Butlletí informatiu Juliol 2023 58 1 58 58 coordinació: Carme Solà consell de redacció: Núria Abellán, Miriam Aixart, David Bertran, Clara González, Ángel Hernansáez, Jaume Pàmies, Antoni Rodríguez, Pere Vives col·laboració: Manel Soria disseny gràfi c: Albert Pérez Pons revisió lingüística: Carme Solà impressió: Impremta Varela Paper Shiro Echo de 120 gr, 100% reciclat Dipòsit legal: B 7696-2003 700 exemplars gratuïts Edició: Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Associació d’Amics del Jardí Botànic Jardí Botànic de Barcelona / Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Dr. Font i Quer, 2 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) Tel.: 93 256 41 70 (Associació Amics) museuciencies@bcn.cat (Jardí) info@amicsjbb.org (Associació Amics) museuciencies.cat www.amicsjbb.org Flaixos i meteorologia 3 Descobrim el Jardí. La frigana 4 Estudi de la qualitat ecològica dels estanys del JBB 6 Parlem amb Sandra Saura 8 El col·lectiu Eixarcolant 10 Els hostes del Jardí. La migradora dels cards 12 Imatge de portada: Roselles, de Núria Abellán Amics del JBB 14 2 58 Foto: Núria Abellán Sumari Nova Cap de Departament del Jardí Botànic de Barcelona En el moment de tancar la redacció d’aquest butlletí restem pendents del nomenament de la Sra. Noèlia Sanz Pons per ocupar el lloc de Cap de Departament del Jardí Botànic, a proposta de la Junta de Valoració del concurs intern de mèrits celebrat. Na Noèlia Sanz fins ara ha estat tècnica de cultura del Servei de Cultura Popular de l‘ICUB i es preveu que s’incorpori a començaments de juliol. Resum dades meteorològiques Període: Temperatura màxima Temperatura mínima Pluja Vent màxim PRIMAVERA 31ºC 8,34ºC 62,9 mm 42 km/h 2023 Jardí Botànic de Barcelona 35º 50 30º 40 25º 30 20º 15º 20 10º 10 5º mm 16/03 26/03 05/04 15/04 25/04 05/05 15/05 25/05 04/06 14/06 24/06 3 Foto: David Bertran 58 descobrim el jardí La frigana El terme frigana (Phrygana) prové del grec Alguns factors socioeconòmics d’aquests i designa un hàbitat de vegetació de tipus darrers 50 anys, com ara l’abandonament matollar, de port baix amb comunitats dels conreus i els incendis naturals, de camèfits hemisfèrics, molts del quals han provocat que en algunes zones espinosos, que s’estenen en forma de coixins poc alterades per l’ésser humà la quantitat i catifes gairebé impenetrables per terrenys d’individus hagi anat a l’alça, tenint pedregosos i afloraments rocosos. Sovint hi en compte la pròpia dinàmica de la poden destacar alguns arbres solitaris com frigana. La vegetació s’estableix i es ara Cupressus sempervirens o Pinus brutia. regenera relativament ràpid en les diferents successions (etapa de successió Aquestes comunitats habiten sobretot secundària, regeneració post-incendis...), zones costeres però també interiors de la i, de moment, no cal prendre mesures Mediterrània oriental, des de les illes Egees, de conservació. Grècia, les illes Jòniques, la costa d’Anatòlia i Creta (fins els 1.200 m.s.n.m), Xipre, Malta, La pastura moderada contribueix també Turquia, Síria, el Líban, Sicília i part dels a la preservació i el manteniment d’una Balcans, com Bulgària, Macedònia i Sèrbia. bona estructura de l’hàbitat, però si Se n’estima una ocupació potencial d’uns es fa de manera extensiva produeix un Ebenus cretica 873.500 Km2. efecte contrari, difícil de reparar, a causa de la posterior erosió del sòl i pèrdua Aquests matollars viuen en un paisatge sec d’espècies. i aspre, rocós i pedregós, sobre una gran diversitat de sòls majoritàriament degradats En altres indrets més antropitzats, com i poc profunds. Depenent de la zona poden la Grècia continental, l’ésser humà ha ser volcànics, sorrencs, calcaris, granítics, contribuït a la degradació de l’ecosistema gnèissics i esquists filítics, i també apareixen alterant-ne la variació original, i també sobre serpentines i margues, dures i toves. s’hi fa visible l’efecte pertorbador del