Dictamen sobre l’habitatge destinat a polítiques socials Aprovat al plenari del Consell de Ciutat celebrat el dia 14 de desembre de 2023 Índex de continguts 1. Introducció ................................................................................................................................ 3 2. Com ho hem fet? ...................................................................................................................... 6 3. Recomanacions ...................................................................................................................... 10 Reivindicació de mesures que estan funcionant .................................................................... 10 Propostes municipals ................................................................................................................. 10 Propostes generals .................................................................................................................. 10 Propostes relacionades amb col·lectius vulnerables .......................................................... 12 Propostes per millorar la col·laboració publico-privada .................................................. 13 Reivindicacions d’incidència política en l’àmbit estatal ....................................................... 14 Reivindicacions d’incidència política en l’àmbit autonòmic ................................................ 15 4. Visions i idees a seguir treballant ...................................................................................... 17 Normativa del 30% d’Habitatge de Protecció Oficial en noves promocions i grans rehabilitacions ............................................................................................................................. 17 Annex 1. Composició del Grup de Treball ............................................................................... 21 2 1. Introducció La temàtica de l’habitatge és, sens dubte, una de les que més rellevància política i mediàtica han adquirit a la ciutat de Barcelona en els últims mesos. Aquesta major notorietat és resultat d’un conjunt de factors d’entre els quals sobresurten un preu del lloguer cada cop més elevat, l’aplicació de la normativa amb relació al 30% d’habitatge protegit reservat de noves construccions i grans rehabilitacions o la recent aprovació de la llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge per part del Govern de l’Estat, entre d’altres. El Consell de Ciutat no ha estat aliè a les diferents controvèrsies que han tingut lloc en relació a la temàtica, així com als efectes i impactes en determinats col·lectius d’algunes d’aquestes dinàmiques. Així ho demostra el fet de que aquesta resultés la proposta de grup de treball amb més adhesions en el procés que va tenir lloc a principis de l’any 2023, amb un total d’11 persones membres inscrites. En concret, el grup de treball va néixer de la conjunció de dues propostes rebudes per part del Consell Ciutadà de Ciutat Vella i el Consell d’Associacions de Barcelona, les quals es van presentar en primer lloc a com propostes independents i que, després del plantejament de la Secretaria del Consell de Ciutat apuntant cap a la possibilitat de teixir una proposta conjunta, es van unificar. A més a més, un altre dels trets característics d’aquest grup de treball va ser la pretensió, des de la seva configuració, de repetir una fórmula que ja s’havia explorat l’any 2020 i és la de treballar conjuntament amb el Consell de l’Habitatge Social. És per això que, una vegada establerta la comunicació entre ambdues secretaries, es va realitzar una invitació formal a totes les persones membres d’ambdós consells per tal de formar part del grup i assistir a la primera reunió per tal d’acotar la temàtica, que va tenir lloc el 27 d’abril de 2023. A partir d’aquell moment, totes les persones que assistien a la sessió van gaudir de la mateixa potestat i autonomia per tal d’intervenir a les diferents discussions que es van donar, així com dels acords que es van anar consolidant, tant pel que fa als continguts debatuts, a les recomanacions polítiques esgrimides, com pel que fa a la mateixa organització i logística del grup de treball. 