REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 1998-2010 FINESTRAL MEMÒRIA DELS TREBALLS DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ NFIANUE SOTVRIAI L EII REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 1998-2010 MEMÒRIA DELS TREBALLS DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ FINESTRAL NAU OVII Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Pla de restauració dels vitralls 1998-2010 Memòria dels treballs de conservació-restauració. Finestral Nau OVII Edició Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Servei d’Arqueologia de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona Jordi Martí Grau, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Marta Clari Padrós, Núria Costa Galobart, Sonia Frias Rollón, Pau Gonzàlez Val, Laura Pérez Castaño, Jordi Rabassa Massons, Joan Ramon Riera Alemany, Pilar Roca Viola, Edgar Rovira Sebastià i Anna Giralt Brunet Directora de Comunicació: Águeda Bañón Directora de Serveis Editorials: Núria Costa Galobart Redacció de la memòria Montserrat Pugès, responsable dels treballs de restauració Servei d’Arqueologia - ICUB - Ajuntament de Barcelona Maria Molinas, coordinadora de l’equip de restauració Laia Fernández Laura Lara Rocío Rodríguez Tractament d’imatge Josep Gri, fotògraf. Servei d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona Revisió de contingut i coordinació editorial Kusi Colonna-Preti Disseny gràfic i maquetació Carlos Ortega i Jaume Palau Edició electrònica: 2021 https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/ © de l’edició: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Servei d’Arqueologia de Barcelona © de les imatges: Arxiu Fotogràfic de Barcelona [AFB] Queda prohibida la reproducció total o parcial sense el permís exprés de l’editor en els termes marcats per la llei. Direcció de Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres Portada: finestral Nau OVII, plafó b1, després de la restauració Contraportada: finestral Nau OVII, plafó b1, abans de la restauració Sumari 1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 2. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3. Metodologia i criteris d’intervenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 4. Itinerari dels treballs de conservació-restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 4.1 Diagnosi de l’estat de conservació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 4.2 Desmuntatge i transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 4.3 Intervenció de conservació-restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 4.4 Emmarcament i nova instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 4.5 Sistema de documentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 5. El finestral Nau OVII. Estudis i treballs preliminars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 5.1 Coneixement previ del vitrall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 5.2 Estat de conservació: primeres observacions in situ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 5.3 Estat de conservació: estudi dels materials i de les formes d’alteració . . . . . 17 5.3.1 Materials constitutius, tècniques pictòriques i recursos tècnics . . . . . 17 5.3.2 Examen organolèptic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 5.4 Diagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 6. Procés de conservació-restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 6.1 Intervenció de conservació-restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 6.2 Desenvolupament del procés de conservació-restauració . . . . . . . . . . . . . . . . 29 6.2.1 Llanceta a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 6.2.2 Llanceta b . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 6.2.3 Traceria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 7. Cloenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 8. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 1. Presentació El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat al segle xiv per la reina Elisen- da de Montcada, rebé la protecció del Consell de Cent d’ençà de la mort de la reina i a petició d’ella. Aquesta acció protectora exercida pel Consell de Cent té la seva correspondència, actualment, amb l’Ajuntament de Barcelona a través d’un contrac- te signat el 1972. Entre d’altres, l’Ajuntament està obligat a restaurar i conservar tot aquest espai. Tanmateix, a través de la Direcció d’Arquitectura i mitjançant un pla director redac- tat amb aquesta finalitat, es projecten, es dirigeixen i s’executen les diferents obres i treballs programats anualment amb la intervenció del personal competent en cada especialitat. El 1995, i dins el programa d’intervencions esmentat, es va iniciar la restauració dels finestrals i les rosasses de l’església i la sala capitular. Amb aquesta finalitat, es va contractar, entre d’altres, una empresa de vitrallers d’ofici que es va encarregar de dur a terme tant la restauració de les vidrieres com el condicionament de les seves proteccions, visiblement malmeses des de l’exterior del recinte. L’any 1998, continuant amb el programa esmentat, es va projectar la restauració d’una de les vidrieres medievals de l’absis de l’església, la qual presenta unes caracte- rístiques molt diferenciades de les intervingudes amb anterioritat. Arribats a aquest punt, van ser els vitrallers mateixos els qui van sol·licitar la intervenció de tècnics especialistes en restauració, conscients que les peces havien de rebre un tractament diferenciat. A partir d’aquest moment, i en resposta a la necessitat sorgida, la Direcció d’Arqui- tectura demana la col·laboració dels tècnics restauradors del Servei d’Arqueologia, a qui es considera —per la seva trajectòria i coneixements— propers a aquest tipus d’obres. La incorporació del Servei d’Arqueologia va suposar també un canvi d’orien- tació respecte al treball de restauració iniciat. Així, l’equip inicial es va ampliar amb professionals d’altres disciplines i àmbits, amb l’objectiu de cobrir aspectes com ara la documentació històrica o la identificació de materials, per exemple, necessaris en un moment o un altre del procés. Durant aproximadament 12 anys ininterromputs (1998-2010), s’ha dut a terme aquesta col·laboració, que ha comportat la interven- ció de la gairebé totalitat de la vitralleria del monestir, a excepció de la rosassa dels peus de l’església i dels finestrals del cor —façana est—, amb un total de 32 peces —finestrals i rosasses— restaurades i retornades al seu emplaçament original. L’esquema de les memòries segueix l’ordre habitual dels treballs de conservació-res- tauració desenvolupats, establerts prèviament en dissenyar el Pla de conservació- restauració dels vitralls de Pedralbes. Alguns paràgrafs o fragments però, es repetei- xen. La raó d’aquest fet és que hem volgut que cada memòria tingui entitat pròpia i s’entengui individualment, sense la necessitat constant d’haver de remetre’ns a d’al- tres. Així, els capítols 3 —Metodologia de la intervenció— i 4 —Itinerari dels treballs de conservació-restauració— són comuns a totes les memòries. L’objectiu ha estat oferir al lector una visió global de les accions que conformen la restauració d’una vidriera, des de la descripció dels materials i les seves característiques tècniques i formals, fins a les seves particularitats a l’hora d’afrontar-ne la conservació i restaura- ció. Això ens permet entrar de ple, ja en el capítol 5, a presentar la vidriera objecte de la memòria i descriure les seves particularitats artístiques, històriques, materials, de conservació o altres, i desenvolupar els treballs concrets que s’han portat a terme. Cal esmentar també que les directrius generals del projecte s’han previst recollir en una memòria introductòria, en la qual, amb el títol Estudis i treballs preliminars, es recopilarà tota la informació elaborada per confeccionar el Pla de restauració dels vitralls 1998-2010. En contrapartida, i com a tancament del Pla, es treballa en la confecció d’un darrer volum a tall de cloenda i conclusions. El fet de fer-ho així ens ha estalviat repeticions innecessàries i, alhora, ens ha permès destacar i valorar aspec- FINESTRAL NAU OVII 5 tes que d’altra banda podien passar desapercebuts o no tenien cabuda en l’esquema que segueixen el conjunt de les memòries. La restauració de la vidriera del finestral Nau OVII s’escomet durant l’any 2005. Es tracta d’una de les 16 vidrieres no medievals del conjunt del monestir, situades a la nau de l’església. Si bé el comitè nacional de Catalunya del Corpus Vitrearum Medii Aevi recull en la seva quarta publicació un volum destinat als vitralls de la catedral de Barcelona i als de Pedralbes, per motius cronològics, els vitralls no medievals no hi estan compresos. En el moment anterior als nostres treballs tampoc no ha estat possible, tot i la bona predisposició demostrada per la direcció del Museu-Monestir de Pedralbes, fer una recerca exhaustiva a l’arxiu mateix del monestir, per la qual cosa en aquest sentit hem partit sense informació. Cal remarcar que el buit informa- tiu no era tan sols de les possibles intervencions anteriors a la nostra, sinó també de notícies històriques sobre l’any de la seva col·locació o informació similar. Afortunadament, les últimes recerques bibliogràfiques realitzades en vista de la publicació de les memòries, ens han permès localitzar documentació a l’Arxiu Docu- mental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Hi hem trobat informació sobre intervencions de restauració de les vidrieres de Pedralbes dutes a terme per la Diputació de Barcelona en la immediata postguerra. Malgrat que es conserven pocs documents relatius a aquesta feina, ens aporten informació rellevant per comprendre la història de les vidrieres. Volem fer notar la diferència en el temps entre el projecte de conservació-restauració del vitrall, juntament amb la confecció de la memòria dels treballs, i el moment de la seva publicació. D’un moment a l’altre hi ha un període de 16 anys, que ha suposat un seguit d’inconvenients notables, entre els quals hem de fer èmfasi en els de caràcter tecnològic, produïts en el món informàtic però sobretot en imatge, que han repercutit de ple en el procés esmentat. Fem menció tan sols que durant el període 1999-2003 es produeix el gran canvi de la fotografia analògica a la digital, la qual cosa ha reper- cutit de manera molt significativa en la realització i la publicació d’aquestes me- mòries. L’esforç fet —en temps i despeses— per adaptar-ne el contingut a les eines actuals, amb la finalitat de posar-les a l’abast de tothom, ha estat enorme. Creiem, però, que haurà valgut la pena. La publicació digital d’aquestes memòries no tan sols cobreix un buit evident en treballs d’aquestes característiques, sinó que constitueix també el document indispensable per escometre, en el futur, qualsevol intervenció de conservació que hagin de rebre aquests vitralls. 6 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 2 - Introducció És probable que, quan parlem d’un vitrall, pensem ràpidament en un vidre d’una finestra actual, però més bonic o, simplement, més antic. Però parlar d’un vitrall és referir-se a una tècnica artística utilitzada per crear una vidriera, un sistema complex de tancament d’una obertura, en un edifici, habitualment de separació entre l’interior i l’exterior. La vidriera, encara que sigui una obvietat, té la funció de permetre l’entra- da de llum a l’interior de l’edifici amb l’objectiu d’aïllar-lo de l’exterior. Vist d’una altra manera, la vidriera fa de para-xocs d’elements exteriors com el vent, la pluja, la calor, el fred, la llum, la contaminació atmosfèrica o una pedrada, entre d’altres. Les carac- terístiques materials del vidre el fan resistent a aquests elements i, on no ho és prou, ho fan els mateixos elements de disseny de la vidriera o bé els seus complements. Així, podem comprendre per què el plom és el metall indispensable per formar un vitrall i dotar-lo de flexibilitat, tot fent possible créixer en dimensions, cosa que un sol vidre no podria fer. La flexibilitat no només fa d’adaptador de les vidrieres als possi- bles moviments que un edifici pugui fer; també es pot adaptar fàcilment als canvis de temperatura i sostenir tot el mosaic de vidres que formen cada plafó de vitrall. El plom és també un element indispensable en el disseny, i esdevé la línia negra i opaca que ens ajuda a perfilar el dibuix. Vinculat al plom, i de manera oculta, sovint hi trobem massilla, una fina barreja de carbonat càlcic i oli de llinosa que segella les unions de plom amb vidre, quan el plom no s’adapta prou bé o es vol enfortir la xarxa de plom. L’adaptació i la col·locació del plafó de vitrall a l’edifici poden ser directes, amb morter, al galze de pedra del finestral, o bé requerir una estructura de sustentació del vitrall a l’obertura. Així, formen també part del conjunt un seguit d’elements —tradicionalment de ferro— com els travessers, que fan possible instal·lar-lo, o d’al- tres com ara teles metàl·liques i vidres de protecció física. En aquesta memòria, però, només farem menció de la seva presència en cada finestral intervingut, i ens cenyi- rem a les accions de conservació-restauració efectuades en el plafó de vitrall —vidre i plom— pròpiament dit. L’estructura de la memòria segueix la del mateix mètode de treball. A partir de l’estudi de l’obra i de la presa de dades sobre el seu estat de conservació, junta- ment amb els criteris d’intervenció establerts, s’elabora la diagnosi i es defineixen les operacions que caldrà dur a terme. En alguns casos pot ser necessari un estudi aprofundit de les alteracions observades i les seves causes, amb vista a completar les directrius de la restauració. La informació recollida es presenta de manera gràfica, en mapes de treball elaborats amb llegendes de color que faciliten la visió de l’abast ge- neral de cada alteració observada en el vitrall. La informació gràfica es complementa amb la descripció de cada alteració, juntament amb la valoració de l’afectació sobre la vidriera en conjunt o sobre algun element en particular. A partir d’aquí es confecciona el Pla d’intervenció de conservació-restauració i es de- terminen les accions que cal seguir, es descriuen els criteris i els sistemes d’aplicació emprats i es presenta informació sobre els productes i les seves dissolucions o altres detalls. El desenvolupament de la intervenció està recollit en format de fitxes i es presenta de manera detallada per a cada plafó constitutiu de la vidriera. Són, doncs, un total de 13 fitxes distribuïdes seguint la nomenclatura establerta pel Corpus Vitrearum Medii Aevi. Tot i que en el volum dedicat als vitralls de la catedral de Barcelona i del monestir de Pedralbes, la vitralleria postmedieval no hi està inclosa, s’ha seguit la mateixa nume- ració que els medievals. FINESTRAL NAU OVII 7 3 - Metodologia i criteris d’intervenció El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes persones, i s’han desestimat aquells l’eliminació i és un monument declarat Monument Histò- l’ús dels quals podrien ser perjudicials. rico-Artístic d’Interès Nacional (D. 3-6-1931; Pel que fa a la metodologia de treball, podem Gaceta 4-6-1931), inclòs al Catàleg del Patrimo- dir que s’ha regit per una metodologia científica, ni Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona definida, a grans trets, pel coneixement previ de (fitxes 492 i 493; categoria A, cap. i), al Pla l’obra mitjançant el seu estudi històric i artís- especial de protecció del patrimoni arquitectònic tic, l’estudi morfològic i tecnològic del vitrall i, i al Catàleg del Districte 4 (núm. d’element 49). també, l’anàlisi i l’estudi de les formes d’alteració Així, els criteris que regulen qualsevol intervenció i les causes que les han provocat. Aquest conei- de conservació-restauració en un monument xement previ i els criteris establerts han definit la d’aquestes característiques estan compresos a intervenció que calia seguir. La documentació de l’article 35, «Criteris d’intervenció», de la Llei del tot el procés no tan sols forma una part impres- patrimoni cultural català, la Carta d’Atenes del cindible de recull dels treballs, en sentit descrip- 1933, la Carta de Venècia del 1931 i la Carta del tiu, sinó que esdevé també un testimoni per a Restauro del 1971. D’aquesta manera, la restaura- futures intervencions. ció s’ha dut a terme seguint els criteris de mínima intervenció i màxim respecte per l’obra original, El bon estat de conservació de la vitralleria de considerant alguns canvis sempre en funció de Pedralbes no ha plantejat pràcticament dubtes millorar les condicions pròpies i de l’entorn amb davant la possibilitat de mantenir les vidrieres al vista a la seva futura conservació. seu emplaçament original, fet que volem posar en relleu, atès que es tracta d’obres amb una S’han conservat tots aquells elements i parts funcionalitat específica mantinguda al