Núm. 16 ciRD
oPnPi^:ihril m Municipal d'Informació I
gciici aUMi ^ Recrursosí npeerr a llpe«s Hdonnnepsc Hdep ll''Àir-epa
1996 d'Afers Socials i Joventut
de l'Ajuntament de Barcelona
L'ínformatiu dona
4 lY CONFERÈNCIA MUNDIAL SOBRE LES DONES >
Sumari Opinió
L'Informatiu Dona a les
OPINIÓ que teniu mans ha volgut ser testimoni
directe d'un dels esdeveniments més
■ importants d'aquest decenni
DONA, TENS ELS TEUS DRETS per a les dones d'arreu del món, la IV Conferència Mundial sobre
■ les Dones.
LES DONES TAMBÉ SOM CIUTADANES Estiu 95 a Pequín, un gran triomf per a les dones
■
TU TAMBÉ POTS PARTICIPAR-HI Segons el que he llegit fins ara, la informació que s'ha donat a
■ Catalunya en relació amb la IV Conferència de les Nacions Unides
EL CONSELL DE LES DONES INFORMA sobre les Dones, que es va celebrar el setembre passat a Pequín,
■ ha estat força parcial i no reflecteix prou bé què va passar ni a la
HA ESTAT NOTÍCIA Conferència ni al Fòrum que es va dur a terme paral·lelament.
■ Sembla com si el Fòrum hagués estat caòtic i que la Conferència
SERÀ NOTÍCIA hagués obtingut uns resultats dubtosos, que no se sàpiga ben bé
■ on ens menen.
PREMIS I CONCURSOS
■ Com que vaig tenir ocasió de participar -i molt intensament-, tant a
ESPAI CINEMA DONA la preparació com a la celebració mateixa de la Conferència,
■ m'agradaria donar-vos la meva versió dels fets, que dista molt de la
LECTURES valoració tèbia que ha estat tan difosa.
Els resultats de Pequín 95 representen un gran triomf per a les
dones. Dic això tot i saber que els acords representen només una
possibilitat que les coses millorin, i que no garanteixen que efecti-
vament els governs duguin a terme les recomanacions del docu-
ment final. Però, atès el tipus de conjuntura en què ens trobàvem,
fins i tot la sola aprovació d'aquest document ja suposa un pas
endavant del qual hem de felicitar-nos.
En efecte, les posicions que s'havien manifestat durant les diverses
reunions preparatòries de la Conferència no eren gaire esperança-
dores. Molts països, sobretot els del bloc islàmic, partien d'unes
posicions molts distants dels interessos actuals de les dones. En el
moment polític actual, els fonamentalismes de tota mena concen-
tren el seu esforç en el manteniment de les formes tradicionals de
Versión castellana reducida al dorso
societat, en un intent d'oposició al món occiden- suport les dones de Rússia i de la índia. Totes
tal. Aquesta posició es manifesta, sobretot, en elles han estat al nostre costat, i fins i tot quan en
relació amb la manera de viure de les dones i en algun moment dubtàvem de si no calia cedir per
l'intent d'impedir que accedeixin als drets indivi- obtenir consens, ens han demanat que no ho
duals de què gaudeixen els homes. El raona- féssim, repetint-nos que era fonamental per a
ment, molt simplificat, és el següent: si les dones elles d'obtenir allò que nosaltres plantejàvem.
no tenen drets individuals, i no poden accedir als Com per exemple, la igualtat de drets de les
treballs pagats, als recursos econòmics, etc., dones i els homes davant l'herència a la qual
hauran de seguir sotmeses al poder i a la volun- s'oposaven frontalment els països islàmics, o el
tat dels homes, en no tenir cap altra forma de dret al control damunt la pròpia sexualitat i el
subsistència. I, així, continuaran pensant que cal propi cos, un dels temes cabdals en l'enfronta-
acceptar les coses tal com són, que aixó és la ment de posicions, perquè calia lluitar, també,
«voluntat de Déu», i que els canvis no són possi- amb les del Vaticà i dels països en què la Santa
bles. Renunciaran a la seva llibertat i a la lluita Seu a ha exercit una major pressió.
pel control de la seva vida, i aquesta forma de
de construït
pensar profunda serà la que transmetran a les I és així, mitjançant un bloc progrés
seves criatures. més enllà dels conflictes Nord-Sud, com s'ha
aconseguit el triomf. La plataforma d'acció apro-
Enfront d'aquesta actitud, molts altres països vada, per bé que farragosa i complexa, dibuixa
volen avançar cap a la modernitat, fet que supo- les línies mestres de l'acció necessària per arri-
sa aconseguir la seguretat, la promoció i la lliber- bar a una societat més igualitària i més desenvo-
tat per a les dones. Obtenir drets individuals i
lupada, en la qual les dones puguin exercir un
millorar la igualtat d'oportunitats entre els sexes
paper decisiu per aconseguir la pau, dins un
són condicions bàsiques perquè cada persona model de societat diferent de l'actual, i amb uns
pugui contribuir a la societat amb el millor de si
valors i uns objectius que, sovint, els homes obli-
mateix i, per tant, desenvolupi al màxim les
den. Encara ens cal lluitar per fer que sigui real-
seves possibilitats. Aquesta va ser, a Pequín, la
ment duta a terme. Però el fet d'haver aconseguit
posició defensada per la Unió Europea, que, pre- a Pequín posar-nos d'acord, deixar de banda
sidida en aquell moment per Espanya, ha fet un
tantes coses que ens separen i ens divideixen, i
paper capdavanter en aquesta Conferència. Però haver fet recular les posicions dels qui volen
no pas en oposició als països més pobres. Les
mantenir-nos sotmeses, constitueix en si mateix
dones de Zàmbia, de Zimbawe, de la Unió
un triomf, i ens dona la certesa d'una gran
Africana, de Colòmbia, de Barbados i de Su- gran
fer canviar moltes coses si de veri-
rinam, per esmentar alguns dels exemples més força, que pot
tat ens ho proposem.
palesos, han donat suport amb extraordinària
decisió a les posicions de la Unió Europea, del Marina Subirats
Canadà i de Noruega. I també hi han donat Directora de l'Instituto de la Mujer
Us presentem l'opinió d'unes quantes dones a les quals hem formulat la pregunta següent; com afecta
l'acord final de la Conferència a les dones de Barcelona?
Maria Morón Sense fer cap pas endarrere quant perspectiva històrica. Les més de
CAPS, Centre d'Anàlisi Programa als acords presos en les tres con- 180 delegacions oficials han sus-
Sanitari ferències anteriors, s'han consoli- crit un Document final que inclou
dat els avenços aconseguits fins el compromís d'implantar polí-
Enguany, fa 20 anys que es va
ara i els estats s'han tiques antidiscriminatòries per a
realitzar a Mèxic la I Conferència compromès
a a terme accions concre- les dones.