3 Val a dir que la gran implicació per part de les persones d’ambdós consells ha fet que el nombre de persones assistents a les reunions fos molt més elevat que en altres grups de treball del Consell de Ciutat, arribant a una participació mitjana de 19 persones per reunió. Això ha dotat a tots els debats que s’han dut a terme d’una diversitat important de posicions que ha estat extremadament enriquidora i que conjurava, moltes vegades, persones amb una expertesa tècnica en la matèria i alguns dels col·lectius representats en ambdós consells que acaben sent molts cops els receptors finals de les polítiques d’habitatge dirimides. Tot i això, també és cert que aquesta diversitat ha fet difícil algunes vegades arribar a acords en la configuració de recomanacions i propostes per informar polítiques públiques relacionades amb l’habitatge. És per això que s’ha cregut oportú establir una diferenciació molt clara entre aquelles propostes que han obtingut consens entre les persones que composaven el grup de treball, que identifiquem a l’apartat 3 del present dictamen i que per tant, considerem que han de ser subjectes de retorn per part de l’equip de govern del Consistori Municipal, i aquelles visions que s’han expressat durant els debats, però que no ha estat possible la seva transformació en propostes de consens, les quals detallem a l’apartat 4 d’aquest document. No obstant això, creiem que és imprescindible donar compte d’aquestes últimes per tal de facilitar que puguin ser treballades en altres espais de participació en l’elaboració de polítiques públiques, especialment, si així ho creuen pertinent les persones membres, en aquells grups de treball actius o que s’obriran pròximament en el marc del Consell de l’habitatge social de Barcelona. Dit això, val la pena comentar que la temàtica de l’habitatge i en conseqüència, les polítiques públiques encaminades a regular-lo, és molt àmplia. Això ha estat patent a tots els debats que s’han donat al llarg de les diferents reunions del grup de treball. Tot i que s’ha fet un esforç per centrar-nos en la temàtica transversal que es va acordar en la primera reunió del grup de treball, l’habitatge destinat a polítiques socials, algunes de les propostes que han sorgit al llarg dels debats excedeixen aquest plantejament. No obstant això, sent que en algunes d’elles hi va haver un consens clar d’incloure-les al 4 dictamen, s’ha acordat expressar-les a la part final de l’apartat dedicat a recomanacions polítiques. Finalment, tot i que es considera imprescindible participar en la configuració de polítiques públiques de caràcter municipal, les persones membres del Consell de Ciutat i el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona son molt conscients, i així s’ha constatat de forma reiterada en les sessions de treball, que moltes de les polítiques relacionades amb l’habitatge tenen caràcter estatal o autonòmic. És per això que es considera fonamental interpel·lar al govern municipal per tal que faci incidència política i pugui traslladar algunes de les recomanacions que es considera que poden contribuir a millorar la situació i l’accés a l’habitatge del conjunt de la població i, particularment, d’aquells col·lectius més vulnerables. 5 2. Com ho hem fet? Primera fase: Contextualització del grup de treball, delimitació de la temàtica i organització de les sessions Les primera reunió del grup de treball, celebrada el 27 d’abril de 2023, va servir per explicar les dinàmiques pròpies d’ambdós consells, la forma com aquests van treballar en el context del grup de treball d’emergència habitacional el 2020 i les dues propostes inicials que van dur a que el grup de treball d’habitatge fos el que més adhesions rebés per part dels membres del plenari del consell de ciutat. Un cop realitzada aquesta contextualització, es va passar a discutir quina havia de ser la temàtica transversal que articulés les sessions temàtiques. Així, després d’identificar algunes temàtiques potencials a ser tractades, com ara els processos de gentrificació a la ciutat o l’habitatge de protecció oficial, la temàtica que més suports va rebre com a conductora del grup de treball va ser “Habitatge destinat a polítiques socials”. Val a dir que algunes de les constatacions que es van donar durant la primera sessió va ser la necessitat de comptar amb dades fiables per tal de poder delimitar quines eren les dimensions de la temàtica més urgents de ser tractades en el context del grup de treball. És per això que a la segona sessió del grup de treball, celebrada l’11 de maig de 2023, es va comptar amb la participació de Jordi Bosch, director de l’Observatori Metropolità de Barcelona, i amb Maria Jesús Calvo, del Departament d’estadística i difusió de dades de l’oficina municipal de dades de l’Ajuntament de Barcelona. Ambdues ponents van presentar una perspectiva general de la situació actual de l’habitatge a Barcelona amb dades contrastades d’ambdues institucions. Una vegada es van discutir les dades presentades i després d’un torn de preguntes i respostes a les persones ponents per part de les persones membres del grup de treball, es va acordar quines serien sessions temàtiques de les pròximes reunions que servissin per endinsar-se en la temàtica de les l’habitatge dedicat a polítiques socials i poder configurar recomanacions esgrimides per tal d’informar polítiques públiques. 