Ajuntament de Barcelona
ESTAT D'EXECUCIO
PROJECTE JOVE 85
ACTUALITZACIÓ
Juny 1989
DOCUMENT DE TREBALL PER L'ACTUALITZACIÓ DEL PROJECTE JOVE
0^
Ajuntament de Barcelona
1000027295
ACTUALITZACIÓ
Ajuntament de Barcelona
ESTAT D'EXECUCIO
PROJECTE JOVE 85
Juny 1989
DOCUMENT DE TREBALL PER L'ACTUALITZACIÓ DEL PROJECTE JOVE
 
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 1
ensenyament
1. Impulsar la reforma de 1'Ensenyament Mitjà, donat l'estat
de l'ensenyament, que no s'adapta a les exigències de l'evolució
del mercat de treball i de les noves tencologies, ni a un model
d'educació més global i cultaritzador, tot condicionat i
predeterminat la futura integració social i professional dels
infants-joves. Crear una Comissió de treball Generalitat-
Organismes de coordinació dels Ajuntaments de Catalunya per tal
de fer-ne el seguiment i recollir les aportacions úniques. Això
suposaria, entre d'altres mesures:
- L'escolarització gratuïta, obligatoria fins els 16 anys.
- La inclusió d'assignatures tecnològiques en el cicle
superior d'EGB.
- La inclusió d'educció per a la salut en el curriculum.
- La unificació en un tronc comú.
Pel que fa al Professorat:
- Un sistema de reciclatge i formació permanent.
- La coordinació amb els professionals dels serveis socials
i culturals del Districte o barri per tal de preparar
programes de formació global per al jove.
Pel que fa a la metodologia:
- La personalització dels curricula, amb un profund respecte
al ritme de desenvolupamnet de cada alumne.
- L'estruc turc ió de la formació en unitats de valor
acumulable.
Adequar l'oferta educativa a les necessitats dels barris,
compensada segons els tipus de joves per tal d'evitar al màxim el
fracàs escolar.
1.1 Impulsar la reforma de l'Ensenyament Mitjà, donat l'estat
actual de l'ensenyament, que no s'adapta a les exigències de
l'evolució del mercat de treball i de les noves
tecnologies, ni a un model d'educació més global i
culturitzador tot condicionant i predeterminant la futura
integració social i professional dels infants-joves.
1.2 Crear una Comissió de treball Generalitat-Organismes de
coordinació dels Ajuntaments de Catalunya.
-1- Avinyó. 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
1.3 Coordinar el professorat amb els professionals del serveis
socials i culturals del Districte o barri per tal de
.
preparar programes de formació global per al jove.
L'àmbit de l'ensenyament ha estat aquests darrers anys un
dels que més moviment i conflicte ha generat: la LODE, la
reforma, les movilitzacions estudiantils el 86-87, les vagues del
professorat aquest darrer curs... En conjunt, són esdeveniments
que posen en la palestra el sistema educatiu, en especial
l'ensenyament secundari públic.
Un primer punt a constatar és el fet que el PJ ja detectava
l'ensenyament com a àmbit prioritari, per la seva situació de
crisi i perquè concentra el gran pes de la població juvenil.
Els joves formen part important de l'entramat social no tant
pel seu pes demogràfic, sino pel seu potencial social i cultural
que té a veure amb el procés de creixement i transició en què
viuen. Aquest ve definit pel pas de l'escola a la vida activa,
essent 1'aaprenentatge i la inserció professional uns dels seus
trets definitoris.
Els joves que estudien són el 49,68Z de la població de 15 a
24 anys. Tot i que no parlem de l'ensenyament obligatori, és
significatiu el nombre de joves que es troben fora del sistema
educatiu o que no tenen alguna activitat escolar com ocupació
habitual (el 16,58Z de no estudiants entre els 15 i els 18 anys
pot ser la dada més destacada).
Un fet important a tenir en compte és el gran nombre de
joves que estudien dins l'ensenyament no reglat, un sector
significatiu i dificil de comptabilitzar del qual cal estudiar la
incidència, característiques i necessitats.
Una de les consideracions fonamentals, pel que fa als joves
estudiants a l'ensenyament secundari, són les importants
srències existents entre els joves de BUF i FF, les quals es
posen de manifest tant en la intervenció quotidiana entre els
estudiants (informació,, orientació professional, promoció de la
salut, grau de participació i interés per diferent tipus
d'activitat.. .)
Els joves d'FF, especialment els de FFl, constitueixen una
població amb molts menys recursos, caracteritzada per un alt grau
de fracàs escolar (hem de tenir en compte que la majoria hi fan
cap perquè no han assolit el Graduat Escolar i es queden amb un
Certificat)
-2-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
La LODE, aprovada el 1985, suposa un nou de marc de
reglamentació i de participació per als diferents estaments
escolars, essent un dels elements claus la constitució i funcions
dels Consells Escolars:
. pels professors: llibertat de càtedra, intervenció en el
control i direcció de l'escola...
pels pares: llibertat associativa, intervenció en els
òrgans de direcció i control...
pels alumnes: destaquem els trets més significatius
- participació en el Consell Escolar d'Estat a través de
les Confederacions d'alumnes més representatives.
- participació en els Consells Escolars de Centre a
través de la figura del representant.
- dret d'associació: per opinar, col.laborar en la tasca
educativa del centre i en les activitats extraescolars,
promoure la participació dels alumnes...
- dret de reunió
Ara bé, la visió que en tenen els estudiants, és que els
canals de participació que ofereix la LODE són encara reduïts, no
se senten prou representats. Segons l'experiència que transmeten,
funciona més la figura del delegat tradicional que la del
representant al Consell Escolar.
El que si és important de constatar és que 1'associativisme
estudiantil s'ha desenvolupat en gran mesura en els darrers anys,
sobretot des del 84.
El cens de 1'as sociativisme juvenil ens mostra que
existeixen en total 164 entitats d'associativisme de joves
estudiants, 22 d'àmbit de ciutat i 164 d'àmbit de Districte.
La seva presència comença a ser significativa en els
centres, van liderar les movilitzacions estudiantils exercint el
paper d'interlocutors davant l'administració, si bé cal tenir en
compte que el moviment en sí va ser més aviat espontani que
organitzat a partir de les associacions, aquestes hi van anar
incidint a mesura que es desenvolupava el procés.
Ha augmentat també d'una manera molt significativa el que
s'anomena associativisme no formal, és a dir, grups d'estudiants
que s'uneixen per un interés comú (grups de teatre, de
muntanya...). Aquest tipus d'associativisme ajuda a dinamitzar i
promou molt la participació en la vida del centre, en aquest
sentit se li vé donant suport i instrumentant mesures per
fomentar-lo.
Les movilitzacions d'estudiants de l'any 1987 suposen, aixi
mateix, com a gran moment d'inflexió. Els joves es revelen
actius, posen en qüestió la seva situació i formulen una sèrie de
reivindicacions:
-3- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
x^juntament de Barcelona
Projecte Jove
- no a la selectivitat
- reducció de les taxes
- ensenyament de qualitat
- més els
participació en els organs gestors els centres. Que
representants siguin representatius.
- la normalització del català en els Centre
Els estudiants d'ensenyament mitja ter. i en aquests moments
un record difús de les movilitzacions que e curs passat van ser
noticia a tots els mitjans de comunicació.
Amb la signatura de l'acord mi .steri-associacions
d'estudiants i la creació de la comissió de .eguiment formada per
representants de les associacions firman- els ànims es van
calmar i els joves van tomar a les aules í b la consciència ben
tranquila de que havien aconseguit el que s iblava difícil.
Actualment, i a nivell del jove del c rrer, no es parla de
les repercussions que tot aquell enrrenou h comportat.El jove te
un desconeixement profund dels avanços que s'han fet des de la
signatura de l'acord fins ara. Aixi es vi bàsicament a nivell
d'associacions que no s'han vist, nc obstant,reforçades
orgànicament com era de preveure despres de .es mobilitzacions.
La inserció dels joves a la societat a ireix com el problema
de fons a vegades poc formulat . Els studiants d'avui no
defensen polítiques utòpiques de canvi, tai sols demanen que els
sistema funcioni i que ells hi tinguin cabu i.
La formulació de la reforma
En la linia d'impulsar la reforma de l'ensenyament mitjà,
s'ha participat en els seus continguts i de de l'Ajuntament s'ha
-fet una amplia difusió amb la publicació d n fulletó adeçat als
estudiants de BUP i FP.
La prop.osta de reforma de l'ensenyamei mitjà sorgeix com a
conseqüència de la dissociació existent e :re l'actual sistema
educatiu i el món laboral, els seus punts b 3ics són;
- Dins la I ETAPA. educació secudària,- L' isenyament obligatori
fins els 16 anys, -(la no obligatoriet c de l'ensenyament a
partir dels 14 anys feia que molts oves deixesssin els
estudis, tot esperant el moment de c mençar a treballar,
aquests dos anys es dedicaven o bé a un ■ i improductiu o bé a
la realització de feines ilegals i pe tant mal pagades i
insegures).
- Dins la II ETAPA, educació .secundària, iquesta ofereix dues
opcions:
-4- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
1. ELS BATXILLERATS ; En un principi s'han establert 7 opcions,
és a dir 7 tipus de batxillerats diferent en funció del que
després es vulgui estudiar: linguistic, ciències humanes i
socials, científic, industrial, administratiu, general, arts
(modalitat plàstica) i música.
D'altra banda hi haurà un tronc comú per totes aquestes
opcions, que garantirà el perfeccionament de les capacitats
bàsiques. Aquestes matèries ocuparan el 402 del total.
2. ELS MÒDULS PROFESSIONALS : El seu objectiu és facilitar la
incorporació laboral dels joves. Aquest tipus de formació serà
útil pels joves que acabin l'educació obligatòria o el
batxillerat, i per a tots aquells que al llarg de la vida
requeriexin una nova o major qualificació tècnico-professional.
En aquests moment a Catalunya s'està portant a terme, a
nivell experimental, la reforma del primer cicle i la del segon
en alguns centres.
Es precis que totes les associacions, institucions,
col.lectius o individuos, que des de dins o fora del món de
l'educació, estiguin en condicions de realitzar contribucions, ho
facin, ja que resulta indispensable per qualsevol poble que
aspiri a afirmar la seva presència en l'àmbit ecoòmic,
internacional, durant un periode en el que el factor humà, la
intel·ligència, està en vies de reemplaçar a l'energia i al
capital com principals factors productius.
4
L'Area de Joventut amb 1'interés d'incidir en la vida
escolar dels joves, des del marc dels sues programes,
desenvolupats des de l'any 81 al Centres d'Ensenyament, i amb la
voluntat, expressada al Projecte Jove,d'impulsar La Reforma de
l'Ensenyament , ha volgut copsar l'actual estat d'opinió dels
joves estudiants de la ciutat de Barcelona encarregant la
realització d'una enquesta a l'entitat 2000 JOVE.
L'estudi mostra el coneixement que els joves estudiants tenen
del procés de Reforma ,els aspectes que aquesta hauria
d'incorporar segons ells i la capacitat d'incidència que creuen
tindrán les seves opinions en el debat que s'està portant a
terme.
-5- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d»actuació 2
2. Participació. Fomentar 1
centres dels estaments directamen
Assegurar la participació c
Escolars, bo i dotant els Cons
necessari a fi de garantir el cor
de gestió que preveu la L.O.D.E.
Coordinar les actuacions qu
serveis socials, l'educació d'a
familia per tal de comprometre-l<
implicació dels pares en les dif
fora de l'escola. Cal que d
l'existencia de la vida associat
a la vegada que s'estimulivla par
associacions com a elements vert
tant, cal sensibilitzar els jove
lliure i les possibilitats que
com a col.lectius de formació i c
2.4 Potenciar la creació dels Cc sells Escolars.
2.5 Assegurar la participació c l'Ajuntament en els Consells
Escolars dels centres públic
2.6 Dotar els Consells de Distr te del personal necessari a fi participació en la
de garantir el correcte fun .onament del mecnisme de gestió gestió dels
que preveu la L.O.D.E.
2.7 Potenciar l'elecció de implicats
delegats en els centres
d'ensenyament.
2.8 Coordinar les actuacions ç e duen a terme l'escola, les
A.P.P.A., els Serveis Soc: Is i l'Educació d'adults per en els Consells
articular una politica de "evenció de l'absentisme i del l'Ajuntament
fracàs escolar comprometen a la familia en el procés
educatiu. Is de Districte del personal
2.9 Informar des de l'escola de l'existència de la vida
associativa del mecanisme
a nivell de ba :i i ciutats, la vegada icte funcionament
a que
s'estimuli la participac -ó dels joves en aquestes
associacions com a col.lect us de formació i de producció
cultural.
-6- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21 duen a terme les A.P.A., els
Its, etc.., a l'entorn de la
en el procés educatiu. Cal una
ents tasques educatives dins i
í de l'escola s'informi de
ra a nivell de barri i ciutat,
icipació deis joves en aquestes
jradors del teixit social. Per
sobre l'ús creatiu del temps
fereixen aquestes associacions
producció cultural.
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
En la darrer elecció de Consells Escolars . l'Ajuntament ha
col·laborat tant infrastructuralment com assessorant i donant
informació per la seva constitució. Aixi mateix s'ha nomenat els
representants municipals als consells escolars del Centres
d'Ensenyament Públic tal com assenyala la L.O.D.E. en el seu
article 41. Els representants municipals vinculats al Consell de
Districte afavoriran la col·laboració entre el municipi i els
centres escolars.
Amb 1'objectiu de fomentar la participació dels alumnes en
els Centres , s'ha recolzat la campanya d'elecció de delegats
"Participant també s'aprèn", organitzada pel Consell de la
Joventut de Barcelona. Així mateix s'ha programat per part de
l'Institut Municipal d'Animació i Esplai un curs adreçat a
delegats sobre "Estratègies de Participació".
-7- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 3
3. La informació a l'escola. Per la presència que la
informació tè en la nostra societat, cal cercar mecanismes de
fer-la arribar als interessats, de manera que pugui ser fàcilment
utilitzable.
Assessorament Juvenil, establir un sistema de quioscs
d'informació en els Centres d'Ensenyament Mitjà, les Universitats
i les Escoles reglades i no reglades. Un animador sòcio-cultural,
vinculat al C.I.M. i als Centres Comarcals de la Generlitat, aixi
com a aquells Centres més especialitzades, sorgits d'entitats
juvenils dedicades a la informació, podria ser el responsable de
la difusió d'aquesta informació.
Aquest propost podria dur-se a terme a curt termini en dos
Districtes pilot de Barcelona, aixi com en alguna Facultat.
A termini mitjà, i despres de la valoració i adequació,
1'experiencia s'hauria d'estendre. Seria de caràcter itinerant,
fora de l'horari lectiu, per a tots els joves del
barri/Districte. Aquest servei d'informació abastaria un ampli
ventall de temàtiques (Informació cultural, recursos per
l'orientació escolar i laboral, centres on puguin rebre ajut
aquells joves en situacions conflictives, etc..). El paper de
l'informador tendiria també a donar suport tècnic a les
iniciatives que sorguissin dels col.lectius de joves.
Caldria que aquest servei tingués, com a base de coordinació
i sosteniment, un conveni entre l'Ajuntament i la Conselleria
d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
3.10 Sensibilitzar els joves sobre l'ús creatiu del temps lliure
i les possibilitats que ofereixen les associacions com a
col.lectius de formació i de producció cultural.
3.11 Cercar mecanismes per fer arribar la informació als
interessants, de manera que pugui ser fàcilment utilitzable.
3.12 Establir un sistema de quiosc d'informació en els Centres
d'Ensenyament.
3.13 Conveni entre l'Ajuntament i la Conselleria d'Ensenyament de
la Generalitat de Catalunya com a base de coordinació i
sosteniment de la informació a l'escola.
-8-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Respecte a la coordinació institucional en l*actuaci6 en els
centres d *
ensenyament mitià . s'està duent a terme unes converses
entre l'Ajuntament i les Direccions Generals de Batxillerat i
Ensenyament Professionals de la Generalitat de Catalunya amb
l'objectiu de coordinar i donar suport a les activitats als
Centres d'Ensenyament Mitjà, a través d'un conveni de
col·laboració, signat per ambdues Institucions.
En el darrer curs s'ha iniciat un programa de punts
d'informació als centres d'ensenyament mitià que enguany s'ha
estès a 22 centres en tres districtes de la ciutat. Ciutat Vella,
Nou Barris i Sant Marti. Aquesta experiència es pensa
generalitzar a la totalitat de Centres d'Ensenyament Mitjà.
El punt d'informació consta de tres aspectes: suport fisic,
material d'informació i un animador-informador. Té com a objectiu
fonamental el posar a l'abast del jove tota aquella informació
que demani fent especial èmfasi en sensibilitzar els joves sobre
l'ús creatiu del temps lliure i les possibilitats que ofereixen
les associacions i grups com a col·lectius de formació ki de
producció cultural. Aixi mateix pretén posar en relació el Centre
amb el barri que l'envolta a través del Consell de
. Districte,
Casals de Joves, entitats del barri, etc.
El punt d'informació ve recolzat de forma permanent per la
instal·lació de plafons informatius i la creació de corresponsals
als centres que són alumnes que es converteixen en punts
multiplicadors de la informació que reben.
S'ha realitzat, l'edició de la "Guia de recursos per
l'ensenyament mitià" i que recull totes aquelles possibilitats de
formació complementàries que ofereixen tant les institucions
públiques com el privat. També s'encetat l'edició mensual de la
"Circular per a 1'Ensenyament Mitià" que dóna informació sobre
activitats puntuals.
-9-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 4
4. Nivell d'escolarització. Programes d'urgent
de cada
escolarització, sobretot en els barris més desatesos
Districte.Crear tallers d'iniciació laboral i similars amb el
la
seguiment, per part dels Serveis d'Atenció a la Infància i a
Joventut, dels casos més avançats de descolaritzció i de
conflictivitat sòciopersonal.
Caldria els
que aquests programes posessin l'èmfasi en
col·lectius de joves de 13 a 15 anys amb fracàs escolar, que
abandonen prematurament l'escola. L'estructura, en unitats de
valors acumulables, podria ser la sortida per a la recuperació
del nivell d'estudis i la seva posterior continuació, amb un
suport pedagògic i psico-social adient.
La coordinació entre els serveis socials de base, els
equipaments de joventut, les associacions i l'escola sern els
agents encarregats de la preparació dels programes i del
seguiment dels casos, tant individual com col·lectivament, i
sempre en un marc general que caldria que aprovés la Generalitat
de Catalunya. Els Tallers d'iniciació laboral, les escoles de
formació d'adults, les aules-taller, etc.., són les experiències
a tenir en compte a l'hora de formular els programes
d'intervenció.
Aquests programes serien, per tant, la base per a fer
efectiva una major igualtat en l'accés a l'ensenyament entre els
diferents barris o classes socials de la nostra ciutat.
4.14 Crear taller d'iniciació laboral i similars amb el seguiment
dels casos més avançats de desecolarització i
conflicitivitat sòcio-personal.
4.15 Coordinar els serveis socials de base, els equipaments de
joventut, les associacions i l'escola que seran els agents
encarregats de la preparació dels programes i del seguiment
dels casos.
4.16 Establir un marc general que caldria que aprovés la
Generalitat de Catalunya.
-10-
Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 5
5. Dinamització Cultural, Tot i que sembli estrany parlar de
dinamització cultural en els centres d'ensenyament, atès que
aquesta és la seva funció o definició carácteris tica,
caldria, nogensmenys, parlar d'aquelles iniciatives que surten de
l'ambit de la formació escolar.
Si bé fins ara s'han dut a terme experiències de Setmanes de
Cultura i de Paquets d'Activitats (oferta global per a programar
al llarg de l'any), caldria insistir en el fet que algunes
d'aquestes activitats haurien d'estar incloses, des del punt de
vista educatius, en els programes de formació, música, teatre,
etc.. Cal posar l'èmfasi, en el marc del Centre, en tots aquells
aspecte que fan referència a la difusió cultural (de forma
puntual) i a la producció cultural (de forma continuada,
mitjançant tallers, grups de recerca, etc..)
La impulsió i disseny d'aquest programes hauria de continuar
essent patrimoni dels alumnes organitzats en Comossions de
Cultura, amb una articulació amb els claustres de professors per
tal de relligar l'activitat reglada a la no reglada.
L'Ajuntament, en aquests casos, seguint la politica de suport a
1'autoorganització dels joves, hauria de proporcionar els medis
materials i humans per a l'articulació d'aquests programes. Hi
hauria un especial interès en què aquests programes estiguessin
vinculats als Consell de la Joventut de Districte, aixi com. a
totes aquelles associacions que poden oferir als joves un marc en
el qual puguin desenvolupar aquesta iniciació en el seu temps
lliure. El coneixament dels serveis que ofereix la ciutat
(biblioteques, educació esportiva, teatres, cinema, etc..)
formaria part del conjunt d'informació a trametre per a la
utilització i l'ús dels recursos i serveis culturals que, adapten
a diferents nivells d'edat, seria una eina fonamental de
dinamització.
Es evident, també, que caldria articular aquesta oferta amb
els plans d'oferta cultural extraescolar de la Generalitat, en
els centres de la seva dependència, aixi com sol.licitar que doni
suport i reguli les iniciatives en col.laboració amb els
Ajuntaments.
5.17 Potenciar els programes culturals.
5.18 Proporcionar els medis materials i humans per a l'articulació
dels programes culturals.
-11- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
xAjuntament de Barcelona
Projecte Jove
i
5.19 Vincular els programes culturals als Consells Municipals
Consells de la Joventut de Districte.
la utilització i l'ús dels
5.20 Trametre informació per a
recursos i serveis culturals.
5.21 Articular les activitats de dinamització amb els plans
d'oferta extraescolar de la Generalitat.
5.22 Sol. licitar a la Generalitat que doni suport i reguli les
iniciatives en col.laboració amb els Ajuntaments.
El Programa Cultural és un projecte anual d'activitats que
proposen els professors i alumnes d'un centre per reforçar el pla
docent des d'una perspectiva cultural. Vol afavorir la
participació dels lalumnes en el disseny i gestió del projecte i
la creació de comissions o agrupacions que suposin vincles de
cooperació estables.
Aixi doncs, en aquest darrer curs s'ha realitzat un
important augment qualitatiu de les activitats als centres
d'ensenyament mitjà, tendència que es pensa continuar els curs
vinent ajustant al màxim els Programes Culturals a les
necessitats de cada centre.
4
A la llarga els programes s'hauran d'elaborar i
, valorar
realitzar en el propi centre i l'Ajuntament haurà d'anar reduint
progressivament la seva intervenció. Per aconseguir aquest
ojectiu, l'Ajuntament ha d'oferir als centres informació i
assessorament posant al seu abast tots els recursos necessàris.
S'han realitzat Programes Culturals a 44 Centres, sobre un
total de 52 centres públics a la ciutat. Aquest increment
quantitatiu s'ha anat portant a terme progressivament des dell
curs 81-82 que es començà a 6 centres d'ensenyament mitjà
públics, havent-hi avui una participació d'uns 38.000 alumnes de
15 a 19 anys.
Respecte a la coordinació institucional en l'actuació en els
centre s d'ensenyament mitià . s'està duent a terme unes converses
entre l'Ajuntament i les Direccions Generals de Batxillerat i
Ensenyament Professionals de la Generalitat de Catalunya amb
l'objectiu de coordinar i donar suport a les activitats als
Centres d'Ensenyament Mitjà, a través d'un conveni de
col.laboració, signat per ambdues Institucions.
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 6
6. Assesorament i orientació professionals als professors.
Potenciar els serveis d'assesorament al professorat d'EGB,
Ensenyament Mitjà i Universitat en els aspectes que fan
referència a l'orientació professional i a la dinamització
cultural, fent gestions institucionals, per tal que aquests
professionals tinguin un temps reconegut, dedicat a les tasques
d'assessorament i animació. La base d'aquesta proposta és
d'impulsar que els professors mateixos esdevinguin els veritables
orientadors escolars i professionals, ja que són ells, amb el
treball quotidià amb els joves, els que poden estar en estar en
millors condicions d'orientar i avaluar les seves potencialitats.
Des de les instàncies municipals de l'IME i de l'IMAE,
cadascun amb les seves funcions, l'un en l'àmbit escolar i
acadèmic i l'altre en el camp de la formació i assessorament
d'aquests professionals. La tramesa d'informació per part de
l'INEM en l'aspecta laboral, i de l'observatori econòmic en la
Ponència de Desenvolupament Econòmic i Social de l'Ajuntament,
contribuiran també en la realització d'aquesta tasca.
Més enllà del reciclatge en les disciplines acadèmiques, el
professorat ha de reflexionar sobre el paper de l'Escola i de
l'Institut, com a Institucions amb objectius tant acadèmics com
socials. Per tant, el paper d'animador-dinamitzador per part
d'alguns professors seria la proposta que caldria elevar a les
instàncies de l'estructura escolar. La dedicació d'uns professors
en aquestes tasques superaria el conflicte escola-medi, permetent
la seva relació i implicació en la vida social de la ciutat.
6.23 El paper d'animador-dinamitzador per part d'alguns
professors seria la proposta que caldria elevar a les
instàncies de l'estructura escolar, fent gestions
institucionals, per tal que aquests professionals tinguin un
temps reconegut.
6.24 L'IME i l'IMAE, l'un en l'àmbit escolar i acadèmic i
1'altre en el camp de la formació sòcio-cultural oferiran
serveis de formació i assessorament professionals.
6.25 Trametre informació en l'aspecte laboral i professional.
-13- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Un altre dels aspectes importants a assenyalar és el de
l'assessorament i orientació als professors . En aquest sentit
l'Area amb conveni amb la Generalitat ha creat els
d'Ensenyament i a
Centres Pedagògics i de Recursos per a E.G.B., B.U.P. F.P.,
Ciutat Vella, Eixample, Horta-Guinardó, etz., etz.
Així d'Animació
mateix, en aquest any, l'Institut Municipal
i Esplai ha iniciat la programació de cursos i sessions de
reciclatge a professors de B.UIP. i F.P. en el
per camp de
l'animació sòcio-cultural, activitat serà potenciada en el
que
curs 86-87. (Annex II c).
Concretament s'ha realitzat un curs sobre animació als
instituts de Batxillerat i Formació Professional i una taula
d'intercanvi amb la col.laboraciíoñ del Col·legi de Doctors i
Llicenciats.
Arrel del Projecte Jove, en l'Escola Estiu per a professors
el Col·legi de doctors i Llicenciats ha organitzat un curs sobre
joventut, animació sòcio-cultural als centres d'ensenyament i
promoció de la salut, curs que compta amb la col·laboració de
l'Institut Municipal d'Animació i Esplai.
-14- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
LÍNIA D'ACTUACIÓ 7
7. Relacionar més estretament les tres universitats amb la
vida de la ciutat ha estat un vell objectiu de molts responsables
universitaris i dels rectors més actius. Aquesta aspiració és
avui més present que mai en considerar-se que ambdós móns poden
reforçar-se mútuamnet. Els Consells Socials de les Universitats,
amb la presència de l'Ajuntament, permetran fomentar una actuació
més coordinada. L'Ajuntament es proposa desenvolupar una linia de
Convenis amb les Universitats que possibilitin la realització de
pràctiques a càrrec d'estudiants i postgraduats en els diferents
serveis municipals i que contempli plans de cooperació tècnica
dels diferents serveis universitaris en el desenvolupament dels
plans municipals.
Aquests convenis haurien de contemplar fórmules operatives
per a facilitar que la grn capacitat de creació de cultura que
disposen les Universitats, encara que de vegades adormida, es
bolqui sobre la ciutat i s'impliqui en 1 seva dinamització i
qualificació.
L'aprovació definitiva i l'execució del P.E.R.I. de la Zona
Universitaria ha de servir per a garantir l'establiment
urbanístic adequat per a la Universitat, aixi com per a
qualificar el seu entorn i els seus serveis infreestructuráis. La
Universitat serà, però, ben viva, si a partir dels canals
establerts, sap fer realitat la participació dels joves
estudiants en els seus òrgans de govern i dóna, també, suport
a les iniciatives culturals, esportives, tècniques i associatives
que aquests decideixin engegar.
L'Ajuntament establirà, mitjançant la seva xarxa, punts
específics de'informació en l'àmbit universitari (quiosc).
7.26 Presència de l'Ajuntament en els Consells Socials de les
Universitats, per tal de fomentar una actuació més
coordinada.
7.27 Desenvolupar una linia de Convenis amb les Universitats, que
possibilitin la realització de pràctiques a càrrec
d'estudiants i post-graduats en els diferents serveis
municipals i que contempli plans de cooperació tècnica.
7.28 Aprovació definitiva i execució del P.E.R.I. de la Zona
Universitària per a garantir l'etabliment urbanístic adequat
per a la Universitat.
-15- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
7.29 L'Ajuntament establirà, mitjantçant la seva xarxa, punts
específics d'informació en l'àmbit universitari.
tres
Amb l'objectiu de relacionar més estretament les
Universitats amb la vida de la ciutat , s'ha anat desenvolupant
una important línia de convenis de cooperació tècnica, en els més
diversos camps: informàtica, biblioteques, pràctiques
hospitalàries, informació sanitària, etc.
Hi ha també converses per col.laborar amb la divisió de
Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona en funció
del projecte de creació d'un cicle curt de pedagogia comunitària.
S'ha d'assenyalar, també, la col.laboració amb l'I.N.E.F.
pel que fa als dels
cursos de reciclatge en Educació Física
mestres d'E.G.B. dins la campanya "A l'escola més esport que
mai".
-16- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Des d'aleshores fins ara, els resultats de l'actuació
municipal en aquest camp, han estat els que s'expliciten a
continuació.
1. Amb data de 27 de juliol de 1988 ha estat aprovat, per decret
d'Alcaldia, un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de
Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.
En el marc d'aquest conveni, s'han dut a terme les següents
col.laboracions:
1.1 A l'escola de mestres de Sant Cugat del Vallés es realitza
un curs de Fons Social Europeu sobre "Animadors
socioculturals- educadors de carrer". Aquest curs consta de
100 hores teòriques i 112 de pràctiques. Aquestes darreres
seran realitzades en equipaments municipals, com Casals de
Joves, Centres Cívics i Centres Socials.
1.2 En compliment del que s'estipula en el conveni sobre
pràctiques dels alumnes de l'escola de Mestres "Sant Cugat",
d'alumnes de Pedagogia, Psicologia i altres disciplines
relacionades amb el món de la infància i de la joventut, cal
esmentar que prop de 70 alumnes d'aquesta universitat han
treballant des de fa tres anys fins enguany, en les tandes de
colonies i campaments d'estiu que es porten a terme en el
marc de les activitats de vacances que organitza
l'Ajuntament. Aixi mateix també realitzen practiques, en
escoles bressol i d'EGB de titularitat municipal, així en els
Casals de Joves i Infantils d'aquest Ajuntament.
-17-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
de
1.3 El conveni també estipula, l'establiment d'una linia
col·laboració entre la UAB i l'IMAE, que s'està concretant en
els següents termes;
- Col·laboració en la revista "EDUCA" de la Facultat de
Ciències de l'Educació en temes d'animació sociocultural.