llarg dels originals, i també els elements que són fruit de anys. La seva conservació com a obra d’art no és refetes —sempre que no suposessin un perjudici tan sols amb finalitats contemplatives, sinó que per a l’obra original—, atès que s’han considerat també està lligada estretament a la seva funció testimonis del pas del temps i de la història ma- dins l’edifici on s’ubiquen. teixa de l’obra. En cas que s’hagi eliminat algun afegit, s’ha documentat exhaustivament i s’ha guardat adequadament. Pel que fa a les reinte- gracions de parts perdudes, cal fer una conside- ració especial, atesa la singularitat del material, i particularment cal fer referència a un factor que no és present en restauracions d’altres materials: la llum i la translucidesa del material vitri. Des del punt de vista estètic, es persegueix la recupera- ció d’una lectura homogènia de la vidriera tenint presents els factors de conservació i el respecte per l’original i per antigues intervencions. Però, precisament aquestes característiques del vidre fan que les reintegracions s’hagin de fer només amb vidre i, si pot ser, tan semblants com sigui possible a l’original. Si no, la llum, en passar-hi a través, crea distorsions i cops de llum que fan que es destaquin les substitucions, quan el que cal és que aquestes substitucions passin a un segon pla visual. Pel que fa als materials i els productes emprats, s’han triat en funció de la seva reversibilitat i compatibilitat amb l’obra original. Són productes testats —en el cas de materials de nova creació com l’adhesiu emprat en les unions de vidre— o bé tradicionals, com el cas de la massilla, la compatibilitat dels quals està garantida. Tant els materials com els productes i els processos de restauració han estat considerats prèviament amb criteris de respecte pel medi ambient i les 8 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 4 - I tinerari dels treballs de conservació- restauració A continuació es descriuen, segons la metodo- que han provocat aquestes alteracions. A partir logia expressada, les diferents accions que s’han d’aquest estudi, es completarà el tipus d’inter- portat a terme durant el procés de conservació- venció que es farà. restauració, fins a la tornada de la vidriera al seu emplaçament original. Tot i que es presenta se- gons l’ordre habitual d’execució, cal entendre que 4.2 Desmuntatge i transport algunes tasques se superposen i que en algun El desmuntatge inclou la retirada del sistema de moment es poden repetir o potser excloure. Hem protecció —els vidres i els filats metàl·lics—, la cregut necessari explicar de manera enllaçada tot retirada del sistema de sustentació —els traves- el procés per comprendre millor, més endavant, sers— i l’extracció de cadascun dels plafons de la vidriera específica de la memòria de l’element vitrall que formen la vidriera. En aquesta opera- que ens ocupa, el finestral Nau OVII. Si bé la ma- ció de desmuntatge hi intervenen picapedrers, joria de les operacions que s’expliquen són fetes vitrallers i restauradors. És un moment crític per conservadors-restauradors, cal mantenir la del procés, en el qual l’experiència té un paper idea que aquest és un treball en equip i que tant molt important. Pot convenir fer operacions de el vitraller com el metal·lista o l’arquitecte partici- protecció prèvies —recuperar o subjectar tots els paran al llarg del procés en diverses ocasions. elements que puguin estar solts— per garantir l’extracció del vitrall, i és important la prudència i el saber fer de cadascun dels professionals que hi 4.1 Diagnosi de l’estat de conservació actuen. En el moment del desmuntatge, cadas- La diagnosi s’elabora a partir de l’observació cuna de les peces que componen la vidriera es directa del vitrall, que, per les seves característi- numera amb una etiqueta adherida per la cara ques, està condicionada a la possibilitat d’accés. externa, es revisa i, si s’escau, es prenen mesures Sovint s’organitza en tres fases de treball deter- de protecció, a banda de l’embalatge habitual, minades per la ubicació de la vidriera, la possibili- preparat prèviament. El trasllat al taller és una tat d’accés i les alteracions que presenta. operació que va a càrrec del vitraller. Es fa en furgoneta, amb cadascun dels plafons col·locat La primera fase consisteix en l’examen previ en una caixa de fusta especial —feta a mida per al desmuntatge i es fa des de la bastida, en el a cada plafó—, en posició vertical i separades moment del desmuntatge, com també a peu amb materials esmorteïdors com ara plàstic de d’obra, un cop feta l’extracció. L’objectiu d’aquest bombolles, cartró o mantes. examen és determinar l’estat de conservació dels plafons de vitrall, les proteccions i el sistema de Els arquets i els triangles mixtilinis de la traceria, subjecció, per fer les actuacions oportunes per en principi, no es mouran del seu emplaçament al seu desmuntatge, com ara petites subjeccions original, perquè corren el perill de fracturar-se en de vidres en perill de despreniment, retirada de treure’ls del finestral, i rebran un tractament de material, de brutícia, entre d’altres. conservació-restauració in situ. Un cop s’han traslladat les peces al taller, es fa l’examen exhaustiu de cada plafó de vitrall, amb 4.3 Intervenció de conservació- l’objectiu de poder identificar els materials que restauració el formen —vidre, plom i massilla— i el seu estat La intervenció de conservació-restauració es de conservació. Aquest és un examen minuciós desenvolupa atenent les característiques del i definitiu per elaborar el pla de treball que cal material, l’estat de conservació i els criteris seguir. En aquestes dues primeres fases, l’estat establerts. Si bé cal entendre la intervenció de de conservació es determina mitjançant l’obser- conservació-restauració de manera global i, en vació a ull nu. aquest cas, inclou des de l’extracció dels plafons A partir d’aquestes observacions, pot sorgir la de vitrall del finestral fins a la seva reinstal·lació, necessitat de dur a terme el que en podríem dir descriurem aquí totes les operacions que han una tercera fase de diagnosi. En aquesta fase, rebut els plafons de manera directa i que són es fa necessària la presència de professionals objecte d’aquesta memòria. Malgrat que l’ordre d’altres disciplines —químics, geòlegs, biòlegs respon, a grans trets, al treball fet, això no impe- o altres—, sigui per estudiar els materials, les deix que algunes accions es portin en paral·lel o alteracions que presentin o, idealment, les causes es repeteixin en algun moment de tot el procés. FINESTRAL NAU OVII 9 Neteja Reintegració de vidre incomplet La neteja té com a objectiu eliminar la brutícia La reintegració d’una llacuna en un vidre incom- superficial i aquells recobriments que descon- plet es duu a terme en tots els casos. De manera figuren la vidriera i disminueixen l’entrada de preferent, es fa amb una resina epoxídica. Quan llum al temple, com els encalcinaments —en les la reintegració no es pot fer amb resina —a causa vidrie res medievals— o el recobriment negre de la mida i la situació de la part perduda o de la —en les no medievals. La neteja també es fa de resistència del vidre—, es completa amb vidre les restes de morter i de massilla, a més d’altres nou i una unió amb plom. De manera excepcio- restes alienes a la peça. nal, i per ajudar a la comprensió del dibuix, es La neteja és una operació irreversible que cal pot optar per una unió amb resina entre el vidre mesurar i controlar. El sistema emprat combina original i el vidre nou. la neteja química amb la mecànica i té en compte el grau de brutícia i el substrat damunt el qual es Reintegració cromàtica troba, per adaptar la neteja a cada cas. La reintegració cromàtica s’aplica sobre totes La neteja és mínima sobre les grisalles, atesa la fragilitat d’aquesta decoració. Tampoc no s’insis- les reintegracions amb resina. S’empren pintu- teix sobre la xarxa de plom per evitar ratllades en res translúcides i, pels motius ja expressats, cal aquest metall tou i per conservar la pàtina que el intentar aproximar-se al màxim al color del vidre. protegeix. Així com a les vidrieres medievals ha calgut in- Massillament sistir en la neteja mecànica per eliminar restes de El nou massillament del plafó té per finalitat morter i de massilla i poder recuperar la planitud donar-li estabilitat. La massilla tradicional és una dels plafons, en les vidrieres no medievals la pasta blanca feta amb carbonat càlcic —blanc xarxa de plom no acostuma a estar associada a d’Espanya— i oli de llinosa. De consistència importants restes de morter i massilla i, per tant, semblant a la massa de fer pa, la massilla segella no és necessari insistir-hi. el plom i el fa solidari amb el vidre, de manera que aporta rigidesa i estanquitat al plafó. Trobem Estabilització de la xarxa de plom massilla en tots els vitralls, siguin de l’època que siguin. El seu estat de conservació és variable. Les fractures de plom o la pèrdua de fragments de la xarxa de plom poden suposar la pèrdua de peces de vidre o, en el pitjor dels casos, la desfeta 4.4 Emmarcament i nova instal·lació de parts del plafó o del plafó sencer. La unió de les fractures es fa mitjançant soldadura amb go- El Pla de restauració inclou alguns canvis en el tes d’estany, i la reintegració de petites llacunes sistema de presentació de les vidrieres, amb la fi- o parts mancants, amb la soldadura de tires de nalitat de complir requisits importants en relació plom. amb la seva conservació i accessibilitat. La nova instal·lació situa els vidres de protecció exteriors Unió de fragments en la posició que ocupava el plafó de vitrall. Així, la vidriera es desplaça uns 5 cm cap a l’interior, La unió de fragments d’un vidre trencat es fa en per crear una cambra d’aire, oberta per la part tots els casos en què hi hagi un tall net. Per a superior i inferior amb l’objectiu d’afavorir la aquesta operació, s’utilitza una resina epoxídica. circulació d’aire i evitar condensacions. Per En els casos en què s’identifica un plom cec, s’ha subjectar els plafons en la nova instal·lació, cada tendit a eliminar-lo quan servia per subjectar un plafó té el seu marc metàl·lic. Així, cada plafó se vidre trencat; tan sols s’ha conservat quan el tall subjecta al travesser amb unes discretes falques. del vidre no és net i es fa necessari el plom per Aquest sistema fa possible que cada plafó es unir-lo. En cas que es tracti de vidres significa- pugui despenjar individualment, la qual cosa faci- tius trencats —o sigui, vidres amb grisalla amb litarà, en el futur, qualsevol operació de manteni- un plom cec que trenqui la lectura del dibuix—, ment o intervenció concreta que calgui efectuar. amb una unió inestable, s’ha optat per unir- Tot i que el nou emmarcament i la subjecció del los amb resina, sempre que ha estat possible, i vitrall han suposat la pèrdua del sistema original, prescindir del plom. És imprescindible valorar s’ha cregut necessari fer el canvi pels avantatges cada cas i triar la millor solució en funció de la exposats amb vista a la seva conservació futura. resistència de la unió del vidre o la distorsió de la Totes les ferramentes recuperades han passat a lectura de la decoració. la reserva del Museu-Monestir de Pedralbes. Els arquets i els triangles mixtilinis romandran al seu lloc original, ja que no és possible fer un marc 10 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS que permeti avançar uns centímetres la seva La informació relativa al procés d’intervenció es ubicació. documenta mitjançant fotografies dels processos i es plasma sobre dos mapes: 4.5 Sistema de documentació • Mapa de procés núm. 1: en aquest cas s’indica només la reintegració amb plom nou. Es fa per la Amb l’objectiu d’enregistrar totes les obser- cara interna del vitrall. vacions i accions realitzades sobre la vidriera, • Mapa de procés núm. 2: indica la unió de vidres s’ha establert un sistema de documentació que amb resina, la unió i reintegració de vidres amb sistematitza la informació recollida tant abans del resina i la reintegració de vidres amb resina. Tam- desmuntatge de la vidriera com en el laboratori bé es fa per la interna del vitrall. de restauració. En acabar la restauració, s’elabora una documen- Un cop al laboratori, s’identifica el plafó mitjan- tació final amb un registre fotogràfic per la cara çant un codi que s’escriu a la cara externa, de interna amb llum a través i sense. manera que es tria una zona central de la xarxa de plom prou ampla per escriure-hi el distintiu Com a darrer apunt sobre el procés de documen- del plafó. El protocol d’actuació documental tació, cal informar que per a l’elaboració de la preveu, primerament, un registre fotogràfic per memòria en format digital tots els negatius del ambdues cares, amb llum a través i sense, per re- registre fotogràfic analògic s’han digitalitzat. La collir la màxima informació possible. També es documentació es conserva a l’Arxiu Fotogràfic de confeccionen mapes per a l’enregistrament de l’Ajuntament de Barcelona. dades descriptives, així com per a la identificació i la situació de les alteracions. Les mides dels plafons es prenen en aquest moment inicial del registre. Per a l’elaboració dels mapes, es fan els calcs de cadascun dels plafons resseguint el contorn de la xarxa de plom. Es fan sobre un film de polièster transparent, per la cara externa, amb un retola- dor permanent. A partir dels calcs d’escala real es fan reduccions a escala 1:4, en paper, sobre les quals es treballa transferint tota la informació. La informació descriptiva i d’alteracions es pre- senta en cinc mapes: • Mapa dels colors dels vidres: refereix els colors dels vidres i recull també les pèrdues de plom i les de vidre, siguin totals o parcials. Les observa- cions es fan per la cara interna del vitrall. • Mapa núm. 1: s’hi recull el recobriment negre, les restes de morter i de massilla presents sobre la cara interna del vitrall. • Mapa núm. 2: indica les restes de morter, de massilla i les fractures de vidres visibles per la cara externa del vitrall. Les fractures de ploms es marquen en aquest mapa tant si es troben a la cara externa com a la interna. • Mapa núm. 3: recull les diferents tipologies de vidre i plom, juntament amb les tècniques pictòri- ques. En el cas del finestral Nau OVII, s’hi indica el vidre catedral, el vidre catedral amb raf, el vidre glaçat, el vidre plaqué, el vidre plaqué treballat, el vidre bufat i el plom grafilat. Les observacions es fan per la cara interna del vitrall. • Mapa núm. 4: refereix tècniques pictòriques i recursos tècnics. En el cas del finestral Nau OVII, es representen els vidres invertits i les dobles i triples tires de plom. La documentació es fa per la cara externa del vitrall. FINESTRAL NAU OVII 11 5 - E l finestral Nau OVII. Estudis i treballs preliminars 5.1 Coneixement previ del vitrall amida aproximadament 7 m d’alçària per 1,35 m d’amplada. Els finestrals que contenen les vidrieres de l’església responen —com és habitual en les El finestral Nau OVII correspon a una de les 16 vi- esglésies gòtiques— al sistema estructural de drieres no medievals del total de 19 que formen la l’edifici, on les obertures estan situades entre els nau. Encara que les vidrieres no medievals no es- contraforts i en correspondència amb les voltes. tan incloses al catàleg del Corpus Vitrearum Medii L’aparell de pedra regular dona pas a finestrals Aevi, el sistema de numeració seguit correspon a amb arcs apuntats formats per carreus i dovelles l’establert per aquest organisme (Barral i Altet, tallats i afaiçonats, de dimensions més grans res- Mundó, 2014). Així, la llanceta de l’esquerra, pecte a l’obra general. Tots estan fets amb pedra vista des de l’interior de l’edifici, rep la lletra a, sorrenca de Montjuïc. Els finestrals s’acompa- i la de la dreta, la b. Cada plafó quadrangular nyen, en la major part dels casos, de rosasses de llanceta, i en ordre creixent, rep un número situades a un nivell inferior. Així, l’església té set començant per 1 i acabant, en aquest cas, amb finestrals i set rosasses a l’absis; 14 finestrals i sis el 2 per al capcer de llanceta. L’espai ocupat rosasses a la nau, i una rosassa al mur que tanca per peces de vitrall de la traceria es diferencia la nau. Aquestes obertures estan dotades de vi- mitjançant lletres majúscules i números: amb la drieres, a excepció del finestral al qual s’adossa el lletra A i de l’1 al 4 per als arquets; amb la lletra B campanar, que està tapiat. Disposem, doncs, d’un i de l’1 al 6 per als trifolis; amb la lletra C i de l’1 al total de 20 vidrieres de finestrals i 14 de rosasses. 