OFICINA MUNICIPAL DE DADES DEPARTAMENT D'ANÀLISI ÍNDEX DE QUALITAT DE LA VIDA URBANA BARCELONA 2019 Juliol 2022 1. Presentació 3 2. El model de la Qualitat de Vida Urbana 4 3. Resultats per a Barcelona 5 4. Nota metodològica 12 2 1. Presentació Aproximar la qualitat de la vida urbana és, en l’actualitat, un objectiu de l'estadística pública que reflecteix diverses tendències de les darreres dècades: una atenció més gran al benestar de la població (més enllà del PIB), apropar-se al territori i fer servir dades de registres administratius, que són les que de manera natural poden generar resultats significatius a nivell urbà. Al nostre país, a més, en els darrers anys s'estan fent accessibles noves fonts d’informació amb dades de nivell municipal de gran interès, com l'Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares de l'INE, i també dades sobre medi ambient (qualitat de l'aire), seguretat, salaris, ocupació interior, etc. La disponibilitat d'aquestes fonts va propiciar que el 2021 es dugués a terme un projecte d'estimació de la qualitat de vida a les ciutats d'Espanya, desenvolupat gràcies a un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Oficina Municipal de Dades), l'INE i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)1. L'objectiu del conveni era posar les bases per a una possible estadística experimental de l’INE destinada a aproximar la qualitat de la vida urbana amb un índex sintètic, seguint les recomanacions del Handbook on Constructing Composite Indicators i l'OCDE (2008). En aquest manual, a més de fer un conjunt de consideracions sobre les dimensions a incloure, la seva agregació i ponderació, es fa palesa la rellevància clau del model teòric que s'aplica. La decisió de l'equip de treball va ser identificar un model amb dues característiques: a) captar els efectes positius i negatius (externalitat positives i negatives) de la realitat urbana i b) que les dimensions a considerar tinguessin una relació directa i transparent amb els reptes de la ciutat. Això implica definir un model amb un nombre relativament limitat de dimensions i d'indicadors, seguint el criteri de parsimònia, i evitant d'aquesta forma aplicar tècniques multivariants de reducció de la dimensionalitat que dificultin la lectura dels resultats en termes de polítiques públiques. En definitiva, l'objectiu va ser definir un model que fes possible no només el posicionament de la ciutat en termes de la seva qualitat de la vida urbana, sinó que també mostrés els punts forts i febles de cada ciutat, amb una lectura directament rellevant des del punt de vista del disseny i avaluació de les polítiques públiques. 1 https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-3821 3 2. El model de la Qualitat de Vida Urbana La metodologia de l'Indicador de qualitat de vida ha seguit les recomanacions del Handbook on Constructing Composite Indicators a l'OCDE (2008). Al darrer punt d’aquesta nota es fa una referència als aspectes més estadístics de la construcció de l'indicador. En aquest punt es presenta el model teòric que justifica la consideració de les dimensions que participen en el càlcul de l'indicador. El model definit al projecte fa servir unes dimensions que estan relacionades directament amb els reptes i les corresponents polítiques públiques, agrupant aquestes dimensions segons les externalitats positives i negatives de la realitat urbana. D'un costat hi ha les dimensions socials, que inclouen els estàndards de població (renda, treball, educació, salut) i els reptes socials (desigualtat i pobresa) i d'un altre costat, l'entorn urbà, que inclou oferta urbana (comercial, cultural i de serveis socials) i els reptes urbans (habitatge, seguretat i medi ambient) El gràfic adjunt permet visualitzar l'estructura del model. Al darrer punt es sintetitza la metodologia i per més detalls es pot accedir al document de treball de l'INE 2. 