REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 1998-2010 ROSASSA MEMÒRIA DELS TREBALLS DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ NFIANUE SOTIRI AL EII REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 1998-2010 MEMÒRIA DELS TREBALLS DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ ROSASSA NAU OII Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Pla de restauració dels vitralls 1998-2010 Memòria dels treballs de conservació-restauració. Rosassa Nau OII Edita Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona Jordi Martí Grau, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Xavier Boneta Lorente, Marta Clari Padrós, Núria Costa Galobart, Sonia Frias Rollon, Pau Gonzàlez Val, Laura Pérez Castaño, Jordi Rabassa Massons, Joan Ramon Riera Alemany, Pilar Roca Viola, Edgar Rovira Sebastià i Anna Giralt Brunet Directora de Comunicació Águeda Bañón Directora de Serveis Editorials Núria Costa Galobart Direcció de Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 www.barcelona.cat/barcelonallibres Edició electrònica: 2022 https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/ © de l’edició: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Servei d’Arqueologia de Barcelona © de les imatges: Arxiu Fotogràfic de Barcelona [AFB] Queda prohibida la reproducció total o parcial sense el permís exprés de l’editor en els termes marcats per la llei. Redacció de la memòria Montserrat Pugès, responsable dels treballs de restauració, Servei d’Arqueologia, ICUB, Ajuntament de Barcelona Maria Molinas, coordinadora de l’equip de restauració Laia Fernández Laura Lara Rocío Rodríguez Tractament d’imatge Josep Gri, fotògraf, Servei d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona Revisió de contingut i coordinació editorial Kusi Colonna-Preti Disseny gràfic Carlos Ortega Portada: rosassa Nau OII, plafó 0, després de la restauració Contraportada: rosassa Nau OII, plafó 0, abans de la restauració Sumari 1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 2. Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3. Metodologia i criteris d’intervenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 4. Itinerari dels treballs de conservació-restauració. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 4.1 Diagnosi de l’estat de conservació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 4.2 Intervenció de conservació-restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 4.3 Sistema de documentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 5. La rosassa Nau OII. Estudis i treballs preliminars. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 5.1 Coneixement previ del vitrall. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 5.2 Estat de conservació: primeres observacions in situ . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 5.3 Estat de conservació: estudi dels materials i de les formes d’alteració. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 5.3.1 Materials constitutius, tècniques pictòriques i recursos tècnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 5.3.2 Examen organolèptic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 5.4 Diagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 6. Procés de conservació-restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 6.1 Intervenció de conservació-restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 6.2 Desenvolupament del procés de conservació-restauració . . . . . . . . . . . 21 7. Cloenda. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44 8. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 1. Presentació El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat al segle xiv per la reina Elisen- da de Montcada, rebé la protecció del Consell de Cent d’ençà de la mort de la reina i a petició d’ella. Aquesta acció protectora exercida pel Consell de Cent té la seva correspondència, actualment, amb l’Ajuntament de Barcelona a través d’un contrac- te signat el 1972. Entre d’altres, l’Ajuntament està obligat a restaurar i conservar tot aquest espai. Així mateix, a través de la Direcció d’Arquitectura i mitjançant un pla director redac- tat amb aquesta finalitat, es projecten, es dirigeixen i s’executen les diferents obres i treballs programats anualment amb la intervenció del personal competent en cada especialitat. El 1995, i dins el programa d’intervencions esmentat, es va iniciar la restauració dels finestrals i les rosasses de l’església i la sala capitular. Amb aquesta finalitat, es va contractar, entre d’altres, una empresa de vitrallers d’ofici que es va encarregar de dur a terme tant la restauració de les vidrieres com el condicionament de les seves proteccions, visiblement malmeses des de l’exterior del recinte. L’any 1998, continuant amb el programa esmentat, es va projectar la restauració d’una de les vidrieres medievals de l’absis de l’església, la qual presenta unes caracte- rístiques molt diferenciades de les intervingudes amb anterioritat. Arribats a aquest punt, van ser els vitrallers mateixos els qui van sol·licitar la intervenció de tècnics especialistes en restauració, conscients que les peces havien de rebre un tractament diferenciat. A partir d’aquest moment, i en resposta a la necessitat sorgida, la Direcció d’Arqui- tectura demana la col·laboració dels tècnics restauradors del Servei d’Arqueologia, a qui es considera —per la seva trajectòria i coneixements— propers a aquest tipus d’obres. La incorporació del Servei d’Arqueologia va suposar també un canvi d’orien- tació respecte al treball de restauració iniciat. Així, l’equip inicial es va ampliar amb professionals d’altres disciplines i àmbits, amb l’objectiu de cobrir aspectes com ara la documentació històrica o la identificació de materials, per exemple, necessaris en un moment o un altre del procés. Durant aproximadament 12 anys ininterromputs (1998-2010), s’ha dut a terme aquesta col·laboració, que ha comportat la interven- ció de la gairebé totalitat de la vitralleria del monestir, a excepció de la rosassa dels peus de l’església i dels finestrals del cor —façana est—, amb un total de 32 peces —finestrals i rosasses— restaurades i retornades al seu emplaçament original. L’esquema de les memòries segueix l’ordre habitual dels treballs de conservació- restauració desenvolupats, establerts prèviament en dissenyar el Pla de conserva- ció-restauració dels vitralls de Pedralbes. Alguns paràgrafs o fragments, però, es repeteixen. La raó d’aquest fet és que hem volgut que cada memòria tingui entitat pròpia i s’entengui individualment, sense la necessitat constant d’haver de remetre’ns a d’altres. Així, els capítols 3 —«Metodologia de la intervenció»— i 4 —«Itinerari dels treballs de conservació-restauració»— són comuns a totes les memòries. L’objectiu ha estat oferir al lector una visió global de les accions que conformen la restauració d’una vidriera, des de la descripció dels materials i les seves característiques tècni- ques i formals fins a les seves particularitats a l’hora d’afrontar-ne la conservació i restauració. Això ens permet entrar de ple, ja al capítol 5, a presentar la vidriera ob- jecte de la memòria i descriure’n les particularitats artístiques, històriques, materials, de conservació o altres, i desenvolupar els treballs concrets que s’han portat a terme. Cal esmentar també que les directrius generals del projecte s’han previst recollir en una memòria introductòria, en la qual, amb el títol Estudis i treballs preliminars, es recopilarà tota la informació elaborada per confeccionar el Pla de restauració dels vitralls 1998-2010. En contrapartida, i com a tancament del Pla, es treballa en la confecció d’un darrer volum a tall de cloenda i conclusions. El fet de fer-ho així ens ha estalviat repeticions innecessàries i, alhora, ens ha permès destacar i valorar aspec- ROSASSA NAU OII 5 tes que d’altra banda podien passar desapercebuts o no tenien cabuda en l’esquema que segueixen el conjunt de les memòries. La restauració de la vidriera de la rosassa Nau OII s’escomet durant l’any 2004. Es tracta d’una de les 16 vidrieres no medievals del conjunt del monestir, situades a la nau de l’església. Si bé el comitè nacional de Catalunya del Corpus Vitrearum Medii Aevi recull en la seva quarta publicació un volum destinat als vitralls de la catedral de Barcelona i als de Pedralbes, per motius cronològics els vitralls no medievals no hi estan compresos. En el moment anterior als nostres treballs tampoc no ha estat possible, tot i la bona predisposició demostrada per la direcció del Museu-Monestir de Pedralbes, fer una recerca exhaustiva a l’arxiu mateix del monestir, per la qual cosa en aquest sentit hem partit sense informació. Cal remarcar que el buit informa- tiu no era tan sols de les possibles intervencions anteriors a la nostra, sinó també de notícies històriques sobre l’any de la seva col·locació o informació similar. Afortunadament, les últimes recerques bibliogràfiques que s’han fet amb vista a la publicació de les memòries ens han permès localitzar documentació a l’Arxiu Docu- mental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Hi hem trobat informació sobre intervencions de restauració de les vidrieres de Pedralbes dutes a terme per la Diputació de Barcelona en la immediata postguerra. Malgrat que es conserven pocs documents relatius a aquesta feina, ens aporten informació rellevant per comprendre la història de les vidrieres. Volem fer notar la diferència en el temps entre el projecte de conservació-restauració del vitrall, juntament amb la confecció de la memòria dels treballs, i el moment de la seva publicació. D’un moment a l’altre hi ha un període de 18 anys, que ha suposat un seguit d’inconvenients notables, entre els quals hem de fer èmfasi en els de caràcter tecnològic, produïts en el món informàtic però sobretot en imatge, que han repercutit de ple en el procés esmentat. Fem menció tan sols que durant el període 1999-2003 es produeix el gran canvi de la fotografia analògica a la digital, la qual cosa ha reper- cutit de manera molt significativa en la realització i la publicació d’aquestes me- mòries. L’esforç fet —en temps i despeses— per adaptar-ne el contingut a les eines actuals, amb la finalitat de posar-les a l’abast de tothom, ha estat enorme. Creiem, però, que haurà valgut la pena. La publicació digital d’aquestes memòries no tan sols cobreix un buit evident en treballs d’aquestes característiques, sinó que constitueix també el document indispensable per escometre, en el futur, qualsevol intervenció de conservació que hagin de rebre aquests vitralls. 