Pla Endreça Barcelona Garantim l’excel·lència de l’espai públic de la ciutat Octubre del 2023 © 2023 Ajuntament de Barcelona Es permet la reproducció total de les dades i la informació que provenen de fons municipals, citant-ne la procedència. Coordinació i redacció: Gerència Municipal Assessorament lingüístic: Linguaserve Internacionalización de Servicios, SA Disseny gràfic i maquetació: Fuego Camina Conmigo Impressió: Printmakers Barcelona, octubre de 2023 Índex Les claus per a garantir l’excel·lència de l’espai públic de la ciutat: el Pla Endreça Barcelona. 1. L’espai públic a Barcelona 6 Dades de ciutat i àrees de millora 2. Com ho farem? 30 3. Amb qui ho farem 34 4. La governança 35 5. Què farem? 37 Eixos i mesures 6. Comencem! 86 Calendari 7. Els recursos 87 Pressupost Pla Endreça Barcelona Claus per garantir l’excel·lència de l’espai públic de la ciutat: el Pla Endreça Barcelona Barcelona és, i ha estat tradicionalment, una de les ciutats més ben valorades per viure-hi. Els seus carrers, zones verdes i places són l’espai de trobada de la ciutadania, l’escenari de la vida social i cultural impulsada també per les entitats dels seus barris; és on s’impulsa l’economia amb els comerços de proximitat i es dona la benvinguda a aquells que ens visiten. L’article 4 de la Carta de Ciutadania, Carta de Drets i Deures de Barcelona diu que “Totes les persones tenen dret a trobar a la ciutat de Barcelona les condicions socials, econòmiques, polítiques, culturals, ambientals i d’accessibilitat universal per viure-hi dignament”.1 L’espai públic no és quelcom estable, es troba en contínua evolució per donar resposta a allò que la ciutadania necessita en cada moment. Darrerament han aparegut nous usos de l’espai públic i s’ha intensificat l’ús d’algunes zones —com les noves zones d’estada, les platges i altres—. Noves maneres de moure’s i de consumir, i la necessitat d’adaptar-se al canvi climàtic. A més, la convivència en l’espai públic es veu impactada per l’incivisme. L’actual Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona2 té per objecte “preservar l’espai públic com a lloc de convivència i civisme”. I es basa, d’una banda, en el reconeixement del dret de tothom a comportar-se lliurement en els espais públics i a ésser respectats en la seva llibertat; però, d’altra banda, també, en la necessitat que tothom assumeixi determinats deures de convivència i de respecte a la llibertat, la dignitat i els drets reconeguts als altres, així com al manteniment de l’espai públic en condicions adequades. 1 Article 4 de la “Carta de Ciutadania, Carta de Drets i Deures de Barcelona”, aprovada pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 17 de desembre de 2010. 2 “Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona”, aprovada per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 23 de desembre de 2005. 4 Pla Endreça Barcelona L’Ajuntament disposa de diverses ordenances per garantir la qualitat de vida de les persones i l’espai públic. Entre d’altres, l’Ordenança dels usos del paisatge urbà, l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona i l’Ordenança del medi ambient de Barcelona. I, tot això, a més, essent conscients que, per a l’assoliment d’aquests objectius, no n’hi ha prou amb l’exercici, per part de l’autoritat municipal, de la potestat sancionadora, que de vegades també és necessària, sinó que cal, també, que l’Ajuntament dugui a terme les corresponents activitats PLA ENDREÇA de foment i de corresponsabilitat necessàries per promoure els valors de BARCELONA ÉS: convivència i el civisme a la ciutat. la resposta integral, transversal i coordinada de A la vegada, l’Ajuntament de Barcelona desplega de forma transversal l’Ajuntament per aconseguir serveis públics encaminats a mantenir la cura i l’excel·lència de l’espai garantir l’excel·lència de públic, en una cadena de valor integrada pel conjunt de l’organització l’espai públic de la ciutat. municipal, en què destaca la Guàrdia Urbana, els serveis de neteja, els equips d’inspecció transversal, els agents cívics, serveis patrimonials o de salut pública, així com els serveis socials que tenen cura de les persones. Un gran esforç de servei públic, amb col·laboració publicoprivada i que en els darrers anys ha estat objecte d’un notable increment de recursos. El Pla Endreça Barcelona és la resposta integral, transversal i coordinada de l’Ajuntament per aconseguir garantir l’excel·lència de l’espai públic de la ciutat. Un esforç que impulsa l’organització municipal i ha d’esdevenir comú amb la ciutadania, les associacions i entitats, els sectors econòmics i també les persones que visiten la ciutat. Avançar en la corresponsabilitat és clau per fer de l’espai públic de Barcelona un espai de qualitat per a totes i tots. Pla Endreça Barcelona 5 1. L’espai públic a Barcelona 1.1. Dades de ciutat L’anàlisi de múltiples indicadors i fonts de dades municipals ens permet conèixer quin és el punt de partida. Tot i que parlarem a escala de ciutat, cal tenir present que Barcelona la componen 73 barris heterogenis per les seves pròpies característiques i per l’ús que fa la ciutadania del seu espai públic. Per tant, les problemàtiques i necessitats de manteniment de l’espai públic varien sensiblement. Ho farem responent a aquestes dues preguntes: 1.1.1. Quin és l’estat de la ciutat postcovid? 1.2.2. Quin és l’estat de l’espai públic? 1.1.1. Quin és l’estat de la ciutat postcovid? Barcelona ha tornat a la normalitat després del sotrac causat per la pandèmia de la covid-19. Ho ha fet reforçada; però també una mica diferent. A continuació, i a tall d’exemple, es detallaran alguns indicadors de la situació actual posant l’èmfasi en allò que ha canviat a Barcelona. 6 Pla Endreça Barcelona RECUPERACIÓ DE LA CIUTAT Mercat laboral. Un indicador d’aquesta recuperació és l’atur a la ciutat que es manté bastant per sota del nivell d’abans de la pandèmia, amb unes 6.000 persones menys que quatre anys enrere, l’agost del 2019 (-8,8%). Des dels màxims de deu anys enrere, el març del 2013, l’atur registrat a la ciutat ha disminuït en més de 52.600 persones (-45,7%). Atur registrat Milers 90 80 +0,6% agost 70 60 50 gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. 100 2021 2022 2023 I, de fet a l’abril, es va assolir la xifra rècord de més d’1,2 milions d’afiliacions a la Seguretat Social. Empresa. Les 5.340 societats mercantils constituïdes en els primers set mesos del 2023; suposen la xifra més elevada des del 2017, amb un augment interanual de +9,1% respecte al mateix període de l’any passat. Tot i ser una mica inferior a l’índex de Catalunya (+10,6%), supera en +7,6% els d’abans de la pandèmia. Societats mercantils constituïdes 1.000 800 +29,9% juliol 600 400 200 0 gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. 2021 2022 2023 Pla Endreça Barcelona 7 La percepció de la marxa dels negocis a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) ha evolucionat de forma globalment favorable en el segon trimestre del 2023, amb un saldo positiu de 13,1 punts, uns 5 punts superior al del trimestre anterior i més elevat que el del conjunt de Catalunya (11,2). Turisme. El final de la pandèmia ha permès la reactivació de fires i congressos i l’impuls de l’activitat turística a la ciutat. El nombre de turistes que es van allotjar als hotels de la ciutat durant l’any 2022 va arribar a 7,4 milions, encara un 13,4% per sota del registre del 2019. En els primers vuit mesos de l’any ja són 5.556.411 les persones que han vingut a Barcelona. EL 2022 ELS HOTELS DE LA CIUTAT VAN Les pernoctacions van créixer a un ritme més alt, liderant el rànquing de ALLOTJAR 7,4 MILIONS tot l’Estat, amb una mitjana de 2,67 nits per estada a 2022. Segons la DE VISITANTS seva procedència, després d’uns anys en els quals la pandèmia va fer que repuntés el turisme nacional, ara torna a ser majoritàriament de la resta del món. El tràfic de passatgers del port de Barcelona ha estat molt afectat per l’aturada de la covid-19, i comença a recuperar-se l’estiu del 2022 —en especial els creuers—. Els primers vuit mesos de l’any acumulen prop de 2,25 milions de passatgers, de manera que superen el volum d’abans de la pandèmia en més d’un 10%. En aquest període, els passatgers que embarquen i desembarquen a la ciutat continuen creixent i suposen el 55% del total. D’altra banda, les línies regulars van transportar gairebé 385.000 usuaris durant l’agost, per la qual cosa superen el registre del 2019 tant en termes mensuals (+18%) com en l’acumulat de l’any (+15%). Passatgers de creuers Milers 500 +25,3 agost 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. 2021 2022 2023 8 Pla Endreça Barcelona Han passat per l’aeroport del Prat, més de 33 milions de persones entre gener i agost de 2023, no superen encara els més de 35 milions registrats durant el 2019 (-7,2%). D’aquest total, 24 milions són passatgers internacionals (72,3%), dels quals prop de 4 milions corresponen a vols intercontinentals, registres que queden un 8,7% i un 5,2% per sota dels valors prepandèmia. Trànsit de passatgers per l’aeroport Milers 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 Font: Aeroport de Barcelona - El Prat, AENA Consum privat. Les xifres de consum privat a la ciutat han seguit avançant en termes interanuals al llarg de l’estiu, tot i que el ritme de creixement s’ha anat desaccelerant després de dos anys i mig de trajectòria ascendent. La persistència de la inflació ha incidit en la moderació de la tendència a l’alça. Tot i així, les dades marquen nous màxims i el nivell de despesa amb targeta de crèdit/dèbit dels primers vuit mesos de l’any supera en un 26,2% el de 2019. L’índex de confiança del consumidor (ICC) de Barcelona de juny del 2023 s’ha situat en 108,4, de manera que s’apropa al valor del juny del 2019 (113,6). Índex de confiança del consumidor Milers 160 140 120 126,1 100 108,4 90,7 80 60 40 20 0 juny 18 des. 18 juny 19 des. 19 juny 20 des. 20 juny 21 des. 21 juny 22 des. 22 juny 23 Situació Expectatives Confiança Font: Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (OMD). Baròmetres. Pla Endreça Barcelona 9 gen. 16 abr. 16 jul. 16 oct. 16 gen. 76 abr. 17 jul. 17 oct. 17 gen. 18 abr. 18 jul. 18 oct. 18 gen. 19 abr. 19 jul. 19 oct. 19 gen. 20 abr. 20 jul. 20 oct. 20 gen. 21 abr. 21 jul. 21 oct. 21 gen. 22 abr. 22 jul. 22 oct. 22 gen. 23 abr. 23 jul. 23 Habitatge. Els preus dels lloguers en el primer trimestre del 2023 se situaven en els 15,66 €/m2/mes de mitjana a la ciutat, amb un repunt interanual del 12,5%, molt superior a la inflació. En canvi, la signatura de nous contractes —un total de 10.890 de gener a març— va caure fins a xifres d’estiu del 2016 —deixant de banda el segon EL PREU DEL LLOGUER trimestre del 2020 marcat pel confinament—. A LA CIUTAT DE BARCELONA SE SITUA EN 15,66 €/M2/MES DE Els preus ja acumulen set trimestres consecutius de senda ascendent MITJANA perquè l’oferta de lloguer no pot fer front a l’augment de demanda. En el primer trimestre, la renda mensual mitjana a Barcelona s’ha enfilat fins als 1.087 euros per habitatges de 72,4 m2 construïts, un nou màxim històric després de registrar un repunt interanual del 12,6% nominal, vuit punts per sobre de la inflació del període. Gairebé tots els districtes presenten alces interanuals de dos dígits en aquest període amb l’excepció de Ciutat Vella (+3,5%), on els lloguers mitjans superen la barrera dels 1.000 €/mes, com passa també en sis districtes més. Entre els més inflacionistes destaquen enguany Sants- Montjuïc (+20,9%) i Sant Martí (+19,4%). Transport públic. El nombre de validacions a la xarxa de TMB de gener a juny del 2023 supera lleugerament les xifres de prepandèmia (+0,9%). EL TRANSPORT PÚBLIC El metro, amb 224,2 milions de viatges, estableix un nou rècord, i supera en DE BARCELONA: un 5,7% la demanda de la primera meitat del 2019. La demanda a la xarxa d’autobusos se situa encara per sota de la que hi havia abans de la crisi • Més de 100 línies de bus sanitària. • 10 línies de metro • 1 funicular Transport públic a Barcelona (TMB) • 2 xarxes de tramvia Milions de viatges • Xarxes de tren dels 80 Ferrocarrils de la +17,1% agost Generalitat i Rodalies 60 de Catalunya 40 20 0 gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. 2021 2022 2023 10 Pla Endreça Barcelona ES DIBUIXA UNA NOVA REALITAT La vida es va aturar a tot el món i, per un temps, tot eren mesures sanitàries per protegir la ciutadania. La seva afectació en l’organització, la mobilitat i el traçat de la ciutat es van considerar necessàries. Ara, però, cal analitzar-les i endreçar de nou la ciutat prioritzant l’espai públic: minimitzant el possible impacte negatiu que hagin tingut, impulsant les pràctiques sorgides en temps d’emergència complexa que han demostrat ser positives per a la ciutat, alhora que cal tenir present les noves necessitats sorgides i donar-hi resposta. Terrasses a l’espai públic. La ciutat ha vist com les cafeteries, els bars i els locals de restauració es feien presents amb terrasses temporals. Voreres, cantonades i places d’aparcament han deixat lloc a taules i cadires on prendre un cafè o trobar-se després de la feina. Amb la fi de l’estat d’alarma, la seva situació irregular va donar pas a un procés de regularització. Avui a Barcelona hi ha 2.620 taules, o el que es el mateix, 10.886 cadires més en terrasses a l’espai públic de les que hi havia el 2019. Bona part de les 6.517 terrasses són ampliacions de les ja existents, però també n’hi ha que són A BARCELONA HI HA noves. 6.517 TERRASSES A L’ESPAI PÚBLIC Com a conseqüència, s’han alterat la mobilitat, els fluxos dels vianants i s’ha fet intensiu l’ús de l’espai públic, fet que ha suposat noves demandes als serveis urbans. A més, el canvi dels usos de l’espai estableix una nova convivència entre veïnat, passa volants, persones usuàries dels locals i serveis que cal gestionar per evitar conflictes. El silenci. El confinament va permetre a la ciutadania descobrir una nova ciutat en silenci, en la qual la natura va recuperar espais. Amb la fi del confinament van tornar els sons habituals d’una ciutat activa, i aquells llocs descoberts que havien estat espais de tranquil·litat, van desaparèixer. Vehicles de mobilitat personal. La pandèmia també ha accelerat l’arribada de noves formes de transport compartit. En un primer moment els vagons de metro i bus van quedar buits. Impulsada pel temor al transport públic la ciutadania va buscar altres formes de mobilitat individual. Bicicletes, patins, segways i altres vehicles de mobilitat personal (VMP). La xarxa de carril bici ha crescut per donar-los el seu espai i evitar el risc que suposen quan circulen per les voreres i les calçades. L’endreça dels vehicles de mobilitat personal es fa necessària si tenim en compte que les previsions estimen un increment de desplaçaments diaris de VMP a la ciutat el 2024. Pla Endreça Barcelona 11 Darrerament l’ús de l’espai públic també ha estat alterat per l’aparició d’empreses de sharing de bicicletes i motos que fan un ús intensiu dels carrers. A més, un percentatge d’aquests elements no es depositen correctament en els aparcaments corresponents, i provoquen sensació de desendreçament en la ciutadania. Els que venen a treballar o a estudiar a Barcelona. La ciutat és un gran pols d’atracció a l’àrea metropolitana de la qual, tanmateix, depèn. De la ciutat no només en fan ús les persones que hi viuen o les que la visiten, hi ha uns 450.000 “barcelonins i barcelonines” que viuen en poblacions —més o menys— properes i van a la ciutat ja sigui per treballar o gaudir ENTRE SETMANA 680.000 d’allò que els hi ofereix (oci, cultura, esport...). A l’inrevés, hi ha 230.000 PERSONES ENTREN O persones ciutadanes de Barcelona que treballen a l’àrea metropolitana i SURTEN DE BARCELONA s’hi han de desplaçar. Entre uns i altres, un gruix de 680.000 persones entra PER MOTIUS LABORALS i surt entre setmana per les principals artèries viàries ja sigui en transport públic o privat. D’altra banda, de les 100.620 places de l’oferta universitària de Barcelona, gairebé 61.500 no hi estan empadronats. D’aquests, 7.070 viuen a la resta del Barcelonès, 47.632 a la resta de Catalunya. El canvi climàtic al mediterrani. Barcelona, com la resta de ciutats del món, afronta un gran repte: el canvi climàtic. La conca mediterrània s’està escalfant un 20% més ràpid que la mitjana mundial, fet pel qual, conjuntament amb l’Antàrtida, s’estan convertint en els principals punts calents del canvi climàtic a escala mundial. Les previsions parlen de les temperatures mitjanes que augmenten entre 1,7 °C i 3 °C, i la disminució de les precipitacions d’entre un 14% i un 26%. Una veritable situació d’emergència climàtica que fa necessari actuar perquè Barcelona continuï essent una ciutat habitable i saludable, amb un espai públic viu i actiu. El canvi climàtic suposa un empitjorament de les condicions de vida, salut i de treball de les persones i un augment de les desigualtats socials. Cal preparar la ciutat per la calor i millorar el confort tèrmic amb accions concretes per crear més ombres, més paviments reflectors, més paviments tous, fonts d’aigua, i refugis climàtics. 