OFICINA MUNICIPAL DE DADES DEPARTAMENT D'ANÀLISI ÍNDEX DE QUALITAT DE LA VIDA URBANA BARCELONA 2021 Maig 2023 1. Presentació 3 2. El model de la Qualitat de Vida Urbana 4 3. Resultats per a Barcelona 5 3.1 Barcelona respecte les mitjanes de les ciutats catalanes i de l’Estat 5 3.2 Barcelona respecte les ciutats catalanes 6 3.3 Barcelona respecte les ciutats espanyoles de més de 200.000 habitants 9 4. Nota metodològica 11 5. Annex: Taules estadístiques 15 2 1. Presentació Ara fa un any l’Oficina Municipal de Dades (OMD) va publicar un informe sobre l’Índex de Qualitat de la Vida Urbana (IQVU) a Barcelona1. L’informe era una separata dedicada als resultats de Barcelona obtinguts en un projecte sobre l’IQVU a les ciutats d’Espanya. El projecte es va desenvolupar gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l'INE i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)2. L'objectiu de la recerca era posar les bases per a una possible estadística experimental de l’INE destinada a aproximar la qualitat de la vida urbana amb un índex sintètic, seguint les recomanacions del Handbook on Constructing Composite Indicators de l'OCDE (2008). A més del sistema de càlcul proposat per l’OCDE, un element clau del projecte era el model teòric que identifica les dimensions de la qualitat de vida urbana. Les dimensions identificades pel model definit fan referència a característiques dels residents de la ciutat i a característiques del entorn urbà. En els dos àmbits, residents i entorn urbà, es defineixen tant dimensions que capten externalitats positives de la ciutat com altres que són externalitats negatives. La informació emprada en el càlcul de l’IQVU prové de fonts d’informació recents, amb dades de nivell municipal de gran interès, com l'Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares de l'INE i d’altres fonts administratives amb informació sobre medi ambient (qualitat de l'aire), seguretat, salaris, ocupació interior, etc. Com a resultat de la recerca es va publicar un document de treball de l’INE, on es detalla la metodologia i els resultats de l’IQVU per un ampli conjunt de ciutat de l’estat3. Ara bé, tal com es deia en el document de treball, tant el model operatiu com els resultats de l’IQVU van quedar a l’espera d’una actualització i complementació feta amb les dades de l’Encuesta de Características Esenciales de la Población y la Vivienda (ECEPOV) de l’INE. Aquesta enquesta és significativa a nivell municipal però, que en aquells moments, encara no estava disponible. El present informe presenta l’actualització de l’IQVU amb les dades de l’ECEPOV i d’altres millores4. L’aspecte més rellevant d’aquesta nova versió és que s’ha pogut completar el model operatiu de l’entorn urbà, incorporant la dimensió de mobilitat (un repte indiscutible per a les grans ciutats) i també una dimensió significativa de l’oferta de la ciutat, la que recull l’accés als serveis educatius i de sanitat. Com ja es va dir en la primera versió del projecte, un aspecte bàsic del projecte ha estat definir un model que faci possible no només el posicionament de la ciutat en termes de la seva qualitat de la vida urbana, sinó que també pugui mostrar els punts forts i febles de cada ciutat, amb una lectura directament rellevant des del punt de vista del disseny i avaluació de les polítiques públiques. 1 https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/sites/default/files/BCN_QUALITAT_VIDA.pdf 2 https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-3821 3 https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=Page&cid=1254735116586&p=1254735116586&pagename= ProductosYServicios%2FPYSLayout 4 A la Nota metodològica s’especifiquen aquestes millores complementàries. 