Butlletí informatiu
NOVEMBRE 2023
59
1
59
59
coordinació:
Carme Solà
consell de redacció:
Núria Abellán, Miriam Aixart, David Bertran, 
Clara González, Jaume Pàmies, Antoni Rodríguez, 
Pere Vives
col·laboració:
Enric Orús
disseny gràfi c:
Albert Pérez Pons
revisió lingüística:
Carme Solà
impressió:
Impremta Varela
Paper Shiro Echo de 120 gr, 100% reciclat
Dipòsit legal: B 7696-2003
700 exemplars gratuïts
Edició: 
Museu de Ciències Naturals de Barcelona 
i Associació d’Amics del Jardí Botànic
Jardí Botànic de Barcelona /
Associació d’Amics del Jardí Botànic 
de Barcelona
Dr. Font i Quer, 2
Parc de Montjuïc
08038 Barcelona
Tel.: 93 256 41 60 (Jardí)
Tel.: 93 256 41 70 (Associació Amics)
museuciencies@bcn.cat (Jardí)
info@amicsjbb.org (Associació Amics) 
museuciencies.cat
www.amicsjbb.org
Flaixos i meteorologia 3
Descobrim el Jardí. El bosc espinós xilè 4
Jornades tècniques de l’AIMJB a Albacete 6
Parlem amb Narcís Prat 8
Plantes del jardí. Les altres palmeres 10
Els hostes del Jardí
Els odonats tardorencs de l’estany del Jardí Botànic  12
Imatge de portada: 
Pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii), Amics del JBB 
de David Bertran Sobre el Cicle de Cinema i Jardí “Paradís perdut” 14
2
59
Foto: pexels.com / lil artsy
Sumari
Nou dipòsit d’aigua de reg
Durant el mes de setembre s’ha construït un dipòsit 
d’aigua de reg de 52.000 litres al primer bancal del 
viver. Aquesta actuació s’ha tirat endavant per poder 
disposar d’una reserva d’aigua de reg que permeti Bona sort, Ángel Hernansáez
cobrir durant uns dies les necessitats del viver i de 
la col·lecció de bonsais, en cas de talls en el cabal de L’Ángel Hernansáez ha deixat el Jardí Botànic 
l’aigua freàtica que ens subministra BCASA per al de Barcelona, després de 15 anys de treballar-hi, 
reg tant del JBB com del JBH. Amb aquest sistema per anar a fer feina a un campus tecnològic de 
tindrem un marge de temps per resoldre situacions la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid). 
d’emergència i cercar subministraments alternatius Va arribar al JBB per fer les pràctiques de jardineria 
per a les col·leccions més exigents. Tot enmig d’un com a estudiant de l’institut Rubió i Tudurí, i aviat 
context cada vegada més greu de sequera. va destacar pel seu interès, professionalitat i gran 
sensibilitat envers les plantes. Ha estat vinculat a 
Trifolium SCP, a l’Associació d’Amics, a Aprèn Serveis 
Ambientals SL. En aquests anys ha desenvolupat 
tasques com tenir cura de l’hort de la masia, 
documentar i retolar les col·leccions, fer seguiment 
agronòmic, i un llarg etcètera. També ha destacat 
com a gran fotògraf, i ha aportat moltes imatges a 
aquest butlletí, tant per a la portada com per il·lustrar 
les seccions interiors, especialment la d’Hostes, de 
l  a qual era també redactor habitual.
