Dictamen sobre Pressupost municipal i Ordenances fiscals 2023 Aprovat pel plenari del Consell de Ciutat el dia 22 de desembre del 2022 Índex 1. Introducció ................................................................................................................................ 2 2. Síntesis de les ponències .......................................................................................................... 3 3. Recomanacions ....................................................................................................................... 14 4. Annex. Composició del Grup de Treball ................................................................................ 16 1. Introducció D’acord amb l’article 59 de l’apartat e del Reglament de Participació Ciutadana, aprovat pel Consell Municipal en data 27/05/2022, s’estableix com a funció: “Conèixer i debatre els pressupostos municipals i els resultats dels indicadors de la gestió municipal i si escau emetre-hi informe”. En aquesta tasca s’ha centrat la feina desenvolupada durant el mes de novembre del Grup de Treball de Pressupostos i Ordenances Fiscals del Consell de Ciutat. L’objectiu ha estat conèixer el projecte de pressupostos i ordenances fiscals de l’Ajuntament de Barcelona per l’any 2023, debatre’l en el marc de l’esmentat Grup per, posteriorment, ser aprovat pel Consell de Ciutat. A tals efectes, el dia 7 de novembre es va explicar la proposta del govern pels pressupostos i ordenances fiscals de l’Ajuntament de Barcelona per l’any 2023 i respondre els dubtes dels i les assistents. El dia 9 de novembre, i com ja s’ha portat a terme anteriorment, es va convidar a tots els grups municipals de l’oposició per a presentar i comentar el seu posicionament respecte a la proposta del govern municipal. 2 Finalment, es va enviar la proposta de Dictamen per correu electrònic perquè els membres del Grup de Treball fessin arribar les seves esmenes a les idees que s’havien anat proposant en les sessions anteriors. Aquest dictamen recull un resum de la presentació del projecte, el posicionament expressat per part dels diferents grups municipals, així com les conclusions i recomanacions del Consell de ciutat davant la proposta de les noves ordenances fiscals i la proposta pressupostària 2023. El grup de treball vol felicitar i agrair a l’equip municipal de Pressupostos i Hisenda, l’esforç de transparència i pedagogia de la pàgina web sobre https://ajuntament.barcelona.cat/pressupostos2023/ca/. També, per l’esforç per presentar de manera clara i senzilla, aquest tipus d’informació econòmica que pot ser molt complexa per qui no està acostumat a llegir-la i tractar-la. Finalment, aquest dictamen i les recomanacions que inclou va ser aprovat per la Comissió Permanent en data 23 de novembre de 2022, i pel plenari en data 22 de desembre de 2022. 2. Síntesis de les ponències Presentació del projecte de Pressupost Municipal i Ordenances Fiscals per a l’any 2023 Presentació de la Proposta de Pressupostos del 2023 (a càrrec de Jordi Ayala) Es va presentar la Proposta de pressupostos del 2023 a la darrera comissió d’economia i ja s’ha fet l’aprovació inicial (la definitiva està prevista al desembre). Cal tenir en compte que és un moment amb una inflació molt elevada i això suposa un creixement d’ingressos per part de l’Estat (l’IVA s’incrementa), però també comporta tensions de despesa. És una bona notícia que ja tinguem pressupostos, perquè si no els tinguéssim els ingressos es reben igualment, però no es pot gastar la despesa recurrent de l’any anterior i tota nova despesa no quedaria coberta per la pròrroga pressupostària. 