Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal INFORME D’IMPACTE DE GÈNERE Projecte normatiu de “REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE L’ESPORT DE BARCELONA” Codi: 24IIG/2022 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal ÍNDEX VALORACIÓ DE L’IMPACTE DE GÈNERE ......................................................................................... 2 0. INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ 2 1. IDENTIFICACIÓ i DESCRIPCIÓ DE LA NORMA ............................................................................. 3 2. VINCULACIÓ AMB OBJECTIUS PROGRAMÀTICS I DISPOSICIONS NORMATIVES EN MATÈRIA D’IGUALTAT DE GÈNERE ................................................................................................................ 3 3. ANÀLISI D’ASPECTES FORMALS I METODOLÒGICS ................................................................... 6 4. ANÀLISI D’IMPACTE DE GÈNERE ................................................................................................ 7 5. VALORACIÓ GLOBAL DE L’IMPACTE DE GÈNERE ..................................................................... 10 6. PROPOSTES DE MODIFICACIÓ I RECOMANACIONS ................................................................ 10 1 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal VALORACIÓ DE L’IMPACTE DE GÈNERE L’avaluació de l’impacte de gènere del Projecte Normatiu de “Reglament del Consell Municipal de L’Esport de Barcelona” determina que és transformador de desigualtats, amb un impacte de gènere molt positiu. 0. INTRODUCCIÓ El present document és un Informe d’Impacte de Gènere (IIG d’ara endavant) del Projecte Normatiu “Reglament del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona”. Aquest informe té com a antecedent tot un procés de treball amb l’òrgan responsable del projecte normatiu, que va suposar la modificació de la versió anterior del present projecte normatiu mitjançant la incorporació d’algunes recomanacions realitzades, –per la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps-, en un Informe Preliminar d’Impacte de gènere1, i un segon Informe d’Impacte de Gènere.2 Els Informes d’Impacte de Gènere (IIG) analitzen les necessitats pràctiques de les persones contemplant la desigualtat de gènere, les obligacions relacionades amb la vida quotidiana, les diferents situacions de partida i els potencials efectes diferencials que es poden derivar de l'aplicació de les propostes polítiques. Així, és un document que acompanya els projectes normatius i de polítiques públiques, i en el qual es fa una avaluació prospectiva (és a dir, prèvia i estimada) del seu impacte en funció del gènere, amb objecte d’identificar i prevenir la producció, manteniment o increment de les desigualtats de gènere, tot realitzant propostes de modificació del projecte. En l’àmbit català, la Llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes, estableix que la transversalitat de la perspectiva de gènere ha de ser un dels principis de funcionament dels poders públics: “els poders públics han d'aplicar la perspectiva de gènere i la perspectiva de les dones en les actuacions, a tots els nivells i a totes les etapes” (article 3). El seguiment d’aquest mandat queda recollit en l’àmbit local per mitjà de les Directrius per a l’elaboració de les normes municipals adoptades per acord de Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona el 15 d’abril de 2015. En concret l’article 140 estableix que, tot projecte normatiu s'ha d'acompanyar amb una memòria d’avaluació de l'impacte normatiu, o d'antecedents. Aquest impacte ha d’integrar una anàlisi d'impacte de gènere, en la qual s'avaluen els resultats que es puguin derivar de l’aprovació del projecte des de la perspectiva de l’eliminació de desigualtats i de la seva contribució a la consecució dels objectius d'igualtat d'oportunitats i de tracte entre dones i homes (d). Més específicament, el Reglament per a l’Equitat de Gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019)3 estableix el caràcter obligatori dels Informes d’Impacte de Gènere de les propostes normatives (article 9). 1 Informe Preliminar d’Impacte de Gènere 24PIG/2021, de 12 de gener de 2021, Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, Ajuntament de Barcelona. 2 Informe d’Impacte de Gènere 38IIG/2021, de 3 de maig de 2021. 