2 https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=Page&cid=1254735116586&p=1254735116586&pagename=ProductosYServicios%2FP YSLayout 4 3. Resultats per a Barcelona En aquest apartat es presenten breument els resultats de la qualitat de vida urbana per a la ciutat de Barcelona. En primer lloc, es fa una comparativa de la ciutat amb les mitjanes de les ciutats catalanes i les ciutats espanyoles de més de 200.000 habitants. Seguidament, es presenta una aproximació a l'Entorn Metropolità de Barcelona i, finalment, es mostren els resultats detallats, ciutat a ciutat, per les onze dimensions que formen part de l'Índex de Qualitat de la Vida Urbana. 3.1 Barcelona respecte les mitjanes de ciutats En aquest punt es comparen els resultats de Barcelona amb la mitjana de les ciutats catalanes de l'estudi i les ciutats de la resta d'Espanya de més de 200.000 habitants. Als gràfics adjunts es pot veure una comparativa amb els mitjans d'aquests dos grups de ciutats. Al Gràfic 1 esquerra mostra que Barcelona té una qualitat de vida general, una qualitat de l'entorn urbà i de les dimensions socials, clarament per sobre de la mitjana de les ciutats catalanes i espanyoles. La comparativa de les dues mitjanes, de ciutats catalanes i de la resta d’Espanya, mostra un resultat significatiu: mentre que el valor de la qualitat de vida és molt similar, l'entorn urbà és millor a les ciutats espanyoles, mentre que les dimensions socials tenen millor valoració a les ciutats catalanes. El Gràfic 1 dreta desagrega les dimensions socials i l'entorn urbà. Gràcies a aquesta desagregació es pot veure que Barcelona està millor en estàndards de la població i en oferta urbana, però pitjor als punts que poden ser interpretats com a externalitat negatives de les grans ciutats: els reptes socials i urbans. Pel que fa a la comparativa entre ciutats catalanes i de la resta d’Espanya, es constata que en reptes socials és millor la puntuació de les ciutats catalanes però en termes de reptes de l’entorn urbà són les ciutats de la resta de l’Estat les que tenen una millor situació. Gràfic 1. Qualitat de Vida Urbana. Barcelona i mitjana ciutats. 5 Al Gràfic 2 es pot veure amb més detall aquesta situació. A les dimensions socials, mentre que Barcelona, en comparació de la resta de ciutats, té una situació positiva en condicions econòmiques, estudis, treball i salut, falla en desigualtat i pobresa. Respecte a l'entorn urbà, Barcelona té com a punts forts l'oferta comercial, de serveis personals i, molt destacadament, l'oferta cultural, mentre que els seus punts febles són el medi ambient, habitatge i, especialment, la seguretat. Gràfic 2: Qualitat de Vida Urbana. Barcelona i mitjana ciutats Dimensions socials Entorn Urbà 3.2 L’entorn Metropolità de Barcelona L’entorn metropolità de Barcelona mostra, al voltant de la metròpolis, ciutats que tenen els valors més elevats i més baixos de qualitat de vida. Aquest és un tret relativament freqüent a les àrees metropolitanes i també es detecta a l’entorn metropolità de Madrid (on es troba a cada extrem, per exemple, Pozuelo de Alarcón i Parla). Al cas de Barcelona els valors extrems estan representats per Sant Cugat del Vallès, d'una banda, i Santa Coloma i Cornellà, de l'altra. Com mostren els mapes de la pàgina següent, aquests valors de síntesi amaguen diferències importants en les diferents dimensions: els valors de l'entorn urbà i de les dimensions socials moltes vegades tenen resultats clarament oposats. 