3 Hi ha un creixement important de gairebé 150 milions d’euros d’ingressos no financers (en l’àmbit d’avaluació de pressupost aquesta és la part més rellevant), que és gairebé un 5%. Les partides principals són Participació d’ingressos de l’Estat (PIE) que és de 148 milions d’euros (capítol 4), després van els corresponents a l’impost turístic que tenen una expectativa de recuperació important i que arriba al voltant dels 10 milions d’euros. A més a més, l’any passat es va posar en marxa el recapte turístic, que és un increment d’aquest impost exclusiu per a Barcelona i aquest té una introducció progressiva, i es preveu que sigui de 30 milions. Així que de la part turística els ingressos són de 40 milions. Després està l’apartat de l’IBI. Fa uns anys es va fer una revisió cadastral que va baixar el valor del 47% dels pisos i això ho va haver d’absorbir l’Ajuntament aquell mateix any. En canvi, la pujada de la resta del parc d’habitatges es fa de manera progressiva durant els 10 anys següents i això encara repercuteix en la partida d’enguany. D’altra banda, està el creixement vegetatiu a causa de les reformes que es poden realitzar als pisos que fan que augmenti el seu valor cadastral. Tot això genera uns ingressos de 28 milions. 4 També hi ha una partida de 20 milions d’euros corresponents a les transferències de la Generalitat, bàsicament, pel conveni de drets socials. De manera que ara la Generalitat es fa càrrec de despeses que abans assumia l’Ajuntament. La resta d’ingressos mostra una caiguda important, com és el cas de les plusvàlues (50 milions d’euros). Això és degut a les sentències judicials (Tribunal Constitucional i Suprem) i l’Estat va haver de fer un Reial Decret per emmotllar-se a aquesta situació d’invalidació del sistema de càlcul que va fer el Constitucional. El nou sistema de càlcul que s’ha creat comporta una pèrdua del 30% dels ingressos en plusvàlues. A més a més, hi ha altres caigudes d’ingressos més petites, com són les de terrasses, impost de vehicles, l’ICIO (Impost de Construcció i Obres)... Les despeses no financeres (que són les que formen part de les despeses que arriben a la ciutadania) puja a 227 milions d’euros (7%) que porta a un pressupost que supera per primer cop a la història els 3.500 milions d’euros (fa 8 anys era de 2.300 milions d’euros i ara passa als 3.500 milions d’euros). La principal partida és la de despeses de personals (capítol 1), que suposa una pujada directa de 28,7 milions de personal propi de l’administració de l’Ajuntament, però si es té en compte també a les empreses i entitats del sector públic municipal cal afegir 12 milions més. De manera que la despesa vinculada de manera directa o indirecta al capítol 1 és de 40 milions d’euros. Cal tenir en compte, però, que es preveu un increment del 2% a causa 5 del darrer pacte entre el Govern i els Sindicats i que caldrà agafar els diners (15 milions) del fons de contingència, que està força reforçat perquè ja es preveia que seria necessari (capítol 5). També cal incorporar el desplegament de la Guàrdia Urbana, que caldrà afegir la despesa dels seus sous segons s’incorporin els nous membres a la plantilla. En segon lloc, està el contracte de neteja. L’any passat es va posar en marxa una nova contracta i es preveu una pujada de 40 milions. També hi ha el pacte amb la Generalitat de manera que les despeses de drets socials també creix uns 30 milions d’euros. També creixen les transferències a l’Àrea Metropolitana (si creixen els ingressos creixen les transferències cap a l’AMB) entorn de 20 milions d’euros. Cal destacar l’increment de 20-25 milions d’euros de despeses associades a les despeses d’electricitat i energies (segurament, el fons de contingència s’haurà d’utilitzar per a aquesta partida a causa de la inflació). També hi ha una despesa de 10 milions d’euros vinculada a l’impost turístic, perquè està compost per un impost directe i un recàrrec municipal, i la part de la Generalitat obliga a gastar-ho en promoció turística. 