3 Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019): https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/112184/5/GM_reglament_equitat_genere.pdf 2 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal Per donar compliment a aquesta obligació, la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat una metodologia pròpia que permet realitzar una anàlisi sistemàtica de la normativa municipal des del punt de vista de l’impacte de gènere. Aquesta metodologia segueix les directrius d’organismes internacionals (Comissió Europea) i es basa en l’anàlisi de:  El resultat o efecte que té la normativa sobre dones i homes;  Les possibilitats que la normativa ofereix com a eina per a acabar amb les desigualtats de gènere, o bé el risc que contribueixi a perpetuar-les i/o a aprofundir-les. Les categories que s’han establert a la metodologia són les següents:  Normes Reproductores o Transformadores de desigualtats de gènere. I en aquest sentit, en el primer àmbit l’impacte de gènere pot ser Lleugerament negatiu o Molt negatiu; i en el segon cas Molt Positiu o Lleugerament Positiu. 1. IDENTIFICACIÓ i DESCRIPCIÓ DE LA NORMA Nom: Reglament del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona. Categoria: Reglament. Òrgan responsable: Institut Barcelona Esports. Finalitat: regular la composició, l’organització i el funcionament del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona, en desplegament de la Carta Municipal de Barcelona, aprovada per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, i el Reglament de participació ciutadana. Població destinatària: Membres del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona. 2. VINCULACIÓ AMB OBJECTIUS PROGRAMÀTICS I DISPOSICIONS NORMATIVES EN MATÈRIA D’IGUALTAT DE GÈNERE 2.1. Vinculació amb objectius del Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025 Els projectes normatius, objecte d’aquest informe, estan vinculats a l’eix 1 “Canvi Institucional”, del II Pla per la Justícia de Gènere (2021-2025), que s’orienta a consolidar el canvi organitzatiu endegat en l’anterior Pla per tal de garantir la incorporació de la perspectiva de gènere en el funcionament, les pràctiques, els instruments de gestió pública i la cultura del consistori. Dins d’aquest eix, l’àmbit 5 “Representació i Estructures Institucionals” fomenta estratègies, preveu mecanismes i insta a la creació d’estructures institucionals per a l’impuls de la igualtat de gènere, i també estableix la necessitat de garantir la representació i participació paritària en termes de gènere en tots els àmbits de la vida social, política, cultural i econòmica com a requisit necessari per assolir una societat democràtica, socialment justa i equitativa. Per últim, a l’eix 3 “Ciutat de drets” s’inclou l’àmbit 22, Esports, centrat a fomentar la participació i visibilització de les dones, des de la seva diversitat, en una pràctica esportiva sense desigualtats de gènere. 3 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal 2.2. Disposicions normatives en matèria d’igualtat de gènere, òrgans consultius i de participació, i esport En compliment del que disposa la Llei Orgànica 3/2007 de 22 de març per a la igualtat de dones i homes (article 15), i a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes (articles 4, 6, 20) el present Reglament s’hauria de planificar d’acord al principi d’igualtat d’oportunitats de dones i homes i de presència o composició paritària, amb la finalitat de promoure una participació ciutadana guiada pel principi d’igualtat de gènere i equilibrada entre ambdós sexes. En l’àmbit local, la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona estableix, en l’article 112, que l’Ajuntament de Barcelona ha de promoure totes les accions i els serveis que facilitin la integració i participació de les dones en la societat, i evitin la discriminació per raó de sexe. En aquesta mateixa línia, el Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona4 a l’article 18 relatiu a la representació política i composició d’òrgans municipals, -com el Consell Municipal de l’Esport de Barcelona, òrgan objecte d’aquest informe-, estableix que: 1. Tal com estableix la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, la representació i la participació paritària de dones i homes en tots els àmbits de presa de decisions és un requisit necessari per a assolir una societat realment democràtica. A tals efectes, l’Ajuntament de Barcelona ha de prendre les mesures que calguin i adoptar les estratègies apropiades per a garantir-ho. 2. A efectes del present Reglament, i d’acord amb la normativa vigent, s’entén com a composició paritària aquella situació que garanteix una presencia de dones i homes segons la qual cap sexe supera el 60% del conjunt de persones a què es refereix ni és inferior al 40%, i que ha de tendir a assolir el 50% de persones de cada sexe. 3. La representació o composició paritària ha d’afectar a la composició de les Comissions, càrrecs de lliure nomenament (inclosos càrrecs gerencials), al personal eventual (especialment assessors/es i comissionats/des), la composició de tot tipus de jurats de selecció i atorgament de premis i distincions, consells i òrgans de participació. 