12 Pla Endreça Barcelona Aquesta situació es veu agreujada a causa dels materials amb els quals es construeixen edificis i carrers que afavoreixen temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades. Les ciutats són uns 2 °C més càlides que les zones rurals, i amb l’alta densitat de població poden arribar a ser entre 5 i 7 °C més càlides, sobretot durant la nit perquè es refreden a un ritme molt més lent. És l’anomenat efecte illa de calor. CIUTAT RECURSOS • Pèrdua de qualitat de • Increment de la l’espai públic demanda energètica per a climatització a • Debilitament de les l’estiu estructures dels edificis més antics o • Reducció de amb deficiències la demanda de climatització a l’hivern • Més demanda d’aigua (domèstica, vegetació...) PERSONES ECOSISTEMA • Reducció del confort a • Canvis en la l’espai públic a l’estiu convecció i la brisa urbana • Afectació al descans nocturn en nits estivals • Adaptació d’espècies exòtiques per • Afectació a la salut de modificació del la població sensible calendari fenològic (persones grans i nadons) Pla Endreça Barcelona 13 La poca pluja que va caure l’any 2022 ho va fer de manera molt irregular i va concentrar una quarta part de la pluja total anual en dos dies de pluges intenses (el 12 de març i el 31 d’agost), dels quals el primer va ser el dia més plujós en els darrers dos anys. Cal, doncs, reduir el consum d’aigua a la ciutat i adaptar-ne la qualitat a l’ús que se li vol donar: ser més eficient en el reg i l’aigualeig, fomentar l’ús de recursos hídrics alternatius, etc. Aquest fet serà particularment important en el manteniment del verd, ja que, d’una banda, necessitarem cada cop més els serveis socioambientals que ens proporcionen (ombra, frescor, biodiversitat, salut mental...) però, de l’altra, aquests serveis depenen de la disponibilitat d’aquesta aigua tan necessària. I preparar l’espai públic per a esdeveniments climàtics extrems —com són les inundacions— i per l’augment del nivell del mar. Cal promoure els sistemes de drenatge urbà, els dipòsits de retenció d’aigües pluvials, ES VAN ACUMULAR preparar el sistema de clavegueram, naturalitzar i protegir les platges, etc. 318,5 L/M2 DE PLUJA EN TOT L’ANY 2022, La contaminació i l’aire que es respira. No podem obviar la desena QUAN LA MITJANA HISTÒRICA DE LA d’episodis ambientals per alta contaminació de partícules PM10 a la PLUIVIOMETRIA ERA DE ciutat enguany. La intensa activitat industrial, l’alt volum de trànsit, el 595,2 L/M2 (DADES DEL clima mediterrani d’escassa pluja i l’arribada de núvols de pols sahariana 1914 AL 2021) afavoreixen concentracions d’elements contaminants a l’aire que es respira. A l’aire de Barcelona hi ha diòxid de nitrogen (NO2), un gas irritant que ataca els pulmons i que produeixen sobretot els motors de combustió interna, i les partícules en suspensió menors de 10 micres (PM10), que afecten sobretot el sistema respiratori i cardiovascular, i que tenen origen principalment en els processos de combustió, rodaments i frenades de vehicles, en les obres de construcció, o en la pols que arriba del Sàhara. Encara que són invisibles als ulls, resulten molt perjudicials per a la salut de totes les persones i és imprescindible fer front a aquesta situació. 14 Pla Endreça Barcelona 1.1.2. Quin és l’estat de l’espai públic? Per conèixer l’estat de l’espai públic haurem de: • Fer l’inventari de tot allò que hi ha a l’espai públic i dels serveis municipals implicats. • Conèixer què passa a l’espai públic, a partir de les dades objectives recollides pels diferents serveis urbans. • I, per acabar, saber quina és la valoració de la ciutadania i les persones que visiten la ciutat. QUÈ HI HA A L’ESPAI PÚBLIC? Inventari d’elements urbans. A grans trets farem un repàs de tot allò que configura i vesteix l’espai públic de la ciutat. Allò que les persones es troben en passejar pels carrers (com els arbres, les terrasses o els fanals), allò que permet l’endreça (com els semàfors, els carrils bici o les parades de bus), allò que utilitzen (com el paviment de les voreres, els contenidors per deixar-hi les escombraries, o les zones de joc infantils) i tot allò que no veuen però cal per fer funcionar la infraestructura d’una gran ciutat (com la xarxa de clavegueram o les basses d’aigua). Els podem organitzar en aquests àmbits: Aigua Animals Clavegueram Fonts i Sistema urbà Gestió de Àrees de i olors basses de drenatge la fauna gossos de l’aigua urbana Control de Plagues Energia Neteja i residus Plagues Plagues Enllumenat Generació Neteja de Neteja de Recollida d’animals d’arbrat públic energética carrers i pintades de residus places Infraestructura i espai públic Pavimentació Voreres Mobiliari Senyalització Escales i Àrees Estructures Arranjament de calçades urbà ascensors Infantils viàries d’espais Verd Poda i Manteniment Murs verds Parcs i jardins plantació del verd urbà d’arbrat La imatge següent quantifica, a grans trets, tot allò que hi ha a l’espai públic. Pla Endreça Barcelona 15 PLA ENDREÇA BARCELONA Senyalització horitzontal Recollida de residus 1.733 fonts públiques Passos de vianants i zebra: 221.127 m2 Papereres: 25.232 INVENTARI DE L’ESPAI PÚBLIC Línies de separació: 1.201.629 ml Contenidors: 26.721 Senyalització vertical: 108.090 un. 63 jardins verticals Aparcament en superfície Bicicletes 6.517 terrasses Fins a 152.184 m2 de 116 espais per a (3.528 m2) Places de cotxes: 94.323 Carril bici: 257 km pintades s’han netejat gossos i 106 zones Places de motos: 89.567 Bicing: 519 estacions entre gener i juliol del d’ús compartit Places de bicis: 40.940 i 7.000 bicis 2023. 1.669 km con•guren la 325 fonts xarxa de clavegueram ornamentals, llacs i basses Platges de Barcelona Parades Fitons: 115.460 28.130 bancs 51 escales i 895 àrees Platja: 4,8 km de bus: Baranes i passamans: 96 ascensors infantils Punts de vigilància: 20 2.427 156.468 ml Àrees de joc: 22 Dutxes: 97 El paviment Suports d'enllumenat: El verd a la ciutat Calçada: 11.131.049 m2 126.113 Arbres i plantes: 247.060 Voreres: 9.746.346 m2 Quadres elèctrics: Jardineres: 6.962 2.582 Verd urbà: 1.157 Ha Horts: 15 Espais per fer salut Serveis de neteja: 4.621 persones Circuits de salut: 86 Guàrdia Urbana: 3.403 agents Pistes de patinatge i monopatí: 11 Manteniment del verd: 932 persones Àrees de gent gran: 47 Manteniment i infraestructures: 1.027 persones Cistelles de bàsquet: 119 Taules de ping-pong: 149 Dades actualitzades l’octubre de 2023. 16 Pla Endreça Barcelona PLA ENDREÇA BARCELONA Senyalització horitzontal Recollida de residus 1.733 fonts públiques Passos de vianants i zebra: 221.127 m2 Papereres: 25.232 INVENTARI DE L’ESPAI PÚBLIC Línies de separació: 1.201.629 ml Contenidors: 26.721 Senyalització vertical: 108.090 un. 63 jardins verticals Aparcament en superfície Bicicletes 6.517 terrasses Fins a 152.184 m2 de 116 espais per a (3.528 m2) Places de cotxes: 94.323 Carril bici: 257 km pintades s’han netejat gossos i 106 zones Places de motos: 89.567 Bicing: 519 estacions entre gener i juliol del d’ús compartit Places de bicis: 40.940 i 7.000 bicis 2023. 1.669 km con•guren la 325 fonts xarxa de clavegueram ornamentals, llacs i basses Platges de Barcelona Parades Fitons: 115.460 28.130 bancs 51 escales i 895 àrees Platja: 4,8 km de bus: Baranes i passamans: 96 ascensors infantils Punts de vigilància: 20 2.427 156.468 ml Àrees de joc: 22 Dutxes: 97 El paviment Suports d'enllumenat: El verd a la ciutat Calçada: 11.131.049 m2 126.113 Arbres i plantes: 247.060 Voreres: 9.746.346 m2 Quadres elèctrics: Jardineres: 6.962 2.582 Verd urbà: 1.157 Ha Horts: 15 Espais per fer salut Serveis de neteja: 4.621 persones Circuits de salut: 86 Guàrdia Urbana: 3.403 agents Pistes de patinatge i monopatí: 11 Manteniment del verd: 932 persones Àrees de gent gran: 47 Manteniment i infraestructures: 1.027 persones Cistelles de bàsquet: 119 Taules de ping-pong: 149 Dades actualitzades l’octubre de 2023. Pla Endreça Barcelona 17 Serveis i recursos municipals. Més enllà de destinar més efectius i incrementar les inversions, cal repensar com s’utilitzen els recursos dels serveis urbans per optimitzar-los millorant l’eficiència i assolint més eficàcia que garanteixi la qualitat de l’espai públic dels barris de la ciutat. A grans trets aquesta és la situació dels recursos i serveis municipals destinats a l’espai públic a hores d’ara. Cuidem Barcelona: el contracte de neteja reforçat. Iniciat el 2022 —i amb una vigència de 8 anys—, Barcelona disposa d’un important contracte de neteja ja implementat que ha ampliat el nombre de persones (fins a 4.621 persones) i el cost destinat (307 M€) a les tasques de neteja respecte al contracte anterior. Evolució del contracte de neteja. Persones 4.621 4.000 PERSONAL DELS SERVEIS contracte anterior contracte actual DE NETEJA: 4.621 PERSONES Evolució del contracte de neteja. Milions d’euros PERSONAL DEL SERVEI DE MANTENIMENT DEL VERD: 932 PERSONES 307 279 contracte anterior contracte actual A més, té una de les flotes més avançades tecnològicament dins el sector: el 66% de la flota de vehicles és electrificada. Optimitzar el contracte i les possibilitats que dona permetrà la millora de la neteja i endreça de la ciutat. El resultat global s’avaluarà d’acord amb les auditories d’espai públic i les valoracions ciutadanes. A més d’aquest contracte de neteja, cal tenir present tot un conjunt d’operadores que incideixen directament en l’excel·lència de l’espai públic. 18 Pla Endreça Barcelona El manteniment i el creixement de l’inventari. Més enllà de la neteja, són moltes més les empreses operadores que actuen en el manteniment de l’espai públic. El 2022, es van destinar més de 144 M€ al manteniment d’elements com semàfors, fanals, clavegueram, mobiliari urbà... Tot això es va gestionar mitjançant 117 contractes liderats per diferents òrgans municipals. L’inventari d’elements a l’espai públic (bancs, pilones, carrils bici, senyalitzacions, semàfors, entorns escolars, superfície de verd...) creix anualment, però els pressupostos de les partides de manteniment no recullen aquests increments i no permeten garantir un manteniment adequat. Així, els carrils bici, les zones 30 o els nous entorns escolars suposen un increment del 600% de l’inventari d’espais per repintar regularment. Tampoc ha crescut de manera proporcionada els recursos de Parcs i Jardins que ara ha de fer front a les 40 noves hectàrees de verd que ha guanyat la ciutat. La inspecció. El percentatge d’inspeccions relatives a l’espai públic i la convivència suposen el 62% de l’activitat inspectora de la ciutat, un total de 191.321 inspeccions. Activitat inspectora a la ciutat de Barcelona per àmbit d'actuació Activitats, 17% Paisatge urbà, 12 % Obres, 7% Habitatge, 2% Espai públic i convivència, 62% La tasca de la Guàrdia Urbana. Entre els anys 2019 i 2023 han estat nomenats més de 1.000 agents, amb la qual cosa la Guàrdia Urbana arriba al seu màxim històric amb 3.403 agents, dels quals un 17,6% són dones. En els propers anys s’arribarà a la xifra de 3.500 agents. En els propers mesos, Barcelona tindrà desplegats 6.500 efectius policials comptant amb el reforç d’agents dels Mossos d’Esquadra. Pla Endreça Barcelona 19 Evolució de la plantilla de la Guàrdia Urbana 3.500 3.400 3.300 3.200 3.100 3.000 2.900 2.800 2.700 2.600 2019 2020 2021 2022 Gràcies a l’augment d’efectius, les denúncies no deixen de créixer i la pressió policial fa possible que entre gener i juny del 2023 hi hagi hagut un 23,4% més de detencions i un 15% més d’investigacions respecte a les dades de fa un any. Els furts i les estafes, que són els delictes amb més incidència a la ciutat, han augmentat durant aquest període un 17,2% i un 26%, respectivament. Cal mencionar la importància de la multi reincidència, en el primer semestre del 2023, s’han detingut 262 multireincidents un total de 1.629 vegades als quals se’ls ha imputat 4.065 fets per furts i robatoris violents. Els 5 multireincidents més actius han estat detinguts fins a 112 vegades en aquest període. ENTRE GENER I JUNY DEL 2023, LES DETENCIONS QUÈ PASSA A L’ESPAI PÚBLIC? HAN AUGMENTAT UN 23,4% I UN 15% LES S’intensifica l’ús de l’espai públic. En un primer moment la pandèmia va INVESTIGACIONS aturar l’activitat festiva, lúdica, esportiva, reivindicativa i cultural al carrer. Però amb les primeres mesures i l’anomenada “nova normalitat” es va anar a poc a poc recuperant l’espai públic per fer-hi trobades ciutadanes, algunes que abastaven tota la ciutat, i d’altres amb un impacte focalitzat en un districte o un barri. Des de festivitats com Sant Jordi o la Mercè, grans esdeveniments esportius com La Marató, accions com Carrers Oberts a l’inici de cada mes, concerts multitudinaris a Montjuïc... fins a les moltes actuacions impulsades en l’àmbit local per la societat civil. Tant actes com esdeveniments es distribueixen de manera desigual dins la ciutat amb concentracions en zones com els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample. O moments de l’any com el Nadal. 