canvi climàtic. Tot i això, de manera generalitzada, La frigana és una de les comunitats de la tendència de la qualitat de l’ecosistema, la Mediterrània més rica en diversitat relacionada amb la pròpia estructura de d’espècies i endemismes, ja que les l’hàbitat, es manté estable. adaptacions al medi i la insularitat han propiciat un tipus de vegetació escleròfil·la, La degradació d’aquestes comunitats de fulles petites, sovint amb espècies porta a l’aparició de prats secs, la mínima de caducifolis facultatius per evitar la expressió de la vegetació mediterrània, però deshidratació estival, espinosos i de alguns indicadors de la bona qualitat de port baix. Moltes contenen substàncies l’ecosistema són: aromàtiques per dissuadir els herbívors. Sòls poc compactats. Cistus creticus Abunden espècies de les famílies de les Absència d’una successió secundària labiades, lleguminoses, compostes, rosàcies, activa cistàcies, ericàcies i apocinàcies, entre altres, i també orquidiàcies i bulboses Baix grau de plantes ruderals i gramínies Text i fotografies: com Gynandriris sisyrinchium, i boniques invasores, amb una cobertura inferior Núria Abellán herbàcies com Ranunculus asiaticus. al 5%. 4 58 Representació de la frigana al JBB Composició de mosaics de plantes natives Algunes espècies destacables a citar són: en un paisatge rocós i pedregós, amb Cupressus sempervirens, Cistus creticus, presència d’arbustos en forma de coixí, Sarcopoterium spinosum, Carlina diae, extensos, acompanyats d’algunes herbàcies Euphorbia acanthothamnos, Ballota i gramínies, i també d’arbustos estructurals, pseudodictamnus, com Pistacia lentiscus, Arbutus andrachne, Phlomis fruticosa i Verbascum Quercus coccifera o Juniperus phoenicea, spinosum, entre així com d’arbres solitaris. moltes altres. Relleu natural, inalterat. Echinops spinosissimus Sarcopoterium spinosum Satureja cretica 5 58 Resum de l’estudI de la qualItat ecològica dels estanys del JBB I el JBH (part 1) Metodologia i resultats obtinguts Text i fotografia: David Bertran El 28 de juliol del 2022 es va dur a terme una campanya de mostreig in situ a l’estany del Jardí Botànic (JBB), dividit en 2 estanys diferents, i a l’estanyol del Jardí Botànic Històric (JBH). La intenció va ser fer-ne una caracterització, així com procedir a una presa de mostres de diferents elements de qualitat que es volien avaluar. En aquest primer article presentem la metodologia i els resultats obtinguts, sense parlar de les plantes concretes, i en articles posteriors (segona/tercera part) donarem a conèixer les conclusions a què hem arribat i les plantes de què disposem. 6 5588 Metodologia Resultats Es fa un llistat dels elements de qualitat, indicadors, A- Caracterització fi sicoquímica mètriques i índexs que s’utilitzaran en l’estudi. Pel que fa a la transparència de l’aigua (mesurada a A- Caracterització fi sicoquímica de l’aigua a partir partir de la profunditat de visió del disc de Secchi) i a de mesures realitzades in situ i la presa de mostres les observacions de camp de color i aspecte de l’aigua d’hidroquímica per a la posterior anàlisi al laboratori en els tres estanys mostrejats, la variabilitat dels paràmetres entre superfície i fons no és rellevant, Els paràmetres analitzats van ser: cosa que indica una barreja de la columna d’aigua Transparència. Terbolesa i profunditat de visió del dels estanys. disc de Secchi. Pel que fa al pH, la valoració també és positiva. Condicions tèrmiques. Temperatura de l’aigua. Les concentracions de fòsfor i nitrogen, tot i no ser Condicions d’oxigenació. Oxigen dissolt i taxa de preocupants, s’observen molt més elevades al JBH, saturació. i estan dins del rang que es considera d’aigües amb Salinitat / Mineralització. Conductivitat elèctrica risc de produir eutrofi tzació. De fet, l’Índex TRIX dona referenciada a 20ºC, clorurs, sulfats, bicarbonats un valor d’eutròfi a elevat a l’estany del JBH (valors i