4. La representació o composició paritària s’ha de garantir en tots òrgans en què la designació de les persones membres sigui directa. 5. Excepcionalment i, amb l'informe favorable de la Comissió de Seguiment del present Reglament, es podrà justificar la no aplicació del criteri de representació equilibrada en els següents casos: a) Quan existint una representació de dones superior al 60%, aquesta es consideri concordant a l'objectiu de corregir la històrica situació de desigualtat que han sofert les dones derivada de la seva infra-representació en els àmbits de presa de decisions. b) Quan es tracti d'òrgans en els quals la designació de les persones integrants sigui indirecta o es faci en funció del càrrec i/o quan aquesta designació sigui realitzada per diverses institucions o 4 En vigor i publicat a la Gaseta municipal en data 5 de febrer del 2019: https://w123.bcn.cat/APPS/egaseta/cercaAvancada.do?reqCode=downloadFile&publicacionsId=17197 4 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal organitzacions. En aquest cas, el criteri de representació equilibrada s'intentarà aplicar en la mesura del possible. 6. Totes les excepcions a aquest mandat, s’han de justificar de manera objectiva i raonable davant la Comissió de Seguiment del Reglament, la qual valorarà aquestes excepcionalitats i les farà públiques. Així mateix, cal destacar que el Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat el 2022, també estableix, al seu article 42 que: “1. La composició dels òrgans de participació i la selecció dels seus membres es regula pel que disposa el seu reglament de funcionament [...]. 4. En general, la composició dels òrgans de participació s'ha de basar en criteris de pluralitat i diversitat, de manera que es faciliti la més àmplia varietat d'opcions i opinions així com la igualtat de gènere i la cerca de persones d'origen divers a fi d'assolir la mateixa proporcionalitat que tenen en l'àmbit competencial de l'òrgan, tendint a la igualtat de gènere.” Finalment, l’avantprojecte de Reglament del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona, per la temàtica (esports) que tracta aquest òrgan de participació sectorial, també està vinculat al que disposa l’article 30 de l’esmentada Llei 17/2015 del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, que en concret, estableix que les polítiques esportives han de: “a) Garantir la igualtat efectiva de dones i homes per a practicar activitat física i esport, tant de lleure com de competició, a tots els nivells, inclosos els científics, tècnics, de control de les competicions, serveis mèdics i altres d’atenció a esportistes, de lideratge i de projecció i representació social. b) Fomentar la incorporació, la participació i la continuïtat de les dones en l’esport en totes les etapes de la vida, i incloure programes de conscienciació i foment de la presència de dones en els òrgans de decisió esportius i de dirigents esportives. c) Incorporar indicadors de perspectiva de gènere en els diferents àmbits de l’esport a Catalunya. d) Elaborar protocols i mecanismes de prevenció i actuació davant de la violència masclista en la pràctica esportiva i en l’esport en general. e) Fomentar i protegir el model d’esport en edat escolar per a promoure i facilitar l’accés d'infants i joves a les activitats físiques i esportives, sota criteris de coeducació en valors, inclusió, cohesió social i lluita contra les desigualtats, amb l'objectiu de formar persones compromeses amb la societat i amb el foment de la igualtat entre homes i dones. f) Fomentar el patrocini i la difusió en els mitjans de comunicació d’activitats esportives en què la participació de les dones sigui minoritària, i fixar els ajuts públics destinats a les modalitats esportives practicades majoritàriament per dones. 2. Les polítiques esportives han de tenir en compte els aspectes següents: a) Són factors rellevants per a la concessió d’ajuts, premis i subvencions a les entitats esportives la promoció d'una oferta d’activitats esportives per a infants que sigui equilibrada pel que fa a la perspectiva de gènere, i també l'aplicació de mesures internes per a facilitar la participació de les dones en els llocs de direcció d'entitats i clubs. 