ELS CARRERS PARLEN DE DONES Edita: AJUNTAMENT DE BARCELONA DISTRICTE DE SANT MARTÍ El.laboració dels continguts: MARTA CASANOvAS CECÍLIA MARTÍNEz MARTA SALvADOR SUSANA SáNChEz Idea i coordinació: ASSOCIACIÓ LA COMUNITAT AMB LES DONES I LES FAMÍLIES Disseny i maquetació: WAYAvA COMUNICACIÓ S.L. Impressió: GRÀFIQUES MUNICIPALS 1 AGRAÏMENT Si no fos per la feina de recerca, del saber fer, de les complicitats i la il.lusió de la Marta Casanovas, la Cecília Martínez, la Marta Salvador i la Susana Sánchez, no hauria estat possible donar forma i contingut a aquesta publicació. Gràcies pel temps que ens heu prestat. 2 Benvolguts i benvolgudes, Em plau participar en la presentació del llibre que teniu entre les mans: Els carrers par- len de dones, que edita l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Sant Martí) a iniciativa de l’associació La Comunitat amb les Dones i les Famílies i amb el suport de la Generalitat de Catalunya (Institut Català de les Dones). Certament, cal constatar una realitat de la nostra ciutat: els carrers i les places amb nom de dona són minoritaris. I aquesta realitat és molt injusta, ja que no ens permet prendre consciència de les importants fites històriques que han promogut les dones a la nostra ciutat i arreu del món. És aquest llibre, doncs, el resultat de la necessitat històrica de fer justícia amb totes i cada una de les dones de tot el món que han protagonitzat fites importants en la vida social de les seves societats. És, en definitiva, un acte simbòlic de reconeixement de la importància vital de les dones en la construcció de la nostra societat. Finalment, vull agrair la participació de totes les persones que, directament o indirecta- ment, amb les seves aportacions, han contribuït a elaborar aquest magnífic llibre sobre l’aportació històrica de 40 dones que ara ja formen part de la història del districte de Sant Martí. També vull encoratjar totes les dones en general, i especialment les de l’associació La Comunitat amb les Dones i les Famílies, perquè continuïn treballant per a la visibilitat de les dones que han estat, que són i que seran. Francesc Narváez Regidor del Districte de Sant Martí 5 NOMÉS EL 6% DELS CARRERS DE BARCELONA TENEN NOM DE DONES. DELS 4.812 CARRERS, PLACES I JARDINS QUE TÉ BARCELONA, 2.111 TENEN NOMS D’hOME I 300 DUEN NOM DE DONES. FONT: Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. (dades aproximades corres- ponents al 2 d’octubre de 2008.) 27 ÍNDEX PRÒLEG. ELS CARRERS PARLEN DE DE DONES ................................. 10 ART. PRÒLEG DE CONXITA JULIÀ .................................................... 14 ENGRÀCIA PARETO I HOMS (GRAZIELLA PARETO) ............................ 16 MERCÉ PLANTADA ......................................................................... 17 CONCEPCIÓ BADIA DE AGUSTÍ ......................................................... 18 MERCÈ CAPSIR ............................................................................... 19 MARIA ESPINALT I FONT ................................................................ 20 JOSEPA MASSANÉS ....................................................................... 21 MARIA ANTÒNIA SALVÀ ................................................................. 22 GABRIELA MISTRAL ....................................................................... 24 ZENÒBIA CAMPRUBÍ I AYMAR ......................................................... 26 CLEMENTINA ARDERIU I VOLTAS .................................................... 28 CARME MONTORIOL ....................................................................... 30 ANAÏS NIN ..................................................................................... 31 LLUÏSA VIDAL ................................................................................ 32 MARIA LLIMONA ............................................................................ 33 REMEDIOS VARÓ ............................................................................ 34 CARLOTA DE MENA ........................................................................ 35 MARIA VILA I PANADÉS .................................................................. 36 CARMEN AMAYA ............................................................................ 37 8 ARTS PINTURA I LITERATURA MÚSICA ESCÈNIQUES ESCULTURA SOCIETAT. PRÒLEG DE Mª DOLORS RENAU I MANEN ........................ 40 DUODA .......................................................................................... 42 ROSA SENSAT I VILÀ ...................................................................... 43 FRANCESCA BONNEMAISON I FARRIOLS ......................................... 44 JOAQUIMA RASPALL ...................................................................... 46 ÀNGELS GARRIGA .......................................................................... 47 ÀNGELS FERRER I SENSAT ............................................................. 48 ADA BYRON.................................................................................... 49 MONTSERRAT GARRIGA CABRERO .................................................. 50 MARGARITA COMAS ........................................................................ 51 DOLÇA DE PROVENÇA ..................................................................... 52 HEROÏNES DE GIRONA .................................................................... 53 ISABEL VILA I PUJOL ...................................................................... 54 SOLEDAD GUSTAVO ........................................................................ 56 LLIBERTAT RÒDENAS ..................................................................... 58 VICTÒRIA KENT .............................................................................. 60 ROSA PEROLET I BOSCH .................................................................. 61 ROSA MARIA ARQUIMBAU ............................................................... 62 JOANA TOMÀS I SABATÉ ................................................................. 63 DOLORS PIERA I LLOBERA .............................................................. 64 MÉS ENLLÀ DE LA RELIGIÓ. PRÒLEG DE TERESA FORCADES ............. 68 JULIANA MORELL .......................................................................... 70 MARE NAZARIA MARCH .................................................................. 71 AGNÈS GONXHA BOAJAXHIU ........................................................... 72 MAPA ............................................................................................ 74 BIBLIOGRAFIA ............................................................................... 80 AGRAÏMENTS ................................................................................. 83 9 ESPAI PÚBLIC CIÈNCIA EDUCADORES PRÒLEG ELS CARRERS PARLEN DE DONES Els carrers no porten nom de dona. Les plaques que, per una banda, ens situen i ens ubiquen en els barris de les ciutats, per l’altra, no ens permeten prendre el pols a les fites de les dones. Elles fan bategar la ciutat, són protagonistes de la vida social i com a La Ciutat de les Dames de Christine de Pizan, habiten els carrers, hi creen vincles, hi passegen, es relacionen, interac- tuen i en definitiva, hi fan vida. No pretenem quedar-nos en l’anècdota, la paritat no s’imposa, es reconeix. El fet de reivindicar més carrers amb nom de dona és un acte simbòlic que comporta el reconeixement de la seva trajectòria com a constructores i habitants de les ciutats, com a sostenidores dels llaços que permeten avançar i reivindicar espais compartits. Creiem que les dones encara tenim un llarg camí per recórrer i cal seguir visibilitzant que hi hem estat, que hi som i que hi serem. 10 El nomenclàtor respon a l’imaginari masculí i al que aquest ha considerat rellevant en la construcció social i digne de renom i ho- menatge. El recorregut per les 40 dones que donen vida a aquest llibre, demostra la heterogeneïtat de les opcions femenines. De botàniques a religioses, passant per educadores o escriptores i arribant a cantants d’òpera, hi trobem a faltar l’experiència de la reraguarda del dia a dia, de les obreres de la llar i la quotidianitat. Amb aquest llibre volem a més a més reconèixer el valor i la feina de milers de dones que s’han quedat a casa envoltades de cassoles i draps fent política a través de la paraula i la cura. Les nostres àvies, mares, germanes, filles i amigues són també els nostres re- ferents històrics. Aquest projecte és fruit de l’entesa entre dones. És el resultat del consens i la trobada de diferents punts de partida, amb l’objectiu comú de recuperar la genealogia de les dones i reivindicar el nos- tre lloc en la història. Marta Casanovas Lleonart Lourdes Casas Alborch Carme Lucas Giralt Cecilia Martinez Monzón Marta Mas Perulles Mariona Salleras Sala Marta Salvador Torras Susana Sánchez Rodríguez 11 ART CONCEPCIÓ BA DIA DE AGUSTÍ EN GRÀCIA PARETO I HOMS MARIA ESPINALT I FONT MERCÈ CAPSIR MERCÉ PLANTADA ANAÏS NIN CLE MENTINA ARDERIU I VOLTAS CARME MONTORIOL GABRIELA MISTRAL JOSEPA MASSANÉS MARIA ANTÒNIA SALVÀ LLUÏSA VIDAL MARIA LLIMONA REMEDIOS VARÓ ZENÒBIA CAMPRUBÍ I AY MAR CARLOTA DE MENA CARMEN AMAYA MARIA VILA I PANADÉS ART Recordo haver llegit que quan s’havia de celebrar la Setmana del Llibre en Català a la Fira d’Alemanya l’any 2007 van de- manar al nostre benvolgut escriptor Quim Monzó, que fos ell l’encarregat de fer el discurs d’obertura de la nostra literatura i llengua a l’esmentat certamen. Jo, ara, amb permís de Quim Monzó, em sento quasi obligada a fer un comentari semblant al del seu començament del discurs d’obertura. Quim Mon- zó va començar dient que ell creia que hi havia persones amb més talent i, explicant-ho com si res, amb gran senzillesa, va acabar el seu discurs de manera tan natural que va aconseguir arrencar uns llargs aplaudiments de tot el distingit auditori. Aquest és el meu cas. Ben segur hi ha persones que farien molt millor aquest pòrtic, tot i així jo intentaré fer-ho el millor que sàpiga. Algunes d’aquestes dones han hagut de sacrificar-se per a poder estudiar, fins i tot, ben lluny de la seva llar nadiua. És ben palès l’esforç de Gabriela Mistral (Lucila Godoy) a qui li fou atorgat el Premi Nobel de Literatura l’any 1945, un guardó reservat gairebé al món masculí. Malgrat es digui que una flor no fa estiu, aquest guardó fou més que merescut per la cons- tant voluntat d’introduir-se, fos on fos, en una època difícil dins l’ambient intel.lectual, sobretot si era femení “l’actor” que s’hi interposava i saltava al rengle. 