2022 BALANÇ D’ENERGIA I EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D’HIVERNACLE DE BARCELONA Gerència de Serveis Urbans i Manteniment de l’Espai Públic Àrea de Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans Observatori de l’Energia - Agència d’Energia de Barcelona DADES BÀSIQUES ANY 2022 CONSUM D'ENERGIA FINAL [GWh] 14.413 CONSUM D'ENERGIA FINAL PER CÀPITA [kWh/habitant] 8.790 CONSUM D'ENERGIA PRIMÀRIA [GWh] 26.138 EMISSIONS DE GASOS D'EFECTE HIVERNACLE (GEH)[tCO2eq]* 3.285.820 EMISSIONS DE GEH PER CÀPITA [tCO2eq/habitant] 2,00 MIX ELÈCTRIC A L'ÀMBIT CATALÀ [gCO2eq/hWh] 103,00 GENERACIÓ D'ENERGIA A BCN I ENTORN BESÒS [GWh] 6.199 GENERACIÓ D'ENERGIA LOCAL RENOVABLE [GWh] 175,54 GENERACIÓ D'ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA [GWh] 29,21 GENERACIÓ D'ENERGIA SOLAR TÈRMICA [GWh] 89,22 % ENERGIA CONSUMIDA AMB RECURSOS LOCALS 1,22% *Emissions de GEH calculades a partir del mix elèctric a l’àmbit català 2 LA CIUTAT Bona part de les emissions mundials actuals tenen mació de referència l’aporta l’ICAEN (Institut Català de l’origen en la generació i el consum d’energia, en es- l’Energia). pecial, les associades als recursos energètics d’origen fòssil (carbó, petroli i gas natural). Un altre element important són els consums d’energia i les emissions de GEH derivades de la mobilitat de tot La urbanització creixent de la població humana ha con- tipus, tant la privada com la pública, que té lloc a Bar- vertit les ciutats i grans conurbacions en el consumidor celona. A aquest efecte, el Departament de Mobilitat principal d’energia, amb un 67% del total. Això fa que de l’Ajuntament de Barcelona i els operadors de trans- més de la meitat de les emissions de gasos amb efecte port aporten les dades necessàries per poder fer els d’hivernacle (GEH) tinguin l’origen als entorns urbans. càlculs. Per tant, els sistemes urbans tenen una gran part de En el cas de les emissions de GEH, s’afegeixen a l’anà- responsabilitat a l’hora de contribuir a mitigar aquestes lisi diversos sectors més: el tractament de residus, el emissions. I ho poden fer prenent mesures per reduir port i l’aeroport de Barcelona. el consum d’energia —fonamentalment, la d’origen no renovable i procedent de combustibles fòssils— i Pel que fa a les emissions derivades del tractament fomentar l’estalvi i l’eficiència en tots els sectors: edi- de RSU (residus sòlids urbans) generats a Barcelona, ficis, transport, indústria, generació d’energia i serveis. la quantitat calculada al Balanç d’energia prové de la quantitat de residus multiplicat pels factors d’emissió Barcelona fa anys que realitza inventaris d’energia que dona l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Aquests i emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per factors són una mitjana de totes les plantes de tracta- conèixer quin és el consum d’energia que es fa a la ment de residus de Catalunya, i contenen les emissi- ciutat i quins són els principals sectors consumidors ons derivades del transport, del consum d’energia per i el tipus d’energia que consumeixen, amb l’objectiu fer funcionar les plantes de residus i del mateix procés de promoure i establir mesures que permetin millo- de tractament. rar aquest consum i, alhora, reduir les emissions que se’n deriven. En el cas del port i l’aeroport, es considera tota l’opera- tiva interna d’aquestes infraestructures, així com l’en- Metodologia trada i sortida dels bucs al port i el cicle d’enlairament i aterratge de les aeronaus a l’aeroport. En el cas del El càlcul dels consums d’energia i les emissions de port, s’imputa el 100% d’aquestes emissions a la ciutat gasos amb efecte d’hivernacle derivades de l’activitat de Barcelona, ja que el port se situa al municipi, men- d’una ciutat presenta una gran dispersió de metodolo- tre que en el cas de l’aeroport es considera la fracció gies aplicables. El fet que la sensibilitat envers aquest equivalent al PIB generat del qual es beneficia la ciutat. tipus de balanços hagi augmentat exponencialment en els darrers anys ha ajudat a posar-hi un cert ordre L’obtenció de totes aquestes dades resulta costosa, i consens metodològic. Tot i això, encara hi ha multi- ja que es requereix també força temps per tractar-les. tud d’aproximacions possibles, sobretot entre l’Europa Així, doncs, aquests balanços se solen publicar uns continental, el Regne Unit i els Estats Units. mesos després de finalitzar l’anualitat en estudi, ha- vent-se fet un esforç per escurçar al màxim possible L’any 2000 (amb dades del 1999), quan es va començar aquest decalatge, el qual sovint superava amb escreix a treballar en els primers inventaris a la ciutat, va ser l’any. En aquest document s’hi aporten les dades i es fa necessari recopilar metodologies de diferents orígens l’anàlisi dels anys 2021 i 2022, en què s’ha de tenir en per al càlcul de tota mena d’emissions. L’àmbit triat és compte que es produeix la recuperació del sotrac del el que comprenen els límits territorials del municipi de 2020 causat per la pandèmia de covid-19. La informa- Barcelona. Tot i així, es disposa de dades completes ció es pot trobar al web de l’Observatori de l’Energia, a des de l’any 1992, a les quals també s’ha aplicat la me- l’enllaç següent: todologia per veure l’evolució durant els anys noranta. Per tal de completar la informació sobre aquesta dè- https://www.energia.barcelona/ca/lobservatori-de-lenergia cada, s’han aproximat algunes dades no disponibles per als anys 1990 i 1991, com per exemple el consum Respecte a la pandèmia, es poden consultar els infor- de gas natural industrial. Es disposa de dades parcials mes realitzats des de l’Agència d’Energia de Barcelo- des de l’any 1984. na sobre les alteracions del consum d’energia final i d’emissions de GEH realitzats amb dades preliminars i Les dades que s’inclouen a l’estudi són totes les re- en temps real durant la pandèmia: ferents al consum d’energia estacionària, on figuren els consums d’electricitat, gas natural o GLP (gasos https://www.energia.barcelona/ca/covid-19-alteracio-del- liquats del petroli) de cada sector econòmic. La infor- consum-energetic-i-les-emissions-de-geh 3 EL CONSUM D’ENERGIA FINAL A BARCELONA Barcelona va consumir 14.413 GWh (gigawatts·hora) car que el 2022 el valor observat en aquest sector és el més d’energia final l’any 2022, l’equivalent a 8,79 MWh (me- baix des del 2013, exceptuant naturalment els dos anys de gawatts·hora) de mitjana per habitant. Aquest consum pandèmia. d’energia és un 1,31% superior al del 2021 (14.226 GWh). Respecte al 2019, el darrer any de normalitat abans de la Cal destacar que el sector domèstic ha vist un petit decre- pandèmia, el consum d’energia el 2022 ha baixat, en con- ment de consum d’energia el 2022 respecte al 2021, concre- cret un 5,8% des dels 15.320 GWh, el que indica una certa tament del 1,7%. Durant l’any 2021 s’observa una demanda millora els darrers anys. energètica més important per a calefacció durant l’hivern que durant 2022, la qual explica en bona mesura aquest En aquest punt és important destacar que l’aturada pràcti- fet. Aquesta serà la tendència, doncs s’esperen hiverns més cament total de la ciutat durant més de dos mesos, corres- suaus a causa dels efectes del canvi climàtic, estirant els ponents al confinament dur