6 Segona fase: Sessions temàtiques Després de les dues sessions inicials, es van celebrar un total de 3 sessions temàtiques que van comptar amb la participació d’un total de 7 ponents convidades. L’estructura de les sessions va consistir en la intervenció inicial de les persones ponents, seguida d’un torn de precs i preguntes, i, a continuació, d’una discussió entre els membres del grup de treball sobre algunes propostes temptatives de recomanacions polítiques que es podrien incloure en el present dictamen relacionades amb les temàtiques tractades. En concret, les sessions temàtiques i les ponents participants i el títol de les seves intervencions van ser: Polítiques públiques europees d’habitatge destinat a polítiques socials o Tonet Font, arquitecte i professor ETSAB, qui va presentar “Les noves polítiques portugueses en la gestió de l’habitatge destinat a polítiques socials” o Eduardo González de Molina, investigador associat a la Universitat de Nueva York i doctorand en Polítiques de Vivenda por la Universitat Pompeu Fabra, qui va presentar “Polítiques europees d’habitatge destinat a polítiques socials” Aquesta sessió, celebrada el 25 de maig, va complir la funció d’identificar bones pràctiques en la gestió d’habitatge social en el context europeu, d’explorar quins contextos poden tenir una casuística similar a Barcelona i com s’ha gestionat i d’identificar quines polítiques d’habitatge podrien ser pertinents i beneficioses per la ciutat de Barcelona. Parc públic destinat a polítiques socials a Barcelona o Àngel Cordero, de la Xarxa veïns i veïnes del Raval i vicepresident associatiu del districte de Ciutat Vella, qui va presentar “Habitatge de protecció oficial”. o Núria Colomé, de l’equip de Celobert, qui va presentar “El parc d’habitatge assequible existent”. Aquesta sessió, celebrada el 15 de juny, va complir la funció de d’aportar informació sobre quin és actualment el parc públic destinat a polítiques socials 7 a Barcelona, així com sobre la previsió del parc públic destinat a polítiques socials d’aquí a 3 anys a Barcelona. També es va clarificar alguns conceptes clau, com ara “habitatge de protecció oficial”, “habitatge dotacional”, “parc públic”, “xarxa d’inclusió” o “Housing First”, i es va aportar una perspectiva sobre com es dona la gestió d’habitatges de lloguer social. Finalment, es discutir algunes accions que podrien ser útils per ampliar el parc públic destinat a polítiques socials. Cooperació público-privada o David Guàrdia, de la Federació de cooperatives d’habitatge, qui va presentar “El model d’habitatge cooperativista sense ànim de lucre a Barcelona”. o Marc Torrent, de l’Associació de Promotors de Catalunya (Apce), qui va presentar “Visió i sinergies amb promotors privats” o Donato Muñoz, de CEVASA, qui va presentar “Gestió d’habitatges socials de lloguer”. Aquesta sessió, celebrada el 22 de juny, va complir la funció d’explicar les característiques de les cooperatives de cessió d’ús així com les especificitats del model cooperativista i beneficis. També es va incorporar la mirada de les promotores d’habitatges privats i es va explorar opcions per tal de millorar la cooperació des de l’administració pública amb les promotores privades i altres agents per fer més assequible el lloguer. Tercera fase: Priorització i concreció de les propostes Una vegada recollides les propostes temptatives que es van anar identificant durant les sessions temàtiques, des de les secretaries del Consell de Ciutat i del Consell de l’Habitatge Social es va fer una revisió tècnica i, posteriorment, es va configurar un qüestionari de priorització que es va traslladar a totes les persones membre del grup de treball per tal que aquestes poguessin prioritzar l’ordre amb que les propostes havien de ser debatudes per segona vegada i, en el seu cas, esmenades durant les següents sessions de treball. Així, una vegada obtinguts els resultats d’aquesta votació, es van celebrar tres sessions de treball, el 6 i 20 de juliol i el 14 de setembre. 8 Val a dir que a l’última sessió es va comptar amb una breu ponència de Maria Garcia Rodriguez, de l’IMHAB, per tal d’explicar les novetats legislatives de la nova llei d’habitatge estatal i les afectacions que ha tingut a la Llei d’arrendaments urbans (LAU). Quarta fase: Aprovació del dictamen Una vegada acordades tant les recomanacions específiques com les visions que havien aparegut en els debats, des de les secretaries del Consell de Ciutat i el Consell de l’Habitatge Social es va preparar una proposta temptativa de dictamen que va ser compartida amb les persones del grup de treball per tal que poguessin fer-hi esmenes. Finalment, aquestes esmenes es van traslladar i debatre en una reunió celebrada el 5 d’octubre, en el que es va es va acordar traslladar l’esmentat dictamen a la celebració del proper plenari del Consell de Ciutat per a la seva presentació, debat i aprovació, si s’escau. 