Resum dades meteorològiques
Període: Temperatura màxima Temperatura mínima Pluja Vent màxim
ESTIU - TARDOR 36ºC 15,86ºC 146,8 mm 39 km/h
2023
Jardí Botànic de Barcelona
40º 70
35º 60
30º 50
25º 40
20º 30
15º 20
10º 10
5º mm
01/07 06/07 11/07 16/07 21/07 26/07 31/07 05/05 10/08 15/08 20/08 25/08 30/08 04/09 09/09 14/09 19/09 24/09 29/09 04/10 09/10 14/10
3
59
descobrim el jardí
El bosc espinós xilè
El bosc espinós o “espinar” es troba entre les 
regions xilenes de Valparaíso i Bío-Bío, on 
apareix en formacions poc denses i ocupant 
diferents indrets, com els vessants baixos de 
la serralada dels Andes dins de les regions 
Metropolitana i del Libertador O’Higgins, 
entre els 600 i els 1.200 m d’altitud. Es troba 
també a les zones costeres del sud de 
Valparaíso, així com a les planures aluvials 
de la zona intermèdia entre la regió del 
Libertador O’Higgins i la del Maule, més cap 
al sud, entre 100 i 200 m d’altitud.
La climatologia està molt influïda per la 
proximitat de l’oceà Pacífic, que provoca 
un fort contrast de les estacions pel que 
fa a temperatures i precipitacions, i dona 
lloc a estius secs i hiverns freds, en què es 
concentren les pluges, entre juliol i agost.
La mitjana anual de temperatura oscil·la 
entre els 13 i els 17 ºC, essent les més baixes 
al juliol i les més altes al gener.
Segons la latitud, la pluviometria pot variar 
Prosopis chilensis entre els 100 i els 1.000 mm.
El tipus de sòls són variables. Poden ser de 
textures fines o mitjanes en sòls profunds, 
o bé sòls prims o pedregosos, amb poc 
contingut de materia orgànica. A la zona 
costanera (Valparaíso i O’Higgins) el sòl és 
granític i de textura mitjana.
L’espècie dominant és l’Acacia caven, 
i segons l’emplaçament es troba en 
associació amb altres espècies, formant 
quatre grups diferenciats:
Bosc espinós mediterrani interior d’Acacia 
Acacia caven caven i Prosopis chilensis amb Quillaja 
saponaria a la part nord.
Bosc espinós mediterrani andí d’Acacia 
Text i fotografies:  caven i Neomolina paniculata.
Núria Abellán
4
59
Bosc espinós mediterrani costaner 
d’Acacia caveni i Maytenus boaria amb 
Kageneckia oblonga a la part sud.
Bosc espinós mediterrani interior d’Acacia 
caven i Lithraea caustica.
La seva estructura es presenta com un 
estrat arbori d’individus aïllats en forma  
de bosc espinós discontinu. Algunes de  
les espècies que hi viuen són de caire 
espinós a causa de la seva adaptació al  
medi i per defensar-se dels depredadors. 
Alguns dels arbustos acompanyants que 
poden destacar són: Colliguaja odorifera, 
Cestrum parqui, Muehlenbeckia hastulata  Colliguaja odorifera Caesalpinia spinosa
i Schinus polygamus, entre altres.
L’estrat herbaci és molt abundant a la aprofitament a què ha estat sotmesa 
primavera i hi apareixen espècies de aquesta espècie, el més freqüent és  
gramínies com Avena barbata, Bromus trobar-la en forma d’arbustos joves, rebrots 
berteroanus i Vulpia myuros, així com i individus nous. Aquest fet influeix en la 
exemplars d’altres famílies, com Centaurea composició florística de l’estrat herbaci: 
melitensis, Helenium aromaticum  la presència de gramínies disminueix, i 
o Phacelia brachyantha. augmenten les lleguminoses, les compostes 
Pel que fa a la fauna, hi és abundant  i les geraniàcies de cicles biològics més 
la presència d’aus rapinyaires com l’àliga curts, a causa de les condicions ambientals 
mora i l’àliga de Harris. També hi habiten més restrictives.