dels mesos de març i abril del consums de climatització a l’hivern a la baixa. Alhora, els in- 2020, aturades parcials durant la tardor i una baixada molt crements del preu de l’energia a partir de març de 2022 han notable del turisme només van comportar un descens que moderat els increments de consum d’electricitat per refrige- no va arribar al 15%. Podem concloure que aquests descen- ració, el qual també serà una tendència a la ciutat de Barce- sos s’han recuperat en bona mesura, i s’ha produït la recu- lona. D’altra banda, el 2020 ha estat l’any climatològicament peració principal durant el 2021 i al 2022 ja s’ha recuperat menys extrem dels darrers cinc, fet que ha compensat el fet la normalitat. de més presència a les llars a causa dels confinaments. Mirant en perspectiva el consum d’energia dels anys ante- Fonamentalment, la causa del descens global continuat riors a la pandèmia, s’observa com des del 2005 fins al 2014 és la millora tecnològica de les últimes dècades i sobretot s’ha anat reduint progressivament fins a arribar a nivells de l’efecte de la crisi econòmica entre el 2008 i el 2014. A par- finals dels anys noranta del segle passat. Així, doncs, el con- tir d’aquest moment algunes tendències s’han consolidat, sum d’energia final va passar dels 19.263 GWh del 2005 als com la progressiva millora del parc circulant de vehicles o la 15.627 GWh del 2014, i es va reduir a raó d’una taxa anual de terciarització de la ciutat, on l’economia transita cap a sec- l’1,9%; tot seguit, es va estabilitzar fins al 2016 i va baixar tors menys intensius energèticament. Per la seva banda, es de nou el 2017 gràcies, sobretot, a la mobilitat, la qual ha considera que el canvi d’hàbits de consum d’energia encara presentat un descens dels desplaçaments en vehicle privat és incipient i no té un efecte notori en aquests descensos i una renovació del parc circulant de cotxes. Tot i un petit re- globals. L’única excepció és l’any 2010, en què el consum punt de la mobilitat durant els anys 2018 i 2019, cal desta- d’energia va pujar a causa d’una climatologia més dura. 14 25.000 12.6 22.500 11.2 20.000 9.8 17.500 8.4 15.000 7 12.500 5.6 10.000 4.2 7.500 2.8 5.000 1.4 2.500 0 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Figura 1. Evolució del consum d’energia a Barcelona (1999-2022) Font: Balanç d’Energia de Barcelona 2022. Per satisfer la demanda d’energia final, és a dir, l’energia que millora en el sistema elèctric en particular, el qual ha passat s’aprofita directament a la llar, a la indústria, als comerços o del 33,63% del 1999 al 37,32% del 2022, gràcies al pes més als vehicles, entre d’altres, van ser necessaris 26.138 GWh important en la generació de les centrals de cicle combinat d’energia primària. Això s’explica pel fet que durant els pro- de gas natural en detriment de les tèrmiques tradicionals, a cessos de generació i transport de l’energia des de les cen- la millora de les centrals convencionals i a l’augment de la trals fins als punts de consum es produeixen pèrdues que presència de les energies renovables. Per millorar l’eficièn- cal compensar. L’eficiència del sistema energètic s’ha man- cia del sistema elèctric, cal destacar que les energies reno- tingut amb petites oscil·lacions des de l’any 1999. Concre- vables són una bona eina, ja que són més eficients que la tament, el sistema energètic en general (inclou electricitat, generació mitjançant energies fòssils, alhora que la produc- gas natural, gasos liquats del petroli i petroli de l’automoció) ció local millora l’eficiència perquè disminueix les pèrdues va tenir una eficiència el 2022 del 55,14%. S’ha observat una de transport i distribució de manera molt considerable. 4 CONSUM D’ENERGIA A BARCELONA Consum per capita [MWh/hab./any] 15.943 10,60 16.211 10,83 17.663 11,73 17.391 11,39 18.449 11,66 18.719 11,86 19.263 12,09 18.715 11,66 18.003 11,29 17.630 10,91 17.408 10,74 18.037 11,14 17.019 10,53 16.782 10,35 16.609 10,30 15.628 9,75 15.842 9,87 15.434 9,59 14.995 9,25 15.764 9,81 15.320 9,36 13.238 7,95 14.227 8,69 14.413 8,79 Consum d’energia final [GWh/any] EL CONSUM D’ENERGIA PER FONTS D’ORIGEN A Barcelona la quantitat d’energia con- TIPOLOGIA DE L'ENERGIA FINAL 0,9% GLP sumida és elevada, i prové majoritària- ment de recursos energètics no reno- vables, com podem observar a la figura Gas Natural Petroli automoció següent, en què el gas natural, l’ener- 32,4% 22,10% gia nuclear i els combustibles líquids ORIGEN DE LA GENERACIÓ D'ELECTRICITAT d’origen fòssil per a l’automoció tenen Electricitat un pes molt important. El gas natural 44,6% 0,6% Residus sòlids urbans i industrials inclou tant la generació d’electricitat 0,2% Biogàs en centrals de cicle combinat i en co- 0,1% Biomassa + calor residual 1,0% Solar (FV + termoelèctr.) generacions com el consum canalitzat Eòlica per a la refrigeració a les llars. 5,8% Hidràulica El gas natural és la font principal de minihidràulica 8,1% consum d’energia final, amb un 40,2% Gas del total, tant per a l’ús domèstic i in- Cicle Nuclear dustrial com per al gas emprat en els Combinat 58,2% 17,6% cicles combinats per generar electrici- tat. L’energia nuclear suposa un 25,9% Fuel/gas amb del total i els combustibles fòssils de- CONGEN 7,5% dicats a l’automoció són el 22,1%. Pel que fa a l’ús de gasos liquats del pe- 0,9% Fuel/gas troli (GLP), el principal és el butà d’ús 0,0% Carbó domèstic, que tot just arriba a l’1%. ORIGEN DE L'ENERGIA FINAL Quant a la generació d’electricitat, l’Agència d’Energia de Barcelona opta Hidràulica i 2,6% Eòlica 0,0% Carbó altres renovables 0,4% Fuel/gas per utilitzar el mix elèctric català per tal de mantenir un històric amb el Gas natural (inclou cicle Combustibles Nuclear combinat + distribució directa) líquids 3,8% mateix criteri any a any. Alhora, es- tàndards internacionals com GPC re- 40,2% 22,1% 25,9% comanen emprar factors d’emissió al 3,4% més propers possible respecte al te- 0 25 1% GLP 50 0,5% Solar 75 Fuel/gas 100 rritori, el qual s’està avaluant. De totes 0,3% R.S. Urbans amb COGEN i industrials maneres, també es fan els càlculs amb Figura 2. Origen de l’energia final consumida a Barcelona 2022 el mix estatal. El mix català, doncs, es Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. compon de totes les fonts de genera- ció d’electricitat a Catalunya, per tal EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA PER FONTS de poder calcular després les emis- 8.000 sions generades pel consum elèctric. Cal destacar que el mix elèctric català 7.000 Electricitat no té presència de carbó, alhora que hi ha més presència d’energia nuclear, de 6.000 manera que s’obté un factor d’emissió Gas natural 5.000 (emissions per unitat d’energia consu- mida) força més baix que en el cas del 4.000 Petroli mix estatal. 3.000 Pel que fa a l’energia renovable, es 2.000 constata que hi ha molta feina a fer, ja que és l’origen de només el 7,1% de 1.000 l’energia final consumida a Barcelona. GLP 0 1999 2002 2008 2011 2014 2017 2020 2022 Figura 3. Evolució del consum per fonts a la ciutat de Barcelona entre el 1999 i el 2022. Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. 