Núm.2l jMÉk
^ m Centre Municipal d'Informacio I
jiuiinnyv lIO7O70ft Recursos per a les dones de
la Direcció de Promoció Social i Comunitària
de l'Ajuntament de Barcelona
L'informatiu dona
4 LA CIUTAT QUE LES DONES VOLEM ^
Sumari
La veu de les barcelonines
per a la construcció
d'un nou model de ciutat
Procés de participació I Congrés de les dones de Barcelona
J en la disscussió de les ponències
del I Congrés de les dones de Barcelona 15/16 de gener de 1999
Nou Barris
Sant Martí
B Opinió
La veu de les barcelonines per a la construcció d'un nou
model de ciutat
L'Ajuntament de Barcelona compta amb uns òrgans consultius i de
participació que tenen com a objectiu facilitar les iniciatives de
col·laboració entre els moviments socials i el municipi.
L'any 1994, es va crear el Consell de les Dones de Barcelona,
que pretén estimular la
ciíD òrgan participació i l'associacionisme dels
col·lectius de dones, i facilitar-los la informació, la difusió, el suport
i l'assessorament oportuns.
c. Llacuna, 161, 2a pl. El Consell de les Dones de Barcelona, actualment integrat per 25
08018 Barcelona entitats de l'àmbit de la ciutat i 20 representants dels grups que
tel. 93 291 84 92/93
integren els consells de les dones dels districtes, ha convocat
totes les ciutadanes a participar en el / Congrés de les Dones de
Barcelona, que tindrà lloc els dies 15 i 16 de gener de 1999. Es
tracta d'iniciar un procés que ens porti a mirar, analitzar i repensar
Ajuntament de Barcelona
la nostra ciutat. I tot això, des dels ulls de les dones, des de la
mirada de les barcelonines amb tota la seva diversitat.
Versión castellana reducida al dorso
Crec que la celebració d'aquest Congrés és del tot mil·lenni sigui una ciutat més habitable tant per a usos i necessitats de la vida quotidiana. Les immigrades. La ponència ha estat encarregada a
coherent amb la tradició iniciada ja fa anys per les dones com per als homes que hi vivim, i això dades obtingudes han de permetre trobar el la Comissió de Dones de la Federació de
l'Ajuntament amb diverses iniciatives adreçades a no serà possible si aquesta no respon als camí que ens porti a la ciutat que les dones Col·lectius d'Immigrants de Catalunya (FCIC).
les dones. Bona mostra d'això la tenim en la desitjós i les necessitats de les seves volem. La ponència ha estat encarregada a la
publicació, l'any 1995, de la Guia de dones de ciutadanes. Fundació Maria Aurèlia Capmany. El que es pretén és que les ponències, les
Barcelona, projecte guardonat amb el Premi Vuit conclusions i les propostes del Congrés
de Març - Maria Aurèlia Capmany (1993), que va El Consell de les Dones de Barcelona va Les dones I els serveis de la ciutat, que vol responguin a l'opinió de totes les barcelonines,
posar a l'abast de la ciutadania una eina que escollir cinc temes al voltant dels quals es farà analitzar les necessitats actuals dels serveis i la és a dir, que siguin el resultat de tot un procés de
mostra quina ha estat la participació i la iniciativa la discussió del model de ciutat, tot tenint en seva cobertura, fent propostes constructives per participació i de consens al llarg de l'any 1998.
de les dones al llarg de la història de la ciutat fins compte la diversitat de les dones de Barcelona i aconseguir uns serveis ciutadans cada cop més Les entitats responsables de les ponències han
avui. Més endavant, i seguint la mateixa línia de la sostenibilitat com a aspectes que hauran integrals que incorporin les diferències de elaborat uns guions o esquemes que serveixin
treball, es va presentar l'exposició «Les dones i la d'incidir transversalment en els diferents eixos gènere, d'ètnia, de religió i d'opció sexual en els com a punt de partida per a la discussió de
ciutat de Barcelona», que fa palès, de forma de treball. La redacció dels textos a debatre ha seus programes i actuacions, i que puguin acollir cadascun dels temes. Així, fins al mes de juny
gràfica, quin ha estat el recorregut de les dones estat encarregada a diverses entitats plenament les necessitats de les ciutadanes i d'enguany, han anat tenint lloc, als diferents
en l'espai urbà des de la Barcelona romana fins coneixedores del tema en qüestió. Les dels ciutadans de Barcelona. La ponència ha districtes de la ciutat, als sindicats, a les
ara. També les diverses iniciatives que s'han fet a ponències que centraran la discussió del estat encarregada al programa Dona, Salut i universitats, etc. tot un seguit de presentacions
determinats districtes -com la recuperació de la Congrés són les següents: Qualitat de Vida del Centre d'Anàlisi i Programes dels guions de les ponències per tal de discutir-
memòria històrica de les dones- i la creació d'una Sanitaris (CAPS). ne el contingut. Les aportacions d'aquestes
base de dades de biografies de dones de la ciutat Transformem la ciutat donant valor a la discussions seran recollides i configuraran el text
de Barcelona (CIRD, 1997), s'emmarquen dins la participació de les dones, que tractarà del Dones I ciutat en l'espai mediàtic, que tractarà de les ponències que seran presentades els dies
perspectiva de fer visible la participació femenina debat a l'entorn de la participació ciutadana, d'elaborar un treball de camp sobre com les de la celebració del Congrés.
a la ciutat, així com aconseguir la reconstrucció partint del concepte ampli de participació de les dones es troben reflectides en els diferents
d'una genealogia femenina barcelonina. I, dones, capaç d'incidir en la dinàmica social de la discursos mediàtics que intervenen activament a Estic convençuda que l'experiència i el saber
finalment, no podem oblidar el fet de posar noms nostra ciutat i en les polítiques municipals. Els la ciutat. S'analitzarà el paper de les dones com acumulats per les dones de Barcelona sobre
de dones als carrers de la ciutat; sense anar més objectius del debat són: recollir les reflexions i les a agents d'aquests mitjans, i s'intentarà esbrinar totes aquestes qüestions i d'altres que desitgin
lluny, l'any passat, dels vint-i-nou nous carrers als experiències que sobre el tema de la participació les convencions implícites en l'ús social de la formular, definiran un model de ciutat diferent i
quals ha calgut posar nom, onze han estat de les dones han sorgit a Barcelona, definir i comunicació que afecten la percepció de les alhora integrador i donaran lloc a unes propostes
atorgats a figures femenines, com la comtessa de identificar els diferents models de participació, i diferents veus i imatges de les dones a la ciutat. que hauran de ser recollides per les
Barcelona Duoda, les sopranos Mercè Plantada i arribar a conclusions sobre els elements La ponència ha estat encarregada a Drac Màgic. administracions competents, per tal que
Mercè Capsir, i les escriptores Montserrat Roig i coincidents i les diferències aparegudes durant el Barcelona es converteixi, de veritat, en la ciutat
Maria Aurèlia Capmany, entre d'altres. debat. La ponència ha estat encarregada a Ca la Les Immigrades a Barcelona, que presentarà que les dones volem.