6 La política de serveis socials és la primera política i seguida de la del benestar comunitari (són noms que són definits per l’Estat) que inclou el contracte de residus i de la de seguretat i mobilitat ciutadana (per la incorporació dels nous/noves agents). La de transport públic també ha crescut de manera important i s’està a l’espera d’una sèrie de propostes per mantenir la gratuïtat que significaria una major despesa que aniria a càrrec del fons de contingència (perquè els ingressos es van treballar al mes de maig i les despeses al juny-juliol i llavors encara hi havia molta incertesa). La partida d’inversions es mantenen a nivells molt alts. Està a 759 milions de manera directa i 125 milions més a través de les dues entitats municipals que inverteixen ingressos propis (són l’IMHAB i l’BCN). Així que fan un total de 830 milions d’euros d’inversions. La partida que té una major inversió és la d’habitatges i urbanisme, seguida de la de transport i després per la de serveis socials i promoció social. El detall està al llibre verd que està penjat al web per conèixer a quines inversions fan referència totes les inversions pressupostades. 7 Les bases que componen aquest pressupost, que és el més gran de tota la història, són, en primer lloc, l’estabilitat pressupostària (aquest any no hi haurà dèficit) i cal tenir en compte que la ràtio d’endeutament ha millorat. L’estalvi brut (diferència entre els ingressos corrents i les despeses corrents) es va veure afectat per la pandèmia, però aquest any 2022 recuperarà el 15% (que es considera la ràtio mínima) i en 2023 s’estima que sigui del 17% per recuperar el que es va perdre durant la pandèmia. A la pràctica vol dir que, per una banda, es pot fer guardiola (era la política durant l’època del Trias) però una altra política que és fer servir aquests perquè la solvència de l’Ajuntament de Barcelona és tan bona com la de l’Estat Espanyol. S’aposta per les inversions (830 milions d’euros) perquè es considera que són necessàries per mantenir la ciutat (voreres, edificis públics, etc.) d’inversió. Aquest pressupost comporta la cobertura de les grans despeses singulars (contracte de neteja, inflació, contracte d’energia i les grans despeses de transport), i també les despeses del personal de les entitats instrumentals de l’Ajuntament. A més a més, es farà una partida extraordinària per a cobrir les despeses de personal i així no haig d’afectar els seus serveis. D’altra banda, es mantenen la resta de les despeses corrents. Es passa d’un pressupost de 2.550 milions en 2015 a gairebé 3.600 milions a l’any 2023. Això ha suposat un increment de la participació de la despesa de l’Ajuntament al PIB de la ciutat, que en 2015 era 3,5% i ara serà del 4% (augment del 15% de participació en termes del PIB). Hi ha una situació de solvència excepcional (segurament serà 8 l’administració més solvent d’Europa). La ràtio de deute sobre ingressos corrents, que la llei permet que arribi fins al 110%, està al 30% (en 2015 estava al 22%). A més, el promig de 30 dies de pagament que hi havia en 2015 (i que es va mantenir fins a l’any 2019) es va anar reduint arran de la pandèmia i s’ha aconseguit rebaixar-ho fins als 19 dies. Ordenances Fiscals (a càrrec de Jordi Ayala) Són ordenances que congelen la pressió fiscal que depenen de l’Ajuntament (són continuistes). Són, principalment, millores tècniques (aclariments que no estan a l’ordenança però sí a la llei) per evitar situacions dificultoses a escala fiscal. La incorporació de la tarifa plana tributària, és a dir, que les persones amb 2 o més rebuts de tributs (IBI, impost de vehicles, de guals o d’escombraries d’autònoms) faran el pagament fraccionat en 10 quotes iguals i, si cal un reajustament, es passarà una onzena quota amb l’import corresponent. Les taxes de serveis generals, Guàrdia Urbana i bombers estan estables (2% de pujada, que equival a cèntims). S’incorporen mesures mediambientals per l’ocupació de la via pública, per exemple, es tindran bonificacions si a les mudances es fan servir vehicles eco o de zero emissions. S’incorpora el recàrrec relatiu als episodis de contaminació. Judicialment, es va retirar perquè es deia que no s’informava correctament, ara s’ha solucionat aquest punt i es pot tornar a aplicar el recàrrec. S’incorpora, també pel mateix motiu, la taxa de residus. Una nova taxa que no suposa més ingressos, és la que correspon amb el conveni amb UNESPA, de les companyies de segurances pel pagament de les despeses de bombers. Resulta que és més correcte fer-ho via taxa i per això s’ha modificat. L’impacte en la recaptació és que s’espera 250.000 euros més de la posada en marxa de l’hivernacle del Parc de la Ciutadella perquè cal pagar una entrada, i del museu Martorell associat al Museu de Ciències Naturals. 