20 Pla Endreça Barcelona Les dades evolutives mostren com el 2017 es van realitzar aproximadament 3.300 actuacions, i el 2022 l’ús de l’espai públic per a activitats i esdeveniments es va intensificar fins a les 3.700 actuacions planificades. Enguany segueix aquesta tendència amb el repte de grans esdeveniments com el pas de la Vuelta per Barcelona a l’agost o l’organització de la Copa Amèrica al 2024. Hi ha espais de la ciutat on aquest ús intensiu és especialment important, com a les platges de la ciutat. A l’estiu prop de 5 milions de persones en fan ús i, si bé a la resta de l’any l’ús no és tan intensiu, visitants, barcelonins i barcelonines en segueixen gaudint pels beneficis ecosistèmics que ofereixen: salut, contacte amb la natura, espai per a la pràctica esportiva i el temps d’oci, etcètera. Aquesta elevada ocupació genera pressió sobre l’entorn i es tradueix en problemàtiques de neteja i manteniment que afecten la sensació de qualitat de les platges i dels seus serveis. Les obres. Les grans transformacions urbanes que es duen a terme a la ciutat tenen un impacte directe, no sols en el veïnat proper sinó en el conjunt de la ciutat. Obres com els eixos verds, la connexió del tramvia, les millores a la Sagrera o a les Glòries suposen canvis en la mobilitat. A tall d’exemple, la renovació del Camp Nou, que no només té afectació en els entorns del camp sinó amb la planificació que suposa el trasllat dels partits a l’Estadi Olímpic. Més enllà d’aquestes, totes les actuacions d’obres de millora i manteniment, siguin puntuals d’uns dies o de mesos de durada, tenen un efecte més o menys important en la neteja, l’endreça i la mobilitat de l’espai públic de la zona impactada. La convivència i l’incivisme. Les principals problemàtiques detectades pel Servei de Gestió i de Conflictes a la ciutat són —en bona mesura— causades per l’incivisme a Barcelona. El juny de 2023, destaquen les activitats inadequades (se n’han detectat 123 incloent-hi la generació de deixalles i el consum d’alcohol i estupefaents), les dificultats de convivència (59, causades per soroll i per la presència de gossos) i aquelles que afecten al manteniment de l’espai públic (34, relatives a l’acumulació de brutícia). La posada en marxa del Pla Endreça de xoc el mes de juliol passat, juntament amb la presència de més efectius de la Guàrdia Urbana, ha fet possible l’augment de les denúncies registrades en el mes d’agost en el marc de l’Ordenança de convivència. Una activitat sancionadora encaminada a mantenir la convivència i l’autoritat pública. Pla Endreça Barcelona 21 Denúncies de convivència (només ordenança de convivència) 2022 51.199 Mes actual 2022 8.983 % Mes 76% 2023 56.212 Mes actual 2023 15.814 % Any acumulat +10% 15.814 gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. 2022 2023 L’incivisme no és un fenomen nou ni generalitzat. El seu impacte en l’espai públic pren moltes formes. A continuació farem esment d’algunes de les que més incidència tenen en degradar la qualitat de l’espai públic. Les pintades a la ciutat. La reaparició de pintades és constant i no en disminueix la presència al carrer, tot i destinar-hi cada cop més recursos per netejar-les. Només entre gener i juliol del 2023 són més de 64.444 les pintades que s’han hagut de treure, equivalents a 152.184 m2. Per la seva banda, la Guàrdia Urbana ha tramitat més denúncies per pintades entre gener i mitjans de setembre (362) que en tot l’any 2022 (327). Denúncies per pintades 80 70 60 ENTRE GENER I JULIOL 50 S’HAN NETEJAT 40 30 64.444 PINTADES, 20 EQUIVALENTS A 10 152.184 M2 0 gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. 2022 2023 El consum d’alcohol a l’espai públic. Un altre motiu d’incidències a l’espai públic és el consum de begudes alcohòliques. Tot i que els valors d’enguany segueixen encara per sobre dels nivells prepandèmia, la situació es va estabilitzant després del repunt de la fi del confinament; per bé que la pressió exercida pel Pla Endreça de xoc a l’estiu del 2023 ha fet que les denúncies per consum d’alcohol mostrin un pic important i ascendeixin a 4.373 entre els mesos de gener i agost del 2023. 22 Pla Endreça Barcelona Denúncies per consum d’alcohol 2022 22.169 Mes actual 2022 2.166 % Mes 102% 2023 19.878 Mes actual 2023 4.373 % Any acumulat -10% 4.373 gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. 2022 2023 Les incidències per consum de begudes estan relacionades amb les zones d’oci nocturn. La Guàrdia Urbana vetlla pel compliment de la normativa dels locals de concurrència pública. Entre d’altres, es presta especial atenció als horaris de tancament, al control de les terrasses i vetlladors, als possibles excessos d’aforament i a les molèsties provocades pels locals. En general, les zones on se solen produir són els entorns de Pere IV (Sant Martí), el carrer de Tuset (Sarrià - Sant Gervasi), el metro de Marina (l’Eixample) i les places del Raval nord. Un fenomen que els propicia és la venda irregular de begudes als establiments de 24 hores. Per això, el cos de policia barceloní també té cura del compliment de la llei sobre la promoció i la publicitat de begudes alcohòliques dels comerços. Tanmateix són decomissades (tant en llauna com en ampolla de vidre) les begudes que es venen al carrer. El gràfic ens mostra un creixement al mes de juny, respecte a anys anteriors, vinculat al reforç del Pla Endreça de xoc que ja es va iniciar a la temporada d’estiu. Begudes decomissades (inclou llaunes + vidre) 2022 171.211 Mes actual 2022 45.500 % Mes 69% 2023 230.540 Mes actual 2023 77.122 % Any acumulat +34% 77.122 gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. 2022 2023 Pla Endreça Barcelona 23 QUÈ ENS DIUEN? Valoració de la ciutadania. Més enllà de les dades objectives de gestió dels serveis municipals que es recullen i analitzen periòdicament, la valoració ciutadana és clau per entendre el que passa a l’espai públic. A Barcelona es viu al carrer, ens trobem a les places, es gaudeix dels parcs i se celebren les zones verdes. Cada dia la ciutadania fa seu l’espai públic, i fan del seu barri l’extensió de casa seva. És per això que escoltar la ciutadania és el primer pas de millora per recuperar l’excel·lència d’un espai públic de qualitat. Segons dades de l’enquesta de serveis municipals3 de juny del 2023, les principals preocupacions de la ciutadania són: en primer lloc, la seguretat (22%), i, en segon lloc, la neteja/estat dels carrers (13,2%). La sensació de seguretat. En preguntar directament a la ciutadania sobre la seguretat a Barcelona, la majoria de les persones diuen que segueix igual o ha empitjorat. És possible que, en aquesta valoració, hi afectin factors externs com la neteja i l’endreça que són percebuts com a causants d’inseguretat. Valoració de l’evolució de la seguretat a la ciutat Evolució Percepció de seguretat % 80 60 40 20 0 2019 2020 2021 2022 2023 Ha millorat Segueix igual Ha empitjorat La valoració dels serveis municipals. Les dades del 2021 i el 2022 mostren valoracions de 6,74 punts per als serveis de recollida d’escombraries, 6,04 punts per a la neteja de carrers i 6 punts per a l’asfaltatge i conservació de carrers. 3 Font https://dades.ajuntament.barcelona.cat/enquesta-serveis-municipals/ 24 Pla Endreça Barcelona La implicació de la ciutadania la demostra el nombre creixent de comunicats ciutadans en els darrers quatre anys. Els barcelonins i les barcelonines senten seva la ciutat i actuen quan no els agrada el que veuen en el seu barri, ja sigui trucant al 010, mitjançant l’aplicació o enviant missatges a les xarxes socials oficials del consistori. Així, els comunicats referents a la manca de neteja en carrers i places s’han incrementant considerablement fins a passar de les 2.099 comunicacions el juny del 2019 a les 3.159 el 2023 (+48%). També els missatges per alertar d’incidències en el servei de recollida de mobles i trastos vells abandonats experimenten un increment important del 86% (de les 284 a les 762) degut —especialment— als rebuts dels districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí. Evolució dels comunicats ciutadans de neteja i recollida de mobles 3.500 3.159 2.500 2.099 1.500 762 500 284 0 Neteja de places Recollida de mobles i carrers i trastos vells abandonats També han augmentant considerablement els comunicats ciutadans que reporten incidències relatives als diversos elements urbans, com els bancs, els fitons o les baranes, entre d’altres. IRIS: Comunicacions ciutadanes 200 0 gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. 2019 2021 2022 2023 Pla Endreça Barcelona 25 Les molèsties per soroll a la via pública. L’aturada de la covid-19 va tenir un doble efecte: d’una banda la ciutadania va gaudir del silenci i la tranquil·litat a la ciutat; de l’altra, es van accentuar les ganes de sortir de casa. En conseqüència, els indicadors de molèsties per soroll es van disparar momentàniament. Ara sembla que es comença a estabilitzar. El motiu principal de les molèsties per soroll a la via pública són les activitats comercials i industrials (24%) i la concentració de persones (20,5%). Els segueixen les tasques de neteja i recollida de residus (16,8%), la celebració de festes i activitats esportives (15,6%), les obres (11,9%) i les terrasses i els vetlladors (10,9%). Així, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han rebut fins a 14.970 molèsties per persones en espais públics i 6.460 molèsties produïdes pel soroll de locals entre gener i agost del 2023. Cal destacar que durant els mesos d’estiu, amb el bon temps, augmenten les queixes per soroll relatives a la sortida dels locals nocturns i les relatives a terrasses i vetlladors. Queixes per soroll a l’espai públic. Evolució. juny-juliol-agost juny-juliol-agost juny-juliol-agost juny-juliol-agost juny-juliol-agost Soroll persones espai públic 2019 2020 2021 2022 2023 Activitats comercials i industrials 111 161 198 243 226 Concentració de persones fent soroll 273 406 387 215 233 Sortida de locals nocturns 28 39 15 31 72 Terrasses/vetlladors 72 163 135 119 112 26 Pla Endreça Barcelona Múrids, paneroles i altres plagues. Les obres de grans transformacions urbanes tenen la ciutat aixecada fa mesos, cosa que afavoreix l’aparició de múrids i paneroles. Entre d’altres, la pacificació de la via Laietana, les superilles de l’Eixample, la urbanització de l’àmbit de Renfe a Sant Andreu - la Sagrera o la connexió del tramvia per la Diagonal. A més, la sequera que pateix la ciutat i la pujada de temperatures causada pel canvi climàtic també afavoreix, per exemple, la proliferació dels focus de mosquits. Darrerament, ha anat en augment la detecció de concentració de plagues en determinats emplaçaments de la ciutat, cosa que fa augmentar la sensació d’insalubritat als carrers. Amb gairebé una seixantena de comunicacions ciutadanes a l’IRIS el mes de juny del 2023, els múrids afecten sobretot els districtes de Sant Martí, Horta-Guinardó i Sant Andreu. Valoració de les persones que ens visiten. Segons les dades que ens ofereix l’Observatori del Turisme a Barcelona (OTB), els i les visitants puntuen la ciutat en general amb un 8,7, un punt per sota de la valoració rebuda abans de la pandèmia. Aspectes concrets que han baixat són: la neteja (del 7,8 al 7,6), les platges (del 7,9 al 7,8) o la seguretat personal (del 8,1 al 8,0). En canvi, altres han millorat (com el transport públic, que guanya un punt fins al 8,6) o s’han mantingut (com el soroll, amb un 6,8). Valoració de les persones que ens visiten. Evolució. 2018 2018-2019 2020 2021 2022 Valoració de la ciutat en general 8,8 8,8 8,7 8,7 8,7 Neteja en general 7,8 7,8 7,5 7,5 7,6 Platges 7,9 7,9 7,6 7,6 7,8 Seguretat personal 8,1 8,0 7,9 7,8 8,0 Transport públic 8,5 8,5 8,3 8,4 8,6 Soroll 6,8 6,9 6,8 6,7 6,8 Pla Endreça Barcelona 27 1.2. Àrees de millora detectades A partir de la diagnosi anterior de l’espai públic, s’han detectat les següents àrees de millora que seran on el Pla Endreça Barcelona posarà el seu focus. El gran repte per a la ciutat és aconseguir trobar equilibris que garanteixin la convivència i permetin recuperar l’excel·lència de l’espai públic. Equilibris en els diferents usos (els de l’habitatge, els del lleure i els del consum), les diverses necessitats de les persones usuàries (veïnat, persones que viuen a fora però treballen a Barcelona i les que visiten la ciutat), entre les diverses opcions de transport (mobilitat i vianants)..., en definitiva, l’encaix entre els drets i els deures ciutadans valoritzant la importància de la corresponsabilitat de totes i tots. ÀREES DE MILLORA DETECTADES Sobre els serveis urbans √ Visió global de l’espai públic. √ Resultats insatisfactoris de la valoració ciutadana malgrat els recursos abocats. √ Aportar més recursos al manteniment davant el creixement d’inventaris i usos intensius de l’espai públic. Sobre l’organització de l’espai públic √ Impulsar el paper de l’autoritat municipal fent ús de la potestat sancionadora. √ Fer ús d’eines de control i reforçar les inspeccions. SOBRE ELS SERVEIS URBANS • VISIÓ GLOBAL DE L’ESPAI PÚBLIC. Amb més d’una vintena d’operadors i més de vuitanta contractes vigents, cal una visió global dels serveis urbans que actuen a l’espai públic. Abordar la visió de l’espai públic com un tot permetrà optimitzar els recursos i augmentar la sensació de qualitat. La millora contínua en la coordinació de les tasques de manteniment de les diverses adjudicatàries és clau. 28 Pla Endreça Barcelona • RESULTATS INSATISFACTORIS DE LA VALORACIÓ CIUTADANA SOBRE L’ESTAT DE L’ESPAI PÚBLIC I EL CIVISME MALGRAT ELS RECURSOS ABOCATS. La valoració ciutadana ha de guiar les actuacions. Donar resposta de manera àgil a allò que la ciutadania demana ha de ser prioritari. Hi ha moltes petites actuacions que poden ser relativament senzilles, però tenen un gran impacte en la sensació d’endreça de la ciutat. • APORTAR MÉS RECURSOS AL MANTENIMENT DAVANT EL CREIXEMENT D’INVENTARIS I USOS INTENSIUS DE L’ESPAI PÚBLIC. Reforçar els recursos, personals i materials, per fer front amb garanties a l’increment de la demanda dels serveis públics. SOBRE L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC • IMPULSAR EL PAPER DE L’AUTORITAT MUNICIPAL FENT ÚS DE LA POTESTAT SANCIONADORA PER GARANTIR EL CIVISME I LA CONVIVÈNCIA. Una de les principals eines de l’autoritat municipal per garantir la convivència és la potestat sancionadora. De vegades és necessari impulsar l’ús de les denúncies i les sancions per instar a fer que no es repeteixen les conductes incíviques. Incrementar l’import de les sancions pot reforçar aquest efecte dissuasiu. L’Ajuntament també ha de tenir al seu abast eines per garantir el cobrament de les sancions, però cal anar més enllà i habilitar mesures alternatives. Tanmateix cal reforçar el coneixement de les normes i promoure’n el compliment amb actuacions informatives i educatives que minimitzin els comportaments incívics. • FER ÚS D’EINES DE CONTROL I REFORÇAR LES INSPECCIONS. D’una banda, les eines de control de les empreses adjudicatàries són imprescindibles per garantir el compliment i la qualitat de les tasques que desenvolupen. De l’altra, el reforç de les inspeccions també ha de prevenir conductes indegudes de tothom que incideix en la qualitat de l’espai públic (agents i ciutadania en general). Pla Endreça Barcelona 29 2. Com ho farem? L’endreça de la ciutat és una de les principals prioritats del mandat que es veurà recollida en el Pla d’actuacions municipals i el Pla d’inversions. L’endreça va molt més enllà de la mera ordenació i coordinació dels recursos. El Pla Endreça Barcelona parteix d’un enfocament holístic i integral per recuperar l’excel·lència de l’espai públic de la ciutat. EL PLA ENDREÇA BARCELONA I vol: PARTEIX D’UN ENFOCAMENT • Fer partícips tots els actors implicats, tant els HOLÍSTIC I INTEGRAL. agents interns com els agents externs, per treballar coordinadament en col·laboració publicoprivada. • Actuar de manera proactiva i reactiva avançant-se i donant resposta a les necessitats de la ciutadania. • Concentrar els esforços en els emplaçaments de la ciutat que més necessitin millorar la seva qualitat. El Pla Endreça Barcelona pren forma des dels aspectes següents: EL PLA ENDREÇA BARCELONA VOL: • El disseny • FER PARTÍCIPS ELS Repensant els espais, recuperant l’ordre i posant el focus en la simplifi AGENTS cació dels elements a l’espai públic. • ACTUAR DE MANERA PROACTIVA I REACTIVA • El manteniment • CONCENTRAR D’una banda, cal passar de la mera reacció davant les incidències a ESFORÇOS la planificació, que permeti intensificar les reparacions, i la flexibilitat, que possibiliti trencar la rigidesa, per reaccionar amb immediatesa davant les incidències. De l’altra, la dispersió d’operadors ha de donar pas a la concentració per optimitzar recursos. Alhora, impulsar la coordinació permetrà magnificar l’impacte. 