9 3. Recomanacions Reivindicació de mesures que estan funcionant - Mantenir, com a mínim, tant la quantia dels ajuts al lloguer com el nombre de persones beneficiàries, per evitar que perdin la seva casa. - Garantir la qualificació permanent dels Habitatges de Protecció Oficial (HPO) per tal que no puguin anar mai al mercat lliure. Considerem que ha estat una mesura molt important derivada del Decret 17/2019 i s’ha de blindar la seva aplicació. - Incrementar o almenys mantenir el ritme de creixement que s’ha assolit durant els últims anys tant de construcció d’habitatge públic com l’adquisició, molt superior al del període anterior al 2015. - Finalitzar l’aprovació de l’ordenança de tanteig i retracte per tal que les cooperatives d’habitatge i entitats sense ànim de lucre disposin del dret de tanteig i retracte per a la compra d’habitatge privat amb destí a polítiques socials. - Reforçar els programes de captació i posterior rehabilitació d’habitatges. - Continuar donant compliment al conveni ESAL, agilitzant l'adjudicació de sol prevista. - Que s’estudiï quin impacte tenen les Golden Visa, SOCIMI, SICAV i compra amb criptomoneda en el mercat de lloguer social i assequible. Propostes municipals Propostes generals - Garantir l’aplicació efectiva de la carta municipal en matèria d’edificis de propietat pública. - Que els edificis de propietat publica sense ús, no es treguin a subhasta o es venguin, sinó que es destinin a polítiques socials. 10 - Assolir el 10% d'habitatge destinat a polítiques socials o de protecció oficial durant els pròxims 4 anys per tal de donar resposta a l’emergència d’habitatge de la ciutat. - Buscar fórmules per reduir el temps entre que s’atorga una parcel·la a l’IMHAB i s’adjudica l’habitatge (actualment és d’uns 5 o 6 anys), el que inclou el termini de concessió de llicències, els terminis de licitació i la pròpia obra. Possibles mesures: - Reduir el temps de licitació i d’obra, especialment en aquelles fases del procés en què la llei no marqui un temps mínim. - Fer la licitació conjunta de projecte i obra. - Potenciar col·laboracions públiques-privades que no comptin amb les restriccions temporals i legals de l’administració pública. - Potenciar la industrialització. - Augmentar els recursos humans dels equips de llicències i facilitar que s’apliqui de manera més intensiva la possibilitat (ja reconeguda a la llei d’urbanisme) que permet que l’Ajuntament només revisi les qüestions urbanístiques i la revisió de la normativa sectorial, accessibilitat codi tècnic, habitabilitat, etc., la facin agents externs (que hagin guanyat licitacions per exercir aquest servei). - Garantir que es vetlli pel compliment de la legislació i les mesures derivades d’aquesta, especialment de les mesures de la nova llei d’habitatge, mitjançant el reforç de les línies d’inspecció i disciplina actualment en funcionament. - Identificar les propietats de grans institucions públiques per tal que aquesta dada sigui pública i transparent, i explorar possibilitats per destinar-lo a habitatge vinculat amb les polítiques socials. - Redactar una modificació del MPGM que permeti destinar a allotjament dotacional part de les reserves d’equipaments sense un ús definit. - Publicar d’una forma més transparent, actualitzada periòdicament les dades referents al nombre de pisos buits que existeixen a la ciutat de Barcelona, amb 11 definicions estandarditzades i clarificadores en relació a, per exemple, què s’entén per un pis buit o un habitatge principal. - Potenciar l'actuació del Consorci de l'Habitatge com a òrgan de col·laboració de les dues administracions (Ajuntament i Generalitat) per a l’execució de polítiques d'habitatge a la ciutat. Propostes relacionades amb col·lectius vulnerables - Recollir en el registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció oficial de Barcelona (RSHPOB) si la persona té algun tipus de diversitat diferent a la discapacitat física. Això permetria identificar d’una forma més precisa les necessitats de cada col·lectiu específic. - Identificar, en qualsevol mesura dirigida a persones amb diversitats (discapacitat física i orgànica, sensorial, intel·lectual, psíquica, intel·lectual, auditiva, visual…), a quina diversitat es fa referència, per tal de donar millor resposta a les necessitats dels diferents col·lectius, adaptar les accions a aquests i no invisibilitzar cap experiència i/o situació. En aquest sentit, tot i que és molt probable que ja s’especifiqui en el llibre blanc que s’està elaborant des de l’IMHAB, quan facin polítiques d’habitatge que donin com a resultat que una