5 Consum d’energia [GWh/any] EL CONSUM D’ENERGIA FINAL PER SECTORS Si ens fixem en com es distribueix aquest consum arran de la crisi com per l’increment de l’eficiència d’energia per sectors, ens adonem que el sector co- dels seus processos de producció. El percentatge del mercial i de serveis consumeix poc més d’un terç de sector domèstic ha anat oscil·lant, però sense aug- l’energia final a la ciutat de Barcelona. Aquest sec- ments ni decrements notables. tor ha tendit a l’alça com a conseqüència, principal- ment, de l’augment de l’activitat econòmica d’alguns En termes absoluts, s’observa en el sector del trans- sectors econòmics, com el turisme i els serveis. Tot port una baixada lleugera però constant des de l’any i haver patit un sotrac considerable per l’afectació 2015. La pujada observada el 2021 i el 2022 obeeix a especial de les restriccions d’interacció social per la recuperació de l’activitat perduda durant la pan- combatre els contagis de coronavirus, el 2021 n’ob- dèmia l’any 2020. El valor del 2022 es troba un 1,5% servem una recuperació gairebé total, i el 2022 el seu per sota del 2019, el més baix des del 2013. pes s’acosta al 35%. Alhora, un fet que ha pogut tenir incidència pel que fa a aturar la pujada de consum En conclusió, en l’evolució del consum podem veure d’energia en un any 2022 molt calorós és el Reial de- la terciarització progressiva de la ciutat, on el sector cret 14/2022, que regula les temperatures en el sec- terciari ha guanyat pes i el secundari n’ha perdut. En tor terciari, ja que tot i les temperatures estivals el nombres absoluts, aquesta tendència també és cla- consum ha estat un 5% més baix que durant el 2019. ra, i tot sembla apuntar que es mantindrà els anys vinents. Per la seva banda, el sector industrial ha anat perdent pes, tant pel tancament o la reconversió de fàbriques EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA PER SECTORS 6.000 Comercial 5.000 i serveis Domèstic 4.000 Transport 3.000 2.000 Industrial 1.000 0 Altres 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Figura 4. Evolució del consum per sector a la ciutat de Barcelona entre el 1999 i el 2022 Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. ESTRUCTURA DEL CONSUM D’ENERGIA FINAL PER SECTORS. BARCELONA EL 2021 I 2022 Altres 0,3% Altres 0,3% Transport* Transport* 24,6% Domèstic 25,4% Domèstic 30,3% 29,4% Industrial Industrial 11,4% 10,1% Comercial i serveis Comercial i serveis 33,5% 34,9% * (petroli + Gas Natural Vehicular + Vehicle Elèctric + GLP + tracció acc. elèctrica) Figura 5. Repartiment del consum per sector a Barcelona l’any 2021 Figura 6. Repartiment del consum per sector a Barcelona l’any 2022 Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. 6 Consum d’energia [GWh/any] LA GENERACIÓ D’ENERGIA A BARCELONA I EL SEU ENTORN A Barcelona i el seu entorn més proper es genera energia pecte al consum total. Aquest valor, tot i que petit, no és tant tèrmica com elèctrica. El pes principal es correspon gens menyspreable, tenint en compte que l’any 1999 era amb l’energia elèctrica, la majoria de la qual es genera a d’un 0,33%. Tot i això, queda molta feina per fer i cal ac- les centrals de cicle combinat del port de Barcelona i de tuar amb rapidesa, sobretot si pensem en els objectius Sant Adrià de Besòs, localitzacions on hi ha dues i tres recollits al Pla d’acció per l’emergència climàtica, entre centrals, respectivament. els quals hi ha el de ser una ciutat neutra en carboni l’any 2050. A més, aquest objectiu de descarbonització s’am- A Barcelona i el seu entorn s’han generat 6.199 GWh plia pel fet que la Comissió Europea hagi triat la ciutat d’electricitat, el 93,3% de la que s’ha consumit a la ciu- de Barcelona per a la missió “100 ciutats intel·ligents i tat l’any 2022. Aquesta xifra també s’ha recuperat un cop climàticament neutres pel 2030”, que implica avançar passada la pandèmia, ja que el 2020 va ser del 76,7% l’objectiu de neutralitat al 2030. perquè es va generar menys energia a partir dels ci- cles combinats de gas natural. La demanda més baixa Com es pot veure a la figura 6, la disminució de generació d’electricitat explica que s’hi generés menys energia, ja en termes absoluts que s’ha produït durant els anys 2016 que els cicles combinats de gas natural són la darrera i 2017 és provocada per la reducció del biogàs generat a tecnologia que s’empra per cobrir la demanda en l’actual l’abocador del Garraf, la minihidràulica de la Trinitat (atu- sistema elèctric marginalista. rada per obres des de mitjan 2016 i reoberta el 2022) i la central de biomassa d’Ecoenergies. Pel que fa al biogàs Si comptem només la generació en el municipi de Barce- del Garraf, la generació ha augmentat a partir de llavors lona, és a dir, excloent-hi les tres centrals de Sant Adrià per la millora de les instal·lacions existents, tot i que a la de Besòs, el percentatge d’autoconsum elèctric seria llarga anirà a la baixa pel fet de reduir-se la generació de d’un 36,3%. En total, l’any 2022 es van generar 5.973 metà, ja que no s’hi aboquen residus des del 2007. GWh d’electricitat en aquestes plantes de cicle combi- nat de gas natural, amb una potència instal·lada (l’equi- En el cas de l’energia solar, la ciutat va incrementant la valent a la capacitat total de les centrals) de 2.537 MW, potència instal·lada tant en solar fotovoltaica com solar dels quals 1.671 MW estan instal·lats a Sant Adrià de tèrmica, amb esforços importants d’impuls a l’energia Besòs i 866 MW a Barcelona. D’altra banda, a la ciutat hi solar en l’àmbit municipal que es duu a terme de forma ha altres instal·lacions de generació elèctrica, com per intensa des del 2017, responsable de l’increment de ge- exemple la solar fotovoltaica, el biogàs i la valorització neració de l’any 2018 al 2020 i també amb la creació d’ins- de residus. truments d’impuls de la generació solar en l’àmbit privat, com les bonificacions en impostos com l’IBI per fomentar La generació d’energia amb recursos locals renovables, la instal·lació d’energia solar, la campanya Moment Solar tant tèrmica com elèctrica, ha experimentat un creixe- Barcelona, el MES Barcelona (Mecanisme Energia Soste- ment significatiu des del 2003. L’any 2022 es va arribar nible) o l’ús dels fons Next Generation apunten en la ma- als 175,5 GWh, gràcies al biogàs procedent dels residus teixa direcció. L’acceleració resultant és important, ja que municipals i a les instal·lacions solars tèrmiques i foto- durant 2021 i 2022 la generació solar ha pujat un 8,5% a voltaiques. A més, cal sumar-hi també la generació elèc- Barcelona i la trajectòria és clarament ascendent. 180 trica a partir de la biomassa a la central d’Ecoenergies de la Zona Franca (figura 6). 160 Actualment, el percentatge d’energia consumida per la 140 ciutat que es genera mitjançant instal·lacions que apro- fiten recursos locals renovables representa l’1,22% res- 120 100 80 60 40 20 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Solar tèrmicaSolaGr teènrmericaacióG aemnebr abciioóm amasbs baiomFasostaovoFlotatoicvoaltaiMcainiMhiidnirhàiudrlàicualica BiBoigoàgàss ( G(Gaarrrraaff)) BBioioggàsà s(E (cEocpoarpcasr)cs) Figura 7. Energia generada a Barcelona amb recursos renovables locals (1999-2022) Font: Balanç energètic de Barcelona 2022. 