duresa total. propers a 0 indiquen condicions oligotròfi ques, mentre que valors propers a 10 estan relacionats amb Estat d’acidifi cació. PH i alcalinitat. condicions eutròfi ques). Condicions relatives a nutrients. Fòsfor total, fosfat, nitrat, nitrit, amoni, nitrogen total. B- Caracterització biològica Matèria orgànica. Carboni orgànic total (COT) Pel que fa als resultats biològics, les comunitats ECELS (Índex de Conservació dels Ecosistemes d’algues presents també segueixen un patró diferent Lenítics Soms). entre el JBB i el JBH. Segons l’Índex de qualitat InGA (que es basa en les proporcions de biovolums B- Caracterització biològica mitjançant l’estudi dels diferents grups taxonòmics presents i que es de la comunitat fi toplanctònica, de la fauna llegeix de manera que com més elevat és el valor de d’invertebrats aquàtics (microcrustacis i l’índex InGA, millor es considera l’estat de l’estany), macroinvertebrats), i de la comunitat de macròfi ts la qualitat de les comunitats algals del JBH és molt superior. Els paràmetres analitzats van ser: Pel que fa a les comunitats de microinvertebrats, els Fitoplàncton. Inventari, recompte, biovolum total valors són baixos i similars en els tres estanys. Quant i clorofi l·la a. a la comunitat de macroinvertebrats bentònics, hi Fauna bentònica d’invertebrats. Inventari de ha una mica més de diversitat sobretot a la zona del microcrustacis i macroinvertebrats. Càlcul dels índexs JBB. Això també es pot veure en els índex de qualitat RIC, ACCO i QAELSe2010. obtinguts. C- Caracterització hidromorfològica C- Caracterització hidromorfològica L’absència de litoral i la presència de rescloses de ciment al voltant dels estanys van en detriment de la qualitat hidromorfològica. Malgrat tot, la rica vegetació emergent i hidrofítica que tenen fa que en general el seu estat sigui bo. 7 5588 El 27 % de plantes en zones amb salinitat amenaçades de més elevada. Un canvi Catalunya es troba en com aquest pot impli- territoris d’aiguamoll. car passar de vegetació Per què? d’aiguamolls, amb joncs, a zones més seques en Les zones humides de què dominen els tama- Catalunya són hotspots rius, per exemple. Per de biodiversitat, és a dir, tant, com que els ecosis- tenen una alta diversitat temes són xarxes comple- biològica però alhora xes, on tot està connectat, estan molt amenaçades la desaparició d’un tipus per l’acció humana: de vegetació va associat contaminació per aboca- a la desaparició de moltes ments d’aigües residuals, altres espècies. I així creix captacions d’aigua, arti- de manera permanent la fi cialització, usos agríco- pèrdua de biodiversitat les, presència d’espècies global, a partir d’accions invasores i fragmentació i impactes a escala local. d’hàbitats. ¿Com s’explica, per exemple, que El 2022 inicieu un actualment la normativa projecte de recuperació permeti llençar pesticides de 3 espècies dins el i fertilitzants químics dins parc natural del Montgrí, de parcs naturals i àrees les Illes Medes i el Sandra protegides? A més, les Baix Ter: el jonc fl orit, zones humides de Cata- el capell d’aigua i la lunya són escasses i estan Sarcocornia alpini, molt Saura Mas sotmeses a importants vulnerables dins el Parc. fl uctuacions estacionals, i per tant acullen sis- Sí, des del 2008 fem Investigadora del CREAF (Centre de temes ecològics molt seguiment de la fl ora singular del PNMBT, i Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) singulars, fràgils davant d’aquesta acció humana cada any vèiem com el i professora d’ecologia de la UAB. descontrolada. gràfi c del cens total de les poblacions d’aquestes Altres zones humides del espècies (Butomus context de la conca medi- umbellatus, Hydrocotyle terrània, com els aigua- vulgaris i Sarcocornia molls de Doñana, també alpini) anava baixant, estan molt amenaçades fi ns a arribar a menys de tot i ser importantíssimes 5 individus per a totes per a la supervivència de