Mundial sobre les Dones de les portar
tes
Nacions i 1996 per potenciar la integració de
Unides, l'any se Quins projectes i programes
les dones en tots els àmbits de la
celebrarà el 20è aniversari de les assumirem les dones de Bar-
la
Primeres Jornades Catalanes de societat, ja que igualtat d'opor- celona per millorar la nostra situa-
tunitats entre els sexes serà clau
la Dona a casa nostra. Durant ció? A Pequín s'han obert interro-
del i el
la lluita de les progrés desenvolupament
aquest període, gants que cal respondre ara i
de la humanitat.
dones per aconseguir el reconei- aquí. El Fòrum, les seves anàlisis
xement dels seus drets indivi- Crec que una de les considera- i reflexions han de dur-nos a fer
duals i col·lectius ha passat per cions fonamentals és que, per actuacions que requereixen un
fases dinàmiques i altres de retro- aconseguir els nostres objectius, compromís personal i de grup so-
cés 0, si més no, de menys cal integrar la perspectiva de la iidari amb la causa de les dones.
incidència pública i col·lectiva. A igualtat en el disseny de les actua- TonI Bisbal
Pequín s'ha constatat que els cions de tots els àmbits socials, Associació Oiympe de Gouges
moviments de dones -plurals, econòmics, polítics i culturals.
diversos i sota formes organitzati- Davant el repte del segle xxi,
ves diferents-, Imma
passen per una Mayol recomanem;
d'enfortiment i tendeixen Diputada ai Parlament iC
etapa a per
• Continuar destinant els recur-
crear xarxes cada cop més sòli- La presència de quaranta mil
sos necessaris elaborar
des per fer desaparèixer la relati- per
dones a Huairou, representatives estratègies destinades a facili-
va fragmentació i dispersió que de l'energia, la vivesa i el futur del tar des de Barcelona Activa cur-
els afebleix. La celebració a Bar- moviment associatiu de dones del sos de formació per a les dones
celona de les Jornades dels 20 món ha significat, abans i després i fomentar
única programes de co-
anys és una oportunitat per de la Conferència, un element de rresponsabilització familiar
compartir experiències, aportar pressió fonamental perquè els entre homes i dones.
propostes i dissenyar estratègies governs hagin hagut de definir
per incidir en un canvi social i cul- • Promoure la
una Plataforma d'acció i, per tant, participació igual
tural profund que va més enllà de compromís la realització de d'homes i dones a les estructu-
un en
la igualtat formal que fins ara hem polítiques concretes que millorin res de presa de decisions, a
aconseguit. Les dones estem sor- les condicions de vida de les tots els nivells i, en especial, en
tint de la invisibilitat, però encara dones i, en definitiva, del conjunt àmbits de gestió de l'adminis-
no hem guanyat el dret a ser dife- de la població. tració municipal.
rents sense ser desiguals en el
•
Mirar el món amb ulls de dones. Incloure en els mitjans de
mercat de treball, en la relació
motiu els comunicació (radio i televisió
amb les persones que estimem, Aquest va ser present
la salut i la nostra deu dies de debat, diversió, inter- municipals) la participació de
en en participa- les dones,
ció i econòmica canvi i de les dones a- perquè hi aportin
social, política en sorpresa
una diferent i més real
els llocs de decisió. plegades a Huairou. El repte imatge
que
de la dona i els estere-
avui té plantejat el món és trenquin
que
Francesca Martí en la de mit-
aquesta mirada es pugui sumar a otips què majoria
Àrea de ia Dona dei PSC jans ens tenen classificades i
la resta de les mirades de tot el
hi una visió dife-
La Conferència de les Nacions planeta. perquè aportin
rent del món.
Unides sobre les Dones que s'ha
Maria Lluïsa Oliveda
celebrat a Pequín no ha defraudat Som el 51 cent d'habitants del
Associació independent Dones de per
les expectatives que s'havien planeta i tenim dret a participar en
Catalunya
suscitat al seu voltant i ha respost la mateixa proporció a les deci-
a bastament al treball preparatori Per valorar l'esdeveniment de sions del model de món que vo-
realitzat. Pequín ens falta la necessària lem per al proper mil·leni.
H Dona, tens els teus drets
Els canvis legislatius solen ser forçats pels movi-
ments socials, i, en aquest sentit, resulta impor-
tant assenyalar que la IV Conferència Mundial
sobre la Dona celebrada a Pequín va constatar
l'avenç de les dones en la conquesta dels seus
drets. Els documents finals que s'hi van aprovar
marquen el camí a seguir per aconseguir elimi-
nar la discriminació que sofreixen les dones.
Malgrat els nombrosos canvis legislatius que
s'han produït a Espanya, en les consultes jurídi-
ques quotidianes encara és freqüent que moltes
dones es preguntin quins són els seus drets.
D'acord amb la legislació vigent, el marit i la
muller són iguals en drets i en deures. Han de
respectar-se, ajudar-se mútuament i actuar en
interès de la família. Els cònjuges estan obligats
a viure junts, guardar-se fidelitat i socórrer-se
mútuament.
El domicili l'han de fixar tots dos de mutu acord i,
en cas de discrepància, s'hi pronunciarà el jutge,
tenint en compte l'interès de la família. La con- 12 anys, atribuirà la facultat de decidir bé al pare
vivència es pot interrompre per motius laborals, o bé a la mare.
professionals o altres anàlegs sense que això
sigui considert
Els
abandó. cònjuges estan obligats a contribuir amb els
seus béns a les necessitats familiars. Si un d'ells
La pàtria potestat sobre els fills o filles correspon incompleix el seu deure, el jutge o la jutgessa
igual al pare i a la mare i s'exercirà conjuntament dictarà, a petició de l'altre, les mesures que esti-
en benefici dels menors d'edat. En cas de desa- mi convenients per assegurar-ne el compliment.
cord, qualsevol dels dos progenitors podrà recó-
La contribució al mantenient de la
al la d'escoltar- família, a falta
rrer jutge o jutgessa, qui, després de
los i també el fill si de conveni, serà proporcional als recursos
tots dos, o filla tingués més
econòmics de cada cònjuge. El treball per a la
casa serà considerat com a contribució i donarà
dret a obtenir una compensació que, a falta
d'acord, assenyalarà el jutge o la jutgessa quan
s'extingeixi el règim econòmic de separació de
béns.
Quan hi ha comunitat de béns o de guanys, la
gestió i la disposició correspon conjuntament als
dos cònjuges, i aquests s'han d'informar recípro-
cament i periòdicament sobre la situació i el ren-
diment de qualsevol activitat econòmica que
duguin a terme.
Odila Pérez Otamendi i
Margarita Trallero Flix
Advocades
B Les dones també som qual aquesta entitat posa a disposició de les
ciutadanes usuàries del GIRD tot el seu fons, i alhora pro-
porciona assessorament de com utilitzar i opti-
mitzar els recursos audiovisuals.
CIRD, Centre d'Informació I Recursos per a les Dones
Exposicions itinerants sobre temes relatius a
les dones que les entitats poden sol·licitar.