14 En aquest capítol hi trobem un bon estol d’intel.lectuals diver- ses des de cantants fins a actrius, però entre elles hi trobo aquell punt d’admiració que fa que aturi la lectura per valorar llur tesi o comportament d’una manera diferent. Les nostres protagonistes varen aconseguir l’objectiu desit- jat gràcies a llur tenacitat i esperit lluitador en defensa dels drets de la dona, també dels infants i en general de la classe obrera, tot i no disposar (potser amb l’excepció d’alguna) d’un diploma acadèmic. Donem el nostre reconeixement a aquest grup limitat de dones per la seva lluita constant a favor de la dona treballadora. A elles, el nostre sentiment d’admiració per haver aconseguit tots els propòsits, sense aspirar a cap altra mena de recompensa que la d’aquell somriure feliç i l’abraçada d’agraïment de cada dona d’aquest nucli laboral. valorem la gran ajuda, tan desinteressada com humanitària, d’aquest grup de dones que en diferents èpoques i sota o no de la sigla d’un partit o d’un sindicat varen aconseguir guanyar la batalla. - Jo, que em sento dins d’aquest nucli treballador també em cal dir: Conxita Julià. - GRÀCIES, COMPANYES! Barcelona, juliol, 08 15 ENGRÀCIA Soprano Barcelona 1889 PARETO I HOMS Roma 1973 (GRAzIELLA PARETO) Famosa per la seva veu, Graziella al teatre Real de Madrid amb La So- Pareto triomfà als millors escenaris námbula de Bellini i des d’aquell mo d’arreu del món, deixant palès el seu ment, inicià una trajectòria ascendent caràcter com a intèrpret i com a ar- sobre els escenaris. tista. Progressivament s’anà especialitzant va néixer a Barcelona l’any 1889 en en el repertori Mozzartià, però tam- una família ben acomodada. El seu bé tingué una vessant lírico-lleugera pare era un industrial genovès i la molt activa interpretant peces com seva mare, Angelina Pareto, fou una Lucia di Lammermoor o Don Pasquale cantant de Sarsuela molt preuada. de Donizetti. A aquesta activitat con- certística s’hi sumà l’enregistrament Estudià a la mateixa Barcelona on de molts discos que la feren popular, coincidí amb Caridad Fernandez. Anà arribant a tot tipus de públic. De fet, passant el temps i gràcies a la gran la cançó Bimba Bimbetta, que elaborà nomenada que va anar assolint, pogué amb el seu company sentimental, Ga- viatjar a Milà per a continuar els seus brielle Sibella, fou un èxit de vendes. estudis amb el mestre vidal. Quan Graziella arribà a la maduresa, El seu debut fou l’any 1906 a El Dorado deixà la seva carrera de soprano i es (Argentina) amb Mireille de Gounod. traslladà definitivament a Itàlia al cos- Tot seguit, passà a interpretar el paper tat del seu segon marit. Morí a Roma de Micaela a l’opera Carmen de Bizet al l’any 1973 i fou enterrada a Nàpols Liceu per recomanació de l’empresari com ella volia. català Albert Bernís. L’any 1908 actuà 16 ENGRÀCIA PARETO I hOMS ART: MÚSICA Soprano Barcelona 1892 - 1976 MERCÈ PLANTADA Apel.les Mestres arribà a dir d’ella “Aquesta noia no ha nas- cut per sargir mitjons…” tot i la poca fortuna del comentari, que deixa entreveure el masclisme de l’època, queda palesa l’excepcionalitat de la veu de Plantada. Mestres, en la seva fa- ceta de músic, col.laborà en diverses ocasions amb la sopra- no, relació que desembocà en una profunda amistat. Debutà amb només 21 anys al Palau de la Música. A partir d’aquell moment la carrera de Plantada brillà. L’any 1929 mar- xà per segona vegada a Itàlia, embarcant-se en una gira de mig any, després que el primer intent quedés truncat per l’esclat de la Primera Guerra Mundial. En acabar aquesta gira retornà a la ciutat Comtal i l’any 1933 feu una tournée pel nord d’Àfrica. L’any següent actuà a París, epicentre de la vida cultural de l’època. Tot i la seva trajectòria cosmopolita, Plantada mai oblidà la seva terra, de fet, en moltes ocasions tornava a Rubí, ciutat na- tal de la seva mare i el seu pare, on ella hi passava llargues temporades i on hi actuà sempre que en tingué ocasió. La seva carrera com a docent s’inicià l’any 1936 al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on fou nomena- da Catedràtica especialitzada en el repertori de Lied. A partir d’aquell moment combinà aquesta activitat amb actuacions musicals fins que morí l’any 1976, a l’edat de 84 anys. 17MERCÈ PLANTADA ART: MÚSICA CONCEPCIÓ Pianista i soprano BADIA DE Barcelona 1897 –1975 AGUSTÍ Tot i que se la coneix principalment per l’obligaren a exiliar-se a Argentina on haver estat deixeble d’Enric Granados, de entrà en contacte amb molts altres intel. Pau Casals i de Manuel de Falla, Conxi- lectuals de l’època. La seva curiositat per ta Badia té un pes molt important per si les noves tendències del panorama mu- mateixa dins del panorama musical del sical internacional la portaren a donar a segle XX. conèixer autors de la talla de Schöenberg. Acabat l’exili esdevingué professora del va estudiar cant, solfeig i piano, obtenint Conservatori Municipal de Barcelona. el premi d’honor de l’Acadèmia Granados on exercí com a professora. Els seus èxits Més enllà del reconeixement del públic a nivell nacional li van permetre iniciar com artista consolidada, la seva vàlua una carrera que la portà als escenaris en el terreny musical es materialitzà en d’arreu del món. l’àmbit acadèmic quan se li atorgà la Càtedra de Cant a Santiago de Compos- En ocasió del centenari del naixement de tela i a Barcelona. Malgrat la seva vocació Wagner, l’any 1913, debutà al Palau de la com a professora no deixà mai de cantar i Música Catalana, referent arquitectònic als 65 anys, enregistrà Les cançons ama- del moviment modernista i inaugurat cinc tories de Granados acompanyada d’una anys abans. de les millors pianistes espanyoles, Alicia de Larrocha. A banda de la seva rellevància com a pia- nista, la seva consagració arribà com a Sense cap mena de dubte Conxita Badia cantant de cambra, destacant especial- suposa un punt d’inflexió a la música ca- ment en la interpretació del lied alemany. talana, allunyant-se de l’estereotip clàs- Les fatídiques conseqüències causa- sic de diva que sovint feia que es prejut- des pel cop d’Estat del General Franco ges a les dones dedicades a la música. 18 CONCEPCIÓ BADIA DE AGUSTÍ ART: MÚSICA Soprano MERCÈ Barcelona 1899 - 1969 CAPSIR Es deia de la seva veu que era cristal.lina, dúctil i flexible, que arribava sense esforços a les tessitu- res més altes. Posseia una dicció clara i expressi- va, així com una notable intuïció per adaptar-se a tots els personatges que interpretava. Feu de la música la seva vida, i la fama en grans obres de ressò de fet, va aconseguir que aquesta internacional, mai oblidà els seus passió esdevingués una profes- orígens, participant en peces sió. va estar molt lligada al Gran d’autors catalans com Amadeu Teatre del Liceu, on estudià cant vives. i piano i hi debutà amb 24 anys, just a l’inici de la Primera Guerra Mercè Capsir no es va conformar Mundial. amb ser una de les figures de pri- mera línea de l’àmbit operístic, El seu talent i el seu esforç li van sinó que a més a més, va gosar permetre descobrir món viatjant convertir-se en compositora. val per Europa i Amèrica, privilegi a dir, però, que aquesta és una de del que només podien gaudir cer- les seves facetes que ha passat tes dones de classe alta i aque- més desapercebuda. lles que es dedicaven al món de l’espectacle, una de les poques La seva trajectòria professional professions on a les dones se’ls la converteix en una de les veus permetia triomfar. de referència en el llegat de les sopranos catalanes, al costat de Potser la seva interpretació més grans noms com Josefina huguet, reconeguda fou a Rigoletto de Graziella Pareto o Elvira hidalgo. Giuseppe verdi, i tot i que trobà 19MERCÈ CAPSIR ART: MÚSICA Soprano MARIA Barcelona 1910 – 1981 ESPINALT I FONT Fou considerada una cantant de primera línea a ni- vell nacional. El seu primer tutor fou Mariano Beut, més tard continuà els seus estudis musicals al Con- servatori del Gran Teatre del Liceu amb els mestres Ramon Jorge, Joan Argemí i Paquita Gilbert. De molt jove intervingué en una pro- dada pel gran públic del Teatre Calderón ducció de la Sarsuela de Rabel Martínez de Madrid com a memorable. Al mateix valls Cançó d’amor i de guerra, encara teatre, a la temporada 1933-34 participà que el seu debut professional tingué lloc a l’estrena de Manuel Penella Don Gil de durant la temporada 1931-1932 al Gran Alcalá junt amb Faustino Arregui. Teatre del Liceu, interpretant el paper de Gilda en l’òpera Rigoletto. A partir En el món de l’òpera tampoc deixà im- d’aquest moment i durant els pròxims passible al públic. Les seves interpreta- anys, fou integrant de la companyia fixa cions van ser àmpliament ovacionades, del mateix teatre, on hi actuà més de deu com l’any 1941 al Teatre Tívoli amb el temporades seguides. També en forma- paper de Rosina de la peça El barber de ven part grans cantants com hipòlito Lá- Sevilla o l’any 1944 a Madrid on cantà la zaro, Aníbal vela, Carmen Bau Bonaplata Boheme i Manon. Igual de memorables o Josefina Blanch. foren les seves interpretacions a la dè- cada dels ‘50 de l’òpera Aida. Des de 1932 va compaginar el món de l’òpera amb la interpretació de la Sar- L’any 1956 es retirà dels escenaris. Tot i suela, en la que aconseguí un cèlebre re- que morí el 25 de juny de 1981 al carrer nom. A banda de l’èxit obtingut a Barce- Espaseria de Barcelona, sempre man- lona feu gires per arreu de la Península. tingué un estret lligam amb el munici- va triomfar amb obres com Doña Fran- pi de Santpedor, on se la considera filla cisquita o Marina, aquesta última recor- adoptiva. 20 MARIA ESPINALT I FONT ART: MÚSICA Poetessa Tarragona 1811 JOSEPA Barcelona 1887 MASSANÉS Poetessa catalana nascuda a Tarragona que composava per cantar als costums i a les paradoxes de la societat catalana del segle XIX. Sovint fou comparada amb la gallega Rosalia de Castro, ja que com ella enllaçava amb el corrent romàntic i més endavant, a la segona meitat del segle XIX, amb la reivindicació patriòtica i cultural de la seva terra. Fou conscient dels entrebancs imposats Mes ans d'empendre la ruta, per la societat que l’envoltava pel fet de dèxeu que per fi'm desprenga ser dona i escriptora, obstacles sobre els de la material despulla que reflexionà extensament al pròleg de tacada per la impuresa, Poesies, on per primera vegada plantejà com crisàlida gojosa el dret de la dona a escriure. És per això quan reviscolada dexa que la figura de Massanés és reivindicada la repugnant vestidura des dels fronts feministes. Fins i tot Dolors que la empresona y molesta Monserdà en va fer una apassionant lloança y, en daurada papallona a Fullejant que s’inclou al citat llibre. trasformada, va lleugera enlayrantse,... y vola y vola cap al sol que la enllumena. Fragment de Mon darrer viatge del llibre Poesies Barcelona escrit per Josepa Massanés. Il.lustració Catalana, 1908. 21JOSEPA MASSANÉS ART: LITERATURA MARIA ANTÒNIA SALVÀ Malgrat que actualment és coneguda com a la primera poetessa moderna en català, l’obra de Maria Antònia Sal- và no ha estat considerada rellevant fins fa relativament poc. Durant molts anys s’obvià que fou de les poques do- nes que participaren en la Renaixença catalana, moviment notablement patriarcal. Tot i haver nascut unes quantes dècades després de que s’iniciés el procés ideològic de la Renaixença, la seva obra fou permeable a les premisses que establien el camí de la reivindicació literària en la veu materna, el record de les festes de l’antiga història i el desig de reivindicar els drets de l’idioma. Òrfena de mare des de la infantesa, prové d’una família de propietaris rurals mallorquins. Bona part de la seva vida transcorre a la casa pairal de Llucmajor, propietat de la seva família, on desenvoluparà l’estima pel cant a les costums rurals i la gent del camp. Al 1907 viatjà conjuntament amb Costa i Llobera, per Grè- cia, Turquia, Líban, Terra Santa i Egipte, experiència que la inspirà per escriure viatge a Orient, que no es publicà fins a 1998 i que suposa una de les primeres obres de viatges escrites per una dona. 22 MARIA ANTÒNIA SALvÀ ART: LITERATURA A les donzelles de l’any dos mil Oh vosaltres, pressentides flors d’amor i gentilesa Que viureu quan món passatge s’haurà fet esborrad s; jo us adreç per aleshores, amical, una encomesa Que s’allunyà, de mos versos dins l’esbart voleid s D’el retorn (1934) escrit per Maria Antònia Salvà La seva poesia ha estat definida com a un maridatge de la simplicitat casolana amb les gràcies de l’art. Segons Josep Carner, el seu guia literari, l’obra de Salvà és el tast suprasensible que l’amor us fa trobar en les estones fugisseres. Salvà destacà també per la seva tasca com a traductora i, tot i que simpatitzà amb el cop d’estat franquista, durant els inicis de la dic- tadura va treballar en la clandestinitat a fa- Poetessa vor del manteniment d’una cultura en català i Palma de el dret a la llengua. Mallorca, 1869 Llucmajor, 1958 23MARIA ANTÒNIA SALvÀ ART: LITERATURA GABRIELA “Te voy llevando a lugar donde al mirarte la cara no te digan como nombre MISTRAL lo de "indio pata rajada", sino que te den parcela muy medida y muy contada. Porque al fin ya va llegando para la gente que labra la hora de recibir con la diestra y con el alma. Ya camina, ya se acerca, feliz y llena de gracia.” A dónde es que tu me llevas. Poema de Chile escrit per Gabriela Mistral Escriptora vicuña 1889 Nova York 1957 24 GABRIELA MISTRAL ART: LITERATURA Una sèrie de fets van marcar la vida donar la seva primera vocació com de Gabriela Mistral. Per una banda, a mestra per dedicar-se plenament l’abandó del seu pare de molt petita a la literatura. El reconeixement a i el fet de créixer en un dels indrets la seva carrera arribà de la mà del més desoladors de Xile. I per l’altra, Premi Nobel de Literatura que li fou el suïcidi del seu company quan no- concedit l’any 1945. més contava amb disset anys. La seva sensibilitat i compromís Lucila Godoy, que