tres. Davant d’aquesta molts éssers vius. Impac- davallada, vam formar tes com aportacions de un equip interdisciplinari sediments o captacions a quatre mans: l’equip d’aigua han transformat gestor del parc natural; antigues zones humides nosaltres, des del Entrevista: Carme Solà amb vegetació aquàtica CREAF, com a equip 8 5588 d’investigació; el Viver activitats mateixes. Tres Turons de planta Un altre aspecte clau és aquàtica autòctona per la vigilància: si es creen a les tasques ex situ de normatives, lleis i decrets, generació de planta en cal invertir recursos viver, i en Ramon Fortià, per vetllar perquè es propietari d’un estany compleixin. amb custòdia amb objectius de gestió per Com veus la situació a la conservació de la mundial pel que fa a natura. pèrdua de diversitat? Hi ha alguna escletxa Com si d’una operació d’esperança? a cor obert es tractés, vam recollir fragments Els principals motors del d’aquestes tres espècies canvi global fa anys que de les darreres poblacions no paren: per exemple, presents a Catalunya, a la contaminació aquàti- punt d’extingir-se, i vam ca continental, terres- aconseguir fer-les créixer tre i marina; l’augment ex situ, fora del medi d’espècies invasores; la natural. Finalment, vam fragmentació i pèrdua translocar els exemplars d’hàbitat; el canvi climàtic generats al viver a una degut a l’ús d’energia zona el més semblant basada en el petroli, possible a l’hàbitat de així com l’augment del cal preocupar-se i actuar les poblacions naturals, consum i el creixement davant altres causes i i amb molt poques poblacional de l’espècie conseqüències del canvi amenaces. humana. Són molts els global: del canvi de informes de l’estat de composició d’espècies, la natura a escala local del funcionament dels Pel que has dit abans, i planetària que indiquen ecosistemes, del paisatge, creus que caldria revisar ràpides taxes de pèrdua de la pèrdua d’hàbitats... les normes dels parcs de biodiversitat. Dades i un llarg etcètera. naturals? del darrer informe IPBES Una escletxa d’esperança (2019) evidencien, per Sens dubte. Tenim uns és la renaturalització exemple, que la biomassa parcs naturals on es pot (en anglès, rewilding). de mamífers silvestres Què podem fer davant tot caçar, tallar arbres ma- s’ha reduït un 82% des el que part de l’espècie durs i llençar-hi pestici- de l’any 1970 a escala humana ha “destruït”? des i fertilitzants químics, mundial. Podem renaturalitzar es- per exemple. Com pot pais i, per tant, refer pro- ser? Caldria actualitzar Així doncs, no només cessos, xarxes tròfiques i la normativa per tal que cal parlar d’emergència les activitats agràries fos- climàtica, sinó també, funcionament i estructura sin compatibles amb la i sobretot, d’emergència dels ecosistemes que han ecològica. Perquè el canvi estat malmesos, en els conservació de la biodi- casos que sigui possible. versitat i la sostenibilitat climàtic no és l’única econòmica de les amenaça, sinó que també Moltes gràcies! 9 5588 El col·lectiu El col·lectiu Eixarcolant té l’objectiu de fomentar un model de producció, distribució i consum d’aliments, així com de desenvolupament socioeconòmic, més sostenible, ètic i just. Eixarcolant És per això que treballen per la recuperació d’espècies vegetals silvestres comestibles, i també de les varietats agrícoles tradicionals. Per a Eixarcolant, les llavors de totes aquestes espècies perfectament aptes per al consum han d’esdevenir una eina de canvi que ens apropi a un model accessible a tothom, basat en la proximitat i en la qualitat, que dignifiqui la feina dels qui s’hi dediquen i que permeti mantenir la diversitat dels paisatges Miriam Aixart i Jaume Pàmies que ens envolten. 