Informe anual de seguiment i avaluació de l’Agenda 2030 de Barcelona Voluntary Local Review 2023 Títol: Informe anual de seguiment i avaluació de l’Agenda 2030 de Barce- lona (Voluntary Local Review 2023) Continguts i redacció: © Ajuntament de Barcelona Idea i coordinació: Gabinet Tècnic de Programació (Oficina del Comissi- onat d’Agenda 2030) Fotografies: © Ajuntament de Barcelona Edició electrònica, gener de 2023 Edita: © Ajuntament de Barcelona Disseny i maquetació: Commceptes Estratègics de Comunicació, SL Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Re- coneixement – No comercial (by-nc) amb finalitat no comercial. Es permet no només la reproducció, distribució i comunicació pública de l’obra ori- ginal, sinó també la creació d’obres derivades com traduccions, resums o versions infantils. No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades La llicència completa es pot consultar a: https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca Presentació 4 ODS 11: Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, 1. Introducció 5 segurs, resilients i sostenibles 82 2. Situació dels ODS a Barcelona 6 ODS 12: Garantir modalitats de consum i producció sostenibles 90 ODS 1: Posar fi a la pobresa en totes les seves formes i a tot arreu 8 ODS 13: Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els efectes ODS 2: Posar fi a la fam, assolir la d’aquest 96 seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible 14 ODS 14: Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els ODS 3: Garantir una vida sana i promoure recursos marins per al desenvolupament el benestar per a totes les persones a totes sostenible 100 les edats 20 ODS 15: Protegir, restaurar i promoure l’ús ODS 4: Garantir una educació inclusiva, sostenible dels ecosistemes terrestres, equitativa i de qualitat i promoure gestionar els boscos de manera oportunitats d’aprenentatge durant sostenible, combatre la desertificació, tota la vida per a tothom 30 aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat 104 ODS 5: Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes 38 ODS 16: Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament ODS 6: Garantir la disponibilitat i una sostenible, facilitar l’accés a la justícia gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a tots i construir a tots els nivells per a totes les persones 44 institucions eficaces i inclusives que rendeixin comptes 108 ODS 7: Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna ODS 17: Enfortir els mitjans per a totes les persones 54 d’implementació i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible 118 ODS 8: Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació 3. Alineament del pressupost municipal plena i productiva i el treball digne per a amb els ODS 122 tothom 58 4. Estimació numèrica del grau ODS 9: Construir infraestructures d’assoliment de l’Agenda 2030 de Barcelona 126 resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació 68 5. Reflexions finals 132 ODS 10: Reduir la desigualtat en i entre els països 74 PRESENTACIÓ Aquest és el quart informe anual de seguiment de l’Agenda 2030 que presenta l’Ajuntament de Barcelona. Considerant que estem a la fase ini- cial d’un nou mandat municipal, els continguts es centren en l’actualització dels indicadors de compliment de l’Agenda. A la pròxima edició, que publicarem a l’octubre de 2024, presentarem els ODS que s’incorporaran als nous Pla d’Actuació Municipal i al Pla d’Inversions Municipals 2024- 2027. També serà el moment de presentar el nou acord ciutadà per a la sostenibilitat, que incorpo- rarà un enfocament de missions. Vivim temps complexos i marcats per la incertesa Tenir una missió pressuposa alinear les accions i els reptes globals com el canvi climàtic o les de- amb uns valors i una visió de la realitat. Els valors sigualtats. En aquest context, els 17 Objectius de ens els donen elements com la Declaració Uni- Desenvolupament Sostenible representen l’única versal dels Drets Humans, de la qual es complei- agenda viable per abordar conjuntament el nostre xen ara 75 anys, i els propis ODS. El diagnòstic futur. Barcelona és una ciutat oberta al món, res- compartit el generem entre tots, produint dades ponsable i solidària. Per això els ODS també són i presentant els resultats –a través, entre d’altres, els nostres objectius, per construir una ciutat que dels indicadors de l’Agenda 2030- amb total ho- no deixi ningú enrere. nestedat i transparència. A meitat del recorregut de l’Agenda 2030 és bon Enfrontats a reptes immensos, les administraci- moment per reflexionar sobre el seu valor i la seva ons públiques hem de buscar noves maneres de capacitat de transformació, tant a escala global treballar que ens permetin ser més proactives i com a les ciutats, que són protagonistes neces- co-liderar les transformacions que necessitem sàries d’aquest viatge. amb els agents socials, el sector privat i l’aca- dèmia. En aquest sentit, l’enfocament orientat a El balanç que podem fer del de l’Agenda avui és missions que ha impulsat la Unió Europea és una agredolç, tant a escala europea, com a escala eina interessant, perquè busca unir els esforços global, i queda inevitablement marcat per l’im- de tots els actors de la societat a l’entorn dels ob- pacte de la pandèmia i de l’emergència climàtica. Si bé durant els últims dos anys hem superat els jectius més importants i urgents. efectes més durs de la crisi sanitària i l’economia mostra una gran fortalesa, en altres temes clau, Els reptes són ingents, i encara tenim molta feina com l’educació, la recuperació no està sent tan per fer si volem assolir els 17 Objectius de Desen- ràpida, i algunes millores de l’any 2020, com la volupament Sostenible l’any 2030. La bona notícia caiguda d’emissions de gasos d’efecte d’hiverna- és que encara hi som a temps, i que sabem com cle, no s’han pogut consolidar. fer-ho. Laia Bonet Rull Tinenta d’Alcaldia d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge 4 1. Introducció Aquest document presenta les dades més La situació dels indicadors es mostra a tra- recents disponibles del sistema d’indicadors vés d’uns gràfics que sintetitzen la informació creat per mesurar l’evolució de Barcelona res- considerada com a més rellevant: la primera pecte a les fites dels 17 objectius de desenvo- dada de la sèrie estadística, la dada més ac- lupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 tualitzada i la penúltima dada més recent de de Nacions Unides. Cal recordar que el segui- cada indicador. Cal tenir en compte que els ment es fa a partir de 139 fites contextualitza- indicadors no s’actualitzen tots amb la ma- des; és a dir, adaptades a la realitat, les ne- teixa periodicitat i de forma simultània. Per cessitats i l’ambició de Barcelona. Aquestes aquest motiu els resultats que es visualitzen fites són mesurades per un o diversos indica- prenen les dades més recents de cada indi- dors, per la qual cosa el nombre d’indicadors cador a 30 d’octubre de 2023. En tots els in- de la bateria és bastant més elevat. En aquest dicadors s’hi inclou un senyal de tendència, informe se’n presenten un total de 200, comp- en format semàfor. I en tots aquells que dis- tant els tres gràfics pressupostaris. En el do- posen d’una fita quantitativa s’hi indica, amb cument “L’Agenda 2030 de Barcelona, fites i un punt taronja, el valor que haurien de tenir indicadors clau”, publicat l’any 2020, trobareu ara, a la meitat del seu recorregut, per arribar tots els detalls del procés de localització de a bon port l’any 2030. La sèrie completa de l’Agenda. les dades dels indicadors i les corresponents metadades es poden consultar a la platafor- El fet de disposar d’un conjunt d’indicadors ma Open SDG. amb objectius definits i quantificats ofereix la possibilitat de monitorar la direcció i la ve- locitat en l’assoliment de les fites dels ODS una per una, i de resultes permet fer el segui- ment global per a cada ODS i per al conjunt de l’Agenda 2030. No podem obviar que els indicadors quantitatius tenen una capacitat li- mitada per copsar i analitzar la realitat social, més encara si parlem d’una societat urbana amb la complexitat i el dinamisme de Barce- lona. El coneixement i els recursos disponi- bles només ens permeten mesurar una part de les seves múltiples dimensions, i al cap- davall s’ha hagut d’escollir un nombre encara més limitat d’indicadors, orientats a mesurar els objectius. Tanmateix, aquests indicadors, en la mesura que provenen de fonts fiables i són tècnicament correctes, ens ofereixen un instrument vàlid per analitzar l’evolució de la ciutat respecte als ODS. 5 6 2. Situació dels ODS a Barcelona 7 ODS1 Posar fi a la pobresa en totes les seves formes i a tot arreu Fites de Barcelona per a l’any 2030 1.1. Tota persona resident a Barcelona que es 1.4 Garantir un accés àgil als serveis socials quedi sense sostre rebrà atenció per cobrir municipals les seves necessitats bàsiques, i el nombre de persones sense llar es reduirà fortament 1.5 Reduir l’exposició de les persones més vulnerables a situacions de crisi o desastre, 1.2 Reduir fortament la incidència de la po- així com incrementar la seva resiliència per bresa severa a Barcelona, especialment entre fer-hi front la població més jove, vetllant també perquè no afecti desproporcionadament determinats 1.a. Desenvolupar la cooperació internacional territoris de ciutat en la reducció de la pobresa 1.3 Assegurar que l’Ingrés Mínim Vital arribi a totes les persones que el necessiten Després d’uns anys de certa estabilitat en les xi- El Centre d’Urgències i Emergències Socials com- fres, els serveis d’intervenció social a l’espai pú- plementa la tasca dels centres de serveis socials blic de l’Ajuntament van detectar al maig del 2022 i atén les persones que presenten una situació de un augment sobtat de les persones que dormien risc o d’urgència social, com ara la pèrdua d’allot- al ras a la ciutat. També ha augmentat el nombre jament, la manca de recursos per a l’alimentació, de persones sense llar. El creixement dels recur- el maltractament per violència masclista o la de- sos dedicats a l’atenció i l’acompanyament ha satenció de les persones grans. El fort increment permès donar una resposta adequada a l’emer- registrat entre el 2021 i el 2022 s’explica en bona gència, però no revertir un fenomen que respon a mesura per l’activació del Procediment per inter- desigualtats i altres causes estructurals que van venció amb múltiples afectats (PIMA) per atendre molt més enllà de l’assistència social. l’emergència humanitària derivada de la guerra a Ucraïna l’any 2022. L’afectació de la guerra encara La privació material es genera quan una persona ha estat més forta sobre el Servei d’Emergències no pot accedir a una sèrie de béns considerats Socials, que atén les persones afectades per in- com a bàsics per assolir el nivell de benestar es- cidents crítics (com un accident de trànsit mortal, tàndard de la societat en què viu. En el període un suïcidi, un incendi, un esfondrament, una situ- 2019-2021, la proporció de població barcelonina ació meteorològica molt adversa), que requerei- en situació de privació material i social severa es xen atenció psicosocial immediata. va estabilitzar a l’entorn del 9%. Sembla que s’in- sinua un canvi de tendència després de l’empitjo- Certament els resultats actuals queden lluny dels rament observat durant el temps de la pandèmia. desitjats en l’horitzó 2030, perquè s’han enca- Tot i això, la situació actual queda lluny de l’ob- denat crisis que han requerit multiplicar els ser- jectiu desitjat per a l’any 2030. D’altra banda, tot i veis. La part positiva és que l’Ajuntament ha es- que l’indicador no aborda les privacions materials tat capaç de donar-hi resposta. De cara al futur específiques dels infants, sí que permet entendre caldrà mantenir la dotació de recursos necessària que aquest segment de població és el que més per contenir i mitigar els efectes de les situacions acusa aquest fenomen, fet que resulta especi- de crisi, i amb capacitat per intervenir davant situ- alment lesiu per a la cohesió social i la igualtat acions noves i sobrevingudes. d’oportunitats. Un element positiu és que els serveis municipals no han perdut agilitat en un context de creixent pressió assistencial. El temps mitjà d’espera per poder accedir a una primera atenció als Centres de Serveis Socials (CSS) es manté per sota de l’objectiu previst a l’horitzó 2030. 9 1.1.1 Percentatge de persones sense llar ateses en centres residencials col·lectius o allotjaments individuals 100,0% 79,5% 59,0% 69,0% 67,0% 2016 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Xarxa d'atenció a persones sense llar. Ajuntament de Barcelona 1.1.2 Persones sense llar a Barcelona i persones que dormen al carrer 4.043 4.197 3.231 (Persones que 1.026 895 1.063 dormen al carrer) 500 2016 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Xarxa d'atenció a persones sense llar. Ajuntament de Barcelona 10 1.2.1a Taxa de privació material i social severa 9,6% 8,8% 6,3% 4,9% 2,0% 2016-17 2020-21 2021-22 Objectiu 2030 Font: IERMB i Idescat: EMCV. 1.2.1b Taxa de privació material i social severa en la població menor de 16 anys 16,9% 13,0% 9,5% 7,0% 2,0% 2016-17 2020-21 2021-22 Objectiu 2030 Font: IERMB i Idescat: EMCV. 11 1.4.1 Mitjana de dies d’espera entre data visita al Centre de Serveis Socials i data programada 22,9 19,0 15,0 12,4 14,4 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona. 1.5.1a Nombre d'unitats d'atenció realitzades pel Servei d'Urgències Socials del (CUESB) 42.265 28.348 34.488 19.174 10.000 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona. 1.5.1b Nombre de persones ateses pel Servei d'Emergències Socials del (CUESB) 15.344 2.080 1.668 2015 2021 2022 Font: Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona. 12 13 ODS2 Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible 14 Fites de Barcelona per a l’any 2030 2.1 Aconseguir que ningú pateixi gana ni mal- 2.4 Impulsar la producció agropecuària eco- nutrició a Barcelona lògica, de proximitat i resilient, a través de la xarxa comercial minorista i majorista, i pro- 2.2 Reduir en un 20% la incidència de l’obesi- moure l’adopció de la Dieta de salut planetà- tat, especialment en els infants ria 2.3 Impulsar l’agricultura urbana, posant en 2.a. Desenvolupar la cooperació internacional valor els seus beneficis econòmics, ecològics de ciutat en l’àmbit de l’alimentació i l’agricul- i socials tura urbana La privació alimentària per manca de recursos La posada en funcionament el 2021 del model de econòmics, definida com la població que no es “paradistes verds” dins l’estratègia de Comerç pot permetre un àpat de proteïna animal cada 2 Verd de la ciutat va tenir molt èxit, atès que es va dies, o el valor nutricional equivalent en proteïna arribar a un 56% d’adhesions. Malgrat la dismi- vegetal, afecta un 5,5% de la població, una xifra nució observada l’any 2022, encara es manté per que queda molt per sobre de l’objectiu desitjat a sobre del 50% d’adhesions previstes per al 2030. l’horitzó 2030. Malgrat els esforços per contenir l’encariment dels aliments amb reduccions de Avui dia encara no disposem de dades de co- l’IVA, la crisi inflacionista ha desbordat la capa- mercialització i de consum de producte ecològic, citat dels sectors econòmicament més fràgils per ni en el mercat majorista de Mercabarna ni en el pagar una alimentació suficient i de qualitat. minorista (mercats municipals), ja que les esta- dístiques es recullen de forma agregada i no di- Un altre indicador de la qualitat de l’alimentació és la ferencien entre producte convencional i ecològic. incidència de l’obesitat. L’Enquesta de salut de Bar- A més, la producció local ecològica, tot i els múl- celona 2021 posa de manifest que ha crescut en tiples impactes positius que genera, representa el cas dels homes i s’ha mantingut pràcticament un impacte simbòlic sobre la producció total, per estable en les dones. En la població infantil obser- l’escassetat de sòl agrícola a la ciutat. vem la situació contrària, però amb valors més posi- tius: ha caigut l’obesitat en els nens i ha crescut lleu- Un indicador alternatiu raonable és la proporció gerament en les nenes. En conjunt, tanmateix, les de superfície en producció ecològica sobre el to- xifres s’allunyen de l’objectiu desitjat per al 2030. tal de superfície agrícola a la província de Barce- lona i a Catalunya, els dos àmbits territorials més Observat des de la perspectiva de la sostenibilitat propers i connectats a la ciutat. En ambdós casos ambiental, el consum mitjà de carn per persona l’increment experimentat entre el 2015 i el 2022 encara és excessivament elevat, ja que supera ha estat superior als 10 punts, de tal manera que àmpliament el límit establert a l’anomenada dieta més d’una quarta part de la superfície agrícola ja de salut planetària per a l’any 2030 (16 kg/any). La es destina a producció ecològica. Encara queda tendència, si més no a Catalunya, és un consum molt camí per recórrer, però la tendència és po- de carn a la baixa, tot i que caldria veure com es sitiva. reparteix entre els diversos sectors de població per estimar fins a quin punt aquesta reducció és En relació amb el producte de proximitat —també voluntària o obligada. de vital importància per al foment de l’economia local, la reducció de la petjada ecològica i la resili- Els horts urbans han consolidat la presència a la ència alimentària—, s’observa una reducció signi- trama urbana de Barcelona i han crescut progres- ficativa del producte d’origen català (fruites i hor- sivament en nombre, fins i tot en un context de talisses) comercialitzat a Mercabarna. Poder re- superació de la crisi immobiliària de 2008-2013 i vertir aquesta tendència, comuna a la major part de pressió creixent sobre el sòl. Això denota un d’Europa, depèn de seguir les línies marcades a interès social notable per aquesta pràctica, que l’Estratègia d’alimentació saludable i sostenible està plenament alineada amb les estratègies de Barcelona 2030. mitigació del canvi climàtic i d’adaptació. L’any 2022 se’n van comptabilitzar 541. 