7 Generació d’energia [GWh] EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D’HIVERNACLE A BARCELONA. L’IMPACTE EN TERMES DE CANVI CLIMÀTIC DEL CONSUM D’ENERGIA (MIX ELÈCTRIC CATALÀ) 7.000.000 3,40 6.300.000 3,06 5.600.000 2,72 4.900.000 2,38 4.200.000 2,04 3.500.000 2.800.000 2.100.000 1.400.000 700.000 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Domèstic Comercial i serveis Industrial Transport* Altres Tractament de RSU Port i Aeroport Total per càpita Figura 8. Emissions de GEH generades a Barcelona (1992-2022) Font: Balanç energètic de Barcelona 2022. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH)1 Pel que fa a les emissions històriques, l’any 2005 es va de Barcelona l’any 2022, considerant el mix elèctric de arribar al valor màxim d’emissions, quan van superar Catalunya, van ser de 3.285.82 tones de CO2-e, un 8,9% lleugerament els 5 milions de tones de CO2-e, però des més que l’any 2021 (2.992.270 tones de CO2-e). Aquest d’aleshores han anat any rere any a la baixa fins al 2014. increment notable es deu al fet d’haver-se superat els Com que hi ha una associació directa entre el consum darrers efectes de la pandèmia de covid-19, ja que el d’energia i les emissions de GEH, podem extreure les 2021 encara hi havia restriccions a la mobilitat com el mateixes conclusions que abans: aquests descensos confinament nocturn durant alguns mesos, el tanca- es deuen, en bona mesura, a la crisi econòmica, una ment parcial de l’oci i una menor afluència turística. tendència que s’ha aturat a partir del 2015, any des del qual han oscil·lat en termes generals a causa de la mo- Si comparem amb el 2019, el 2022 les emissions són bilitat i el consum de gas natural. un 7,9% més baixes. Com hem comentat anterior- ment, el consum d’energia ha baixat un 5,8% entre el Tot i aquesta tendència general, el mix elèctric té un 2019 i el 2022, però les emissions decreixen més per- impacte important, cosa que explica que un consum què es millora el mix elèctric català, el qual passa de d’energia durant 2022 una mica més elevat derivi en 117 gCO2-e/kWh a 103 gCO2-e/kWh. Si mirem la dada unes emissions de GEH resultants relativament més d’emissions per habitant, la xifra és de 2 tCO2-e/habi- altes que l’any 2021. Alhora, la tendència a l’electrifi- tant el 2022, també un 8,2% menys que l’any 2019. cació de tota mena de processos augmentarà aquesta 1 Gasos amb efecte d’hivernacle: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), a més d’altres gasos fluorats procedents de la indústria que no estan directament relacionats amb el consum energètic. La unitat de CO2-e reflecteix la suma dels efectes de cada tipus de gas, en què es considera que el metà té un potencial d’escalfament 28 vegades superior, i l’òxid nitrós 265 vegades. 8 x 1.000 tCO2-e/any tCO2-e/hab. EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D’HIVERNACLE A BARCELONA importància del mix elèctric, i reforçarà la necessitat millores en els processos industrials o el tractament d’augmentar al més ràpidament possible la presència de residus, per mitjà dels quals també s’han millorat d’energies netes en la generació d’electricitat. les metodologies de càlcul i s’han redefinit els factors d’emissió a la baixa per la millora dels processos de En els darrers anys podem destacar alguns aspectes selecció i tractament de residus. positius que han ajudat les baixades d’emissions con- solidades abans de la pandèmia, com per exemple les 1.600.000 Tractaments de RSU Transport* 1.200.000 Domèstic 800.000 Comercial i serveis Industrial Port i aeroport 400.000 Altres 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Figura 9. Evolució de les emissions de GEH per sectors (1992-2022) Font: Balanç energètic de Barcelona 2022. Si observem com es reparteixen aquestes emissions anys anteriors a la crisi. Es tracta d’una feina sens per sectors, podem observar com la mobilitat supo- dubte molt notable, amb la col·laboració de les di- sa un 27% del total. El sector domèstic, sumant-hi verses administracions de l’àrea metropolitana de emissions provinents de consums d’electricitat i gas Barcelona, en la millora dels processos de selecció natural, suposa un 22% de les emissions, mentre que i tractament. els comerços i serveis també arriben al 20%. El port i l’aeroport, per la seva banda, suposen un altre 12%, En termes generals, és important destacar que el i si tenim en compte la terciarització de la ciutat (tu- sector terciari, tot i ser el que consumeix més ener- risme i nous centres logístics), s’espera que seguei- gia, no és el que genera més emissions directes. xin una tendència alcista pel que fa a les emissions Aquest fet s’explica perquè és un sector que empra de GEH. Pel que fa a les emissions procedents del una proporció més gran d’energia elèctrica, la qual té tractament de residus, suposen un 11% del volum un factor d’emissió més baix que altres fonts d’ener- total; si n’observem l’evolució en nombres absoluts, gia, com el gas natural o els combustibles derivats ens adonem que s’ha reduït a una quarta part en els del petroli. * (petroli + Gas Natural Vehicular + Vehicle Elèctric + GLP + tracció elèctrica) 9 Emissions CO2-e (tCO2) EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D’HIVERNACLE A BARCELONA Port i Port i Aeroport Aeroport 11% 13% Domèstic Tractament Domèstic 20% Altres 0% de RSU 10% 22% Tractament de RSU Altres 0 % 11% Comercial Comercial i serveis Transport* i serveis Transport* 19% 28% 20% 28% Industrial Industrial 9% 8% Figura 10. Repartiment de les emissions Figura 11. Repartiment de les emissions de GEH per sectors, Barcelona (2021) de GEH per sectors, Barcelona (2022) Font: Balanç energètic de Barcelona 2022. Font: Balanç energètic de Barcelona 2022. * Petroli + GNV + VE + tracció elèctrica + amb GLP Des del punt de vista de les fonts d’energia consumi- posen un 25% del total, a causa fonamentalment de des, el gas natural provoca un 30% de les emissions, la mobilitat privada. Igual que en el cas d’emissions tant pel que fa al sector domèstic i comercial com a per sectors, els residus suposen un 11% del total, i la generació d’electricitat a Barcelona i en l’àmbit del el port i l’aeroport un 12%. Finalment, trobem un 1% Besòs. L’electricitat, per la seva banda, provoca el restant d’emissions causades pel consum de gasos 21% de les emissions; el mix elèctric català és força liquats del petroli, que inclouen el butà domèstic i el baix perquè hi ha un pes molt important de l’ener- propà utilitzat a la indústria. gia nuclear. Uns altres grans emissors són les fonts per al transport, com la gasolina i el gasoil, que su- Port i Aeroport 12% RSU* Automoció 11% 25% Eletricitat 21% Gas Natural 30 % GLP 1% Figura 12. Repartiment de les emissions de GEH per fonts, Barcelona (2022) Font: Balanç energètic de Barcelona 2022. * Deposició Directe i tractaments indirectes 10 BARCELONA COMPARADA AMB ALTRES CIUTATS Si comparem Barcelona amb altres ciutats, segons les La ciutat en surt ben parada si la comparem amb mol- dades disponibles al quadre de comandament (das- tes altres. No obstant això, Barcelona pot reduir subs- hboard) que publica el C40 Cities (https://www.c40. tancialment el seu consum energètic i les emissions de org) al seu web, Barcelona té el segon lloc respecte les gasos amb efecte d’hivernacle induïdes, ja que en ter- emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per mes globals consumeix molta energia i, per tant, hi ha càpita