Dia: 28 de setembre de 2022 Hora: 18:00 – 19:37 hores Lloc:https://us06web.zoom.us/j/864627426279 Assistents Presidència Pau Gonzàlez Regidor en substitució del Regidor de Participació Ciutadana Vicepresidències Montserrat Morera CAB Consells sectorials Joan Martínez CAGG Fitxer General d’Entitats Enric Canet Casal dels Infants per l'acció social als barris Renom ciutadà Àngels Guiteras Anna Balletbò Ciutadania Elisenda Roca Secretaria tècnica del Consell Andreu Parera Secretaria del Consell de Ciutat Yolanda Jiménez Suport tècnic EIDOS Dinamització Social Laia Rodríguez Suport tècnic EIDOS Dinamització Social Convidats Sandra Salvador Assessora grup municipal Barcelona en Comú Delfí Cosialls Persona de renom ciutadà Àlvaro Porro Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament local i política alimentària 1 Ordre del dia 1. Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior 2. Presentació de l'Acord de Ciutat per l'Estratègia d'Alimentació Sostenible de Barcelona 2030. 3. Estat dels grups de treball: 3.1. Atenció integrada a les persones: sanitària, social i habitacional 3.2. Comerç electrònic impacte sobre la mobilitat i la sostenibilitat 4. Proposta de jornades sobre: 4.1. Accessibilitat a l’Administració pública 4.2. Desigualtats i Vulnerabilitats: igualtat de tracte i no discriminació 5. Reunió Consell Consultiu i Assessor de Betevé i Consell d’Administració de Betevé. 6. Valoració de la intervenció al Plenari Municipal per presentar la memòria del Consell de Ciutat. 7. Precs i preguntes 2 Desenvolupament Sessió Es comença la sessió comentant que no hi ha quòrum suficient, si no s’aconsegueix durant la sessió, les votacions es faran per correu electrònic. 1. Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior S’aprova l’acta del 22 de juny de 2022 sense cap esmena. 2. Presentació de l'Acord de Ciutat per l'Estratègia d'Alimentació Sostenible de Barcelona 2030. El ponent és l’Àlvaro Porro, Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària, de l’Ajuntament de Barcelona que presentarà l’Estratègia d’Alimentació Sostenible de Barcelona 2030. La visió compartida de tots els que han treballat des de desembre de 2021 és la següent: “Volem transformar el sistema alimentari de Barcelona per facilitar que sigui el més sostenible possible a l’any 2030. Volem un sistema alimentari agroecològic, transparent, participatiu, resilient, segur, amb relacions justes i equitatives, que faci front a l’emergència climàtica i la crisi d’extinció i que previngui les pèrdues i el malbaratament alimentari. Volem una alimentació saludable, accessible i ecològica, amb productes de temporada, de proximitat, de pesca sostenible, que garanteixin el benestar animal i que es distribueixin prioritàriament en cadenes més curtes, justes i equilibrades. Volem aliments saborosos que celebrin la vida i la diversitat de cultures i cossos, i que ens connectin amb les altres. Volem, també, que el sistema alimentari compti amb persones consumidores conscients i apoderades. L’estratègia s’ha dividit en 9 objectius que són un reflex de la visió compartida. 3 El procés d’elaboració de l’estratègia va començar el desembre de 2021 amb un procés de diagnosi, a partir d’aquí es comencen a establir els objectius estratègics i es comença a dividir en grups de treball. Abans d’estiu hi ha un tercer esborrany madur, que s’ha acabat durant l’estiu i setembre. A la tardor de 2022 es té previst l’acte de presentació del pla i inici de la implementació. El procés ha tingut una participació total de més de 1100 persones. Més de 250 persones en sessions participatives i més de 850 persones a través del portal Decidim. Les trobades han estat 8 trobades sectorials o temàtiques, 6 sessions amb ciutadania, una sessió interadministrativa, i enquestes i aportacions al portal Decidim. El procés ha permès validar la visió compartida i els objectius estratègics consensuats en el segon plenari. Es vol constituir l’Acord ciutadà per l’EASB2030 i demanen el recolzament de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat per crear aquest nou òrgan de participació. És l’espai de participació, de cooperació publico-privada i d’acció conjunta entre institucions i organitzacions de la ciutat que treballen per transformar el sistema alimentari dominant per fer-lo més