persona amb diversitat entri a viure a un habitatge, caldria clarificar els criteris mínims d’adaptabilitat als diferents tipus de diversitat per tal que les persones que dissenyen els habitatges (sobretot arquitectes) puguin ser conscients i potenciar la màxima autonomia personal. Així mateix, una opció seria ajornar l’adaptació de l’habitatge fins a conèixer el perfil i les necessitats específiques de la persona que hi acabarà residint i fer les adaptacions a mida. - Sensibilitzar i capacitar el personal tècnic i administratiu competent en matèria d'habitatge, i a tots els agents que intervenen en el procés d'ampliació i rehabilitació del parc d'habitatge privat, en relació a l'accessibilitat i l'atenció a la diversitat. - Facilitar que les persones que han finalitzat el procés d’acompanyament en un habitatge d’inclusió social i poden canviar a una altra tipologia d’habitatge tinguin opcions de fer-ho. Algunes de les opcions podrien ser promocions exclusives per persones en aquesta situació o la millora dels barems de puntuació, 12 que ja s’estan implementant, en el moment d’accedir a un pis de protecció oficial, per tal de facilitar la transició. - Augmentar la reserva d’habitatge i millorar els mecanismes per accedir-hi per altres col·lectius de persones amb altres discapacitats (cognitiva, intel·lectual, visual, auditiva...) més enllà del 5% de la reserva d’habitatges per a persones amb discapacitat física que preveu la normativa. No obstant això, caldria estudiar quina és la demanda real d’habitatge per part dels diferents col·lectius de persones amb diversitat i analitzar els procediments d’adjudicació i causes de renúncia o denegació, ja que es constata que a vegades és difícil arribar al 5% d’habitatges per persones amb discapacitat física. - Expandir l’habitatge assequible a tots els perfils, evitant que es produeixi el desplaçament de rendes . En aquest sentit, es proposa valorar la introducció de polítiques de social mix, és a dir, garantir una certa diversitat social a un cert barri. - Garantir l’accés a habitatges de la mesa d’emergències per part dels diferents col·lectius vulnerables. - Potenciar i dotar de més recursos al servei de mediació per evitar que persones, especialment col·lectius en situació de vulnerabilitat, perdin la casa. - Valorar l’aplicació de mesures relacionades amb el “Dret del retorn”, amb l’ampliació dels recursos dedicats a fer efectiva l’ORPIMO (ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres), on ja s’està treballant per fer efectiu aquest Dret al Retorn, o la introducció d’alguna nova mesura normativa que atorgui i garanteixi els drets de les persones sobre l’habitatge en què viuen, independentment de la seva propietat. Propostes per millorar la col·laboració publico-privada La solució al problema de l’accés a l’habitatge a la ciutat de Barcelona, passa en bona part per incentivar la generació de nous habitatges en col·laboració publico-privada i a més, en el cas de Barcelona, hem de tenir en compte que aquestes accions han de considerar-se no només amb relació a l'àmbit municipal sinó també amb relació a l'àrea metropolitana. Més enllà d’aquesta assumpció, expressem algunes mesures concretes en aquest sentit: 13 Incrementar la participació d’entitats socials que col·laboren en la provisió d’habitatge destinat a polítiques socials, el que reduiria la pressió sobre l’administració i agilitzaria processos. - Seguir impulsant (finançament, garanties, fiscalitat...) les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, sense ànim de lucre i d’iniciativa social, existents a la ciutat, per tal que incrementi la producció d’habitatge social i assequible. - Articular més la figura de l’operador públic-privat (Habitatge Metròpolis Barcelona) per facilitar el traspàs d’habitatge privat a habitatge públic/social, amb especial atenció a habitatge ja existent i a la seva rehabilitació. - Potenciar la redacció d’una normativa per tal d’implementar les “Associacions d’Habitatge” (Housing Association), que són organitzacions sense ànim de lucre i independents que proveeixen habitatge social de baix cost per a persones que necessiten habitatge en alguns països europeus. Reivindicacions d’incidència política en l’àmbit estatal - Des d’aquest grup de treball conjunt del Consell de Ciutat i del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona ens fem nostra la proposta d’aquest últim ens, i reclamem que s’incrementi el pressupost d'habitatge com a mínim fins a l'1,5% del PIB durant els propers 7 anys com a sector estratègic per a la cohesió social, la lluita contra el canvi climàtic i la recuperació econòmica. També considerem pertinent fer-nos nostra la reivindicació apareguda al dictamen de 8 de novembre de 2022 fet pel Consell d'Habitatge