era el seu nom amb el seu país la portaren a fer po- real, és un exemple de la resilèn- lítica dins i fora de Xile. Formà part cia llatinoamericana. va ser capaç del Frente Popular xilè amb Agui- de contradir la sentència del destí, rre Cerdà al capdavant, així mateix, sobreposant-se a un context polí- exercí de representant del consolat tic i social poc encoratjador, i amb a Nàpols, Lisboa i Nova York. Luci- l’afegit de ser dona en una comuni- la Godoy fou una defensora aferris- tat rural xilena de principis de segle sada dels pobles llatinoamericans XX. representant també al seu país a l’Assemblea de les Nacions Unides. La influència modernista és evident a la seva poesia, allunyant-se d’una Els tres dies de dol que es van retòrica elitista i prioritzant per so- proclamar a Xile l’any 1957 per la bre de tot la transmissió dels senti- seva mort són una mostra del pes ments a través d’un llenguatge pla- d’aquesta poetessa, que va fer de la ner i accessible a tothom. Als quinze paraula un instrument de lluita so- anys publicà els seus primers versos cial i política a favor dels drets de les a la premsa local. L’èxit que obtin- xilenes i xilens. gué la seva obra la portaren a aban- 25GABRIELA MISTRAL ART: LITERATURA ZENÒBIA CAMPRUBÍ Com succeeix amb moltes altres dones, la tra- jectòria vital i professional de Zenobia Cam- I AYMAR prubí restà en segon pla degut al pes de la seva parella, l’escriptor Juan Ramón Jiménez. Camprubí fou una de les feministes i intel.lec- tuals més prolíferes de la història espanyola del segle XX. Filla única d’una família adinerada i culta, zenòbia tingué accés a cercles socials i intel. lectuals sovint aliens a moltes dones de co- mençament del segle XX. Les seves inquie- tuds i aptituds literàries li van permetre viat- jar sola i estudiar a la Universitat de Columbia als Estats Units, on entrà per primera vegada en contacte amb clubs de dones i el feminis- me nord-americà. La seva vàlua professional com a escriptora i pensadora la convertiren en Escriptora i la traductora de referència de l’obra de Rabin- dranath Tagore. traductora Al 1910, un cop retornada a Espanya, s’instal.là 1887 Malgrat de Mar a Madrid i es vinculà a l’Institut Internacional 1956 San Juan de Puerto Rico 26 zENÒBIA CAMPRUBÍ I AYMAR ART: LITERATURA de Senyoretes, institució sense ànim de lucre dedicada a l’intercanvi cultural entre Espanya i els Estats Units i al foment de l’educació per a dones. Serà allà on co- neixerà a Juan Ramon Jiménez. zenòbia dedicà la seva vida a dos objectius molt clars. Per una banda, al compromís i la militància en pro de diverses causes socials, com els drets de les dones i les campanyes internacionals en favor dels infants víc- times de la Guerra Civil espanyola, a causa de la qual ella i Juan Ramon van a haver d’exiliar-se. L’altre ob- jectiu fou el reconeixement literari del seu marit, pel qual renuncià, en molts aspectes, a la seva carrera professional. Cal destacar que durant els seus vint anys d’exili pro- mogué allà on anà la literatura i la cultura espanyola. "Juan Ramón amó a zenobia de Morí de càncer al 1956, dos dies després de què el seu un modo profundo, apasionado marit aconseguís el Premi Nobel de literatura. que sólo su obra podía expresar. Por quererla cambió el rum- bo de su poesía, la depuró, se depuró y llegó al concepto de la poesía desnuda". Graciela Palau de Nemes (Professora emèrita de literatura hispanoamericana del segle XX) 27zENÒBIA CAMPRUBÍ I AYMAR ART: LITERATURA CLEMENTINA Poetessa ARDERIU Barcelona 1889 - 1976 I VOLTAS Clementina em dic, Clementina Arderiu treballà inten- Clementina em deia. sament per crear una poesia de qua- litat, plasmant-hi la seva vivència Altre temps jo fui com a dona i donant una importància un xic temorega; cabdal a l’expressió dels seus senti- el nom m'era llarg ments. La seva obra, que en un prin- igual que una queixa cipi estava molt influenciada pel nou- i em punyia el cor centisme, s’anà tornant cada vegada quan les amiguetes, més musical, apropant-se progressi- per fer-me enutjar, vament als moviments simbolistes i molts cops me'l retreien: d’avantguarda. “Quin nom més bonic! -deia alguna d'elles-, però no t'escau: és nom de princesa. Fragment de la poesia “El nom”. Extret de Cançons i elegies de Clementina Arderiu 28 CLEMENTINA ARDERIU I vOLTAS ART: LITERATURA Era barcelonina de naixement i els anys, la seva obra ha estat revalorit- seus pares treballaven d’argenters, zada gràcies a la tasca de la poetessa ella tot sovint els ajudava. El seu caràc- Maria Mercè Marçal, en la publicació ter inquiet, però, de seguida la portà a de l’antologia A contrallum (1985). estudiar idiomes, música i a escriure. D’aquesta manera s’inserí en el món Les circumstàncies polítiques feren literari de molt jove, publicant en diver- que Clementina hagués d’exiliar-se ses antologies de poesia del moment. l’any 1939 per haver-se declarat ober- tament antifeixista i una defensora dels L’any 1913, en uns jocs florals, conegué valors de la República. No tornà fins el que esdevindria el seu futur com- l’any 1942 i des d’aquell moment de la pany, Carles Riba. La gran fama del seva ploma en feu una eina de resis- seu marit va condicionar decisivament tència. ...les he cercades (les paraules) el seu futur ja que, tot i que l’ajudà a amb tot, clares, justes i de tothom, a fi entrar als cercles intel.lectuals de que per elles tothom de la meva terra i l’època, la seva qualitat literària que- més particularment de les dones de la dà en un segon pla. Montserrat Roig meva terra, sentís que la meva expe- ho expressava així: S’ha limitat, com riència era la seva... Clementina morí tantes intel.ligències silencioses a ad- l’any 1976, amb una obra poètica on res metre el gloriós paper d’una glòria Na- la va fer emmudir. cional. Cal dir, però, que en els darrers 29CLEMENTINA ARDERIU I vOLTAS ART: LITERATURA CARME Pianista i MONTORIOL traductora Barcelona 1893 - 1966 És reconeguda per ser una de les escriptores teatrals més importants del panorama català, tot i que s’inicià com a pianista gaudint d’una carrera rellevant dins del món de la música durant els anys vint. Estudià amb Frank Marshall, un dels millors pianistes i mestres de l’esfera musical barcelonina, però, ben aviat, deixà la seva professió com a música per dedicar- se plenament a la literatura. A banda de les seves dots com a dramaturga, destacà com a traductora essent, al costat de Maria Antònia Salvà, una de les primeres dones que s’endinsà en el món de la traducció com a forma d’expressió, a ella li devem la traducció amb rima dels Sonets de Shakespeare. Montoriol, valenta dominadora del negre sobre blanc, s’atreví a tocar temes tan controvertits com l’incest en- tre mare i fill, en una època en què les dones amb prou feines es permetien expressar el que pensaven. En va- ries de les seves peces descriu i reflexiona sobre la sub- missió de les dones i la seva creença en unes relacions més igualitàries. Arribada la dictadura franquista, però, deixà d’escriure, silenciosa i adormida, s’endinsà en el que s’anomenà un l’exili interior. 30 CARME MONTORIOL ART: LITERATURA ANAÏS Fou una escriptora que trencà amb els NIN cànons de l’època que li havia tocat viure, tant pel que fa a la seva literatura com a la seva vida personal i les seves relacions. Dos fets van marcar la seva història. En La seva obra més important és Els Diaris. primer lloc, l’abandó del seu pare quan era Començà a escriure’ls amb tretze anys i no petita, a ell fa referència en ocasions a la ho deixà fins a la seva mort. Les idees que seva obra, fins i tot, d’una manera inces- expressen aquests textos van ser preses tuosa. I en segon lloc, la desatenció que va per les feministes de la seva època com a patir la seva obra per part del públic a Nord referent de dona independent. Els temes Amèrica, on va residir gran part de la seva més importants de la seva obra magna són vida. el jo, la feminitat, la neurosi i la llibertat. Otto Rank, deixeble de Freud, l’apropà al Com a escriptora s’expressà amb veu de món del psicoanàlisi, influència que que- dona. Deixant de banda la literatura predo- darà palesa al llarg de tota la seva prosa. minantment patriarcal, sovint recorregué a l’erotisme, cosa que va fer que moltes edi- torials del moment es neguessin a publicar algunes de les seves obres per considerar- “Em nego a viure en el món les escandaloses. Això la va obligà a autofi- ordinari com una dona ordinària. nançar-se en més d’una ocasió. A establir relacions ordinàries. Necessito l’èxtasi. Sóc una neuròtica, en el sentit de que visc en el meu món. Novel•lista No m’adaptaré al món. M’adapto a mi mateixa.” i escriptora Els diaris escrits per Anaïs Nin França 1903 Los Angeles 1977 31ANAÏS NIN ART: LITERATURA LLUÏSA Pintora Barcelona VIDAL 1876 - 1918 Lluïsa Andrea Francisca vidal i Puig fou una pintora barce- lonina. La segona de dotze fills d’una família burgesa, ella i tots els seus germans van tenir una formació privilegiada que incloïa els millors mestres i les visites als millors cen- tres de cultura del país. Aquest bagatge cultural va donar el seu fruit l’any 1898 quan esdevingué la primera dona que exposà a Els 4 gats. va seguir la seva formació a Paris. Allà entrà en contacte amb les noves tècniques pictòriques avantguardistes i amb els cercles feministes. De tornada a Barcelona va col.labo- rant durant molts anys amb la Biblioteca Popular per a do- nes de Francesca Bonnemaison, amb el Patronat d’obreres de Dolors Monserdà i com a il.lustradora a la revista Feminal de Carmen Karr. No obstant, una de les col.laboracions més especials va ser a l’any 1909 quan organitzà una exposició conjunta amb, la també pintora i amiga, Pepita Teixidor. Artísticament la seva obra té dues vessants. Una és la de la supervivència, representada per les còpies que feia dels quadres dels grans mestres i l’escola de pintura que va fun- dar l’any 1911. L’altra, és la seva obra creativa. D’aquesta en destaquen els retrats i les obres amb un enfocament de gènere de les que, d’altra banda, se’n poden fer rigorosos estudis de la vida quotidiana de les dones. 32 LLUÏSA vIDAL ART: PINTURA I ESCULTURA Escultora Barcelona 1894 - 1985 MARIA LLIMONA Maria Llimona Benet fou escultora i de fet, ja ho havia fet el seu pare. Tot malauradament la seva obra ha es- i així, cap dels nus que esculpí tin- tat poc coneguda per el gran públic. gué tant d’èxit com l’escultura del Des de ben petita va estar envoltada Doctor Andreu a prop del Tibidabo. d’un ambient més que propici per a A la seva obra també hi trobem re- la creació artística, i és que fou fi- trats o estatuària religiosa, però en lla de l’escultor modernista Josep essència les seves creacions respo- Llimona i Bruguera. Malgrat tot, es nen al concepte noucentista d’allò va iniciar en aquesta activitat molt proper i tangible. Al Museu d’Art tard. Començà els seus estudis Modern de Barcelona hi ha varies l’any 1937, després de la mort del col.leccions privades de les seves seu pare, a l’edat de 44 anys. viatjà escultures. Les Sirenes, una de les a Chiviari, Itàlia, per a ser deixebla seves obres més conegudes, és als de l’escultor Rodolfo Castagnino i Jardins de Santa Clotilde. en tornar a Barcelona va exposar sovint amb el seu marit, el pintor Trobem les obres de l’escultora Domènec Carles. També va poder repartides tant a Catalunya com a mostrar la seva obra a ciutats com l’exterior. Com de tantes altres do- Madrid, Bilbao i París. nes dedicades a aquesta disciplina artística, poc més en sabem. Ma- L’artista recorria habitualment al nu ria Dolors Llimona va morir el 26 femení per a les seves estàtues, com d’octubre de 1985 a Barcelona. 