Dona. un esbós de la situació de les immigrants, i dels
Aquest Congrés ens obre perspectives de futur, i seus desitjós i aspiracions lligats al procés de Us animo a totes a participar en aquest
penso que és realment encertat el lema que li L'espai urbà, els temps i les dones, que té migració. Es reflexionarà sobre les dificultats engrescador projecte que el gener de 1999 serà
dóna nom «La ciutat que les dones volem», lema com a objectiu impulsar i dinamitzar la reflexió d'ordre legal que condueixen a la situació de una realitat.
que respon a la voluntat de construir un model en els temes següents: planificació del territori, discriminació i es destacarà el fet que la
de ciutat en què les diferències de sexe, d'ètnia, habitatge i espai urbà, mobilitat i accessibilitat i convivència situa com a significativa la diferència Eulàlia Vintró I Castells
d'opció sexual, de cultura, etc. hi tinguin cabuda. seguretat. Es tracta de trobar els elements d'origen. Es treballaran tots els temes de la resta Segona tinenta d'alcalde I presidenta de
Hem d'aconseguir que la Barcelona del proper imprescindibles perquè la ciutat respongui als de les ponències, amb la mirada de les la Comissió de Benestar Social I Educació
iZA^
'i El I Congrés de les Dones
de Barcelona a Internet:
http://www.bcn.es/congresdones/
A
Procés de participació en la discussió de • A través d'altres àmbits ciutadans, com
les ponències del I Congrés de íes Dones universitats, sindicats, instituts, etc.
de Barcelona
En els dos últims casos, les aportacions han
El mes de febrer d'enguany, es va iniciar el de ser trameses directament a la Secretaria
procés de discussió dels guions elaborats del Consell de les Dones de Barcelona.
per cada una de les entitats responsables, Aquesta les farà arribar a la ponent
per tal de recollir les diferents aportacions corresponent perquè en faci la síntesi i la
que configuraran el text de les ponències redacció definitiva. Les ponències, prèviament
que seran presentades els dies de la aprovades pel Plenari del Consell de les
celebrado del Congrés. Aquest procés Dones de Barcelona, seran trameses, abans
finalitzarà el dia 30 de juny. de la celebració del Congrés, a tots els
consells de dones dels districtes i a les dones,
Per poder conèixer l'opinió de les les associacions i entitats d'àmbit ciutat que
barcelonines en els diferents temes s'ha fet, hagin participat en el procés de discussió. Les
en primer lloc, una gran difusió dels guions ponències podran rebre esmenes durant un
de les ponències i, amb posterioritat, s'han mes després de la primera aprovació. Per tal
anat realitzant presentacions a càrrec de les que quedi plasmada l'especificitat dels
entitats responsables de cada tema en suggeriments de cada territori, la redacció
qüestió. En el desenvolupament d'aquest final de cada tema podrà incloure un apartat
procés podem distingir tres vies ben concret referit únicament i exclusivament a
diferenciades: cada districte.
• A través dels consells de les dones dels La ponència «Les immigrades a Barcelona»
districtes, que han convocat totes les farà un procés que culminarà els dies 26 i
dones, les entitats i les associacions del 27 de juny en una jornada de treball que
territori en què participen dones, per discutir tindrà lloc al Patí Llimona. Les conclusions i
i elaborar les aportacions individuals o les propostes que en surtin seran trameses
conjuntes als primers esquemes de les a les entitats redactores de les altres
ponències. ponències perquè les incloguin
transversalment en cadascun dels temes.
• A través de les entitats de dones que
actuen a tota la ciutat, que van ser Tot seguit, els districtes de Nou Barris i de
convocades en un acte que va tenir lloc el Sant Martí ens expliquen la seva
dia 30 de març a la casa Elizalde. experiència.
Nou Barris grups de voluntariat lligats a les parròquies,
vocalies de dones unides a diverses
En el districte de Nou Barris, el Consell de les associacions de veïns i grups de dones
Dones és de nova creació. La seva constitució legalment constituïts. D'entre d'aquests
es va formalitzar el 20 de gener de 1998. En col·lectius, n'hi ha que tenen molts anys
aquesta estructura participativa estan d'història associativa i són ben reconeguts per la
representades vint entitats ubicades seva funció social, ja sigui assistencial o de
geogràficament en els diferents barris d'aquest promoció i sensibilització respecte a la
territori. desigualtat social de les dones.
Es tracta de grups de dones amb valors, tasques Fins al moment de la constitució de l'actual
i realitats organitzatives ben diverses. Hi ha Consell de les Dones, la vinculació que aquests
col·lectius havien mantingut amb el Districte era i ha generat un gran clima de cooperació i de
per les subvencions que rebien i per la coordina- satisfacció entre les dones.
ció amb el personal tècnic dels serveis munici-
pals dels diferents barris, serveis socials, centres Els grups de treball funcionen amb autonomia
cívics i casals. La interrelació entre els diversos sobre la base dels objectius i el calendari
grups de dones del territori era escassa i puntual, establert, per tal de fer les aportacions definitives
a excepció de la coordinadora, de recent creació, del Congrés. Cada grup té una referent. Per tal
de col·lectius de dones de la zona nord del de fer el seguiment del procés, es fan reunions
Districte. de coordinació en les quals hi participen les
referents dels grups, la consellera per a la
Tant la iniciativa política de posar en marxa igualtat i les tècniques municipals. Aquestes
l'estructura participativa del Consell de les Dones darreres han col·laborat com a suport tècnic en
d'aquest territori com la possibilitat de participar el moment de constituir els grups i estan a
en el Primer Congrés de les Dones de disposició d'aquests quan ho requereixin.
Barcelona, van ser ben acollides pels diversos
grups de dones existents, que s'hi han implicat Es pot considerar que els elements bàsics que
amb diferents nivell de compromís i han centrat contribueixen a l'èxit d'aquest procés són els
la seva tasca en l'organització d'actes al voltant següents:
del vuit de Març i en el debat dels guions de les
ponències del Congrés. • L'impuls polític, tant de la creació del Consell
de les Dones del Districte, com de l'engegada
El procés que està facilitant la discussió i del I Congrés de les Dones de Barcelona, i el
l'elaboració de les aportacions dels grups de compromís de les representants polítiques en els
dones dels districtes al I Congrés va començar diversos moments del procés.
amb un acte de presentació, convocat pel
Consell de Dones del Districte, dels primers • L'existència en el Districte d'una forta identitat
guions de les ponències elaborats pels grups de associativa, com també el funcionament i la
dones que coordinen els continguts de les tasca històrica de diversos col·lectius de dones.
ponències a escala de ciutat. Va ser un acte en La creació del Consell i la participació en el
què es va poder aprofundir en els objectius i la Congrés ha suposat la revitalització dels grups
metodologia prevista per al I Congrés de les de dones, que han decidit implicar-s'hi amb més
Dones de Barcelona, i va suposar un estímul 0 menys intensitat; i ha comportat la millora de la
important per a la participació de les dones interrelació i la integració entre entitats.
d'aquest territori.