Social de Barcelona sobre l'assignació dels préstecs Next Generation per al finançament de promoció d'habitatge social de lloguer. - Aplicar un IVA superreduït (4%) a la promoció d’habitatge amb protecció oficial. - Afavorir l’habitatge assequible i social per assolir el 10% d'habitatge destinat a polítiques socials o de protecció oficial durant els pròxims 4 anys i poder donar resposta a l’emergència d’habitatge de la ciutat 14 - Incorporar els habitatges de la SAREB (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) que estiguin a Barcelona al Parc d’habitatge públic municipal. Reivindicacions d’incidència política en l’àmbit autonòmic - Des d’aquest grup de treball conjunt del Consell de Ciutat i del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona ens fem nostra la proposta d’aquest últim ens, i reclamem que s’incrementi el pressupost d'habitatge com a mínim fins a l'1,5% del PIB durant els propers 7 anys com a sector estratègic per a la cohesió social, la lluita contra el canvi climàtic i la recuperació econòmica. - Que els habitatges que queden sense hereus passin directament al parc públic i no passin a subhasta. - Avaluar el Programa Reallotgem.cat a la ciutat, ja que es constaten dificultats importants per a les famílies que se sumen al programa, especialment pel que fa al temps d’espera. - Augmentar la promoció d’habitatges assequibles i socials a Barcelona per part de la Generalitat de Catalunya per assolir el 10% d'habitatge destinat a polítiques socials o de protecció oficial durant els pròxims 4 anys i poder donar resposta a l’emergència d’habitatge de la ciutat - Potenciar l'actuació del Consorci de l'Habitatge com a òrgan de col·laboració de les dues administracions (Ajuntament i Generalitat) per a l’execució de polítiques d'habitatge a la ciutat. - Publicar d’una forma més transparent, actualitzada periòdicament les dades referents al nombre de pisos buits que existeixen a la ciutat de Barcelona, amb definicions estandarditzades i clarificadores en relació a, per exemple, què s’entén per un pis buit o un habitatge principal. 15 Altres temes acordats no relacionats amb l’objecte del dictamen - Mantenir, com a mínim, i augmentar la quantia dels ajuts a la rehabilitació del parc d’habitatge existent amb línies d’actuació especifica per a la millora de l’accessibilitat als espais comuns de l’edifici i a l’interior de l’habitatge. - Vetllar pel compliment de les condicions mínimes de ventilació, llum i salubritat en la concessió de llicències de canvi d’ús de local a habitatge. - Estudiar la possibilitat que l’Ajuntament creï un segell o estàndard ambiental que doni compte de la petjada de carboni que ha suposat la construcció o gran rehabilitació d’una promoció, així com de l’impacte a l’entorn i l’impacte social vinculat a la qualitat de vida de les persones que viuran a l’habitatge o la forma com s’ha aconseguit el terreny o l’immoble. Temptativament, una bona qualificació podria donar beneficis fiscals. És a dir, que la lògica hauria de ser la de beneficiar a qui compleixi aquests estàndards més que penalitzar a qui no ho faci. 16 4. Visions i idees a seguir treballant Normativa del 30% d’Habitatge de Protecció Oficial en noves promocions i grans rehabilitacions Els primers anys d’aplicació de la normativa que obliga a destinar un 30% d’habitatge protegit quan es fan noves promocions d'habitatge o grans rehabilitacions ha tingut diferents conseqüències que encara no han estat avaluades en profunditat. Mentre que des d’associacions de promotors com APCE argumenten que la normativa ha restringit la seva capacitat d’acció i ha dut a conseqüències com ara la impossibilitat d’aprofitar el finançament europeu (Next Generation), altres agents asseguren que els objectius de la normativa són molt pertinents i que el problema resideix en el fet que les promotores actuen com a lobby posant pressió per tal de fer-la fracassar, per tal que sigui derogada. Aquesta disjuntiva també ha estat patent en les discussions entre les persones membres del grup de treball, on s’han fet diferents reflexions i apunts en la direcció d’aquestes dues lectures de l’aplicació de la normativa. És per això que amb relació a aquest apartat s’ha acordat que la mesura de consens és demanar que s’avaluïn en profunditat els resultats i condicionants d’aquests primers anys d’aplicació de la normativa i que no es prenguin mesures fins que no hi hagi una clarificació de com s’ha donat la seva implementació, així com una identificació de les possibles disfuncions d’aquesta i les modificacions que es podrien dur a terme per tal de fer-la més eficient, donant com a resultat que la diversitat d’actors afectats per la mateixa poguessin considerar-la com a legítima i justa. A continuació s’inclouen