3 2. El model de la Qualitat de Vida Urbana La metodologia de l'Indicador de qualitat de vida ha seguit les recomanacions del Handbook on Constructing Composite Indicators de l'OCDE (2008). Al document de treball de 2022 es va fer referència detallada dels aspectes més estadístics de la construcció de l'indicador. En aquest punt es presenta el model operatiu tal com finalment s’ha pogut implementar, amb les millores derivades de la informació de l’ECEPOV. El model definit fa servir unes dimensions que estan relacionades amb els reptes i les corresponents polítiques públiques, agrupant aquestes dimensions segons les externalitats positives i negatives de la realitat urbana. A l’eix vertical es troben les dimensions socials, que inclouen els estàndards de població (renda, treball, educació, salut) i els reptes socials (desigualtat i pobresa). A l’eix horitzontal es troben les dimensions de l'entorn urbà, que inclou oferta urbana (comercial, cultural, de serveis socials i l’accés a serveis bàsics educatius i sanitaris) i els reptes urbans (habitatge, mobilitat, seguretat i medi ambient). 4 3. Resultats per a Barcelona En aquest apartat es presenten breument els resultats de la qualitat de vida urbana per a la ciutat de Barcelona. En primer lloc, es fa una comparativa de la ciutat amb les mitjanes del conjunt de les ciutats catalanes incloses a l’estudi i amb les ciutats espanyoles de més de 200.000 habitants. Seguidament, es presenta una anàlisi més en detall per a les ciutats catalanes (capitals de província, a l’apartat 3.2) i espanyoles (amb Madrid, Bilbao i Sevilla, a l’apartat 3.3). Les taules ciutat a ciutat es troben a l’Annex. 3.1 Barcelona respecte les mitjanes de les ciutats catalanes i de l’Estat Es comparen els resultats de Barcelona amb la mitjana de les ciutats catalanes de l'estudi i les ciutats de la resta d'Espanya de més de 200.000 habitants. El Gràfic 1.A mostra que Barcelona té una qualitat de vida superior a la mitjana de les ciutats de Catalunya i Espanya gràcies tant a les dimensions socials com a les d’entorn urbà. El diferencial és molt més clar en les dimensions socials (característiques dels residents) que a les d’entorn urbà. Al Gràfic 1.B es veu que el diferencial de Barcelona a l’entorn urbà és conseqüència d’una puntuació molt bona de l’oferta urbana, però amb uns reptes urbans que queden per sota tant de la mitjana de les ciutats catalanes com de les espanyoles. Gràfic 1 (A,B). Qualitat de Vida Urbana. Barcelona i mitjanes de ciutats de Catalunya i Espanya A) B) 5 Els resultats per a les dimensions es poden veure al Gràfic 1.C i D. Queden molts clars els punts forts i els punt febles de la ciutat. Entre els punts forts de Barcelona destaquen els estudis i la renda dels residents. De l’entorn urbà destaca l’oferta urbana en accés a serveis bàsics, serveis personals i, especialment, el diferencial en oferta cultural. Les externalitats negatives que afecten Barcelona són les típiques de les grans ciutats. Entre aquests reptes urbans, els que tenen una puntuació més baixa són la seguretat, l’habitatge i el medi ambient. Gràfic 1 (C,D). Qualitat de Vida Urbana. Barcelona i mitjanes de ciutats de Catalunya i Espanya C) D) 3.2 Barcelona respecte les ciutats catalanes5 Del conjunt de 23 ciutats catalanes de l´estudi, Barcelona és la segona en qualitat de vida urbana desprès de Sant Cugat del Vallès (veure Annex). La valoració d’aquesta posició, derivada del rànking, es pot completar amb una anàlisi del paper que tenen les diferents dimensions de l’indicador. En concret, es pot valorar la incidència en el valor de l’IQVU de les dimensions socials (característiques del residents) en comparació amb les d’entorn urbà i, també, el paper que, a l’entorn urbà, té l’oferta urbana en comparació als reptes urbans. De la comparació de Barcelona amb les capitals de província, la corresponent a dimensions socials/entorn urbà permet observar que, amb valors similars de l’IQVU, a Barcelona puntuen més les dimensions socials i, en canvi, a Girona, puntuen més les d’entorn urbà. 5 A l’Annex es troben les taules amb els resultats en detall. 