saludable i sostenible. Un espai compartit entre el govern de la ciutat, els agents del sistema alimentari i la societat civil. El seu objectiu és donar continuïtat i reforçar el procés que va servir per elaborar l’EASSB2030, a través de la promoció de la cooperació, l’acció i l’articulació de projectes per avançar en la construcció saludable, sostenible i universal d’un bé comú i un dret bàsic fonamental: l’alimentació saludable i sostenible. Es defineixen dos nivells de vinculació: - Adherir-se a l’Acord: Nivell bàsic de vinculació que simplement expressa que certa organització està alineada amb els principis, visió i objectius compartits. Aquest nivell de vinculació no permet participar en el Consell de Governança de l’EASSB2030, ni 4 gaudir de més possibilitats de visibilitat ni dóna la possibilitat de presentar-se als premis de l’alimentació sostenible. - Comprometre’s amb l’Acord: És una declaració d’intencions senzilla que mostra al conjunt de la ciutadania les aspiracions d’alguna organització per promoure l’alimentació sostenible mitjançant accions concretes en els 2 anys vinents. Assumir compromisos amb l’EASSB2030 aporta posicionament social en el lideratge d'alimentació sostenible a Barcelona, possibilitat de participar en l’òrgan de governança de l’EASSB2030, la possibilitat de crear xarxes, i és un requisit per poder participar en els Premis Alimentació Saludable i Sostenible de Barcelona, entre d’altres beneficis. L’Acord té voluntat d’acció de treball conjunt per transformar el sistema alimentari. En aquest sentit, realitza, promou i genera diverses accions i activitats, tot promovent la col·laboració entre les diverses organitzacions de la ciutat. Entre d’altres promou: • Assemblea de l’Acord: Trobada anual en sessió plenària dels signants de l’Acord on es rendeixen comptes de les activitats realitzades durant l’any i es presenta el pla de treball o línies estratègiques de futur • Grup motor: És l’òrgan de govern executiu i de gestió de l’Acord Ciutadà. I el marc de presa de decisions on s’estableixen les línies estratègiques i d'actuació de l’Acord. Està presidit per l’Ajuntament de Barcelona i es reuneix un cop al trimestre o com a mínim cada quatre mesos. • Grups de Treball: Espais de treball conformat per diferents actors dels quals conformen l’Assemblea que enfoquen de forma més específica l’impuls i el lideratge d’un àmbit o àrea dels que conformen l’EASSB2030. • Premis Alimentació Saludable i Sostenible de Barcelona: Premis bianuals que començaran a celebrar-se a Barcelona el 2023 on es premiarà econòmicament segons diferents categories als projectes que més avancin la transformació del sistema alimentari. • A més, es realitzaran: Espais de debat, Jornada Anual, Declaracions o posicionaments conjunts, eines d’informació i comunicació El ponent remarca que no es crearan grups de treball sobre subtemàtiques que ja disposin d’espais de participació i treball com podria ser el dret a l’alimentació en relació a la Xarxa del Acord Ciutadà pel Dret a l’Alimentació i que llavors poden fer aquets paper d’espai on treballar aquesta dinàmica en clau ciutat. El ponent demana el recolzament per obrir aquest nou espai de participació a la ciutat. 5 El regidor proposa enviar la documentació que ha presentat l’Àlvaro Porro per correu electrònic, ja que no hi ha quòrum suficient i la votació es farà per correu electrònic. La Montse Morera creu que pot ser un espai de participació molt interessant. 3. Estat dels grups de treball 3.1. Atenció integrada a les persones: Sanitària, social i habitacional L’Àngels Guiteras agraeix la feina de la secretaria amb la presentació del dictamen. La creació del grup sorgeix de la situació que havia sorgit de la Covid i la post Covid. Es creia interessant crear aquest grup de treball al voltant de l’atenció integrada a les persones. Un model comunitari que emmarca l’atenció sociosanitària de forma molt àmplia. Se situa en un moment en què el govern de la Generalitat de Catalunya està posant en marxa una agència que ells anomenen Agència d’atenció integrada social i sanitària. El dictamen fa diferents recomanacions. Pel que fa al Consell de Ciutat es proposa crear un grup de treball permanent de seguiment de l’Atenció Integrada o bé, crear el Consell Municipal de l’Atenció Integrada. Pel que fa