10 58 Des del 2016 duen a terme projectes arreu i comparar metodologies relatives al de Catalunya, en els àmbits de la recerca, triatge i la conservació de llavors i diverses la dinamització territorial, la divulgació, la inquietuds comunes. Ens va semblar formació i l’assessorament, per arribar a fer interessant estudiar la possibilitat de poder possible que aquestes espècies i varietats vendre al Jardí una selecció les llavors es tornin a conrear, a comercialitzar que ofereixen, així com diferents manuals i a consumir, i que tot plegat es faci de divulgatius sobre les plantes silvestres. forma sostenible i ètica. Les llavors El mes de març passat els tècnics del Jardí Botànic vam visitar-ne la seu de Jorba, a Concretament, es tracta de llavors l’Anoia, per conèixer de primera mà un pro- agrupades en 4 lots: espècies silvestres jecte que ens semblava interessant i amb comestibles, varietats agrícoles tradicionals, algunes línies en comú amb el Jardí i Jardí ornamentals tradicionals i, finalment, Botànic Històric. I també per donar-nos-hi plantes tintorials per tenyir la roba. a conèixer, i bastir possibles aliances El conreu de totes elles contribueix i/o projectes en comú en un futur. a la seva conservació. Primer de tot vam visitar el forn de pa Les publicacions de llenya i l’obrador, que el col·lectiu va recuperar l’any 2021 per al municipi de Per altra banda han editat diverses Jorba. Hi treballen amb matèries primeres publicacions, com calendaris de sembra 100 % locals i hi incorporen espècies i llibres. silvestres comestibles i de varietats tradicionals amb la idea d’obrir al mercat Pel que fa als llibres, tenen publicats quatre una manera més sostenible i propera volums sobre les plantes silvestres comes- d’alimentar-nos. Allà mateix també hi tenen tibles, amb l’objectiu d’ajudar a identificar- una petita botiga d’aliments ecològics, les i divulgar com recol·lectar-les. Als llibres amb material divulgatiu a la venda i un s’hi explica, a més, quines parts s’aprofiten petit espai de cafeteria i de consulta de de les plantes, i es donen consells sobre bibliografia referent a la botànica. com conrear-les i com incorporar-les a la nostra dieta amb seguretat. Cada volum Vam continuar la visita anant a veure un inclou 22 espècies i preveuen arribar a la dels horts, al mateix espai físic on hi ha el descripció de 220 espècies comestibles. forn, tot i que tenen més horts distribuïts per tot el territori de Jorba i comarca, i més Eixarcolant forma part de la Xarxa Catalana de 19 nodes territorials repartits arreu de de Graners (XCG), juntament amb onze Catalunya. entitats més. Aquesta xarxa vetlla per la conservació de la biodiversitat conreada També vam visitar on fan el triatge de les de Catalunya. llavors i on les emmagatzemen i conserven, així com la sala de despatxos i altres espais que a dia d’avui són polivalents i que estan definint a poc a poc. Per a més informació: Seguidament vam fer una reunió curta amb en Ramon Gassó, membre de la https://eixarcolant.cat/ Junta del col·lectiu Eixarcolant, on vam @eixarcolantllavors intercanviar impressions, vam consultar les @forndejorba_eixarcolant seves fonts de finançament, vam compartir @eixarcolanteditorial 11 5588 La migradora dels cards (Vanessa cardui) Aquesta papallona, pertanyent Tot i que que hi ha poques da- Quan baixen les temperatu- a la família dels nimfàlids, és des i informació sobre les rutes res i els recursos alimentaris un dels lepidòpters amb una migratòries globals de l’espècie, disminueixen, les papallones àrea de distribució geogràfica els moviments entre Àfrica i comencen el seu gran viatge més extensa. Com que pot Europa han estat relativament a la recerca d’indrets amb viure a qualsevol zona càlida estudiats i s’hi han observat pe- temperatures més càlides o temperada del món, la riples de milers de quilòmetres i més disponibilitat d’aliment. podem trobar en tots els (des d’Escandinàvia o el Nord Però allà on les condicions continents a excepció de d’Europa fins al Sud d’Europa ambientals permeten re- l’Antàrtida. i Nord d’Àfrica, i fins i tot Àfrica produir-se durant tot l’any, occidental), que la papallona