• La finalitat del I Congrés de les Dones de
En aquest moment estan funcionant tres grups Barcelona, treballar sobre el futur desitjat genera
de treball, en els quals hi estan representades il·lusió i creativitat, i la metodologia proposada pel
dotze entitats de dones de diversos barris del Congrés obre possibilitats de participació i, per tant,
Districte. Els grups es van crear en una sessió de protagonisme dels diversos grups de dones.
del Consell de les Dones del Districte a
començament de febrer d'aquest any. Centren la • L'estructura organitzativa definida, que intenta
seva tasca en tres temes: «Les dones i els ser- vincular en el procés a persones tècniques de
veis de la ciutat», «Transformem la ciutat donant serveis personals de les diferents zones
valor a la participació de les dones» i «La violèn- territorials del Districte, fet que ha de facilitar la
eia domèstica», aquest últim, tractat transversal- integració d'aquest programa en la tasca de
ment a través d'altres ponències. suport que es fa amb les entitats i en els
programes d'atenció social de cada zona,
El funcionament del Consell de les Dones del dinàmica que portarà a la consolidació del
Districte i la creació d'aquests tres grups de Programa Dona del Districte.
treball ha suposat un augment important Mercè Janer
d'interrelació entre les diverses entitats existents. Consell de les Dones de Nou Barris
Sant Martí Per tal que el Congrés sigui un èxit i puguem
estar satisfetes del treball realitzat, al Districte de
La notícia de la celebració del I Congrés de les Sant Martí hem fet els passos següents:
Dones de Barcelona ha estat ben acollida per
totes nosaltres pel reconeixement de la ciutat • El president del Consell Municipal i el Consell
envers el nostre col·lectiu, i allò que més ens ha de les Dones han convidat totes les entitats del
engrescat és el lema del Congrés: «La ciutat que Districte a iniciar el procés de debat que servirà
les dones volem». per formular les propostes de futur d'un nou
model de ciutat, pensat amb la participació de les
Reflexionant sobre el Congrés, podem dir: dones.
• L'eslògan convida a fer un recorregut per totes • S'ha enviat a totes les entitats una còpia de les
les etapes de la vida de la dona. És com si la cinc ponències, una petita enquesta, els tipus
ciutat ens oferís paper i ploma per escriure la d'aportacions, el calendari de treball que se
carta als Reis Mags que sempre havíem seguirà des del Districte i el suport tècnic que
desitjat, però que mai no ens havíem atrevit a poden sol·licitar a través de la Conselleria per la
escriure. Igualtat i/o la tècnica del Programa de Dones del
Districte.
• La ciutat confia en nosaltres i ens cal estar a
l'altura de les circumstàncies. Hem de posar mans • El dia de la presentació de les ponències, les
a l'obra i procurar que no se'ns quedi res al tinter. dones de Sant Martí van demostrar que el I
Congrés de Dones de Barcelona és un
• Hem d'observar la ciutat com si fos casa esdeveniment important, que estan
nostra, i tractar de dissenyar amb afecte el millor sensibilitzades pels temes referents a les dones i
projecte per ordenar-la i decorar-la sense oblidar que hi volen participar activament.
el sentit pràctic i crític.
Ja sabem que les dones tenen una habilitat
• Als polítics i polítiques que ens governen els especial per a organitzar-se, però en moments
escollim cada 4 anys, però no tenim ocasió de com aquests és quan ho demostren. Saben que
fer que incloguin als seus programes el que tenen moltes obligacions i poc temps i
necessita la ciutat des del punt de vista de la automàticament es dispara el sisè sentit per
dona. rendibilitzar-lo al màxim.
• A la societat li hem de fer saber que desitgem Actualment no deixen de sorprendre'ns amb les
ser membres actives en tots els àmbits seves iniciatives, i hi estan involucrant filles,
comunitaris i ser tractades com a ciutadanes. veïnes, amigues, etc., i cada dia rebem
Volem la igualtat des de la diversitat. demandes sol·licitant que enviem nous
exemplars de les ponències. Serà interessant
• A la família li hem de fer saber que volem conèixer, al final del procés, les diferents
caminar en paral·lel, i és per això que estratègies utilitzades per cadascuna de les
necessitem que comparteixin amb nosaltres dones i entitats per aconseguir el resultat dels
l'educació i formació dels fills i les filles, la cura treballs presentats.
de les persones amb disminucions i malalties, les
tasques de la llar, etc. Nosaltres, a canvi, podem I, passat el Congrés, continuarem treballant
ensenyar-los a descobrir la part positiva perquè la ciutat, els districtes i els barris puguin
d'aquests temes. arribar a ser com les dones volem.
• A nosaltres mateixes, que hem de treballar en Visitación Tarílonte
positiu fins que el article 14 de la Constitució Consell de les Dones de Sant Martí
espanyola pugui ser eliminat per haver-se
conseguit la igualtat entre homes i dones.
H XII Premi Vuit de
Notícies Març - Maria Aurèlia
Capmany
El Banc del Temps El 9 de març passat, amb el
Saló de Cent ple de gom a
Des de final del gom, va tenir lloc l'acte
mes de febrer d'atorgament dels premis Vuit
d'enguany, al de Març - Maria Aurèlia
Districte d'Horta- Capmany, sota la presidència
Guinardó i ubicat d'Eulàlia Vintró, segona
al centre cívic del tinenta d'alcalde i presidenta
Guinardó, de la Comissió de Benestar
funciona un banc Social i Educació. Com ja
molt especial: el havíem explicat, aquest any,
Banc del Temps. el tema sota el qual s'havien
Impulsat per d'elaborar els projectes que
l'Ajuntament de Barcelona, a través del Pla es presentaven era el de
Municipal per a les Dones i l'associació Salut i promocionar i estimular la presència
Família, el Banc del Temps compta amb la activa de les dones immigrades i/o de minories
col·laboració del Districte d'Horta-Guinardó, amb ètniques en tots els àmbits de la vida ciutadana.