30 Pla Endreça Barcelona • L’autoritat municipal Cal activar la lluita contra l’incivisme i fomentar la inspecció per recuperar l’ordre de l’espai públic. • La corresponsabilitat La pertinença dels missatges i el foment de la corresponsabilitat han de ser les claus de la campanya de comunicació per tal d’implicar activament la ciutadania. El Pla Endreça Barcelona inclou intervencions immediates pel que fa a la neteja, el manteniment de mobiliari urbà, les actuacions inspectores per a la reducció de les conductes incíviques i l’acompanyament a les persones vulnerables. Al mateix temps s’apel·la al sentiment de pertinença i la corresponsabilitat, ja que la ciutat és un espai compartit del qual tots i totes hem de tenir cura. OBJECTIUS DEL PLA ENDREÇA BARCELONA REFORÇAR ELS SERVEIS URBANS √ Neteja √ Manteniment ORGANITZAR L’ESPAI PÚBLIC √ Autoritat municipal √ Inspecció i control PERSONES I ESPAI PÚBLIC √ Acció social i salut √ Corresponsabilitat AVALUAR RESULTATS I MILLORAR √ Eficiència i eficàcia Pla Endreça Barcelona 31 Els objectius del Pla Endreça Barcelona són els següents: Reforçar els serveis urbans • Millorar els resultats en els indicadors d’impacte i valoració de la neteja. • Fer del manteniment una prioritat transversal a tots els agents implicats. Organitzar l’espai públic • Prioritzar accions d’autoritat per garantir el civisme a la ciutat i augmentar l’activitat sancionadora de les conductes incíviques. • Reforçar la tasca d’inspecció i de control dels serveis vetllant pel compliment de les obligacions contractuals. Persones i espai públic • Corresponsabilitzar la ciutadania i visitants de la seva tasca cívica. Avaluar resultats i millorar • Aplicar els recursos dels serveis municipals amb eficiència i eficàcia, amb rendició de comptes a la ciutadania. Pla Endreça Barcelona. Àmbits prioritaris d’actuació CONVIVÈNCIA SERVEIS URBANS TERRITORI √ Seguretat √ Neteja √ Proximitat √ Civisme √ Manteniment √ Acció social i salut INSPECCIÓ I AUTORITAT MUNICIPAL 32 Pla Endreça Barcelona Pla Endreça Barcelona. Tipologies de les actuacions OPERADORS Guàrdia Urbana, neteja, parcs, districte, mobiliari urbà, inspecció i mobilitat ACTUACIONS ACTUACIONS ACTUACIONS FOCUS ORDINÀRIES EXTRAORDINÀRIES COORDINADES de cura i manteniment de la qualitat de l’espai de millora de la qualitat Màxim d’operadors públic de l’espai públic i mínim de temps. Poden ser: territorials o temàtiques Monooperador Multioperadors Tots els operadors habitual no regulars implicats Reactives (incidències) i proactives (manteniment) Proactives Proactives Planificades i habituals (periodicitat variable) Servei extra planificat Planificades Pla de manteniment Campanyes específiques: Catàleg de serveis integral i reforç del • Multiinspecció manteniment ordinari • Temàtiques Al llarg de l’any Del 2024 al 2026 Revisable semestralment PERSONES · COMUNITAT · TECNOLOGIA Pla Endreça Barcelona 33 3. Amb qui ho farem El Pla Endreça Barcelona és un esforç conjunt i coordinat de tots els agents que incideixen en l’estat de l’espai públic des de qualsevol dels seus àmbits d’acció. Tot el personal municipal que ja actua a peu de carrer (agents d’inspecció, educadors i educadores, la Guàrdia Urbana, agents cívics de soroll i altres) ampliarà la seva mirada per controlar i millorar la qualitat de l’espai públic. • Els serveis operatius treballaran efectuant les tasques dels plans de manteniment programats, i donaran resposta a les incidències que sorgeixen gràcies a l’increment de recursos i una nova orientació. Entre d’altres: els serveis urbans, els equips de proximitat territorial dels districtes, els serveis de vigilància i control de plagues. • Els equips de l’autoritat municipal actuaran per millorar la convivència i se centraran en les conductes incíviques i aquelles que afecten la convivència i la sensació de desordre. Entre d’altres: la Guàrdia Urbana i l’equip d’inspecció de l’espai públic. • Els projectes i els agents que, des de la corresponsabilitat, fomentaran accions exemplars, de caràcter col·laboratiu i sistemàtiques, per fer un ús cívic de l’espai públic. Entre d’altres: comerços i operadors privats, agents públics i d’informació, entitats, comunitats de veïns i veïnes... i qualsevol ciutadà/ana a títol individual. L’excel·lència de l’espai públic ha de ser un esforç comú també amb la ciutadania, la societat civil, les empreses, les institucions... que han de tenir un paper actiu en el manteniment i la cura de l’espai compartit i la promoció de la convivència. EL PLA ENDREÇA BARCELONA ÉS UN ESFORÇ CONJUNT I COORDINAT DE TOTS ELS AGENTS QUE INCIDEIXEN EN L’ESPAI PÚBLIC 34 Pla Endreça Barcelona 4. La governança Com hem vist, una de les àrees de millora en les quals el Pla Endreça posarà el focus és el reforç dels espais interns de coordinació i de presa de decisions, per tal de garantir la màxima eficiència i eficàcia, modulant les actuacions segons les prioritzacions i necessitats de cada moment. El pla reforça espais de governança existents fins a aquest moment i en crea alguns de nous per ser més efectius i per garantir l’adequat seguiment del desenvolupament i execució d’aquest pla. • Nova Oficina del Pla Endreça Barcelona Aquesta oficina la dirigeix i impulsa la Gerència Municipal amb la participació de les gerències sectorials implicades en les línies prioritàries d’actuació: Seguretat i Convivència, Serveis Urbans, Territori, Serveis Socials i Salut. Funcions: - Definir el marc estratègic d’actuació. - Supervisar el desplegament operatiu. - Garantir-ne els recursos necessaris. - Avaluar-ne els resultats, l’impacte i la percepció. • Nova Comissió unificada d’Espai Públic i Esdeveniments i consolidació de la Taula de Policia Administrativa de Ciutat. Comissió d’Espai Públic i Esdeveniments: tindrà la finalitat d’articular les estratègies per millorar la prestació dels diferents serveis urbans a l’espai públic i, alhora, analitzar, valorar i fixar els criteris dels esdeveniments i/o iniciatives que tinguin lloc a la via pública i que, per la seva naturalesa, impacte o complexitat organitzativa, requereixin una anàlisi i autorització excepcional o singular. Reforç de la TPAC amb la voluntat de millorar la coordinació entre els diferents serveis municipals, funcionals i territorials, en relació amb les potestats d’inspecció i control, i per tal d’aconseguir un seguiment eficient de les referides funcions sobretot pel que fa a la seva afectació en l’espai públic, la seguretat i la convivència ciutadana i veïnal i a l’efecte d’afavorir el compliment de les normes, potenciant el principi d’autoritat dels òrgans municipals. • Noves taules de Coordinació del Manteniment i de Convivència Pla Endreça Barcelona 35 PLla Eand regçao Bavrceelonra.n Goavernnanççaa ÀMBIT CIUTAT ÀMBIT DISTRICTES ÀMBIT ESTRATÈGIA I DIRECCIÓ TAULES POLICIA ADMINISTRATIVA DISTRICTES COMISSIÓ OFICINA DEL TAULA POLICIA D’ESPAI PÚBLIC I PLA ENDREÇA ADMINISTRATIVA ESDEVENIMENTS BARCELONA DE CIUTAT ÀMBIT TÈCNIC I OPERATIU TAULES D’ESPAI PÚBLIC I CONVIVÈNCIA DE DISTRICTES PONÈNCIA ESDEVENI- TAULA DE MENTS MANTENIMENT PEEP TAULA DE PONÈNCIA CONVIVÈNCIA OCUPACIONS 36 Pla Endreça Barcelona 5. Què farem? El Pla Endreça Barcelona reveu un ampli ventall d’accions i actuacions coordinades dels serveis municipals que de manera integral i transversal impactaran a la ciutat per a garantir l’excel·lència de l’espai públic de qualitat: • Reforçant-ne i ampliant-ne el manteniment. • Garantint-ne el bon ús amb corresponsabilitat. • Garantint la convivència amb l’exercici de l’autoritat municipal. • Garantint l’ús eficient dels recursos públics. • Orientant les actuacions cap als resultats, l’impacte i la valoració ciutadana. Les intervencions giraran al voltant de vuit eixos que són els àmbits on es vol incidir per tal de recuperar l’excel·lència de l’espai públic de qualitat per a la ciutat de Barcelona. Aquests eixos són els següents: Eix 1 Autoritat municipal i convivència Eix 8 Eix 2 Governança i Serveis pressupost urbans Pla Eix 7 Eix 3 Mitjans Endreça Mobilitat Barcelona Eix 6 Eix 4 Animals Corresponsabilitat i dimensió social Eix 5 Actuacions urbanes i edificis Aquests eixos es concreten entorn de mesures que engloben les accions i actuacions que componen el Pla Endreça Barcelona. Pla Endreça Barcelona 37 En el quadre següent es detallen els eixos i les mesures que els componen. Eix 1 - Autoritat municipal i convivència • Pla de convivència • Modificació de l’Ordenança de convivència • Actualització de les infraccions de convivència • Impuls de l’activitat de denúncia i sanció • Pla d’inspecció integral • Pla de convivència en oci nocturn Eix 2 - Serveis urbans • Pla de manteniment integral • Neteja. “Cuidem Barcelona” • Pla Endreça pintades • Pla Endreça del verd urbà • Actuació sobre els elements privats i els serveis en l’espai públic • Avaluació i control dels serveis de neteja • Gestió integral de les platges • Endreça de l’espai públic en l’àmbit de les terrasses Eix 3 - Mobilitat • Nous àmbits normatius de la mobilitat • Manteniment del civisme en la mobilitat • Sharing de patinets en l’espai públic Eix 4 - Corresponsabilitat i dimensió social • Impuls de la corresponsabilitat • Acompanyament social a persones en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social • Equip d’educadors i educadores de l’espai públic 38 Pla Endreça Barcelona Eix 5 - Actuacions urbanes i edificis • Actuacions de transformació urbanes • Endreça en les obres en l’espai públic • Manteniment dels edificis municipals Eix 6 - Animals • Reforcem la vigilància de les plagues a la ciutat • Actuacions amb animals de companyia • Actuacions amb animals silvestres a la trama urbana Eix 7 - Mitjans • Pla de tecnologia • Seguiment i avaluació del Pla Endreça Barcelona • Benchmark internacional • Estratègia de comunicació Pla Endreça Barcelona Eix 8 - Governança i pressupost • Nova governança de l’espai públic. • Constitució de l’Oficina del Pla Endreça Barcelona • Planificació i criteris d’actes i esdeveniments • Anàlisi i millora del procediment de cobrament de les sancions Pla Endreça Barcelona 39 Eix 1. Autoritat municipal i convivència CONTINGUT DE L’EIX Mesures • Pla de convivència • Modificació de l’Ordenança de convivència • Actualització de les infraccions de convivència • Impuls de l’activitat de denúncia i sanció • Pla d’inspecció integral • Pla de convivència en oci nocturn PLA DE CONVIVÈNCIA La globalització, la recuperació de la normalitat després de la pandèmia, l’atracció turística, les necessitats d’oci de la gent jove i de descans del veïnat, són —entre d’altres— factors que plantegen un conflicte entre els drets i deures de la ciutadania a la qual cal donar resposta. La convivència és un valor fonamental de Barcelona i una de les principals demandes ciutadanes que cal atendre. El Pla de convivència vol prevenir els conflictes. I és la clau d’una ciutat on la ciutadania se senti segura i lliure, alhora que es garanteixi l’endreça i la qualitat de l’espai públic per tal que tothom en pugui gaudir. Les línies de treball d’aquest pla inclouen el següent: • Revisar el marc normatiu que regula la convivència a la ciutat i impulsar, si escau, les reformes legislatives que siguin competència de l’Estat i/o la Generalitat de Catalunya. • Adequar els recursos (Guàrdia Urbana i altres) per donar resposta a les necessitats de convivència. Per exemple, dotant els serveis d’eines tecnològiques adequades que facin possible la comunicació bidireccional real i efectiva amb la ciutadania. • Desplegar un pla de convivència específic per a l’oci nocturn (vegeu la mesura). • Desenvolupar estratègies per millorar la sensació de seguretat perquè cap barceloní o barcelonina senti por a la ciutat. 40 Pla Endreça Barcelona • Incrementar els recursos que contribueixen a construir estratègies convivencials perdurables en el temps (mediacions, intervencions socials i altres). • Coproduir estratègies per al foment d’una convivència saludable a la ciutat mitjançant pactes i acords amb els sectors involucrats, ja sigui amb la signatura de convenis o l’adhesió a protocols sectorials. • Dur a terme campanyes de comunicació que traslladin de manera clara la feina feta i facin incidència en la importància de la corresponsabilitat en la cura de l’espai públic. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Revisar el marc normatiu Adequar els recursos Desplegar el Pla de convivència en oci nocturn Desenvolupar estratègies de millora de la sensació de seguretat Impulsar els recursos que contribueixen a construir estratègies perdurables Coproduir estratègies de foment de la convivència amb la societat civil i altres agents Elaborar campanyes de comunicació informatives i de sensibilització envers la corresponsabilitat Pla Endreça Barcelona 41 MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA DE CONVIVÈNCIA L’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona és de l’any 2006. En el seu dia, va ser un instrument innovador per a l’ordenació de la convivència. Però amb el pas del temps ha canviat la realitat social de la ciutat. Tal i com han acordat tots els grups municipals, cal fer una revisió del text vigent per actualitzar-lo en aquells aspectes estrictament necessaris a fi de donar resposta a les necessitats detectades perquè serveixi per fomentar i garantir una convivència de manera adequada i efectiva a Barcelona. Mitjançant grups de treball interns i transversals es treballarà en els àmbits següents: • Revisar les matèries i el text vigent de l’Ordenança de convivència ciutadana i altres normatives municipals que incideixen en la convivència. • Detectar possibles nous àmbits i conductes susceptibles de regulació. • Revisar el procediment sancionador en matèria de convivència. • Revisar els imports de les sancions i valorar mesures alternatives a la sanció econòmica. I tot amb una mirada que inclou la perspectiva de gènere i és curosa amb les persones en situació de vulnerabilitat i els col·lectius i minories — especialment els que estan en risc de patir odi i discriminació—. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Proposta de modificacions segons les necessitats detectades Redacció del text articulat 42 Pla Endreça Barcelona ACTUALITZACIÓ DE LES INFRACCIONS DE CONVIVÈNCIA Els canvis en les dinàmiques de convivència a la ciutat fan necessari revisar els criteris sancionadors previstos en l’actual Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, i altres normatives com l’Ordenança del medi ambient de Barcelona (2011), que marca quines accions no són admeses (per exemple, llençar residus fora dels contenidors o les papereres, abocar runa o abandonar mobles fora del dia establert). En el cas de la mobilitat, la normativa està fixada per la Direcció General de Trànsit (DGT). Reforçar l’efecte dissuasiu de les sancions, actualitzant l’import i la graduació d’aquestes, permetrà aconseguir una convivència més respectuosa a Barcelona. Es treballarà en tres àmbits fonamentals: la convivència, els serveis urbans i la mobilitat. Les conductes incíviques tenen un impacte directe en la qualitat de l’espai públic: tan pel que fa al cost i les tasques de manteniment com en la mobilitat de la ciutadania. I es farà amb especial atenció a aquelles conductes que, per la seva gravetat o per la incidència negativa que tenen amb la ciutat o la ciutadania, suposen un impacte negatiu més gran per a la convivència. Les principals actuacions que cal dur a terme en l’àmbit sancionador de la normativa actual són les següents: • Revisar els criteris i la graduació de les sancions. • Revisar les conductes infractores i actualitzar —a l’alça— els imports de les sancions. • Revisar les normes que tipifiquen els imports de les sancions i/o estableixen condicionants en aquests imports, com, per exemple, el descompte per pagament ràpid. A més, es farà una revisió de la normativa supramunicipal que incideix en aspectes de la convivència en allò que fa referència als imports de les sancions, entre altres aspectes, per tal de poder elevar propostes al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats per impulsar les reformes pertinents. Pla Endreça Barcelona 43 Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Primeres revisions a l’alça dels imports de les sancions en l’Ordenança de convivència a l’espai públic Revisió dels imports de les sancions per conductes que impacten en elements de l’espai públic i els serveis urbans Revisió dels imports de les sancions per incompliment de la mobilitat Revisió d’altres La fi del procés depèn dels calendaris de modificació de l’Ordenança de convivència i resta de normativa vinculada, com ara la relativa al procediment sancionador. 