Participació de 2 mestres de l'IMAE en el curs de post-grau
-
"Educació d'adults" s'està duent a terme a l'escola
sobre que
de mestres "Sant Cugat" de la UAB.
1.4 En compliment també del que s'estipula en el conveni, la
Universitat Autònoma de Barcelona forma part de la Comissió
ciutadana del Projecte Jove.
de
1.5 Així mateix, quatre membres de la unitat de Pedagogia
l'escola de mestres de Sant Cugat de la UAB en l'elaboració
dels informes sectorials sobre "Educació Formal" que s'està
confeccionant per a l'informe general del Pla d'Infància.
2. Pel fa referència a la col. laboració amb les altres
que
universitats catalanes, s'han dut a terme els projectes de
col.laboració que seguidament es detallen:
2.1 La Universitat Politècnica de Catalunya ha participat en la
confecció de l'estudi que ha realitzat l'Area de Joventut
sobre Casals de Joves a Espanya. Tanmateix, aquesta
universitat s'ha implicat en la confecció d'un altre estudi
sobre hàbits de temps lliure que realitzà l'àrea de Joventut.
2.2 Amb la universitat de Barcelona es desenvolupa una linia de
col.laboració concretada en les següents iniciatives:
a) Des de fa tres anys, 30 alumnes de 5è curs de la Facultat
de Ciències de l'Educació han realitzat pràctiques en als
Casals Infantils i de joves de la ciutat.
b) En la Facultat de Ciències de l'Educació d'aquesta
universitat l'IMAE està duent a terme un curs de post-grau,
sobre Pedagogia Social. Tanmateix, docents de l'esmentada
facultat participen com a professors en diferents cursos de
l'IMAE.
c) Entre el 2 de juny i el 22 de juliol del 88, s'intal.là la
Va. Mostra de Turisme Juvenil en la UB. Aquesta mostra
inclogué la insta plació d'una viatgeteca. La Mostra tenia com
a objectiu donar informació sobre programes de turisme
juvenil i assessorar en l'organització de projectes de
viatges i vacances.
-18- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
3.- En cooperació amb la Universitat Autònoma de Barcelona i la
Universitat de Barcelona, l'Ajuntament organitzà unes "Jornades
de formació d'educadors i agents socioculturals" que es
celebraren a Barcelona el dia 27 i 28 d'abril de 1988, amb
l'objectiu de dissenyar la funció dels diversos agents
socioculturals i confeccionar un curriculum formatiu per a una
diplomatura universitaria des dels següents àmbits d'intervenció:
- Animació sociocultural i pedagògica del temps lliure.
- Educació especifica.
- Animació socio-econòmica.
- Educació d'adults.
En l'organització d'aquestes jornades també hi participaren a
més de de les institucions abans esmentades, la Generalitat de
Catalunya i el Ministeri de Cultura.
4." Implicació de la Universitat en els treballs d'Actualització
del Projecte Jove de Barcelona, doncs realitzen prenent com a
base l'estudi sobre els itineraris de la transició elaborat pels
investigadors de l'I.C.E. de la UAB.
-19-
ona Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 8
8. Revisió i adequació de les escoles de titulariat
aprofundint en la millora de la
municipal. Caldrà continuar
fa a
qualitat de les Escoles Municipals tant pel que
i de les
infraestructuras, com a revisió dels curricula
F.P.
especialitats impartides en les escoles de Negociar i
demanar a la Generalitat de Catalunya el finançament adient
tot
d'aquestes escoles que avui graven el pressupost municipal,
respectant la tradició escolar de l'Ajuntament de Barcelona.
Una revisió de les especialitats impartides i una millor
i a les
adequació les necessitats del mercat de treball
a
les tecnologies seria un element
exigències de noves
exemplificador per a la formació professional en el nostre pais.
8.30 Revisió i adequació de les escoles titularitat municipal,
tant pel que fa a infraestructuras, com a revisió dels
curricula i de les especialitats impartides en les escoles
de F.P. Aquesta adequació a les necessitats del mercat de
treball i a les exigències de les noves tecnologies seria un
element exemplificador a la formació professional en el
per
nostre pais.
8.31 Demanar a la Generalitat de Catalunya el finançament adient
d'aquestes escoles que avui graven el Pressupost municipal,
tot respectant la tradició escolar de l'Ajuntament de
Barcelona.
-20- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 9
9. Creació d'un centre que reculli les experiències
innovadores en el camp de l'ensenyament i n'actuï com a difusor.
L'esmentat centre tindria com a objectiu no tan sols 1'arxiu i
classificació, sinó que també hauria de fer-ne l'avaluació i el
seguiment. Caldria que estigués integrat en l'IME o depenent de
la Generalitat de Catalunya de l'EGB, BUP, FP, COU i Universitat.
En aquest camp s'esperen els resultats de l'estudi que
s'està realitzan en aquest moment sobre la idoneïtat de la
constitució d'un Patronat Municipal Escolar.
9.32 Creació d'un centre que reculli les experiències innovadores
de l'EGB, BUP, FP, COU i Universitat i n'actui com a
difusor.
-21- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia D'ACTUACIO 10
la problemàtica dels ensenyaments artístics
10. Afrontar
reglats (música, arts i oficis).Cal una racionalització dels
educatius i major pressupost per tal de donar un
programes un
ensenyament qualificat. Cal coordinar les escoles d'Arts i Oficis
i arribar a acords de col.laboració i convenis cara a donar
suport i promocionar els joves artistes.
L'actuació municipal pot ser rellevant en aquest camp pel
fet que l'Escola Massana i el Conservatori de Música són
municipals. Caldria crear una Comissió on participessin tots els
sectors implicats per a millor qualificació de l'ensenyament.
10.33 Arribar a acords de col.laboració i convenis amb les
escoles d'ensenyament artistic.
10.34 Crear una comissió on participessin tots els sectors
implicats en l'ensenyament artistic.
10.35 Afrontar la problemàtica de l'ensenyament no reglat.
B
Tant en la fase dels estudis com en la consulta als joves
realitzada per l'elaboració del Projecte Jove de Barcelona, va
sorgir sovint, la demanda d'informació sobre els ensenyaments
artístics a Barcelona, que tenen en el públic juvenil una
acceptació important. Hom pot destacar aixi mateix, la
preocupació d'alguns joves sobre la manca de suport que trobaven
els joves artistes pel desenvolupament dels seus projectes.
Aquestes demandes van ser recollides en el punt 10 de les
línies d'actuació del Projecte Jove, i que com a criteris més
importants es plantejava, afrontar la problemàtica dels
ensenyaments artístics reglats (música, arts i oficis); la
racionalització dels programes educatius i finalment, un major
pressupost per tal de donar un ensenyament qualificat. Hom
constava també, la necessitat de coordinar les escoles d'Arts i
Oficis per arribar a acords de col.laboració i convenis cara a
donar i promocionar els joves artistes.
-22- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Des de l'aprovació del Projecte Jove s'han endegat algunes
actuacions per tal d'impulsar, promocionar i donar suport als
joves artistes de la ciutat. Entre d'altres podem destacar la 1^
Biennal de Produccions Culturals Juvenils de l'Europa
Mediterrània.
La comissió citada, no ha estat creada fins ara perquè
després de l'aprovació del Projecte Jove de Barcelona el juny de
1985, la situació de l'ensenyament ha sofert canvis i propostes
de reforma que en aquest moment s'estan estudiant i que ben
segur, suposaran un impuls important en la situació dels
ensenyaments reglats.
Més enllà d'aquestes afirmacions cal afegir algunes
informacions sobre el funcionament del Conservatori i l'Escola
Massana dels darrers anys:
a) S'ha donat un fort increment de pressupost a les dues
institucions
b) El Conservatori ha reprès la restauració de les orquestes
d'alumnes
c) S'ha renovat la Biblioteca l'any 86
d) En el camp de les associacions es va.crear aquest mateix
any 86, l'Associació d'Estudiants del Conservatori i
l'Associació de Pares d'Alumnes
e) La matriculació total el curs 86-87 va ser de 3.490
alumnes
f) Tal com consta en la valoració dels darrers anys, s'ha
consolidat la descentralització de l'ensenyament musical als
nivells de preparatòri i inicial, reforçant els nivells
professionals i superior a la seu del Conservatori Superior
Municipal de Música, amb la incorporació de professors
convidats
g) Creiem també d'interés citar que s'està elaborant des del
Departament d'Orientació Professional de l'Area de Joventut,
un inventari quantitatiu i qualitatiu de l'oferta pública i
privada existent,. que pot servir de mostreig de la realitat
dels ensenyaments artístics a la ciutat de Barcelona.
Com a conclusió doncs, la problemàtica educativa que ha
d'afrontar l'Ajuntament ha passat de les dimensions quantitatives
de les darreres dècades, a una fonamentalment qualitativa. El
gran repte és el condicionament i modernització del parc escolar,
d'una banda, i de 1'altra la innovació pedagògica que porti la
qualitat de l'ensenyament als nivells capdavanters que han
caracteritzat la història pedagògica de la Ciutat,
artistes pel desenvolupament dels seus projectes.
lona -23- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de B arcelona
Projecte Jove
línia D'ACTÜACIO 11
11. Cal en la línea d^obrir els centres escolars en
avançar
horari no lectin com a espais possibles per a la realització
d'activitats de tipus divers que facilitin el desenvolupament
dels joves.
com a
11.36 Obrir els centres escolars en horari no lectiu
espais possibles per a la realització d'activitats.
En la linia d' obrir els centres escolars en horari no lectiu
com a espais de realització d'activitats vertebrades en el barri,
s'ha iniciat una experiència amb col.laboració de l'Institut de
la Joventut del Ministeri de Cultura abastant en aquesta primera
fase centres: I.B. Besòs, I.B. Lluis Antúnez, I.B.
a quatre
Picasso i F.P. Narcis Monturiol, ubicats en diferents districtes
de la ciutat.
Aquests centres elaboren el programa d'activitats obert al
barri, oferint-los una aportació econòmica i la contractació de
monitors i personal no docent per tal de facilitar als centre
l'obertura en horari no lectiu i la realització de les
activitats.
El resultat d'aquesta experiència ha estat molt
satisfactòria en veure la gran predisposició per part de bona
part dels centres d'ensenyament mitjà públics d'obrir-se al
barri.
Per completar el coneixement de les possibilitats d'actuar
en el si dels Centres d'Ensenyament Mitjà, aquest any s'ha
realitzat una completa enquesta que ens permet obtenir una
radiografia de tots ells, en quan a la seva infrastructura
(material tècnic, estructura fisica, instal.lacions esportives i
personal) que permetrà aprofondir en la rendabilització dels
espais escolars i la seva vinculació i obertura al barri.
-24- Avinyó, 7, pral. 08002
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 12
ambit de treball i atur
12. Després de la ràpida recessió que es pati a mitjan dels
anys setantes i que encara persisteix, l'atur s'ha convertit en
el primer problema que pateix el nostre pais. El nombre d'aturats
continua creixent i la incorporació de molts joves al mercat de
treball, fruit del desenvolupament i el conseqüent increment
demogràfic dels anys seixantes, fa que no esprevegi, a curt
termini, un canvi de tendència en els propers anys. Ni la
implantació de noves tecnologies, ni l'increment de la
racionalització del mercat, fan previsible la creació de llocs de
treball. Ans al contrari.
D'altre banda, podem afirmar que en els propers anys els
llocs a crear seran per a especialistes i per a treballadors dels
camps de serveis.
Davant aquesta perspectiva, els dos setors més colpits són:
els ciutadans de més de 50 anys i els joves que cerquen el seu
primer lloc de treball.
Encara que l'atur juvenil sigui dels fenòmens que més pesa
en la nostra societat i que té com a expressió un alt percentatge
de joves que cauen en conductes dissocials, no s'han abordat
fins ara solucions globatitzades per part d'aquelles Institucions
que hi tenen competències. Tampoc es disposa de suficients
estudis empirics que facin possible una anàlisi en profunditat de
les característiques diferenciadores per sectors i classes
socials, que permetin de conèixer de quina manera afecta l'atur.
L'AES suposa un primer intent de donar coherència a un
. pla
d'intervenció concertat.
De tota ^manera, per extrapolació de dades sobre altres
països, hom dosposa d'alguns coneixaments que fan que es pugui
afirmar que l'atur dels joves és substancialment diferent que els
adults i que colpeja, de manera més significativa, sectors
determinats, centrats entre les classes menys afavorides i, al
seu torn, més a les dones que als homes. És evident que avui la
"cultura de treball" és en la nostra societat un dels eixos
fonamentals d'inserció. El fet de l'atur juvenil condiciona més
enllà d'una crisi passatgera que, si hi ha recursos familiars,
tard o d'hora se soluciona, i que si no, aboca el jove a la no
inserció social.
En aquest sentit, la nostra ciutat ha estat durament
afectada i ens trobem amb un index d'atur molt elevat que es fa
més acusat entre el sector juvenil.
-1- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Per tant no es pot parlar de fer política juvenil sense no
les
abordar aquest temes com a elements prioritaris, tot i sabent
els tenen en
escasses competències i recursos que Ajuntaments
aquest sector.
ser un
El Projecte Jove neix amb la intenció de projecte
els àmbits que incideixen en la
globalitzador que reculli tots
l'atur
vida del jove. Evidentment podia deixar de banda
no
dels
juvenil i les dificultats d'inserció social i professional
joves que constitueixen un dels problemes més recorreguts i
vivencials pels joves.
fer política juvenil que reculli la totalitat de la
Per una
problemàtica dels joves és necessari incidir en l'àmbit de la
iniciatives municipals
seva inserció social i professional. Les
per al foment de l'ocupació i la creació de noves empreses es
la Ponència de Desenvolupament Econòmic i
poden coordinar des de
Social. Des d'aqui es reacionalitzen els recursos que arriben
des de les institucions amb competències -Generalitat i Govern
Central. Els plans d'ocupació juvenil, dins la política de
juguen clau al adreçar-se a un
dinamització econòmica, un paper
de població la crisi.
sector que pateix de manera excepcional
Tal com demanaba el Projecte Jove les normatives de les
institucions en el camp d'actuació sobre l'atur juvenil s'han
noves
ampliat. Ara els programes s d'actuació poden recullir
intervencions a les Escoles Taller i Cases d'oficis. Cal
considerar com a proposta no tancada i polèmica a hores d'ara al
PEJ (Plan de Empleo Juvenil) com un programa d'intervenció global
sobre l'atur juvenil. A nivell municipal la Ponència de
Desenvolupament Econòmic i Social ha fixat uns programes marc
unificant els criteris d'actuació de les àrees.
Dins d'aquest marc els Plans d'Ocupació Juvenil s'inicien al
curs 1982-83 amb participació de l'Ajuntament de Barcelona, a
través de l'Area de Joventut amb accions concertades amb l'INEM i
la Generalitat de Catalunya. Els plans per tal de facilitar
l'accés a la vida professional han anat ampliant els seus espais
d'actuació per anar cada cop més copsant diverses realitats
juvenils i iniciant diferents fórmules d'intervenció. Els
programes d'intervenció després d'uns anys d'evolució incideixen
en els següents terrenys de l'àmbit de treball i atur:
- Jornades i debats sobre experiències en l'àmbit de l'atur
juvenil i sensibilització de la població general.
- Suport a les iniciatives d'autoocupació que surgeixin del
teixit associatiu en el camp de l'ocupació i la lluita
contra l'atur.
- Facilitar la integració laboral dels joves que aspiren a
la seva primera ocupació i que no tenen qualificació
laboral.
- Preparar l'accés al treball i l'especialització
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
professional d'acord als nous sistemes de producció.
El suport a les iniciatives d'auto-ocupació s'inicia al
1983. En el si de les comunitats locals es generan diferents
iniciatives econòmiques, promogudes per col.lectius joves que
probaran donar respostes actives a la seva situació d'atur.
L'autoorganització juvenil està en l'origen d'aquestes noves
empreses, que contribueixen al deseanvolupament comunitari i a
convertir els joves en agents d'animació sòcio-econòmic. Des de
els plans d'ocupació juvenil s'ha recolzat i estimulat aquests
nous empresaris joves, capaços de dinamitzar recursos econòmicss
locals i fer emmergir potencialitats emprenedores i creatives
dels joves. Els plans d'ocupació faciliten un suport econòmic
inicial i una capacitació tècnica gerencials. Els joves són
contractuals a través dels plans d'ocupació juvenil de l'INEM,
invertint el sou en el projecte. Un cop contractats els
projectes cada col.lectiu el desenvolupa autònomament amb un Pla
de suport Formatiu basat en l'alternança pedagògica que inclou
punts de formació com:
- Curs d'iniciació per la gestió.
- Assessorament individualitzat en temes juridico-legal,
comptable-fiscal, comercial i infraestructural.
- Acompanyament en la gestió: tècnics de gestió i
assessors.
Actualment s'està fent un esforç creixent per tal d'arribar
a un més ampli sector de joves i, a més, tractan
d'institucionalitzar relacions amb agents socials i econòmics.
S'ha fet un manual de criteris de selecció dels diferents
projectes en base a criteris objectius derivats de les
peculiaritats d'aquest tipus d'empreses de joves.
En la Inserció professional és necessari qualificar aquells
joves que busquen la seva primera ocupació. El programa
d'inserció professional te com a objectius generals creació
d'ocupació directa en petites empreses per joves que hagin
realitzat pràctiques, aplicar coneixements adquirits i
complementar tècniques professionals, qualificació tècnica,
preparació dels joves per adoptar una postura activa vers les
sortides professionals, implicar a les empreses en el foment de
l'ocupació, potenciar aquells oficis que són d'interés social.
Un com finalitza el IV Pla s'ha incidit en molts diferents
oficis tals com tapissos, guixaines, pintors i estucadors,
manyars, metalistas, planxistes, ebanistas, magnetistes,
hostelers, confecció, estampació i tintura tèxtil. Això ha
suposat arribar a acords amb els gremis i organitzacions
empresarials que posen en contacte el jove amb el món laboral.
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
LÍNIA D'ACTUACIÓ 13
tenen
13. S'ha de demanar a les Administracions que
sobre l'atur
competències de fer un programa d'intervenció global
Govern
juvenil. Caldria que el Govern de la Generalitat i el
on
Central assumisin iniciatives per tal de dissenyar un marc
solucions
inserir totes les possibles alternatives, propostes i
que sorgeixin: tot aprofitant els processos que es desencadenaran
amb el canvide conjuntura, i el
en la fi de l'etapa d'ajust
rellançament econòmic, en la linia d'aprofundir i desenvolupar
les mesures de l'AES.
Cal cercar f'rmules d'establir linies de crèdit d'alt risc
per al foment d'empreses viables.
13.37 Dissenyar una marc, amb el Govern de la Generalitat i el
Govern Central, on inserir totes les possibles
alternatives, propostes i solucions que sorgeixin.
13.38 Adequar les normatives de les Institucions a la realitat
de l'atur juvenil.
13.39 Cercar fórmules d'establir linies de crèdit d'alt risc per
al foment d'empreses viables.
I
L'Area de Joventut i l'INEM han col.laborat a partir de
l'any 1983 en el marc de successius convenis de col·laboració
INEN-Corporacions Locals i el Pla Nacional de Formació i Inserció
Professional (PLANFIP). Els cursos de formació en els programes
d'inserció professional es realitzen doncs segons aquest pla que
parteix del conveni de col·laboració entre el Ministeri de
Treball i Seguretat Social i l'Ajuntament de Barcelona per a la
coordinació de la Política d'Ocupació del Primer de Juliol del
1986. Aquest projecte formatiu permet l'especialització
professional d'acord als nous sistemes de producció i prepara
l'accés al treball mitjançant la formació d'aquells col·lectius
desocupats amb menys preparació i experiència professional. Les
especialitats laborals en què incideixen aquests cursos tenien
les següents característiques:
- respondre a necessitats d'activitat econòmica.
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
- abordar noves professions en el camp dels serveis
personals.
- oferir possibilitats d'ocupació posterior.
- alternança de pràctica i formació.
- qualificar el joves professional i socialment.
En aquest programa d'inserció social i professional es
treballa conjuntament amb l'Area de Serveis Socials per tal de
dirigir-se a aquells sectors amb escolarització més deficient o
amb problemes de dissociabilitat. S'ha fet un Pla de Transició
al Treball que recull un sector de joves que han abandonat els
estudis. S'han creat amb la intenció de qualificar grups de
joves provinents del fracàs escolar tallers ocupacionals amb
caràcter formatiu i creadors d'hàbits de treball. L'Ajuntament
de Barcelona disposa en aquest moment de sis Aules Taller amb
programacions diferenciades, depenents dels Districtes.
Posteriorment a la redacció del Projecte Jove s'ha creat
"Barcelona Activa", amb la intenció de ser un espai per a suport
a projectes d'empresal. Aquesta iniciativa dinamitza els
projectes que puguin tenir lloc a la ciutat de Barcelona.
L'objectiu és potenciar la creació de noves empreses, donant
assessorament als nous empresaris per què ells mateixos
desenvolupin el seu propi pla de viabilitat. El viver d'empreses
pretén donar a les empreses de nova creació serveis mínims
infreestructuráis i d'assessorament que les possi en condicions
d'integrar-se amb garanties a un mercat competitiu.
Per a projectes d'un nivell més baix i més adaptades a
pressupostos inferiors la Ponència de Desenvolupament Econòmic i
Social s'ha plantejat la creació d'una "Pensió d'Empreses"
adaptat a les peculiaritats dels projectes d'autoocupació que es
recolzen.
Les diferents accions encaminades al foment de l'ocupació i
la creació de noves empreses té una nova dimensió en els
Districtes. S'està participant en el coneixement, detecció i
identificació de recursos i iniciatives per a l'Ocupació Juvenil.
La millor manera d'arribar als joves de la ciutat és a través del
nucli territorial més proper. Per tal d'actuar en els districtes
s'han habilitat els mecanismes adients de relació i participació
amb els Serveis Personals dels districtes i amb els Consells
Econòmics i Socials. En l'actualitat tenim nous mecanismes per
promoure les iniciatives empresarials i de suport a
1'autoocupació als districtes amb la creació de la figura dels
Agents de Desenvolupament Local o Animadors Econòmics.
xelona | Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
s Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 14
14. Potenciar la Ponència de Desenvolupament Econòmic,
creada darrerament a l'Ajuntament, com a instrument més eficaç
es
per a la impulsió i suport de les iniciatives econòmiques que
desenvolupent a la ciutat i com a òrgan coordinador de les
diferents accions que es portin a terme des del propi Ajuntament.
racionalització dels recursos que arriben des de les
La
competències -Generalitat i Govern Central-, amb
institucions amb
les mesures incentivadores que pot posar en pràctica
La
l'Ajuntament, n'afavorirà una major eficàcia i redibilitat.
coordinació a nivell local de les iniciatives de les
altresadrainistracions i l'avaluació des resultats podran donar
pautes superadores d'aquestes accions. La divulgació de les
mesures i disposicions sobre ajuts, crèdits i d'altres seccions
diriguides a l'animació econòmica serà també unatasca important.
La Ponència de Desenvolupament Econòmic possibilitarà aquest
mateixdesenvolupament (implantació d'empreses), la creació
d'agències i animadors econòmics a nivell de Districte, l'estudi
de les tendències de l'activitat econòmica que insideixen en la
ciutat, (observatori econòmic), l'animaciò de l'economia social
(les cooperatives, associacions), l'impuls a la concertació
econòmica i social, la creació d'un Cosell Econòmic i Social i
d'altres formes de concertació.
En definitiva l'aplicació del programa d'actuació de la
Ponència de Desenvolupament Econòmic haurà de ser l'eix conductor
i articulador de totes des polítiques sectorials que des de
l'Ajuntament puguin implantar-se.
Més enllà de l'obligació social d'aquells que podrien
invertir, caldrà estimular l'actitut activa i creadora dels joves
a pendre iniciatives generadores de riquesa.
14.40 L'aplicació del programa d'actuació de la Ponència, haurà
de ser l'eix conductor i articulador de totes les
polítiques sectorials que des de l'Ajuntament puguin
implantar-se.
14.41 Coordinar a nivell local les iniciatives de les altres
administracions i racionalitzar els recursos que arriben
des de les institucions amb competències, Generalitat i
Govern Central.
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
14.42 Estimular l'actitud activa i creadora dels joves a prendre
iniciatives generadores de riquesa.
L'Area de Joventut i l'INEM han col.laborat a partir de
l'any 1983 en el marc de successius convenis de col·laboració
INEN-Corporacions Locals i el Pla Nacional de Formació i Inserció
Professional (PLANFIP). Els cursos de formació en els programes
d'inserció professional es realitzen doncs segons aquest pla que
parteix del conveni de col.laboració entre el Ministeri de
Treball i Seguretat Social i l'Ajuntament de Barcelona per a la
coordinació de la Política d'Ocupació del Primer de Juliol del
1986. Aquest projecte formatiu permet l'especialització
professional d'acord als nous sistemes de producció i prepara
l'accés al treball mitjançant la formació d'aquells col·lectius
desocupats amb menys preparació i experiència professionals Les
especialitats laborals en què incideixen aquests cursos tenien
les següents característiques:
- respondre a necessitats d'activitat económicas
- abordar noves professions en el camp dels serveis
personals.
- oferir possibilitats d'ocupació posteriors
- alternança de pràctica i formació•
- qualificar el joves professional i socialments
En aquest programa d'inserció social i professional es
treballa conjuntament amb l'Area de Serveis Socials per tal de
dirigir-se a aquells sectors amb escolarització més deficient o
amb problemes de dissociabilitat• S'ha fet un Pla de Transició
al Treball que recull un sector de joves que han abandonat els
estudiss S'han creat amb la intenció de qualificar grups de
joves provinents del fracàs escolar tallers ocupacionals amb
caràcter formatiu i creadors d'hàbits de treballs L'Ajuntament
de Barcelona disposa en aquest moment de sis Aules Taller amb
programacions diferenciades, depenents dels Districtes•
Posteriorment a la redacció del Projecte Jove s'ha creat
"Barcelona Activa", amb la intenció de ser un espai per a suport
a projectes d'empresals Aquesta iniciativa dinamitza els
projectes que puguin tenir lloc a la ciutat de Barcelona•
L'objectiu és potenciar la creació de noves empreses, donant
assessorament als nous empresaris per què ells mateixos
desenvolupin el seu propi pla de viabilitat.
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
creació
El viver d'empreses pretén donar a les empreses de nova
infreestructuráis i d'assessorament que les
serveis minims possi
condicions d'integrar-se amb garanties a un mercat competitiu.
en
Per projectes d'un nivell més baix i més
a adaptades a
pressupostos inferiors la Ponència de Desenvolupament Econòmic i.
Social s'ha plantejat la creació d'una "Pensió d'Empreses"
adaptat les peculiaritats dels projectes d'autoocupació que es
a
recolzen.
Les diferents accions encaminades al foment de l'ocupació i
en els
la creació de noves empreses té una nova dimensió
Districtes. S'està participant en el coneixement, detecció i
identificació de recursos i iniciatives per a l'Ocupació Juvenil.
millor d'arribar als joves de la ciutat és a través del
La manera
nucli territorial més proper. Per tal d'actuar en els districtes
s'han habilitat els mecanismes adients de relació i participació
amb els Serveis Personals dels districtes i amb els Consells
Econòmics i Socials. En l'actualitat tenim nous mecanismes per
promoure les iniciatives empresarials i de suport a
1'autoocupació als districtes amb la creació de la figura dels
Agents de Desenvolupament Local o Animadors Econòmics.
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
-oí^sak»"
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
LÍNIA D'ACTUACIÓ 15
15. Cal aprofundir en el plans d*ocupació juvenil, inserits
en la política municipal de desenvolupament econòmic, tenin en
compte que s'adrecen a un sevtor de població que pateix de manera
excepcional la crisi, i que corre greu perillde dissociabilitat.
Entre les accions a dur a terme, s'hauria d'aprofundir en
tres iniciatives:
a) Les que s'adrecen a_ sectors capaços de generar
iniciatives d'autocupació.
b) Les que s'adrecen a joves que, amb un període de
pràctiques, poden inserir-se en el mercat del treball.
c) Les que s'adrecen a setors que necessiten, ultra les
pràctiques, accions dirigides a recuperació d'estudis
basics i habits de sociabilització.
a)Pel que fa referència al suport per a la creació de noves
empreses; (cooperatives, S.A. etc..) cal seguir en la doble
proposta experimentada.
a.l)Aquell suport dirigit a col.lectius amb un projecte
viable però no consolidat com a organització per la producció. En
aquest cas, el pla a desenvolupar se centraria primer en 1
qualificació professional per tal que el bé o servei a produir
sigui de qualitat, i en la formació per a 1 gestió.
a.2)Aquell suport destinat a col.lectius formats i
organitzats per a produir a qui caldria adreçar els esforços de
formació per a la gestió i el suport financer via subvenció o
crèdit a Ínteres baix, negociat amb institucions de crèdit
oficial, caixes, etc.
En tots els casos, una vegada passat aquest procés de tutela
en 1'orgnització i formació per a la gestió, es disposarà d'un
mecanisme, ja previst per la Ponència de Desenvolupament
Econòmic, de suport en la línea d'assessoria per a la gestió.
Pel que fa a l'organització de tot aquest procés, caldrà
pendre mesures en les següents línies:
1.Informació:Donar la màxima difusió a les ofertes amb
l'explicació dels requisits per a poder-s'hi acollir, tot buscant
-9- Avinyó. 7, pral. 08002 Barcelona
rcelona | Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
en les Institucions de la Generlitat i l'Estat, finançadors
d'aquests plans, la coordinació necessària en les campanyes
informatives d'abast general per tal d'accedir als grans mitjans
de comunicació de masses.
un
Ultra les campanyes informatives, caldrà esforç de
sensibilització a través de tots els agents sòcio-culturals de la
ciutat que treballen en el sector juvenil, atès que hem constatat
aquesta via és una de les més útils a l'hora d'encoratjar
que
col·lectius de joves a organitzar-se per a la preseentació de
proj ectes.
Caldrà, també, un servei d'informació de caràcter s'ad-recin
a l'administració.
2,Manual de criteris de seleció: Per a la selecció entre els
projectes candidats, caldrà adaptar les bases existents als
diferents models de proposta per sectors d'activitat. En tots els
casos els criteris respondran les premisses ja elaborades de:
Cohesió del grup humà viabilitat tècnica i econòmica del projecte
i finançament.
Aquest manual de criteris haurà d'ésser aprovat per la
Comisió de Govern de l'Ajutament, i se n'haurà de donar la
publicitat adient.
3.Comitè de selecció.
a)üna vegada analitzada la viabilitat del projecte pels
professionals competents en les diferents matèries, es procedirà,
tot passant a una comossió consutiva formada per sindicats,
patronal. Consell de la Joventut i tècnics de l'INEM i de la D.
General d'Ocupació de la Generalita, a l'elevació de la proposta
definitiva a la Junta Tècnica i a la Comissió de Govern de
1'Ajuntament.
Les anàlisis tècniques, aixi com les consideracions de les
comissions, seran públiques.
b)EIs programes d*inserció laboral s'adreçaran a joves amb
una qualificaió minima que permeti una iniciació en el món del
treball.
Tindran el següent esquema:
1.Formació per a la producció.
2.Formació general, laboral, sindical,etc..
3.Pràctiques en condicions reals de treball.