6 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 2 - Introducció És probable que, quan parlem d’un vitrall, pensem ràpidament en un vidre d’una finestra actual, però més bonic o, simplement, més antic. Però parlar d’un vitrall és referir-se a una tècnica artística utilitzada per crear una vidriera, un sistema complex de tancament d’una obertura, en un edifici, habitualment de separació entre l’interior i l’exterior. La vidriera, encara que és una obvietat, té la funció de permetre l’entrada de llum a l’interior de l’edifici amb l’objectiu d’aïllar-lo de l’exterior. Vist d’una altra manera, la vidriera fa de para-xocs d’elements exteriors com el vent, la pluja, la calor, el fred, la llum, la contaminació atmosfèrica o una pedrada, entre d’altres. Les carac- terístiques materials del vidre el fan resistent a aquests elements i, on no ho és prou, ho fan els mateixos elements de disseny de la vidriera o bé els seus complements. Així, podem comprendre per què el plom és el metall indispensable per formar un vitrall i dotar-lo de flexibilitat, tot fent possible créixer en dimensions, cosa que un sol vidre no podria fer. La flexibilitat no només fa d’adaptador de les vidrieres als possi- bles moviments que un edifici pugui patir; també es pot adaptar fàcilment als canvis de temperatura i sostenir tot el mosaic de vidres que formen cada plafó de vitrall. El plom és també un element indispensable en el disseny, i esdevé la línia negra i opaca que ens ajuda a perfilar el dibuix. Vinculat al plom, i de manera oculta, sovint hi trobem massilla, una fina barreja de carbonat càlcic i oli de llinosa que segella les unions de plom amb vidre, quan el plom no s’adapta prou bé o es vol enfortir la xarxa de plom. L’adaptació i la col·locació del plafó de vitrall a l’edifici poden ser directes, amb morter, al galze de pedra del finestral, o bé requerir una estructura de sustentació del vitrall a l’obertura. Així, formen també part del conjunt un seguit d’elements —tradi- cionalment de ferro— com els travessers, que fan possible instal·lar-lo, o d’altres com ara teles metàl·liques i vidres de protecció física. En aquesta memòria, però, només farem menció de la seva presència en cada vidriera intervinguda, i ens cenyirem a les accions de conservació-restauració efectuades en el plafó de vitrall —vidre i plom— pròpiament dit. L’estructura de la memòria segueix la del mateix mètode de treball. A partir de l’estu- di de l’obra i de la presa de dades sobre el seu estat de conservació, juntament amb els criteris d’intervenció establerts, s’elabora la diagnosi i es defineixen les opera cions que caldrà dur a terme. En alguns casos pot ser necessari un estudi aprofundit de les alteracions observades i les seves causes, amb vista a completar les directrius de la restauració. La informació recollida es presenta de manera gràfica, en mapes de treball elaborats amb llegendes de colors que faciliten la visió de l’abast general de cada alteració observada en el vitrall. La informació gràfica es complementa amb la descripció de cada alteració, juntament amb la valoració de l’afectació sobre la vidriera en conjunt o sobre algun element en particular. A partir d’aquí es confecciona el Pla d’intervenció de conservació-restauració i es de- terminen les accions que cal seguir, es descriuen els criteris i els sistemes d’aplicació emprats i es presenta informació sobre els productes i les seves dissolucions o altres detalls. El desenvolupament de la intervenció està recollit en format de fitxes i es presen- ta de manera detallada per a cada plafó constitutiu de la vidriera. Són, doncs, un total de cinc fitxes distribuïdes seguint la nomenclatura establerta pel Corpus Vitrea- rum Medii Aevi. Tot i que en el volum dedicat als vitralls de la catedral de Barcelona i del monestir de Pedralbes la vitralleria postmedieval no hi està inclosa, s’ha seguit la mateixa numeració que els vitralls medievals. ROSASSA NAU OII 7 3 - Metodologia i criteris d’intervenció El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és amb criteris de respecte pel medi ambient i les un monument declarat Monument Històrico- persones, i s’han desestimat aquells l’eliminació i Artístic d’Interès Nacional (D. 3-6-1931; Ga- l’ús dels quals podrien ser perjudicials. ceta 4-6-1931), inclòs al Catàleg del Patrimoni Pel que fa a la metodologia de treball, podem Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona dir que s’ha regit per una metodologia científica, (fitxes 492 i 493; categoria A, cap. i), al Pla definida, a grans trets, pel coneixement previ especial de protecció del patrimoni arquitectònic de l’obra mitjançant el seu estudi històric i artís- i al Catàleg del Districte 4 (núm. d’element 49). tic, l’estudi morfològic i tecnològic del vitrall i, Així, els criteris que regulen qualsevol intervenció també, l’anàlisi i l’estudi de les formes d’alteració de conservació-restauració en un monument i les causes que les han provocat. Aquest conei- d’aquestes característiques estan compresos xement previ i els criteris establerts han definit la a l’article 35, «Criteris d’intervenció», de la Llei intervenció que calia seguir. La documentació de del patrimoni cultural català, la Carta d’Ate- tot el procés no tan sols forma una part impres- nes del 1933, la Carta de Venècia del 1931 i la cindible de recull dels treballs, en sentit descrip- Carta del Restauro del 1971. D’aquesta manera, tiu, sinó que esdevé també un testimoni per a la restauració s’ha dut a terme seguint els criteris futures intervencions. de mínima intervenció i màxim respecte per l’obra original, considerant alguns canvis sempre El bon estat de conservació de la vitralleria de amb la funció de millorar les condicions pròpies Pedralbes no ha plantejat pràcticament dubtes i de l’entorn amb vista a la seva futura conser- davant la possibilitat de mantenir les vidrieres al vació. seu emplaçament original, fet que volem posar en relleu, atès que es tracta d’obres amb una S’han conservat tots aquells elements i parts funcionalitat específica mantinguda al llarg dels originals, i també els elements que són fruit de anys. La seva conservació com a obra d’art no refetes —sempre que no suposessin un perjudici té tan sols una finalitat contemplativa, sinó que per a l’obra original—, atès que s’han considerat també està lligada estretament a la seva funció testimonis del pas del temps i de la història ma- dins l’edifici on s’ubiquen. teixa de l’obra. En cas que s’hagi eliminat algun afegit, s’ha documentat exhaustivament i s’ha guardat adequadament. Pel que fa a les reinte- gracions de parts perdudes, cal fer una conside- ració especial, atesa la singularitat del material, i particularment cal fer referència a un factor que no és present en restauracions d’altres materials: la llum i la translucidesa del material vitri. Des del punt de vista estètic, es persegueix la recupera- ció d’una lectura homogènia de la vidriera tenint presents els factors de conservació i el respecte per l’original i per antigues intervencions. Però, precisament aquestes característiques del vidre fan que les reintegracions s’hagin de fer només amb vidre i, si pot ser, tan semblants com sigui possible a l’original. Si no, la llum, en passar-hi a través, crea distorsions i cops de llum que fan que es destaquin les substitucions, quan el que cal és que aquestes substitucions passin a un segon pla visual. Pel que fa als materials i els productes emprats, s’han triat en funció de la seva reversibilitat i compatibilitat amb l’obra original. Són productes testats —en el cas de materials de nova creació com l’adhesiu emprat en les unions de vidre— o bé tradicionals, com el cas de la massilla, la compatibilitat dels quals està garantida. Tant els materials com els productes i els processos de restauració han estat considerats prèviament 8 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 4 - I tinerari dels treballs de conservació- restauració La vidriera de la rosassa Nau OII presenta el cas A partir d’aquestes observacions, pot sorgir la de romandre al seu emplaçament original durant necessitat de dur a terme el que en podríem dir tota la intervenció de conservació-restauració, una tercera fase de diagnosi. En aquesta fase, contràriament a la gran majoria de vidrieres del es fa necessària la presència de professionals conjunt. Aquesta particularitat ha reduït una sèrie d’altres disciplines —químics, geòlegs, biòlegs d’operacions que sí que s’han fet a les vidrieres o d’altres—, sigui per estudiar els materials, les que s’han extret per ser tractades al laboratori. A alteracions que presentin o, idealment, les causes continuació, es descriuen, segons la metodologia que han provocat aquestes alteracions. A partir expressada, les diferents accions que s’han por- d’aquest estudi, es completarà el tipus d’inter- tat a terme. Tot i que es presenten segons l’ordre venció que es farà. habitual d’execució, cal entendre que algunes tasques se superposen i que en algun moment es poden repetir o potser excloure. Hem cregut 4.2 Intervenció de conservació- necessari explicar de manera enllaçada tot el restauració procés per comprendre millor, més endavant, la La intervenció de conservació-restauració es de- vidriera específica de la memòria que ens ocupa. senvolupa atenent les característiques del mate- Si bé la majoria de les operacions que s’expliquen rial, l’estat de conservació i els criteris establerts. són fetes per conservadors-restauradors, cal Si bé cal entendre la intervenció de manera mantenir la idea que aquest és un treball en equip global, descriurem aquí totes les operac ions que i que tant el vitraller com el metal·lista o l’arqui- han rebut els plafons de manera directa i que són tecte participaran al llarg del procés en diverses objecte d’aquesta memòria. Malgrat que l’ordre ocasions. respon, a grans trets, al treball fet, això no impe- deix que algunes accions es facin en paral·lel o es 4.1 Diagnosi de l’estat de conservació repeteixin en algun moment de tot el procés. La diagnosi s’elabora a partir de l’observació Neteja directa del vitrall, que, per les seves característi- ques, està condicionada a la possibilitat d’accés. La neteja té com a objectiu eliminar la brutícia Sovint s’organitza en tres fases de treball deter- superficial i aquells recobriments que desconfi- minades per la ubicació de la vidriera, la possibili- guren la