Departament de Transversalitat de Gènere – CIRD      
Gerència de Recursos  
1 
 
PROJECTE NORMATIU DEL CODI DE CONDUCTA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA  
INFORME D’IMPACTE DE GÈNERE  
 
1. INTRODUCCIÓ: 
Segons l’article 140 de les Directrius per a l’elaboració de les normes municipals 
adoptades per acord de Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona el 15 d’abril 
de 2014, tot projecte normatiu s'ha d'acompanyar amb una memòria d’avaluació de 
l'impacte normatiu, o d'antecedents. Aquest impacte ha d’integrar una anàlisi 
d'impacte de gènere, en la qual s'avaluen els resultats que es puguin derivar de 
l’aprovació del projecte des de la perspectiva de l’eliminació de desigualtats i de la seva 
contribució a la consecució dels objectius d'igualtat d'oportunitats i de tracte entre 
dones i homes (d).  
 
Actualment, el Departament de Transversalitat de Gènere està elaborant una 
metodologia pròpia que permeti realitzar una anàlisi sistemàtica de la normativa 
municipal des del punt de vista de l’impacte de gènere. Mentre aquesta no està 
finalitzada, la revisió de la normativa es realitza d’acord amb el mètode proposat per la 
Comissió Europea i recollit en la “Guía para la evaluación del impacto en función del 
genero” (2005).  
 
Aquest model, que ha servit de base per a l’elaboració de la metodologia d’anàlisi 
d’impacte de gènere de la Generalitat de Catalunya (Institut Català de les Dones) i de 
molts altres organismes de l’Estat i internacionals, es basa en l’anàlisi de:  
 
• El resultat o efecte que té la normativa sobre dones i homes;  
• Les possibilitats que la normativa ofereix com a eina per a acabar amb les 
desigualtats de gènere, o bé el risc que contribueixi a perpetuar-les i/o a 
aprofundir-les.  
 
Aquest ha estat l’enfocament de l’anterior Informe d’impacte de gènere de 
l’Avantprojecte de Codi Ètic i de Conducta de l’Ajuntament de Barcelona (versió de 21 
de març de 2016). Atès que les observacions incloses en aquest informe mantenen la 
seva vigència, el que es presenta ara és un document complementari destinat a oferir 
una sèrie de pautes per reforçar els impactes positius del Codi de conducta des de la 
perspectiva de gènere.   
 
 
 
 
 
Departament de Transversalitat de Gènere – CIRD      
Gerència de Recursos  
2 
 
 
2. IDENTIFICACIÓ i DESCRIPCIÓ DE LA NORMA: 
 
2.1. Nom: Projecte normatiu del Codi de Conducta de l’Ajuntament de Barcelona.  
2.2. Categoria: Disposició normativa de caràcter general. 
2.3. Òrgan responsable: Direcció per a la Transparència i les Bones Pràctiques. 
Gerència de Recursos. 
2.4. Finalitat: Fixar el principis, els valor ètics i les normes de conducta que, en 
l’exercici de les seves funcions i competències atribuïdes, han d’observar les persones 
destinatàries, i regular el sistema de seguiment i avaluació del Codi per garantir la seva 
eficàcia. 
2.5. Població destinatària:  
₋ Membres electes. 
₋ Comissionats i comissionades.  
₋ Consellers i conselleres de Districte. 
₋ Titulars o membres dels òrgans de govern de les entitats municipals vinculades o 
dependents de l’Ajuntament.  
₋ Personal directiu de l’Ajuntament i equivalent de les entitats municipals vinculades 
o dependents d’aquest. 
 
3. PROPOSTES DE MODIFICACIÓ: 
 
Sense perjudici de les observacions realitzades en l’informe anterior, es recomana 
introduir els canvis següents:  
 
3.1. En relació als continguts: 
 
Capítol 2:  
 
Art. 5: Mentre que la igualtat es defineix com a absència de discriminació (punt e), la 
potenciació de la igualtat real i efectiva entre homes i dones s’emmarca en el punt f), 
relatiu a la inclusió social dels col·lectius més vulnerables. Malgrat tractar-se d’un 
aspecte aparentment formal, aquesta ordenació reforça una imatge de les dones com 
a col·lectiu amb unes necessitats especials que cal evitar. Com a redactat alternatiu es 
proposa traslladar la frase “i impulsaran accions dirigides a potenciar i garantir la 
igualtat real i efectiva entre dones i homes” al punt e). 
 
 
 
 
Departament de Transversalitat de Gènere – CIRD      
Gerència de Recursos  
3 
 
Art. 6: Relacionat amb l’article anterior, els valors de governança recullen el principi de 
no discriminació, però no el principi d’igualtat que es diferencia del de ‘no 
discriminació’ en quant que integra l’atenció a les diferències en els punts de partida. 
En aquest sentit, es recomana incorporar el valor d’impulsar una actuació municipal 
adaptada a les realitats diferenciades.   
 
Capítol 3:  
  
Art. 10: El fet que el personal dels serveis de titularitat municipal no estigui subjecte al 
compliment d’aquest Codi té una explicació relacionada amb les competències. Ara bé, 
en cap cas es pot supeditar a la condició d’empleat/ada públic el dret a ser 
beneficiari/ària de les normes de conducta que es detallen en els diferents punts 
d’aquest article. Aquestes han de ser aplicables a tot el personal a càrrec, amb 
independència de la seva situació laboral i/o relació amb el consistori.  
 
A més, en referència al punt i), convé incloure una bona pràctica relacionada amb el 
reconeixement dels mèrits, ja que la seva ocultació, o fins i tot l’apropiació indeguda, 
està directament relacionada amb el sostre de vidre que afecta fonamentalment les 
dones.  
 
Disposició addicional segona: 
  
Com ja s’ha dit, el fet que el personal adscrit als serveis de titularitat municipal no 
estigui subjecte al compliment d’aquest Codi s’entén per una qüestió de 
competències. Però cal tenir present la desprotecció que això pot generar per a un 
volum molt important de treballadors i treballadores municipals, i especialment per al 
personal que conforma alguns dels serveis més precaris, fortament feminitzats. Si bé 
aquesta disposició estableix que els principis i valors del Codi ètic es tindran presents a 
l’hora de concretar les regles de conducta a través dels contractes, subvencions, etc., 
convé que el mateix Codi sigui més explícit a l’hora de definir la forma o els terminis en 
que es durà a terme aquest procés en contractes i subvencions.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Departament de Transversalitat de Gènere – CIRD      
Gerència de Recursos  
4 
 
3.2. En relació a la formulació de la norma:  
 
S’aprecia un esforç per aplicar un llenguatge inclusiu. Tot i així, s’observen alguns 
aspectes a millorar. Amb aquesta finalitat s’adjunta el document amb una sèrie de 
propostes de modificació a nivell de llenguatge sexista. Aquestes propostes, que en 
alguns casos es basen en una redacció alternativa, s’han fet respectant els criteris 
d’agilitat en la lectura i de no alteració dels significats.   
 
 
 
 
 
 
Sonia Ruiz García  
Cap del departament de Transversalitat de Gènere  
 
 
 
Barcelona, 31 d’octubre de 2016