Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029 Pla Clima Escola Barcelona Mesura de Govern Pla Clima Escola Gener del 2024 Barcelona Un infant aprèn millor quan està preparat de manera física, mental i emocional per fer-ho. Principi de la disposició. Principis de l’aprenentatge. Una ciutat és educadora en la mesura que és conscient que tant les seves polítiques públiques com les seves pràctiques socials tenen una repercussió molt forta en els aprenentatges i en la formació d’actituds i valors de la seva ciutadania. Antoni Martorell. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 3 Índex Presentació 6 1. Introducció 8 2. Situació actual 10 2.1 Onades de calor i augment de dies i nits càlids 11 2.2 Estat dels equipaments educatius de la ciutat de Barcelona 12 3. Antecedents 13 3.1 Consell Educatiu Municipal de Barcelona 13 4. Diagnòstic 15 5. Objectius 17 6. Proposta d’actuacions: estratègia i accions 19 6.1 Estratègia utilitzada 20 6.2 Sistemes plantejats 21 6.3 Estalvi energètic 24 6.4 Campanyes de comunicació 38 7. Calendari d’actuació 30 8. Pressupost 32 9. Acrònims 33 10. Referències 34 Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 5 Presentació Les grans ciutats del món són el principal escenari dels reptes i les conseqüències que comporta el canvi climàtic, també Barcelona. Parlem de l’augment de les temperatures, alteracions en els patrons de les pluges, afectacions sobre la biodiversitat o problemàtiques vinculades a la salut i a la qualitat de vida de les persones. Barcelona vol ser un exemple de com transformar aquests reptes en noves oportunitats en benefici de tothom. Alhora, Barcelona és una ciutat que, per tradició i convicció, creu fermament en l’educació de qualitat per a tothom. Això vol dir garantir les millors condicions per a l’educació dels nostres infants i joves, així com també per al professorat i tot el personal del sector educatiu. Una educació de qualitat comença per disposar d’uns espais educatius adients a tots els barris de la ciutat. Perquè això és garantia d’equitat i d’oportunitats per a tothom. Una de les constatacions del canvi climàtic que estem vivint és l’alteració de les temperatures. I tenim molt clar que un dels principals factors per garantir un entorn educatiu adequat per a l’aprenentatge i la convivència és precisament el confort tèrmic. Per això, des del Govern municipal apostem de forma decidida per la climatització dels centres educatius com una política fonamental, que respon a una necessitat present i, alhora, amb visió estratègica de futur. Estem convençuts que cal fer un salt endavant en matèria de sostenibilitat i transició ecològica, convertint les escoles en veritables agents en la lluita global contra el canvi climàtic. El “Pla Clima Escola Barcelona” preveu climatitzar 170 centres educatius, beneficiant directament més de 55.000 alumnes de tota la ciutat. Això ho farem gràcies a una inversió de 100 milions d’euros per part de l’Ajuntament de Barcelona, finançada amb ingressos provinents de la fiscalitat turística, aconseguint que l’activitat turística generi un retorn social positiu a tota la ciutat. 6 Ajuntament de Barcelona Durem a terme un conjunt d’actuacions i mesures innovadores enfocades a aprofitar totes les oportunitats. Per un costat, mitjançant la instal·lació de sistemes d’aerotèrmia a tots els centres educatius que es troben sota la nostra competència. Així assegurarem el confort tèrmic a través de la generació de fred i calor, ajudant a mantenir temperatures adequades als centres durant tots els mesos de l’any. Alhora, el Pla Clima Escola Barcelona també preveu dotar els centres educatius de plaques fotovoltaiques que permetran produir l’electricitat necessària per alimentar els nous sistemes de climatització i, alhora, també generaran excedents d’energia per compartir amb la comunitat. Així, avançarem de forma decidida en la descarbonització dels centres educatius, tot impulsant una reducció global en el consum d’energies no renovables de la nostra ciutat. Estic convençut que l’esforç conjunt i continuat de l’Ajuntament i del Consorci d’Educació de Barcelona contribuirà a fer realitat el nostre principal objectiu: millorar la qualitat de vida dels infants i joves de tota la ciutat, disposant d’entorns més propicis per a l’educació, al mateix temps que fem possible una Barcelona més sostenible i amb zero emissions. Jaume Collboni Cuadrado L’Alcalde de Barcelona Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 7 1 Introducció Barcelona, bressol de la idea de ciutat educadora que va organitzar el Primer Congrés de Ciutats Educadores el 1990, anhela ser també bressol de les bones pràctiques que ens facin avançar en la construcció real de la ciutat educadora. La ciutat, i això inclou també els entorns de vida dels infants, ha d’estar en les condicions més òptimes possibles per afavorir l’aprenentatge i el desenvolupament dels infants. Les condicions d’entorn són un principi bàsic, el punt de partida a partir del qual generar coneixement. Cal afavorir un entorn accessible i de confort que afavoreixi la transmissió de coneixement. Un clima (emocional, físic i tèrmic) que permeti a alumnes i mestres centrar-se en allò que és important, sense distorsions de cap mena, posar els cinc sentits en el procés d’aprenentatge de continguts i valors. I com a conseqüència de l’evolució del canvi climàtic, cal intervenció. El clima mediterrani a poc a poc va esdevenint més càlid i sec. I si s’ambiciona mantenir i millorar les condicions d’aprenentatge, cal respondre-hi de manera estratègica i planificada. Són força els reptes educatius que tenim com a ciutat, i sobretot com a país. I la resposta ha de ser de profunditat, d’amplitud i de consens perquè esdevinguin mesures duradores al llarg del temps. I a l’hora de fer-hi front comencem pel principi, per allò més fonamental, les condicions ambientals i climàtiques per afavorir l’aprenentatge. És per això que cal ajustar aquestes condicions a les nostres escoles, per respondre als canvis del clima i que aquests no manllevin oportunitats educatives als infants. A la vegada, cal aportar sistemes de climatització més sostenibles i eficients. L’escola ha de seguir essent un lloc atractiu per els infants, on s’hi sentin còmodes i on l’aprenentatge no es vegi distorsionat per les condicions ambientals de les aules. 