33MARIA LLIMONA ART: PINTURA I ESCULTURA Pintora REMEDIOS Anglès (Girona) 1908 Mèxic 1963 VARÓ Amb 15 anys inicià la seva forma- L’any 1952 es casà amb el polític ció com a pintora quan ingressà austríac Walter Gruen qui la con- a l’Acadèmia de San Fernando de vencé per a que deixés la feina de Madrid i no abandonà mai més la dibuixanta publicitària per dedicar- seva vocació. se a la pintura. Poc desprès, l’any 1955, inaugurà la seva primera ex- Durant molts anys va treballar com posició. a il.lustradora publicitària i va es- tar sempre en contacte amb les Fou una pintora molt lligada a la corrents del seu moment. S’apropà seva època i no deixà mai de rela- al cercle d’André Breton per des- cionar-se amb altres artistes de la prés introduir-se en el grup Logi- talla de Frida Kalho, Diego Rivera o cofobista, variant del surrealisme Leonora Carrington. que fuig de la lògica com a forma d’interpretar la realitat. La seva Walter Gruen va donar l’obra de obra està marcada pel misticisme Remedios varó al museu d’Art i per un interès per la iconografia Modern de Mèxic, llegat que fou científica. declarat monument artístic nacio- nal l’any 2001. La seva herència, Durant la Guerra Civil espanyola però, va crear controvèrsia, ja que es decantà pel bàndol republicà, la seva neboda va intentar sense el que la portà a conèixer al poeta èxit esdevenir l’única hereva de les Benjamín Péret, amb qui s’exilià a obres. París fins que l’ocupació nazi els obligà a marxar a Mèxic. 34 REMEDIOS vARÓ ART: PINTURA I ESCULTURA CARLOTA Actriu Tortosa, DE MENA Baix Ebre 1845 Manresa, I ZAMORA Bages 1902 Carlota de Mena és considerada la mi- L’any 1883 interpretà els primers textos llor actriu catalana de la segona meitat del barceloní Frederic Soler, introductor del segle XIX. Debutà amb només nou de les obres teatrals del noruec henri Ib- anys al teatre Romea i amb 21 ja inter- sen. Carlota de Mena fou l’encarregada pretava la dama jove a les Sessions de d’interpretar a Nora en la Casa de Ni- la Gata de Serafí Pitarra. A Les gatades nes. van seguir Un embolic de cordes, Les relíquies d’una mare i el seu primer pa- Al seu costat es van formar grans artis- per protagonista a Les eures del mas de tes, entre elles la seva filla. La vida de Frederic Soler. Carlota fou el teatre, i en un escenari va morir a Manresa, mentre representava L’any 1872 es convertí en la primera ac- Locura de amor de Manuel Tamayo. Era triu de la companyia d’Antoni Tutau. Amb el 20 de desembre de 1902. ell s’hi va casar i formà la companyia Tu- tau-Mena amb la que representaren al Teatre Principal peces d’autors univer- sals com Emile zolà, sense deixar mai de banda els dramaturgs catalans com Àngel Guimerà. El reconeixement a la seva carrera li arribà de la mà de la Dolores de Feliu i Codina. El personatge es va convertir en un clàssic que més tard van interpretar actrius de la talla de María Guerrero o Lilián de Celis, entre d’altres. 35CARLOTA DE MENA I zAMORA ART: ARTS ESCÈNIQUES Actriu MARIA Barcelona 1897-1963 VILA I PANADÈS Maria vila cresqué en el món del ta, però, aquesta tasca es va veure teatre. Amb només disset anys, truncada degut a la persecució del morí la seva mare i ella l’hagué teatre en català, d’aquesta mane- de substituir a dalt de l’escenari, ra, Maria vila hagué de posar-se a aquest va ser l’inici de la seva treballar per a diferents compan- gran carrera com actriu. yies espanyoles. L’any 1917 s’incorporà a la com- L’últim gran moment de la seva panyia d’Enric Borràs que ac- carrera va ser l’any 1960 quan tuava al Teatre Novetats, allà va protagonitzà per darrera vegada conèixer al seu futur marit Pius l’obra de Sagarra L’hostal de la Daví, amb ell constituí la compan- Glòria, que tants èxits li havia do- yia vila-Daví. Junts van dur a ter- nat, rebent un sentit homenatge me una feina molt important en el de la professió i on li atorgaren la marc del teatre en català, repre- Medalla del Treball. sentant obres d’Àngel Guimerà, Carles Soldevila, J. M. de Sagarra, Maria vilà i Panadès va jugar un entre d’altres. paper molt important en la recu- peració del teatre després de la El seu compromís dins del món del Guerra Civil i són molts els crítics teatre els va dur, també, a difon- que la consideren l’actriu més im- dre a casa nostra interpretacions i portant del teatre català contem- traduccions d’obres de gran relleu porani. internacional. A l’època franquis- 36 MARIA vILA I PANADÈS ART: ARTS ESCÈNIQUES CARMEN “Bailaora AMAYA i cantaora” Barcelona 1913 Begur 1963 La Capitana, com se la coneixia po- Una de les actuacions més impor- pularment, no es retirà dels esce- tants que protagonitzà fou a Nova naris fins mesos abans de la seva York interpretant El Amor brujo de mort. De família humil del barri de Falla acompanyada per l’orquestra Somorrostro, començà a actuar en filharmònica. tablaos i tabernes, acompanyant al seu pare, el guitarrista Antonio Durant els últims anys de la seva Amaya, per acabar treballant en vida, la ciutat de Barcelona la va els teatres de major relleu. homenatjar en diverses ocasions. Un d’aquests reconeixements fou “Alma. Alma pura. Per a la seva projecció a nivell na- la inauguració de la Font de Car- El sentimiento cional fou decisiva l’actuació que men Amaya en el Passeig Marí- hecho carne” realitzà en l’Exposició Universal tim de Barcelona, que passa pel “Mirador” escrit per de Barcelona, l’any 1929. Altres barri de Somorrostro, on ella va Sebastián Gash moments claus en la seva trajec- créixer. tòria foren la participació en una revista musical a Barcelona, així Post mortem, se li va atorgar la com l’aparició en diverses pel.lí- Medalla al Mèrit Turístic, el llaç cules i la presentació que li feren d’Isabel La Catòlica i el títol de filla en el Colisseum de Madrid. adoptiva de Begur. A més, es va inaugurar un monument en el A partir de l’any 1936, quan escla- Parc de Montjuïc de Barcelo- tà la Guerra Civil, Carmen Amaya na en honor a la bailaora. actuà a diferents ciutats de Sud Amèrica. Fou durant aquests anys quan l’artista incorporà a diferents membres de la seva família al seu grup artístic. 37CARMEN AMAYA ART: ARTS ESCÈNIQUES SOCIETAT FRANCESCA BONNEMAISON I FARRIOLS DUODA ROSA SENSAT I VILÀ ÀNGELS FERRER I SENSAT ÀNGELS GARRIGA JOAQUIMA RAS PALL MARGARITA COMAS MONTSER RAT GARRIGA CABRERO ADA BYRON DOLÇA DE PROVENÇA DOLORS PIERA I LLOBERA HEROÏNES DE GIRONA ISA BEL VILA I PUJOL JOANA TOMÀS I SA BATÉ LLIBERTAT RÒDENAS ROSA MARIA ARQUIMBAU ROSA PERO LET I BOSCH SOLEDAD GUS TAVO VICTÒRIA KENT SOCIETAT Dones de clara veu Els noms de les deu dones de qui parlem són, menys el de victòria Kent, pràcticament desconeguts per a la majoria de la ciutadania. Com ha succeït al llarg de la història, la seva implicació personal, la seva lluita per un món més just ha estat en molts casos ignorat en vida i oblidat desprès de la seva mort. Les raons d’aquesta invisibilitat són les mateixes que han mantingut les dones durant segles en una situació de subordinació que avui en dia percebem com una insuportable injustícia humana. Moltes de les reivindicacions que aquestes dones expressaren (el dret a la justícia en el món del treball o el seu accés a tenir una veu pròpia en els àmbits polítics) constitueixen avui a casa nostra drets legalment reconeguts, desprès de dos cents anys de lluites. Els Drets humans fonamentals que la Il.lustració va propiciar i que la Declaració dels Drets humans va reconèixer, no contemplaven a les dones com a part d’aquesta huma- nitat que tenia dret a exercir-los. La primera dona que ho va dir ben clar i va exigir drets de ciutadania per a les dones fou Olympia de Gourges. va ser guillotinada. Molts anys han hagut de passar per a què les dones accedíssim a la ciutadania que s’expressa en el dret al vot. I molts més anys encara per a què els seus altres drets civils, polítics i socials fossin reconeguts també sobre el paper. Com bé sabem, les realitats no canvien al ritme de les lleis. La discriminació continua, tan tossuda com els fets estructurals 40 que la causen. Malgrat això, la lluita de les sindicalistes exigint hora- ris i condicions justes, la de les dones del món de l’educació perquè aquesta fos un vehicle de civisme i d’aprenentatge per a les dones, que, no oblidem, varen restar analfabetes en la seva majoria durant segles... la lluita per estar presents i fer sentir la seva veu discordant en el Parlament o canviar la concepció del que ha de representar la reclusió penitenciaria, totes aquestes lluites silenciades han estat en la base dels avenços actuals i ha de ser reconeguda, explicada a la ciutadania com formant part dels canvis que, malgrat els grans retro- cessos que ens portat les èpoques negres de les diferents dictadures, ens han permèsgaudir dels drets que ara tenim. Dictadures i Drets de les dones son fets contraposats. Les dones ne- cessitem la democràcia, el seu aprofundiment i la seva expansió en tots els àmbits de la vida de forma urgent per seguir avançant cap a la nostra plena ciutadania real. És el marc en el que hem de poder transformar el que està sobre el paper en realitats quotidianes. Que aquestes dones ens inspirin el treball, llarg, encara que ens queda per fer. Mª Dolors Renau i Manen Ex-Presidenta de la Internacional Socialista de dones 41 Uzés segle IX DUODA Duoda nasqué en una família fran- gués volgut ensenyar de primera ca de condició noble a principis del mà. Fou una manera de consolar- segle IX. Fou comtessa de Barce- se pel fet de ser lluny, però també lona, Girona, Empúries i Rosselló una eina per a què els seus fills gràcies al seu casament amb Ber- tinguessin part de l’educació ma- nat de Septimània, amb qui tingué terna que se’ls havia negat. dos fills que no va poder criar. El llibre Liber manualis ha fet L’any 826 va donar a llum el seu perdurar a la nostra protagonis- primer fill havent de deixar la cria- ta al llarg dels segles. L’objectiu tura amb el pare, quan la van des- d’aquesta obra és educar els seus tinar a Uzés. Les raons d’aquesta fills per a la felicitat i per a la vida, separació i el perquè no els tornà a guiada per l’amor que sentia cap veure fins al cap de tretze anys ara a ells. L’excepcionalitat de Duoda com ara ens són desconegudes. recau en la seva originalitat i va- Del retrobament amb el seu marit lentia, esdevingué una escriptora nasqué el seu segon fill. En aquella revolucionària ja que escrigué so- ocasió, el seu pare es va endur el bre el valor de l’educació i els pen- nadó i la teoria més concorreguda saments filosòfics d’una mare. és que l’utilitzà com a moneda de canvi pels seus interessos i lluites Malgrat tot, no sabem com va su- de poder. portar l’escriptora els fets que van venir un any després d’escriure Després d’aquesta dolorosa sepa- l’obra. L’any 843, el seu marit va ració, Duoda va decidir escriure un ser executat per ordre de Carles el llibre-manual per poder transme- Calb i quatre anys més tard també tre al seu fill petit el que ella li ha- ho va ser el seu fill Guillem. 42 DUODA SOCIETAT: EDUCADORES Mestra ROSA Masnou 1873 Barcelona 1961 SENSAT I VILÀ Fou una figura cabdal en la renovació Quan va retornar, va poder posar en pràc- pedagògica que va tenir lloc a Catalunya tica les seves teories i nous coneixements durant el primer terç del segle XX i que a l’escola del Bosc del parc de Montjuïc va permetre l’aparició d’una nova gene- de Barcelona, de la que fou fundadora i ració de mestres durant la República. directora des del 1914 fins al 1931. Al guanyar les oposicions a Alacant, co- L’any 1921 li encarregaren la redacció mençà a posar en pràctica les seves idees, del Pla d’Estudis de l’Institut de Cultura on sovint organitzava sortides amb les i Biblioteca Popular de la Dona amb un seves alumnes per a què les seves clas- projecte curricular ampli per a les dones ses tinguessin connexió amb la realitat. obreres i de classe mitjana. Cregué sem- Quan es traslladà a Barcelona començà pre que la llibertat per l’educació i la feina a treballar a l’Escola Pública Unitària de no estaven contraposades amb les tas- la Diagonal i inicià la redacció dels seus ques de mare i mestressa de casa, però diaris de mestra. que calia la posada en valor d’aquestes. Amb el triomf de les tropes franquistes va intentar estar en contacte amb les co- la jubilaren forçosament, i fou depurada rrents pedagògiques europees més im- i apartada de l’activitat docent. portants del moment, motiu pel qual es traslladà durant uns mesos a Bèlgica i Les seves obres més importants on Sen- Suïssa amb un grup de mestres per estu- sat difon els seus mètodes pedagògics diar la metodologia d’altres escoles. són, entre d’altres: vers una nova escola i Les ciències en la vida de la llar. 43ROSA SENSAT I vILÀ SOCIETAT: EDUCADORES FRANCESCA BONNEMAISON I FARRIOLS A principis del segle XX, en una Barcelona que viu agitada per les tensions socials i els canvis polí- tics, Francesca Bonnemaison obrí una porta a la cultura i a la formació per a moltes dones. L’any 1909 fundà l’Institut de Cultura i la Biblioteca Po- pular de la Dona, que es convertí en la primera biblioteca de dones de tota Europa i un dels pri- mers espais públics de lectura de la ciutat. A les classes que s’impartien a l’Institut hi assis- tien aquelles dones interessades pel saber i aque- lles que buscaven una formació més qualificada per accedir a una determinada professió. Es ca- racteritzà per ser un centre dinàmic, d’intercanvi d’idees i en continua expansió. L’Institut, a més, posava a l’abast de les seves sòcies una important Borsa de Treball i la Caixa de Previsió contra l’atur forçós. 