44 Pla Endreça Barcelona IMPULS DE L’ACTIVITAT DE DENÚNCIA I SANCIÓ L’augment de l’activitat sancionadora ha de contribuir a la reducció de les conductes infractores. La potestat sancionadora es focalitzarà en les conductes que més incideixen en la sensació d’inseguretat de la ciutadania i el desordre en l’espai públic. S’identificaran les conductes que causen més demanda de servei en la Guàrdia Urbana i serveis com el de Neteja i Gestió de Residus. S’analitzaran les dades per dibuixar zones calentes a la ciutat en les quals centrar les intervencions. S’establiran estratègies d’actuació específiques per cadascuna de les conductes, entre les quals destaquen les següents: • Els usos intensius de l’espai públic. • L’impacte en la convivència de noves formes de mobilitat. • Els espais i usos privats de l’espai públic. • I la gestió incorrecta de residus de l’activitat comercial. A la vegada, i per minimitzar les molèsties que causen en l’espai públic, es reforçarà l’atenció a les situacions de vulnerabilitat per detectar, assistir i —si s’escau— derivar les persones en situació de sensellarisme o les que pateixen addiccions i/o malalties mentals als serveis corresponents. El dispositiu policial reforçat, uniformat i de paisà, també prestarà una atenció especial a les violències masclistes i a la violència domèstica. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Augment de l’activitat sancionadora per part de la GU Augment de l’activitat sancionadora respecte a locals comercials Pla Endreça Barcelona 45 PLA D’INSPECCIÓ INTEGRAL El Pla Endreça, com hem assenyalat anteriorment, planteja una intervenció integral i transversal que cerca l’assoliment de diferents objectius al voltant de la millora de l’espai públic a través del manteniment, la convivència i també per mitjà d’accions d’autoritat per garantir el civisme a la ciutat i el necessari equilibri entre els usos privats i els usos comunitaris. Per millorar la convivència cal, entre d’altres accions, controlar l’ús intensiu de l’espai públic, evitar-ne la degradació, detectar situacions de vulnerabilitat, intervenir en la mobilitat i fer el seguiment exhaustiu de l’impacte que puguin generar els espais privats en l’espai públic, actuant a través de la inspecció o de qualsevol eina legal que s’ajusti al conflicte en qüestió. Per assolir aquests objectius de reforç de l’autoritat, de garantia del compliment de la normativa i en interès de la convivència ciutadana, s’estableixen dues grans línies d’actuació: • D’una banda, la multiinspecció, que consisteix en la inspecció intensiva, proactiva i en col·laboració interadministrativa i amb el treball d’equips interdisciplinaris, en espais que aglutinin activitats potencialment irregulars o molestes, on hi hagi locals multireincidents i/o ambients especialment tensionats de la ciutat. • Les intervencions s’efectuaran d’acord amb un protocol d’actuació dissenyat prèviament que s’adaptarà segons les necessitats i els requeriments de cada zona i/o espai. I comptaran amb la participació coordinada de tots els agents municipals amb competències i —si s’escau— també d’altres. • Plans d’inspecció integral Calendari: De manera periòdica i puntual, d’acord amb la programació i la posada en comú dels diferents serveis implicats. 46 Pla Endreça Barcelona PLA DE CONVIVÈNCIA EN OCI NOCTURN La ciutat de Barcelona no s’atura durant la nit, les activitats i incidències que es produeixen són diferents a les del dia i requereixen una gestió i una governança específiques. El Pla de convivència en oci nocturn vol abordar la convivència de la nit de manera preventiva i no només donar resposta al conflicte i la incidència de manera reactiva. Aquest pla suposa l’impuls de la feina realitzada en el marc del “Pla d’acció per una nit cívica i segura”, presentat el 22 de juny de 2022. La base per redactar-lo seran els punts de consens dels i les participants de la Taula ciutadana per una nit cívica i segura (òrgan integrat per les àrees municipals competents, i les entitats públiques i privades relacionades amb la nit). Algunes de les actuacions que s’han de desplegar són un òrgan de governança de la nit, un cens d’estaliments que poden vendre alcohol en horari nocturn, fomentar l’accés als labavos nocturn oberts al públic, i altres. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Protocols de corresponsabilitat amb diferents sectors Cens d’establiments que poden vendre alcohol a la nit Accions relatives als lavabos nocturn oberts al públic Pla Endreça Barcelona 47 Eix 2. Serveis urbans CONTINGUT DE L’EIX Mesures • Pla de manteniment integral • Neteja. “Cuidem Barcelona” • Pla Endreça pintades • Pla Endreça del verd urbà • Actuació sobre els elements privats i els serveis en l’espai públic • Avaluació i control dels serveis de neteja • Gestió integral de les platges • Endreça de l’espai públic en l’àmbit de les terrasses PLA DE MANTENIMENT INTEGRAL L’excel·lència a l’espai públic és una prioritat en els plans d’inversió municipal i passa per tenir la triple capacitat següent: • Reparació no planificada que ha de detectar i donar resposta ràpida a les incidències, com els canvis de bancs amb desperfectes o la reparació d’avaries de semàfors, fanals o escales mecàniques. • Renovació planificada de tots els elements per substituir-los a la fi de la seva vida útil minimitzant les possibles incidències i assolint la modernització dels sistemes. • Transformació d’aquells espais on les necessitats de renovació són intenses i on cal definir uns nous usos que fan necessària una nova reurbanització. Els plans de manteniment integral són un impuls a la renovació per passar de la reacció en reparar els desperfectes al manteniment proactiu i preventiu dels espais. Cal identificar mancances i elaborar aquests plans de renovació integrals. I fer-ho des de la proximitat per donar resposta al que la ciutadania demanda a cada espai. Per a això, cal el següent: • Identificar els espais que presenten desperfectes, fi de la vida útil o obsolescència tecnològica. 48 Pla Endreça Barcelona • Identificar els espais preferents d’actuació per acumulació de situacions anòmales, per incidència social o optimització del servei de manteniment. • Definir el Pla de manteniment específic de cada barri i programar la seva execució coordinada. Aquests plans han d’incloure —almenys— les actuacions intensives següents: EL PLA DE • Renovar els paviments —calçada i vorera—, la senyalització horitzontal, MANTENIMENT INTEGRAL millorant l’accessibilitat. INCLOU EL SEGÜENT: • Renovar el mobiliari urbà per garantir que estigui en un estat òptim d’ús • Millorar la il·luminació i actualitzat. • Pavimentar • Renovar els espais verds. D’una banda, millorant els sistemes de reg • Repintar la senyalització dels espais verds i garantint l’estabilització dels camins interns. I, de horitzontal de la calçada l’altra, actualitzant els elements dels espais amb més ús (com els de • Actualitzar semàfors jocs infantils, les àrees de gossos i les zones esportives) i els elements singulars (com les baranes, o els sistemes de control de gabions). • Renovar ascensors i escales mecàniques • Renovar les escales i els ascensors per garantir que estiguin en servei • Millorar la xarxa de per a la ciutadania. clavegueram • Renovar els fanals i els semàfors, modernitzant els sistemes de gestió • Renovar fonts per millorar-ne l’eficiència augmentant el nombre de fanals amb ornamentals i segregar els comptadors de les tecnologia led i implantant la tele gestió de tot el sistema. fonts de beure • Soterrament de les línies elèctriques per millorar l’accessibilitat, sobretot • Millorar les àrees de jocs als barris de muntanya juntament amb l’estabilització dels talussos. i les esportives • Accelerar la renovació de la xarxa de clavegueram per millorar el • Estabilitzar talussos sistema hidràulic del subsol i evitar així problemes com les males olors, ... i molt més. el funcionament deficient o la proliferació de plagues. Les característiques pròpies i la intensitat d’ús de l’espai públic de Ciutat Vella fan necessari un pla de manteniment integral específic pels seus barris que en prevegi l’excepcionalitat. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Elaboració dels plans de manteniment de barri Execució dels plans de manteniment de barri Pla Endreça Barcelona 49 NETEJA. “CUIDEM BARCELONA” La netedat< de l’espai públic és un dels indicadors que més impacten en la sensació d’endreça i qualitat de l’espai públic. És per això que, en el marc del Pla Endreça Barcelona, la neteja s’estableix com un dels àmbits prioritaris d’actuació del manteniment integral de l’espai públic. Més enllà d’eliminar la brutícia, l’objectiu principal és la millora del paisatge urbà i de la valoració dels espais, a fi d’augmentar la sensació de seguretat i minimitzar la de degradació de la ciutat. Les actuacions han de treballar per erradicar l’incivisme i, sobretot, optimitzar el recursos amb la coordinació dels diferents agents implicats que han de compartir la visió global del manteniment integral. A grans trets, el servei està dissenyat amb tres nivells: • Pauta general de neteja (escombrada manual, amb aigua, repàs de contenidors, recollida de mobles...) • Brigades de barri, amb total flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de cada barri i atendre les incidències ciutadanes de manera preferent • Programes especials (recollida de fulla, neteja de taques...) Es reforçaran tres temes clau: la neteja amb aigua freàtica, la neteja dels espais verds i la neteja de grafits, més enllà de les parets, actuant també en el mobiliari i els edificis catalogats, fins ara exclosos del servei. Entre les actuacions concretes que cal desenvolupar destaquen les següents: • Establir un nou model de gestió de recollida i tractament de residus i de neteja. El nou contracte permetrà l’estabilització dels serveis prestats i l’actualització de la resta de la flota de vehicles. • Continuar amb la implantació de “brigades de barri”, que actuïn com a reforç de la intervenció ràpida i responguin a les casuístiques concretes i àmbits específics de cada barri. • Desplegar els nous serveis de neteja amb aigua freàtica als punts amb alta presència d’orins, sobretot en moments d’altes temperatures. 50 Pla Endreça Barcelona • Reforçar la neteja de les zones verdes. L’increment de l’ús de les zones verdes, els parcs i les zones d’esbarjo fa necessària una actuació més intensiva i adequada per aquests espais. • Netejar els grafits en el mobiliari i en les infraestructures són nous àmbits incorporats en el nou contracte de neteja de pintades. Vegeu-ne més informació a l’apartat corresponent sobre l’Estratègia Endreça pintades. EL NOU CONTRACTE DE NETEJA INCREMENTA • Definir una estratègia comuna per minimitzar les externalitats de neteja PERSONAL PER de diferents esdeveniments. MILLORAR EL SERVEI • Canviar les bústies de pneumàtica a Ciutat Vella, se substituiran un total • 21 equips i 37 de 256 bústies. persones més netejaran les zones • Renovar progressivament les papereres de la ciutat. verdes • 9 equips i 18 persones Calendari: més de reforç a les brigades de barri Aquesta és una mesura en la qual ja s’està treballant i està prevista la implantació completa del nou contracte el desembre del 2023. Les millores i el seguiment es prolongaran al llarg de tot el mandat. Per exemple, el gener del 2024 es posarà en marxa el servei de neteja de pintades incorporant mobiliari i façanes patrimonials, així com el reforç de l’equip de neteja de façanes. Pla Endreça Barcelona 51 PLA ENDREÇA PINTADES La proliferació de pintades, les taques de pintura i l’ús abusiu i sense permís de cartells, adhesius i pancartes degraden visualment l’espai públic. Cal respondre de manera àgil i eficient davant d’aquestes actuacions incíviques, sobretot en el cas de missatges que atemptin contra la dignitat de les persones o presentin un comportament discriminatori per a determinats col·lectius. El Pla Endreça Barcelona fixa com a objectiu la millora del paisatge urbà per augmentar la sensació de seguretat i la de netedat minimitzant la degradació de la ciutat. La retirada d’aquests elements és una prioritat i es reforça el servei amb 131 persones (+30%). NOU CONTRACTE PER A LA NETEJA DE També s’incorporen alguns àmbits d’actuació que quedaven exclosos a PINTADES I RETIRADA l’anterior contracte com ara les pintades en el mobiliari urbà, en elements DE CARTELLS: d’infraestructura i en els edificis catalogats com a patrimonials. Entre altres, • 8 M d’euros anuals s’hi inclouen les plaques indicadores dels noms dels carrers, els faristols informatius, els bancs urbans, els senyals, les baranes, els aparca-bicis, les • +30% de plantilla fonts, les pilones i les jardineres. Les actuacions se centraran en el següent: • Detectar i analitzar el fenomen per localitzar i identificar de manera àgil les pintades, els adhesius, els cartells i les pancartes. • Actuar per netejar les pintades i les taques de pintura, i retirar la resta d’elements irregulars. • També s’inclou la neteja dels excrements dels bancs, on s’actuarà sota petició. Però a banda de netejar més, cal també actuar sobre la reducció del fenomen. En un treball conjunt amb la Guàrdia Urbana, s’intensificaran les actuacions conjuntes i programades per detectar els infractors i augmentar l’activitat sancionadora. 52 Pla Endreça Barcelona Finalment, donar a conèixer el sistema Murs Oberts, que posa a disposició de la ciutadania un conjunt d’espais específicament localitzats i senyalitzats en els quals és permesa l’expressió artística lliure a través de qualsevol de les tècniques i llenguatges de l’art urbà. L’únic requisit per intervenir en un Mur Obert és el de respectar el codi bàsic de funcionament i convivència en l’ús dels espais. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Adjudicació del nou contracte Posada en marxa i control de les actuacions Pla Endreça Barcelona 53 PLA ENDREÇA DEL VERD URBÀ Els parcs i els jardins milloren la salut i promouen la sociabilitat de la ciutadania, sobretot en ciutats denses com és el cas de Barcelona. A la vegada són espais fràgils. D’una banda, pateixen per les condicions meteorològiques, i especialment la sequera, que fa necessària la selecció dels espais més ben adaptats amb criteris com l’optimització de l’ús d’aigua i l’extensió dels sistemes de reg amb freàtica. I, de l’altra, els afecta una intensitat d’ús cada cop més gran i la multiplicitat d’usos ciutadans vinculats al joc infantil, les persones grans, l’esport o el benestar animal. En el marc del Pla Endreça Barcelona i amb l’esperit del manteniment integral, s’executaran les actuacions següents entorn del verd: • Impulsar una evolució en la gestió del verd de la ciutat envers l’ecologia. • Implantar el Pla de resiliència per la sequera: millores en la xarxa de reg, increment del reg amb aigua freàtica de l’arbrat, substitució de gespes i plantes entapissants... • Tenir cura dels arbres; cal garantir-ne la salut gràcies al Pla de gestió de l’arbrat amb accions adreçades a repensar la poda, el reg i a seleccionar les espècies que més bé s’adapten a la trama urbana. • Programar la neteja periòdica dels escocells. • Reforçar el manteniment de 2.280 jardineres prioritzant les ubicades en entorns escolars. A més, cal impulsar actuacions de millora i renovació de tots els elements per evitar-ne la degradació, entre altres: • Desplegar el Pla d’acció territorial sobretot en les zones verdes d’ús intens. • Racionalitzar i millorar les àrees de jocs infantils. • Renovar la senyalització amb la renovació de rètols informatius (clúnies) i retirada de pictogrames descatalogats dels espais. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Posada en marxa i control de les actuacions 54 Pla Endreça Barcelona ACTUACIÓ SOBRE ELS ELEMENTS PRIVATS I ELS SERVEIS EN L’ESPAI PÚBLIC A l’espai públic hi ha molts elements de titularitat privada i pública no municipal: les terrasses, les bústies de correus, els quadres elèctrics, els quioscos, les entrades i sortides de pàrquings... Aquests i, sobretot, les façanes dels edificis componen el paisatge urbà de la ciutat. A banda de ser funcionalment correctes, han d’estar integrats harmònicament i contribuir a la sensació d’endreça i netedat. Així, les instal·lacions tècniques ubicades a la façana amb cablejats enredats o les persianes oxidades en els establiments comercials impacten negativament degradant el conjunt de Barcelona. Cal incidir en la importància de la corresponsabilitat amb la ciutadania en qui recau el seu manteniment. Des de l’Ajuntament es duran a terme accions per al següent: • Identificar i relacionar tots els elements ubicats a la via pública i les façanes que no són de competència municipal. • Fer la diagnosi i auditoria del seu estat de conservació. • Identificar la normativa que cal aplicar en cas d’incompliment. • Comunicar i, si escau, impulsar l’acció sancionadora. De la mateixa manera que en el cas de la neteja de grafits, la potestat sancionadora s’utilitzarà com a eina per dissuadir de futures infraccions i exercir pressió per tal que es duguin a terme les intervencions necessàries de conservació. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Identificar i relacionar tots els elements ubicats a la via pública i les façanes que no són de competència municipal. Fer la diagnosi i auditoria del seu estat de conservació. I identificar la normativa que cal aplicar en cas d’incompliment. Comunicar i, si escau, impulsar l’acció sancionadora. Pla Endreça Barcelona 55 AVALUACIÓ I CONTROL DELS SERVEIS DE NETEJA El contracte de neteja aposta per la digitalització del servei i permet conèixer l’execució real de les actuacions. Per tal d’explotar-ne al màxim la potencialitat, cal un nou contracte encarregat de l’avaluació i el control dels serveis de neteja i recollida de residus a partir de l’anàlisi de les dades. El nou model ha de permetre el següent: • Millorar el servei i establir models analítics de control del servei i estat de la via pública. • Pagar pel que realment s’executa. I, si escau, desplegar les penalitzacions per incompliments, i les repercussions econòmiques a les empreses contractistes. • Utilitzar l’anàlisi de les dades —del sistema de gestió dels indicadors i del quadre de comandament— per optimitzar el servei. 56 Pla Endreça Barcelona GESTIÓ INTEGRAL DE LES PLATGES El Pla Endreça Barcelona preveu la millora de l’estat general de les platges de la ciutat i parteix d’un abordatge integral per assolir l’increment en la valoració de qualitat de l’espai. Aquest projecte s’emmarca en el Programa d’acció de platges que estableix reptes estratègics com ara “Platges sense residus”, “Activitats i serveis més òptims i sostenibles”, “Platges més segures” i “Platges més inclusives”. Les principals actuacions permetran el següent: • Dissenyar un nou mecanisme de seguiment de les accions i d’avaluació de la satisfacció de les persones usuàries. • Realitzar una diagnosi etnogràfica de detecció de les principals problemàtiques associades a l’estat de les platges. • Millorar els protocols operatius de treball, per, entre d’altres, reduir els temps de resposta en la resolució d’incidències. • Optimitzar els mitjans operatius dels dispositius: revisió de les dotacions, millora i innovació tècnica... • Millorar l’estat de neteja i manteniment de les platges de Barcelona i del seu entorn amb l’increment dels dispositius. • Afavorir la bona convivència de les persones usuàries i els diferents usos. Entre d’altres accions, el reforç del servei de patrulles de la Guàrdia Urbana en temporada alta i mantenint el servei reduït la resta de l’any perquè estigui present en tot el cicle preventiu i reactiu. • Analitzar l’origen de les situacions de vulnerabilitat social i intervenir per disminuir-les, així com de les problemàtiques i altres conductes derivades, com les de l’oci nocturn o el turisme. Pla Endreça Barcelona 57 ENDREÇA DE L’ESPAI PÚBLIC EN L’ÀMBIT DE LES TERRASSES Endreçar és també recuperar l’espai públic, traient-ne els elements provisionals que s’hi van instal·lar com a resposta a les restriccions que van ser necessàries per a fer front a la covid-19. Els fitons i les New Jersey van permetre ampliar l’espai exterior de les terrasses i van ocupar les voreres i calçades dels barris a tota la ciutat. Amb la fi de la pandèmia i l’aprovació dels canvis de l’Ordenança de terrasses, és el moment de regularitzar l’adaptació dels establiments a la nova normativa per al següent: • Consolidar les terrasses autoritzades garantint que fan ús de mobles homologats. • Garantir que s’anul·len definitivament les terrasses no autoritzades. • Retirar els elements provisionals (els fitons i les New Jersey). Cal, doncs, donar impuls a les actuacions adreçades al següent: • Enviar els requeriments als titulars obligats a la retirada i tramitar els recursos interposats. • Executar els treballs materials de retirada dels fitons i les New Jersey a través de les brigades dels districtes, en ser fermes les resolucions. • Controlar-ne la correcta instal·lació en el cas de les terrasses autoritzades i fer-ne seguiment. I, si escau, esmenar les deficiències. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Regularització de les terrasses i retirada dels fitons i les New Jersey Revisió de les terrasses Control i seguiment de les terrasses autoritzades 58 Pla Endreça Barcelona Eix 3. Mobilitat CONTINGUT DE L’EIX Mesures • Nous àmbits normatius de la mobilitat • Manteniment del civisme en la mobilitat • Sharing de patinets en l’espai públic NOUS ÀMBITS NORMATIUS DE LA MOBILITAT Des del 1999 quan va entrar en vigor l’actual Ordenança de vianants i vehicles, la mobilitat a la ciutat ha canviat molt. En els darrers anys, i en bona mesura arran de la pandèmia de la covid-19, els vehicles de mobilitat personal (VMP) han patit un boom que els ha fet multiplicar-se. La manca de regulació clara i específica ha estat motiu continu de conflictes entre aquests i els i les vianants. La modificació de l’Ordenança de vianants i vehicles, seguint els criteris marcats per la Direcció General de Trànsit (DGT), ha de permetre: • Limitar en major grau les condicions de circulació i estacionament de cicles i VMP. • Definir amb claredat els drets i deures de les persones usuàries amb una redacció més clara. Entre d’altres, aquesta nova normativa respondrà a les necessitats detectades relatives al següent: • Definir els VMP com a vehicles unipersonals. • Establir l’obligatorietat d’ús de casc per a les persones que condueixen VMP. • Informar dels espais i les condicions de circulació dels VMP i descriure aquests espais i condicions. Pla Endreça Barcelona 59 • Fixar l’obligatorietat de baixar de VMP i cicles en situacions d’aglomeració de vianants. • Establir la prohibició de circulació de cicles i VMP en les voreres. • Dibuixar el mapa dels espais habilitats per a la distribució urbana de mercaderies (zones DUM) designades per a cicles i VMP. • Regular les condicions d’estacionament dels VMP a la via pública. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Aprovació de la modificació de l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles Desplegament 60 Pla Endreça Barcelona MANTENIMENT DEL CIVISME EN LA MOBILITAT En paral·lel a l’actualització de la normativa, cal impulsar el coneixement de la norma i reforçar el control per fomentar-ne el compliment. Per contribuir a l’harmonització de la mobilitat i l’ús de l’espai públic, s’executaran diverses accions adreçades al següent: • Fer el seguiment del registre municipal obligatori de cicles i VMP d’activitat econòmica. • Senyalitzar els llocs on cal baixar de la bici i el patinet. • Mantenir el control de les llicències d’ús compartit de motocicletes i bicicletes (els anomenats serveis de motosharing i bicisharing). • Informar amb una campanya de comunicació dels canvis en la normativa. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Control del registre municipal de cicles i VMP d’activitat econòmica Instal·lació de senyals de baixar del vehicle (bici i patinet) Seguiment i control de vehicles de motosharing i bicisharing Pla Endreça Barcelona 61 SHARING DE PATINETS EN L’ESPAI PÚBLIC Per preservar l’harmonització de l’ús de la via pública, i sobretot la mobilitat dels i les vianants, es considera adient conservar l’esperit de l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona. Aquesta norma estableix que per defecte no es pot desenvolupar una activitat econòmica estacionant a la via pública. Per evitar la incidència sobre l’espai que generaria un sistema de patinets d’ús compartit (sharing), s’activarà un diàleg amb el sector. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Comunicació del manteniment de la norma que no permet llicències d’ús compartit de patinets 62 Pla Endreça Barcelona Eix 4. Corresponsabilitat i dimensió social CONTINGUT DE L’EIX Mesures • Impuls de la corresponsabilitat • Acompanyament social a persones en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social • Equip d’educadors i educadores de l’espai públic IMPULS DE LA CORRESPONSABILITAT L’espai públic és cosa de totes i tots: els serveis municipals, la ciutadania, les persones que visiten la ciutat, les que venen a treballar, la societat civil... i, per tant, cal una crida que en promogui la implicació. En el marc del Pla Endreça Barcelona es dissenyaran i implementaran actuacions concretes d’impuls de la corresponsabilitat. Entre les actuacions s’inclouran les següents: • Accions de crida per implicar la ciutadania a títol personal. • Accions de reforç de la tasca que ja efectuen les entitats en l’àmbit del civisme. Per exemple, les que treballen amb col·lectius joves amb programes de consum responsable de substàncies. • Accions adreçades a col·lectius professionals amb els quals establir aliances per avançar en la millora de l’espai públic, per exemple, amb els eixos comercials. • Accions de formació i educació per promoure l’ús cívic de l’espai públic. En la mesura del possible, s’alinearan els projectes municipals de promoció ja existents amb l’impuls de la corresponsabilitat de l’espai públic. Pla Endreça Barcelona 63 ACOMPANYAMENT SOCIAL A PERSONES EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT I/O EN EXCLUSIÓ SOCIAL Barcelona, com la resta de grans ciutats, registra l’efecte de capitalitat, l’atracció per serveis i recursos que ofereix. En aquest cas es posa de manifest amb l’increment de persones vulnerables o en situació d’exclusió social, degut principalment al triangle que componen: l’accés a l’habitatge, la precarietat laboral i les migracions. Cal passar de les polítiques d’emergència estructurals de ciutat a un abordatge integral per part de totes les administracions implicades. Amb aquesta mesura es vol: • Acompanyar les persones en situació de vulnerabilitat en les seves necessitats bàsiques. • Impulsar una corresponsabilitat més gran de totes les administracions implicades. • Millorar la coordinació entre els serveis municipals sota criteris dels i les professionals socials. • Reforçar el treball comunitari i foment de la convivència i l’ús compartit de l’espai públic. • Sensibilitzar la ciutadania. Continuar garantint a escala municipal l’acompanyament de les persones en situació de vulnerabilitat als serveis, recursos i equipaments municipals de referència que ofereixen la cobertura de les necessitats bàsiques, mantenint el compromís pressupostari que fa que Barcelona sigui el primer municipi estatal en despesa social per habitant. Iniciar una línia de treball amb el conjunt d’administracions competents per fer un diagnòstic compartit i planificar un abordatge integral de les noves realitats de l’exclusió social a la ciutat. 64 Pla Endreça Barcelona Millorar la coordinació entre els serveis municipals que actuen a l’entorn de l’espai públic. Analitzar els múltiples espais de coordinació i garantir-ne l’actuació coordinada amb criteris establerts pels professionals socials. Impulsar nous plans ocupacionals en coordinació amb Barcelona Activa adaptats als perfils que permetin oferir eines per a la inserció laboral i social. Reforçar el treball comunitari i fomentar la convivència ciutadana i l’ús compartit de l’espai públic des de la perspectiva individual, grupal i comunitària, tenint en compte el conjunt de col·lectius presents definits tant per franges d’edat com les necessitats d’ús específiques. Impulsar projectes i acords de sensibilització comunitària dirigits a la ciutadania. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Diagnòstic de la situació Presentació d’un pla d’actuació Desplegament del pla Pla Endreça Barcelona 65 EQUIP D’EDUCADORS I EDUCADORES A L’ESPAI PÚBLIC Per disminuir l’impacte del consum de drogues —tant en les persones consumidores com en l’entorn comunitari— és clau la intervenció de l’equip d’educadors i educadores que treballen al carrer. I, per a això, cal el següent: • Mantenir l’increment de l’equip d’educadors i educadores i ampliar-lo amb integradors i integradores socials. • L’increment permet assumir la necessitat d’intervenció més gran a Ciutat Vella, així com cobrir de manera estable i freqüent la intervenció a altres zones. La intervenció bàsica consisteix en el següent: - Detecció i contacte amb les persones que consumeixen drogues al carrer (principalment consum injectat i inhalat d’opiacis i estimulants) per: vincular-los als espais de consum supervisat i altres serveis de reducció de danys, prevenint així el consum al carrer, fer intervenció socioeducativa sobre els hàbits de risc que presenten les persones que consumeixen (per exemple, compartir xeringues), fer intercanvi de xeringues, i fer supervisió del consum si la persona no vol accedir a un espai de consum supervisat. També fan prospeccions i monitoratge de noves zones obertes de consum. - Coordinació i interacció amb la resta de serveis que treballen a l’entorn comunitari (ASPB, IMSS, districtes, neteja, Guàrdia Urbana) - Contacte i treball amb el veïnat i els comerços per detectar neguits o problemàtiques vinculades al consum, així com recollir propostes per millorar la convivència i l’entorn. • Promoure l’impuls de la coordinació ja existent entre districtes i àrea per fer un abordatge conjunt i focalitzant en el territori amb respostes adaptades a cada realitat. Calendari: L’ampliació de l’equip realitzada fins al maig del 2024 i es vol fer la previsió de mantenir i estabilitzar l’increment en la propera licitació: maig del 2024 - desembre del 2027. La gestió dels centres d’atenció i seguiment (CAS) de la ciutat de Barcelona ha d’incloure la coordinació amb la Generalitat de Catalunya per assolir un abordatge conjunt pel que fa a l’enfocament social complementari al sanitari davant del consum de drogues. Es farà a través d’un espai permanent de coordinació amb els districtes corresponents, i els equips de treball en espai públic (de la Direcció de Serveis a les Persones i Territori, Neteja, Guàrdia Urbana, amb l’ASPB, i freqüentment amb IMSS —equips d’atenció al sensellarisme—). 