a la mateixa atenció, es demana aconseguir implantar el ritme que permeti el context del Model BCN d’atenció integrada a les persones tant a nivell domiciliari com residencial. Cal apostar per l’atenció centrada en els drets de les persones, en el que aquestes siguin el centre. Pel que fa a la governança de l’atenció integrada a Barcelona s’han d’aplicar les normatives autonòmiques, estatals i europees en els nous models d’atenció. Cal un marc normatiu que afavoreixi el disseny, desplegament i avaluació de l’atenció integrada. S’ha de comptar amb la participació dels agents econòmics i socials, les entitats cíviques i els espais ciutadans de participació a fi que les persones i les entitats que les representen tinguin un paper rellevant en el procés d’elaboració, implementació, avaluació i seguiment de l’Atenció integrada a la ciutat. I per últim, establir un mètode de coordinació horitzontal professional com el de treball compartit i col·laboratiu per tal d’evitar jerarquies i així poder crear xarxes d’intervenció per a la prestació integral de servei. Des del grup de treball es plantegen també uns requeriments, s’ha d’establir una cartera integrada de serveis i avançar en la universalitat de serveis socials. Afavorir l’equitat territorial, definir les persones potencialment tributàries d’atenció integrada, que hi hagi un sistema d’informació integrat i/o interoperable i per últim, han d’abastar el conjunt de la ciutadania. 6 Pel que fa a les residències; s’ha de revisar el model d’atenció a les residències amb el model BCN, evitar els ingressos en residències o centres que no permetin viure en comunitat pels beneficis que comporta viure-hi. Reforçar l’operativa territorial basada en les seves característiques i en les particularitats dels centres i per últim, tenir en compte als animals de companyia i evitar els obstacles que hi ha per accedir amb ells a aquests centres. Sobre l’atenció domiciliària, s’ha de definir i planificar el desplegament d’un Pla únic d’acció en aquest àmbit amb un referent únic i un únic espai de valoració i avaluació, establir el mètode de coordinació horitzontal professional per desplegar la integració, generar espais d’aproximació i de confiança on es comparteixen els mètodes i procediments i es reconeguin els professionals: salut i social i el valor de la seva intervenció que s’ha de fer de manera conjunta i compartida. Finalment, donar importància als programes de formació i recerca. Específic en salut mental s’ha d’establir programes de prevenció en salut mental i drogodependències, des d’edats primerenques i reforçant la prevenció. Aquesta prevenció s’ha de dur a terme ja des de les escoles. S’ha d’evitar la sobre medicació dels usuaris amb problemes de salut mental, ja que moltes vegades es pot resoldre amb teràpia i no és necessària una medicació continua. Per últim, pel que fa a les persones professionals s’ha de promocionar un marc de condicions comunes mínimes pels professionals: o Equiparació/homologació de les condicions laborals i eliminació de les desigualtats retributives i laborals existents entre les diferents administracions i el sector privat. o La reducció de la taxa de temporalitat i la garantia de jornades de treball regulars. o La reducció de l’excessiva rotació de professionals. o L’adequació les ràtios per tal de garantir serveis amb professionals qualificats que realitzin un treball de qualitat i ben remunerat. o La garantia d’una remuneració digna i adequada En Delfí Cosialls comenta que és important vincular el dictamen d’Atenció Integrada amb el de Barcelona Post Pandèmia. S’han d’entendre els escenaris, hi ha l’escenari de Barcelona Ciutat i l’escenari de Catalunya. No s’han de crear noves estructures. S’ha de reflexionar sobre el paper que pugui tenir el Consell per fer el seguiment de la implantació de l’Atenció Integrada. 7 El dictamen s’haurà d’aprovar per la Comissió Permanent i una vegada aprovat es portarà al plenari. Montse Morera: felicita per la capacitat de síntesi, és un treball llarg i profund i amb molts participants. Pensa que és interessant donar continuïtat al grup. Ha llegit el dictamen i comenta que és impressionant. S’acorda que la votació es farà per correu electrònic. 