el suport del IV Programa de la Comissió
Europea, l'Instituto de la Mujer i els sindicats Val a dir que la diversitat i la qualitat dels
0000 i UGT, i està gestionat directament pel projectes presentats va fer que la tarda del 9 de
Centre de Cultura Popular Montserrat, una entitat març mostrés la gran riquesa d'iniciatives que hi
de dones del Barri del Guinardó. ha a la nostra ciutat al voltant de la presència a
Barcelona de dones d'altres cultures. A més, el
El projecte del Banc del Temps consisteix a passi del vídeo que reflectia el treball dut a terme
intercanviar temps entre les persones, utilitzant per l'associació Dones del 36, que van ser les
l'hora com a unitat de mesura. L'intercanvi ha guanyadores del premi l'any passat, va acabar
d'ajudar a resoldre problemes de la vida de fascinar i emocionar les persones assistents.
quotidiana i està enfocat vers les tasques de
treball reproductiu, de la llar, de la cura i l'atenció
de les persones, petites i grans. La unitat
d'intercanvi és l'hora, independentment dels
serveis que s'intercanviïn i de les persones que ho
facin. Per posar algun exemple dels tipus
d'intercanvis que ja han realitzat les persones que
s'ha inscrit al Banc del Temps, podem esmentar:
cosir a canvi de tenir cura de les criatures, servei
de perruqueria a canvi d'arreglar armaris, etc.
A més del temps de l'intercanvi en si, es
fomenten els valors de la cooperació i la
comunicació de manera que s'activa la xarxa de
solidaritat de la comunitat. També es possibilita
que les dones tinguin més temps per a elles
mateixes. Finalment, es van fer públics els noms dels
projectes guardonats. El treball premiat pel públic
Per inscriure's al Banc del Temps cal trucar al assistent a l'acte va ser el «Projecte d'intervenció
telèfon 93 450 39 87 o anar directament al centre socioeducativa per a dones d'ètnia gitana»,
cívic del Guinardó, situat a l'avinguda de la Mare presentat per Maria del Carme del Arco. Aquest
de Déu de Montserrat, 134-136. projecte consisteix en un programa que s'està
realitzant a les zones nord i sud del districte de Victòria Sau, «fins i tot a les democràcies occi-
Nou Barris, amb la finalitat d'incidir en la dentals només podem ser conegudes pel nom
promoció social i cultural de les gitanes, per tal del nostre pare i el del pare de la nostra mare».
de que siguin elles mateixes les agents de les Si s'aprovés la lliure elecció en l'ordre dels cog-
seves decisions. noms, es podria recuperar la transmissió del nom
de la mare i, per tant, la genealogia femenina.
El premi atorgat pel jurat oficial va correspondre
al projecte «Una resposta solidària a la Segons Iniciativa per Catalunya - Els Verds i
integració» presentat per la Cooperativa Nueva Izquierda, que han estat els grups que
Catalana Limitada Feines de Casa, que planteja han iniciat el debat, l'objectiu de la proposta és
incrementar la participació de les immigrades en provocar un canvi profund, un canvi en l'imagina-
aquesta Cooperativa, que funciona, sota la tutela ri col·lectiu, un canvi en el simbòlic d'una societat
inicial de Càritas, des de 1987. L'objectiu del que viu el fet de posar primer el nom del pare
projecte, a part de possibilitar aquesta inserció, com un fet inqüestionable.
és el fet de «continuar afavorint la sensibilització
de la societat per l'acolliment i el tracte igualitari
envers les immigrants, des del respecte a la Dones I fonamentalismes
diversitat cultural». El procés d'integració que
plantegen comprèn tant la inserció concreta en Col·loqui internacional El passat mes d'abril, va
un lloc de treball com la millora de la seva tenir lloc el col·loqui interna-
qualificació laboral i la promoció personal, amb cional «Dones i fonamenta-
un seguiment complet de la persona. lismes» per estudiar l'ori-
eíprïap^ntalismcs j gen, l'impacte social i els
Des de L'Informatiu Dona, felicitem les ? a estudiar
l'impacte sociaé^la^pectes aspectes psicològics, polí-
iííològrcs, polítics, legals '^ciòmlcs de la
guanyadores i les animem a perseverar en els I rcQráprf§ICXercida pels foftawèntalismes
catòlic, jueu iislámic tics, legals i econòmics de
contra les dones C(xn a gènere
seus projectes. la repressió exercida pels
fonamentalismes. Dones de
tot el món, de cultures
Lliure elecció en l'ordre dels 16
cognoms "tilfiJilragfEl de 1998
Centre de Cultura Contemporània musulmana, cristiana i
de Barcelona
Montealegre 5 han al
Barceta^a jueva, participat
El passat 24 de març, el Congrés dels Diputats col·loqui que s'ha celebrat a
va admetre per unanimitat quatre proposicions Barcelona, des del qual han reclamat unànime-
de llei que permetran que els fills i les filles ment el boicot al règims integristes i han denun-
puguin portar el cognom de la mare en primer ciat al fonamentalisme com a arma política.
lloc. Les proposicions van ser presentades per
Iniciativa per Catalunya - Els Verds, Nueva Van destacar diversos testimonis. Les algerianes
Izquierda, lU, PSOE i PP i coincideixen en la Malika Abdel Aziz i Zoulika Bensafi-Hassaine van
modificació d'una sèrie d'articles del Codi Civil i parlar sobre la violència contra les dones del
del Registre Civil. S'ha creat una comissió que fonamentalisme islàmic com a arma política
retendrá els quatre textos en un de sol i en desestabilitzadora. La diputada laborista
ponència s'hi introduiran les esmenes que cada israeliana Yael Dayan va tractar del fona-
grup cregui oportunes per fer-ne un posterior mentalisme jueu i àrab i la interpretació que
debat i aprovació. aquests fan sobre la Bíblia i l'Alcorà respecte a la
dona com a ésser secundari, com una excusa
Si el debat prospera positivament, s'haurà fet un per limitar el poder de les dones. L'economista
primer pas per resoldre un dels problemes més Salma Khan de Bangla Desh, va demanar
significatius en relació amb la invisibilitat de les responsabilitats als governs que toleren els
dones, com dèiem a L'Informatiu Dona núm. 20 integrismes i alhora subscriuen convenis
fent-nos ressò de la crida de l'Institut Antígona: la internacionals en favor de la igualtat. La noruega
impossibilitat d'anomenar-se i de ser anomena- Liss Schanke es va referir al subtil integrisme
des. Ara per ara, només pot anar en primer lloc catòlic que provoca la invisibilitat de les dones i
el nom del pare, de tal manera que, com diu la pressió política, militar, professional i familiar.
Fòrum Internacional de Participació de les districte per tai de piantejar-ios alternatives per
Dones en la Transformació de la Ciutat millorar les condicions de seguretat de la zona.