15 2.1.1 Taxa de privació alimentària a Barcelona 5,5% 4,8% 2,0% 1,2% 0,5% 2016-17 2020-21 2021-22 Objectiu 2030 Font: IERMB i Idescat: EMCV. 2.4.4 Kg/any per persona de carn consumida a Catalunya 48,5 47,0 41,8 37,7 16,0 2018 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. 16 2.2.1a Taxa de prevalença de l'obesitat en adults (Homes) 16,3% (Dones) 13,5% 14,4% 13,6% 12,0% 11,0% 2016 2021 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Salut de Barcelona. ASPB. 2.2.1b Taxa de prevalença de l'obesitat infantil (De 0 a 18 anys) 13,2% 10,4% (Homes) 8,6% (Dones) 7,5% 2016 2021 Font: Enquesta de Salut de Barcelona. ASPB. 17 2.3.1 Nombre d'horts urbans 450 539 541 2018 2021 2022 Font: Barcelona + Sostenible. Pla Clima. 2.4.1 Percentatge de parades dels mercats municipals amb qualificació de “paradistes verds” 56,0% 60,0% 51,6% 50,0% 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Institut Municipal de Mercats de Barcelona. 18 2.4.2 Superfície en producció ecològica sobre el total de superfície agrícola útil (SAU) 27,9% 26,9% (Província Barcelona) 25,0% 14,9% 23,0% 23,2% (Catalunya) 11,6% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). 2.4.3 Origen de producte comercialitzat al mercat central de fruites i hortalisses de Mercabarna (%) 26,1% 33,3% 29,4% 55,2% Importat 52,7% 56,0% Resta d'Espanya 18,7% 14,0% 14,6% Catalunya 2015 2021 2022 Font: Mercabarna. 19 ODS3 Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats Fites de Barcelona per a l’any 2030 3.1 Una taxa de mortalitat materna molt pro- 3.7 Reduir a la meitat l’embaràs a l’adolescèn- pera a zero cia, escurçant també les diferències entre dis- trictes 3.2 Cap mort evitable en nadons i infants me- nors de cinc anys 3.8 Reduir a la meitat el nombre de persones que no accedeixen a atenció o tractaments 3.3 Reduir a la meitat l’afectació de les malal- sanitaris per motius econòmics ties infeccioses 3.9 Reduir dràsticament les morts causades 3.4 Reduir en un terç les morts prematures i per l’excés de contaminació a la meitat la prevalença del patiment psico- lògic, així com incidir més en promoció de la 3.a. Reduir significativament l’hàbit de fumar salut 3.b. Desenvolupar la cooperació internacional 3.5 Rebaixar el consum de risc d’alcohol i càn- de ciutat en l’àmbit de la recerca en salut glo- nabis, especialment entre les persones joves bal i la millora dels instruments de Salut Públi- ca i els Sistemes de Salut 3.6 Una dràstica reducció del cost humà pro- vocat pels accidents de trànsit 3.d. Dotar Barcelona d’un pla d’emergència específic per fer front a les situacions de pan- dèmia Els anys 2020 i 2021 cap dona va morir a Barce- Les dades de l’Enquesta de salut del 2021 també lona a conseqüència d’un part, cosa que posa mostren un fort deteriorament de la salut mental de manifest els efectes de disposar de sistemes en la població de més de 15 anys, amb més afec- de salut de qualitat i d’accés universal. En relació tació en les dones que en els homes. L’Informe amb la mortalitat prematura en infants de menys sobre la salut mental en adolescents a Barcelona, de 5 anys, les darreres dades disponibles també elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barce- mostren una millora, que les situa molt a prop de lona a partir de dades de l’enquesta FRESC 2021, la fita marcada per al 2030. Pel que fa a la mortali- confirma la mateixa tendència en aquest sector tat neonatal, la sèrie estadística es manté a nivells de població. baixos i propers a la fita 2030 (1,0). Les enquestes del 2021 i 2022, efectuades en La mortalitat prematura es mesura com el nombre un context encara molt afectat per la pandèmia, d’anys potencials de vida perduts (APVP) entre constaten alguns canvis significatius en els hàbits 1 i 70 anys. El 2020 es van produir 2.735 morts de vida vinculats a la salut. Per exemple, s’obser- prematures a Barcelona, i l’indicador va pujar en va una reducció de cinc punts percentuals en el ambdós sexes, però l’any 2021 l’indicador va re- nombre de persones que practiquen esport. Però cuperar la tendència cap a la millora, més clara- aquelles que sí que en fan (dos terços de la pobla- ment en les dones que en els homes. La mateixa ció) el practiquen amb més freqüència. pauta s’observa en l’esperança de vida en néixer. Va caure l’any 2020, per primer cop en molts anys, El consum de risc d’alcohol per al conjunt de la i es va recuperar l’any 2021, fins al punt que els població va augmentar considerablement entre 87,1 anys en les dones i de 80,9 en els homes su- el 2016 i el 2021, amb una incidència més forta posen una lleugera millora respecte al 2015, i una en els homes i en les persones joves. En el con- de les esperances de vida més elevades del món. sum de cànnabis també es detecta un augment, però afortunadament entre la població adolescent La incidència del VIH, amb una evolució que havia es manté força estable. També hi ha una bona la estat molt favorable en relació amb l’assoliment tendència respecte al tabaquisme en el cas dels de la fita 2030, ha tingut un augment sobtat l’any homes, en què per primer cop la taxa queda per 2022. Pel que fa a la gonocòccia, tant l’evolució sota del 20%. com les darreres dades de l’indicador són molt negatives i creixen any rere any des del 2018. 21 El nombre de víctimes mortals en accidents de L’any 2022 la mortalitat atribuïble a la contamina- trànsit a Barcelona va experimentar un augment ció de l’aire a la ciutat s’estima al voltant del 10% molt notable entre el 2021 i el 2022, associat en de les morts naturals, és a dir, unes 1.500 morts bona part a la recuperació de les pautes de mobi- cada any (IC95%=1.100-2.000). Aquest impacte litat prepandèmiques. No es pot abaixar la guàr- és un 25% superior a l’estimat per la contami- dia en la lluita per aconseguir una mobilitat més nació dels anys de pandèmia, però un 21% infe- segura. rior al dels anys 2018-2019 (1.200 morts i 1.900 morts anuals, respectivament). Amb el compli- L’any 2021 es van produir 15,4 embarassos per ment dels valors guia de l’OMS (5 µg/m3 de PM2,5 cada 1.000 dones adolescents a la ciutat, amb i 10 µg/m3 d’NO2), s’evitarien 800 morts addicio- un augment sobtat respecte a l’any 2020 que no nals cada any, cosa que permetria assolir la fita trenca la tendència sostinguda a la baixa des del desitjada per a l’any 2030. 2015. Aquest fenomen mostra un patró lligat al ni- vell socioeconòmic dels barris, però el diferencial entre els districtes amb més i menys incidència s’ha reduït notablement. 3.1.1 Taxa mortalitat materna (x1.000 naixements) 0,5 0,3 0,0 0,0 0,1 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Registre de Mortalitat. 3.2.1 Taxa de mortalitat prematura en infants menors de 5 anys (x100.000 hab.) 44,7 37,3 40,0 34,0 35,0 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Registre de Mortalitat. 22 3.2.2 Taxa de mortalitat neonatal (infants < 28 dies), per cada 1.000 nascuts vius 1,9 1,2 1,1 1,0 0,7 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Registre de Mortalitat. 3.4.1a Taxa de mortalitat prematura (x100.000 habitants) 3.155,8 3.009,3 2.956,3 (Homes) H: 1.934,5 1.694,7 1.640,8 1.528,8 (Dones) D: 1.317,1 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Registre de Mortalitat. 3.4.1b Esperança de vida en néixer 86,6 87,5 87,1 85,2 (Dones) (Homes) 80,8 81,8 79,7 80,9 2015 2019 2020 2021 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). 23 3.3.2 Taxa d’incidència del VIH (x100.000 habitants) 65,3 39,8 (Homes) 30,0 4,5 2,7 18,5 5,3 (Dones) 3,0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). 3.3.4 Taxa d’incidència de la gonocòccia (x100.000 habitants) 610,6 (Homes) 504,3 273,0 200,0 39,8 56,3 81,5 (Dones) 20,0 2018 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). 3.4.2a Mala salut mental o risc de patiment psicològic en població major de 15 anys 31,4% (Dones) 19,9% 21,6% 16,5% (Homes) 14,0% 2016 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Enquesta de salut de Barcelona. 24 3.4.2b Risc de mala salut mental en l'alumnat de 13 a 19 anys 19,9% (Dones) 10,4% 11,1% (Homes) 7,9% 2016 2021 Font: ASPB. Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC). 3.4.3a Pràctica esportiva en la població adulta (persones que practiquen algun esport) 74,4% 80,0% 69,0% (Homes) 69,2% 64,2% (Dones) 2017 2022 Objectiu 2030 Font: Observatori de l'Esport i de l'Activitat Física de Barcelona. Enquesta d'hàbits esportius de Barcelona. 3.4.3b Freqüència pràctica esportiva en població adulta (cops per setmana) 4,2% 2,3% 32,9% 25,4% menys d'1 cop 1 i 2 cops 33,4% 37,0% 3 i 4 cops 28,9% 35,1% 5 cops o més 2017 2022 Font: ASPB. Enquesta d'hàbits esportius de Barcelona. 25 3.5.1 Consum de risc d’alcohol en persones adultes 14,1% (Homes) 9,0% 7,9% (Dones) 4,2% 4,3% 2016 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Enquesta de salut de Barcelona. 3.5.2 Consum de risc de cànnabis en persones adultes 8,8% (Homes) 6,8% 4,2% (Dones) 1,8% 3,8% 2016 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Enquesta de salut de Barcelona. 26 3.5.3 Consum de risc d’alcohol en joves (15-24 anys) 24,7% (Homes) 16,1% 19,2% (Dones) 10,7% 4,3% 2016 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Enquesta de salut de Barcelona. 3.5.4 Consum de risc de cànnabis en l'alumnat de 13 a 19 anys 6,0% 5,2% (Homes) 3,6% 3,7% (Dones) 3,0% 2016 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC). 3.a.1 Persones majors de 15 anys que fumen diàriament 23,7% 19,9% (Homes) 20,0% 16,5% 16,3% (Dones) 13,0% 2016 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Enquesta de salut de Barcelona. 27 3.6.1 Nombre anual de persones mortes per col·lisió de trànsit 27 23 12 20 12 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Departament d'Estadística i Difusió de Dades de l'OMD. 3.6.2 Nombre anual de persones ferides greument per col·lisió de trànsit 199 166 172 160 120 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Departament d'Estadística i Difusió de Dades de l'OMD. 3.7.1 Taxa d’embarassos de dones de 15 a 19 anys (Tant per 1.000) 19,1 12,8 15,4 14,3 9,5 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). 28 3.7.2 Diferencial taxa d’embarassos de dones de 15 a 19 anys entre els districtes amb major i menor taxa 23,2 19,1 17 13,5 10,7 2018 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). 3.8.1 Necessita i no s’ha pogut permetre econòmicament un tractament dental, medicació o servei d'atenció mental 13,9% 10,5% 7,0% (Atenció mental) 2,9% 5,8% (Tractament dental) 1,5% (Medicació) 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Enquesta de salut de Barcelona. 3.9.1 Morts anuals atribuïbles a l’excés de contaminació atmosfèrica (llindar OMS per NO2 i PM2,5) 1.900 1.500 1.200 1400 500 2018-2019 2020-2021 2022 Objectiu 2030 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). 29 ODS4 Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom Fites de Barcelona per a l’any 2030 4.1 Pràcticament tot l’alumnat acaba l’ense- 4.6 El 2030 el gruix de la població barcelonina nyament obligatori amb èxit i amb un nivell sabrà desenvolupar-se en almenys tres idio- adequat de competències mes: català, castellà i anglès 4.2 Augmentar l’escolarització en l’etapa 1-3 4.7 L’acció educativa i de sensibilització so- anys, vetllant perquè l’augment es produeixi bre el desenvolupament sostenible i sobre els especialment en els infants de famílies de ni- drets humans arribarà a tots els centres edu- vell socioeconòmic baix catius 4.3 Més d’un 60% de titulats superiors entre 4.a. Tots els infants amb dificultats d’apre- els joves adults nentatge tindran accés un recurs o un centre especialitzat per promoure el seu desenvolu- 4.4 Quatre de cada cinc joves hauran comple- pament precoç tat algun tipus de formació postobligatòria 4.b. Desenvolupar la cooperació internacional 4.5 Totes les persones tindran les mateixes en l’àmbit de l’educació oportunitats formatives El curs 2022-2023 presenta una lleugera millora Això està molt relacionat amb el fenomen de la se- en els resultats acadèmics a quart d’ESO, des- gregació escolar, el qual, segons l’esmentat infor- prés de l’empitjorament notable que es va produir me, indica el grau en què diferents grups d’alum- en els dos cursos afectats per la pandèmia. Els nat (segons diverses característiques: necessitats resultats, però, queden lluny de l’objectiu desit- educatives, gènere, origen migratori o ètnic, so- jat per al 2030. L’evolució és més positiva en el cioeconòmic) es distribueixen de forma desigual percentatge de graduació en l’ESO, que al darrer en un territori (barri, municipi, país) i/o sector (pú- curs acadèmic del qual tenim dades (2021-2022), blic, privat). Així, una xarxa escolar segregada és se situa per sobre del 92%. A més, també es va aquella “amb un perfil d’alumnat homogeni dins reduir la diferència entre districtes. dels centres i heterogeni entre els centres”. En els últims anys la lluita contra la segregació escolar Aquesta dada apunta a una reducció en l’abando- ha ocupat un espai central en l’agenda política. En nament prematur dels estudis. Tot i que en l’ac- l’àmbit català destaquen el Pacte contra la segre- tualitat no disposem de dades d’aquest fenomen gació escolar del 2019, impulsat pel Departament que siguin alhora desagregades a nivell de ciutat d’Educació i el Síndic de Greuges, i el Decret i comparables internacionalment, podem obtenir 11/2021, que estableix el procediment d’admissió un indicador a partir de l’Enquesta de serveis mu- de l’alumnat als centres (públics i concertats) en nicipals (ESM). A l’ESM s’observa (a pesar d’algu- els ensenyaments obligatoris i batxillerat. Aquesta nes oscil·lacions) un descens de la taxa d’aban- norma dona molta capacitat d’intervenció als mu- donament prematur dels estudis a Barcelona, que nicipis en la planificació educativa i en el control cau del 10,8% al 2015 al 6,8% al 2023. L’informe i gestió dels processos d’admissió de l’alumnat, i “Oportunitats educatives a Barcelona 2022” ana- reforça així els ens locals com a actors claus en litza en profunditat l’impacte de taxa d’abandona- la lluita contra la segregació escolar. Val a dir que ment prematur dels estudis en funció del gènere, l’esforç contra la segregació escolar dut a terme a la nacionalitat i el grup socioeconòmic; i apunta Barcelona s’ha traduït en una clara reducció dels a la necessitat de continuar oferint oportunitats índex de dissimilitud1 a infantil-primària i a l’ESO educatives a tots els infants i adolescents; espe- cialment a l’alumnat en situació de vulnerabilitat 1 L’índex de dissimilitud es pot llegir com el percentatge socioeconòmica. d’alumnat que caldria redistribuir per garantir que està dis- tribuït de manera equilibrada en tota la xarxa. Pren valors del 0 a l’1. Com més s’apropa a 1, més segregació escolar hi ha. 31 en relació amb la distribució de l’alumnat estran- El coneixement del castellà, mesurat a partir de ger. En el cas d’infantil-primària s’ha passat d’un la percepció subjectiva de la pròpia capacitat lin- índex del 0,45 en el curs 2017-2018 a un de 0,34 güística, es manté en el 100% del conjunt de po- en el curs 2022-2023, mentre que a l’ESO s’ha blació major d’edat. Pel que fa a l’anglès, des del passat de 0,42 a 0,33. 