Butlletí informatiu abril 2024 60 1 60 60 coordinació: Carme Solà consell de redacció: Pere Vives (AAJBB), Núria Abellán, Míriam Aixart, David Bertran, Clara González, Jaume Pàmies, Antoni Rodríguez, Noèlia Sanz (MCNB) col·laboració: Noelia Mérida (Aprèn Serveis Ambientals SL), Neus Ibáñez, Roser Melero, Neus Nualart (IBB) disseny gràfi c: Albert Pérez Pons revisió lingüística: Carme Solà impressió: Impremta Varela Paper Shiro Echo de 120 gr, 100% reciclat Dipòsit legal: B 7696-2003 1.500 exemplars gratuïts Edició: Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Associació d’Amics del Jardí Botànic Jardí Botànic de Barcelona (JBB) / Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona (AAJBB) Dr. Font i Quer, 2 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona JBB 93 256 41 60 museuciencies@bcn.cat museuciencies.cat AAJBB 93 256 41 70 Flaixos i meteorologia 3 info@amicsjbb.org amicsjbb.org Descobrim el Jardí. La zona etnobotànica 4 El projecte LIFE medCLIFFS 6 Parlem amb Enric Orús 8 AAJBB. Sembrant llavors de futur 10 Els hostes del Jardí L’abella gegant de la resina 12 Amics del JBB © Petit Comité Miscel·lània d’activitats 13 2 60 AAJBB Sumari El Jardí Botànic celebra el 25è aniversari El proper dissabte 20 d’abril celebrarem que fa 25 anys que el Jardí va obrir les portes. Ho farem amb una jornada que s’allargarà fi ns al vespre, farcida d’activitats per a tots els públics: música, tallers, jocs, espais per descansar i fer un mos... Serà també un dia per agrair la col·laboració de totes les persones que han fet i fan possible que el Jardí sigui una realitat. I aquí hem d’agrair especialment la dedica- Millora paisatgística de fi toepisodis ció de tants Amics i Amigues que ens regalen el seu del Jardí temps i la seva energia. Us esperem a la festa! Aquest hivern hem continuat la millora paisatgística d’alguns fi toepisodis del Jardí, tal com estem fent els darrers anys. S’han fet aclarides en alguns fi toepisodis de Canàries, al bosc de ribera i a la brolla acidòfi la, per tal de rejovenir-ne les col·leccions. També hem creat espais on s’estan acabant de col·locar roques i pedres característiques d’aquests ambients per incrementar el realisme de les c omunitats que representen. Resum dades meteorològiques Període: Temperatura màxima Temperatura mínima Pluja Vent màxim HIVERN 26ºC 3,59ºC 67,4 mm 48 km/h 2023 - 2024 Jardí Botànic de Barcelona 30º 25 25º 20 20º 15 15º 10º 10 5º 5 0º mm 15/10 23/10 31/10 08/11 16/11 24/11 02/12 10/12 18/12 26/12 03/01 11/01 19/01 27/01 04/02 12/02 20/02 28/02 3 AAJBB Noelia Mérida 60 descobrim el Jardí La zona etnobotànica Text i fotografies: Gran part de les àrees del JBB estan Núria Abellán definides pel concepte de fitoepisodi, que pretén representar els diferents ambients i paisatges de clima mediterrani del món. La mateixa dinàmica de la vegetació fa que el JBB sigui un equipament viu que s’ha d’adaptar als canvis i factors naturals, i així alguns aspectes i idees també s’hi van transformant. Aquest és el cas del fitoepisodi que havia de representar la rocalla marroquina i andalusa, un gran espai situat a la part central-alta del JBB: de moment, l’enfocament principal de paisatge que hi teníem previst ha estat substituït per la representació d’una zona de plantes aprofitables per a les persones. Fa ja gairebé una vintena d’anys es va conformar el grup de voluntaris de camp, la tasca principal dels quals era col·laborar en algunes plantacions, mantenir i netejar d’herbes certs espais i donar suport en el seguiment fenològic de les col·leccions del JBB. En veure aquell ampli espai del fitoepisodi pendent de concretar, tècnics del JBB i voluntaris de camp van proposar un incipient disseny per plantar-hi espècies Citrus limon amb un criteri concret, com ara que fossin plantes d’interès antropològic. I així va néixer la zona etnobotànica, i ara cada dimecres els voluntaris de camp s’esmeren a enriquir-lo amb noves plantes i a fer-hi les tasques de manteniment necessàries per lluir-lo en bon estat. Algunes de les plantes que hi ha han estat cultivades pels