vidriera i disminueixen l’entrada de llum tat d’accés i les alteracions que presenta. al temple, com els encalcinaments —en les vi- drieres medievals— o el recobriment negre —en La primera fase consisteix en l’examen previ les no medievals. També es netegen les restes de al desmuntatge i es fa des de la bastida, en el morter i de massilla, a més d’altres restes alienes moment del desmuntatge, com també a peu a la peça. d’obra, un cop feta l’extracció. L’objectiu d’aquest examen és determinar l’estat de conservació dels La neteja és una operació irreversible que cal plafons de vitrall, les proteccions i el sistema de mesurar i controlar. El sistema emprat combina subjecció, per fer les actuacions oportunes per la neteja química amb la mecànica i té en compte al seu desmuntatge, com ara petites subjeccions el grau de brutícia i el substrat damunt el qual es de vidres en perill de despreniment, retirada de troba, per adaptar la neteja a cada cas. material, de brutícia, entre d’altres. La neteja és mínima sobre les grisalles, atesa la La segona fase normalment es duu a terme fragilitat d’aquesta decoració. Tampoc no s’insis- un cop s’han traslladat les peces al taller. A la teix sobre la xarxa de plom per evitar ratllades en rosassa Nau OII, aquesta fase s’ha fet in situ. S’ha aquest metall tou i per conservar la pàtina que el fet un examen exhaustiu de cada plafó de vitrall, protegeix. amb l’objectiu de poder identificar els materials Així com a les vidrieres medievals ha calgut in- que el formen —vidre, plom i massilla— i el seu sistir en la neteja mecànica per eliminar restes de estat de conservació. Aquest és un examen mi- morter i de massilla i poder recuperar la planitud nuciós i definitiu per elaborar el pla de treball que dels plafons, en les vidrieres no medievals la cal seguir. En aquestes dues primeres fases, l’es- xarxa de plom no acostuma a estar associada a tat de conservació es determina mitjançant importants restes de morter i massilla i, per tant, l’observació a ull nu. no és necessari insistir-hi. ROSASSA NAU OII 9 Unió de fragments • Mapa núm. 2: s’hi recullen les restes de morter i les fractures de vidres visibles per la cara externa La unió de fragments d’un vidre trencat es fa en del vitrall. tots els casos en què hi hagi un tall net. Per a aquesta operació, s’utilitza una resina epoxídica. • Mapa núm. 3: refereix les diferents tipologies En els casos en què s’identifica un plom cec, s’ha de vidre i plom, juntament amb la grisalla. S’hi tendit a eliminar-lo quan servia per subjectar un recullen el vidre bufat sense grisalla, el vidre gla- vidre trencat; tan sols s’ha conservat quan el tall çat, el vidre plaqué treballat i el plom grafilat. Les del vidre no és net i es fa necessari el plom per observacions es fan per la cara interna del vitrall. unir-lo. En cas que es tracti de vidres significatius • Mapa núm. 4: refereix les tècniques pictòriques trencats —o sigui, vidres amb grisalla amb un i els recursos tècnics. La rosassa Nau OII no pre- plom cec que trenqui la lectura del dibuix—, amb senta aquestes característiques i, per tant, s’ha una unió inestable, s’ha optat per unir-los amb optat per no incloure el mapa núm. 4 a les fitxes. resina, sempre que ha estat possible, i prescindir La informació relativa al procés d’intervenció es del plom. És imprescindible valorar cada cas i documenta mitjançant fotografies dels processos triar la millor solució en funció de la resistència i es plasma sobre dos mapes: de la unió del vidre o la distorsió de la lectura de la decoració. • Mapa de procés núm. 1: normalment s’hi recull intervencions com la consolidació de grisalla o la reintegració amb plom nou, tanmateix en el cas 4.3 Sistema de documentació de la rosassa Nau OII no s’ha dut a terme cap Amb l’objectiu d’enregistrar totes les observa- d’aquestes accions i s’ha optat per no incloure el cions i accions dutes a terme sobre la vidriera, mapa de procés núm. 1 a les fitxes. s’ha establert un sistema de documentació que • Mapa de procés núm. 2: s’hi recull la unió de sistematitza la informació recollida tant abans del vidres amb resina. Es fa per la interna del vitrall. desmuntatge de la vidriera com en el laboratori En acabar la restauració, s’elabora una documen- de restauració. En el cas de la rosassa Nau OII, tació final amb un registre fotogràfic. Contrà- aquestes operacions s’han dut a terme in situ. riament a la resta de vidrieres, en el cas de la En primer lloc, s’identifica el plafó mitjançant un rosassa Nau OII, que roman in situ, les fotografies codi que s’escriu a la cara externa, de manera es prenen per la cara interna amb llum trans- que es tria una zona central de la xarxa de plom mesa i per la cara externa sense llum a través. prou ampla per escriure-hi el distintiu del plafó. El Destaquem també el fet que, gràcies a la bastida protocol d’actuació documental preveu, primera- muntada a l’interior de l’església per als treballs ment, un registre fotogràfic per ambdues cares, de conservació-restauració, disposem d’una foto amb llum a través i sense, per recollir la màxima final de conjunt. informació possible. En el cas present, atès que Com a darrer apunt sobre el procés de documen- la vidriera no s’ha desmuntat, només s’ha fet una tació, cal informar que per a l’elaboració de la documentació fotogràfica amb llum transmesa memòria en format digital tots els negatius del per la cara interna i sense llum transmesa per registre fotogràfic analògic s’han digitalitzat. La la cara externa. També es confeccionen mapes documentació es conserva a l’Arxiu Fotogràfic de per a l’enregistrament de dades descriptives, l’Ajuntament de Barcelona. així com per a la identificació i la situació de les alteracions. Les mides dels plafons es prenen en aquest moment inicial del registre. Per a l’elaboració dels mapes, es fan els calcs de cadascun dels plafons resseguint el contorn de la xarxa de plom. Es fan sobre un film de polièster transparent, per la cara externa, amb un retola- dor permanent. A partir dels calcs d’escala real es fan reduccions a escala 1:4, en paper, sobre les quals es treballa transferint tota la informació. La informació descriptiva i d’alteracions es pre- senta en cinc mapes: • Mapa dels colors dels vidres: refereix els colors dels vidres. Les observacions es fan per la cara interna del vitrall. • Mapa núm. 1: s’hi recullen les restes de morter presents sobre la cara interna del vitrall. 10 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 5 - La rosassa Nau OII. Estudis i treballs preliminars 5.1 Coneixement previ del vitrall l’edifici, on les obertures estan situades entre els contraforts i en correspondència amb les voltes. Els finestrals que contenen les vidrieres de L’aparell de pedra regular dona pas a finestrals l’església responen —com és habitual en les amb arcs apuntats formats per carreus i dovelles esglésies gòtiques— al sistema estructural de tallats i afaiçonats, de dimensions més grans res- FINESTRAL HI FINESTRAL EII FINESTRAL OII ROSASSA HI ROSASSA EII ROSASSA OII FINESTRAL EIII FINESTRAL OIII ROSASSA EIII ROSASSA OIII FINESTRAL EIV ROSASSA ROSASSA FINESTRAL OIV EIV OIV FINESTRAL NAU EI ROSASSA ROSASSA FINESTRAL NAU OI NAU EI NAU OI FINESTRAL NAU EII ROSASSA ROSASSA FINESTRAL NAU OII NAU EII NAU OII FINESTRAL NAU EIII ROSASSA ROSASSA FINESTRAL NAU OIII NAU EIII NAU OIII FINESTRAL NAU EIV FINESTRAL NAU OIV (TAPIAT) FINESTRAL NAU OV FINESTRAL NAU EVI FINESTRAL NAU OVI FINESTRAL NAU EVII FINESTRAL NAU OVII ROSASSA ROSASSA NAU OII 11 pecte a l’obra general. Tots estan fets amb pedra alternada en els dos costats de la nau i de l’absis. sorrenca de Montjuïc. Els finestrals s’acompa- A la rosassa Nau OII, la traceria presenta un nyen, en la major part dels casos, de rosasses esquema en creu. Això fa que els plafons trilobats situades a un nivell inferior. Així, l’església té set estiguin disposats, a la inversa, segons un esque- finestrals i set rosasses a l’absis; 14 finestrals i sis ma en aspa. El diàmetre màxim del cercle format rosasses a la nau, i una rosassa al mur que tanca pels plafons amida, aproximadament, 140 cm. la nau. Aquestes obertures estan dotades de vi- drieres, a excepció del finestral al qual s’adossa el Quant a la disposició dels plafons, el centre de campanar, que està tapiat. Disposem, doncs, d’un la traceria és ocupat per un plafó quadrilobat total de 20 vidrieres de finestrals i 14 de rosasses. completat amb quatre triangles mixtilinis. Al voltant, estan disposats quatre plafons trilobats La rosassa Nau OII correspon a la segona obertu- completats amb dos triangles mixtilinis cada ra del costat oest de la nau i s’obre cap al claus- un. Finalment, l’espai entre el plafó central i els tre del monestir. Per la cara externa, la rosassa plafons trilobats és ocupat per quatre triangles queda situada sota una construcció amb teulada mixtilinis més, de dimensions superiors respecte que s’adossa a la paret exterior de l’església i dels altres. Aquest conjunt de plafons constitueix correspon al tercer i últim nivell de la galeria. Per un tancament fix de l’obertura. Els plafons estan la cara interna, la rosassa està situada a l’interior fets amb la tècnica del vitrall, és a dir, amb una d’una capella lateral i, per tant, queda en un altre multitud de peces de vidre retallades i subjecta- pla respecte del finestral del nivell superior. des per la xarxa de plom. Totes les rosasses de l’església estan formades La rosassa Nau OII correspon a una de les 16 per una traceria de pedra de forma circular on vidrieres no medievals del total de les 19 que for- s’insereixen els plafons de vitrall. La traceria de men la nau. Encara que les vidrieres no medievals les rosasses dels costats est i oest segueix dos no estan incloses al catàleg del Corpus Vitrearum esquemes diferents, un dibuix en aspa i un en Medii Aevi, el sistema de numeració seguit creu. Aquests dibuixos es troben de manera correspon a l’establert per aquest organisme 0 4 1 3 2 12 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS (Barral i Altet, Mundó, 2014). Així, el plafó cen- Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de tral porta el número 0, el plafó trilobat superior la Diputació de Barcelona i a l’Arxiu General de la dret el número 1 i la resta de plafons porten nú- mateixa institució (AGDB). Un escrit de l’abril de meros correlatius seguint el sentit de les agulles 1940 (amb referència AGDB JMT C66/d74 per del rellotge, vist des de l’interior de l’església. Els a la versió