Programa BCN Interculturalitat (PROGBI) Memòria Departament 2022 d'Interculturalitat i Pluralisme Religiós Àrea de Cultura, Educació, Esports i Cicles de Vida Títol Hi han participat Memòria 2022 del Programa BCN L'equip del Programa BCN © 2024 Ajuntament de Barcelona Interculturalitat. Departament Interculturalitat i el Departament d'Inteculturalitat i Pluralisme Religiós d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós Es permet la reproducció total de les dades i la informació que Edició provenen de fons municipals, Ajuntament de Barcelona, 2024 citant-ne la procedència. Coordinació de l'edició Programa BCN Interculturalitat. Departament d'Inteculturalitat i Pluralisme Religiós 2 Ajuntament de Barcelona Índex 1. Presentació 4 2. Què és el Programa BCN Interculturalitat (PROGBI)? 6 3. Accions per eixos estratègics 8 4. Dades globals del Programa BCN Interculturalitat 16 5. Reptes de futur 24 6. Activitats del PROGBI, ressò mediàtic i comunicació intercultural 28 7. Annexos 32 • Annex 1. Una aposta per la interculturalitat 32 Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 3 1. Presentació 4 Ajuntament de Barcelona La present memòria recull l’acció realitzada pel Programa BCN Interculturalitat (d’ara en- davant PROGBI o el Programa) al llarg de l’any 2022 a través de les seves cinc línies de treball: • Impulsem la Interculturalitat • Formació Intercultural • Estratègia BCN Antirumors • Espai Avinyó, Llengua i Cultura • Comunicació Intercultural Aquest document mostra la importància del treball transversal, territorial i sinèrgic tant dins del PROGBI com amb altres actors socials i sectors clau de la ciutat. A més, destaca la vocació transformadora d’incloure la perspectiva intercultural als diferents àmbits de la ciutat i les àrees de l’Ajuntament. L’acció intercultural duta a terme al llarg de l’any 2022 per part del PROGBI ha destacat per l’impuls que s’ha donat al nou Pla BCN Interculturalitat 2021-2030 (d’ara endavant PBI) i a la mesura de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”. La memòria d’enguany suposa una novetat quant a estructura i contingut respecte a les memòries dels anys anteriors perquè, per tal de donar una mirada holística a les nombro- ses i molt diverses accions del PROGBI, s’articula per primera vegada en relació directa amb els eixos estratègics establerts al PBI. Amb l’objectiu de donar compte d’aquest gir organitzatiu, la memòria s’estructura en: • ACCIONS PER EIXOS ESTRATÈGICS. Es presenta una anàlisi qualitativa de les accions de les línies de treball del Programa, i s’articulen al voltant dels 5 eixos que presenta el PBI. • DADES GLOBALS DEL PROGRAMA BCN INTERCULTURALITAT. Es mostren, de manera quantitativa, les dades globals de l’acció intercultural del Programa. • REPTES DE FUTUR. S’exposen els reptes de futur del Programa, destacant-ne els àmbits i espais on l’acció del PROGBI no ha pogut desplegar-se o incidir amb més èxit, segons els diferents eixos del PBI i en els quals caldria fer èmfasi l’any vinent. • ACTIVITATS DEL PROGBI, RESSÒ MEDIÀTIC I COMUNICACIÓ INTERCULTURAL: Finalment, s’inclou el ressò mediàtic de l’acció del Programa. • ANNEXOS. Presentem el PBI i l’aposta per la interculturalitat del consistori a partir dels seus principis. Des del PROGBI volem compartir la feina feta enguany, fruit de l’aprenentatge adquirit durant els dotze anys de vida d’aquest programa, l’objectiu final del qual és promoure l’enfocament intercultural a les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona, així com fomentar accions interculturals amb altres actors socials i institucionals en l’àmbit Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 5 2. Què és el Programa BCN Interculturalitat (PROGBI)? El Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós té l’encàrrec de promoure la incorpora- ció de la perspectiva intercultural a les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona, així com difondre, impulsar la perspectiva intercultural a escala de ciutat, districte i barri. L’execu- ció d’aquests objectius es fa a través del Programa Barcelona Interculturalitat. Tenint en compte el context actual de Barcelona, el PROGBI posa l’èmfasi en dues dimen- sions: • La transversalització, que consisteix a incorporar l’enfocament intercultural dins de tota estructura organitzativa, sigui una entitat, un projecte o dins de les àrees sectorials de l’Ajuntament. • La territorialització, que parteix del fet que cada territori té la seva pròpia història en la construcció del barri, que ha donat lloc a unes particularitats que s’han de tenir en compte a l’hora de plantejar qualsevol acció intercultural. El PROGBI s’estructura en cinc línies d’acció, que incorporen aquestes dues dimensions. lmpulsem la Interculturalitat Impulsem la Interculturalitat ofereix acompanyament i assessorament a diferents àrees de l’Ajuntament i als diferents serveis, projectes i accions que es duen a terme a la ciutat de Barcelona. A més, ofereix suport tècnic i econòmic als diferents districtes de la ciutat per tal que s’impulsin plans, programes, projectes i serveis en matèria d’interculturalitat. Formació Intercultural Formació Intercultural vol acostar la perspectiva intercultural i la formació antirumors als diferents àmbits professionals i socials (entitats, personal municipal, professionals d’equipaments, serveis, joves i població general), a través d’una oferta de qualitat d’ac- cions formatives. Aporta coneixements, metodologies i eines perquè persones de dife- rents àmbits i sectors incorporin la perspectiva intercultural a la seva tasca diària. 6 Ajuntament de Barcelona L’Estratègia BCN Antirumors L’Estratègia BCN Antirumors és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la implementació del PBI del 2010. Té com a objectiu generar eines i re- cursos interculturals per transformar pràctiques i promoure iniciatives que desarticulin imaginaris i narratives discriminatoris que dificulten les relacions interculturals. Actualment, l’Estratègia BCN Antirumors s’articula al voltant de tres eixos: • Formació: a través de la formació antirumors, el Catàleg d’activitats antirumors i els materials antirumors. • Participació: amb la Xarxa BCN Antirumors i l’acció territorial a través de les xar- xes antirumors als barris. Comunicació: difusió de les accions i campanyes a les xarxes socials, el butlletí del Pro- grama BCN Interculturalitat i les presentacions. Espai Avinyó-Llengua i Cultura Espai Avinyó-Llengua i Cultura ofereix una programació artística i cultural des d’una perspectiva intercultural. Aquesta línia desenvolupa una tasca significativa en el marc dels esforços per reconèixer, fer visible i respectar la pluralitat cultural present a la ciutat. Mitjançant un ampli ventall d’expressions artístiques i formats per a l’intercanvi de sa- bers, l’Espai Avinyó ofereix una programació multidisciplinària, territorialitzada, oberta, gratuïta i itinerant de forma trimestral. Comunicació Intercultural La Comunicació Intercultural es constitueix com un eix transversal clau dins i fora del Programa, donant suport i assessorament comunicatiu a totes les línies de treball, així com a entitats, equipaments i altres departaments de l’Ajuntament. Les accions comu- nicatives pretenen generar discursos i narratives alternatives per fer front als discur- sos d’odi, discriminació i racisme cada vegada més evidents. D’aquesta manera, pretén contribuir a la creació d’un relat comú i compartit sobre la pluralitat cultural de la ciutat de Barcelona. Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 7 3. Accions per eixos estratègics El Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030 està estructurat en cinc eixos que impliquen totes les àrees i districtes de la ciutat, per tal de reforçar la necessitat d’enfortir la mirada transversal i territorial de l’acció intercultural. Aquests eixos són els següents: • Eix 1. Avançar cap a una igualtat real de drets, deures i oportunitats de totes les persones, a partir del compromís amb la no-discriminació i l’equitat. • Eix 2. Avançar en el reconeixement i el respecte de la diversitat com una realitat estructural de la ciutat. • Eix 3. Afavorir la generació d’espais i oportunitats per la interacció positiva i la generació de vincles i relacions en condició d’igualtat. • Eix 4. Promoure el diàleg intercultural i la participació, i un concepte de ciutadania activa que aprofundeixi els valors i la pràctica democràtica. • Eix 5. Garantir que el conjunt de l’acció de govern municipal incorpora els princi- pis i l’enfocament intercultural. Al llarg de l’any 2022, el PROGBI ha potenciat un total de 238 accions de molt diversa índole. Cada una d’aquestes accions es pot vincular o relacionar, com a mínim, amb un o més eixos plantejats al PBI. El gràfic següent mostra la seva relació amb les accions del Programa. Accions per eixos estratègics Eix 1. Igualtat de drets 15% Eix 2. Reconeixement de la diversitat 33% Eix 3. Espais i oportunitats per la interacció positiva 16% Eix 4. Diàleg intercultural i la participació activa Eix 5. Transversalització al gover municipal 4% 32% 8 Ajuntament de Barcelona El quadre següent mostra quines de les 5 línies que configuren el PROGBI són predomi- nants en cadascun dels eixos que conté el PBI: Línies predominants per eixos Eix 1. Igualtat de drets Impulsem la Interculturalitat Formació Intercultural Estratègia BCN Antirumors Eix 2. Reconeixement de la diversitat Impulsem la Interculturalitat Espai Avinyó-Llengua i Cultura Eix 3. Espais i oportunitats per la TOTES interacció positiva Eix 4. Diàleg intercultural Estratègia BCN Antirumors i participació activa Impulsem la Interculturalitat Eix 5. Transversalització al govern TOTES municipal A continuació, es detallen les accions principals o més significatives, d’entre les línies de treball del Programa, en relació amb els 5 eixos del PBI. Eix 1. Avançar cap a una igualtat real de drets, deures i oportunitats de totes les persones, a partir del compromís amb la no-discriminació i l’equitat. Les accions de l’Eix 1 van adreçades a impulsar polítiques que mitiguin les desigualtats estructurals que es produeixen a través de les interrelacions entre diversos factors i actors. El 15 % de l’acció intercultural del PROGBI s’ha centrat a garantir la igualtat de tracte i d’accés a tothom als serveis i equipaments municipals. Aquestes accions s’han desenvolupat de forma interrelacionada, principalment, des de les línies Impulsem la Interculturalitat, Estratègia BCN Antirumors i Formació Intercul- tural. A continuació es destaquen les principals activitats dutes a terme en cadascuna. • Acompanyament i assessorament a equipaments de proximitat i espais comunitaris: • S’ha obert una línia de treball amb biblioteques municipals. S’ha començat un procés d’acompanyament a la Biblioteca de Sant Pau-Santa Creu (El Ra- val), en el qual es van implicar diverses línies de treball del Programa. Per exemple, l’Espai Avinyó va fer un assessorament adreçat al personal tècnic de biblioteques per tal de dotar-los d’eines per a la diversificació del fons bibliogràfic i de la programació d’activitats culturals. Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 9 D’altra banda, també s’ha dut a terme la formació “Eines de la perspectiva intercultural per a unes biblioteques més plurals”, adreçada al personal tècnic i direcció de la bibliote- ca. La formació va ser de 12 hores, dividides en 3 sessions. Ha aportat molts aprenentat- ges i aspectes a millorar, tant des del punt de vista tècnic del PROGBI com del personal de la biblioteca. Les persones participants van destacar l’intercanvi d’experiències i la producció de debats. Més enllà d’aquestes iniciatives, s’han fet esforços per iniciar el treball amb altres biblio- teques. Així, de manera conjunta amb el Consorci de Biblioteques de Barcelona, s’ha elaborat i difós un formulari adreçat als equips d’aquests equipaments per tal de detec- tar necessitats concretes en aquest sentit. • Formacions sobre imaginaris racistes per a centres educatius: S’ha desen- volupat la formació “Eines de la perspectiva intercultural per detectar i actuar davant del racisme a les escoles”, en col·laboració amb el Servei d’Intercultura- litat de Gràcia. L’objectiu de la formació és identificar i revisar situacions de des- igualtat, discriminació i racisme a les aules i proposar millores i canvis des d’una mirada intercultural. Se n’ha fet una sessió de 3 hores en la qual han participat la direcció i el personal docent de l’Institut Josep Maria de Sagarra. • Sessions de treball amb les entitats membres de la Xarxa BCN Antirumors: • El grup de Comunicació de la Xarxa BCN Antirumors ha iniciat el projecte “Anàlisi crítica del discurs i interculturalitat”, adreçat als membres del grup. Durant aquest espai de treball, hi ha hagut reunions mensuals en què els membres han reflexionat i debatut sobre la Comunicació Intercultural. Com a resultat d’aquest procés, s’han elaborat tres infografies dirigides a mitjans de comunicació i creadors de contingut. • Assessorament a àmbits temàtics estratègics: S’ha acompanyat l’elaboració de la guia “Apropament a la salut mental des d’una perspectiva intercultural i comunitària”, sol·licitada pel districte de Ciutat Vella al Centre d’Estudis Africans i Interculturals. L’objectiu de la guia és orientar els professionals i no professio- nals de la salut mental per poder detectar millor les necessitats de les persones usuàries i ampliar la capacitat de les professionals a l’hora de diagnosticar i trac- tar els malestars emocionals de persones culturalment diverses. Així mateix, pre- tén facilitar l’accés de les persones de diferents comunitats culturals als serveis sociosanitaris. Eix 2. Avançar en el reconeixement i el respecte de la diversitat com una realitat estructural de la ciutat. Les accions de l’Eix 2 van encaminades a donar impuls a polítiques actives de reco- neixement simbòlic i institucional i reflexió crítica de la diversitat. Això significa que no només cal fer ús de l’enfocament intercultural, sinó que també és necessari que aquest s’encreui amb altres perspectives que lluiten contra les desigual- tats i les discriminacions, ja que aquestes no es generen a través d’un eix o categoria determinada. El 16 % de les activitats promogudes des del PROGBI estaven orientades a l’assoliment dels objectius marcats en aquest eix, però només dues línies l’han treballat. Majoritària- ment, les activitats s’han dirigit al reconeixement simbòlic i institucional de la diversitat a través de l’aterratge de la perspectiva intercultural en el conjunt d’àrees de l’Ajuntament i a impulsar accions de sensibilització. 10 Ajuntament de Barcelona • Elaboració de material educatiu: S’ha elaborat una guia adreçada al profes- sorat per treballar el fanzine “Benvingudes a l’escola… intercultural?”, elaborat durant l’any 2021. Aquesta eina ofereix una recopilació de dinàmiques i activitats que es poden desenvolupar a l’aula amb l’alumnat per tractar situacions racistes i de discriminació dins de l’aula. • Formació al Projecte Concilia: S’ha fet una sessió de treball per a l’equip del Projecte Concilia (projecte de canguratge municipal que s’ofereix a les famílies amb necessitats de conciliació residents als territoris de Pla de Barris). Durant la formació s’ha donat a conèixer el marc teòric de la perspectiva intercultural i s’han aportat eines per aplicar aquesta mirada en l’àmbit de l’educació i la Comu- nicació Intercultural. També s’ha obert un espai de diàleg i d’intercanvi per apro- fundir en la incorporació de la mirada intercultural en el funcionament d’aquest servei. La sessió va durar 4 hores i hi van participar 10 persones. • El cicle Museus (Im)possibles de l’Espai Avinyó pretén generar diferents espais pedagògics i de reflexió en clau intercultural entre artistes, professionals i perso- nal tècnic vinculat amb la creació artística i gestió cultural de la ciutat. L’any 2022 s’ha organitzat l’activitat Necròpolis