44 FRANCESCA BONNEMAISON I FARRIOLS SOCIETAT: EDUCADORES “Tota dona val més, quan lletra aprèn” Francesca Bonnemaison Arrel del seu matrimoni amb Narcís verdaguer, un dels fundadors de la Lliga Regionalista, Francesca Bonnemai- son començà a implicar-se en política. Amb l’adveniment de la República, s’hi involucrà encara més quan Francesc Cambó li va encarregar organitzar la secció femenina de la Lliga Regionalista. A més, formà part del Consell de Govern del partit i es presentà a les eleccions municipals de 1934. Al 1936 esclatà la Guerra Civil i tota la tasca de Frances- ca Bonnemaison i de l’Institut de Cultura quedà aturada. Amb la instauració del règim feixista, l’institut es tran- sormà en l’Instituto de Cultura para la Mujer de la Sec- ción Femenina de Falange Española Tradicionalista, el que ocasionà que ella se’n desvinculés. El seu llegat és encara molt vigent, un exemple n’és el Centre de Cultura de Dones de Barcelona que porta el seu nom. La historiadora Dolors Marín Silvestre la des- Educadora criu com a “educadora de ciutadanes” en la biografia que Barcelona li dedica. 1872 - 1949 45FRANCESCA BONNEMAISON I FARRIOLS SOCIETAT: EDUCADORES JOAQUIMA RASPALL Educadora Barcelona I JUANICÓ 1877-1968 Joaquima Raspall va desenvolu- te. va morir als noranta-un anys par una tasca pedagògica molt al barri que la va veure néixer, important al barri de Poblenou. al carrer Wad-ras (ara Doctor Durant la seva llarga trajectòria Trueta) quan encara era directo- com a mestra va ensenyar a lle- ra de la seva escola. Tot el veïnat gir i escriure a quatre genera- es declarà en dol. cions de barcelonines. Donya Quimeta, com tantes al- va néixer l’any 1877 al barri de tres educadores que han dedicat Poblenou de Barcelona i a l’edat la seva vida a ensenyar, no ha es- de disset anys va aconseguir el tí- tat suficientment valorada per a tol de mestra. Fou en aquell mo- la història de la nostra ciutat. És, ment quan decidí obrir l’escola doncs, una tasca pendent per a la Donya Quimeta a casa dels seus història de Barcelona recuperar pares i, poc a poc, anà guanyant la figura de Joaquima Raspall, el reconeixement i estima de les qui durant setanta anys dedicà la seves alumnes. La seva tasca va seva vida no només a ensenyar, ser tan apreciada que als barris sinó també a transmetre els va- del Poblenou i Sant Andreu enca- lors humans que ella defensava. ra és recordada amb gran afec- 46 JOAQUIMA RASPALL I JOANICÓ SOCIETAT: EDUCADORES Mestra i escriptora Sant vicenç de Calders 1898 ÀNGELS Barcelona 1967 GARRIGA Fou mestra i escriptora de llibres infan- gada a ensenyar en un ambient molt di- tils. Es va formar als Estudis Normals de ferent per a la Escuela Unitaria de Niñas la Mancomunitat de Catalunya entre els de Gran via. anys 1920 i 1923. Durant gairebé una dèca- da exercí de mestra pel Patronat Escolar Degut a una malaltia greu, l’any 1945 que- de Barcelona, al Grup Escolar Baixera. La dà paralítica i es jubilà. Des d’aquell mo- II República permeté que Àngels Garriga ment es retirà a la casa pairal de Cal Mata i els mestres de la seva generació desen- de Saifores, que pertanyia al seu marit, volupessin un nou model d’ensenyament, Josep Mata i virgili, del que en va quedar conegut com a l’Escola Catalana. Aquest vídua molt jove. Allà hi escrigué Becero- mètode tant innovador tenia com a objec- les un dels primers llibres per fomentar tiu conèixer a través de l’experimentació, l’aprenentatge de la lectura en català. traslladant les aules al carrer i fomentant Una de les seves obres més reconegudes un procés pedagògic basat en les vivèn- i, d’alguna manera, autobiogràfica és Un cies pròpies de l’alumnat. Una altra de rètol per a Curtó on descriu el seu ideal les eines que feu servir per arribar a la d’escola. mainada fou la ràdio, explicant relats i anècdotes a Ràdio Associació de Catalun- L’any 1965 es vinculà a l’Escola de Mestres ya i a Ràdio Barcelona. Rosa Sensat, fundada poc abans, on s’hi va traslladar amb la seva filla Marta. La En acabar la Guerra Civil, aquesta insti- seva trajectòria com a intel.lectual i mes- tució s’il.legalitzà i Àngels Garriga va ser tra mai la feu perdre de vista la necessitat separada del Grupo Escolar Pedro vila en d’entendre el món amb ulls d’infant. el que treballava. Aleshores, es veié obli- 47ÀNGELS GARRIGA SOCIETAT: EDUCADORES ÀNGELS Educadora FERRER I Barcelona 1904-1992 SENSAT “El cam d’anar a l’escola cada dia és diferent” Àngels Ferrer i Sensat Encara que a ella no li agradava que Després de la Guerra Civil, Àngels ha- l’anomenessin Angeleta, tothom la gué de tornar a opositar ja que el go- coneixia així. La seva mare, Rosa Sen- vern feixista la depurà denegant-li el sat, fou un referent en la seva vida títol de catedràtica, d’aquesta manera professional, tot i que ella s’orientà fou relegada a l’Institut Isabel la Ca- sempre cap a les ciències. Començà tòlica de Madrid. la seva educació a l’escola del Bosc que dirigia la seva mare. L’any 1926 es La seva carrera com a pedagoga que- llicencià en Ciències Naturals per la darà truncada durant el llarg parèntesi Universitat de Barcelona dedicant-se de dictadura. Les tècniques educatives a l’ensenyament com a professora de que emprava, molt valorades durant la la càtedra de zoografia d’articulats i al República, foren constantment qües- centre de Batxillerat Monturiol. tionades ja que s’allunyaven massa de la pedagogia retrògrada del règim. En paral.lel, participà en la creació de l’Institut-Escola del Parc on desenvo- La vida d’Àngels transcorregué entre lupà un programa pedagògic que esde- els passadissos de diferents instituts, venia revolucionari a la primera meitat fent el que més li agradava, ensenyar del segle XX, basat en l’experimentació ciència al jovent. D’altra banda, con- i l’observació de la naturalesa. tinuà treballant de forma clandestina a escoles privades que es crearen als anys ‘60 per a donar resposta a la mala educació imperant. 48 ÀNGELS FERRER I SENSAT SOCIETAT: EDUCADORES ADA Programadora Middlesex BYRON (actual Londres) 1815 Londres1852 Ada Augusta Byron és considerada la primera programadora informàtica de la història. Si avui dia l’accés de les dones a les noves tecnologies i al món científic en general segueix sent un tema present a les agendes femi- nistes d’arreu, donada la masculinització que pateix aquest sector, provem d’imaginar-nos el que suposà per aquesta dona la seva opció professional a meitat del segle XIX. Coneguda també per ser una de les filles El seu matrimoni amb un noble anglès no il.legítimes del poeta Lord Byron, el cert va suposar un impediment per al desenvo- és que el seu pare es desvinculà ben aviat lupament de les seves idees, sinó que més de la seva mare i d’ella quan Ada compta- aviat la seva posició social li va permetre va amb poc més de dos anys de vida. De dedicar-se a la seva vocació. A més a més, fet, hi ha qui diu que la seva mare fou qui el seu estatus la feu entrar en contacte despertà aquest interès per la ciència pro- amb els cercles intel.lectuals de l’època vant d’allunyar-la del camí que havia pres despertant-li la sensibilitat no només pel el seu pare. món de la ciència sinó pel coneixement en el seu sentit més ampli. Formada en ciències i matemàtiques, molt aviat començà a sorprendre als seus tutors Dins de la informàtica se li atribueixen con- i a guanyar-se la seva confiança. Accedí a ceptes com el llenguatge de programació. espais de recerca vetats per a les dones no Tot i que durant molts anys el seu paper en només d’una manera formal en el terreny el terreny analític visqué a l’ombra del seu acadèmic, sinó també de manera social, el tutor, Babbage, avui dia queda evidenciada que la obligà a aprendre sovint de mode la importància de les seves aportacions i la autodidacta. El fet de què firmés les seves seva visió de futur, havent-se aventurat a publicacions amb les sigles del seu nom predir l’ús quotidià que tindrien les com- deixa entreveure les dificultats amb les putadores. que es degué trobar per aconseguir la cre- dibilitat i el respecte d’un món acadèmic Desgraciadament morí a l’edat de 37 anys notablement misogin. víctima d’un càncer i sense que el context d’aleshores permetés reconèixer el valor dels seus descobriments. 49ADA BYRON SOCIETAT: CIÈNCIA MONTSERRAT Botànica GARRIGA Cienfuegos,Cuba 1865 Barcelona 1956 CABRERO Maria Caridad del Cobre Garri- D’altra banda, també destacà per ga Cabrero, més coneguda com la seva vessant pedagògica ja que, Montserrat Garriga, va pertànyer a més, impartia classes de botàni- a l’anomenada segona “família” ca a l’Institut de Cultura i Bibliote- de botànics catalans, grup de cien- ca Popular de la Dona (Biblioteca tífics que van impulsar l’estudi de Francesca Bonnemaisson). la botànica durant els segles XVIII i XIX. L’any 1954, va engrandir la col. lecció del Museu d’història natural Tot i ser deixeble i col.laboradora amb la donació de la seva col.lec- del Doctor Pius Font i Quer, impor- ció particular de plantes i va parti- tant botànic, farmacèutic i químic, cipar en la creació de l’Institut Bo- fundador del Jardí Botànic i pro- tànic de Barcelona que va dirigir el fessor de la Universitat de Barce- seu mestre, el doctor Quer. lona, el treball de Garriga té auto- nomia pel seu propi valor científic. La importància d’aquesta gran bo- tànica recau en el valor de dedicar- La perdurabilitat del seu llegat se a la ciència en un moment en ve donat per a la meticulositat que la dona amb prou feines podia que caracteritzava la seva fei- gaudir d’una activitat professional na. Un exemple és la catalogació fora de la llar, exposant-se a ser que feu de les diferents espècies constantment qüestionada pel fet de plantes, de fet, se la reconeix d’exercir una professió considera- científicament per l’herborització da exclusivament masculina. d’infinitat d’espècies catalanes. 