8 Ajuntament de Barcelona Per aquest motiu, el Govern municipal aposta per la climatització dels 170 centres educatius de la ciutat sobre els quals té competència, a través de la instal·lació de sistemes d’aerotèrmia que permetin la generació de fred i calor, i que ajudin a mantenir una temperatura adequada durant tot l’any. A més, el Pla Clima Escola Barcelona preveu dotar els centres educatius de plaques fotovoltaiques mitjançant les quals es produirà l’energia elèctrica que consumeixen aquests aparells climatitzadors i que generaran excedents d’energia per compartir amb la comunitat, fet que ens permetrà avançar cap a la descarbonització dels centres educatius i, per tant, a la reducció global dels consum d’energies no renovables de la ciutat. Aquesta mesura respon, doncs, de manera molt clàssica al significat del que és una mesura de govern: una eina de planificació de l’acció pública. Si s’ambiciona climatitzar les 170 escoles, cal fer-ho de manera planificada i seguint un ordre de priorització. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 9 2 Situació actual El canvi climàtic és una realitat i, malgrat que el clima té una variabilitat natural i ha anat canviant al llarg dels temps, l’actual canvi climàtic no té precedents històrics comparables. D’una banda, perquè les causes no són únicament naturals i, de l’altra, perquè el ritme de canvi de paràmetres com la concentració de CO2 o la temperatura és molt ràpid. El 5è informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPPC) evidencia l’inequívoc increment mitjà de la temperatura de l’aire i els oceans, el desglaç generalitzat i l’augment del nivell del mar a escala global. Segons l’Organització Mundial de la Meteorologia, la temperatura mitjana global del planeta ha augmentat 1,3 °C des de l’era preindustrial. La lluita contra el canvi climàtic planteja un gran repte a escala global, on tots els estats involucrats s’han fixat mesures (Acord de París del 2015) per tal de mitigar aquest augment global de temperatura que s’està vivint els darrers temps. Malauradament, revertir la situació actual requereix mesures molt ambicioses, l’efecte de les quals no s’espera que sigui immediat. Tenint en compte la situació actual, el futur climàtic de Barcelona oscil·larà entre dos escenaris: • Un escenari compromès, en què s’assoleixen els compromisos de l’Acord de París del 2015. Es preveu un augment màxim de la temperatura global del planeta entre 1,5 °C i 2 °C. Concretament per a Barcelona de +1,6 pel 2050 i +1,7 °C pel 2100 i disminució de la precipitació del 14%. Augment de la temperatura. Font: Pla Clima. Ajuntament de Barcelona 10 Ajuntament de Barcelona • Un escenari passiu, en què no s’aplica cap mesura i es continuen emetent gasos amb efecte d’hivernacle al ritme actual. Es preveu un augment de la temperatura global del planeta molt superior a 2 °C. Concretament per a Barcelona de +2 °C pel 2050 i +3 °C pel 2100 i disminució de la precipitació del 26%. Disminució de la precipitació. Font: Pla Clima. Ajuntament de Barcelona. És per això que a la ciutat de Barcelona és necessari oferir una solució que sigui immediata, per tal de fer front a aquest increment global de la temperatura i fer els centres educatius de la ciutat habitables durant els mesos en què la temperatura és, i serà, molt elevada. A més a més, per ser sostenible, la mateixa solució ha de garantir el confort tèrmic també durant la resta de l’any. 2.1 Onades de calor i augment de dies i nits càlids En el cas de Barcelona, es considera onada de calor quan les temperatures màximes superen els 33,6 °C durant tres dies consecutius o més. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat, sobretot en els grups més vulnerables. S’han comptabilitzat 10 onades de calor a la ciutat en els últims 36 anys (1986-2022), de les quals 7 han estat en els darrers 16 anys. Amb el canvi climàtic s’observa una tendència a incrementar-se tots els paràmetres relacionats amb les altes temperatures així com la seva freqüència. A la taula següent es pot observar l’evolució esperada de dies càlids i tòrrids i de nits tropicals i tòrrides, tenint en compte l’escenari compromès (amb una previsió d’augment de temperatura inferior a 2 °C) i un escenari passiu (amb una previsió d’augment de temperatura superior a 2 °C). Evolució dels paràmetres de temperatura. Font: Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat Ajuntament de Barcelona. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 11 2.2 Estat dels equipaments educatius de la ciutat de Barcelona Les línies d’acció contingudes en el Pla Clima Escola Barcelona per prevenir els efectes de la calor promouen la millora de les condicions de confort tèrmic en edificacions i espais públics de la ciutat, per així crear una xarxa d’espais de refugi climàtic davant les altes temperatures, a fi de garantir la salut i tenir una cura especial dels col·lectius més vulnerables. Fins ara els centres educatius s’han anat incorporant a aquesta xarxa d’espais de refugi climàtic mitjançant l’adequació dels patis. Aquesta mesura ha integrat fins avui dia la transformació de 58 patis amb molt bona rebuda per part dels centres i veïnat de cadascun dels espais educatius transformats. Continuant amb el mateix programa, està previst transformar 12 patis més l’any 2024. Tots els patis inclouen zones d’ombra amb punts d’aigua i vegetació que permeten refugiar-s’hi al veïnat i d’altres usuaris en episodis de calor a la ciutat. Pati transformat de l’Escola Elisenda de Montcada. Font: Consorci d’Educació de Barcelona. Aquestes actuacions han millorat molt l’habitabilitat dels espais exteriors en els centres educatius, però amb l’increment de temperatures actual (i previst), cal ser molt més ambiciosos; cal pensar en solucions també a l’interior dels edificis escolars per tal de fer-los habitables durant els, cada vegada més llargs, períodes de calor. En els darrers cursos escolars, amb onades de calor el 2017, el 2019 i el 2022, les afectacions als centres educatius per temperatures elevades en l’interior dels