2 per als arquets, i amb la lletra D i del 0 al 4 per al quadrifoli. Els capcers de llanceta, així com els El finestral Nau OVII correspon a la setena i últi- trifolis i el quadrifoli, es completen amb triangles ma obertura del costat oest de la nau i s’obre cap mixtilinis que no reben numeració. a la teulada de l’ala nord del claustre del mones- tir. La part inferior del finestral està tapiada. Formen part de la vidriera els elements de ferro de sustentació dels plafons i els de protecció Cada finestral està compost per dues llancetes, exterior. El sistema de fixació dels plafons més a excepció del finestral central de l’absis, que en comú a Pedralbes consisteix en travessers —uns té tres. Aquesta tipologia de finestral també és barrots de ferro col·locats en horitzontal entre anomenada finestra coronella o, amb un grau més plafó i plafó— que van encastats a la pedra i de precisió, finestra bífora o trífora. Les llancetes tenen una llargada igual a l’amplada del finestral. d’aquesta finestra bífora estan separades per Els travessers estan proveïts d’un seguit de llen- un mainell que acaba, a la part superior, amb la güetes perforades, disposades en perpendicular, traceria. La traceria dibuixa, en el seu corona- sobre les quals descansa el plafó. Aquest plafó ment, un quadrifoli completat per quatre trian- queda fixat mitjançant clavilles que s’introduei- gles mixtilinis. Als registres inferiors trobem dos xen als orificis de les llengüetes. Per donar més arquets, dos trifolis completats per sis triangles estabilitat als plafons i evitar que es deformin, mixtilinis, quatre arquets i, finalment, dos lòbuls es col·locaven verguerons, unes barretes de del capcer de llanceta completats per quatre ferro unides horitzontalment al plafó. Se’n solen triangles mixtilinis. trobar dos per plafó quadrangular, de llargada Cada vidriera de l’església està composta per un igual a l’amplada del plafó, encaixats a la pedra conjunt de plafons que constitueixen un tanca- del finestral. Els verguerons es fixaven als plafons ment fix de l’obertura. Els plafons estan fets amb amb tiretes de plom soldades a la xarxa de plom la tècnica del vitrall, és a dir, amb una multitud i nuades al vergueró; en el cas del finestral Nau de peces de vidre retallades i subjectades per la OVII, el vergueró està fixat amb un fil de coure xarxa de plom. En el cas del finestral Nau OVII, soldat a la xarxa i enrotllat al vergueró. la vidriera està formada per dues llancetes d’un Les vidrieres quedaven protegides exteriorment plafó quadrangular cadascuna, lleugerament més amb filats metàl·lics constituïts per un bastidor alts que amples, i un últim plafó foliat. Amb la de ferro de forma rectangular o circular, segons traceria, es comptabilitzen un total de 13 pla- la forma de la finestra, farcit de tela metàl·lica. fons als quals s’afegeixen 14 triangles mixtilinis Aquesta tela es fixava a la pedra de les fines- formats per un sol vidre monocrom, encastat tres amb claus. El bastidor dels filats anava refor- directament a la pedra del finestral. El finestral çat amb barnilles de ferro encreuades. La forma dels components dels bastiments sembla indicar 12 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS FINESTRAL HI FINESTRAL EII FINESTRAL OII ROSETÓ HI ROSETÓ EII ROSETÓ OII FINESTRAL EIII FINESTRAL OIII ROSETÓ EIII ROSETÓ OIII FINESTRAL EIV ROSETÓ ROSETÓ FINESTRAL OIV EIV OIV FINESTRAL NAU EI ROSETÓ ROSETÓ FINESTRAL NAU OI NAU EI NAU OI FINESTRAL NAU EII ROSETÓ ROSETÓ FINESTRAL NAU OII NAU EII NAU OII FINESTRAL NAU EIII ROSETÓ ROSETÓ FINESTRAL NAU OIII NAU EIII NAU OIII FINESTRAL NAU EIV FINESTRAL NAU OIV (TAPIAT) FINESTRAL NAU OV FINESTRAL NAU EVI FINESTRAL NAU OVI FINESTRAL NAU EVII FINESTRAL NAU OVII ROSASSA que les proteccions dels vitralls de Pedralbes han Segons la historiadora de l’art Sílvia Cañellas, estat executades a l’època moderna (Amenós, «al costat oest del cor alt trobem tres finestrals 2011). que marquen les mateixes dimensions i estruc- Des d’un punt de vista iconogràfic, aquesta vidrie- tura que les de la nau, però que tenen els buits ra manté l’esquema de les medievals, amb plafons parcialment tapiats. Són, amb els que tenen front amb elements ornamentals en la part superior de per font, els que reberen més intervencions en la les llancetes. El capcer de llanceta i la traceria re- immediata postguerra, moment en el qual es van presenten formes vegetals que envolten l’element reparar els elements de protecció es van reposar heràldic central. alguns vidres del dibuix geomètric. (...) La vidriera FINESTRAL NAU OVII 13 més propera a la façana (Nau OVII), amb un sol plafó obert, respon tant en forma com en color al model dels plafons decoratius de la primer vidrie- D1 ra del cor alt que comentàvem. Les traceries són, en canvi, idèntiques a les de les vidrieres de la D4 D0 nau» (Cañellas, 2011: 46-47). Quant a la datació de la vidriera, no es conserva documentació que D3 D2 ho detalli. Tanmateix, la data del 17 de setembre de 1895 marca la finalització de les obres de C2 C1 restauració amb un acte commemoratiu celebrat al monestir de Pedralbes. B1 B4 En vista de la publicació d’aquesta memòria, hem fet una revisió de la documentació disponible B2 B5 sobre la vitralleria de Pedralbes. Així, poc abans la conclusió del treball, hem pres coneixement de B3 documents conservats a l’Arxiu Documental del B6 Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) A2 A3 de la Diputació de Barcelona i a l’Arxiu Gene- ral de la mateixa institució (AGDB). Un escrit de A1 A4 l’abril de 1940 (amb referència AGDB JMT C66/ a2 b2 d74 per a la versió manuscrita i SPAL C3/E1/D31 per a la versió mecanografiada), redactat per Je- roni Martorell, arquitecte cap del Servei de Con- servació de Monuments, i adreçat a Luis Riviere, a1 b1 Ponent de Cultura de la Diputació de Barcelona, informa que el conjunt monumental de Pedralbes va sortir «relativament indemne» de la Guerra Ci- vil. Tanmateix, es comunica que els finestrals de l’església requereixen ser reparats: «La expansión de gases de explosión próximas, motivadas por la Guerra Liberadora ocasionó importantes roturas, dejando libre paso al aire y aguas de lluvia, lo cual es causa de desperfectos en el interior de la nave. Asimismo, por la falta de protección adecuada de los hierros de las armaduras, con el repintado, se descomponen estas, ensuciando paramentos de los muros». A continuació, Jeroni Martorell sol·licita efectuar la reparació de les vidrieres. En un escrit del 15 de juny del mateix any (amb referència AGDB JMT C66/d65 per a la versió manuscrita i SPAL C3/E1/D34 per a la versió me- canografiada), l’arquitecte completa aquesta informació indicant que: «Estas vidrieras, de épo- cas diversas, siendo especialmente notables las de los siglos xv y xvi, situadas en el ábside y en rosetón del coro. Estas vidrieras han de menester con urgéncia trabajos de conservación, relativos principalmente a los armazones de montura deterioradas y protección de las mismas, por efecto de la oxidación; son escasos los vidrios a substituir y aun estos modernos. También hay que renovar baldosillas del doblado exterior. Para ellos precisarán andamios y trabajos de vidriero, cerrajero y pintor». Entenem que vidrios mo- dernos es refereix als vidres de les vidrieres del segle xix i baldosillas als vidres de protecció. L’11 de juliol de 1940, la Secció de Cultura de la Diputació de Barcelona aprova una partida de 5.000 pessetes per dur a terme els treballs de conservació necessaris en diverses vidrieres dels 14 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS finestrals (SPAL C3/E1/D35). El document del L’anàlisi de les factures de la casa Granell també 27 d’agost informa que els treballs estan en curs ens permet extreure informació sobre la substi- (AGDB JMT C66/d69 i SPAL C3/E1/D36). Amb tució dels vidres de protecció. En efecte, hi veiem un escrit del mateix any, datat del 26 d’octubre, facturats 6,83 m2 per al Ventanal 1, 4,80 m2 per al Jeroni Martorell informa que els treballs de con- Ventanal 2, 23,0 m2 per als finestrals de la façana servació s’han dut a terme, però que la quantitat —segurament la façana est que dona a la via sol·licitada no ha estat suficient (SPAL C3/E1/ pública—, 13,70 m2 per a l’absis, 17,05 m2 per als D37). Aquest document, segurament el que ens finestrals del claustre i 3,17 m2 per al rosetó. Per aporta més informació interessant, descriu a les dimensions dels vidres i el nombre de metres grans trets la situació de les vidrieres i informa quadrats facturats ens preguntem si els venta- que estan protegides per «un doble [vidrio] gru- nales no podrien ser els finestrals Nau EVI i EVII. eso sencillo, liso, uniforme y además las situadas En qualsevol cas, és interessant veure que els frente a la via pública, por enrejados metálicos». amidaments dels vidres baldosilla no coincideixen Aquesta dada és rellevant, atès que està indicant amb els dels plafons, més aviat semblen abastar la localització dels finestrals que tenen filats la superfície de dos plafons i per fotos antigues metàl·lics, informació que no ens quedava clara veiem que les unions dels vidres de protecció a distància de 15 anys d’haver desmuntat els no coincideixen amb les divisions entre plafons. vitralls per restaurar-los. Fent una estimació molt aproximativa, podem dir Aquest document, malgrat que no indica amb que se substitueixen poc menys de la meitat dels precisió quines vidrieres van ser intervingudes el vidres de protecció en aquest moment. 1940, aporta informació que ens ajuda a precisar L’Arxiu General també conserva tres factures la intervenció de la postguerra. Així, relata que relatives a la substitució dels filats metàl·lics. «Las vidrieras de colores, ofrecían en sí, algunos Aquestes factures són a nom del constructor pequeños desperfectos, pero donde estos eran d’obres José Grau Cuyás per a «obres de repara- mayores, era en los elementos de protección; ció dels finestrals exteriors pertanyent al cor i a útiles han sido estos, para la salvaguarda de l’església» (AGDB SCCM C61/E4/d23, C61/E4/ aquellos. La primera labor ejecutada, ha consis- d29, C61/E4/d41). Les factures detallen, entre tido en reponer los vidrios emplomados de color d’altres, imports per a manyeria, tela metàl·lica i rotos especialmente los de dibujo geométrico en pintura per a ferro o «pintura a l’oli de color». un ventanal del coro, seguidamente se ha proce- En conclusió, gràcies a documents conservats en dido a renovar los vidrios de protección y sustituir arxius de la Diputació de Barcelona, hem pogut y pintar los enrejados metálicos». El document saber que les vidrieres de l’església de Pedralbes conclou en la necessitat d’ampliar el pressupost van patir danys durant la Guerra Civil a causa de 2.000 pessetes per completar els treballs. No d’explosions properes. Tanmateix, sembla que tenim, però, constància de l’aprovació d’aquesta aquests danys van ser limitats. Durant la post- partida. Les memòries redactades el desembre guerra, en concret el segon semestre del 1940, de 1940 i del març de 1941 informen que les es van dur a terme treballs de restauració de vidrieres de l’església van quedar completament les vidrieres a càrrec de l’empresa de vitrallers reparades (AGDB SCCM C65/E4/d8 i C65/E4/ Granell y C.ía. Aquests treballs van consistir en la d13). refeta dels dos plafons quadrangular del finestral Molt rellevants són les tres factures conservades Nau OVI, la substitució de com a mínim un vidre de la famosa casa Granell y C.ía per a treballs de d’un plafó no identificat i la reposició d’aproxi- vitralleria al monestir de Pedralbes (AGDB SCCM madament la meitat dels vidres de protecció dels C61/E4/d22, C61/E4/d28, C61/E4/d32) (vegeu finestrals. En aquest moment també es van subs- documents adjunts). Respecte de la restauració tituir els filats metàl·lics, a càrrec de l’empresa de les vidrieres, només hi trobem dues dades: a constructora José Grau Cuyás. No tenim, però, la primera factura un import per a la reconstruc- informació sobre la localització dels nous filats. ció de dues vidrieres de 62 x 52 cm, i a la tercera factura, un import per a tres tires de plom i un vidre llis de color verd de 20 x 20 cm. Encreuant aquesta informació amb la del document del 26 d’octubre i les observacions que hem pogut fer al llarg del nostre treball de restauració del conjunt de la vitralleria, concloem que els dos plafons reconstruïts pertanyen al finestral Nau OVI, com expliquem amb més detall a la memòria d’aquest finestral. Quant al vidre de color verd, no és pos- sible saber a quina vidriera pertany. FINESTRAL NAU OVII 15 Factura de Granell y C.ía referent als treballs de vidrieria del monestir de Pedralbes, 31 d’octubre de 1940. AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. SCCM. C61/E4/d32. Factura de Granell y C.ía referent als treballs de vidrieria del monestir de Pedralbes, 23 de setembre de 1940. AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. SCCM. C61/E4/d22. Factura de Granell y C.ía referent als treballs de vidrieria del monestir de Pedralbes, 21 d’octubre de 1940. AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. SCCM. C61/E4/d28. 16 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 5.2 Estat de conservació: primeres 5.3.1 Materials constitutius, tècniques observacions in situ pictòriques i recursos tècnics Establir l’estat de conservació abans de retirar Amb l’objectiu de conèixer amb detall els mate- la vidriera del seu emplaçament original és força rials que constitueixen el finestral Nau OVII i el difícil a causa de la distància. Des de l’interior de seu estat de conservació, a continuació es fa una l’església, la vidriera es troba a 13 m d’alçària i la descripció exhaustiva dels materials de subs- visió de conjunt es veu dificultada per l’efecte de trat —vidre i plom— i de les tècniques pictòri- la llum en travessar el vidre. L’enlluernament que ques emprades, que, d’una manera o una altra, es produeix impossibilita veure possibles altera- suposen una addició de materials susceptibles cions, tret de la pèrdua de vidres o similars. d’alterar-se. Hem considerat adequat descriure Des de l’exterior, es pot observar que no hi ha aquí els recursos tècnics utilitzats per transfor- malles metàl·liques, sinó que hi ha vidres de pro- mar, consolidar o reforçar el vitrall, ja que també tecció. Els elements de ferro són semblants als de suposen una addició de materials que poden les vidrieres medievals, cosa que fa pensar que afectar el vitrall. els originals podrien haver estat reaprofitats per Materials constitutius a aquesta vidriera moderna. El vidre Durant el desmuntatge dels plafons, alguns vidres laterals han quedat malmesos, tot i la El vidre majoritàriament emprat al finestral Nau precaució. Cal recordar que el plafó està col·locat OVII és el vidre catedral. L’identifiquem per una directament al finestral, encaixat dins el galze i textura amb ondulacions produïdes per un relleu fixat amb morter de calç. Per recuperar-lo, s’ha fet a base de formes irregulars, desorganitzades, hagut de picar amb escarpra i martell cadascun per una cara de la làmina. La seva col·locació en dels plafons. el vitrall és amb la textura a la cara exterior de l’edifici. També es caracteritza per l’absència Un cop eliminades les proteccions, s’observa que de bombolles. Es tracta d’un vidre colat imprès. la vidriera no ha sofert més alteracions físiques, Al finestral Nau OVII, el vidre catedral representa encara que es puguin apreciar pèrdues molt pun- el 94,0 % dels vidres de la vidriera i el trobem de tuals de vidres i ploms. S’ha considerat oportú tots colors, a excepció del blanc. desmuntar els verguerons in situ per facilitar el transport, ja que alguns eren molt grans. Els ver- Dins la tipologia de vidre catedral, hem distin- guerons són de ferro, de secció rectangular. git els vidres de color vermell, anomenats vidre catedral amb raf. Es tracta d’un vidre catedral que identifiquem pel seu color vermell heterogeni, 5.3 Estat de conservació: estudi dels de manera que fa aigües semblants a les vetes materials i de les formes d’alteració d’alguns marbres, amb variacions de color cap a tons clars i també cap a negres. Hem fet una Un cop extrets els plafons que formen la vidriera, cerca exhaustiva tant bibliogràfica com entre a excepció dels arquets i dels triangles mixtilinis, professionals del sector i no hi ha constància del i traslladats al laboratori de restauració, es pro- nom raf, i tampoc no hem trobat vidre catedral cedeix a un examen del seu estat de conservació. de colors heterogenis. Tanmateix, hem optat per A primer cop d’ull, es pot apreciar el bon estat mantenir aquest nom perquè és el que el vitraller general de conservació dels plafons de vitrall. de l’equip li donava, sense poder aclarir amb ell, Es fa evident, tanmateix, la presència de brutí- 15 anys després, si el nom es correspon amb la cia superficial estesa arreu dels plafons, alguns tipologia que descrivim. Al finestral Nau OVII, el recobriments negres, la presència de restes de vidre catedral amb raf vermell és emprat prin- morter i de massilla i algunes fractures de vidres cipalment per a peces de petites dimensions i de ploms. Tot i això, l’estat de conservació de la com ara els pètals de la flor central i els trapezis xarxa de plom és bo i el metall, com a tal, conser- de l’interior del aspa dels plafons geomètrics o va la seva mal·leabilitat i forma. el contorn dels trifolis. Representa l’11,3 % dels Tot i que la descripció detallada de l’estat de vidres de la vidriera. conservació de cada plafó està recollida a les La resta de vidres vermells estan fets amb fitxes, s’apleguen aquí totes les dades sobre els vidre plaqué. Respecte al vidre catedral amb raf materials que formen el vitrall —tant els pròpia- vermell, la tonalitat del vidre plaqué vermell és ment constitutius com aquells que el transformen més homogènia i la textura és llisa per ambdues per aconseguir efectes complementaris— i les cares. També el podem identificar per la secció, formes d’alteració que poden afectar-los. L’estudi on s’aprecia la presència de dues làmines super- de tot plegat definirà el pla de treball de la inter- posades de color diferent, la base, més gruixuda venció. i transparent, i una capa més prima i acolorida. El vidre plaqué és utilitzat per als arquets del nivell C i per als vidres dels pals i del camper de gules FINESTRAL NAU OVII 17 de l’escut del quadrifoli. Representa el 2,3 % dels tica. El plom és tou, mal·leable i dúctil; també és vidres de la vidriera. Dins d’aquesta tipologia un bon absorbent de les vibracions i, d’entre els de vidre, el vidre plaqué treballat representa el metalls comuns, és el més resistent a la corrosió. 