manuscrita i SPAL C3/E1/D31 per a la triangles mixtilinis no reben numeració. versió mecanografiada), redactat per Jeroni Mar- torell, arquitecte cap del Servei de Conservació Formen part de la vidriera els elements de ferro de Monuments, i adreçat a Luis Riviere, ponent de de fixació dels plafons. El sistema consistia a Cultura de la Diputació de Barcelona, informa que encastar els plafons de la rosassa directament el conjunt monumental de Pedralbes va sortir «re- dins l’espai deixat per la traceria de pedra. Els lativament indemne» de la Guerra Civil. Tanma- verguerons —unes barretes de ferro encastades a teix, es comunica que els finestrals de l’església la pedra— fixen el plafó al seu emplaçament. Se’n requereixen ser reparats: «La expansión de gases sol trobar un per plafó trilobat i tenen una llargada de explosión próximas, motivadas por la Guerra igual a l’alçària del plafó. Els verguerons es fixaven Liberadora ocasionó importantes roturas, dejando als plafons amb tiretes de plom soldades a la libre paso al aire y aguas de lluvia, lo cual es causa xarxa de plom i nuades. En el cas que ens ocupa, de desperfectos en el interior de la nave. Asimis- el vergueró està fixat per la cara interna amb un mo, por la falta de protección adecuada de los filferro soldat a la xarxa i enrotllat. hierros de las armaduras, con el repintado, se des- Les vidrieres quedaven protegides exteriorment componen estas, ensuciando paramentos de los amb filats metàl·lics constituïts per un bastidor muros». A continuació, Jeroni Martorell sol·licita de ferro, segons la forma de l’obertura, farcit de efectuar la reparació de les vidrieres. En un escrit tela metàl·lica. Aquesta tela es fixava a la pedra del 15 de juny del mateix any (amb referència de la traceria amb claus. El bastidor dels filats AGDB JMT C66/d65 per a la versió manuscrita i anava reforçat amb barnilles de ferro encreuades SPAL C3/E1/D34 per a la versió mecanografiada), (Amenós, 2011). Com veurem en detall als parà- l’arquitecte completa aquesta informació indicant grafs següents, els documents d’arxiu informen que: «Estas vidrieras, de épocas diversas, siendo que només les vidrieres situades davant de la especialmente notables las de los siglos xv y xvi, via pública, és a dir les del costat est, estaven situadas en el ábside y en rosetón del coro. Estas protegides per filats metàl·lics. La rosassa Nau OII vidrieras han de menester con urgéncia trabajos no té elements de protecció exterior com filats de conservación, relativos principalmente a los metàl·lics ni tampoc vidres, probablement perquè armazones de montura deterioradas y protección queda protegida per la teulada de la galeria. de las mismas, por efecto de la oxidación; son escasos los vidrios a substituir y aun estos mo- Des d’un punt de vista iconogràfic, aquesta dernos. También hay que renovar baldosillas del vidriera manté l’esquema de les medievals, però doblado exterior. Para ellos precisarán andamios y a diferència d’aquelles, on el plafó central conté el trabajos de vidriero, cerrajero y pintor». Entenem cap d’un personatge, a les rosasses Nau OI, Nau que vidrios modernos es refereix als vidres de les OII i Nau OIII —totes tres del segle xix— hi ha vidrieres del segle xix, i baldosillas, als vidres de símbols. En el cas que ens ocupa, hi trobem l’ana- protecció. grama de Maria. Segons la historiadora de l’art Sílvia Cañellas, «és una tipologia de representació L’11 de juliol de 1940, la Secció de Cultura de la Di- que trobem en moltes peces dels segles xix i xx. putació de Barcelona aprova una partida de 5.000 El taller dels Amigó va realitzar algunes obres pessetes per dur a terme els treballs de conserva- amb la mateixa representació, com ara les de la ció necessaris en diverses vidrieres dels finestrals sagristia de l’església de Santa Maria de Monta- (SPAL C3/E1/D35). El document del 27 d’agost legre i les de la capella de Sant Nicolau de la seu informa que els treballs estan en curs (AGDB JMT de Barcelona. Però també podem trobar exemples C66/d69 i SPAL C3/E1/D36). Amb un escrit del en peces de molts altres tallers locals i estran- mateix any, datat del 26 d’octubre, Jeroni Marto- gers» (Cañellas, 2011: 47). Quant a la datació de rell informa que els treballs de conservació s’han la vidriera, no es conserva documentació que ho dut a terme, però que la quantitat sol·licitada no detalli. Tanmateix, la data del 17 de setembre de ha estat suficient (SPAL C3/E1/D37). Aquest do- 1895 marca la finalització de les obres de res- cument, segurament el que ens aporta més infor- tauració amb un acte commemoratiu celebrat al mació interessant, descriu a grans trets la situació monestir de Pedralbes. de les vidrieres i informa que estan protegides per «un doble [vidrio] grueso sencillo, liso, uniforme Amb vista a la publicació d’aquesta memòria, y además las situadas frente a la via pública, por hem fet una revisió de la documentació disponible enrejados metálicos». Aquesta dada és rellevant, sobre la vitralleria de Pedralbes. Així, poc abans atès que està indicant la localització dels fines- la conclusió del treball, hem pres coneixement de trals que tenen filats metàl·lics, informació que no documents conservats a l’Arxiu Documental del ROSASSA NAU OII 13 ens quedava clara a distància de 18 anys d’haver Fent una estimació molt aproximativa, podem dir desmuntat els vitralls per restaurar-los. que se substitueixen poc menys de la meitat dels vidres de protecció en aquest moment. Aquest document, malgrat que no indica amb precisió quines vidrieres van ser intervingudes el L’Arxiu General també conserva tres factures 1940, aporta informació que ens ajuda a precisar relatives a la substitució dels filats metàl·lics. la intervenció de la postguerra. Així, relata que Aquestes factures van a nom del constructor «las vidrieras de colores, ofrecían en sí, algunos d’obres José Grau Cuyás per a «obres de repara- pequeños desperfectos, pero donde estos eran ció dels finestrals exteriors pertanyent al cor mayores, era en los elementos de protección; i a l’església» (AGDB SCCM C61/E4/d23, útiles han sido estos, para la salvaguarda de C61/E4/d29, C61/E4/d41). Les factures deta- aquellos. La primera labor ejecutada, ha consis- llen, entre d’altres, imports per a manyeria, tela tido en reponer los vidrios emplomados de color metàl·lica i pintura per a ferro o «pintura a l’oli de rotos especialmente los de dibujo geométrico en color». un ventanal del coro, seguidamente se ha proce- dido a renovar los vidrios de protección y sustituir En conclusió, gràcies a documents conservats als y pintar los enrejados metálicos». El document arxius de la Diputació de Barcelona, hem pogut conclou en la necessitat d’ampliar el pressupost saber que les vidrieres de l’església de Pedralbes de 2.000 pessetes per completar els treballs. van patir danys durant la Guerra Civil a causa No tenim, però, constància de l’aprovació d’explosions properes. Tanmateix, sembla que d’aquesta partida. Les memòries redactades el aquests danys van ser limitats. Durant la post- desembre de 1940 i el març de 1941 informen guerra, en concret el segon semestre del 1940, es que les vidrieres de l’església van quedar com- van dur a terme treballs de restauració de les vi- pletament reparades (AGDB SCCM C65/E4/d8 i drieres a càrrec de l’empresa de vitrallers Granell y C.ía C65/E4/d13). . Aquests treballs van consistir en la refeta dels dos plafons quadrangulars del finestral Nau Molt rellevants són les tres factures conservades OVI, la substitució de com a mínim un vidre d’un de la famosa casa Granell y C.ía per a treballs de plafó no identificat i la reposició d’aproxima- vitralleria al monestir de Pedralbes (AGDB SCCM dament la meitat dels vidres de protecció dels C61/E4/d22, C61/E4/d28, C61/E4/d32). Res- finestrals. En aquest moment també es van subs- pecte de la restauració de les vidrieres, només tituir els filats metàl·lics, a càrrec de l’empresa hi trobem dues dades: a la primera factura un constructora José Grau Cuyás. No tenim, però, import per a la reconstrucció de dues vidrieres de informació sobre la localització dels nous filats. 62 µ 52 cm, i a la tercera factura, un import per a tres tires de plom i un vidre llis de color verd de 20 µ 20 cm. Encreuant aquesta informació amb 5.2 Estat de conservació: primeres la del document del 26 d’octubre i les observa- observacions in situ cions que hem pogut fer al llarg del nostre treball de restauració del conjunt de la vitralleria, con- La rosassa Nau OII és accessible des del segon cloem que els dos plafons reconstruïts pertanyen pis de la galeria del claustre, on el nivell del al finestral Nau OVI, com expliquem amb més paviment coincideix amb el punt inferior de les detall a la memòria d’aquest finestral. Quant dovelles que formen el cercle de la rosassa. La al vidre de color verd, no és possible saber a proximitat d’observació in situ ha permès definir, quina vidriera pertany. des d’un inici, un molt bon estat de conserva- ció de la vidriera. Això es tradueix per l’absència L’anàlisi de les factures de la casa Granell també de pèrdues de vidre i de plom, en l’escassetat de ens permet extreure informació sobre la substi- fractures de vidre i en la integritat del metall de la tució dels vidres de protecció. En efecte, hi veiem xarxa de plom. facturats 6,83 m2 per al Ventanal 1, 4,80 m2 per al Ventanal 2, 23,0 m2 per als finestrals de la façana Aquestes característiques, així com el fet d’estar —segurament la façana est que dona a la via situada en una àrea restringida als visitants, han pública—, 13,70 m2 per a l’absis, 17,05 m2 per als motivat el manteniment in situ de la vidriera. Això finestrals del claustre i 3,17 m2 per a la rosassa. ha implicat dur a terme la intervenció de conser- Atenent dimensions dels vidres i el nombre de vació-restauració des de la galeria del claustre metres quadrats facturats, ens preguntem si —per la cara exterior— i des d’una bastida —per els ventanales no podrien ser els finestrals Nau la cara interior. Així, aquesta vidriera no disposa EVI i Nau EVII. En qualsevol cas, és interessant d’un nou emmarcament ni vidre de protecció, observar que els amidaments dels vidres baldosi- contràriament a la resta de vidrieres del conjunt lla no coincideixen amb els dels plafons, sinó que que s’han desmuntat. més aviat semblen abastar la superfície de dos plafons i per fotos antigues veiem que les unions no coincideixen amb les divisions entre plafons. 