9 Presentació del posicionament dels diferents grups municipals envers al Pressupost Municipal i Ordenances Fiscals per a l’any 2023 Óscar Ramírez, Grup Municipal PP Quan es parla de pressupostos s’ha de parlar d’ingressos, de despeses i d’inversions. El seu grup municipal considera que els pressupostos i les ordenances fiscals són continuistes i deixen a Barcelona com la ciutat que té la fiscalitat més alta. Opinen que aquests pressupostos i OOFF no s’ajusten a la realitat de la ciutat de Barcelona, més enllà de la partida que hi ha destinada als pressupostos participatius. Se li ha de sumar la pujada del 10% de l’IPC i que té especial incidència en els tipus d’interès, els aliments i l’energia que no fa més que empobrir a les famílies de Barcelona. S’ha de tenir present que la renda familiar va caure arran de la crisi de la Covid 19 i ara s’agreuja amb la situació econòmica derivada de la pujada dels tipus d’interès i la guerra d’Ucraïna. Se li ha de sumar l’augment del preu de l’energia i de les matèries primeres que han de pagar els autònoms i les petites empreses. Si es va a l’apartat d’ingressos en concret al d’impostos i taxes, l’Ajuntament de Barcelona preveu ingressar més impostos i més taxes. El seu grup municipal creu que Barcelona té capacitat per dur a terme una reducció dels impostos i taxes. No veuen que en aquest moment els impostos hagin de ser tan alts i s’hauria d’implantar una baixada general i rebaixes pels col·lectius vulnerables. Pel que fa al capítol de despeses, no hi ha una partida per una font d’emergència social destinat a cobrir les necessitats bàsiques de les famílies més vulnerables, tot i que ells ja l’han reclamat. No hi ha tampoc cap línia d’actuació per ajudar als autònoms i a les petites i mitjanes empreses que estan travessant una situació econòmica molt complicada. En canvi, es veu que hi ha partides destinades a subvencions directes. No poden entendre com es redueixen partides concretes dels pressupostos destinades als serveis socials com l’atenció a la dona en situació de vulnerabilitat i la partida d’emergències socials. Respecte al capítol d’inversions municipals l’any 2023 inclou la major xifra d’inversions (comenta que això és degut a que s’acosten les eleccions i el govern vol inflar aquesta partida i dir que hi ha hagut activitat de govern). El grup municipal del PP posa l’alerta, ja que es qüestionen que es puguin realitzar moltes d’aquestes inversions que estan anunciant. El darrer any liquidat es van fer més inversions que en els anys de pandèmia, 10 però va significar una execució de pressupostos de 125 mil milions menys del que s’havia previst. Preveuen que el grau d’execució del 2022 encara sigui més baix. El 45% de la partida d’inversions del pressupost de 2023 encara està per decidir, s’haurien de concretar les inversions i les que s’han concretat són grans projectes que per ells són qüestionables. No veuen suficients inversions de barri, hi ha moltes demandes per part dels barris i les entitats i donar resposta a l’habitatge públic i els plans de barri. Troben a faltar inversions de barri i la política d’habitatge. En definitiva creuen que és un pressupost electoralista de caràcter expansiu, que amaguen dotacions molt petites respecte al que especialment necessita la ciutadania. El PP vol uns pressupostos diferents amb reducció de taxes i d’impostos, i que sigui exigent amb la resta d’administracions. Creuen que és