16,7 % (o sigui el 0,4 % dels vidres de la vidrie- El seu baix punt de fusió (327,5 °C) facilita, jun- ra). Es tracta de vidre plaqué decorat mitjançant tament amb l’estany, les soldadures necessàries el gravat a l’àcid i es troba exclusivament en els per abraçar els fragments de vidre i conformar vidres dels triangles mixtilinis dels capcers de els plafons de vitrall. Tot i que el plom no és un llanceta. Passats 16 anys des de l’observació in element gaire abundant, el trobem a diferents situ, no podem aportar més informació sobre jaciments a Catalunya i se sap que s’explota les característiques del vidre plaqué treballat d’antic. Tots aquests factors, juntament amb la d’aquesta vidriera. facilitat del seu reciclatge, poden explicar la per- El vidre glaçat o esmerilat és un vidre que identifi- vivència de la tècnica, amb testimonis conservats quem per la seva superfície opaca i translúcida. d’ençà del segle x. La superfície opaca és obtinguda per sorreja- Anomenem xarxa de plom el conjunt de tires de ment o per acció d’un raig d’àcid fluorhídric que plom que constitueixen un plafó de vitrall. Les li lleva la transparència. En el cas de la vitralleria tires presenten una secció en forma de H i reco- de Pedralbes, el suport del vidre glaçat és un neixerem l’ànima com la part central i cadascuna vidre sense textura ni color. L’ús del vidre glaçat de les bandes com a ales. La funció de les ales és es justifica probablement pel fet que permet justament la d’acollir i abraçar el vidre. L’ànima treballar amb el color blanc o tons molt propers; pot presentar unes marques en forma de línies altrament, si el vidre fos transparent, constituiria paral·leles. Les marques o gràfiles són pròpies del una entrada de llum molt pronunciada respecte a plom fabricat mecànicament, a partir del segle la resta de vidres i provocaria un efecte d’enlluer- xvi, i són el senyal deixat per les rodes dentades nament. Al finestral Nau OVII, el trobem per als de la màquina de laminar plom. El plom també vidres blancs, és a dir, els rectangles de la banda pot ser emmotllat i no presentar gràfila. Aquest supe rior, les anelles de les flors dels plafons és el cas de la majoria del plom conservat al geomètrics i l’interior dels anells emperlats del conjunt de la vitralleria medieval del monestir, quadrifoli. Representa el 2,9 % dels vidres de la cosa que, juntament amb altres indicadors, ens vidriera. ha permès identificar-lo com a medieval. El vidre mussolina s’identifica per motius esmeri- El plom del vitrall que ens ocupa presenta una lats visibles per la cara externa del vitrall aplicats gràfila de línies molt juntes, lleugerament incli- sobre un vidre sense textura ni color. En el cas nades cap a la dreta; les ales són molt rectes i dels vitralls que ens ocupen, els motius esmeri- planes, amb una marca al centre del llom, pròpia lats pràcticament no es perceben i són secunda- també del plom estirat. Per la seva morfolo- ris respecte al disseny del plafó. Habitualment es gia, podem dir que es correspon als vitralls del tracta d’un vidre esmerilat amb un patró de malla segle xix. reixada o patrons repetits, generalment de color blanc, imitant els patrons de les cortines de gasa, La massilla tul o encaix. En el finestral Nau OVII, els motius Considerem la massilla com un material constitu- esmerilats representen arabescs. Es troben tiu del vitrall, perquè té un paper molt important exclusivament sobre tres vidres de les anelles del en la seva confecció i estabilitat. La massilla o plafó b1. màstic té la funció de tapar i segellar els espais El vidre bufat el reconeixem per les petites bom- buits entre el vidre i el plom amb l’objectiu d’evi- bolles d’aire a l’interior —més escasses que en tar l’entrada de llum i aigua. També per donar ri- els vidres medievals—, la superfície llisa de les gidesa i estabilitat al plafó. La massilla tradicional dues cares, una gruixària regular —generalment és un material compost a base de blanc d’Espa- inferior a la dels vidres medievals— i un color nya o creta (carbonat càlcic) i oli de llinosa. molt uniforme. Al finestral Nau OVII, el trobem El morter exclusivament en els sis vidres de color taronja dels triangles mixtilinis dels trifolis i en els sis El morter és un altre material compost a base de vidres de color verd dels arquets del nivell C i els calç, similar a la massilla, lligat íntimament a la quatre triangles mixtilinis del quadrifoli. Repre- vidriera. El morter participa en la instal·lació i el senta l’1,2 % dels vidres de la vidriera. segellament del vitrall en el moment de col·lo- car-lo dins el galze de la pedra. Per aquesta raó, El plom trobem restes de morter resseguint el contorn Presentat en forma de tires o barretes, el plom és del plafó. un material imprescindible en els vitralls. Par- ticipa tant en la subjecció dels vidres com en el Tècniques pictòriques disseny de les vidrieres, per la qual cosa podem A més dels diferents tipus de vidre, s’observa una dir que té una doble funció, l’estructural i l’artís- varietat de tècniques pictòriques i recursos per 18 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS enriquir el vitrall. Sens dubte, la grisalla és una vidre catedral, normalment a la cara externa del de les més emprades, ja que és present en tots vitrall. En els vidres invertits, la textura del vidre els plafons, a excepció dels arquets i els triangles es troba per la cara interna. En aquesta vidriera mixtilinis. La grisalla s’utilitza per dibuixar línies trobem 12 vidres invertits als plafons a1, a2, b2, d’un to opac, gairebé negre, o de colors diversos B1, B4 i B5. com ara sanguines, verds, blaus i d’altres. S’aplica Doble i triple tira de plom amb pinzell, habitualment per la cara interna. Es tracta d’una barreja vitrificable feta a base de Situat normalment al perímetre dels plafons sílice i pigments minerals. Es prepara en fred, quadrangulars, però també en algunes peces de més o menys diluïda segons l’efecte desitjat: un la traceria, el plom presenta doble o triple tira per dibuix opac i rugós o transparències i veladures. ajustar-se a les dimensions de l’obertura. Obser- L’adhesió de la grisalla al vidre i la seva duresa vem que els dos plafons quadrangulars presenten depenen de la mida de les partícules de pigment, triples tires de plom als laterals, elements afegits de la composició del vidre de suport i del grau de amb la intenció d’ajustar-los a l’hora de col·locar cocció. En aquesta vidriera, la grisalla és emprada els plafons dins el galze del finestral per evitar en- com a línia opaca, entre d’altres, per als emper- trades de llum. Els dos trifolis i el quadrifoli de la lats, la decoració foliar i floral. traceria, en canvi, tenen una doble tira de plom a tot el perímetre, afegida amb la mateixa intenció. Recursos tècnics Verguerons Agrupem aquí aquelles intervencions que poden suposar intensificar efectes cromàtics o deco- Es tracta de barretes de ferro unides horitzon- ratius en el vitrall, però també aquelles que en talment al plafó de vitrall per donar-li estabilitat reforcen la subjecció o corregeixen errors. i evitar que es deformi. De secció rectangular o circular, la seva llargada coincideix, aproxima- Vidre invertit dament, amb l’amplada del plafó i s’encaixa a Identifiquem els vidres invertits pel dibuix de la la pedra del finestral. Al finestral Nau OVII, els grisalla. Normalment a la cara interna del vitrall, verguerons són de secció rectangular i es troben en els vidres invertits, la grisalla es troba a la cara a la cara interna del vitrall, subjectats mitjançant externa. També es reconeixen per la textura del llacets de fil de coure enrotllats.  Mapa 3 - cara interna V idre catedral V idre catedral amb raf V idre glaçat V idre plaqué V idre plaqué treballat V idre bufat P lom grafilat  Mapa 4 - cara externa V idre invertit D oble o triple tira de plom FINESTRAL NAU OVII 19 5.3.2 Examen organolèptic es va utilitzar per segellar els plafons inserits al galze de la pedra en el moment de col·locar-los. Un cop descrits i identificats els materials consti- tutius dels vitralls i els complementaris, procedim En el cas dels plafons a1, b1, b2, B1, B4, D0 i D1 a l’examen organolèptic. Aquesta anàlisi, feta a trobem morter al centre d’alguns plafons, a la ull nu, pretén identificar les formes d’altera- cara externa, de manera molt puntual. La forma i ció que afecten el vitrall. Aquelles alteracions l’extensió del material indiquen que es tracta de observades al finestral Nau OVII es corresponen, regalims de morter, segurament accidentals. No en general, amb les descrites a la resta de les hem observat la presència de morter per tapar vidrieres de Pedralbes del segle xix. No se’n dona forats o fragments de vidres caiguts o solts, com una quantificació numèrica per la dificultat en en altres vidrieres del conjunt. calcular-les. Els mapes d’alteracions 1 i 2 recullen • Restes de massilla: trobem restes de massilla gràficament les alteracions que es descriuen. endurida i esquerdada en un sol plafó d’aquesta Així, podem considerar: vidriera, el plafó B6. Les restes es troben en un Recobriments superficials mateix punt de la cara interna i externa. Es tracta de productes de diferent naturalesa Alteracions físiques que, de manera fortuïta o deliberada, estan dipo- Les alteracions físiques poden afectar la forma sitats sobre la superfície de la vidriera, bé en tota i les dimensions originals del plafó. També poden la seva extensió o bé en àrees força extenses: afectar el vidre i el plom, materials constitutius, • Brutícia superficial: dipòsits de pols, sutge i l’estat dels quals és decisiu per a l’estabilitat del contaminació d’aspecte negrós acumulats a la vitrall: cara interna. A la cara externa, hi trobem només • Deformacions i bombaments: són deguts al pes acumulació de pols, principalment a les línies del plafó i a la seva posició vertical. En general, marcades pels travessers de subjecció i els ver- no són gaire pronunciats i menys encara els de guerons. la traceria, probablement a causa de les seves • Recobriment negre: es tracta d’una capa de dimensions reduïdes. pintura freda —a diferència de les grisalles que • Fissures i fractures del plom: les fractures del són cuites— i de composició indeterminada plom consisteixen en un trencament total de que enfosqueix el vidre. Presenta marques de l’ànima i de les ales, que es fa evident en totes línies de pinzell i podem afegir que la seva realit- dues cares del plafó. A conseqüència d’això, la zació és força barroera i que cobreix certs vidres tira de plom queda totalment dividida. La fissura que detallarem i no en discrimina els ploms. El també es considera un trencament del plom, però recobriment negre es troba sobre la majoria dels sense arribar a fracturar tota l’ala o l’ànima. En el plafons, llevat dels dos plafons quadrangulars cas d’aquesta vidriera, es troben majoritàriament (a1 i b1). Es troba principalment sobre la cara al voltant del contorn de l’aspa i de les anelles interna de la vidriera, però també sobre la cara que uneixen els lòbuls dels plafons quadrangu- externa dels arquets i dels triangles mixtilinis. lars. En canvi, als capcers de llanceta, als trifolis i En la majoria dels casos, el recobriment és aplicat al quadrifoli, les fractures se situen al voltant dels sobre un color seleccionat, com per exemple so- vidres centrals que uneixen els elements. bre els vidres grocs del meandre dels capcers de • Fractures de vidres: en aquests casos, el vidre llanceta, els vidre grocs i blaus dels anells i mean- queda dividit en dos fragments o més, sense que dres dels trifolis o els vidres de les flors de lis del hi hagi pèrdua de material. S’han comptabilitzat quadrifoli. En qualsevol cas, el recobriment negre 88 vidres fracturats sobre el total de 1.042 vidres sembla aplicat intencionadament per matisar que té aquesta vidriera. Això representa un 8,4 % l’entrada de llum de certes zones. dels vidres. La majoria de fractures es troben als Dipòsits de materials vidres del perímetre dels plafons o als vidres que Són acumulacions de materials de diferent es troben a la unió dels elements, coincidint amb composició, estan relacionats amb el procés les fissures i fractures de plom. En molts casos, constructiu del vitrall o són fruit d’intervencions els vidres fracturats són de forma allargada, posteriors: lògicament els més fràgils. En alguns plafons, els vidres fracturats estan situats al centre, com és • Restes de morter: a la vidriera Nau OVII hi tro- el cas dels plafons a1 i b1. També s’han detectat bem restes de morter sobre tots els plafons. Per fractures en tres vidres dels arquets A1, A2 i A3 la cara interna, es troben al perímetre del plafó: i en un vidre del triangle mixtilini situat entre els a vegades, sobre tot el contorn, i altres vegades, elements B5 i B6. només en alguns costats. Per la cara externa, el morter és molt menys abundant, però, en gene- Pèrdues de material ral, es troba també al perímetre. La localització Les pèrdues poden tenir una incidència sobre i la presència recurrent del morter indiquen que l’estabilitat del vitrall o bé sobre la lectura dels 20 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS motius decoratius i, per tant, sobre la comprensió • Pèrdues de ploms: es tracta de pèrdues d’una del programa compositiu: part de la xarxa de plom. N’hem localitzat en els • Pèrdues de fragments de vidre: es produeixen plafons a1 i b1, en correspondència amb els 18 quan es conserva part del vidre. Poden estar as- vidres dels costats superiors. Així, la pèrdua de sociades a fractures del vidre o ser tan sols falta plom, com anotat al punt precedent, afecta tota de material. Hem identificat pèrdues parcials en la tira de plom que tanca la vora superior dels dos 11 vidres (als plafons a1, b1 i B3), totes de dimen- plafons. sions inferiors a 1 cm2. En el cas del plafó b1, vuit de les nou pèrdues de vidre se situen a la vora superior, en correspondència amb la pèrdua de la tira de plom que tanca el plafó. El plafó a1 no presenta les mateixes pèrdues malgrat presenti la mateixa pèrdua del plom.  