14 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 5.3 Estat de conservació: estudi dels El vidre central del plafó quadrilobat, l’Element 0, materials i de les formes d’alteració de color blau, està fet amb vidre plaqué. El podem identificar per la secció, on s’aprecia la presència Tot i que la descripció detallada de l’estat de de dues làmines superposades de color diferent: conservació de cada plafó està recollida a les la base, més gruixuda i transparent, i una capa fitxes, s’apleguen aquí totes les dades sobre els blava més prima i acolorida. El fet que es tracti de materials que formen el vitrall —tant els pròpia- vidre plaqué treballat significa que està decorat. ment constitutius com aquells que el transformen En aquest cas, el motiu de color blanc s’aconse- per aconseguir efectes complementaris— i les gueix rebaixant a l’àcid la làmina de color blau formes d’alteració que poden afectar-los. L’estudi i, d’aquesta manera, es deixa aparèixer el vidre de tot plegat definirà el pla de treball de la inter- transparent. El vidre plaqué treballat representa venció. el 0,1 % dels vidres de la vidriera. El plom 5.3.1 Materials constitutius, tècniques pictòriques i recursos tècnics Presentat en forma de tires o barretes, el plom és un material imprescindible en els vitralls. Par- Amb l’objectiu de conèixer amb detall els ma- ticipa tant en la subjecció dels vidres com en el terials que constitueixen la rosassa Nau OII i el disseny de les vidrieres, per la qual cosa podem seu estat de conservació, a continuació es fa una dir que té una doble funció, estructural i artísti- descripció exhaustiva dels materials de subs- ca. El plom és tou, mal·leable i dúctil; també és trat —vidre i plom— i de les tècniques pictòri- un bon absorbent de les vibracions i, d’entre els ques emprades, que, d’una manera o una altra, metalls comuns, és el més resistent a la corrosió. suposen una addició de materials susceptibles El seu baix punt de fusió (327,5 °C) facilita, jun- d’alterar-se. Hem considerat adequat descriure tament amb l’estany, les soldadures necessàries aquí els recursos tècnics utilitzats per transfor- per abraçar els fragments de vidre i conformar mar, consolidar o reforçar el vitrall, ja que també els plafons de vitrall. Tot i que el plom no és un impliquen una addició de materials que poden element gaire abundant, el trobem en diferents afectar el vitrall. jaciments a Catalunya i se sap que s’explota d’antic. Tots aquests factors, juntament amb la Materials constitutius facilitat del seu reciclatge, poden explicar la per- El vidre vivència de la tècnica, amb testimonis conservats d’ençà del segle x. El vidre majoritàriament emprat a la rosassa Nau OII és el vidre glaçat o esmerilat. És un vidre Anomenem xarxa de plom el conjunt de tires de que identifiquem per la seva superfície opaca i plom que constitueixen un plafó de vitrall. Les translúcida. La superfície opaca és obtinguda per tires presenten una secció en forma de H i reco- sorrejament o per acció d’un raig d’àcid fluorhí- neixerem l’ànima com la part central i cadascuna dric que li lleva la transparència. En el cas de de les bandes com a ales. La funció de les ales és la vitralleria de Pedralbes, el suport del vidre gla- justament la d’acollir i abraçar el vidre. L’ànima çat és un vidre sense textura. L’ús del vidre glaçat pot presentar unes marques en forma de línies es justifica probablement pel fet que permet paral·leles. Les marques o gràfiles són pròpies treballar amb el color blanc o tons molt propers; del plom fabricat mecànicament, a partir del altrament, si el vidre fos transparent, constituiria segle xvi, i són el senyal deixat per les rodes una entrada de llum molt pronunciada respecte a dentades de la màquina de laminar plom. El plom la resta de vidres i provocaria un efecte d’enlluer- també pot ser emmotllat i no presentar gràfila. nament. A la rosassa Nau OII, el trobem per als Aquest és el cas de la majoria del plom conservat vidres de color blanc, groc, verd clar i blau clar. al conjunt de la vitralleria medieval del monestir, Representa el 51,3 % dels vidres de la vidriera. cosa que, juntament amb altres indicadors, ens ha permès identificar-lo com a medieval. En segon lloc, trobem el vidre bufat. El reconeixem per les petites bombolles d’aire a l’interior —més El plom del vitrall que ens ocupa presenta una escasses que en els vidres medievals—, la super- gràfila de línies molt juntes, lleugerament incli- fície llisa de les dues cares, una gruixària regular nades cap a la dreta; les ales són molt rectes i —generalment inferior a la dels vidres medie- planes, amb una marca al centre del llom, pròpia vals— i un color molt uniforme. A la rosassa Nau també del plom estirat. Per la seva morfologia, OII, el trobem als vidres de color vermell, fúcsia, podem dir que es correspon amb els vitralls del blau fosc i verd fosc i no porta mai decoració amb segle xix. grisalla. Així, representa el 48,6 % dels vidres de La massilla la rosassa. Considerem la massilla un material constitutiu del vitrall, perquè fa un paper molt important en ROSASSA NAU OII 15  Mapa 3 - cara interna V idre bufat sense grisalla Vidre glaçat V idre plaqué treballat P lom grafilat la seva confecció i estabilitat. La massilla o màs- suposar que el vergueró ja no es conserva. Les tic té la funció de tapar i segellar els espais buits extremitats dels verguerons tenen forma cor- entre el vidre i el plom amb l’objectiu d’evitar l’en- bada, de tal manera que recolzen sobre la pedra trada de llum i aigua. També per donar rigidesa enlloc d’encastar-se. Són de secció rectangular i estabilitat al plafó. La massilla tradicional és un i estan subjectats mitjançant llacets de filferro material compost a base de blanc d’Espanya o enrotllats; trobem quatre llacets per plafó. Tant creta (carbonat càlcic) i oli de llinosa. els verguerons com els llacets es troben oxidats. El morter 5.3.2 Examen organolèptic El morter és un altre material compost a base de calç, similar a la massilla, lligat íntimament a la Un cop descrits i identificats els materials cons- vidriera. El morter participa en la instal·lació i el titutius de la vidriera i els complementaris, pro- segellament del vitrall en el moment de col·lo- cedim a l’examen organolèptic. Aquesta anàlisi, car-lo dins el galze de la pedra. Per aquesta raó, feta a ull nu, pretén identificar les formes d’alte- trobem restes de morter resseguint el contorn ració que afecten el vitrall. Aquelles alteracions del plafó. observades a la rosassa Nau OII es corresponen, Recursos tècnics en general, amb les descrites a la resta de les vidrieres de Pedralbes del segle xix. No se’n dona Verguerons una quantificació numèrica per la dificultat en calcular-les. Els mapes d’alteracions 1 i 2 recullen A la rosassa Nau OII, els verguerons es tro- gràficament les alteracions que es descriuen. ben a la cara interna del vitrall, exclusivament Així, podem considerar: en els plafons trilobats, tanmateix es conserven llaçades en el plafó quadrilobat central, deixant 16 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS  Mapa 1 - cara interna Restes de morter Recobriments superficials llar els plafons inserits al galze de la pedra en el moment de col·locar-los. Es tracta de productes de diferent naturalesa que, de manera fortuïta o deliberada, estan dipo- Alteracions físiques sitats sobre la superfície de la vidriera, bé en tota la seva extensió o bé en àrees força extenses: Les alteracions físiques poden afectar la forma i les dimensions originals del plafó. També poden • Brutícia superficial: dipòsits de pols, sutge i afectar el vidre i el plom, materials constitutius, contaminació d’aspecte negrós acumulats a la l’estat dels quals és decisiu per a l’estabilitat del cara interna, principalment a les línies marcades vitrall: pels verguerons. A la cara externa, hi trobem només acumulació de pols. • Fractures de vidres: en aquests casos, el vidre queda dividit en dos fragments o més, sense que Dipòsits de materials hi hagi pèrdua de material. S’han comptabilit- zat sis vidres fracturats —als plafons 1, 2 i 4 així Són acumulacions de materials de diferent com al triangle mixtilini entre el plafó 1 i 2— sobre composició, estan relacionats amb el procés el total de 786 vidres que té aquesta vidriera. constructiu del vitrall o són fruit d’intervencions Això representa un 0,8 % dels vidres. La majoria posteriors: de fractures es troben als vidres del perímetre • Restes de morter: a la rosassa Nau OII hi dels plafons o bé en vidres de forma allargada, trobem restes de morter sobre tots els plafons, a lògicament els més fràgils. excepció de 13 triangles mixtilinis. Les restes de morter són escasses, tant per la cara interna com l’externa. La localització i la presència recurrent del morter indiquen que es va utilitzar per sege- ROSASSA NAU OII 17  Mapa 2 - cara externa Fractura de vidre Restes de morter 5.4 Diagnosi l’interior d’edificis, on l’activitat religiosa pot ser la causa de certes alteracions. Així, per la cara Els materials constitutius d’aquesta vidriera externa hi havia acumulació de pols —en menor són característics, tots del segle xix. Trobem mesura respecte de les vidrieres no protegides un 51,3 % de vidre glaçat i un 48,6 % de vidre per la teulada—, mentre que per la cara interna bufat, a més d’un 0,2 % de vidre plaqué —el els dipòsits de pols eren menys importants, però vidre del plafó central amb l’anagrama de Maria. se sumaven a acumulacions de sutge i contami- Quant als recursos tècnics i pictòrics, destaca nació d’aspecte negrós, més concentrades en els el fet que aquesta vidriera no té decoració amb verguerons. Cal destacar que la vidriera no tenia grisalla, contràriament a totes les altres vidrieres cap mena de recobriment superficial present en del segle xix. També crida la nostra atenció el altres vidrieres: ni recobriment negre, ni reco- color blau del vidre plaqué —i no vermell—, l’únic briment blanc, ni veladures. Quant a dipòsits de exemplar que hem vist en el conjunt de la vitra- materials, trobem restes escasses de morter, tant lleria de Pedralbes. Finalment, cal apuntar que per la cara interna com l’externa. No s’han trobat els verguerons es troben per la cara interna de la restes de massilla, contràriament a la majoria de vidriera i les extremitats tenen forma corbada. vidrieres del conjunt. Passant a l’estat de conservació, es pot consi- La vidriera no pateix alteracions físiques com derar que, en el moment d’emprendre aquesta deformacions i bombaments, malgrat