina en fase vapor) en aire 
que permeten estimar de manera objectiva el risc associat a l’exposició 
al  fum  ambiental  de  tabac  en  espais  públics,  així  com  avaluar  les 
mesures de control dirigides a disminuir aquesta exposició (estudis de 
mesura  de  la  concentració  del  fum  ambiental  de  tabac  en  bars  i 
restaurants, estudis de determinació d’altres compostos tòxics derivats 
del  fum  de  tabac  com  el  benzè,  i  estudis  per  estimar  el  grau  de 
exposició en espais oberts, com les parades d’autobús).  
– On s’està duent a terme:   
• Xarxa  d’atenció  primària  sense  fum:  (campanyes  de  sensibilització, 
consell i cessament): En tots els centres d’AP de la ciutat de Barcelona.  
• Xarxa  d’hospitals  sense  fum:  Al  85%  dels  hospitals  de  la  ciutat  de 
Barcelona. 
• Centres d’ensenyament secundari que fan programes de promoció de 
la salut a l’escola en col∙laboració amb l’ASPB.  
 
■ Programes Beveu menys   
– Descripció:  Programa  que  pretén  difondre  a  tot  Catalunya  les 
estratègies  de  detecció  i  intervenció  breu  en  matèria  d'alcohol  en 
l'àmbit de l'atenció primària. 
La seva implementació es va iniciar l’any 2002 i des de l’1 de gener de 
2009 s’està implementant en el marc d’un acord de col∙laboració entre 
el Departament de  Salut,  la  Societat Catalana de Medicina  Familiar  i 
Comunitària (CAMFiC) i l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària 
de Catalunya (AIFICC). 
– On s’està duent a terme:  A tots els centres d’AP del CSB. 
 
■ Programa d’intercanvi de xeringues (PIX)  
– Descripció: Consisteix a millorar  la cobertura  i accessibilitat a xeringues 
estèrils  i altres estris   usats en el consum endovenós de drogues, per 
tal  de  prevenir  les  infeccions    pel  virus  de  la  immunodeficiència 
humana i els virus de les hepatitis B i C. El programa es fa amb atenció 
personalitzada o es facilita l’accés a través de dispositius d’autoservei. 
37 
 
 
– On s’està duent a terme:  En l’àmbit del CSB. 
■ Programes d’envelliment actiu i saludable 
– Descripció: Promoció d’un estil de vida saludable i autònom en persones 
grans  (activitat  física,  alimentació  saludable  i  seguretat  alimentària, 
salut mental, activitat cognitiva, autonomia, relacions socials), a través 
tant de mesures facilitadores (entorns saludables, acció  intersectorial) 
com  d’activitats  d’informació,  sensibilització  i    consell  des  de  les 
consultes; Activa’t als parcs de Barcelona  (programa de promoció de 
l’activitat  física  adreçat  preferentment  a  persones  grans);  revisió  de 
l’evidència  sobre  l’efectivitat  dels  tallers  de memòria;  els  remeis  de 
l’àvia  (recollida dels  remeis  tradicionals per  trastorns  lleus de  salut a 
partir  de  la  informació  de  la  gent  gran  del  barri  de  Roquetes  i 
supervisada per professionals  sanitaris); Escola de Salut per a  la gent 
gran del Casc Antic; Xarxa de suport a  les  famílies cuidadores. D’altra 
banda, des de fa uns anys s’han endegat diverses accions destinades a 
la prevenció del deteriorament cognitiu en gent gran, en el marc de les 
línies estratègiques de promoure l’envelliment saludable.  
– On s’està duent a terme: El programa Activa’t està implantat en un parc 
de cada districte de Barcelona; l’Escola de Salut al Casc Antic, i la resta 
d’accions afecten tota la ciutat. Els tallers de memòria s’han treballat a 
tot Barcelona. 
 
■ Projecte de prevenció de l’obesitat infantil a Barcelona (POIBA) 
– Descripció:  Es  tracta  d’un  projecte  d’avaluació  d’una  intervenció 
preventiva de l’obesitat infantil adreçada a infants de 9‐10 anys d’edat. 
És una intervenció multicomponent, centrada en el medi escolar, i que 
inclou estratègies adreçades a  l’aula, tant sobre alimentació  i nutrició, 
com  sobre  activitat  física  i  descans.  Hi  ha  també  una  intervenció 
específica d’activitat física que integra el professorat d’educació física, 
tant en la seva assignatura com per al control i promoció de l’activitat 
física extraescolar de l’alumnat. També hi ha un taller per a les famílies 
amb continguts vinculats a  l’estil educatiu, per millorar el compliment 
de  les  recomanacions,  tant  alimentàries  com  les  lligades  a  activitats 
físiques  i  sedentàries.  Les  accions  es  completen  amb  monitoratge 
d’algunes  mesures  aplicables  en  l’entorn  escolar  que  afavoreixen 
l’alimentació i activitat física saludables. 
– On  s’està  duent  a  terme:  El  projecte  es  desenvolupa  a  la  ciutat  de 
Barcelona, entre 2010  i 2012, sobre dos cohorts de 2.000 escolars de 
4t.  de  primària  cadascuna,    una  en  què  s’implementa  la  intervenció 
(districtes  de  Ciutat  Vella,  Sants‐Montjuïc,  Horta‐Guinardó  i  Sant 
Andreu) i una altra que fa de grup control en els 6 districtes restants. El 
projecte s’ha dissenyat sobremostrejant escoles ubicades en barris de 
baixa  renda  familiar disponible, per  tractar de  reduir  les desigualtats 
socials que estan en l’origen del fenomen. 
38 
 
 
 
■ Projecte d’avaluació de l’efectivitat del programa “Passo de Fumar” 
– Descripció: El programa té el seu origen en un projecte europeu previ ‐
Adolescent  Smoking  Cessation  (ASC)‐,  coordinat  per  ENYPAT  des  de 
2004  a  2006  i  anomenat  ASCEPIS  (Adolescent  Smoking  CEssation 
Project  In Spain) a Espanya, que va  introduir  les primeres estratègies 
de  cessació  tabàquica  en  joves  a  Espanya.  A  partir  d’aquí,  es  va 
dissenyar un projecte pilot amb materials per a adolescents  i  joves, el 
programa  “Passo  de  Fumar”,  que  s’està  avaluant  en  l’actualitat,  a 
través d’un projecte amb el Pla Nacional de Drogues (exp. 2009/046), 
en el qual durant tres anys (curs 2009‐10 a curs 2011‐12) s’està fent un 
reclutament i selecció d’universitaris i escolars grans “en bola de neu” 
per  aconseguir  una  mostra  amb  suficient  poder  estadístic  per 
demostrar l’efectivitat de la intervenció preventiva. A l’estudi també hi 
ha un grup  control no‐equivalent,  format pels  candidats que, havent 
realitzat  els  procediments  i  requisits  inicials,  no  s’incorporen 
posteriorment a la intervenció. 
– On s’està duent a terme: El projecte es desenvolupa a escoles de quatre 
districtes de  la  ciutat  (Ciutat Vella,  Sants‐Montjuïc, Eixample  i Horta‐
Guinardó) i a diverses facultats de les universitats de Barcelona.   
 
Activitats principals 
■  Any 2012  
– Consolidar  els  programes  d’activitat  física,  esport  i  salut  existents  i  fer–los 
extensius  a la resta de la ciutat. 
– Consolidar  el  Pla  integral  per  a  la  promoció  de  l’activitat  física  i  l’alimentació 
saludable i fer‐lo extensiu  a la resta del territori. 
– Impulsar  els  programes  d’envelliment  actiu  i  saludable  coordinadament  amb 
l’DGSP i l’ASPB. 
– Promoure  activitats  relacionades  amb  factors  de  risc  en  relació  amb  les  
patologies d’ICC, MPOC, càncer, depressió i malalties muscoloesquelètiques.  
– Promoure programes  de prevenció de caigudes de la gent gran. 
– Donar continuïtat als programes de prevenció de  tabaquisme en general. Oferir 
tractaments de cessament de tabac a  l’AP  (assolir un 35%de població fumadora 
que ha deixat de  fumar).  Iniciar  la  fase d’actius  (enquesta  i  inauguració) en els 
centres sociosanitaris on està previst que siguin centres sense fum. 
– Impulsar  l’acció  intersectorial  i  l’abordatge dels determinants  socials de  la salut 
per al desenvolupament d’intervencions de promoció de la salut. 
– Avaluar sistemàticament els programes de promoció de la salut. 
– Seguir l’avaluació dels programa POIBA i Passo de Fumar. 
– Seguir el control dels espais lliures de fum. 
39 
 
 
– Seguir treballant amb Salut als Barris. 
– Consolidar  els  PIX  existents  i  fer‐los  extensius  en  les  zones  definides  com  a 
prioritàries. 
 
■ Anys 2013‐2015 
– Consolidació, homogeneïtzació i extensió dels programes iniciats.   
–  Consolidar  activitats  relacionades  amb  factors  de  risc  en  relació  amb  les  
patologies d’ICC, MPOC, càncer, depressió i malalties muscoloesquelètiques. 
 
 
■ Projecte 2.3. Potenciar l’autoresponsabilització dels pacients i dels cuidadors 
amb la seva salut i fomentar l’autocura 
Iniciatives en curs/Estat d’avenç 
■ Programa pacient expert 
– Descripció: Programa multidisciplinari basat en  la col∙laboració pacient‐ 
professional  sanitari  que  es  treballa  en  equip,  a  fi  de  potenciar 
l’autocura, la coresponsabilització i l’autonomia de la persona. 
– On  s’està  duent  a  terme:  A  Barcelona  Nord,  Barcelona  Dreta‐Litoral, 
Barcelona Esquerra. 
 