50 MONTSERRAT GARRIGA CABERO SOCIETAT: CIÈNCIA Científica Alaior, Mallorca 1892 Exter, Anglaterra 1972 MARGARITA COMAS Margarita Comas va esdevenir ús del microscopi i el treball de camp. una de les científiques i divulgado- Tanmateix, aquesta tasca sempre la rea- res més importants del nostre país. Fou litzà defensant els seus principis sobre la una estudiant brillant, començà fent ma- defensa de l’equiparació de drets entre ho- gisteri i a partir del 1922 es va inscriure a mes i dones. la facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Gràcies al seu expedient excep- Margarita marxà a Anglaterra el 1937 d’on cional, va poder ampliar els seus estudis a ja no tornà mai més. Un cop allà, va tre- ciutats com París i Londres. ballar amb els nens i les nenes refugia- des republicanes. Més tard, trobà feina de Tot i la seva llarga i prolífica trajectòria professora de biologia a la Dartington hall acadèmica, només va poder exercir la tas- School, dedicant la seva vida a la divulgació ca d’investigadora durant els seus anys a la i l’ensenyament científic. Sorbona (1926-1928) on realitzà els estudis de Doctorat. Mai aconseguí trobar cap cen- tre on poder continuar el seu treball cientí- “va conèixer la vacant en aquesta escola fic, és per aquest motiu que centrà la seva per un anunci en The Times i, al no voler carrera en l’educació i la divulgació de la acceptar-la pel fet de ser dona, va supli- ciència, el que la portà a ser la primera pro- car al director que li deixés una setmana fessora de la Facultat de Pedagogia de la a prova. Els alumnes van mostrar la seva Universitat de Barcelona. desaprovació el primer dia de classe, però posteriorment van ser ells mateixos els que Posteriorment, quan començà la República, van demanar al director que la professora dirigí l’Escola Normal de Tarragona on des- Comas es quedés.” envolupà mètodes actius d’ensenyament de les ciències, introduint recursos peda- Publicat al Diccionario Biográfico Español, per gògics revolucionaris inèdits en l’educació la Real Academia de la Historia tradicional com experiments al laboratori, 51MARGARITA COMAS SOCIETAT: CIÈNCIA DOLÇA DE Gavaldà, França 1095 Barcelona 1127 PROVENÇA Dolça de Provença tingué la comesa, com moltes dames de la seva època, de casar-se per establir aliances polítiques. La seva unió amb Ramon Berenguer III va permetre que el comp- tat de Barcelona expandís el seu domini cap a Provença. Aquest fet no només suposà que Ramón Berenguer III dominés més terres, sinó que també el situà al centre de la vida cultural, política i militar més important de l’època. La seva vida no fou fàcil. De ben jove la feren casar amb una home quinze anys major que ella que no coneixia i traslladar-se a una cort estrangera i austera com era la de Barcelona. El seu destí un cop casada era procrear, i així ho va fer. D’aquesta unió en naixeren cinc fills d’entre els quals Ramon Berenguer Iv n’és el més conegut. Les dones que pertanyien a l’estament nobiliari estaven sotme- ses a una estricta vigilància, i així ho demostra la llegenda de la mort de Dolça de Provença. Es diu que quan la comtessa arri- bà a Barcelona anà a viure a la torre de Fang a Sant Martí de Provençals, on l’anava a veure molt sovint un jove trobador que tocava amb una lira. Ramon Berenger, al assabentar-se de la infidelitat de la seva esposa, feu matar al trobador arrancant- li el cor i donant-lo de menjar a la seva dona sense que ella ho sabés. Quan Dolça ho descobrí, decidí no tornar a tastar res més per no profanar la boca per on havia passat el cor del seu enamorat. Després de poc morí de gana. 52 DOLÇA DE PROvENÇA SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC HEROÏNES Companyia militar DE GIRONA Primera meitat del segle XIX Foren les 100 dones que formaren la Companyia de Santa Bàrbara durant el setge de Napoleó a la ciutat de Girona l’any 1809. Junta- ment amb el regiment d’Ultònia i la milícia dels Miquelets, formaven la Cruzada Gerundense, com s’anomenà a les forces defensores de Girona. val a dir que cap de les 100 heroïnes superava els 22 anys d’edat. Els gironins esparverats contra els invasors per les auto- ritats religioses i pels històrics abusos francesos, van emprendre una contundent defensa de la ciutat, liderada pel general Mariano álvarez de Castro. Les heroïnes de Girona van destacar per la seva valentia i per la seva dedicació. Els hi són atorgats molts actes bèl. lics notables, un dels més espectaculars el va dur a terme Josepa Demà “Perrota”, contusionada de tant disparar sobre l’enemic. L‘orígen de la companyia de Santa Bàrbara el trobem en l’ordre del marqués de Coupigny, segon comandant general de l’exèrcit de Catalunya. Dividida en quatre parts, cadascuna d’elles rebia el nom d’esquadres, la de Sant Narcís va estar comandada per Llúcia Jo- nama i Bellsolà i tenia com a punt de reunió la plaça de Sant Pere. L’esquadra de Santa Eulàlia era comandada per Maria Custi, a la plaça de Mercadal. L’ Esquadra de Santa Dorotea estava dirigida per Maria Àngela vivern, a la plaça del vi. I per últim, l’esquadra de la Concepció, comandada per Ramona de Nouvillas es situava a la plaça de l’hospici. Tot i les fites aconseguides al front i la seva tasca en el subminis- trament d’aliments i trasllat de ferits, la historiografia tradicional molt sovint ha obviat la importància del paper que van jugar en la lluita contra els francesos. 53hEROÏNES DE GIRONA SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC ISABEL Sindicalista Calonge 1843 VILA I Sabadell 1896 PUJOL “No hi ha dones al món com les de llagostera, que pels republicans varen portar la bandera No hi dones al món, com la Isabel "cinc hores", que pels republicans va caminar vuit hores.” Cançó popular que li dedicà el poble de Llagostera. “Continua, querida hermana, propagando los principios radicales y revolucionarios que defiende nuestra querida A.I.T. y puedes estar convencida que trabajas por la causa más grande que persigue la humanidad, que es la causa de la Justícia, puesto que es la del trabajo”. Paraules dedicades a Isabel Vilà i Pujol des del Consell Comarcal 54 ISABEL vILA I PUJOL SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC Isabel Vila, com moltes altres dones de l’Empordà, fou una obre- ra de la indústria taponera. Conscient de les precàries condicions laborals i la falta d’aixopluc sindical de les dones treballadores, inicia un activisme polític a favor del republicanisme federal. Tot i haver passat a la història per la seva participació en la re- sistència republicana contra el governador militar de Girona en els esdeveniments coneguts com el Foc de la Bisbal l’any 1869, dins de la historiografia feminista se la reconeix com a la primera dona sindicalista de la història catalana. De fet, va desenvolupar la seva lluita contribuint a la implantació de l'Associació Interna- cional de Treballadors a l'Empordà. La seva joventut i el fet de ser dona no l’impediren rebre el reco- neixement explícit de l’AIT: “estás animada de las mejores ideas que pueden conducirnos a la completa y radical emanicipación de todos los esclavos de esta injusta y criminal sociedad”. Cal recor- dar que, en aquests moments tant la lluita política com sindical eren espais fonamentalment masculinitzats i d’accés prohibit a les dones. Se la coneixia com “Isabel cinc hores” arrel de la seva reivindi- cació de reduir a cinc hores la jornada laboral per als menors de tretze anys. El cop d’Estat de Pavia i la il.legalització de la Internacional l’obligaren a exiliar-se durant set anys a Carcassona. Un cop re- tornada a Catalunya es dedicà a l’ensenyament, canalitzant els seus ideals polítics a través de la Institución Libre de Enseñanza a Sabadell. 55ISABEL vILA I PUJOL SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC SOLEDAD GUSTAVO Anarquista, periodista, traductora, conferen- ciant i per sobre de tot defensora de la llibertat i l’emancipació de les dones. Soledad Gustavo o Teresa Mañé va ser una de les primeres veus que denuncià la sobreexplotació que patien les dones, tant per les conseqüències socials del sistema ca- pitalista, com pels paràmetres patriarcals impe- rants en la lluita sindical. La seva militància política va condicionar la seva vida personal. Casada pel civil amb Federico Urales, pseudònim de Juan Montseny, va haver d’exiliar-se a Londres on va viure en condicions precàries treballant de brodadora. La persecució política que van patir els portà a tornar a Espan- Escriptora i ya de forma clandestina. Fou llavors quan es van activista instal.lar a Madrid, des d’on fundaren la Revista Blanca, símbol de la resistència anarquista. anarquista vilanova i la Geltrú 1865 Perpinyà 1939 56 SOLEDAD GUSTAvO SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC Els seus discursos en relació a la situació de la dona i la defensa del laïcisme aconseguiren escandalitzar als sectors més reaccionaris, sent pionera en el fo- ment de l’ensenyament laic. El paper de la seva filla Frederica Montseny, que aconseguí ser la primera dona ministra de l’Estat Es- panyol, fa que el personatge de Soledad Gustavo passi a un segon pla, encara que la seva família la considerà el pilar ideològic de la seva militància. va ser ella qui es responsabilitzà de la gestió i l’edició dels articles que publicaven el seu marit i la seva filla. Avançada al seu temps, treballadora incansable i com- promesa fins a les últimes conseqüències, la mort la trobà sola, creuant la frontera el 1939. La libertad empezar a cuando las mujeres pudieran decirle al hombre: “No te necesito para nada. S i tengo que acostarme contigo, es porque nos ponemos de acuerdo para satisfacer un gusto, un deseo, o porque nos quere- mos; pero no necesito casarme contigo para vivir”. Soledad Gustavo 57SOLEDAD GUSTAvO SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC LLIBETAT RÒDENAS Sindicalista Xera (valència), 1892 Mèxic, 1970 58 LLIBERTAT RÒDENAS SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC Popularment es deia que des de sem- la que escriure un llibre o un article. Les pre fou una dona rebel i involucrada en dones començaren a prendre part activa la causa revolucionaria, amb una força en aquests mítings, tot i això, no era una que mereixé el respecte fins i tot dels tasca fàcil, tenint en compte que no eren seus enemics. votants i els mateixos partits o sindicats de l’època encara estaven dirigits per Llibertat Ròdenas nasqué en el context homes i per als homes. d’una família obertament llibertària, com el seu nom ens fa entendre. Co- La tasca de Llibertat Ròdenas no va es- mençà a forjar els seus idearis polítics tar exempta de riscos. Durant una gira a des de molt jove gràcies a l’educació que Madrid la van detenir i poc després fou rebé a casa i assistint a l’escola laica. empresonada a Guadalajara. De fet, tota la seva família va ser perseguida, en uns L’any 1918 el trasllat de la seva família anys en que fer política i ser activista era a Barcelona l’obligà a posar-se a treba- condemnat durament. llar, però mai deixà d’estudiar a l’escola nocturna, fet que més endavant l’ajudà Lluità amb la columna Durruti al front en la seva tasca de conferenciant. d’Aragó durant la Guerra Civil, on una de les seves gestes fou encapçalar Fou a Gràcia on pronuncià les seves pri- l’evacuació de sis-centes criatures cap meres paraules en públic, des d’aquell a Barcelona. L’any 1938 entrà a formar moment Llibertat Ròdenas esdevingué part de l’Associació Mujeres Libres i col. coneguda, fent conferències aquí i allà laborà amb el Casal de la Dona Treballa- per propugnar les idees de la CNT. A dora. Marxà a l’exili quan la situació co- principis del segle XX, aquesta era una mençà a ser insostenible i morí a Mèxic, activitat força comuna, ja que l’alt anal- lluny de casa, l’any 1970. fabetisme feia que fos més útil la parau- 59LLIBERTAT RÒDENAS SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC Jurista i política Màlaga 1898 VICTÒRIA Nova York 1987 KENT En uns moments en que l’accés de les La seva gran tasca la va dur a terme dones al món acadèmic i professional com a membre de la Real Academia de és molt minse, victòria Kent estudià la jurisprudencia y la legislación, i com dret a Madrid i l’any 1925 entrà a formar a Directora General de Presons. victòria part del col.legi d’advocats. El seu pri- Kent va continuar amb la tasca de Con- mer reconeixement públic fou durant la cepción Arenal, qui inicià una sèrie de II República degut a l’èxit de la defensa reformes a les presons espanyoles, de- que feu d’álvaro Albornoz, membre del fensant que aquestes no fossin conce- Comitè Revolucionari Republicà. Esde- budes com a lloc de reclusió sinó com a vindria així, la primera dona que actuava mitjà per a recuperar al delinqüent com davant del Tribunal Suprem de Guerra i a persona activa. Fidel a les seves con- Marina. viccions, va tancar centres penitenciaris que estaven en males condicions i va eli- Com a membre del Partit Radical Socia- minar l’ús de grillons. També va crear la lista va participar en la vida política del presó de dones de Las ventas, que con- país com a diputada de les Corts Cons- templava certes millores, per exemple, tituents de 1931. Les seves intervencions per a les recluses mares. en el Parlament van ser escasses i és re- cordada pel seu discurs contra el sufragi Esclatada la Guerra Civil es traslladà a femení en igualtat de condicions als ho- França com a membre de l’ambaixada mes, en contra del que defensava Clara d’Espanya a París i se li encarregà tro- Campoamor. victòria Kent considerava bar asil als nens i nenes exiliats. Quan que en un país en què la majoria de do- finalitzà la II Guerra Mundial marxà cap nes eren analfabetes, aquestes votarien a Mèxic i després a Nova York on formà amb la influència dels seus confessors, part de la Secció de Defensa Social de el que afavoriria als conservadors. les Nacions Unides. 