És molt coneguda per la seva algunes poblacions d’aquesta completa en diverses genera- migració massiva, sens dubte papallona són sedentàries cions. una de les més impressio- i no emigren. nants en el món dels insectes. L’inici d’aquestes migracions Poden volar a altures molt No obstant, el coneixement està associat generalment a variables, des d’uns pocs sobre els patrons i desplaça- canvis estacionals i condicions metres sobre el sòl fins ments d’aquesta espècie és climàtiques desfavorables a altituds molt elevades, encara molt limitat. en les àrees de reproducció. si bé per travessar llargues distàncies ho fan a gran altura, aprofitant els corrents d’aire ascendents i utilitzant l’energia del sol per mantenir- se en vol. Són fins i tot capaces de volar de nit, i poden recórrer distàncies molt considerables en un sol dia. Aquests moviments migratoris d’un animal tan petit i lleuger constitueixen sens dubte una de les proeses més grans del món natural. Les plantes nutrícies més freqüents pertanyen a la família de les compostes (especialment Carduus crispus), però també s’alimenten de moltes altres famílies com boraginàcies o malvàcies (principalment alcees i malves). 12 58 Foto: Manel Soria aquest fet pot causar una gran mortalitat. Per pal·liar aquesta baixa probabilitat de sobreviure de les larves fins a l’edat adulta, les femelles produeixen una gran quantitat d’ous. Les larves es desenvolupen per complet en poc més d’una setmana i es converteixen en crisàlides, que triguen d’uns 1 cm 1 cm altres set dies a onze per convertir-se en adults: llestes Els adults no semblen per desplegar les ales, volar a buscar aliment, reproduir-se El dibuix de les ales és molt vistós i acolorit, amb reconèixer bé aquestes tons ataronjats: els mascles presenten un taronja plantes nutrícies, com sí que i tornar a dipositar els ous, fan altres espècies de començant així de nou el cicle. més intens amb taques negres i blanques, mentre que les femelles tenen tons més suaus i un contrast papallones, i ponen els ous Al Jardí Botànic de Barcelona, més gran entre les taques. El revers de les ales és allà on troben nèctar durant gran part de l’any, és marró- grisenc, la qual cosa proporciona un excel·lent abundant. Encara que fàcil veure aquesta papallona camuflatge quan la papallona està en repòs, amb les erugues són bastant libant el nèctar de les sàlvies les ales plegades. polífagues i s’alimenten de de Califòrnia i Sud-àfrica o dels gran diversitat de plantes, limoniums de les comunitats gipsícoles, dels taginastes de les Canàries, o de les valeria- nes, centàurees i altres flors silvestres als prats naturalit- zats i la plaça polivalent. Si volem continuar delectant- nos amb la presència d’aquesta papallona fascinant i garantir-ne la supervivència a llarg termini, cal que aconseguim conservar els seus hàbitats naturals i que defensem una gestió més naturalitzada dels nostres espais verds: minimitzant les segues, sent més tolerants amb les “males herbes” i lluitant per l’erradicació dels pesticides. Text: Ángel Hernansáez 13 Foto: Manel Soria Foto: Didier Descouens 58 Activitats realitzades de març a juliol del 2023 Març Miscel·lània 11/3 Assemblea general d’associats, amb una bona d’activitats participació de socis i sòcies, on es van aprovar els comptes de l’any Primavera - anterior, el pressupost anual i el Activitats durant programa d’activitats. Estiu 2023 tot el curs Aquest 2023 l’Associació d’Amics gestiona directament l’activitat de la Jugatecambiental (els dissabtes al matí, al JBH), sense el finançament de l’Àrea metropolitana, i a través del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. També s’inicia una nova proposta anomenada Botànic Kids, els primers diumenges de mes a l’entrada del JBB. Les famílies que Abril visiten el Jardí gaudeixen així d’un espai de joc lliure i una activitat 1/4 Taller de kokedames, que mediambiental. L’AAJBB hi té