■ Participació de Sanitat Respon / SEM en gestió de pacient crònic complex 
– Descripció:  El  paper  de  Sanitat  Respon  en  aquesta  iniciativa  es  pot 
definir com la participació sobre activitats d’augment de l’autocura i de 
la responsabilitat del pacient sobre  la seva salut, com a alternativa en 
l’atenció  dels  ciutadans,  fins  a  mesures  i  accions  concretes  que 
contribueixen  al  control  de  símptomes,  a  la  prevenció  de 
descompensacions, al manteniment de  l’autonomia  i, en general, a  la 
millora del benestar i a la qualitat dels pacients. 
– On s’està duent a terme: A tota la ciutat de Barcelona. 
 
■ Educació grupal 
– Descripció:  Sessions  programades,  dirigides  a  un  grup  de  pacients, 
cuidadors, usuaris o  col∙lectius,  amb  la  finalitat de millorar  les  seves 
capacitats  per  abordar  un  determinat  problema  de  salut.  Tot  i  que 
aquesta  educació  ja  s’està  realitzant,  s’han  de  revisar  els  criteris,  el 
funcionament dels grup, i el material per tal de ser més eficients. 
– On s’està duent a terme: A tots els EAP de Barcelona. 
 
 
40 
 
 
Activitats principals 
■ Any 2012  
– Ampliació  del  Programa  Pacient  expert    al  50%  dels  EAP  del  CSB.  Disseny 
d’informació escrita per patologies adaptades als diferents perfils de pacients per 
millorar l’autoresponsabilització. 
– Prioritzar les següents patologies: ICC, MPOC, DM i demències. 
– Programa  de  formació  per  a  professionals  d’atenció  primària  en  les  quatre 
patologies prioritzades ( ICC, MPOC, DM i demències). 
– Reforçar  el  paper  de  Sanitat  Respon  a  fomentar  l’autocura  i  nivell  de 
responsabilitat del pacient envers la seva salut. 
 
■ Anys 2013‐2015 
– Estendre el Programa pacient expert a tots els EAP del CSB. 
– Donar suport a la implantació progressiva de la carpeta personal de salut. 
 
■ Projecte 2.4. Desenvolupar alternatives assistencials en el marc d’un sistema 
integrat  
Iniciatives en curs/Estat d’avenç 
■ Reordenació dels serveis assistencials per a l’atenció de la cronicitat 
– Descripció:  L’atenció al pacient crònic a través d’una xarxa integrada de 
serveis  a  nivell  territorial,  on  el  paper  clau  de  gestió  i  vertebració 
recaigui en l’atenció primària de salut però que integri tots els àmbits i 
serveis assistencials sanitaris, pot facilitar  la coordinació  i optimització 
de l’atenció a aquest col∙lectiu, així com millorar la qualitat assistencial 
i  la  satisfacció  d’aquests  pacients,  tant  pel  que  fa  als  aspectes  de 
resolució, d’accessibilitat i adequació de l’atenció.  
 L’atenció primària com a nucli assistencial 
• L’atenció primària com a gestor en el procés assistencial 
– Descripció:  Infermer/a  gestor/a  de  casos  que  identifica  la 
població diana definida amb  criteris de  complexitat  clínica  i 
de  dependència,  que  planifica  les  necessitats  de  cura 
individuals  de  manera  conjunta  amb  el  pacient  i  la  seva 
família  i, alhora,  implementa  i coordina els recursos  i serveis 
necessaris així com el seu monitoratge. 
– On s’està duent a terme: A Barcelona Nord, Barcelona Dreta‐
Litoral. 
 
 Programa de suport d’atenció sanitària integral a les residències 
41 
 
 
– Descripció: Equip multidisciplinari específic per a  la població 
institucionalitzada en  residencies geriàtriques amb  l’objectiu 
de complementar i compartir l’atenció sanitària, identificant i 
prevenint  els  riscos  de  fragilitat,  així  com  millorant  la 
coordinació i eficiència del procés assistencial. 
– On s’està duent a terme: A Barcelona Nord, Barcelona Dreta‐
Litoral, Barcelona Esquerra.  
 Models alternatius a l’hospitalització 
• Dispositius ambulatoris com a alternativa a l’hospitalització 
– Descripció:  Reordenació  dels  hospitals  de  dia  hospitalaris 
versus  unitats  funcionals  per  atendre  pacients  crònics  que 
requereixen mètodes diagnòstics, tractaments i/o cures i que 
necessiten atenció continuada medica o d’infermeria durant 
unes hores  i que no es preveu a priori un  ingrés a  l’hospital 
d’aguts  o  sociosanitari.  Es  pot  donar  el  cas  que  les  unitats 
funcionals estiguin ubicades en un CUAP.  
– On s’està duent a terme: A Barcelona Nord, Barcelona Dreta‐
Litoral. 
• Dispositius  d’atenció  en  fase  subaguda  com  a  alternativa  a 
l’hospitalització convencional 
– Descripció: Equipament amb gran expertesa en el maneig de 
pacients  grans  fràgils  amb  malaltia  crònica  evolucionada, 
majoritàriament  respiratòria  i/o  cardíaca,  que  requereix 
ingrés hospitalari però no en hospitals d’alta tecnologia. Amb 
aquest equipament es pretén millorar la qualitat de l’atenció 
i satisfacció tant del pacient com de  la seva família, reduir  la 
freqüentació hospitalària i el cost de l’atenció. 
– On s’està duent a terme: A Barcelona Nord, Barcelona Dreta‐
Litoral, Barcelona Esquerra. 
 Programa de preparació de l’alta des de l’hospital d’aguts o 
sociosanitari 
– Descripció: Orientar  els  processos  i  els  circuits  que  han  de 
seguir  els  pacients  que  són  donats  d’alta  des  d’un  hospital 
d’aguts  o  un  centre  sociosanitari  i  que  requereix  un 
seguiment dels  seus problemes de  salut per part de  l’equip 
d’atenció primària. 
– On s’està duent a terme: A Barcelona Nord, Barcelona Dreta‐
Litoral i Barcelona Esquerra. 
 Reordenació de l’hospitalització en salut mental 
– Descripció:  Reconversió  dels  hospitals  monogràfics  i 
desconcentració de recursos a la comunitat per tal d’adequar 
recursos a  les necessitats  territorials. Millorar  l’accessibilitat 
de  la  població  a  la  xarxa  de  recursos  de  salut  mental,  i 
42 
 
 
afavorir  el  treball  coordinat  amb  els  recursos  d’altres  línies 
del  territori,  afavorint  la  continuïtat  assistencial.  Es  pretén 
millorar  l’eficiència  de  la  prestació  assistencial.  Amb  un 
plantejament  flexible  i  adaptable  a  les  característiques 
territorials, així com progressiu  i sostenible, coherent amb  la 
formulació d’espais polivalents comunitaris. 
– On  s’està  duent  a  terme:  A  Barcelona  Esquerra,  Barcelona 
Nord i Barcelona Dreta‐Litoral. 
 Integració de l’atenció a les drogodependències a la xarxa sanitària a 
la ciutat de Barcelona 
– Descripció: Reforçar la perspectiva d’integració de l’atenció a 
les  drogodependències  a  les  diverses  línies  de  serveis 
(atenció  primària,  especialitzada...),  però  especialment  a  la 
salut mental en el marc d’un model d’atenció integral d’àmbit 
Catalunya i dels objectius i previsions acordats a la ciutat per 
al Pla d’acció sobre drogues vigent. 
– On s’està duent a terme: A Barcelona Nord, Barcelona Dreta‐
Litoral, Barcelona Esquerra. 
 
Activitats principals 
 
■ Any 2012  
– Garantir  una  cobertura  en  el  20%  del  territori  del  CSB  amb  actuacions 
proactives des d’AP, a través de la gestió de casos. 
– Avançar  en  la  identificació  del  pacient  amb  criteris  Prealt  amb  major  risc 
(major risc de reingrés amb més necessitats de continuïtat).  
– Millorar  la  cartera de  serveis  i  cobertura d’atenció domiciliària dels pacients 
crònics complexos. 
– Reconversió parcialment de  l’activitat dels hospitals de dia mèdics a  l’atenció 
específica dels pacients crònics complexos. 
– Extensió  de  programes  d’atenció  subaguda  o  postaguda  mitjançant  la 
reconversió de llarga estada sociosanitària. 
– Reforçar  Sanitat Respon  en  els processos de prevenció,  seguiment  i  control 
dels pacients, en col∙laboració amb la resta d’agents del sistema sanitari. 
 
■ Anys 2013‐2015 
– Garantir una cobertura del 80%del territori del CSB amb actuacions proactives 
des d’AP (gestió de casos). 
– Consolidar el desplegament de models alternatius a l’hospitalització. 
– Estendre la reconversió de salut mental a altres territoris del CSB. 
43 
 