La Fundació Maria En ei mateix acte, es va presentar ei guió del
Aurèlia Capmany va Manual de recomanacions les dones i la ciutat i
organitzar, el passat 4 la pàgina web de ia Fundació
de maig, ei Fòrum In-
ternacionai de Parti-
cipació de les Dones en Maleta pedagògica "Un valor afegit: les dones
la Transformació de ia a la publicitat"
Ciutat, dins ei marc del
projecte europeu «Les dones i ia ciutat».
Dolores Hayden, arquitecte i historiadora urbana DRAC^MAGIC
involucrada des de fa molts anys en les
iniciatives feministes per transformar Dins ia línia d'actuacions conjunta entre ei
l'arquitectura i els plans urbanístics segons les CIRD i el Pia d'Acció Coeducativa de i'IMEB,
necessitats de les dones, va incidir en ia concretada en la producció de materials
necessitat de preservar ia història de les dones adreçats tant a l'educació escolar, com a ia
especialment en l'espai físic de ia ciutat, com promoció i ia sensibilització de ies entitats i
una part de ia cultura pública. Va proposar grups de dones de ia ciutat, s'ha creat una nova
canviar l'òptica des de ia qual es dissenya ia maleta pedagògica sobre l'anàlisi de ia imatge
ciutat i els habitatges: cal situar ia dona just al que es dóna de ies dones a la publicitat. Ha
centre perquè ia ciutat s'adapti a les necessitats estat elaborada per Drac Màgic, entitat
de ia vida quotidiana, i per això cai transformar dedicada a l'estudi i ia divulgació dels
els habitatges, actuals espais de treball per a les audiovisuais i la seva utilització en diverses
dones, en espais de relax, oci, relació i plaer per activitats educatives, socials i culturals,
a les dones. especialment ia representació de ia dona i ia
seva presència com a autora.
D'altra banda, els fòrums Dones i Ciutat,
constituïts en diverses poblacions de l'Estat i L'objectiu d'aquesta maleta és conèixer i
en uns quants districtes de ia ciutat de analitzar ei llenguatge publicitari, per detectar
Barcelona, van explicar les seves els arquetips fonamentals referits a ia
experiències, pràctiques i estratègies representació de ies dones i a la utilització del
desenvolupades durant aquests dos anys de llenguatge sexista en ei discurs publicitari. Una
funcionament. A tali d'exemple, direm que el de ies estratègies més útils per a fer aquest
Fòrum de Dones de Reus, davant ia proposta exercici de descodificació és efectuar
municipal de noves línies de transport públic pràctiques d'anàlisi que permetin desvetllar tot
per a aquella ciutat, ha plantejat una ei que s'ocuita rere ei discurs publicitari. El
alternativa que fa aportacions importants ai material que incorpora aquest nou recurs
traçat, a ia freqüència i a l'accessibilitat i, a municipal tracta, precisament, de donar
més, analitza totes les possibilitats de moure's elements que ho permetin.
per ia ciutat i planteja ia necessitat, entre
d'altres, de donar prioritat i millorar els La maleta «Un valor afegit: ies dones a ia
desplaçaments a peu, amb transport públic o publicitat» va ser presentada públicament a ia
amb bicicleta, enfront de ia progressiva invasió saia d'actes del centre cívic Pati Llimona el
del cotxe. Un altre exemple és ei Fòrum de passat 19 de maig, i ara és a disposició dels
Dones de Sants-Montjuïc, que està treballant centres d'ensenyament i dels grups i entitats que
ei tema de la seguretat. Les dones han ia sol·licitin.
detectat els punts que causen més inseguretat
i han organitzat un recorregut conjuntament Si voleu més informació, podeu trucar al CIRD
amb ies persones tècniques i polítiques del (93 291 84 92) o bé a i'IMEB (93 402 35 98).
Luisa Muraro, filòsofa i membre de la Llibreria de
Dones de Milà. L'expectació que havia despertat
la proposta de Ca la Dona de fer aquest debat es
va confirmar amb la gran afluència de dones i
d'intervencions que hi va haver.
Milagros Rivera va explicar que ella parteix de
El passat dia 20 de maig, al centre cívic Pati la base que el patriarcat s'ha acabat (encara
Llimona, el grup DAonecs xtDeones vpa oergarnitzarlaun Dquieanodméas en idnetertmeinardens paartcs dieol mnón)ai í de les dones
acte de solidaritat amb les dones de Kosovo. que el feminisme té els límits que té tot
I elmodvimeenst dearerivmindicaacimó, límitsla que poden
Hi va assistir MimopzaeAhrmetaj, del Cponaselul per la acabar minimitzant les dones een llnoc dt'obrir-los
Defensa deis drets Humans a Prishtina, que és espais de llibertat. Les ponents van apostar per
la capital de Kosovo. Ens va explicar una partir del que s'ha aconseguit per comptes
dramàtica situació pràcticament de guerra: d'insistir en el que encara falta guanyar. En
«Cada dia espero sentir la notícia d'una manera definitiva, es tracta, segons Rivera i Muraro, de
oberta... cada dia sabem de més persones fer una política que vagi més enllà de la
mortes i desaparegudes». democràcia (recalcant que mai en contra de la
democràcia), una política menys espectacular
Ens va explicar la massacre de Drenica, contra que la lluita reivindicativa, però, alhora, menys
la població civil perpetrada just abans de les vulnerable. La política del simbòlic femení lliure,
eleccions municipals. «A més dels morts i en la qual es reconeguin, en primer lloc, les
desapareguts, hi ha més de 20.000 persones dones.
desplaçades. Tot ens recorda a la guerra de
Bòsnia». Han nascut diversos grups de dones: el
grup Elena, la Lliga de Dones de Kosovo, i el Diada Internacional d'acció per la salut de les
grup Aurèola, que lluiten pels drets humans i per dones
ajudar als desapareguts i desaparegudes junt
amb d'altres ONG internacionals i albaneses fent El passat dia 27 de maig, se celebrà al Pati
tasques d'alfabetització, de salut i de repartiment Llimona un acte que, amb el nom de «Dona,
d'aliments. salut i violèrfcia», es volia fer referència al dret
de les dones a una salut sense violència i al dret
Ens demanen que no les deixem soles, que a gaudir d'una atenció de qualitat i amb
només la solidaritat internacional pot evitar la calidesa.
guerra oberta. Elles estan en contacte amb la
xarxa de Dones de Negre de Belgrad, i aquesta L'acte volia ser, a més, la celebració de la
relació els dóna força per pensar que encara hi Diada Internacional de les dones per la salut.
ha esperança. Com diuen les Dones de Negre: Aquesta data té molta importància per a les
«la guerra té una alternativa: la no-violència i el dones de Llatinoamèrica. Aquí es vol que sigui
diàleg contra les massacres i la mort». també una data significativa, i aquest ha estat
el segon any en què una petita xarxa de dones
que treballen o estan interessades per la salut
Final del patriarcat, final del feminisme? convoquen aquesta diada (Actua-Dona, progra-
ma «Dona, Salut, i Qualitat de vida» del CAPS,
Amb aquest suggerent títol es Secretaria de la Dona de FS-OCOO,
va realitzar, el dissabte 23 de Associació de Professionals de Planificació
maig a Ca la Dona, un acte Familiar de Catalunya i Balears (APPFCB),
dirigit per Milagros Rivera, his- Departament de la Dona de FSP-UGT, Grup
toriadora i directora de Duoda, Àgata, Associació de Dones contra la Violència
Centre de Recerca de Dones Familiar Tamaia i Dona i Salut -Comissió pel
(Universitat de Barcelona) i Dret a l'Avortament).