edificis han estat molt significatives. El volum de comunicacions d’incidències presentades pel conjunt de la comunitat educativa ha estat molt elevat, i s’ha anat donant resposta a aquestes demandes; les mesures actualment disponibles als centres, que recullen des de solucions passives fins a sistemes actius de baix impacte, es classifiquen en 3 nivells diferenciats: • Nivell 1. Mesures mitigadores bàsiques: fent pedagogia per explicar als centres la gestió de les finestres en la ventilació nocturna, ubicant fonts i punts d’aigua, etc. • Nivell 2. Sistemes passius: com ara promovent la ventilació creuada, renovant tancaments i envidrats, aïllant façanes, fent dels patis refugis climàtics, etc. • Nivell 3. Sistemes actius de baix impacte: posant ventiladors portàtils o de sostre, o climatitzant espais comuns, per exemple. En el cas de la calor, aquestes mesures i sistemes perden eficàcia en arribar a la barrera dels 30 i 32 graus (temperatura de la pell), moment en què els esforços que es feien fins ara no donaven resultats òptims per al benestar i el rendiment de l’alumnat. 12 Ajuntament de Barcelona 3 Antecedents Tal com ja es mencionava en el Pla Clima 2018-2030 elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, fa temps que Barcelona treballa per fer front al canvi climàtic mitjançant diferents pactes, mesures o plans per establir estratègies i donar resposta a les necessitats plantejades. Primerament amb mesures directament relacionades amb la mitigació, com l’estalvi i l’eficiència energètica, amb l’Ordenança solar tèrmica (1999), el Pla de millora energètica (2002), l’Ordenança solar fotovoltaica (2011) i el Pla de l’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire de Barcelona 2011-2020 i, posteriorment, amb l’aprovació d’altres plans i estratègies, com va ser el Pla Clima 2018-2030, les mesures de govern sobre la Declaració d’Emergència Climàtica o les taules de treball sorgides de la necessitat d’una planificació i seguiment de les accions acordades. 3.1 El Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB) Més recentment, el Consell Educatiu Municipal de Barcelona, òrgan de participació ciutadana en l’àmbit de l’educació, es va reunir en comissió de treball i va elaborar el juny del 2023 l’informe “Educació activa per l’emergència climàtica”. En aquest informe s’alerta de la situació d’un fenomen que ja és present, sobre el qual sembla que hi ha poca conscienciació, i on es volen posar els esforços, inversions i estratègies per promoure canvis i reduir l’impacte del canvi climàtic. Tal com alertava el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC), molts dels impactes de la crisi climàtica ja són irreversibles en l’actualitat. Gran part d’aquests impactes ja es fan evidentment notables avui dia, en alguns casos abans del que s’havia previst, i afecten el nostre dia a dia i, d’ara endavant, la resta de les nostres vides. Per aquest motiu, l’informe remarca que més enllà del seu rol en la conscienciació, els centres educatius han de prendre mesures per fer front a l’augment de les temperatures i adaptar-se a les condicions canviants. Les onades de calor viscudes en els darrers anys, així com l’avançament del curs escolar, fan evident la necessitat d’adaptar les aules per mitigar els efectes de les altes temperatures en els infants i adolescents. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 13 Davant d’aquesta preocupació, els membres de la Comissió sobre Educació activa per l’emergència climàtica van acordar centrar el grup de treball a conèixer i analitzar què es pot fer per adaptar els centres educatius als efectes del canvi climàtic. Amb aquesta situació cada cop més preocupant, des de la Comissió d’Educació activa per a l’emergència climàtica també s’ha volgut aprofundir en les diferents actuacions que tenen lloc en els equipaments educatius de la ciutat per tal de condicionar els centres i adaptar l’activitat acadèmica a les altes temperatures. No obstant això, l’abordatge de l’emergència climàtica és molt més ampli que l’adequació i adaptació dels equipaments educatius, però és un punt de partida. 14 Ajuntament de Barcelona 4 Diagnòstic Totes les mesures plantejades fins ara pel Consorci d’Educació de Barcelona per mitigar la calor (nivells 1, 2 i 3 de l’apartat anterior) han donat com a resultat una millora important del confort tèrmic en l’interior de l’edifici, per la qual cosa han ajudat a reduir la temperatura o sensació tèrmica en 2-4 °C a les aules. De totes maneres, degut a l’increment de temperatura global i temperatures màximes, l’augment de freqüència de dies càlids i tòrrids i la coincidència dels episodis d’onada de calor en període lectiu, és necessari plantejar un nou pla que prevegi solucions efectives per al confort ambiental dels centres mitjançant sistemes actius renovables i domotitzats (nivell 4). El Pla Clima Escola Barcelona suposa arribar a aquest nivell 4, per anar un pas més enllà en aquesta estratègia. Mesures plantejades en 4 nivells per la millora del confort 1. Mesures tèrmic. mitigadores bàsiques 2. Sistemes passius 3. Sistemes actius de baix impacte 4. Sistemes actius renovables i domotitzats (ACS) Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 15 Les directrius d’aquest darrer nivell són les següents: 1. Plaques fotovoltaiques. L’ús d’energia solar renovable afavoreix la descarbonització i permet compartir l’excedent d’energia generat a la coberta d’un centre amb altres equipaments de la xarxa de comunitats energètiques. Amb l’AEB (Agència d’Energia de Barcelona) es tenen monitorades 12 de les 40 escoles que disposen d’aquestes plaques, i molt lluny de les previsions de cobertura d’un 20% del consum, ens en situem en un 70%, de manera que se superen a bastament les expectatives inicials. De fet, en aquests centres monitorats, el mateix alumnat pot comprovar quina està sent l’aportació d’energia solar consultant unes pantalles ubicades a l’espai comú de l’entrada. 2. Sistema de renovació de l’aire. El sol fet de climatitzar els centres implica la necessitat d’incorporar un sistema de renovació d’aire mecànica. Només per la possibilitat que aquest sistema funcioni a la nit i tregui part de la calor, ja és interessant per als centres, amb independència de la resta de mesures aplicades. 