2015 el coneixement d’aquesta llengua augmenta de forma constant i va en la bona direcció per ar- Les taxes d’escolarització a l’etapa no obligatòria ribar al 70,0% l’any 2030. Per contra, el percen- de 0-3 també van rebre l’impacte de la pandèmia, tatge de població que considera que sap parlar però en el curs 2021-2022 ja van presentar una català ha caigut un 2,6% respecte al 2015. important recuperació dels valors, accentuada en el curs 2022-2023, amb taxes d’escolaritza- Pel que fa al nombre de centres educatius que ció que tant a P1 com a P2 se situen per sobre han portat a terme projectes d’educació ambien- dels objectius previstos a mitjà termini. L’aspecte tal en el marc del programa Escoles + Sostenibles negatiu que mostren aquestes dades és la dife- (E + S), ha estat de 373, fet que va representar el rència sostinguda entre districtes, indicador d’una 53,7% del total de centres de la ciutat en el curs forta desigualtat en la taxa d’escolarització a la 2022-2023. primera etapa de la vida. En l’altre extrem del cicle educatiu, els estudis superiors, observem com el percentatge de po- blació de 30 a 34 anys graduada augmenta any rere any. L’any 2022 es va arribar al 55,9%, un va- lor que es situa ja molt a prop de la fita del 60% dibuixada per al 2030. Per contra, el percentat- ge de persones entre 20 i 24 anys amb educa- ció postobligatòria (batxillerat o cicle formatiu de grau mitjà) sembla que s’ha estancat a l’entorn del 62%, cosa que compromet l’assoliment de la fita del 80% per a l’any 2030. 32 4.1.1 Taxa assoliment de les proves de competències bàsiques a 4rt d’ESO (Mitjana 5 proves) 95,0% 92,0% 89,0% 84,7% 86,0% 2016-17 2021-22 2022-23 Objectiu 2030 Font: Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. 4.1.2 Diferència entre el districtes amb la taxa més alta i més baixa de graduació a 4t d'ESO 20,1% 18,1% 17,2% 16,7% 10,0% 2015-16 2020-20 2021-22 Objectiu 2030 Font: Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya. 4.2.1 Taxa d’escolarització a un any d’edat 60,0% 57,3% 54,2% 48,4% 50,8% 2015-16 2021-22 2022-23 Objectiu 2030 Font: Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya. 33 4.2.2 Taxa d’escolarització a dos anys d’edat 80,0% 72,8% 72,5% 65,6% 66,9% 2015-16 2021-22 2022-23 Objectiu 2030 Font: Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya. 4.2.3 Diferencial en la taxa d’escolarització a 2 anys entre els districtes amb la taxa més alta i més baixa 63,7% 61,1% 48,5% 36,8% 25,0% 2015-16 2021-22 2022-23 Objectiu 2030 Font: Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya. 4.3.1 Persones de 30 a 34 anys que disposen d’un títol d’educació superior (universitari o CFGS) 60,0% 55,9% 55,1% 53,9% 47,7% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Padró municipal d'habitants 34 4.4.1 Persones de 20 a 24 anys que disposen, com a mínim, del títol de Batxillerat o de CFGM 80,0% 60,3% 62,3% 70,2% 61,7% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Padró municipal d'habitants 4.4.2 Taxa d'abandonament prematur dels estudis 10,8% 9,9% 9,0% 7,7% 6,8% 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals 4.5.1a Nivell de segregació escolar en funció de la distribució d'alumnat estrangers. Índex de dissimilitud a Infantil-Primària 0,45 0,38 0,35 0,34 0,30 2017-18 2021-22 2022-23 Objectiu 2030 Font: Síndic de Greuges de Catalunya . Generalitat de Catalunya 35 4.5.1b Nivell de segregació escolar en funció de la distribució d'alumnat estrangers. Índex de dissimilitud a ESO 0,42 0,34 0,33 0,31 0,20 2017-18 2021-22 2022-23 Objectiu 2030 Font: Síndic de Greuges de Catalunya . Generalitat de Catalunya 4.6.1a Proporció de persones majors de 17 anys que consideren que saben parlar en català 100,0% 88,5% 77,0% 74,4% 74,7% 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 4.6.1b Proporció de persones majors de 17 anys que consideren que saben parlar en castellà 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 36 4.6.1c Proporció de persones majors de 17 anys que consideren que saben parlar en anglès 70,0% 57,4% 56,2% 57,0% 44,0% 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 4.7.1 Proporció de centres educatius de adherits a la xarxa escoles + sostenibles 100,0% 67,8% 35,6% 53,1% 53,7% 2015-16 2021-21 2022-23 Objectiu 2030 Font: Ecologia urbana. Ajuntament de Barcelona. 37 ODS5 Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes Fites de Barcelona per a l’any 2030 5.1 Erradicar les formes de discriminació de 5.5 Trencar els sostres de vidre de les dones a gènere i reduir l’impacte d’aquestes sobre la Barcelona, assolint la paritat en els espais de igualtat representació i de lideratge polític, econòmic i social 5.2 Erradicar la violència masclista a Barce- lona 5.6 Es considera integrada amb la fita 3.7. (ODS de Salut i Benestar) 5.3 Desenvolupar els programes de lluita con- tra el tràfic i l’explotació sexual de dones i no- 5.a. Es considera integrada amb les fites 5.1. i ies, i contra la violència masclista en països 8.5 (bretxa salarial de gènere) receptors d’Ajut Oficial al Desenvolupament 5.b. Assolir la igualtat de gènere en l’ús de les 5.4 Assolir una responsabilitat compartida en TIC les feines de la llar i en les cures, tant dins de les famílies com entre famílies, empreses i ad- 5.c. Implementar i actualitzar les normes i els ministració pública plans per la igualtat de gènere de l’Ajuntament L’any 2022 es van produir 6 homicidis per violèn- comporti més equilibri entre les necessitats de cia masclista al partit judicial de Barcelona2, un temps de les persones i les necessitats de com- menys que al 2021, però molt lluny encara de l’er- petitivitat i productivitat de l’organització. La xarxa radicació total d’aquesta xacra a la ciutat. està creixent, però no prou ràpid com per assolir la xifra de 300 membres l’any 2030. La Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Hu- mans (UTEH) és un servei municipal que aborda i Arran dels resultats de les eleccions municipals combat aquest delicte des d’un vessant integral. del mes de maig del 2023, la representació polí- Ofereix sobretot atenció especialitzada per resti- tica de les dones en el Plenari municipal i en els tuir els drets de les víctimes o potencials víctimes càrrecs de govern municipals (gerències munici- de tràfic d’éssers humans amb residència o vincle pals i comissionats) continua alineada amb la pa- a la ciutat de Barcelona. El nombre de persones ritat de gènere, si bé la presència de les dones en ateses pel servei l’any 2022 va créixer un 22,3% els càrrecs de govern i gerencials ha baixat. D’al- respecte a l’any 2021, hi pot haver influït el resta- tra banda, l’any 2022 gairebé dues terceres parts bliment dels fluxos de mobilitat internacional. dels equipaments culturals públics de Barcelona estaven dirigits per dones. Tanmateix, el “sostre L’ambiciosa fita que al 2030 ningú no s’hagi d’ocu- de vidre” es fa molt més evident quan s’analitza la par d’una persona amb necessitats de cura en presència de les dones en els llocs de decisió de solitari va pel bon camí, ja que l’any 2021 el per- les empreses (24,2%). Val a dir que aquest indica- centatge de persones que es troben en aquesta dor és per al conjunt de la província de Barcelona situació ha baixat sensiblement respecte a l’any i no s’ha actualitzat des de l’any 2018. Una dada 2016. Per contra, tot i la important millora de l’any més actual que, tot i no ser de la ciutat pròpia- 2021, l’objectiu d’assolir un repartiment més equi- ment, ens permet visualitzar aquest fenomen, és librat de les tasques de la llar entre homes i do- la participació de les dones en els consells d’ad- nes, encara queda molt per fer fins assolir una ministració de les empreses que cotitzen en bor- corresponsabilitat real. sa a Catalunya. En aquest sentit, s’observa com la tendència és positiva però l’avenç és molt lent, La Xarxa NUST (per als Nous Usos Socials del ja que l’any 2022 menys del 25% dels membres Temps) és una xarxa local d’empreses i entitats de d’aquests consells eren dones. diferents grandàries i sectors orientada a promou- re una cultura de treball i una gestió del temps que 2 Inclou els municipis de Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. 39 5.2.1 Dones majors de 16 anys que han patit una situació de violència masclista (excloent comentaris, gestos sexuals i exhibicionisme) el darrer any 13,8% 5,0% 2016 Objectiu 2030 Font: Departament d'Interior. Enquesta de violència masclista de Catalunya. 5.2.2 Dones assassinades, víctimes de violència masclista al Partit Judicial de Barcelona (inclou Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona) 7 7 6 0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Consell General del Poder Judicial. 5.3.1 Unitats familiars ateses per la Unitat contra el Tràfic d’Éssers Humans, víctimes d’explotació sexual o de tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual 229 280 109 2017 2021 2022 Font: Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona. 40 5.4.1 Persones que s’ocupen d’una persona amb dependència sense cap suport 7,9% 5,6% 5,1% 0,0% 2016 2021 Objectiu 2030 Font: ASPB. Enquesta de salut de Barcelona. 5.4.3 Bretxa de gènere en les feines de la llar 45,3% 48,8% 40,1% 2015 2020 2021 Font: Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Enquesta de Salut de Catalunya. 5.4.5 Empreses i entitats que formen part de la xarxa NUST (Nous Usos Socials del Temps) 300 213 126 133 136 2020 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Xarxa d'empreses Nous Usos Socials del Temps. 41 5.5.1 Dones en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona 48,8% 48,8% 46,3% 2015 2019 2023 Objectiu 2030 Font: Oficina Municipal de Dades. 5.5.2 Dones en els càrrecs de govern i les gerències de l’Ajuntament de Barcelona 51,4% 41,7% 2019 2023 Objectiu 2030 Font: Elaboració pròpia. 5.5.3 Equipaments culturals públics (municipals i consorciats) dirigits per dones 67,0% 68,0% 65,0% 2020 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Institut de Cultura de Barcelona. 42 40%-60% 40%-60% 40%-60% 5.5.4a Dones en llocs de decisió a les empreses. Província de Barcelona 24,2% 2018 Objectiu 2030 Font: Observatori dona empresa economia. Enquesta a les empreses sobre igualtat de gènere. 5.5.4b Participació de les dones en els consells de les principals empreses que cotitzen en borsa. Catalunya 22,8% 24,1% 14,8% 2020 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Idescat, a partir de la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). 43 40%-60% 40%-60% ODS6 Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones 44 Fites de Barcelona per a l’any 2030 6.1 Reduir el pes de la factura de l’aigua en el 6.5 Avançar en la gestió integrada dels recur- pressupost familiar sos hídrics 6.2 Aconseguir que totes les persones tinguin 6.6 Garantir la protecció i la qualitat ambiental accés a un habitatge en condicions d’higiene i dels ecosistemes d’aigua salubritat adequades 6.a. Desenvolupar la cooperació internacional 6.3 Incrementar els sistemes urbans de dre- de ciutat en programes relacionats amb l’ai- natge sostenible i l’aprofitament de les aigües gua i el sanejament freàtiques 6.b. Ampliar la participació ciutadana en la 6.4 Assolir un consum d’aigua potable domès- gestió de l’aigua i el sanejament tica sostenible, gràcies a mesures d’eficiència i estalvi En els darrers cinc anys no s’ha aconseguit reduir El consum d’aigua potable domèstica ha estat el diferencial en la factura de l’aigua entre les llars tradicionalment baix a Barcelona si el comparem del Barcelonès i les del conjunt de Catalunya. Se- amb altres ciutats similars. L’any 2022 es va as- gueixen pagant-la sensiblement més cara del que solir un nivell de consum molt proper a l’objectiu els correspondria pel seu nivell de renda. L’altra desitjat per al 2030. Pel que fa al consum urbà fita social d’aquest ODS, el nombre d’assenta- d’aigua, la fita 2030 es va assolir ja als anys 2020 ments irregulars —sense connexió a l’aigua i al i 2021, gràcies sobretot a la caiguda de l’activi- clavegueram— tampoc té una evolució positiva, si tat turística. Com era d’esperar, l’any 2022 aquest bé la situació ha millorat en el darrer any. consum va augmentar de manera sobtada, però es situa encara per sota del nivell esperat. En con- En relació amb la xarxa de clavegueram, s’ha es- junt, són unes dades molt bones per afrontar la timat que per poder arribar a un òptim estat de gravíssima situació de sequera que pateix la ciu- renovació se n’hauria de rehabilitar almenys un tat. També és molt important, en aquest context 1,0% anual el 2030. Els percentatges actuals de de sequera, el desenvolupament progressiu, en renovació, però, són força més baixos (d’un 0,19% els àmbits domèstic, industrial i comercial, de sis- l’any 2021). D’aquí que l’edat mitjana de la xarxa se temes d’aprofitament d’aigües grises als edificis situï en els 65,2 anys, molt lluny dels 50, que seria i d’aigües pluvials en cobertes. En aquest darrer l’òptim d’assolir l’any 2030. L’estat de conserva- cas l’any 2022 es va experimentar un impuls molt ció de la xarxa de clavegueram és fonamental per important, fins a arribar als 17.076 m3 recollits. evitar la filtració d’aigua al subsol. L’escenari de- sitjat per al 2030 és que aquest volum d’aigua no sobrepassi els 6,7 hm3. En els darrers anys, però, l’indicador ha empitjorat lleugerament i també han crescut, lògicament, les pèrdues econòmiques derivades d’aquesta filtració. 45 6.1.1 Índex d’esforç en el pagament de la factura de l’aigua 107,7 107,4 107,9 103,85 100,0 2017 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Agència Catalana de l'Aigua. 