petits rosegadors, com el ratolí d’arrossars  El sobrepastoreig ha contribuït també  
de cua llarga, el degú o el ratolí de musell a la degradació del bosc espinós, així com 
groc. l’aparició de deixalles, que malmeten 
El bosc espinós és un dels ecosistemes més físicament les plàntules. Aquests dipòsits 
amenaçats de la zona central de Xile. d’escombraries contaminen també les 
aigües subterrànies, un recurs primordial 
Des de molt antic, el bosc espinós ha patit per a la vida de les plantes en aquest àrid 
l’extracció i intensa intervenció de l’ésser hàbitat.
humà per a l’obtenció de fusta, fet que Tots aquests factors han provocat un 
ha generat un impacte altament negatiu Lithraea caustica
augment de l’erosió i de la desertificació, 
en l’estructura del bosc, en què s’hi ha que es pot traduir en un col·lapse de 
modificat tant la quantitat d’individus com l’ecosistema.
la forma dels arbres. Per exemple, Acacia 
caven en condicions favorables pot assolir Originalment, la cobertura del bosc assolia 
alçàries de fins a 7 metres i diàmetres de una superfície de 3.427 km2, dels quals avui 
tronc de més de 50 cm, però per l’incessant només persisteix un 38,4 %.
5
59
JORNADES TÈCNIQUES DE  
L’ASSOCIACIÓ IBEROMACARONÈSICA  
DE JARDINS BOTÀNICS (AIMJB)  
A ALBACETE
El passat mes de juny, els tècnics del i la biodiversitat. És un dels jardins botànics 
Jardí Botànic vam assistir a les Jornades més joves d’Espanya, inaugurat l’any 2010.
Tècniques Formatives de l’Associació A la sessió inaugural de les Jornades 
Iberomacaronèsica de Jardins Botànics vam poder comprovar com els diferents 
(AIMJB), de la qual formem part. Se representats de l’Ajuntament d’Albacete, 
celebraren al Jardí Botànic de Castella-La la Diputació i la Universitat coneixien 
Manxa, a la ciutat d’Albacete, i enguany perfectament el Jardí, la seva missió i els 
portaven de títol: “La gestió ecològica dels seus treballadors, i també que donaven 
jardins botànics. Promovent la biodiversitat suport i potenciaven totalment el paper dels 
a les ciutats”. jardins botànics com a responsables de la 
conservació de la biodiversitat, i com  
El Jardí Botànic Castella-La Manxa és una a eix de coneixement, divulgació, educació  
institució promoguda per l’Ajuntament i investigació per a la societat.
d’Albacete, la Diputació Provincial i la 
Universitat de Castella-La Manxa per a la Entre altres xerrades, ens va semblar 
conservació i la gestió del patrimoni natural interessant la impartida per Patricia 
Foto: Ángel Hernansáez
6
5599
Malcolm, representant de la BGCI (Botanical Finalment, vam fer una visita tècnica al 
Gardens Conservation International), Jardí, acompanyats pel cap de col·leccions, 
associació de la qual també formem part,  l’Alejandro Santiago. Durant la visita ens 
en què ens va encoratjar a tots els jardins  va compartir les seves experiències de 
a aconseguir la “certificació BGCI de Jardins conreu i maneig de plantes silvestres en un 
Botànics”. Aquesta acreditació avalua els entorn amb condicions molt dures -fins i tot 
pilars essencials d’un jardí botànic que extremes- per a la vegetació, tant pel que  
porten a diferenciar-lo d’altres espais verds, fa a les condicions edàfiques com  
com qualsevol parc enjardinat: criteris de a les climatològiques.
lideratge, gestió de col·leccions, jardineria, 
educació pública, activitats comunitàries/ El Jardí posseeix una interessantíssima 
culturals, accions de conservació, col·lecció de mostres d’hàbitats naturals 
investigació científica, personal especialitzat, de la regió castellanomanxega, que 
creació de xarxes i sostenibilitat. segueix criteris ecològics i paisatgístics. 