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Aquest programa es realitzarà d'acord amb gremis,
associacions patronals i Institucionals sense afany de lucre, i
estarà basat en l'alternança pedagògica "formació-treball".
L'Ajuntament vetllarà perquè es compleixi el programa
pactat amb les Institucions i empreses, i tindrà cura de la
formació, bo i comptant amb els recursos propis de les àrees de
Serveis Municipals. Caldrà, en aquest cas, negociar amb l'INEM i
la Generalitat la via d'accés dels joves a aquests programes, més
enllà del valor "INDEX"utilitzat fins avui.
c)Els programes d*inserció social i professional animaran
dirigits a aquells sectors amb escolarització més deficient o amb
problemes de dissociabilitat per alguna causa.
Es basaran també, en 1'alternativa "formació-treball", tot
tenint cura, prioritàriament, del seguiment del jove segons la
seva problemàtica especifica.
Aquest dos últims programes tendiran a organitzar la seva
formació en unitats de valor acumulables que possibilitin, una
vegada acabats, l'adquisició d'algun tipus de qualificació
professional acreditada per les Institucions. La possibilitat de
la recuperació del procés de formació reglat serà també una
prioritat pedagògica. És, per tant,del tot necessari un acord
institucional que ho possibiliti.
Aquests plans es realitzaran sempre en sectors i activitats
que, de de l'observatori econòmic de la P.E.I.S., siguin
considerats en expansió i/o en recuperació. Per tal de dur a
terme els programes, l'Ajuntament haurà de comptar amb el
personal adequat i els mitjans econòmics necessaris, aixi com amb
una estructura minima que, entre pla i pla, garanteixi
l'avaluació, i adeqüi l'organització de la manera més eficaç per
la seva gestió.
15.43 Incidir en els sectors capaços de generar iniciatives
d'autoocupació.
15.44 Programes d'inserció laboral que s'adrecen a joves que,
amb un període de pràctiques, poden inserir-se en el
mercat del treball. Aquest programa es realitzarà d'acord
amb gremis, associacions patronals i Institucions sense
afany de lucre, i estarà basat en l'alternança pedagògica
"formació-treball".
15.45 Programes d'inserció social i professional dirigits a
aquells sectors amb escolarització més deficient o amb
problemes de dissociabilitats per alguna causa.
l -11-
. Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
celona I Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Es basaran en l'alternativa "formació-treball", tot tenint
la
cura prioritàriament, del seguiment del jove segons
seva problemàtica especifica.
15.46 Donar la màxima difusió a les ofertes amb 1'explicitació
poder-s'hi acollir, tot buscant en
dels requisits, per a
la
les institucions de la Generalitat i l'Estat,
coordinació necessària en les campanyes informatives
d'abast general. Fer esforç de sensibilització a través
un
de tots els agents sòcio-culturals de la ciutat que
treballen en el secotr juvenil. Caldrà, també, un servei
d'informació de caràcter permanent.
15.47 Per a la selecció entre els projectes candidats, caldrà
de
adaptar les bases existents als diferents models
proposta per sectors d'activitats, creant un nou manual de
criteris de selecció.
15.48 Comité de selecció: Una vegada realitzada la viabilitat
del projecte pels professionals competens en les diferents
matèries, procedirà, tot passant a una Comissió
es
Consultiva formada per Sindicats, Patronal, Consell de la
Joventut i tècnics de l'INEM i D. Gral. d'Ocupació de la
Generalitat, a l'elevació de la proposta definitiva a la
Junta Tècnica i a la Comissió de Govern de l'Ajuntament.
Les anàlisis tècniques, aixi com les consideracions de les
Comissions, seran públiques.
15.49 Afavorir un acord institucional que possibiliti
l'adquisició d'algun tipus de qualificació professional
acreditada i la possibilitat de recuperació del procés de
formació reglat.
15.50 Coordinar els recursos públics per a realitzar la formació
en alternança dels Plans d'Ocupació.
15.51 Estudis de sectors i activitats en expansió, a nivell
local, a càrrec de l'Observatori econòmic de la Ponència
de Desenvolupament econòmic i social.
15.52 Per tal de dur a terme els Plans d'Ocupació, l'Ajuntament
haurà de comptar amb el personal adequat i els mitjans
econòmics necessaris, aixi com amb una estructura minima
que, ente pla i pla, garanteixi l'avaluació, i adeqüi
l'organització de la manera més
_ eficaç per a la seva
gestió.
-12-
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
QUADRE ACTUACIONS OCUPACIO JUVENIL
PLANS INICI FINAL PRESSUPOST PRO CON
JEC TRAC
TES TES
I Pla Experimental
d'Ocupació Juvenil 15.02.83 30.08.83 77.173.265 13 310
II Pla d'enquestes
sobre l'atur no sub-
sidiat a Catalunya 01.08.83 30.10.83 132.457.009 1 405
II Pla d'Ocupació
Juvenil INEM 83 1 F 05.10.83 31.03.84 84.884.900 21 395
II Pla d'Ocupació
Juvenil INEM 84 14.05.84 13.11.84 94.228.220 23 290
I Pla d'Ocupació
Juvenil Generalitat 07:05.84 06.05.85 151.133.000 21 275
Entitats sense ànim
de lucre Generalitat 01.06.84 28.02.85 13.600.000 6 20
I Pla Formació Tre-
ball Generalitat 01.12.84 31.07.85 74.339.657 9 130
II Pla d'Ocupació
Juvenil INEM 84 3 F 14.11.84 18.02.85 50.000.000 7 31
II Pla d'Ocupació
Juvenil INEM 84 4 F 14.11.84 31.03.85 41.729.640 30 128
III Pla d'Ocupació
Juvenil INEM 85 1 F 01.08.85 31.12.85 23.624.300 8 50
III Pla d'Ocupació
Juvenil Generalitat 15.09.85 15.06.86 180.156.500 59 261
III Pla d'Ocupació
Juvenil INEM 85 2 F 01.10.85 31.03.86 53.000.000 27 193
II Pla Formació Tre-
ball Generalitat 01.11.85 31.0 .86 35.164.656 9 57
-13- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
inici final pressupost pro con
plans JEC TRA
TES TES
IV Pla d'Ocupació
F 05.05.86 31.12.86 56.828.105 36 160
Juvenil INEM 86 I
IV Pla d'Ocupació
Juvenil INEM 86 2 F 05.05.86 31.12.86 58.163.160 37 203
IV Pla d'Ocupació
Juvenil Pla F.I.P.
86 01.07.86 15.05.87 120.723.000 45 450
INEM
IV Pla d'Ocupació
Juvenil Generalitat 22.12.86 30.06.87 33.172.091 18 107
V Pla d'Ocupació 31 162
Juvenil INEM 87 15.05.87 15.11.87 91.351.367
V Pla d'Ocupació 17 160
Juvenil Generalitat 15.05.87 15.02.88 71.000.000
418 3787
TOTAL 1.442.728.870
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona s
Tel. (93) 301 12 21 !
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia D'ACTÜACIO 16
16. Cal realitzar un inventari dels recursos ociosos
infrautilitzats que diposa la ciutat, per a la seva utilització
orientada cap a la promació d'iniciatives econòmiques; aixi com
un estudi de la realitat laboral i social dels joves barcelonins
que ens permetrà la readaptació d'equipaments públics per a una
possible utilització compartida amb activitats sòcio-laborals.
L'estudi de la viabilitat de la creació d'un Hotel
d'empreses i la promoció d'espais de relació comercial, com a
marc on possibles clients puguin contactar amb sectors de
produccions de dificil comercialització (artesans, artistes,
etc.) .
16.53 Realitzar un inventari dels recursos ociosos
infrautilitzats que disposa la ciutat, per a la seva
utilització orientada cap a la promoció d'iniciatives
econòmiques; aixi com un estudi de la realitat laboral i
social dels joves barcelonins, que ens permetrà la
readaptació d'equipaments públics per a una possible
utilització compartida amb activitats sòcio-laborals.
16.54 Estudiar la viabilitat de la creació d'un Hotel d'empreses.
16.55 Promoció d'espais de relació comercial, com a marc on
possibles clients puguin contactar amb sectors de
produccions de dificil comercialització (artesans,
artistes, etc.).
1.- Efectivament el punt 16 del Projecte Jove de Barcelona deia
que;
"Cal realitzar un inventari dels recursos ociosos
inf raut ilitzat s que disposa la ciutat, per a la seva
utilització orientada cap a la promoció d'iniciatives
econòmiques; aixi com un estudi de la realitat laboral i
social dels joves barcelonins que ens permetrà la readaptació
d'equipaments públics per a una possible utilització
compartida amb activitats sòcio-laborals".
-15- Avinyó, 7, prat. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
prendre una nova actitud decidint,
2.- A l'any 85 l'Ajuntament va
que més enllà del seu nivell tradicional de competències,
la dinamització econòmica de la
incidirà amb decisió en
de
ciutat. Fruit d'aquesta voluntat es va crear la Ponència
a la
Desenvolupament Econòmic com a instrument més eficaç per
impulsió i suport de les iniciatives econòmiques que es
desenvolupen a la ciutat i com a òrgan coordinador de les
diferents accions que es portin a terme des del propi
Ajuntament.
de
3.- La Ponència de Desenvolupament Econòmic, dins del seu pla
a un
treball equip
va portar a terme un estudi encarregat
i
d'experts denominat Recursos Ociosos Infrautilitzats
Alternatius (R.O.I.A.) a la realització d'un inventari de
per
ociosos i iniciatives d'interés existents a la
recursos
ciutat.
4.- Els estudis que s'han realitzat sobre la realitat laboral i
social dels joves barcelonins són:
4.1.- Estudi "Treball i atur" elaborat en el marc dels estudis
del Projecte Jove de Barcelona. 1® edició, exhaurida. 2^
edició, pròxima sortida, dins la col.lecció municipal
"Estudis i Recerques".
4.2.- Estudi sobre "Participants del Pla d'Ocupació Juvenil 85-
86" amb tres grans apartats valoratius: formació,
treball i el Pla. En tràmit de publicació.
4.3.- Radiografia juvenil, amb l'explotació de les dades del
Padró 86. Adjuntem exemplar.
5.- Aixi mateix s'ha previst en el marc de l'actualització del
Projecte Jove de Barcelona, la realització d'un estudi sobre
"la realitat laboral i social dels joves". Aquest estudi es
fa en col.laboració amb l'INEM i actualment ja s'ha confegit
el guió i l'esquema d'explotació de dades.
-16- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 17
17. Potenciar la recuperació de l'artesanat i els oficis,
posant l'emfasi en aquells sectors en vies de desaparició.
17.56 Potenciar la recuperació de l'artesanat i els oficis posant
l'èmfasi en aquells sectors en vies de desaparició.
-17-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
"■age^"
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 18
18. Estudiar la possibilitat de creació de tallers
ocupacionals amb caràcter eminentment formatiu per adolescents
del
compresosm entre els 14 i els 16 anys, i que provinguin
tant en
fracàs escolar amb programes d'educació compensatòria,
l'aspecte escolar com en la creació d'hàbits de treball.
18.57 Estudiar la creació de tallers ocupacionals amb caràcter
eminentment formatiu per als adolescents compresos entre
els 14 i els 16 anys i que provinguin del fracàs escolar,
amb d'educació compensatòria, tant en
programes l'aspecte
escolar com en la creació d'hàbits de treball.
la
tJna altra de les recomenacions que fa el Projecte Jove és
de potenciar activitats per a joves entre els 12 i els 16 anys
com a franja d'edat amb unes característiques i necessitats
especials, marcada principalment per la conflictiva adolescència,
i també en l'augment de l'oferta d'activitats d'estiu per als
joves de 14 a 18 anys.
-18- . ,
A. vinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 19
19. Potenciar, a les oficines de 1*INEM, un serveis
especialitzat d* acollida i orientació dirigit a joves. Aquest
servei hauria d'atendre les consultes dels joves que s'hi
adrecin, tant pel que fa a les possibilitats de treball en els
sectors de desenvolupament, com respecte a les formacions adients
per tal d'accedir-hi. En aquest sentit també caldrà vetllar per
l'atenció d'aquells joves aturats que busquen feina
individualment.
19.58 Potenciar a les oficines de l'INEM, un servei especialitzat
d'acollida i orientació dirigit als joves. Aquest servei
hauria d'atendre les consultes dels joves que s'hi adrecin,
tant pel que fa a les possibilitats de treball en els
sectors de desenvolupament, com respecte a les formacions
adients per tal d'accedir-hi. En aquest sentit també caldrà
vetllar per l'atenció d'aquells joves aturats que busquen
feina individualment.
Arrel de l'aprovació del Projecte Jove de Barcelona es va
considerar important potenciar a les Oficines de l'INEM, un
servei especialitzat d'acollida i orientació dirigit als joves.
Aquest servei hauria d'atendre les consultes dels joves que s'hi
adrecin, tant pel que fa a les possibilitats de treball en els
sectors de desenvolupament, com respecte a les dormacions adients
per tal d'accedir-hi. En aquest sentit també caldria vetllar per
l'atenció d'aquells joves aturats que busquen feina
individualment.
A partir de l'aprovació del Projecte Jove es va endegar les
converses oportunes amb la Direcció Provincial de l'INEM que van
cristalitzar amb la concreció d'un conveni per a crear un Centre
d'Orientació Professional entre els joves. Aquest conveni de
col.laboració constitueix una veritable experiència innovadora
arreu de l'Estat.
En aquest programa participa l'INEM a través del seu Gabinet
Tècnic i l'Ajuntament a través del Centre d'Informació i
Assessorament per a Joves. Una comissió mixta vetlla pel
compliment dels objectius. La recerca d'informació i la
-19- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
un
elaboració dels dossiers es realitzada per equip
pluridisciplinar.
S'ofereixen les següents informacions:
- Informacions sobre professions, amb un dossier informatiu de
més d'un miler de professions, amb un dossier de cadascuna
sobre l'exercici de la professió, el perfil adequat, els
etz.
estudis necessaris, la perspectiva del mercat del treball,
Aquests dossiers són resumits en fitxes tècniques qüe es
distribueixen a qui els sol·licita.
- Orientació individual, a càrrec d'un grup d'assessors que
les aptituts i interessos dels joves amb els
contrastaran
perfils ideals de les diverses professions, amb l'ajut, entre
altres, d'un CHOICES
programa informàtic inspirat en el sistema
utilitzat pel Ministeri de Treball i Immigració del Canadà.
- Assessorament col·lectiu, que s'oferirà a escoles,
institucions, entitats i grups juvenils, sobre la situació del
mercat del treball, les diverses opcions del sistema educatiu,
l'autoocupació, etz. També es fa difusió sobre estudis i
carreres que realitzen diverses institucions de la ciutat.
Aquest servei es dóna tant des del Centre d'Informació i
Assessorament per a Joves com des de les Oficines d'Ocupació de
l'INEM de Barri Gòtic, Aragó i Guineueta i en un futur es preveuu
la seva extensió a altres oficines.
-20- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 20
cultura
20. Fomentar la cultura: participació i creativitat. La
UNESCO entén la cultura, en el sentit ampli, com un conjunt de
trets distintius, espirituals i materials, intel·lectuals i
afectius, que caracteritzen una col·lectivitat. La cultura
englobada, per tant, les arts i les lletres, les maneres de viure
i els drets fonamentals, els sistemes de valors, les tradicions i
les creences.
Avui, i en aquesta prespectiva, estem en una situació on es
dóna suport a la democratització cultural, entesa com l'accés i
la participació en l'herència cultural, per sobre de la
democràcia cultural que hi ha sempre en el desenvolupament de les
capacitats creadores dels homes. Les propostes que presentem
volen abastar aquest doble objectiu:
a)Fer efectiva la democratització cultural.
b)Potenciar la democràcia cultural.
Algunes propostes s'han estructurat per tal de posar a
l'abast dels joves les produccions culturals, d'altres, per a
fornir mitjans i mecanismes perquè els joves de la ciutat
esdevinguin agents actius d'aquestes produccions. Les primeres,
dins l'òptica de la democratització, han assolit cotes elevades
pel que a la distribució dels béns i els serveis culturals. Les
segones, dins la democràcia cultural, necessiten un suport més
fort i ampli que faciliti possibilitats perquè cada jove pugui
fer realitat el seu nivell de creació.
En una Barcelona que va transformant-se en una ciutat
creativa pel volum del bagatge cultural tradicional i
d'innovació, cal que els joves hi participin amb la seva
presència i pugui fer-se realitat el seu nivell de creació.
En el Projecte Jove recolliem com a definició de cultura no
una concepció elitista, sinó el sentit ampli de la cultura que
relaciona els joves ciutadans amb tot el que són les arts i les
lletres, les maneres de viure, els drets fonamentals, els
sistemes de valors, les tradicions i les creences. Fomentar la
cultura es tradueix en aconseguir la participació i creativitat
dels joves com a actors critics davant tota classe d'oferta
cultural. La democratització cultural requereix un programa
d'oferta cultural que s'emmarqui en una actuació global de
l'Ajuntament de Barcelona.
-1- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Una de les característiques fonamentals de qualsevol intent
de difondre i potenciar la cultura és l'obertura a totes les
sorgeixen del teixit social. Constantment es
propostes que
repeteix que la cultura no és un programa estanc, el que vol dir
que qualsevol programa que es proposi fer créixer la qualitat de
vida socio-cultural dels joves ha de marcar-se uns objectius prou
amplis com per cobrir totes les vies d'accés a la cultura;
difusió, formació, creació, participació i, fins i tot, consum.
El treball coordinat que s'està portant a terme entre l'Area
de Joventut i l'Area de Cultura les situa com a ponents i
interlocutors capaços d'implicar i coordinar a la totalitat
d'instàncies relacionades en l'àmbit. El Projecte jove ha tingut
un paper sensibilitzador per potenciar els objectius socio-
culturals que tenen els diferents òrgans municipals i
institucions. Es necessari seguir aprofundint en la coordinació
d'ofertes a tots els nivells però en línies generals s'ha
implicat en el treball sectors i programes diversos. El treball
de Districtes en els programes culturals de Districtes, el 010 i
el Centre d'Informació i Assesorament per a Joves com a grans
canals d'informació,1'àmbit de Benestar Social, entitats gestores
dels casals de joves, l'Area d'Ensenyament en els programes
culturals, un bon nombre de col·laboradors en l'iniciativa
privada a més de les pròpies àrees municipals han estat les
instàncies implicades en intentar aconseguir el màxim de
pluralisme en la política cultural.
La difusió cultural comporta instrumentar noves vies d'accés
a la cultura com també potenciar els canals tradicionals. Hem de
ser especialment sensibles a les formes constantment caviants
dels interessos i actituts culturals de la joventut.
Els objectius d' intervenció i recolzament a la cultura
dels joves s'han concretat en els següents punts:
-Posar a l'abast de tots els joves el consum cultural.
-Potenciar eh consum actiu.
-Estimular les produccions culturals dels joves
-Vetllar per tal que l'oferta cultural sigui el més plural
possible.
-Intervenir en el consum passiu i donar-li qualitat.
El treball en l'àmbit cultural ha girat al voltant de dos
nuclis d'intervenció:
-Els joves creadors
-Els joves en general
-2- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d*actuació 21
21. Completar la xarxa de Casals de Joves. La demanda
d'espais per a ús dels joves és una de les constants dels
col·lectius de joves de la ciutat de Barcelona. Per això, des
dels primers dies de l'Ajuntament democràtic, un dels objectius
prioritaris va ésser estructura, als diferents barris de la
ciutat, un espai a l'abast de tots els joves: els Casals de
Joves, que aquest any 1985 són 31.
Després d'uns anys de funcionament, avui podem constatar les
diferències que els joves de la ciutat han anat donant a cada
Casal. Per aixó, a partir del propi funcionament dels Casals, cal
que s'estructuri un nou projecte que contempli les seves
diferències, però que els mantingui com un espai global per a
tots els joves d'un barri, i els posi en contacte amb la realitat
juvenil de cada Districte. En aquest sentit el Projecte Jove
proposa.:
a)Finalitzar la xarxa de casals: un per cada barri de la
ciutat.
b)Dotar-los de la infraestructura i materials necessaris per
tal que puguin ser un espai de trobada, informació, comunicació i
producció cultural, de coordinació i de potenciació de
1'associacionisme.
c)Estructurar el seu funcionament a partir dels grups de
joves i dels animadors de hi treballin.
d)Lligar-los a la xarxa d'entitats, grups i individus
inquiets del propi barri i, en especial, al Consell de la
Joventut del Districte, si n'hi ha.
e)Situar-los en el procés de descentralització que
l'Ajuntament porta a terme.
21.59 Finalitzar la xarxa de casals: Un per cada barri de la
ciutat.
21.60 Dotar-los de la infraestructura i materials necessaris per
tal que puguin ser un espai de trobada, informació,
comunicació i producció cultural, de coordinació i de
potenciació de 1'associativisme.
-3- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
de
21.61 Estructurar el seu funcionament a partir dels g ?s
joves i dels animadors que hi treballin.
21.62 Lligar-los a la xarxa d'entitats, gtups i i ividus
inquiets del propi barri i en especial, al Consel de la
Joventut del Districte.
21.63 Situar-los en el procés de descentralitzac que
l'Ajuntament porta a terme.
21.64 Coordinar els Casals de Barcelona amb l'ECYC (Conf eració
Europea de Centres de Joventut.
El propassat 30 de maig, continuant amb el procés de reació
d' un Casal de Joves a cada barri s'inaugurà el que fa 30, el
,
Casal de Joves de La Pau. Continuant aquesta linia enj any es
realitzen les obres de remodelació de l'espai del Casal Joves
de Les Corts, preveient l'obertura a l'any vinent 1 s'ha
realitzat un informe per a Projectes Urbans de construí ió del
Casal de Joves de la dreta de l'Eixample a l'equipament .tegrat
de l'Estació del Nord.
Aixi mateix els respectius districtes tenen previst .cloure
en el P.O. 87 el Casal de Joves de Vallvidrera i el c sal de
Joves del Guinardó.
Enguany, s'ha fet també un esforç important per mil rar la
infrastructura dels Casals de Joves , havent-se remodelat dotat
d'un nou local els següents Casals:
- El Raval
- El Fanal
- Barceloneta
- El Coll
- Sant Andreu
- Turó (Nou local, encara en obres)
- Prosperitat (en obres de remodelació)
Per tal que els Casals puguin ser un espai de robada,
informació, comunicació, producció cultural i de potenc ació i
coordinació de 1' associativisme s'han endegat les s güents
línies:
- Dedicació de 16,1 milions del P.I. 86 per l'equipamen tècnic
dels Casals
- Ampliació a 35 hores setmanals de dedicació dels anim^ ors en
el contracte de Prestació de Serveis 86 i 87 per a r ilitzar
les tasques que deriven de la creació dels equips tèi ics de
Joventut dels Districtes i de relació amb lles e titats
juvenils del barri.
-4-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
- Formació i consolidació dels Grups Gestors dels Casals de
Joves.
- Contactes amb el Consell de la Joventut de cada Districte a
partir de la p ersona que el C.J.B. ha delegat en cadascún.
- Membres associats de l'E.C.Y.C. (European Confederation of
Youth Cnets) amb representació a l'assemblea general i a la
comissió executiva, aquesta organització té com a objectiu la
coordinació de les federacions de cases de joventut europees no
governamentals. Les linies de treball més importants són:
- Promoure intercanvis juvenils
- Organització de seminaris per a joves i animadors de
Casals
- Organització de camps d'estiu per a agents de treball
juvenil
- Es preveu l'edició d'una publicació com a recull del material
teòric, plantejament i objectius dels Casals de Joves de
Barcelona que reflexteixen la trajectòria d'aquests darrers
anys de funcionament.
Cal afegir per finalitzar, el traspàs als Districtes de la
gestió de tots els Casals, dins del procés de descentralització
que l'Ajuntament porta a terme.
En els darrers anys la xarxa de casals s'ha consolidat i
racionalitzat adantant-se a les necessitats socials
prioritaries i a la demanda existent. S'està estudiant les
localitzacions més idònies a partir d'una visió global dels
equipaments municipals. En el darrer exercici s'ha remodelat el
casal de joves de l'Eixample, i s'han construït els casals de
joves de Prosperitat, Les Corts i Barceloneta. Està en projecte
per l'any 89 la construcció del casal de joves de Turó de la
Peira i la remodelació i acondicionament de l'actual xarxa segons
les disponibilitats del pressupost.
Creiem d'espacial importancia citar el darrer Pla
d'equipaments municipals per a la joventut que aprovà la Comissió
de Govern, desprès d'un ampli pperíode de discussió i
aprofundiment en tots els organismes i entitats de la ciutat
relacionades amb el tema i a on el Consell de la Joventut de
Barcelona ha tingut un paper destacat per les aportacions de les
entitats i dels joves associats. El paper de l'Area Central en
competències que estan descentralitzades te que ser ,entre
altres, el de suport, reflexió i coordinació i aquesta es
l'aportació que al programa de Casals de joves de Barcelona fa el
document.
La xarxa de casals de loves de Barcelona s'ha coordinat
amb 1'ECYC ( Confederació Europea de centres de joventut). En la
seva qualitat de membre observador,la xarxa garanteix la
presència en tots els mecanismes de l'ECYC i possibilita el
beneficiar-se de les diferents activitats que s'organitzin. Des
l'any 1987 s'ha assistit a totes les seves reunions, s'ha
participat a diferents cursos i seminaris, s'han realitzat
-5- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
intercanvis de casals de joves i els tècnics i animadors recullen
material tècnic (projectes pilot, formació, relacions
l'important
internacionals,...) que produeix aquesta organització.
seu
En els casals de joves s'està aconseguint que el
funcionament doni autonomia a les entitats gestores, tot
potenciant la participació i gestió democràtica. En la mesura que
i
el de
seu funcionament s'estructura a partir dels grups joves
dels animadors que hi treballen, conseguirem una autèntica
motivació per la participació i el sorgiment de les formes de
cultura en què els joves estan interessats. En tot aquest procés,
els agents culturals tenen un paper molt important com a
dinamitzadors.
Però la dinàmica creativa i l'intercanvi d'experiències han
d'apropar-se als llocs de trobada natural dels joves. Es aqui on
els casals de joves juguen un paper important. El procés de
descentralització dels casals de joves ha afavorit que el
desenvolupament dels diversos interessos i necessitats culturals
dels joves tinguin lloc a espais més lligats a la seva realitat
concreta, permetent així una participació més gran.
Dintre de 1'ambit de cultura i temps lliure es troven les
referencies al programa dels Casals de Joves de Barcelona, creiem
que aquesta es una de les linies d' actuació que s'han engegat
des d'aquest consistori i que han servit de referencia al resta
de l'Estat com ho demostren les diverses jornades que a nivell
estatal s'han realitzat a la ciutat de Barcelona i les continues
visites d'administracions per a coneixer sobre el terreny aquesta
experuiencia, tant de participació com de gestió.
En l'aproximació de la cultura als joves també té un paper
important la informació i difusió de la cultura que s'articula en
programes de dinamització cultural entorn quatre grans agents
d'intervenció; Casals infantils i casals de joves, programes
culturals als centres d'ensenyament i d'altres grups específics,
dinamització cultural des dels Consells Municipals de Districte
i les propostes d'abast ciutadà..
Els^ programes de dinamització cultural als joves del barri són
molt importants, ja que apropen difusió, creació i consum als
grups de joves i participen en la vitalització de la ciutat. Les
activitats que surten d'aquests programes són molt variades
perquè neixen de les propostes de les entitats i dels equips
tècnics de cada Districte. Les activitats més habituals són:
-Concerts, ballades, recitals.
-Espectacles (teatre, cinema, video,...)
-Tallers de tota mena
-Excursions, visites...
-Exposicions, mostres,...
-6- Avinyó, 7, prat. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Els tallers, entesos com a moments d'aprenetatge o
d'iniciació a una tècnica o camp d'activitat, són l'activitat més
freqüent. De vegades es fan tallers amb efecte multiplicador:
tallers amb grups reduïts molt interessats en una tècnica i que
vol formar un grup estable que el projecti en el barri.
Barcelona és una ciutat rica en iniciatives culturals i un
objectiu bàsic per a l'Ajuntament és el de potenciar aquells
projectes que per llur qualitat, singularitat, especifitat o
interès general sorgeixen per iniciativa dels mateixos joves.
-7-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 22
22. Dinamitzar les subcultures urbanes,
a) La ciutat no té un grup homogeni de joves.Els joves de
Barcelona s'agrupen, per interessos i per necessitats, en
subcultures com a expressions de les diferentes maneres de viure
la ciutat. Subcultures que, pel que fa a les produccions
culturals prenen formes de música, literatura, teatre,
artesanies," tecnologies d'innovació, maneres de viure i vestir...
b) Caldrà, does, dirigir recursos al suport de la creació
mateixa, arribant a convenis i concerts amb col.lectins que
signifiquin una determinada tendència en el mar de la vida
cultural i siguin demostratius d'un llenguatge i una manera
d'entendre la ciutat.
c) Serà a partir d'aquests contactes entre els productors
culturals i l'Administració que es podrà arribar a superar la
dicotomia que s'expressa entre la cultura oficial, formalitzada i
acceptada socialment, i la gènesi de nous processos de creació.
d) Aquelles producions que assoleixin un nivell de
qualitat suficient, caldrà que siguin donades a conèixer
mitjançant mostres, publicacions, medis de comunicació...
e) Ultra el suport a la creació, caldrà facilitar els
instruments per la seva difusió amb els medis propis. Ens aquest
sentit, els Casals de Joves i els Centres Cívics seran un
instrument privilegiat per a fer-ho.
22.65 Dirrigir recursos al suport de la creació mateixa, arribant
a convenis i concerts amb col·lectius que signifiquin una
determinada tendència en el marc de la vida cultural i
siguin demostratius d'un llenguatge i una manera d'entendre
la ciutat.
22.66 Donar a conèixer aquelles produccions que assoleixen un
nivell de qualitat suficient, mitjantçant mostres,
publicacions, medis de comunicació ....
22.67 Facilitar els instruments per a la difusió de les
produccions culturals. En aquest sentit, els Casals de
Joves i els Centres Civics seran un instrument privilegiat
per a fer-ho.
-8- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 23
23. Facilitar 1*accés i l'ús de les produccions culturals
ciutadanes a tots els joves de Barcelona
a) Barcelona, com a gran ciutat europea, és un centre on es
mostren, en la pluralitat dels llenguatges culturals, produccions
culturals de tota mena, produïdes a la mateixa ciutat, al pais o
al món.
b) Cal facilitar recursos per tal que la difusió i la
participació cultural vagi concretran-se en estructures àgils de
participació on s'informi als joves de totes les possibilitats
d'.accedir-hi.
c) Cal que els joves de la ciutat tinguin accés a totes
aquestes aportacions, ja siguin espectacles, museus, llibres,
disc, vídeo, debats, música, teatre, dansa... Cal que participin
23.68 Facilitar recursos per tal que la difusió i la participació
cultural vagi concretant-se en estructures àgils de
participació on s'informi als joves de totes les
possibilitats d'accedir-hi.
23.69 Afavorir que els joves de la ciutat tingui accés a totes
aquestes aportacions, ja siguin espectacles, museus,
llibres, discs, video, debats, música, teatre, dansa.... en
un espectacle com un moment de festa i de fer ciutat.
Les propostes culturals d'abast de ciutat tenen com a
concreció Transformadors i la Biennal.