6.2.1a Assentaments irregulars a Barcelona 81 56 66 28 0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona. 6.2.1b Persones en assentaments irregulars a Barcelona 476 385 143 72 0 2017 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona. 46 6.3.1 Taxa de rehabilitació del clavegueram 1,00% 0,61% 0,21% 0,27% 0,19% 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 6.3.2 Volum estimat d’aigua filtrada al subsòl, masses d’aigua subterrànies (hm3) 10,8 11,1 11,5 8,8 6,7 2015 2019 2020 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 6.3.3 Edat mitjana de la xarxa de clavegueram (anys) 63,4 64,9 65,2 56,7 50,0 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 47 6.3.4 Pèrdues econòmiques per contaminació a les masses d’aigua subterrànies (milions euros) 17,7 18,2 18,8 14,3 11,0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 6.3.6 Rehabilitació anual de la xarxa de clavegueram (ml) 16.000 9.718 3.435 4.386 2.981 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 6.4.1 Consum domèstic d’aigua (litres per habitant i dia) 105,5 106,1 103,8 102,8 100,0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Memòria anual. El consum d’aigua a Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 48 6.4.2 Consum urbà d’aigua (litres per habitant i dia) 159,2 153,2 147,4 154,6 150,0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Memòria anual. El consum d’aigua a Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 6.4.3 Ús d’aigües grises (m3) 643 659 159,2 2019 2021 2022 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 6.4.4 Ús d’aigües pluvials en cobertes (m3) 17.076 11.844 1.000 2019 2021 2022 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 49 6.5.1 Participació com a socis en projectes de recerca que treballen en la gestió integrada dels recursos hídrics 8 10 8 6 3 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 6.5.2 Suport i col•laboració en projectes de recerca que treballen en la gestió integrada dels recursos hídrics 63 50 41 8 29 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 50 6.5.3 Superfície operativa de sistemes urbans de drenatge sostenible (m2) 95.254 69.854 65.737 59.854 49.854 2019 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 6.5.4 Aigua de xarxa consumida pels serveis municipals (milions de m3) 5,61 5,74 5,28 5,0 4,48 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 51 6.6.2 Temps d’incompliment de la qualitat microbiològica de l’aigua de les platges de Barcelona en la temporada de bany (juny a setembre) 3,83% 2,71% 3,23% 2,26% 1,80% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 6.6.4 Volum anual extret de les aigües subterrànies per l’ús municipal (milions de m3) 1,42 1,09 1,41 2015 2021 2022 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 6.6.5 Percentatge d'analítiques amb valors >2000µS/cm de conductivitat 7,69% 6,58% 6,96% 6,85% 6,00% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 52 53 ODS7 Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones 54 Fites de Barcelona per a l’any 2030 7.1 Una reducció dràstica de la pobresa ener- 7.3 Un parc d’edificis privats i públics d’alta gètica i de les interrupcions de subministra- eficiència energètica ment a Barcelona 7.a. i 7.b. Desenvolupar la cooperació interna- 7.2 Un salt exponencial en el consum i en la cional en l’àmbit de l’energia, incloent recer- producció local d’energia renovable ca, tecnologia i infraestructura per al submi- nistrament El percentatge de població que no podia mante- El percentatge d’energia elèctrica consumida nir el seu habitatge a una temperatura adequada d’origen renovable a Barcelona augmenta a un rit- durant els mesos freds es va incrementar de for- me excessivament lent. Del 2015 al 2021 només ma alarmant en el període 2020-2021. I la crisi in- va augmentar 2,1 punts, amb fortes oscil·lacions flacionista iniciada l’any 2022 ha fet empitjorar la per la presència desigual de l’energia hidroelèc- situació. Segons les últimes dades disponibles de trica i encara molt lluny de la fita 2030 d’arribar l’Enquesta metropolitana de condicions de vida al 50%. Això és una conseqüència del baix pes corresponents a l’any 2021-2022, més del 20% de les energies renovables a Catalunya. Un altre de les persones van declarar que patien aquesta indicador que hauria de fer un salt exponencial situació. Els punts municipals d’assessorament durant els propers anys és el de la producció local energètic (PAE) van atendre 30.650 persones l’any d’energia renovable, perquè l’energia consumida 2022. Entre altres, van fer les gestions per deixar que es va generar amb recursos renovables locals sense efecte 14.516 talls de subministrament. va ser només de l’1,13% l’any 2020 a Barcelona, també un creixement massa pobre respecte a El TIEPI és un indicador bàsic de la qualitat del l’any 2015. servei de subministrament d’electricitat. En aquest cas fa referència a les àrees urbanes de la província de Barcelona. No podem saber quina és la dada per a la ciutat de Barcelona, però sí que s’observa un lleuger empitjorament de l’indicador en els darrers anys a la província de Barcelona. 55 7.1.1a Persones en llars que no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (%) 20,3% 17,0% 7,8% 5,4% 3,0% 2016-17 2020-21 2021-22 Objectiu 2030 Font: IERMB i Idescat: EMCV. 7.1.1b Persones als Punts d'Assessorament Energètic (PAE) i Talls de subministrament aturats 33.604 30.650 23.000 (Persones ateses) 23.927 14.516 (Talls aturats) 5.000 2017 2021 2022 Font: Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona. 7.1.2 Índex TIEPI (temps d’Interrupció equivalent a la potència instal·lada) en mitjana tensió en àrees urbanes de la província de Barcelona 0,81 0,83 0,61 0,46 0,30 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. 56 7.2.1 Energia elèctrica consumida a Barcelona d’origen renovable 50,0% 26,5% 16,2% 20,2% 18,3% 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Observatori de l'Energia de Barcelona. 7.2.2 Energia consumida a Barcelona generada localment amb recursos renovables 6,50% 3,0% 0,94% 1,18% 1,13% 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Observatori de l'Energia de Barcelona. 7.3.3 Nombre d’edificis amb qualificació energètica A i B 3.871 256 2018 2020 Font: Ecologia urbana. Ajuntament de Barcelona. 57 ODS8 Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom 58 Fites de Barcelona per a l’any 2030 8.1 Mantenir un creixement econòmic mitjà 8.5 Reduir l’atur i la pobresa laboral i suprimir a l’entorn del 1,2% anual, situant el focus del la bretxa salarial de gènere, amb un esforç re- nou creixement en l’economia verda i circular, doblat per la inclusió laboral de les persones així com en el sector digital amb discapacitat 8.2 Una economia altament productiva i diver- 8.6 Més oportunitats laborals per a les perso- sificada nes joves 8.3 Barcelona serà una capital europea de 8.7 i 8.8 Barcelona, 100% treball digne i segur: l’emprenedoria Menys accidents i menys temporalitat 8.4 10-30-50 per una economia sostenible a 8.9 Assolir una oferta turística 100% Agenda Barcelona 2030: Sostenible, segura i d’alta qualitat L’any 2020, el de l’esclat de la covid-19, el PIB per Pel que fa al treball, l’evolució global dels indica- capita de Barcelona es va contraure un 12,8%, i dors és bastant positiva. Especialment en relació es va situar a nivells de l’any 2014. L’any 2021 la amb l’atur registrat, malgrat l’augment puntual recuperació va ser contundent però incompleta del 2020. L’any 2022 es va tancar amb 68,1 milers (7,3%), però en acabar l’any 2022 el creixement de persones aturades, resultat que millora la fita acumulat del PIB real per capita ja es va situar per desitjada per al 2030. També millora clarament la sobre del nivell esperat. També han augmentat situació en els indicadors de temporalitat i d’ac- la productivitat i la taxa d’activitat emprenedora cidentalitat en el treball. Altres indicadors clau, (TEA), mesurada com el percentatge d’iniciatives però, com el de risc de pobresa laboral, l’atur ju- emprenedores de menys de tres anys i mig que venil o la bretxa salarial de gènere, han millorat existeixen en un mercat. A l’Àrea de Barcelona tot significativament des del 2015, però ara semblen i registrar una disminució en els valors en els anys estancats. 2019 i 2020, la TEA va remuntar entre el 2021 i el 2022. Finalment el sector del turisme, que és fonamen- tal per a l’economia de Barcelona, sembla haver La fita de reduir en un 50% les emissions al sec- entrat, després de la pandèmia, en una fase de tor comercial continua quedant molt lluny, perquè més contenció en l’oferta i més compromís amb un cop superada la pandèmia el nivell d’emissions la sostenibilitat. l’any 2022 (678.200 tones de CO2) va ser pràctica- ment idèntic al del 2015 (687.000 tones de CO2). Per contra, en la generació de residus industri- als, tot i el repunt experimentat l’any 2018, sí que s’aprecia una disminució gradual i en la línia de reduir-los en un 30% l’any 2030. 59 8.1.1 Creixement acumulat del PIB real per càpita respecte a 2014 (base 100) 114,0 121,0 106,9 100,0 110,5 2014 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Oficina Municipal de Dades. 8.2.1 Valor índex del creixement del PIB per persona ocupada 123,0 122,7 111,5 100,0 103,6 2014 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del PIB i de l'Enquesta de població activa extretes de l'Oficina Municipal de Dades 8.2.2 Índex de diversificació dels sectors productius. (a major índex major concentració) 6,0 5,61 5,74 5,64 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d'Estadística Municipal sobre els sectors components del PIB 60 8.3.1 Taxa d’activitat emprenedora (població 18-64 anys) 10,0 8,1 6,1 7,2 7,3 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Global Entrepreneurship Monitor. 8.4.2 Emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle generades pel sector comercial (x1000 tones CO2) 687,0 576,4 678,2 515,3 343,5 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea d'Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona. 8.4.3 Kg de residus industrials generats per 1.000 € de VAB a la indústria 38,0 32,3 30,4 31,4 26,6 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Idescat. 61 8.5.1 Nombre de persones en situació d’atur (milers) 103,0 86,5 70,0 68,1 54,4 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Oficina Municipal de Dades a partir de l'Enquesta de població activa. 8.5.2 Treballadors/es amb risc de pobresa 14,8% 12,2% 12,6% 12,4% 10,0% 2015-16 2020-21 2021-22 Objectiu 2030 Font: IERMB i Idescat: EMCV. 8.5.3 Bretxa salarial de gènere 22,8% 17,5% 17,4% 11,4% 0,0% 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Oficina Municipal de Dades. Els salaris a Barcelona 62 8.5.4 Persones contractades a través de la Xarxa Barcelona per la Inclusió Laboral de les persones amb discapacitat (XIB) 1.000 804 800 506 753 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona. 8.6.1 Diferencial entre la taxa d’atur juvenil i la taxa d’atur mitjana 15,7% 15,7% 11,8% 10,9% 10,0% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Oficina Municipa de Dades a partir de l'Enquesta de població activa. 8.6.2 Joves de 15 a 29 anys que es troben sense ocupació, ni estudiant, ni rebent formació 12,3% (Dones) 11,4% 10,8% 11,1% 9,1% (Homes) 9,0% 2015 2020 Objectiu 2030 Font: Enquesta a la joventut de Barcelona. 63 8.8.1 Lesions greus o mortals al treball per 100.000 habitants 26,4 20,7 19,9 18,2 10,0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) 8.8.2 Malalties associades al treball assalariat per 100.000 habitants 84,9 67,5 50,0 41,1 49,7 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) 8.8.3 Treballadors/es amb contracte temporal respecte del total 21,1% (Dones) 16,9% 18,6% 17,0% 15,6% 13,9% (Homes) 10,3% 10,0% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Oficina Municipa de Dades a partir de l'Enquesta de població activa. 64 8.8.4 Bretxa de gènere en la proporció de treballadors/es amb contracte temporal 5,5% 6,6% 0,8% 0,4% 0,0% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Oficina Municipa de Dades a partir de l'Enquesta de població activa. 8.9.2 Establiments i serveis turístics amb distintiu Compromís Biosphere 403 312 219 2020 2021 2022 Font: Àrea d'Ecologia Urbana. Barcelona + Sostenible 8.9.3a Despesa mitjana per turista i dia (euros total estada) 78,4 84,4 90,0 71,9 84,2 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Observatori del Turisme de Barcelona. 65 8.9.3b Despesa mitjana per turista i dia (euros per nit) 68,5 60,0 57,1 54,1 46,2 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Observatori del Turisme de Barcelona. 8.9.4 Places d’allotjament turístic respecte a la població resident 9,2% 9,2% 8,5% 7,2% 7,9% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Observatori del Turisme de Barcelona. 66 67 ODS9 Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació 68 Fites de Barcelona per a l’any 2030 9.1 Enllestir els projectes estratègics per a la 9.5 Barcelona, una de les 5 capitals europees transformació econòmica de Barcelona de la ciència i la innovació 9.2 Una indústria sostenible i competitiva 9.a. i 9.b. Desenvolupar la cooperació inter- nacional de ciutat relacionada amb les infra- 9.3 Unes PIMES més robustes, digitals, expor- estructures i d’indústries locals sostenibles, tadores, diversificades, sostenibles i genera- amb components tecnològics, de recerca i dores de llocs de treball d’innovació 9.4 Pla per a la transformació digital de Bar- 9.c. Garantir un accés universal a Internet as- celona sequible i de qualitat Les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el Un altre indicador incorporat recentment a l’Agen- sector industrial s’han mantingut molt estables da 2030 de Barcelona, com a mesura de la in- des de l’any 2015. Sembla evident que les mesu- tensitat de la innovació, és el Nombre de patents res adoptades fins ara no han estat suficients per per milió d’habitants a Barcelona. El document aconseguir-ne una reducció significativa. Pel que Indicadors d’innovació a l’Àrea Metropolitana de fa al pes de la indústria sobre el conjunt de l’eco- Barcelona, elaborat per l’IERMB, se centra espe- nomia, considerant l’àmbit d’anàlisi els 36 munici- cíficament en l’estadística de patents, marques pis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les da- comercials i dissenys industrials a l’entorn metro- des no són bones, ja que apunten a una molt lenta polità. Les dades del 2020 indiquen una caiguda però constant davallada. molt forta, més intensa encara que en el conjunt del país. Caldrà seguir-ho de prop en properes Després de mantenir-se durant dos anys conse- actualitzacions. cutius (2019 i 2020) en el quart lloc entre les ciu- tats europees que apareixen a l’Innovation Cities Index, l’any 2021 Barcelona va caure fins a l’on- zè lloc d’aquest rànquing, però l’any 2022 va re- muntar fins al vuitè. Podem afirmar, doncs, que el posicionament de Barcelona es manté molt alt en el camp de la innovació. Respecte a la produc- ció científica, l’Informe 2022 de l’Observatori de Barcelona, un projecte conjunt de l’Ajuntament de Barcelona i de la Cambra de Comerç, situa Barce- lona com la sisena ciutat europea en aquest ràn- quing. Aquest índex prové del Knowledge Cities Ranking 2021, elaborat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC a partir del Science Citation Index. 69 9.2.1 Volum d’emissions de CO2 generades pel sector industrial(x1000 tones de CO2) 285,6 267,7 265,4 214,2 142,8 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea d'Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona. 9.2.2 Pes de la indústria en el VAB generat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona 12,0% 11,8% 11,9% 11,5% 11,3% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Sistema d'Indicadors Metropolitans de Barcelona. IERMB. 70 9.5.1 Posició de Barcelona a l'Innovation Cities Index (ranking europeu) 13 9 11 8 5 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Innovation Cities Index. 9.5.2 Posicionament de Barcelona en producció científica (rànquing europeu) 5 5 6 5 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: UPC a partir de les dades del SCI (Science Citation Index). 