més baixes entre les ciutats europees que en són molt marge de millora. A la figura 13 s’ha fet l’exercici membres (figura 13). Això es deu en gran mesura al fet de conèixer com variaria la classificació si totes les ciu- que és una ciutat mediterrània i compacta, amb unes tats tinguessin la mateixa composició del mix elèctric condicions que faciliten unes ràtios baixes de consum que Barcelona, on s’obtindrien en termes generals les energètic per habitant en comparació amb altres urbs. mateixes conclusions. Aquestes dades provenen dels inventaris d’emissions de GEH que aquestes ciutats reporten al C40 de mane- El que explica aquesta posició de Barcelona és una ra pública, elaborats amb un nivell bàsic de la metodo- combinació d’un clima prou benigne en comparació logia GPC (Protocol global per a inventaris d’emissió de amb moltes altres ciutats europees, i és amb les ciu- gasos). La metodologia inclou les emissions derivades tats mediterrànies que es podria comparar de manera del consum d’energia dels sectors domèstic, comercial, més directa. Alhora, l’urbanisme compacte de la ciutat de serveis i industrial i la mobilitat, així com el tracta- sovint evita desplaçaments llargs en cotxe privat per ment de residus i les aigües residuals. Precisament el accedir a la feina o a serveis, almenys pel que fa a des- tractament d’aigües residuals és una de les principals plaçaments interiors. Un altre factor, relacionat amb diferències, ja que al Balanç de Barcelona no s’hi in- l’urbanisme, és que tot i l’alta densitat de població es clou, tot i que al nivell bàsic de GPC no es consideren tracta d’una ciutat amb usos força repartits, que fan ni el port ni l’aeroport. Alhora, el factor d’emissió de la que moltes persones puguin accedir a aquests serveis xarxa elèctrica a Catalunya és prou baix pel fet d’estar públics propers. molt nuclearitzat. 30 25 20 15 10 5 1,74 0 Metodologia GPC GPC + Mix elèctric normalitzat Figura 13. Comparació de les emissions per capita segons la metodologia GPC i segons GPC + mix elèctric normalitzat Font: C40. 11 Rotterdam Tel Aviv Venice Warsaw Heidelberg Amsterdam Athens Moscow London Lisbon Milan Rome Istanbul Madrid Paris Copenhagen Oslo Barcelona Stockholm tCO2-e/hab. CONSIDERACIONS FINALS Les ciutats tenen un desafiament considerable a l’ho- descarbonització i la neutralitat climàtica i per assolir ra d’afrontar l’emergència climàtica, ja que són gene- els objectius establerts de rehabilitar energèticament radores del 70% de les emissions de gasos amb efecte el 20% dels edificis residencials de més de 40 anys, d’hivernacle (GEH). Per això, moltes estan adequant la multiplicar per 5 la generació solar local i reduir la po- seva agenda per adoptar mesures destinades a reduir bresa energètica a zero, entre altres. les emissions de GEH, a minimitzar la dependència de les energies fòssils, a millorar l’eficiència i reducció Pel que fa a les línies d’actuació referents a estalvi i dels fluxos metabòlics i a incrementar la resiliència. eficiència energètica, s’està treballant en tota mena Totes aquestes mesures tenen com a finalitat millorar d’àmbits, tant en edificis públics com en l’impuls de la la qualitat de vida i la sostenibilitat de la ciutat. millora energètica d’edificis lligada a la rehabilitació del sector residencial i comercial. També s’impulsen Barcelona ha estat triada per a la missió europea “100 les xarxes de calor i fred en àmbits de nova urbanitza- ciutats intel·ligents i climàticament neutres pel 2030”, ció, com el 22@, la Marina del Prat Vermell o la Sagre- la qual té com a objectiu principal avançar en la des- ra. En el cas de la generació renovable i local, s’estan carbonització de la ciutat per assolir la neutralitat en posant molts esforços a incrementar la generació so- carboni per a l’any 2030. A la pràctica es tradueix en lar en l’àmbit municipal, tant en cobertes municipals un mínim del 80% de reducció de les emissions de com a l’espai públic, i posant com a objectiu prioritari GEH el 2030, i alhora s’ha d’estudiar com compensar fer un salt d’escala pel que fa a l’increment de la gene- les emissions restants. En aquest context caldrà fer ració a la ciutat, implicant els diferents sectors eco- un esforç molt més gran del previst en el Pla d’acció nòmics de la ciutat en aquest increment. En aquest per l’emergència climàtica 2030 que impliqui tots els sentit, es promouen diferents instruments, com boni- sectors de la societat. ficacions fiscals, el servei de suport a l’autoconsum, el Moment Solar Barcelona o el MES Barcelona. I si, El Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 compi- finalment, ens centrem en les línies dedicades a l’em- la les estratègies i accions ja existents i en planifica poderament i la cultura energètica, podem destacar de noves a fi d’aconseguir aquests objectius, i alhora la feina realitzada als punts d’atenció energètica o el dona resposta al compromís que la ciutat ha adquirit programa “Carrega’t d’energia”, que aborden qüesti- amb la signatura del Pacte d’alcaldes i alcaldesses pel ons relacionades amb la pobresa energètica i qües- clima l’energia (2017). Barcelona es compromet a re- tions d’ordre més transversal en el tema de l’energia. duir les emissions de GEH un 50% l’any 2030, prenent com a any base el 1992. Partint d’aquestes accions, Per acabar, cal destacar algunes línies futures respec- cal anar més enllà i accelerar l’acció per tal d’assolir te a la informació que es pot trobar en aquest Balanç els objectius de la missió. d’energia i emissions. S’ha elaborat un avaluació am- biental del pressupost municipal amb l’objectiu d’es- El repte que tenim com a ciutat és molt gran, ja que el devenir una eina d’anàlisi sobre l’impacte en termes 2020 l’aturada de l’activitat causada per la covid-19 de lluita contra l’emergència climàtica del pressupost va implicar només quedar-se a mig camí de l’objectiu municipal. D’altra banda, seguint algunes experiènci- de 2,15 milions de tones d’emissions de GEH de l’any es internacionals com la de la ciutat d’Oslo, aquesta 2030. Alhora, com hem vist en aquest document, les avaluació pot ser una eina per monitorar les mesures emissions s’han recuperat l’any 2022 un cop s’ha su- que han d’ajudar a l’acompliment dels objectius de re- perat la pandèmia. ducció d’emissions de la ciutat. L’Agència de l’Energia de Barcelona i l’Ajuntament de Finalment, també és un objectiu la millora de les da- Barcelona fa temps que porten a terme i impulsen me- des a escala territorial i la seva publicació regular, ja sures en l’àmbit de la mitigació del canvi climàtic, mit- que permetria, entre altres, una anàlisi més detallada jançant polítiques que tenen la finalitat de reduir les de cara a proposar noves mesures o detallar-ne algu- emissions de GEH, en la línia de donar compliment als nes d’existents a la planificació energètica i climàtica. objectius de la ciutat en termes d’energia i emissions. Alhora, s’estan començant a analitzar les emissions Per tant, es tracta de fomentar l’estalvi en el consum de GEH induïdes per la ciutat, per tal de conèixer la d’energia, l’eficiència energètica i la generació renova- petjada ecològica de Barcelona generada pel nostre ble i local. Alhora, s’actua en termes de conscienciació model de consum de béns. Un exemple important és i empoderament de la ciutadania envers l’energia, que l’anàlisi de la petjada de l’alimentació, de la qual es es considera un servei bàsic. En aquest sentit, cal ac- té un primer informe amb una aproximació que aporta tivar noves palanques que permetin caminar cap a la molt de valor. ANÀLISIS SECTORIALS Sector domèstic El sector domèstic és el segon més consumidor a la ciutat de Barcelona, només per darrere del sector terciari. De manera regular ronda el 30% del consum d’energia final, suposant un total de 4.234 GWh l’any 2022. Altres 0,3% Transport* 25,4% Domèstic 29,4% Figura 14. Repartiment del consum per sector a Barcelona l’any 2022 Industrial Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. 