Transformadors vol ser un instrument per a que els joves
productors culturals que encara no han accedit als circuits
comercials tinguin un espai en condicions per mostrar i difondre
les seves creacions en els diferents àmbits de les arts. Les
diferents activitats és caracteritzen per oferir el màxim de
pluralitat a uns preus accessibles per als joves de la nostra
ciutat. El programa d'actuacions d'e Transformadors ha augmentat i
s'està consolidant com un projecte ambiciós d'intervenció en els
diferents camps de la creació i el consum cultural. Mensualment,
Transformadors Aparador de Cultura Juvenil, edita un full
-9- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
informatiu amb la programació, temes d'interés i agenda
mensual de l'equipament es
d'activitats. La programació
confecciona els
segons les propostes que presenten propis
artistes. Transformadors pertany a l'organització "Trans Europe
té
Halles", associació de diversos centres culturals d'Europa que
com a objectiu la creació de nous canals de comunicació i
intercanvis culturals en el sí de la Comunitat Econòmica Europea.
Transformadors ha realitzat l'any 1987 un total de 243 actes que
han mobilitzat a un total de 60.000 usuaris.
Per cobrir el dèficit que té la ciutat en infraestructura
cultural, segueix endavant el projecte de creació d'un
"rockodromo" al Sot del Migdia de Montjuïc per tal de dotar la
ciutat d'una infraestructura que permeti dur a terme
manifestacions musicals i d'altres actuacions culturals
multitudinàries.
La Biennal de Barcelona que té els seus orígens en la
"Biennal de produccions culturals juvenils de l'Europa
Mediterrània" ja ha arribat a la seva quarta edició:
-Barcelona 1985.
-Thessalonika 1986.
-Barcelona 1987.
-Bologna 1988.
La Biennal de Barcelona és un certamen multidisciplinar
organitzat i promulgat per l'Ajuntament de Barcelona amb la
finalitat d'oferir dins la ciutat una mostra viva i de qualitat
de la cultura i de les creacions dels joves de la Comunitat
Econòmica Europea.
La Biennal es defineix com un projecte d'intervenció en el
camp de la jove creació que pugui convertir la nostra ciutat en
un lloc d'acollida i projecció de les més diversificades i
qualificades produccions dels joves creadors europeus.
Les activitats que comporta la Biennal es concreten en :
-Mostres (exposicions, espectacles, publicació TBO, un
llibre i edició d'un digec).
-Formació (cursos, xerrades, conferències, tallers de
creació, workshops,etc..).
-Promoció (publicacions i edicions de catàlegs per
àmbits, gravacions de vídeo, accions concertades amb
entitats privades, etc..).
En la Biennal 87 varen participat un total de 600 artistes.
En el projecte, s'hi han implicat, a més de les àrees de Joventut
i Cultura, l'obra social de la Caixa, la "Muestra de arte joven
de Madrid", OFAJ/CEE,i EDGE 88... Els artistes són representants
de:
-FRANÇA: Tolousse,Marsella i Montpelier.
-ITALIA: Tori, Bologna, Florència i Milà.
-PORTUGAL: Lisboa i Oporto.
-IUGOSLÀVIA: Lubjiana i Dubrovnik.
-10- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
juntament de Barcelona
yg Projecte Jove
-GRECIA: Atenes i Tessalònica.
-XIPRE: Nicòsia.
-ESPANYA: Madrid, Sevilla, València i Barcelona.
A nivell de ciutat, per tal d'afavorir que els joves de la
mateixa tinguin accés a les aportacions culturals, s'han creat
descomptes en els actes del Mercat de les Flors i del Programa
del Grec, a més de la gratuïtat d'alguns museus.
-11- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
lona Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 24
24. L'ús del temps lliure i dels períodes de vacances com a
moments òptims per a les activitats culturals i recreatives. En
aquest sentit es potenciaran les activitats d'estiu, especialment
les adreçades als joves de 14 a 18 anys (camp d'esporft i natura,
estades d'aprenentatge i intercanvis juvenils).Es farà èmfasi en
facilitar ajuts econòmics, recursos i informació als joves que
prenen iniciatives pel seu compte en aquest camp.
(Mostra de turisme juvenil, informació éspecialitzade al
Centre d'Informació i Assessorament Juvenil, Guia d'estiu).
24.70 Potenciar les activitats de vacances com a moments òptims
per a les activitats culturals i creatives.
24.71 Realitzar activitats de vacances, especialment adreçades
als joves de 14 a 18 anys.
24.72 Afavorir els intercanvis juvenils.
24.73 Facilitar ajuts econòmics i recursos als joves que prenen
iniciatives pel seu compte en aquest camp.
24.74 Donar informació especialitzada mitjantçant la Mostra de
Turisme, la Viatgeteca del Centre d'Informació Juvenil i
les diferents publicacions.
En la linia de considerar els períodes de vacances com a
moments òptims per les activitats culturals i recreatives s'ha
aprofundit en:
- Increment dels intercanvis juvenils , mitjançant acords amb
altres administracions locals. Per l'estiu de 1986 s'han
organitzat intercanvis d'aquest tipus, per a grups de 15-20
joves d'edats compreses entre els 14 i els 22 anys, amb les
següents ciutats; Bologna, Mòdena, Tori (Itàlia), Essex i
Manchester (Anglaterra), Tessalònica (Grècia), Montpellier
(França) i Sevilla, La Corunya i Saragossa (Espanya) .
- Realització de la III Trobada Internacional de Joves , que se
celebrarà del 12 al 20 de juliol de 1986 a Barcelona.
Coincidint amb el nostre ingrés a la C.E.E., la Trobada es
centrarà en el fet europeu, participant delegacions de 10 joves
-12-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel, (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
(de 17 a 22 anys) d'una ciutat per cadascun dels 12 països
membres de la C.E.E. en l'actualitat.
- Realització d'un Encontre Internacional amb responsables i
tècnics de Joventut de diverses ciutats europees per avançar
col·lectivament en la recerca de noves formes de "mobilitat
juvenil" en una situació de crisi, (intercanvis en familia,
intercanvis de cases, etc.).
La reunió ha tingut lloc a Barcelona els dies 6 i 7 de juny
de 1986.
Enguany, en la programació de l'estiu s'ofereix d'un total
de 49 tandes de colònies, campaments i rutes, 21 per a joves de
12 a 14 anys; dels 18 caps d'esport i natura, 10 són per 14 a 10
anys, 6 per 15-18; d'un total de 9 estades fora de Catalunya, 5
són adreçades a joves de 14 a 18 anys (annex IV d).
S'està elaborant un projecte per als curs vinent,
"Barcelona-Creació" . pensat per a joves de 12 a 18 anys, amb
l'objectiu de potenciar la formació de grups paraescolars,
aglutinats per interessos artístics i d'expressió, es pretén
treballa amb aquests col·lectius a partir dels següents àmbits;
teatre, dansa, música, cinema, video, còmic, poesia/prosa,
arquitectura, disseny, invents, fotografia, arts plàstiques i
moda.subvencions per a intercanvis)
-13- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
lona Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d»actuació 25
25. Barcelona vol nous espais per a la creació i la mostra
de tot el dque està lligat a la cultura. La seva vitalitat ho
necessita i els seus joves ho demanen insistenment.
Malgrat la construcció i potenciació d'equipaments de barri
tipus Centre Civic o Casals de Joves, hi ha alguns espais que van
prenent una urgència especial en la demanda de molts col·lectius
de joves que demanen a l'Administració infraestructuras per la
difusió i la creació cultural:
a) L*auditori. La música és un dels elements aglutinadors i
sintonitzadors dels joves, de la clàssica al rock. Urgeix un
espai on la música tingui un suporft acústic adequat.
b) Metro de Sant Antoni. El soterrani del metro de Sant
Antoni, que va acollir a molts joves en la mostra de rock de
1984, és un espai idoni per a convertir-lo en un centre permanent
de mostré plàstiques, de debats, d'aportacions culturals i
innovadores... El Projecte Jove proposa la seva adequació i
funcionament a partir d'un estudi previ i un concurs d'idees.
c) Casal de Barcelona. Barcelona ciutat necessita d'un espai
de coordinació, iniciativa i dinamització que sigui plantejat i
entès a nivell de ciutat: un equipament que aculli aquelles 4
iniciatives que superen 1'ambit de barri i que, com a proposta,
s'ofereix a tots els joves de la ciutat. Un espai amb sales de
reunions, d'exposicions, teatre,espai per a la música. Per usar
una imatge gràfica: una mena de casal de casals al cor de la
ciutat i per tot Barcelona
d) Cens de locals buits.üi ha locals per adequar-los com a
"hotels d'associacions" o com un centre d'assaig per a joves o
produccions culturals concretes. Cal fer un estudi de locals
buits amb possibilitats, fer-ne un mapa sobre la ciutat i
estudiar a què es dedica cada local. També caldrà concretar el
seu sistema de gestió.
25.75 Cercar nous espais per a la creació i la mostra de tot el
està lligat a la cultura.
25.76 L'Auditori. La música és un dels elements aglutinadors i
sintonitzadors dels joves, de la clàssica al rock. Urgeix
un espai on la música tingui un suport acústic adequat.
-14-
Avinyó, 7, prai, 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
25.11 Els soterranis del Metro són uns espais idonis per a
convertir-los en un centre permanent de mostres plàstiques,
de debats, d'aportacions culturals innovadores.
25.78 Barcelona ciutat, necessita d'un espai de coordinació,
iniciativa i dinamització que sigui plantejat i entès a
nivell de ciutat: un equipament que aculli aquelles
iniciatives que superen l'àmbit de barri i que, com a
proposta, s'ofereixen a tots els joves de la ciutat.
25.79 Fer un estudi de locals buits. Hi ha locals per adquar-los
com a "hotel d'associacions" o com a centre d'assaig per a
joves o produccions culturals concretes.
1.- Com un dels apartats del punt 25 del Projecte Jove que es
refereix globalment als epais per a la difussió i creació
cultural i la participació s'assenyala:
"Cens de locals buits. Hi ha locals per adequar-los com a
"hotels d'associacions" o com a centre d'assaig per a joves
o produccions culturals concretes. Cal fer un estudi de
locals buits amb possiblitats, fer-ne un mapa sobre la
ciutat i estudiar la què es dedica cada local. També caldrà
concretar el seu sistema de gestió".
2.- Des de la Direcció de Serveis de Patrimoni s'ha confeccionat
un inventari exhaustiu del conjunt del patrimoni immobiliari
municipal.
3.- Aquesta tasca permet rendabilitzar bona part de locals buits
que poden tenir ús per als joves de la Ciutat.
4.- A partit d'aquest inventari s'ha destinat (segons Decret
d'Alcaldia 10-02-87) l'antiga fàbrica RICART al carrer Sant
Oleguer, 10 de 3.160m2. de superficie edificada per la
ubicació del Casal d'Associacions Juvenils de Barcelona, del
qual es disposa d'un primer projecte d'ús.
Les propostes culturals d'abast de ciutat tenen com a
concreció Transformadors i la Biennal.
Transformadors vol ser un instrument per a que els joves
productors culturals que encara no han accedit als circuits
comercials tinguin un espai en condicions per mostrar i difondre
les seves creacions en els diferents àmbits de les arts. Les
diferents activitats és caracteritzen per oferir el màxim de
pluralitat a uns preus accessibles per als joves de la nostra
ciutat. El programa d'actuacions de Transformadors ha augmentat i
s'està consolidant com un projecte ambiciós d'intervenció en els
diferents camps de la creació i el consum cultural. Mensualment,
-15- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Transformadors Aparador de Cultura Juvenil, edita un full
informatiu amb la programació, temes d'interés i agenda
d'activitats. La programació mensual de l'equipament es
confecciona segons les propostes que presenten els propis
artistes. Transformadors pertany a l'organització "Trans Europe
Halles", associació de diversos centres culturals d'Europa que té
com a objectiu la creació de nous canals de comunicació i
intercanvis culturals en el si de la Comunitat Econòmica Europea.
Transformadors ha realitzat l'any 1987 un total de 243 actes que
han mobilitzat a un total de 60.000 usuaris.
Per cobrir el dèficit que té la ciutat en infraestructura
cultural, segueix endavant el projecte de creació d'un
"rockodromo" al Sot del Migdia de Montjuïc per tal de dotar la
ciutat d'una infraestructura que permeti dur a terme
manifestacions musicals i d'altres actuacions culturals
multitudinàries.
Els objectius d' intervenció i recolzament a la cultura
dels joves s'han concretat en els següents punts:
-Posar a l'abast de tots els joves el consum cultural.
-Potenciar el consum actiu.
-Estimular les produccions culturals dels joves
-Vetllar per tal que l'oferta cultural sigui el més plural
possible.
-Intervenir en el consum passiu i donàr-li qualitat.
El treball en l'àmbit cultural ha girat al voltant de dos
nuclis d'intervenció:
-Els joves creadors
-Els joves en general
En el primer grup la intervenció té que posar l'accent en la
voluntat d'aquests joves de professionalitzar-se, d'aconseguir la
inserció professional; per tant, les possibles actuacions es
dirigiran al suport, a la creació i la formació.
Pel segon grup, la cultura és una forma d'inserció social.
Els programes d'actuació treballen amb tots els nuclis,
interrelacionant-se, però responent a objectius diferents.
Exemples de l'articulació d'aquests objectius són:
Transfo rmadors com a un marc idoni per captar les iniciatives
juvenils i la Biennal de produccions culturals juvenils de
l'Europa Mediterrània com a punt de trobada dels joves creadors
de l'Europa sud. Aquestes dues fites concreten la gran majoria
de les propostes que sortien explícitament citades en el Projecte
Jove i, molt especialment, la necessitat de nous espais per a la
creació i la mostra de tot el que està lligat a la cultura.
-16-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Però la dinàmica creativa i l'intercanvi d'experiències han
d'apropar-se als llocs de trobada natural dels joves. Es aquí on
els casals de joves juguen un paper important. El procés de
descentralització dels casals de joves ha afavorit que el
desenvolupament dels diversos interessos i necessitats culturals
dels joves tinguin lloc a espais més lligats a la seva realitat
concreta, permetent aixi una participació més gran.
-17- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
w
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d»actuació 26
En
26. Potenciar els agents culturals com a dinamitzadors.
una ciutat com Barcelona, el joves estan disposats a pendre
en
responsabilitats socials i culturals a partir d'organitzar-se
petites xarxes de cooperació ciutadana. En algunes ocasions i en
zonals, fan falta agents que iniciïn
determinats sectors
processos de grups perquè la participació i l'organització sigui
realitat en un nombre cada dia creixent de joves, facilitant
recursos i vetllant per una coordinació eficaç.
Cal iniciar un procés per tal de clarificar, des de les
Administracions, les funcions dels diferents professionals que es
dediquen a l'intervenció social i cultural: els treballadors
sòcio-
socials, els educadors especialitzats i els animadors
culturals.
Cal també iniciar i potenciar una manera de treballar i
intervanir el treball
en el col.lectiu dels joves, que contempli
a
d'equips multidisciplinaris coordinats a nivell de Districte i
partir de la feina diària que portena terme en els seus diversos
equipaments i llocs de treball.
L'Institut Municipal d'Animació i Esplai, com a eina
municipal en el camp de la formació, el reciclatge i l'anàlisi
del teixit sòcio-cultural urbà i juvenil, s'ha de convertir, per
això, en un Institut interàrees que faciliti recursos d'anàlisi,
formació i elements metodologies per a la intervenció en l'àmbit
dels joves.
26.80 Iniciar un procés per tal de clarificar de de les
Administracions, les funcions dels diferents professionals
que es dediquen a la intervenció social i cultural: els
treballadors socials, els educadors especialitzats i els
animadors socio-culturals.
26.81 Iniciar i potenciar una coordinació de les intervencions en
els col.lectius de joves, que contempli el treball d'equips
multidisciplinaris a nivells de Districte i a partir de la
feina diària que porten a terme en els seus diversos
equipaments i llocs de treball.
26.82 L'Institut Municipal d'Animació i Esplai, com a eina
municipal en el camp de la formació, el reciclatge i
l'anàlisi del teixit sòcio-cultural urbà i juvenil, s'ha de
convertir per això, en un Institut Interàrees que faciliti
els recursos d'anàlis, formació i elements metodològics per
a la intervenció en l'àmbit dels joves.
-18- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d»actuació 27
27. Promoure una política d*actuació global a la ciutat. Cal
crear un canal permanent de coordinació i programació de totes
aquelles activitats culturals que esrealitzen des del mateix
Ajuntament.
Les àrees de Cultura, Centres Civics, Serveis Socials,
Joventut i la Comissió de Descentralització, on fins avui s'han
programt accions culturals, cal que estableixin una unitat de
criteris i una linea d'acció comuna per tal de racionalitzar els
recirsos, evitant duplicacions d'ofertes a un mateix sector sense
que aixó no vulgui dir homogeneïtzació d'un determinat missatge o
estil.
A la vegada, cal avançar cap a la creació d'una Comissió
Assessora de Cultura de Barcelona que agrupi el privat i el
públic.
Només en la concertació d'ambdós sectors, podem arribar a
donar a Barcelona, la qualitat de nexe de sintesi i irradiació de
cultures.
Aquesta Comissió hauria de vetllar, tant per la cultura
d'alt nivell com per les manifestacions de base i dels seus
sectors creadors.
La seva funció seria impulsar, desvetllar i aportar elements
que ajudessin a adaptar-se millor a la realitat, la innovació i
la conservació dels programes deia iniciativa publica i de les
empreses de producció cultural.
27.83 Crear un canal permanent de coordinació i programació de
totes aquelles activitats culturals que es realitzen des
del Imateix Ajuntament.
27.84 Avançar cap a la creació d'una Comissió Assessora de
Cultura de Barcelona que agrupi el privat i el públic.
Es important destacar el treball coordinat que s'està
portant a terme entre l'Area de Joventut i l'Area de Cultura , en
l'elaboració d'un document que reflecteix les bases de
coordinació pel recolzament i promoció d'iniciatives de
l'avantguarda juvenil.
-19- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
x\juntament de Barcelona
Projecte Jove
Des de l'Ajuntament doncs, s'han de facilitar que els joves
de la ciutat coneguin i per tant accedeixin al màxim d'àmbits
culturals possibles.
Aixi doncs, els objectius prioritaris que haurien d'inspirar
la intervenció municipal en aquest àmbit serien;
- posar a l'abast de tots els joves el consiim cultural.
- Potenciar el consum actiu
- Estimular les produccions culturals dels joves
- Vetllar per tal que l'oferta cultural sigui el més plural
possible
- Intervenir en el consum passiu i donar-li qualitat
Potenciant la coordinació de 1 es intervencions en els
col·lectius de ioves . s'han creat els equips tècnics de joventut
dels districtes, formats pels tècnics de joventut dels districtes
i pels animadors dels Casals Infantils i de Joves,; també a
partir del Cap de Serveis Personals s'inicia el treball coordinat
amb els tècnics d'altres àrees (Serveis Socials, Esports i
Ensenyament).
Pel que fa a la difusió cultural l'informació té un paper
preponderant en aquest sentit. Es tracta de conseguir de fer
arribar als joves totes les possibilitats per accedir a les
diferents propostes culturals de la ciutat. En aquest sentit la
xarxa d'informació municipal és el 010 i el Centre d'Informació i
Assessorament per a Joves adaptant els continguts a les
necesstats dels joves. A aquests mecanismes hem d'afegir els
plafons informatitzats situats a diferents punts claus dels
Districtes en els que gran part del volum d'informació que
suministrem es refereix a actes i activitats culturals. Amb la
doble intenció de potenciar els grups de joves creadors i
d'informar de l'oferta cultural de la ciutat, s'ha realitzat un
banc d e dades culturals . Aquest és un projecte compartit entre
l'Area de Cultura i l'Area de Joventut, que recull informació de
tota l'oferta existent en els següents àmbits:
-Textos impressos i literatura
-Música
-Arts escèniques i de la representació
-Arts plàstiques
-Cinema i video.
-20-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d*actuació 28
28. Donar suport a les empreses de producció cultural.
Barcelona és una ciutat rica amb iniciatives culturals de privat.
La mateixa crisi cultural i el cost elevat dels serveis
culturals, fa que la durada de moltes d'aquestes empreses, sigui
efimera o s'estanqui en la seva capacitat d'innovació.
L'Ajuntament, entre les possibles subvencions o convenis de
col.laboració, hauria d'estudiar incentius de caràcter fiscal o
la cessió d'espais per tal de facilitar la pervivència d'aquestes
empreses.
28.85 Establir subvencions o convenis de col.laboració, estudiar
incentius de caràcter fiscal i cedir espais per tal de
facilitar la pervivència d'aquestes empreses.
28.85 Establir subvencions o convenis de col.laboració, estudiar
incentius de caràcter fiscal i cedir espais per tal de
facilitar la pervivència d'aquestes empreses.
Barcelona és una ciutat rica en iniciatives culturals i un
objectiu bàsic per a l'Ajuntament és el de potenciar aquells
projectes que per llur qualitat, singularitat, especifitat o
interès general sorgeixen per iniciativa dels mateixos joves.
Aquest suport s'ha fet des de diferents òptiques:
- Ajut econòmic mitjançant les subvencions
- Ajut material: cessió d'infrastructures municipals,
coordinació de recursos ciutadans, etc.
- Ajut humà: assessorament i col.laboració en aspectes
puntuals del projecte.
En aquesta linia s'ha arribat a determinats convenis i
concerts amb coplectius actius de la vida cultural de la ciutat.
En l'últim curs a més de diverses subvencions s'ha arribat a
convenis amb grups tals com les Joventuts Musicals de Catalunya,
Joventuts Municipals de Barcelona, Associació de Joves Escriptors
en Llengua Catalana i Nuevos Espacios de Moda. Les subvencions
intentarán adaptar-se a totes aquelles inquietuds juvenils que
sorgeixin aixi com també ho faràn els convenis amb entitats de
caire cultural.
-21- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
na
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 29
29. Fer realitat el tema "esport per a tothom". Fer que
1*activitat fisica i l'esport esdevinguin quelcom quotidià en la
vida dels joves barcelonins és un dels grans reptes a les
darreries del segle XX; és una petita "revolució culrural"
entrelligada amb altres grans objectius com el de la salut, la
participació, la socialització i la integració social. És també
un dels sis grans objectius de l'Ajuntament, contemplats en el
'
seu Pla de 10 anys.
Encarar de manera desidida aquest objectiu partint del
Consell Municipal d'Esports vol dir comptar amb la rica i viva
xarxa associativo-esportiva de la ciutat : els clubs, les
federacions, les associacions esportives, les A.P.A. actives en
aquest camp, les escoles d'iniciació esportiva, etc; comptar
especialment amb els homes i les dones que els animen ( tècnics,
entrenadors, monitors, directius, responsables, etc..)
Es sobre aquesta realitat ja existent que s'ha de promoure
la seva consolidació i extenció cap als sectors socdials que fins
ara n'han quedat al marge.
Es en el marc de l'escola, dins l'horari lectiu, on ha de
començar a concretar-se aquest projecte. Dues hores a la setmana
d'educació fisica han d'ésser contemplades en elscurricula
escolars amb la necessaàriadotació i/o reciclatge dels mestres
especialitzats a l'EGB i de llicenciats d'INEF a l'Ensenyament
mitjà. L'Ajuntament es compromet a incidir amb força, a les
instàncies administratives competents, (Govern Central de l'Estat
i Govern de la Generalitat) i a col.laborar amb els seus mitjans
i instal.lacions per tal de fer realitat aquest objectiu en els
terminis més curts possibles.
D'altra banda, s'amplirà la col.laboració infraestructural i
económica amb el Consell de l'Esport Escolar, per a la
realització dels Jocs Escolars (EGB i BUP-FP), respectant les
característiques de cada Districte de la Ciutat i elevant el
nivell de pràctica a l'Ensenyament Mirjà. Les escoles d'Iniciació
Esportiva seguiran gaudint d'un ampli suport municipal. Es
continuarà i ampliarà la linia de convenis amb les Federacions,
per a difondre els esports minoritaris o estendre els més
coneguts a sectors socials i barris que fins ara no han accedit
de manera massiva a la seva pràctica.
Es potenciaran, també, noves vies d'organització esportiva
que facilitin l'accés de més joves a la seva pràctica: els clubs
postescolars, "l'esport jove" a través dels Casals de Joves,
l'extanció a l'Ensenyament Mitjà, els "punts d'orientació
esportiva" entre els joves aturats, els "camps d'esport i natura"
a l'estiu i d'altres formes d'associonisme juvenil esportiu.
-22-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Finalment i a fi de donar resposta a l'interès d'amplissims
sectors juvenils que volen fer de l'activitat fisica, del joc i
l'esport, un instrument de manteniment fisic sense endisar-se en
la competició esportiva, s'assumirà una sensibilitat especial en
el disseny dels espais lliures i en la promoció d'activitats de
manteniment i recreatives, a parcs, instal·lacions esportives.
29.86 Promoure la consolidació del Consell Municipal d'Esports i
la seva extensió cap als sectors socials que fins ara n'han
quedat al marge.
29.87 L'Ajuntament es compromet a incidir a les instàncies
administratives competents i col.labotar amb els seus
mitjans i instal·lacions per tal de fer realitat que
l'activitat física i l'esport es generalitzi en el marc de
l'escola.
29.88 Ampliar la col·laboració infraestructural i econòmica amb el
Consell de l'Esport Escolar, per a la realització dels Jocs
Escolars (EGB i BUP-FP).
29.89 Continuar donant un ampli suport municipal a les Escoles
d'Iniciació Esportiva.
29.90 Continuar i ampliar la línia de convenis amb les
Federacions, per a difondre els esports minoritaris o
estendre els més coneguts a sectors socials i barris que
fins ara no han accedit de manera massiva a la seva
pràctica.
29.91 Potenciar noves vies d'organització esportiva que facilitin
l'accés de més joves a la seva pràctiva.
29.92 Assumir amb sensibilitat especial el disseny dels espais
lliures per a la promoció d'activitats de manteniment i
recreatives, a parcs, instal·lacions esportives, platges i
altres espais.
Un dels grans objectius d'aquest Ajuntament es fer que
l'activitat física i 1'esport esdevinguin quelcom quotidià en la
vida dels joves barcelonins, fent realitat el lema "esport per a
tothom".
Al llarg d'aquest any s'ha continuat aprofonfint en aquesta
línia a través del desenvolupament dels programes ja iniciats i
l'inici de nous projectes.
-23- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Cal assenyalar en primer lloc, l'important esforç que
representa la campanya "A l'escola, més esport que mai",
ha de
entenent l'escola com el marc on dins el seu horari lectiu
començar a concretar-se aquest objectiu, i del coordinat treball
que ha portat a terme l'Area d'Esports, l'Institut Municipal
d'Educació, l'INEF. l'Escola de Professors d'E.G.B., el C.E.E.B.
i l'A.C.E.T. i la Conselleria d'Ensenyament.
La Campanya contempla la realització de cursos de formació i
reciclatge adreçats a professors d'Educació Fisica i a Tècnics
Poliesportius, xerrades a les escoles a càrrec de diferents
esportistes d'èlit, i la realització de material didàctic sobre
l'esport i l'olimpisme, acompanyat de visites a instal·lacions
esportives.
Es segueix en la línia de potenciar els Jocs Escolars a
l'E.G.B.. B.U.P. i F.P. recolzant el Consell de 1 'Esport
Escolar .
Havent-se creat un Comitè d'Esports Minoritaris per afavorir
la seva difussió, així com ambaixades esportives.
Amb 1'objectiu d'extendre la seva implantació, ha estat
ampliada la participació de diferents sectors de la ciutat en el
Consell Municipal de l'Esport segons el Decret d'Alcaldia del
passat 6 de març (annex IV K).
Enguany s'ha ampliat la linia de convenis amb les
Federacions Esportives , i es continua la gestió dels equipaments
i les intal.lacions esportives a càrrec de clubs i federacions ,
per tal d'afavorir la màxima rendabilització social. Actualment
són 56 les instal.lacions esportives en règim de cessió.
El principal objectiu de la política esportiva municipal és
aconseguir que la pràctica de l'esport sigui quelcom quotidià en
la vida ciutadana.
En el Projecte Jove posàvem l'accent en la rica i viva xarxa
as sociativo-esportiva de la ciutat. En aquest sentit s'ha
mantingut la col.laboració amb les federacions i clubs d'hípica,
tennis, vela i wuindsurfing. L'ampliació d'aquesta col.laboració
cap a altres esports minoritaris es farà en funció del "mapa de
l'esport escolar" que està en elaboració.
S'han realitzat dotacions d'ajuts econòmics i s'han inclòs
en l'oferta d'"esport d'estiu" en el programa d'activitats a:
* Federació catalana de tennis
* Escola hipica de la Fuxarda
* E.I.E. de Ciutat Vella ( cursos de windsurfing i
vela)
* E.I.E. de St. Marti (cursos de windsurfing i vela)
L'objectiu continua essent la promoció dels esports
minoritaris i la diversificació de l'oferta fisico-esportiva.
-24- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Està previst plantejar la relació i col·laboració amb les
entitats esp.ortives a traves de la U.F.E.C. (Unió de federacions
esportives catalanes).
Un altre dels compromisos del Projecte Jove és incidir i fer
accions per tal de que l'activitat fisica i l'esport es
generalitzin en el marc de l'escola. Amb aquesta finalitat es va
endegar la campanya "A l'escola més esport que mai" per tal de
cobrir les diferents deficiències de l'educació fisica i l'esport
a l'escola: manca de mestres especialitzats, mala situació dels
equipaments i material, poca atenció "curricular" cap a aquesta
matèria....
En aquests moments hi ha 53 mestres reciclats i 195 en fase
de reciclatge (entre ler i 2on nivell), s'han fet importants
inversions en els equipaments i per la dotació de material. Les
actuacions més significatives fetes fins ara son:
* 7 cursos de reciclatge de mestres (entre ler i 2on nivell)
* 6 cursos de formació esportiva bàsica (per a monitors i
entrenadors dels equips extra-escolars)
* 3 cursos d'entrenadors d'esports específics (badminton, volei,
atletisme)
* 197 dimecres olímpics a Centres d'Ensenyament Públics
* Ambaixades culturals-esportives (6 ciutats d'Espanya i 10 de
1'estranger)
* Simposi internacional sobre l'esport escolar (Gener 87)
* Itinerari cultural-esportiu de Montjuïc Olímpic (582
visites:33000 escolars)
* Inversió de 15 milions de pessetes per dotació de material
esportiu
Quant a les Escoles d'Iniciació Esportiva s'han realitzat
les següents accions:
* Subvencions anuals a 11 EIE de Barcelona per al desenvolupament
dels seus programes fIsico-esportius
* Cessió d'instal·lacions esportives municipals per la seva
gestió a algunes EIE : Piscina Municipal de Natació,
Poliesportiu Sant Andreu, Polierportiu el Carmel...
* Participació del conjunt de les EIE en programes de ciutat:
Campanya d'estiu. Campanya d'integració de disminuïts...