Molts d’aquests ecosistemes estan 
Vam poder obtenir informació sobre la protegits pel Catàleg d’Hàbitats i elements 
gestió de residus aplicada a jardins, la gestió geomorfològics de protecció especial de 
de plagues, les estratègies d’estalvi hídric  Castella-La Manxa i de la Directiva Hàbitats. 
en entorns enjardinats i la promoció  
de la biodiversitat en entorns urbans. La gestió del Jardí, respectuosa amb la natu-
ra, li ha valgut la consecució del Certificat en 
Dins les mateixes jornades, vam participar Excel·lència Ecològica. Per això, el Jardí Bo-
en l’Assemblea General Ordinària, tànic de Castella-La Manxa és un petit bastió 
que celebra anualment l’Associació de biodiversitat florística i animal al costat Miriam Aixart
Iberomacaronèsica. de l’entorn urbà de la ciutat d’Albacete. Jaume Pàmies
7
Foto: Jardí Botànic Castella-La Manxa
59
Veiem molts anuncis i hidrologia de diferents 
en què se’ns convida ecosistemes aquàtics, 
a “combatre” el canvi amb la visió posada a 
climàtic. No seria més l’ecosistema i amb els or-
útil acceptar que ja  ganismes com a protago-
el tenim aquí i, doncs, nistes. La part biològica és 
preparar-nos-hi per essencial tant pel que fa 
poder-hi sobreviure? a estudis de biodiversitat 
com funcionals; som un 
Sens dubte la mitigació grup líder en l’estudi dels 
és necessària, però fem el rius temporals. La part de 
que fem els canvis ja són gestió ve molt lligada a la 
aquí i molt més ràpid del investigació, sobretot fent 
que pensàvem. Cal adap- servir els organismes com 
tar-nos-hi, però potser a indicadors. També fem 
hi ha efectes que costen molta difusió, i tenim una 
d’acceptar, com potser app de ciència ciutadana 
no poder anar a esquiar (Riunet), que permet fer 
o que moltes platges pu- una avaluació de l’estat 
guin desaparèixer, com ecològic de les aigües per 
ja ha passat a gran part part de qualsevol persona. 
del Maresme. En el cas de El nostre web explica  
l’aigua, en desaparèixer bé totes les activitats 
la neu els embassaments que fem. 
no tindran aigua per www.ub.edu/fem
regar, ni tanta disponibi-
litat per a boca, i els rius Quins canvis s’observen 
o portaran menys cabal a la sequera que tenim 
o tindrem grans riuades... el 2023 respecte a la del 
Si no ens hi adaptem ho 2008?
passarem malament.
La del 2023 ha estat 
Què és el Freshwater encara més llarga, però la 
Ecology, Hydrology and situació no ha empitjorat, 
Management (FEHM- especialment gràcies 
Lab), i a què es dedica? al canvi de model en 
l’Administració, sobretot 
És un grup de recerca en el temps en què 
nascut al Departament Salvador Milà va ser 
d’Ecologia a principis dels conseller a la Generalitat. 
Narcís Prat  vuitanta. Jo en vaig ésser L’Administració catalana 
el fundador, però després va virar cap a la NCA (Nova 
ha anat evolucionant Cultura de l’Aigua),  
i ara és un grup divers 
Catedràtic emèrit d’ecologia de la UB. i una de les accions  
amb molts actors provi- va ser construir tant  
Fundador de la Fundació Nova Cultura nents de la hidrologia i la depuradora com les 
de l’Aigua l’ecologia, en gran part bases per a la planta de 
alumnes meus. El grup fa reutilització del Besòs, 
Entrevista: Carme Solà recerca en ecologia  que ara ens està salvant 
8
5599
d’aquesta forta sequera. aigua ni per al riu ni Parlem de reutilització 
Posteriors consellers de per als pagesos. Però a de l’aigua.