important aprimar l’administració perquè no tingui tantes despeses i es puguin destinar a polítiques públiques. Jordi Castellana, Grup Municipal ERC En primer lloc, el grup municipal d’ERC creu molt important que l’aprovació inicial es pogués fer al novembre. Ells s’han abstingut en l’aprovació inicial, ja que trobaven a faltar el diàleg. S’està vivint una situació d’incertesa forta degut a les mesures que es van prendre per la pandèmia de la Covid. Estàvem iniciant una recuperació, però en els darrers mesos la inflació està provocant una incertesa molt gran. La inflació acabarà afectant a la resta de dades macroeconòmiques. Té un impacte gran en les empreses i els individus de la ciutat. El grup ERC creuen que hi ha un debat sobre el marc general del pressupost, hi ha poca autonomia a l’hora de treballar amb els números, tot i que arran de la crisi les normes fiscals estan suspeses, i es pot accedir a l’endeutament. La inflació també impactarà en els comptes de l’ajuntament. Veuen els pressupostos com a expansius i ho valoren de forma positiva, però si es mira en termes reals la inflació provoca un constrenyiment del propi pressupost. S’haurà d’augmentar l’endeutament. Per ells és rellevant les diferents perspectives de comptar el pressupost, com impacta en termes d’infància, perspectiva de gènere, ODS i les diferents perspectives que s’hi inclouen. 11 Pel que fa als ingressos hi ha dues qüestions en les quals vol fer èmfasi, cal reclamar una compensació per la pèrdua de l’ingrés de les plusvàlues. En segon lloc, volen posar el valor el recàrrec de l’impost sobre les estades en establiments turístics. Aquest any es superaran els 70M€ recaptats, és positiu fer que el turisme col·labori amb els ingressos de la ciutat. Pel que fa a les despeses hi ha un fons de contingència que ells valoren que no és suficient, s’ha previst per finançar l’increment de recursos humans, poder mantenir els descomptes del transport públic i hauria de servir per la superació del sobrecost energètic dels edificis municipals i l’augment del cost dels serveis municipals. Joan Rodríguez, Grup Municipal Junts per Catalunya S’està entrant en un moment especialment complicat, venim d’una crisi sanitària, econòmica i social greu i ara amb la guerra d’Ucraïna tampoc és una bona situació, ja que ha derivat en un augment dels preus i del subministrament d’energia. És un moment de ser responsables des del govern i des de l’oposició. Entenen que és un pressupost que no dona resposta a la situació que s’està vivint, mantenen com a prioritat obres urbanístiques a la ciutat que ells no veuen com a prioritàries en l’actual situació que hi ha. Tot i que el pressupost sigui expansiu, no significa que estigui ben gestionat o que es dugui a terme una bona execució del pressupost. No abaixa ni redueix la pressió fiscal de les empreses, famílies i les entitats. Els preocupa que es mantingui la pressió fiscal, també els preocupa la previsió dels fons per fer front a l’increment de costos de la despesa energètica. Creuen que el moment requereix despeses socials i no tant d’obres urbanístiques. S’ha fet un increment molt reduït. La tarifa plana fiscal és una bona eina que facilita la relació fiscal amb l’ajuntament, esperaven que això també estigués disponible per les empreses. Hi ha aspectes en els que creu que es pot millorar i estan disposats a parlar-ho amb el govern municipal. 