Ei Centre d'Informació i Recursos per a les
Actualment estan «Mira tu»
Dones (GIRD) és un servei municipal té disponibles per
que com
(dones i de i «Les dones i la ciutat
a objectiu fonamental promoure l'associativisme qualitat vida)
de Barcelona».
femení per tal de facilitar la participació de les
dones en la vida pública de la ciutat. Així, el cen- Publicacions, com ara VAgenda-Dona de les
tre ofereix informació, assessorament i altres activitats que es fan mensualment a la ciutat, la
recursos amb la finalitat de facilitar als grups de selecció mensual de notícies i la legislació relati-
dones de Barcelona eines que els ajudin a tirar va a les dones, dossiers de premsa monogràfics,
endavant les seves iniciatives. I per què, precisa- guies, etc. El GIRD forma part del consell de
ment, als grups de dones? Doncs perquè és el redacció de [-Informatiu Dona, editat pel Nego-
teixit associatiu femení qui materialitza l'objectiu ciat de Promoció i Participació de les Dones de
de participació ciutadana que l'Ajuntament de l'Ajuntament.
Barcelona vol fomentar. El GIRD també s'adreça Altres activitats, com l'organització periòdica
a professionals que tracten temes relatius a les
d'actes, cicles de
dones i igualment està obert cinema,
totes jornades,
aquelles presenta-
a per- cions de grups de dones, etc.
sones que per la seva responsabilitat política o
ciutadana o per la seva activitat social poden La IV Gonferència Mundial sobre les Dones és
tenir interès en el seus serveis. un esdeveniment que, evidentment, ultrapassa el
marc el GIRD ha
Passem, concretar els serveis del Gentre. municipal, però que tingut en
ara, a
Són, bàsicament, els següents: compte com a fet d'interès per a les dones de
Barcelona. Així, el GIRD ha gestionat l'obtenció
Informació sobre els recursos de la ciutat d'espais físics per realitzar actes en relació amb
adreçats a les dones: serveis públics, grups, enti- la fV Gonferència; ha difós, mitjançant l'Agenda
tats, activitats, etc. La tasca informativa és una d'activitats mensual i [.'informatiu Dona, el
de les més importants del Gentre i el converteix traspàs d'informació als centres d'informació ciu-
en el punt nodridor i de referència sobre temes tadana i ràdios que tenen espais específics
relatius a les dones als punts d'informació muni- sobre temes d'interès per a les dones, tot allò
cipal de la ciutat. relacionat amb aquest fet; ha centralitzat tota la
documentació relativa a la Gonferència
Assesorament sobre tot allò (que pot
que tingui a veure
ser consultada
amb la dinamització del teixit associatiu de la ciu- per qualsevol persona que tingui
interès en el dossier de
tat. Lligat a aquest apartat, el i,
GIRD ofereix fer-ho) mitjançant
una
premsa exhaustiu que té en els seus arxius, ha
sèrie de recursos, com ara recerca d'espais per elaborat un recull de
a les activitats dels llista de professionals premsa «Especial Beijing
grups, '95», que ha adreçat a totes les associacions de
per fer conferències, llista d'adreces específica, dones de la ciutat, amb la tramesa
interconnexió entre grups que treballen els conjuntament
mensual en
mateixos difusió de les activitats de les què proporciona al teixit associatiu la
temes,
«Selecció de notícies Dona», la «Selecció de
associacions, etc.
legislació Dona» i r «Agenda d'activitats». També
Fons documental, amb obres de referència, facilita llistes de persones que poden donar con-
bibliografia especialitzada, publicacions periòdi- ferències sobre el tema a qualsevol grup o entitat
ques, dossier de premsa, arxiu d'associacions i que ho sol·liciti.
d'altres.
Gentre d'Informació i Recursos per a les Dones
Aquí, i en relació amb el material audiovisual, cal Gasa Elizalde
explicar que l'Ajuntament de Barcelona ha esta- València, 302, 2n, Barcelona
blert un conveni amb Drac Màgic, mitjançant el Tel.: 487 80 92
Tu també pots participar-hi
Plataforma Pequín 95
Creada el gener de 1995 a iniciativa del Lobby S'ha de destinar assistència tècnica i recur-
de Dones de Barcelona, la Plataforma d'ONG de sos econòmics per recollir dades sobre el tre-
Catalunya per al Fòrum de Pequín 95 està cons- ball no assalariat de les dones i incorporar-los
tituïda per més de 60 associacions de dones de als comptes nacionals.
tot Catalunya, a més de les que participen a
nivell individual. A nivell institucional, s'han d'executar mesu-
res polítiques d'acció positiva que garanteixin
La plataforma ha suposat la creació d'un espai el ple dret de le/doríes al treball productiu en
obert i autònom que ha implicat de manera activa condicions no oiscriminatòries, amb atenció
un gran nombre de dones de diversos sectors
especial a les iones discapacrtàcta^. ,
professionals que treballen a través del contacte
i coneixement directe de J^pròteulemàtica de les Facilitar i p(±enciar l'entrada de les dobes als
dones. ^ assumptes No s'haurien de destinar
recursos púolics a cap institució què, no res-
Els principals objectius de la P orma han
estat: pecti IzTjifaritat entre dones i homes àls llocs
de decisió. „_/
—
írear un espai de debat i reflexió sobfé~ef J
^
•
de la IV La de les
Conferència Mundial sobre la salut dones s'ha considerar des
temes ,/\' '
)ona, d'una
continguts al Projecte de plataforma perspectiva intsgraT. La salut ha de ser
icció 2000. inclosa a l'educació eScoí^. L'atenció sanità-
ria ha d'atendre de mpínera prioritària els
AnSïki i discussió sobre els problemes de les
grups de risc més alt ^prodigar l'assistència
dones de Catalunya i de l'Estat espanyol psicològica a dones agi^dides o violades.
Propò^s sobre les accions prioritaries que Així mateix ha de tenir g^ntia i facilitat per
s'han des^ur a terme mitjançant polítiques decidir sobre el seu propi cos>,
\
d'acció positiu • L'estructura educativa, labial i social s'ha
Des de la seva creábí%fins^ la ceiojbració del d'adaptar a les necessitatsíde les persones.
Fòrum d'ONG, la Plataforma va^^mbaflarlntensa- Les institucions han de s^sjbilitzar la socie-
ment per tal d'arribar a un consens que r^lectís, tat sobre el repartiment/í^l trèball reproduc-
atesa la seva pluralitat, la realitat de les pones a tiu, estimular positivafïïénl; els homes per fer-
Catalunya. Malgrat no haver aconseguit^l·|eco- los corresponsabl0S i prohso|/re un canvi de
neixemnt institucional previst, la Plataforma-^^ èubordini les funcions del tre-
estar present al Fòrum i va entregar a la ministra ball r^reductiu al productiu.
d'Assumptes Socials, Cristina Alberdi, el treball
•
crític i d'anàlisi realitzat sobre el Projecte del Es 0^^a que ÏKiocument final de la IV
document de la Plataforma d'acció 2000 de la IV Coníf^rèfíóia sigui aprovat per majoria i que hi
Conferència de les Nacions Unides de les consti la^g^sició de cada estat.