Medi Ambient, però, no les conques internes el 
van fer res per seguir cabal ambiental va més La reutilització és 
aquesta línia, que ara  lligat a les minicentrals adequada només a 
és la que s’ha imposat, és hidroelèctriques, que la zona costanera: 
a dir: eficiència, recursos deriven l’aigua del riu  abocar l’aigua dolça de 
no convencionals  per portar-la a la central. les depuradores al mar 
i conscienciació de  Dels 156 Km del Llobregat, no té sentit, més aviat 
contribueix a la  
la gent. només 12 són totalment 
lliures, sense cap minicen- seva eutrofització; és 
Això es veu bé per tral. És el primer problema millor recuperar-la per  
exemple en el món ambiental del Llobregat  a diferents usos. 
agrícola, especialment i el Ter, les derivacions  En canvi, la reutilització  
a la Conca de l’Ebre. de les minicentrals, i no  a l’interior deixaria els rius 
El 2008 els pagesos es fa gaire res per revertir  sense aigua: moltes rieres 
de Lleida es van salvar la situació. porten sobretot aigua 
pels pèls: es va omplir De Narcís Prat 
de depuradora, i si es 
l’embassament de Rialp Un altre tema podeu llegir Andanzas 
reutilitzés, el riu quedaria 
i semblava que mai més compromès és el bosc. y desventuras de 
sec, no hi hauria cabal 
tindrien problemes. Però Quin paper hi juga? un ecólogo en los 
ambiental. Si es vol fer 
amb dos anys de forta juzgados del “Reyno”, 
reutilització a l’interior, 
sequera, poca neu, poca Caldria gestionar el bosc llibre de divulgació 
pluja i temperatures més de forma múltiple, ja que d’allà on ara d’agafa aigua on ens parla de què 
una part important de (per exemple, de pous, 
elevades, enguany no han és la contaminació 
fonts o mines), s’hauria  
pogut regar pel nivell tan l’aigua que abans anava als rius i els principals 
baix dels embassaments. als embassaments ara es de deixar d’agafar, com  contaminats.
I així serà el futur, o queda al bosc. Cal tenir a mínim en part, per 
en compte que controlar deixar-ne per al cabal 
potser pitjor. En canvi, en 
l’àmbit domèstic encara la biomassa ajuda tant el ambiental dels rius.  
bosc mateix (menys peus És a dir, si reutilitzem 
no hem arribat als nivells aigua cal que garantim 
del 2008, tot i que fa més competint), com a contro-
temps que no plou. lar els incendis (sobretot el cabal ambiental del riu 
si es gestiona el paisatge d’alguna manera. 
El regadiu sembla  amb mosaic), i millora la Un altre recurs important 
un tema compromès. recàrrega dels aqüífers  seria la utilització de 
i l’escolament de base  l’aigua de pluja, que té un 
El regadiu és clau per (no només en crescu- gran potencial sobretot 
als cabals ambientals, des, com ara). Amb una ara que s’intensificaran 
sobretot a l’Ebre, ja que bona gestió dels boscos, les pluges. Totes les 
agafa gran quantitat entre un 10 i un 30 % més teulades de Catalunya 
d’aigua: a l’estiu,  d’aigua podria anar al riu haurien de tenir plaques 
40 m3/seg van per als o als aqüífers, cosa que solars i sistema de 
canals d’Urgell i Segarra- evidentment ajudaria  reaprofitament d’aigua 
Garrigues, i només 10 per a complir els cabals  de pluja. Seria la millor 
al riu. Així és impossible ambientals. No es tracta adaptació al canvi climàtic 
que el riu tingui un bon de “netejar” el bosc.  que podem fer.
estat de salut. Aquest Es tracta de gestionar-lo 
any no hi ha hagut bé. Moltes gràcies!
9
5599
Les altres palmeres del gènere 
Phoenix, i el margalló
Margalló (Chamaerops humilis)
És una planta dioica amb les fulles en 
forma de ventall i de fruits petits poc 
carnosos, comestibles però molt poc 
apreciats. Forma grups que surten de la 
base mateix, i normalment assoleix alçàries 
fins a uns 8 m, però en tombes del Marroc, 
per exemple, s’hi han citat exemplars 
centenaris que superen els 12 m. 