10,1% Comercial i serveis 34,9% Si en mirem l’evolució, el consum del sector domèstic, després d’uns anys d’estabilitat entre 1992 i 1998, va pujar ostensiblement i de manera continuada fins l’any 2005. Concretament, si ens fixem en el pic de consum d’energia de l’any 2005, l’increment seria del 34% des de 1992. Més endavant, a partir de la crisi econòmica de 2008, el consum va començar a baixar de manera notable fins a meitat de la següent dècada, amb l’excepció de 2010. El descens va arribar a nivells lleugerament superiors als dels 90, de l’ordre d’un 7% superiors. Aquests valors s’han estabilitzat, tot i un petit pic l’any 2018. 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 19 19 19 19 19 19 19 19 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 201 012 201 201 012 201 012 202 202 022 Figura 15. Evolució del consum d’energia domèstic a Barcelona (1992-2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Cal fer notar que en aquest sector hi té prou influència dels 90 i finals dels 2000. A partir d’aquest moment la temperatura, el que explica aquests pics de 2005, cau el consum d’energia elèctrica amb la crisi econò- 2010 i 2018, on el consum de gas natural va ser més mica per tot seguit estabilitzar-se. elevat de l’habitual a causa d’hiverns més freds. En general, però, el gas natural segueix la tendència ge- Finalment el GLP, fonamentalment el gas butà emprat neral. per calefacció a les cases, ha anat perdent pes a favor del gas natural i l’electricitat progressivament. Con- En el cas del consum d’electricitat també ocorre el cretament, el 1992 suposava un 12,3% del consum mateix, en aquest cas la generalització de molts apa- d’energia domèstic i el 2022 es troba ja al 2,7% i amb rells nous i l’electrificació d’alguns elements van cau- tendència a la baixa. sar un increment del 60% de consum entre principis 13 GWh ANÀLISIS SECTORIALS 3.500 3.000 2.500 GN 2.000 Electricitat 1.500 1.000 500 GLP 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Figura 16. Evolució del consum domèstic segons fonts d’energia a Barcelona (1992-2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Si observem el repartiment del sector en funció de les fonts d’energia, l’electricitat guanya pes poc a poc enfront del gas natural. L’electrificació de processos de climatització i els efectes del canvi climàtic en són els responsa- bles. A l’actualitat, el 51% del consum encara és de gas natural, mentre que l’electricitat suposa un 46%. Cal fer notar que l’electricitat suposava de l’ordre del 36% als anys 90 i del 42% a la dècada dels 2000. GLP 3% Electricitat 46% GN Figura 17. Repartiment del consum domèstic segons fonts d’energia a Barcelona (2022) 51% Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. En el cas de les emissions de GEH, el sector domèstic en suposa 668.370 tCO2e-. Pel que fa al repartiment, aquest és molt dependent el factor d’emissió de la xarxa elèctrica, el qual ha anat fluctuant, però amb valors re- lativament baixos en haver molta producció nuclear a Catalunya. El pes de les emissions de GEH de l’electricitat, doncs, ha estat consistentment més baix que el consum d’energia, amb un 30% el 2022 tot i provenir del 46% de consum. 700 600 500 GN 400 300 Electricitat 200 100 GLP 0 92 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 9 99 99 99 99 99 99 99 00 00 00 00 3 04 05 6 7 8 9 0 1 0 0 00 00 00 00 01 01 01 2 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 Figura 18. Evolució de les emissions de GEH del sector domèstic segons fonts a Barcelona (1992-2022) -mix elèctric català Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. 14 x1000 tCO2eq Consum energia final [GWh] ANÀLISIS SECTORIALS GLP 4% Electricitat Figura 19. Repartiment de les emissions de GEH del sector domèstic segons 30% GN fonts a Barcelona (2022) -mix elèctric català 66% Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. ANÀLISIS SECTORIALS Sector terciari El sector terciari és el segon més consumidor a la ciutat de Barcelona, per davant del sector domèstic i la mo- bilitat. De manera regular ronda el 35% del consum d’energia final, suposant un total de 5.043 GWh l’any 2022. Altres 0,3% Transport* 25,4% Domèstic 29,4% Figura 20. Repartiment del consum per sector a Barcelona l’any 2022 Industrial Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. 10,1% Comercial i serveis 34,9% L’evolució d’aquest sector ha estat consistentment a l’alça des de 1992, atès que la ciutat es va terciaritzant progressivament, ja que sectors com el turisme o la logística van guanyant pes enfront de la indústria. Cada cop aquest sector té un pes superior, doncs era del 22% a principis dels anys 90, per rondar el 30% el 2010. En l’incre- ment constant observem dues excepcions, una petita vall durant la crisi econòmica de 2008 i una més pronunci- ada durant la pandèmia de covid-19. 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 92 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 19 199 99 99 9 9 9 9 0 0 0 0 1 1 19 19 19 19 20 20 20 20 200 00 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 Figura 21. Evolució del consum d’energia terciari a Barcelona (1992-2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Si observem el consum segons fonts d’energia, com- d’aquest sector els darrers 10 anys no ha comportat provem que l’electricitat n’és la principal font. En- increments de consum. tre 1992 i la crisi de 2008 es produeix un increment molt notable, concretament del 80%, que acompa- Pel que fa al consum de gas natural, té uns usos fona- nya el creixement d’aquest sector. El nucli de les mentalment de climatització en termes generals i, en activitats requereix d’energia elèctrica. Tot i així, a particular, usos a les cuines del sector de la restaura- partir de 2008 es produeix un descens lleuger però ció. En aquest cas hi ha un petit increment constant continuat, causat en un primer moment per la crisi, anual, aturat els darrers anys en percebre’s els efec- però aprofundit per millores d’eficiència del sector. tes del canvi climàtic i electrificar alguns processos a És interessant observar que el creixement del PIB la restauració. GWh ANÀLISIS SECTORIALS 4.500 Electricitat 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 GN 1.500 1.000 500 GLP 0 2 99 99 3 94 95 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 1 1 19 19 199 99 99 99 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 01 01 01 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 Figura 22. Evolució del consum terciari segons fonts d’energia a Barcelona (1992-2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. El repartiment segons fonts d’energia indica aquesta tendència a l’electrificació fins 2008, doncs el pes d’aquesta font d’energia ha passat del 70% el 1992 a rondar el 80% a finals de la dècada dels 2000. Les millo- res d’eficiència han tornat el consum elèctric a l’ordre del 70% darrerament. La resta de consum és fonamen- talment gas natural, doncs en el cas del gasos liquats del petroli (GLP), el pes és residual, passant del 3,6% el 1992 al 0,2% el 2022. GLP 0% GN 28% Figura 23. Repartiment del consum terciari segons fonts d’energia a Barcelona (2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Electricitat 72% Pel que fa a les emissions de GEH del sector terciari, el comportament és molt similar al sector domèstic, atès que un pes del 72% del consum d’electricitat suposa un 56% de les emissions de GEH l’any 2022. 