alguns dels aspectes que s’ha expressat que caldria tenir en compte en el moment d’avaluar l'aplicació de la normativa: - Avaluar si es compta amb un cos d’inspecció efectiu suficient per vetllar pel compliment de la legislació que garanteixi que la mesura es compleixi tant en el cas de la construcció d’habitatge com, especialment, en el cas de la rehabilitació, ja que es constata que es demanen llicències d’obra per canvis puntuals com ara 17 canviar rajoles i s’acaba rehabilitant tot l’edifici. Aquest cos d’inspecció també hauria de vetllar per tal que no es faci una divisió horitzontal de les finques per tal d’evadir l’aplicació de la normativa. - Identificar les excepcions que se solen donar per tal d’evitar el compliment de la normativa, com ara la catalogació de l’edifici en el cas de l’Eixample i, conèixer l’argumentació del perquè de l’excepció. Més enllà d’aquestes indicacions a tenir en compte en el moment d’avaluar la normativa, creiem rellevant explicitar alguns dels posicionaments que es van donar en el debat que va tenir lloc en el grup de treball. Creiem necessari clarificar que aquestes no són propostes de consens sinó arguments que van sorgir i que creiem interessants de recollir: - Durant el debat es va apuntar a la possibilitat de poder traslladar la superfície destinada a protecció oficial a solars propietat de la promotora que estiguin en el mateix districte per poder concentrar aquest tipus d'oferta, i no limitar el desplaçament al barri i als condicionants actuals previstos a la normativa. Tot i això, caldria tenir clares les conseqüències sociològiques que implicaria aquesta mesura i en tot cas s’hauria d’evitar la formació de “guetos”. També s’hauria de tenir en compte que no és el mateix aplicar aquesta mesura en tots els districtes, ja que alguns són socialment molt diversos i segons com podria anar en contra de la filosofia de la normativa. - També es va argumentar que seria interessant explorar la possibilitat que la promotora pugui transferir a l’Ajuntament la reserva monetitzada de la diferència entre l’habitatge de protecció que es preveia i el que suposa fer tota la promoció com a habitatge lliure, per tal de dotar de fons les polítiques socials relacionades amb l’habitatge de l’Administració. Tot i això, també s’ha de valorar que aquesta mesura pot anar en contra de la filosofia de la norma, ja que s’imagina que es faria en contextos particulars que són precisament on seria més necessari facilitar la convivència de diferents perfils sociodemogràfics. 18 Golden Visa, SOCIMI, SICAV i criptomoneda Una altra de les temàtiques que va generar controvèrsia en el si del grup de treball va ser la possibilitat de fer incidència política estatal per tal d’aconseguir legislar per tal de posar fi a les Golden Visa, així com per controlar les pràctiques dutes a terme per les Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària (SOCIMI) i les Societats d’Inversió de Capital Variable (SICAV). Així com controlar i regular l’impacte de la criptomoneda. Així, per una banda, vam trobar veus que defensaven mesures com les Golden Visa, que consisteixen en la pràctica de donar permís de residencia a persones estrangeres amb el supòsit de que hagin realitzat una inversió de capital important, com ara mitjançant la compra d’immobles amb un preu superior a 500.000 euros, o que es permeti a grans fons d’inversió realitzar macrooperacions immobiliàries, afavoreix la gentrificació. Per tant, seria pertinent que l’Ajuntament fes incidència política per tal de legislar en aquest sentit i deixés de fer publicitat a la seva pàgina web. No obstant això, també és cert que van sorgir veus que consideraven que no era necessari una legislació específica en aquest sentit, ja que les Golden Visa, en el període 2022 – 2013, la proporció compravendes realitzades per estrangers no comunitaris a Catalunya amb un valor superior a 500.000 € sobre el total només va ser de 0,6%, i SOCIMI i SICAV són instruments d’inversió immobiliària homologats a nivell europeu que permeten ampliar el parc de lloguer d’habitatge. Mesures derivades de l’aprovació de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge Una altra de les qüestions que també va generar controvèrsia, va ser la possibilitat de regular el preu dels lloguers dels habitatges, una mesura que està contemplada en l’actual Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge. És per això que en la reunió mantinguda el dia 14 de setembre es va convidar a Maria Garcia Rodriguez, de l’IMHAB, per tal d’explicar les novetats legislatives de la llei i les afectacions que ha tingut a la Llei d’arrendaments urbans (LAU). 