Planta molt rústica i adaptada a la sequera, 
permet que sigui profusament utilitzada en 
climes suaus com a planta ornamental.
La trobem a l’Europa meridional, resseguint 
les zones properes a la costa, des del 
sud del Portugal atlàntic fins a tota la 
riba mediterrània ibèrica, França i la part 
occidental d’Itàlia. N’hi ha també a les 
Balears, a Sardenya i a Sicília, i al nord 
d’Àfrica, des del Marroc fins a Tunísia.
Margalló (Chamaerops humilis) A casa nostra falta des de passat el Garraf 
fins a França, exceptuant-ne una petita 
població al massís gironí del Mongrí.
A més de les palmeres canària i datilera,  És una planta protegida per la Generalitat 
ja descrites a la Brolla 57, al Jardí en tenim 
vuit més, procedents d’Europa, Sud-àfrica  (Ordre 5/XI/84) per evitar-ne la desaparició 
i Amèriques del Nord i del Sud. d’exemplars grans.
De palmeres europees en tenim la Antigament va tenir molta importància 
Chamaerops humilis, la Phoenix a les terres de l’Ebre. Se’n treballava la 
theophrastii i, més recent, la Phoenix “pauma” (fulla) per fer diversos estris 
iberica. casolans com cabassos, cistells o catifes. 
Actualment es comercialitza per a usos 
De Sudàfrica, la Phoenix reclinata. turístics, normalment en format més petit. 
De l’Amèrica del Nord comptem amb  Fins i tot hi ha el Museu de la Pauma, a Mas 
la Brahea armata, la Washingtonia filifera  de Barberans.
i l’híbrid Wasingtoniax filibusta. A Barcelona hi ha un margalló de 7 metres 
I, de l’Amèrica del Sud, en tenim la Jubaea amb diferents rebrots, declarat Arbre 
chilensis. d’Interès Local per l’Ajuntament.
Text i fotografies:  Gaudí, sempre atent als elements vegetals 
Enric Orús 
Associació d’Amics En aquest article farem una breu descripció que tant el van inspirar, va crear unes 
del Jardí Botànic  de les quatre primeres. magnífiques reixes amb fulles de margalló 
10
59
plantes 
del Jardí
a la Casa Vicens. Al Park Güell també n’hi 
ha, procedents de la mateixa casa.
Palmera de Creta (Phoenix theophrasti)
És una planta dioica amb les fulles 
pinnades i fruits petits, poc apreciats 
per menjar. S’assembla a la palmera 
datilera, però els ramells de dàtils se situen 
verticalment, i l’alçada no acostuma a 
superar els 15 m. Com el margalló, forma 
rebrots que surten de la base.
L’espècie va ser descrita pel botànic  
italo-suís Greuter el 1967, i l’espècie  
està dedicada al filòsof i botànic grec 
Teofrast (s. IV aC), descobridor de diverses 
palmeres.
Prové del sud de Grècia, alguns punts de 
Creta, altres illes properes i el sud-oest de 
Turquia.
Palmera de Rambla (Phoenix iberica)
Palmera de Creta (Phoenix theophrasti)
És una planta dioica amb les fulles 
pinnades. Va ser descrita el 1997 per 
botànics de la Universitat de Múrcia.  Palmera del Senegal (Phoenix reclinata)
Es discuteix si és una varietat assilvestrada També planta dioica amb peus que li 
de la palmera datilera, anterior a ser surten de la base, amb les fulles pinnades 
domesticada, o si és una espècie al·lòctona com les tres darreres. Els fruits són grans 
portada, segurament, per fenicis. N’hi i comestibles. De la saba fermentada se 
ha actualment estudis del genoma, que n’obté el vi de palma.
esperem que n’aclareixin l’origen.