Respecte a la col.laboració amb el Consell de l'Esport
Escolar de Barcelona s'ha ampliat el marc de col.laboració amb la
signatura d'un conveni que defineix els compromisos de les dues
instàncies. CEEB i Ajuntament. Des de l'any 1.984 hi ha hagut un
increment progressiu en les subvencions anuals a més d'altres
ajudes de suport i infraes truc turáis. Actualment s'està
treballant en l'elaboració del "Mapa dels Jocs Escolars de
Barcelona" amb tres objectius fonamentals:
*Introduir noves modalitats esportives
*consolidar les ja existents
^extensió cap a les Zones/Districtes on no hi ha participació.
-25- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
x^juntamenT de Barcelona
Projecte Jove
Els resultats del mapa constituiran una eina fonamental per
a
a definir encara més els objectius i les intervencions
realitzar en el camp de l'esport escolar.
el
Des de l'aprovació del Projecte Jove s'ha consolidat
Consell Municipal d'Esports. Es reuneix aproximadament quatre
vegades cada any amb 1'objectiu de de debatre, informar, fer
aportacions o propostes sobre les actuacions de l'Ajuntament en
de l'activitat fisico-esportiva. Els temes tractats son:
el camp
* Pressupost anual de l'Ajuntament destinat a actuacions
esportives
* Programació de l'àrea d'Esports
* Campanyes de temporada (estiu, hivern...) o per sectors
d'edat(3a edat, escolar...)
* Actuacions puntuals (actes esportius populars, competicions
d'alt nivell...)
* Política Municipal esportiva (descentralització, cessió
d'instal .lacions...)
Per tal de facilitar l'accés d'un major nombre de joves a la
pràctica esportiva s'han potenciat les vies organitzatives ja
existents intentant diversificar l'oferta d'activitats físico-
esportives i ampliant la participació dels joves. S'han fet,
entre d'altres, les següents accions:
* Ampliació de la participació de joves en les activitats
ofertados dins de la Campanya d'Esport d'Estiu
* Participació dels Centres d'Ensenyament Mitjà en la Campanya
d'Esqul Escolar
* Subvencions a les EIE a
per als programes esportius adreçats
joves. Actualment hi ha en marxa un projecte de promoció de
l'atletisme en els Centres Municipals de Formació Professional
que començarà al mes de gener de 1.989
-26-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
LINXA D'ACTÜACIO 30
30. Per a difondre i avançar en la práctica esportiva, cal
ampliar 1*actual dotació d*ins tal.lacions esportives públiques a
la ciutat. En aquesta linea es continuarà aplicant el Pla
d*instal.lacions esportives que se centra en els següents eixos:
-El reequilibri de la Ciutat: prioritat de construcció de
noves instal·lacions en els barris amb més dèficit.
-Diversificació de l'oferta esportiva: construint
instal·lacions del màxim nombre d'esports.
-Pla especial d'instal·lacions esportives a les escoles
públiques 1986-1989 (acord amb la Generalitat per l'ús públic
fora d'horati lectiu).
-Continuar prioritzantd la construcció de sales de barri i
de piscines obertes a aquells barris menys dotats.
-Especial esforç amb 1'aatletisme.
Pel que fa a la gestió de les instal·lacions es continuarà
amb l'aplicació dels següents criteris:
a) Descentralització a cada Consell de Districte.
b) Cessió de la gestió a clubs i federacions, tot aplicant
l'actual reglement d'ús per tal d'aconseguir el màxim rendiment
social.
c) Adequació de les taxes d'ús a criteris de rendibilitat
económica i social.
A fi d'assolir la màxima qualitat en els serveis de cada
Consell de Districte, tant pel que fa a la gestió de les
instal·lacions (cedides o de gestió directa), com pel que fa a la
promoció i difusió esportiva de l'Ajuntament, es proposa dotar
cadascun d'un llicenciat en Educació Física (INEF) com a cap dels
serveis esportiu realitzant-se la seva contractació entre els
anys 1986 i 1987.
30.93 El reequilibri de la ciutat: prioritat de construcció de
noves instal·lacions en els barris amb més dèficit.
30.94 Difersifiació fe l'oferta esportiva: construint
instal·lacions del màxim nombre d'esports.
-27- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
30.95 Pla especial d'instal·lacions esportives a les escoles
públiques 1986-1989 (acord amb la Generalitat per a l'ús
públic fora d'horari lectin).
30.96 Continuar prioritzant la construcció de sales de barri i de
piscines obertes a aquells barris menys dotats.
30.97 Especial esforç amb l'atletisme.
30.98 Descentralització de les instal·lacions esportives
d'interés de barri a cada Consell de Districte.
30.99 Cessió de la gestió a clubs i federacions, tot aplicant
l'actual reglament d'ús per tal d'aconseguir el màxim
rendiment social.
30.100 Adequació de les taxes d'ús d'instal·lacions esportives a
criteris de rendibilitat econòmica i social.
30.101 Dotar cada Consell de Districte d'un llicenciat en
Educació Física (INEF) com a Cap dels serveis esportius.
Aixi mateix ha estat descentralitzada als consells de
Districte la gestió de 23 instal·lacions esportives municipals
amb el seu corresponent pressupost i personal. Havent previst
entre l'oferta pública d'ocupació 1986-1987, la contractació de
10 tècnics Mitjans per assumir en els districtes la gestió i
coordinació de la política de promoció esportiva.
Assenyalem també dos programes encetats enguany que tenen
"
com a objectiu la promoció esportiva. Primavera esportiva a la
platja de la Barceloneta "
que és un programa concertat amb 10
entitats i clubs" amb seu al Passeig Marítim per a la realització
d'activitats esportives i recreatives a la platja els caps de
setmana, i la creació dels " Punts d'orientació a la cursa als
parcs de Barcelona "
a nou parcs de la ciutat a càrrec d'un
monitor que té cura de l'animació esportiva, informació i
assessorament al parc.
S'ha organitzat la "
campanya Estiu'86. Fas esport? Anem-hi "
que ofereix múltiples activitats esportives i recreatives dins
d'un ampli ventall, entre elles Casals Esportius, Casals de
Platja, Cursos de windsurfing, cursos de natació, cursos
d'iniciació a esports específics, etc. Globalment s'ofereixen
11.500 places dirigides a nens i joves així com disminuïts,
adults i tercera edat.
L'Ajuntament de Barcelona, ha col·laborat estretament en
l'organització de les diferents curses populars que s'han
realitzat a la nostra ciutat, cal esmentar per la seva
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
importància la cursa contra la fam i Vivicittà.
Per tal d' aprofondir en la relació dels ioves i l'esport
l'Ajuntament està duent a terme una enquesta, aixi com ha
col·laborat amb l'INEF en l'organització de les Jornades dels
Joves i l'Esport.
Respecte a les instal·lacions es continua desenvolupant el
Pla d'equipaments esportius de la ciutat concretant-se actualment
en el complex Renfe-Meridiana i el de la Verneda, la creació de
sales polivalents de bvarri a Virrei Amat i "Gràcia (Carrer
Perill) aixi com les piscines de Trinitat Vella i Poble Nou
(Catex)•
Aixi mateix es continua desenvolupant les diferents
instal·lacions contemplades en el projecte olimpic Barcelona
1992.
També s'està treballant conjuntament amb la Diputació de
Barcelona i la Direcció General d'Esport per la realització d'un
pla d'obertura i adeqüació de les instal·lacions esportives a les
escoles fora de l'horari lectiu.
PLA D'INSTAL·LACIONS ESPORTIVES
Per tal d'afavorir la pràctica de l'esport s'han complert
una sèrie d'objectius marcats:
* S'han construit un total de 17 nous equipaments,amb prioritat
pels barris menys dotats per tal d'aconseguir un reequilibri de
la ciutat.
* S'ha diversificat l'oferta esportiva variant de vegades els
projectes de construció per poder ampliar el ventall d'esports,
intentant incidir en els nivells de competició i lleure. S'ha
potenciat també la cobertura d'equipaments adreçats a esports
minoritaris:
- Sales de barri a Bon Pastor, Carmel, Virrei Amat, Vemeda
- Piscines descobertes recreatives (Creueta del Coll,
Trinitat Vella)
- Espais polivalents (Espanya industrial)
- Centre de manteniment fisico-esportiu al carrer perill
(encara en construcció)
- Esports minoritaris (sales d'esgrima)
* Des de l'any 1.985 s'estan signant convenis amb la Generalitat
i la Diputació per a la construcció i remodelació d'equipaments
esportius escolars. El model minim establert es:
- Pista reglamentaria
- Gimnàs
- Vestidors
-29- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Pel que fa a l'acord amb Generalitat per a l'ús públic de
les instal·lacions escolars fora de l'horari lectiu, s'ha fet un
conveni que està pendent de signatura.
Actualment hi ha un plà triennal que finalitza a l'any 1.991
per tal que totes les escoles públiques que tenen espais
adequats, disposin de la instal·lació minima establerta. Es
calcula de
que aquestes seran un 702 del total) . En el cas
l'escoles que no disposen de les condicions per crear-hi l'espai
minim, l'actuació anirà dirigida a cercar el canal d'accés que
faciliti la utilització de les instal·lacions esportives
públiques.
* Per tal de potenciar especialmenmt l'atletisme s'han elaborat
dos projectes concrets;
- "Corre, Salta, Llança" d'iniciació per a alumnes de 6é
d'EGB
- "Iniciació a l'atletisme en els centres municipals de
FP" subvencionat per l'Ambit de Benestar Social.
GESTIÓ DE LES INSTAL·LACIONS
Pel que fa a la gestió de les insta ¡-lacions esportives,
s'han descentralitzat totes les partides corresponents a capítol
lia capítol 4 i s'ha elaborat la documentació necessària per a
tots els tràmits de descentralització i cessió de les
instal·lacions: Plec de condicions. Normes de control i
seguiment. Pla d'explotació)
Quant a la cessió de la gestió a clubs i federacions, s'han
cedit el 902 de les instal·lacions d'interès de barri i
Districte. Actualment s'estan gestionant les darreres cessions
(4arta fase).
Un altre dels aspectes que recull el Projecte Jove es
l'adequació de les taxes d'ús de les intal.lacions esportives
municipals. Actualment s'està realitzant un estudi de costots de
les IME amb els següents criteris:
- Estudi de costos de cada instal·lació
- Estudi comparatiu amb les instal·lacions privades
- Estudi comparatiu amb les instal·lacions d'altres municipis
Amb els resultats de l'estudi es podrà fer una proposta de
taxes adequada per les instal·lacions municipals•
-30-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
A fi de coordinar les accions i els criteris de l'Ajuntament
en matèria d'Esports, i per tal d'aconseguir una major eficàcia i
racionalització dels serveis, durant els anys 1987 i 1988 s'han
convocat oposicions per a funcionaris per a cubrir places de
tècnic responsable d'esports cada districte. La categoria es de
Tècnic mitjà i en aquests moments tots els Districtes disposen ja
d'aquesta figura.
-31- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 31
31. En la línia dels dos punts anteriors és on pren tot el
seu sentit el projecte de l'Ajuntament de Barcelona de celebrar
els JOcs Olímpics de 1992 a la nostra ciutat. Després de
l'experiència dels dos darrers Jocs Olímpics, ha canviat la
prospectiva de Joc Olímpic com quelcom deficitari per a una
ciutat. Ans al contari, ens trobem emb la possibilitat que la
pròpia celebració dels Jocs generi els recursos necessaris, per a
tirar-los endevant. És en aquest moment quan passa a primer
terme, la possibilitat delsJocs Olímpics com a motor en el
desenvolupament de la vida esportiva de la ciutat . Així ho hem
entès a Barcelona i, per això, s'està desenvolupant un projecte
sobre la base de les possibilitats reals de la ciutat, amb el
criteri de la construcció d'aquelles instal·lacions que la
ciutat, per si mateixa, també necessita.Més enllà de les
infreestructures, 1 preparació i celebració dels Jocs Olímpics,
si se'ns consedeix, significaran,ben segur, un gran increment en
la demanda de pràctica esportiva, l'interès de la joventut de la
ciutat d'accedir a l'esport, la difusió de totes les disciplines
esportives i molt probablement facilitarà a'autoorganització dels
joves en el camp de l'esport. L'Ajuntament de Barcelona es
d
proposa de fer presents, en aquest període, els valors més purs
1'olimpisme:
La Pau, la Solidaritat i l'Amistat entre els països, el
conreu del propi cos en la prespectiva d'una millor salut, la
lluita i la competició enteses com a element de formació i
millorament personal.
Als joves, els correspon, que aquests objectius esdevinguin
realitat, tot convertint-se en el líders del conjunt de la
societat, cara a una nova manera d'entendre l'esport i de
practicar-lo com a expressió de plaer, salut i llibertat; en
aquesta línia, l'Ajuntament de Barcelona es proposa desenvolupar
una campanya de promoció d'aquells valors en 1'ambit escolar i en
tots els sectors juvenils de la ciutat.
31.102 Desenvolupar una campanya de promoció dels valors més purs
de l'olimpisme, en l'àmbit escolar i en tots els sectors
juvenils de la ciutat.
-32- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 32
participació
32. Promoció de l'associanisme juvenil. Existeix a la Ciutat
de Barcelona un teixit associatiu juvenil, ric i plural on es
vertebra un conjunt d'associacions amb un model de gestió bastant
consolidat, que generalment procedeix d'una tradició de molt
temps.
Existeixen nous models associatius que han sortit els
darrers anys, més enestables en la seva concepció i/o realitat i
a vegades, més fluctuans.
Al Costat d'aquestes propostes, hi ha un nombre molt
important de joves sque no es troben inmersos en cap d'aquests
models i que es corresponen moltes vegades, als joves de les
zones menys afavorifdes de la ciutat.
Cal aprofundir una política de promocdió de 1'associonisme
convencional o de nou tipus, com a mitjà fonamental per a
incrementar la participació, fent especial incidència en les
realitats associatives més febles i, al mateix temps, tot donant
suport a les polítiques d'expansió de les associacions que es
dirigeixin a les zones de més prioritat.
L'Ajuntament de Barcelona entén que una ciutat on són
nombroses i actives les entitats, és una ciutat humanament rica i
més vertebrada socialment. És per aquest motiu que fa de la
promoció de 1'associonisme, un dels seus eixos més importants
d'actuació. S'ha de continuar el diàleg amb CJB i el teixit
social juvenil, i seguir oberts a totes aquelles propostes que
permetin de fer passes significatives per tal d'incrementar
l'oferta associativa de la ciutat de manera compensada i plural a
tots els barris.
32.103 Afavorir 1'associativisme dels joves amb l'objectiu
d'aconseguir una ciutat humànament més rica i més
vertebrada socialment.
32.104 Aprofondir una política de promoció de 1'associativisme
convencional.
32.105 Aprofondir una política de promoicó de 1'associativisme de
nou tipus.
32.106 Donar suport a les polítiques d'expansió de les
associacions que es dirigeisin a les zones de més
prioritat.
■1" Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
32.107 Seguir oberts a totes aquelles propostes que permetin de
fer significatives per tal d'incrementar l'oferta
passes
associativa de la ciutat de manera compensada i plural a
tots els barris.
El Projecte Jove assenyala com un dels seus eixos més
importants la promoció de l'assoclativisne juvenil . L'aprovació
del Projecte Jove va suposar intensificar les actuacions en
aquest i implicar a diverses instàncies que treballen en
camp
aquest àmbit.
Des de l'aprovació de Projecte Jove tenim un marc més ampli
i estructurat per reforçar la participació. El 5 de desembre del
1986, el Consell Plenari aprovà per unanimitat les "Normes
Reguladores de l'Organització dels Districtes i de la
Participació Ciutadana". Un altre canal de participació ha estat
el de la "Comissió Ciutadana Consultiva del Projecte Jove" creada
segons Decret d'Alcaldia de 12 d'abril de 1984, que es convocà en
aquells moments clau de consulta, amb les principals entitats i
institucions relacionades amb la joventut de la ciutat i les
diferents adminsitracions, i que avui al iniciar les tasques
d'actualització del Projecte Jove creiem que les funcions que es
varen asignar a aquesta Comissió queden recollides en el
recienment creat Consell de Benestar Social.
La Descentralització en la seva concepció té com un dels
objectius més importants la participació dels ciutadans. En
aquests sentit la descentralització efectiva dels serveis de
joventut dels Districtes ha suposat un notable increment de la
participació dels joves en la gestió dels diversos equipaments,
així com en l'organització i la realització d'activitats.
La política de promoció i suport de 1'associativisme juvenil
que realitza l'Ajuntament no incideix tant sols en l'aspecte
econòmic, sinó que també es fa a través de la informació, la
formació i l'assessorament, l'ajut material, els estudis de
coneixement de la realitat, les campanyes de sensibilització ,
els encàrrecs de gestió de serveis, la cogestió de programes
d'activitats, etc... Les actuacions en aquests camps són entre
altres:
- Crecació d'un Departament específic de Promoció de
L'Associativisme Juvenil.
- Suport a les inicitives del moviment associatiu juvenil
(Programa Barris i Districtes, Campanya "Associarse és
Poder", Debat Juvenil, II Congrés de la Joventut
Catalana...)
- Estudi " d'Aproximació als grups invisibles" per tal
d'aprofondir en les formes de promoció de 1'associativisme
no formal
-2- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Gestió de Casals de Joves i Casals infantils de la ciutat
a partir d'entitats juvenils i ciutadanes. Estudiar nous
plecs de condicions en els contractes de prestacions
serveis que possibilitin major actuació a les entitats
gestores.
■«
} :
-í ^
-5 SU:
-3- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 33
33. Aplicació del nou model de criteris per a subvencions i
convenis juvenils. Els darrers cursos, l'Ajuntament ha aplicat
amb bons resultats, una política de subvencions per a moviments
educatius en el temps lliure.
En el camp més estrictment juvenil, s'han experimentat
diverses línies de treball, a la vegada que s'ha aprofundit i
reflexionat sobre la realitat juvenil i les seves mancances.
En el marc de la col·laboració amb el Consell de la Joventut
de Barcelona, s'ha aprovat recentment per la Comissió de Govern
de L'Ajuntament, la normativa d'atorgament de subvencions i
convenis per a les entitas juvenils i grups de joves.
Es voluntat de l'Ajuntament implementar aquesta normativa i
aprofundir aquesta col.laboració amb les entitats, juvenils i
grups de joves, procedint a fer una vañloració anyal dels seus
resultats, per si fos oportú fer-ne alguna modificació després de
la Consulta pertinent amb el CJB.
33.108 Aplicació d'un nou model.
Fruit del diàleg amb el conjunt del teixit social juvenil i
el Consell de la Joventut de Barcelona, s'ha fet un esforç per
adequar el model de criteris per a subvencions i convenis a la
realitat juvenil i les seves mancances, éssent aprovades per
Decret d'Alcaldia de 12 de març de 1986 les "Normes per
sol·licitar i atorgar subvencions per a entitats d'esplai
infantil, juvenils i grups de joves de Barcelona" (annex V b).
L'objecte d'aquestes normes és definir les condicions i el
procediment a seguir per la sol·licitud i concessió de
subvencions que atorgui l'Ajuntament de Barcelona dins les seves
previsions pressupostàries a programes d'actuació per a la
realització d'activitats d'esplai infantil de caire educatiu,
d'activitats juvenils o d'oferiment de serveis per a la joventut,
a càrrec d'organismes, entitats, grups i particulars que
col·laboren a la tasca del municipi.
-4- Avinyó, 7, prat. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Com a objectius més importants podem assenyalar:
- Potenciar 1'associativisme juvenil com a dinamitzador de la
vida comunitaria.
- Promoure serveis d'interès ciutadà, donant suport a les
entitats juvenils, serveis de joventut que treballen en la
dinamització sòcio-cultural juvenil i a les entitats que
treballen en el camp de l'educació en l'esplai infantil.
- Ajudar a les entitats o grups de fet sense personalitat
juridica que organitzin activitats de caire sòcio-cultural
d'abast de barri o de ciutat, que siguin d'especial interés per
als joves i els infants.
- Donar un major suport a les actuacions als barris més
deficitaris en quant a serveis de joventut i d'esplai es
refereix.
Amb l'objectiu de promocionar 1' associativisme juvenil
s'aplica un nou aodel de criteris per a subvencions i convenis
juvenils. Inmediatament després de l'aprovació del Projecte Jove
s'inicia un procés de discussió amb el secretariat del C.J.B.
sobre les necessitats de les entitats Juvenils tenint en compte
l'experiència acumulada en l'establiment de convenis amb entitats
d'esplai infantil. El procés culmina amb l'aprovació de les
"Normes per sol.licitar i atorgar subvencions per entitats
d'esplai infantil, juvenil i grups de joves de Barcelona"
aprovades per Decret d'Alcaldia de 12 de març de 1986. Actualment
s'està iniciant un procés d'avaluació amb profunditat del nou
model realitzant entrevistes amb les entitats i estudiant les
possiblitats de recollir noves realitats (Ocupació Juvenil,
Cultura, Associativisme no Formal, etc...). L'actual normativa té
les següents modalitats:
A-1 Convenis de suport a programes específics per a entitats
i grups juvenils.
A-2 Convenis de suport a programes específics per a entitats
d'esplai infantil
B-1 Convenis de suport global per a entitats i grups
juvenils.
B-2 Convenis de suport global per a entitats i grups
juvenils
C.- Subvencions a activitats de vacances
D.- Subvencions a activitats extraordinàries
E.- Subvencions per a la promoció de l'ocupació juvenil
F.- Subvencions d'especial interès.
-5- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
A més d'aquesta normativa per tal d'incidir a les realitats
associatives més febles s'han signat 10 convenis específics per
un valor de 8,000.000 de pessetes del Programa d'Atencions
Socials Urgents amb Moviments i Associacions de la ciutat que
incideixen en zones de més alta prioritat.
L 'increment dels recursos de capítol IV a partir de
l'aprovació del Projecte Jove ha evolucionat pressupostàriament
en increments significants. Els convenis amb entitats juvenils
d'àmbit de ciutat van passar de 29 al 1986 i 38 convenis al 1987
a 48 convenis al 1988. Tot això a part dels convenis amb entitats
infantils i juvenils que estableix el Consell Municipal de
Districte.
-6-
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d»actuació 34
34. Coneixement í difusió del teixit associatiu juvenil.
Durant els darrers sis anys s'ha fet un esforç important per tal
de realitzar un cens de les entitats per a la infància de
Barcelona. Avui .es pot dir que existeix un cens d'aquestes
entitats prou actualitzat.
En el marc de col.laboració amb el Consell de la Joventut de
Barcelona i els grups de joves de la ciutat, s'ha de posar
l'èmfasi, en aquest moment, en les entitats juvenils de
Barcelona, fent una actualització àgil i sistemàtica del cens
d'entitats per Districtes, que permeti de conèixer, en primer
terme, els sectors de joves amb menys recursos i on s'ha de fer
una tasca prioritària.
L'Ajuntament de Barcelona col.laborarà en la difusió
d'aquest cens d'entitats i en tot allò que permeti de conèixer i
fer créixer el moviment juvenil de la ciutat.
34.109 Fer una actualització àgil i sistemàtica del cens
d'entitats juvenils per Districte.
Amb 1'objectiu de conèixer el nombre d'entitats o moviments
i grups de joves que actuen a Barcelona aixi com el seu
funcionament, l'any 1986 s'inicià l'elaboració del primer Cens
d'Entitats, Serveis, grups i Equipaments de Joventut a Barcelona
1987". El Cens agrupa entitats d'àmbit de ciutat (327) i d'àmbit
de Districte (1358). Aquest cens serà actualitzat periòdicament ,
el que permetrà una més ajustada planificació d'iniciatives
futures o de reforç i seguir realitzant un procés de promoció i
de relació permanent amb associacions i grups.
-7- Avinyó, 7. pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 35
35. Com a instrximent de la promoció de 1' associonisme
juvenil, l'Ajuntament ha fet un esforç, de l'any 1979 encà, en el
camp de les entitats especialitzades en el lleure infantil.
En aquest moments i després d'experimentar diverses línies
de
de treball, sembla oportú fer un pas endevant en el camp
1'associonisme juvenil.
Per aquesta raó, cal un increment quantitatiu significatiu
dels recursos del capítol IV que hom podria xifrar en un 30 Z per
l'any 1986, que permetés d'afrontar amb rigor, el desenvolupament
de la normativa de subvencions i convenis per a entitats juvenils
i grups de joves, recentment aprovada per l'equip de govern i
consultada prèviament amb el Consell de la Joventut de Barcelona.
35.110 Increment quantitatiu significatiu dels recursos del
capítol IV.
BB
Per a desenvolupar les normes de subvencions i convenis i
aprofundir en la política de promoció de 1'associativisme juvenil
s'ha dut a terme un significatiu augment dels recursos del
capítol IV del Pressupost Ordinari del 86.
Així s'ha passat de 46.974.000'-ptes. pressupostades l'any
85 a 61.385.000'-ptes. l'any 86, la qual cosa representa un
increment d'un 30Z.
L'increment dels recursos de capítol iv a partir de
l'aprovació del Projecte Jove ha evolucionat pressupostàriament
en increments significants. Els convenis amb entitats juvenils
d'àmbit de ciutat van passar de 29 al 1986 i 38 convenis al 1987
a 48 convenis al 1988. Tot això a part dels convenis amb entitats
infantils i juvenils que estableix el Consell Municipal de
Districte.
-8- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
EVOLUCIO CAPITOL IV
L'increment dels recursos de capítol IV a partir de
l'aprovació del Projecte Jove ha evolucionat pressupostàriament
en increments significants. Els convenis amb entitats juvenils
d'àmbit de ciutat van passar de 29 al 1986 i 38 convenis al 1987
a 48 convenis al 1988. Tot això a part dels convenis amb entitats
infantils i juvenils que estableix el Consell Municipal de
Districte.
EVOLUCIO CAPITOL IV
ANY PRESSUPOST DISTRICTES TOTALS
1984 45,000.000,- 45,000.000,-
1985 46,976.000,- 46,976.000,-
1986 61,385.000,- 61,385.000,-
1987 79,775.000,- 79,775.000,-
-9- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
1988 68,000.000,- 48,994.000,- 116,994.000,-
ANY PRESSUPOST DISTRICTES TOTALS
1984 45,000.000,- 45,000.000,-
1985 46,976.000,- 46,976.000,-
1986 61,385.000,- 61,385.000,-
1987 79,775.000,- 79,775.000,-
1988 68,000.000,- 48,994.000,- 116,994.000,-
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 36
36. Participació i organismes de coordinació juvenil, des de
les primeres eleccions municipals, l'Ajuntament de Barcelona ha
potenciat els organismes de coordinaciuó juvenil com a canals
privilegiats de representació i participació juvenil. Aixi cal
entendre el suport a la creació del Consell de la Joventut de
Barcelona i el conveni de relacions vigents des de juliol de
1980.
En la nova situació que planteja l'aprovació de les línies
d'actuació del Projecte Jove, l'Ajuntament valora que cal
replantejar el conveni existent amb la perspectiva d'establir-ne
un altre més ampli que reculli les aportacions del Projecte Jove.
A partir d'aquest moment enS proposem de fer un pas endevant
i foementar, decididament, la creació dels Consells de la
Joventut de Districte amb la coordinació de le sentitats juvenils
dels seus barris.
Aixó pendrà tot el sentit qsuan, a partir de 1986, s'hagi
produït la descentralització de diversos equipaments i activitats
de joventut vers els Districtes de la ciutat, aixi com de la
competència de distribuir les subvencions i establir convenis en
les entitats del seu àmbit.
S'estudiaran i es posaran en pràctica els mecanismes adients
per tal que sigui el teixit associatiu qui prengui la iniciativa
en aquest camp, bo i facilitant els recursos necessaris per a
fer-ho.
36.111 Potenciar els organismes de coordinació juvenil com a
canals privilegiats de representació i participació
juvenil.
36.112 Replantejar el conveni existent amb la perspectiva
d'establir-ne una latre més ampli que reculli les
aportacions del Projecte Jove.
36.113 Fomentar, decididament,, la creació dels Consells de la
Joventut de districte amb la coordinació de les entitats
juvenils dels seus barris, per tal que sigui el teixit
associatiu qui prengui la iniciativa en aquest camp.
-10- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Enguany s'ha replantejat el conveni existent amb el Consell
de la Joventut de Barcelona per tal d'enriquir-lo i incorporar-hi
els mecanismes adients que permetin, a la llum del procés de
Descentralització dels Serveis de Joventut, la creació de
Consells de la Joventut als Districtes amb la voluntat que siguin
aquests els interlocutors pels temes juvenils als Consells
Municipals de Districtes, (annex V a).
El Consell de la Joventut de Barcelona és un organisme que
aplega una bona part de les entitats i organitzacions de la
ciutat. El suport al C.J.B. era un dels objectius del Projecte
Jove, entenent que aquest organisme és un dels canals
privilegiats de representació i participació juvenil". Després de
replantejar el conveni anterior es signa per l'Alcalde un nou
text el 12 de setembre de 1986. El nou text incorpora les
conclusions del Projecte Jove i la Descentralització especialment
el que fa referència a la creació dels Consells de Joventut de
Districte. A partir de l'esmentat conveni l'Area de Joventut ha
donat suport a les iniciatives del C.J.B. per tal de fomentar la
Creació dels Consells de Joventut dels Districtes, amb la
voluntat que siguin aquests els interlocutors dels temes juvenils
als Consells Municipals de Districte. Actualment estan
constituïts formalment els Consells de Joventut de Districte de
Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella, Horta-Guinardó,
Eixample i Gràcia. Als altres Districtes hi ha formada la
Comissió Gestora. S'estan posant en pràctica mecanismes adients
per tal de consolidar els C.J.D. com interlocutors del teixit
associatiu del Districte amb les següents iniciatives:
- Suport pressupostari al Programa de Barris i Districtes
87 i 88.
- Suport infraestructural a la campanya "Associarse es
Poder".
- Suport infraestructural i pressupostari al "Debat
Juvenil 88"
- Suport a la signatura de convenis amb els Consells de
la Joventut de Districte i als actes generals.
- Suport a la trobada "Joves i Participació als
Districtes" realitzada al novembre del 88.
- Treball intern als Consells Municipals de Districte per
adaptar el treball dels Serveis de Joventut de
Districte i Serveis Personals a aquesta nova situació.
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 37
i
37. Línia de suport amb locals a le sEntitats juvenils
grups de Joves. L'Ajuntament té obertes diferents linies de
treball busquen reforçar les relacions entre els
que joves i
potenciar la seva agrupació a partir d'instruments de suport
infreestructuráis.
és el
En un altre punt d'aquest programa, s'explica squin
existeixin
projecte de Casals de Joves per a Barcelona. Ara bé,
d'altres possibilitats que l'Ajuntament vol experimentar d'acord
amb diverses iniciatives europees i amb les propostes del Consell
de la Joventut. Estem parlant que, pel bon funcionament i la
dinamització de les entitats juvenils i grups de joves, és
important estiguin resolts els problemes d'infraestructura
que
bàsica. En aquest sentit moltes vegades, el paper d'un local, per
petit que sigui pot generar una dinàmica positiva que promocioni
1'associonisme juvenil. Aixó es fa especialment palès entre els
grups menys formalitzats.
A fi d'avançar en aquest procés, s'estudiarà la possibilitat
de fer un o dos projectes pilot de "maison des associations", que
donin un marc adequat a les entitats i grups de joves, sobretot
en els sectors prioritaris d'actuació de la Ciutat, on es
produeixin els dèficits més clars en aquest tipus d'equipaments.