la llargària intervenció, era excel·lent respecte al conjunt dels plafons trilobats. Tampoc s’han registrat de la vitralleria. Sens dubte, la principal raó s’ha pèrdues de vidre i de plom, aspecte rellevant d’atribuir a la protecció que ha ofert la teulada atès que en la majoria de vidrieres es dona el cas. sota la qual es troba la rosassa. Quant a fractures de vidre sense pèrdua de mate- rial, representen menys de l’1 % dels vidres de la La vidriera es presenta amb la brutícia que tro- vidriera, una xifra que considerem molt baixa. Les bem sobre elements exposats a la intempèrie i a 18 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS fractures es troben en vidres del perímetre dels plafons o en vidres de forma allargassada. Estan relacionades probablement amb les tensions provocades arran dels moviments de l’edifici i dels plafons, sigui per la seva col·locació, el des- muntatge, o altres raons. D’altra banda, la xarxa de plom es troba en un estat de conservació excel·lent ja que no s’observen fractures de plom. Finalment, cal apuntar que els verguerons i els llacets que els lliguen a la xarxa de plom es pre- senten oxidats, tanmateix la pedra on estan fixats no es troba malmesa. Com a conclusió d’aquesta diagnosi, es proposa mantenir la vidriera de la rosassa Nau OII al seu emplaçament original. En efecte, el seu excel·lent estat de conservació gràcies a la protecció que ofereix la teulada i el fàcil accés a través del se- gon pis de la galeria del claustre justifiquen, d’una banda, que la vidriera no requereixi un vidre de protecció ni un nou marc metàl·lic i, de l’altra, que la intervenció de conservació-restauració es pugui dur in situ. El fet de no desmuntar la vidri- era, a més, evitarà els riscos relacionats amb els moviments d’extracció, transport i nova col·loca- ció dels plafons. ROSASSA NAU OII 19 6 - Procés de conservació-restauració 6.1 Intervenció de conservació- proporció del 50 %, amb l’ajuda de cotó i llana restauració d’acer. No s’ha insistit sobre els ploms. Les restes de morter s’han retirat amb bisturí i eines de Un cop analitzat l’estat de conservació i presen- dentista. tades les conclusions en la diagnosi, a continua- ció s’inicia la intervenció. Siglatge La sigla del plafó s’ha posat a la cara externa: en Treballs preliminars una zona central de la xarxa de plom prou ampla. Eliminació dels verguerons i de les llaçades S’ha aplicat una capa de resina acrílica Paraloid Atès que els verguerons i les llaçades es troben B-72 al 20 % en acetona. Un cop seca s’hi ha oxidats però no han malmès la pedra, es proposa escrit, amb un retolador de punta fina platejat, la netejar i tractar els verguerons i substituir les sigla que li correspon segons la nomenclatura del llaçades. A tal efecte, s’han estirat les llaçades Corpus Vitrearum Medii Aevi. fins a separ-les de la soldadura, vigilant de no Unió del vidre deformar la xarxa de plom. Quan això no ha estat possible, s’han tallat amb tenalles. S’han desat en Contràriament als plafons que s’han restaurat al bosses degudament identificades. A continuació, laboratori, en aquest cas la unió de vidres s’ha s’han extret els verguerons. realitzat in situ, sense extreure els fragments de la xarxa de plom, és a dir en posició vertical. Abans Neteja dels plafons de ser enganxats, els fragments s’han fixat amb La neteja s’ha fet amb cura, eliminant la brutícia tiretes de cinta adhesiva transparent. La unió dels superficial amb aigua desionitzada i etanol en vidres s’ha fet amb Araldite 2020, una resina epoxídica líquida amb un índex de reflectància  Mapa de procés 2 - cara interna U nió de vidre amb resina 20 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS molt similar al vidre. L’adhesiu s’ha aplicat amb 6.2 Desenvolupament del procés palet de fusta, deixant caure gotes entre les tires de conservació-restauració de cinta. Les tiretes i les restes d’adhesiu s’han retirat amb bisturí i etanol. Per plasmar d’una manera entenedora tota la informació d’aquest capítol de la memòria, s’ha Tractament dels verguerons i substitució de les tractat cada plafó individualment seguint la ma- llaçades teixa estructura. Primer se’n fa una descripció Els verguerons s’han portat al laboratori per al iconogràfica, seguida d’una anàlisi de l’estat de seu tractament. Aquí, s’ha procedit a eliminar conservació i el procés de conservació-restau- l’oxidació amb raspalls metàl·lics. A continuació, ració. les verguerons s’han inhibit amb àcid tànnic al Les descripcions s’han fet des de la vista inte- 5 % en etanol fent una immersió de dues hores. rior de l’església, o sigui, per la cara interna de la Per acabar, s’han protegit amb la resina acrílica vidriera. Es comença situant el plafó respecte de Paraloid B-72 al 5 % en acetona. Les antigues la rosassa i donant-ne les mides. A continuació es llaçades s’han substituït per petites anelles d’es- presenta una descripció de la decoració amb la tany. Una vegada in situ, les anelles s’han soldat seva interpretació, quan s’escau. Les descripcions a la xarxa de plom i els verguerons han quedat es refereixen a l’estat de conservació inicial del fixats al galze de la pedra sense la necessitat plafó, però estan il·lustrades amb les fotos finals, d’aplicar morter. amb l’objectiu de fer-les més entenedores. Els Protecció colors es descriuen amb un sol terme encara que es diferenciïn diversos tons d’un mateix color. Per S’ha col·locat una malla de protecció per la cara blanc s’entén el vidre transparent. externa com a mesura preventiva contra les aus. La malla és de polietilè, de forma quadrangular, L’estat de conservació segueix una estructura està fixada als carreus de pedra i cobreix tota molt esquemàtica per evitar repeticions. El pro- l’obertura circular, incloses les dovelles de la cés de conservació-restauració de cada plafó es rosassa. resumeix en una taula, i tots els passos generals queden explicats al capítol 6.1 de la memòria. La taula es completa amb una descripció dels tractaments més complexos i amb els mapes del procés de conservació-restauració. A cada plafó li correspon un número del registre de restauració del Laboratori de Restauració del Servei d’Arqueologia de Barcelona, que comença per «R-»: Element 0: R-5297 Element 1: R-5298 Element 2: R-5299 Element 3: R-5300 Element 4: R-5301 ROSASSA NAU OII 21 ELEMENT 0 Representació d’una composició Característiques tècniques geomètrica. Es compon de quatre lòbuls delineats de color groc amb, L’anagrama està fet sobre un vidre al seu interior, un cercle groc i línies plaqué bicromat blau i blanc. El motiu radiants de color blanc i vermell s’aconsegueix mitjançant el rebaixat alternadament. El centre del plafó és a l’àcid, de tal manera que la làmina ocupat per un cercle delineat de groc blava del vidre plaqué s’elimina i i vermell. L’interior és de color blau i queda aparent el color blanc. està ornat amb l’anagrama de Maria (MA) dibuixat en color blanc. Descripció dels triangles mixtilinis Descripció El plafó es completa amb quatre ca- Situat al centre de la rosassa. Plafó lats en el marc de la pedra. Es tracta quadrilobat de 35,2 cm de diàmetre de quatre triangles mixtilinis situats màxim, compost per 77 vidres. Els entre els lòbuls. Estan tallats en una quatre lòbuls es disposen segons un única peça de vidre de color groc. model en aspa. Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ Vidre bufat sense grisalla: ▶▶ X arxa de plom grafilat: 60 vidres: tots els vidres de color Tots els ploms. groc i vermell, inclosos els quatre ▶▶ Acumulació de pols, sutge i altres vidres grocs dels triangles mixti- dipòsits superficials. linis. ▶▶ Restes de morter: ▶▶ Vidre glaçat: A la cara interna i externa: en 20 vidres: tots els vidres blancs quatre punts del perímetre. de l’interior dels lòbuls. ▶▶ Vidre plaqué treballat: Un vidre: el vidre blau central. 22 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa dels colors dels vidres – cara interna Mapa 1 – cara interna Mapa 2 – cara externa Restes de morter Restes de morter Mapa 3 – cara interna Vidre glaçat Vidre bufat sense grisalla V idre plaqué treballat P lom grafilat ROSASSA NAU OII - ELEMENT 0 23 Procés de conservació-restauració FETA ACCIÓ Sí/NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SIGLATGE SÍ UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA NO Fotografies inicials 24 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Quantitat Fotografies finals ROSASSA NAU OII - ELEMENT 0 25 ELEMENT 1 Descripció un estel de sis puntes compost per l’encreuament de dos triangles de Situat sobre la part superior dreta color blanc. L’interior és de color del plafó quadrilobat central. Plafó vermell amb un botó central verd. trilobat amb una alçària màxima de L’estel es completa amb sis puntes de 36,0 cm i una amplada màxima color verd sobre fons blau. Les ales de 94,0 cm, compost per 175 vidres. del bucle estan resseguides, d’una Representació d’una composició banda, per una línia que alterna trian- amb elements geomètrics. gles de color blanc i fúcsia i, de l’altra, La decoració s’organitza al per una línia blava i una ziga-zaga de voltant d’un bucle format color blanc i verd sobre vermell. per una triple banda de color groc, vermell Descripció dels triangles i groc. El cercle format pel mixtilinis bucle conté El plafó es completa amb dos calats en el marc de la pedra. Es tracta de dos triangles mixtilinis situats entre els lòbuls. Estan tallats en una única peça de vidre de color vermell. Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ V idre glaçat: ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres 97 vidres: tots els vidres de color dipòsits superficials. groc, blanc i blau clar, així com ▶▶ R estes de morter: els vidres de color verd clar de A la cara interna i externa: l’interior del bucle. principalment en dos punts del ▶▶ V idre bufat sense grisalla: perímetre. 80 vidres: tots els vidres de color ▶▶ F ractura de vidre: fúcsia, vermell, blau fosc, els de En dos vidres grocs: un triangle de color verd fosc de les ales del la banda exterior i un vidre de la bucle i els dos vidres vermells dels triple banda del bucle. triangles mixtilinis. ▶▶ X arxa de plom grafilat: Tots els ploms. 