3. Sistema tèrmic intel·ligent. Aquest sistema elèctric d’aerotèrmia es posarà en marxa a partir del llindar dels 30 graus en èpoques de calor, quan és realment necessari i imprescindible per mantenir la temperatura interior de confort i normativa. Pel que fa a les èpoques fredes, el llindar inferior també permet assolir una temperatura de confort. Així, l’activació gradual i automàtica que hi incorpora afavoreix l’estalvi de tota aquesta energia solar que haurem acumulat. 16 Ajuntament de Barcelona 5 Objectius L’Ajuntament de Barcelona juntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona vol fer un salt endavant pel confort i la sostenibilitat davant les onades de calor, cada vegada més freqüents. D’aquí el compromís per finançar aquest pla i la presentació d’aquesta mesura de govern que permetrà plantejar la climatització a gran escala amb tres objectius principals: 1. Assegurar la qualitat de l’aire interior actualitzant les exigències de salubritat als requeriments actuals de l’HS-3 CTE (Codi Tècnic d’Edificació). 2. Assegurar el confort tèrmic de l’alumnat els mesos calorosos i també freds per garantir així un entorn propici per a l’educació i aprenentatge. 3. Assegurar la sostenibilitat i viabilitat de tot el sistema a escala de ciutat, apostant per les energies renovables, autoproducció i descarbonització. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 17 Altres beneficis que se’n deriven i que també contribueixen a la sostenibilitat ambiental i la millora de la qualitat de vida són els següents: – Que les escoles siguin espais educatius basats en el confort, la salut i les cures, de manera que creïn un ambient més propici per afavorir la concentració i millorar el benestar dels estudiants i del personal. – Generació de fonts renovables per la instal·lació de plaques fotovoltaiques. – Aplicació de tecnologies adaptables i programables a cada realitat escolar. – Incorporació de noves tecnologies que evitaran el malbaratament de les energies produïdes, de manera que permetran compartir l’excedent amb la comunitat. – Aposta per la descarbonització dels centres que incidirà en una ciutat més habitable, amb beneficis directes per a la salut pública i la qualitat de l’aire. Beneficis directes de la climatització sostenible. Salut Confort Benestar Qualitat Descarbonització Fonts renovables Sostenibilitat Impacte Renovació 18 Ajuntament de Barcelona 6 Proposta d’actuacions: estratègia i accions La Mesura de govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029, Pla Clima Escola Barcelona pretén abordar les problemàtiques de confort tèrmic i qualitat de l’aire dels centres educatius de la ciutat de Barcelona derivades de la situació climàtica actual, mitjançant l’ús de climatització que permeti assegurar i mantenir unes condicions ambientals adequades en els edificis. La situació i característiques dels centres són essencials de cara a elaborar la proposta del programa. Cada edifici de la ciutat és diferent: ubicació, orientació, alçada topogràfica, entorn urbà, any de construcció, estructura, distribució, materials, instal·lacions, estat de manteniment, etc. Tot i així, quan parlem d’iniciatives a mitjà termini, l’experiència ens diu que amb grans parcs d’edificis com és el cas de Barcelona, les propostes a la carta o personalitzades no resulten una bona solució i acaben en elevats preus dels elements individuals, consums no optimitzats i alts costos de manteniment. És per això que es presenta aquesta mesura de govern ambiciosa i disruptiva, amb una nova mirada, que pretén desfocalitzar el problema de fred o calor i parla de confort ambiental dels usuaris, aportant solucions d’escala, replicables, integrals i, per tant, més eficients i sostenibles. Es proposen instal·lacions tèrmiques renovables, robustes i domotitzades, amb posada en marxa progressiva dels diferents recursos (segons la demanda en temps real) i que el mateix sistema va autoregulant-se per assolir el confort tèrmic adequat pels usuaris. És l’autogestió de cada instal·lació (i no l’oferta variada d’aquestes) el que ofereix les condicions de confort consignades. Amb tot això, recordem que les tres directrius principals que es plantegen són les següents: 1. Plaques fotovoltaiques. 2. Sistema de renovació de l’aire. 3. Sistema tèrmic intel·ligent. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 19 6.1 Estratègia utilitzada El desplegament del programa es realitzarà en diverses fases, tenint en compte diversos paràmetres constructius, qualitatius i de densitat d’alumnes dels centres, per tal d’abordar les actuacions de la manera més ràpida i eficient possible. Es detallen a continuació les claus del desplegament del programa segons les característiques tècniques dels centres i l’increment de les temperatures exteriors. Classificació de les SEGONS L'INCREMENT DE LES TEMPERATURES (sensorització exterior) actuacions segons les característiques 25º 30º 35º 40º Escenari ESTIU Escenari ALTES TEMPERATURES tècniques dels centres Franja normativa de temperatures mín-màx 13º-27º i l’increment de les Nivells exteriors ajustables a la norma amb sistemes de Nivells exteriors NO ajustables a la norma amb sistemes temperatures exteriors baix impacte (+-5º) de baix impacte Font: Consorci N1 Gestió tècnica de l'edifici d’Educació de Refugi climàtic exterior CEB o AJ N2 Barcelona. Ventilació creuada N3 Ventiladors portàtils Aire condicionat integral solar (F2) N4 Plaques fotovoltàiques (F2) N1 Gestió tècnica de l'edifici N2 refugi climàtic exterior CEB o AJ N3 Ventiladors portàtils Aire condicionat integral solar (F1) N4 Plaques fotovoltàiques (F1) N1 Gestió tècnica de l'edifici Obres de millores RAM CEE N2 Refugi climàtic exterior CEB o AJ Ventilació creuada Ventiladors portàtils N3 Espai comú fresc interior CEB o AJ (F2) N4 N1 Gestió tècnica de l'edifici Obres de millores RAM CEE N2 Refugi climàtic exterior CEB o AJ Ventiladors fixes N3 Ventiladors portàtils Espai comú fresc interior CEB o AJ (F1) N4 La intenció d’aquesta classificació és doble: 1. Determinar la tipologia d’actuació més adequada per edifici. 