o ciutat estratificada, on s’ha fet un itinerari pel cementiri de Montjuïc per analitzar-ne el relat museogràfic, patrimonial, artís- tic i històric en relació amb la ciutat. D’altra banda, s’ha desenvolupat la sessió Artefactes del disseny per generar un espai de reflexió i treball sobre la represen- tació de l’alteritat en els diversos dissenys d’artefactes, cartelleres i objectes de la col·lecció del Museu del Disseny. • El cicle de Balls·Músiques·Resistències de l’Espai Avinyó proposa reflexionar com balls, músiques i resistències conflueixen entre si de la mà del moviment i l’expressió corporal. Durant l’any 2022, s’ha organitzat l’activitat Músiques ur- banes, un diàleg sobre les implicacions simbòliques i materials de la categoria de “música urbana”. En aquesta activitat oberta a la ciutadania s’ha conversat amb artistes, col·lectius, especialistes, periodistes, productores i programadores de sales, festivals i festes de músiques considerades “urbanes”, amb l’objectiu d’identificar quines sensacions i ressonàncies hi ha d’aquest debat en el nostre context. • El cicle de Memòries migrants és un projecte que proposa qüestionar el relat oficial que ha creat una memòria industrial, tecnològica i obrera del barri, en la qual la memòria migrant no és present. A través de vuit entrevistes enregistrades en vídeo, el cicle es pregunta com garantir i generar espais per a les memòries, coneixements i experiències invisibilitzades o quins relats són al centre i quins al marge. Dins del cicle, en col·laboració amb el Casal de Joves Can Ricart, també s’ha fet una sessió de diàleg amb la “Teatre Contralegislatiu” amb la intenció de fer un exercici col·lectiu per connectar els relats de vida de les persones migrades amb les dinàmiques de discriminació estructural derivades de l’actual llei d’es- trangeria. En el cicle han participat 80 persones. • Difusió d’activitats per canals municipals: S’han incorporat materials comu- nicatius a les principals xarxes socials de l’Ajuntament, incloent-hi el nou canal d’Instagram BCN Acció Intercultural i el butlletí, per fer visible l’activitat del pro- grama. En l’apartat 6, dedicat al ressò mediàtic, es poden consultar alguns exem- ples d’aquestes accions comunicatives. Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 11 Eix 3. Afavorir la generació d’espais i oportunitats per la interacció positiva i la ge- neració de vincles i relacions en condició d’igualtat. La interacció positiva i la generació de vincles en condicions d’igualtat és un dels princi- pis bàsics de la perspectiva intercultural de la qual parteix el PROGBI. Aquest principi fa referència a la voluntat de trencar estereotips i prejudicis vers determi- nats col·lectius. En aquest sentit, s’han desenvolupat accions des de totes les línies per tal d’identificar i combatre les barreres que impedeixen aquesta interacció. Mostra d’això és que el 32 % de l’acció intercultural s’ha destinat a reforçar el treball per revertir les relacions desiguals i reduir les actituds discriminatòries que dificulten la convivència a través de la generació d’espais d’interacció i participació, reforçant forma- cions antirumors i fomentant accions de sensibilització i debat. • Assessorament als Serveis d’Intervenció Comunitària a l’Espai Públic al barri del Turó de la Peira i Can Peguera. A partir de la demanda expressada des del districte de Nou Barris, s’han acompanyat diferents accions i projectes vinculats al treball comunitari i a l’espai públic que duu a terme el Servei, per tal d’incorpo- rar la perspectiva intercultural. Aquest procés ha permès avançar en l’abordatge de l’espai públic, un dels àmbits prioritaris del PROGBI, i ha esdevingut l’inici d’un treball més ampli on s’ha incorporat més agents que treballen al territori i s’ha tancat l’any establint accions i una previsió del seu seguiment. • Organització de l’activitat Criquet Jove Femení, que ha consistit en una taula rodona i un taller d’aprenentatge de criquet adreçat a joves. S’ha desenvolupat amb la col·laboració de Criquet Jove a BCN, CEAi, FEEB, Pla de Barris el Besòs i Maresme i l’Escola Eduard Marquina, on s’ha dut a terme l’activitat. La sessió ha comptat amb la participació de representants dels equips de criquet femení, que han compartit experiències i necessitats sobre aquest esport. • Elaboració del Decàleg de criteris de territorialització de la interculturalitat, lide- rat pel grup de Dinamització i Territori de la XBCNA. El Decàleg és el resultat i la sistematització d’un procés de revisió interna fet pels serveis tècnics i municipals del grup amb una experta en interculturalitat. Se n’han fet 5 sessions, en les quals han participat 12 persones. Aquesta activitat ha servit per dotar d’unes quantes eines els equipaments i serveis que fan intervenció al carrer, programació cultural des d’equipaments i atenció ciutadana, per tal d’incorporar la perspectiva inter- cultural en les accions diàries. • Incorporació de noves activitats al Catàleg d’activitats antirumors, com “Teatre d’ombres gitanes” i la “Ruta de la memòria gitana i la rumba catalana en l’Ecomu- seu Urbà Gitano de Barcelona”, que treballen l’antigitanisme, o l’activitat “Etique- tes”, sobre diversitat sexual i antiracisme. La revisió i l’actualització del Catàleg respon a la necessitat de millorar l’alineació del catàleg amb la línia de l’Estratègia Barcelona Antirumors i del Programa. El Catàleg també s’ha consolidat com a recurs pedagògic adreçat a les escoles, serveis i entitats amb qui es volen es- tablir processos transformadors a barris i/o en col·laboració amb altres línies del PROGBI. Durant l’any 2022, de les 78 activitats ofertes des del Catàleg, 34 han estat sol·licitades per escoles, instituts o centres educatius. • Col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). S’han continuat fent activitats conjuntes amb el Centre de Normalització Lingüís- tica de Barcelona. L’activitat adreçada a estudiants de català més destacada és el monòleg en català “El silenci de la fera”, de Sònia Masuda, per millorar l’accés als cursos de català i fomentar la reflexió sobre la representativitat de les comuni- 12 Ajuntament de Barcelona tats asiàtiques en els audiovisuals. Particularment, el monòleg tracta sobre com els personatges d’ascendència asiàtica són “silenciats” en el món cultural, espe- cialment si són dones. Ha comptat amb la participació de 43 persones. • El cicle “Espiritualitats afroatlàntiques”, organitzat per l’Espai Avinyó, en col·la- boració amb l’Oficina d’Afers Religiosos1 , ha estat clau per connectar amb les diàspores afrodescendents de la ciutat des d’una vessant espiritual. El cicle pre- tén abordar com van resignificar-se les tradicions espirituals de l’Àfrica occidental quan les persones esclavitzades van arribar a les costes atlàntiques del continent americà. S’han fet activitats com “Ritual d’obertura de camins” o “Santa Marta i les seves voltes”, en les quals han participat 100 persones. • S’ha organitzat el 5è curs ComuniCanvi: el control digital de la comunicació a Internet adreçat a la ciutadania general i comunicadors en particular. L’objectiu d’aquesta edició ha estat parlar sobre “El control digital de la comunicació a in- ternet. Traces de la colonialitat al servei de la informació”. Aquest curs ha estat adreçat a estudiants de periodisme, periodistes, comunicadors/es socials, per- sonal tècnic de comunicació i persones que vulguin ampliar el seu coneixement sobre el tractament de la diversitat cultural als mitjans de comunicació. S’han dut a terme 4 sessions a les quals han assistit 20 persones. • Realització d’entrevistes des de la línia de Comunicació Intercultural per a la promoció del diàleg intercultural i la participació per mitjà de la construcció de sinergies comunicatives. S’han fet 5 entrevistes al voltant d’algunes temàtiques destacades del Programa com els sabers gastronòmics ancestrals i tradicionals africans, el pluralisme religiós, les memòries migrants, les migracions, feminismes i cures, i les espiritualitats. • Formacions internes per al grup comunicació de la XBCNA. S’han fet 4 ses- sions de formacions internes adreçades a membres del grup de comunicació de la XBCNA per teixir sinergies comunicatives per tal de fer front a la proliferació de fake news amb la construcció de narratives alternatives. La reunió mensual del grup de comunicació ha esdevingut un espai de treball i de debat al voltant de la comunicació amb perspectiva intercultural. A través de casos pràctics, s’han analitzat i proposat alternatives a titulars de notícies discriminatòries. Ha desta- cat especialment la formació que han rebut sobre eines per al disseny i creació d’una infografia per analitzar textos o discursos de forma crítica. Arran d’aquesta formació, s’ha començat un procés per desenvolupar una infografia, elaborada pel grup de comunicació de la XBCNA. 