5 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal b) Les administracions esportives catalanes no poden participar ni concedir cap tipus d’ajut a programes o activitats esportives que siguin sexistes o discriminatoris per raó de sexe. c) Els estudis i les recerques en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport promoguts per les administracions esportives catalanes o subvencionats amb diner públic han d’introduir l’estudi de les diferències i les desigualtats entre dones i homes, per a ampliar i aprofundir el coneixement sobre les realitats, les expectatives, les necessitats i les aportacions de les dones a l’esport en totes les etapes de la vida. d) L’educació en l’esport ha d’incloure de manera preferent el principi de coeducació i ha de fomentar la formació en valors coeducatius tant dels professors d’educació esportiva com de les persones que fan de monitors, entrenadors i tècnics, mitjançant activitats formatives i programes de formació continuada. e) Elaborar programes i materials didàctics per a fomentar l’esport de lleure i l’esport en edat escolar igualitaris i amb valors socials, i promoure la visibilitat de les dirigents esportives, esportistes i entrenadores d’elit. f) Equiparar premis i beques d’un mateix esport entre homes i dones.” 3. ANÀLISI D’ASPECTES FORMALS I METODOLÒGICS 3.1. Llenguatge no sexista. En relació a la formulació de la norma, s’analitza, en aquest punt, si la normativa fa ús d’un llenguatge no sexista, i si incorpora la perspectiva de gènere en la redacció i l’ús d’aquest llenguatge. En aquest sentit, el Reglament combina la utilització de fórmules dobles amb l’ús de substantius genèrics i la redacció en clau de persona, per tal d’abandonar el masculí genèric. 3.2. Participació de grups de dones o feministes en l’elaboració del projecte. Les Directrius per a l'elaboració de les normes municipals, -que comprenen les directrius de tècnica normativa i sobre la tramitació de l'expedient per a l'aprovació de les ordenances, els reglaments i els decrets (2015)-, al seu article 141 tenen en compte la importància de la participació ciutadana en l’elaboració de normativa municipal. I en aquesta línia, el que interessa avaluar des del punt de vista de l’impacte de gènere és la participació de les dones i feministes; és a dir, si s’ha tingut en compte la seva veu en el disseny de la norma. Al Preàmbul del present projecte normatiu s’afirma que: “les persones potencialment destinatàries de la norma han participat activament en la seva elaboració”. No obstant, no es té constància de quina ha estat la composició, en termes de gènere, d’aquesta participació. En aquest sentit, no ens consta que hagi existit cap espai específic per la participació de grups de dones i feministes en la formulació del Projecte Normatiu. 6 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal 4. ANÀLISI D’IMPACTE DE GÈNERE 4.1. Diagnòstic sobre l’àmbit d’actuació. Actualment en l’àmbit de la participació ciutadana, com podem constatar en l’apartat anterior, existeix nombrosa normativa que intenta facilitar la participació de les dones en els òrgans consultius i participatius. Malgrat un imaginari igualitari, unes formes de fer alternatives i sensibles a les desigualtats, les pràctiques que es reprodueixen en els òrgans de participació poden continuar excloent la participació femenina d'una manera similar a la política professional i al mercat laboral. Per tal d’incorporar la perspectiva de gènere en els òrgans consultius i de participació, i en les normatives que els regulen, com en aquest cas el Consell Municipal de l’Esport de Barcelona i el seu Reglament de funcionament, hem de tenir en compte que a l’hora de participar en els marcs formals, les dones hi troben obstacles afegits. Cal fer, doncs, una referència explícita a les desigualtats de gènere o la situació de les dones/homes en l’àmbit d’intervenció de la present norma: • Presència de dones i homes: Les dades ens fan constatar que, pel que fa a la participació política i social, existeix una especialització de gènere en funció de l’àmbit d’activitat: en les entitats dedicades a l’acció social, la pau i la cooperació i els drets civils hi ha una majoria de dones important. Els sectors on la participació entre homes i dones s’equilibra són precisament les ONG, les associacions ecologistes i els comitès de solidaritat. En la resta de sectors de participació hi ha molts més homes que dones, i en concret, les entitats esportives estan majoritàriament formades per homes. De fet, en l’àmbit esportiu la participació és d’un 58% d’homes front a només el 42% de dones, essent un dels àmbits més masculinitzats.5 • Participació de les dones en la presa de decisions: La majoria de tasques de les entitats i associacions estan distribuïdes diferenciadament per gènere. Per exemple, les tasques més feminitzades són les de secretaria, redacció de documents i gestió d’actes. En canvi les tasques de direcció, de representació de les entitats i de més visibilitat estan masculinitzades. En absència de quotes, la sobre-representació dels homes encara és més elevada. La baixa participació de les dones i la manca de paritat suposa un greu dèficit democràtic, ja que comporta perdre coneixement, possibilitats d’aprenentatge i de formulació de polítiques més completes, amb el conseqüent perill d’oblidar les preocupacions de les dones. Per tal de repensar noves maneres de fer i de transformar la societat cap a un model més igualitari és necessari tenir present que malgrat les institucions polítiques catalanes s’han feminitzat progressivament, la balança segueix essent molt desequilibrada a favor dels 5 Veure dades a: Enquesta El Panoràmic d’associacions 2016; i també a “Gènere en xifres”. Condificions de vida de les dones i desigualtats de gènere a Barcelona (2019). Departament de Transversalitat de Gènere. Ajuntament de Barcelona. 