RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES 
 
QUEIXA RELATIVA AL DRET AL DESCANS 
I EL DRET A UNA CONVIVÈNCIA PACÍFICA (CONTAMINACIÓ ACÚSTICA) 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 19 de juny de 2022, la ciutadana va presentar una queixa en aquesta 
Sindicatura en què exposava el següent:  
 
 La manca d’actuació municipal per controlar les molèsties de soroll que 
provocaven algunes de les persones que s’allotjaven a l’hostal del carrer on 
viu, pels seus comportaments incívics. 
 
 Abans de la pandèmia, l’Ajuntament havia aconseguit que l’hostal disposés de 
personal de seguretat per evitar que les persones es quedessin al carrer 
bevent, fumant i cridant, però ara ja no disposen d’aquest servei i les persones 
veïnes del carrer no poden descansar. 
 
Actuacions fetes  
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va 
estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els 
principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
 
Després d’examinar el contingut de la queixa i la documentació aportada per la 
persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se al Districte de Gràcia per 
tal de conèixer les intervencions fetes en relació amb la queixa presentada.  
 
El dia 22 de juny de 2022, es va sol·licitar a aquest organisme la informació necessària 
per a l’estudi de la queixa.  
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
El dia 22 de juny de 2023, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. 
L’escrit exposa les queixes rebudes en aquest emplaçament i les actuacions que han 
dut a terme els serveis municipals per tal de millorar el descans del veïnat. 
 
1 
Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els objectius de 
desenvolupament sostenible (ODS), d’acord amb la mesura de govern sobre l’Estratègia d’impuls de l’Agenda 2030. 
Concretament, es relaciona amb l’objectiu 16.6 “Màxima eficàcia i responsabilitat envers la ciutadania”.  
 
 
 
CONSIDERACIONS 
 
1. Retard en la informació 
 
L’Ajuntament ha trigat un any a facilitar a la Sindicatura de Greuges de 
Barcelona la informació que es va sol·licitar per resoldre la queixa. Aquest termini 
supera amb escreix el que pot considerar-se un temps raonable, d’acord amb els 
principis d’eficiència i bona administració amb què han de regir-se els serveis 
municipals. Així mateix, incompleix el deure de col·laboració establert per l’article 
3.7 de la normativa reguladora de la institució de la Sindicatura de Greuges de 
Barcelona (aprovada per la Comissió de Govern en sessió del 19 de gener de 2005).  
 
D’acord amb aquests fets, es recorda al Districte de Gràcia l’obligació de 
col·laborar amb aquesta Sindicatura per tal que pugui desenvolupar 
adequadament la seva tasca de supervisió dels serveis municipals i, alhora, 
vetllar pels drets de la ciutadania.  
 
 
2. Les molèsties denunciades 
 
Segons informa el Districte, l’única denúncia que consta registrada sobre l’allotjament 
objecte de la present queixa data del 24 de juliol de 2015. L’activitat a la qual fa 
referència és un alberg juvenil que disposa de la llicència d’activitats corresponent. 
 
Arran d’aquesta denúncia, es va iniciar la tramitació de l’expedient d’inspecció per 
molèsties de soroll, principalment durant l’horari nocturn, provocades a l’espai 
públic per l’acumulació de persones al davant de l’entrada de l’alberg,  
 
D’altra banda, durant els darrers quatre anys, des de l’1 de gener de 2019 fins al 21 de 
desembre de 2022, consten un total de 28 trucades rebudes al 112 per requerir la 
presència policial. 
 
Els requeriments es van fer pels motius següents: molèsties de soroll provocades al 
carrer per presència de persones, per consum d’alcohol a l’espai públic i també per 
alguna baralla o discussió que va tenir lloc en aquest emplaçament. 
 
Per últim, els serveis municipals informen d’una reclamació presentada a través de 
l’IRIS (sistema de gestió de consultes, queixes, suggeriments i reclamacions de 
l’Ajuntament), de data 11 de juliol de 2019, referent a l’emplaçament esmentat. 
 
No obstant això, a aquesta institució no se l’ha informat del motiu d’aquesta reclamació 
ni de la tramitació o les gestions que s’han fet. 
  
2 
 
 
3. Actuacions que s’han dut a terme 
 
En la inspecció que van fer els serveis municipals en el marc de la tramitació de 
l’expedient, es va comprovar que al carrer hi havia instal·lats dos bancs i un d’ells 
es trobava situat just al davant de l’alberg, fet que propiciava l’estada de persones 
en aquest lloc. 
 
Amb l’objectiu de minorar les molèsties que provocava la permanència de persones 
xerrant al lloc on hi havia els bancs, el consistori va decidir retirar els bancs del 
carrer on estaven instal·lats, tant el que hi havia davant de l’alberg com l’altre que es 
trobava situat davant d’un gimnàs contigu a l’alberg. 
 