6 Tanmateix, amb caràcter general, l’anàlisi que té més interès és comparar, en el conjunt de les dimensions de l’entorn urbà, les valoracions de l’oferta urbana i dels reptes urbans. Aquesta anàlisi permet identificar ciutats sotmeses a més o menys pressió per la densitat urbana i afectades, amb més o menys intensitat, per les externalitats negatives de l’aglomeració metropolitana. Aquesta segona aproximació, la que presenta el diferencial entre oferta urbana i reptes urbans és la que es presenta en el Gràfic 2. Gràfic 2: IQVU i Oferta Urbana – Reptes Urbans. Ciutats de Catalunya. L’eix horitzontal mostra que malgrat tenir valors de l’IQVU similars, Barcelona en comparació, per exemple, amb Vilanova o Cerdanyola té un diagnòstic força diferent, ja que el seu punt fort és l’oferta urbana i, en canvi, té una puntuació menor en reptes, és a dir, té problemes en les dimensions que són externalitats negatives de les gran ciutats o les àrees metropolitanes. El diagnòstic per a Vilanova o Cerdanyola, o encara més, per Manresa, Lleida, Tarragona o Mollet és el contrari: bona situació pel que fa als reptes urbans però una puntuació menys elevada en oferta urbana. Seguidament es presenta una anàlisi més detallada de la situació de la qualitat de vida de Barcelona en comparació amb les altres tres capitals provincials. Al Gràfic 3.A es constata que la qualitat de vida més elevada correspon a Barcelona i a Girona, amb una important diferència: mentre Barcelona té el punt fort en les dimensions socials, el punt fort de Girona és l’entorn urbà. Lleida i Tarragona tenen valors més baixos, similars en dimensions socials, però amb una puntuació millor a Lleida en entorn urbà. 7 Els àmbits on es troben els diferencials més clars, tal com es veu al Gràfic 3.B, són els estàndards de la població i l’oferta urbana, on clarament Barcelona té el primer lloc i Girona el segon, a distància de les dades de Tarragona i Lleida. Gràfic 3 (A, B): Qualitat de Vida Urbana. Barcelona i capitals de Catalunya A) B) Els valors de les dimensions específiques (Gràfic 3 C i D) mostren que els factors més positius de Barcelona corresponen a estudis, renda i salut, mentre que en treball Girona té una puntuació similar a Barcelona. En oferta urbana queda clara la millor situació de Barcelona, especialment en cultura, seguida de Girona, amb l’excepció de l’oferta comercial, on tan Lleida com Girona, tenen una valoració superior a la de Barcelona. En reptes urbans la resta de capitals tenen valors similars i clarament superiors a Barcelona, que registra les puntuacions més baixes en habitatge, seguretat i medi ambient. Gràfic 3 (C, D): Qualitat de Vida Urbana. Barcelona i capitals de Catalunya C) D) 8 3.3 Barcelona respecte les ciutats espanyoles de més de 200.000 habitants La comparativa de Barcelona amb les 26 ciutats d'Espanya amb més de 200.000 habitants, mostra que Barcelona és la sisena en puntuació de l’IQVU, després de ciutats del nord de la península. A l’Annex es troben les taules amb els resultats en detall. Tal com s’ha fet respecte les ciutat catalanes, la primera anàlisi es fa sobre la base de una gràfica on es compara el valor de l’IQVU i el diferencial entre oferta urbana i reptes urbans. Novament Barcelona té una posició positiva en l’IQVU però té puntuació més alta en oferta que en reptes, com és habitual en ciutats metropolitanes i es constata al gràfic per a Madrid, Hospitalet, Badalona, etc. Amb un valor similar en l’IQVU però amb una situació es podria dir que de poca pressió, es trobem ciutats com Valladolid, Oviedo, Gijón o Vigo. Ciutats amb un equilibri en les valoracions entre oferta i reptes urbans i, a més, amb una puntuació elevada de l’IQVU són Vitòria o Pamplona. Gràfic 4: IQVU i Oferta Urbana – Reptes Urbans. Ciutats d’Espanya. 9 Es presenta seguidament una anàlisi més en detall de la situació de Barcelona en comparació a tres grans capitals de l’Estat: Madrid, Sevilla o Bilbao. El Gràfic 5. A i B un resultat clar és que mentre Bilbao, Barcelona i Madrid tenen una qualitat de vida similar, Sevilla registra una puntuació menor que les altres tres capitals. Malgrat aquesta convergència de l’IQVU, es constata al Gràfic 5.B que els valors de l’entorn urbà són força diferents. En efecte, mentre que en oferta urbana Barcelona i Madrid són les que tenen millors resultats, és Bilbao la que presenta una millor puntuació en reptes urbans. En aquest darrer àmbit també Sevilla se situa per sobre de Barcelona i Madrid. Gràfic 5 (A, B): Qualitat de Vida Urbana. Barcelona i Madrid, Bilbao i Sevilla A) B) Al Gràfic 5 C i D es poden veure en detall els punts forts i febles de cada ciutat. Barcelona té una bona puntuació en reptes socials (pobresa), mentre que en les dimensions dels residents té puntuacions molt semblants a Madrid. En entorn urbà, Barcelona destaca molt en cultura. Els punts més negatius estan en reptes urbans, seguretat i medi ambient. En canvi, en mobilitat i habitatge no té uns resultats per sota de les altres grans ciutats, tret de Bilbao. De la resta de capitals, els resultats que més destaquen són els de Bilbao, en particular els seus bons resultats en totes les dimensions que són reptes urbans: habitatge, seguretat, mobilitat i medi ambient. En totes aquestes dimensions, més vinculades a polítiques públiques, Bilbao registra unes dades clarament més positives que la resta de les grans capitals. 