Va ser una reflexió sobre el que s'entén per quedava definit en el
violència en l'atenció, al llarg de tot el cicle vital, JA TENIM 10 ANYS primer butlletí d'aquesta
pels estereotips sobre el eos i la bellesa manera: «Esperem que
femenina en el tema del càncer de mama, en la aquest espai, que resta
violència en la negociació de la prevenció en el obert a les dones i que,
cas de la sida i, en definitiva, pel que fa al dret a a la fi, podem compartir,
la salut de les dones: per una atenció de qualitat sigui un pol de re-
i amb calidesa i en solidaritat amb les dones de ferència tant per a les
tot el món dones del moviment
com per a les que
Ca la Dona encara no ens co-
Temps i espais a la ciutat: una mirada de 1988-1998 neixen, però que tenen
dona interessos comuns i
volen apropar-s'hi. Que sigui un espai on
El dia 27 de maig d'enguany i organitzat per l'heterogeneïtat serveixi d'enriquiment col·lectiu
l'associació Salut i Família conjuntament amb gràcies al debat i a la reflexió conjunta. Un espai
l'Ajuntament de Barcelona, Franca Bimbi, on cada grup pugui organitzar i desenvolupar les
regidora de l'Ajuntament de Venècia, va seves activitats; on es puguin fer actes culturals,
pronunciar una conferència sobre el tema trobades, minifestes... Un espai que volem que
«Temps i espais a la ciutat: una mirada de sigui el TEU, que sigui el de les dones que ens
dona». belluguem per tal de trontollar tot allò que ens
oprimeix».
La conferenciant, que és també professora de la
Universitat de Pàdua i experta en temes La creació d'aquest espai, però, no va ser fàcil.
d'igualtat, va fer una reflexió sobre el tema dels Ca la Dona va néixer de l'esforç de moltes dones
espais i la seva assignació segons el gènere. i grups de dones del moviment feminista que liui-
taren per aconseguir un espai de dones i per a
Els espais públics són llocs d'identitat masculina, dones. Després de l'ocupació, el març del 1987,
ocupats majoritàriament per homes, i són l'espai d'uns locals municipals del carrer de la Font
de la ciutadania. Els espais privats són d'identitat Honrada, diverses negociacions van portar a No-
femenina, ocupats per dones, pertanyen a gar el primer local a la Gran Via.
l'esfera domèstica i són espais de dependència.
L'assignació dels espais condiciona l'ús dels Durant aquests anys, molts han estat els grups
temps. Els temps utilitzats en els espais públics que s'han trobat a la casa, d'altres han
són molt valorats socialment i econòmicament. desaparegut, se n'han creat de nous, i, en
Els temps utilitzats en els espais privats són general, moltes són les dones que d'una manera
naturals i no tenen cap mena de rellevància o altra han fet que Ca la Dona sigui un punt de
social. referència fonamental del moviment feminista de
Catalunya.
Aquests darrers anys, s'ha produït un canvi
important en els espais i els temps. Els homes Actualment no donen a l'abast. Ara la seu
han descobert que la dimensió de l'espai privat actual, al carrer Casp número 38, és un local
necessita la seva presència, i les dones han vist ampli però encara insuficient per la gran quanti-
la necessitat d'incorporar-se a l'esfera pública. tat d'activitats que es desenvolupen: cursos,
seminaris, xerrades, presentacions de llibres,
debats... un espai d'intercanvi de reflexions i
Ca la Dona fa 10 anys coneixements. Un espai lúdic amb bar, sopars
trimestrals, concerts, teatre, etcètera.
Ara fa deu anys, el juny del 1988, es va
inaugurar Ca la Dona, en un pis llogat a la Gran Donen cabuda a uns vint-i-cinc grups de dones
Via número 549. Un espai, físic i simbòlic, que que treballen en diversos àmbits; molts d'aquests
grups hi són des del començament: Dona i ia seva estada a Espanya durant ia postguerra.
Presó, Grup de Lesbianes Feministes, Dona i Ella mateixa va presentar ei film a ia Filmoteca
Saiut, etc.; d'aitres s'han anat formant o s'hi han de ia Generalitat.
dirigit més tard com Tamaia, E' Waiso Ipola, Les
Grans, etc., .i d'aitres s'han constituït com a A més d'un sentit homenatge a Pilar Miró i les
grups de debat a partir d'activitats que s'han seccions ja consolidades de curtmetratges
desenvolupat a ia casa com ara Entre Dones i d'autores catalanes i «Un espai propi», ei racó
Dones i Treballs. Ei tipus de treballs i de debats reservat a ies pioneres ha ofert ai públic
que porten a terme els grups que es reuneixen a assistent sorpreses com ara La caída de los
ia casa és ampiíssim. Romanov, d'Esther Schub. La valentia de ia
proposta, que ha rebut un gran suport del
Ca ia Dona ha anat canviant, i les dones que en públic, ha permès que es veiessin a Barcelona
formen part s'han anat renovant, enriquint, enve- productes de gran interès i risc cinematogràfic.
iiint... però els objectius que es van marcar Productes que aborden plantejaments
segueixen vius. feministes relacionats amb la sexualitat i el cos
de ies dones, incursions documentals en ei
És amb aquest esperit que afronten i'any 1998, passat, reflexions sobre ia memòria femenina i,
en què es compleixen 10 anys d'existència de fins i tot, indagacions sobre ia representació
l'entitat. A més de les activitats quotidianes audiovisual. Films com Mossane, de ia
d'atenció i assessorament a les dones que senegaiesa Safi Faye, o Nous sommes tous
s'adrecen, d'infraestructura i espai per ais grups encore ici, d'Anne-Marie Miéviiie són dues
i de les activitats, lúdiques, formatives i de mostres, entre moltes altres, de ia gran vitalitat
debat que van desenvolupant, enguany volen que ei cinema realitzat per dones té en aquest
celebrar ei seu aniversari. La primera setmana moments.
