Edició Ajuntament de Barcelona Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència Programa BCN Interculturalitat Amb la col·laboració de Rafa Crespo i Maria Mateu Guió i redacció Rafa Besolí Il·lustracions Miguel Gallardo Disseny factoriaanuncis.com Correccions Lurdes Serramià Impressió Gràfiques Alpres Primera edició Desembre, 2017 DL 30065.2017 Barcelona és una ciutat receptora de migracions, una ciutat d’acollida com- promesa a esdevenir una ciutat de drets. Aquesta ciutat plural, lloc de confluència de diversitats culturals i religioses, aposta des del 2009 per construir un model de ciutat intercultural, garantir els drets de totes les per- sones que hi viuen, i promoure un diàleg crític amb la participació de tota la ciutadania. La ciutat actua com a punt de trobada entre persones i col·lectius amb una àm- plia diversitat d’identitats socioculturals, de cosmovisions, de sabers que han de ser reconeguts i han de participar en la construcció conjunta de valors plurals i compartits en el camí cap a una ciutat intercultural. És en la convivència quo- tidiana, de persona a persona, on es donen moltes situacions que construeixen el dia a dia de la ciutat de Barcelona. Des de l’Ajuntament apostem pel compro- mís ferm de lluitar contra els discursos discriminatoris i contra l’escampament de falsos rumors i estereotips que afecten greument la convivència entre veïns i veïnes. Precisament per això continuem confiant en Blanca Rosita Barcelona com a eina amable, pedagògica i efectiva per desmuntar aquests rumors i es- tereotips sobre la pluralitat cultural que conforma Barcelona. Per aquest motiu, des de l’Estratègia BCN Antirumors, línia del Programa BCN Interculturalitat, també promovem la creació de materials i campanyes que fo- mentin la reflexió i el coneixement sobre la diversitat cultural, com aquest còmic. I, una vegada més, hem comptat amb l’il·lustrador Miguel Gallardo, creador de la imatge de la Blanca i la Rosita. Esperem que a les seves pàgines hi trobeu una narrativa didàctica per aprendre a reconèixer els estereotips i tenir arguments per desmuntar falsos rumors envers la diversitat cultural. La “neutralitat de les lleis del mercat” s’utilitza, moltes vegades, com a argument per justificar pràctiques discriminatòries. I, en realitat, no hi ha Parlem-ne neutralitat quan, com denuncien molts estudis, el negoci de l’especulació immobiliària creix a costa de la vulnerabilitat de diversos segments de la població, com ara el de persones que acaben d’arribar a la ciutat. D’altra L’any 2016, del total de casos de banda, diferents serveis i programes contra la discriminació documenten discriminacions en l’accés a drets que es continua denegant el socials atesos pel SAID (Servei d’Atenció lloguer de pisos a persones i Denúncia de SOS Racisme), el 18% pel fet de ser d’origen es- eren queixes relacionades amb l’accés tranger, fins i tot si tenen la a l’habitatge. La xifra doblava les queixes nacionalitat espanyola. (1) per discriminacions d’altres tipus en els Serveis Socials. El mercat especula amb les necessitats d’habitatge urgent Segons dades del 2016, el lloguer és el règim de les persones immigrades: tots els estudis consultats (1, 2, 3 i 5) de tinença majoritari entre la població estrangera confirmen que paguen més pels pisos de lloguer; a més, els preus de Barcelona, amb un 68,6% davant del 21% a Barcelona ja són prou alts: per exemple, van augmentar un 6,8% de la població nascuda a Espanya. Tot i accedir entre el 2014 i el 2015. Cal tenir present també que l’habitatge a habitatges en pitjors condicions, el preu que en turístic (legal i il·legal) ofereix una rendibilitat entre 2,35 i 4,07 paguen és superior (716,2 euros/mes, respecte a vegades superior al lloguer, fet que disminueix la disponibilitat 584,1 euros/mes). Això comporta que les unitats d’habitatge de primera