6 Qualitat de Vida. Entorn Metropolità de Barcelona 7 8 3.3 Resultats per ciutats Del conjunt de 23 ciutats catalanes de l´estudi de desenvolupament, Barcelona és la segona en qualitat de vida urbana desprès de Sant Cugat del Vallès. Aquest resultat es deriva d'uns valors força contrastats en les diferents dimensions, tal com ja s'ha vist als gràfics inicials d'aquesta nota. A la Taula 1 es poden veure més desagregats els valors de totes les dimensions. A Barcelona, la desigualtat i les tres dimensions de reptes urbans (habitatge, seguretat i medi ambient), tenen puntuacions inferiors a 100 (valor de referència del conjunt de totes les ciutats en estudi). En canvi, l'oferta cultural i de serveis personals, i també el nivell d'estudis, de treball i de condicions econòmiques, tenen puntuacions significativament per sobre de la mitjana del conjunt estudiat. Un indicador del contrast de les puntuacions de Barcelona és la diferència en punts percentuals entre el màxim (oferta cultural) i el mínim (seguretat): 61,7 punts percentuals (pp). Barcelona té el màxim valor de rang del conjunt de ciutats estudiades. Taula 1 : Qualitat de Vida Urbana. Ciutats de Catalunya. Onze dimensions. 9 Les ciutats catalanes que tenen una puntuació més equilibrada des del punt de vista del rang entre valors de les dimensions màxim i mínim són Vilanova (11,4 pp), Tarragona (14,1 pp), Manresa (15,1 pp), Mataró (16 pp) i Badalona (18,6 pp). Una forma complementària de valorar l’equilibri entre les dimensions de cada ciutat es mostra en el Gràfic 3. La comparativa s’ha fet per a les capitals de província. Es constata que Tarragona i Lleida tenen l’entorn urbà i les dimensions socials de valors més similars, mentre Barcelona i Girona tenen més desequilibri, encara que amb signe oposat: el punt fort de Barcelona són les dimensions socials i, en canvi, el de Girona és l’entorn urbà. Gràfic 3: Qualitat de Vida, Dimensions socials i Entorn urbà. Capitals de Catalunya. Del conjunt de 26 ciutats de la resta d'Espanya amb més de 200.000 habitants, Barcelona és la sisena en puntuació de qualitat de vida urbana, després de ciutats del nord de la península (Taula 2). Les dimensions socials són el punt fort de Barcelona, mentre que els reptes urbans mostren les puntuacions menors. Novament Barcelona, amb 61,78 pp registra el màxim contrast entre valors elevats i baixos. Altres ciutats amb valors molt diferenciats són Granada (41,7 pp), Santa Cruz (38,7 pp) i Alacant (36,7 pp). Les ciutats més equilibrades són Oviedo (10,9 pp), Valladolid (11,5 pp), Saragossa (12,2 pp) i Vigo (15,2). El gràfic de línies mostra Madrid i Santiago amb desequilibris de signe contrari (similar a la parella Barcelona-Girona), mentre que Bilbao i Burgos mostren més equilibri. Des del punt de vista geogràfic sembla clar que el nord de la península acull les ciutats de major qualitat de vida, mentre que el sud té les puntuacions més baixes. 10 Taula 2 : Qualitat de Vida Urbana. Ciutats d’Espanya. Onze dimensions. Gràfic 4: Qualitat de Vida, Dimensions socials i Entorn urbà. Quatre capitals d’Espanya. 11 4. Nota metodològica El conveni que va propiciar el desenvolupament d’aquest projecte establia que les fonts d’informació fossin registres administratius o indicadors Urban Audit de l’INE, per tal de garantir una actualització continuada. A més, l'àmbit territorial es va limitar a 126 ciutats de l’Estat, a partir del criteri de nombre d’habitats i de densitat demogràfica, seguint el mateix criteri que el projecte Urban Audit. Obtenir indicadors a partir d'enquestes normalment és inviable per a l'àmbit urbà. Només en el cas d'una enquesta de gran mida mostral, com l'Encuesta de Características Esenciales de la Población y la Vivienda (ECEPOV), elaborada per l'INE el 2021, es pot tenir informació representativa a aquest nivell de desagregació territorial. Aquesta enquesta podrà aportar al futur alguns indicadors, pocs en nombre però de rellevància significativa. La data de disponibilitat d'aquesta informació està prevista per a finals del 2022. L'INE valora la possibilitat de repetir l'ECEPOV cada cinc anys, cosa que permetria tenir una sèrie per a aquests indicadors. Tenint en compte les consideracions anteriors, es presenten a continuació les fonts administratives que s'han utilitzat a la construcció de l’Índex de Qualitat de Vida Urbana: • Atles de distribució de la renda dels llars, de l'INE • Portal estadístic de Criminalitat, del Ministeri de l'Interior • Mostra Contínua de Vida Laborals (MCVL), de la Seguretat Social • Indicadors Urbans (Urban Audit), de l'INE • Sistema Estatal d'Índexs Preu Habitatge, del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana • Índex de Qualitat de l'Aire, del Ministeri de Transició Ecològica Els indicadors basats en nivell d'estudis de la població s'han elaborat específicament per a aquest treball a partir de fitxers anuals precensals amb què l'INE treballa en el marc del Cens de població i habitatge 2021. Definició indicadors emprats Renda mitjana neta per persona : Mitjana de la renda disponible neta dels llars per persona. Renda mitjana per unitat de consum : Mitjana de la renda disponible neta dels llars per unitat de consum (escala OCDE). Població de 25 a 34 anys amb educació superior : població (%) a la franja d'edat amb un nivell d'estudis superior segons la classificació CINE. Població de 25 a 64 anys sense formació post obligatòria : Població (%) a la franja d'edat amb només nivell d'estudis obligatoris segons la classificació CINE. Taxa d'atur : Aturats registrats (%) respecte a població activa. Salari mitjà : Salari brut mitjà dels assalariats de règim general a la MCVL. Esperança de vida a néixer : Anys que, de mitjana, s'espera que un nounat pot viure si es mantenen les taxes actuals de mortalitat. P80/P20 : Quocient entre la renda del decil 80 i la renda del decil 20. Risc de Pobresa : Població (%) per sota del 60% de la mitjana de renda dels llars per unitat de consum. 12 Treballadors comerç : Ocupats localitzats a la ciutat, a la CNAE comerç al detall, dividit pels residents. Treballadors cultura : Ocupats localitzats a la ciutat, a la CNAE de cultura, dividit pels residents. Treballadors serveis personals : Ocupats localitzats a la ciutat, a la CNAE de serveis personals, dividit pels residents. Esforç accés habitatge : Quocient entre els preus de lloguer i la renda mitjana a la ciutat. Habitacions per persona : Total habitacions d'habitatges principals dividit pels residents. Fets delictius : Total de fets coneguts tipificats com a delit dividit per residents. Qualitat de l'aire : NO2 : Concentració mitjana anual de Diòxid de Nitrogen. Qualitat de l'aire : PM10: mitjana anual de concentració de partícules en suspensió de diàmetre menor de 10 micres. Ha estat necessari, a més, realitzar dos tipus d’imputació: per dades de medi ambient a les ciutats sense estacions de mesurament de la qualitat de l'aire i pels indicadors basats en dades fiscals en el cas de les ciutats del País Basc i Navarra. Anàlisi de la robustesa estadística L'anàlisi de la robustesa presentada en aquest apartat va consistir en una anàlisi de la sensibilitat dels resultats a les diferents opcions de tractament estadística a l’hora de calcular l’indicador sintètic, seguint les recomanacions del manual de l’OCDE. Les opcions considerades han estat les següents: 1. Normalització Màx-min amb mitjana aritmètica 2. Normalització Màx-min amb mitjana geomètrica 3. Normalització Màx-min amb mitjana Mazziotta-Pareto 4. Normalització amb tipificació i mitjana aritmètica 5. Normalització amb tipificació i mitjana geomètrica 6. Normalització amb tipificació i mitjana Mazziotta-Pareto La normalització amb Màx-min o amb tipificació són dues opcions clàssiques, sent la més habitual en aquest tipus de treball la Màx-min. Pel que fa a les mitjanes, apuntar que la diferència és que l’aritmètica permet la compensació total de la desviació dels indicadors a l’hora de calcular el valor de cada dimensió, mentre que la mitjana geomètrica o la de Mazziotta-Pareto inclou una certa penalització per la volatilitat dels valors dels indicadors de cada ciutat. La matriu de correlacions mostra resultats molt semblants per a les diferents versions del càlcul a nivell agregat. 13