26 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa dels colors dels vidres – cara interna Mapa 1 – cara interna Mapa 2 – cara externa Restes de morter Fractura de vidre Restes de morter Mapa 3 – cara interna Vidre glaçat Vidre bufat sense grisalla Plom grafilat ROSASSA NAU OII - ELEMENT 1 27 Procés de conservació-restauració FETA ACCIÓ Sí/NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SIGLATGE SÍ UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 1 Mapa de procés 2 – cara interna Unió de vidre amb resina Fotografies inicials 28 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Quantitat Fotografies finals ROSASSA NAU OII - ELEMENT 1 29 ELEMENT 2 Descripció Descripció dels triangles Situat sota la part inferior dreta mixtilinis del plafó quadrilobat central. Plafó El plafó es completa amb dos calats trilobat amb una alçària màxima en el marc de la pedra. Es tracta de de 36,8 cm i una amplada màxima de dos triangles mixtilinis situats 90,0 cm, compost per 170 vidres. entre els lòbuls. Estan tallats en Representació d’una composició amb una única peça de vidre de elements geomètrics. La decoració color blau. s’organitza al voltant d’un bucle format per una triple banda de color groc, vermell i groc. El cercle format pel bucle conté un estel de sis puntes compost per l’encreuament de dos triangles de color blanc. L’interior és de color vermell amb un botó central verd. L’estel es completa amb sis puntes de color verd sobre fons blau. Les ales del bucle estan resseguides, d’una banda, per una línia que alterna triangles de color blanc i fúcsia i, de l’altra, per una línia blava i una ziga-zaga de color blanc i verd sobre vermell. Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ Vidre glaçat: ▶▶ R estes de morter: 93 vidres: tots els vidres de color A la cara externa: en dos punts groc, blanc i blau clar, així com del perímetre. els vidres de color verd clar de A la cara interna: en gairebé tot el l’interior del bucle. perímetre del triangle mixtilini de ▶▶ Vidre bufat sense grisalla: la dreta. 79 vidres: tots els vidres de color ▶▶ F ractura de vidre: fúcsia, vermell, blau fosc, els de En un vidre groc de la triple banda color verd fosc de les ales del del bucle. bucle i els dos vidres vermells dels triangles mixtilinis. ▶▶ Xarxa de plom grafilat: Tots els ploms. ▶▶ Acumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. 30 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa dels colors dels vidres – cara interna Mapa 1 – cara interna Mapa 2 – cara externa Restes de morter Fractura de vidre Restes de morter Mapa 3 – cara interna Vidre glaçat Vidre bufat sense grisalla Plom grafilat ROSASSA NAU OII - ELEMENT 2 31 Procés de conservació-restauració FETA ACCIÓ Sí/NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SIGLATGE SÍ UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 1 Mapa de procés 2 – cara interna Unió de vidre amb resina Fotografies inicials 32 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Quantitat Fotografies finals ROSASSA NAU OII - ELEMENT 2 33 ELEMENT 3 Descripció puntes compost per l’encreuament de dos triangles de color blanc. L’inte- Situat sota la part inferior esquerra del rior és de color vermell amb un botó plafó quadrilobat central. Plafó trilobat central verd. L’estel es completa amb amb una alçària màxima de 37,2 cm sis puntes de color verd sobre fons i una amplada màxima de 90,0 cm, blau. Les ales del bucle estan resse- compost per 173 vidres. guides, d’una banda, per una línia que Representació d’una composició alterna triangles de color blanc i fúcsia amb elements geomètrics. La i, de l’altra, per una línia blava i una decoració s’organitza al vol- ziga-zaga de color blanc i verd sobre tant d’un bucle format per vermell. una triple banda de color groc, vermell i groc. El Descripció dels triangles cercle format pel bucle conté un mixtilinis estel de sis El plafó es completa amb dos calats en el marc de la pedra. Es tracta de dos triangles mixtilinis situats entre els lòbuls. Estan tallats en una única peça de vidre de color vermell. Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ V idre glaçat: ▶▶ X arxa de plom grafilat: 96 vidres: tots els vidres de color Tots els ploms. groc, blanc i blau clar, així com ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres els vidres de color verd clar de dipòsits superficials. l’interior del bucle. ▶▶ R estes de morter: ▶▶ V idre bufat sense grisalla: A la cara externa: en tres punts 79 vidres: tots els vidres de color del perímetre. fúcsia, vermell, blau fosc, els de color verd fosc de les ales del bucle i els dos vidres vermells dels triangles mixtilinis. 34 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa dels colors dels vidres – cara interna Mapa 1 – cara interna Restes de morter Mapa 3 – cara interna V idre glaçat Vidre bufat sense grisalla P lom grafilat ROSASSA NAU OII - ELEMENT 3 35 Procés de conservació-restauració FETA ACCIÓ Sí/NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SIGLATGE SÍ UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA NO Fotografies inicials 36 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Quantitat Fotografies finals ROSASSA NAU OII - ELEMENT 3 37 ELEMENT 4 Descripció Descripció dels triangles Situat sobre la part superior esquerra mixtilinis del plafó quadrilobat central. Plafó El plafó es completa amb dos calats trilobat amb una alçària màxima en el marc de la pedra. Es tracta de de 36,8 cm i una amplada màxima de dos triangles mixtilinis situats 87,6 cm, compost per 175 vidres. entre els lòbuls. Estan tallats en Representació d’una composició amb una única peça de vidre de elements geomètrics. La decoració color blau. s’organitza al voltant d’un bucle format per una triple banda de color groc, vermell i groc. El cercle format pel bucle conté un estel de sis puntes compost per l’encreuament de dos triangles de color blanc. L’interior és de color vermell amb un botó central verd. L’estel es completa amb sis puntes de color verd sobre fons blau. Les ales del bucle estan resseguides, d’una banda, per una línia que alterna triangles de color blanc i fúcsia i, de l’altra, per una línia blava i una ziga-zaga de color blanc i verd sobre vermell. Localització dels materials, els recursos pictòrics i tècnics i les alteracions ▶▶ V idre glaçat: ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres 97 vidres: tots els vidres de color dipòsits superficials. groc, blanc i blau clar, així com ▶▶ Restes de morter: els vidres de color verd clar de A la cara externa: en un angle del l’interior del bucle. perímetre. ▶▶ Vidre bufat sense grisalla: ▶▶ Fractura de vidre: 80 vidres: tots els vidres de color En dos vidres: un de blanc de fúcsia, vermell, blau fosc, els de la ziga-zaga i un de fúcsia d’un color verd fosc de les ales del triangle. bucle i els dos vidres vermells dels triangles mixtilinis. ▶▶ Xarxa de plom grafilat: Tots els ploms. 38 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa dels colors dels vidres – cara interna Mapa 2 – cara externa Fractura de vidre Restes de morter Mapa 3 – cara interna Vidre glaçat V idre bufat sense grisalla Plom grafilat ROSASSA NAU OII - ELEMENT 4 39 Procés de conservació-restauració FETA ACCIÓ Sí/NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SIGLATGE SÍ UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 2 Mapa de procés 2 – cara interna Unió de vidre amb resina Fotografies inicials 40 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Quantitat Fotografies finals ROSASSA NAU OII - ELEMENT 4 41 TRIANGLES MIXTILINIS Descripció Localització dels materials, els recursos Quatre triangles mixtilinis situats en el calat de la pictòrics i tècnics i les alteracions pedra, entre el plafó central i els Elements 1, 2, 3 i 4. ▶▶ V idre bufat sense grisalla: Cada triangle està tallat en una única peça de vidre Els quatre vidres. de color vermell. ▶▶ A cumulació de pols, sutge i altres dipòsits superficials. ▶▶ R estes de morter: A la cara interna: a tot el perímetre del triangle de l’esquerra i un costat del triangle de la dreta. ▶▶ F ractura de vidre: En el triangle de la dreta. 42 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS Mapa dels colors dels vidres – Mapa 1 – cara interna Mapa 2 – cara externa Mapa 3 – cara interna cara interna Restes de morter Fractura de vidre V idre bufat sense grisalla Mapa dels colors dels vidres – Mapa 3 – cara interna cara interna V idre bufat sense grisalla Mapa dels colors dels vidres – Mapa 1 – cara interna Mapa 3 – cara interna cara interna Restes de morter V idre bufat sense grisalla Mapa dels colors dels vidres – Mapa 3 – cara interna cara interna V idre bufat sense grisalla Procés de conservació-restauració 1-2 2-3 3-4 4-1 FETA FETA FETA FETA ACCIÓ Sí/ Sí/ Sí/ Sí/ NO NO NO NO PROCÉS DE NETEJA SÍ SÍ SÍ SÍ SIGLATGE NO NO NO NO UNIÓ DE VIDRE AMB RESINA SÍ 1 NO NO NO ROSASSA NAU OII - TRIANGLES MIXTILINIS 43 Quantitat Quantitat Quantitat Quantitat 7 - Cloenda La intervenció de conservació-restauració de la venció duta a terme durant el segon semestre rosassa Nau OII de l’església del Museu- del 1940 per pal·liar els danys provocats durant Monestir de Pedralbes s’inscriu dins el Pla de la Guerra Civil Espanyola. Les obres van consistir restauració dels vitralls 1998-2010, dut a terme principalment en la substitució dels reixats metàl- per l’Ajuntament de Barcelona. La intervenció lics i de vidres de protecció, així com la refeta de s’escomet durant l’any 2004. A distància de 18 dos plafons i la substitució d’alguns vidres de les anys, es revisa i es refà aquesta memòria a partir vidrieres, sense poder definir, però, si van con- de la documentació elaborada durant els treballs cernir la rosassa Nau OII. Els treballs de vitralleria i a partir de la documentació bibliogràfica i d’ar- van ser fets per la prestigiosa casa Granell y C.