37.114 Estudiar la possibilitat de fer un o dos projectes pilot
de "malson des associations", que doni marc adequat a les
entitats i grups de joves, sobretot en els sectors
prioritaris d'actuació de la ciutat, on es produeixin els
dèficits més clars en aquests tipus d'equipaments.
La possibilitat de creació del Casal d'Associacions Juvenils
de Barcelona, per tal d'oferir a les entitats, associacions i
grups de joves de la ciutat una infraestructura minima per poder
desenvolupar en les condicions més favorables la seva activitat
associativa, segueix essent un objectiu vigent. L'estat actual
del projecte és l'adscripció a l'Area de Joventut de l'edifici de
propietat municipal al carrer Sant Oleguer n. 10, antiga fàbrica
Ricart. S'ha redactat una proposta de distribució d'espais i
modalitats de gestió i serveis possibles. S'han fet diverses
visites de tècnics de l'Area amb arquitectes i també una visita
amb el secretariat de C.J.B.. En un futur l'experiència podria
servir de model per a la creació de "Casals d'Associacions de
Districte".
-12- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 38
38. Legalitat Associativa. En el marc de col·laboració amb
les altres administracions públiques i en el paper de receptor de
les propostes dels joves de la Ciutat, l'Ajuntament de Barcelona
treballarà i proposarà, ales Administracions que correspongui,
l'adopció de mesures jurídiques que facilitin un nou marc legal
per a l'associacionisme juvenil. Aixó haurà de permetre que els
grups de joves i entitats juvenils de la Ciutat, trobin
mecanismes àgils que potenciïn la seva agrupació i formalització
en associacions.
També caldrà estudiar propostes de tipus fiscal que millorin
la situació de les entitats sense ànim de lucre, en el marc de la
impposició, municipal o de les altres administracionsa, per tal
d'atendre específicament l'espai del que hom anomena economia
social en una època de crisi.
38.115 Treballar i propassar a les administracions que
corresponguin, Il'adopció de mesures jurídiques que
facilitin un nou marc legal per a l'associacionisme
juvenil.
38.116 Estudiar propostes de tipus fiscal que millorin la
situació de les entitats sense ànim de lucre, en el marc
de la imposició, municipal o de les altres
administracions, per tal d'atendre específicament l'espai
del que hom anomena economia social en una època de crisi.
Un dels objectius del Projecte Jove es l'adopció de mesures
jurídiques que facilitin un nou marc legal per 1'associativisme
juvenil. Sobre aquest punt a hores d'ara seguim amb la mateixa
normativa. Aquest punt supera les competències municipals però el
que s'ha fet és una tasca de sensibilització i de suport a les
diverses iniciatives del moviment associatiu juvenil als diversos
"fòrums de debat": "Conferencia sobre participación y
asociacionismo juvenil",(Madrid Octubre 1987), Debat Juvenil,
Jornada Regidors Joventut (CNJC), "Encuentro Consejos de Juventud
y Administración Local (Zaragoza)", etc..
-13- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 39
39. Gestió d * Equipaments i Participació juvenil.
L'Ajuntament està treballant en la creació d'una infrastructura
d'equipaments i serveis dirigits als ciutadans, que vol respondre
serveis personals que s'han palesat als
les necessitats de
diferents Districtes de Barcelona.
En aquest marc, cal entendre l'existència i desenvolupament
d'una xarxa d'equipaments juvenils individualitzats o en Centres
Cívics.
Per a la gestió d'aquest espais s'ha iniciat un conjunt
d'experiències de participació dels propis joves. L'Ajuntament de
la
barcelona vol aprofundir els models de participació juvenil en
gestió d'equipaments i serveis que s'adreçin als joves perquè
serveixin de garantia de la seva inserció social.
Tot i cercant altre formes, es desenvoluparà la formula del
contracte de prestació de serveis, que actualment s'utilitza amb
un resultat satisfactori.
39.117 Aprofondir els models de participació juvenil en la
gestió d'equipaments i serveis que s'adrecin als joves.
39.118 de
Desenvolupar la fórmula del contracte de prestació
serveis, que actualment s'utilitza.
B
-14- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 53
53. La informació sempre apareix com a mitjà imprescindible
per l'accés a la cultura i als recursos a fi de poder
desenvolupar-la, convertint-se aixi en un element per a la
participació, tot dinamitzant recursos personals i de grups, i
donant suport a l'autonomia i la competència social. L'Ajuntament
crearà un Centre d*Informació i Assesorament Juvenil que es
situarà en el soterrani, actualment en construcció de la Plaça de
Catalunya i que contemplarà els 8 àmbits aprovats per la Comissió
Estatal de Centres d'Informació Juvenil: Social, Salut i Qualitat
de vida. Educació, Treball, Formació permanent. Estranger, Temps
Lliure, Cultura i Associacionisme. La polivalència d'àmbits és
una característica fonamental.
Aquest Centre estarà integrat dins el procés de
descentralització, a partir d'una única xarxa informatitzada
municipal.
El Centre d'Informació i Assessorament haurà d'ésser
bidireccional, amb la creació de seccions de Documentació,
Viatgeteca, Hemeroteca, Multi-Mèdia, etc. Ha de comptar, també
amb un treball d'Informació i assessorament específic,
especialment en els temes de sexualitat, aspectes psicològics,
problemes de marginació i drogodependència, adreçat a joves,
pares i professionals. Cal que tingui una especial sensibilitat a
fer avançar l'àmbit d'orientació professional, en col.laboració
amb l'INEM i el Departament d'Ocupació de la Generalitat de
Catalunya; aquesta secció es nodrirà fonamentalment, amb les
aportacions de l'Observatori econòmic de la ciutat. La
realització d'aquest Centre haurà de contemplar la formalització
d'un conveni de col.laboració amb la Generalitat de Catalunya -
Direcció General de Joventut- que li doni suport econòmic i, al
mateix temps, permeti la seva connexió amb a la xarxa autonòmica
i estatal de Centres d'Informació i Documentació Juvenil.
53.151 Creació d'un Centre d'Informació i Assesoreament Jovenil
que se situarà en el soterrani, actualment en construcció,
de la Plaça de Catalunya i que contemplarà els vuit àmbits
aprovats per la Comissió estatal de Centres d'Informació
jovenil.
53.152 Establir un conveni de col.laboració amb l'INEM i el
departament d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya, per
fer avançar l'àmbit d'orientació professional del CIAJ.
-1- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
53.153 Formalització d'un conveni de col·laboració amb la
Generalitat de Catalunya que doni suport econòmic al
Centre d'Informació i Assesorament Jovenil, i al mateix
permeti la seva conecció amb la xarxa automàtica i
temps,
estatal de Centres d'Informació i Documentació Jovenil.
Per consolidant-
aquest motiu al llarg d'aquest any ha anat
i ampliant-se temàticament el Centre d'Informació i
se
Assessorament per a Joves amb l'objectiu a curt termini de
,
traslladar-lo a un local més ben acondicionat per tal de poder
oferir millor els seus serveis. En aquest sentit s'està estudiant
conjuntament amb Iniciatives S.A. la seva instal.lació a la Plaça
de Catalunya.
Un dels aspectes més important a assenyalar és la signatura
el passat 22 de maig, d'un conveni entre l'INEM i l'Ajuntament de
Barcelona per tal de desenvolupar un programa d'Orientació
Professional.
Seguint les directrius del Projecte Jove, el 26 de juny de
1985, el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar
la creació del Centre d'Infrmació i Assessorament Juvenil.
Aquest, segons el que s'estableix en el Projecte Jove, calia que
es situes en els soterranis de la Plaça de Catalunya, i que
contemplés els àmbits següents:
Social, salut i qualitat de vida, educació, treball, formació
i
permanent, estranger, temps lliure, cultura i associacionisme,
documentació juvenil.
1.- A les darreries de 1985 les entitats implicades, Renfe,
Ajuntament de Barcelona, i Generalitat de Catalunya, vàrem
arribar a acords respecte la utilització i distribució de
l'espai, essent encarregats els arquitectes Sr. Bosch i Sr.
Cuspinera de preparar els avantprojectes. Fou el Servei Tècnic
d'Arquitectura del departament de Presidència de la Generalitat
de Catalunya qui va assumir la gestió tècnica i que s'ha
responsabilitzat del seguiment de la tasca dels arquitectes, que
segons han informat des de l'esmentat Servei d'Arquitectura, han
arribat a la confecció d'una primera definició d'usos dels
espais. L'aprovació del projecte haurà de tenir lloc abans que
finalitzi l'any 88, més de dos anys després d'establir -se
l'acord.
Per altra banda, l'Ajuntament de Barcelona, contempla en el
seu pressupost d'inversions per a 1988, les despeses per a la
creació del Centre d'Informació i Assessorament Juvenil, com
també es .va contemplar en els de 1986 i 1987, que no pogueren
executar-se degut als retardaments ocasionats per la Generalitat
de Catalunya, responsable de la gestió tècnica del projecte. Si
la Generalitat de Catalunya hagués agilitzat en el seu moment el
-2- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
procés de preparació de les propostes dels senyors arquitectes
abans esmentats, les dates d'apertura del Centre d'Informació i
Assessorament per a Joves ja podrien estar fixades. En qualsevol
cas, aquest retardament que tots lamentem, no és en cap cas,
imputable a l'Ajuntament de Barcelona, sinó la Generalitat de
Catalunya, com a responsable de la gestió tècnica del projecte.
2.- Un cop el projecte haurà estat conclòs, presentat i
aprovat, i un cop materialitzats els acords economies de
participació en les despeses, es podrà fixar la data d'apertura
del CIAJ.
La realització del Projecte Jove va fer palesa la necessitat
de potenciar la Inforaació per a joves coa a altjà
iaprescdlndlble per l'accés a la cultura i als recursos exlstens a
la ciutat.
En la consulta als joves es detectava per una part una forta
demanda d'informació i per altre el desconeixement de molts dels
serveis i oportunitats ja existents.
Per aquest motiu al llarg d'aquests anys ha anat
consolidant-se i ampliant-se temàticament el Centre d'informació
i assessorament per a joves amb l'objectiu, a curt termini de
traslladar-lo a un local més ben acondicionat per tal de millorar
el servei.
En aquest sentit s'ha realitzat un estudi i un projecte
arquitectònic per situar el nou CIAJ al soterrani de la plaça
Catalunya. Aquest projecte, que s'ha treballat amb totes les
instàncies implicades en el macroprojecte de remodelació del
soterrani de la plaça Catalunya: Patronat Municipal de Turisme,
Generalitat, RENFE, Entitat Metropolitana del Transport i
Ajuntament de Barcelona, està pendent de que la Generalitat
disposi de pressupost necessari per a la seva realització.
Els principals objectius de la politica Municipal
d'informació adreçada als joves son:
- Facilitar el coneixement puntual i periòdic de les
possibilitats i recursos que ofereix la societat.
- Assessorar els joves durant les fases de transició
biològica i social en la problemàtica que aquesta
comporta.
- Generar hàbits de participació i fer més transparents les
relacions entre els joves, la ciutat i l'Ajuntament.
-3- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
en
Per assolir aquest objectius el CIAJ s'ha estructurat
tres subprogrames:
- Informació
- Assessorament
- Descentralització Informativa
El subprograaa d'informació realitza el treball de recerca i
elaboració de la informarció en tots els àmbits:
- Cursos i tallers
- Esports
- Viatgeteca: vacances i viatges
- Associacions, entitats i equipaments
- Actes a la ciutat: actuacions, festes, exposicions,
espectàcles, seminaris..
- Beques, premis, concurs, subvencions.
- Activitats per a nens i nenes.
- Activitats, programes i serveis de l'Ajuntament de
Barcelona.
el subprogreuaa d'Assessorament ofereix des del CIAJ un
servei de
especialitzat estructurat en temàtiques que a través
professionals realitza tasques d'elaboració, d'informació i
d'atenció etc.. Els
a joves, educadors, pares, col.lectius,
serveis s'assessorament que s'ofereixen son:
- Informació i orientació professional
- Treball i Autoocupació
- Servei Militar i Servei Civil
- Temes Juridics
- Habitatge
- Sexualitat
- Drogodependències
- Marginació i problemàtica psicosocial
El Projecte Jove estableix també la necessitat de realitzar
un servei d'informació i orientació professional en col.laboració
amb l'Inem i el Departament d'Ocupació de la Generalitat de
Catalunya. En aquest sentit s'ha establert un conveni de
col.laboració i aquest servei ofereix als joves informació sobre
quasi un miler de professions amb un dossier de cadascuna sobre
l'exercici de la professió, el perfil adequat, els estudis
necessaris, la perspectiva del mercat de treball, etc.. Aquests
dossiers són reunits en fitxes tècniques que es distribueixen a
qui les sol.licita. Les professions s'apunten en diferents
apartats segons els estudis necessaris per accedir-hi.
Els joves que ho desitgin poden contrastar les seves
aptituds i interessos amb els perfils ideals de les diverses
professions, per tal de conèixer les seves possibilitats i el seu
grau d'adequació al desenvolupament d'una feina determinada. Els
informadors els faciliten la consulta a traves, i entre altres
-4- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
mitjans, d'un programa informàtic amb el qual es comparen algunes
dades dels joves amb els requisits adequats per exercir les
diferents professions.
El Servei d'informació i orientació professional ha
treballat també en els Centres d'Ensenyament Mitjà, a través dels
programes Culturals, realitzar xerrades i assessoraments
col·lectius als estudiants i oferir el servei al professorat.
-5- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
x\juntament de Barcelona ■
Projecte Jove
línia d'actuació 54
a les
54. La descentralització informativa ha de respondre
on
necessitats dels joves a nivell de territori, en aquells punts
de
l'accès li sigui més a l'abasta Aquesta linia
descentralització informativa s'ha de basar en les següents
accions:
- Punts d*inforamació ciutadana mitjançant acords amb
institucions i Entitats perquè puguin fer ús de la
informació per a joves: Centres d'Ensenyament,
Universitat, Estacions Terminals de Transports Públics,
Oficines de Turisme Grans Comerços, Oficines de l'INEM i
,
Entitats juvenils significatives, bo i reforçant aixi la
multiplicació de punts d'informació a través de la xarxa
del videotext.
- Aquests punts d'informació i la xarxa informativa dels
Districtes, com a punts fixes, s'han de reforçar amb un
Quiosc d'Informació per Districte, que arribi als llocs on
hi ha concentració de joves (centres d'ensenyament,
equipaments, festes...).
Aquest Quiosc haurà de potenciar i dinamitzar la creació
-
de punts multiplicadors de la informació, a través de
joves voluntaris facin d'animadors de la informació en
que
els Centres Civics, Entitats..., garantint l'intercanvi
amb el Centre d'Informació o Assessorament Juvenil i amb
els Districtes. L'IMAE haurà de contemplar el reciclatge
permanent d'aquests "corresponsals".
■
54.154 Creació d'una xarxa de Punts d'Informació ciutadana,
mitjançant acords amb Institucions i Entitats perquè |
puguin fer ús de la informació per a joves: Centres
d'Ensenyament, Universitat, Estacions Terminals de
Transport Públic, Oficines de l'IME i Entitats Juvenils ;j
significatives. . ij
54.155 Posta en marxa d'un Quiosc d'Informació per Districte, que J
arribi als llocs on hi ha concentració de joves. |
I
54.156 Potenciar i dinamitzar la creació de punts multiplicadors j
de la informació, a traves de joves voluntaris que facin
d'animadors de la informació, a traves de joves voluntaris t
que facin d'animadors de la informació en el Centres |
d'Ensenyment, Casals de Joves, Centres Civics,
-
Entitats,... í
-6- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Aquest curs s'ha posat en marxa un programa de
descentralització informativa amb I'objectiu de respondre a les
necessitats dels joves en aquells punts on l'accés li sigui més a
1'abast.
En els darrers mesos s'han instal·lat punts informatius a
càrrec d'un informador/animador a 22 Centres d'Ensenyament mitjà,
aixi com a la presó juvenil i a 2 districtes. Aquesta experiència
éspensa extendre el curs vinent a la totalitat de centres
d'Ensenyament mitjà públics, als Casals de Joves i els diferents
barris de la ciutat.
També s'ha endegat la creació de corresponsals en els
diferents centres i casals a través de joves voluntaris que
exerceixen de punt multiplicador de la informació tramesa pel
Centre d'Informació i Assessorament per a Joves. Per contemplar
la formació i reciclatge d'aspectes corresponsals, l'Institut
Municipal d'Animació i Esplai té pensat oferir els cursos
necessaris.
Aquests corresponsals tenen una doble funció, actuar com a
difusors de la informació i alhora permet el contacte permanent
amb la realitat juvenil posant en coneixement del Centre
d'Informació i Assessorament les noves necessitats informatives
dels joves.
El subprograaa de descentralització informativa es situa en
el procés de la descentralització municipal emb 1'objectiu de
millorar i fer més directa la relació entre els jove's i
l'Administració, a la vegada que s'aconsegueix un efecte
miltiplicador i d'apropament als llocs on es troben els joves.
Que els joves disposin de la informació necessària per
desenvolupar plenament la seva vida no s'aconsegueix només amb un
Centre a on hi hagi tota la informació. Per irradiar-la i fer-la
circular cal cercar mecanismes que garanteixin que la informació
arriba als llocs a on es troben els joves d'una manera natural.
Per això el CIAJ ha endagat el Servei de punt d'informació i
plafons informatius.
Actualment ja existeixen a tots els Centres d'Ensenyament
Mitjà públics, als Casals de Joves, a la caserna de soldats del
Bruc, a la presó de dones de Wad-Ras i comencen a instal.lar-se a
algun districte de la ciutat.
-7- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 55
55. La realitat cultural ciutadana, més enllà de la
realitat de cada Districte i Barri planteja la necessitat d'un
Centre d'Informació mòbil de ciutat, que serveix de suport
itinerant per a dinamitzar la informació i assessorament en els
Centres d'Ensenyament Mitjà i a la Universitat, i ser present
als actes i festes ciutadanes. La gestió no
grans ha de ser
forçosament municipal, ja que es podria fer un encàrrec, a través
d'un contracte de prestació de serveis, una associació d'animació
sòcio-cultural o d'experts en el camp de la informació i
assessorament, tot considerant com a clau el paper de
1' animador / informador amb el professorat en la seva tasca
divulgativa i d'estimulació de la participació.
La informació s'ha de fer arribar al ciutadà, bo i
aprofitant els seus canals informatius habituals. Per a fer-ho,
cal potenciar-la a dos nivells:
a) Una política clara de presència en els mitjans de
comunicació , per tal d'aconseguir que els més importants, T.V.,
diaris, F.M., dediquin més espai i amb major qualificació als
programes i articles informatius habituals per joves. Cal
promoure l'intercanvi horitzontal i interpersonal mitjançant
butlletins, triptics, intervencions a la ràdio, etc. Cal
potenciar les publicacions realitzades per les entitats i grups
juvenils. Cal tenir cura del tractament estètic de la informació
que generi el Centre d'Informació i Assessorament Juvenil,
facilitant la recepció de missatges. Cal aprovar una política
editorial per a joves: edició de guies informatives, abecés
monogàfics dins la línia oberta pels ja existents, etc.., i a
més, trobar l'espai de la presència del mmón jove als fulls de
Districte. Adquisició i producció de videos informatius a partir
de la videoteca del Centre d'Informació i Assessorament per a
Joves.
b) TRAMVIA Requalificació i millorament del "TRAMVIA'^com a
canal informatiu de l'Ajuntament adreçat als 27.000 joves de la
ciutat de Barcelona. Anomenar un Consell de Redacció, engegar una
campanya informativa per tal de fer conèixer la publicació
"TRAMVIA".
-8- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
55.157 Creació d'un Centre d'Informació mòbil de Ciutat, que
serveixi per a dinamitzar la informació i assessorament en
els Centres d'Ensenyament Mitjà i a la Universitat, i
grans actes i Festes Ciutadanes.
55.158 Potenciar una política de presència en els mitjans de
comunicació, per tal d'aconseguir que els més importants,
T.V., Diaris, P.M., dediquin més espais i amb major
qualificació als programes i articles informatius per a
j oves.
55.159 Promoure l'intercanvi horitzaontal i interpersonal dels
joves, mitjançants bulletins, tríptics, intervencions ala
ràdio...
55.160 Potenciar les publicacions realitzades per les entitats i
grups juvenis.
55.161 Aprovar una política municipal editorial per a joves.
55.162 Gerantir la presència del món jove els fulls del
Districte.
55.163 Construir la vide.oteca del Centre d'Informació i
Assesorament per a joves.
55.164 Requalificar i millorar el "TRAMVIA" com a canal
informatiu de l'Ajuntament adreçat als joves de la
Ciutat.
55.165 Afavorir la creació i potenciació de centres
especialitzats no institucionals, mitjançant convenis amb
entitats.
Un altre de les iniciatives realitzades ha estat
l'utilització del Bus Cultural com a Centre d'Informació mòbil.
S'ha utilitzat entre d'altres vegades durant la Biennal de
Produccions Culturals Juvenils i per a la Campanya de Viatgeteca.
Cal destacar també la conexió del CIAJ a la xarxa Municipal
d'Informació com a punt especialitzat en temes de joventut.
Al CIAJ es deriven totes les trucades que es reben al 010 de
temes referents a juventut i existeix una col.laboració
permaenent per la recollida i amagatzeraament de la informació.
-9- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Bar lona
Projecte Jove
LINXA D*ACTUACIÓ 56
56. Com lis amb entitats especialitzades en la informació
per a joves. al afavorir la creació i potenciació de centres
de
especialitza- a acordar
no institucionals, arribant
col.laboracic i intercanvi de banc de dades, (S.I.P.A.J.,
una
E.S.I.C .O., I.D .O .B., LA TENDA, etc) a fi d'evitar
competència i lecessària . La heterogeneitat de la població
juvenil fa qu els seus mitjans d'accés a la informació siguin
molt variats diferenciats. Afavorir aquests canals suposa
incrementar It possiibilitats dels joves d'accedir a la cultura
i als recursos per a desenvolupar-la.
56.166 Creaci d'un Gabinet d'estudis juvenils (Observatori
Metropc ità).
-10- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
x-\juiitament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 57
57. Creació d'nn gabinet d*estuddis juvenils (Observatori
Metropolità). La informació no pot anar deslligada de l'estudi
permanent d'una realitat com la jove que es defineix en si
mateixa com a canviant. Aquest Gabinet tindrà com a funció
principal realligar l'estudi sistemàtic i periòdic d'aquesta
realitat en una doble linia d'actuació:
a) Coneixament de la realitat mitjançant la conexió de les
dades provinents de diferents àmbits (laboral, escolar, sanitari,
judicial, assistencial, cultura,...) i realització d'estudis
propis.
b) Avaulació permanent de les actuacions en el món
juvenil, mitjançant uns indicadors bàsics de resultats amb el
suport de veritables professionals del món juvenil, dins el marc
de l'Oficina Tècnica de l'Area de Joventut i Esports de
57.167 Canalització cap als àmbits juvenils informació sobre el
model de Ciutat a construir aixi com els més importants
projectes urbanístics.
Per tot això, l'Oficina del Projecte Jove s'ha dotat d'un
Observatori de la realitat juvenil que po'rtarà a terme la
prospecció permanent d'aquesta realitat. Les seves aportacions
seran d'utilitat per a enriquir qualitativament la planificació i
programació dels serveis adreçats als joves des de l'Ajímtament
de Barcelona, adequant-los als canvis que contínuament es van
produint.
-11-
ona Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
 
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 58
58.El Projecte Jove ha posat en evidència la forta
sensibilitat existent entre els joves de la Ciutat pel que fa a
les qüestions urbanístiques i, sobretot, al seu entorn més
immediat. Ho han explicat mitjançant les butlletes i la Consulta
Territorial a cada Districte, coincidint amb el treball realitzat
entre les diverses àrees municipals. Els sembla tenir la sensació
que es planifica i construeix una Ciutat per als infants i els
j oves.
L*Ajuntament de Barcelona es precuparà de canalitzar cap
als àmbits juvenils informació sobre el model de Ciutat a
construir, aixi com dels més importants projectes urbanístics, ja
que se n'ha vist el desconeixement.
Al mateix temps, i mitjançant els respectius Consells de
Districte, es continuarà" facilitant canals de participació en
el disseny de la política d'intervenció urbanística.
58.168 Continuar facilitant canals de participació en el disseny
de la política d'intervenció urbanística, mitjançant els
respectius Consells de Districte.
-1- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 59
59. Per als joves, viure la Ciutat és fer ús del carrer i
dels espais oberts, i reclamen que l'Ajuntament treballi per a
la.construcció d'una ciutat habitable i a la mida de l'home
En aquesta direcció, l'Ajuntament de Barcelona es proposa
amb
continuar el seu projecte d'obertura de la Ciutat al mar,
l'eliminació de la via del tren a la costa del Poble i el
sanejament, recuperació i ús de les seves platges, tal com s'ha
fet amb les de la Barceloneta.
Aixi mateix, i com a complement al projecte anterior,
l'Ajuntament, tot col·laborant amb la Corporació Metropolitana,
continuarà el projecte d'ús de la serra de Collserola com a parc
central de la conurbació barcelonina • A nivell de barri es
procurarà l'adequació dels espais públics , com espais
socialitzadors i de relació interpersonal , bo i estudiant, per
alguns parcs urbans, l'establiment d'horaris més perllongats a
l'època estiuenca. S'adoptarà també com una possibilitat, la
realizació d'un terreny d'aventura, com a experiència pilot a un
parc de nova creació.
59.169 Continuar el projecte d'obertura de la Ciutat ak mr, amb
l'eliminació de la via del tren a la costa del Poble Nou i
el sanejament, recuperació i ús de les seves platges.
59.170 Continuar el projecte d'ús de la serra de Collserola com a
parc central de la conurbació barcelonina.
59.171 Adequar a nivell de barri, els espais públics, com a
espais socialitzadors i de relació estiuenca.
59.173 Realitzar un terreny d'aventura, coma experiència pilot
d'un parc de nova creació.
-2- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 60
60. S'ha manifestat, també, una extraordinària sensibilitat
i preocupació entre els joves que han participat en el Projecte
Jove sobre el nivell de qualitat del medi ambient de la nostra
Ciutat.
L'ajuntament es proposa continuar i ampliar la informació
sobre la realitat ambiental amb els seus nivells de contaminació,
neteja, etc.,i el programa municipal en aquest camp tal com va
ésser aprovat en el Programa quatriennal 1984-1987.
A través de la Subàrea del Medi Ambient i de la de Serveis
Municipals, es continuarà proposant mesures per a millorar la
situació , aixi com per a exercir el control necessari per al seu
compliment. Es realitzaran també plans especials de formació
adreçats a l'escola sobre la realitat ambiental.
60.174 Continuar i ampliar la informació sobre la realitat
ambiental.
60.175 Continuar el programa municipal de medi ambient, tal com
va ésser aprovat en el Programa quatriennal 1984-1987.
60.176 Realitzar plans especials de formació adreçats a l'escola
sobre la realitat ambiental.
-3- Avinyó, 7. pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia D'ACTÜACIO 61
de la
61. Per tal d'assolir un millor planejament
localització dels diferents tipus d'equipaments sòcio-culturals
de
existents i els que la demanda social proposa. l'ajuntament
Barcelona realitzarà, a través de l'Area d'Urbanisme, la redacció
de
d'un pla d'equipaments, bo i comptant amb totes les Àrees
serveis municipals i els Districtes municipals.
Es els
pretén, amb aquest pla, la coordinació entre
diferents àmbits d'actuació municipal, la recuperació per a l'ús
públic d'edificis en desús i l'establiment de prioritats pel que
fa a les actuacions a realitzar.
61.177 Realitzar, a traves de l'Area d'Urbanisme, la redacció
d'un pla d'equipamets, amb totes les Àrees de serveis
municipals i els Districtes municipals.
S'ha realitzat 1'informe "Informe sobre la politica d'equipaments
per a joves de l'Ajuntament de Barcelona". L'estudi dóna una
visió d'allò que suposa una decisió de consolidació i renovació
de l'actual xarxa d'equipaments públics per a joves, sense entrar
en l'anàlisi d'una possible nova xarxa que parteixi d'una visió
global de la ciutat.
Els mecanismes d'anàlisi han estat tres:
Entrevistes en profunditat amb els responsables del tema de
l'Area de Joventut, en cada una de les etapes de treball.
Entrevista en cada un dels Districtes i els seus responsables
municipals en el tema.
En aquestes entrevistes es recolliran informacions tant de
l'estat actual com de l'evolució i futur de la propia xarxa
d'equipaments.
Visita a cadascun dels equipaments amb entrevistes en la majoria
dels casos amb els animadors que hi treballen.
La visió es doncs de necessitats i possibilitats expressades per
les persones responsables dels diferents nivells i aquests és el
valor i la limitació de l'estudi.
Ha estat realitzat sota la direcció de Pedro Lorenzo per l'equip
format i
per ell mateix, Joan Barberà, Pere Camps, Isabel Llull
Antoni Gracia.
-4- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Els resultats de l'anàlisi valorats es reflexen en unes fitxes
per a la presa de decisió. Un cop realitzat aquest treball està
previst que es defineixi de nou l'equipament en la nova etapa
(88-91) i que es determni el tipus d'intervenció i els graus de
prioritat que permetran adaptar-se als recursos disponibles.
Igualment creiem necessari remmarcar que s'ha elaborat 1'informe
sobre els Casals de Joves de Barcelona que adjuntem. L'Ajuntament
de Barcelona ha vingut desenvolupant, des de l'any 1980, una
política de joventut per la ciutat que, entre d'altres, s'ha
concretat en la realització i creació d'equipaments per a joves.
El resultat d'aquesta linia de serveis és la xarxa de CASALS DE
JOVES I INFNTILS.
Els objectius de 1'informe sobre els equipments públics per
joves són el d'orientar la política de l'Ajuntament de Barcelona
i dins la mateixa, actualitzar i redifinir els objectius i les
característiques i en segon terme homogeneïtzar les diverses
experiències, -agrupant i normalitzant els equipaments en funció
d'unes condicions minimes, vàlides per tota la ciutat i que a la
vegada permetin la necessària pluralitat i flexibilitat segons
les zones.
També ajudarà 1'informe a acordar aquells mecanismes
d'intervenció que possibilitin una millor qualitat del servei i
una major rendabilitat social d'aquest.
En aquesta definició han participat, com es pot veure en l'annex
que s'acompanya, instàncies de tot l'Ajuntament i del moviment
juvenil, cercant en tot moment la interrelació i la pluralitat de
vissions.
Han participat de diversa forma:
- Comissió de Benestar Social
- Comissió Tècnica (Coordinadors de Servei)
- Caps de Serveis Personals de Districtes
- Tècnics de Joventut dels Districtes
- Direcció de Centres Civics
- Entitats Gestores de Casals de Joves
- Consell de la Joventut de Barcelona
- Equip de direcció de l'Area de Joventut
-5- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia D»ACTUAI0 62
62. En diverses fases de la Consulta i els Mini-Projectes,
els joves han expressat les seves opinions sobre la necessfitat
d'adequar els transports municipals a les seves necessitats
(tancar més tard el metro els divendres, reforços puntuals a la
Zona Universitària, etc...).