12 Rodrigo Martínez-Garcia, Grup Municipal Valents Creuen que el pressupost d’urbanisme se surt del que hauria de ser. L’urbanisme no és urgent en aquests moments, s’hauria de potenciar la política d’habitatge pel que fa als preus com les famílies que estan en situació de vulnerabilitat. S’hauria de millorar la política i hauria de sortir d’altres projectes que no són prioritaris com les superilles o el Tramvia. Han trobat a faltar recolzament al comerç de la ciutat i ajudes per superar les crisis que hi ha una darrere l’altre. Pel que fa al tema de seguretat, consideren que fa falta un reforç en aquestes partides i agafar aquest problema el més abans possible. S’hauria de reforçar la partida d’esports, ja que és un tema de salut, la potenciació de l’activitat esportiva seria una solució a molts problemes de salut que hi ha actualment. Es pot aprofitar que hi ha transferències de l’estat i abaixar els impostos i no amb ajudes mitjançant l’administració. German Prado, Grup Municipal Ciutadans Han vist un pressupost molt continuista, un pressupost expansiu amb xifres rècord. El seu posicionament recorden que és important veure d’on provenen les xifres de l’ajuntament. Provenen d’una recaptació fiscal rècord, es va apujar la pressió fiscal de forma desmesurada. Els ciutadans, PIMEs i autònoms estan patint la inflació i suposa una recaptació rècord i uns ingressos record. Veuen que els serveis bàsics de la ciutat s’estan deteriorant a nivells molt grans, no veuen relació entre els ingressos que es reben i la qualitat dels serveis municipals que rep la ciutadania. El pressupost presenta un augment de les inversions, inversions importants que no tenen resultats a curt termini, el govern hauria de renunciar a les inversions i habilitar línies d’ajudes a curt termini. Han demanat la creació de fons d’emergència social i fons de resiliència de pimes i autònoms. Demanen també plans d’ocupació i ajudes a famílies amb menors a càrrecs. Sobretot donar importància a la rebaixa de la pressió fiscal. 13 3. Recomanacions Valoracions Valorem positivament aquest pressupost de l’Ajuntament de Barcelona pel 2023, perquè és un pressupost expansiu i Social: Expansiu, perquè des del 2019 any prepandèmic a aquest del 2023 augmenta en un 35%, passant de 2.653,9 milions d’euros el 2019 fins als 3.595,9 d’enguany pel 2023. Volem posar també en valor l’augment significatiu de la despesa i la inversió en Transport públic. Línies de treball futures Pel que fa a la taxa turística: o Fer la comparativa dels ingressos percebuts arran de la taxa turística i quin és el retorn que s’assigna a la partida de turisme i comerç (segregar-ho per sectors). o Claredat a l’hora d’expressar on van destinats els recursos recaptats de la taxa turística. o Sol·licitar que la taxa turística es pugui invertir en associacions i projectes comunitaris i de transformació col·lectiva de la ciutat. Distingir entre manteniment, reposició i inversió, específicament al capítol d’habitatge i urbanisme. De cara al pròxim any, es demana que en la presentació de la proposta de pressupostos en el Grup de treball sobre els Pressupostos municipals i OOFF es presentin les xifres de l’àmbit de les despeses per partida de manera que permetin comparar la proposta de pressupost actual amb el pressupost de l’any anterior. Es demana aportar una informació més clara de les inversions que es pensen realitzar, especialment les que tenen a veure amb els projectes Next Generation. Es demana que a la presentació dels pressupostos municipals i ordenances fiscals de 2024 es presentin els resultats del projecte pilot de la Tarifa Plana als tributs. Sobre la proposta de Pressupost Municipal per 2023 Pel que fa a les subvencions: o Avançar en el model de subvencions plurianuals. o Valorar la possibilitat d'incorporar al pressupost més convenis nominatius amb associacions significatives. 14 o Augmentar la partida de subvencions sobretot cap a les entitats. o Actualitzar l’IPC a l’import que perceben les entitats a través de les subvencions i convenis per poder fer front a l’increment de salaris, per exemple. o Es demana seure en el marc del Consell de Ciutat o en algun altre lloc per repensar el model de subvencions i els seus requisits. És important tenir en compte l’actual situació de crisi i inflació. Aquest fet s’ha de traduir en l’increment d’ajudes municipals a la ciutadania, a comerços i PIMES, i a les entitats de la ciutat que estiguin patint els efectes d’aquesta crisi. S’ha de donar importància a l’esport com activitat