ía. xiu consultada avui. Aquest lapse de temps ha L’anàlisi dels materials constitutius —vidres, ocasionat, d’una banda, la pèrdua parcial d’infor- xarxa de plom, massilla i morter—, així com de mació no escrita, però, de l’altra, ens ha permès les tècniques pictòriques i dels recursos tècnics prendre distància per descriure i analitzar amb indica que ens trobem en presència de tècniques més objectivitat el nostre treball. i materials característics del segle xix, entre els La metodologia i els criteris d’intervenció per quals destaca la decoració gravada a l’àcid sobre a la conservació-restauració de la rosassa Nau vidre plaqué emprada per a l’anagrama. OII segueixen els establerts inicialment i es re- L’anàlisi de l’estat de conservació de la vidrie- geixen segons les lleis de patrimoni cultural i les ra conclou en un diagnòstic molt favorable. A cartes internacionals de restauració, seguint els banda de la brutícia habitual en aquests tipus criteris de mínima intervenció i màxim respecte d’elements, la vidriera només ha patit algunes per l’obra original. Els criteris d’intervenció han fractures de vidres. Aquest excel·lent estat de portat a la definició d’una seqüencialització dels conservació s’ha d’atribuir, molt probablement, treballs de restauració, comuna per al conjunt a la protecció que ofereix la teulada. La diagno- de la vitralleria intervinguda. Aquesta guia de si conclou així que la vidriera no requereix un treball inclou la diagnosi de l’estat de conservació sistema de protecció ni un nou marc metàl·lic i in situ, la intervenció de conservació-restauració que, per tant, no cal desmuntar-la del seu em- —detallant cadascuna de les fases— i el sistema plaçament original. D’altra banda, el fàcil accés a de documentació emprat per plasmar la informa- través de la galeria del claustre fa possible que la ció generada pels treballs. intervenció de conservació-restauració es pugui Entrant en el detall del coneixement de la rosassa dur in situ amb facilitat. Nau OII, aquesta vidriera correspon a la segona Pel que fa a la intervenció de conservació- obertura del costat oest de la nau de l’església restauració, la vidriera de la rosassa Nau OII és que dona al claustre del monestir. Per la cara la tercera i última a tractar-se in situ. Aquesta externa, la rosassa queda sota una construcció característica ha plantejat un nou repte: l’adhesió amb teulada que correspon a l’últim nivell de la dels vidres fracturats en posició vertical ja que es galeria. Per la cara interna, està situada a l’inte- considera més prudent no extreure’ls de la xarxa rior d’una capella lateral. La vidriera està for- de plom. Al marge d’això, la intervenció ha estat mada per un plafó quadrilobat central al voltant àgil i no ha presentat incidències destacables del qual es disposen quatre plafons trilobats. El respecte a les intervencions precedents. conjunt està completat per 16 triangles mixtilinis. La rosassa Nau OII segueix el model iconogràfic La memòria inclou les fitxes de restauració de de les vidrieres medievals de Pedralbes, però a cada plafó. Aquestes fitxes recullen la informa- diferència d’aquelles, on el plafó central conté el ció detallada dels plafons, amb la descripció cap d’un personatge, a les rosasses del segle xix minuc iosa de la decoració, dels materials i dels hi ha símbols. En el cas que ens ocupa, hi trobem recursos pictòrics i tècnics. També detalla les l’anagrama de Maria. La resta de plafons estan alteracions i la seva localització. Cada fitxa es decorats amb motius geomètrics i vegetals. Es- completa amb un màxim de cinc mapes i qua- tudis ens informen que l’autoria s’ha d’atribuir al tre fotografies de l’estat anterior i posterior a la taller Amigó i el moment de la creació és anterior nostra intervenció. Gràcies al registre, la com- al setembre del 1895, data de finalització de les provació i l’anàlisi de totes aquestes dades, hem obres de restauració. pogut elaborar aquesta memòria, amb la intenció que sigui d’utilitat per als professionals que hagin D’intervencions prèvies a la nostra, només n’hem d’intervenir en el futur sobre les vidrieres del trobat referències als arxius de la Diputació de Museu-Monestir de Pedralbes i per a tots els qui Barcelona. Els documents informen d’una inter- hi estiguin interessats. En aquest sentit, pensem 44 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS que els pro fessionals que tenim un contacte físic amb les obres som receptors privilegiats d’un ti- pus d’informació que convé registrar i compartir. Mapa de colors dels vidres – cara interna. Recull la pèrdua de vidre ROSASSA NAU OII 45 Fotografia de la vidriera per la cara interna en acabar el treball de conservació-restauració. 46 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS 8 - Bibliografia Abril, H. C.; Millán, M. S. (2011). «La paleta de colors del la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de mestre de Pedralbes». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i la Barcelona (MUHBA Documents, 4), p. 6-9. seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Julià i Capdevila, J. M.; Pugès i Dorca, M.; Calmell i Ibáñez, Barcelona (MUHBA Documents, 4), p. 100-114. A.; Gimeno i Torrente, D.; Beseran i Ramon, P.; Cortés Pizano, Ainaud de Lasarte, J. (1997). Els vitralls de la Catedral de Bar- F. (2001). «La restauració del vitrall de sant Pere i sant Jaume celona i del Monestir de Pedralbes. Barcelona: Institut d’Estudis de l’església del Reial Monestir de Pedralbes». A: Actes de les I Catalans. Jornades Hispàniques d’Història del Vidre. Museu d’Arqueologia de Amenós, L. (2011). «Ferramentes i proteccions dels vitralls Catalunya – Barcelona (Monografies del Museu d’Arqueologia d’època medieval (segles xiv-xv)». A: Els vitralls del monestir de Catalunya – Barcelona, 1), p. 359-372. de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Lautier, C.; Sandron, D. (dir.) (2008). Antoine de Pise. L’art du Ajuntament de Barcelona (MUHBA Documents, 4), p. 48-56. vitrail vers 1400. París: Comité des travaux historiques et scien- Barral i Altet, X. (2000). Vidrieras medievales de Cataluña. tifiques. Barcelona: Lunwerg Editores. Lozano Cajamarca, A. F. (2013). «Le dilemme de la renaissance Barral i Altet, X.; Mundó, A. M. (a cura de) (2014). Corpus du vitrail au xixe siècle en France: entre redécouverte des tech- Vitrearum Medii Aevi: Catalunya, 5.2. Estudis entorn del vitrall a niques ancestrales et développement de techniques nouvelles». Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. A: Les Innovations verrières et leur devenir. Actes du deuxième colloque International de l’association Verre & Histoire, Nancy, 26- Bazzocchi, F. (2011). «Las vidrieras góticas: estado de la 28 mars 2009. París: Association Verre & Histoire (Les Cahiers cuestión y fuentes documentales». A: Els vitralls del monestir de Verre & Histoire, 2), p. 181-188. També disponible en línia: de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, (Consulta: 20 d’octubre de 2022). Blondel, N. (2000). Vitrail vocabulaire typologique et technique. MacDonald, L. W. (2011). «La creació d’imatges digitals de París: Editions du patrimoine, Centre des monuments nationaux. vitralls». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restau- Calmell i Ibáñez, A.; Pugès, M.; Lara, L.; Molinas, M.; Fernán- ració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona dez, L.; Julià i Capdevila, J. M. (2011). «El projecte de restau- (MUHBA Documents, 4), p. 117-131. ració: origen i desenvolupament (1995-2010)». A: Els vitralls del Museu d’Història de Barcelona (ed.) (2011). Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona (MUHBA Documents, 4), Cultura, Ajuntament de Barcelona (MUHBA Documents, 4). p. 58-83. Pallot-Frossard, I. (coord.) (2006). Manuel de conservation, res- Cañellas, S. (2011). «Les vidrieres postmedievals». A: Els vitralls tauration et création de vitraux. París: Ministère de la culture et de del monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: la communication, Direction de l’Architecture et du Patrimoine, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona (MUHBA Docu- Mission Ingénierie et Références Techniques. En línia: (Consulta: 20 d’octubre de 2022). importació de vidre pla al segle xviii». Manuscrits. Revista d’Histò- Pugès, M.; Molinas, M.; Fernández, L.; Gimeno, D. (2006). ria Moderna, 39-40, p. 181-204. «Vidre de construcció en excavacions arqueològiques». A: III Castellano Tresserra, A. (2011). «Notícies documentals entorn Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, dels vitralls». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva res- del 18 al 21 de maig de 2006, Ajuntament de Sabadell, Associació tauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, Generalitat (MUHBA Documents, 4), p. 10-21. de Catalunya, Departament de cultura (eds.). Sabadell: Ajun- tament de Sabadell, Associació Catalana per a la Recerca en Cortés Pisano, F. (2000). «Estudio del plomo medieval en las Arqueologia Medieval, p. 918-924. vidrieras del monasterio de Pedralbes (Barcelona)». Materiales de construcción, 259, p. 85-96. Whall, C. W. (2019). L’ofici de vitraller. Barcelona: Sd edicions. Fundación Centro Nacional del Vidrio; Real Fábrica de Cris- tales de La Granja (ed.) (1991). Exposición de vidrio de La Granja, 1988-1989. Tecnología y arte en el vidrio en el siglo xviii. Gimeno, D. (2011). «El vidre de Pedralbes: aspectes tecnològics i formes d’alteració». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona (MUHBA Documents, 4), p. 84-92. Girbal, J.; Rocabayera, R. M. (2011). «Els vitralls de Pedralbes, estudi biològic». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Institut de Cultura, Ajuntament de Barce- lona (MUHBA Documents, 4), p. 94-99. Julià i Capdevila, J. M. (2011). «La intervenció patrimonial al monestir de Pedralbes». A: Els vitralls del monestir de Pedralbes i ROSASSA NAU OII 47 EQUIP DE TREBALL Conservadors-restauradors Montserrat Pugès, responsable dels treballs de restauració, Servei d’Arqueologia, ICUB, Ajuntament de Barcelona (1998-2010) Maria Molinas, coordinadora de l’equip de conservació-restauració (1998-2010) Fernando Cortés (1998-2000) Sònia Argano (1998-1999) Laia Fernández (1999-2010) Laura Lara (1999-2005) Rocío Rodríguez (1999-2003) Isora Díaz (1999-2000) Arquitectes Josep Maria Julià, arquitecte del Servei d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona (1998-2010) Alícia Calmell, arquitecta tècnica del Servei d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona (1998-2010) Antonio Linares, arquitecte tècnic de l’empresa constructora F. Closa Alegret (1998-2010) Historiadors de l’art Dr. Pere Beseran (1996-2003) Dra. Rosa Alcoy (2000-2003) Flavia Bazzochi (2009) Dra. Sílvia Cañellas (2010) Dra. Lluïsa Amenós (2010) Anna Castellano Tresserra (2010) Equip científic Dr. Domingo Gimeno, geòleg de la UB (1998-2010) Dr. Josep Girbal, biòleg de la UAB (1998-2010) Rosa Rocabayera, biòloga de la UAB (1998-2010) Dra. Maria S. Millán, física de la UPC (2005-2010) Dr. Héctor C. Abril, enginyer de sistemes de la UPC (2007-2010) Industrials Vitralls Vilaplana, mestre vitraller (1998-2007) Motllures i Pedra, picapedrers (1998-2010) MAVASA, metal·listes (1998-2010) Tractament d’imatge Josep Gri, fotògraf del Servei d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona (1998-2010) 48 REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. PLA DE RESTAURACIÓ DELS VITRALLS