L'Ajuntament encarregarà a Transports Municipals l'estudi
d'aquesta problemàtica per tal de cercar possibles solucions que
resultin adequades.
62.178 Encarregar a transports municipals, 1'estudi de les
necessitats dels joves (tancar més tard el metro eels
divendres, reforços puntuals a la zona universitaria,
actes festius.,,), per tal de cercar possibles solucions.
1.- L'Observatori de la realitat juvenil de l'Area de Joventut
d' aquest Ajuntament ha dut a terme una sèrie d'estudis i
recerques sobre l'ús que els joves de la ciutat fan dels
equipaments i infrastructures de titularitat municipal. D'aquest
estudi es poden extreure una sèrie de dades respecte la
utilització del transport públic per part dels joves. En aquest
sentit, pel que respecte a la xarxa i horaris diürns de la xarxa
de metro i autobusos, tant sols un 77. dels joves la consideren
inadequada. Aquest percentatge s'incrementa fins al 317. si es
considera la xarxa i els horaris nocturns. Tant metro com autobús
són els mitjans de transport més emprats pels joves de la ciutat
per a dur a terme els seus desplaçaments.
2.- L'actuació municipal s'ha dirigit a trobar solucions a les
mancances existents en l'adequació del transport a les
necessitats dels joves. Aixó és, trobar solucions pel que fa als
horaris i la xarxa nocturna. La primera actuació d'aquest
Ajuntament consistí en 1'establiment de serveis especials davant
la celebració d'actes multitudinaris, serveis que es continuaran
duent a terme. També s'està estudiant amb la Generalitat de
Catalunya (responsable per a aprovar els canvis d'horari i
recorregut dels transports a Catalunya), el perllongament de
l'horari durant la nit del divendres.
-6- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
x'\juntament de Barcelona
Projecte Jove
Així mateix, pel que. fa referència al cost del transport i en la
línia d'incorporar serveis que siguin d*utilitat als ciutadans de
Barcelona en el Carnet Jove, s*està estudiant una fórmula
d'unificació dels descomptes actuals, a establir segons criteris
d'edat, i no d'estudis, com fins ara.
Nogensmenys, totes aquestes mesures es veurien afavorides i
complementades si la signatura del Contracte- Programa de
Transports Municipals fos una realitat. Aquest Ajuntament ja ha
expressat el seu compromís amb la proposta i en el moment que les
altres administracions decideixin trobar una sortida a 1'atzucac
en el que es troba l'esmentat Conveni, seran els ciutadans de
Barcelona i, és clar, els joves barcelonins, els que se'n
beneficiïn.
-7- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 63
63. Fruit de la Consulta i dels estudis del Projecte Jove,
se'n desprèn la preocupació que tenen els joves per l'accés a
Tot i sent aquest tema una competència normal
l'habitatge. no
dels Ajuntaments, la problemàtica que genera exigeix algun tipus
de resposta. És voluntat de l'Ajuntament de Barcelonaf partint
del Patronat Municipal de l'Habitatge, de procedir a l'estudi
d'algunes mesures que facilitin l'accés dels joves a l'habitatge
i a l'elaboració d'tin pla d'actuació conjunta amb les altres
administracions públiques en el termini de 12 mesos.
63.179 Estudi de mesures que facilitin l'accés dels joves a ., .
■
l'habitatge, mitjançant el Patronat Municipal d'Habitatge,
63.180 Elaboració d'un pla d'actuació conjunta, amb les altres
Administracions públiques.
La preocupació els "espais" on*es desenvolupa la vida quotidiana
dels joves barcelonins ha estat un punt d'interès durant
l'elaboració del Projecte Jove. Un d'aquests "espais", la
vivenda, ha estat detectat com un punt pel que els joves han
manifestat la seva sensibilitat.
Fruit de la "Consulta" a través de diverses i variades
manifestacions i dels estudis realitzats, se'n desprèn la
preocupació que té aquest sector de població per l'accés a
1'habitatge.
S'ha de tenir present que el problema no és tant la dificultat
d'accedir a un habitatge en situacions considerades "normals",
sinó la capacitat adquirida per accedir a un mercat gens adequat
a les situacions d'eventualitats i inestabilitat laboral d'una
part important d'aquest sector de població.
Comptant amb la participació del Patronat Municipal de
l'Habitatge, s'ha iniciat una línia de treball per tal d'adequar
algunes mesures aue facilitin l'accés dels joves a l'habitatee .
S'està desenvolupant entrón als següents criteris: ¿ç; §•
-8- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
LLOGUER: Prioritzant aquesta forma de tinència per
considerar-la la més adequada a les seves
capacitats adquisitives (pensem en
1*eventualitat dominant d*una part important
dels llocs de treball i a la mobilitat
característica d'aquest sector de població.
ADQUISICIÓ: Com a fórmula possible en determinades
circumstàncies.
REHABILITACIÓ: La política de rehabilitació que s'està
portant des de l'Ajuntament, permet adequar
un nombre important de finques urbanes a les
necessitats d'un cert nombre de joves
individualment i/o col.lectivament, en
especial per aquests casos que no responen
al concepte de ''familia tipus".
JOVENTUT/CASC ANTIC: Aprofitant els procesos de rehabilitació ijo
remodelació, respondre a dos tipus de
necessitats:
- L'accés dels joves a un habitatge propi
- Rejoveniment de la població del casc antic
de la ciutat
D'acord amb aquests criteris al llarg d'aquest any s'ha iniciat
l'estudi dels diferents aspectes que permetin conèixer la
realitat de l'accés dels joves a l'habitatge, per tal d'elaborat
un pla d'actuació conjunta amb les altres administracions
públiques.
En concret, comptem amb una anàlisi jurídica que recull les
diferents disposicions d'accés a l'habitatge i les actuacions de
les diferents administracions, i s'està duent a terme una
prospecció sociològica per a conèixer les característiques
concretes de la demandà.
S'està preparant també un dossier informatiu adreçat als joves
sobre el marc legal que regula l'accés a l'habitatge, i un
fulletó per orientar no solament sobre disposicions legals, sinó
també sobre aspectes tècnics, de qualitat i disseny.
Com experiència concreta, s'ha acordat amb el Patronat Municival
de l'Habitatve realitzar un nia pilot d'habitatves ver a loves .
Havent-hi la possibilitat de realitzar una segona experiència més
àmplia acollint-se al programa del Consell d'Europa de
rejoveniment del centre de la ciutat.
-9- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
S'està estudiant la col. laborado amb la línia de treball que el
Patronat Municipal de l'Habitatge vol desenvolupar per a fomentar
l'accés a la propietat a través del sistema cooperatiu.
recollir alguns aspectes concrets de la demanda
S'ban començat a
mitjançant una fitxa, que es complimenta per tots aquells joves
que demanen informació sobre l'habitatge al centre d'Informació i
dels
Assessorament per a Joves de 1'Area de Joventut i a cadascun
Conselles de Districte de la Ciutat.
-10- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
x^juntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 64
64. Un Municipi obert als altres Municipis. L'Ajuntament ha
estat receptiu a la col·laboració amb els altres municipis i els
seus organismes de relació pels temes de joventut.
Seguint aquesta linia de treball, 1'Ajuntament de
Barcelona aprofundirà les seves relacions amb els municipis de la
Corporació Metropolitana, la Federació Espanyola de Municipis i
la Federació Mundial de Ciutats Unides, a banda dels contactes
bilaterals de tot tipus. També es col·laborarà amb la Generalitat
de Catalunya i la Diputació de Barcelona, quant a la seva tasca
de suport als Ajuntaments.
64.181 L'Ajuntament de Barcelona apronfundirà les seves relacions
amb els municipis de la Corporació Metropolitana, la
Federació de Municipis de Catalunya, la Federació
Espanyola de Municipis i Províncies i la Federació Mundial
de Ciutats Unides.
64.182 Col·laborar amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació
de Barcelona, quant a la seva tasca de suport als
Ajuntaments.
64.183 Donar suport a aquelles iniciatives que al voltant dels
ideals de pau i convivència es dirigeixen a afavorir el
diàleg i la interrelació entre els joves.
64.184 Recolzar aquelles accions de solidaritat amb el Tercer
Món, col·laborant tant en la difussió i coordinació de
voluntaris com en l'organització de camps de treball.
Des de el primer moment, per l'Area de Joventut de
l'Ajuntament de Barcelona, el coneixement d'altres realitats, la
col·laboració amb altres municipis i la relació constant amb
organismes de coordinació ha estat un objectiu clar de treball.
Des de el primer moment, per l'Area de Joventut de l'Ajuntament
de Barcelona, el coneixement d'altres realitats, la col·laboració
amb altres municipis i la relació constant amb organismes de
coordinació ha estat un objectiu clar de treball.
-1- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
L'Ajuntament ha estat receptiu a la col·laboració amb els
altres municipis i els seus organismes de relació pels temes de
joventut. Aixi com també s'ha col·laborat amb la Generalitat de
Catalunya i la Diputació de Barcelona, quant a la seva tasca de
als Ajuntaments. Cal citar però, que les relacions amb la
suport
Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya no
han estat fluides i intenses com fora el nostre interés i els
contactes amb les Conselleries de la Generalitat han estat
contactes bilaterals sense la coordinació necessària segons el
nostre criteri per part de la Direcció General.
-2- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d*actuació 65
65. Una Comissió Municipal de Joventut . Com a conclusió
dels estudis del Projecte Jove i dels diferents debats que s'han
realitzat, sembla oportú configurar una nova estructura municipal
de joventut, que contempli, al mateix temps, un tractament
horitzontal d'aquesta realitat i que permeti una major eficàcia
en el seu desenvolupament global.
Aquest nou model municipal de fer politica de joventut,
passa pels següents grans eixos:
a) Una Comissió Municipal de Joventut presidida pel Tinent
d'Alcalde de Serveis Personals, el Regidor de Joventut com a
Vice-president, i formada pels Coordinadors de les Àrees de
Serveis Personals. La seva tasca serà fer el seguiment de
l'aplicació del desenvolupament de les linies de treball de
Projecte Jove i tractar tots aquells temes que necessitin una
visió global i horitzontal sobre els temes de joventut. Hi haurà
una coordinació especial amb el Director de Serveis de
desenvolupament econòmic.
b) Oficina del Projecte jove. Per tal de fer el seguiment
tècnic permanent de l'aplicació de les linies bàsiques del
Projecte Jove, s'adscriu a la Comissió Municipal de Joventut.
c) Treball Interàrees. Degut a Inexperiència positiva que ha
significat el treball entre les diferents àrees en el marc del
Projecte Jove, es continuarà aquest procés sota la direcció de la
Comissió Municipal de Joventut.
d) L'Institut Municipal de Joventut. Constitució d'un
organisme autònom local per a la gestió dels serveis específics
de joventut de 1*Ajuntament de Barcelona tot partint de l'estudi
o delimitació de les seves competències en relació al procés de
descentralització que permeti d'agilitzar la gestió dels serveis
centrals d'abast de la Ciutat. La seva constitució es portarà a
terme un cop acabat el procés de Descentralització.
e) Districtes. Sota la responsabilitat de les directrius
polítiques de cada Consell de Districte i en l'àmbit de la
divisió de serveis personals de cadascun d'ells es desenvoluparà,
amb els treballadors necessaris, una política de joventut en el
seu àmbit territorial.
-3- Avinyó, 7, pral, 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
65.185 Creació d'una Comissió Municipal de Joventut presidida pel
Tinent d'Alcalde de Serveis Personals, el Regidor de
Joventut com a Vice-President, i formada pels Coordinadors
de les Àrees de Serveis Personals, La seva tasca serà fer
el seguiment de l'aplicació del desenvolupament de les
línies de treball del Projecte Jove i tractar tots aquells
temes que necessitin una visió global i horitzontal sobre
temes de joventut. Hi haurà una coordinació especial amb
el Director de Serveis de desenvolupament econòmic,
65.186 Creació de l'Oficina del Projecte jove, per tal de fer el
tècnic de l'aplicació de les línies bàsiques del
seguiment
Projecte Jove, S'adscriu a la Comissió Municipal de
Joventut,
65.187 Aprofundiment del treball interàrees, Degut a
l'experiencia positiva que ha significat el treball entre
diferntes àrees en el marc del Projecte Jove, es
continuarà aquest procés sota la direcció de la Comissió
Municipal de Joventut,
65.188 Constitució de l'Institut Municipal de Joventut com a
organisme autònom local per a la gestió dels seveis
específics de joventut del'Ajuntament de Barcelona tot
partint de l'estudi i delimitació de les seves
competències en relació al procés de desentralització que
permeti d'agilitzar la gestió dels serveis centrals
d'abast de la Ciutat, La seva constitució es portarà a
terme un cop acabat el procés de Desentralització,
65.189 Desenvolupar amb els treballadors necessaris, una política
de joventut en el seu àmbit territorial dels Districtes,
sota la responsabilitat de les directius polítiques de cada
Consell de Districte i en l'àmbit de la Divisió de serveis
personals de cadascun d'ells.
Al gener de 1986 tal com consta en el document 1 de
l'Oficina del Projecte Jove incorporat cim annex, un cop
establert el nou organigrama de 1'Area de Joventut en funció del
procés de descentralització, es constitueix l'Oficina del
Projecte Jove amb caràcter permanent per a dur a terme el
seguiment i aplicació de les línies d'actuació aprovades,
Responia també al desenvolupament del seu punt 65, en el que es
fa referència a una nova estructura municipal de joventut i que
fins ara s'ha concretat en la proposta de creació d'una Ponència
Municipal de Joventut per part de la Comissió Tècnica
d'Administració per a possibilitar l'aplicació i seguiment del
Projecte Jove,
-4- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
La Comissió Municipal de Joventut creada mitjançant Decret
d'Alcaldia amb data 9 de febrer de 1,987 va realitzar dues
reunions ordinàries durant el passat mandat.
En la primera, pròpiament de constitució, realitzada el
mateix mes de febrer es varen discutir els següents temes:
- Constitució i objectius de la Comissió
- Aplicació del Projecte Jove
- Situació Ensenyaemnt Mitjà i mobilització estudiantil
- Política ocupacional juvenil
- Biennal 87
Posteriorment el mes d'abril de 1,987 es va realitzar la
segona reunió ordinaria de la Comissió, on van ser discutits els
següents temes:
- Informe al Plenari sobre l'estat de la joventut a la ciutat
- Comissió municipal de drogodependències
- Ciutat Vella
- Informe Area d'Ensenyament sobre F,P,
En aquesta darrera reunió es va comptar amb la presència del
Sr. Pau Cernuda, Regidor-President del Districte de Ciutat Vella,
Es varen presentar també els primers informes sobre la
radiografia de la realitat jovenil de la ciutat, l'estat
d'aplicació del temes de participació i ensenyament del Projecte
Jove, un resum de l'enquesta sobre els joves i l'esport
realitzada per l'Area de Joventut, un primer document sobre la
realització d'un Casal d'Associacions a Barcelona i el projecte
de realització del Centre d'Informació i Assessorament per a
joves a la plaça Catalunya,
Posteriorment amb la celebració de les darreres eleccions
locals i la constitució del nou Consistori s'ha considerat
convenient reflexionar sobre el paper que te que tenir la
Comissió Municipal de Joventut dintre de la nova estructuració
d*ambits i més concretament amb els treballs de 1'ambit de
Benestar Social,
Semblava oportú arrel de l'aprovació del Projecte Jove
proposar la creació dún nova estructura municipal de Joventut que
contemples al mateix temps un tractament horitzontal d'aquesta
realitat i que permeti una major eficàcia en el seu
desenvolupament global. Tal com es cita en els informes d'estat
d'execució dels passatys anys es va crear la Comissió Municpal de
Joventut que presidida per el Tinent d'Alcalde i actuant el
Regidor de Joventut i Esports com a vice-president reunia als
Coordinadors de serveis de les àrees.
-5- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
La nova estructura municipal sorgida de les darreres
eleccionsf sobretot per la creació i desenvolupament dels àmbits,
ha fet replantegar aquestes propostes i situaries en la nova
conjuntura. Tan mateix la proposta de desenvolupar a cada
Districte de la ciutat d*una política de joventut en el seu àmbit
territorial tambe ha tingut diverses experiències i
estructuracions i es avui un dekls elements de treball en la
configuració dfinitiva de les estructures de funcionament dels
Distictes de la ciutat. Cal remarcar però, que en la majoria dels
organigrames aprovats fins el dis d'avui es contempla dintre de
la Divisió de serveis personal un servei de joventut.
S'ha fet un esforç important per estandaritzar, informatitzar,
racionalitzar i agilitzar els continguts i processos
administratius, arriban amb aquestes dates a tenir totalment
informatitzats els processos administratius dintre de l'Area de
Joventut.
-6- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 66
66. L'Ajuntament de Barcelona va iniciar temps enrera una
reforma administrativa que ha adequat, en part, la gestió
municipal al funcionament democràtic i dels serveis personals ,
atesa la seva especificitat subsisteixen alguns problemes
administratius que dificulten el desenvolupament àgil i adequat
dels serveis dirigits als joves.
En aquest context, cal ampliar la reforma administrativa,
iniciant una segona fase que adeqüi l'Administració Municipal a
la tasca desenvolupada pels serveis personals dirigits als joves.
L'Ajuntament de Barcelona ha d'estudiar, en primer terme, i
implantar, desprès , una sèrie de mesures administratives
especialment centrades en les Àrees de Serveis Personals, amb
l'objectiu d'estandarditzar, informalitzar, racionalitzar i
agilitzar els continguts i processos administratius
Per tal de fer aquest procés, l'Ajuntament es dotarà dels
instruments adients perquè aquesta reforma vagi endavant, bé
sigui amb una comissió de treball ad hoc específica de serveis
personals, bé amb altres mecanismes que permetin resultats a
termini curt i mitjà.
66.190 Estudiar, en primer terme, i implantar, després, una sèrie
de mesures administratives especialment centrades en les
Àrees de Serveis Personals, amb l'objectiu
d'estandaritzar, informatitzar racionalitzar i agilitzar
els continguts i processos administratius.
S'ha fet un esforç important per estandaritzar,
informatitzar, racionalitzar i agilitzar els continguts i
processos administratius, arriban amb aquestes dates a tenir
totakment informatitzats els processos administratius dintre de
l'Area de Joventut.
-7- Avinyó. 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 67
67, Un dels sis objectius bàsics del pla. i programa de
l'Ajuntament de Barcelona és la descentralització dels seus
serveis.
Es voluntat de l'Ajuntament de Barcelona procedir a partir
de l'u de gener de 1986 a la descentralització efectiva dels
serveis de joventut, tot recollint les aportacions del Projecte
Jove en els següents eixos:
a) Descentralització dels equipaments d'interès de barri o
districte (Casals de Joves, Casals Infantils,Ludoteques)
incorporant els seus contractes de manteniment i prestació de
serveis,
b) Descentralització de subvencions i/o convenis d'interès
de Districte,
c) Descentralització de l'organització d'activitats
culturals i de temps lliure d'interès de Districte amb els
recursos econòmics pertinents,
d) Descentralització de recursos humans als serveis
centrals de cada Districte com a mínim.
Per tal que aquest procés no representi un trencament en la
política de serveis de 1'Ajuntament i per a mantenir el diàleg
amb el teixit associatiu d'abast de tota la ciutat, caldrà fer un
seguiment continuat que permeti la globalització i coordinació de
la política municipal de joventut.
67.191 Procedir a partir de 1986
dels serveis de joventut,
67.192 Fer el seguiment continuat
coordinació de la política
Per tal de dur a terme la Descentralització efectiva dels
serveis de joventut, en la darrera comissió de Govern i posterior
Plenari del 28 de maig es va aprovar el projecte de transferència
sobre materia de Joventut amb els següents eixos (annes VIII c).
-8- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
a la desentralització efectiva
que permeti la globalització i
municipal de Joventut,
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
- Descentralització dels equipaments d'internes de barri o
districte (Casals de joves, Casals Infantils, Ludoteques)
incorporant els seus contractes de manteniment i prestació de
serveis.
- Descentralització de subvencions i convenis d'interés de
Districte.
- Descentralització de l'organització d'activitats culturals i de
temps lliure d'interès de districte amb els recursos econòmics
pertinents.
- Descentralització de recursos humans als serveis centres de
cada districte.
Sota la responsabilitat de les directrius polítiques de cada
Consell de districte i en l'àmbit de la divisió de serveis
personals de cadascun d'ells.
Per tal que aquest procés no representi un trencament en la
política de serveis de l'Ajuntament a fer el seguiment continuat
que permeti la globalització i coordinació de la política
municipal de Joventut s'ha creat el departament de Promocio i
Suport d'iniciatives dels Districtes.
Des de l'Ajuntament una de les fites més importants que
durant els darrers anys s'han dut a terme és sens dubte la nova
distribució territorial de la ciutat i el repte de la
descentralització efectiva dels serveis municipals. Aquest
treball té una especial importància quan es parla de política
juvenil.
En el Projecte Jove aprovat pel Plenari de 1'Ajuntament
l'any 85 es deia: "Més enllà de l'objectiu d'elaborar i
desenvolupar una política global i coherent de tot l'Ajuntament,
aquest es dotarà dels instruments operatius necessaris per a dur
a terme aquesta política en estreta col.laboració i coordinació
entre totes les Àrees i Districtes implicats. En aquesta
direcció, hem d'entendre les diferents àrees municipals com a
instruments per tal de donar suport i impulsar les iniciatives
que els joves barcelonins desenvolupen, i no com una promotora
d'activitats amb interessos propis".
La política i serveis a desenvolupar tenen dues prioritats
importants en el camp social: equilibrar la ciutat amb el
desenvolupament de serveis i equipaments als barris amb més baix
nivell de renda i mínins recursos, i dur a terme una política
compensadora de les desigualtats, amb atenció especial a aquelles
realitats que poden generar comportaments dissocials.
-9- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
L*Ajuntament de Barcelona ha fet de la descentralització un
dels la
objectius més importants de treball. En el camp de
política juvenil, aquest objectiu pren el màxim relleu ja que,
amb la seva posta en pràctica, es pot facilitar la concreció de
dos importants criteris de treball, com són la participació i
l'apropament dels serveis als joves de la ciutat,
L'Area de joventut de l'Ajuntament de Barcelona expressà
amb claretat durant el procés de redacció del Projecte Jove, la
voluntat de descentralitzar els serveis municipals de joventut,
amb la voluntat de contribuir a l'esforç d'apropar
l'administració encara més als ciutadans i de vehicular
mecanismes per a facilitar la participació d'aquests en els
processos de gestió municipals.
-10- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
x*\juntament de Barcelona
Projecte Jove
Els tres eixos principals de treball descentralitzat són:
- Descentralització dels equipaments d*interés de barri o
districte (Casals de Joves, Casals Infantils, Ludoteques)
incorporant els seus contractes de manteniment i prestació de
serveis.
- Descentralització de 1*organització d*activitats culturals i de
temps lliure d'interès de Districte amb els recursos econòmics
convenients.
- Descentralització de subvencions i convenis d*interès de
Districte.
Per aquestes questions es van traspassar recursos humans i
econòmics als serveis centrals de cada districte, sota la
responsabilitat de les directrius polítiques de cada Consell de
Districte i en l'àmbit de la divisió de serveis personals de
cadascun d'ells.
Per tal que aquest procés no representés un trencament en la
política de serveis de l'Ajuntament es procedí al seguiment
continuat que permetés la globalització i coordinació de la
política municipal de joventut i es van crear diversos mecanismes
de coordinació, des del departament de seguiment i promoció de
les iniciatives dels districtes fins a diversos mecanismes de
suport com jornades, dossiers informatius, etc.
Transcorreguts més de dos anys des de que es va
materialitzar el traspàs de competències als districtes, avui ja
podem començar a avaluar els primers resultats d'aquest procés
detectant aquells elements que han ampliat el pojecte inicial com
són: el treball amb les associacions gestores de Casals, el
lligam amb els serveis personals del Districte, el treball
interdisciplinar amb tots els professionals en un territori
concret, i que han comportat una major rendabilitat tant social
com econòmica dels recursos municipals. També seria injust, no
citar alguns elements que són susceptibles de ser millorats.
A aquestes alçades del procés, podem detectar mancances
sobre el que ha de ser una visió global de la política de
joventut, entenent global com a perspectiva del conjunt de la
política de la ciutat. En la gestió dels equipaments i programes
per part dels districtes es detecta que, en l'esforç per adaptar
les competències transferides a les diferents realitats, es
produeixen orientacions que dualitzen els objectius fixats en els
programes marcs d'actuació.
Per una banda, l'expedient de decentralització no preveia
competències que facilitessin als Districtes una visió integral
de la política de joventut, malgrat això el procés d'integració i
compactació dels serveis personals de Districte ha facilitat que
a la pràctica es produís la desitjada visió global de les
polítiques adreçades als joves.
-11- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
Un dels exemples més clars al respecte, el tenim en la
gestió dels Casals de Joves de la ciutat» Aquests constitueixen,
junt als Infantils, el paquet de transferències més important,
L'Area central conserva les competències globals: definició del
marc programàtic de la ciutat a partir de la confecció d'un
document elaborat amb la participació d'aquells agents
directament implicats en la seva gestió, la reglamentació, la
formació d'animadors i el seguiment tècnic de la gestió. Per la
seva banda, els districtes tenen la gestió de tots els casals que ïï
.
ha
es troben en el seu territori. El procés de descentralització
permès un coneixement més directe de la realitat entorn els
casals, ha assegurat intervenir de manera més adient, ha millorat
els canals de participació en la gestió i ha comportat una major
rendabilitat dels casals i de les seves programacions.
Els Casals de Joves no desenvolupen de manera homogènia, les
línies d'actuació acordades en el document marc de Casals
elaborat a partir de trobar el consens entre totes les parts
implicades en la gestió de la política de Casals. Aquest document
marc fixa la necessitat d'actuar en els casals en dues direccions
que han de desenvolupar-se de manera homogènia i no excloents
l'una per 1'altra. Aquestes dues línies eren, per una banda la
treballar en el foment de la dinamització cultural del districte
i per 1'altra, actuar en la direcció de fomentar el casal com a
centre de recursos per a les entitats del districte i com a
centre promotor de l'associativisme juvenil. Avui, la pràctica
d'actuar en aquestes dues direccions de manera homogènia no és
encara un fet comú a tots els casals de la ciutat. Cal vehicular
mecanismes que assegurin que la política de joventut als
distictes s'adapti a la realitat específica del territori, sense
que aixó pugui anar en detriment de la política integral de
joventut.
Aquests buits en l'esforç de mantenir una visió global de
ciutat es fan més evidents en aquelles actuacions als districtes
que no han estat subjecte d'anàlisis similars al cas dels Casals.
Existeix una demanda per part d'associacions ciutadanes i per
part de la mateixa administració municipal per a que es Mm
procedeixi a elaborar documents que emmarquin l'actuació en
matèria de joventut. Caldrà procedir a elaborar anàlisis
pormenoritzades sobre casals infantils, sobre els projectes de
dinamització cultural i tendir a resoldre les problemàtiques
sorgides arrel del desenvolupament d'iniciatives als districtes
no incloses en el quadre general de competències transferides i
que sorgeixen de la necessitat dels districtes d'adequar els
plantejaments grans a les necessitats concretes del territori.
També s'imposa procedir a millorar els mecanismes de
coordinació entre els districtes i l'àrea central, doncs són els
instruments bàsics per- a assegurar que totes aquestes mancances
que s'han detectat en el que és la posada en marxa de la
descentralització, puguin ser superades. La necessitat
d'autonomia dels districtes ha comportat que la metodologia
de programació no sigui aplicada de manera uniforme als
Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
districtes per 1'altre i dificulten 1'aplicació d'una política de
joventut coherent fins les seves darreres conseqüències.
Nogensmenys, amb la constitució de 1'Ambit i la Comissió de
Benestar Social, les indicacions de Política integral expressades
en el P,J. han tingut un marc referencial adient així mateix amb
la creació de la Comissió de 1'Ambit de Benestar Social d'àrees i
districtes i el seu treball permanent està ja garantint una
major homogeneització de metodologies i de programes.
La descentralització és un procés sense marxa enrera. La
superació dels dèficits detectats en aquest breu lapse de temps
transcorregut des de maig de 1986 -quan s'aprova l'expedient de
descentralització- marcarà una nova etapa en la història de la
ciutat de Barcelona, caracteritzada per l'optimització de l'ús
dels recursos municipals i els de la iniciativa social, acostar
1'administració als ciutadans i potenciar la implicació
d'aquests, a través de les seves entitats i associacions, en el
govern de la ciutat,
A partir de 1,986, un cop aprovat el Projecte Jove, es va
procedir a la descentralització efectiva dels serveis de joventut
dintre dels eixos que marcava el Projecte Jove, avui amb una
experiència important en aquest camp, tant per part de l'Area de
Joventut com pér part dels Districtes de la ciutat, cal donar un
pas qualitativament important per quest procés no representi un
trencament en la política de serveis de l'Ajuntament de Barcelona
i per a mantenir el diàleg amb el teixit associatiu d'abast de
tota la ciutat, caldrà fer un seguiment continuat que permeti la
fglobaljització i coordinació de la política municipal de
joventut. També caldrà estudiar la possibilitat d'ampliació de
les competencies descentralitzades.
-13- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de arcelona
Projecte Jove
LIHIA D'ACTUACIÓ 68
68, . b l'aprovació de la Llei de Bases de Règim Local, la
pròxima pr ulgació, per part del Parlament de Catalunya, de la
LLei Munic al Catalana, i la redacció per part de l'Ajuntament
de Barceló de la seva carta municipal, es podrà clarificar el
marc compe ancial en temes de joventut entre les diferents
administrat ons públiques.
El pt er de l'Ajuntament en aquest camp haurà d'aprofundir
la col.lal ració i el diàleg amb totes les administracions
públiques, a fi de delimitar competències i coordinar els
escassos r zursos, inspirant-se en els principis aprovats per
l'Assemble< de poders locals i regionals del Consell d'Europa,
Aquesta as. mblea recomana que els Serveis Públics es prestin pel
nivell de 'Administració més proper al ciutadà ja que la seva
participac i control poden realitzar-se de manera més àgil.
68.193 Apr undir la col.laborció i el diàleg amb totes les
adm iistracions públiques,a fí de delimitar competències i
coo iinar els escassos recursos, inspirant-se en els
pri: ipis aprovats per 1'Assamblea de poders locals i
reg nals del Consell.
No s vançat en la definició del marc competencial en
materia de joventut,però des de la propia Area de Joventut s'ha
llençat re^ itides vegades la proposta d'establir un pacte d'estat
en materia ie joventut. La propoera redacció de la Carta Municpal
de Barceló i tal com ja citàvem en el Projecte Jove por ajudar a
la clarifi ició d'aquests temes.
-14- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d'actuació 69
69, L'Ajuntament de Barcelona ha redactat al llarg dels
darrers cent anys un conjunt d'ordenances que pretenien vetllar
per l'ordre públic de la ciutat.
Moltes d'aquestes normes han sobreviscut al pas del temps,
sense massa modificacions, restant avui antiquades o, en tot
cas, adequant-se malament a la realitat canviant a la nostra
ciutat, sobretot des de la perspectiva juvenil.
