www.barcelona.cat  C erca a barcelona.cat...    Català 
Servei de Premsa
05/04/2024
9:29:37
 NOTES I DOSSIERS CONVOCATÒRIES EMISSIONS GRÀFICS CONTACTE HEMEROTECA 
L̓ avaluació final del B-Mincome ratifica que la concessió de rendes redueix de manera
significativa el risc de pobresa i millora la satisfacció vital
17/02/2021
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Les transferències monetàries també augmenten la satisfacció vital, la participació comunitària i la cohesió social, segons lʼestudi detallat que
ara presenten lʼAjuntament de Barcelona i les diferents entitats que van participar al projecte
El programa ha tingut un impacte de gènere positiu, afavorint lʼapoderament de les dones participants
El B-Mincome va rebre 4,9 milions de la Unió Europea per testar lʼeficàcia de garantir rendes mínimes i es va desenvolupar durant dos anys
amb 952 unitats familiars residents en 10 barris de lʼEix Besòs
L̓ avaluació final del projecte B-Mincome ha permès extreure una sèrie de conclusions sobre els efectes reals que té la concessió de rendes a la població en risc de vulnerabilitat. El projecte confirma
que la transferència de rendes contribueix de forma significativa a reduir la privació material severa i la inseguretat alimentària, redueix la sensació dʼincertesa financera i lʼestrès associat a aquesta
situació, augmenta la satisfacció amb la vida, incrementa la participació de les persones a la vida comunitària i promou les relacions interculturals. El projecte també ha tingut un impacte de
gènere positiu, promovent lʼapoderament de les dones participants. Aquests i dʼaltres resultats sʼhan presentat aquest dimecres en una jornada telemàtica en què sʼhan compartit les anàlisis fetes
per les diferents entitats participants del projecte (Ivàlua, ICTA-UAB, IGP, NOVACT i The Young Foundation), que ha comptat també amb la participació de lʼAjuntament de Barcelona.
El B-Mincome va suposar un desplegament de polítiques combinades i pioneres (com per exemple la posada en marxa de la moneda REC) per testar lʼeficàcia de la provisió de rendes sota diferents
modalitats, durant dos anys consecutius. El projecte comptava amb el finançament de 4,9 milions dʼeuros per part de la Unió Europea, a través del programa Urban Innovative Actions (UIA), mentre
que lʼAjuntament de Barcelona va invertir un total de 10,9 milions dʼeuros en aquest projecte de lluita contra la pobresa i lʼexclusió social. En total hi van participar 952 unitats familiars de 10 barris
de lʼEix Besòs, en el 84% dels casos el titular de la unitat familiar va ser una dona i en total hi estaven incloses unes 3.700 persones. El programa B-Mincome, de fet, va rebre el reconeixement de
lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS) com una de les iniciatives més destacades del continent europeu per reduir les desigualtats i millorar la salut i el benestar de la societat.
“El projecte B-Mincome confirma lʼeficàcia de la garantia de rendes per oferir perspectives de futur a persones en una situació molt precària i també lʼefecte positiu sobre la cohesió socials als
barris”, ha assegurat durant la presentació la tinenta dʼalcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez.
En relació amb la privació material, la participació en el programa va reduir en 8 punts percentuals les privacions severes, en 13 punts percentuals la inseguretat alimentària i en 16,8 punts
percentuals la probabilitat de no poder fer front a les despeses de lʼhabitatge com per exemple experimentar retards en el pagament del lloguer o de la hipoteca. Igualment, i en consonància amb
dʼaltres experiments similars, el B-Mincome ha permès constatar que lʼatorgament de transferències monetàries permet reduir la sensació dʼincertesa financera i lʼestrès associat a aquesta situació,
a banda dʼaugmentar la satisfacció amb la situació econòmica personal i també la satisfacció general amb la vida.
El B-Mincome ha suposat també un increment de la probabilitat de participació i cohesió social, la millora de la visió que les persones participants tenen dels seus barris i una major predisposició a
implicar-se en activitat cooperatives i en conèixer la feina que fan les entitats locals. Addicionalment, pel que fa a la feina dels serveis socials, sʼha pogut constatar que la provisió de rendes millora
la relació entre les persones participants i les treballadores socials, en el sentit que es generen relacions més horitzontals i menys assistencials, la qual de cosa provoca de retruc una millora de la
percepció de lʼadministració pública, la valoració de la seva presència i el coneixement dels diferents serveis públics, entre dʼaltres.
L̓ anàlisi de totes les dades recollides, malgrat comptar amb limitacions pròpies de lʼestudi com per exemple que el programa tenia un horitzó temporal amb data de finalització, ha recollit també
entre els impactes inesperats el fet que sʼhagin promogut relacions interculturals entre les diferents minories que hi participaven, així com la reducció dʼestereotips culturals i la posada en valor de
la diversitat cultural dels barris, entre dʼaltres. També va suposar un apoderament de les dones participants, que van veure enfortit el seu rol en lʼàmbit domèstic, laboral i comunitari, així com un
impacte positiu en les relacions familiars. Per contra, entre els resultats que no sʼhan pogut confirmar un cop finalitzat el B-Mincome, sʼha trobat que no és possible apreciar una millora significativa
de la salut física ni mental, tot i que sí sʼha vist una millora de la qualitat de les hores de son, la reducció dels nivells dʼestrès i la millora en lʼaccés a lʼatenció mèdica. Dʼigual manera, no ha estat
possible validar lʼefecte positiu sobre un increment de lʼemprenedoria econòmica o la probabilitat dʼaccedir a una feina, tot i que igualment caldria esperar un horitzó temporal a més llarg termini
per acabar de concretar aquest punt.
El projecte va suposar igualment lʼestudi sobre si lʼatorgament de rendes funcionava millor o pitjor en funció de si aquestes rendes estaven condicionades o no a participar en una determinada
política activa, o què succeïa si estaven limitades o no al fet de rebre nous ingressos sobrevinguts. Malgrat no apreciar grans diferències entre aquestes diferents modalitats condicionades i/o
limitades per rebre el Suport Municipal dʼInclusió (SMI) que es va atorgar, les diferents institucions participants valoren de manera molt positiva lʼavaluació final, que sʼha fet amb vocació plural i
científica. En aquests sentit, sí que sʼaprecia que la tendència més clara apunta que la percepció de rendes condicionades a la participació en determinades polítiques actives o comunitàries és la
que millors resultats de satisfacció assoleix per a les persones que les reben, possiblement pel fet que és dʼaquesta manera que aquestes persones veuen reforçades les seves relacions socials. Tot i
així, la mateixa avaluació destaca que aquesta condicionalitat sʼhauria dʼaplicar sempre de manera flexible i oberta, amb diferents formes de participació, per tal que això  no suposi la introducció
dʼexternalitats negatives.
Paraules clau
B-MINCOME/
Avís legal Accessibilitat