voluntaris de viver amb la finalitat d’anar completant aquesta zona, o bé són plantes sobreres de plantacions d’altres espais del JBB i aprofitades per a aquest menester. Aquests últims anys, però, també s’han pres en consideració Cynara scolymus amb molt bon criteri algunes de les plantes 4 6600 silvestres que hi apareixen espontàniament, ja que moltes tenen propietats medicinals o culinàries, com per exemple, la malva comuna (Malva sylvestris) o la borratja (Borago officinalis). La idea inicial va ser aprofitar el perímetre de sota del fitoepisodi, ja que és la zona més propera al camí principal i des d’on es poden observar les plantes fàcilment. En aquest tros destaquen l’àloe vera Borago officinalis Origanum majorana (Aloe vera), el romaní (Salvia rosmarinus (=Rosmarinus officinalis)), la sàlvia (Salvia officinalis), la marialluïsa (Aloysia citriodora) i l’arç blanc o espinalb (Crataegus monogyna), entre moltes altres. Però actualment la plantació s’ha anat estenent per la resta del perímetre i, per tant, hi trobem dues zones més, ben dife- renciades: una de més curta, que continua per la part baixa i on trobem borratja, hisop (Hyssopus officinalis), herba sabonera (Saponaria officinalis) i carxofera (Cynara scolymus); i una tercera zona a la part alta, on hi ha espígol (Lavandula angustifolia) i roser mesquer (Rosa moschata). En total, hi ha una cinquantena d’espècies Aloe vera establertes. En el transcurs d’aquests anys, les plantes han anat evolucionant i la zona ha anat prenent forma al ritme del Jardí. Molts voluntaris han dedicat el seu interès i esforç a tenir-ne cura, sempre amb bona predisposició i estimació cap al món vegetal i compartint aquesta complicitat entre ells i amb els tècnics del JBB. Els ho agraïm plenament, tant als que són ara amb nosaltres com als que ja no hi són, i també als que vindran, que aportaran idees noves per anar millorant aquest bocí de Jardí. Salvia rosmarinus Salvia officinalis 5 6600 primers resultats del proJecte LIFE medCLIFSS Text: Neus Ibáñez, Roser Melero i Neus Nualart Institut Botànic de Barcelona, IBB (CSIC-CMCNB) El projecte LIFE medCLIFFS desenvolupa en quatre àrees de treball: (https://lifemedcliffs.org/) té com a objectiu (1) prevenció, (2) detecció ràpida mitjançant la conservació i restauració dels penya- ciència ciutadana, (3) resposta ràpida segats mediterranis, un ecosistema i (4) erradicació. únic i vulnerable que allotja una gran diversitat d’espècies, moltes de les quals La primera àrea de treball pretén evitar són endèmiques i es troben en perill la introducció i propagació de plantes d’extinció. Es tracta d’un hàbitat d’interès al·lòctones que esdevenen invasores en els comunitari (HIC1240) que presenta un hàbitats litorals. Durant aquests dos primers estatus de conservació desfavorable i conté anys ja s’ha creat una llista de consens amb els endemismes Limonium geronense, 94 espècies que no es poden comercialitzar L. tremolsii i Seseli farrenyi, aquest darrer perquè són invasores a la Costa Brava i una amb la categoria d’amenaça més elevada. llista de vigilància amb 39 espècies que cal El projecte pretén millorar la gestió de les evitar d’utilitzar. També s’està treballant en plantes invasores que representen una una llista blanca de plantes segures (sense amenaça per als ecosistemes naturals en potencial invasor), un codi de conducta i una desplaçar les espècies natives, amplificada etiqueta de qualitat. Atzavara (Agave als penya-segats mediterranis per la forta americana), inclosa La segona àrea de treball implica la ciuta- pressió antròpica, tant de turisme com en la llista de consens dania que, mitjançant l’aplicació iNaturalist, del projecte d’urbanització del territori. registra dades que permetran la detecció ràpida i el seguiment de les poblacions de El projecte, cofinançat pel Programa LIFE de plantes invasores a la Costa Brava. Per una la Unió Europea, compta amb un pressupost banda, la Xarxa d’Observadors permet re- total de 1.408.273 € i hi participen centres de gistrar la presència de 180 plantes invasores recerca, administracions