Amb relació a les intervencions de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) arran dels 
requeriments fets a través del 112, consta que s’han fet diferents advertiments a 
les persones que pertorbaven el descans veïnal en el mateix moment de 
comprovar-ho per tal de solucionar les molèsties generades.  
 
 
4. Situació actual 
 
Segons l’informe municipal, actualment no consta cap expedient en tràmit amb relació 
a les molèsties que provoquen els clients de l’alberg. En canvi, la persona afectada 
manifesta que les molèsties continuen produint-se, tal com es produïen abans de la 
pandèmia de la covid-19. 
 
Per tant, resulta evident que el fet d’haver retirat els bancs del carrer no ha estat 
suficient per garantir el dret al descans del veïnat. 
 
Sorprèn a aquesta Sindicatura que havent-se registrat un total de 28 requeriments en 
un període de quatre anys (dos d’ells, durant el període de pandèmia, en què hi havia 
força restriccions per l’estada de persones al carrer), el consistori manifesti que no s’ha 
detectat una problemàtica emergent i que, per això, no s’ha obert cap seguiment per 
part de la GUB. 
 
En aquest punt, es vol ressaltar que 19 dels requeriments de la ciutadania (de les 
28 trucades rebudes al 112) es van fer durant l’any 2022, que ha estat l’últim any 
sobre el qual se’ns han facilitat dades. Desconeixem el nombre de requeriments que hi 
ha pogut haver durant aquest any 2023. 
 
 
5. El dret al descans del veïnat 
 
La jurisprudència ha declarat, de manera reiterada, que els sorolls incideixen 
perniciosament sobre drets fonamentals protegits per la Constitució espanyola (CE):  
3 
 
 
la inviolabilitat del domicili (art. 18.1), la salut (art. 43), un medi ambient adequat (art. 
45) i un habitatge digne (art. 47). Per tant, la seva protecció és indefugible per part dels 
poders públics. 
 
Si bé és cert que a les ciutats hem de poder viure d’una manera confortable, no ho és 
menys que les dinàmiques d’ús de l’espai públic poden confrontar els interessos de la 
ciutadania. Amb això, volem dir que és legítim tant voler gaudir de les reunions i les 
trobades al carrer com voler descansar al mateix domicili sense patir el soroll que 
provoquen aquestes trobades. 
 
Algunes dinàmiques d’ús de l’espai públic impliquen que l’Administració hagi 
d’esmerçar els seus esforços a fer compatible el dret al descans amb la realització 
d’aquestes trobades. En aquest sentit, és pertinent mencionar l’Ordenança de mesures 
per fomentar i garantir la convivència ciutadana, que pretén, com a objectiu principal, 
preservar l’espai públic com a lloc de convivència i civisme on totes les 
persones puguin dur a terme, en llibertat, les seves activitats de lliure circulació, 
oci, trobada i esbarjo amb un respecte ple a la dignitat i als drets de les altres 
persones. 
 
Recordem que la Carta municipal de Barcelona, aprovada per la Llei 22/1998, de 30 
de desembre, atribueix de manera expressa a l’Ajuntament la competència en 
matèries que afecten la convivència ciutadana i el civisme, i que pertorbar el descans i 
la tranquil·litat dels veïns i veïnes mitjançant cants, crits, baralles o qualsevol acte 
molest queda prohibit a l’ordenança esmentada (art. 71). 
 
Així, la GUB, en la seva condició de policia administrativa, d’acord amb allò que 
disposen els articles 128 i següents de la Carta municipal i la resta de la legislació que 
li és aplicable, és l’encarregada de vetllar pel compliment de l’Ordenança de mesures 
per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona i de 
denunciar, quan escaigui, les conductes que hi siguin contràries. 
 
D’altra banda, no podem oblidar la corresponsabilitat necessària de les activitats 
de concurrència pública a l’hora d’impedir el comportament incívic dels clients i 
el deure de donar compte a la policia de les conductes incíviques a l’exterior del local i 
a les seves proximitats.  
 
 
DECISIÓ 
 
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta municipal de Barcelona i el 
reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes 
aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació del Districte de Gràcia no ha 
estat suficientment eficaç per garantir el dret al descans del veïnat.  
4 
 
 
 
Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la decisió següent: 
 
 Recomanar al Districte de Gràcia que, mitjançant la Unitat Territorial de la 
GUB, faci un seguiment acurat de la situació al carrer objecte de la queixa per 
tal de prevenir, dissuadir i denunciar els actes incívics. 
 
 Suggerir al Districte de Gràcia que, per tal de facilitar la solució del conflicte, 
impliqui els responsables de l’activitat de l’alberg juvenil perquè es 
comprometin a vetllar pel fet que tant a l’entrada com a la sortida de 
l’establiment no es produeixin conductes incíviques ni sorolls per part dels 
clients. 
 
 
Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte 
al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona 
interessada del seu contingut.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5