7 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal homes en posicions de visibilitat, direcció, etc. I és per això que són necessàries mesures d’acció positiva, com per exemple les quotes. • Accés als recursos: la disponibilitat i la distribució de l’ús del temps és un aspecte fonamental a considerar quan es parla de participació social i política. La divisió sexual del treball repercuteix de manera clara en la possibilitat de les dones de participar en l’activitat social i política, ja que la seva participació pot ser una càrrega extra que s’afegeix al treball de cures. Per exemple, pel que fa a la capacitat de conciliació: el 41,6% de les dones o persones no binàries assenyala dificultats per conciliar la participació social amb la seva quotidianitat, mentre que, en el cas del gènere masculí, es mostren dificultats només en un 19,1%. Les dificultats de conciliació familiar o d’àmbit laboral, i altres qüestions com les malalties físiques i/o mentals, sovint fan interrompre la participació en els espais i les activitats desenvolupades. En aquest sentit, el 38,7% de les dones o les persones no binàries ha hagut d’interrompre la seva participació en algun moment, mentre que el gènere masculí ho ha hagut de fer en un 19,1%6. • Pel que fa a les normes socials i valors, pel que fa a la participació, encara trobem en l’esfera social i cultural la reproducció del valor simbòlic negatiu de la veu i la imatge de les dones. Succeeix massa sovint també que les aportacions de les dones resulten invisibilizades, contribuint al seu desempoderament. I aquesta realitat se suma al fet que la pràctica de l’esport continua sent una activitat més associada i practicada pels homes. De la darrera enquesta d’hàbits esportius de la població adulta de la ciutat (2017) que el 69,2% de les dones i els 74,4% dels homes fan esport. Malgrat això, hi ha un important increment de l’activitat esportiva femenina (d’un 18,5%) si es compara amb l’anterior edició de l’enquesta (2013). La pràctica esportiva de la població escolar també continua sent majoritàriament masculina: 72,3% les noies i 80,6% els nois , tot i que en aquesta franja d’edat la participació femenina ha crescut 3 punts respecte l’anterior enquesta. Malgrat això, segueix donant-se un lleuger abandonament de la pràctica femenina en el pas de primària a secundària: de 4rt a 6è de primària el 74,3% de noies practica esport mentre que de 1r i 2n d’ESO baixa al 71,7%. En el cas dels nois la dinàmica és totalment inversa: la pràctica augmenta de forma significativa de 4rt a 6è de Primària (81%) a 1r-2n d’ESO (85%). Per tant, és fonamental abordar el prematur abandonament de l’esport per part de les adolescents. Encara avui continuen existint esports molt segregats per sexe. De fet, els esports més practicats pels nois són el futbol (40%), el bàsquet 13%, els esports de lluita (9 %) i la natació (8%). Per contra, les noies practiquen més danses (23%), bàsquet (9%), natació (9%) i patinatge (8%). Si bé és cert que en els últims anys s’ha detectat una millora en aquesta segregació , 6 Dades extretes de l’enquesta dissenyada i elaborada per Liquen Data Lab (2018), Anàlisi de la participació de les dones en espais socials i institucionals mixtos de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona 8 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal s’han de continuar treballant els estereotips i les limitacions d’accés i permanència del sexe menys representat als esports tradicionalment feminitzats i masculinitzats. Per tot plegat, no només és important abordar la pràctica esportiva en si mateixa sinó també l’accés real de les dones en la gestió i direcció de les institucions i entitats esportives, la seva incorporació en càrrecs clau de l’àmbit esportiu, la conciliació de la vida professional i familiar amb la pràctica de l’esport i l’activitat física, la visibilitat de les dones esportistes als mitjans de comunicació i la igualtat en la dotació dels premis per categoria femenina i masculina. 