10 Gràfic 5 (C, D): Qualitat de Vida Urbana. Barcelona i Madrid, Bilbao i Sevilla C) D) 4. Nota metodològica El conveni que va propiciar el desenvolupament d’aquest projecte establia que les fonts d’informació fossin registres administratius o indicadors Urban Audit de l’INE, per tal de garantir una actualització continuada. A més, l'àmbit territorial es va limitar a 126 ciutats de l’Estat, a partir del criteri de nombre d’habitants i de densitat demogràfica, seguint el mateix criteri que el projecte Urban Audit. Obtenir indicadors a partir d'enquestes normalment és inviable per a l'àmbit urbà. Només en el cas d'una enquesta de gran mida mostral, com l'Encuesta de Características Esenciales de la Población y la Vivienda (ECEPOV), elaborada per l'INE el 2021, es pot tenir informació representativa a aquest nivell de desagregació territorial. Tenint en compte les consideracions anteriors, es presenten a continuació les fonts administratives que s'han utilitzat a la construcció de l’Índex de Qualitat de Vida Urbana: • Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares, del INE • Censo de Población, del INE • Indicadores Urbanos (Urban Audit), del INE • Encuesta de Características Esenciales de la Población y la Vivienda, del INE • Portal estadístico de Criminalidad, del Ministerio del Interior • Muestra Continua de Vida Laborales (MCVL), de la Seguridad Social • Sistema Estatal de Precios Vivienda, del Ministerio de Transporte, Movilidad y Agenda Urbana • Índice de Calidad del Aire, del Ministerio de Transición Ecológica 11 Millores incorporades a l’actualització Respecte a la primera versió del projecte, s’han introduït set variables. Quatre de les variables de l'ECEPOV han suposat millorar el model operatiu, incloent dues noves dimensions a l'eix de l'Entorn Urbà: una dimensió en l'àmbit d'Oferta Urbana, sobre Accés a serveis bàsics , i una altra dimensió a l'àmbit “Reptes Urbans”, sobre Mobilitat . Les variables són les següents: Dimensió: Accés a serveis bàsics • Valoració de proximitat a centres educatius • Valoració de proximitat a centres sanitaris Dimensió: Mobilitat • Males comunicacions • Insatisfacció pel temps de desplaçament diari (treball/estudi) No hi ha dubte que aquestes noves dimensions milloren el model operatiu que és a la base de l'IQVU. En diverses presentacions de l'IQVU ja es va posar en relleu la carència que suposava no mesurar el repte de la mobilitat urbana. D'altra banda, l'accés a serveis bàsics com l'educació i la sanitat completa les dimensions de l'oferta urbana i, a més, preserva l'equilibri de les dimensions de l'oferta i els reptes urbans. Aquest equilibri numèric entre cada àmbit d’oferta i reptes és important per al càlcul de l’IQVU, ja que aquest es realitza sobre la base de l’equiponderació de totes les dimensions. Les altres tres variables incorporades milloren les dimensions preexistents de Seguretat i Medi ambient , de la següent forma: Seguretat • Delinqüència (percebuda) Medi ambient • Sorolls exteriors • Poques zones verdes Novament aquestes millores tenen una clara justificació. Hi ha un consens generalitzat sobre la importància de la percepció de seguretat en el seu efecte en la qualitat de vida, fins i tot més enllà de la correlació existent entre aquesta percepció i els delictes coneguts per la policia que, com és ben sabut, no tenen per què coincidir amb el total de delictes reals que es cometen. Pel que fa al medi ambient, tant la contaminació acústica com la proximitat amb la natura (zones verdes) són així mateix elements que afecten de manera significativa la qualitat de vida dels residents a la ciutat. Altres modificacions i actualitzacions Les dades sobre oferta urbana comercial, cultural i de serveis bàsics han passat de tenir com a font la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) a tenir com a font la informació censal de l'INE. La millora és evident, ja que es tracta de la mateixa informació administrativa, amb la diferència que ara ja no són resultats mostrals, sinó exhaustius per a totes les ciutats. 