consisteix a desenvolupar un instal·lada una carpa des d’on receptacle amb terra i sphagnum es fa difusió i es dona a conèixer que sosté les plantes i les manté la nostra activitat. amb el grau d’humitat necessari per viure en bones condicions. La Jugatecambiental continua El taller ha estat realitzat per Pere tenint molta acceptació i molt bona Casbas, jardiner i responsable de participació de públic, dinamitzada l’hort del JBH. per dues persones cada dissabte de 11.30 a 13.30 h. 15/4 Excursió al Rec Comtal, de la mà de Lluís Pagespetit de la Casa Les Visites guiades s’organitzen de l’Aigua. L’Enric Orús n’ha estat els dissabtes i diumenges a les 12 h el promotor i alguns socis i amics al JBB, i els primers diumenges de han gaudit d’aquesta matinal de mes a les 12 h al JBH. També s’hi fan dissabte passejant i descobrint la visites guiades per a entitats i per vegetació al voltant d’aquest rec, a centres cívics de la mà del nostre que porta l’aigua a Barcelona des amic Enric Orús. de fa molts anys. 14 5588 Maig 7/5 Observació d’ocells. La nostra amiga Gemma Soriano ens ha acompanyat a conèixer els ocells que viuen al Jardí Botànic. Escoltar i observar els ocells, aprendre a diferenciar-los i saber quins són. 13/5 Fotografia bàsica. Aquest curs, que hem fet altres anys amb l’Helena Batlle, enguany s’ha hagut d’anul·lar per baixa participació. Esperem recuperar-lo per al curs vinent. 15/4 Curs de dibuix Escola Sant Lluc. La nostra amiga Meritxell 27/5 Dibuix botànic. La Meritxell Campos ens ha ofert aquest curs, 27/6 Cicle de cinema i jardí. Campos, que de fa anys fa cursos del qual ja fa uns quants anys que L’Ignacio Somovilla, un cop més d’il·lustració i dibuix botànic amb nosaltres, enguany ha fet una podem gaudir. Una matinal al JBH i ja en van nou, ha coordinat aquest nova proposta conjuntament amb dibuixant plantes, fulles i flors. cicle conjuntament amb la Filmote- ca. Enguany, amb una projecció al l’escola de dibuix Sant Lluc. Juny JBB, a la sala Salvador, el 6 de Juliol, Un matí al JBH dibuixant fulles acompanyada d’una visita teatralit- i flors, i millorant les tècniques de 3/6 Terrasses, balcons i jardins zada al Museu Salvador. dibuix i aquarel.la. verticals. En Pere Casbas ens ha 22/4 Taller d’inclusions en resina. mostrat tècniques i trucs per rever- Juliol El nostre amic Pere Casbas ens ha dir la terrassa o el balcó, a la vegada introduït en el fascinant món de les que ens ha introduït en la tècnica 8/7 Jardí de papallones. La nostra inclusions en resina, una tècnica i les dificultats i avantatges dels amiga Neus Gómez ens ha prepa- acurada que hem pogut aprendre jardins verticals. rat un curs per conèixer les flors preferides de les papallones, i que i esperem que puguem continuar 17/6 Presentació del llibre Árboles cal posar al nostre jardí, hort o balcó experimentant en noves ocasions, urbanos. Aprofitant la trobada de si volem que ens visitin. per millorar el resultat d’un proce- primavera, en Jordi Roy ens ha fet diment que no és senzill. la presentació del llibre Árboles urbanos, en què hem pogut conèixer de la mà d’un especialista bona part dels arbres de la ciutat de Barcelona, i els avantatges i les complicacions derivats. 17/6 Dinar de primavera. En Pere Casbas ens ha preparat dos arros- sos per a la trobada de primavera. Uns 55 socis i sòcies han gaudit d’un arròs de peix i un de verdures, fruita i la celebració dels 30 anys de l’Associació. 29/4 Botànica bàsica. La Lourdes Roca ens ha ofert el tradicional curs de botànica bàsica, una passejada pel JBB per aprendre les morfo- logies bàsiques de les plantes, les Bon estiu, ens retrobem fulles, les flors i els fruits. a la tardor amb més activitats. 15 58 @mreich77 @erasure89 @erasure89 @fl ors.del.botanic @treesofbarcelona @mreich77 @fl ors.del.botanic @erasure89 @david.castells @minkapw_fl owers @fl ors.del.botanic @treesofbarcelona #jardibotanicdebarcelona www.amicsjbb.org