públiques, entitats o potencialment invasores. Actualment s’hi representants del sector productor de han unit 110 membres i s’han registrat 4.877 planta i una organització sense ànim observacions. de lucre. Té una durada de cinc anys www.lifemedcliffs.org (fins al setembre del 2026), i es 6 656090 Francesc Caralt Per altra banda, la Xarxa de Voluntariat fa el seguiment de les poblacions en diferents transsectes delimitats d’un km de llarg. Actualment hi ha 95 voluntaris que ja han pres dades de 1.802 observacions realitzades Xarxa d’observadors LIFE medCLIFFS. L’espècie més observada actualment és la fi guera de moro (Opuntia fi cus-indica) en un total de 32 espècies. Encara queden 15 transsectes per cobrir, així que us animem a tots a participar-hi! Els voluntaris reben un curs gratuït en línia de fl ora invasora de la Costa Brava i fan diverses sortides guiades per conèixer les espècies i l’hàbitat. Les trobades anuals permeten compartir experiències i coneixements. Les dades proporcionades per observadors i voluntaris s’usen en la tercera àrea de treball, la resposta ràpida, mitjançant l’elaboració de mapes de risc de les espècies més invasores, que estaran a disposició dels gestors del territori. Aquesta metodologia es transferirà a altres zones del Mediterrani amb la mateixa problemàtica i permetrà fer l’erradicació més efi cient, que és justament la quarta Sortida de voluntaris al cap de Creus el passat 30 de setembre àrea de treball i es du a terme a la zona del Parc Natural de Cap de Creus. Finalment cal destacar les accions de difusió que s’estan realitzant, per exemple activitats com el Bioblitz al cap de Creus, o la Nit de la Recerca a Barcelona, i propostes d’educació ambiental per mitjà de jocs cooperatius dirigits a escolars, joves i famílies. Taller divulgatiu durant la Nit de la Recerca, el passat 29 de setembre al Cosmocaixa 7 Javier Martínez Carlos Santana. 60 Enric Orús D’on ve la teva afició Com vas entrar a les plantes? a l’AAJBB? Voluntari i guia de l’AAJBB De petit els pares em De mica en mica vaig van portar a la natura, anar coneixent vivers, em van comprar llibres assistint a cursos i per conèixer les plantes jornades botàniques i, ja més gran, practicant i visitant parcs urbans. el muntanyisme, vaig anar aprofundint en els Als anys 80 sabia les es- diferents estatges de pectatives de la ciutat de vegetació i observant les Barcelona per ser nomi- estratègies dels vegetals nada per als Jocs Olímpics per sobreviure a grans del 92 pel fet de tenir un Entrevista: Carme Solà altures. gran Jardí Botànic… 8 6600 Així doncs, m’hi vaig im- Aquest contacte no l’he o gairebé sempre, són plicar: des de ser voluntari perdut mai, i ha estat una majoria. Jo personalment en l’esdeveniment fi ns a font d’aprenentatge de les felicito. Com han freqüentar l’antic Institut com cuidar les plantes, les canviat les coses… Botànic, tan petit però ric seves necessitats en continguts. i exigències. Tens preferència per determinades plantes? Va ser fàcil, per tant, El mateix he fet, sempre entrar en contacte amb que pogut, amb els I tant! De sempre m’han l’Associació i fer-me’n voluntaris de l’hort de atret les suculentes, soci (amb el número 207) l’Històric. Així he après la i particularment els l’any 1994. gran varietat de conreus cactus. Sento admiració que hi ha, les exigències pels arbres vells; quanta Els anys següents mirava nutritives de cada planta història ens podrien de participar en les activi- i quan han madurat. Més contar, ells que porten tats de l’Associació, però d’un enciam i llegums segles entre nosaltres! “Graduat en a partir de la inaguració m’he emportat a casa! enginyeria, tota del Jardí, el 1999, la meva presència ja hi va ser més Per altra banda, quan faig Què milloraries la meva vida de guia amb les entitats del Jardí? assídua, i col·laborava laboral ha estat de en les trobades amb els amb què col·laboro La seva connectivitat cara el públic, des visitants oferint visites jo només ensenyo les i visibilitat. Hi ha molta guiades. plantes, siguin arbres feina a fer i