71 9.5.3 Nombre de patents per milió d'habitants (patents espanyoles, europees i nord-americanes) 180,2 155,9 Barcelona 138,1 127,1 101,6 AMB 97,6 99,7 Catalunya 77,0 Espanya 2019 2020 Font: Indicadors d'innovació a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. IERMB 9.c.1 Persones majors de 18 anys que disposen d’accés a Internet a casa 99,0% 93,5% 94,0% 82,2% 90,6% 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 9.c.2 Persones majors de 18 anys que disposen d’ordinador (portàtil o de sobretaula) a casa 90,0% 86,9% 86,3% 86,2% 83,7% 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 72 73 ODS10 Reduir la desigualtat en i entre els països 74 Fites de Barcelona per a l’any 2030 10.1 Reduir significativament la desigualtat 10.3 Més igualtat d’oportunitats i tolerància en la distribució de la renda a Barcelona, tot zero envers la discriminació evitant que la RFDB mitjana de la ciutat es dis- tanciï de la mitjana metropolitana 10.4 Compromís municipal amb les polítiques per la igualtat i la inclusió social 10.2 Promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones 10.7 Barcelona, ciutat d’acollida i d’inclusió 10.b. Es considera integrada a la fita 17.2 La reducció de les desigualtats resulta cabdal per Recentment s’ha inclòs l’indicador 10.2.3 de “Per- complir un dels principis bàsics de l’Agenda 2030 cepció de soledat en la població jove de 15 a 34 (no deixar ningú enrere). Un indicador comú de anys”, calculat a partir de l’Enquesta a la Joventut desigualtat és la ràtio 80/20, que mesura la dis- 2020 per a la població de 15 a 34 anys. Així ma- tància entre el 20% de la població més ric i el 20% teix, s’ha consensuat amb l’ASPB canviar la defi- més pobre en termes de renda. Aquest indicador nició de l’indicador de “Percepció de soledat en la s’ha mantingut força estable al llarg de tota la sè- població adulta” (10.2.2), amb l’objectiu de millo- rie. En el darrer període mesurat, 2021-2022, la rar la seva comparabilitat i qualitat, atès que ara renda disponible del 20% més ric era sis vegades s’utilitzarà per al seu càlcul l’índex UCLA3, el qual més gran que la del 20% més pobre. pren una definició més àmplia de soledat, ja que incorpora tres dimensions: la soledat relacional, La desigualtat territorial en la distribució de la ren- la soledat social i el fet de sentir-se aïllat. Caldrà da es calcula aquí a partir de la distància entre els esperar a la propera edició de l’Enquesta de salut cinc barris amb una renda familiar més alta dispo- per veure l’evolució d’aquests indicadors. nible per capita i els cinc amb la renda més baixa. Del 2019 al 2020 la distància va minvar un 5,5%, Molt sovint la participació en la vida cultural de fet que ens situa pràcticament al punt de partida la ciutat està condicionat per la posició social i respecte de la fita desitjada l’any 2030. Així ma- econòmica de les persones. D’aquí que una de teix, les diferències entre la renda anual mitjana les fites per al 2030 sigui estendre i fomentar l’ús per persona a la ciutat de Barcelona i en el con- dels serveis i activitats culturals a tota la població. junt de l’AMB s’han mantingut molt estables, i han L’any 2022 la població de nivell socioeconòmic avançat molt lentament cap a l’objectiu 2030 de baix va perdre posicions en l’ús de les bibliote- no superar l’11,1%. ques públiques, l’assistència a festes populars i l’assistència a activitats culturals. En aquest dar- El percentatge de població en risc de pobresa i rer cas, la bretxa és enorme. d’exclusió social a Barcelona va ser del 23,6% en el període 2021-2022, molt lluny de l’objectiu fixat Han augmentat molt d’ençà del 2018 les denún- a mitjà termini de no superar el 19,1%. cies per discriminació recollides per l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona. És difícil des- triar si es deu a un augment real de les situacions de discriminació o al desitjat, d’altra banda, aug- ment de les denúncies quan es produeixen fets d’aquest tipus. 3 University of California at Los Angeles. 75 10.1.1 Ratio 80/20: distància relativa entre el 20% de població amb més renda i el 20% amb menys renda 6,0 6,1 6,0 5,5 5,0 2016-17 2020-21 2021-22 Objectiu 2030 Font: IERMB i Idescat: EMCV. 10.1.2 Distància entre la mitjana de la renda dels barris amb la renda més alta i la mitjana dels barris amb la renda més baixa 25.050,2 27.711,4 26.258,1 23.547,2 22.044,2 2018 2019 2020 Objectiu 2030 Font: Oficina Municipal de Dades. Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona. 10.1.3 Diferència percentual entre la renda anual mitjana per persona de la ciutat de Barcelona i l’AMB 12,1% 11,7% 11,9% 11,6% 11,1% 2016-17 2020-21 2021-22 Objectiu 2030 Font: IERMB i Idescat: EMCV. 76 10.2.1 Taxa AROPE (proporció de població en risc de pobresa i/o exclusió) 23,1% 25,3% 23,6% 19,1% 15,0% 2016-17 2020-21 2021-22 Objectiu 2030 Font: IERMB i Idescat: EMCV. 10.2.2 Percepció de soledat en la població adulta 10,8% (Dones de 15 a 64 anys) 9,1% (Dones majors de 64 anys) Font: ASPB. 8,6% (Homes de 15 a 64 anys) Enquesta de salut de 6,0% 5,3% (Homes majors 64 anys) Barcelona. 2021 Objectiu 2030 10.2.3 Percepció de soledat en la població de 15 a 34 anys (declaren sentir-se sols sovint o molt sovint) Font: Àrea de 5,0% (Dones) Drets Socials. 4,1% (Total) Enquesta a la joventud de 3,0% (Homes) Barcelona. 2020 77 10.3.1a Diferencial en l’ús de Biblioteques públiques entre la mitjana de tota la població i la mitjana de la població de nivell socioeconòmic baix 16,5% 16,4% 17,1% 12,3% 8,0% 2016 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 10.3.1b Diferencial en la participació a les Festes populars entre la mitjana de tota la població i la mitjana de la població de nivell socioeconòmic baix 14,0% 16,9% 11,7% 8,9% 6,0% 2016 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 10.3.1c Diferencial en la participació en Activitats culturals entre la mitjana de tota la població i la mitjana de la població de nivell socioeconòmic baix 25,3% 27,6% 23,7% 17,9% 12,0% 2016 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 78 10.3.2 Persones que gaudeixen de programes per a l’autonomia personal i la vida independent 1.869 1.000 801 602 605 2016 2017 2021 Objectiu 2030 Font: Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona. 10.3.3 Denúncies anuals per situacions de discriminació recollides per la Taula d’Entitats d’Atenció a Víctimes de Discriminació 631 504 265 233 200 2018 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Observatori de les discriminacions a Barcelona. 10.4.1 Despesa en serveis socials i promoció social del pressupost municipal liquidat (euros per habitant i % sobre total pressupost) 230,8 251,8 160,6 (12,7%) (12,9%) (9,2%) 2015 2021 2022 Font: Ajuntament de Barcelona. Pressupost obert. 79 10.7.1 Diferencial entre la taxa AROPE de la població estrangera respecte a la de la població amb nacionalitat espanyola 34,0% 30,7% 25,6% 2016-17 2020-21 2021-22 Font: IERMB i Idescat: EMCV. 10.7.2 Diferencial de la població ocupada de 20 a 64 anys entre persones amb nacionalitat espanyola i persones amb nacionalitat estrangera 29,8% 36,8% 22,3% 2015 2021 2022 Font: Oficina Municipal de Dades. Enquesta de població activa. 10.7.3 % de la plantilla de treballadors/res municipals nascudes a l’estranger (en lila) i % residents nascuts/des a l'estranger (en vermell) 23,6% 29,0% 29,4% 0,73% 1,26% 1,38% 2017 2021 2022 Font: Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu. 80 81 ODS11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles 82 Fites de Barcelona per a l’any 2030 11.1 Habitatge assequible per a tothom 11.6 Complir els llindars de qualitat de l’aire recomanats per l’OMS 11.2 Més ecomobilitat, fonamentada en un sistema de transport públic de màxima quali- 11.7 Un espai públic més verd, més segur i tat, sostenible i inclusiu més jugable 11.3 Assolir amb consens social un canvi de 11.a. Aplicar el nou Pla Director Urbanístic model urbà per disposar d’un espai públic Metropolità més saludable i més sostenible, especialment a l’entorn de les escoles 11.b. Desenvolupar el model de resiliència ur- bana de Barcelona 11.4 Una millor protecció, accessibilitat i conei- xement dels elements patrimonials singulars i 11.c. Desenvolupar la cooperació internacio- d’identitat de Barcelona i dels seus barris nal relacionada amb l’urbanisme i l’habitatge 11.5 Màxima protecció de les persones i pre- venció de danys materials enfront episodis climàtics severs Les situacions de sobrecàrrega de les despeses Els avenços en la mobilitat activa han compen- d’habitatge (població que destina més del 40% sat el retrocés relatiu del transport públic, en un dels ingressos a lloguer i subministraments) van context d’increment constant de la mobilitat. Això afectar fins a un 17,1% de la població en el període no treu que la valoració mitjana de la gestió dels 2020-2021. Això suposa que han augmentat lleu- diferents mitjans de transport públic (metro, tram- gerament respecte al moment inicial i que estan via, bus i Bicing) per part de les persones que en clarament per sobre de l’objectiu per al 2030. Un són usuàries sigui francament bona i sense alts i dels dèficits històrics de la ciutat de Barcelona és baixos durant tots aquests anys. la manca d’oferta d’habitatge de lloguer protegit. L’any 2022 només l’1,49% dels habitatges eren de Un altre camí necessari per assolir una mobilitat lloguer protegit. El gràfic mostra una tendència sostenible és l’electrificació de la flota d’autobu- positiva, però l’avenç encara és massa lent. L’in- sos. A finals de l’any 2022 el percentatge de busos dicador que mostra una situació més favorable a de TMB completament elèctrics va arribar al 6,3% la fita 11.1 és el referit als desnonaments, el nom- de la flota, un avenç encara massa lent per arri- bre dels quals va caure a la meitat entre el 2015 i bar al 60% de la flota l’any 2030, però que sembla el 2022. Encara queda recorregut per arribar a 0 que comença a augmentar. A més de sostenible, desnonaments, però la tendència és bona. el transport públic ha de ser inclusiu i estar adap- tat per a les persones amb mobilitat reduïda. En Respecte a la mobilitat, malauradament l’indica- aquest sentit, Barcelona disposa d’un servei de dor que mesura l’ecomobilitat a partir d’estimar la transport públic especial per a persones amb mo- proporció de desplaçaments fets amb cada mit- bilitat severament reduïda, també conegut com jà de transport només té dades fins a l’any 2018. servei porta a porta, que complementa el trans- Però sí que disposem de l’Enquesta de Serveis port públic regular. El nombre de desplaçaments Municipals, que ens permet conèixer el mitjà prin- fets amb aquest sistema es va veure afectat per cipal de transport de les persones que resideixen la pandèmia, però l’any 2022 ja es va normalitzar a Barcelona. Val a dir que el transport privat moto- la prestació d’aquest servei, i es van assolir xifres ritzat es manté amb un percentatge d’usuaris pre- alineades amb l’objectiu marcat per al 2030. ferents molt minoritari, però també molt estable, a l’entorn del 16%. 83 L’ampliació dels trams d’eixos verds és una de les L’any 2022 els nivells de contaminació de l’aire a apostes importants per renovar la trama urba- la ciutat de Barcelona han augmentat respecte als na. L’any 2022 la longitud total dels trams d’eixos anys 2020 i 2021, per la recuperació de l’activitat verds arribava als 60,30 km. S’espera poder arri- econòmica i de la mobilitat motoritzada. En el cas bar als 64,30 km l’any 2023, i als 91,74 planificats de les partícules, hem retornat als nivells prepan- per al 2030. dèmia, mentre que el NO2 continua en nivells infe- riors al 2019, i es manté així la tendència positiva El nou model urbà també prioritza la creació d’en- de l’última dècada. Les emissions de partícules torns escolars protegits, afegint-hi més espai pú- PM2,5 tenen un valor molt per sobre del valor guia blic de qualitat, per guanyar en seguretat i allunyar de protecció de la salut establert per l’OMS. la contaminació. Les dades indiquen que es va a un bon ritme per assolir la fita el 2030 d’arribar a Per acabar, un indicador que avança comple- 200 escoles. tament alineat amb l’objectiu a mitjà termini és l’augment de superfície d’àrea verda urbana no forestal, la qual va superar els 12 km2 l’any 2022. 11.1.1 Persones que viuen en llars que destinen més del 40% dels seus recursos a despeses d’habitatge 16,2% 17,2% 17,1% 15,3% 14,0% 2016-17 2020-21 2021-22 Objectiu 2030 Font: IERMB i Idescat: EMCV. 11.1.2 Habitatges de lloguer protegit respecte al total del parc d’habitatges principals 5,0% 2,8% 1,28% 1,41% 1,49% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona. 84 11.1.3 Nombre anual de desnonaments efectuats al Partit Judicial de Barcelona 3.098 1.549 1.755 1.531 0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Consell General del Poder Judicial. 11.2.1 Ecomobilitat (proporció d’etapes de desplaçaments fetes en modes de transport públic i/o no motoritzat) 81,6% 73,9% 74,4% 74,9% 2015 2017 2018 Objectiu 2030 Font: Àrea d'Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona. 11.2.5 Mitjà de transport utilitzat amb més freqüència per anar a les activitats principals 10,9% 12,4% 11,5% 5,2% 7,8% 7,7% 66,1% 61,2% 62,5% Font: Enquesta de Serveis Municipals. 16,6% 16,8% 16,3% 2015 2022 2023 Caminant Bicicletes i patinets Metro/bus/tren/tramvia Taxis Privat motoritzat (cotxes/motos) 85 11.2.2 Valoració mitjana (0-10) de la gestió dels diversos mitjans de transport públic per part dels usuaris/es: Metro, tramvia, bus i bicing 7,6 7,3 7,4 7,5 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 11.2.3 Grau d’electrificació de la flota d’autobusos 60,0% 20,0% 0,8% 2,6% 6,3% 2020 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). 11.2.4 Desplaçaments/any en el servei porta a porta per a persones amb discapacitat 340.528 350.000 331.055 338.872 274.265 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona. 86 11.3.2 Escoles beneficiades amb actuacions urbanístiques per generar entorns escolars protegits 200 101 129 26 113 2020 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Gerència d'Ecologia Urbana (Àrea de Model Urbà). 11.4.1 Nombre de persones/total visitants que han accedit als museus i centres d’exposicions públics amb entrada reduïda o de manera gratuïta 67% 74% 71% 2020 2021 2022 Font: Institut de Cultura de Barcelona. 87 11.4.2 Nombre de peces dels fons accessibles en línia 110.512 96.007 96.716 2020 2021 2022 Font: Institut de Cultura de Barcelona. 11.6.1 Concentració mitjana en μg/m3 de NO2 43,0 41,5 40,0 25,8 29,0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. 11.6.2 Concentració mitjana en μg/m3 de PM10 28,0 25,0 22,5 24,0 20,0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. 88 11.6.3 Concentració mitjana en μg/m3 de PM2.5 17,1 16,0 13,5 12,1 10,0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. 11.7.1 Superfície d’àrea verda urbana no forestal (Km2) 12,9 11,3 12,0 12,1 12,1 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Oficina Municipal de Dades. 