Dones, com a aportació al treball de discussió Aquesta Plataforma, que ha tingut la seva raó de
que va dur a terme la delegació espanyola. Del
ser a la Conf^ència celebrada a Pequín, ara es
document presentat, destaquen una sèrie de troba pendenrde la seva continuïtat, si més no
conclusions:
per poder aprofitar la pluratitat i la diversitat d'a-
• No es pot incidir d'una manera real sobre el questa enti^tn^^de moment estarà present a
problemes de les dones, especialment la les Jornades %int anys de feminisme a Cata-
pobresa, si no es modifiquen les bases lunya» per ^b^re el seu futur i les següents
econòmiques i socials. accions positives a realitzar.
m El Consell de les Dones Ha estat notícia
informa
Us presentem una nova secció de L'Informatiu Dones i Pau
Dona que neix amb la voluntat d'informar de la
dinàmica del Consell de les Dones de Barcelona, Els dies 9, 10 i 11 del
constituït el mes de març de 1995.
mes de novembre pa-
Aquest Consell és un òrgan consultiu i de partici- ssat, deu dones provi- Fundació per la Pau
pació de les associacions i grups de dones de la nents de zones en
ciutat per a aquelles qüestions d'interès per a les conflicte d'arreu del món es van trobar a
dones de Barcelona i, en concret, Barcelona el
per a aquelles en marc de les Jornades Dones i
competències i funcions que suposin la millora Pau, organitzades per la Fundació per a la Pau.
del benestar i de la qualitat de vida. Dones reconegudes internacionalment per la
El seu funcionament està regulat les Normes seva lluita per la justícia i els drets
per humans, com
reguladores del Consell de Dones de Barcelona Hebe de Bonafini (Argentina), presidenta de les
aprovades pel Consell Plenari de Madres de la Plaza de o dones anònimes
que van ser Mayo,
l'Ajuntament el 3 de febrer de 1995. que, des de les seves organitzacions, treballen
perquè la pau pugui ser una realitat, com la bòs-
L'òrgan de màxima representació ès el Plenari nia Nermina Baljevic o les palestines Violet
del Consell, que actualment està format per 25 Fashed i Amal Barghouti, van reflexionar sobre el
entitats i/o associacions de dones i 20 persones paper de la dona en la resolució de conflictes.
que actuen en representació dels consells de
La de l'International Peace Bureau,
dones dels districtes de la ciutat. Una Comissió presidenta
Permanent ès de treball Maj-Britt Theorin, va obrir la trobada al Saló de
l'òrgan que s'encarrega Cent de l'Ajuntament de Barcelona, on va desta-
de discutir, informar i estudiar els assumptes que car la necessitat d'insistir perquè les dones i els
es debatran en el plenari. homes estiguin representats en igualtat de condi-
En el darrer plenari del Consell es va aprovar cions en els cercles de poder, per tal de poten-
constituir tres grups de treball que tenen com a ciar els criteris de les dones com a nou valor a
missió informar, debatre i fer propostes concretes tenir en compte en la progressió de la pau arreu
sobre temàtiques específiques. del món.
Els grups constituïts són: Els dies 10 i 11, a la seu de la Fundació per la a
Pau, dones israelines i palestines van seure a la
• Pla Municipal per a les Dones mateixa taula per donar a conèixer les seves pro-
• Celebració dels Vint de feminisme a postes comunes de treball i
anys col·laboració, mentre
Catalunya les bòsnies i sèrbies van explicar que totes les
dones a l'ex-lugoslàvia són víctimes de la guerra
• Recomanacions i propostes del Grup Dona i van exposar la necessitat de treballar conjunta-
del Consell de Benestar Social. ment per aconseguir una pau justa per als
estan oberts la de Balcans.
Aquests grups a participació
totes les entitats que formen part del Consell i a Tres dies de reflexió que van acostar el nombrós
les que en el seu moment van sol·licitar ser-ne públic assistent a diferents realitats que, sovint,
membres i no van poder-ho ser per manca d'al- rebem distorsionades a causa de la distància.
gun requisit. Tres dies que van permetre
comprovar que la lluita
rT-L
per la pau no depèn només de grans estadistes, se la considerava passiva, I això, no pas per
sinó de dones i homes que, amb la seva feina, deduccions experimentals, sinó pels perjudicis
fan que parlar per a la pau sigui també treballar socials que tenien els investigadors; i que actual-
per a la pau. ment, segons el canvi de paradigma social, l'òvul
ha estat molt més estudiat i s'han encaminat
La trobada va concloure amb un manifest des del
i els recerques per esbrinar el seu paper a la fecunda-
qual es condemna els criminals de guerra ció.
dictadors que generen el nacionalisme agressiu,
el racisme i altres formes d'opressió. Les dones Wendy Barnaby, periodista científica i actual pre-
signants d'aquest manifest van fer palés el seu sidenta de la Association of British Science
compromís en defensa de la vida contra la mort, Witers, va posar sobre la taula la situació de les
assumint la responsabilitat de generar perma- dones dedicades a la ciència a la Gran Bretanya.
nentment noves formes d'afrontar la injustícia i la Segons Barnaby, la baixa representació de les
repressió, que sotmeten les dones i la població dones a les estructures de poder de l'empresa
civil en general a les vexacions més greus. I van científica no és altra cosa que el reflex de la
finalitzar afirmant que havien vingut per comuni- situació general de la dona a la societat britànica.
car-se a través de l'energia vital i no a través del
També hi va participar Mercè Piqueras, membre
sofriment.
de la Societat Catalana de Biologia, que va
recordar el nom d'algunes dones que van contri-
buir al desenvolupament de la microbiologia de
Dona í Ciència principi de segle malgrat que treballaven a
l'ombra dels marits o professors. A més, va re-
Un dels temes prota- marcar la contribució especial d'una dona, Rachel
gonistes de la Set- Carson, a la conscienciació mediambiental.
mana Europea per la
Gianna Milano, de la revista italiana
Cultura Científica i periodista
Panorama, no va estar
Tecnològica d'enguany present a l'acte, però va
European Week
eor Scientific and fer arribar la seva centrada en les
ha estat la relació ponència
Technological Culture diferències entre els del Nord i del Sud. Si
entre Dona i Ciència. països
bé a l'entorn la situació de les dones
Gràcies a una iniciativa de la Fundazione IDIS de anglosaxó
és molt
amb la col·laboració d'altres científiques minsa, els llatins
Nàpols, institucions països
compten amb més femenina,
europees, diversos aspectes relacionats amb la presència però,
el sistema de recerca és el
presència de les dones Milano,
a la recerca científica i segons que
de deixar-les dels llocs de
tecnològica han estat tractats durant la setmana s'encarrega apartades
responsabilitat quan els fa adonar-se de la
del 20 al 25 de novembre. Dins d'aquest projec-
incompatibilitat d'una dedicació gairebé exclusiva
te, el Museu de la Ciència de la Fundació La
a la feina i a les
Caixa i l'Observatori de la Comunicació Científica obligacions familiars.
de la Universitat Rompeu Fabra van organitzar
una taula rodona sobre «Dona i ciència, comuni-
cació a través de les cultures».