66 Pla Endreça Barcelona Eix 5. Actuacions urbanes i edificis CONTINGUT DE L’EIX Mesures • Actuacions de transformació urbanes • Endreça en les obres en l’espai públic • Manteniment dels edificis municipals ACTUACIONS DE TRANSFORMACIÓ URBANES En els espais que es transformen de la ciutat, i en especial aquells en els quals canvien els usos, cal executar tota una sèrie d’actuacions que permetin reconduir els conflictes del mal ús de l’espai públic a través de la mateixa transformació urbanística. Així, la transformació de l’espai físic es farà amb mirada de gènere, tant pel que fa a la seguretat com a la de l’espai en si. Aquestes actuacions es concretaran en el següent: • Incorporar els criteris de seguretat a l’espai públic en l’ordenació urbanística. • Establir ja en els projectes la disponibilitat d’elements urbans adients pels diferents usos previstos, que augmentin la sensació de seguretat de l’espai per a totes les edats. • Aplicar en els projectes criteris de qualitat i confort que facilitin el bon ús dels espais. • Prevenir el delicte i l’incivisme a través del disseny urbà. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Actuacions de transformació urbana Pla Endreça Barcelona 67 ENDREÇA EN LES OBRES EN L’ESPAI PÚBLIC Un dels moments de tensió en el qual es ressent l’endreça i neteja de l’espai públic és quan es realitzen obres, ja siguin obres de grans transformacions o petites obres de manteniment necessàries. La brutícia i el desordre causat pels canvis en la mobilitat, les tanques, els senyals de les obres, etc., afecten negativament la sensació de netedat de l’espai. Millorar la netedat i l’aspecte de l’espai públic també durant la realització d’obres a la via pública és clau per revertir aquesta situació. I, per a això, es reforçarà el control dels entorns de les obres per evitar que es creïn espais on es pugui acumular brutícia. Els agents encarregats de fer-ho són: d’una banda, ACEFAT, de la qual són socis els principals operadors que fan obres a la ciutat (com l’Ajuntament de Barcelona i les principals companyies elèctriques, de gas, de telefonia i d’aigua). I, de l’altra, el Comitè d’obres i mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Les actuacions se centraran en el següent: • Les inspeccions de les obres, fent èmfasi en la neteja i l’ ordre, i fent seguiment dels resultats dels indicadors de qualitat d’aquestes. Es detectaran les obres que estiguin per sota dels llindars de qualitat, de les quals es requeriran mesures de millora. • I, si escau, i en cas de reincidència, se sol·licitarà a través de la GU i la inspecció municipal, l’obertura d’expedients sancionadors, amb la finalitat de complir amb els criteris de qualitat. Calendari: El seguiment i control s’implementarà al llarg de tot el mandat periòdicament. Els indicadors de qualitat de les obres s’elaboren de forma mensual, tant del Comitè d’obres com d’ACEFAT. 68 Pla Endreça Barcelona MANTENIMENT DELS EDIFICIS MUNICIPALS Sota la premissa que la ciutat és un espai compartit del qual tots i totes hem de tenir cura, i tenint present que l’Ajuntament ha de donar exemple i ser corresponsable organitzativament pel que fa a les seves dependències i serveis municipals, es prioritzarà el manteniment i la conservació adequada dels exteriors dels edificis, equipaments municipals i altres elements de servei a l’espai públic. Una nova instrucció establirà l’obligació per a tots els operadors municipals de disposar, de forma recurrent, d’accions de manteniment, principalment pel que fa a manifestacions que puguin provocar degradació visual (com a ara les pintades). A TOTA LA CIUTAT HI HA AL VOLTANT DE 1.200 Entre d’altres actuacions inclourà les següents: EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS QUE SUPOSEN MÉS D’1 M DE M2. • Realitzar una auditoria de l’estat de manteniment i conservació dels elements externs de l’edifici, equipament municipal o altres elements Aquesta xifra inclou oficines, de l’espai públic indispensables per a la prestació. centres culturals, biblioteques, ludoteques i casals infantils, • Presentar un pla anual amb les mesures necessàries per garantir de centres de serveis socials, forma recurrent el manteniment i la conservació que detalli la fórmula entre d’altres. de gestió d’aquest manteniment i conservació i el pressupost destinat. En paral·lel, es valorarà el reforç de les actuacions que es considerin indispensables en els interiors. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Instrucció de la Gerència Municipal Implementació, seguiment i control de les mesures Pla Endreça Barcelona 69 Eix 6. Animals CONTINGUT DE L’EIX Mesures • Reforcem la vigilància de les plagues a la ciutat • Actuacions amb animals de companyia • Actuacions amb animals silvestres a la trama urbana REFORCEM LA VIGILÀNCIA DE LES PLAGUES A LA CIUTAT Els canvis a la ciutat de Barcelona a escala global, agreujats pel canvi climàtic, l’increment del verd urbà i l’augment de la percepció ciutadana envers les plagues, fan necessari reforçar la vigilància preventiva, la comunicació i la innovació amb noves metodologies d’actuació pel que fa a la gestió de les plagues. Cal vetllar i contribuir a la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones, residents a la ciutat i visitants, mitjançant la prevenció i vigilància de les plagues urbanes (rates, ratolins, paneroles, mosquits, gavians, etc.). S’executaran diferents línies estratègiques que permetin la millora del coneixement de les espècies i adaptar la vigilància i el control de les plagues a la ciutat per donar resposta al nou i futur context: • Vigilància de les plagues per tal de poder fer una gestió preventiva, avançar-nos als problemes i reduir els possibles impactes negatius a la ciutat. • Accions de prevenció, sensibilització i difusió de la situació actual adreçades a tots els agents del territori per reduir les plagues, minimitzar els riscos i augmentar el coneixement. • Control de les plagues de la ciutat, incorporant com a element clau les comunicacions que els ciutadans i les ciutadanes poden fer pels diferents canals disponibles: telefònic (010), el servei d’atenció en línia, l’aplicació municipal Barcelona a la Butxaca o fer-ho de forma presencial a les oficines d’atenció ciutadana (OAC). • Vigilància de malalties transmeses per plagues per controlar-les i reduir els riscos de transmissió. • Coordinació amb els agents implicats del territori de la ciutat per al treball en xarxa i l’establiment d’una metodologia d’actuació coordinada davant de les plagues. 70 Pla Endreça Barcelona • Comunicació a la ciutadania per augmentar-ne el coneixement i la prevenció. • Recerca i gestió del coneixement per a la millora constant de la gestió mitjançant la innovació. • Anàlisi dels canvis globals i de les noves tendències sobre la gestió de les plagues. Calendari: • A curt termini, ampliar el Pla de vigilància de múrids. - Redefinició de les zones de vigilància per al 2024 (a partir de l’anàlisi de les dades recollides durant el 2023). - Inspecció i diagnosi, i revisió periòdica de les zones. - Increment de 31 a 48 tècnics/tècniques. - Elaboració de cartelleria interna per agents del territori sobre la comunicació de plagues. - Elaboració de cartelleria per a la comunicació de plagues i missatges de prevenció de plagues (múrids, paneroles i mosquits). • Estudiar l’evolució de les dades i les plagues en el marc del canvi climàtic per tal d’incorporar en la propera licitació de vigilància i control de plagues de l’Agència de Salut Pública de Barcelona la resposta necessària tant pel que fa a les accions i objectius com als recursos per fer-hi front dirigit al següent: - Consolidar la línia de vigilància de múrids. - Dissenyar i aplicar una línia de vigilància de paneroles. - Assegurar poder donar atenció a les arbovirosis (malalties transmeses per vectors). - Adaptar la vigilància i estratègies de control als canvis en els espais verds. • Impulsar una millora en la comunicació cap a la ciutadania per tal d’implicar-los en el coneixement de les causes i la corresponsabilitat en les respostes. Pla Endreça Barcelona 71 ACTUACIONS AMB ANIMALS DE COMPANYIA Cada cop són més presents a les llars dels barcelonins i les barcelonines els animals de companyia, en especial els gossos i els gats. Les actuacions relatives als gossos s’adrecen a les estones de passeig quan fan ús de l’espai públic per minimitzar les potencials molèsties per a la resta del veïnat. Ara bé, les dels gats fan referència a aquells animals que viuen al carrer. Accions sobre els gossos a l’espai públic REMODELACIÓ INTEGRAL DE 16 ÀREES DE GOSSOS • Implantar a tota la ciutat més d’un centenar de zones d’usos compartits I ELIMINACIÓ ALS PARCS (anomenades ZUC) en les quals els animals poden anar deslligats. I JARDINS DELS PETITS ESPAIS DE - 100 M2 • Actualitzar les àrees d’esbarjo per a gossos. • Millorar el manteniment dels espais per a gossos. • Realitzar campanyes d’autoritat contra les infraccions més habituals (com la brutícia causada pels excrements no recollits a l’espai públic). Accions sobre els gats comunitaris que viuen a l’espai públic • Analitzar la ubicació de refugis per a les colònies de gats comunitaris de la ciutat. • Mantenir les línies d’ajudes, subvencions i programes adreçats a les entitats que tenen cura dels gats que viuen al carrer. 72 Pla Endreça Barcelona ACTUACIONS AMB ANIMALS SILVESTRES A LA TRAMA URBANA A Barcelona viuen tota una sèrie d’animals salvatges que impacten en l’espai públic. Parlem d’animals voladors com ara els gavians, les cotorres i els coloms; insectes com la vespa asiàtica, i els porcs senglars (aquests darrers no viuen a la ciutat però entren a la trama urbana). Algunes de les actuacions són generals, i d’altres són específiques. A continuació en detallarem les principals: ENTRE D’ALTRES, ES • Controlar les poblacions de les espècies de fauna salvatge urbana. FIXEN ELS OBJECTIUS: • Fomentar la reducció de les fonts d’aliment en àrees urbanes i evitar la sobrealimentació que té un impacte en la multiplicació de la població. • Reduir les incidències relacionades amb el Actuar sobre els alimentadors per reduir/eliminar la quantitat d’aliment porc senglar. aportat. • Desbrossar 100 ha. • Prohibir l’alimentació directa dels coloms, gavians i cotorres. • Reduir el 30% de • Controlar la reproducció per limitar-la en colònies de coloms d’alta l’aliment proporcional a densitat. la població de coloms. • Revisar la posició del mobiliari i elements urbans i l’impacte que els • Reduir en un 20% animals silvestres tenen, com els entorns dels contenidors i papereres. els punts crítics de nidificació. • Exercir pressió per reduir les nidificacions d’aus no protegides en edificis. • I, en el cas dels senglars, cal reduir l’atractiu de la ciutat modificant la vegetació, activant el desbrossament de les zones forestals properes, impedint-ne l’accés a contenidors i papereres, desplaçant les colònies de gats comunitaris, intervenint sobre els alimentadors directes i afegint passos canadencs en els punts crítics, a més de les captures reactives i programades. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Cens de la nidificació de gavians i cotorres a la ciutat Limitació de l’accés a l’aliment i campanya ciutadana Intervencions en grans alimentadors Refugis per a gats comunitaris amb preferència en districtes de muntanya Pla Endreça Barcelona 73 Eix 7. Mitjans CONTINGUT DE L’EIX Mesures • Pla de tecnologia • Seguiment i avaluació del Pla Endreça Barcelona • Benchmark internacional • Estratègia de comunicació Pla Endreça Barcelona PLA DE TECNOLOGIA Barcelona disposa d’una llarga experiència en la incorporació tecnològica en l’àmbit de la gestió i suport de les tasques de servei públic. Ha estat pionera en la implementació de dispositius i sistemes de gestió, informació i control que han fet avançar i millorar els serveis municipals. En benefici de l’eficàcia i l’eficiència del Pla Endreça Barcelona, s’estudiaran quins són els elements de suport tecnològic que utilitzen els diferents operadors per identificar reptes i oportunitats de millora, així com detectar aquelles àrees que avui no queden cobertes per les solucions actuals i una proposta de millora. Quin recorregut pot tenir la tecnologia de drons o la intel·ligència artificial per a la gestió tant en l’àmbit de la convivència a l’espai públic com en el de la seguretat o la mobilitat? Quin és l’estat de les càmeres de seguretat i trànsit de la ciutat? Disposem d’una tecnologia adequada a les nostres necessitats? Quin ús n’estem fent? Quin és el marc normatiu?... El Pla de tecnologia vol avançar per a trobar-ne les respostes. La diagnosi preveurà, entre d’altres, l’ús, funcionalitats i adaptabilitat dels equipaments tecnològics en els àmbits prioritaris de la convivència i l’autoritat, i la neteja i el manteniment en l’espai públic. Es proposa, no obstant això, i donades les possibilitats transversals de les aplicacions tecnològiques, estendre-ho també en els àmbits de la seguretat i de la millora de la mobilitat urbana per tenir una perspectiva global. 74 Pla Endreça Barcelona Fruit d’aquesta anàlisi es vol disposar d’un full de ruta que detalli la proposta d’implementació de les millores o noves solucions, tot garantint-ne el marc estratègic, la dotació econòmica i el seu desplegament posterior dels diferents operadors, així com el seguiment i anàlisi de resultats. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Elaborar un esquema general per a l’anàlisi Dur a terme l’auditoria de les solucions tecnològiques de les quals Barcelona disposa en els àmbits prioritaris detallats Proposar actualitzacions i noves solucions tecnològiques per a la millora de la gestió de l’endreça i la seguretat de l’espai públic Presentar i implementar el Pla de tecnologia Pla Endreça Barcelona 75 SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA ENDREÇA BARCELONA El seguiment i l’avaluació esdevé, en qualsevol política pública, imprescindible per a l’anàlisi de resultats i impactes, en les seves diferents fases, i per la presa de decisions. Aquesta avaluació ha de permetre el següent: • Determinar els resultats del Pla Endreça Barcelona i l’assoliment dels objectius. • Identificar la correcció de l’adequació dels dissenys i dels resultats. • Inferir següents fases, canvis o altres projectes derivats. Per aconseguir-ho, el Pla Endreça Barcelona està acompanyat de dos instruments de seguiment i avaluació amb diferents objectius: • Avaluació de la implementació, sobre com evoluciona en les seves diferents actuacions i fases. • Avaluació de l’eficàcia o impacte. S’hi inclouen els resultats. Quadre de comandament. Amb la previsió de la planificació de cadascuna de les mesures, la seva evolució i el detall dels àmbits responsables. Quadre d’indicadors de resultats a l’espai públic. Recollirà les dades municipals dels diferents àmbits i amb els diferents instruments i la seva evolució al llarg del pla. Inclourà tres tipologies d’avaluacions: - Estat de l’espai públic: amb dades provinents de l’auditoria de l’espai públic, auditories d’estat d’equipaments i altres dades de servei - Gestió: amb dades de l’actuació dels serveis municipals a l’espai públic, gestió d’expedients i dades econòmiques - Valoració ciutadana: dades d’IRIS i estudis L’establiment d’aquests indicadors del pla en el seu conjunt, anirà acompanyat del disseny i implantació d’indicadors específics per a les mesures principals de cada un dels eixos. 