60 vICTÒRIA KENT SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC ROSA PEROLET Política Barcelona I BOSCH 1907-1970 Militant d’esquerra republicana i activista feminista. La tasca de Rosa Perolet és poc coneguda però la seva vida és el reflex de les dificultats i les contradiccions de tota una època. Formada en tall, confecció i brodat, de molt jove es va traslladar a viure a Barcelona on va ser una de les treballadores tèxtils de les filatura Fabra i Coats, ubicada al barri de Sant Andreu. Perolet era militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i fou una de les promotores de la primera vaga general del tèxtil a Catalunya en contra la prohibició del treball remunerat de les dones casades, vetat pel franquisme en l'època de postguerra. Arrel de la seva participació en la vaga, l’acomiadaren i hagué de canviar de residència per evitar la detenció. Des d’aleshores, va figurar a la llista negra del règim, fet que va impedir-li trobar feina en qualsevol altra empresa. va subsistir cosint a casa i fent patrons. Quan la feina minvava, escrivia cartes per als veïns i veïnes del barri de la Perona –on vivia- a canvi de menjar per a ella i per al seu fill. Rosa Perolet exemplifica la frase de Simone de Beuavoir, allò personal és polític, fent de la seva quotidianitat una lluita cons- tant. 61ROSA PEROLET I BOSCh SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC Periodista i ROSA MARIA escriptora Barcelona ARQUIMBAU 1910-1992 Inicià la carrera com escriptora de pant, en ocasions, amb els diaris molt jove. Amb només tretze anys més conservadors degut al to irò- els seus contes ja apareixien en nic al que recorria amb freqüèn- revistes literàries amb el pseudò- cia. nim “Rosa de Sant Jordi” i als di- nou publicà la seva primera obra: Rosa Maria Arquimbau mai va La dona dels ulls que parlen. abandonar el seu compromís amb el feminisme i la política. va co- Les seves novel.les i peces tea- operar en la campanya de reco- trals són, sovint, un reflex de la llida de signatures femenines per quotidianitat i del moment polític l’aprovació de l’Estatut i va defen- que visqué, com ara, La Pau és un sar el dret a vot per a les dones. interval o Quaranta anys perduts, A més, va ser membre militant on manifestà el que havia suposat d’Esquerra Republicana i la pre- la dictadura franquista. sidenta del Front Únic Femení Es- querrista creat l’any 1932. Com a periodista va col.laborar en moltes de les publicacions de ten- La seva trajectòria contrasta- dència esquerrana, un exemple, va amb els cànons establerts, en són els seus reportatges de obrint-se pas en el món de la po- caire social a la revista il.lustrada lítica i contribuint a què moltes Imatges. També va participar en dones poguessin sentir-se repre- el setmanari La Rambla, en la co- sentades, en un país en el que no lumna Films & Soda, on retratava tothom estava gaire acostumat a els canvis que estaven protagonit- que fossin elles qui prenguessin zant les dones del seu temps, to- la iniciativa. 62 ROSA MARIA ARQUIMBAU SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC L’any 1975, amb la intenció de recolzar les demandes veï- nals es va fundar l’Associació de Veïns del Clot-Camp de JOANA l’Arpa. Joana Tomàs i Sabaté en fou la secretària des del començament. Nascuda a Barcelona a principis dels anys trenta, fou veïna del Clot de tota la vida. TOMÀS I Als anys 70 les associacions de veïns i veïnes aglutinaven moltes de les aspiracions polítiques, les preocupacions i SABATÉ les necessitats de la gent. Des de ja feia anys els barris de les perifèries de les grans ciutats estaven creixent, degut a la immigració de les zones més pobres del país, sense planificació urbanística ni ajudes oficials. La falta d’infraestructures i de previsió provocaven greus proble- mes d’accessos o de salubritat i els ajuntaments, encara fidels al règim franquista, negaven qualsevol ajuda. Joana Tomàs no pertanyia a cap partit polític, tot i el mo- ment que vivia el país. La seva eina de lluita fou treballar per a ajudar a la gent del barri en un moment en que encara estava tot per fer. Reivindicant, per exemple, el trasllat de l'empresa Alcohols Momplet, pel gran perill que aquest ti- pus d'indústria comportava. De fet, el Clot, un barri històri- cament obrer, compta amb molts edificis industrials que han anat perdent el seu ús original i s’han convertit en es- pais pel barri. Un exemple en són Fibracolor, Can Robacols, La Farinera o Can Miralletes. Joana Tomàs i Sabaté morí l’any 1982 i fins a l’últim mo- Secretària ment va estar lligada a l’Associació. Immensament volguda i estimada, des de la seu del carrer Sibèlius, encara coinci- de l’Associació deixen a dir que sempre estava a tot arreu. de Veïns del Clot- Camp de l’Arpa Barcelona 1931-1982 63JOANA TOMÀS I SABATÉ SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC DOLORS La vida de Dolors Piera està marcada per la seva dedicació a la pedagogia entesa com a base d’una renovació social. També participà en la PIERA I lluita política, sense oblidar mai el seu punt de partida com a dona. LLOBERA Formada com a mestra a l’escola Normal de Lleida, molt aviat va interessar-se per la ves- sant més progressista de l’ensenyament. Ferma defensora de la coeducació i l’escola laica, pro- mogué l’experimentació com a base principal de l’adquisició de coneixements. Durant el bienni negre (1934-1936) fou expedientada a vilafranca del Penedès a causa de la seva ideologia. A més a més fou la fundadora de la Federació Espan- yola de Treballadors de l’Ensenyament dins de la Unió General de Treballadors, i organitzà des de casa seva l’edició de la revista l’Escola Prole- tària, vinculada a la Federació. 64 DOLORS PIERA I LLOBERA SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC Mestra i sindicalista 1910 Puigverd d’Agramunt 2002 Santiago de Xile Durant el Congrés Mundial de mestres, que tingué lloc a París, representà a la comunitat pedagògica de Catalunya. Començà mi- litant a les joventuts socialistes i formà part del comitè executiu del PSUC. Quan esclatà la Guerra Civil s’encarregà d’organitzar el Congrés de Dones de Catalunya, del que fou escollida secre- tària general. En reconeixement de la seva tasca s’encarregà d’acompanyar la Pasionaria en el míting realitzat al velòdrom d’hivern de París. Com moltes altres catalanes, la seva militància l’obligà a exiliar- se a París un cop perduda la guerra on es dedicà a l’Ajuda Infantil a la reraguarda. Els avenirs de la segona Guerra Mundial amb la invasió nazi de França provocaren la seva detenció i empreso- nament a Fresnes durant quatre mesos. Un cop alliberada decidí establir-se a Amèrica Llatina amb el seu germà, primer a Repú- blica Dominicana i més tard a Santiago de Xile, on es reuní amb el seu company i on donà a llum als seus fills. Sense deixar de banda la lluita antifeixista però desencisada per les trifulgues internes del PSUC, canalitza les seves accions a través del feminisme, organitzant el Primer Congrés de Dones de Santiago. L’any 1977 retornà per a la manifestació a favor de l’Estatut de Catalunya. Morí a Santiago de Xile a l’edat de 92 anys. 65 DOLORS PIERA I LLOBERA SOCIETAT: ESPAI PÚBLIC MÉS ENLLÀ DE LA RELIGIÓ JULIANA MORELL MARE NAZARIA MARCH AGNÈS GONXHA BOAJAXHIU MÉS ENLLÀ Abans de baixar de l’avió que la va dur a Oslo a recollir el premi Nobel de la Pau, Agnès Gonxha (més coneguda com a Mare Teresa de Calcuta) va demanar a les hostesses si li podien donar el men- DE LA jar que havia sobrat i el va guardar en una gran bossa per endur-se’l a l’Índia quan tornés. El seu discurs d’acceptació del Nobel va ser breu. va dir RELIGIÓ que aquella mateixa tarda havia visitat una resi- dència d’ancians d’Oslo i s’havia adonat que molts dels residents miraven insistentment cap a la por- ta. És que esperen si els ve a veure algú, li havia dit la infermera. Agnès Gonxha, petita d’estatura i amb el seu sari blanc de cotó en aquella sala plena d’autoritats i gent elegant, va afegir que el rostre dels ancians indigents de Calcuta reflectia més ale- gria que el d’aquells ancians benestants que havia conegut a la residència noruega. No són aquestes les anècdotes que normalment es recorden d’ella. La veu profètica i incòmode i la independència d’Agnès Gonxha s’amaguen sota un vernís mel.liflu que en res sembla correspondre a la seva personalitat real. Aquest no és un feno- men rar. És coneguda la manipulació a què foren sotmeses, just després de la seva mort, les imat- ges fotogràfiques i els textos de la patrona d’Agnès Gonxha, Sta. Teresa de Lisieux, amb l’objectiu de suavitzar el seu rostre i el seu pensament. Podríem citar també el cas de Teresa d’Àvila, de Bernardet- te, d’Edith Stein i de tantes altres. Monges i mot- lles. Dones i motlles. Les dones sense etiqueta fan por. Ahir i avui. 68 L’any 1997, en un curs sobre les monges budistes a la Xina del s. Xv al qual vaig tenir ocasió de participar als EEUU, la jove professora Dinghwa Evelyn hsieh de Taiwan explicava la distància tan gran que existia entre les motivacions reals que impel.lien les noies a fer-se monges i les llegendes que circulaven sobre elles. La meva sorpresa va ser constatar que les lle- gendes que circulaven a la Xina imperial sobre les monges budistes són les mateixes que fins fa ben poc i encara avui circulen a l’Europa indus- trial sobre les monges catòliques. Costa d’acceptar que una dona decideixi lliurement de compartir la seva vida amb un grup més o menys nombrós d’altres dones. Al llarg de la història aquests espais femenins han estat sovint malvistos o fins i tot eliminats amb violència quan la seva influència era massa gran (com per exemple el monestir de St. Joan de les Abades- ses). Acostumats a sentir l’expressió ‘monja ursulina’ com a quintaessen- cia del puritanisme i la beateria, sobta de descobrir, per exemple, que les ursulines van ser les primeres en arribar a la regió dels Grans Llacs nord- americans i en evangelitzar els indis Sèneca i la temuda tribu dels Sioux. En solitari. El mateix any que la professora hsieh va parlar de les llegendes xineses, l’historiador John O’Malley explicava que la tasca de les ursulines havia quedat oblidada i que als llibres d’història constava que els pioners en l’evangelització de la zona havien estat els jesuïtes. Cal fer notar que O’Malley és jesuïta. Agnès Gonxha Boajaxhiu, Nazària March, Juliana Morell. Tres noms que els carrers de Sant Martí preserven de l’oblit. I darrera dels noms, tres do- nes, tres monges. Cada una amb una vida pròpia, amb uns somnis i uns an- hels molt personals que en alguns casos ens ha estat possible de conèixer a través dels seus escrits. Tres dones que es van sentir cridades per Déu i van trobar en aquesta experiència íntima la raó de la seva vida. Tres dones que des de la seva fidelitat al propi projecte ens conviden a què visquem cadascuna i cadascú el nostre. A fons. Sense por. Sense motlles. Teresa Forcades 69 JULIANA Religiosa i humanista MORELL Barcelona 1594 Avinyó 1653 En un comentari de caire marcadament sexista, Juan Claudio, el teòleg de León, la titllà de “milagro de su sexo”. També Lope de Vega li dedicà elogis a aquesta monja dominica que en una pri- mera aproximació, sembla contradir el destí imposat al seu sexe. De la mateixa manera, Juliana Morell és l’única dona citada al paranimf de la Universitat de Barcelona. Nascuda al carrer de la Cendra de Barce- La vida d’aquesta dona està fortament lona i filla d’un benestant banquer d’origen marcada per la contradicció constant jueu. Fou estimulada des de molt petita en d’haver-se format a cavall entre una edu- un ambient educatiu de qualitat fomentat cació religiosa i una esfera intel.lectual per una classe social privilegiada que li va vinculada a la Universitat. A França el seu permetre tenir accés a una formació hu- pare es dedicà a fer-la participar en debats manista. públics, molt típics a l’època, on Juliana havia de demostrar el seu talent davant de Es diu que als set anys Juliana coneixia i reconeguts erudits. Més tard, es traslla- dominava a la perfecció el llatí, el grec i daren a Avinyó on aconseguí doctorar-se l’hebreu i que als disset era capaç de co- en Lleis i ingressà a l’orde dominica en municar-se en catorze idiomes. A més a contra de la voluntat del seu pare. més, coneixia en profunditat les doctrines humanistes i els principis de la lògica i la Tot i que és probable que moltes dones moral. trobessin en els convents i la clausura la possibilitat de seguir-se formant al marge En un moment en què les dones es movien d’una societat que els vetava l’educació, dins de la dicotomia de la figura d’Eva, Juliana no qüestionà en cap dels seus portadora del pecat i la perversió en front escrits aquestes imposicions de gènere i de la imatge de la verge Maria, una dona semblà sentir-se realitzada en l’ideari de culta i erudita era sense dubte vista amb castedat i puresa. Dins de l’orde aconse- sospita. guí càrrecs de responsabilitat arribant-se a convertir en priora en tres ocasions. 