els organismes de consultor tècnic o petites mates; però públics s’hi haurien en una fàbrica, A fi nals del 2014, darrere hi ha una enorme d’implicar. fi ns a venedor coincidint amb la meva tasca del voluntariat, jubilació, vaig entrar a la que no es veu, però que en una empresa Trobo a faltar les festes, Junta Directiva de l’AABJJ és imprescindible, sigui que la pandèmia va comercial. acceptant la petició que de camp, de l’hort, dels suprimir. És una manera Des del 2005 me’n van fer, aclarint, bonsais, dels vivers, etc. important d’atraure la però, que un cop es fes És això el que fa possible soc guia del ciutadania, la nostra i la la renovació de càrrecs que la resta de companys que ve de fora, si sabem Jardí Botànic.” ja no hi seguiria. i companyes guies i jo donar la informació puguem ser-ne la cara adequada. Com va ser la teva visible, i mostrar-ho. trajectòria posterior? Per acabar, el Jardí fa 25 Quina valoració en fas, anys i penso que seria Lliure ja de la feina a la de les teves visites? l’hora d’anar pensant en Junta, vaig decidir anar al Jardí cada dimecres Si la cara és el mirall de un llibre que mostrés, per retrobar-me amb l’ànima, els guies ens d’una manera senzilla els companys voluntaris sentim reconfortats quan, i entenedora, les espècies de camp que, amb el en acabar la visita, la gent d’arreu del món que seu coneixement del fa cara de satisfacció i aplega: aquelles que terreny, em parlaven de agraeixen les explicacions viuen en un clima similar les plantacions que feien i les respostes quan et al nostre. i dels resultats, val a dir fan preguntes. I una dada que no sempre reeixits. curiosa: les dones sempre, Moltes gràcies! 9 6600 Sembrant llavors de futur L’Associació d’Amics del Jardí Botànic ha fet 30 anys L’any 1993, quan es va constituir l’AAJBB, es va veure Aquesta estabilitat actual ens permet arribar a més que hi havia una gran quantitat de persones que ja de 3.000 persones beneficiàries i a oferir prop de 200 s’havien interessat abans per ajudar el Jardí Botànic: activitats anuals. Entre aquestes activitats destaquem a la Fira de Jardinova del setembre del 1992. I que ara excursions botàniques, visites guiades a mida per a calia gestionar. La fórmula de crear l’Associació va ser entitats i grups, cursos de botànica, de dibuix botànic, la millor manera de fer-ho. de fotografia, de cura de l’espai verd en general, així com el cicle de cinema o la jugatecambiental, Calia organitzar els voluntaris en equips de treball en que desenvolupa una proposta per a famílies per un moment que el Jardí Botànic (l’Històric) estava aproximar els més petits al coneixement del medi tancat al públic, es disposava de poc personal i el nou natural i de l’espai verd. Jardí era només un projecte... I aquelles persones van ser de gran ajuda: al viver trasplantant plantes; al Jardí Ara és potser el moment de repensar el futur regant i fent plantacions o petits manteniments. I així i imaginar l’Associació per als propers anys. Enguany va néixer aquella idea, que s’ha sostingut en el temps. posarem en marxa un procés de participació per renovar el Pla de Voluntariat, que vol ser una eina per 30 anys no són pocs per a una entitat associativa, que créixer a la vegada que per millorar l’acollida de nous mai no està exempta d’altibaixos en la gestió de jun- socis i la possibilitat d’incorporar-hi el públic familiar, tes directives o en l’organització de l’activitat pròpia. clar destinatari de les activitats i de les visites al Jardí Podem estar-ne contents. Disposem d’una associació Botànic. consolidada amb prop de 300 socis i sòcies, i 90 volun- taris que desenvolupen activitats en diferents grups: Tenim moltes idees que caldrà veure com es materia- al viver del Jardí, com a guies voluntaris del Jardí per litzen i com esdevenen projectes que permetin a la als visitants, a la col·lecció de bonsais, al projecte de les ciutadania descobrir, conèixer i conviure amb l’espai papallones de l’Institut Botànic, a l’hort de la Masia o verd. Hi ha, per exemple, la de fer créixer la proposta fent manteniment a la