76 Pla Endreça Barcelona BENCHMARK INTERNACIONAL Amb l’objectiu d’identificar possibles mesures i accions aplicables per a l’actuació i la gestió a l’espai públic de Barcelona, es posarà en marxa una anàlisi comparativa de les polítiques públiques implementades a escala internacional per preservar i millorar la qualitat de l’espai a les ciutats. Amb aquesta finalitat es determinaran ciutats que pels seus usos (econòmics, socials, importància dels visitants, estructura de població...) a l’espai públic siguin interessants per conèixer: • les mesures, la gestió i els resultats en l’àmbit de les polítiques municipals; • la mesura i coordinació amb altres administracions; • els projectes singulars dissenyats i implantats, i • els instruments (legals, tecnològics...). I es faran actuacions per recollida d’informació, comparativa i identificació de mesures, a fi d’obtenir com a resultat les possibles actuacions i mesures que presentin potencial de transferència i adaptabilitat a la ciutat de Barcelona. Pla Endreça Barcelona 77 ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ PLA ENDREÇA BARCELONA Més enllà d’explicar a la ciutadania cadascuna de les mesures i les actuacions que des de l’Ajuntament de Barcelona s’impulsen per recuperar l’excel·lència de l’espai públic, la comunicació ha de fer una crida a la corresponsabilitat. Perquè mantenir la ciutat neta, endreçada i garantir la bona convivència és un esforç comú de totes i tots els que fan ús de l’espai públic. Per tant, els grans objectius de l’Estratègia de comunicació seran els següents: • Consolidar el coneixement del Pla Endreça. • Explicar quines són les actuacions concretes. • Transmetre què pot fer la ciutadania per contribuir a la bona convivència. • Promoure la corresponsabilitat en la cura de l’espai públic. Per tal d’aconseguir-ho, l’Estratègia de comunicació del Pla Endreça Barcelona desenvoluparà campanyes i accions de comunicació concretes i continuades en el temps fent èmfasi en les ubicacions prioritàries i els moments de més conflictivitat. A grans trets s’utilitzaran: • Els canals de comunicació propis i gestionats per l’Ajuntament: - El web ajuntament.barcelona.cat, i webs municipals dels àmbits implicats. - Els canals municipals a les xarxes socials. - Els suports de comunicació exterior (banderoles, opis, cartelleria,...). - Els canals de comunicació dels districtes per proximitat i afinitats, útils sobretot per comunicar missatges específics que afecten especialment cada territori. 78 Pla Endreça Barcelona • La inversió publicitària amb insercions i accions als mitjans generalistes i als de proximitat (televisió convencional i en línia, premsa, ràdio i xarxes socials). • Les accions especials de gran impacte a la ciutat. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Consolidar el coneixement del pla i la importància de la corresponsabilitat ciutadana. Incrementar la comunicació sobre les incidències a l’espai públic en els canals habilitats. Baixada de la campanya a escala de territori i èmfasi en la corresponsabilitat. Millorar la valoració de la ciutadania sobre l’acció municipal en relació amb la neteja, manteniment, seguretat i accions adreçades a col·lectius vulnerables. Comunicació intensiva en les ubicacions i en els moments prioritaris. Millorar també en els moments més conflictius: oci nocturn, ús intensiu de l’espai públic, platges i festes majors... Pla Endreça Barcelona 79 Eix 8. Governança i pressupost CONTINGUT DE L’EIX Mesures • Nova governança de l’espai públic. • Constitució de l’Oficina del Pla Endreça Barcelona • Planificació i criteris d’actes i esdeveniments • Anàlisi i millora del procediment de cobrament de les sancions NOVA GOVERNANÇA DE L’ESPAI PÚBLIC Per tal d’impulsar la implementació i fer el seguiment del Pla Endreça Barcelona és necessari reforçar els espais de pressa de decisió política i gerencial. També cal millorar els espais de coordinació tècnica en els àmbits rellevants: els dels serveis, el manteniment i la convivència en l’espai públic. Amb la tramitació dels corresponents decrets d’Alcaldia, es crearan i constituiran els espais següents: a) Comissió unificada d’Espai Públic i Esdeveniments En l’espai públic conflueixen els diferents usos que se’n fan per part de la comunitat, així com un ampli ventall d’elements i serveis urbans, tant municipals com no municipals, que interactuen amb aquesta comunitat. L’espai públic de la ciutat és el marc territorial on se superposen serveis municipals que aborden aspectes tan diversos de l’espai urbà com: el manteniment dels seus elements i infraestructures (de mobilitat, de senyalització i de serveis a la ciutadania), la neteja i gestió de residus, la qualitat ambiental, la incorporació de nous elements a l’espai públic, el gran volum i varietat d’actes i esdeveniments que requereixen serveis i gestió per garantir-ne l’ús adequat, el respecte per la convivència i la diversitat social, i els serveis d’intervenció social a l’espai públic amb les persones més vulnerables des d’una visió social i de ciutat inclusiva. Garantir l’excel·lència de l’espai públic i garantir la bona convivència a la ciutat requereix una resposta integral, transversal i coordinada de tot l’Ajuntament, així com una anàlisi constant que proporcioni una amplitud de mirada per avaluar i fer evolucionar estratègicament el model, anticipar-se al canvi, incorporant la innovació en la seva gestió, definint el marc estratègic d’actuació i avaluant els resultats, l’impacte i la percepció. 80 Pla Endreça Barcelona Aquesta visió estratègica requereix els espais de governança i corresponsabilitat adequats però, alhora, el màxim de simplificats; per això es proposa unificar en una única comissió les dues existents fins ara, la Comissió del Pla Estratègic de l’Espai Urbà, creada per Decret d’Alcaldia de 5 de febrer de 2021, i la Comissió Barcelona Esdeveniments, creada per Decret d’Alcaldia d’11 de novembre de 2019. La Comissió d’Espai Públic i Esdeveniments té com a finalitat articular les estratègies per millorar la prestació dels diferents serveis urbans a l’espai públic i, alhora, analitzar, valorar i fixar els criteris dels esdeveniments i/o iniciatives que tinguin lloc a la via pública i que, per la seva naturalesa, impacte o complexitat organitzativa, requereixin d’un anàlisi i autorització excepcional o singular. b) Taula de coordinació del manteniment Aquesta taula suposarà la renovació de la tradicional Taula de corresponsabilitat d’obres i manteniment en la qual s’incorporaran nous actors per treballar conjuntament el Pla de manteniment integral dels barris i la seva gestió, i impulsar una nova cultura de l’acció coordinada. L’objectiu d’aquesta taula operativa de treball serà l’endreça i planificació de les actuacions de manteniment programat. Anualment s’incidirà en els 73 barris que formen Barcelona amb actuacions de manteniment programades, no s’hi inclouen ni les puntuals de manteniment correctiu ni les de temporalitat estacional com pot ser la poda o plantació. Totes les actuacions es planificaran a partir de les necessitats dels diferents serveis. En un primer moment, la Taula se centrarà a definir l’abast de les actuacions planificades i fer la proposta tècnica concreta del Pla de manteniment de cada barri a quatre anys vista. Amb l’aprovació de la proposta per part de Serveis Urbans i les respectives gerències dels districtes, la Taula de coordinació del manteniment farà el seguiment i avaluació de l’execució dels plans amb reunions periòdiques. Un cop executats els plans, en proposarà la continuïtat amb plans per al proper mandat. Millorar la comunicació amb la ciutadania i la seva implicació és clau i, per això, s’elaborarà un visor web a través del qual es podrà fer seguiment del grau d’assoliment mensual dels plans concrets a cada barri per informar la ciutadania. Pla Endreça Barcelona 81 c) Taula de convivència En l’espai públic són molts els recursos públics que actuen no només des d’un vessant del manteniment i la prestació dels serveis urbans, sinó també des d’una perspectiva social per millorar la convivència atesa la confluència de multitud d’usos i per prevenir les conductes incíviques que malmeten l’espai públic i que són generadores de queixes i molèsties, amb l’objectiu d’actuar preventivament sobre dinàmiques emergents que poden esdevenir problemàtiques, que puguin dificultar la convivència i/o l’ús compartit de l’espai públic. Aquests recursos en l’espai públic són proveïts per molts i diversos departaments, motiu pel qual cal garantir una correcta coordinació entre tots per aconseguir una intervenció en l’espai públic més planificada i prioritzant les àrees d’intervenció amb capacitat de reacció conjunta allà on sigui necessari davant noves situacions i amb una realitat canviant. Ens estem referint a recursos com ara agents cívics, auxiliars, promotors/ ores ambientals, mediadors/ores nocturns, socials, agents de gestió de conflictes i d’altres. A més, es re definiran les funcions i el funcionament del Pla estratègic d’espai públic (PEEP). Aquests i altres espais de treball tècnic que es puguin crear han de permetre coordinar, planificar i operativitzar: • El seguiment mateix de les actuacions del Pla Endreça Barcelona • El pla de manteniment i el conjunt de recursos disponibles a càrrec dels diferents operadors en l’espai públic. • A més de la Taula de convivència, s’ha nomenat una Comissionada de Convivència Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Tramitació i constitució de: Comissió unificada d’Espai Públic i Esdeveniments Redefinició de funcions i funcionament PEEP Taula operativa de manteniment Taula de convivència Seguiment del Pla Endreça Barcelona 82 Pla Endreça Barcelona CONSTITUCIÓ DE L’OFICINA DEL PLA ENDREÇA BARCELONA El Pla Endreça Barcelona és una actuació transversal que impacta territorialment els 73 barris de la ciutat i implica tots els agents municipals amb competències en l’espai públic. L’abast del projecte fa necessari establir una coordinació global que es concreta en la constitució de l’Oficina del Pla Endreça Barcelona. Les principals funcions de la nova oficina són les següents: • Definir el marc estratègic d’actuació. • Supervisar el desplegament operatiu. • Garantir els recursos necessaris i fer l’anàlisi i el seguiment del pressupost. • Avaluar els resultats, l’impacte i la percepció. Aquesta nova oficina la dirigeix i impulsa la Gerència Municipal i hi participen les gerències sectorials implicades en les línies prioritàries d’actuació: Seguretat, Serveis Urbans, Territori, Serveis Socials i Salut. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Constitució de l’Oficina del Pla Endreça Barcelona Seguiment del Pla Endreça Pla Endreça Barcelona 83 PLANIFICACIÓ I CRITERIS D’ACTES I ESDEVENIMENTS Garantir l’endreça de la ciutat passa per impulsar la coordinació que permeti organitzar adequadament, i amb criteris comuns, tot el que passa a la via pública. Ja sigui: • L’aprovació i autorització d’actes a la via pública, i l’adopció de mesures adients per minimitzar el seu impacte en el funcionament normal de Barcelona. • La planificació de les grans obres de ciutat i les afectacions que puguin tenir també en els grans esdeveniments, sobretot pel que fa a la millora de la coordinació entre empreses operadores. Establir i garantir la unitat de criteris entre els territoris, permetrà controlar la creixent utilització de l’espai públic i els costos associats. Alhora, facilitarà la coordinació de les afectacions que les obres causen en els grans esdeveniments. Es preveu la tramitació d’un Decret d’Alcaldia que unificarà les comissions existents actualment en una única Comissió d’Espai Públic i Esdeveniments. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Constitució de la Comissió d’Espai Públic i Esdeveniments Seguiment 84 Pla Endreça Barcelona ANÀLISI I MILLORA DEL PROCEDIMENT DE COBRAMENT DE LES SANCIONS El cobrament de la sanció és la culminació d’un procediment administratiu que s’inicia amb la detecció de la infracció, la redacció de la denúncia, la imposició de la sanció i la seva tramitació posterior. Garantir-ne el cobrament és clau per no debilitar la potestat sancionadora i l’autoritat. Es realitzarà una diagnosi de tot el procediment per respondre, entre d’altres, a aquestes preguntes i conèixer els esculls en el procediment com a pas previ per millorar l’eficàcia recaptatòria i eficiència de cada agent. La complexitat de la diagnosi ve derivada de les múltiples normatives (Ordenança de convivència, Ordenança de mobilitat, Ordenança de l’espai públic...) per aplicar i l’heterogeneïtat de les conductes inadequades que fixa uns terminis i criteris específics per cada procediment sancionador. Dos dels àmbits de treball identificats serien el de la possibilitat de millora tecnològica, i el de l’estudi concret de les sancions adreçades a les persones visitants. En tot cas, hi ha una sèrie d’obstacles identificats sobre els quals ja es pot fer incidència a curt termini. I, de l’altra, es formalitzarà un grup de treball amb els diversos agents implicats per impulsar la revisió del procediment que permeti a mitjà-llarg termini aplicar actuacions per assolir l’eficàcia recaptatòria. Calendari: 2023 2024 2025 2026 2027 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t 3t 4t 1t 2t Constitució del grup de treball Seguiment i control dels resultats Pla Endreça Barcelona 85 6. Comencem! Calendari A continuació es detallen els grans moments del Pla Endreça Barcelona, i més endavant s’especifica la temporalitat concreta de cada mesura. PRÈVIAMENT · A curt termini —ja realitzada— A curt termini 00. PLA ENDREÇA DE XOC PLA ENDREÇA De juliol a setembre de 2023 Juliol - setembre de 2023 Actuacions immediates, per garantir estàndards de qualitat a curt termini. Accions operatives (neteja, verd, inspeccions, asfaltatge, sancions, seguretat...) i comunicació. PRIMERA FASE · A mitjà termini A mitjà termini 01. PLA ENDREÇA BARCELONA PLA ENDREÇA Octubre de 2023 - D’octubre de 2023 a març de 2024. març de 2024 Mesures de reforç amb la presentació d’una Mesura de Govern i la modificació de l’Ordenança de civisme i convivència, tot posant en marxa la nova Oficina per a la Governança del pla i els seus recursos. SEGONA FASE · A llarg termini A llarg termini 02. PLA ENDREÇA BARCELONA PLA ENDREÇA A partir d’abril del 2024 i fins a finals Abril de 2024 – finals de mandat. de mandat Desplegament dels plans de manteniment integral, reforçant la coordinació del conjunt d’agents i serveis que intervenen a l’espai públic, avaluant els resultats. 86 Pla Endreça Barcelona 7. Els recursos. Pressupost El pressupost ordinari designat per al desplegament del Pla Endreça Barcelona pel 2024 serà de prop de 550 M€, en què s’inclouen les partides referides a seguretat, civisme, neteja, manteniment de l’espai públic, manteniment del verd urbà i gestió de residus. Pel que fa a les inversions, està previst destinar un total de 435 M€ durant el mandat a actuacions de manteniment i rehabilitació de l’espai públic. Pla Endreça Barcelona 87 Pla Endreça Barcelona 88 Pla Endreça Barcelona