4.2. Anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere en el projecte. Fent un anàlisi del contingut, la proposta normativa de “Reglament del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona” presenta nombrosos elements que -potencialment- podrien ajudar a transformar desigualtats de gènere: 1) A l’article 3, on es llisten les Funcions del Consell, es recullen les següents: “p) Vetllar per la igualtat d’oportunitats en la promoció de la pràctica esportiva i l’accés a l’esport a la ciutat; q) Incorporar la perspectiva de gènere en la creació de coneixement o en la formulació de recomanacions i propostes en l’àmbit de l’esport. r) Fomentar la participació de les dones, fer-les visibles i treballar perquè l’equitat de gènere sigui una característica inseparable de la pràctica esportiva. s) Recollir les dades desagregades per sexe per poder estudiar l’impacte de gènere que tenen les polítiques de l’àmbit de l’esport.” 2) A l’article 4.1. s’estableix que: “La composició del Consell es basa en els criteris de pluralitat i diversitat per tal de facilitar la més amplia varietat d’opcions i d’opinions. S’ha de tendir a la paritat de gènere, i la participació de persones d’origen divers” 3) A l’article 4.6.h.ii) s’estableix que: “L’Ajuntament ha d’implementar els procediments necessaris per tal d’assegurar que almenys la meitat dels clubs, associacions i entitats esportives que siguin escollits membres del Consell en virtut d’aquesta lletra i) promouen i/o fan esport femení, tant quan siguin escollits per elecció com per sorteig.” 4) Al mateix article 4, al punt 6.o), es preveu com a membre vocal del Plenari: “El Consell de les Dones, representat en el Plenari, amb veu i amb vot, per una persona designada pel mateix Consell de les Dones”. 5) L’article 7.6 estableix com a obligació que: 9 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal “Les entitats membres han de vetllar perquè l'actuació de les persones que les representen no sigui perpetuadora de les desigualtats, ni discrimini per raó de sexe, diversitat sexual i de gènere, origen i/o classe social.” 6) En relació a preveure mecanismes de democratització de les cures, que permetin conciliar la participació de les dones amb altres àmbits com el laborals, familiar i/o personal: L’article 13.4 preveu que “Les convocatòries [del Plenari del Consell] han de preveure si s’escau, d’un espai de cures per a persones dependents” 7) Els articles 4.1, 17 i 21, del present projecte normatiu, estableixen que la composició d’aquest òrgan de participació, així com els seus grups, les comissions o els espais ocasionals de treball hauran de procurar la paritat de gènere. 4.3. Previsió de resultats. Fruit de l’anàlisi de la proposta normativa, com s’ha esmentat a l’apartat anterior, es considera que s’han incorporat nombrosos elements que poden impactar positivament en la transformació de les desigualtats de gènere existents prèviament descrites. No obstant, es detecta certa limitació en la previsió d’implementació de determinats mecanismes. Per exemple, el projecte normatiu no preveu quin circuit s’establirà per habilitar l’espai de cures que disposa l’article 13.4. 5. VALORACIÓ GLOBAL DE L’IMPACTE DE GÈNERE A partir de l’anàlisi de la incidència de la norma en el desenvolupament de la igualtat de gènere en el seu àmbit d’aplicació, així com de la seva contribució als objectius de les polítiques d’igualtat, es determina que l’aplicació del Projecte Normatiu de “Reglament del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona” és transformador de desigualtats de gènere. El seu impacte de gènere és molt positiu. 6. PROPOSTES DE MODIFICACIÓ I RECOMANACIONS Tenint en compte la incorporació -en el present projecte normatiu- de gairebé totes les recomanacions que es van proposar en l’Informe Preliminar d’Impacte de gènere 24PIG/2021, de 12 de gener, aquest últim apartat és un recull de tres propostes que podrien ajudar, en futures modificacions del Reglament, a reforçar els impactes positius o neutralitzar-ne els negatius en matèria de gènere.  INCORPORAR CRITERIS DE GÈNERE EN LA CESSACIÓ COM A MEMBRE DEL CONSELL: Es proposa incorporar criteris de gènere en l’article 5, relatiu al cessament de persones membres del Consell. Un exemple de causa de cessament podria ser: 10 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques de Temps Gerència Municipal “d) La realització d’actuacions, conductes o comportaments discriminatoris per raó de sexe, diversitat sexual gènere, origen i/o classe social, i la reproducció d'actituds sexistes i/o perpetuadores de desigualtats de gènere, origen i/o classe social.”  PREVEURE CIRCUITS I MECANISMES CONCRETS PER GARANTIR LA PARITAT DE GÈNERE I LA DEMOCRATITZACIÓ DE LES CURES: Es proposa que en els articles que inclouen aquestes previsions es prevegin circuits i mecanismes concrets pel seu compliment efectiu. Laura Àlvarez Rodríguez Verònica Santoro Lamelas Estel Crusellas Tura Personal tècnic Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Vist i plau: Sonia Ruiz Directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Barcelona, a 10 d’octubre de 2022 11