parcel·la etnobotànica del Jardí. de l’hort, dinamitzant millor la gestió de les llavors del 10 6600 banc de llavors que tenim, on hi ha espècies hortíco- La gestió d’algun racó al Jardí Botànic que pogués les molt interessants i que caldria donar a conèixer. esdevenir “el Jardí de les persones” també ens ocupa: I ampliar aquesta activitat amb un grup de viver de un espai de voluntaris però creat per a la participació planta hortícola, que permetés distribuir planter de les dels visitants, que d’alguna manera traslladés les nostres llavors els mesos de primavera. plantes mediterrànies del Jardí als nostres balcons i terrasses, amb components vivencials i lúdics, com per En aquest sentit, hi ha la idea d’oferir a la Masia exemple la possibilitat d’apadrinar arbres del Jardí. un espai d’aula ambiental dedicat al món verd i en especial a l’hort, amb activitat diària de dilluns I algunes coses més que queden al tinter, perquè a divendres, on la ciutadania pogués venir a aprendre somiar és gratuït i és el que sempre ens queda, i i a resoldre dubtes de com fer la seva vida més si aquelles persones que es van iniciar en aquesta verda i millor. Paral·lelament es podria idear, amb aventura el 1993 no haguessin somiat, avui no seríem voluntaris, un espai de botiga o venda de marxandatge on som: una plataforma ciutadana que projecta creat per l’Associació. el Jardí cap a la ciutadania i els visitants, i que vol continuar fent créixer aquesta llavor del Amics i Pensem que caldria donar més rellevància a la Amigues per fer créixer el Jardí Botànic de Barcelona. temàtica de la sobirania alimentària i l’alimentació sostenible i saludable, i el paper que hi juga el fet de consumir més productes d’horta. Per a tal efecte, podríem donar a conèixer els productes de l’hort i la seva manipulació a la cuina amb la creació d’un espai gastronòmic amb obrador i cuina, que ens permetés treballar aquestes qüestions relatives a l’alimentació, i poder cuinar-hi receptes a partir dels nostres Pere Vives productes. President de l’AAJBB 11 6600 L’abella gegant de la resina L’abella gegant de la resina S’alimenta de pol·len i nèctar siderable talla, al voltant dels (Megachile sculpturalis) és una de les fl ors. A les zones urba- 2 cm (d’1,4 a 2,5 cm) i pel fet abella solitària que no forma nes i periurbanes, a més de la d’utilitzar en la construcció dels colònies, com altres milers fl ora autòctona, aprofi ta les nius i les cel·les corresponents, d’espècies d’abelles i vespes so- fl oracions d’espècies orna- materials com resina, fusta litàries. Pertany a la família dels mentals asiàtiques utilitzades i/o fang. Fan el niu en forats megaquílids (Megachilidae), en jardineria, com la sòfora de troncs d’arbres o aprofi - de l’ordre dels himenòpters. o acàcia del Japó (Styphno- tant construccions humanes lobium japonicum, abans (orifi cis en parets). Prefereixen Es tracta d’una espècie exòtica Sophora japonica). A diferèn- cavitats preexistents a fer-les invasora, originària del Japó i cia de la vespa asiàtica (Vespa partint de zero, però si la fusta de l’est de la Xina. Tot indica velutina, vegeu Brolla 54), no és prou tova també poden que va entrar a Europa pel depreda pas altres insectes excavar-les-hi. port de Marsella (Provença) però es mostra agressiva amb l’any 2009, des d’on va ini- algunes abelles autòctones A causa de la mida, l’abella ciar un procés d’expansió pel per acaparar-ne els nius, com gegant de la resina es pot con- continent europeu que no ha per exemple amb espècies fondre amb la vespa asiàtica, fi nalitzat, cosa que demostra dels gèneres Osmia (abelles però aquesta abella gegant un comportament invasor clar. paletes) i Xylocopa (abelles de té l’abdomen completament A Catalunya es va detectar la fusta). Com que totes són negre i el cos amb pèls de color per primera vegada l’any 2018, més petites que la Megachile marró clar, pilositat encarrega- concretament al Barcelonès, la sculpturalis, les acaba fent fora da d’arreplegar i transportar Garrotxa i el Vallès oriental. Es dels nius que vol ocupar, si cal el pol·len. El