12 Un segon canvi ha consistit a substituir a la dimensió de Treball la taxa d'atur per la taxa d'ocupació, que està directament i positivament relacionada amb el concepte de qualitat. Finalment, s'han actualitzat els resultats de les fonts originals, guanyant un any o, en alguns casos, dos. Així, per exemple, l'Atlas de Distribució de la Renda de les Llars o els indicadors d'habitatge passen del 2018 al 2020. La informació sobre salaris (MCVL), delictes (Portal de criminalitat) i qualitat de l'aire (NO1 i PM10, del MITECO) passen del 2020 al 2021. Tenint en compte que tant a l'ECEPOV com a la informació censal correspon al 2021, es constata que els nous resultats de l'IQVU estan basats en informació corresponent als anys 2020 o 2021. Definició indicadors emprats de dimensió Renda Renda mitjana neta per persona : Mitjana de la renda disponible neta dels llars per persona. Renda mitjana per unitat de consum : Mitjana de la renda disponible neta dels llars per unitat de consum (escala OCDE). Estudis Població de 25 a 34 anys amb educació superior : població (%) a la franja d'edat amb un nivell d'estudis superior segons la classificació CINE. Població de 25 a 64 anys sense formació post obligatòria : Població (%) a la franja d'edat amb només nivell d'estudis obligatoris segons la classificació CINE. Treball Taxa d’ocupació : Ocupats respecte a població activa. Salari mitjà : Salari brut mitjà dels assalariats de règim general a la MCVL. Salut Esperança de vida a néixer : Anys que, de mitjana, s'espera que un nounat pot viure si es mantenen les taxes actuals de mortalitat. Pobresa i desigualtat P80/P20 : Quocient entre la renda del decil 80 i la renda del decil 20. Risc de Pobresa : Població (%) per sota del 60% de la mitjana de renda dels llars per unitat de consum. Oferta comercial Treballadors comerç : Ocupats localitzats a la ciutat, a la CNAE comerç al detall, dividit pels residents. Oferta cultural Treballadors cultura : Ocupats localitzats a la ciutat, a la CNAE de cultura, dividit pels residents. Oferta de serveis personals Treballadors serveis personals : Ocupats localitzats a la ciutat, a la CNAE de serveis personals, dividit pels residents. Accés a serveis educatius i de Salut Accés a centres educatiu: Persones que declaren tenir a prop centres educatius (%) Accés a centres sanitaris: Persones que declaren tenir a prop centres sanitaris (%) 13 Habitatge Esforç accés habitatge : Quocient entre els preus de lloguer i la renda mitjana a la ciutat. Habitacions per persona : Total habitacions d'habitatges principals dividit pels residents. Mobilitat Insatisfacció desplaçament: Persones insatisfetes pel temps de desplaçament quotidià (%). Males comunicacions: Persones que declaren tenir males comunicacions a l’entorn del seu habitatge (%). Seguretat Fets delictius : Total de fets coneguts tipificats com a delit dividit per residents. Inseguretat percebuda: Persones que declaren sentir inseguretat en l’entorn de l’habitatge (%) Medi Ambient Qualitat de l'aire : NO2 : Concentració mitjana anual de Diòxid de Nitrogen. Qualitat de l'aire : PM10: mitjana anual de concentració de partícules en suspensió de diàmetre menor de 10 micres. Zones verdes: Persones que declaren tenir poques zones verdes a l’entorn de l’habitatge (%) Soroll entorn: Persones que declaren tenir soroll en l’entorn de l’habitatge (%) Per conèixer amb més detall la metodologia de càlcul de l’IQVU es pot consultar el document de treball de l’INE o l’Informe sobre l’IQVU de l’OMD de 2022, referenciats a les notes a peu de pàgina de la Presentació. 14 5. Annex: Taules estadístiques Taula 1.1 : Qualitat de Vida Urbana. Ciutats de Catalunya. Àmbits. Taula 1.2 : Qualitat de Vida Urbana. Ciutats de Catalunya. Dimensions. 15 Taula 2.1 : Qualitat de Vida Urbana. Ciutats d’Espanya. Àmbits 16 Taula 2.2 : Qualitat de Vida Urbana. Ciutats d’Espanya. Dimensions. 17