del mes de juny van portar a terme tot un seguit
d'activitats: teatre, conferències, una festa, una
exposició, i també una cursa a peu i amb Un espai propi, un fiim coi*iectiu
bicicleta per ia ciutat. Deu anys són tota una
fita! En ei context de ia Vi Mostra Internacional de
Films de Dones de Barcelona es va donar a
conèixer una selecció dels vídeos presentats
VI Mostra internacional de Films de Dones de en la segona convocatòria del projecte «Un
Barcelona espai propi, un film col·lectiu», experiència Ini-
ciada i'any passat amb un èxit de participació
Ei passat diumenge notable. Aquest any, s'han superat les expec-
[MOSTRA 14 de juny, es va tatives amb un creixement considerable
clausurar ia VI d'aportacions i amb un augment notori de ia
Ifïu^ Mostra Internacional qualitat d'aquestes. Ei tema proposat: «Els
de Films de Dones espais i els seus treballs», ha estat un motiu
de Barcelona, que d'inspiració fèrtil per ai conjunt de filmacions
DONES enguany ha com- sobre ia relació entre les dones i eis seus
binat amb molta espais, i ia col·laboració de cadascuna de les
BARCELONA! cura una gran autores és ja un document visual transcendent
pluralitat de pro- que formarà part del banc d'imatges que es va
postes. L'espai mo- construint amb aquest projecte i que, de ben
nogràfic obert a segur, creixerà extraordinàriament amb ia seva
«Les imatges de la memòria» ha permès continuïtat.
estrenar a Barcelona documentals de gran
repercussió internacional com, per exemple, Ei projecte «Un espai propi, un film col·lectiu»
Rosie, the Riveter, de Connie Field, o treballs de s'estendrà igualment a altres ciutats europees,
gran actualitat com When de war was over, film amb ies quals es coordinaran des d'aquí ies futu-
que Barbara Probst Solomon ha realitzat sobre res convocatòries.
La ciutat que les dones volem: la veu de les Informatiecentrum en Archief voor de
Immigrades Vrouwnbeweging). Representants de centres
d'informació i arxius sobre la dona d'institucions
Els dies 26 i 27 de juny, al centre locals, nacionals, de base i universitaris de tot el
cívic Pati Llimona van tenir lloc les món es trobaran amb l'objectiu de millorar
Jornades de treball que re- l'accessibilitat i la visibilitat dels centres.
presenten la cloenda del debat
entorn del tema «Les dones S'oferiran presentacions, tallers pràctics sobre
immigrants a Barcelona», dins el informació, comunicació i tecnologia, un programa
procés del I Congrés de les social i un programa de treball organitzat en
iwA'òo Dones de Barcelona. L'objectiu quatre temes: 1) El desenvolupament professional
de les Jornades era fer visible de biblioteques, arxius, centres de documentació i
l'opinió de les dones d'altres centres d'informació sobre la dona. 2) Les
cultures sobre Barcelona, la decisions polítiques respecte a les col·leccions
seva ciutat. Les conclusions i dels centres d'informació. 3) La informació de la
les propostes dels debats dona com a instrument per formular les polítiques
s'hauran d'incloure transver- ciutadanes. 4) El desenvolupament de les
salment dins els altres temes del Congrés polítiques relatives a la informació de la dona i la
per tal que hi quedi reflectida la diversitat de les nostra posició en el món dels serveis d'informació.
dones de Barcelona.
Des de l'any 1991, el CIRD, amb la
col·laboració del Drac Màgic i el
Districte de l'Eixample, ha anat
organitzant unes sessions de
cinema a l'aire lliure (quan el
temps ho ha permès; en cas
contrari, es realitzen a la sala
d'actes del mateix edifici).
Cada any, el cicle de cinema, amb
les corresponents presentacions i
col·loquis, aborda un tema
concret. Enguany s'ha pensat en
el de la comèdia, des del punt de
La Conferència ha encetat una llista de distribució.
Les Jornades van ser un èxit, tant a nivell de la Per subscriure-s'hi cal enviar un missatge a:
nombrossísima participació com per l'interès que llstserv@nlc.SURFnet.nl i, en el missatge,
van suscitar els diferents debats plantejats. escriure SUBSCRIBE KNOWHOWCONF Nom i
Cognom.
II Conferència de l'Estudi sobre la Mutilació Per a més informació:
Genital Femenina a Europa IIAV
Obiplein 4, 1094 RB Amsterdam. Països Baixos
El Comitè de les Regions i la ciutat de Gòteborg (Netherland)
organitzen, els propers 1, 2 i 3 de juliol, la segona Tel.: 07/31 206655820 Fax: 07/31 206655812
conferència de l'estudi sobre la mutilació genital E-mail: knowhow@iiav.nl
femenina a Europa. La finalitat d'aquesta Web: http://www.iiav.nl/knowhow/index.html
conferència és intensificar les accions als països
europeus sobre la salut de les dones i de les
nenes i sobre els drets humans. L'objectiu és Nou cicle de cinema a l'alre lliure al patl de la
cridar l'atenció sobre la pràctica de les mutilacions Casa Ellzalde
genitals femenines a Europa, afavorir l'intercanvi
d'informació i experiències entre els països per
prevenir i eliminar aquestes pràctiques, i elaborar
recomanacions per als països membres. La ciutat
de Gòteborg reunirà durant tres dies responsables
polítics, professionals i organitzacions no
governamentals.
Conferència Know How sobre el Món de la
Informació sobre la Dona I per a la Dona
Els dies 22 a 26 d'agost de 1988, tindrà lloc a
Amsterdam la Conferència Know How
organitzada per l'IlAV (Internationaal
vista de les dones com a realitzadores, o bé com a 10è aniversari del projecte Duoda
protagonistes dels films. Les projeccions tindran lloc
els dimarts 15, 22 i 29 de setembre, i l'entrada, com El projecte Duoda va néixer al
sempre, és lliure. Us hi esperem! Centre de Recerca de Dones
Duoda de la Universitat de
Barcelona el 1988, quan un
V Encuentro de Centros de Documentación y í grup d'especialistes en història
Bibliotecas de Mujeres DUODA medieval i moderna van sentir
la necessitat de disposar
Aquesta trobada, que en la darrera edició es va d'eines de recerca per significar les vides de les
celebrar a Barcelona, aquest any tindrà lloc a dones del passat. El seu treball col·lectiu s'ha cen-
Gran Canària de ri al 4 d'octubre. L'organització trat en la realització d'un Tesaurus d'història de les
va a càrrec de la Concejalía de la Mujer de dones a Catalunya, segles IX-XVIII, que van publi-
l'Ajuntament de Telde. Per a més informació: car a la revista Duoda, núm. 12 (1997) en què
Centro Municipal de la Mujer Isadora Duncan proposen un llenguatge de la història que intenta
León y Castillo, 3 (San Juan) recollir i posar en ordre termes i camps semàntics
35200 Telde (Gran Canaria) que permetin anomenar el món des de la dispari-
T: 928 69 84 39 - 13 90 62 Fax: 928 69 63 64 tat de l'experiència històrica de les dones.