Fòrum Civil Euromed mmm immm i
Una de les participants va ser Evelyn Fox Keller,
una de les primeres investigadores nord-ameri- Amb l'assistència d'un
canes que va estudiar la influència del gènere miler d'agents socials, fòrum civil ■
des de la perspectiva de la filosofia de la ciència. econòmics i culturals 0U rOlTlwQ
Segons ella, el llenguatge científic i, fins i tot, el de l'àrea de la Medi-
llenguatge tècnic no són tan objectius i tan neu- terrània, els dies 29 i 30 de novembre i 1 de
tres com es pretén, i va posar com a exemple el desembre, es va celebrar a Barcelona el Fòrun
fet que la investigació sobre la fecundació hagi Civil Euromed amb la finalitat de crear un esce
canviat paral·lelament al canvi de la situació nari de cooperació paral·lel a les vies polítiques i
social de la dona les darreres dècades. Va expli- de canalitzar les iniciatives que reforcin la cohe-
car que a principis de segle la cèl·lula femenina Sió mediterrània.
Un dels onze fòrums es va centrar en el paper de sobre l'impacte de les polítiques macroeconó-
la dona. Els grans objectius van ser plantejar miques; establir un banc de projectes que
mesures per aconseguir que les dones medi- afavoreixin la feina de les dones i en valorin
terrànies accedeixin a una representativitat social la capacitat i el saber fer; elaborar programes
més gran, els drets humans amb relació al dret de formació en el camp de les ciències i les
de família, la situació de les dones a la guerra, i tecnologies innovadores, i en el camp de la
els drets de les dones emigrades. gestió i el comerç; afavorir les trobades de
dones empresàries amb vista a la creació de
Les conclusions de les sessions de treball
xarxes de comercialització, d'intercanvis i de
comencen expressant satisfacció perquè el tema
distribució.
de les dones hagi estat objecte d'un fòrum espe-
cífic i recordant que es tracta d'una qüestió trans- Enfortiment de les capacitats d'organització i
versal que cal tenir en compte per al conjunt de de cooperació transmediterrània de les ONG i
temes del Fòrum Civil Euromed. Es constata de les institucions que treballen per a la igual-
que, tot i els esforços dels diferents grups i ONG tat d'oportunitats, per mitjà del desenvolupa-
per desenvolupar activitats de cooperació euro- ment de les noves tècniques de la comunica-
mediterrània sobre els temes que tracten de les ció i el foment de la creació d'una xarxa euro-
dones, i sobretot en el camp del dret de les mediterrània de dones.
dones, dels intercanvis culturals i el desenvolu- Desenvolupament d'una política d'ajuda i de
pament d'una cultura de la pau, en aquests cooperació per al desenvolupament de la
moments hi ha pocs exemples de cooperació recerca, la cultura i els mitjans (subvencions,
establerta en profit de les associacions de dones. borses, estades, etc).
Les conclusions destaquen que aquesta insufi-
ciència ès fruit d'alguns obstacles lligats a la
situació de crisi que viu la regió, de la prioritat
atorgada a les qüestions de la seguretat a costa Conferència Mediterrània Alternativa
dels drets de la persona humana, i del fet que el
tema de les dones ès La setmana de
una qüestió sensible en darrera
algunes societats i cultures. Tot i aquestes dificul- novembre es va cele-
tats, ja hi ha lligams de solidaritat i ajuda mútua brar la Conferència
entre les diferents ONG del Nord i del Sud, i Mediterrània Alterna-
que
aquest dinamisme ès la d'una tiva amb una èxit
garantia coopera- gran
i de participació i amb
ció futura, concreta fructífera.
la presència de dones
Les dones reunides a Barcelona demanen que de tots els àmbits (ecologia, solidaritat, immigra-
s'estableixi, dins el marc de l'Euromed, un pro- ció, cooperació, economia, educació, etc.).
grama específic de dones en els camps
També es va realitzar un àmbit específic de
següents:
dones, coordinat pel grup Dones Antimilitaristes
• Reconeixement i aplicació dels drets de les (DOAN), amb els següents tallers: les dones al
dones: educació en matèria dels drets de la Sahara, les dones immigrants a la Mediterrània,
persona; aprenentatge jurídic de les dones crims de guerra contra les dones, taller sobre les
sense oblidar els drets a la salut genésica i al dones d'Argelia i dones i població.
treball, establiment d'una xarxa Euromed de
Al manifest de conclusions van haber les
dones juristes i creació d'un observatori sobre
les drets de les dones amb informes perió- següents propostes:
dics; enfortiment dels mitjans i de les capaci- • Consolidar el diàleg i el coneixement entre les
tats d'acció de les associacions i dels grups dones de totes les ribes de la mediterrània,
de dones. creant xarxes d'intercanvi i ajuda en la lluita
pels nostres drets.
• Enfortiment de les capacitats i de l'autonomia
econòmiques de les dones: desenvolupar • Buscar els mitjans per crear fòrums de
activitats de recerca, formació i sensibilització debats, intercanvi de publicacions i materials
fet visites als serveis per a persones immigrades
de les ciutats europees i als serveis socials, sani-
taris i educatius de les ciutats marroquines.
Malgrat que la incorporació de l'Ajuntament de
Barcelona es va fer sense poder discutir el total
d'accions a emprendre, el desenvolupament al
llarg de l'any ha estat molt enriquidor per a les
persones que hi han participat. El coneixement
que permetdiirnecte dreelassitupacoió a les ciutats maarroquines agressió
dels serveis, els contacntesdperrse ambqualsevolonals dones
Ed'asssotciaaciobnsliarl Marrroec, lles discus-
0 petició. llargues
sions amb persones dels ajuantacmeinotsnitalsians iamb fòrums de
francesos que tenen una problemàtica semblant
dones que ajala deeBarxceilosnat, eperòixamebnmolts més anyscdeoordinar tots els
treball, fa que es pugui fer un balanpç peosirtiu d'a-
questa participació.
esforços. L'any 1996, si la Comissió Europea continua
donant suport al programa, s'aprofundiran tots
els temes i accions iniciades i, molt especial-
• Establir i esmternt,èesncoyntineuarrà aeprolfusndinct eon lens ptoalítiqcuets del
que les als
ciutats e
europees han de fer per aconse- països
L'Ajuntament de Barce- guir una millor qualitat de vida per a les dones i
les seves criatures han de viure a les nos-
lona ha participat durant nord amb els col·lequce tius de dones
tres ciutats. Ciutats immigrants
que han de ser obertes a
l'any 1995 en un dels
de 1 d'altres
refugiadespersodnese cacudlturaes, la qual cosa les farà
programes coopera-
més
ció amb del Me- millors, solidàries, més
països pamaiguíess ,de toqtsui e poden ser el
totes.