70 JULIANA MORELL MÉS ENLLÀ DE LA RELIGIÓ Religiosa Madrid MARE 1889-1943 NAZARIA MARCH Filla d’una família humil de Madrid, Bolívia, Argentina i Uruguai. El seu Nazaria March va marxar cap a Mèxic objectiu fou promoure l’accés de les de molt jove, on va trobar la seva vo- dones al món laboral remunerat a cació de religiosa. Allà va ingressar a través del foment de l’educació, així l’ordre de les hermanitas de los an- com la defensa dels seus drets a tota cianos desamparados. Amèrica Llatina, especialment de les capes socials més oprimides. L’Església catòlica la convertí en un dels seus símbols per haver estat al A Europa també difongué la seva costat dels més desafavorits. L’any doctrina creant diverses escoles pri- 1925 fundà la seva pròpia congrega- vades. En el carrer que porta el seu ció on es donava aixopluc a nenes nom hi trobem una escola que va ser abandonades, visitaven als presos i, fundada per aquesta congregació. en definitiva, es dedicaven a fer cari- tat en nom de Déu. Poc a poc, més i Tot i que no podem oblidar el paper més gent es va anar sumant al pro- que ha jugat la institució eclesiàsti- jecte i la seva fundació religiosa ob- ca en relegar i en intentar mantenir tingué reconeixement canònic arri- a les dones en un segon pla, Nazaria bant a ser de dret pontifici. March tingué una empenta única per a aconseguir el que es proposava, Progressivament la tasca de Nazaria creient en els seus ideals i anant March es centrà en la millora de la més enllà del que una monja de base qualitat de vida de les dones, és per hagués pogut aconseguir. això que creà diverses institucions a 71MARE NAzARIA MARCh MÉS ENLLÀ DE LA RELIGIÓ AGNÈS GONXHA BOAJAXHIU Agnes Gonxha Boajaxhiu, coneguda com la Mare Teresa de Calcuta, és lloada arreu per la seva obra de caritat amb els més desafavorits. La profunda reli- giositat de la seva mare i la prematura mort del seu pare, deixant la família en una situació d’extrema pobresa, foren probablement les dues raons que des- pertaren la seva vocació religiosa, amb només dotze anys. Al 1928, abandonà casa seva darrera del desig de fer-se missionera, establint- se primer a Irlanda, on es vinculà amb l’Institut de la Benaventurada verge Ma- ria i on fou rebatejada com a Mare Tere- sa prenent el referent de Santa Teresa Religiosa de Lisieux. 1910 Skopje 1997 Calcuta 72 AGNÈS GONXhA BOAJAXhIU MÉS ENLLÀ DE LA RELIGIÓ “De vegades sentim que el que fem només és una gota al mar, però el mar seria menys si li faltés una gota” Maria Teresa de Calcuta El mateix any inicià un viatge per l’Índia que acabà a Calcuta. Un cop establerta allà exercí de mestre a l’escola per a noies de Santa Maria. La seva notable decisió i empenta la convertiren en directora d’aquest centre al 1944. Serà durant un viatge de Calcuta a Darjeeling i davant un escenari desolador de pobresa i desesperació, quan la Mare Teresa rebé la crida dins de la crida, com ho anomenava ella. Des d’aquell moment aquesta religiosa dedicà la seva vida a intentar treure del pou els més pobres d’entre els pobres a través de l’evangelització. Si bé és cert que moltes dones han dedicat la seva vida a la cura dels altres, més enllà de qualsevol inspiració religiosa, a la Mare Teresa de Calcuta cal reconèixer-li el paper que va tenir en la visibilització de les precàries situacions en les que viuen milers de persones al món. Fet que va ser-li reconegut amb l’atorgament del Premi Nobel de la Pau el 1979. Moltes veus han qüestionat el seu concepte de la pobresa, així com la suposada purificació a través del dolor que predicava. L’any de la seva mort, les Germanes de la Mare Teresa comptaven amb més de 4000 membres i estaven establertes a 123 països d’arreu del món. 73AGNÈS GONXhA BOAJAXhIU MÉS ENLLÀ DE LA RELIGIÓ MAPA 74 A 1 Carrer de Graziella Pareto 28 Plaça de Dolors Piera 2 Carrer de Lluïsa Vidal B 29 Plaça d’Isabel Vila 3 Carrer de Josepa Massanes 30 Jardins de Margarita Comas 4 Plaça de les Heroïnes de Girona 31 Jardins de Mercè Plantada 5 Plaça de Carme Monturiol 32 Passatge de Carlota de Mena 6 Jardins de Joana Tomàs 33 Carrer de Rosa Sensat 7 Plaça de Gabriela Mistral 34 Carrer de Carmen Amaya 8 Jardins d’Ada Byron 35 Plaça de Rosa Perolet 9 Plaça de Victòria Kent 36 Jardins de Teresa de Calcuta 10 Plaça de Montserrat Garriga (Agnès Gonxha) 11 Plaça de Maria Espinalt i Font 37 Passatge de Maria Llimona 12 Plaça de Mercè Capsir 38 Jardins de Remedios Varó 13 Jardins de Joaquima Raspall 39 Jardins de Rosa Maria Arquimbau 14 Plaça de Maria Antònia Salvà 40 Carrer d’Anaïs Nin 15 Plaça de Soledad Gustavo 16 Plaça d’Angeleta Ferrer 17 Passatge de Maria Vila 18 Plaça de Llibertat Ròdenas 19 Carrerde Dolça de Provença 20 Carrer de Duoda 21 Carrer de Francesca Bonnemaison 22 Plaça de Conxita Badia 23 Carrer d’Àngels Garriga 24 Plaça de Clementina Arderiu 25 Plaça de Zenòbia Camprubí 26 Plaça de la Mare Nazària March 27 Plaça de Juliana Morell 75 A q1 2 3 4 5 6 7 8 76 18 9 14 15 21 10 12 17 22 11 13 16 20 23 19 24 26 25 27 77 28 29 30 31 35 32 34 33 B 78 39 36 35 37 40 38 79 BIBLIOGRAFIA ALIER I AIXALÀ, Roger; AA.V.V.; Lecturas para la Historia de las Muje- El gran teatro del Liceo. res en España. Editorial Cátedra. Madrid. 1994. Francesc Xavier M. edicions. Barcelona. 1991. A.A.V.V.; Lectures de Maria Antònia Salvà. ANDERSON, Bonie S. : ZINSER, Judith P.; Publicacions de l’abadia de Montserrat. Historia de las mujeres, una historia própia. Barcelona. 1996. 2 vols. Editorial Crítica. Barcelona. 1991. A.A.V.V.; Lluïsa Vidal, pintora. ARDERIU I VOLTAS, Clementina; Fundació Caixa de Catalunya. Barcelona. 2001. Contracalor, Antologia poètica. Editorial Horsori. Barcelona. 2008. BORDERIAS, Cristina : CARRASCO, Cristina : ALEMANY, Carmen; Las mujeres y el trabajo: Rupturas conceptuales. ARDERIU I VOLTAS, Clementina; Icaria. Barcelona. 1994. L’esperança, encara. (Obra poètica). Edicions 62. Barcelona. 1996. BOTINAS MONTERO, Elena : et altri; La Diferència de ser dona: recerca i ensenya- A.A.V.V.; Carmen Amaya o la danza del Fuego. ment de la història. Duoda. Editorial Espasa Calpe. Madrid. 1994. Centre de Recerca de Dones. Barcelona. 2004 80 BRAIDOTTI, Rosi; GAYÀ I SITJAR, Miquel; Epistolari de Maria An- Teorías de los Estudios sobre la Mujer: algunas tònia Salvà a Miquel Ferrà. experiencias contemporáneas en Europa. Editorial Moll. Palma de Mallorca. 2006. Historia y Fuente Oral 6. Barcelona. 1991. GODAYOL, Pilar; Catalanes del XX. CAMPRUBÍ, Zenobia; Diario. Eumo Editorial. Barcelona. 2006. Alianza editorial. Madrid. 2006. GONZALEZ-AGAPITO J.; CAPEL, Rosa María (coord.); Rosa Sensat i Vila, fer de la vida escola. Mujer y sociedad en España, 1700-1975. Edicions 62. Barcelona. 1989. Instituto de la Mujer. Madrid. 1986. MACIAS BREVIS, Sergio; DRONKE, Meter; Gabriela Mistral o retrato de una peregrina. Las escritoras de la Edad Media. Tabla rasa libros y ediciones. Madrid. 2006. Editorial Crítica. Barcelona. 1994. MARÍN SILVESTRE, Dolors; Francesca Bonne- DUBY, Georges i PERROT, Michelle (Dirs.); maison educadora de ciutadanes. Historia de las mujeres. Diputació de Barcelona. Barcelona. 2004. El siglo XIX, Taurus. Tomo IV. Madrid. 1993. MARTÍNEZ, Cándida : PASTOR, Reyna : DE LA PASCUA, M. José : TAVERA, Susana; DUODA; Mujeres en la historia de España. De mare a fill, escrits d’una dona del segle XI. Enciclopedia biográfica. Editorial Planeta. pp. La Sal, Edicions de les dones. Barcelona. 1989. 336-339. Barcelona. 2000. DUODA; Manual per al seu Fill. NASH, Mary; Edicions Proa. Barcelona. 2004. Dones en transició: de la resistència política a la legitimitat feminista, les dones en la Barce- FAGOAGA, Concha; lona de la transició. La voz y el voto de las mujeres. El sufragismo Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Dona. en España 1877-1931. Barcelona. 2007. Icària. Barcelona. 1985. NASH, Mary: TAVERA, Susana; GALLEGO MENDEZ, M. Teresa; Experiencias desiguales. Conflictos sociales y Mujer, falange y franquismo. respuestas colectivas. Taurus. Madrid. 1983. Editorial Síntesis. Barcelona. 1994. 81 NIN, Anaïs; Incesto: diario amoroso. Ediciones Siruela. Madrid. 1995. SEGURA, Isabel; Guia les dones de Barcelona. Recorreguts històrics. NIN, Anaïs; Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 1995. The early diary of Anais Nin, 1920-1923. Harcourt brace jovanovich. London. 1983. SENSAT, Rosa; Vers l’escola nova. Eumo editorial. Vic. 1996. PENA, J.; Diccionari de la música. Volum I. SIMÓ, Isabel-Clara; Labor. Barcelona. 1954. Ciutadanes: ruta de les dones de Barcelona, l’Hospitalet i Sant Adrià. PLA I ARXÉ, Ramon (COORD.); Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2006. Liceu, un espai per l’art. Lunwerg ediciones. Barcelona. 1999. STUHLMANN, Gunther (sel.); Una pasión literaria, correspondecia entre RUDO, Marcy; Anais Nin y Henry Miller 1932-1953. Lluïssa Vidal, filla del modernisme. El descobri- Ediciones Siruela. Madrid. 2003. ment d’una pintora i d’una família excepcional en la societat catalana del tombant de segle. TANZI CAPSIR, M. Lluïsa; Mercè Capsir. Edicions la Campana. Barcelona. 1996. Infiesta Editor. Barcelona. 2002. SADIE, Stanley; UBIÑA, Julio; Carmen Amaya 1963. The New Dictionary of Musics and Musicians. Focal ediciones. Sevilla. 1999. Macmillen Publishers limited. London. 1980. VILLENA, Miguel Ángel; Victoria Kent. SCANLON, Geraldine; Editorial Debate. Barcelona. 2007. La polémica feminista en la España contempo- ránea (1864-1975). Akal. Madrid. 1986. SEBASTIÀ i SALAT, Montserrat; Thesaurus d'història social de la dona. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1988. 82 A Conxita Julià, Dolors Renau i Teresa Forca- des per accedir a obrir les portes de cada capí- tol amb els seus pròlegs. A Valerie Harms per les imatges de l’Anaïs DONEM Nin. A Xavier Riba, nét de la Clementina Arderiu, LES GRÀCIES per les imatges de la Clementina Arderiu i les seves aportacions al text. ... A Carme Ros de la secretaria tècnica de l’AELC per les gestions en les imatges de la Clementi- na Arderiu. A l’Ateneu Llibertari L’Estel Negre de Ma- llorca per la cessió de les imatges de la Soledat Gustavo i la Llibertat Ródenas A la Biblioteca Francesca Bonnemaison i el A l’Institut del Teatre per l’ajuda en la recerca seu personal per la cessió de les imatges de la de la fotografia de la Carlota de Mena. Francesca Bonnemaison. A la Universitat de Barcelona per la cessió de A la Regidoria de Polítiques d’Igualtat de la fotografia de la Margarita Comas. l’Ajuntament de Rubí per les gestions en la re- cerca d’informació de Mercè Plantada. A Anna Puig i Anna Giménez de Wayava per la seva feina de maquetació i disseny. A Josep Rusiñol Turu de Rubí per la informa- ció sobre Mercè Plantada. Al Districte de Sant Martí pel seu recolzament en l’edició. A Carme Agustí Badia i Josep Mª Ainaud de Lasarte per rebre’ns a casa seva i cedir-nos la A Miquel Àngel Martín per creure en nosaltres imatge de la Concepció Badia. i en el nostre projecte. A l’Arxiu Municipal de Begur, especialment a A la Maria Grau i la Cristina Llevat per la seva Núria Casellas, per la cessió de la imatge de la ajuda en la correcció del text. Carmen Amaya. A totes aquelles persones, familiars, amigues A la Fundació Rosa Sensat per la cessió de la i amics, enamorades i enamorats del projecte imatge i a Inge pel seu ajut. que han fet possible aquest llibre. 83 Aquest llibre queda inacabat perquè hem de seguir reivindicant la presència de les dones als carrers de la nostra ciutat. Seguirem treballant... Barcelona, Novembre del 2008