 
■ Projecte 2.5. Desplegar programes  territorials d’atenció als pacients crònics 
complexos 
Iniciatives en curs/Estat d’avenç 
■ Atenció integrada al pacient crònic complex 
Tot i el paper clau que adopta l’atenció primària en el maneig de la cronicitat a 
la comunitat, sovint es troba limitada per l’alta complexitat d’alguns casos que 
requereixen suport expert, per  la manca de espais ambulatoris que permetin 
dur  a  terme  intervencions  que  són  inviables  a  domicili  o  en  el  CAP,  per 
l’escassa capacitat d’activar  i gestionar els recursos existents  i per  la  limitació 
de la cobertura horària dels EAP. Aquestes limitacions determinen un augment 
de  la  demanda  d’atenció  urgent  ,tant  en  l’àmbit  domiciliari  com  hospitalari 
que, a part de  ser evitables,  tampoc  són  l’entorn més adequat per a  la  seva 
atenció.   
■ Xarxa integrada d’atenció a la cronicitat 
– Descripció: Integració de tots els recursos i serveis de salut implicats en 
l’atenció  a  la  cronicitat  d’un  territori  (atenció  primària,  hospitalària, 
sociosanitària,  salut mental,  salut  pública,  serveis  d’atenció  urgent  a 
domicili  i  emergències,  CUAP  i  serveis  socials)  per  tal  de  plantejar 
fórmules  organitzatives  més  resolutives,  adequades,  eficients  i 
satisfactòries,  i de garantir  la cobertura 24 hores/7 dies a  la setmana, 
també treballar un curs clínic compartit. 
– On  s’està duent  a  terme:   A Barcelona Nord, Barcelona Dreta‐Litoral, 
Barcelona  Esquerra.  Concretament    s’han  realitzat  experiències 
territorials d’atenció  integrada al pacient crònic complex en: Sarrià  (5 
ABS),  Eixample  Dret  i  Baix  Guinardó  (6  ABS)  Nou  Barris  (5  ABS), 
Eixample esquerra (5ABS), Sant Martí (4 ABS), Gràcia (6 ABS). 
Activitats principals 
■ Any 2012  
– Consolidar  les  experiències  existents,  definir  rutes  assistencials  transversals, 
identificar el 90% de la població diana a través d’un sistema homologat per a 
tota la xarxa (CRG) . 
– Pacient crònic complex: identificació nominal del pacient crònic complex a tot 
el  territori  (Sistema  de  classificació  únic,  tipus  CRG)  i  establiment  de  la 
metodologia d’anàlisi i de les intervencions prioritàries, per tal de millorar l’ús 
dels medicaments en aquests pacients. Organitzar la formació dels EAP per tal 
que coneguin aquesta eina i la seva implantació en el dia a dia de la consulta. 
– Identificar  i  transferir  als  àmbits  territorials  informació  per  d’utilitat  per  la 
gestió clínica: ingressos,  reingressos, hospitalitzacions evitables, etc., per EAP. 
– Iniciar  la  implementació/consolidació d’experiències en el 20% de  l’àmbit del 
CSB.   
44 
 
 
– Formular les alternatives assistencials a l’hospitalització convencional i d’altres 
que donin una resposta més eficient a l’atenció als malalts crònics. 
– Reforçar  i  consolidar  el  paper  del  SEM  i  Sanitat  Respon  en  la  gestió  dels 
pacients crònics. 
 
■ Anys 2013‐2015 
– Estendre  la  implementació/consolidació d’experiències en el 50 % de  l’àmbit 
del CSB. 
– Estendre  el  model  d’hospital  de  dia  com  a  alternativa  assistencial  a 
l’internament. 
– Avaluar les experiències en marxa en el CSB. 
 
■ Projecte 2.6. Implantar programes d’ús racional del medicament 
Iniciatives en curs/Estat d’avenç 
■ Seguiment de pacients polimedicats 
– Descripció: Detecció de pacients polimedicats segons  la combinació de 
diferents criteris: edat, nombre de medicaments diferents i període de 
temps. 
– On  s’està  duent  a  terme:  A  Barcelona  Nord,  Barcelona  Dreta‐Litoral, 
Barcelona Esquerra. 
 
■ Impulsar la seguretat de l’ús dels medicaments 
– Descripció: Detecció de pacients amb potencials problemes relacionats 
amb  els  medicaments:  duplicitats,  interaccions,  inadequació  de 
tractaments  per  edat  i  gènere,  ús  de  medicaments  amb  balanç 
benefici‐risc desfavorable (alertes de seguretat) i consums irregulars. 
– On  s’està  duent  a  terme:  A  Barcelona  Nord,  Barcelona  Dreta‐Litoral, 
Barcelona Esquerra.  
 
■ Conciliació de la medicació entre diferents nivells assistencials 
– Descripció:  Pla  consensuat  entre  hospital/centre  sociosanitari/atenció 
primària/salut  mental,  per  a  la  conciliació  de  la  medicació  amb 
l’objectiu  d’afavorir  la  continuïtat  de  l’atenció  i millorar  l’adequació 
dels tractaments. 
– On  s’està duent  a  terme: A Barcelona Nord, Barcelona Dreta‐  Litoral, 
Barcelona Esquerra.  
45 
 
 
 
■ Implementar el Programa pacient crònic complex 
– Descripció:  Identificar  una  població  diana  que  compleix  entre  d’altres 
criteris el de polimedicació (10 o més principis actius).  
– On  s’està duent  a  terme: A Barcelona Nord, Barcelona Dreta‐  Litoral, 
Barcelona Esquerra.  
 
■ Activitats  en  l’entorn  de  la  prestació  farmacèutica  en  residencies  
geriàtriques (RG) 
– Descripció: Actuacions derivades del projecte de  racionalització en  l’ús 
dels medicaments a les RG. Seguiment dels objectius de farmàcia amb 
l’equip  assistencial  de  les RG  i  l’atenció  primària.  Implementació  del 
sistema d’informació de RG. Formació del personal de la residència en 
l’ús dels bolquers per a incontinència. 
– On  s’està duent  a  terme: A Barcelona Nord, Barcelona Dreta‐  Litoral, 
Barcelona Esquerra. 
Activitats principals 
 
■ Any 2012 
– Pacient crònic complex: identificació nominal del pacient crònic complex a tot 
el  territori  i  establiment  de  la metodologia  d’anàlisi  i  de  les  intervencions 
prioritàries per tal de millorar l’ús dels medicaments en aquests pacients. 
– Inclusió en el seguiment de nous problemes relacionats amb els medicaments 
diferents  als  seguits  fins  ara,  per  tal  d’augmentar  la  seguretat  de  seu  ús: 
detecció, anàlisi i tramesa . 
– Anàlisi  de  situació  de  l’estat  d’implementació  de  programes  de  conciliació 
entre les diferents línies assistencials i promoció del seu establiment en tot el 
territori. 
– Assegurar  la  implementació  a  nivell  dels  programes  d’estació  clínica  dels 
proveïdors dels sistemes de filtres de prescripció i dispensació en RE per tal de 
millorar l’ús dels medicaments. 
 
■ Anys 2013‐2015 
– Millorar  la qualitat  i  l’eficiència en  la prescripció del pacient  crònic  complex 
amb una assistència integral del pacient i avaluar‐ne els resultats en salut. 
– Establiment de  línies de treball de col∙laboració amb  les oficines de  farmàcia 
amb  l’objectiu d’implantar programes específics d’atenció a  la  cronicitat, en 
funció de  l’ampliació de  la cartera de  serveis de  la  farmàcia comunitària  i  la 
disponibilitat pressupostària. 
46 
 
 
– Millorar la coresponsabilització dels pacients respecte a la seva medicació, posant 
al  seu  abast  instruments  que  afavoreixin  l’accés  al  Pla  de medicació  (  carpeta 
personal de salut) 
– Conciliació  de  la medicació:  Implantació  de  programes  de  conciliació  a  tot  el  
territori entre les diferents línies assistencials. 
– Assegurar  la  implementació  per  part  dels  proveïdors  d’eines  tecnològiques  de 
suport  a  la  prescripció,  per  tal  de  prevenir  problemes  relacionats  amb  els 
medicaments  i dissenyar nous filtres, tant en  l’àmbit de  la prescripció com de  la 
dispensació, per tal de millorar l’ús dels medicaments en recepta electrònica.  
47 
 
 
 
Línia d’actuació 3. Un sistema integrat més resolutiu des dels primers nivells i 
en el territori de la ciutat de Barcelona 
L’execució  dels  diferents  projectes  de  resolució,  en  tots  els  casos  comportarà  la 
interacció  entre  diferents  serveis  i  proveïdors  en  el  territori.  La  via  per  organitzar  i 
acordar  la  col∙laboració per endegar  les mesures d’ordenació  seran els plans de  salut 
territorials,  on  s’explicitaran  els  objectius  compartits,  els  acords  sobre  funcions, 
organització i responsabilitats, i les vies de relació de tots els agents implicats. Els plans 
de resolució territorials s’han de veure reflectits en la compra de serveis i l’assignació de 
recursos de base poblacional entre el CatSalut i les entitats proveïdores de cada territori. 
■ Projecte 3.1. Millorar la resolució en els àmbits de relació més freqüent entre 
l’atenció primària i l’atenció especialitzada 
Iniciatives en curs/Estat d’avenç  
■ Continuïtat  en  la  implantació  de  la  reforma  de  l’atenció  especialitzada 
(RAE) incorporant estratègies de gestió clínica compartida entre nivells  
– Descripció:  El  procés  d’implantació  de  la  RAE  s’ha  basat  en  els  eixos: 
creació de grups clínics internivells, el sistema d’informació compartida 
i  la    redefinició de circuits. Amb un desplegament sobre  la base d’un 
model  de  referència  teòric  de  5  eixos:  a)  Especialistes  integrats  a 
l’hospital,  realitzen  l’activitat  directa  descentralitzadament  en  els 
diferents CAP o consultories; b) La informació clínica generada es recull 
en la mateixa HC; c) S’estableixen mecanismes de coordinació entre els 
dos nivells orientats a una millor gestió dels pacients; d) Sistemàtica de 
sessions de treball i consultories amb els EAP; e) Capacitat de modular i 
redistribuir  la  dedicació  segons  necessitats  i  capacitat  de  filtrar 
derivacions a hospital segons prioritats del cas. 
– On s’està duent a  terme: amb característiques diferents  (RAE clàssica, 
gestió de processos) a la major part de l’àmbit del CSB. 
 
■ Implantació territorial del nou model d’atenció oftalmològica  
– Descripció:  Iniciativa  conjunta  d’oftalmòlegs,  metges  de  medicina 
familiar  i  comunitària,  optometristes,  organitzacions  de  serveis 
sanitaris  de  la  xarxa  d’utilització  pública  i  el  Departament  de  Salut:  
donar  unes  pautes  sobre  el  paper  de  cada  nivell  assistencial;  les 
funcions dels diferents professionals  implicats  i  les  interaccions entre 
nivells  per  a  l’atenció  oftalmològica  de  motius  de  consulta  aguts, 
malalties cròniques i cribratges. 
– On  s’està  duent  a  terme: Document  definitiu  d’octubre  de  2011.  Per 
desenvolupar la implantació i adaptacions del model a nivell territorial. 
Experiència iniciada a Barcelona Dreta‐Litoral. 
48 
 
 
 
■ Teleoftalmologia en el cribratge de  la retinopatia diabètica amb càmeres 
no midriàtiques 
–  Descripció:    Realització    a  l’atenció  primària  de    la  retinografia  amb 
càmeres  no  midriàtiques  destinades  al  cribratge  de  la  retinopatia 
diabètica. Es comparteixen  les  imatges amb  l’oftalmòleg de referència 
per tal que faci la lectura d’aquells casos dubtosos. 
–  On s’està duent a terme: Disponibilitat de la tecnologia a diversos CAP 
dels  territoris Barcelona Esquerra, Barcelona   Dreta‐Litoral, Barcelona 
Nord. 
 