residència. (5) D’altra banda, les persones de convivència destinin una proporció molt elevada migrades són redirigides al parc de l’infrahabitatge, consolidant dels seus ingressos a les despeses de l’habitatge. (5) així l’associació estereotipada entre immigració i precarietat. (7) Hi ha diferents estudis que demostren que els mateixos col·lectius D’altra banda, cal desmuntar certs de persones immigrades es distribueixen de manera diferent segons discursos culturalistes que relacionen les ciutats. Són bàsicament les circumstàncies polítiques, econòmiques la concentració de determinades comu- i urbanístiques de la ciutat receptora les que determinen la distribució de nitats als barris (“els guetos”) amb la seva la població. És cert que, en primera instància, la població immigrada arriba manca “d’integració” o de sentiment de a barris “d’entrada” perquè hi troba amics o familiars que han migrat abans, pertinença a la societat d’acollida. No són però si hi ha oportunitat de millora econòmica, hi ha molta mobilitat pos- les diferències culturals les que separen, terior cap a altres barris. Per exemple, Juan sinó precisament el no reconeixement Galeano i Albert Sabater, afirmen que “tot i la d’aquestes diferències i les discri- magnitud i la intensitat del boom migratori minacions en l’àmbit dels drets de a Catalunya i Espanya, l’aparició d’encla- ciutadania, com afirmen els espe- vaments residencials per raó d’origen, o cialistes Sako Musterd o Ronald espais d’alta concentració d’immigrants Van Kempen. (3) ha estat escassa”. (8) La interseccionalitat descriu la realitat com un encreua- ment dinàmic i complex d’eixos de discriminació. Segons Aquest model patriarcal, encreuat amb la discrimi- això, no es pot entendre el racisme sense analitzar com nació per motius d’orígens, genera fenòmens com interactua i es nodreix, per exemple, de la discriminació la feminització de la pobresa. El 2009, el Programa per gènere o classe social. A occident, moltes dones musul- d’acció contra la pobresa ja identificava el fet de ser manes són doblement discriminades per la mirada racista dona com a factor principal de risc de patir pobresa, i per la mirada patriarcal. (4) que creix en el cas de les dones migrades, lesbianes o del poble gitano. (6) Informa’t i documenta’t 1. “In-visibles. L’estat del racisme a Catalunya” (SOS Racisme, 2016) 2. “Segregació, mobilitat i consum residencial” (UAB, IGOP, 2008) 3. “La segregación residencial de la población extranjera en Barcelona: ¿una segregación fragmentada?” (UAB, 2007) 4. Pla municipal de lluita contra la islamofòbia (Ajuntament de Barcelona, 2017) 5. Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025 (Ajuntament de Barcelona) 6. Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona. 2016-2024 (Ajuntament de Barcelona) 7. “La discriminación en el acceso al mercado de la vivienda: las desventajas de la inmigración. Novedades y permanencias” (Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, 2003) 8. “Inmigración internacional y cambio demográfico en el nuevo milenio”, de GALEANO, J. i SABATER, A. (2016), dins d’Inmigración y diversidad en España. Crisis económica y gestión municipal (Ed. Icaria, 2016). I jo, què puc fer? Escolta i aprèn altres veus i mirades: • Visita el canal de youtube: BCN Acció Intercultural (https://www.youtube.com/bcnantirumors ) Posiciona’t contra les discriminacions que provoquen els rumors, els estereotips i els prejudicis: • Pots adreçar les teves queixes i denúncies a l’Oficina per la No Discriminació (http://ajuntament.barcelona.cat/ oficina-no-discriminacio/) • Adhereix-te a la Xarxa BCN Antirumors, a títol individual o en representació d’alguna entitat (http://ajuntament.barcelona.cat/ bcnacciointercultural/la-xarxa-antirumors). Per a més informació: antirumors@bcn.cat PROGRAMA BCN INTERCULTURALITAT bcn.cat/antirumors BCNAccióIntercutural