diterrani als quals dóna
suport la Comissió Eu- pont de coneixement entre les dones de totes
ropea. Juntament amb
Barcelona, han format les i Premí de contes infantils i juvenils no sexistes
part del programa Bologna, que ha resitabt laecisuta,t enfortint i recolzant les seves orga-
líder, Torí i Marsella per Europa, i Rabat, El passat 20 de
Casablanca i Khouribga cnomiatzciuatatscmiaorroqnui-s, diesembre de 1995 es els seus debats.
nes. va aptorgaarreltPircemiipdeanten
contes infantils i
Aquest programa té com a objectiu millorar la juve-
situació de nils no
les dones sexistes con-
immigrants marroquines i
les • vocat
criatures hAan favolers ir i promperol'Aussorciacióseves que emigrat a ciutats tot d'intercanvi entre
de
i, la Llibreries de
facilitar la Deones tipusamb la
europees a vegada, informació Una Palabra Otra,
necessària a altres dones col·laboració del Instituto de la
unmiavrroqeuines Mujer.
que
tenen la voluntat sindicals i ONG
d'emigrar del seu país. rsitatsE,l premoi, rdogtatambn20i0t.0z00apecsseitoesnes vsa con-
Les cedir al
accions principals a conte «La carta a los de
dl llaerg dd'aquoesnt perimser Reyes Magos»
any han estat, d'una
M.
banda, Carmen Navascués.
un seguit de semina- i grups femiEns eilsprtimeerscopdque cara a recupe-
ris de discussió i d'intercanvi d'experiències l'autora, de 25 anys i natural de Cintruénigo
sobre le tema de la mediracaió rinterlcaulturahl, tiesmatòr(iNaavarrad),eguanylaeusn premi, tot i que fa molt de
sobre el qual les diverses ciutats escriu contes idonecurstes. de tots els
europees parti- temps que històries països,
cipants al programa tenen diferents idees i pràcti- També és el primer cop que un noi i una noia.
ques. De l'altra, la inauguaracióvd'uen pguntad'indfore- s Rosc Lialien inHecuraiaMadrçaal, adoilestceentsmació de rgde i1v5 ersada, com a
en un ajuntament districte de Rabat, anys, formen part d'un jurat, a més d'Angels
per a les dones que voleneeminigraar. També s'han
per doGnrasaes,r
M. AantouniatOolarbeirrtiai Jatvieri Devlgaidso. iLba ilitat a totes les
accions de les dones.
Programa Med, urbs í migració, Réseau Accueil
decisió del conte guanyador, sota el pseudònim
Panoramix, va ser unànime.
Si voleu més informació:
Llibreria Pròleg
Dagueria, 13, Barcelona 08002
Mobilització de les dones filipines
El passat 8 d'octubre, unes 400 persones van
manifestar-se pels carrers de Barcelona en soli-
daritat amb Sarah Balabagan, la jove filipina con-
demnada a mort a la Unió dels Emirats Àrabs per
matar l'amo de la casa on treballava després
d'haver estat violada. Tota la comunitat filipina per recaptar fons per a l'Associació i per enviar
resident a la nostra ciutat va expressar la seva als damnificats de le Filipines per les catàstrofes
solidaritat amb aquest acte i amb una pancarta que han patit darrerament.
en la qual es podia llegir «Llibertat i justicia per a
Sarah». La manifestació, promoguda per
l'Associació Amistat de les Dones Filipines, va Tribunal permanent dels pobles sobre l'antiga
comptar amb el suport de moltes associacions Iugoslàvia
de la ciutat i es van recollir 5.600 firmes que van
ser enviades al Consolat de Filipines, al Pre- El passat mes de desembre es va celebrar a les
sident del Govern, Felipe González, a la Co- Drassanes de Barcelona el Tribunal Permanent
munitat Europea i a la Unió deis Emirats Àrabs dels Pobles, que va dedicar la seva sessió als
per tal que es revoqui la pena capital imposada a crims comesos als territoris de l'antiga
Sarah Balabagan. Iugoslàvia. També va tenir lloc la sessió paral.lela
"La violació com arma de neteja ètnica", organit-
zat per Dones per Dones, que des del comença-
ment del conflicte a Bosnia ha realitzat accions
de solidaritat amb les dones de l'ex-lugoslàvia.
Les dones participants van explicar la terrible
situació que ha suposat aquesta guerra per les
dones, denunciant les violacions i les agressions
de tot mena. Al manifest final va concloure amb
la inclusió a les conclusions del Tribunal Perma-
nent dels Pobles de dos punts importants:
• Que la violació com a crim de guerra sigui
legislada en el dret internacional i que sigui
reconeguda coma delicte de genocidi en els
casos en que ha estat comesa de manera
massiva amb clara intenció de perpretar la
neteja ètnica i destruir un poble com és el cas
L'Associació Amistat de les Dones Filipines té 60
de Bosnia Herzegovina.
sòcies i una activitat admirable, considerant que
quasi totes treballen al servei domèstic i dispo- • Dotar al Tribunal Internacinal de l'Haia dels
sen de molt poc temps lliure. No obstant això, medis suficients perquè pugui portar enda-
sempre troben temps per lluitar per elles, per la vant la tasca de jutjar i condemnar als culpa-
comunitat filipina i fins i tot pel seu país. Com a bles, i que no es quedi en declaracions de
exemple, el passat 7 de gener van fer una festa bones intencions.
I Serà notícia cada cop hi ha més
grups de dones treba-
llant, però encara hem
Exposició «Les dones i la ciutat de Barcelona» de ser més, perquè a
mesura que avança
Ja s'ha posat en marxa l'exposició itinerant que el procés, la feina es
haviem anunciat arran de l'aparició de la Guia de va multiplicant.
dones de Barcelona, de la historiadora Isabel
Es important que
Segura. «Les dones i la ciutat de Barcelona» és
totes les dones que
un recurs per a entitas de dones, centres cívics, vulguin participar en
centres d'ensenyament, etc. per conèixer millor aquest esdeveniment
la història de les dones de Barcelona i recuperar s'inscriguin ja a la
la memòria històrica. Secretaria de les
Amb aquesta exposició es vol reconstruir, a partir Jornades, fet que
d'indicis i de fragments, alguns episodis del pas suposa un compro-
de les dones per Barcelona, des de la ciutat mís imprescindible amb l'auto-finançament.
romana fins a la contemporània També hi ha un cartell i un bo d'ajut de 500 pes-
setes de suport econòmic a les Jornades.