imprescindible sobretot després de la crisi. S’ha d’augmentar la partida destinada a l’esport, i destinar-la a millorar les infraestructures de moltes entitats, associacions i ateneus que en el seu si tenen seccions esportives. La ciutadania ha de contribuir en la neteja de la ciutat, especialment de la brossa que cadascú genera (reciclant, reutilitzant...). En cas contrari, les despeses que des de l’administració es dediquin a la neteja creixeran exponencialment. La despesa de capítol 1 suposa 28,7 milions d’euros més que l’any passat, això suposa un element positiu, però es vol saber la quantia que es dedicarà a la creació de noves places i quines seran, de la mateixa manera que la quantia dedicada a la repercussió econòmica del decret d’estabilització de la Funció Pública. Sobre la proposta d’Ordenances fiscals Atès que la congelació de les Taxes se’ns ha presentat com assumible i davant de les incerteses provocades per l’increment de l’IPC i els agreujants de difícil control que pesen sobre ell, atès el context de guerra a Ucraïna, considerem acceptable la congelació fiscal i desitjable l’exercici de reducció fiscal a la ciutadania, empreses i entitats. Pel que fa a les taxes de terrasses: o Eliminar la bonificació de les taxes de terrasses, ja que han recuperat l’ocupació plena. La reducció de la taxa de terrasses era quelcom excepcional en el context de la crisi sanitària. Ara, actualment estan molt plenes. Acabada la crisi cal reduir l'ús privat de l’espai públic i, en tot cas, mantenir la taxa existent d’abans de la crisi. D’altra banda, cal limitar aquest ús i promoure encara més l’ús comunitari d’aquest espai públic. o Saber la quantificació dels efectes que va tenir aquesta mesura en l’economia i l’ocupació del sector hostaler al llarg de l’any 2022, per tal de decidir si cal mantenir les bonificacions a les terrasses. 15 4. Annex. Composició del Grup de Treball Membres del grup de treball Eduard Català Vicepresident associatius Districte de Les Corts Anna Mulà Consell Municipal de Defensa dels Animals Alex Goñi PIMEC Raquel Morera Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Roger Fatjó Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona David Franquelo Consell de Joventut de Barcelona Emilia Macias CC.OO. Albert Recio Federació d’Associacions Veïnals De Barcelona Montserrat Morera CAB Miquel Àngel Aragon CAB Mireia Recio Foment del Treball Nacional Marc Herrero Foment del Treball Nacional Enric Canet Casal dels Infants per l'acció social als barris Sandra Bestraten Col·legi d'Arquitectes de Catalunya José Mª Parcerisa Persona de renom ciutadà Anna Balletbó Persona de renom ciutadà Mª Isabel Ruiz Ciutadania Mercedes Gonzàlez Ciutadania Elisenda Roca Ciutadania Lluís Pich-Aguilera Ciutadania Daniel Martin Ciutadania Membres del grup de treball que han assistit a les reunions Primera reunió Segona reunió E duard Català Anna Mulà Álvaro Clapés-Saganyoles Alex Goñi x Raquel Morera x Roger Fatjó x David Franquelo Emilia Macias x Albert Recio x Montserrat Morera x x Miquel Àngel Aragon x x 16 Mireia Recio x Marc Herrero x Enric Canet Sandra Bestraten José Mª Parcerisa x x Anna Balletbó x Mª Isabel Ruiz Mercedes Gonzàlez x Elisenda Roca Lluís Pich-Aguilera Daniel Martin Ponències Jordi Ayala Roqueta Gerència de Pressupostos i Hisenda Carlos Vivas Direcció de Pressupostos i Política Fiscal Josep Manel Medrano Direcció Planificació Estratègica i Fiscalitat Raúl Fontanet Direcció de Planificació Estratègica i Fiscalitat Enrique Perea Direcció de Serveis de Pressupost i Inversions Óscar Ramírez Grup Municipal PP Joan Rodríguez Grup Municipal Junts per Catalunya German Prado Grup Municipal Ciutadans Rodrigo Martínez-Garcia Grup Municipal Valents Jordi Castellana Grup Municipal ERC Toni Vidal Grup Municipal ERC Secretaria Andreu Parera Secretaria del Consell de Ciutat Yolanda Jiménez Suport a la secretaria del Consell de Ciutat Laia Rodríguez Suport a la secretaria del Consell de Ciutat 17