seu comporta- tractava de les primeres cites engrandint-los. ment no és agressiu envers Text: de la península Ibèrica. L’any els humans llevat que se senti Jaume Pàmies Fotografi es: 2020 en descobrim la presèn- El seu nom popular, manllevat amenaçada. Ángel cia al Jardí Botànic Històric, i de l’anglès, abella gegant de Hernansáez posteriorment també al JBB. la resina, deriva de la seva con- 12 60 Miscel·lània d’activitats previstes per al 2024 Activitats anuals Jugatecambiental Visites guiades al Jardí Botànic Tots els dissabtes i diumenges de primavera i tardor, activitats me- Tots els dissabtes i diumenges diambientals i petits tallers per a la a les 12 h per als visitants del Jardí. família, especialment per als més menuts. A la Masia del Jardí Botà- Els primers diumenges de mes nic Històric, i els primers diumen- a les 12 h al Jardí Botànic Històric. ges de mes al Jardí Botànic. Fes-te’n soci! 13 60 Activitats de primavera Hotels d’insectes Inclusions vegetals en resina Descobrir la importància de les Tècnica d’ús de resines per incloure abelles solitàries com a grans en motllos diferents elements natu- pol·linitzadors i el problema de la rals i vegetals. Fem una petita de- pèrdua d’hàbitats. Construïm un mostració i pràctica per a cadascú. petit hotel d’insectes per posar-lo al balcó de casa, perquè aquests in- Tallers de botànica bàsica Passejades ornitològiques pel sectes hi puguin fer el niu i la posta. Jardí Botànic Descobrir el món vegetal: com estan organitzades les plantes, Descobrir els ocells que hi viuen, estructura, fisiologia. Una volta pel amb un guia expert que ens ajuda Jardí ajuda a conèixer els conceptes a reconèixer les espècies d’ocells bàsics de la botànica. i els seus cants. Cicle de cinema i jardí Fem jardins verticals Durant el mes de juny, cicle de Un taller per entendre aquest pel·lícules relacionades amb l’espai concepte de jardins: amb poc verd, que es projecten a la Filmote- consum d’aigua i per a espais ca de Catalunya, al Macba i al Jardí reduïts, i aprofitant la verticalitat de Botànic. Per als amants del setè art les terrasses i balcons, sense perdre i les plantes i jardins. superfície útil dins de casa. 14 60 La lluna del botànic Observació de la lluna plena al Jardí Botànic. Les zones, com està formada, l’origen. Cràters, mars de Jardins de papallones pols, serralades. Aprofitant també les vistes nocturnes a la ciutat i si Apropar-nos al món de les papallo- el cel està obert, observar algun nes, descobrir quines plantes amb Activitats de tardor planeta si s’escau i les estrelles prin- flor hi ha d’haver al nostre jardí o Tallers de kokedamas cipals que es poden veure al cel de balcó si volem que s’hi apropin. Barcelona. Amb visita al papilionari de l’IBB, on podrem descobrir el cicle de vida Tècnica oriental amb pedres de la papallona. d’akadama i sphagnum, que Excursions botàniques permet fer un substrat de forma Els arbres del paper. més o menys esfèrica perquè una A la tardor, descobrir diferents Taller de paper reciclat planta hi pugui viure sense test ni indrets del nostre país i la seva contenidor. riquesa botànica: arbres, arbusts i plantes de tot tipus, que omplen La importància de reciclar el paper Caixes niu per a ocells els nostres boscos, matollars i el cartró, aprendre a fer paper reci- i brolles. Sempre amb l’ajuda clat, descobrir el valor del reciclatge d’un experts que ens ajudaran i conèixer de quins arbres obtenim Aprendre per a què serveixen, el paper. com es fan i com se situen en els a identificar les diferents espècies, boscos per ajudar els petits ocells els usos i l’ecologia. insectívors a fer el niu en el període hivernal. El taller permet fer una caixa niu per a cadascú. Aprenem a fer pa Descobrir el procés d’elaboració del pa, les diferents farines que es poden fer servir i el procés de fer- mentació i cocció. Fer una pràctica de fer un pa de pagès. Cianotípies Fem fotografies amb aquesta Consulteu la programació tècnica, imprimint fulles i mostres actualitzada a: vegetals amb la llum del sol i el paper fotogràfic. amicsjbb.org 15 60