El recorregut de l'exposició, que ja ha començat
al districte de Sants durant el mes de desembre, A l'última Assemblea General, es va aprovar una
serà el següent: proposta d'articulació dels espais de trobada i de
debat durant els tres dies de les Jornades. El
Districte de Sant Martí, del 9 al 30 de gener plantejament vol oferir un primer espai polivalent
Districte d 'Horta-Guínardó, del 1 al 28 de febrer, de relació i de contacte; un segon espai plural i
al centre cívic del Guinardó. diversificat de coneixement, d'intercanvi i de
debat i un tercer espai comú de trobada que per-
Districte de Nou Barris, del 29 de febrer al13 de meti recollir i sintetitzar tota la pluralitat d'aporta-
març, al centre cívic de Torre Llobeta. cions. Per això, es proposa una doble articulació:
Districte Sarrià-Sant Gervasi, del 14 al 29 de a. la que podríem anomenar tradicional o clàssi-
març, al centre cívic de Sarrià ca per temes o àmbits, que confluirien en el
Districte de l 'Eixample, del 16 d'octubre al 10 de plenari final; i
novembre, al centre cívic Casa Elizalde. b. una agrupació (que s'entrecreuaria amb l'an-
Està previst que l'exposició estigui present a tots terior) de les aportacions segons tres grans
els districtes de la ciutat, però encara no estan enfocaments: vivencial (àmbit de la subjectivi-
confirmades les dates. Al Informatiu Dona tat), conceptual (àmbit de l'elaboració
proper teòrica)
us donarem la resta d'informació. i interactiu (àmbit de l'acció i de la interacció
amb l'entorn), que es clogués amb un plenari
de síntesi de cadascun d'aquest enfoca-
Jornades «Vint anys de feminisme a Catalunya» ments, el resultat dels quals també confluiria
en el plenari final.
Es continua treballant per la commemoració dels
vint de les I Jornades Catalanes de la Dona Us fem memòria de que l'Assemblea
anys General és
amb el suport de l'Ajuntament de bimensual
Barcelona, (l'última va ser el 10 de febrer), que
l'Institut Català de la Dona, la cada
Diputació de Bar- quinze dies hi ha una assemblea perma-
celona, la Federació Catalana de nent i les comissions de treball obertes
Municipis i que són a
l'Instituto de la les
Mujer. vostres propostes i activitats.
Volem recordar totes les voleu
dones estem convi- Si més informació us
que podeu adreçar a:
dades a participar, reflexionar, debatre i fer Secretaria de les Jornades - Ca la Dona
conèixer les nostres experiències i projectes. Les Casp, 38, pral, 08010 Barcelona
comissions organitzatives segueixen funcionant, i Tel.: 412 71 61
Premis i Concursos temps, la creativitat, la comunicació, l'educació,
la sexualitat, la violència, la marginació o qualse-
vol altre tema d'interès específic per a les dones.
X Premi 8 de Març - Maria Aurèlia Capmany Els projectes hauran de complir els requisits
següents:
Com cada any per aquestes dates, us anunciem
• Posar de manifest l'evolució de les dones de
la convocatòria del premi que atorga l'Ajun- Barcelona en els darrers vint anys.
tament de Barcelona per tal d'estimular la partici-
pació i la iniciativa de les dones en els diversos • Poder-se concretar en algun tipus de suport
àmbits del treball social, cultural i cívic, i en la di- gràfic (publicació, vídeo, exposició, maleta
fusió d'una imatge de les dones més acord amb pedagógica, etc.).
la realitat actual.
La dotació del premi ós la següent:
Enguany es compleixen deu anys d'aquest con- • Un premi de 1.500.000 pessetes al millor pro-
curs, que va adreçat a totes dels dones, grups o
jecte, que atorga el jurat oficial
entitas de dones de Barcelona.
• Un premi de 250.000 pessetes al millor pro-
Recollint les propostes temàtiques fetes per la
«Vint jecte, segons decisió del püblic assistent a
comissió organitzadora de les Jornades
l'acte.
anys de feminisme a Catalunya», el jurat valo-
rarà el millor projecte que tingui com a objectiu El termini de presentació de les sol·licituds finalit-
posar de manifest com, en aquests darrers vint za ell 5 de febrer de 1996.
anys, s'ha modificat la vida de les dones de
Podeu recollir les bases a:
Barcelona.
Centre Municipal d'Informació i Recursos per a
Les propostes de projectes es podran concretar
les Dones
al voltant de temes que analitzin com viuen les
Casa Elizalde
dones, com pensen i com actuen. Aquestes gran València, 302, 2n
línies poden tractar temes relacionats amb la
08009 Barcelona
salut, les relacions afectives, els treballs, els
H Espai cinema dona heretats de la revolució. Provinent d'un altre realit-
zador, Cheng Kaige, és interessant, també, el cas
Les dones xineses a la pantalla de Adiós a ml concubina (1993), on es planteja
una relació entre tres personatges -dos actors de
Vehicle de comunicació inter- l'òpera que interpreten els papers del rei i la seva
cultural, el cinema ha contribuït concubina, i una dona, exprostituta, que és l'a-
en gran mesura, i molt més mant real d'un d'ells-, on es desenvolupa un inte-
que altres mitjans, a la contigu- ressant joc centrat en l'ambigüitat sexual i en la
ració de la visió que des representació dels diferents rols en la realitat i la
d'Occident hem tingut sobre ficció. Paral·lelament, el film, amb una voluntat de
les dones xineses. Des de l'exotisme d'aquells crònica històrica, va puntejant els moments més
personatges dels films nord-americans dels anys significatius de la història xinesa més recent, con-
30 i 40 ambientats en el clima de confluència cul- vertint-se en un retaule molt ric de l'evolució social
tural de les ciutats de Pequín o Xangai, envoltats del país i del paper de les dones en aquest procés.
d'un glamour exòtic, cosmopolita i luxós, a les
protagonistes dels films de Zhang Yimou, el direc- Per completar el retrat, ens caldria el contrapunt
tor xinès més exportable graciès la influència de la creació
a cinematogràfica femenina. Les
occidental de la seva escriptura, les ocasions de seva
en característiques la incorporació a la pro-
què hem pogut ducció
apropar-nos a la posada en esce- normalitzada no són gaire divergents del
na de la vida i l'entorn de les dones xineses han procés experimentat en el cas occidental. El
estat poques però suficients per perfilar una imat- 1925, es coneix l'existència d'una pionera, Xie
ge clixé que ha esdevingut un lloc comú, cinema- Tze Zheng, autora d'un sol film. Malgrat la igualtat
togràficament parlant. La subjecció a les normes entre homes i dones proclamada per la República
estrictes derivades d'una societat quasi feudal, el Popular el 1949, el cinema de la nova Xina comp-
pes de la tradició, l'aclaparador lligam a la terra de ta amb molt poques realitzadores. La primera fou
les comunitats rurals, la rigidesa i la disciplina en Wang Ping, autora de dotze films, i fins a la revo-
l'educació de les cortesanes són les pinzellades lució cultural només apareixen tres realitzadores
que defineixen a grans trets els temes i la icono- més: Dong Kena, Wang Shao Yin i Yien Bidi. No
grafia corresponent a les dones d'aquell país. serà fins 1976, acabat el trasbals revolucionari,
que les dones xineses s'incorporen amb més
La filmografia contemporània arribada a les nos- intensitat a la direcció. Aviat, el cinema xinès
tres pantalles ha tingut la virtut d'oferir-nos uns
compta amb un conjunt considerable de realitza-
films ambiciosos en el seu plantejament, genero- dores -unes seixanta-, autores
la d'aproximadament
sos en posada en escena i, gairebé sempre, dos-cents films, si bé han estat
portadors d'una que,
riquesa d'informació guardonats
capaç de amb diversos tant al seu com als fes-
completar les premis,
d'un país
peces puzzle de límits inabas- tivals no han mena de
tables des del internacionals,
nostre observatori. Els tingut cap
personatges difusió en les nostres és
de el cas
Yimou, encarnats per la actriu la pantalles. Aquest
seva habitual, de L'actriu I el seu
colpidora Gong Li, són bon fantasma, de
un repertori Huamg Shu Qin,
d'alguns del
aspectes definitoris de la condició guanyadora
femenina la primer premi del festival de
a
El
Xina. Des de Creteli, l'any 1989; dormitori de les
l'emprenedora vídua de Sorgo estudiants,
rojo, de Shi millor al 24è festival
passant Shujun,
per la dissortada òpera prima
esposa de Semilla del
de Oda a la
crisantemo, a les concubines de
de La linterna Karlovy
roja i Vary; joventut, Zhang
la treballadora el 1986 a la de
agrària contemporània de Nuanxin,
Qui Ju, presentada quinzena
realitzadors de i Bon
un mujer china, han acabat passant Cannes, dia, Pequín, de la
per la pantalla
de mateixa
conjunt situacions directora, presentada el 1992
un evidència a Creteli.