III Guia de grups i entitats de dones de Visibilitat de la dona a la xarxa Internet
Barcelona
Amb aquest nom encetem un nou apartat de la
El CIRD està preparant l'edició d'una nova Guia nostra revista en el qual comentarem webs de
de grups i entitats de dones de dones o per a les dones.
Barcelona. La finalitat d'aquesta
en Red
publicació és, Mujeres
com sempre,
informar àmpliament sobre les http://nodo50.ix.apc.org/mujeresred/
motivacions, els interessos i els Web d'un grup de dones periodistes de l'Estat
objectius del treball de les espanyol. Neix amb la intenció de crear un espai de
associacions i grups de dones de comunicació i crear un lligam entre les dones del
la ciutat, així com dels serveis món. El seu objectiu és lluitar pels drets de les
que ofereixen. dones. Té l'espai Alerta Urgente, en el qual hi ha
les campanyes que es fan arreu en defensa de les
En aquesta nova edició, s'actualit- dones. És molt interessant la informació que ofereix
zaran les dades de les associacions que ja apa- sobre la situació de les dones país per país.
reixen en la darrera publicació, i s'hi incorporaran
nous grups i entitats dels quals o bé ara s'ha tin- Agenda, notícies d'actualitat, índex temàtic i
gut coneixement, o bé s'han creat de nou. enllaços amb altres webs. Es pot rebre informació
de les novetats directament per correu electrònic si
La lli Guia es presentarà els dies de la us hi inscriviu enviant un e-mail en què diu
celebració del Congrés de les Dones de INSCRÍBETE.
Barcelona, amb l'objectiu de posar en relleu la
riquesa i la diversitat del teixit associatiu femení
de la nostra ciutat. Creiem que això pot ser un CANVI D'ADREÇA:
bon incentiu precisament quan s'estarà acabant
de definir el nou model de ciutat que les dones GIRD
volem, com explica el lema del Congrés. Llacuna, 161, 2a pi.
08018 Barcelona
Des de ¡'informatiu Dona volem agrair a les tel. 93 291 84 92 / 93 informació
diferents entitats la seva col·laboració en 93 291 84 91 documentació
l'elaboració de la Guia.
■ Premis fotografia realitzada per una dona sobre el tema
següent: la pau a la Mediterrània.
Premí d'Investigació Feminista El premi, convocat per l'Institut Català de la Dona, te una
Concepción Gimeno de Flaquer dotació de 500.000 ptes.
El Seminari interdiscipiinari d'Estudis de ia El termini d'entrega és el 30 de desembre de 1998, i el lloc:
Dona de ia Universitat de Saragossa
convoca ia primera edició d'aquest premi. Presidència de l'Institut Català de la Dona
Ei tema és iiiure sobre qualsevol disciplina Viladomat, 319, entl.
científica sempre que estigui plantejat des 08029 Barcelona
d'una perspectiva feminista.
Per a més informació, adreceu-vos al telèfon 93 317 92 91
Poden optar ai premi estudiants de
dipiomatura, llicenciatura o doctorat, i
investigadores que no siguin doctores. Premis Memorial Carme Karr per a la igualtat d'opor-
tunitats home-dona
Els treballs han de ser originals, inèdits i
d'extensió inferior als 30 folis. La dotació Enguany se celebra la vuitena edició i té per objecte premiar
del premi és de 40.000 ptes. les actuacions remarcables o exemplars en el camp de la
igualtat d'oportunitats home-dona en els mitjans de publicitat
El termini d'entrega és el 30 de setembre 0 d'informació periodística realitzades en el decurs de 1997.
de 1998, i el lloc:
S'atorgarà un premi al millor anunci publicitari, campan-
SI EM (Premio de investigación) ya o activitat promocional en què es posin de manifest
Facultad de Medicina B, planta baja. Universidad de els valors igualitaris home-dona i tres premis a professió-
Zaragoza. 50009 Zaragoza. nals de la informació (televisió, premsa i ràdio) que hagin
tingut una actuació sostinguda en un mitjà de comunica-
Per a més informació, adreceu-vos al telèfon 976 76 17 08. ció en el qual s'hagi posat de manifest la voluntat d'infor-
mar sobre temes d'igualtat d'oportunitats.
Premi Dupont El premi, convocat per l'Institut Català de la Dona, te una
El premi a la millor iniciativa dotació de 500.000 ptes.
empresarial promoguda per dones té
per objecte fomentar la participació de El termini d'entrega és el 30 de setembre de 1998, i el lloc:
les dones en el mercat laboral Presidència de l'Institut Català de la Dona
mitjançant l'elaboració dels seus Viladomat, 319, entl.
propis projectes empresarials. 08029 Barcelona
Hi poden participar totes les dones que Per a més informació, adreceu-vos al telèfon 93 317 92 91
hagin elaborat un projecte empresarial
i l'hagin posat en funcionament a
Catalunya en el decurs de l'any 1998. li Concurs de fotografia: imatges de lesbianes
El premi Dupont, convocat per El Grup Lesbos de la Federació Coordinadora Gai-
l'Institut Català de la Dona, té una Lesbiana porta a terme des de fa tres anys la Campanya
dotació de 500.000 ptes. de Visibilitat de les Dones Lesbianes, dins de la qual es
convoca el segon concurs de fotografia amb el tema:
El termini d'entrega és el 30 de novembre de 1998, i el lloc: «Famílies de dones: una realitat, un dret», amb la
col·laboració de la Regiduría de Drets Civils i del CIRD.
Presidència de l'Institut Català de la Dona
Viladomat, 319, entl. Amb les fotografies del concurs es farà una exposició a
08029 Barcelona la Casa Elizalde del 2 al 15 de novembre.
Per a més informació, adreceu-vos al telèfon 93 317 92 91 El termini d'inscripcions i d'entrega dels originals és de
l'I de setembre al 23 d'octubre de 1998. Hi pot participar
tothom sense distinció de sexe, i s'hi repartiran tres pre-
II Concurs Fotogràfic Memorial Maria Rúbies mis: de 40.000 ptes, de 20.000 ptes i de 10.000 ptes.
Aquesta segona edició té per objectiu potenciar la Coordinadora Gai-Lesbiana
participació de les dones en un àmbit creatiu com és la Bonaventura Muñoz, 4
fotografia, el qual conjuga vessants artístiques i 08018 Barcelona
testimonials.
Per a més informació, podeu adreçar-vos al telèfon
En commemoració del 50è aniversari de la Declaració 93 309 79 97.
dels Drets Humans, enguany es guardonarà una