11.7.2 Valoració mitjana (0-10) del servei de neteja dels carrers 6,5 6,5 6,5 6,4 6,0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 89 ODS12 Garantir modalitats de consum i producció sostenibles 90 Fites de Barcelona per a l’any 2030 12.2 Objectiu 50-50-100 per a un ús eficient i 12.7 La contractació pública de l’Ajuntament sostenible dels recursos naturals de Barcelona complirà tots els estàndards establerts per Nacions Unides en matèria de 12.3 Reduir a la meitat el malbaratament d’ali- contractació sostenible (clàusules socials, ments ambientals i econòmiques) 12.4 Reduir la presència i l’impacte dels plàs- 12.8 La xarxa Barcelona +Sostenible arriba- tics i els microplàstics en el medi ambient de rà a 3.000 organitzacions compromeses amb Barcelona l’Agenda 2030 12.5 Un salt significatiu en la reducció i el reci- 12.a. Desenvolupar la cooperació internacio- clatge de residus nal per a la promoció de models de consum i la producció més sostenibles 12.6 Totes les grans empreses que operin a Barcelona disposaran de certificacions ambi- 12.b. Es considera integrada amb la fita 8.9 entals La proporció de residus municipals valoritzats A més, el nombre d’entitats, empreses i comer- (materialment i energèticament) s’ha mantingut ços que han signat el Compromís ciutadà per la pràcticament estable des de l’any 2015. Si no sostenibilitat ha anat augmentant any rere any. s’aconsegueix trencar aquesta inèrcia, no es po- L’any 2021 ja n’hi havia 1.422, mentre que el nom- drà assolir la fita del 50% desitjada per al 2030. bre de certificacions ambientals i socials vigents Pel que fa a la recollida selectiva de residus, l’any a Barcelona va ser de 413. Com a conseqüència 2021 es va situar a prop del 40%, amb una evolu- de la pandèmia de covid-19, el nombre total d’em- ció positiva però massa lenta, que ens deixa lluny preses, serveis o productes amb certificacions de la fita del 65% desitjada per al 2030. de sostenibilitat vigents va disminuir l’any 2020 per primera vegada des del 2015. Esperem que Reduir el malbaratament alimentari en l’àmbit mi- l’augment sobtat de l’any 2021 es consolidi i es norista i dels consumidors és un dels principals recondueixi la tendència cap la fita desitjada per focus d’atenció de l’Estratègia residu zero de Bar- a l’any 2030. celona. En aquest terreny destaca la tasca de re- cuperació d’aliments que fa el Banc dels Aliments. L’any 2022 es van salvar 10.650 tones d’aliments del malbaratament a la província de Barcelona, xi- fra que representa un 50,8% del total d’aliments que van entrar al Banc del Aliments. En la matei- xa línia, Mercabarna, el principal mercat majorista d’aliments frescos, ha adoptat el compromís d’as- solir el malbaratament zero abans del 2030. Les dades mostren que és del tot possible, perquè ja s’ha aconseguit reduir-lo fins a les 1.673 tones l’any 2022. 91 12.2.2 Proporció de residus municipals que són valoritzats 50,0% 45,1% 41,8% 40,0% 40,1% 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Ajuntament de Barcelona. 12.3.1 Tones d’aliments aprofitats pel Banc dels Aliments de Barcelona procedents del malbaratament 10.880 7.874 10.650 2015 2021 2022 Font: Banc dels Aliments de Barcelona. 12.3.2 Tones d’aliments malbaratats a Mercabarna 9.400 3.000 4.700 1.673 0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Mercabarna. 92 12.5.1 Kg/hab./dia de residus sòlids urbans recollits 1,28 1,22 1,25 1,24 1,20 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Ajuntament de Barcelona. 12.5.2 Residus sòlids urbans recollits que acaben sent reciclats 65,0% 47,7% 36,2% 39,5% 39,8% 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Ajuntament de Barcelona. 12.6.1 Organitzacions amb certificats ambientals 1.000 507 359 179 413 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Ecologia urbana. Ajuntament de Barcelona. 93 12.7.1 Puntuació de l’Ajuntament de Barcelona en l’Índex sintètic de contractació pública sostenible 5,00 4,67 2019 Objectiu 2030 Font: One Planet Network Sustainable Public Procurement Programme. 12.8.1 Organitzacions adherides a la Xarxa Barcelona +Sostenible 3.000 1.334 1.729 458 1.422 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Ecologia urbana. Ajuntament de Barcelona. 94 95 ODS13 Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els efectes d’aquest 96 Fites de Barcelona per a l’any 2030 13.1 El 100% de la població a menys de 300 13.3 Abans de 2030 Barcelona comptarà amb metres d’un espai de refugi climàtic i un jardí eines eficaces per millorar l’educació, la sen- d’aigua per districte sibilització i la capacitat humana i institucio- nal sobre mitigació, adaptació, reducció d’im- 13.2 Barcelona assolirà la reducció d’emissi- pactes i alerta precoç del canvi climàtic ons de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) pre- vista en els acords internacionals més ambi- 13.a. i 13.b. Desenvolupar la cooperació inter- ciosos nacional relacionada amb la prevenció i miti- gació dels efectes del canvi climàtic Des de l’any 2019 l’Ajuntament treballa en la confi- Entre el 2015 i el 2019, etapa de notable creixe- guració d’una xarxa d’equipaments públics clima- ment econòmic, les emissions anuals de GEH van titzats i oberts a la ciutadania en què es pugui tro- créixer en més de 100.000 tones. L’any 2020 les bar confort tèrmic en situacions de temperatures restriccions derivades de la pandèmia van pro- extremes. L’estiu del 2023 hi ha hagut 200 refugis vocar una caiguda molt forta, a l’entorn del 30%, climàtics en funcionament, que han permès que de les emissions. Però als anys 2021 i 2022 es va el 97% de ciutadans en tinguessin un a menys de produir un efecte rebot que va situar-les a nivells 10 minuts a peu des del seu domicili. La presèn- molt propers als del 2015 (3.108,8 milers de tones cia d’aigua a l’espai públic, a més del seu valor el 2021 i 3.436,6 el 2022). Era segurament espe- estètic, també contribueix a mitigar els efectes de rable, però no inevitable. Si no hi ha canvis rà- les onades de calor, tot i que ara està molt limita- pids i estructurals en el funcionament de la ciutat, da per la situació d’extrema sequera. L’any 2022 aquesta fita, una de les més importants de l’Agen- Barcelona disposava de 1.719 fonts de beure, una da 2030, no s’assolirà. xarxa pràcticament sense parangó a Europa. Pel que fa a la superfície de làmines d’aigua de les El pla “Canviem pel clima 2030” amplia i millo- fonts ornamentals, es va mantenir en els 116.042 m2 ra l’esforç en la dimensió cultural i educativa de l’any anterior. d’aquest ODS, que és fonamental perquè la so- cietat conegui el problema i es prenguin decisi- En el front de la mitigació del canvi climàtic, el ons informades i coherents sobre com afrontar-lo. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 situa Cal completar la dotació a tots els districtes d’un la fita de reducció d’emissions de gasos d’efec- equipament d’educació ambiental. L’any 2022, 8 te hivernacle (GEH) en el 50% respecte a les de dels 10 districtes disposaven ja d’un equipament l’any 1992, i les limita a les 2.367,2 milers de tones d’aquestes característiques. d’equivalent de CO2. La participació de Barcelona en la missió europea “100 ciutats intel·ligents i cli- màticament neutres en carboni” ha implicat aug- mentar l’ambició d’aquest objectiu, fins al 80% de les emissions d’abast 1 i 2. 97 13.1.1 Població que disposa d’un espai de refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu del seu domicili 100,0% 95,0% 97,0% 87,5% 2021 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Àrea d'Ecologia Urbana. Pla Clima. 13.1.2a Nombre de fonts multifunció a les escoles, patis oberts 16 16 0 2019 2021 2022 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 13.1.2b Nombre de fonts de beure 1.709 1.666 1.719 2015 2021 2022 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 98 13.1.2c Superfície de làmines d’aigua de les fonts ornamentals (m2) 109.994 116.042 116.042 2015 2021 2022 Font: Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. 13.2.1: Emissions totals de CO2 a Barcelona 3.455,5 3.436,6 3.108,8 Esce PORT I AEROPORT [x1000 tn CO2] 422,8 415,0 nari c P o la n t d r ’ a A l c ’ c E i m ó 316,2 2.740,8 315,0 C e li r 377,7 m gè à n ti c c ia TRACTAMENT DE RSU [x1000 tn CO2] a 266,3 300,3 ALTRES [x1000 tn CO2] 1.032,7 297,1 2.367,2 874,0 918,6 E TRANSPORT [x1000 tn CO2] 718,9 sc E e u n r a o r p i M e iss 285,6 N a ió 267,7 265,4 eut Ciut INDUSTRIAL [x1000 tn CO2] re at 265,2 s en s C 678,2 ar 687,0 576,4 boni COMERCIAL [x1000 tn CO2] 544,5 750,0 DOMÈSTIC [x1000 tn CO2] 701,6 645,5 767,6 771,6 EMISSIONS TOTALS [x1000 tn CO2] 2015 2020 2021 2022 30 iu 20 Object Font: Àrea d'Ecologia Urbana. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. 13.3.2 Districtes amb equipaments d’educació ambiental 10 9 8 8 8 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea d'Ecologia Urbana. Pla Clima. 99 ODS14 Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible 100 Fites de Barcelona per a l’any 2030 14.1 Minimitzar la contaminació de l’aigua a la 14.a. Consolidar un pol de formació, recerca costa de Barcelona i desenvolupament a l’entorn de les ciències del mar 14.2 Totes les platges de Barcelona amb qua- litat excel·lent 14.b. Promoure el manteniment del sector pesquer a Barcelona, posant en valor les se- 14.5 Mantenir el compromís de Barcelona ves aportacions econòmiques, ambientals i amb la biodiversitat del seu litoral culturals Minimitzar la contaminació de l’aigua a la costa Els efectes d’aquesta disminució en el nombre implica protegir-la dels desbordaments dels siste- d’embarcacions de pesca s’han traslladat en el mes de sanejament durant els episodis de pluges. volum econòmic de les captures de la flota barce- L’any 2022 es va evitar que 5 m3 de residus sòlids lonina. L’any 2020 es van reduir significativament procedents del sistema unitari de clavegueram ar- les captures de peix i la generació de valor eco- ribessin al mar per dia de pluja significativa, una nòmic que se’n deriva. L’any 2021 l’indicador va dada que ja és millor que la fita fixada per al 2030. remuntar lleugerament, fins al 7,4%, valor que s’ha mantingut l’any 2022, un punt per sota de l’objec- Només mantenint a ratlla la contaminació es po- tiu previst per a aquest any. drà assolir un nivell excel·lent en la qualitat de l’ai- gua a les platges. Malgrat alguns alts i baixos, la El manteniment de la biodiversitat marina és molt puntuació mitjana és manté força elevada al llarg important. Segons l’Atles de la Biodiversitat de del període 2015-2022. També es manté a un bon l’Ajuntament de Barcelona, les platges de Barce- nivell la biodiversitat marina davant de la costa de lona acullen fins a 103 espècies de peixos. Aques- Barcelona, i es compta amb el suport de la bateria tes dades provenen de la Guia participativa mari- d’esculls artificials que es van col·locar l’any 2004 na del Barcelonès, la qual ja incloïa 232 espècies davant de la zona del Fòrum. marines a la versió publicada el 2021. El descens observat en el nombre d’embarcaci- ons pesqueres ens allunya de l’objectiu de man- tenir el sector pesquer a Barcelona més enllà del 2030. Del 2015 al 2021 es van perdre 11 de les 36 embarcacions operatives. Amb tot, les dues embarcacions que utilitzen arts menors, les més valorades en termes de sostenibilitat, seguien ac- tives l’any 2022. 101 14.1.1 Volum de residus sòlids procedents del clavegueram que s'evita que arribin al mar en temps de pluja (m3 residus/dies pluja significativa anuals) 5,6 5,0 4,6 0,2 2,4 2016 2021 2022 Objectiu 2030 Font: BCASA. 14.2.1 Indicador de qualitat de l’aigua a les platges de Barcelona (qualitat mitjana 10 platges Barcelona) 2,95 3,0 2,9 2,6 2,5 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Agència Catalana de l'Aigua. 14.b.1 Nombre de barques de pesca actives a Barcelona 37 37 36 26 25 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. 102 14.b.2 Valor econòmic de les captures efectuades per la flota pesquera del port de Barcelona (% sobre el total de les captures de peix catalanes) 8,6% 8,1% 8,4% 7,4% 7,4% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. 14.5.1 Nombre d'espècies de peixos identificades a la costa de Barcelona 103 100 2022 Objectiu 2030 Font: Guia participativa marina del Barcelonès 103 ODS15 Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat 104 Fites de Barcelona per a l’any 2030 15.1 Promoure els nodes de biodiversitat i re- 15.5 i 15.b. Mantenir la biodiversitat a Barcelo- serves de natura com a part essencial de la na i augmentar l’esforç en la lluita per la pre- infraestructura verda urbana servació de la biodiversitat del planeta 15.2 Prop del 30% de Barcelona coberta d’ar- 15.7 i 15.8 Tolerància zero amb el tràfic d’es- bres pècies protegides i amb la introducció d’es- pècies invasores de flora i fauna a Barcelona 15.3 Menys de cinc hectàrees forestals cre- mades al Barcelonès anualment 15.9 La visió i els objectius de l’ODS 15 seran presents en totes les estratègies i plans re- 15.4 Abans de 2030 incorporar criteris de can- ferits al desenvolupament de Barcelona vi climàtic a la gestió del Parc Natural de la Serra de Collserola 15.a. Barcelona comptarà amb un nou model de zoo, més orientat a la preservació i difusió de la biodiversitat, i un Institut de Recerca de la biodiversitat Barcelona ja disposava l’any 2022 de deu refugis Tot i l’escassedat de sòl disponible en els darrers de biodiversitat i reserves de natura. És molt sa- anys s’ha aconseguit mantenir una línia coherent tisfactori constatar tan aviat l’assoliment d’una fita per assolir la fita 2030 de superar els 29,8 km2 de prevista per a l’any 2030. Els refugis de biodiver- superfície arbrada. El Pla especial de protecció sitat són hàbitats de creació humana, dissenyats del medi natural i del paisatge del Parc Natural amb la intenció d’augmentar la diversitat de flo- de Collserola és una eina essencial per protegir i ra i fauna (en molts casos, espècies protegides) i preservar aquest tresor. Els incendis forestals no d’afavorir la connectivitat ecològica. La forta cai- donen treva, però fins ara tots s’han pogut extingir guda de la presència d’aus autòctones a la ciutat abans que es fessin grans. assenyala la dificultat de mantenir la biodiversitat en el medi urbà. 105 15.1.1 Nodes de biodiversitat i reserves de natura creades a partir de l’any 2015 10 10 9 7 5 2019 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Pla Clima. Àrea d'Ecologia Urbana. 15.2.1 Superfície arbrada total del terme municipal, sumant verd urbà i verd forestal (km2) 29,8 29,1 28,9 29,0 28,3 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Pla Clima. Àrea d'Ecologia Urbana. 15.3.1 Superfície forestal mitjana cremada en els darrers 3 anys a la comarca del Barcelonès (Ha) 9,5 9,2 7,0 7,3 5,0 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. 106 15.5.1 Índex de biodiversitat de les aus autòctones 0,84 0,82 0,80 0,62 0,66 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Informe anual Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. 15.5.2 % de projectes del Zoo de Barcelona per a la recerca i la conservació dedicats a espècies de fauna autòctones (incloent projectes mixtos) sobre el total de projectes 83,0% 80,0% 80,0% 73,9% 67,7% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Zoo de Barcelona. 107 ODS16 Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tots i construir a tots els nivells institucions eficaces i inclusives que rendeixin comptes 108 Fites de Barcelona per a l’any 2030 16.1 i 16.4 Menys violència, més percepció de 16.7 Una ciutat compromesa amb una demo- seguretat i una millor convivència a Barcelona cràcia de qualitat 16.2 Una ciutat més segura per als infants, 16.10 Màxima transparència i compromís amb amb tolerància zero cap al maltractament in- l’accés a la informació fantil 16.a. Ampliar la cooperació internacional re- 16.3 Desenvolupar la cooperació internacional lacionada amb la prevenció de la violència i la per a la protecció i la promoció dels drets hu- promoció de la pau mans 16.b. Es considera integrada de forma trans- 16.5 Una ciutat exemplar en integritat institu- versal a tota l’Agenda, especialment a les fites cional i bon govern 1.3, 5c, 9.4, 10.4, 11a, 11b, 15.9 i 16.7 16.6 Un Ajuntament de màxima eficàcia i res- ponsabilitat envers la ciutadania Després d’un any 2021 amb una reducció dels ca- Tot i així, la percepció de seguretat al barri que sos de mort violenta, l’any 2022 van tornar a aug- tenen els infants va augmentar l’any 2021 fins al mentar fins a nivells del 2015. La mateixa pauta 89,2%, cosa que suposa un augment molt positiu s’observa respecte al conjunt de delictes cone- i per sobre del previst. Pel que fa als delictes con- guts. Les dades aportades pels Mossos d’Es- tra els drets i deures familiars, l’any 2022 se’n van quadra indiquen que després del descens dels denunciar nou més que l’any anterior, un augment anys 2020 i 2021, la xifra de delictes coneguts es sobtat que trenca la tendència favorable d’aquest va tornar a situar a prop dels 200.000, per sobre indicador els últims anys. de l’objectiu esperat. Els conflictes de convivència han tingut una evolució més negativa, amb prop Com a mesura de la confiança dels ciutadans del 20% de persones que afirmen haver-se vist envers les institucions, tenim que l’any 2023 un afectades per un conflicte d’aquest tipus, molt per 42,9% de ciutadans valoraven positivament la sobre de la fita desitjada per a l’any 2030. gestió dels diners per part de l’Ajuntament, 4,1 punts més que l’any 2015 (38,6%). Des d’un punt Pel que fa a la percepció de seguretat, trobem de vista més general, veiem com la proporció de dues situacions força diferenciades, segons si la ciutadans que tenen un elevat nivell de confian- considerem en relació amb el conjunt de la ciutat ça en l’Ajuntament va ser del 51,6% l’any 2021. o a escala de barri. En aquest darrer cas, els re- Aquesta valoració és 4,8 punts més baixa que sultats són força estables des del 2015, amb dife- el 2018 (56,4%), però força més elevada que el rències de poques dècimes de punt. Per contra, 43,9% declarat l’any 2014. Amb molt bona nota la percepció de seguretat a la ciutat en el mateix cal valorar la rapidesa en el pagament a les em- període rep una valoració més negativa, amb una preses proveïdores, que se situa de mitjana en un baixada acumulada de prop d’un punt. termini inferior als 22 dies. El 2021 es van registrar 333 denúncies de violèn- La participació ciutadana s’articula a partir de di- cies contra els infants a la llar, la xifra més eleva- ferents canals, com els processos participatius, da des del 2015. Tot i que no podem saber si ha les iniciatives ciutadanes i les consultes ciutada- estat per efectes dels factors estressors derivats nes. L’any 2022 es van celebrar 25 processos par- de la pandèmia, o si és per la consciència social ticipatius, 12 menys que l’any 2021. És una xifra més àmplia sobre la necessitat de denunciar els per sobre de la fita del 2030, fet que reflecteix la casos de maltractament, aquest increment posa voluntat municipal de sotmetre totes les seves ac- de manifest que estem lluny d’erradicar el devas- tuacions rellevants a l’escrutini i el debat públic, tador fenomen de la violència contra infants i ado- amb voluntat de propiciar acords i millores. lescents. 109 Pel que fa a les iniciatives ciutadanes, als anys En l’àmbit de la transparència, l’Ajuntament de 2020 i 2021 no se’n va poder celebrar cap, perquè Barcelona ha aconseguit mantenir un any més el se’n va suspendre la tramitació a causa de l’anul- 100% de la puntuació a l’Anàlisi de bones pràcti- lació als tribunals del Reglament de participació ques de la comunicació pública local, elaborada ciutadana del 2017. L’any 2022 se’n va presentar per Infoparticipa. En relació amb el compliment una a l’empara del nou reglament. Pel mateix mo- del dret d’accés a la informació pública, i com a tiu, tampoc s’ha pogut celebrar cap consulta ciu- mesura del seu exercici correcte, es va establir tadana, i l’any 2022 no se’n va presentar cap, ni com a fita 2030 reduir a menys del 5% les petici- per part de la ciutadania (amb el nou reglament ons d’accés a informació municipal impugnades són necessàries més de 80.000 signatures, quan davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés abans n’eren 15.000) ni per part del Govern muni- a la Informació Pública. L’any 2022 aquesta fita es cipal. Per acabar, cal esmentar la baixada de 5,6 va assolir. punts en la participació electoral a les eleccions municipals del 2023 respecte a les del 2019. 16.1.1 Morts violentes (assassinats i homicidis) coneguts pels cossos policials 11 11 8 9 7 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Departament d'Interior. Mossos d'Esquadra. 16.1.2 Fets delictius coneguts pels cossos policials 193.288 171.737 160.869 150.000 146.605 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Departament d'Interior. Mossos d'Esquadra. 110 16.1.3 Proporció de persones que han patit un conflicte de convivència el darrer any 18,9% 19,4% 15,2% 12,6% 10,0% 2016 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Victimització de Barcelona. 16.1.4a Percepció de la seguretat al barri. (Mitjana escala 0-10) 6,5 6,4 6,3 6,1 6,1 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Victimització de Barcelona. 16.1.4b Percepció de la seguretat a la ciutat. (Mitjana escala 0-10) 6,5 6,4 6,2 5,4 5,3 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Victimització de Barcelona. 111 16.2.1 Infants i adolescents (0 a 17 anys) víctimes de violència en l’àmbit familiar, segons denúncia 333 333 272 186 100 2015 2020 2021 Objectiu 2030 Font: Departament d'Interior. Mossos d'Esquadra. 16.2.2 Nombre de delictes contra els drets i els deures familiars coneguts pels cossos policials 173 132 141 130 87 2018 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Departament d'Interior. Mossos d'Esquadra. 16.2.3 Proporció d’infants que es senten segurs al seu barri 90,0% 89,2% 75,5% 2017 2021 Objectiu 2030 Font: Institut d'Infància i Adolescència de Barcelona. Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona. 112 16.5.1 Percepció ciutadana positiva sobre l’ús dels diners públics per part de l’Ajuntament 50,0% 44,3% 44,8% 42,9% 38,6% 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 16.5.2 Proporció de persones a qui l’Ajuntament els inspira força o molta confiança 70,0% 57,0% 56,4% 51,6% 43,9% 2014 2018 2021 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Valors Socials de Barcelona. 16.5.3 Entrades de comunicacions a la bústia ètica de l’Ajuntament 376 362 63 2016 2021 2022 Font: Direcció de Serveis d'Anàlisi. Ajuntament de Barcelona. 113 16.6.1 Valoració general de la gestió de la ciutat 6,5 6,4 6,3 5,7 5,7 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 16.6.2 Nombre de tràmits finalistes completament digitalitzats (amb descàrrega de document immediata) 49 49 51 2016 2020 2021 Font: Gerència d'Àrea de Recursos i Transformació Digital. 16.6.3 Temps de pagament a proveïdors (mitjana anual, en dies, a comptar des de l’entrada de la factura) 33,0 30,5 28,0 20,9 21,6 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Gerència d'Àrea d'Economia i Promoció Econòmica. 114 16.7.1 Nombre de processos participatius celebrats 37 25 20 10 15 2018 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida. 16.7.2 Nombre d’iniciatives ciutadanes presentades amb èxit 5 4 0 1 2019 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida. 16.7.3 Nombre de consultes ciutadanes celebrades 1 0 0 0 2019 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida. 115 16.7.4 Proporció de persones que participen en associacions o entitats del seu barri 20,0% 16,9% 13,8% 10,8% 10,0% 2015 2022 2023 Objectiu 2030 Font: Enquesta de Serveis Municipals. 16.7.5 Participació a les eleccions municipals 70,0% 65,3% 66,2% 60,6% 60,6% 2015 2019 2023 Objectiu 2030 Font: Oficina Municipal de Dades. 116 16.10.1 Resultat de l’avaluació anual sobre transparència institucional 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Informe de resultats d'Infoparticipa. UAB. 16.10.2 Peticions de dret d’accés a la informació pública resoltes pel Departament de Transparència i Bones Pràctiques impugnades 50,0% 8,0% 27,5% 4,4% 5,0% 2016 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Departament de Transparència i Bones Pràctiques. 117 ODS17 Enfortir els mitjans d’implementació i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible 118 Fites de Barcelona per a l’any 2030 17.2 (i 17.3 i 17.5) Compromís municipal amb el 17.16 Desenvolupar una estratègia d’aliances 0,7 per a cooperació internacional d’abast internacional per impulsar la conse- cució dels objectius de l’Agenda 2030 17.6 i 17.7. es consideren integrades amb la fita 9.b 17.17 Crear un fons públic-privat per a l’impuls de l’Agenda 2030 a Barcelona 17.9 (i 17.1 i 17.8) Desenvolupar la cooperació internacional relacionada amb la capacitació 17.18 i 17.19 Avaluar anualment el grau d’asso- i la millora institucional per a la implantació liment de l’Agenda 2030 a Barcelona dels ODS 17.14 Tota l’acció del govern municipal ha de tenir informes d’impacte sobre l’Agenda 2030 i les empreses i entitats de la ciutat l’han d’in- corporar en la seva rendició de comptes Des de l’any 2015 els recursos municipals desti- nats a cooperació internacional i ajuda al desen- volupament ja s’aproximen molt al 0,7% dels in- gressos propis liquidats, que és la fita plantejada per a l’any 2030. Aquests recursos, gestionats a través del Programa de cooperació per a la justí- cia global Programa Justícia Global, es destinen majoritàriament a projectes que tenen un impacte positiu sobre els ODS. En aquest sentit, desta- quen els àmbits de la salut, l’educació, el gène- re, els drets humans i l’enfortiment institucional. A més, les dades mostren com es manté la fortalesa de l’acció exterior de l’Ajuntament, tant pel que fa a accions institucionals com a participació en xar- xes com d’intercanvis tècnics amb altres ciutats. 119 17.2.1 Proporció de recursos propis de l’Ajuntament destinats a projectes de cooperació internacional per al desenvolupament 0,70% 0,66% 0,61% 0,68% 0,63% 2015 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Gerència de Pressupostos i Hisenda. 17.14.1 Proporció de Mesures de Govern alineades amb l'Agenda 2030 100,0% 57,9% 28,6% 11,1% 2020 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Comissionat Projectes Estratègics i Agenda 2030. 17.16.1 Nombre d’accions internacionals amb participació institucional de nivell polític 141 158 103 100 2019 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Direcció de Relacions Internacionals . Ajuntament de Barcelona. 120 17.16.2 Nombre de xarxes i altres iniciatives de cooperació (descentralitzada o multinivell) en què es participa 17 17 14 12 2019 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Direcció de Relacions Internacionals . Ajuntament de Barcelona. 17.16.3 Nombre d’accions d’intercanvi tècnic a nivell internacional facilitades 92 93 85 52 2019 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Direcció de Relacions Internacionals . Ajuntament de Barcelona. 17.19.2 Nombre d’informes anuals de seguiment i avaluació de l’Agenda 2030 a Barcelona elaborats i fets públics a partir de 2020 1 1 1 1 2020 2021 2022 Objectiu 2030 Font: Comissionat Projectes Estratègics i Agenda 2030. 121 122 3. Alineament del pressupost municipal amb els ODS 123 Pressupost destinat a cooperació per al desenvolupament per part de l’Ajuntament Recursos del Programa Justícia Global per ODS (milers d'euros). Anys 2019 a 2022 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 ODS 1 ODS 2 ODS 3 ODS 4 ODS 5 ODS 6 ODS 7 ODS 8 ODS 9 ODS 10 ODS 11 ODS 12 ODS 13 ODS 15 ODS 16 ODS 17 2019 374,7 480,3 1.199,7 947,8 605,9 398,9 26,9 - 150,0 511,5 334,2 573,8 52,0 - 935,5 612,4 2020 - 234,9 1.373,0 581,6 2.238,2 294,7 28,7 436,7 - 403,5 869,2 476,5 243,7 37,8 1.574,6 95,0 2021 283,0 343,0 1.193,2 3.179,2 1.306,7 357,5 - 214,5 152,1 70,5 284,1 - - - 1.616,5 200,8 2022 240,0 240,0 411,6 2.937,2 2.306,9 202,6 59,9 488,5 - 237,6 758,7 - - 112,6 1.467,3 573,0 PRESSUPOST TOTAL 2019: 7.203,6 PRESSUPOST TOTAL 2020: 8.888,1 PRESSUPOST TOTAL 2021: 9.201,2 PRESSUPOST TOTAL 2021: 10.035,7 Pressupost liquidat de despesa corrent per ODS (milions d'euros). Anys 2020-2022 1.000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 ODS 1 ODS 2 ODS 3 ODS 4 ODS 5 ODS 6 ODS 7 ODS 8 ODS 9 ODS 10 ODS 11 ODS 12 ODS 13 ODS 14 ODS 15 ODS 16 ODS 17 2020 127,8 20,1 56,8 246,7 23,3 26,5 12,7 109,3 85,2 217,0 740,6 74,2 59,0 7,5 31,1 379,3 114,8 2021 126,8 20,3 57,9 232,7 24,5 25,2 11,6 98,9 94,3 219,5 754,5 70,5 53,5 9,3 29,8 407,3 118,2 2022 130,8 21,9 63,3 271,8 24,1 27,5 15,8 103,7 110,6 234,4 814,8 81,2 61,9 9,9 31,1 413,9 157,8 PRESSUPOST TOTAL 2020: 2.332,0 PRESSUPOST TOTAL 2021: 2.354,7 PRESSUPOST TOTAL 2022: 2.574,6 124 Inversió PIM per ODS (milions d'euros). Anys 2020-2022 250 200 150 100 50 0 ODS 1 ODS 2 ODS 3 ODS 4 ODS 5 ODS 6 ODS 7 ODS 8 ODS 9 ODS 10 ODS 11 ODS 12 ODS 13 ODS 14 ODS 15 ODS 16 ODS 17 TOTAL 2020 2,5 0,6 3,4 54,2 - 0,7 2,3 6,2 90,9 11,2 101,8 10,5 9,2 4,1 0,2 17,2 0,8 315,8 2021 9,2 0,1 9,2 62,0 1,1 2,6 3,1 8,8 106,8 32,1 198,9 11,2 12,7 4,1 1,0 47,3 0,9 511,2 2022 9,1 - 11,5 75,7 0,1 0,6 3,6 11,5 113,0 31,6 170,3 11,9 18,3 1,9 0,7 56,8 2,1 518,5 125 126 4. Estimació numèrica del grau d’assoliment de l’Agenda 2030 de Barcelona 127 El càlcul del grau d’assoliment dels ODS a Barce- lona està farcit de dificultats, fruit de la pretensió de mesurar de forma conjunta un nombre molt gran i molt heterogeni de fenòmens socials. Cal tenir en compte, a més, que el seguiment de ca- dascuna de les fites es fa d’acord amb un o més indicadors. D’altra banda, no totes les fites tenen un indicador de seguiment i en alguns indicadors no es dispo- sa encara d’una fita quantitativa per al 2030. Amb la voluntat d’obtenir un resultat numèric coherent amb el sistema de seguiment, s’han adoptat les opcions metodològiques següents: • En cas de contenir més d’un indicador, la puntuació de la fita s’ha calculat fent la mit- jana de les diferents puntuacions dels seus indicadors, sense ponderar la rellevància de cada indicador per a l’assoliment de la fita. Amb la mateixa lògica, el grau d’assoliment de cada ODS s’ha calculat a partir de la mit- jana dels resultats obtinguts per a cada una de les fites que el componen, i el valor d’as- soliment global de l’Agenda és el resultat de calcular la mitjana dels resultats assolits per cada un dels 17 ODS. • El percentatge d’assoliment de cada indica- dor, fita i ODS se situa en un rang que va del 0% al 100%. En els casos en què l’evolució de l’indicador és negativa en relació amb el valor de referència fixat com a punt de parti- da, s’assumeix que l’assoliment de l’indicador és del 0%, mai inferior. De la mateixa manera, en el cas invers que un indicador obtingui un resultat per sobre de l’objectiu marcat per al 2030, es considera que l’assoliment de l’indi- cador és del 100%, mai superior. Amb aquestes premisses s’obté que a mitjan 2023 el grau d’assoliment del conjunt dels ODS és del 39,3%. Queda clarament per sota del 50% esperable, considerant que ens trobem en el punt central del temps de vigència de l’Agenda 2030 (2016-2030). Sembla clar que per assolir algunes de les fites més endarrerides caldrà accelerar l’acció, o en alguns casos repensar-la, i innovar per actuar millor. ASSOLIMENT AGENDA 2030 BARCELONA 128 129 ODS amb un grau d’assoliment inferior a la mitjana ODS amb un grau d’assoliment superior a la mitjana 130 Òbviament no tots els ODS es troben en la ma- teixa situació. A la taula es pot observar que són bàsicament els ODS socials i alguns de mediam- bientals els que, en aquest moment, estan per sota de la mitjana. L’ODS 7 Energia assequible i no contaminant i l’ODS 2 Fam zero, han estat els ODS menys desenvolupats en aquesta primera meitat. Això posa de manifest la necessitat d’accelerar el des- plegament de les energies renovables a la ciutat, la rehabilitació energètica dels edificis i les políti- ques contra la pobresa energètica; i per la banda de l’ODS 2, cal assegurar que ningú pateixi pri- vacions alimentàries, fomentar una dieta sana i equilibrada, així com promoure el consum de pro- ducte ecològic i de proximitat. Els ODS més vinculats amb l’agenda social, tals com l’ODS 1 Fi de la pobresa i l’ODS 10 Reduc- ció de les desigualtats, també han tingut un grau d’assoliment per sota de la mitjana, in- ferior al 40% respecte d’allò previst per al 2030. L’escut social proveït per les diferents administra- cions públiques ha estat insuficient per pal·liar els efectes de la concatenació de crisis (pandèmia, guerra a Ucraïna i inflació) sobre els grups socials més vulnerables. En relació amb els ODS 3 Salut i benestar i l’ODS 4 Educació de qualitat, han experimen- tat en conjunt, un estancament important en els darrers anys en bona mesura, com a conse- qüència dels efectes de la covid-19. Val a dir que en relació amb la salut, en molts casos no dispo- sem d’indicadors actualitzats més enllà del 2021. Per contra, els ODS 13 Acció pel clima i ODS 17 Aliances per aconseguir els objectius són els que s’han desplegat amb més intensitat, per sobre del 55%. En el cas concret de l’ODS 13, ha estat clau l’avenç de les accions en ma- tèria d’adaptació i resiliència climàtica, així com en educació i sensibilització ambiental, perquè si considerem els nivells d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, ja hem vist com el fantàstic resultats de l’any 2020, amb una caiguda del 30%, ha resultat ser un miratge, fruit de les restriccions pandèmiques a l’activitat. La resta dels ODS presenten un desplega- ment que oscil·la entre el 40% i el 55%, la qual cosa vol dir que s’han produït avenços notables en algunes de les fites, però insuficients si s’ana- litza amb una visió de conjunt. 