■ Implantació territorial del model d’atenció del Pla director de malalties de 
l’aparell locomotor  
– Descripció: La finalitat de l’iniciativa és millorar l’atenció de les malalties 
reumàtiques  i de  l’aparell  locomotor,  establint un model  assistencial 
integral i  integrat amb els objectius de: millorar la capacitat resolutiva 
de  l’atenció primària; disminuir  la variabilitat  i augmentar  l’eficiència 
del procés diagnòstic  i  terapèutic; millorar  la continuïtat assistencial  i 
l’eficiència; promoure  la  formació dels professionals,  i establir criteris 
sobre  la  implantació  de  noves  tecnologies  diagnòstiques  i 
terapèutiques per a aquestes malalties. 
– On s’està duent a terme:  Per desenvolupar la implantació. 
 
■ Programa de suport a la salut mental a l’AP 
– Descripció:  Implantació  progressiva  de  la  cartera  de  serveis  de  salut 
mental (SM) a l’AP i de suport especialitzat amb consultoria i atenció a 
pacients en col∙laboració AP‐SM, amb l’objectiu que l’atenció primària 
de salut tingui una major capacitat resolutiva en la detecció precoç de 
trastorns mentals, abordatge de patologia lleu i millora en la derivació 
coordinada a l’atenció especialitzada per les patologies de salut mental 
severes .  
– On s’està duent a terme: A Barcelona Esquerra, Barcelona Dreta Litoral, 
Barcelona Nord. 
 
■ Model assistencial integrat per a les infeccions de transmissió sexual (ITS) 
– Descripció:  L’objectiu  d’aquest model  és  ordenar  els  fluxos  de  treball 
dels  professionals  de  tota  la  xarxa  sanitària  pública  basat  en  les 
recomanacions  de  la  Guia  de  pràctica  clínica  sobre  infeccions  de 
transmissió  sexual  (GPC‐ITS),  2009.  Es  tracta  d’un  model  divers, 
normalitzador  i  accessible  per  a  la  població,  basat  sobretot  en  la 
participació  activa  dels  professionals  dels  equips  d’atenció  primària, 
dels programes d’atenció a la salut sexual i reproductiva, professionals 
de salut pública  (epidemiòlegs), de    laboratoris   de referència  i de  les 
unitats de  tractament del VIH,  amb el  suport dels professionals  i  les 
49 
 
 
unitats referents d’ITS als territoris. Contempla aspectes preventius, de 
diagnòstic, tractament i estudi de contactes.  
– On  s’està  duent  a  terme:  Fase  de  consens:  A  Barcelona  Esquerra, 
Barcelona Nord. Fase d’implementació: Barcelona Dreta‐Litoral. 
 
■ Proposta d’un model d’intervenció de rehabilitació  intensiva domiciliària 
adreçat a malalts que han patit un ictus 
– Descripció: Model de continuïtat assistencial en pacients que han patit 
un ictus, instaurant un programa de rehabilitació intensiva domiciliaria 
de forma precoç, durant 6 mesos, mitjançant la coordinació entre l’AE i 
la rehabilitació ambulatòria, amb  l’objectiu de millorar  la funcionalitat 
final  del  pacient  segons  l’índex  de  Barthel  i  reduir  l’estada  mitja 
d’institucionalització. 
– On s’està duent a terme: Aquesta modalitat de rehabilitació es realitza 
a diversos centres de la ciutat. Es va plantejar una experiència pilot en 
un  entorn  d’un  centre  de  convalescència  amb  un  increment  de 
recursos de  rehabilitació  a un hospital del Maresme  i ha permès  fer 
una  aproximació  al  nombre  de  pacients  candidats  als  programes  de 
rehabilitació intensiva.   
 
■ Circuits de diagnòstic ràpid en cas de sospita dels càncers més freqüents 
– Descripció: Circuits de derivació preferent davant  la  sospita de  càncer 
segons  els  protocols  pactats:  si  bé  és  un  procés  força  implantat,  els 
resultats  obtinguts  i  variabilitat  territorial,  indiquen  la  necessitat  de 
posar en marxa accions de millora. 
– On s’està duent a terme: Per als càncer de mama, còlon, recte, pulmó, 
bufeta i pròstata a tot l’àmbit del CSB. 
 
■ Incorporació  de  noves  tecnologies  en  la  relació  entre  nivells:  
teledermatologia  
– Descripció:  Incorporació  d’avenços  tecnològics  en  la  relació  entre 
nivells,  compartint  imatges  de  les  lesions  que  permeten  una 
priorització en  l’atenció de  la patologia  i defineixen un nou model de 
relació  entre  els metges  de  família  i  dermatòlegs  (proximitat  entre 
professionals,  formació  continuada,  eficiència  en  la  consulta 
hospitalària, disminució costos). 
– On s’està duent a terme: A Barcelona Esquerra  i a 2 ABS de Barcelona 
Dreta‐Litoral. 
50 
 
 
 
■ Experiència ECOPIH com a eina per facilitar  la comunicació en  línia entre 
primària i hospital  
– Descripció: Es tracta d’una plataforma virtual basada en tecnologia web 
2.0 (plataforma e‐Catalunya) que permet  la consulta en  línia de casos 
clínics  i  la  compartició  de  coneixement  entre metges  d’AP  i metges 
especialistes. 
– On  s’està  duent  a  terme:  Actualment  està  desplegada  a  Barcelona 
Dreta. 
 
■ Desplegament  de  la  recepta  electrònica  en  l’àmbit  de  l’atenció 
especialitzada 
– Descripció: Utilització de la recepta electrònica als centres de  la XHUP i 
salut mental. 
– On s’està duent a terme:  A Barcelona  Dreta‐Litoral, Barcelona Nord. 
 
Activitats principals 
■ Any 2012 
– Implementació del model d’atenció de l’aparell locomotor i oftalmologia. 
– Potenciar i homogeneïtzar territorialment les iniciatives que poden millorar la 
resolució amb  l’aplicació de mesures de gestió  clínica en  tots els àmbits on 
s’ha  implantat  el model  de RAE:  consultories,  protocols  d’atenció  conjunta, 
plans d’integració pel que fa a l’atenció rehabilitadora. 
– Incorporació  de  noves  tecnologies  en  la  relació  entre  nivells  assistencials. 
Valoració  de  les  experiències  de  teledermatologia  i  considerar  la  seva 
extensió. 
– Assolir  la  implantació de  la  recepta electrònica en el 50% dels centres de  la 
XHUP i 25% dels centres de salut mental. 
– Revisió de la implementació del Programa de suport de salut mental a l’AP. 
– Consolidar  la  implantació  del  nou  model  d’atenció  a  les  infeccions  de 
transmissió sexual  i  les  iniciatives en marxa, com  la consulta sobre  infeccions 
de  transmissió  sexual  (ITS)  a  Barcelona  Litoral‐Mar,  mitjançant  un  espai 
d’interconsulta a e‐Catalunya.  
–  Col∙laboració  del  SEM  i  Sanitat  Respon  en  els  processos  compartits  entre 
nivells assistencials. 
51 
 
 
 
■ Anys 2013‐2015 
– Implementació i consolidació  del model d’atenció de dermatologia i urologia. 
– Consolidar  la  implementació  model  d’atenció  de  l’aparell  locomotor  i 
oftalmologia. 
– Fer extensiu a tot el territori  la  implementació del nou model d’atenció a  les 
infeccions de transmissió sexual.  
– Continuar amb el procés  reforma de  l’atenció especialitzada, allà on no s’ha 
finalitzat, tendint a potenciar sistemes de gestió assistencial més eficients. 
– Impulsar  noves  tecnologies  pel  fa  la  relació  entre  nivells  (sistemes  per 
compartir la informació i telemedicina) que hagin demostrat una millora de la 
resolució. 
– Assolir  la  implantació  de  recepta  electrònica  en  el  100%  dels  centres  de  la 
XHUP i 100% dels centres de salut mental. 
 
■ Projecte 3.2. Transformar el model d’atenció a urgències per donar respostes 
més adequades a les demandes d’atenció immediata 
Iniciatives  en  curs/Estat  d’avenç:  Ordenació  de  les  urgències  d’àmbit 
territorial 2008‐2012 
■ Desplegament de centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) 
– Descripció:  Urgències  i  CUAP.  Complementarietat  d’atenció  urgent  i 
coordinació  de  fluxos  entre  dispositius:  CUAP  (urgències  de  baixa  i 
mitja  complexitat);  hospitals  bàsics  i  de  referència  (urgències  de 
potencial  risc  vital  i  situacions greus); hospital  terciari  (urgències  risc 
vital immediat i situacions d’emergència o molt urgents). 
– On  s’està  duent  a  terme:  A  la  ciutat  de  Barcelona  estan  en 
funcionament els següents CUAP: CUAP Manso, St. Martí, Cotxeres de 
Borbó,  Hospital  Dos  de  Maig,  Hospital  Sagrat  Cor  i  Hospital  Plató. 
També funcionen com a CUAP Perecamps i Hospital de l’Esperança. 
 