De les fibres de les fulles se’n fan catifes, 
Presenta diferències morfològiques faldilles, escombres, etc. 
respecte la datilera, com les fulles d’un 
verd-glauc, foliols rígids i fruits petits amb Les arrels contenen tanins, que s’empren 
poca polpa i gust aspre. També forma com a colorant marró per tenyir la roba.
rebrots de base. Ocupa una bona part de l’Àfrica tropical, 
fins a Sud-àfrica, la península Aràbiga  
Devem a l’Àngel Hernansáez la presència i Madagascar.
d’aquesta palmera al Jardí, gràcies al seu 
viatge a la Reserva Natural Fluvial del riu L’Ajuntament de Barcelona n’ha declarat 
Chícamo a Abanilla (Múrcia). Vegeu Brolla una com a Arbre d’Interès Local, amb 
38. diferents rebrots de base.
11
59
els hostes del Jardí
Els odonats tardorencs  
de l’estany del Jardí Botànic 
Els odonats són els insectes més Espècies presents aquest octubre a l’estany:
vistosos que tenim a la tardor  
al voltant de l’estany. Zygoptera (espiadimonis)
Són dels primers insectes predadors Llantió elegant  
que van aparèixer al planeta, i (Ischnura elegants)
tenen un paper molt important 
en el control biològic de plagues, Espècie pionera. 
ja que regulen les poblacions Descansa sobre la 
d’invertebrats fitòfags i paràsits. vegetació propera a 
l’aigua. Ovoposita en 
Són fàcils de localitzar i identificar, la vegetació surant. 
són sensibles i diversos, i això els Diverses generacions 
converteix en bons bioindicadors des del març fins  
per avaluar la qualitat biològica a l’octubre.
d’una massa d’aigua. La seva gran 
mobilitat també permet que 
n’aprenguem des d’un punt de vista 
ecològic, estudiant els efectes de la 
intensitat de l’escalfament climàtic Vimetaire occidental  
a partir del moviment latitudinal de (Chalcolestes viridis)
les poblacions. 
Espècie mediterrània 
Per poder-ne preservar la resistent a l’eutròfia.  
continuïtat al Jardí és important Els adults reproductors 
conèixer-los bé, perquè d’això no apareixen fins a la 
en depèn una bona gestió del tardor, en què aprofiten 
manteniment de l’estany. Saber les pluges. La posta la fa 
quan cal retirar la vegetació seca a l’escorça de branques  
o l’excés de vegetació surant és i troncs d’arbusts i arbres 
determinant per no afectar el cicle de ribera.
de vida d’aquests importantíssims  
i antiquíssims insectes.
Pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii)
Espècie migradora a la tardor. Per aquest motiu, pot 
ser puntualment molt abundant, i de sobte desa-
parèixer. Durant aquest període, se’n poden donar 
grans concentracions en zones allunyades dels medis 
aquàtics, com illots o zones urbanes. La posta la fa 
Text i fotografies:  directament a l’aigua.
David Bertran
12
5599
Anisoptera (libèl·lules grosses) Pixaví estriat  
(Sympetrum striolatum)
Emperador blau 
(Anax imperator) Una de les libèl·lules més 
abundants i de distribució 
És la libèl·lula més grossa de més general a tota la 
Catalunya. Prefereix aigües somes península. Fa emergències 
amb abundants hidròfits surants. massives a la primavera  
Mascle molt territorial, es passa i molts adults arriben  
el dia empaitant la resta de les a sobreviure l’hivern.  
libèl·lules. Les femelles, molt  La posta la fa directament 
més discretes, fa la posta sobre  a l’aigua.
la vegetació surant.
Pixaví de lligacama  
(Sympetrum sinaiticum)
Espècie meridional 
que de mica en mica 
va pujant de latitud, 
amb el canvi climàtic. 
Després de l’emergència 
primaveral, els adults 
passen un període 
d’estivació allunyats dels 
punts d’aigua fins que 
s’aparellaran a la tardor.  