700 600 500 Electricitat 400 300 GN 200 100 GLP 0 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 19 19 19 19 19 19 19 19 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 Figura 24. Evolució de les emissions de GEH del sector terciari segons fonts a Barcelona (1992-2022) -mix elèctric català Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. x1000 tCO2eq Consum energia final [GWh] ANÀLISIS SECTORIALS GLP 1% GN 43% Figura 25. Repartiment de les emissions de GEH del sector domèstic segons fonts a Barcelona (2022) -mix elèctric català Electricitat Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. 56% ANÀLISIS SECTORIALS Mobilitat El sector de la mobilitat es situa en tercera posició pel que fa al consum d’energia a la ciutat de Barcelona, con- cretament ronda el 25%, per darrere dels sectors terciari i domèstic, suposant en total 3.682 GWh l’any 2022. Altres 0,3% Transport* 25,4% Domèstic 29,4% Figura 26. Repartiment del consum per sector a Barcelona l’any 2022 Industrial Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. 10,1% Comercial i serveis 34,9% L’evolució de la mobilitat va ser a l’alça durant la dè- produït una baixada de la demanda mesurada en ve- cada dels 90, arribant al pic de consum d’energia del h-km anuals. Si observem la darrera dècada i mitja, sector l’any 2001. A partir d’aquell any, s’ha produït des de 2008 s’ha produït una baixada de la mobilitat una baixada consistent fins recuperar els nivells de privada del 13%, que conjuntament amb les millora 1992. La tendència és a la baixa, doncs els vehicles dels vehicles causa una baixada de consum d’energia van millorant les seves prestacions i els estàndards de l’agregat de gasoil, gasolina i electricitat dels cot- EURO cada cop són més exigents, el que implica una xes del 21%. progressiva millora del parc d’automòbils. Alhora, s’ha 5.000 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 19 19 19 19 19 19 19 19 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 Figura 27. Evolució del consum d’energia de la mobilitat a Barcelona (1992-2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. 6.000.000.000 5.000.000.000 4.000.000.000 3.000.000.000 2.000.000.000 1.000.000.000 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Figura 28. Evolució de la mobilitat privada a Barcelona (1992-2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. veh-km / any GWh ANÀLISIS SECTORIALS Si concretem segons cada font d’energia, observem continua els darrers anys per vehicles híbrids o com el gasoil (dièsel) substitueix una bona part de elèctrics. la gasolina a partir de 1998, la qual s’estabilitza el 2005 i no comença a remuntar fins 2019. El dièsel Els vehicles de gas natural i GLP van i els híbrids que va caient per diversos motius des del pic de 2005, empren parcialment aquestes fonts d’energia van te- pels estàndards EURO, una reducció de demanda nir una petita implantació la darrera dècada, però dar- de mobilitat progressiva i la substitució lenta però rerament s’han estancat en favors d’híbrids i elèctrics. 3.500 3.000 2.500 2.000 Gasoil 1.500 Gasolina 1.000 Tracció elèctrica 500 0 Vehicle elèctric GN 92 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 19 199 9 9 9 9 9 9 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 19 19 19 19 19 19 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 201 01 01 01 01 01 02 02 022 2 2 2 2 2 2 2 Figura 29. Evolució del consum de la mobilitat segons fonts d’energia a Barcelona (1992-2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Pel que fa al repartiment per fonts d’energia, el Pel que fa al vehicle elèctric, ha incrementat el con- gasoil segueix suposant gairebé la meitat del con- sum d’energia un 50% des de 2019. Tot i que a data sum d’energia l’any 2022, tot i que va a la baixa des 2022 la penetració encara és incipient, la tendència del 67% de 2006. En el cas de la gasolina, actu- és clarament a l’alça. Alhora, cal tenir en compte alment ronda el 38% del total, amb un repunt des que els motors elèctrics són més eficients i reque- del 26-28% estable entre 2005 i 2017. Els criteris reixen de menys energia per a funcionar. de la Zona de Baixes Emissions reforcen aquestes tendències, doncs entre 2019 i 2022 el consum de gasoil baixa del 56% al 49%. GLP 0% GLP 0% GLP 1% GN 4% GLP 1% GN 3% Tracció elèctrica Tracció elèctrica 9% 9% Gasolina Gasolina 30% 38% Gasoil Gasoil 56% 49% Figura 30. Repartiment del consum de la mobilitat segons Figura 31. Repartiment del consum de la mobilitat segons fonts d’energia a Barcelona (2019) fonts d’energia a Barcelona (2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Consum energia final [GWh] ANÀLISIS SECTORIALS Si ens fixem en les emissions del sector de la mo- rant el 53% i el 40% de les emissions de GEH. L’ús bilitat, observem com el gasoil i la gasolina en són del transport públic i, en menor mesura, del vehicle les principals fonts responsables, el que es corres- elèctric impliquen unes emissions de GEH molt me- pon amb el seu consum, però també amb un factor nors per desplaçament. Aquesta diferència anirà d’emissió per unitat d’energia superior. Concreta- augmentant a mesura que el mix de generació elèc- ment, el gasoil i la gasolina suposen un 49% i un trica es vagi acostant a ser completament renova- 38% del consum, respectivament, i acaben gene- ble. 900 800 700 600 500 Gasoil 400 300 Gasolina 200 100 Vehicle elèctric Tracció elèctrica GN 0 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 7 9 9 9 9 9 9 9 9 0 1 18 19 20 21 22 1 1 1 1 1 1 1 1 2 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 Figura 32. Evolució de les emissions de GEH per fonts de la mobilitat a Barcelona (1992-2022) - mix elèctric català Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. GLP 0% GLP 0% GN 3% Tracció elèctrica 4% Gasolina 40% Figura 33. Repartiment de les emissions de GEH de la mobilitat segons fonts d’energia a Barcelona (2022) - mix elèctric català Gasoil Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. 