D'acord amb les actes de la mateixa comissió d'ordenances
i reglaments del passat mes de juliol de 1984 i dels estudis del
Projecte Jove,cal endegar una línia de treball que faci una
revisió de les Ordenances Municipals, bo i acollint les noves
realitats socials que avui existeixen. Especialment, cal fer
esment de les ordenances que tractin l'ús del carrer i dels
espais públics.
69,194 Endegar una línia de treball que faci una revisió de les
Ordenances Municipals, Especialment, cal feer esment de
les ordenances que tractin l'ús del carrer i dels espais
públics.
-15- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
LISIA D'ACTDACIO 70
70, Amb la idea de facilitar el procés d*inserció social
des
dels joves i el seu accés a la pràctica cultural, ha sorgit,
de diversos àmbits del P.J. veus que demanaven o proposaven la
creació d*una "Tarja Jove".
L'Origen d'aquesta iniciativa parteix de la tradició
d'algunes grans ciutats europees, que disposen d'una tarja
d'aquest tipus. És propòsit de' l'Ajuntament de Barcelona,
estudiar amb tota cura i profunditat aquesta proposta i, en
termini de 10 mesos, decidir alguna cosa sobre el tema, tot
tenint en compte l'accés desigual a les infrastructures i als
mitjans esmentats, per l'especial incidència entre els joves de
l'atur que redueix els seus recursos i genera un temps desocupat.
70.195 Estudiar la viabilitat de la creació d'una "Tarja Jove"
amb la idea de facilitar el procés d'inserció social del ISV"
joves i el seu accés a la pràctica cultural. A
La iniciativa de fer d'una tarja o carnet per al jovent de
la ciutat, surt recollida en les línies d'actuació del Projecte
Jove, aprovades sense cap vot en contra, pel Consell Plenari de
l'Ajuntament de Barcelona el 26 de juny de 1985.
Recordem-ne el seu text: Linia d'actuació 70 del Projecte
Jove de Barcelona
"Amb la idea de facilitar el procés d'inserció social
dels joves i el seu accés a la pràctica cultural, han
sorgit, des de diversos àmbits del Projecte Jove, veus que
demanen o proposen la creació d'una tarja jove.
L'origen d'aquesta iniciativa parteix de la tradició
d'algunes grans ciutats europees, que disposen d' una tarja
d'aquest tipus.
Es propòsit de l'Ajuntament de Barcelona estudiar amb tota
cura i profunditat aquesta proposta i en el termini de 10
mesos decidir, tot tenint en compte l'accés desigual a les
infrastructures i als mitjans esmentats, per l'especial
incidència entre els joves de l'atur, que redueix els
recursos i genera un temps desocupat."
-16- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
El compromís d'efectuar un estudi es va fer dintre dels
terminis proposats. Així a la reunió del mes de març de 1986 amb
el Consell de la Joventut de Barcelona, del que la Joventut
Nacionalista de Catalunya és membre del secretariat, es va
repartir el document i posteriorment es va repartir en la reunió
de la Comissió Ciutadana Consultiva del Projecte Jove del 12 de
juny de 1986 amb el títol "Notes per al debat de la Comissió
Ciutadana Consultiva del Projecte Jove".
Aquest document que recull l'anàlisi de les experiències
forànies estudiades i algunes de les opinions de professionals
externs a l'Ajuntament va ser recollit en el dossier que arrel
del primer '
any d'aplicació del Projecte Jove, es va realitzar i
entregar entre els regidors per a la seva discussió posterior.
Precisament, el 26 de juny de 1986 el Consell Plenari de
l'Ajuntament de Barcelona, es va presentar 1'informe sobre el
primer any d'aplicació del Projecte Jove i s'incorpora dintre
de l'annex IV el document discutit a la Comissió Ciutadana
Consultiva ( per raons de temps aquest punt de l'ordre del dia
del Consell Plenari va quedar ajornat fins a la reunió del 16 de
Juliol). Recordem-ne el text concret:
"ESTAT D'APLICACIÓ juny 86
Amb la idea de facilitar el procés d'inserció social dels
joves i el seu accés a la pràctica cultural, va sorgir de
diversos àmbits del Projecte Jove la proposta de creació
d'una tarja jove.
-I-'
-
-
Hi ha diferents experiències estrangeres per facilitar
aquest accés a la cultura dels joves, grup social menys
privilegiat en el seu procés de transició al món adult.
Els objectius que es pretenen són:
Afavorir la democratització de l'accés a la cultura.
Potenciar la pràctica quotidiana en l'üs dels equipaments
culturals.
Facilitar l'accés dels joves a les propostes culturals de la
ciutat.
Recolzar els mecanismes d'informació que arriben als joves.
Arribar a acords amb els sectors comercials de la ciutat per
tal de facilitar unes millors condicions econòmiques en
determinats articles.
El sector de població que contemplem com a punt de partida
per aquest projecte és el comprés entre els 14 i 20 anys.
El moment en que finalitza el període d'ensenyament
obligatori, objectivament disminueixen certes pràctiques que
s'impulsen des de 1 'escola.
Considerem que aquesta primera experiència ha d'abarcar fins
els 20 anys pero sense descartar la possibilitat d'assajar
altres fórmules fins a 25 anys per aquells amb més
dificultats per a inserir-se al món adult."
-17- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
xAjuntament de Barcelona
Projecte Jove
Més tard al novembre de 1986 es va fer la presentació del
Carnet Jove per part de la Generalitat de Catalunya. En la seva _ ,
presentació deia: í
"Aquesta iniciativa de la Direcció General de Joventut
de tots
pretén esdevenir un servei que estigui a l'abast
els joves de Catalunya".
La Generalitat i l'Ajuntament hem mantingut diverses
reunions per tal d'arribar a un acord sobre la possibilitat de
posar en marxa del carnet jove. Caldria citar:
21 JULIOL 86 Carta dirigida pel Regidor de Joventut i
Esports de l'Ajuntament de Barcelona al Director
General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
On s'expressava que a través de la premsa
"He vist anunciat repetides vegades l'anunci de la
posta en marxa del carnet jove segons acord del
Consell Executiu de la Generalitat", i es proposava
parlar-ne.
31 JULIOL 86 Carta del Director General de Joventut de la
Generalitat de Catalunya al Regidor de Joventut de
l'Ajuntament de Barcelona on proposa la realització,
després de l'estiu, d'una reunió per parlar de
l'esmentat carnet.
15 SETBRE 86 Carta de l'Alcalde de Barcelona al President de la
Generalitat oferint propostes de col.laboració i
esperant arribar a una acord després de veure la
impossiblitat de fer-ho amb el Director General -W"-'
"
Joventut.
14 NOVBRE 86 Carta que envia el Director General de la Joventut
de la Generalitat de Catalunya al Regidor de
Joventut de l'Ajuntament de Barcelona reafirmant la
la seva voluntat de col. laboració amb els
Ajuntaments que encara no s'han integrat a 1'
iniciativa del Carnet Jove.
26 NOVBRE 86 Carta del Regidor de Joventut de l'Ajuntament de
Barcelona al Director de Joventut de la Generalitat
de. Catalunya demanant concreció en la voluntat de
col.laboració, tal volta que l'Alcalde ja ha fet les
propostes per escrit en la carta enviada al
President de la Generalitat.
-18- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
18 SETBRE 87 Carta del Regidor de Joventut de l'Ajuntament
després de la constitució del nou consistori, on
demana en el seu punt 2 "Establir un acord de
col·laboració per tal de-que els joves barcelonins
puguin gaudir d'una tarja jove unificada,
incorporant alguns serveis municipals que puguin
ésser d'interés.
13 OCTBRE 87 Carta del Director General de Joventut proposant una
reunió que encara no s'ha celebrat.
Hem manifestat doncs, repetides vegades la nostra clara
voluntat d'establir una acord de col·laboració per tal que els
joves barcelonins puguin gaudir d'una tarja jove unificada.
Veurem si el resultat d'aquesta reunió si ho fa possible.
Afegim finalment que l'Ajuntament en aquest interval, i amb
l'objectiu que els joves barcelonins puguin gaudir d'espectacles
organitzats per l'Ajuntament de Barcelona d'especial interès i x;
"
amb un més baix cost , hem arribat a acords concrets per tal que
prèvia presentació del carnet d'identitat es puguin beneficiar
d'un descompte del 50Z.
-19- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
PROPOSTA D'EXEMPCIONS I
DESCOMPTES
TAXES
A) CURSOS I TALLERS 25Z
cursos i tallers de qualsevil tècnica (teatre, expressió,
cuina, tècniques, fotografia ...) organitzats pels Centres
Civics, Districtes, Àrees municipals.
exclou el material
B) ESPECTACLES, CONCERTS I ACTUACIONS 502
música, teatre, dansa, cinema, ...organitzat pels Centres
Cívics, Districtes i Àrees Municipals.
Inclou les programacions de Biennal, Transformadors, Mercat de
les Flors i Grec.
C) EXPOSICIONS Gratuita 502
4
Organitzades per les Àrees Municipals i Districtes.
Inclou les programacions de la Virreina, Hivernacle, Tinell,
Transformadors,...
D) INSTAL.LACIONS ESPORTIVES 502
De gestió municipal tant de 1' Area d' Esports com dels
Districtes.
E) ACTES ESPORTIUS 502
Campionats i mitings organitzats per l'Ajuntament
F) CENTRES DE PLANIFICACIÓ FAMILIAR
Centres de titularitat municipal gratuit en les visites.
-20- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
ORDENANCES
A) SEGELLS MUNICIPALS
Instancies, compareixences i altres escrits
O.F. 2 gratuit
B) MATRICULACIÓ DE BICICLETES I CICLOMOTORS
O.F. 2 gratuit
C) MUSEUS I INSTITUCIONS CULTURALS
Museu Picasso
Art de Catalunya
Art Modern
Arts Decoratives
Etnològic
Geologia
Historia de la Ciutat
Textil
Zoologia
Mares
Militar
Monestir de Pedralbes
Poble Espanyol
O.F. feif-:
4 entrada individual gratuït -
D) PARC ZOOLOGIC
O.F. 4 entrada individual 50Z
E) DUTXES I EVAQUATORIS PUBLICS
O.F. 5 gratuit
-21- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
ALTRES
TRANSPORTS DE BARCELONA
Cal cercar una formula (tarjeta cancelació, abonament especial,
presentació de carnet) per un descompte entre 25 i 50Z
■mi-
■m^
-22- PROPOSTA DEAvinyó. 7, pIraNl. 0C8002OBarceRlona
Tel. 301 12 21 PORAR SERVEIS MtJNICIPALS DE BARCELONA A LA
(93)
OFERTA DEL CARNET JOVE
A partir de-setembre de 1988 segons l'acord arribat per els
de Portugal, França, Holanda, Escòcia i Espanya un unic
governs
carnet juvenil europeu, valid per a tots aquests paissos.
Aquesta iniciativa ha retardat la sortida de la "tarjeta
joven" del Ministeri de Cultura, però a comunitats autònomes com
Balears, Pais Basc i Catalunya i a iniciativa dels seus propis
governs els "carnet jove" funciona des de fa aproximadament un
any.
La iniciativa de fer d'una tarja o carnet per al jovent de
la ciutat, surt recollida en les linies d'actuació del Projecte
Jove, aprovades sense cap vot en contra, pel Consell Plenari de
l'Ajuntament de Barcelona el 26 de juny de 1985.
Recordem-ne el seu text:
Linia d'actuació 70 del Projecte Jove de Barcelona
"Amb la idea de facilitar el procés d'inserció social
dels joves i el seu accés a la pràctica cultural, han
sorgit, des de diversos àmbits del Projecte Jove, vèus que
demanen o proposen la creació d'una tarja jove.
L'origen d'aquesta iniciativa parteix de la tradició
d'algunes grans ciutats europees, que disposen d' una tarja
d'aquest tipus.
Es propòsit de l'Ajuntament de Barcelona estudiar amb tota
cura i profunditat aquesta proposta i en el termini de 10
mesos decidir, tot tenint en compte l'accés desigual a les
infrastructures i als mitjans esmentats, per l'especial
incidència entre els joves de l'atur, que redueix els
recursos i genera un temps desocupat."
p:z-J
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
El compromís d'efectuar un estudi es va. fer dintre dels
terminis proposats. Aixi a la reunió del mes de març de 1986 amb
el Consell de la Joventut de Barcelona,es va repartir el document
i posteriorment es va repartir en la reunió de la Comissió
Ciutadana Consultiva del Projecte Jove del 12 de juny de 1986 amb
el titol "Notes per al debat de la Comissió Ciutadana Consultiva
del Projecte Jove".
Aquest document que recull l'anàlisi de les experiències
forànies estudiades i algunes de les opinions de professionals
externs a l'Ajuntament va ser recollit en el dossier que arrel
del primer any d'aplicació del Projecte Jove, es va realitzar i
entregar entre els regidors per a la seva discussió posterior.
Precisament, el 26 de juny de 1986 el Consell Plenari de
l'Ajuntament de Barcelona, es va presentar 1'informe sobre el
primer any d'aplicació del Projecte Jove i s'incorpora dintre
de l'annex IV el document discutit a la Comissió Ciutadana
Consultiva ( per raons de temps aquest punt de l'ordre del dia
del Consell Plenari va quedar ajornat fins a la reunió del 16 de
Juliol). Recordem-ne el text concret:
"ESTAT D'APLICACIÓ juny 86
Amb la idea de facilitar el procés d'inserció social dels
joves i el seu accés a la pràctica cultural, va sorgir de
diversos àmbits del Projecte Jove la proposta de creació
d'una tarja jove.
Hi ha diferents experiències estrangeres per facilitar
aquest accés a la cultura dels joves, grup social menys
privilegiat en el seu procés de transició al món adult.
Els objectius que es pretenen són:
Afavorir la democratització de l'accés a la cultura.
Potenciar la pràctica quotidiana en l'ús dels equipaments
'
culturals. . íï;
Facilitar l'accés dels joves a les propostes culturals de la: W
ciutat.
Recolzar els mecanismes d'informació que arriben als joves.
Arribar a acords amb els sectors comercials de la ciutat per
tal de facilitar unes millors condicions econòmiques en
determinats articles.
El sector de població que contemplem com a punt de partida
per aquest projecte és el comprés entre els 14 i 20 anys.
El moment en que finalitza el periode d'ensenyament
obligatori, objectivament disminueixen certes pràctiques que
s'impulsen des de 1 'escola.
Considerem que aquesta primera experiència ha d'abarcar fins
els 20 anys pero sense descartar la possibilitat d'assajar
altres fórmules fins a 25 anys per aquells amb més
dificultats per a inserir-se al món adult."
-23- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
juntament d e Barcelona
Projecte Jove
" ANNEX IVc al estat d'aplicació juny de 86
Informe presentat a la Comissió Ciutadana Consultiva.
Maig 86". i'
Més tard al novembre de 1986 es va fer la presentació del Carnet
Jove per part de la Generalitat de Catalunya. En la seva
presentació deia:
"Aquesta iniciativa de la Direcció General de Joventut
pretén esdevenir un servei que estigui a l'abast de tots
els joves de Catalunya".
La Generalitat i 1'Aj;intament hem mantingut diverses reunions
per tal d'arribar a un acord sobre la possibilitat de posar en
marxa del carnet jove. Caldria citar:
21 JULIOL 86 Carta dirigida pel Regidor de Joventut i
Esports de l'Ajuntament de Barcelona al Director
General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
On s'expressava que a través de la premsa
"He vist anxmciat repetides vegades l'aniinci de la
posta en marxa del carnet jove segons acord del
Consell Executiu de la Generalitat", i es proposava
parlar-ne.
31 JULIOL 86 Carta del Director General de Joventut de la
Generalitat de Catalunya al Regidor de Joventut de
l'Ajuntament de Barcelona on proposa la realització,
després de l'estiu, d'una reunió per parlar de
l'esmentat carnet.
15 SETBRE 86 Carta de l'Alcalde de Barcelona al President de la
Generalitat oferint propostes de col·laboració i
esperant arribar a una acord després de veure la
impossiblitat de fer-ho amb el Director General de
Joventut.
14 NOVBRE 86 Carta que envia el Director General de la Joventut
de la Generalitat de Catalunya al Regidor de
Joventut '
de l'Ajuntament de Barcelona reafirmant la
la seva voluntat de col·laboració amb els
Ajuntaments que encara no s'han integrat a 1'
iniciativa del Carnet Jove.
26 NOVBRE 86 Carta del Regidor de Joventut de 1'Ajuntaunent de
Barcelona al Director de Joventut de la Generalitat
de Catalunya demanant concreció en la voluntat de
col·laboració, tal volta que l'Alcalde ja ha fet les
propostes per escrit en la carta enviada al
President de la Generalitat.
-24- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
18 SETBRE 87 Carta del Regidor de Joventut de l'Ajuntament
després de la constitució del nou consistori, on
demana en el seu punt 2 "Establir un acord de
col·laboració per tal de que els joves barcelonins
puguin gaudir d'una tarja jove unificada,
incorporant alguns serveis municipals que puguin
ésser d'interés.
Hem manifestat doncs, repetides vegades la nostra clara voluntat . x
d'establir una acord de col·laboració ■
per tal que els joves I;-'
barcelonins puguin gaudir d'una tarja jove unificada•
Afegim finalment que l'Ajuntament en aquest interval, i amb
l'objectiu que els joves barcelonins puguin gaudir d'espectacles
organitzats per l'Ajuntament de Barcelona d'especial interès i
amb un més baix cost , hem arribat a acords concrets per tal que
prèvia presentació del carnet d'identitat es puguin beneficiar
d'un descompte del 502•
Finalment un cop arribat a un acord entre la Direcció General de
Joventut i la Federació de Municipis de Catalunya, l'Ajuntament
de Barcelona anirà incorporant el maxim de serveis municipal per
facilitar el procés d'inserció social als joves de la ciutat i el
seu accés a la pràctica cultural•
-25- Avinyó, 7, prai. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
PROPOSTA DE INCORPORACIÓ DE SERVEIS MUNICIPALS DE BARCELONA AL
CARNET JOVE
1.Difusió
Caldrà fer una campanya propia, al voltant de les dates de
llençament de la iniciativa on que di clara aquesta incorporado
de serveis municipals de Barcelona al Carnet Jove.
( el carnet jove, ara europeu i amb els ajuntaments ....)
2.llocs de distribució
1. Direcció General de Joventut
2. Servei territorial de Barcelona
3. Area de Joventut.Centre d'Informació
4. Seu dels Districtes de la ciutat (10)
3.Disseny del carnet
Donat que el disseny del carnet jove es anivell europeu i unic,
si que creiem interessant d'incorporar el escut de la ciutat.
4. Propostes de serveis municipals a incorporar
a) Incorporar a la relació els serveis municipals que ja son
gratuïts
b) Incorporar a la relació els serveis municipals que estan
becats o amb un preu politic
c) Incorporar nous serveis
prioritariament TRANSPORT
CULTURA
ESPORT
-26- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona - á
Projecte Jove
SERVEIS MUNICIPALS
ALGUNS EXEMPLES SUSCEPTIBLES DE SER INCORPORATS AL CARNET JOVE
ACTUACIONS CULTURA
CONCERTS CENTRES CIVICS
JOVENTUT
DISTRICTES
(MUSICA, TEATRE, DANSA, CINEMA,...)
MERCAT DE LES fLORS
FESTIVAL INTERNACIONAL DE MUSICA
BIENNAL
GREC
MEMORIAL REGAS
-.mr-
TRANSFORMADORS JOVENTUT
ACTUACIONS MUSICA TEATRE DANSA 300 A 500
CINEMA 100
EXPOSICIONS CULTURA
REL.CIUTADANES
JOVENTUT
VIRREINA CENTRES CIVICS
BORN
PEDRALBES
MUSEUS
-27- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
PROPOSTA D'EXEMPCIONS I
DESCOMPTES
A) CURSOS I TALLERS 25Z
cursos i tallers de qualsevil tècnica (teatre, expressió,
cuina, tècniques, fotografia ...) organitzats pels Centres
Civics, Districtes, Àrees municipals.
exclou el material
B) ESPECTACLES, CONCERTS I ACTUACIONS 25- 502
música, teatre, dansa, cinema, ...organitzat pels Centres
Civics, Districtes i Àrees Municipals.
Inclou les programacions de Biennal, Transformadors, Mercat de
les Flors i Grec.
C) EXPOSICIONS Gratuita 502
Organitzades per les Àrees Municipals i Districtes.
Inclou les programacions de la Virreina, Hivernacle, Tinell,
Transformadors,...
D) INSTAL.LACIONS ESPORTIVES 252
De gestió municipal tant de 1' Area d* Esports com dels
Districtes.
E) ACTES ESPORTIUS 502
Campionats i mitings organitzats per l'Ajuntament
F) CENTRES DE PLANIFICACIÓ FAMILIAR
Centres de titularitat municipal gratuit en les visites.
-28- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301^12 21 ,
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
ORDENANCES
A) SEGELLS MUNICIPALS
Instancies, compareixences i altres escrits
gratuit
B) MATRICULACIÓ DE BICICLETES
O.F. 19 gratuit
C) MUSEUS I INSTITUCIONS CULTURALS
Museu Picasso
Art de Catalunya
Art Modern
Arts Decoratives
Etnològic
Geologia
Historia de la Ciutat
Textil
Zoologia
Mares
Militar
Monestir de Pedralbes
entrada individual gratuit
D) DUTXES I EVAQUATORIS PUBLICS
O.F. 5 gratuit
-29- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament d e Barcelona
Projecte Jove
ALTRES
TRANSPORTS DE BARCELONA
Cal cercar una formula (tarjeta cancelació, abonament especial,
presentació de carnet) per un descompte entre 25 i 502
FUNDACIÓ MIRO
PARC ZOOLOGIC
Tal com ens comprometíem en el Projecte Jove es van fer les
gestions necessaries per a disposar d'un coneixement sobre les
inicatives que existien al voltant de les Tarjes o Carnets joves
arreu d'Europa. D'aquest estudi s'en desprenia la copnclusió de
que no existien tarjes a nivell municipal i que l'exit de
l'operació consistia en trovbar el maxix camp d'actuació per a la
proposta. Arrel de l'iniciativa unilateral de la Dirrecció
General de Joventut de endegar el programa Carnet Jove es van fer
tot un seguit de reunions per unifiacr les propostes, siguen
aquest avui un tema que encara es es discusió entre la Federació
de Municipis de Catalunya i la Direcció General de Joventut. Per
la part de l'Ajuntament de Barcelona s'ha realitzat un informe
sobre les aportacions que es podrien fer des de 1'ambit municipal
als joves que fosin titulars del carnet. Mentrestant i tal com es
menciona en el ambit de cultura i temps lliure s'han fet d'acord
amb altres àrees municipal acord parcials per la disminució
dels preus de les entrades als joves menors de 25 anys. ^ i&i
-30- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
línia d«actuació 71
71. Procedent de diversos àmbits d'estudi de P.J. i del
treball realitzat entre les diferents. Àrees de l'Ajuntament,
s'ha plantejat la conveniència d'establir i marcar les
prioritats d'una política de serveis específics adreçats a la
franja d'edat compresa entre els 12 i els 16 anys.
Raons de desenvolupament sociològic i de grup, en el procés
de maduració personal d'aquest conjunt d'adolescents, ja masssa
grans per a tractar^los com a nens, i encara sense haver
traspassat la porta de la joventut, aconsellen de definir-se , de
forma decidida , en l'establiment d'aquest programa específic.
Ha estat , sobretot, en el marc de l'àmbit de l'ensenyament
on s'ha vist la idoneïtat d'establir un tronc comú entre els 12 i
els 16 anys. L'Ajuntament elevarà aquesta proposta als nivells
competents de l'administració central, i autonòmica. Aquest
programa proposat s'haurà d'estendre a totes les realitats que
viuen aquests joves: ja sigui l'ensenyament, el temps lliure,
etc.
Per concretar-lo, caldrà el treball coordinat de les
diferents àrees implicades en el marc de la Comissió Municipal de
Joventut.
71.196 Establir i marcar les prioritats d'una política de Serveis
específics als Joves a la franja d'edat compresa entre els
12 i els 16 anys.
-31- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de B arcelona
Projecte Jove
LÍNIA D'ACTUACIÓ 72
72, servei militar- servei civil. Recollint el mandat
constitucional, expressat en el seu article 30 , en relació al
sevei militar, l'objecció de consciència i les altres causes
d'exempció, així com la prestació social substitutòria,
1'Ajuntament de Barcelona es proposa a treballar en les següents
direccions:
a) Informar tots els joves en edat militar dels seus drets
i deures. Això es realitzarà, de manera especial, en tots els:
nois d'una lleva, en el moment de la convocatòria per a tallar— ] - ^
se,mitj ançant una publicació adient que els informarà a
bastament,
b) Facilitar als joves d'altres indrets que vénen a fer el
Servei Militar a Barcelona, la informació necessària adreçada
específicament a ells, per a la millor interrelació en la vida
de la ciutat.
Publicació de "L'ABC del jove que fa la mili a Barcelona"
Per a completar aquesta línia de treball es proposarà al
Govern Militar l'establiment de convenis per a realitzar plans de
dinamització cultural,
c) Desenvolupar, segons el Reglament del servei civil
substitutori per als objectors de consciència, els serveis en
l'àmbit de la ciutat, ja sigui en diferents intitucions o
activitats de competència municipal, o en les entitats sense
afany de lucre i amb voluntat de servei comunitari,
L'Ajuntament de Barcelona, que ja el 15 de maig de 1979 en
el Consell Plenari que aprovà les seves "bases programàtiques i
d'actuació", va esmentar el seu criteri de facilitar la
realització del servei civil dels objectors en 1'àmbit dels
sexrveis i equipaments municipals, vol, en el moment dedinitiu
d'aplicació de la llei del seu reglament, ésser pioner i endegar
immediatament aquesta línia de treball.
72.197 Informar tots els joves en edat militar dels seus drets i
deures, ••
-
72.198 Facilitar als joves d'altres indrets que vénen a fer el
Servei Militara Barcelona, la informació necessària i
adreçada específicament a ells, per a la millor
interrelació en la vida de la ciutat,
72.199 Proposar al Govern Militar l'establiment de convenis per a
realitzar plans de dinamització cultural.
-32- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
72.200 Desenvolupar, segons el Reglament del servei civil
substitutori per als objectors de consciència, els serveis
en l'àmbit de la ciutat.
En compliment del previst en el Projecte Jove respecte treballar
en la direcció de,
"Desenvolupar, segons el reglament del Servei Civil substitutori
per als objectors de conciència, els serveis en l'àmbit de la
duta, ja sigui en diferents institucions o activitats de
competència municipal, o en les entitats sense afany de lucre i
amb voluntat de servei comunitari".
En nom de l'Ajuntament de Barcelona aquest regidor formulà una
proposta de col.laboració amb el règim de la prestació social
dels objectors de conciència en la que s'especifica que,
1.' Els Objectors de Conciència que desenvolupin la seva
prestació social substitutoria en serveis municipals ho faran
portant a terme la següent activitat.
Treballaran en el camp de dinamització social dels sectors de
joventut, infància i tercera edat i que te com a finalitat
promoure i fomentar accions dirigides a afavorir l'inserció
cultural i social de la població i aconseguir la seva
participació activa en la vida ciutadana.
En qualsevol cas, les tasques encomanades a objectors de
consciència seran tasques de suport als actuals treballadors de
l'Ajuntament; en cap cas substituiran les funcions que duguin a
terme membres de la plantilla municipal.
2.- L'Ajuntament de Barcelona, en la seva proposta estableix un
ordre de prioritat que seguidament es refereix.
Col.laboració en equipaments municipals dedicats a la infància i
la joventut.
Col.laboració en programes i equipaments culturals de
l'Ajuntament de Barcelona.
Col.laboració en els centres de serveis socials descentralitzats,
amb especial atenció a programes dedicats a l'assistència
domiciliaria i tercera edat.
Col.laboració en els centres de dinamització social de la ciutat
"Centres Cívics".
Col.laboració en programes de dinamització dels joves de
Barcelona en especial la realització del "Projecte Jove".
Col.laboració en els programes de serveis personals dels
districtes de la ciutat.
-33- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
Ajuntament de Barcelona
Projecte Jove
3.- Tal com fixa el "Reglamento de la Prestación Social de la
el
Objeción de Conciencia" (Reial Decret 2011988 de 15 de gener)
Ministeri de Justicia aprovarà un Plà anual de Concerts, entre
els quals hi figura el presentat per l'Ajuntament de Barcelona»
En aquest pla s'estableix les necesitáis a cobrir de manera
prioritària així com el nombre màxim d'objectors que puguin
adscriure's a cada programa o centre de prestació de serveis.
S'estableix també que la competència per a la distribució dels
efectes anuals correspon a la "Oficina de Prestación Social de
los Objetores de Conciencia", Així, no correspon a l'entitat
prestadora, per tant no correspon a l'Ajuntament, adscriure
objectors als diferents serveis.
4.- ün cop portada a terme aquesta primera experiència, i la seva
posterior avaluació, es procedirà a considerar la possibilitat
d'introduir modificacions en el present projecte.
Per acabar, respecte el colectiu de joves de la ciutat que es
troven en situació de realitzar el servei militar les inicatives
que s'han endegat des de l'Ajuntament de Barcelona per aquest
sector de la població han estat les següents:
- Punts informatius en els cuartels per els joves que realitzen
el servei miliatr a Barcelona.
"Repartiment d'un diptin realitzat per la Federació de municipis
de Catalunyaon s'explica tot el que convé saber sobre la mili i
l'objecció de consciència.
-Establiment d'un conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i el
Ministerio de Justicia per acollir diversos objectots de
consciència un cop s'estableixi la Pretación Social
Substitutoria
-34- Avinyó, 7, pral. 08002 Barcelona
Tel. (93) 301 12 21
 
ffiiiilp'
rí"^
fe-l^ ^rSl
"■ 7.^^'-V|'· Ix''-•>v^l''^í"' >--.fml7-;"' .:,i '-.•: ^', '^.·
V*^-*''^'' " ,*,» -£» J· ■*'i¿!^''^'Tp'\*"'*.>^íí^^5^^Sí'»,''f'' "«A'-^^í " "*■
*. 'v íT
'
'
<-t . ^■ísííí*^*»!^-'''.. -. ■*■•■>.«»' V "v'»»'^» .' .-,' '. Í *■;,■
"
1, aï'í^·^í^sí»'^'*»'S^·'*'"'*< ^ Ít'^''V'''sdà.·í■5^i4ÍS^n^Ap'« ' *'^*"·
'< ■^' t **• .'^^ïlíi iVv " "'"í'+^í*'j, ^ ^ '"'í&T*"'^
í'* -^%v..- '.t- '■ í'Cï wTí ■%
M «»r>?*' ^ ^
ÏÍ - 3p **rt. «wi >w -Si **•• ^ ».^X'*^tí^Hbt í*^íJrt -lÈf -(?> »■'ï •'- ""-j «-*¿-."* > yaw'W ^ Jr
" "
ï W, -í*
^
•íi/xííí;¿í^ l»;!^
à-l r .
.•■- -' •
<■ ■ íl ,'~ i. li'l.
*.<, t
i-
'%u::<.
•V
issafej
' ''.Tè- ' r.» 'V > S
jClrll- vV :"v.';-Í
'c:',. rí^'A/·^'V ^ 1 -fe
if'e^'.--;/- , -i,"/'7-!^-*ÍÍ.-fajfc "yi
--i -