19 Algunes de les propostes que van sorgir arran de la seva intervenció, va ser la possibilitat de fer incidència política a la Generalitat de Catalunya per tal que a la vegada es demani al govern estatal la declaració de Zona de Mercat Tens (ZMT) per Barcelona. Aquesta va ser una proposta força majoritària i argumentada per part de diferents actors. També hi va haver bastant consens en el fet de que si s’aconseguís la declaració de ZMT, l’índex de preus que s’hauria de seguir per regular el lloguer hauria de ser el que va establir la Generalitat de Catalunya en un debat que es considera que ja va ser ampli i que va compta amb veus autoritzades. A més a més, construir un índex a nivell estatal seria un procés complex que s’estendria en el temps, quan és una temàtica que ha ser regulada amb urgència. No obstant això, també hi ha representants del grup de treball que no van mostrar-se d’acord en la inclusió d’aquestes mesures per diferents motius. En primer lloc, es va argumentar que aquestes propostes topen amb diversos problemes jurídics, sobretot en l’àmbit competencial, com ara el fet que la llei estableix que l’Administració competent per aprovar el referit sistema de índex de preus serà una resolució del Departament ministerial competent. En segon lloc, també es va argumentar que el control de rendes de lloguer pot tenir conseqüències com la reducció en l’oferta d’habitatge de lloguer o la disminució de la construcció futura. En tercer lloc, també es va considerar que la memòria pel procediment per a la declaració de determinats municipis de Catalunya com a zona de mercat residencial tensionat va ser confeccionada sense tenir en compte l’opinió i experiència dels professionals del sector i que conté deficiències tècniques. Finalment, amb relació a l’índex de preus marcat per la Generalitat, s’argumenta que quan va estar vigent es van trobar algunes disfuncions, com ara que immobles amb diferents accessos obtinguessin diferents limitacions segons l’accés considerat o que en pisos del mateix immoble amb menor nombre d’habitacions poguessin llogar-se a un preu major que pisos del mateix immoble amb menys habitacions. 20 Annex 1. Composició del Grup de Treball Consell de Ciutat Sessions Nom i cognoms Entitat o adscripció 1,4,8 Angel Cordero Vicepresidents associatius. Districtes. Xarxa Veïnal del Raval 2 Miguel A. Lozano Xarxa Veïnal del Raval 3,4,5,6,9 Juan Cabanas Vicepresidents associatius Districtes. Xarxa Veïnal del Raval 1,2,3,4,5,6,7,9 Sergi Lopez-Grado Consells Sectorials De Ciutat. President del GIxSU 8 Sander Cornelius Laudry GIxSU 6,7,8,9 Juanjo Casado Peña Institucions Més Significatives de la Ciutat. UGT 1 Consuelo Delgado Institucions Més Significatives de la Ciutat. GRUPSET 1 Pol de la Torre Institucions Més Significatives de la Ciutat. CJB 2,6,8 Jordi González Fitxer General D’entitats. Fundació Esclat Marina 1,3 Enric Canet Fitxer General D’entitats. Casal dels infants 1 Fàtima Ahmed Persones de Renom Ciutadà. 1,2,3,4,5,7,8 Margarita Arboix Arzo Persones de Renom Ciutadà. 2,3,5,9 Anna Balletbò i Puig Persones de Renom Ciutadà 1,3,7 Ana Belén Jiménez Registre Ciutadà Consell de l’Habitatge Social Sessions Nom i cognoms Entitat o adscripció Totes Joan Recasens Gerència d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona 1,5,6,8 Maira Costa Fundació Mambré 1,2,3,4,5,6,8 Miquel Ortiz Diputació de Barcelona 1,2,4,5,7 Marc Torrent APCE 8,9 Carles Merino APCE 1,2 Sergio Rodríguez Fundació Habitatge Social 1,2 Ana Novoa ASPB Totes Núria Colomé Celobert 1,2,9 Josep Casas AHC Totes Jaume Artigues FAVB 1,2,4,5,6,7,8,9 Mª Jesús Martínez Consell Assessor Gent Gran 3 Montserrat Mora Consell Assessor Gent Gran 1,8 Mª Rosa Lunas Consell Municipal de Dones 3,5,6,8,9 Jordi Gálvez Federació Cooperatives d’Habitatge 8,9 Jordà Escolà Federació Cooperatives d’Habitatge 21 1,2,3,5,6,7,8,9 Dora Tellado Administració de Justícia Generalitat 1 Cristina Vallejo ICAB 1 Francesc Castellana CESB 1,4,9 Lourdes Borrell Habitat3 1,3 Carolina Pallas Prohabitatge 1,2,3,4,5,6,8,9 Rubén Domínguez Federació Ecom Totes J. Gabriel Lobo CCOO Totes Montserrat Torrent OCUC 1,2,3,4,5,6 Aura Lacruz Agencia Catalana de Joventut 1,2,3 Sergio Morera IMPD 1,2,3 Carlos Martínez PAH 1 Fermina Gómez Provivienda Totes Carmen Osorio PHA Barcelona 1,5, 9 David Guardia Federació Cooperatives d’Habitatge 1 Maria Castell IMPD 2 Merlina Del Guidice Consell de Joventut de Barcelona 2 Immaculada Alemany Institut Municipal de persones amb discapacitat 2,3,5,7,8,9 Xavier Roig AHC 2,9 Júlia Martorell Consell de Joventut de Barcelona 3 Eduard Cabré Romans Gerència d’Habitatge 8 Josep Dones APCE 8 Joan R Riera Comissionat d'Habitatge de Barcelona Secretaria del Consell de Ciutat Andreu Parera  Secretaria del Consell de Ciutat Guillem Palà  Suport a la secretaria del Consell de Ciutat Paula Gil  Suport a la secretaria del Consell de Ciutat 22