Mapa 1 - cara interna Recobriment negre Restes de morter Restes de massilla  Mapa 2 - cara externa Fractura de plom Fractura de vidre Recobriment negre Restes de morter Restes de massilla FINESTRAL NAU OVII 21 5.4 Diagnosi ment negre sembla aplicat intencionadament per matisar l’entrada de llum d’alguns colors de vidre El finestral Nau OVII es distingeix de la majoria o de certes zones. de vidrieres de l’església per la particularitat de tenir la part inferior tapiada, reduint així el Les deformacions i els bombaments en aquest nombre de plafons quadrangulars de 14 a dos. vitrall eren poc pronunciats o pràcticament La reducció del nombre de plafons i el fet que la inexistents. Podem parlar d’una petita variació de decoració representi només elements vegetals i forma, d’altra banda normal, produïda pel pes del geomètrics —quedant exclosos els plafons amb plafó i per la seva posició vertical. En comparació personatges i elements arquitectònics gòtics—, amb alguna de les vidrieres medievals, aquí la limita la gamma de materials i recursos tècnics deformació és mínima. emprats en aquesta vidriera. Respecte de la Les fractures de vidre sense pèrdua de mate- composició ornamental dels dos plafons infe- rial representen el 8,4 % dels vidres de tota la riors, observem que hi ha una asimetria ja que vidriera, un percentatge que considerem feble. estan desproveïts de la banda inferior que tanca Els plafons més afectats per les fractures són la composició. Tornarem sobre aquest aspecte al l’a1 i b1, en particular els costats inferior i supe- final d’aquest capítol. rior. La majoria de fractures, com que es troben Els materials constitutius d’aquesta vidriera són al perímetre dels plafons, estan relacionades característics, tots ells, del segle xix. Trobem probablement amb les tensions provocades arran més d’un 90 % de vidre catedral. També hi ha dels moviments de l’edifici i dels plafons sigui una petita quantitat de vidre glaçat, vidre plaqué per la seva col·locació, el desmuntatge, etc. En i vidre bufat. Destaquem la presència de vidre altres casos, els vidres fracturats estan situats al plaqué treballat a quatre triangles mixtilinis i tres centre del plafó. És possible que la causa, aquí, vidres mussolina blancs emprats en un plafó estigui relacionada amb tensions produïdes per quadrangular. Les tècniques pictòriques trobades la rigidesa exercida pels verguerons o, en els en aquesta vidriera es limiten a la grisalla la qual llocs on el vitrall està en contacte amb la pedra, s’utilitza com a línia opaca per definir els detalls pel mateix motiu. El que per una banda subjecta de la decoració, sigui vegetal o geomètrica. D’al- —pedra, verguerons—, per l’altra fa que minvi en tra banda, observem la presència de vidres inver- flexibilitat, fet que provoca el col·lapse en certs tits en sis plafons, potser una acció involuntària vidres o zones molt concretes de la xarxa de per part del vitraller. Finalment, apuntar que hi ha plom. Tampoc descartem que les fractures siguin triples tires de plom en els plafons quadrangulars produïdes per les deflagracions durant la Guerra i dobles tires de plom en els trifolis i el quadrifoli Civil, com ho fa notar la documentació històrica per adaptar-los a l’espai del finestral. que hem pogut consultar. Passant a l’estat de conservació, la vidriera del Si ens fixem en les fractures de plom, conside- finestral Nau OVII es presenta amb la brutícia rem que són poc nombroses i, sens dubte, això habitual que trobem sobre elements exposats a s’explica per la mal·leabilitat que conserven els la intempèrie i a l’interior d’edificis, on l’activitat ploms. Les fractures es troben majoritàriament religiosa pot ser la causa de certes alteracions, al perímetre dels plafons quadrangulars. És lògic com és el cas que ens ocupa. Així, per la cara ex- pensar que estan relacionades amb les fractures terna hi havia acumulació de pols, principalment de vidres i que també es produeixen arran de a les línies marcades pels travessers de subjec- tensions provocades en el moment de la col·loca- ció, mentre que per la cara interna els dipòsits de ció del plafó. O potser durant el desmuntatge o, pols eren menys importants, però se sumaven a per què no, durant la permanència en el seu lloc, acumulacions de sutge i contaminació d’aspecte on petits moviments de l’edifici podrien haver-lo negrós, més concentrades en els verguerons. afectat. Als trifolis i al quadrifoli de la traceria, les fractures se situen al centre dels plafons, punt on Sobre la presència de restes de morter, podem convergeixen les tensions dels lòbuls. dir que es troba a la totalitat dels plafons. Gene- ralment, es localitza al perímetre dels plafons i és Les pèrdues de vidre són la degradació més no- més abundant per la cara interna que per l’exter- tòria per l’impacte visual que suposa en el vitrall. na. També es troba sota forma de regalims a la En el finestral Nau OVII només trobem pèrdues cara externa, al centre de set plafons. Quant a parcials en 11 vidres. Es tracta de petites llacunes restes de massilla, només n’hem trobat en un situades principalment al costat superior del punt d’un plafó, per la cara interna i externa, indi- plafó b1, en correspondència amb la pèrdua de la cant probablement la presència d’un forat de llum tira de plom que tanca la composició. curullat per les dues cares. El recobriment negre Finalment, podem dir que les pèrdues de plom es troba a tots els plafons excepte els dos plafons són l’alteració més important ja que consisteixen quadrangulars. En els arquets i els triangles mixti- principalment en la desaparició total de les tires linis es troba per la cara externa mentre que a la de plom que tanquen els plafons a1 i b1 per la vora resta de plafons és a la cara interna. El recobri- superior. Crida l’atenció que els mateixos plafons 22 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS es vegin afectats per la pèrdua del plom situat a la vora inferior, en correspondència amb el vidre triangular verd. Aquestes particularitats, així com les pèrdues de vidre del plafó b1 esmentades en el paràgraf anterior, suggereixen que els plafons es van retallar a l’hora de col·locar-los al finestral. Per la part superior, s’hauria eliminat el plom i re- tallat els vidres —produint fractures i pèrdues de vidre. Per la part inferior, s’hauria retallat tota la banda inferior —provocant l’asimetria de la com- posició— la qual cosa suposaria retallar la meitat del vidre central de color verd i deixar-lo sense plom. Aquesta hipòtesi es veu reforçada per les acumulacions de plom visibles sobre la tira que tanca la composició per la vora inferior, en punts que corresponen a la soldadura amb els ploms de la banda inferior. El perfil dels vidres que quedari- en retallats i l’absència de ploms estarien indicant que l’operació d’ajustament es va realitzar a peu de bastida i no al taller. Un fet que cal subratllar és l’absència d’indicis d’intervencions de restauració anteriors a la nostra. En efecte, si considerem que el morter, la massilla i el recobriment negre són materials aplicats en el moment de la instal·lació del vitrall, no n’observem d’altres d’una època posterior que haguessin servit per a una restauració. En resum, podem dir que la vidriera Nau OVII es troba en molt bon estat de conservació, a banda de les pèrdues de plom i de vidre esmentades i que es podrien considerar com un deteriorament intrínsec al procés de creació de l’obra. FINESTRAL NAU OVII 23 6 - Procés de conservació-restauració 6.1 Intervenció de conservació- 24 hores) i s’hi ha deixat caure una gota d’estany restauració líquid; la unió de la fractura s’ha treballat amb el soldador. L’oli de llinosa i la pasta de soldar afavo- Un cop analitzat l’estat de conservació i presen- reixen l’adhesió de l’estany sobre el plom. tades les conclusions en la diagnosi, la proposta de restauració seguirà les directrius generals del Unió del vidre Pla de restauració dels vitralls 1998-2010, recolli- Abans de ser enganxades, les superfícies d’unió des a l’apartat 4.3 d’aquesta memòria. s’han netejat amb etanol i cotó fluix i els vi- dres s’han fixat amb tiretes de cinta adhesiva Treballs preliminars transparent per ambdues cares. La unió dels vi- Els plafons de vitrall arriben al laboratori de dres s’ha fet amb Araldite 2020, una resina epo- conservació-restauració amb alguns reforços xídica líquida amb un índex de reflectància molt fets amb cinta de precinte en el moment del similar al vidre. Un cop preparat l’adhesiu, s’ha desmuntatge de la vidriera i amb les etiquetes deixat caure per la cara externa, gota a gota, en- d’identificació de cada plafó que s’hi han col·lo- tre les tires de cinta, i s’ha deixat catalitzar durant cat. També conserven la majoria de subjeccions 24 hores a una temperatura de 25 ºC. Els plafons dels verguerons. han d’estar sempre en posició horitzontal i no es Recuperació de les llaçades dels verguerons poden moure durant el temps d’enduriment de la resina. Les tiretes i les restes d’adhesiu s’han Les llaçades de fil de coure s’han eliminat es- retirat amb bisturí i etanol. tirant-les fins que se separen de la soldadura, vigilant de no deformar la xarxa de plom. I, si això Reintegració no és possible, fent-hi un tall amb tenalles. S’han Reintegració de vidre desat en bosses degudament identificades. S’ha utilitzat aquest sistema de reintegració per a Neteja dels plafons pèrdues parcials que eren de mides reduïdes i no La neteja s’ha fet amb cura, comprovant alhora havien de suportar un estrès mecànic important. l’estat de conservació de les grisalles. Aquest S’ha posat una làmina de cera dental a la cara estat era satisfactori i, per tant, no ha calgut fer exterior del vidre i s’ha segellat amb escalfor. A una consolidació prèvia d’aquestes, com en altres continuació, s’ha escolat Araldite 2020 per la vidrieres. Per estovar el recobriment negre i la cara interna per controlar que no entri en contac- brutícia superficial s’ha utilitzat aigua desionitza- te amb la grisalla. S’ha deixat assecar durant 24 da i etanol en proporció del 50 %, amb l’ajuda de hores. Al finestral Nau OVII, s’han reintegrat tres cotó i llana d’acer. No s’ha insistit sobre els ploms pèrdues localitzades en els plafons a1, b1 i B3. i les grisalles. Les restes de massilles i els morters Reintegració de plom s’han retirat amb bisturí i eines de dentista. Les pèrdues a la xarxa de plom s’han reintegrat Siglatge amb plom nou. Al finestral Nau OVII, s’han rein- La sigla del plafó s’ha posat a la cara externa: en tegrat les pèrdues de plom situades als plafons una zona central de la xarxa de plom prou ampla. a1 i b1, a nivell de tota la tira de la vora superior i S’ha aplicat una capa de resina acrílica Paraloid d’un vidre de la vora inferior. B-72 al 20 % en acetona. Un cop seca s’hi ha Massillament escrit, amb un retolador de punta fina platejat, la sigla que li correspon segons la nomenclatura del En el cas d’aquesta vidriera, s’ha optat per no Corpus Vitrearum Medii Aevi. tornar a massillar els plafons. En efecte, les mas- silles originals del segle xix es conserven en bon Soldatge estat, el plom roman bastant tou i mal·leable i els Es refereix a les soldadures que es fan a les frac- plafons conserven la seva rigidesa. Només s’ha tures i les fissures de la xarxa de plom original massillat la part central dels plafons de la tra- per estabilitzar el suport. Abans de la soldadura, ceria, per la cara externa, per donar més rigidesa la superfície s’ha rascat amb microtorn de dentis- al conjunt. Per a aquesta tasca, hem emprat una ta. Un cop neta la fractura, s’ha aplicat una gota massilla tradicional feta amb blanc d’Espanya i oli d’oli de llinosa o pasta de soldar (composta pel de llinosa amb una consistència similar a la de la 50 % d’estearina i el 50 % d’oli d’oliva, els quals massa per fer pa. es barregen en calent i es deixen refredar durant 24 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Reintegració cromàtica de protecció. Aquest conjunt de peces forma un Les llacunes reintegrades amb resina s’han pintat nou bastidor per al vitrall. utilitzant pintures translúcides especials per a • Realització d’un nou marc sobre plantilla per a vitrall o vidre de diverses marques comercials cada plafó. El marc es compon d’un perfil en (Dalbe, Deka i Lefranc&Bourgeois) en funció del forma de L, de 20 µ 15 mm i 2 mm de gruix, on color desitjat. S’ha intentat aconseguir la màxima s’insereix el plafó. Aquest plafó queda subjectat similitud possible amb l’original quant al color, la amb un rivet vertical cargolat al perfil. El rivet transparència i la brillantor. Segons el producte, també actua d’element de subjecció per als dos les pintures són solubles en aigua, toluè o White verguerons que asseguren el plafó, horitzontal- Spirit. ment, per la cara interna. Els verguerons estan fixats amb petites anelles d’estany, que estan Emmarcament i nova instal·lació soldades a la xarxa del vitrall i substitueixen els La recol·locació de les vidrieres al seu emplaça- verguerons originals de ferro i les anelles de ment original ha fet plantejar la necessitat de fer plom. Tant el perfil com els rivets i els verguerons alguns canvis amb vista a la seva presentació nous són d’acer inoxidable del 3/16-1882. en el conjunt de l’edifici. Així, s’han fet millores • La creació de la cambra de circulació d’aire no només en aspectes estètics, sinó també en ha comportat la col·locació del plafó sobre el benefici de la seva conservació posterior. Les fer- nou bastidor, falcat amb clavilles metàl·liques i ramentes han estat substituïdes per metalls més desplaçant-lo cap a l’interior de l’edifici, uns 5 cm resistents a la corrosió, per evitar afectacions a la respecte a la seva ubicació original. Per salvar pedra que també podien repercutir en la vidriera. l’entrada de llum lateral s’han incorporat ales de Per afavorir la protecció davant factors climàtics, plom entre el plafó, el marc i el finestral de pedra. s’ha creat una cambra de circulació d’aire entre el vidre de protecció i el vitrall. Les accions fetes • Col·locació del vidre de protecció sobre el han consistit en: bastidor, ocupant el lloc original del vitrall. S’ha emprat un vidre mat de 8 mm de gruix. • Substitució dels antics travessers de ferro forjat ancorats als mainells i els brancals de pedra per Intervencions in situ sobre els arquets i els nous travessers d’acer inoxidable del 3/16-1882 triangles mixtilinis de color natural mat. S’han col·locat en la mateixa Els arquets i els triangles mixtilinis de la traceria posició que els originals i s’han fixat a l’obra amb no s’han desmuntat. S’ha dut a terme la neteja morters de resina epoxídica. Com els antics, els de les cares interna i externa seguint el mateix travessers tenen llengüetes on se sustenten procediment de neteja mecànica que a la resta de els plafons, que es falquen amb clavilles me- plafons, però en vertical. Els vidres amb fractures tàl·liques. L’única diferència respecte a l’original no s’han desmuntat, considerant més segur no rau en la llargària més gran de les llengüetes per extreure’ls del seu emplaçament original. permetre també la sustentació dels nous vidres FINESTRAL NAU OVII 25  Mapa de procés 1 - cara interna R eintegració amb plom nou  Mapa de procés 2 - cara interna U nió de vidre amb resina U nió i reintegració de vidre amb resina R eintegració de vidre amb resina 26 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Nou sistema de muntatge de la vidriera adaptat a les obertures existents FINESTRAL NAU OVII 27 1. Rivet d’acer inoxidable 12 x 8 mm 2. Vergueró d’acer inoxidable Ø 6 mm 3. Vitrall restaurat 4. Marc d’acer inoxidable 20 x 15 mm. Gruix 2 mm 5. Vidre de protecció. Gruix 8 mm 6. Travesser d’acer inoxidable 50 x 10 mm 7. Llengüetes d’acer inoxidable 90 x 40. Gruix 5 mm 8. Clavilles d’acer inoxidable. Gruix 10 mm 9. Segellat de plom 10. Ancoratge d’acer inoxidable 28 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 6.2 Desenvolupament del procés A cada plafó li correspon un número del registre de conservació-restauració de restauració del Laboratori de Restauració del Servei d’Arqueologia de Barcelona, que comença Per plasmar d’una manera entenedora tota la per «R-»: informació d’aquest capítol de la memòria, s’ha tractat cada plafó individualment seguint la Element a1: R- 5840 mateixa estructura. Primer se’n fa una descripció Element a2: R- 5841 iconogràfica, seguida d’una anàlisi de l’estat de conservació i el procés de conservació-restaura- Element b1: R- 5842 ció. Element b2: R- 5843 Les descripcions s’han fet des de la vista inte- Element B1: R- 5844 rior de l’església, o sigui, per la cara interna de la Element B2: R- 5845 vidriera. Es comença situant el plafó al finestral i donant-ne les mides. A continuació, es presen- Element B3: R- 5846 ta una descripció de la decoració amb la seva Element B4: R- 5847 interpretació, quan s’escau. Les descripcions Element B5: R- 5848 es refereixen a l’estat de conservació inicial del plafó, però estan il·lustrades amb les fotos finals, Element B6: R- 5849 amb l’objectiu de fer-les més entenedores. Els Element D0: R- 5850 colors es descriuen amb un sol terme encara que Element D1: R- 5851 es diferenciïn diversos tons d’un mateix color. Per blanc s’entén el vidre transparent. Element D2: R- 5852 L’estat de conservació segueix una estructura Element D3: R- 5853 molt esquemàtica per evitar repeticions. El pro- Element D4: R- 5854 cés de conservació-restauració de cada plafó es resumeix en una taula, i tots els passos generals queden explicats al capítol 6.1 de la memòria. La taula es completa amb una descripció dels tractaments més complexos, amb els mapes del procés de conservació-restauració i amb els dibuixos que s’han fet servir per reintegrar les grisalles perdudes. FINESTRAL NAU OVII 29 6.2.1 LLANCETA a ELEMENT a1 Descripció per una flor amb pètals vermells i el cor blanc, rodejada de flors de lis de Situat al primer nivell de la llanceta a. color verd clar. Plafó quadrangular de 63,0 cm d’al- çària i 62,7 cm d’amplada, compost Un contorn groc s’entrellaça amb per 215 vidres. els lòbuls formant un motiu d’aspa que coincideix amb les diagonals del Representació d’una composició plafó. El contorn està decorat amb un geomètrica. Es compon de quatre emperlat amb grisalla. L’interior de lòbuls de color blau clar acabats amb cada punta de l’aspa conté un qua- fulles —completades amb volutes de drat blau clar amb decoració foliar i color rosa—, formant un quadrilòbul dos triangles blaus. L’espai comprés subratllat d’una línia central amb entre el contorn blau i el quadrilòbul grisalla. L’interior de cada lòbul està groc està omplert amb una alternan- ornat amb tres flors dibuixades amb ça de trapezis de color vermell i verd. grisalla sobre vidre de color rosa i vermell clar, reunides per una anella Una banda que alterna vidres de blanca, i acabades amb tiges de color color blanc, vermell i fúcsia delimita groc. El centre del plafó està ocupat la vora superior del plafó. Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ Vidre catedral: Concentrada a les zones on hi ▶▶ P èrdua de plom: 184 vidres. havia els travessers de subjecció. En nou punts: vuit de la vora ▶▶ V idre catedral amb raf: ▶▶ R estes de morter: superior —el que correspon a A la cara interna: a tot el períme- tota la tira que tanca la composi- 22 vidres vermells: 16 vidres de l’interior de l’aspa, dos vidres de la tre. ció— i un punt de la vora inferior, vora superior i quatre vidres dels A la cara externa: a tot el perí- corresponent al vidre verd. pètals de la flor central. metre de manera intermitent i, ▶▶ Pèrdua de vidre: puntualment, al centre del plafó ▶▶ V idre glaçat: En un punt d’un vidre groc de la en forma de regalim. vora inferior. nou vidres blancs: els quatre vi- dres de la vora superior, els quatre ▶▶ Bombament i deformació: vidres de l’anella de les flors i Poc pronunciats. el vidre del cor de la flor central. ▶▶ Fractura i fissura de plom: ▶▶ Xarxa de plom grafilat: En 30 punts, principalment al vol- Tots els ploms. tant del contorn de l’aspa i de les anelles que uneixen els lòbuls. ▶▶ Triple tira de plom: Als dos laterals. ▶▶ Fractura de vidre: En 12 vidres: vuit vidres grocs ▶▶ V idre invertit: del contorn de l’aspa, dos vidres Un vidre groc del contorn de blancs de la vora superior, un l’aspa. vidre rosa d’una voluta i un vidre ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres blanc del cor de la flor central. dipòsits superficials: 30 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa dels colors dels vidres – cara interna. Recull la pèrdua de plom i de vidre. Mapa 1 – cara interna Mapa 2 – cara externa Restes de morter Fractura de plom Fractura de vidre Restes de morter Mapa 3 – cara interna Mapa 4 – cara externa Vidre catedral Vidre invertit Vidre catedral amb raf Triple tira de plom V idre glaçat Plom grafilat FINESTRAL NAU OVII - LLANCETA a - ELEMENT a1 31 Procés de conservació-restauració FETA ACCIÓ Sí/NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SIGLATGE SÍ SOLDATGE SÍ UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 11 UNIÓ I REINTEGRACIÓ DE VIDRE SÍ 1 INCOMPLET AMB RESINA REINTEGRACIÓ DE VIDRE INCOMPLET NO AMB RESINA REINTEGRACIÓ AMB PLOM NOU SÍ 9 MASSILLAMENT PER LA CARA EXTERNA NO REINTEGRACIÓ CROMÀTICA SÍ 1 Mapa de procés 1 – cara interna Plom nou Mapa de procés 2 – cara interna Unió de vidre amb resina Unió i reintegració de vidre amb resina 32 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Quantitat Fotografies inicials Fotografies finals FINESTRAL NAU OVII - LLANCETA a - ELEMENT a1 33 ELEMENT a2 Descripció manera, l’espai interior de la forma lanceolada queda dividit en elements Situat al segon nivell de la llanceta geomètrics de color vermell i blanc. a. Plafó compost pel capcer de la llanceta i el lòbul, amb una alçà- El capcer està decorat amb una tija ria màxima de 49,6 cm i una ampla- rosa que ressegueix el meandre, da màxima de 62,7 cm, format per acabada amb tres fulles, dues de les 97 vidres. quals ocupen l’interior de les formes lenticulars. Són de color verd i blau Representació d’una composició geo- clar sobre fons vermell. mètrica. Es compon d’un meandre groc sobre camper blau que genera tres formes lanceolades: la més gran Descripció dels triangles ocupa el lòbul i les menors els dos mixtilinis costats del capcer. A l’encreuament El plafó a2 es completa amb dos ca- es nuen formant dos quadrats, dels lats en el marc de la pedra. Es tracta quals el superior conté un motiu en de triangles mixtilinis situats entre el creu dibuixat amb grisalla sobre vidre capcer i el lòbul, compresos entre rosa. l’arc que delimita el plafó i l’arc de la El lòbul està ornat amb dues tiges se- traceria. Estan tallats en una única micirculars entrellaçades, acabades peça de vidre de color vermell. amb fulles de color rosa. D’aquesta Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ Vidre catedral: ▶▶ Acumulació de pols, sutge i altres ▶▶ Fractura i fissura de plom: 87 vidres. dipòsits superficials. En nou punts situats al perímetre. ▶▶ Vidre catedral amb raf: ▶▶ Restes de morter: ▶▶ F ractura de vidre: 10 vidres vermells que ocupen A la cara interna: a gairebé tot el En vuit vidres blaus del camper. l’interior de les formes lenticulars perímetre en un franja ampla. del capcer i l’interior de la forma A la cara externa: a tot el períme- lanceolada del lòbul. tre de manera irregular. ▶▶ X arxa de plom grafilat: ▶▶ Recobriment negre: Tots els ploms. A la cara interna: principalment sobre els vidres grocs del mean- ▶▶ Vidre invertit: dre i els vidres del centre del Quatre vidres: dos vidres grocs lòbul. del meandre del lòbul, un vidre rosa de la fulla del lòbul i un ▶▶ B ombament i deformació: vidre del camper blau. Poc pronunciats. Estat de conservació dels triangles mixtilinis ▶▶ Vidre plaqué treballat: ▶▶ Restes de morter: ▶▶ R ecobriment negre: Els dos triangles. A la cara interna: al perímetre dels A la cara externa: al centre de la ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres dos triangles. superfície dels dos triangles. dipòsits superficials. 34 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa dels colors dels vidres – cara interna Mapa 1 – cara interna Mapa 2 – cara externa R ecobriment negre Fractura de plom Restes de morter Fractura de vidre Recobriment negre Restes de morter Mapa 3 – cara interna Mapa 4 – cara externa V idre catedral Vidre invertit V idre catedral amb raf V idre plaqué treballat P lom grafilat FINESTRAL NAU OVII - LLANCETA a - ELEMENT a2 35 Procés de conservació-restauració FETA ACCIÓ Sí/NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SIGLATGE SÍ SOLDATGE SÍ UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 8 UNIÓ I REINTEGRACIÓ DE VIDRE NO INCOMPLET AMB RESINA REINTEGRACIÓ DE VIDRE INCOMPLET NO AMB RESINA REINTEGRACIÓ AMB PLOM NOU NO MASSILLAMENT PER LA CARA EXTERNA NO REINTEGRACIÓ CROMÀTICA NO Mapa de procés 2 – cara interna Procés de conservació-restauració dels Unió de vidre amb resina triangles mixtilinis Neteja in situ amb una solució mixta al 50 % d’aigua destil·lada i etanol, aplicada amb cotó fent fregaments suaus, per eliminar la brutícia superficial i estovar els dipòsits de materials diversos. S’han fet servir eines metàl·liques i de fusta per eliminar les restes de morter i el recobriment negre. 36 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Quantitat Fotografies inicials Fotografies finals FINESTRAL NAU OVII - LLANCETA a - ELEMENT a2 37 6.2.2 LLANCETA b ELEMENT b1 Representació d’una composició cada punta de l’aspa conté un qua- geomètrica. Es compon de quatre drat blau clar amb decoració foliar i lòbuls de color blau clar acabats amb dos triangles blaus. L’espai comprés fulles —completades amb volutes de entre el contorn blau i el quadrilòbul color rosa—, formant un quadrilòbul groc està omplert amb una alternan- subratllat d’una línia central amb ça de trapezis de color vermell i verd. grisalla. L’interior de cada lòbul està Una banda que alterna vidres de ornat amb tres flors dibuixades amb color blanc, vermell i fúcsia delimita grisalla sobre vidre de color rosa i la vora superior del plafó. vermell clar, reunides per una anella blanca, i acabades amb tiges de color Característiques tècniques groc. El centre del plafó està ocupat per una flor amb pètals vermells i el Tres dels vidre blancs de les anelles cor blanc, rodejada de flors de lis de que uneixen els lòbuls tenen com color verd clar. a suport un vidre mussolina amb Descripció Un contorn groc s’entrellaça amb decoració d’arabescs. Els motius gra- Situat al primer nivell de la llanceta b. els lòbuls formant un motiu d’aspa vats només es perceben per la cara Plafó quadrangular de 63,3 cm d’al- que coincideix amb les diagonals del exterior del plafó. çària i 62,8 cm d’amplada, compost plafó. El contorn està decorat amb un per 215 vidres. emperlat amb grisalla. L’interior de Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ V idre catedral: ▶▶ R estes de morter: tonada, un vidre verd de la vora 184 vidres. A la cara interna: a tot el períme- superior, un vidre blau clar d’una fulla, un vidre verd d’una flor de lis ▶▶ Vidre catedral amb raf: tre llevat del costat dret. A la cara externa: a tot el perí- i un vidre groc clar d’una tija. 22 vidres vermells: 16 vidres de metre de manera intermitent i, l’interior de l’aspa, dos vidres de la ▶▶ Pèrdua de plom: puntualment, al centre del plafó vora superior i quatre vidres dels En nou punts: vuit de la vora su- en forma de regalim. pètals de la flor central. perior —el que correspon a tota ▶▶ B ombament i deformació: la tira que tanca la composició— ▶▶ V idre glaçat: Poc pronunciats. i un punt de la vora inferior, cor- nou vidres blancs: els quatre vi- responent al vidre verd. dres de la vora superior, els quatre ▶▶ Fractura i fissura de plom: vidres de l’anella de les flors En 20 punts, principalment al vol- ▶▶ Pèrdua de vidre: i el vidre del cor de la flor central. tant del contorn de l’aspa i de les En nou vidres: quatre vidres anelles que uneixen els lòbuls. blancs, dos de fúcsia i dos de ver- ▶▶ X arxa de plom grafilat: mells de la vora superior i en un Tots els ploms. ▶▶ F ractura de vidre: vidre verd de la vora inferior. ▶▶ T riple tira de plom: En 18 vidres: vuit vidres grocs del contorn de l’aspa —un dels quals Als dos laterals del plafó. visible després de la neteja i, per ▶▶ Acumulació de pols, sutge i altres tant, no marcat al Mapa 2—, tres dipòsits superficials: vidres blancs i un de fúcsia de la Concentrada a les zones on hi vora superior, un vidre rosa d’una havia els travessers de subjecció. voluta, un vidre blau d’una can- 38 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa dels colors dels vidres – cara interna. Recull la pèrdua de plom. i de vidre Mapa 1 – cara interna Mapa 2 – cara externa Restes de morter Fractura de plom Fractura de vidre Restes de morter Mapa 3 – cara interna Mapa 4 – cara externa V idre catedral Triple tira de plom Vidre catedral amb raf Vidre glaçat P lom grafilat FINESTRAL NAU OVII - LLANCETA b - ELEMENT b1 39 Procés de conservació-restauració FETA ACCIÓ Sí/NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SIGLATGE SÍ SOLDATGE SÍ UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 17 UNIÓ I REINTEGRACIÓ DE VIDRE NO INCOMPLET AMB RESINA REINTEGRACIÓ DE VIDRE INCOMPLET SÍ 1 AMB RESINA REINTEGRACIÓ AMB PLOM NOU NO MASSILLAMENT PER LA CARA EXTERNA NO REINTEGRACIÓ CROMÀTICA NO Un vidre de color verd d’una flor de lis presenta una Mapa de procés 1 – cara interna fractura que no s’ha unit amb resina ja que és de petites Plom nou dimensions i queda subjectat per les ales de plom. Les pèrdues de vidre situades a la vora superior s’han reintegrat amb la nova tira de plom. Mapa de procés 2 – cara interna Unió de vidre amb resina Reintegració de vidre amb resina 40 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Quantitat Fotografies inicials Fotografies finals FINESTRAL NAU OVII - LLANCETA b - ELEMENT b1 41 ELEMENT b2 Situat al segon nivell de la llanceta lanceolada queda dividit en elements b. Plafó compost pel capcer de la geomètrics de color vermell i blanc. llanceta i el lòbul, amb una alçà- El capcer està decorat amb una tija ria màxima de 50,0 cm i una amplada rosa que ressegueix el meandre, màxima de 62,5 cm, format per 97 acabada amb tres fulles, dues de les vidres. quals ocupen l’interior de les formes Representació d’una composició geo- lenticulars. Són de color verd i blau mètrica. Es compon d’un meandre clar sobre fons vermell. groc sobre camper blau que genera tres formes lanceolades: la més gran Descripció dels triangles ocupa el lòbul i les menors els dos mixtilinis costats del capcer. A l’encreuament es nuen formant dos quadrats, dels El plafó b2 es completa amb dos ca- quals el superior conté un motiu en lats en el marc de la pedra. Es tracta creu dibuixat amb grisalla sobre vidre de triangles mixtilinis situats entre el rosa. capcer i el lòbul, compresos entre El lòbul està ornat amb dues tiges se- l’arc que delimita el plafó i l’arc de la micirculars entrellaçades, acabades traceria. Estan tallats en una única amb fulles de color rosa. D’aquesta peça de vidre de color vermell. manera, l’espai interior de la forma Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ V idre catedral: ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres ▶▶ B ombament i deformació: 87 vidres. dipòsits superficials. Poc pronunciats. ▶▶ V idre catedral amb raf: ▶▶ R estes de morter: ▶▶ F ractura i fissura de plom: 10 vidres vermells que ocupen A la cara interna: a gairebé tot el En nou punts situats al perímetre. l’interior de les formes lenticulars perímetre en un franja ampla. ▶▶ F ractura de vidre: del capcer i l’interior de la forma A la cara externa: a tot el períme- En set vidres: tres vidres blaus del lanceolada del lòbul. tre de manera irregular i també en camper, un vidre groc del mean- ▶▶ X arxa de plom grafilat: una franja ampla. dre, un vidre verd d’una fulla, Tots els ploms. ▶▶ R ecobriment negre: un vidre vermell de l’interior d’un ▶▶ V idre invertit: A la cara interna: principalment meandre del capcer i un vidre Dos vidres: un vidre groc del sobre els vidres grocs del mean- rosa d’una tija del capcer. meandre del lòbul i un vidre dre i els vidres del centre del del camper blau. lòbul. Estat de conservació dels triangles mixtilinis ▶▶ V idre plaqué treballat: ▶▶ R estes de morter: ▶▶ R ecobriment negre: Els dos triangles. A la cara interna: al perímetre dels A la cara externa: sobre tota la ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres dos triangles. superfície dels dos triangles. dipòsits superficials. 42 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa dels colors dels vidres – cara interna Mapa 1 – cara interna Mapa 2 – cara externa R ecobriment negre Fractura de plom Restes de morter Fractura de vidre Recobriment negre Restes de morter Mapa 3 – cara interna Mapa 4 – cara externa V idre catedral Vidre invertit V idre catedral amb raf V idre plaqué treballat P lom grafilat FINESTRAL NAU OVII - LLANCETA b - ELEMENT b2 43 Procés de conservació-restauració FETA ACCIÓ Sí/NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SIGLATGE SÍ SOLDATGE SÍ UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 6 UNIÓ I REINTEGRACIÓ DE VIDRE NO INCOMPLET AMB RESINA REINTEGRACIÓ DE VIDRE INCOMPLET NO AMB RESINA REINTEGRACIÓ AMB PLOM NOU NO MASSILLAMENT PER LA CARA EXTERNA NO REINTEGRACIÓ CROMÀTICA NO Un vidre de color blau del fons presenta una fractura Mapa de procés 2 – cara interna que no s’ha unit amb resina ja que és de petites dimen- sions i queda subjectat per les ales de plom. Unió de vidre amb resina Procés de conservació-restauració dels triangles mixtilinis Neteja in situ amb una solució mixta al 50 % d’aigua destil·lada i etanol, aplicada amb cotó fent fregaments suaus, per eliminar la brutícia superficial i estovar els dipòsits de materials diversos. S’han fet servir eines metàl·liques i de fusta per eliminar les restes de morter i el recobriment negre. 44 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Quantitat Fotografies inicials Fotografies finals FINESTRAL NAU OVII - LLANCETA b - ELEMENT b2 45 6.2.3 TRACERIA ELEMENT A1 Descripció Arquet situat a l’esquerra de l’espai que queda entre el capcer de la llanceta a i el trifoli B1-B2-B3. Presenta un camper compost per tres vidres trian- gulars blaus i un vidre verd al centre. Mapa dels colors dels vidres – cara Localització dels materials, els recursos interna pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ Vidre catedral: Els quatre vidres. ▶▶ Xarxa de plom grafilat: Tots els ploms. ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. ▶▶ Restes de morter: A la cara interna: a tot el perímetre. ▶▶ Recobriment negre: Mapa 1 – cara interna A la cara externa: sobre tota la superfície. Restes de morter ▶▶ Fractura de vidre: En el vidre inferior. Procés de conservació-restauració Neteja in situ amb una solució mixta al 50 % d’aigua destil·lada i etanol, aplicada amb cotó fent frega- ments suaus, per eliminar la brutícia superficial i estovar els dipòsits de materials diversos. S’han fet servir eines metàl·liques i de fusta per eliminar les Mapa 2 – cara externa restes de morter i el recobriment negre. El vidre fracturat no s’ha adherit, considerant més segur no Fractura de vidre extreure’ls del seu emplaçament original. R ecobriment negre Mapa 3 – cara interna V idre catedral P lom grafilat 46 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS ELEMENT A2 Descripció Arquet situat a la dreta de l’espai que queda entre el capcer de la llanceta a i el trifoli B1-B2-B3. Presenta un camper compost per tres vidres trian- gulars blaus i un vidre verd al centre. Mapa dels colors dels vidres – cara Localització dels materials, els recursos interna pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ Vidre catedral: Els quatre vidres. ▶▶ Xarxa de plom grafilat: Tots els ploms. ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. ▶▶ Restes de morter: A la cara interna: a tot el perímetre, en un franja ampla al costat superior. A la cara externa: al costat superior. Mapa 1 – cara interna ▶▶ Recobriment negre: Restes de morter A la cara externa: a la part central del vidre central i inferior. ▶▶ Fractura de vidre: En el vidre inferior. Procés de conservació-restauració Neteja in situ amb una solució mixta al 50 % d’aigua destil·lada i etanol, aplicada amb cotó fent frega- ments suaus, per eliminar la brutícia superficial i Mapa 2 – cara externa estovar els dipòsits de materials diversos. S’han fet servir eines metàl·liques i de fusta per eliminar les Fractura de vidre Recobriment negre restes de morter i el recobriment negre. El vidre Restes de morter fracturat no s’ha adherit, considerant més segur no extreure’ls del seu emplaçament original. Mapa 3 – cara interna V idre catedral P lom grafilat FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS A1, A2 47 ELEMENT A3 Descripció Arquet situat a l’esquerra de l’espai que queda entre el capcer de la llanceta b i el trifoli B4-B5-B6. Presenta un camper compost per tres vidres trian- gulars blaus i un vidre verd al centre. Mapa dels colors dels vidres – cara Localització dels materials, els recursos interna pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ V idre catedral: Els quatre vidres. ▶▶ X arxa de plom grafilat: Tots els ploms. ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. ▶▶ R estes de morter: A la cara interna: a tot el perímetre, en un franja ampla al costat superior. A la cara externa: al perímetre del vidre central i inferior. Mapa 1 – cara interna ▶▶ R ecobriment negre: Restes de morter A la cara externa: a la part central del vidre central i inferior. ▶▶ F ractura de vidre: En el vidre superior dret. Procés de conservació-restauració Neteja in situ amb una solució mixta al 50 % d’aigua destil·lada i etanol, aplicada amb cotó fent frega- Mapa 2 – cara externa ments suaus, per eliminar la brutícia superficial i Fractura de vidre estovar els dipòsits de materials diversos. S’han fet Recobriment negre servir eines metàl·liques i de fusta per eliminar les Restes de morter restes de morter i el recobriment negre. El vidre fracturat no s’ha adherit, considerant més segur no extreure’ls del seu emplaçament original. Mapa 3 – cara interna V idre catedral P lom grafilat 48 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS ELEMENT A4 Descripció Arquet situat a la dreta de l’espai que queda entre el capcer de la llanceta b i el trifoli B4-B5-B6. Presenta un camper compost per tres vidres trian- gulars blaus i un vidre verd al centre. Mapa dels colors dels vidres – cara interna Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ V idre catedral: Els quatre vidres. ▶▶ X arxa de plom grafilat: Tots els ploms. ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. ▶▶ R estes de morter: A la cara interna: a tot el perímetre, recobrint tot el vidre superior dret. Mapa 1 – cara interna A la cara externa: al costat superior i dret. Restes de morter ▶▶ R ecobriment negre: A la cara externa: a la part central del vidre central, inferior i dret. Procés de conservació-restauració Neteja in situ amb una solució mixta al 50 % d’aigua destil·lada i etanol, aplicada amb cotó fent frega- ments suaus, per eliminar la brutícia superficial i estovar els dipòsits de materials diversos. S’han fet servir eines metàl·liques i de fusta per eliminar les Mapa 2 – cara externa restes de morter i el recobriment negre. R ecobriment negre Restes de morter Mapa 3 – cara interna V idre catedral P lom grafilat FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS A3, A4 49 ELEMENTS B1-B2-B3 Conjunt compost per tres elements lenticulars que formen un trifoli Descripció Descripció dels triangles peraltat situat a la traceria del vitrall, mixtilinis sobre la llanceta a. Els elements Cadascun dels tres elements, B1, B2 i s’uneixen per mitjà de tres peces cen- B3, representa un element geomètric El trifoli es completa amb tres calats trals de color vermell. El conjunt té compost per un anell i un meandre en el marc de la pedra. Es tracta de una alçària màxima de 58,0 cm i una enllaçats. L’anell és de color groc tres triangles mixtilinis situats entre amplada màxima de 62,0 cm, i està amb una línia central dibuixada amb els lòbuls, compresos entre l’arc inte- format per 87 vidres. grisalla. El meandre, en forma de vuit, rior del plafó i l’exterior de la pedra. és de color blau clar i té el mateix ele- Estan tallats en una única peça de ment linear amb grisalla. Els quatre vidre de color taronja. espais creats per la intersecció de les dues formes contenen un cercle dibuixat amb grisalla sobre vidre blau clar i verd. Els extrems de l’interior del meandre són de color blau. El conjunt es desplega sobre un fons vermell. B1 B3 B2 50 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Localització dels materials, ▶▶ F ractura de vidre: Localització dels materials, els recursos pictòrics i En 20 vidres: 12 vidres vermells del fons —dos dels quals visibles els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions després de la neteja i, per tant, no tècnics i les alteracions dels ▶▶ V idre catedral: marcats al Mapa 2—, sis vidres triangles mixtilinis 60 vidres. blau clar dels meandres —un dels ▶▶ V idre bufat: quals visible després de la neteja i, ▶▶ V idre catedral amb raf: per tant, no marcat al Mapa 2— Els tres triangles. Els 27 vidres vermells del fons i de i dos vidres grocs dels anells ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres l’element central. —un dels quals visible després de dipòsits superficials. ▶▶ X arxa de plom grafilat: la neteja i, per tant, no marcat al ▶▶ R estes de morter: Tots els ploms. Mapa 2. A la cara interna: a tot el períme- Doble tira de plom: ▶▶ P èrdua de vidre: ▶▶ tre dels tres triangles. A tot el perímetre. En un vidre vermell del fons del A la cara externa: en un angle del plafó B3. triangle inferior. ▶▶ V idre invertit: ▶▶ R ecobriment negre: Un vidre blau clar del meandre de l’element B1. A la cara interna: a tota la superfí- cie dels tres triangles. ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. ▶▶ R estes de morter: A la cara interna: a tot el períme- tre en un franja ampla. A la cara externa: en alguns punts del perímetre, més abundant a l’element B1. ▶▶ R ecobriment negre: A la cara interna: sobre gairebé tota la superfície dels 3 elements. ▶▶ F ractura i fissura de plom: En 12 punts, principalment a la zona d’unió dels tres elements. FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS B1, B2, B3 51 Mapa dels colors dels vidres – cara interna. Recull la pèrdua de vidre. B1 B2 B3 52 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa 1 – cara interna R ecobriment negre Restes de morter B1 B2 B3 Mapa 2 – cara externa Fractura de plom Fractura de vidre Recobriment negre Restes de morter B1 B3 B2 FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS B1, B2, B3 53 Mapa 3 – cara interna Vidre catedral V idre catedral amb raf Vidre bufat Plom grafilat B1 B3 B2 Mapa 4 – cara externa Vidre invertit Doble tira de plom B1 B3 B2 54 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Procés de conservació-restauració B1, B2, B3 B1 B2 B3 Procés de conservació- FETA FETA FETA restauració dels triangles ACCIÓ Sí/ Sí/ Sí/ mixtilinis NO NO NO Neteja in situ amb una solució PROCÉS DE NETEJA SÍ SÍ SÍ mixta al 50 % d’aigua destil·lada SIGLATGE SÍ SÍ SÍ i etanol, aplicada amb cotó fent SOLDATGE SÍ SÍ SÍ fregaments suaus, per eliminar la UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 6 SÍ 7 SÍ 5 brutícia superficial i estovar els dipòsits de materials diversos. UNIÓ I REINTEGRACIÓ DE VIDRE NO NO SÍ 1 INCOMPLET AMB RESINA S’han fet servir eines metàl·liques i de fusta per eliminar les restes de REINTEGRACIÓ DE VIDRE INCOMPLET NO NO NO AMB RESINA morter i el recobriment negre. REINTEGRACIÓ AMB PLOM NOU NO NO NO MASSILLAMENT PER LA CARA EXTERNA SÍ SÍ SÍ REINTEGRACIÓ CROMÀTICA NO NO SÍ 1 Mapa de procés 2 – cara interna Unió de vidre amb resina U nió i reintegració de vidre amb resina B1 B3 B2 FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS B1, B2, B3 55 Quantitat Quantitat Quantitat Fotografies inicials 56 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Fotografies finals FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS B1, B2, B3 57 ELEMENTS B4-B5-B6 Conjunt compost per tres elements lenticulars que formen un trifoli Descripció Descripció dels triangles peraltat situat a la traceria del vitrall, mixtilinis sobre la llanceta b. Els elements Cadascun dels tres elements, B1, B2 i s’uneixen per mitjà de tres peces cen- B3, representa un element geomètric El trifoli es completa amb tres calats trals de color vermell. El conjunt té compost per un anell i un meandre en el marc de la pedra. Es tracta de una alçària màxima de 59,0 cm i una enllaçats. L’anell és de color groc tres triangles mixtilinis situats entre amplada màxima de 61,0 cm, i està amb una línia central dibuixada amb els lòbuls, compresos entre l’arc inte- format per 89 vidres. grisalla. El meandre, en forma de vuit, rior del plafó i l’exterior de la pedra. és de color blau clar i té el mateix ele- Estan tallats en una única peça de ment linear amb grisalla. Els quatre vidre de color taronja. espais creats per la intersecció de les dues formes contenen un cercle dibuixat amb grisalla sobre vidre blau clar i verd. Els extrems de l’interior del meandre són de color blau. El conjunt es desplega sobre un fons vermell. B4 B6 B5 58 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Localització dels materials, Localització dels materials, els recursos pictòrics i els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions tècnics i les alteracions dels ▶▶ V idre catedral: triangles mixtilinis 62 vidres. ▶▶ V idre bufat: ▶▶ Vidre catedral amb raf: Els tres triangles. Els 27 vidres vermells del fons i de ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres l’element central. dipòsits superficials. ▶▶ X arxa de plom grafilat: ▶▶ Restes de morter: Tots els ploms. A la cara interna: a tot el períme- ▶▶ Doble tira de plom: tre dels tres triangles. A tot el perímetre. ▶▶ Recobriment negre: ▶▶ Vidre invertit: A la cara externa: sobre tota la Quatre vidres grocs dels anells del superfície dels tres triangles. elements B4 i B5. ▶▶ F ractura de vidre: ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres En el vidre del triangle inferior. dipòsits superficials. ▶▶ Restes de morter: A la cara interna: a gairebé tot el perímetre en una franja ampla. A la cara externa: en alguns punts del perímetre, més abundant a l’element B4 —on també hi ha restes al centre del plafó en forma de regalim— i B6. ▶▶ Restes de massilla: A la cara externa: en un punt del plafó B6. ▶▶ Recobriment negre: A la cara interna: principalment sobre els vidres grocs dels anells i els vidres blau clar dels meandres. ▶▶ Fractura i fissura de plom: En vuit punts concentrats a l’eix d’unió entre lòbuls. ▶▶ Fractura de vidre: En 15 vidres: vuit vidres blaus del fons i set vidres blau clar dels meandres. FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS B4, B5, B6 59 Mapa dels colors dels vidres – cara interna B4 B6 B5 60 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa 1 – cara interna Recobriment negre Restes de morter Restes de massilla B4 B6 B5 Mapa 2 – cara externa Fractura de plom Fractura de vidre R ecobriment negre Restes de morter Restes de massilla B4 B5 B6 FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS B4, B5, B6 61 Mapa 3 – cara interna Vidre catedral Vidre catedral amb raf V idre bufat Plom grafilat B4 B6 B5 Mapa 4 – cara externa Vidre invertit Doble tira de plom B4 B5 B6 62 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Procés de conservació-restauració B4, B5, B6 B4 B5 B6 Procés de conservació- FETA FETA FETA restauració dels triangles ACCIÓ Sí/ Sí/ Sí/ mixtilinis NO NO NO Neteja in situ amb una solució mixta PROCÉS DE NETEJA SÍ SÍ SÍ al 50 % d’aigua destil·lada i etanol, SIGLATGE SÍ SÍ SÍ aplicada amb cotó fent fregaments SOLDATGE SÍ SÍ SÍ suaus, per eliminar la brutícia super- ficial i estovar els dipòsits de mate- UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 5 SÍ 7 SÍ 3 rials diversos. S’han fet servir eines UNIÓ I REINTEGRACIÓ DE VIDRE NO NO NO metàl·liques i de fusta per eliminar INCOMPLET AMB RESINA les restes de morter i el recobriment REINTEGRACIÓ DE VIDRE INCOMPLET NO NO NO negre. El vidre fracturat no s’ha AMB RESINA adherit, considerant més segur no REINTEGRACIÓ AMB PLOM NOU NO NO NO extreure’ls del seu emplaçament MASSILLAMENT PER LA CARA EXTERNA SÍ SÍ SÍ original. REINTEGRACIÓ CROMÀTICA NO NO NO Mapa de procés 2 – cara interna Unió de vidre amb resina B4 B6 B5 FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS B4, B5, B6 63 Quantitat Quantitat Quantitat Fotografies inicials 64 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Fotografies finals FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS B4, B5, B6 65 ELEMENT C1 Descripció Arquet situat a l’esquerra de l’espai que queda entre el trifoli B1-B2-B3 i el quadrifoli D0-D1-D2- D3-D4. Presenta un camper compost per tres vidres triangulars de color vermell i un vidre verd al centre. Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions Mapa dels colors dels vidres – cara ▶▶ V idre bufat: interna El vidre verd central. ▶▶ Vidre plaqué: Els tres vidres vermells. ▶▶ X arxa de plom: Informació incompleta. ▶▶ Acumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. ▶▶ R estes de morter: A la cara interna: a tot el perímetre del plafó. A la cara externa: a la cantonada inferior i al llarg dels ploms que subjecten el vidre central. Mapa 1 – cara interna ▶▶ R ecobriment negre: Restes de morter A la cara externa: sobre tota la superfície. Procés de conservació-restauració Neteja in situ amb una solució mixta al 50 % d’aigua destil·lada i etanol, aplicada amb cotó fent frega- ments suaus, per eliminar la brutícia superficial i estovar els dipòsits de materials diversos. S’han fet servir eines metàl·liques i de fusta per eliminar les restes de morter i el recobriment negre. Mapa 2 – cara externa Recobriment negre Restes de morter Mapa 3 – cara interna Vidre plaqué Vidre bufat Plom grafilat 66 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS ELEMENT C2 Descripció Arquet situat a la dreta de l’espai que queda entre el trifoli B4-B5-B6 i el quadrifoli D0-D1-D2-D3-D4. Presenta un camper compost per tres vidres triangu- lars de color vermell i un vidre verd al centre. Localització dels materials, els recursos Mapa dels colors pictòrics i tècnics i les alteracions dels vidres – cara interna ▶▶ Vidre bufat: El vidre verd central. ▶▶ Vidre plaqué: Els tres vidres vermells. ▶▶ Xarxa de plom: Informació incompleta. ▶▶ Acumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. ▶▶ Restes de morter: A la cara interna: a tot el perímetre del plafó. ▶▶ Recobriment negre: A la cara externa: al centre de plafó. Mapa 1 – cara interna Restes de morter Procés de conservació-restauració Neteja in situ amb una solució mixta al 50 % d’aigua destil·lada i etanol, aplicada amb cotó fent frega- ments suaus, per eliminar la brutícia superficial i estovar els dipòsits de materials diversos. S’han fet servir eines metàl·liques i de fusta per eliminar les restes de morter i el recobriment negre. Mapa 2 – cara externa Recobriment negre Mapa 3 – cara interna Vidre plaqué Vidre bufat Plom grafilat FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS C1, C2 67 ELEMENTS D0-D1-D2-D3-D4 Localització dels materials, els recursos pictòrics i D1 tècnics i les alteracions ▶▶ V idre catedral: 178 vidres. ▶▶ V idre plaqué: D0 14 vidres vermells del camper de gules. ▶▶ V idre glaçat: 12 vidres blancs de l’interior de l’anell emperlat dels plafons D1, D2, D3 i D4. ▶▶ X arxa de plom grafilat: Tots els ploms. ▶▶ D oble tira de plom: D4 D2 A tot el perímetre del plafó. ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. ▶▶ R estes de morter: A la cara interna: sobre tot el perí- D3 metre en un franja ampla. A la cara externa: a gran part del perímetre de l’element D1 i D3, a la vora superior de l’element D2 i, a l’element D0, al centre del plafó Conjunt compost per quatre ele- de color marró i fúcsia de manera en forma de regalims. ments lobulars més un de central alternada. L’espai lliure a l’interior de ▶▶ R ecobriment negre: que formen un quadrifoli peraltat l’anell està ornat amb tres cercles A la cara interna: sobre les flors situat a la traceria del vitrall, sobre els dibuixats amb grisalla sobre vidre i les seves tiges, les anelles blau trifolis. Plafó amb una alçària màxima blanc. El conjunt es desplega sobre clar i els anells verds dels ele- de 82,3 cm i una amplada màxima de un fons blau i lila. ments D1, D2, D3 i D4. Al plafó 82,5 cm, compost per 204 vidres. D0, el recobriment afecta el cen- Descripció dels triangles tre de la meitat esquerra i la part Descripció mixtilinis inferior dels besants d’or. L’element D0, situat al centre del ▶▶ F ractura i fissura de plom: El quadrifoli es completa amb quatre quadrifoli, representa l’escut d’Elisen- calats en el marc de la pedra. Es En quatre punts: tres a la unió da de Montcada: dos pals de gules tracta de triangles mixtilinis situats entre el plafó D0 i el D2 i un punt en camper d’or a la meitat esquerra entre els lòbuls, compresos entre al perímetre del plafó D2. i quatre besants d’or en camper de l’arc interior del plafó i l’exterior de la ▶▶ F ractura de vidre: gules a la meitat dreta. pedra. Estan tallats en una única peça En quatre vidres: dos vidres verds Els elements lobulars D1, D2, D3 i D4, de vidre de color verd. de les anelles dels plafons D1 i D3, situats al voltant de l’escut central, un vidre verd clar d’una flor del representen elements florals i geo- plafó D2 i un vidre lila del fons mètrics. La decoració de cadascun del plafó D4. dels lòbuls es compon d’una flor de lis amb pètals de color groc, marró i verd, una doble anella blau clar i blau fosc i el peu de color blau clar. La part inferior de la flor s’entrellaça amb un anell emperlat dibuixat amb grisalla sobre vidre verd rodejat per triangles 68 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Localització dels materials, ▶▶ R estes de morter: els recursos pictòrics i A la cara interna: a tot el períme- tre dels quatre triangles. tècnics i les alteracions dels ▶▶ R ecobriment negre: triangles mixtilinis A la cara externa: al centre dels ▶▶ V idre bufat: dos triangles superiors. Els quatre triangles. ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. Mapa dels colors dels vidres – cara interna D1 D0 D2 D4 D3 FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS D0, D1, D2, D3, D4 69 Mapa 1 – cara interna Recobriment negre Restes de morter D1 D0 D4 D2 Mapa 2 – cara externa D3 Fractura de plom Fractura de vidre Recobriment negre Restes de morter D1 D0 D2 D4 D3 70 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa 3 – cara interna V idre catedral V idre plaqué D1 V idre glaçat V idre bufat P lom grafilat D0 D4 D2 D3 Mapa 4 – cara externa Doble tira de plom D1 D0 D2 D4 D3 FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS D0, D1, D2, D3, D4 71 Procés de conservació-restauració D0, D1, D2, D3, D4 D0 D1 D2 D3 D4 FETA FETA FETA FETA FETA ACCIÓ Sí/ Sí/ Sí/ Sí/ Sí/ NO NO NO NO NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SIGLATGE SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SOLDATGE SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 0 SÍ 1 SÍ 1 SÍ 1 SÍ 1 UNIÓ I REINTEGRACIÓ DE VIDRE NO NO NO NO NO INCOMPLET AMB RESINA REINTEGRACIÓ DE VIDRE INCOMPLET NO NO NO NO NO AMB RESINA REINTEGRACIÓ AMB PLOM NOU NO NO NO NO NO MASSILLAMENT PER LA CARA EXTERNA SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ REINTEGRACIÓ CROMÀTICA NO NO NO NO NO Procés de conservació-restauració dels triangles mixtilinis Neteja in situ amb una solució mixta al 50 % d’aigua destil·lada i etanol, aplicada amb cotó fent fregaments suaus, per eliminar la brutícia superficial i estovar els dipòsits de materials diversos. S’han fet servir eines metàl·liques i de fusta per eliminar les res- tes de morter i el recobriment negre. 72 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Quantitat Quantitat Quantitat Quantitat Quantitat Mapa de procés 2 – cara interna D1 Unió de vidre amb resina D0 D2 D4 D3 FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS D0, D1, D2, D3, D4 73 Fotografies inicials 74 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Fotografies finals FINESTRAL NAU OVII - TRACERIA - ELEMENTS D0, D1, D2, D3, D4 75 7 - Cloenda La restauració del finestral Nau OVII de l’església vidres de les vidrieres, sense poder definir, però, del Museu-Monestir de Pedralbes s’inscriu dins si van concernir el finestral Nau OVII. Els treballs el Pla de restauració dels vitralls 1998-2010, dut a de vitralleria van ser fets per la prestigiosa casa terme per l’Ajuntament de Barcelona. La inter- Granell y C.ía. venció s’escomet durant l’any 2005, el penúltim L’anàlisi dels materials constitutius —vidres, any d’intervencions sobre el conjunt de vidrie- xarxa de plom, massilla i morter—, així com de res. Passats 16 anys, es revisa i es refà aquesta les tècniques pictòriques i dels recursos tècnics memòria a partir de la documentació elaborada indica que ens trobem en presència de materials durant els treballs i de la documentació biblio- i tècniques característics del segle xix, entre els gràfica i d’arxiu consultada avui. Aquest lapse de quals destaquen la grisalla i la utilització de vidre temps ha ocasionat, d’una banda, la pèrdua parci- mussolina per alguns vidres de color blanc. Tam- al d’informació no escrita, però, de l’altra, ens ha bé hem observat la presència del recobriment permès prendre distància per descriure i analitzar negre que hem interpretat com una intenció amb més objectivitat el nostre treball. d’homogeneïtzació de la llum. D’altra banda, La metodologia i els criteris d’intervenció per a la observem l’absència de materials amb caracte- restauració del finestral Nau OVII segueixen els rístiques que podrien indicar una tecnologia o establerts inicialment i es regeixen segons les una cronologia diferents de les del moment de la lleis de patrimoni cultural i les cartes internacio- creació. nals de restauració, seguint els criteris de mínima L’anàlisi de l’estat de conservació de la vidriera intervenció i màxim respecte per l’obra original. conclou en un diagnòstic molt favorable. En un Els criteris d’intervenció han portat a la definició primer moment vam considerar com a principal d’una seqüencialització dels treballs de restau- alteració la pèrdua total de les tires de plom de ració, comuna per al conjunt de la vitralleria les vores superiors dels dos plafons quadran- intervinguda. Aquesta guia de treball inclou la gulars. Una anàlisi més detallada suggereix que diagnosi de l’estat de conservació in situ, el des- aquests dos plafons van ser retallats, proba- muntatge i el transport, la intervenció de conser- blement a l’hora de ser col·locats al galze de la vació-restauració —detallant cadascuna de les pedra. Aquesta acció hauria consistit en eliminar fases—, l’emmarcament i la nova instal·lació dels les tires de plom, retallar els vidres contigus finestrals i el sistema de documentació emprat i suprimir la banda inferior de la composició. per plasmar la informació generada pels treballs. Així, més que d’una alteració, estaríem parlant Entrant en el detall del coneixement del finestral d’un deteriorament relatiu al moment creatiu de Nau OVII, aquest finestral correspon a la setena l’obra. Així, les alteracions presents en aquesta i última obertura del costat oest de la nau de vidriera, a banda de la brutícia i les deformaci- l’església que dona a la teulada de l’ala nord del ons habituals en aquests tipus d’elements, són claustre del monestir. El finestral està format pèrdues puntuals i un nombre reduït de fractures per dues llancetes de dos plafons cadascuna a de vidres i ploms, que en cap moment no n’han més de la traceria. Així, la vidriera compta un posat en risc la integritat. Pensem que les causes total de 13 plafons completats per 14 triangles d’aquestes alteracions s’han d’atribuir a tensions mixtilinis. El finestral Nau OVII segueix el model en el moment de col·locar i retirar els plafons del iconogràfic de les vidrieres medievals, amb la finestral, però també podrien ser degudes al ma- representació de motius geomètrics i vegetals als teix procés de creació, al transport dels plafons, plafons quadrangulars. Estudis ens informen que a explosions durant la Guerra Civil o al moviment el moment de la creació és anterior al setembre dels plafons en cas que no estiguin ben fixats. del 1895, data de finalització de les obres de Pel que fa a la intervenció de conservació-restau- restauració. ració, la vidriera del finestral Nau OVII va ser res- D’intervencions prèvies a la nostra restauració, taurada el sisè i penúltim any d’intervencions so- només hem trobat referència als arxius de la bre el conjunt de vidrieres. Donada l’experiència Diputació de Barcelona. Els documents informen adquirida durant tot aquest temps, la intervenció d’una intervenció duta a terme durant el segon va ser àgil i no va presentar incidències destaca- semestre del 1940 per pal·liar els danys provo- bles respecte les intervencions precedents. cats durant la Guerra Civil. Les obres van con- La memòria inclou les fitxes de restauració de sistir principalment en la substitució dels reixats cada plafó. Aquestes fitxes recullen la informació metàl·lics i de vidres de protecció, així com la detallada, amb la descripció minuciosa de la de- refeta de dos plafons i la substitució d’alguns 76 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS coració, dels materials i dels recursos pictòrics i tècnics. També detalla les alteracions i la seva lo- calització. Cada fitxa es completa amb set mapes i cinc fotografies de l’estat anterior i posterior a la nostra intervenció. Gràcies al registre, la com- provació i l’anàlisi de totes aquestes dades hem pogut elaborar aquesta memòria, amb la intenció que sigui d’utilitat per als professionals que hagin d’intervenir en el futur sobre les vidrieres del Museu-Monestir de Pedralbes i per a tots els qui estiguin interessats. En aquest sentit, pensem que els professionals que tenim un contacte físic amb les obres som receptors privilegiats d’un ti- pus d’informació que convé registrar i compartir. Fotomuntatge de la vidriera –cara interna– en acabar el treball de conservació-restauració. Les dificultats tècniques Mapa de colors dels han impossibilitat obtenir vidres – cara interna. una fotografia de conjunt. FINESTRAL NAU OVII 77 8 - Bibliografia Abril, H. C.; Millán, M. S. (2011). «La paleta de colors del la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de mestre de Pedralbes». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i la Barcelona (MUHBA Documents, 4), p. 6-9. seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Julià i Capdevila, J. M.; Pugès i Dorca, M.; Calmell i Ibáñez, Barcelona (MUHBA Documents, 4), p. 100-114. A.; Gimeno i Torrente, D.; Beseran i Ramon, P.; Cortés Pizano, Ainaud de Lasarte, J. (1997). Els vitralls de la Catedral de Bar- F. (2001). «La restauració del vitrall de sant Pere i sant Jaume celona i del Monestir de Pedralbes. Barcelona: Institut d’Estudis de l’església del Reial Monestir de Pedralbes». A: Actes de les I Catalans. Jornades Hispàniques d’Història del Vidre. Museu d’Arqueologia de Amenós, L. (2011). «Ferramentes i proteccions dels vitralls Catalunya – Barcelona (Monografies del Museu d’Arqueologia d’època medieval (segles xiv-xv)». A: Els vitralls del monestir de Catalunya – Barcelona, 1), p. 359-372. de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Lautier, C.; Sandron, D. (dir.) (2008). Antoine de Pise. L’art du Ajuntament de Barcelona (MUHBA Documents, 4), p. 48-56. vitrail vers 1400. París: Comité des travaux historiques et scien- Barral i Altet, X. (2000). Vidrieras medievales de Cataluña. tifiques. Barcelona: Lunwerg Editores. Lozano Cajamarca, A. F. (2013). «Le dilemme de la renaissance Barral i Altet, X.; Mundó, A. M. (a cura de) (2014). Corpus du vitrail au xixe siècle en France: entre redécouverte des tech- Vitrearum Medii Aevi: Catalunya, 5.2. Estudis entorn del vitrall a niques ancestrales et développement de techniques nouvelles». Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. A: Les Innovations verrières et leur devenir. Actes du deuxième colloque International de l’association Verre & Histoire, Nancy, 26-28 Bazzocchi, F. (2011). «Las vidrieras góticas: estado de la mars 2009. París: Association Verre & Histoire (Les Cahiers cuestión y fuentes documentales». A: Els vitralls del monestir de Verre & Histoire, 2), p. 181-188. També disponible en línia: de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, (Consulta: 25 de novembre de 2021). Blondel, N. (2000). Vitrail vocabulaire typologique et technique. MacDonald, L. W. (2011). «La creació d’imatges digitals de París: Editions du patrimoine Centre des monuments nationaux. vitralls». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restau- Calmell i Ibáñez, A.; Pugès, M.; Lara, L.; Molinas, M.; Fernán- ració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona dez, L.; Julià i Capdevila, J. M. (2011). «El projecte de restau- (MUHBA Documents, 4), p. 117-131. ració: origen i desenvolupament (1995-2010)». A: Els vitralls del Museu d’Història de Barcelona (ed.) (2011). Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona (MUHBA Documents, 4), Cultura, Ajuntament de Barcelona (MUHBA Documents, 4). p. 58-83. Pallot-Frossard, I. (coord.) (2006). Manuel de conservation, res- Cañellas, S. (2011). «Les vidrieres postmedievals». A: Els vitralls tauration et création de vitraux. París: Ministère de la culture et de del monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut la communication Direction de l’Architecture et du Patrimoine de Cultura, Ajuntament de Barcelona (MUHBA Documents, 4), Mission Ingénierie et Références Techniques. En línia: (Consulta: 25 de novembre de 2021). importació de vidre pla al segle xviii». Manuscrits. Revista d’Histò- Pugès, M.; Molinas, M.; Fernández, L.; Gimeno, D. (2006). ria Moderna, 39-40, p. 181-204. «Vidre de construcció en excavacions arqueològiques». A: III Castellano Tresserra, A. (2011). «Notícies documentals entorn Congrés d’arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Sabadell, dels vitralls». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva res- del 18 al 21 de maig de 2006, Ajuntament de Sabadell, Associació tauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Generalitat (MUHBA Documents, 4), p. 10-21. de Catalunya Departament de cultura (eds.). Sabadell: Ajun- tament de Sabadell, Associació Catalana per a la Recerca en Cortés Pisano, F. (2000). «Estudio del plomo medieval en las Arqueologia Medieval, p. 918-924. vidrieras del monasterio de Pedralbes (Barcelona)». Materiales de construcción, 259, p. 85-96. Whall, C. W. (2019). L’ofici de vitraller. Barcelona: Sd edicions. Fundación Centro Nacional del Vidrio; Real Fábrica de Cris- tales de La Granja (ed.) (1991). Exposición de vidrio de La Granja 1988-1989. Tecnología y arte en el vidrio en el siglo xviii. Gimeno, D. (2011). «El vidre de Pedralbes: aspectes tecnològics i formes d’alteració». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona (MUHBA Documents, 4), p. 84-92. Girbal, J.; Rocabayera, R. M. (2011). «Els vitralls de Pedralbes, estudi biològic». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Barce- lona (MUHBA Documents, 4), p. 94-99. Julià i Capdevila, J. M. (2011). «La intervenció patrimonial al monestir de Pedralbes». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i 78 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS EQUIP DE TREBALL Restauradors Montserrat Pugès, responsable dels treballs de restauració, Servei d’Arqueologia, ICUB, Ajuntament de Barcelona (1998-2010) Maria Molinas, coordinadora de l’equip de restauració (1998-2010) Fernando Cortés (1998-2000) Sònia Argano (1998-1999) Laia Fernández (1999-2010) Laura Lara (1999-2005) Rocío Rodríguez (1999-2003) Isora Díaz (1999-2000) Arquitectes Josep Maria Julià, arquitecte del Servei d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona (1998-2010) Alícia Calmell, arquitecta tècnica del Servei d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona (1998-2010) Antonio Linares, arquitecte tècnic de l’empresa constructora F. Closa Alegret (1998-2010) Historiadors de l’art Dr. Pere Beseran (1996-2003) Dra. Rosa Alcoy (2000-2003) Flavia Bazzochi (2009) Dra. Sílvia Cañellas (2010) Dra. Lluïsa Amenós (2010) Anna Castellano Tresserra (2010) Equip científic Dr. Domingo Gimeno, geòleg de la UB (1998-2010) Dr. Josep Girbal, biòleg de la UAB (1998-2010) Rosa Rocabayera, biòloga de la UAB (1998-2010) Dra. Maria S. Millán, físic de la UPC (2005-2010) Dr. Héctor C. Abril, enginyer de sistemes de la UPC (2007-2010) Industrials Vitralls Vilaplana, mestre vitraller (1998-2007) Motllures i Pedra, picapedrers (1998-2010) MAVASA, metal·listes (1998-2010) Tractament d’imatge Josep Gri, fotògraf del Servei d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona (1998-2010)