La posta la fa directament 
a l’aigua.
Parot cuanegre  
(Orthetrum 
cancellatum)
Típicament en basses  
i estanys poc profunds. 
Espècie pionera,  
no gaire exigent amb 
la qualitat de l’aigua.  
La posta la fa 
directament a l’aigua. Sagnador escarlata  
(Crocothemis erythraea)
Un altre cas d’espècie 
meridional, que actual-
ment es troba en expansió. 
Espècie ecològicament 
poc exigent, és una de les 
libèl·lules més abundants 
(excepte en zones d’alta 
muntanya). La posta la fa 
directament a l’aigua però 
també sobre vegetació 
submergida.
13
5599
Sobre el Cicle de Cinema  
i Jardí “Paradís perdut”
Vós, que hi entreu, pareu esment i digueu-me si tantes 
meravelles són el producte de l'engany o bé de l'art.
Inscripció a l'entrada del Jardí de Bomarzo (Viterbo, Itàlia)
Des de sempre, les arts han mirat 
el jardí i n’han reflectit, en les 
obres de creació, tot el que li anava 
esdevenint. El cinema, des dels 
inicis, ràpidament s’hi va unir, i 
va començar a oferir un conjunt 
molt variat de mirades des de 
diferents òptiques: el jardí com a 
creació artística, com a metàfora, 
com a sàtira, com a escenari, com 
a espai de reivindicació política, 
social, individual; el jardí com a 
estat moral o de conflicte; el jardí 
com a últim bastió, refugi de plaers 
privats i públics; el jardí com a lloc 
heterotòpic per antonomàsia.
Aquest espai, el jardí, a tot dona 
cabuda perquè és permeable al 
món al qual serveix. I malgrat els 
murs que té, alts i impenetrables, 
que en capturen la bellesa sense 
que a penes la trasllueixin a 
l’exterior, aquests poden també 
ser transparents, cosa ens permet 
entendre i explicar els nostres 
paradisos perduts i, de tant en 
tant, recuperats. La història de la 
Humanitat és això, la història dels 
intents constants de recuperar el 
paradís, un verger meravellós i únic. 
Tots els camins per on transitem 
al jardí convergeixen en un mateix 
lloc: el jardí com a creació cultural 
i com a reflex del nostre esperit 
mutant.
14
5599
Des de l’any 2014 se celebra a la Filmoteca de 
Catalunya, i des del 2020 també al MACBA, el cicle de 
Cinema i Jardí “Paradís perdut”, organitzat i coordinat 
per Ignacio Somovilla, amb el suport dels Amics del 
Jardí Botànic. 
Fins avui s’hi han programat 70 títols de diferents 
èpoques, nacionalitats, estils i enfocaments. Els temes 
que s’hi han anat abordant han estat múltiples: el 
jardí com a espai de reivindicació, bastió defensiu de 
molts dels mals que aguaiten al món, lloc on construir 
somnis, espai de conflicte, escenari de diferents 
pors i distopies... Durant aquestes nou edicions, han 
desfilat per les butaques de la Filmoteca i de les altres 
institucions que han anat acollint projeccions del cicle 
més de 10.000 espectadors. 
Aquest 2023, el Jardí Botànic n’ha iniciat la participació, 
projectant a la sala d’actes el documental “Homo 
Botanicus”. Una bona arrencada per a la celebració, 
el 2024, del desè aniversari del “Paradís perdut”, que 
continuarà recollint el millor d’aquesta eterna relació 
entre cinema i jardí.
Ignacio R. Somovilla
15
59
 @gaicart  @fl ors.del.botanic  @fl ors.del.botanic  @erasure89
 @josep_samaranch  @1loborojo  @meritxell_perpinya_masip  @josep_samaranch
 @josep_samaranch  @adelijandra  @dkabutos  @dkabutos
#jardibotanicdebarcelona / #jardíbotànicdebarcelona
www.amicsjbb.org