2. Permetre establir una priorització dels centres en funció de paràmetres ponderables. 1. Tipologia d’actuació En funció de l’estat de l’edifici i la possibilitat d’obertura de finestres en horari lectiu (per contaminació acústica i qualitat de l’aire), es pot fer una primera diferenciació: • Centres on poden obrir finestres en horari diürn: fins a un llindar de temperatura establert, és possible millorar la sensació de confort a l’interior plantejant mesures de ventilació creuada. A partir d’una temperatura exterior, aquesta solució tampoc és suficient per a la millora del confort tèrmic. • Centres on no poden obrir finestres en horari diürn: impossibilitat de plantejar mesures de ventilació creuada, independentment de si la temperatura exterior sobrepassa un llindar establert o no. Per a aquests centres és necessari plantejar les solucions tenint en compte aquesta casuística. 20 Ajuntament de Barcelona SEGONS LES CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS CENTRES Equipaments Desfavorables Tecnicament Equipaments Favorables (tipus A) Tècnicament (tipus B) CE D,E,F + tipologia,topografia,orientació CE: A,B,C + NO ok tipologia,topografia,orientació ok Nivells Nivell Nivells Nivell contaminació contaminació contaminaci contaminació ALTS BAIXA ó ALTS BAIXA Tipus de Tipus de Tipus de Tipus de solucions solucions solucions solucions 2. Priorització dels centres: Per tal de fer una classificació dels centres, s’ha efectuat una ponderació de característiques dels edificis per tal de marcar un ordre de priorització en el pla. Aquesta ponderació es resumeix en criteris quantificables: • Qualitat de l’aire • Qualitat acústica • Certificació energètica de consum • Certificació energètica d’emissions • Tipologia d’edifici • Situació de l’edifici Un cop definits els criteris, és possible determinar les actuacions que caldria tenir en compte per a cada edifici i establir una priorització atenent la puntuació obtinguda. 6.2 Sistemes plantejats Per tal de fer front als objectius definits anteriorment, es presenta una combinació d’opcions de renovació d’aire (REN) i de generació d’aire (GEN), acompanyades d’una instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum (individual o en comunitat). A continuació es descriuen les opcions plantejades i finalment les escollides, amb la motivació de cadascuna d’elles, per a les opcions de renovació i de generació. 6.2.1 Pel que fa a la renovació d’aire: S’han valorat 3 possibilitats: – Renovació d’aire centralitzada [REN-A]. – Renovació d’aire descentralitzada per conductes [REN-C]. – Renovació d’aire descentralitzada [REN-B]. Esquema tipus de la renovació d’aire i ventilació. Font: Consorci d’Educació de Barcelona. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 21 Sota criteri tècnic es prioritza la solució de renovació d’aire centralitzada [REN-A] pel menor nombre d’equips que suposa (tant pel que fa implantació com a manteniment i substitució posteriors) i per l’eficiència energètica més gran. La implantació d’aquesta opció és arquitectònicament desafiadora per l’interior d’edificis existents. En cas que per raons tècniques sigui impossible desenvolupar aquesta opció de renovació, s’aplicaria la solució de renovació d’aire descentralitzada per conductes [REN-C], la qual requereix un nombre més elevat d’equips, però pot ser més fàcilment implantable en edificis existents de geometria complicada per la mida de conductes en passadissos que requeriria la primera opció. L’opció de renovació d’aire descentralitzada [REN-B] es descarta degut al fet que el soroll que generarien els equips a les aules impediria el correcte desenvolupament de l’activitat lectiva. Renovació d’aire i ventilació [REN-A]- Renovació d’aire centralitzada Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 6.2.2 Pel que fa a la generació d’aire: S’han valorat dues possibilitats: – Generació per bomba de calor [GEN-B]. – Generació per expansió directa [GEN-A]. Confort tèrmic Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 22 Ajuntament de Barcelona Sota criteri tècnic es prioritza la solució de generació per bomba de calor [GEN-B] pel fet de l’adaptabilitat a canvis normatius en matèria de gasos refrigerants i més seguretat en tenir els gasos refrigerants a l’exterior de l’edifici. Aquesta solució també presenta més complexitat pel que fa a la distribució de conductes per l’interior de l’edifici, degut a la mida necessària d’aquests conductes; però des del punt de vista tècnic, no va d’acord amb les línies de seguretat dels edificis i els criteris de manteniment i adaptabilitat de les instal·lacions plantejar l’opció alternativa [GEN-A]. Confort tèrmic [GEN-B]-Generació per bomba de calor Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 6.2.3 Pel que fa a la instal·lació de plaques fotovoltaiques D’acord amb els criteris i experiència previs en aquests sistemes compartits per l’Agència de l’Energia de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona, se seguiran els mateixos criteris i prescripcions que s’estan duent a terme actualment en aquestes instal·lacions en edificis de centres educatius públics de la ciutat de Barcelona. El que es tindrà en compte a l’hora de plantejar el projecte és la possibilitat de preveure un ús compartit en comunitat. Generació d’eficiència a la ciutat Font: Consorci d’Educació de Barcelona. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 23 Avantatges del sistema plantejat: A continuació detallem quins són els avantatges del sistema plantejat de renovació d’aire (centralitzada o descentralitzada amb conductes), de generació per bomba de calor i de plaques fotovoltaiques, en un únic pla: – Ús d’equips d’aerotèrmia per a producció de fred i calor: parlem d’eficiència, ja que aprofita l’energia tèrmica disponible a l’aire exterior – Previsió d’adaptabilitat: adaptabilitat al futur i/o a possibles ampliacions – Sistemes amb sondes de CO2: suposa una optimització dels costos d’explotació – Plantejar sistemes de dos tubs: simplificació dels sistemes i versatilitat fred/ calor per a les diferents estacions de l’any – Sistemes de distribució per aigua: contribució a la reducció de l’ús de gasos refrigerants contaminants i seguretat per als usuaris – Incorporació també de sistema de renovació d’aire: garanteix aire net a les aules i espais de tots els centres – Deixar d’utilitzar l’antic sistema de calefacció i calderes: contribució a la descarbonització, amb menys impacte ambiental – Fonts d’energia renovables, instal·lació de plaques fotovoltaiques: generació d’autoconsum 6.3 Estalvi energètic Els nous sistemes de generació proposats suposarien una electrificació important dels centres, i, en conseqüència, d’un elevat estalvi energètic (valorat en més d’1.100.000 d’euros/ any quan estigui tota la xarxa implantada). Tot seguit passem a descriure una breu anàlisi del potencial de generació fotovoltaica de les cobertes dels centres. Potencial de generació fotovoltaica Aquest capítol té com a objectiu presentar resultats sobre el potencial de la producció fotovoltaica en les cobertes de les escoles d’educació primària i infantil de la ciutat de Barcelona. S’ha dut a terme per avaluar el potencial de generació d’energia elèctrica a través de panells fotovoltaics instal·lats a les cobertes de les escoles d’educació primària i infantil, per tal de fomentar l’ús d’energies renovables i reduir la petjada de carboni a la ciutat. Amb la informació de les cobertes de les escoles identificades i seleccionades, s’ha avaluat la superfície total disponible de les cobertes per a la instal·lació de panells fotovoltaics. Per dur a terme aquesta tasca, s’ha utilitzat el programari QGis1. Mitjançant aquesta eina, s’han importat dades geomètriques de la base de dades de cadastre, creant una capa que identifica i caracteritza el nom de l’escola i l’àrea corresponent del conjunt de cobertes de les escoles de la ciutat de Barcelona. 1 https://www.qgis.org/es/site/ 24 Ajuntament de Barcelona Amb aquest mètode, adient pel caràcter de pla general estratègic de l’estudi, cal tenir en compte el següent: – Les dades geomètriques considerades mitjançant valors cadastrals poden implicar errors. – Hi ha cobertes que no s’han pogut considerar atès que algunes de les escoles identificades no han pogut ser trobades al cadastre. Pels motius esmentats, els resultats d’aquest capítol s’han de tractar com una primera aproximació i orientatius respecte al potencial real. Les hipòtesis considerades pel càlcul del potencial de producció fotovoltaic són les següents: Taula. Característiques de les instal·lacions fotovoltaiques considerades Característiques Unitats Valors Àrea de coberta m2 258.888 Coeficient d’aprofitament de l’espai de coberta % 70 Àrea de coberta resultant per a implementació de panells m2 181.699 Inclinació dels panells º 15 Pèrdues de les instal·lacions % 21,8 Font: Consorci d’Educació de Barcelona. A continuació es descriuen les hipòtesis recollides a la taula anterior: – S’ha aplicat un coeficient d’aprofitament del 70%, és a dir, de l’àrea de coberta obtinguda per cadastre, el 70% es considera apte per a la implementació d’instal·lacions fotovoltaiques. Degut a l’existència d’ombres o barreres arquitectòniques no es pot aprofitar el 100% de les cobertes. – S’ha considerat una inclinació de 15°. Aquesta és la més òptima per maximitzar la producció per m2 de coberta. Els 15° redueixen les ombres i permet implementar un nombre més elevat de panells. – Les pèrdues del 21,8% considerades són un valor estàndard per a instal·lacions fotovoltaiques d’aquestes característiques. – La taula mostra l’àrea de coberta, l’àrea disponible per a la implementació de panells i la potència pic instal·lable de cada escola. Per al càlcul de la producció fotovoltaica es fa servir l’eina desenvolupada per la Comissió Europea PVGIS 2. Taula. Producció fotovoltaica anual considerant totes les escoles primàries de Barcelona Característiques Unitats Valors Producció elèctrica anual GWh/any 31,27 Potència pic instal·lada MWp 21,80 Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 2 https://re.jrc.ec.europa.eu/pvg_tools/en/ Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 25 Segons les dades del SIE del Consorci d’Educació, el consum elèctric anual actual de les 160 escoles d’educació infantil i primària identificades i analitzades és de 13,01 GWh/any. Tenint en compte el potencial de producció de les cobertes de 31,27 GWh/any, es podria considerar que, en balanç anual, les escoles podrien cobrir el seu consum energètic i generar una energia elèctrica excedentària de 12,46 GWh/any, tenint en compte els nous consums elèctrics de clima (calefacció i refrigeració) de 5,84 GWh/any. Tanmateix, aquest augment de consum també coincidiria amb les èpoques de més radiació i, per tant, producció fotovoltaica, la qual cosa augmentaria el percentatge d’autoconsum i aprofitament directe dels centres educatius. L’estudi realitzat mostra el gran potencial de la ciutat de Barcelona per generar energia elèctrica a través de la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a les cobertes de les escoles. Balanç anual de la generació En el cas que considerem els consums associats als nous sistemes de refrigeració, el consum elèctric anual total dels 160 centres analitzats en estudi tècnic previ augmentaria fins a 18,85 GWh/any, com s’ha detallat al capítol anterior. Cal recordar que aquests consums també incorporarien les demandes de calefacció, ja que els nous equips també permetrien substituir les calderes existents parcialment. S’ha realitzat el balanç detallat entre el potencial de generació i la demanda de cada centre. A la imatge següent es pot observar aquest balanç per a alguns dels centres analitzats. Gràfic. Balanç entre la generació teòrica de cada centre i la seva demanda elèctrica final Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 26 Ajuntament de Barcelona A continuació, es mostren els valors totals: Taula. Nou consum elèctric i generació fotovoltaica anual Nous consums i generació anuals Generació FV Consum Excedent GWh/any GWh/any GWh/any Il·luminació i altres 13,01 Refrigeració 0,54 Calefacció 5,30 31,27 Total 18,85 12,42 Font: Consorci d’Educació de Barcelona. Per avaluar l’impacte econòmic, també s’ha realitzat una estimació dels costos d’operació actual i els que es tindrien amb els nous sistemes, inclosa la generació fotovoltaica. S’ha considerat un preu de 0,067 €/kWh en el cas del gas, i 0,156 €/kWh en el cas de l’electricitat. En la taula següent no es consideren costos generats per l’augment del terme de la potència contractada amb la companyia encarregada del subministrament elèctric. Taula. Costos dels consums elèctrics i de gas Costos dels consums elèctrics i de gas Actual Actual + FV Nou + FV € € € Electricitat 2.029.873 2.029.873 2.941.269 Gas 2.338.991 2.338.991 785.912 Total consums 4.368.865 4.368.865 3.727.181 Ingressos fotovoltaica - 4.878.800 4.878.800 Resultats 4.368.865 -509.934 -1.151.618 Font: Consorci d’Educació de Barcelona. Autoconsum Com es pot observar, les cobertes dels centres presenten un potencial força interessant pel que fa a generació, que permetrien reduir amb escreix els consums d’operació dels centres. Això es deu principalment al fet que es podrien acollir a un règim de consum amb compensació d’excedents (RD244). A més, aquest règim permetria que l’electricitat generada fos consumida per altres centres o edificis que es trobessin fins a una distància de 2 km. Per tant, es podria fer la instal·lació en les cobertes que presentessin un potencial més gran i exportar l’energia als centres propers. D’altra banda, també cal ressaltar que el perfil d’utilització d’aquest tipus de centres (i dels seus consums) és l’idoni per maximitzar l’autoconsum. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 27 Resumint, amb la instal·lació de panells fotovoltaics en les cobertes dels centres educatius de la ciutat, que es calcula que comprèn una superfície total de 258.888 m2, es pot aprofitar el 70% de la superfície, un cop descartades les zones d’ombra o de barreres arquitectòniques. Això suposa una àrea de coberta resultant per a la implementació dels panells de 181.699 m2. Amb aquest sistema no serà necessari portar l’energia elèctrica de la xarxa, ja que la produirem directament nosaltres amb les plaques fotovoltaiques. A això cal afegir-hi el canvi del sistema de gas a electricitat: de passar d’utilitzar les calderes actuals de gas per a la calefacció a utilitzar el nou sistema d’aerotèrmica elèctric també per a la calefacció (recordem que a més de fred també proporcionen calor), a fi de tenir consums molt més eficients per diferència de preu de l’energia. Taula. Estalvis amb el canvi de tecnologia de clima Emissions actuals Tn CO2/any 13.104,4 Emissions noves Tn CO2/any 9.196,7 Estalvi emissions Tn CO2/any 3.907,6 29,82% Energia primària actual GWh/any 80,9 Energia primària nova GWh/any 70,8 Estalvi energia primària GWh/any 10,1 12,50% Costos actuals €/any 4.368.865 Costos nous €/any 3.727.181 Estalvi costos €/any - 641.684 14,69% Font: Consorci d’Educació de Barcelona. Per tant, la combinació de tots dos, les plaques fotovoltaiques i el canvi a tecnologia aerotèrmica, pot representar un estalvi anual de més de 1.100.000 euros, al mateix temps que fomentem l’ús de les energies renovables i contribuïm a la reducció de la petjada de carboni a la ciutat, electricitat solar en lloc de gas. 6.4 Campanyes de comunicació Les actuacions que es faran a les escoles implantant el Pla Clima Escola Barcelona formen part de les noves vies que la ciutat explora per fer front a la crisi climàtica. Com a ciutat educadora, Barcelona entén l’educació com una eina de progrés i cohesió social. L’escola és més que un espai d’aprenentatge, és un espai de relació i convivència que ha d’estar basat en el confort, la salut i les cures. Amb el Pla Clima Escola Barcelona, es fa un pas més per garantir-ne uns estàndards de qualitat, ja que mantenir un bon clima a l’aula és imprescindible per assolir aquest objectiu. Objectius de la campanya: • Donar a conèixer a la ciutadania i sobretot a la comunitat educativa que l’Ajuntament de Barcelona vetlla per la salut dels/les escolars i aposta per la climatització de les aules. • Donar a conèixer que es vetlla pel confort tèrmic de l’alumnat tant en els mesos calorosos com en els de fred, per garantir un entorn més propici per a l’educació i l’aprenentatge. 28 Ajuntament de Barcelona Descripció: La campanya de comunicació inclou diferents accions comunicatives adreçades a les famílies dels centres educatius on s’actuarà, a la comunitat educativa i a la ciutadania en general, per donar a conèixer el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb el canvi climàtic i amb una educació de qualitat. L’estratègia de comunicació amb la comunitat educativa i la ciutadania passa per la realització de diferents accions comunicatives. Es parteix de la creació d’una imatge gràfica que identifiqui el Pla Clima Escola Barcelona i que es pugui implantar i adaptar a diferents mitjans i suports. La campanya inclou diferents accions, entre les quals hi ha les següents: • Accions informatives amb membres dels consells educatius de districte i de Barcelona, amb les AFA i famílies, etc. • Impuls d’un web amb informació actualitzada del Pla Clima Escola Barcelona, adreçat a la comunitat educativa i a les famílies. • Material divulgatiu adreçat a les famílies i comunitat educativa (cartelleria i tríptics) als centres on s’implanta el Pla Clima Escola Barcelona. • Informació als webs, newsletters, xarxes socials d’Educació i de la ciutat. • Informació en el territori (districtes), a través de web, butlletins, xarxes socials i TAM. • Redaccionals en diferents mitjans de comunicació explicant què és el Pla Clima Escola Barcelona. Calendari La campanya comprèn el període 2024-2029 coincidint amb l’inici d’obres dels primers centres on s’implanta el Pla Clima i la finalització dels últims centres. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 29 7 Calendari d’actuació A partir de la caracterització i classificació dels centres especificats en anteriors apartats, s’ha definit un calendari d’actuació en 6 anys (2024-2029) per tal de realitzar la intervenció en tots els centres municipals d’educació obligatòria de la ciutat de Barcelona: – La Fase 1 correspondria als anys 2024-2026 – La Fase 2 consecutiva a l’anterior abastaria el període 2027-2029 Dins de cada fase, es preveurien els passos següents: • Contractació d’empreses d’enginyeria i redacció dels projectes executius de la instal·lació. • Tramitació de la normativa dels projectes executius de la instal·lació. • Contractació d’empreses instal·ladores i abassegament de material i aparells. • Instal·lació de les parts més invasives de la instal·lació F1 com les màquines de renovació i bomba de calor i estructura de plaques fotovoltaiques. • Instal·lació de la xarxa de sensors, electrònica i canonades (sense afectació lectiva). • Instal·lació de les parts més invasives de la instal·lació F2 com ara conductes i plaques fotovoltaiques. Posada en marxa de la instal·lació i retirada de la instal·lació existent de calefacció. Tot i això, les 24 actuacions d’aquest 2024 per la disponibilitat de menys temps es gestionaran amb un calendari ad hoc que va del desembre del 2023 al setembre del 2024. 30 Ajuntament de Barcelona Cal tenir en compte un paràmetre molt important pel que fa a l’estat actual i caracterització d’alguns edificis, i és que fins a l’entrada en vigor del CTE 2006 no es fa obligatori l’aportació d’aire primari seguint els preceptes de salubritat de l’HS-3. En aquesta normativa i, per tant, en les escoles a partir d’aquest any, es classifiquen les aules com a espais de tipus IDA-2, als quals els correspon un cabal d’aire primari (aire exterior net) de 12,5 l/s per persona. En una aula de 50 m2 i 3 m d’alçada, amb 26 persones, això equival a un cabal de 1.170 m3/hora, o una renovació d’aire de 7,8 ren/hora. Aquest cabal d’aire ha de ser constant i dur-se a cadascuna de les aules, o bé aportar-se segons les necessitats segons una mesura del nivell de concentració de CO2 dins l’aula. És per aquest motiu que els centres posteriors a l’entrada en vigor del CTE 2006 disposen d’uns sistemes de renovació d’aire dels quals els anteriors no disposen (perquè no era requisit en el seu moment de construcció). Aquest paràmetre permet plantejar un calendari una mica més compacte tant pel que fa a la redacció de projectes com a l’execució d’obres, donat que en els edificis posteriors a CTE 2006 l’actuació que cal fer és significativament menor ja que una part de la instal·lació és existent. En aquests centres és possible aprofitar l’aturada lectiva de l’estiu 2024 per executar les actuacions. A part dels edificis posteriors a CTE 2006, també s’ha prioritzat l’actuació en els centres d’educació especial per aquest primer any. Els altres 5 anys, tindran una distribució equitativa de nombre de centres, classificats i prioritzats en funció dels paràmetres descrits amb anterioritat en aquest document. D’aquesta manera, les 170 actuacions previstes dins el Pla Clima Escola Barcelona en els centres educatius es distribueixen de la manera següent: Any 2024 2025 2026 2027 2028 2029 Centres 24 30 30 30 30 26 Font: Consorci Mapa dels centres educatius que cal climatitzar per fases (2024-26 i 2027-29): d’Educació de Barcelona. Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 31 8 Pressupost Per portar a terme la climatització als 170 centres educatius públics de la ciutat de Barcelona en els quals impacta el Pla, integrat per 2 centres d’educació especial, 149 escoles, 16 instituts escola i 3 instituts, s’hi destinaran un total de 100 milions d’euros, amb un horitzó de 6 anys a partir del 2024. Aquesta inversió es realitza amb ingressos provinents de la recaptació del recàrrec sobre l’impost turístic Tenint en compte que el cost estimat mitjà per centre és de 590.000 €, i d’acord amb la previsió de calendari, la distribució quedaria de la manera següent: Taula. Cost de climatització dels centres educatius per any 2024-2029 ANY PRESSUPOST 2024 13.900.000 € 2025 17.700.000 € 2026 17.700.000 € 2027 17.700.000 € 2028 17.700.000 € 2029 15.300.000 € Cost total 2024-29 100.000.000 € A aquesta xifra, cal afegir-hi les diferents campanyes de comunicació de ràdio, redaccionals, cartelleria, etc. que també tindran un pressupost associat per a cada any a partir del que es vagi determinant. 32 Ajuntament de Barcelona 9 Acrònims AEB: Agència de l’Energia de Barcelona AFA: Associació de Famílies d’Alumnes CEB: Consorci d’Educació de Barcelona CEMB: Consell Educatiu Municipal de Barcelona CTE: Codi Tècnic de l’Edificació FV: Plaques Fotovoltaiques GEN: Generació d’Aire IDA: Qualitat de l’aire interior IPPC: Prevenció i Control Integrat de la Contaminació IPCC: Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic ODS: Objectius de Desenvolupament Sostenible REN: Renovació d’Aire Mesura de Govern per a la climatització dels centres educatius 2024-2029. Pla Clima Escola Barcelona. 33 10 Referències 1. Acuerdo de París. United Nations, Climate Change. Disponible a: https://unfccc.int/es/acerca-de-las-ndc/el-acuerdo-de-paris 2. Organització Mundial de la Meteorologia. Disponible a: https://wmo.int/es 3. 5è informe del Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPPC), 2014. Disponible a: https://archive.ipcc.ch/home_languages_main_spanish.shtml 4. Comissió de treball sobre educació activa per l’emergència climàtica. Consell Educatiu Municipal de Barcelona. Juny del 2023. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/ consellescolarmunicipal/ca/comissio-de-treball-deducacio-activa-lemergencia-climati- ca-curs-2022-2023 5. Estudi encarregat pel Consorci d’Educació de Barcelona: “Solucions energètiques per garantir el confort tèrmic a les escoles de Barcelona”. 29 de maig de 2023 6. Pàgina web del Pla Clima Escola Barcelona. Disponible a: h ttps://ajuntament.barcelona.cat/educacio/ca/pla-clima-escola-barcelona 7. Estratègia Bressols pel Clima. Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Gener del 2023. Disponible a: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bits- tream/11703/128676/3/2023_02_01%20Llibret%20Bressols%20pel%20Clima_def.pdf 8. Pla Clima 2018-2030 de l’Ajuntament de Barcelona. Disponible a: www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/sites/default/files/documents/plan_clima_juny_ok.pdf 9. Informe “Canvi climàtic i salut a la ciutat de Barcelona”, Agència de Salut Pública de Barcelona. Desembre del 2022. Disponible a: https://www.aspb.cat/wp-content/ uploads/2023/02/ASPB-Canvi-climatic-salut_230210.pdf 34 Ajuntament de Barcelona Mesura de Govern Mesura de Govern per a la climatització Gener del 2024 dels centres educatius 2024-2029 Pla Clima Escola Barcelona