53% x1000 tCO2eq ANÀLISIS SECTORIALS El balanç de l’activitat municipal D’acord amb la informació recollida i disponible, d’agost de 2022. El consum dels edificis municipals s’ha quantificat que l’any 2022 l’Ajuntament de Bar- és un 6% més baix l’any 2022 respecte 2021. celona va consumir 598,90 GWh d’energia final, un 3,6% menys que el 2021 (620,94 GWh). Respecte El consum d’energia municipal va representar el 2019, darrer any de normalitat abans de la pandè- 2022 un 4,3% del consum total d’energia final de la mia, el descens és del 11%. ciutat. En els darrers anys, el pic de consum es va produir l’any 2017, ja que es van incloure més edifi- El factor més important a considerar que ha tingut cis a l’anàlisi des de l’any 2015 i, a més, es van pro- un efecte positiu és la Instrucció per a l’adopció de duir increments del consum d’energia per causes mesures per promoure i fer efectiu l’estalvi i efi- climàtiques. ciència energètica a l’Ajuntament, publicada el 5 800.000.000 700.000.000 600.000.000 500.000.000 400.000.000 300.000.000 200.000.000 100.000.000 0 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Figura 34. Evolució del consum municipal (2012-2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. El consum d’energia per edifici s’ha anat reduint cis, però també s’utilitza en serveis importants com els darrers anys gràcies a la millora significativa de l’enllumenat. Tot seguit s’hi troba el gas natural dels l’eficiència de les instal·lacions i els centres de con- edificis amb un 21% i el gas natural comprimit de sum, i l’impuls d’actuacions estratègiques com el les flotes, sobretot la de recollida de residus, amb Pla d’estalvi i millora de l’eficiència energètica dels un 13% del total. El DH&C als edificis ha anat aga- edificis municipals, el Pla Director d’il·luminació o fant rellevància, arribant al 5% l’any 2022. la renovació de les flotes de vehicles, entre d’altres. L’increment que s’observa fins 2019 és fonamental- Pel que fa al consum segons àmbits de l’Ajunta- ment a causa de la inclusió en l’anàlisi del balanç ment, el consum dels edificis en suposa un 60%. La municipal de més edificis concessionats, com per flota de residus suposa un 18% del consum d’ener- exemple alguns amb un consum elevat pertanyents gia final, mentre que l’enllumenat de la ciutat en a l’Institut Barcelona Esports (IBE). suposa un 12%. Si observem el repartiment de consum segons fonts d’energia, el principal consum és l’electricitat amb un 54%, la qual prové majoritàriament dels edifi- kWh ANÀLISIS SECTORIALS GLP DH&C 5% Serveis 0% 8% GNL 0% Enllumenat Gasolina 12% 1% GNC Biodièsel 13% 1% Gasoil Flotes residus 5% Electricitat 18% Gas Natural 54% 21% Edificis Flotes altres 60% 2% Figura 35. Repartiment del consum segons fonts d’energia (2022) Figura 36. Repartiment del consum segons àmbits (2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, aquest consum d’energia final va representar 68.702 tones de CO2-e , un 0,9% menys que durant l’any 2021. El descens del consum d’energia es tradueix en un descens de les emissions de GEH globals de l’ens municipal, però no del mateix ordre, ja que el factor d’emissió de l’electricitat ha augmentat un 20%. Pel que fa a l’evolució, la primera caiguda notable es dona a partir del 2015, quan l’Ajuntament de Barcelona comença a comprar electricitat verda, fet que compensa de llarg la introducció aquest any de nous edificis al Balanç. 100.000 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Figura 37. Evolució de les emissions de l’ens municipal (2012-2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. El repartiment de les emissions segons fonts d’energia està liderat pel gas natural dels edificis amb un 36% del total. El gas natural comprimit de les flotes es correspon amb el 22%. L’electricitat, tot i ser la líder en consum, només suposa un 20% del total, atès que l’Ajuntament de Barcelona compra molta electricitat ver- da, concretament en aquells edificis i serveis de gestió directa. El DH&C dels edificis suposa un 6%. En el cas dels àmbits, els edificis suposen un 56% de les emissions de GEH, sobretot pel gas natural. La flota de residus, amb consums elevats de gas natural comprimit i gasoil, suposa el 33% del total. tCO2eq ANÀLISIS SECTORIALS GLP DH&C Enllumenat Serveis 0% 6% 3% 3% Electricitat 20% GNC 22% GNL Flotes residus 0% 33% Gasolina Edificis 2% Gas Natural 56% 36% Biodièsel Gasoil 3% 11% Flotes altres 5% Figura 38. Repartiment de les emissions de GEH segons fonts Figura 39. Repartiment de les emissions de GEH segons àmbits d’energia (2022) (2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. ANÀLISIS SECTORIALS Generació solar (ciutat i municipal) La generació solar fotovoltaica és una de les grans A partir de 2019 i del Reial Decret 244/2019 d’auto- apostes a Barcelona per tal de maximitzar l’ús d’ener- consum, el creixement de la i potència fotovoltaica gia renovable local, ja que el sol és el principal recurs ha estat exponencial. Entre 2019 i 2023 s’ha multi- del que se’n disposa. plicat per 3,3 a nivell de ciutat, amb un increment molt gran el darrer any, ja que el 2023 la potència L’any 2023 la potència instal·lada a la ciutat és de instal·lada ha incrementat un 82% respecte 2022. 51,68 MWp, dels quals un 11% (5,84 MWp) correspon a potència fotovoltaica instal·lada en l’àmbit munici- En el cas municipal l’evolució de la potència instal·la- pal. L’evolució ha estat constant des de 2008, tot i que da de fotovoltaica ha estat progressiva i sostinguda al entre 2015 i 2019 a nivell de ciutat es va produir un es- llarg dels anys amb un major creixement els darrers tancament després de l’aprovació del Decret 900/2015 4 a 5 anys i, per tant, no s’ha vist afectada de mane- que regulava, entre d’altres, l’impost al sol. Entre 2015 ra gaire greu pels diferents canvis de regulació abans i 2018 la potència instal·lada a nivell de ciutat va incre- esmentats. Això és així perquè al llarg dels anys s’han mentar només un 10%. anat implementant estratègies per tal de promoure la generació renovable i poder-ne fer una bona gestió. 35.000 30.000 25.000 Aprovació del Real Aprovació del 20.000 Decreto 900/2015 RD244/2019 ("impost del sol") (autoconsum) 15.000 10.000 5.000 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Potència total instal·lada ciutat [kWp] Potencia total municipal [kWp] Figura 40. Potència solar fotovoltaica acumulada a nivell de ciutat i municipal (2008-2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. ANÀLISIS SECTORIALS 6000 4500 3.909 4.020 3.622 3000 2.859 2.466 1.960 2.018 2.122 1500 1.389 1.073 1.080 1.109 1.133 1.133 1.212 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Figura 41. Potència solar fotovoltaica acumulada a nivell municipal (2008-2022) 1200 1000 800 600 400 200 0 Ciutat Vella Eixample Sants - Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gràcia Horta - Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Gervasi Coberta Espai públic Parets i mitgeres Total Figura 42. Potència solar fotovoltaica segons districte i tipologia (2022) Font: Balanç d’energia 2022, Agència d’Energia de Barcelona. A nivell municipal, de mitjana, hi ha una vintena d’instal·lacions per districte, tot i que es destaca el nombre d’instal·lacions existents al Districte de Sant Martí, en certa manera explicable perquè és on es concentra gran part de la nova construcció a Barcelona. Les Corts, Sarrià - Sant Gervasi, Gràcia i Ciutat Vella serien els districtes amb menys instal·lacions i també de menor mida, sobretot per la tipologia constructiva d’aquests districtes, molt compactes i amb equipaments que ocupen edificis antics i de dimensions relativament acotades. https://energia.barcelona 2022 27