1. L'Oficina d’Afers Religiosos (OAR) és un servei municipal que, com el PROGBI, forma part del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós. Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 13 Eix 4. Promoure el diàleg intercultural i la participació, i un concepte de ciutadania activa que aprofundeixi els valors i la pràctica democràtica. L’Eix 4 planteja la necessitat de crear i mantenir espais de diàleg que siguin amables i fo- mentin la participació diversa de la ciutadania. El PROGBI ha desenvolupat 14 activitats en aquest marc, que representen només el 4 % del total. La majoria ha estat impulsada des de l’Estratègia BCN Antirumors. • Pla d’Acció de la Xarxa Antirumors (PAX) 2022-2026. Al llarg del 2022 s’ha en- gegat un procés participatiu amb entitats i persones adherides a la XBCNA amb l’objectiu de construir i validar col·lectivament els objectius generals del Pla, els eixos temàtics de treball, els objectius operatius i les accions que la XBCNA ha d’implementar per aconseguir-los, i el nou model de governança de la XBCNA. 5 sessions de treball amb grups temàtics de la XBCNA: 5 grups focals · Comunicació Més de 30 persones d'entitats adherides · Formació · Dinamització territorial · Comissió d’Estratègia • S’han organitzat dues plenàries que han tingut com a temàtica central l’elabora- ció del PAX. A la primera plenària, celebrada el febrer de 2022 al Centre Cultural Albareda, s’ha presentat l’informe d’avaluació del Pla d’acció 2016-2022 i s’ha donat el tret de sortida del treball en grups focals. A la segona plenària, celebra- da el juliol de 2022, a l’Espai Jove de Can Ricart del Poblenou, s’ha presentat l’anàlisi dels continguts del treball dels grups focals i els projectes dels grups de treball. El procés del Pla d’acció ha prioritzat els espais de trobada i relació entre les entitats de la XBCNA per reforçar l’eix de participació de l’Estratègia BCN Antirumors i afavorir així accions transformadores de manera conjunta. El procés ha implicat la participació de 156 persones. • Assessorament al projecte Prometeus. S’ha acompanyat en el desenvolupa- ment d’un procés participatiu de revisió de la feina de l’equip tècnic del projecte Prometeus de l’AFEV, un programa comunitari que fomenta l’equitat educativa i que vetlla perquè els joves de barris vulnerables puguin accedir a estudis supe- riors i al mercat laboral. Eix 5. Garantir que el conjunt de l’acció de govern municipal incorpora els principis i l’enfocament intercultural. L’Eix 5 reconeix que la incorporació dels principis i l’enfocament intercultural en les ac- cions de govern municipal és imprescindible. Totes les línies del PROGBI han contribuït a aquest eix. Representa el 33 % del treball del Programa, el segon després de l’Eix 3. Aquest fet mostra la importància de les estratègies que es prioritzen en el PROGBI. • Plans d’Acció Intercultural de Districtes (PAID): Es destaquen 4 PAID que ser- veixen per transversalitzar la perspectiva intercultural en totes les polítiques pú- bliques, àrees i departaments del districte. En aquest sentit, destaquem la feina d’implementació que han dut a terme districtes com Sants-Montjuïc i Ciutat Vella 14 Ajuntament de Barcelona l’any 2022, a partir de la qual s’han desplegat accions des dels diferents espais de governança per tal de detectar reptes i oportunitats, i configurar grups de tre- ball. Alhora, s’ha iniciat l’elaboració de plans d’acció intercultural a dos districtes més, Horta-Guinardó i l’Eixample, assolint les fases de diagnosi, formació i de- tecció de temes clau, amb la participació del personal dels districtes. • Coordinació de trobada de districtes. Per tal de treballar de forma coordinada amb el territori, s’ha celebrat una trobada de manera periòdica en la qual parti- cipa personal tècnic i referents d’interculturalitat dels districtes. L’any 2022, s’ha aprofitat l’ocasió per fer una sessió de treball entorn de les eines metodològiques que facilitin l’aterratge pràctic dels principis de la interculturalitat. • Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030: S’ha fet se- guiment i aportacions a un document coproduït que recull la visió, els objectius i les línies de treball que han de guiar durant els pròxims anys la transformació del sistema alimentari a la nostra ciutat. El resum executiu de l’Estratègia es pot consultar en aquest enllaç. • Formació a personal municipal: S’ha fomentat l’adquisició de competències in- terculturals que proporcionin instruments i competències per interactuar amb persones d’orígens i contextos diversos, i que permetin dissenyar, desplegar i avaluar polítiques a través de la mirada intercultural. En aquest sentit, destaquen les formacions següents: • S’ha establert una col·laboració amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) que ha permès tirar endavant 2 sessions (8 ho- res cadascuna) de la formació “Interculturalitat a les escoles bressol”, adreçada a les direccions de les escoles bressol municipals. • S’ha reprès la col·laboració amb l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) amb 2 edicions (20 hores cadascuna) de la formació “Interven- ció social en contextos de diversitat cultural”, adreçada al personal de serveis vinculats a l’institut esmentat. • Acompanyament intern al Museu Etnològic i de Cultures del Món: En el marc del cicle Museus (Im)possibles de l’Espai Avinyó, s’ha iniciat un procés d’acom- panyament de 6 mesos, dedicat a l’adaptació i aplicació de la perspectiva in- tercultural al Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC), per tal de replicar noves metodologies formatives de transversalització basades en la implicació, corresponsabilitat i treball col·laboratiu amb els equipaments. • Altres col·laboracions: D’altra banda, en el marc de la +Biennal de Pensament 2022 i la nova línia de treball Barxiluna ةنولشرب | (Des)memòria del passat i pre- sent islàmic, organitzada de forma conjunta entre l’Espai Avinyó i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), es va presentar a la Casa de les Altures una taula rodona per reflexionar sobre el lloc que el passat islàmic ha ocupat en els discursos patrimo- nials i en la historiografia a l’Estat espanyol, posant el focus en la ciutat de Bar- celona. La sessió va permetre remarcar el llegat islàmic de Barcelona i així donar compte de la realitat plural i diversa de la ciutat. Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 15 4. Dades globals del Programa BCN Interculturalitat Aquesta secció aplega les accions globals del PROGBI en xifres per donar una mirada més quantitativa del seu impacte. Aquest recull està dividit en tres parts diferenciades: • La primera correspon a la dimensió global, on s’indica el nombre d’accions, nom- bre de participants, evolució, públic destinatari i temàtiques prioritàries que vi- sualitzen l’acció intercultural. • Seguidament, es mostra la dimensió territorial, tenint en compte si les accions han estat d’àmbit territorial o de ciutat, tot especificant la presència de l’acció intercultural en els diferents districtes de la ciutat. • Finalment, la dimensió transversal de la interculturalitat és representada a través de les col·laboracions amb altres àmbits i àrees municipals i la implicació dels agents socials. Dimensió global Al quadre següent es pot observar la relació entre el nombre d’accions impulsades des de cada línia i el nombre de participants que hi han assistit. Accions Participants Impulsem la Interculturalitat 51 224 Estratègia BCN Antirumors 110 2.616 Formació Intercultural 24 504 Espai Avinyó – Cultura Llengua 47 1.326 Comunicació Intercultural 9 206 Total 251 4.876 16 Ajuntament de Barcelona • L’Estratègia BCN Antirumors és la línia que més acció genera i implica més par- ticipants. En les 110 accions promogudes, hi han participat 2.616 persones. Això es deu, d’una banda, per la magnitud de la Xarxa BCN Antirumors que compta amb més de 400 entitats, un nombre que no para de créixer. D’altra banda, el Catàleg d’activitats antirumors arriba cada vegada més a un públic molt ampli i variat. Aquest any la implicació a les activitats ha estat especialment destacable, ja que ha involucrat unes 1.800 persones, la qual cosa suposa aproximadament el 40 % de les persones participants en totes les accions del PROGBI. • L’Espai Avinyó i Formació Intercultural han recuperat gradualment l’afluència amb la qual comptaven abans de la pandèmia. Aquestes línies tenen un impacte força estable, ja que ofereixen activitats durant tot l’any a un públic més obert, de ma- nera que la tornada a la presencialitat ha contribuït significativament a aquesta recuperació. Així mateix, les seves activitats han estat potenciades mitjançant col·laboracions amb altres àmbits municipals amb l’objectiu de la transversalitza- ció de la perspectiva intercultural. • La línia de Comunicació Intercultural realitza de manera gradual accions pròpies que van més enllà del suport comunicatiu. Tot i així, encara continua sent un repte quantificar el seu impacte directe, ja que moltes d’aquestes accions es duen a terme a través de les xarxes socials. Les dades d’impacte es poden consultar a l’Apartat 6. • Finalment, cal destacar que la línia Impulsem la Interculturalitat ha acompanyat 20 projectes de Districte i ha impulsat 28 accions pròpies a partir de la detecció de necessitats per part del mateix Programa. Aquesta línia presenta grans reptes per recollir el nombre de participants en les seves activitats, ja que les seves accions són majoritàriament en clau de procés d’acompanyament o assessorament. A més, molts dels projectes acompanyats des d’aquesta línia són impulsats pels Serveis d’Interculturalitat o entitats que treballen als districtes i s’encarreguen ells mateixos de recollir les dades de participació. El gràfic següent mostra l’evolució de dues categories principals: el nombre d’accions dels anys 2019, 2020, 2021 i 2022, i el nombre de participants. Nombre d'accions i participants 10.067 5.381 4.876 3849 3.749 181 274 251 2019 2020 2021 2022 Accions PROGBI Participants Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 17 • La diferència notable entre el 2019 i el 2020 és deguda principalment als canvis de recollida i quantificació de les accions: el 2019 s’incloïen els projectes inter- culturals de districtes amb un gran impacte de participació, així com les accions comunicatives a través de les xarxes socials. • El nombre menor d’accions l’any 2020 s’explica sobretot per la pandèmia, ja que es van haver d’anul·lar activitats durant el confinament. Tanmateix, un cop es van reiniciar les activitats, el format virtual d’aquestes va permetre la participació de moltes persones. • Durant el 2021 s’han recuperat aquelles accions aturades, però s’han hagut de reduir aforaments per respectar les mesures de seguretat; per això disminueix el nombre de participants. • Durant el 2022 es van fer menys activitats que l’any 2021. No obstant això, cal tenir en compte que més de 40 accions s’engloben dins de processos a llarg termini, com acompanyaments i/o assessoraments, especialment en línies de treball com Impulsem la Interculturalitat. • Durant el 2022 ha augmentat el nombre de participants respecte a les activitats de l’any 2021. Així, s’ha passat de 3.749 persones participants durant el 2021 a 4.647 durant el 2022. El progressiu retorn a les activitats presencials pot haver influït positivament en aquest increment. Donat que el PROGBI promou accions dins i fora del govern municipal, és possible dis- tingir dues tipologies de públic destinatari. En els dos gràfics següents es pot observar quins són els principals beneficiaris en termes de tipologia d’agents i persones benefi- ciàries que són interpel·lats per la interculturalitat. 2% Tipologia d'agents beneficiaris 5% 5% Administració 25% 13% Biblioteques Centres Cívics i Casal de Barris Entitats i Fundacions Escoles, Instituts, Centres Educatius 20% Serveis/Equipaments públics de proximitat 30% Altres • Les entitats amb les quals més accions s’han desenvolupat són escoles, instituts i centres educatius (30 %), serveis i equipaments públics de proximitat (25 %) i entitats socials i associacions (20 %). Aquests resultats estan estretament rela- cionats amb el fort impacte que han tingut les activitats del Catàleg d’activitats antirumors. 18 Ajuntament de Barcelona Persones beneficiàries 4% Ciutadania 14% Estudiants de català Dones 46% Gent gran 25% Infants Joves 5% 5% Personal tècnic Professionals • Majoritàriament, les accions han estat dirigides a la ciutadania en general, és a dir, obertes al públic. També s’hi han inclòs algunes activitats orientades a famí- lies i/o població adulta. • El segon grup beneficiari són els/les joves. És destacable l’abast del Catàleg en aquest segment de població, ja que moltes entitats dedicades a l’atenció de jo- ves en situació de vulnerabilitat han sol·licitat les activitats. • Encara que menys, també s’han desenvolupat accions adreçades a públics més específics com professionals d’àmbits culturals, estudiants de català o persones de la tercera edat. Finalment, la taula següent mostra les accions dutes a terme des del Programa en funció de les temàtiques prioritàries que responen a línies de treball del Departament d’Intercul- turalitat i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona. TEMÀTIQUES MÉS TRACTADES Cultura Feminismes Espai públic i urbanisme Joventut Alimentació Comerç Salut • Les temàtiques prioritàries més tractades han estat cultura, feminismes, espai públic i urbanisme i plurilingüisme. • L’àmbit de joventut ha esdevingut un tema transversal per a tot el Programa, ja que l’any 2022 ha significat l’inici de la consolidació d’aquesta línia temàtica. En aquest sentit, s’han fet aportacions al marc teòric i les accions del nou Pla d’Adolescència i Joventut 2022-2030 de l’Ajuntament de Barcelona, actualment en procés d’elaboració. També, com ja s’ha esmentat més amunt, s’ha elaborat el fanzine “Benvingudes a l’escola... intercultural”. Finalment, des de la línia de For- Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 19 mació Intercultural s’han dedicat esforços a desenvolupar una proposta concreta de treball en l’àmbit de la joventut, però encara no s’ha dut a terme cap formació adreçada a joves de forma específica. • A aquestes temàtiques, se’n poden afegir d’altres que tenen un gran impacte en la feina que es desenvolupa des del PROGBI. La Comunicació Intercultural és una qüestió que preocupa l’Administració pública, les entitats, els professionals i la ciutadania, tal com demostra l’elaboració per part del Departament de la Guia de comunicació amb perspectiva intercultural i/o l’esmentat curs Comunicanvi. • Les accions dirigides a debatre i desmuntar certes representacions i imaginaris són un important mecanisme per tal de generar reflexions sobre les relacions dis- criminatòries, així com el context polític i històric en què es fomenten, i promoure actituds transformadores que reverteixin les desigualtats que produeixen. Dimensió territorial El gràfic següent representa els percentatges de les accions en funció del seu àmbit territorial d’impacte. Les accions territorials fan referència a accions que han tingut inci- dència en districtes i barris, mentre que les de ciutat són aquelles que han englobat tot el municipi de Barcelona. Accions territorials 2022 28% Territorials Ciutat 72% • De totes les accions del PROGBI, 169 han tingut en compte la dimensió territorial. Això significa que el 72 % de les accions interculturals han tingut una incidència en l’àmbit dels districtes i barris de Barcelona, mentre que el 28 % restant ha tin- gut una dimensió més de ciutat. A més, 92 d’aquestes activitats han tingut com a objectiu principal la territorialització de la perspectiva intercultural. • Si bé aquestes accions han estat desenvolupades especialment des de les lí- nies de treball Impulsem la Interculturalitat i l’Estratègia BCN Antirumors, totes les línies del Programa han incidit en el territori ja sigui a través de programes culturals itinerants com l’Espai Avinyó o de col·laboracions amb diferents serveis territorials. A continuació, es mostra un mapa que desglossa les accions per districte2, que eviden- cia que s’ha assolit l’objectiu de treballar amb els diferents districtes i actors territorials. 