■ Codis d’activació d’emergències 
– Descripció: Extensió i consolidació dels codis d’activació d’emergències: 
aturada cardiorespiratòria  (ACR),  infart agut de miocardi  (IAM),  ictus, 
politrauma (PPT), intoxicació aguda i agitació psicomotora. 
– On s’està duent a terme:  A tota la ciutat de Barcelona. 
52 
 
 
 
■ Ordenació integral de les urgències d’àmbit territorial 2008‐2012 
– Descripció: Eixos d’actuació: 
- Ordenació  territorial,  amb  el  tancament  d’alguns  centres, 
reestructuració  horària  i  centralització  de  punts  d’atenció  urgent 
(CUAP ). 
- Treball en xarxa  i  integrat entre els diferents dispositius d’urgències  i 
emergències, amb lideratge compartit. 
- Homogeneïtzació de criteris de classificació  i protocols de  tractament 
per a problemes urgents entre hospitals i AP. 
- Sistema  de  classificació  únic  (MAT),  segons  el  volum  d’activitat  del 
centre. 
- Ordenació de  fluxos TSU/SEM,  segons acords amb complexitat de  les 
urgències. 
- Orientació  segons  necessitats  del  recurs  adequat  (Emergències 
061/112; consulta sanitària / Sanitat Respon). 
- Modernització  equipaments  i  millores  organitzatives  dels  serveis 
d’urgències del territori. 
– On s’està duent a terme: A tota la ciutat de Barcelona. 
 
■ Integració de  la sala de coordinació SEM de Barcelona ciutat en  la Xarxa 
d’atenció urgent de la ciutat 
– Descripció:  La  sala  de  coordinació  SEM  dóna  resposta  a  totes  les 
situacions  d’emergències  sanitàries  a  la  ciutat,  aglutinant  tots  els 
recursos i té col∙laboració directa amb els cossos de seguretat (Guàrdia 
Urbana,  Mossos  d’Esquadra  i  bombers  de  Barcelona)  oberta  a 
Barcelona gestiona.  
– On  s’està  duent  a  terme:  A  tota  la  ciutat  i  en  coordinació  amb  els 
dispositius sanitaris d’urgències  i emergències  i, si cal, dels cossos de 
seguretat. 
 
 
■ Comitès operatius d’urgències i emergències de Barcelona  
– Descripció: Hi participen els diferents proveïdors  implicats en  l’atenció 
de  les  urgències  i  emergències:  hospitals  d’aguts,  atenció  primària, 
CUAP, SEM,  transport  sanitari no urgent,  sociosanitari.    Integració de 
l’abordatge de l’atenció a les  urgències i emergències, establir criteris i 
circuits  de  coordinació  i  derivació,  revisió  de  protocols,  millorar  la 
capacitat de resolució dels CUAP, interconsulta entre CUAP i urgències 
hospitalàries. 
– On s’està duent a terme: A tota la ciutat de Barcelona.  
53 
 
 
Activitats principals 
■ Any 2012 
– Completar  el mapa  de  l’atenció  urgent  a  tota  la  ciutat  de  Barcelona  amb 
mecanismes  de  coordinació  entre  els  diferents  nivells,  recollits  en  el  pla 
funcional del territori. 
– Projecte sobre la capacitat de  ‘Resolució del CUAP vers Hospitals/AP’. 
‐  Justificació:  Valorar  i  mesurar  la  repercussió  dels  nous  dispositius 
d’urgències  d’alta  resolució  sobre  el  territori  i  vers  la  resta  de  centres 
existents. 
‐ Objectius: Valora l’impacte que ha tingut la implantació dels CUAP sobre les 
urgències hospitalàries. 
– Implantació del Model andorrà de triatge (MAT) com a model 
únic  de  classificació  de  pacient  als  hospitals  i  dispositius  especifics 
d’urgències. 
– Potenciar  i  integrar  l’atenció  als malalts de nivell  III del MAT 
amb l’atenció del pacient crònic complex.  
– Potenciar l’atenció i resolució dels pacients de nivell IV i V MAT 
en els CUAP.  
 
■ Anys 2013‐2015 
– Reduir  la  freqüentació  d’urgències  hospitalàries  i  dirigir  les  demandes 
d’atenció a nivells més adequats, homogeneïtzant la utilització de recursos. 
– Incrementar  el  percentatge  d’urgències  ateses  als  hospitals  que  han  estat 
cribrades  prèviament  per  algun  dispositiu  de  baixa  complexitat  o  han 
contactat telefònicament o hi ha hagut una activació d’assistència per part del 
Servei d’Emergències Mèdiques. 
–  Potenciar l’ús dels codis d’emergències en tota la xarxa d’atenció urgent de la 
ciutat. 
 
■ Projecte 3.3. Ordenar territorialment  la cartera de serveis segons els nivells 
de complexitat 
Iniciatives en curs/Estat d’avenç 
■ Ordenació de la cartera de serveis de cirurgia pediàtrica entre centres i  a 
nivell territorial 
– Descripció: De  l’estudi dels 10 procediments més  freqüents en cirurgia 
pediàtrica per grups d’edat, entre 0  i 17 anys, s’ha observat que hi ha 
un nombre notable de centres que estan fent una activitat per sota del 
que  seria  recomanable,  tant  si  són  procediments  bàsics  com 
complexos.  Com  a  resultat,  es  planteja  reordenar  territorialment  la 
54 
 
 
cartera  de  serveis  i  buscar  fórmules  que  garanteixin  la  qualitat  i 
l’eficiència. 
– On  s’està  duent  a  terme:  A  Barcelona  Nord  (Hospital  de  la  Vall 
d’Hebron) i Lleida (Hospital Arnau de Vilanova). 
 
■ Reordenació de l’alta complexitat  a nivell dels centres de la ciutat  
– Descripció:  Aplicació  territorial  de  reordenació  de  serveis  altament 
especialitzats.  
– On s’està duent a terme: A nivell dels centres de  la   ciutat per al Codi 
IAM, després de la sectorialització inicial, Pacte per a l’atenció conjunta 
dels 2 centres (Hospital del Mar i Hospital de Sant Pau); Codi PPT, HTP, 
oncologia  terciària,  cirurgia  d’epilèpsia  i  Parkinson,  neuroradiologia 
intervencionista.  
 
■ Reordenació de punts de guàrdies en determinades especialitats d’alta  i 
mitja complexitat 
– Descripció:  Iniciativa  d’anàlisi  descriptiva  sobre  l’oferta  i  l’activitat  en 
l’especialitat  de  cirurgia  toràcica,  cirurgia  vascular,  cirurgia 
maxil∙lofacial  i oftalmologia. Redacció de  les consideracions generals  i 
de  les  propostes  per  a  cadascuna  de  les  especialitats. 
Complementàriament  a  aquesta  iniciativa,  a  nivell  de  la  Regió  s’ha 
ampliat  la  valoració  a  les  especialitats  de  neurocirurgia  i  cirurgia 
cardíaca. 
– On s’està duent a terme: A tot el CSB. 
 
■ Ordenació de la cartera de serveis entre centres  a nivell territorial 
– Descripció:  Definició  de  la  cartera  de  serveis  que  correspon  a  cada 
hospital segons nivell de complexitat. 
– On s’està duent a terme: A Barcelona Esquerra: entre els 3 centres del 
territori  pel  que  fa  a  la  cirurgia  vascular;  a  Barcelona  Dreta  Litoral:  
entre  l’Hospital del Mar  i  l’Hospital de Sant Pau, pel que  fa a cirurgia 
toràcica i cirurgia plàstica. 
 
■ Establiment d’equips assistencials compartits a nivell territorial 
– Descripció:  L’anàlisi  descriptiva  del  nombre  de  casos  en  cirurgia 
oncològica  amb  intenció  curativa  ens mostra  centres  amb  un  volum 
molt  ajustat  respecte  del    mínim  recomanable,  per  això  es  fa  la 
proposta,  en  aquest  casos,  que  2  centres  abordin  aquesta  patologia 
conjuntament per al territori comú.  
– On s’està duent a terme:  Projecte Barcelona Dreta‐Litoral. 
55 
 
 
 
■ Malalties minoritàries 
– Descripció:  Potenciar  el  coneixement,  la  detecció  i  el  diagnòstic,  i  la   
coordinació  de  recursos  assistencials  amb  la  definició  de  centres  de 
referència  per atendre els pacient amb malalties minoritàries.  
– On s’està duent a terme: En fase d’extensió a nivell del CSB. 
 
Activitats principals 
■ Any 2012  
– Implantació del model d’atenció als pacients traumàtics greus a tota la ciutat, 
que comporta el desplegament de  la xarxa d’atenció territorial  i  les  funcions 
que assigna la instrucció del CatSalut. 
– Continuar  i  consolidar  la  implantació  del  procés  de  reordenació  de  l’alta 
complexitat. 
– Designació de centres per a  l’atenció de malalties minoritàries, potenciant  la 
figura del gestor de casos en aquest centres de referència com a coordinador 
dels recursos. 
– Iniciar  el  desplegament  de  l’ordenació  de  la  cartera  de  serveis  de  cirurgia 
pediàtrica al conjunt del CSB, segons el model elaborat per a Catalunya. 
 
■ Anys 2013‐2015 
– Implantar l’ordenació de la cartera de serveis de cirurgia pediàtrica al conjunt 
de la ciutat segons el model elaborat per a Catalunya. 
– Implantar  l’ordenació  de  la  cartera  de  serveis  per  a  les  4  àrees 
d’especialització seleccionades per al conjunt de Catalunya,   als centres de  la 
ciutat. 
– Continuar  i  consolidar  la  implantació  del  procés  de  reordenació  de  l’alta 
complexitat. 
– Continuar i consolidar el programa de  l’assistència natural al part normal. 
56 
 
 
 
■ Projecte 3.4. Integrar la salut pública i comunitària en el model sanitari 
Iniciatives en curs/Estat d’avenç 
■ Comitès operatius de prevenció  i salut comunitària (COPISC), els comitès 
operatius  de  vigilància  epidemiològica  i  els    comitès  operatius  de 
tuberculosi  
– Descripció: Aquest comitès  integren temes, objectius  i professionals de 
la  xarxa  d’atenció  primària,  els  hospitals,  de  salut  pública  i  de  les 
farmàcies. 
– On  s’està  duent  a  terme:  Tots  ells  donen  cobertura  a  la  ciutat  de 
Barcelona i també hi ha un comitè a nivell de ciutat. 
 
■  Activitats de protecció, promoció salut, prevenció i vigilància de la salut 
– Descripció: A destacar entre d’altres: Pla d’activitat física; Programa de 
promoció  de  la  dieta  saludable;  Programa  de  prevenció  de  les 
addiccions;  Programa  de  tractament  amb  agonistes  opiacis  per  a 
drogodependents a oficines de farmàcia adscrites, i d’altres. 
– On s’està duent a terme: A diferents ABS de la ciutat de Barcelona. 
 
■ Activitats de vigilància de les malalties transmissibles 
– Descripció:  Anualment  es  fa  vigilància  de  les malalties  de  declaració 
obligatòria,  essent  l’Agència  de  Salut  Pública  de  Barcelona  (ASPB) 
l’autoritat  sanitària  responsable  del  seu  control.  Aquestes malalties 
inclouen  la sida  i  la tuberculosi, de  les quals es fa una cerca activa de 
casos  i,  quan  és  necessari  com  en  el  cas  de  la  tuberculosi,  un 
seguiment del tractament dels pacients i dels seus contactes.  
– On s’està duent a terme: A tota la ciutat de Barcelona. Els professionals 
de  la salut són els responsables de declarar els casos de malaltia. Des 
de l’ASPB se’n fa el seguiment i el control. 
 
■ Programa Salut als barris (compartit punt 2.2) 
– Descripció:  Elaboració  i  posada  en  pràctica  d’un  projecte  de  salut 
comunitària als barris  inclosos a  la  llei de barris,   a partir d’un procés 
qualitatiu  d’anàlisi  de  necessitats  de  salut  i  priorització  d’actuacions 
entre professionals de la salut i serveis socials d’ajuntaments i sistema 
sanitari  (incloent‐hi  salut  pública). Aplicació  d’una  cartera  de  serveis 
específica. 
– On s’està duent a terme: A set barris de la ciutat: Poble‐Sec, Roquetes, 
Casc Antic, Zona Nord, Bon Pastor‐Baró de Viver, Barceloneta  i Raval. 
 
57 
 
 
 
■ Programa Salut i Escola 
– Descripció: Activitats de promoció  i educació per a  la  salut en  l’àmbit 
escolar  tant  per  al  professorat  com  per  a  l’alumnat  adolescent, 
mitjançant  activitats  de  consulta  oberta  o  bé  de  programes  de 
promoció i prevenció: 
• Programes de prevenció de l’inici de consum de tabac i drogues per 
a adolescents i població de risc. 
• Promoció  d’hàbits  saludables  (activitat  física  i  alimentació)  per  a 
adolescents i població general de risc. 
• Prevenció de conductes sexuals de risc per a adolescents. 
• Implementació  de  programes  de  l’ASPB:  PASE.bcn  (prevenció  del 
tabaquisme);  Canvis  (prevenció  del  sobrepès  i  l’obesitat;  Entre 
canyes  i petes (prevenció del consum d’alcohol  i drogues  il∙legals); 
Préssec i Parlem clar (programes d’educació afectiva‐sexual). 
 
– O
n  s’està  duent  a  terme:  A  les  escoles  públiques  i  concertades  de 
Barcelona.  La  cobertura del PASE.bcn és del 38,2%;  la del Canvis del 
43,2%; la d’Entre canyes i petes (37,7%); la del Préssec del 31,6, i la del 
Parlem clar del 7,3%. 
 
■ P
rogrames de cribratge i diagnòstic  precoç 
 P
articipació activa de les oficines de farmàcia en el Programa de 
cribratge del  càncer de còlon 
– D
escripció: Cribratge poblacional de detecció precoç del càncer de colon 
amb col∙laboració de les oficines de farmàcia.  
– O
n s’està duent a terme: En les farmàcies de l’àmbit Barcelona Esquerra 
i Litoral. 
 
 P
rograma de detecció precoç del càncer de mama 
– D
escripció:  Cribratge  poblacional  de  detecció  precoç  del  càncer  de 
mama a les dones entre 50 i 69 anys, mitjançant mamografies amb una 
periodicitat biennal  (es porta a  terme des de  l’any 1995). El cribratge 
es  fa mitjançant mamografia cada 2 anys als centres  responsables de 
fer‐les  (a  l’Hospital  Clínic, Hospital  del Mar, Hospital  de  l’Esperança, 
Hospital de Sant Pau i Hospital de la Vall Hebron). 
58 
 
 
– O
n s’està duent a terme: El cribratge es fa a tota la ciutat.  
 
 N
ou Protocol d’activitats per al cribratge del càncer de coll uterí a 
l’atenció primària 
– D
escripció: Cribratge oportunístic de diagnòstic precoç del càncer de coll 
uterí  (amb  citologia  de  Papanicolau    i  en  determinats  casos 
determinació del virus del papil∙loma humà   per millorar el rendiment 
del cribratge), a les dones a partir de 25 anys amb periodicitat triennal. 
–  
On s’està duent a terme: En els ASSIR i EAP de la ciutat de Barcelona. 
 
 N
ou Programa  de diagnòstic prenatal d’anomalies congènites fetals  
– D
escripció: Programa basat en un protocol que estableix  l’avançament 
de  la prova de  cribratge de  síndrome de Down,  síndrome de Patau  i 
síndrome  d’Edwards  al  primer  trimestre  de  gestació,  amb  el  test 
combinat bioquímic‐ecogràfic que inclou dos marcadors bioquímics i la 
translucidesa nucal  fetal a totes  les dones embarassades. Així mateix, 
també preveu la realització d’una prova de cribratge al segon trimestre 
de gestació amb 4 marcadors bioquímics per a aquelles dones que es 
controlin  l’embaràs  amb  retard.  Si  el  risc  del  cribratge  surt  elevat, 
s’ofereix    a  les  dones  la  possibilitat  de  realitzar  una  prova  invasiva 
(biòpsia corial o amniocentesi). 
– O
n  s’està  duent  a  terme: A  tota  la  ciutat  de  barcelona,  a  través  dels 
ASSIR  en  coordinació  amb  els  laboratoris  de  referència  i  centres  de 
diagnòstic per  la  imatge corresponents. Hi ha un   centre coordinador 
(Hospital Clínic).  
 
 N
ou Programa de cribratge d’hipoacúsia neonatal  
– D
escripció:  Programa  basat  en  un  protocol  de  detecció  precoç, 
diagnòstic,  tractament  i  seguiment  de  la  hipoacúsia  neonatal  que 
estableix  la  incorporació  d’un  nou  cribratge  dintre  de  l’àmbit  de  la 
salut  pública  infantil,  amb  l’objectiu  de  detectar  la  sordesa  en  els 
nadons  acabats  de  néixer.  A  més  de  la  prova  de  cribratge  i  de 
diagnòstic de  la hipoacúsia, el protocol preveu  tot  el  tractament  i el 
seguiment  educatiu que  han de  seguir  els  infants  afectats  d’aquesta 
deficiència.  
59 
 
 
– O
n  s’està  duent  a  terme:  Als  serveis  hospitals  materrnoinfantils  de 
l’àmbit territorial del CSB.  
 
 P
rograma de cribratge neonatal de metabolopaties congènites i fibrosi 
quística 
– D
escripció: Programa de detecció precoç neonatal de  la  fenilcetonúria, 
l'hipotiroïdisme  congènit  i  la  fibrosi  quística mitjançant  un  cribratge 
(mostra  de  sang‐prova  del  taló)  a  partir  de  les  48  hores  de  vida.  El 
programa inclou també el diagnòstic definitiu, el tractament precoç i el 
seguiment dels nadons diagnosticats als centres de  referència, a més 
de material informatiu a les famílies i registre d’avaluació.  
–  
On  s’està duent  a  terme: A  tots  els  hospitals maternoinfantils  de  la 
xarxa sanitària pública  i privada de  la ciutat. Els centres de referència 
per  al diagnòstic  i  seguiment  a  tot Catalunya  són:  l’Hospital de  Sant 
Joan de Déu, l’Hospital de la Vall d’Hebron i l’Hospital de Sabadell. 
 
 P
rogrames d’oferta del test ràpid de detecció del VIH  
– D
escripció:    Estratègia  complementària  al  test  convencional  que  pot 
realitzar‐se  en  els  diferents  dispositius  sanitaris  i  que  va  adreçada  a 
reduir el retard en el diagnòstic de la població en una situació de major 
risc  d’infecció  pel  VIH.  Es  fa  de  forma  gratuïta  i  anònima  amb  un 
component  de  consell  assistit molt  estructurat  i   un  clar  component 
preventiu.  
– O
n s’està duent a terme:   
- ONG acreditades de Barcelona ciutat (7 entitats). 
- Unitat d’ITS al CAP de Drassanes. 
- Oficines de farmàcia prèviament seleccionades  
 
 P
rotocol de cribratge i diagnòstic de malaltia de Chagas en dones 
embarassades llatinoamericanes i els seus nadons 
– D
escripció:  Aquest  protocol  implica  la  formació  dels  professionals 
assistencials  sobre  els  diferents  aspectes  de  la  malaltia  de  Chagas: 
població diana, diagnòstic, tractament, etc. Les fórmules de treball en 
60 
 
 
el  territori  són  diverses,  i  es  concreten  en  la  creació  d’un  grup  de 
treball multidisciplinari representatiu del territori on es fa  la vigilància 
d’aquesta malaltia, per tal de fomentar el protocol en els territoris on 
encara no  s’ha  implementat  i mantenir‐lo  i millorar‐lo en  la  resta de 
territoris. L’objectiu és  la detecció de casos de malaltia de Chagas en 
dones embarassades i nounats.  
– O
n s’està duent a terme: En l’àmbit del CSB. 
 
■ Programes  de  vigilància  i  control  de malalties  transmissibles  i  adequació  dels 
sistemes  d’informació  de  vigilància  epidemiològica  i  millora  de  les  eines  de 
notificació 
– Descripció: Agrupa diferents programes i disseny i millora dels sistemes 
d’informació de vigilància epidemiològica, que integren diferents fonts 
de  dades  i  així  millora  la  notificació  telemàtica  entre  els  centres 
d’atenció  primària  que  notifiquen  directament  des  de  l’eCAP  a 
l’aplicatiu de vigilància epidemiològica del Repositori d’epidemiologia 
de Catalunya (REC). 
‐ Vigilància i control de la tuberculosi.  
‐ Vigilància activa i passiva de la tuberculosi. 
‐ Vigilància  i  control  de  les  malalties  sotmeses  a  programes 
d’eliminació. 
‐ Vigilància i control de brots epidèmics.  
‐ Vigilància de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya. 
‐ Vigilància epidemiològica i molecular de la malaltia pneumocòccica 
invasiva a Catalunya. 
‐ Programa  de  vigilància  de  la  salut  laboral,  prevenció  de  les 
malalties  relacionades  amb  el  treball  i  promoció  de  la  salut  en 
aquest àmbit . Programa EPINETAC per a la prevenció i el control de 
les  punxades  i  esquitxades  accidentals  a  sang  i material  biològic, 
dirigit als professionals sanitaris dels centres sanitaris de Catalunya. 
– O
n  s’està  duent  a  terme:    A  tot  l’àmbit  del  CSB  i,  en  referència  al 
Programa de vigilància de  la  salut  laboral, a  les unitats  territorials de 
salut laboral del CSB. 
 
■ Programes en l’àmbit de la salut alimentària  i ambiental  
– D
escripció: Agrupa diferents programes  
‐ Programes de vigilància de perills en aliments. 
‐ Programes de vigilància de la qualitat de l’aigua de consum humà. 
61 
 
 
‐ Programes  de  control  d’aliments  i  establiments  alimentaris  de 
Catalunya. 
‐ Programes  de  control  de  l’aigua  i  dels  sistemes  de  subministrament 
d’aigües de consum humà. 
‐ Programa de  control de  la  salubritat  d’establiments públics  i  indrets 
habitats. 
‐ Programa de control i prevenció de la legionel∙losi. 
‐ Programa  de  control  dels  serveis  de  control  de  plagues  d’àmbit 
ambiental i a la indústria alimentària. 
‐ Programa  de  control  sanitari  de  centres  generadors  de  residus 
sanitaris. 
‐ Pla de gestió  i resposta  a alertes  i emergències en  l’àmbit de  la salut 
alimentària i ambiental. 
‐ Programa  de  sensibilització  i  promoció  de  pràctiques  correctes  en 
seguretat alimentària a la comunitat. 
– O
n s’està duent a terme:  A tot l’àmbit del CSB. 
 
Activitats principals 
■ Any 2012  
– Contribuir a la definició del contracte programa de l’ASPB. 
– Foment de la participació comunitària en les accions de salut comunitària. 
– Anàlisi  i  priorització  d’activitats  comunitàries  amb  un  abordatge  transversal  i 
integral. 
– Implicació dels professionals en el compromís d’accions transversals pel que fa a 
intervencions comunitàries.  
– Donar continuïtat i avançar en els programes comunitaris.  
– Donar  continuïtat  i avançar en  les  cobertures dels programes de  cribratge, en 
funció de les possibilitats pressupostàries.  
– Incentivar  les  estratègies  de  detecció  del  VIH  per  reduir  el  retard  en  el 
diagnòstic, que en l’actualitat és del 40% amb xifres de CD4 <350 mmHg. 
– Homogeneïtzació en tot el territori  de les mesures de prevenció i control davant 
l’aparició de casos aïllats i/o brots de les malalties subjectes a vigilància. 
– Projecte de telematització de la notificació de malalties subjectes a vigilància des 
del centre sanitari que les detecta al REC i la seva implementació. 
– Impulsar i millorar els programes en l’àmbit de la salut  alimentària  i ambiental.  
 
62 
 
 
■ Anys 2013‐2015 
– Consolidació de la cartera de serveis de salut pública. 
– Desplegament del contracte programa de l’ASPB. 
– Participació activa com a agents de salut comunitària de les oficines de farmàcia  
del territori. 
– Consolidació i homogeneïtat d’actuacions /intervencions segons cost–efectivitat. 
– Consolidar els programes de cribratge en funció de l’evidència científica sobre la 
seva efectivitat. 
– Consolidació  de  la  implementació  dels  programes  comunitaris  Salut  i  Escola, 
PAFES,  alimentació  saludable,  potenciar  una  cultura  sanitària  lliure  de  tabac:  
prevenció de  l’inici del  tabaquisme entre els  joves, promoure  l’abandonament 
del consum de tabac entre els professionals, els pacients, visitants dels centres 
sanitaris i la població general. 
 
63 
 
 
IV. Projectes específics del 
CSB 
 
64 
 
 
 
■ Seguiment de la llista d’espera i dels mecanismes de gestió del provisor per al seu 
abordatge  
– Justificació  i  objectius:  Les  darreres  dades  de  llista  d’espera mostren  com 
aquesta  ha  augmentat  de  forma  no  proporcional  amb  la  disminució  de  la 
compra  de  serveis  i  amb  el  volum  d’entrades    al  registre    i  amb  aquesta 
iniciativa es volen posar en marxa mesures de seguiment de la llista d’espera. 
– Estat d’avenç  (que  s’està  realitzant):   Actualment  s’ha  realitzat  al Consorci 
Sanitari  de  Barcelona  un  anàlisi  de  llista  d’espera  dels  procediments 
quirúrgics.  
  
Activitats principals 
■ Any 2012  
–  Anàlisi de la llista d’espera dels 14 procediments en garantia, des del punt 
de vista territorial (3 àmbits de gestió territorial) i des del punt de vista del 
proveïdor. 
– Presentació dels resultats als agents territorials per tal que es discuteixin els 
resultats i els mecanismes de gestió desenvolupats. 
– Es  prosposaran  una  sèrie  d’indicadors  de  seguiment  i  un  calendari  de 
sessions per avaluar les mesures adoptades. 
– Elevació a les estructures directives de la proposta final. 
 
■ Anys 2013‐2015 
– Seguiment de les mesures adoptades i dels resultats obtinguts. 
 
■ Implementació de sistemes de telemedicina i TIC en la prestació sanitària 
– Justificació  i objectius: Darrerament han  sorgit moltes  iniciatives en  relació 
amb  la  utilització  de  les  TIC  en  molts  àmbits  de  l’atenció;  des  del 
desplegament  de  plataformes  tecnològiques  que  connecten  diferents 
proveïdors,  fins a  la utilització de  la telemedicina per a  la prestació sanitària 
directa  (alguns  ja s’han comentat en apartats anteriors). Des del CSB, es vol 
donar un pas més per configurar un entorn general d’utilització de les TIC en 
la prestació dels serveis sanitaris  i poder treure tot el seu fruit. L’objectiu és 
impregnar  l’organització  sanitària de  la necessitat de  la utilització de  les TIC 
com a eina de treball en la prestació sanitària. 
– Estat d’avenç  (que  s’està  realitzant):   Aquest projecte està previst  iniciar‐lo 
l’any 2012. 
65 
 
 
 
■ Any 2012  
– Anàlisi  i descripció de  la utilització de  les TIC al CSB amb  l‘objectiu final de 
definir un catàleg de serveis i tècniques. 
– Realització d’un “benchmarking” de la utilització de les TIC amb la resta de 
l’RSB amb la presentació a les entitats proveïdores. 
– Promoure la implementació d’un projecte concret en el marc del Programa 
del pacient crònic complex a la ciutat de Barcelona. 
 
■ Anys 2013‐2015 
– Estudiar les millors propostes i analitzar amb els proveïdors la factibilitat de 
la posada en marxa i la seva extensió. 
– Desplegament i seguiment de noves iniciatives. Avaluació de resultats, amb 
èmfasi en els indicadors de resultats, tant sanitaris com econòmics. 
 
 
■ Benchmarking (BM) a l’RSB 
– Justificació: El benchmarking és un procés d’avaluació de serveis on la interacció 
és entre proveïdors i s’entén com un procés sistemàtic i continu per comparar la 
qualitat de les prestacions en aquells serveis que representen l’excel∙lència amb 
l’objectiu d’implementar‐ne millores. Aquest procés d’avaluació reforça el rol de 
les altres avaluacions,  facilita  la  implementació dels objectius del Pla de  salut, 
promou  la  transparència,  contribueix  a  disminuir  la  variabilitat,  en  facilita  la 
referència externa, i l’intercanvi d’informació entre proveïdors.  
A  la  ciutat  de Barcelona,  des  del  Consorci  Sanitari  de Barcelona,  es  va  iniciar 
aquest procés l’any 2002 en l’àmbit de l’atenció primària. El primer any hi varen 
participar  37  EAP;  l’any  2005  ja  hi  varen  participar  66  i,  a  partir  de  la  nova 
delimitació territorial de l’RSB, s’hi varen anar incorporant tots els EAP de l’RSB 
(actualment  211).  Per  avançar  en  aquest  procés,  l’any  2010  és  va  iniciar  el 
benchmarking sociosanitari en  la  línia de convalescència  i el de salut mental en 
les  línies  del  centres  de  salut mental  d’adults  i  infantojuvenils.  Els  resultats 
obtinguts es donen a conèixer de forma transparent  i es treballen per territoris 
amb  els proveïdors per  tal d’aconseguir‐ne millores. Així mateix  es  genera un 
treball de millora entre els proveïdors, de forma espontània o impulsada des de 
l’RSB. 
– Objectius 
– Millorar  la  qualitat  de  serveis  des  del  punt  de  vista  de  l’accessibilitat, 
satisfacció eficiència , eficàcia, resolució. 
– Reforçar el rol d’altres avaluacions. 
– Facilitar la implementació dels objectius estratègics (PS). 
66 
 
 
– Reduir les variacions lligades a la pràctica assistencial i organitzativa. 
– Promoure la transparència dels resultats de la prestació de serveis sanitaris. 
– Fomentar  la  referència externa com a estratègia de canvi  i  instrument de 
millora. 
– Estat d’avenç: 
– S’han donat a conèixer els resultats d’aquest darrer BM d’atenció primària i 
abans de  finalitzar  l’any es donaran a conèixer els de salut mental  i els de 
sociosanitari.  També  s’han  presentat  els  resultats  del  BM  d’atenció 
especialitzada  als  directors  de  sector,  per  tal  que  puguin  treballar  els 
aspectes de millora amb els respectius proveïdors.  
   http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/arxius/benchmarking_RSB_2009.pdf
– Està previst  treballar els  resultats amb els diferents proveïdors  i plantejar 
els aspectes de millora. 
■ Anys 2012‐2015 
– Està previst donar  continuïtat als benchmarking d’atenció primària, on es 
convocarà de nou els grups de treball per avançar en nous objectius en  la 
línia de resolució i integralitat.  
– Utilització com a font d’informació en el moment que estiguin disponibles, 
les dades provinents del CMBD d’AP (nova eina d’informació que permetrà 
disposar de dades més objectives i emmarcades en aspectes de salut). 
– Completar el benchmarking de salut mental i sociosanitari. 
– Avançar en el disseny d’un benchmarking en clau territorial.   
 
■ Estratègia poblacional per millorar la utilització de medicaments: 
Coresponsabilització i participació dels ciutadans 
– Justificació:  La  utilització  correcta  dels  medicaments  per  part  de  l’usuari 
requereix  d’un  grup  d’accions  a  nivell  de  comunicació,  educació  i  informació, 
amb  l’objectiu  d’aconseguir  unes  actituds  i  conductes  que  impliquin  la  seva  
coresponsabilització,  inclosos  els  aspectes  relacionats  amb  l’adherència  als 
tractaments farmacològics. 
– Objectius del projecte:  
– Establir  el  nivell  de  coneixements  de  la  ciutadania  sobre  l’ús  de 
medicament. 
– Sensibilitzar la ciutadania  mitjançant una intervenció educativa respecte  la 
seva  aportació  en  l’ús  racional  dels  medicaments  i  en  el  concepte  de 
corresponsabilització en la utilització de fàrmacs.  
– Estat  d’avenç  (que  s’està  realitzant):  Sessió  amb  experts  amb  metodologia 
metaplan. En  fase de  finalització de  l’estudi qualitatiu  (grups  focals)  i  inici de  la 
67 
 
 
fase quantitativa  (enquestes  ciutadans) per avaluar el nivell de  coneixements  i 
actituds enfront als medicaments. 
 
– Compromisos/activitats anuals del projecte:  
– Anàlisi de l’estudi quantitatiu sobre el nivell de coneixements i actituts de la 
mostra estudiada. 
– Disseny de la intervenció: Elaboració de material audiovisual amb participació 
de  la ciutadania, amb contingut  informatiu  i educatiu sobre  l’ús racional de 
medicaments. 
– Implantació de la intervenció a l’entorn de la ciutat de Barcelona.  
– Avaluació de resultats (efectivitat de la  intervenció). 
– Valoració de la seva extensió a la resta de l’RSB. 
 
■ Desenvolupament del Pla d’acció municipal de l’Ajuntament de Barcelona, i de les 
aportacions del Pla d’acció dels districtes, per millorar la salut de la població 
 
– La missió del Pla d’Acció Municipal (PAM) s’orienta en les següents vessants: 
– Contribuir a garantir la qualitat de vida  i la salut de les persones residents a 
Barcelona  i  visitants mitjançant  el  coneixement  de  l’estat  de  salut  de  la 
població  i  dels  factors  que  el  determinen;  desenvolupar  polítiques 
públiques  per  mantenir  i  millorar  la  salut  de  la  població,  reduint 
desigualtats  entre  la  ciutadania,  en  funció  del  lloc  on  viuen  o  del  seu 
extracte social.  
– Posar en primer pla el  concepte de  ciutadania  saludable, com a concepte 
transversal que es relacionarà amb totes les polítiques, considerant la salut 
com  el  resultat  de  polítiques  econòmiques,  educatives, mediambientals, 
urbanístiques, de mobilitat, etc.  
– Preservar  el  dret  a  la  salut  dels  ciutadans,  mitjançant  l’impuls  de  la 
prestació  adequada  dels  serveis  sanitaris  a  la  ciutat,  per  fer‐los  més 
assequibles, equitatius, sostenibles.  
– La utilització correcta dels medicaments per part  de l’usuari requereix d’un 
grup  d’accions  a  nivell  de  comunicació,  educació  i  informació,  amb 
l’objectiu  d’aconseguir  unes  actituds  i  conductes  que  impliquin  la  seva  
corresponsabilització, inclosos els aspectes relacionats amb l’adherència als 
tractaments farmacològics. 
68 
 
 
 
– Objectius del projecte 
Objectiu 1 
- Aprofundir  en  el  coneixement  de  la  realitat  social  del  nostre  país  per 
promoure  l’equitat  en  la  salut,  en  el  context  dels  canvis  poblacionals, 
socioeconòmics, ambientals i en el sistema sanitari. 
Objectiu 2 
- Reforçar  i  actualitzar  els  programes de prevenció  i promoció de  la  salut 
sobre hàbits saludables per a tota la població, de manera especial per a la 
gent gran  i els  infants, en coordinació amb els serveis sanitaris, entitats  i 
associacions ciutadanes, professionals d’altres àmbits, amb un enfocament 
integrat. 
Objectiu 3 
- Fomentar  la  participació  com  a  condicionant  de  salut,  amb  ciutadania, 
organitzacions de malalts i de professionals. 
Objectiu 4 
- Actuar  sobre  les  patologies  addictives  a  través  de  la  planificació  i  dels 
serveis adreçats a les persones amb alguna addicció i la sensibilització de la 
ciutadania en general. 
Objectiu 5 
- Reforçar  les accions vers  la millora de  la salut ambiental. Control  i anàlisi 
dels  diferents  elements  que  la  conforme  i  establir  mecanismes  de 
comunicació i difusió cap a la població 
Objectiu 6 
- Avançar  en  les  actuacions  en  salut  laboral,  incidint  en  la  reducció  de  la 
sinistralitat  laboral  en  el  coneixement  de  l’impacta  de  les  condicions 
laborals i la precarietat laboral la salut. 
Objectiu 7 
- Reforçar l’actuació en seguretat i higiene dels aliments, ampliant, millorant 
i  acreditant‐ne  els  diferents  sistemes  de  control  i  facilitant‐ne  la  relació 
amb  els  agents  implicats.  Zoonosi  i  altres  vectors  atenent  la  salubritat 
pública. 
Objectiu 8 
- Consolidar  l’Agencia de Salut Pública de Barcelona com a  responsable de 
l’execució de  les mesures de protecció, vigilància  i promoció de  la Salut. 
Impulsar  la  millora  dels  serveis  sanitaris  mitjançant  la  participació 
municipal  en  el  Consorci  Sanitari  de  Barcelona  i  la  interlocució  amb  el 
Departament  de  Salut  de  la  Generalitat,  per  tal  que  es  respongui 
adequadament a les necessitats de la ciutadania de Barcelona. 
69 
 
 
 
– Estat  d’avenç  (que  s’està  realitzant):  en  aquest moments  finalitza  la  vigència  del  PAM 
2008‐2011, i està en elaboració el següent Pla. 
 
70 
 
 
–  
71 
 
 
Abreviacions 
72 
 
 
 
ABS  àrea bàsica de salut 
ACR  aturada cardiovascular 
AE  atenció especialitzada 
AINE  antiinflamatori no esteroïdal 
AMED  alimentació mediterrània 
AP  atenció primària 
APS  atenció primària de salut 
ASPB  Agència de Salut Pública de Barcelona 
ASSIR  atenció a la salut sexual i reproductiva 
ASPC  Agència de Salut Pública de Catalunya 
CAP  centre d’atenció primària 
CMBD  conjunt mínim bàsic de dades 
COPISC  Comitè Operatiu de Prevenció i Salut Comunitària 
CSB  Consorci Sanitari de Barcelona 
CUAP  centre d’urgències d’atenció primària 
DM  diabetis mellitus 
HC  història clínica 
HTA  hipertensió arterial 
IAM  infart agut de miocardi 
ICC  insuficiència cardíaca congestiva 
ICS  Institut Català de la Salut 
IECA  inhibidor de l’enzima convertidora d’angiotensina 
IME  índex de mortalitat estàndard 
ITS  infecció de transmissió sexual 
LOSC  Llei d’ordenació sanitària de Catalunya 
MDI  malaltia de declaració individualitzada 
MPOC  malaltia pulmonar obstructiva crònica 
MRC  malaltia renal crònica 
NMC  sistema de notificació microbiològica de Catalunya 
OMS  Organització Mundial de la Salut 
PAAS  Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i alimentació 
   saludable 
PAC  punt d’atenció continuada 
PAD  Pla d’acció als districtes 
PAFES  Pla d’Activitat Física, Esport i Salut 
PAM  Pla d’acció municipal 
PIX   Programa d’intercanvi de xeringues 
POIBA  Projecte de prevenció de l’obesitat infantil a Barcelona 
PPT  politrauma 
PRM  problemes relacionats amb els medicaments 
RAE  reforma de l’atenció especialitzada 
RCA  registre central de persones assegurades 
RCIM  repositori central d’imatges mèdiques 
73 
 
 
RE  recepta electrònica 
REC   repositori d’epidemiologia de Catalunya 
RG  residència geriàtrica 
RSB  Regió Sanitària Barcelona 
SEM  Sistema d’Emergències Mèdiques 
SISCAT  Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya 
SM  salut mental 
TA  tensió arterial 
TDAH  trastorn del dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat 
TIC  tecnologies de la informació i la comunicació 
TMG  trastorn mental greu 
TMS  trastorn mental sever 
TSU  transport sanitari urgent 
VIH  virus de la immunodeficiència humana 
XHUP  xarxa hospitalària d’utilització pública 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
74