que posen en
els mecanismes de control i subjecció dels valors Superada la simple mutació d'una professió tradi-
tradicionals i cionalment
(passivitat masculina i
submissió), dels
però també el l'ambigüitat seus
potencial de resistència i de les seves
revolta amagat, punts vista, obres
que són, cada cop
la
emergeix, revelació
a la fi, com a signe dels i més,
nous temps progressiva de la consciència de
com a definició de de
gènere les
societat l'emancipació dones del seu
en una en país.
transformació, que recull i capitalitza els valors DRAC MÀGIC.
H Lectures Dossier Dona, de Nairobi a Beijing 1985-1995
Servei de Documentació i Difusió de l'Associació
per a les Nacions Unides a Espanya
Informe sobre desarrollo humano 1995
Amb motiu de la IV Conferència Mundial de les
PNUD, Programa de les Nacions Unides per al Nacions Unides sobre les Dones celebrada a
desenvolupament, Mèxic, 1995 Pequín, l'Associació per a les Nacions Unides a
si Espanya presenta aquest dossier sobre la situa-
Us presentem una eina imprescindible voleu
ció de la dona al món com a motiu de coneixe-
saber la situació mundial actual pel que fa a la
ment, reflexió i enriquiment de cara a properes
igualtat de sexes. actuacions que ajudin a aconseguir la plena
Des de fa sis anys, es publica anualment l'infor- igualtat de drets entre els dos sexes d'una forma
me sobre el desenvolupament humà, i cada cop real i efectiva.
és més important la seva presència als debats
A partir de la qüestió plantejada a la IV Con-
internacionals sobre les polítiques de desenvolu-
ferència Internacional sobre la Dona, ha millorat
pament. El missatge central de l'informe és molt
0 empitjorat la situació de les dones? aquest
clar: cal que en el desenvolupament humà s'in-
dossier en fa un anàlisi des de diversos àmbits:
corpori la condició dels sexes.
treball, educació, salut, família i violència contra
Al present informe s'analitza l'avenç aconseguit la dona. Com a conclusions es presenta el repte
per reduir les disparitats en la condició dels del present i del futur, i la Plataforma d'acció
homes i les dones en els últims decennis; es 2000.
destaquen les grans i persistents discrepàncies
entre la creixent capacitat de la dona i les limita-
des oportunitats; s'analitza la subvaloració de la Mujeres en acción
dona i la falta de reconeixement del seu treball; i
Fundación Dolores Ibárruri, Madrid 1995
s'ofereix una estratègia de cinc punts per equili-
brar les oportunitats oferides als dòs sexes en Mujeres en acción, subvencionada per l'lnstituto
els pròxims decennis. de la Mujer, és una aposta per a la igualtat d'o-
portunitats desenvolupada per l'àrea de la Dona
La innovació d'aquest informe rau en el diseny de la Fundació Dolores Ibárruri. Aquesta publica-
de dos índexs mixtos, l'índex de desenvolupa- ció presenta, en el número 13, un monogràfic del
ment relacionat amb la dona i l'índex de promo- Fòrum Mundial de la Dona celebrat a Pequín,
ció de la dona, a partir dels quals s'estableix un
oferint les intervencions de algunes de les dones
ordre d'importància entre els països del món
participants per tal de difondre i donar a conèixer
quant a la igualtat entre sexes. els debats i experiències de dones de tot el món,
sempre des d'una visió central: mirar el món amb
ulls de dona.
Chang, Jung
Cisnes salvajes
Ed. Circe
Una àvia, una mare i una filla. Al llarg d'aquesta
saga, tres dones lluiten per sobreviure en una
Xina sotmesa a guerres, invasions i revolucions.
L'àvia de Jung Chang va néixer l'any 1909,
època en què la Xina encara era una societat
feudal. Als quinze anys, es va convertir en con-
cubina d'un dels nombrosos senyors de la gue-
rra. La mare de Jung Chang va desenvolupar
una activa tasca clandestina durant els seus
anys d'estudiant, va contreure matrimoni amb un
dels guerrillers de Mao Zedong, i una de les
seves filles, Jung, va assolir la majoria d'edat
durant la Revolució Cultural.
Jung, després de passar tres anys en la Guàrdia
Roja, es va rebel·lar contra la tirania de Mao i,
com a conseqüència, va haver de veure els seus
progenitors denunciats i enviats a camps de tre-
ball. Exiliada a les muntanyes, després va treba-
llar com a camperola i com a «doctora des-
calça», fins que es va convertir en estudiant de
llengua anglesa i, més tard, en professora adjun-
ta de la Universitat de Sichuan.
LMnformatiu dona
Centre Municipal d'Informació i Recursos per a les Dones (CIRD)
CIRD, Centre Municipal d'Informació i EAD,
Recursos Equip d'atenció a la dona Assessories que ofereix el CIAJ
per o les Dones
De dilluns a divendres
matins de c.
12 Ferran, 32
o 14 h de 10a 18h.
dimarts tel. 402
i dijous de h 78 00 01
16 a 19 /
Assessoria
València, jurídica per o dones Orientació
302, 2n professional
Tel. 487 80 92 dilluns a divendres de 16 a 20 h dimarts de 10 a 13h. i de 16 a 19h.
487 45 29 divendres de 10a 14h dijous de Ió a 19 h.
Torrent de l'Olla, 203, esc. ext. Assessoria jurídica
tel. 217 44 24 dimarts i dijous de 16 o 20 h.
Barcelona i tu Ajuntament de Barcelona
L'any 1978, va abandonar la Xina per viatjar a la
Gran Bretanya, on va obtenir una beca de la
Universitat de York. Es va doctorar en lingüística
el 1982, i es va convertir en la primera persona
de la República Popular de la Xina que obtenia
un doctorat d'una universitat britànica.