131 132 5. Reflexions finals 133 Un moment crític en l’escenari Tal i com confirmen els successius informes els global panells intergovernamentals d’experts que estudi- en el clima i la biodiversitat, el ràpid deteriorament dels sistemes naturals està portant les societats L’índex de transició justa de l’any 2022, recent- humanes a la vora d’un abisme, perquè l’augment ment publicat, situa Espanya en primer lloc del de la temperatura mitjana global implica un em- món pel que fa a la capacitat de compaginar la pitjorament inexorable de les condicions de vida creació de progrés social amb una generació re- de la immensa majoria de les persones, i fins i tot lativament baixa d’emissions de gasos d’efecte de les possibilitats de supervivència de moltes hivernacle (GEH) i una política relativament forta d’elles, perquè la pobresa creixerà fins a límits in- de protecció de la biodiversitat. Podem pressu- tolerables i els conflictes violents i les guerres es posar que la ciutat de Barcelona també es situa a faran molt més presents. La distribució dels im- l’avantguarda dels esforços per assolir una tran- pactes negatius de la multicrisi és molt desigual, sició ecològica justa, perquè a més d’apostar fort com també ho són les capacitats d’adaptació; en- per les polítiques socials inclusives, té un nivell tre els països i dins de cada país. bastant bo, per baix, en paràmetres clau com les emissions de GEH o el consum d’aigua, i apos- El risc de no canviar és enorme, i tanmateix les ta pel verd i la biodiversitat, dins les possibilitats societats amb més recursos semblen ancorades d’una ciutat tan densa. Ja hem vist, però, que en en posicions molt conservadores. Per què no altres indicadors l’evolució no és tan bona i l’asso- es produeix el canvi de mentalitat que per a les liment de les fites 2030 resultarà molt complicat. persones més conscienciades resulta òbviament Les coses s’estan fent raonablement bé, amb un necessari? Perquè malauradament els problemes grau d’ineficiència i d’impacte ambiental menor ambientals, i els problemes públics en general, que el d’altres ciutats i països, però això no vol dir no són evidents. És a dir, que els fets empírics no que sigui sostenible. es tradueixen automàticament en percepcions de problemes socials. Les enquestes d’opinió realit- Aplicant una perspectiva d’anàlisi més àmplia, zades periòdicament per l’Ajuntament de Barce- observem com els Objectius de Desenvolupa- lona mostren que quan es demana als ciutadans ment Sostenible que configuren l’Agenda 2030 de que indiquin allò que els preocupa més, temes Nacions Unides es van dissenyar i aprovar en un com la neteja, la seguretat, el trànsit, l’habitatge, moment històric (2014-2015) equidistant entre el el treball i d’altres passen sempre al davant del crack econòmic de 2008-2009 i l’esclat de la CO- clima i el medi ambient. VID19. El món semblava aleshores raonablement unit i esperançat, malgrat els conflictes que ja el L’allau de nou coneixement científic alerta i mo- sotjaven. I els acords de Paris pel clima, aprovats bilitza determinades minories, però també pot al cap de pocs mesos, a finals de 2015, van donar desorientar i paralitzar al gruix de la població, més ales a l’optimisme. Les vies per redreçar la perquè la ciència és per definició oberta i incerta. globalització, fent-la més justa i menys destructo- La pandèmia va mostrar que les apel·lacions a les ra, estaven traçades. dades i al coneixement no són suficients per ge- nerar consensos sobre la resposta a una proble- Però en els darrers vuit anys hem viscut un can- màtica social, per molt evident que sigui als ulls vi notable d’escenari, a tots els nivells, econòmic, dels especialistes. Els enemics del canvi treballen social, polític i fins i tot cultural. L’escalfament del obsessivament per desacreditar el coneixement planeta sembla haver-se accelerat, una malaltia basat en evidències, difonent fets i teories alter- infecciosa desconeguda ha posat el món contra natives, no verificables que acreixen el soroll i la les cordes i han esclatat guerres a l’entorn imme- confusió a l’esfera pública. La falta d’una diagnosi diat de la Unió Europea, tot mentre l’economia compartida de la situació en què ens trobem fa global segueix generant nous milionaris, però en molt difícil generar acords sobre la definició dels un nombre irrisori al costat d’aquells que han re- problemes, els objectius a seguir i les prioritats. tornat a la pobresa, o dels infants que hi neixen directament. Països com el nostre destaquen, precisament, per l’extensió de la pobresa infantil, que alguna cosa deu tenir a veure també amb la caiguda dels nivells educatius. 134 El fet és que malgrat les evidències que haurien d’empènyer cap a un canvi profund, i malgrat els nivells sense precedents de consciència i com- promís amb els drets humans i la salut planetària, l’acció política transformadora roman desespe- radament feble. Això no està causat, o no prin- cipalment, per la negligència o malaptesa dels responsables polítics, sinó per la pròpia lògica de la democràcia liberal. Tots els governs han d’acomodar un munt d’objectius diversos, que es veuen com a irrenunciables i que sovint són in- compatibles entre ells. La pandèmia també ens va mostrar cruament com n’és de complicat compa- ginar interessos -i drets- igualment legítims, com per exemple la preservació de la salut i la llibertat de moure’s lliurement per la ciutat i pel territori. En altres ocasions la paràlisi no deriva ni tan sols d’interessos contraposats, sinó de lògiques insti- tucionals i operatives diferents. Perquè la societat moderna es basa en el principi de diferenciació funcional, que busca l’èxit sectorial, sense consi- derar el conjunt. Cada vegada hi ha més actors, més regulació, més tecnologia i coneixement es- pecialitzat, cosa que ens porta a un increment ex- ponencial de la complexitat. Cada sector, i cada subsector dins d’aquest, amb els seus diversos actors, es sent cridat a resoldre els seus proble- mes aplicant les seves lògiques específiques, tot i que aquestes resultin ineficients, o potser directa- ment perjudicial per a altres sectors. No s’ha avançat prou en la creació d’un instru- mental apte per abordar crisis multidimensionals d’una forma conjunta i ben integrada. Davant la consciència de la finitud dels recursos bàsics (aigua, menjar, energia, habitatge, serveis de sa- lut i educatius...), i a falta d’horitzons compartits que convencin i il·lusionin sobre la possibilitat de governar els canvis i millorar el sistema, la lògica social i política que s’acaba imposant és la de ta- par els conflictes, regida per un impuls merament conservador de l’estat actual de les coses. Per a les institucions democràtiques resulta temptador quedar-se aquí, ancorades en la ges- tió solvent del més immediat, però els canvis són massa ràpids i les amenaces massa grans com per renunciar a pensar i actuar amb ambició. La pandèmia també ens va ensenyar coses molt bo- nes, com per exemple que és possible afrontar col·lectivament una gran amenaça, assumint pel bé comú canvis que semblaven impossibles, si hi ha un lideratge decidit i creïble, un teixit econòmic i social robust i un sistema científico-tecnològic capaç d’aportar certeses i innovacions. 135 L’Agenda 2030 aixeca l’horitzó compliment, permeti que Barcelona intercanviï i dibuixa el camí cap a un futur experiències i generi aliances amb altres ciutats europees i del món també implicades amb l’Agen- sostenible da 2030. L’Agenda 2030 no pot quedar atrapada en la lògi- Per part de l’equip de l’Agenda 2030 això impli- ca de l’anar tirant, perquè seria trair el seu esperit. ca revisar la formulació de les fites Barcelona Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible d’acord amb l’experiència acumulada, i actualit- no es van crear per promoure la globalització, zar-les d’acord amb el contingut dels nous plans i sinó per assumir responsabilitats i articular res- les noves prioritats de cada mandat. Aprofundint, postes eficaces a problemes que són, inevitable- en tot cas, en la dimensió metropolitana, que ha ment, globals. De fet, representen l’única agenda d’anar a més. disponible per abordar conjuntament i en interès de tothom els greus problemes de la humanitat. I passant a un pla més polític, és cabdal ampliar La grandesa i alhora l’extrema dificultat de l’Agen- els suports i buscar consensos amb els grups de da 2030 és que s’ha d’abordar i s’ha d’assolir con- l’oposició, com el que existeix respecte a la co- juntament, considerant totes les seves parts i la operació internacional. Això permet garantir que interrelació entre elles. Els grans principis que la els compromisos siguin ferms més enllà dels can- sostenen són la igualtat i la inclusió (“no deixar vis en les majories de govern. ningú enrere”), l’eficàcia i transparència de les ins- titucions, l’acció concertada dels agents socials 2. Afinar el seguiment, buscant simplicitat i i, sobretot, la pau. No és casualitat que Mariana robustesa Mazzucato, en la seva sòlida proposta de reforma del capitalisme a partir de missions compartides, De cara al proper informe de seguiment la intenció situï els ODS de l’Agenda 2030 com la mesura és aplicar la metodologia de priorització de fites d’allò que la humanitat s’ha de proposar aconse- que presentada a l’informe de seguiment de 2022, guir en els propers anys i dècades. que identifica aquelles que són més crítiques per a l’Ajuntament, a partir de quatre criteris: distància Els propers 12 mesos són clau per a l’èxit de a la fita 2030, rellevància estratègica, esforç pres- l’Agenda i, ens atreviríem a dir, per a la consecu- supostari i responsabilitat competencial. ció d’una Barcelona sostenible per a les properes generacions. Per altra part és necessari fer una actualitza- ció permanent del sistema d’indicadors, retirant Què plantegem? aquells que aportin poc valor, o que no puguin ser actualitzats, i incorporant-ne de nous, sempre 1. Alinear més fortament els ODS amb l’es- que sigui rellevants compleixin determinats crite- tratègia i l’acció municipal, buscant cohe- ris de robustesa estadística. Allà on sigui possible rència i consens i tingui sentit per a l’anàlisi incorporarem indica- dors diferenciats per territori, edat, renda. Els ODS estan alineats ex-post amb els pressu- postos, el pla d’acció i el pla d’inversions munici- Un altre pas pendent és incorporar una anàlisi pals. També han estat incorporats en un nombre diferenciada entre indicadors de procés i de re- creixent de plans d’acció. Però encara tenen po- sultat, atribuïbles de forma principal o exclusiva tencialitats poc explorades com a eina de gestió i a l’acció municipal, i indicadors d’impacte a la planificació municipal. ciutat, que depenen d’una multiplicitat de factors. D’aquesta manera es podrà obtenir més i millor En el cas dels pressupostos municipals, resta coneixement sobre els resultats de l’acció muni- pendent calcular la despesa a nivell de fita ODS, cipal pels ODS. que en molts casos equival a un programa finalis- ta de despesa. D’aquesta forma tindrem un mapa precís dels punts on es concentra l’esforç munici- pal. I si parlem de la planificació, és important que cap sector rellevant de l’activitat municipal quedi al marge d’aquesta perspectiva, perquè això inci- ta i facilita el diàleg entre departaments. També es tracta de projectar el model de ciutat que volem d’una forma que, a més d’assegurar millor el seu 136 3. Desplegar la innovació, buscant eficiència 5. Implicar la societat en les idees i en l’acció i aplicabilitat No hi ha un consens a l’entorn dels Objectius de Bona part dels ODS incorporen reptes de tal difi- Desenvolupament Sostenible, i no podem esperar cultat que no es poden assolir amb l’estat actual que el generi la ciència, perquè no està pensada del coneixement científic i tecnològic i/o amb els per això. No n’hi ha prou amb tenir una visió sòlida sistemes organitzatius i de governança vigents. i raonable del desenvolupament sostenible. Cal Per tant, la innovació, en el sentit més ampli del que els ciutadans la coneguin i, poc o molt, se la terme, resulta imprescindible per avançar en la facin seva. Per tant, hi ha una batalla cultural que consecució de l’Agenda 2030. Això implica una resulta inevitable, i s’haurà de fer en les millors actitud oberta envers l’experimentació: si les ve- condicions possibles per guanyar-la. lles receptes no funcionen, o són insuficients, cal intentar coses noves, a risc d’equivocar-se. Des Les dades i la informació són una de les condici- de l’Agenda 2030 de Barcelona s’ha promogut ons necessàries. Es tracta, sobretot, de propor- la innovació a través de diversos projectes, amb cionar mapes comprensibles de la realitat, amb la intenció que el coneixement d’alt nivell que es màxima honestedat i transparència. També són genera a la ciutat pugui derivar en solucions tec- necessàries les estratègies, programes i serveis nològiques per a reptes socials o mediambientals de cultura i educació. El Pla “Canviem pel Clima concrets. 2030” situa l’estàndard a seguir en aquest terreny. 4. Col·laborar amb les empreses, buscant Al capdavall, però, els consensos socials s’hau- impacte i valor social ran de construir (i els dissensos negociar) a l’es- fera pública, amb comunicació i debat, intentant En uns moments en què les administracions portar el conflicte a espais que generin confiança, semblen tenallades per la inèrcia i la por, és pa- com els consells de participació. radoxalment el sector de l’empresa privada el que està adoptat el marc i el llenguatge dels ODS L’any 2024 tindrem un renovat Compromís Ciu- per actualitzar la seva missió corporativa i la seva tadà per la Sostenibilitat, basat en l’enfocament imatge en clau de sostenibilitat. És un fenomen de les missions. També l’any 2024 per primer cop tan necessari com engrescador, que pot derivar l’Ajuntament concedirà subvencions per a pro- en coses molt positives, com una producció més jectes que promoguin explícitament els ODS de responsable i un canvi decisiu en les preferències l’Agenda 2030. Hi ha nombroses entitats que ho i les pràctiques dels consumidors. La clau, és clar, estan fent de motu propio i esperem que amb està en identificar i apartar d’aquest moviment les aquest recurs es puguin multiplicar les iniciatives. iniciatives que siguin pures operacions de màr- queting, perquè si l’únic objectiu és augmentar la facturació, sense canviar realment les pràctiques, el resultat final pot ser pitjor. La taxonomia eu- ropea és una eina clau per avaluar la qualitat del compromís ESG (ambiental, social i de governan- ça) de les empreses i institucions en general. Més enllà d’acompanyar i recolzar aquest esforç, l’Ajuntament hauria d’apostar per projectes d’in- versió compartits amb el sector privat, pensats per fer avançar les prioritats més clares de l’Agen- da 2030. L’originalitat de la proposta de missions de Mazzucato rau precisament en això, en l’im- puls públic, decidit i molt ben orientat, a la creació de nous mercats. Mercats de nous productes que faran el pastís econòmic més gran, però no en termes materials, sinó de benestar humà i plane- tari. Producte a producte, sector a sector es pot avançar cap a una transformació profunda. 137