3.2. Comerç electrònic impacte sobre la mobilitat i la sostenibilitat El Delfí Cosialls explica que és un grup que neix per reflexionar sobre l’impacte a la ciutat de la distribució de mercaderies arrel de l’increment del comerç electrònic. Hi ha 5 elements importants, el del pacte per la mobilitat, el segon que és la seguretat viària i de les persones treballadores, impacte econòmic i finalment el de medi ambient i salut. En la darrera sessió es va parlar del Pacte per la mobilitat, i va girar tot entorn a determinades accions que podrien millorar la distribució de mercaderies. Com a anècdota, en Delfí comenta que gràcies a la proposta de portar a l’Agència de Salut pública per explicar l’impacte del comerç de mercaderies en la salut de la ciutadania, aquesta ha començat a estudiar d’aquestes dades, ja que fins ara no disposaven de cap estudi específic. 4. Proposta de jornades sobre: 4.1. Accessibilitat a l’Administració pública L’Enric Canet recorda que a la darrera Comissió Permanent va sorgir el debat de la problemàtica sobre les dificultats d’accés a l’administració pública, deia que en el Punt Òmnia en comptes d’ensenyar informàtica, hi havia una cua de gent que intentava resoldre els seus problemes d’accés a l’administració pública. Al juliol es va fer una reunió per veure que es podia fer, en Joan Martínez, la Xènia Carné i en Jordi Romero estan preparant un document marc en el qual basar la jornada, es farà una jornada de treball, oberta a totes les entitats de la ciutat. Es farà el dia 22 de novembre de 17 a 20 de la tarda. Anna Balletbò: està d’acord amb les dificultats que hi ha cada vegada més amb l’internet. 8 Delfí Cosialls: vol participar en aquest grup de treball. Diu que en salut cada vegada hi ha més màquines en comptes de persones. Àngels Guiteras: també es vol apuntar al grup de treball. Si l’administració potencia que es treballi digitalment, aleshores no hi ha atenció presencial. Hi ha feines que s’han de fer presencialment. L’atenció a les persones s’ha de fer presencialment. El regidor comenta que també hi ha un debat a fer amb altres prestadors de serveis imprescindibles que no són les administracions, com per exemple els Bancs. S’acorda que les tres persones que estan elaborant el document l’acabaran i s’enviarà a la resta de membres del grup de treball perquè puguin fer les modificacions pertinents i s’acabi de configurar la jornada. 4.2. Desigualtats i Vulnerabilitats: igualtat de tracte i no discriminació Des de la secretaria s’explica que la Permanent va decidir realitzar dues jornades. Es proposa realitzar la primera jornada sobre dificultats d’accessibilitat a l’administració pública aquest darrer trimestre de l’any 2022 i posposar la realització de l’altre jornada pel primer trimestre del 2023 S’accepta la proposta. 5. Reunió Consell Consultiu i Assessor de Betevé i Consell d’Administració de Betevé. La Montse Morera comenta que s’havia acordat una reunió entre el Consell Consultiu i Assessor de Betevé i el Consell d’Administració, per tractar el malestar dels treballadors i com estava el Reglament de BTV. Es va realitzar una reunió prèvia amb el director de Betevé i es va proposar fer l’esmentada reunió del Consell Consultiu i Assessor i el Consell d’Administració de Betevé al mes de juliol. Uns dies abans de la reunió aquesta va ser desconvocada perquè de tots els membres del consell d’administració de Betevé només hi podia anar un. Considera que els problemes venen de lluny perquè el Consell de Ciutat hauria de tenir un paper per assessorar Betevé, però actualment només tenen com a funció la de valorar la capacitat i la idoneïtat dels membres que presenten els diferents grups polítics pel Consell d’Administració. 9 S’acorda tornar a convocar la reunió que no es va realitzar el mes de juliol entre el Consell Consultiu i Assessor de Betevé i el Consell d’Administració el més aviat possible. La Sra. Morera planteja la possibilitat de fer una reunió amb el regidor responsable de Betevé i en Marc Serra com a Regidor de Participació, per tractar el tema. Recorda que des de 2018 el Consell de Ciutat ha estat treballant en el nou reglament del Consell Consultiu i Assessor de Betevé. El regidor explica que Betevé penja de la primera tinença d’alcaldia i aleshores és el regidor Jaume Collboni de qui en depèn la responsabilitat. 6. Valoració de la intervenció al Plenari Municipal per presentar la memòria del Consell de Ciutat A l’últim Plenari Municipal, el Consell de Ciutat va poder tornar a fer ús de la paraula com a representants de la ciutadania presentant la memòria de l’òrgan. Això ha estat possible gràcies a l’aprovació del nou Reglament de Participació. Montse Morera: comenta que va ser molt positiva la intervenció. Tothom va donar suport i ànims al que es plantejava. Àngels Guiteras: diu que és un gran espai per poder tenir participació i explicar la memòria al govern de la ciutat per tal de donar valor al nostre òrgan de participació. Delfí Cosialls: és fonamental el paper del diàleg i posar cares a les persones del Consell de Ciutat. El regidor creu que és important poder marcar aquest espai per poder posar reptes al govern local i poder donar retorn. És important explicar que fa el consell i alhora proposar reptes i necessitats. 7. Precs i preguntes El regidor comenta que el 23 de setembre es va fer la sisena convenció de les persones grans organitzada pel CAGG. Comenta que s’aprofiti per compartir les activitats que organitzin cadascuna de les entitats. 10 L’Àngels Guiteras comenta que és la representant del Consell de Ciutat al Consell de Benestar Municipal. Comenta que fan una sessió el 13 d’octubre de 16 a 19, volen celebrar l’inici del nou curs. Demana que una altra persona assisteixi en el seu lloc. Es decideix que assisteixi la Montse Morera, des de la secretaria es demanarà que si pot assistir una segona persona, en Delfí Cosialls i alhora excusar a l’Àngels Guiteras. El proper 4 d’octubre està convocada una reunió de seguiment i execució dels pressupostos amb el Jordi Ayala. Com a recordatori, després de la pròxima reunió de la Comissió Permanent es farà un sopar. Acords La secretaria contactarà amb el Consell Municipal de Benestar Social per demanar que assisteixi a la reunió del dia 13 d'octubre la Montse Morera i si pot anar també el Delfí Cosialls, i excusar a Àngels Guiteras. Preparar correu amb la presentació de l'alimentació sostenible (Àlvaro Porro) i també amb dictamen d'atenció integrada per traslladar als membres de la permanent i demanar el seu posicionament per correu. Enviar correu recordatori al Grup de Pressupostos per la reunió del dia 4 d'octubre amb el Jordi Ayala. Buscar una nova data per a la realització de la reunió que va ser desconvocada per manca de quòrum del Consell Consultiu i Assessor Betevé amb el Consell d'Administració de Betevé. Resultats de la votació Ja que no hi va haver quòrum el dia de la reunió de la Comissió Permanent, es va enviar un correu electrònic per demanar el vot de les persones membres, donant 11 dies per fer-ho. Els resultats són els següents: Respecte al contingut del Dictamen d'Atenció integrada a les persones: Sanitària, social i habitacional el meu vot és: 11 vots: A favor, i per tant portar-lo a aprovació del proper Plenari del Consell de Ciutat 3 vot: Abstenció En contra 11 Creus que és pertinent que l'Ajuntament creï l'Acord Ciutadà per l'Estratègia Alimentària Saludable i Sostenible de Barcelona 2030? 9 vots: A favor 5 vots: Abstenció En contra Ens ha arribat una esmena. "No s' hauria de denominar amb aquest nom atès que ja existeix un espai consolidat a la ciutat que es diu Acord Ciutadà i té una xarxa d'alimentació. Proposem que es canviï el nom d'acord ciutadà pel de Pacte, compromís o similar". Esteu d'acord amb què s'afegeixi aquesta idea en l'informe del Consell de Ciutat previ a l'aprovació de l'òrgan? 8 vots: A favor 4 vot: Abstenció En contra Aquesta esmena es traslladarà al Comissionat d’Economia Social per si la volen tenir en compte però s’ha de remarcar que no es va esmentar aquest tema durant la presentació i debat de la proposta i per tant s’ha votat la esmena sense cap informació aclaratoria d’aquest extrem. També es vol aclarir que Acord de Ciutat no es un nom triat des de el equip de Política Alimentaria si no que es el nom genèric que rep l’instrument d’aquestes característiques al reglament de participació Després dels resultats de la votació online: S’aprova el dictamen Atenció Integrada a les persones: sanitària, social i habitacional S’aprova la creació de “l'Acord Ciutadà per l'Estratègia Alimentària Saludable i Sostenible de Barcelona 2030” fent constar la proposta de canviar el nom per Pacte o Compromís. . 12