1. 2. La informació sobre els projectes en els districtes també es poden trobar al web del Programa: https://ajuntament.barcelona.cat/bcnacciointercultural. 20 Ajuntament de Barcelona MAPA DE L’ACCIÓ Horta-Guinardó Gràcia Nou Barris INTERCULTURAL 1 Pla d’Acció Intercultural (en preparació) 1 Servei d’Interculturalitat 4 projectes interculturals 1 Servei d’Interculturalitat 1 projecte intercultural 2 activitats del catàleg antirumors ALS TERRITORIS 1 acció antirumors 15 activitats del catàleg antirumors 3 activitats de l’Espai Avinyó 2022 5 formacions interculturals Sant Andreu 8 activitats del catàleg antirumors 1 Servei d’Interculturalitat Al llarg de l’any 2022, des del Programa BCN 4 projectes interculturals Interculturalitat (PROGBI) s’ha donat suport Nou Barris al desplegament de nombroses accions in- 10 activitats del catàleg antirumors terculturals per contribuir a transversalitzar i Horta- Sant Andreu 3 activitats de l’Espai Avinyó aterrar l’enfocament intercultural als diferents Guinardó districtes i barris de la ciutat. Sant Martí Han estat un total de 239 projectes i acci- ons realitzades tant als diferents districtes, 2 projectes interculturals amb clau més territorial, com a tota la ciutat. Sarrià- Gràcia Sant Martí 4 accions antirumors Tal i com mostra la infografia, hi trobem una Sant Gervasi àmplia diversitat de tipologia d’accions, com 6 activitats del catàleg antirumors poden ser projectes interculturals, formaci- 5 activitats de l’Espai Avinyó Eixample ons, activitats de l’Espai Avinyó o del Catà- leg Antirumors, entre d’altres. Les Corts Ciutat Vella Ciutat Vella Pel que fa al treball específic impulsat des de 1 Pla d’Acció Intercultural cada districte, amb acompanyament de la lí- Sarrià- (en desenvolupament) nia d’Acció al territori, hi ressaltem l’impuls de Sants-Montjuïc 51 projectes interculturals, en consonància Sant Gervasi 9 projectes interculturals amb els cinc eixos establerts al Pla BCN Inter- 3 projectes interculturals 2 accions antirumors culturalitat 2021-2030. Des del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós s’ha 4 activitats del catàleg antirumors 2 formacions interculturals transferit un total de 151.602€, distribuïts en- 2 activitats de l’Espai Avinyó 16 activitats del catàleg antirumors tre els districtes, per al seu desenvolupament. 11 activitats de l’Espai Avinyó Entre la diversitat d’accions, hi destaquem quatre Plans d’Acció Intercultural als Dis- 1 acció comunicativa trictes (PAID), en diferents nivells de redac- ció i desplegament; el treball a través dels Sants-Montjuïc Eixample Serveis d’Interculturalitat dels districtes, incidint des d’àmbits de la vida comunitària 1 Pla d’Acció Intercultural 1 Pla d’Acció Intercultural (en preparació) dels barris per tal d’incorporar la perspectiva (en desenvolupament) 1 programa intercultural intercultural; o el desenvolupament de projec- 6 projectes interculturals tes interculturals liderats des dels districtes, 3 formacions interculturals 10 activitats del catàleg antirumors posant l’èmfasi en diferents matèries com la 6 activitats del catàleg antirumors diversitat lingüística, la participació activa o el 3 activitats de l’Espai Avinyó trencament de prejudicis, entre d’altres. Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 21 Tot i que hi ha hagut accions interculturals a tots els districtes, el nombre canvia segons el territori, així com el suport econòmic als projectes interculturals, que es mostra en el quadre següent. Alguns territoris han rebut suport econòmic (mitjançant transferència per part del Departament) per poder dur a terme alguns dels projectes interculturals als seus districtes. Aquests districtes han estat: Ciutat Vella (122.801,00 €), Eixample (8.000,00 €), Sarrià-Sant Gervasi (6.631,00 €) i Nou Barris (14.170,00 €). Pressupost 2022 per a projectes interculturals Ciutat Vella 122.801,00 € Eixample 8.000,00 € Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi 6.631,00 € Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris 14.170,00 € Sant Andreu Sant Martí Altres districtes disposen de pressupost propi ja consolidat per poder dur a terme aquestes ac- cions i per mantenir programes i serveis propis, com els serveis d’interculturalitat o els serveis de mediació. Des del Programa s’ofereix acompanyament tècnic a tots districtes, independentment de si es treballa per suport econòmic a projectes o amb pressupost ja consolidat dins el mateix districte. Dimensió transversal Tal com hem assenyalat amb anterioritat, reforçar el treball transversal dins de les àrees de l’Ajun- tament, incidint en l’estructura municipal, és clau per a la incorporació real i efectiva de la pers- pectiva intercultural en els diferents àmbits temàtics. 15% Col·laboracions del PROGBI Pròpies Agents socials 51% 34% Agents municipals • La dimensió transversal de la interculturalitat s’ha inclòs en 164 de les accions dutes a terme pel PROGBI. Gairebé tota l’activitat del programa es realitza amb altres agents, siguin entitats, personal municipal o altres serveis i departaments de l’Ajuntament; aquest 22 Ajuntament de Barcelona fet es valora positivament, ja que es considera que tota acció intercultural ha de comptar amb altres agents. • Totes les línies del Programa han col·laborat amb altres agents municipals i entitats que volen incorporar l’enfocament intercultural als seus projectes. El 51 % dels agents impli- cats provenien de l’àmbit municipal (serveis municipals o personal tècnic que forma part de la plantilla d’àrees municipals). • El treball de la línia Impulsem la Interculturalitat implica una important contribució a la transversalització, ja que proveeix de suport tècnic i assessorament diferents àrees de l’Ajuntament, així com a través del treball en diversos àmbits temàtics estratègics. Des de la línia Impulsem la Interculturalitat, a més, també s’obren noves vies de col·laboració per altres línies del Programa com Formació Intercultural o Espai Avinyó. • L’Estratègia BCN Antirumors, que treballa principalment amb entitats, compta amb les activitats del Catàleg per facilitar aquesta transversalització. A partir de la promoció d’aquestes activitats, s’arriba a entitats com centres educatius, centres cívics, entitats del tercer sector, biblioteques, etc. • La línia de Formació Intercultural també presenta una important dimensió transversal. Es promou a través de formacions a demanda o promogudes pel Programa per tal que la transversalització formi part del treball diari de les persones que estan implicades en el disseny, seguiment o avaluació de projectes. Així mateix, es presta atenció directa a població d’origen i context divers. • Per últim, l’Espai Avinyó i Comunicació Intercultural han iniciat diverses col·laboracions amb equipaments municipals estratègics com són els museus. Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 23 5. Reptes de futur El PBI 2021-2030 és un full de ruta ambiciós. No obstant això, caldrà fer revisions pe- riòdicament, ja que durant la seva implementació es produiran no només avanços, sinó també reptes. En aquest sentit, l’equip del PROGBI ha fet una revisió dels objectius que s’havia proposat per l’any 2022 i ha identificat quins reptes es plantegen pel 2023. En aquest apartat de la memòria es desglossen aquests reptes, i s’articulen, com hem fet amb les accions del Programa, al voltant dels cinc eixos del PBI 2021-2030 amb l’ob- jectiu d’identificar quina línia s’ha de treballar en cadascun. Cal aclarir que hi ha línies que es treballaran conjuntament per assolir alguns objectius. A més, hi ha línies que, precisament, per no haver treballat alguns eixos durant el 2022, han fet propostes d’accions o reptes de futur al respecte. La territorialització i la transversalització han estat els reptes principals plantejats per dur a terme al llarg de 2022, reptes que van en coherència estreta amb el que són els princi- pals eixos del nou Pla BCN Interculturalitat 2021-2030. Per tant, els reptes de cara al 2023 que tenen a veure amb aquests eixos que marca el PBI són els que segueixen. Eix 1. Avançar cap a una igualtat real de drets, deures i oportunitats per a totes les persones, a partir del compromís amb la no-discriminació i l’equitat. Des del Programa en general serà un repte continuar impulsant accions que promoguin actituds no discriminatòries. Algunes de les propostes per línies serien les següents: • Promoure accions que reforcin el suport al desplegament dels plans d’acció in- tercultural en districtes ja presentats i acompanyar els nous plans en els respec- tius processos d’elaboració (Impulsem la Interculturalitat). • Mantenir les col·laboracions amb àrees, organismes, instituts i equipaments mu- nicipals, com l’Institut Municipal de Serveis Socials, per tal d’enfortir les col·labo- racions que promoguin l’abordatge i prevenció de les situacions de desigualtat i vulnerabilitat (Formació Intercultural). 24 Ajuntament de Barcelona • Promoure accions que se centrin en violències derivades de les estructures per tal de reforçar la lluita contra la discriminació i els delictes d’odi (Estratègia BCN Antirumors). Eix 2. Avançar en el reconeixement i el respecte de la diversitat com una realitat estructural de la ciutat. El Programa es proposa promoure accions que abordin el reconeixement des de la ves- sant simbòlica, així com la pràctica quotidiana en els serveis, equipaments de proximitat i àmbits sectorials. • Prioritzar i amplificar l’impacte d’algunes temàtiques estratègiques (Espai Avin- yó-Llengua i Cultura): • Potenciar el contingut del pòdcast “Ressonàncies” i convertir-lo en una eina de referència per recuperar la memòria plural, el debat i les reflexions sobre ciutat i espai públic en clau intercultural. • Donar més recorregut als continguts i eines pedagògiques deriva- des de la línia de treball “Balls·Músiques·Resistències” per promoure el coneixement i reconeixement de diferents orígens i contextos històrics de les manifestacions musicals i culturals de les diàspores de la ciutat. • Desplegar l’abast de la perspectiva intercultural a les biblioteques a través d’una formació sobre gestió adreçada a professionals d’equipaments culturals. A més, treballar conjuntament amb la Xarxa de Casals de Barri i reprendre la col·labora- ció amb el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) (Formació Intercultural). • Difondre el fanzine “Benvinguts a l’escola... intercultural?”, una eina que ha de ser útil de cara a promoure un sistema educatiu inclusiu que afavoreixi la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat (Impulsem la Interculturalitat). Eix 3. Afavorir la generació d’espais i oportunitats per la interacció positiva i la ge- neració de vincles i relacions en condició d’igualtat. Totes les línies del Programa treballen per promoure accions que permetin generar una interacció positiva i combatre els processos segregadors, tant físics com mentals. • Obrir línies de treball i espais de col·laboració en aquells territoris on recent- ment o històricament no ha tingut presència el Programa, per tal de donar-ne a conèixer l’acció i identificar possibles necessitats/interessos relacionats (Impul- sem la Interculturalitat). • Oferir accions formatives amb perspectiva intercultural i formacions antirumors que serveixin com a espais d’aprenentatge i de coneixements (Formació Inter- cultural). • Reforçar la territorialització de les accions interculturals (Estratègia BCN Antirumors): • Establir un procés d’acompanyament i formació perquè el Decàleg de criteris de territorialització de la interculturalitat arribi als diferents terri- toris de la ciutat. • Donar continuïtat a les activitats del Catàleg d’activitats antirumors, de forma que les actuacions realitzades a les entitats es transformin en processos de llarga durada. Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 25 • Avançar cap a la descentralització de les accions interculturals, ampliant el con- junt de col·laboracions amb els barris i territoris perifèrics de la ciutat per tal d’amplificar la descentralització de la programació (Espai Avinyó-Llengua i Cul- tura). • Trencar amb la infrarepresentació d’alguns col·lectius i/o comunitats i arribar a públics prioritaris. Per això, es proposen noves eines, narratives i debats que incorporin més elements històrics, religiosos i vivencials en els quals estiguin presents col·lectius i comunitats històricament infrarepresentades (Espai Avin- yó-Llengua i Cultura). • Incentivar lectures crítiques de materials comunicatius mitjançant la infografia elaborada pel grup de comunicació de la XBCNA (Comunicació Intercultural). Eix 4. Promoure el diàleg intercultural i la participació, i un concepte de ciutadania activa que aprofundeixi els valors i la pràctica democràtica. L’eix 4 és on menys accions s’han dut a terme durant el 2022. La proposta de cara al 2023: • Continuar assessorant en el colideratge entre l’Ajuntament i les entitats que com- ponen la XBCNA per potenciar un model de governança més participatiu (Estra- tègia BCN Antirumors). • Proposar accions que puguin incrementar la implicació del Programa en l’àmbit de la participació, iniciant contactes i col·laboracions per formar professionals de l’Ajuntament de determinades àrees, direccions o departaments com ara Demo- cràcia Activa o Drets Socials (Formació Intercultural). Eix 5. Garantir que el conjunt de l’acció de govern municipal incorpora els principis i l’enfocament intercultural. Totes les línies de treball pretenen desenvolupar accions que s’encaminin cap a la in- corporació de la intercultural en el funcionament de l’Ajuntament, ja sigui iniciant noves estratègies de transversalització o aprofundint en les que ja estan en marxa. • Establir noves línies de treball amb les àrees tècniques d’àmbits rellevants pel context de la ciutat i prioritaris dins del vigent Pla (Impulsem la Interculturalitat). • Elaborar una eina metodològica per incorporar la perspectiva intercultural de ma- nera transversal, de cara a oferir-la com a eina o recurs per a professionals de diferents àmbits, sectors i serveis de l’Administració pública (Formació Intercul- tural). • Donar suport formatiu, si s’escau, als districtes que actualment estan elaborant els seus plans d’acció i als que es vulguin començar en un futur, així com suport als territoris que vulguin impulsar accions formatives (Formació Intercultural). • Reforçar la cooperació amb la xarxa associativa de la ciutat (Estratègia BCN An- tirumors). Per això, s’han proposat accions com: • Acompanyar els processos d’impuls d’accions interculturals als barris. Alguns dels barris on es vol ampliar el treball són el Carmel i el Besòs, on equipaments i veïnat han expressat aquesta necessitat. • Reprendre o iniciar nous processos de treball i espais de col·laboració per tal de donar a conèixer l’acció del PROGBI i identificar possibles 26 Ajuntament de Barcelona necessitats/interessos relacionats. • Aprofundir i amplificar la incidència de les programacions culturals i artístiques, com ara les línies de treball Museus (Im)possibles, tenint en compte possibles processos d’acompanyament que es demanin per part dels museus, i el cicle Barxiluna ةنولشرب (Des)memòria del passat i present islàmic, portant les re- flexions a diversos àmbits (Espai Avinyó-Llengua i Cultura). • Incorporar la perspectiva intercultural a altres àrees de l’Ajuntament (Comunica- ció Intercultural). Per això, es pretén: • Que es tingui en compte el Programa BCN Interculturalitat en el dis- seny de campanyes i materials comunicatius, per fer assessorament en termes d’imatge, relat i llenguatge. • Teixir sinergies amb els i les tècniques de comunicació dels diferents departaments, així com dels districtes. Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 27 6. Activitats del PROGBI, ressò mediàtic i comunicació intercultural 1. Dades d’impacte En les imatges següents es poden veure les dades d’impacte i les visites per xarxes socials: @BCNAntirumors + 5,9% @EspaiAvinyo + 6,3% BCN Acció Intercultural + 33,000 visualitzacions +157 subscripcions Programa BCN Inter- 192 Notícies al web culturalitat | BCN Acció Intercultural (barcelo- 64.206 visites na.cat) 118.481 pàgines vistes El Butlletí Programa BCN Interculturalitat: 20 butlletins enviats, 4.091 subscripcions. Espai Avinyó: 34 butlletins enviats, 2.303 subscripcions. Xarxa BCN Antirumors: 18 butlletins enviats, 363 subscripcions. 28 Ajuntament de Barcelona Visites per Xarxa social 7,8% Twitter Facebook 20% 2.824 Instagram Sessions Linkedin 69,1% Instagram Stories Altres 2. Exemples de publicacions Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 29 30 Ajuntament de Barcelona Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 31 7. Annexos ANNEX 1. Una aposta per la interculturalitat L’any 1997, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el seu primer pla de convivència sota el marc conceptual de la interculturalitat. Aquella aposta inicial per aquest enfocament, malgrat els diversos canvis de govern, s’ha mantingut al llarg dels anys. Des de llavors, s’han elaborat dos plans (el Pla BCN Interculturalitat 2021-2030 (PBI) i el seu antecessor corresponent al període 2010-2020) que han marcat, i marquen, l’agen- da de treball intercultural del govern municipal. La perspectiva intercultural ha servit per remarcar que la diversitat no només és fruit dels processos migratoris, sinó que les nostres societats són plurals i diverses per defi- nició, per bé que aquesta diversitat (d’origen, etnicoracial, religiosa, lingüística, de sexe, d’edats, etc.) no hagi estat sempre prou reconeguda. A més, la incorporació de la perspectiva intercultural ha permès establir vincles de coo- peració amb diferents àrees i districtes per tal de promoure aquest enfocament en els diferents espais de l’acció municipal. Això ha estat possible gràcies a l’impuls i la conso- lidació del Programa BCN Interculturalitat. Context intercultural de la ciutat Barcelona és una ciutat diversa i plural on conviuen persones de diferents contextos i orígens culturals. Efecte d’aquesta diversitat és la conformació d’una identitat plural, en tant que la ciutat actua de punt de trobada entre persones i col·lectius amb una àmplia diversitat sociocultural. Tot i que actualment no existeixen dades sobre la diversitat cultural, en un sentit ampli a Barcelona, es poden trobar algunes dades que mostren part d’aquesta diversitat: • Segons l’informe estadístic La població estrangera a Barcelona (2022), hi ha un total de 363.352 residents estrangers empadronats a la ciutat de Barcelona, que representen el 22,2 % del total de la població. • Aquest mateix informe, recull un descens del 0,2 % respecte l’any passat, amb 7.937 empadronaments menys. 32 Ajuntament de Barcelona • A més, aquesta dada no mostra el nombre de persones amb nacionalitat espan- yola nascudes a l’estranger, que representen el 29,4 % del total de la població a la ciutat. • Entre els principals llocs de naixement es troben països no europeus, majoritària- ment de Llatinoamericà, seguit d’Àsia. Això no obstant, el pluralisme cultural no es limita al fet migratori, per això és important recalcar altres dades igualment importants: • No es pot parlar de diversitat sense tenir en compte la presència del poble gitano, que ha reivindicat la seva memòria a través de la reparació històrica, així com la lluita contra l’antigitanisme. • Així mateix, la presència de múltiples diàspores a la ciutat de Barcelona marquen una realitat plural que s’ha de tenir en compte. També hi ha altres elements més enllà de la configuració demogràfica que cal atendre: • Segons s’indica a la memòria d’activitats de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’any 2021, hi ha a la ciutat 982 comunitats i entitats religioses, corresponents a 28 tradicions diferents, així com 498 centres de culte. • Una altra dada rellevant és el plurilingüisme que caracteritza Barcelona, ja que s’hi parlen més de 300 llengües. Què és la perspectiva intercultural? La mirada intercultural pren com a punt de partida la constatació d’una realitat social i cultural diversa, en la qual conviuen persones de diferents contextos culturals. Incor- porar aquesta perspectiva a la tasca diària implica contribuir al canvi en les dinàmiques d’exclusió, discriminació, invisibilització i desigualtat. En aquest sentit, és necessària l’emergència d’una mirada intercultural per contribuir a revertir les relacions jeràrquiques instaurades en les maneres de pensar, comunicar i actuar que existeixen a Barcelona, a fi que els col·lectius diaspòrics i no hegemònics no quedin exclosos dins dels processos de transformació social de la ciutat i tinguin la mateixa capacitat d’incidir en aquests canvis que la resta de la societat. La interculturalitat, des de l’òptica de les polítiques públiques, l’entenem com un procés transformador i dinàmic que es troba en permanent procés d’aprenentatge i construcció. Com a procés transformador, implica que vol un canvi profund en les relacions que es donen als diferents àmbits de la ciutat i, per tant, ha de ser capaç d’anar més enllà del mer reconeixement i de l’intercanvi entre cultures. En definitiva, la interculturalitat és un procés dinàmic i en constant aprenentatge, orien- tat a la transformació social, on es respecta la pluralitat cultural, on el racisme i la dis- criminació no tenen cabuda, a fi de donar resposta a les necessitats d’una societat en constant canvi. Els principis de la interculturalitat No existeix una manera única d’explicar la interculturalitat. Això forma part de la mateixa complexitat i el dinamisme dels marcs conceptuals que volen inspirar les polítiques pú- bliques. Des de 2010, l’Ajuntament de Barcelona ha optat per explicar la perspectiva intercultural a partir de tres principis que permeten traslladar de manera relativament sintètica què significa adoptar una mirada intercultural. Memòria 2022 Programa BCN Interculturalitat 33 Cal esmentar que la interculturalitat no és una plantilla preestablerta d’aplicació social, sinó que és fonamental atendre al context, ja que ofereix la informació necessària per obtenir el coneixement i actuar en consonància. En aquest sentit, els principis de la interculturalitat són la guia que orienta l’adquisició de coneixement sobre el context, així com la definició d’un abordatge que permeti la cons- trucció d’una ciutat realment intercultural, tenint en compte les particularitats de cada territori i l’heterogeneïtat de cada situació. A més, els principis no són immutables ni homogenis, sinó que, tenint en compte la rea- litat social, permeten formular preguntes claus que orienten l’acció intercultural. 34 Ajuntament de Barcelona Memòria 2022 del Programa Febrer 2024 BCN Interculturalitat. Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós