La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Juliol de 2022 Treball realitzat per l’equip de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Direcció: Núria Pérez Sans Autors/res: Xavi Bach Coma, Núria Pérez Sans, Samuel Nel·lo Deakin i Paolo Chevalier Suport estadístic: Núria Ruiz Forés, Manel Pons Sanvidal i Raúl Morcillo López Control de treball de camp: Jorge Cátedra Mártinez i José Luís Flores Valdivieso Treball de camp realitzat per Institut Opinòmetre. Cerdanyola del Vallès, juliol de 2022 Índex Percepció dels comerciants ..................................................................... 5 Percepció dels clients-conductors de l’Eixample .................................... 19 Principals resultats de l’enquesta als comerciants ................................. 29 Principals resultats de l’enquesta als clients-conductors........................ 69 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 3 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 4 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Percepció dels comerciants A continuació s’expliquen les necessitats dels establiments comercials de l’Eixample en relació amb l’accessibilitat dels clients i de les mercaderies en vehicle privat (segons diferents eixos urbans d’intervenció i tipologies comercials) i la percepció que tenen en relació amb les futures actuacions urbanístiques previstes al districte. Els resultats provenen de l’enquesta (vegeu l’Annex II) adreçada al propietari/ària, o a l’encarregat/ada o empleats/ades responsables dels establiments (comerços, bars o restaurants o altres serveis) de determinats carrers de l’Eixample. Per tal de simplificar el text a l’hora d’analitzar els resultats es parlarà d’establiments comercials o comerços, si bé l’enquesta està adreçada a comerços, bars, restaurants o altres serveis (centres d’estètica, perruqueries, tintoreries, veterinaris/mascotes). També es parlarà genèricament del terme “comprar”, quan en alguns casos es tracta d’un altre tipus de consum (un àpat en un restaurant, una sessió de perruqueria, etc.). Tal com s’explica en més detall a l’Annex II, s’ha fet una selecció dels establiments comercials de l’Eixample amb la finalitat de tenir una representació de comerços segons la tipologia de carrers. Aquestes tipologies de carrers responen a la jerarquització de la xarxa viària en funció del nivell de pacificació actual i previst. En conseqüència, cal tenir en compte que els resultats obtinguts no fan referència a les opinions i necessitats del conjunt d’establiments de l’Eixample, sinó que representen a una selecció de comerços estratègica. Dades globals de l’enquesta Perfil dels clients Els comerciants de l’Eixample declaren que de mitjana 6 sobre 10 clients són del mateix barri. A tots els comerços, excepte bars i restaurants, se’ls ha preguntat amb quina freqüència necessiten els seus clients transportar objectes voluminosos i pesants adquirits al seu establiment, i un 35% han respost que ho necessiten freqüentment. Pel que fa al mitjà de transport amb el qual consideren que hi arriben els seus clients (amb una escala de l’1 (pocs) a 5 (molts)), els comerciants declaren que molts dels seus clients venen a peu (4,1), i bastants venen en transport públic (2,8), moto o ciclomotor (2,7) o cotxe (2,6). Els clients que venen en patinet elèctric (1,8) i bicicleta (1,6) són més residuals. Quan es demana quina quota modal del vehicle privat té el vehicle privat, la percepció dels comerciants és que el 36,5% dels seus clients accedeixen al seu establiment en vehicle privat (cotxe, moto o ciclomotor). La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 5 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Impacte de les intervencions urbanes en els hàbits de consum Afectació actual S’ha demanat als comerciants si en els darrers 4 anys creien que s’havien fet actuacions urbanístiques de pacificació del trànsit al seu carrer o en carrers adjacents. Aquestes actuacions podien ser superilles (carrer pacificat o eix verd), nous carrils bici, nous carrils bus, mesures de pacificació en entorns escolars o ampliació de voreres amb pintura. La mesura de pacificació més esmentada ha estat el nou carril bici (60%), seguit de l’ampliació de voreres (37%) i de la pacificació en entorns escolars (36%). En menor mesura, s’han identificat les superilles (26%) o nous carrils bus (24%). Els comerços que han respost que com a mínim, alguna de les actuacions urbanístiques de pacificació del trànsit s’han realitzat al seu entorn, tot seguit se’ls ha preguntat sobre la seva afectació en l’activitat comercial. Un 55% dels comerços consideren que aquestes actuacions no l’han afectat o inclús han afavorit la seva activitat comercial. Pel que fa a l’afectació d’aquestes actuacions en el fet que vinguin més o menys clients de fora de Barcelona al seu establiment, el 51% opina que no ha influït o que encara venen més clients. Els comerços que han iniciat l’activitat econòmica a partir de l’any 2020 són qui millor valoren aquesta relació. El 60% dels comerços creu que aquestes actuacions ha fet que els seus clients comprin igual o més al barri que abans. Afectació futura S’ha demanat als comerciants si creuen que hi ha prevista alguna actuació urbanística de pacificació de trànsit futura al seu carrer o en carrers adjacents. Aquestes actuacions podien ser superilles (carrer pacificat o eix verd), nous carrils bici, nous carrils bus o mesures de pacificació en entorns escolars. La mesura més identificada ha estat la superilla (26%), seguit de nous carril bici (11%) i mesures de pacificació dels entorns escolars (11%). En menor mesura, s’han identificat els nous carrils bus (5%). En aquest cas, els valors han estat molt menors respecte a la pregunta que s’havia plantejat sobre les actuacions de pacificació del passat. Els comerços que han respost que com a mínim, alguna de les actuacions urbanístiques de pacificació del trànsit es realitzaran en un futur, se’ls ha preguntat sobre la seva afectació en l’activitat comercial. Un 68% dels comerços consideren que aquestes actuacions no l’afectaran o inclús afavoriran la seva activitat comercial. Pel que fa a l’afectació d’aquestes actuacions en el fet que vinguin més o menys clients de fora de Barcelona al seu establiment, el 58% opina que no influirà o que encara vindran més clients. El 58% dels comerços creu que aquestes actuacions faran que els seus clients comprin igual o més al barri que abans, amb certes diferències segons la tipologia. En aquest bloc, finalment, s’ha demanat als comerciants que diguessin quin era el tipus de carrer que consideren que genera més afluència de clients en un establiment com el seu, podent escollir entre carrers amb molt de trànsit, carrers amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles, o carrers pacificats i poc trànsit de vehicles. La valoració global és que els carrers amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles són els que es creu que atrauen més clients (49%), seguit dels carrers pacificat i poc trànsit de vehicles (35%) o carrers amb molt trànsit (15%). 6 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Valoració dels elements que permeten la mobilitat en vehicle privat El mitjà de transport més accessible per accedir als comerços de l’Eixample seria a peu (4,7), seguit de la bicicleta (4,3), del patinet elèctric (4,2), del transport públic (4,1) i de la moto i ciclomotor (4). A molta distància hi ha el cotxe, que no seria gaire accessible (2,5). La valoració de l’oferta d’aparcament de cotxe al carrer és molt baixa (1,7) i una mica superior (2,7) – encara que força baixa en el cas de l’aparcament fora de calçada. S’ha preguntat als comerciants si bonifica d’alguna manera l’aparcament als seus clients que venen a comprar en cotxe, i de quina manera ho fan. Un 12% dels comerciants declaren que ofereixen algun tipus de bonificació, sigui aparcament gratuït o descomptes en aparcaments propers, als seus clients. Distribució urbana de mercaderies S’ha preguntat als comerciants en quin tipus de vehicle li arriben les mercaderies, podent respondre fins a un màxim de 3 respostes per comerciant. La gran majoria de comerciants (80%) declara que com a mínim els arriben en cotxe o furgoneta, tot i que un 40% també declaren que els arriben en camió o tràiler. En bicicleta només arriben mercaderies a un 2% dels comerços entrevistats. S’ha preguntat als comerciants on es fa la càrrega i descàrrega de les mercaderies que li arriben, podent respondre fins a un màxim de 3 respostes per comerciant. La majoria d’establiments comercials declaren que poden fer la càrrega i descàrrega a prop de l’establiment (60%), o inclús davant la porta (36%). Només un 6% declaren que la càrrega i descàrrega s’ha de fer lluny del seu establiment. La valoració de l’oferta de places de càrrega i descàrrega és regular (2,8). Només el 6,2% dels comerços declaren que fan ús de la DUM nocturna. El 44% dels comerços de l’Eixample ofereixen entregues a domicili des del seu negoci. Aquelles persones que han declarat que ofereixen entregues a domicili des del seu negoci amb un servei propi o a través d’una empresa especialitzada (n=435), se’ls ha demanat amb quin tipus de vehicle fan aquestes entregues a domicili. Els entrevistats podien respondre fins a un màxim de 3 respostes. Els vehicles més utilitzats són la furgoneta (42%), el patinet elèctric (33%) i la moto o ciclomotor (25%). Aquelles persones que han declarat que ofereixen entregues a domicili des del seu negoci amb un servei propi (n=153), se’ls ha demanat on aparquen el vehicle que utilitzen per aquest ús. Els entrevistats podien respondre fins a un màxim de 3 respostes. L’aparcament al carrer (44% dels enquestats) i fora de calçada (40%) són els llocs principals d’aparcament dels seus vehicles. Només un 17%% ha respost que aparca el vehicle al mateix local. Cal tenir present que quan ens referim a vehicles pot ser des d’un cotxe o furgoneta, fins a una moto, ciclomotor o bicicleta. La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 7 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Dades globals de l’enquesta segons tipus de via Comerços en vies veïnals (eix verd definitiu) Aquesta categoria està format pels 630 comerços de la Superilla de Sant Antoni, ja executada; i d’altres carrers pacificats consolidats. El 21% dels comerços estan ubicats al Mercat de Sant Antoni. Tipologia d’establiments comercials Perfil dels clients Els comerços d’equipament personal i quotidià La percepció dels comerciants és que els clients alimentari estan més representats en aquesta d’aquestes vies són majoritàriament del barri (67%) i categoria que a la resta de vies. pocs hi accedeixen en vehicle privat (31%). Valoració dels elements que permeten la Distribució urbana de mercaderies mobilitat en vehicle privat Facilitat d'accés al seu establiment (1 baixa / 5 alta) Via veïnal (eix Mitjà de transport Altres vies verd defini tiu) Cotxe 2,4 2,6 Moto o ciclomotor 3,7 4,0 Transport públic 3,9 4,1 A peu 4,8 4,7 Bicicleta 4,1 4,3 Patinet elèctric 4,1 4,2 L’oferta general de places de càrrega i descàrrega a L’oferta d’aparcament de cotxes al carrer està valorat l’entorn de l’establiment està valorat amb un 2,8 sobre amb un 1,5 sobre 5, i fora de calçada amb 2,5 sobre 5. 5. Impacte de les intervencions urbanístiques en els hàbits de consum dels clients La percepció dels comerciants és que les actuacions urbanístiques del futur tindran major influència positiva pel comerç que les dels darrers 4 anys. A més, la seva valoració positiva supera a la mitjana dels comerços de la resta de vies. El 52% creu que els carrers amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles són els que generen més afluència de clients, seguit dels carrers pacificats i amb poc trànsit de vehicles (39%). 8 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Comerços en vies veïnals (eix verd provisional) Aquesta categoria està format pels 405 comerços dels futurs eixos verds més immediats del Programa Superilles (Rocafort, Consell de Cent i Girona), i on durant la pandèmia s’hi van executar actuacions d’urbanisme tàctic. No hi ha cap mercat municipal vinculat amb aquesta tipologia de carrer. Tipologia d’establiments comercials Perfil dels clients Els bars i restaurants i comerços de parament de la llar La percepció dels comerciants és que els clients estan més representats en aquesta categoria que a la d’aquestes vies son menys del barri (66%) que a la resta de vies. resta de vies, i que molt hi accedeixen en vehicle privat (44%). Automoció 2% Via veïnal (Eix verd 2% Quotidià no alimentari 6% provisional) 6% Oci i cultura 5% 7% Resta de vies Parament de la llar 11% 8% Equipament personal 12% 13% Altres serveis 16% 14% Quotidià alimentari 15% 20% Bars i restaurants 34% 31% Valoració dels elements que permeten la Distribució urbana de mercaderies mobilitat en vehicle privat Facilitat d'accés al seu establiment (1 baixa / 5 alta) Via veïnal (eix Mitjà de transport Altres vies verd Cotxe 2,5 2,5 Moto o ciclomotor 4,0 4,0 Transport públic 3,8 4,1 A peu 4,5 4,7 Bicicleta 4,3 4,3 Patinet elèctric 4,2 4,2 L’oferta general de places de càrrega i descàrrega a L’oferta d’aparcament de cotxes al carrer està valorat l’entorn de l’establiment està valorat amb un 2,5 sobre amb un 1,5 sobre 5, i fora de calçada amb 2,6 sobre 5. 5. Impacte de les intervencions urbanístiques en els hàbits de consum dels clients La percepció dels comerciants és que les actuacions urbanístiques dels darrers 4 anys han tingut major influència positiva pel comerç que les del futur. Tot i això, en tots els casos la valoració positiva és inferior al 50%, i per sota de la valoració mitjana dels comerços en altres vies. El 56% creu que els carrers amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles són els que generen més afluència de clients, seguit dels carrers pacificats i amb poc trànsit de vehicles (30%). La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 9 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Comerços en vies locals (eix verd futur) Aquesta categoria està format pels 1.285 comerços dels futurs eixos verds a llarg termini del Programa Superilles. El 7% dels comerços estan ubicats al Mercat del Ninot. Tipologia d’establiments comercials Perfil dels clients Els comerços de quotidià alimentari estan i més La percepció dels comerciants és que els clients representats i els bars i restaurants menys d’aquestes vies són majoritàriament del barri (65%) i representats en aquesta categoria que a la resta de vies. pocs hi accedeixen en vehicle privat (35%). Valoració dels elements que permeten la Distribució urbana de mercaderies mobilitat en vehicle privat Facilitat d'accés al seu establiment (1 baixa / 5 alta) Via local (eix Mitjà de transport Altres vies verd futur) Cotxe 2,7 2,5 Moto o ciclomotor 4,0 4,0 Transport públic 4,1 4,1 A peu 4,7 4,7 Bicicleta 4,4 4,2 Patinet elèctric 4,3 4,2 L’oferta general de places de càrrega i descàrrega a L’oferta d’aparcament de cotxes al carrer està valorat l’entorn de l’establiment està valorat amb un 2,8 sobre amb un 1,8 sobre 5, i fora de calçada amb 2,8 sobre 5. 5. Impacte de les intervencions urbanístiques en els hàbits de consum dels clients La percepció dels comerciants és que les actuacions urbanístiques del futur tindran major influència positiva pel comerç que les dels darrers 4 anys. Els valors de valoració son semblants a la mitjana dels valors dels comerços situats a resta de vies. El 49% creu que els carrers amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles són els que generen més afluència de clients, seguit dels carrers pacificats i amb poc trànsit de vehicles (33%). 10 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Comerços en vies locals (no eix verd futur) Aquesta categoria està format pels 1.624 comerços de les vies locals, però que no formaran part dels futurs eixos verds del Programa Superilles. No hi ha cap mercat municipal vinculat amb aquesta tipologia de carrer. Tipologia d’establiments comercials Perfil dels clients Els comerços d’automoció i els altres serveis estan més La percepció dels comerciants és que els clients representats i el quotidià alimentari està menys d’aquestes vies són majoritàriament del barri (62%) representat en aquesta categoria que a la resta de vies. i pocs hi accedeixen en vehicle privat (33%). Valoració dels elements que permeten la mobilitat Distribució urbana de mercaderies en vehicle privat Facilitat d'accés al seu establiment (1 baixa / 5 alta) Via local (no eix Mitjà de transport Altres vies verd futur) Cotxe 2,5 2,6 Moto o ciclomotor 4,0 4,0 Transport públic 4,1 4,1 A peu 4,8 4,7 Bicicleta 4,3 4,2 Patinet elèctric 4,2 4,2 L’oferta general de places de càrrega i descàrrega a L’oferta d’aparcament de cotxes al carrer està valorat l’entorn de l’establiment està valorat amb un 2,9 amb un 1,8 sobre 5, i fora de calçada amb 2,7 sobre 5. sobre 5. Impacte de les intervencions urbanístiques en els hàbits de consum La percepció dels comerciants és que les actuacions urbanístiques del futur tindran major influència positiva pel comerç que les dels darrers 4 anys. Els valors de valoració son semblants a la mitjana dels valors dels comerços situats a resta de vies. El 46% creu que els carrers amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles són els que generen més afluència de clients, seguit dels carrers pacificats i amb poc trànsit de vehicles (41%). La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 11 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Comerços en xarxa bàsica Aquesta categoria està format pels 1782 comerços de la xarxa bàsica de l’Eixample amb una IMD superior als 20.000 vehicles. El 4% dels comerços estan ubicats al Mercat de la Concepció. Tipologia d’establiments comercials Perfil dels clients Els comerços d’automoció més representats i els La percepció dels comerciants és que els clients comerços d’equipament personal menys representats d’aquestes vies son menys del barri (55%) que a la en aquesta categoria que a la resta de vies. resta de vies, i que molt hi accedeixen en vehicle privat (41%). Automoció 2% Via bàsica 1% Quotidià no alimentari 6% 6% Resta de vies Oci i cultura 8% 6% Parament de la llar 9% 8% Equipament personal 10% 14% Altres serveis 14% 14% Quotidià alimentari 20% 20% Bars i restaurants 32% 31% Valoració dels elements que permeten la Distribució urbana de mercaderies mobilitat en vehicle privat Facilitat d'accés al seu establiment (1 baixa / 5 alta) Mitjà de transport Via bàs ica Altres vies Cotxe 2,5 2,5 Moto o ciclomotor 4,1 3,9 Transport públic 4,1 4,0 A peu 4,6 4,7 Bicicleta 4,2 4,3 Patinet elèctric 4,2 4,2 L’oferta general de places de càrrega i descàrrega a L’oferta d’aparcament de cotxes al carrer està valorat l’entorn de l’establiment està valorat amb un 2,9 sobre amb un 1,6 sobre 5, i fora de calçada amb 2,8 sobre 5. 5. Impacte de les intervencions urbanístiques en els hàbits de consum La percepció dels comerciants és que les actuacions urbanístiques del futur tindran major influència positiva pel comerç que les dels darrers 4 anys. Els valors de valoració son semblants (o lleugerament inferiors) a la mitjana dels valors dels comerços situats a resta de vies. El 49% creu que els carrers amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles són els que generen més afluència de clients, seguit dels carrers pacificats i amb poc trànsit de vehicles (32%). 12 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Idees clau de l’enquesta 1) La pacificació de l’Eixample reforça el comerç de proximitat La percepció dels comerciants de l’Eixample és que fins al 40% dels seus clients venen de fora del barri. Tot i això, aquesta xifra baixa fins al 33% en el cas dels eixos verds definitius, com la Superilla de Sant Antoni, i contràriament, arriba al 45% en el cas de les vies bàsiques (carrer Aragó, València, etc.). Per tant, la percepció és que les vies més pacificades aconsegueixen atraure més clients del barri. La tipologia de comerç també influeix en el perfil dels clients. Aquells comerços que aconsegueixen captar més clients del barri són el quotidià alimentari, els altres serveis (perruqueries, tintoreries, etc.) i el quotidià no alimentari. Les futures actuacions de transformació de l’Eixample podrien consolidar aquest perfil de comerços. Gràfic 1. Estimació declarada de clients del barris de cada 10 clients que visiten el seu establiment, segons tipologia de comerç i via. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 976 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 13 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 2) El vehicle privat no és hegemònic en les compres La gran majoria de comerciants coincideixen en el fet que els seus clients venen principalment a peu. Amb una escala de l’1 (pocs) a 5 (molts), els comerciants consideren que els que venen a peu són 4,1. El segon mitjà més utilitzat és el transport públic (2,8), i després ja trobem la moto (2,7) i el cotxe (2,6). Amb aquest escenari, pren sentit repensar la distribució de l’espai públic a favor d’aquells que més l’utilitzen. Únicament els comerciants d’automoció declaren que la moto i el cotxe són els principals mitjans per accedir al seu comerç. Aquest tipus de comerç seria el que es podria veure més afectat per les mesures de pacificació de l’Eixample. Quan es pregunta directament sobre quin percentatge de clients consideren que accedeixen al seu establiment en vehicle privat (cotxe, moto o ciclomotor), els comerciants responen que ho fan fins al 36,5% dels seus clients. Aquest valor és molt superior en el cas dels comerços d’automoció (77,5%) i de parament de la llar (44,9%) i molt per sota de la mitjana en el comerç quotidià alimentari (28,3%). Gràfic 2. Mitjà de transport percebut utilitzat pels clients, segons tipologia de comerç i via. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 954 (cotxe); n = 963 (moto o ciclomotor) ; n=973 (a peu); n = 973 (patinet elèctric); n= 969 (bicicleta); n = 877 (transport públic) *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 14 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 3) Els futurs eixos verds de l’Eixample (Consell de Cent, Rocafort i Girona) es resisteixen al canvi Els comerços d’aquest eix són molt conscients que durant la pandèmia han substituït carrils de circulació de vehicle privat per nou espai pels vianants, mitjançant mesures d’urbanisme tàctic. També tenen clar que aquestes transformacions són efímeres, i que en un futur immediat, es transformarà completament els seus carrers, ja que formaran part dels primers eixos verds del programa Superilles. Quan es pregunta sobre l’afectació que han tingut i tindran aquestes transformacions urbanístiques a l’activitat comercial, els comerciants d’aquests carrers en fan una valoració més aviat desfavorable (el 55% creuen que les actuacions dels darrers 4 anys han tingut una afectació desfavorable, i en un futur, fins al 76% ho consideren desfavorable, si bé, en aquest cas, la mostra és inferior a 20 casos). Gràfic 3. Impacte de les intervencions urbanístiques en els hàbits de consum dels clients, dels comerços dels futurs eixos verds de l’Eixample (Consell de Cent, Rocafort i Girona). Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 1000 D’altra banda, els comerciants d’aquest carrer també són els que declaren que els seus clients tenen una major dependència del vehicle privat, ja que apunten que el 43,8% d’aquests accedeixen al seu establiment en cotxe, motocicleta o ciclomotor. Aquesta xifra és 7 punts superiors a la mitjana de tot l’Eixample, que és del 36,5%. 4) Els comerços d’automoció són qui veuen en menys bons ulls la pacificació de l’Eixample Malgrat que aquesta categoria sigui poc nombrosa (representen l’1,6% de l’univers d’aquest estudi), tenen una percepció diferent de l’afectació al comerç de les actuacions urbanístiques de pacificació. Fins al 71% dels comerciants enquestats d’aquesta categoria declaren que aquestes actuacions han tingut una afectació desfavorable a l’activitat comercial del seu establiment. Gràfic 4. Afectació de les actuacions urbanístiques realitzades a l’activitat comercial del seu establiment, segons tipologia de comerç. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample- Barcelona. n = 743. *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 15 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 5) Els comerços més nous valoren millor les actuacions de pacificació de l’Eixample Els comerços constituïts a partir del 2020 són els que creuen en major proporció que les actuacions urbanístiques de pacificació executades els últims quatre anys en el seu entorn no han afectat o inclús han afavorit la seva activitat comercial. Gràfic 5. Afectació de les actuacions urbanístiques realitzades a l’activitat comercial del seu establiment, segons antiguitat. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 743 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 A més, els comerços més nous (oberts a partir del 2020) també creuen que els carrers pacificats i amb poc trànsit són aquells que generen major afluència de clients. Contràriament, els comerços més antics (oberts abans del 2000) són els qui amb major proporció creuen que els carrers amb molt trànsit són els que generen major afluència de clients. Gràfic 6. Tipus de carrer que genera més afluència de clients en el seu establiment comercial, segons antiguitat. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 960. *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 16 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 6) L’accessibilitat a l’Eixample és molt bona per a tots els mitjans sostenibles Els comerciants no qüestionen la bona accessibilitat en mitjans sostenibles de què disposa l’Eixample. De fet, amb una escala de l’1 (baixa) al 5 (alta), l’accessibilitat a peu està valorada amb un valor de 4,7, i el segueixen la bicicleta (4,3), el patinet elèctric (4,2) i el transport públic (4,1). D’altra banda, la percepció que el barri és poc accessible al cotxe està estesa, i aquesta característica és valorada en un 2,5. Gràfic 7. Valoració de l’accessibilitat al comerç segons mitjà de transport, tipologia de comerç i via. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 984 (cotxe); n = 987 (moto o ciclomotor) ; n =992 (a peu); n = 982 (patinet elèctric); n= 981 (bicicleta); n = 986 (transport públic). *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 7) Els mitjans de transport més sostenibles encara no han penetrat en la distribució urbana de mercaderies La gran majoria de comerços (80%) reben les mercaderies com a mínim en cotxe o furgoneta. El 40% dels comerços també declaren que els arriben mercaderies en camió o tràiler. Només un 2% afirmen que reben mercaderies en bicicleta o tricicle de càrrega. El lliurament a domicili no és un servei generalitzat (només en disposen el 44% dels comerços), i varia molt en funció de la tipologia de comerços. Aquells establiments on els clients necessiten carregar objectes voluminosos i pesants, botigues de parament de la llar i de quotidià alimentari, són els que tenen uns nivells més alts de serveis de lliurament a domicili (75% i 62%, respectivament). La tipologia de comerç determina el tipus de vehicle utilitzat per a fer aquest lliurament a domicili. Quan es realitza des de botigues d’equipament personal, oci i cultura i parament de la llar, es fa majoritàriament en furgoneta. O fins al 26% dels comerços de parament de la llar fan aquest lliurament en camió o tràiler! En contraposició, el lliurament a domicili des de bars o restaurants es fa principalment amb moto o ciclomotor, bicicleta o tricicle de càrrega, o inclús patinet elèctric. Altres iniciatives com la DUM nocturna és residual; només en fan ús el 6% dels comerços. La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 17 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 8) L’aparcament es bonifica en comerços de quotidià alimentari, d’equipament personal i d’automoció S’ha preguntat als comerciants si bonifica d’alguna manera l’aparcament als seus clients que venen a comprar en cotxe, i de quina manera ho fan. Un 12% dels comerciants declaren que ofereixen algun tipus de bonificació, sigui aparcament gratuït o descomptes en aparcaments propers, als seus clients. Aquest valor és molt superior en els comerços de quotidià alimentari (fins a un 25%) o d’equipament personal i automoció (fins a un 19%). Gràfic 8.Tipus de bonificació declarat que els comerciants apliquen als seus clients que venen a comprar en cotxe, segons tipologia de comerç. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample- Barcelona. n = 1000. *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 18 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Percepció dels clients-conductors de l’Eixample A continuació s’explica la percepció dels clients-conductors sobre la mobilitat i les actuacions urbanístiques que s’estan duent a terme a l’Eixample. Els resultats provenen de l’enquesta a clients- conductors de l’Eixample (vegeu l’Annex III). S’ha considerat com a client-conductor aquella població que es desplaça a l’Eixample en vehicle privat motoritzat, sigui cotxe, moto o ciclomotor, i que a la vegada fa una compra o consumició en un dels seus establiments (comerços o bars, restaurants o d’altres serveis) durant aquell mateix dia. En la majoria de casos, es donaran els resultats diferenciats entre si els usuaris anaven en cotxe o bé en moto/ciclomotor, ja que les percepcions són bastant particulars per a cadascun dels mitjans. Segons dades de l’EMEF 2019, aquests desplaçaments representen el 23,6% de tots els que es desplacen a l’Eixample en un dia feiner. Per tant, representa un percentatge petit de la població mòbil a l’Eixample, però sí un col·lectiu que podria veure’s afectat per la implantació de les noves actuacions de pacificació urbana i que comporten una millora de l’habitabilitat urbana en detriment de l’ús dels vehicles privats motoritzats. Com s’ha vist, de tots els desplaçaments que es fan en vehicle privat en aquest districte, el motiu treball encara és l’activitat que capta més usuaris, mentre que per compres o oci el vehicle privat té molta menor penetració. Dades globals de l’enquesta Perfil sociodemogràfic dels enquestats El primer element que es vol posar de manifest és el perfil sociodemogràfic de les persones enquestades. D’entrada, el sexe i l’edat estava condicionat per l’estratificació prèvia obtinguda a partir de l’EMEF 2019. Així, en el cas del cotxe, el gènere està molt equilibrat (51% són homes), mentre que en el cas de la moto, hi ha un clar biaix on els homes són més representats (fins al 74%). Pel què fa a l’edat, els usuaris de la moto són més joves que els del cotxe. El 25% dels usuaris de la moto tenen entre 18 i 29 anys (en cotxe són la meitat, el 12%), i de 65 anys i més només representen el 2% (en cotxe, són fins al 25%). Si s’observa la situació laboral, en el cas de la moto fins al 91% dels clients treballen, i només un 3% estan jubilats. En cotxe, els treballadors representen al 74% dels clients, i té major pes els jubilats (fins el 20%). Els estudiants estan més representats entre els usuaris de motos (fins al 4%) que de cotxe (2%). Quant a nivell d’estudis, no s’observen diferències apreciables entre el cotxe i la moto. El 58% tenen estudis superiors, el 35% estudis secundaris i el 7% o bé no tenen estudis o bé estudis primaris. Pel que fa al lloc de residència, la majoria de clients que accedeixen a l’Eixample en vehicle privat són de Barcelona. Només el 30% dels que ho fan en moto resideixen fora de la ciutat, i en el cas de la moto representen el 39%. La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 19 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Característiques generals dels desplaçaments El motiu principal dels desplaçaments a l’Eixample, que en algun moment del dia ha realitzat o realitzarà una compra o consumició, no és la compra o fer una consumició/àpat. En el cas dels usuaris en cotxe, el 55% declaren un altre motiu principal, i en el cas de les motos, fins a un 75% declaren un altre motiu. Les compres o consumicions esdevenen, per aquests casos, una activitat addicional, que complementa la seva activitat principal. Així, el vincle entre comerç i vehicle privat esdevé encara més feble, sobretot en el cas dels usuaris en moto. Pel que fa a l’origen del desplaçament, aquest està molt associat amb el lloc de residència, que ja s’ha explicat en l’apartat anterior. Tot i això, són fins i tot inferiors els desplaçaments amb origen fora de Barcelona: tan sols representen el 18% dels fets en moto, i fins al 33% dels fets en cotxe. Si s’observa el temps del desplaçament, es constata com el 42% dels desplaçaments en cotxe i el 72% dels desplaçaments en moto són inferiors als 20 minuts. Els desplaçaments més llargs, de més de 45 minuts només representen el 14% dels realitzats en cotxe i l’1% dels realitzats en moto. El principal motiu declarat per dur a terme el desplaçament en vehicle privat és per comoditat en el cas del cotxe (32%) i perquè és el mitjà més ràpid (43%) en el cas de la moto. Pel cotxe també és significant el fet d’haver de carregar paquets voluminosos o pesants (27% de les respostes), i per la moto la comoditat (41%). El lloc d’aparcament és factor determinant de la mobilitat en vehicle privat a l’Eixample, i on hi ha les majors diferències entre la moto i el cotxe. El 97% de les persones que van en moto o ciclomotor a l’Eixample hi ha aparcat gratuïtament, mentre que en cotxe només ho han fet el 45%, ja sigui reservat en destinació (39%) com al carrer (6%). Per la resta d’aparcaments, aquells que són de pagament, tenen una despesa mitjana de 7,1€. La valoració de l’oferta d’aparcament per part dels usuaris del cotxe obté una puntuació baixa, de 2,4 sobre 5, i que és més baixa fins i tot pels usuaris que hi accedeixen des del mateix Eixample. Finalment, pel que fa al motiu d’elecció d’aquesta zona de Barcelona per efectuar la compra o consumició, la majoria dels enquestats (61%) han respost per proximitat o perquè els venia de camí. El segon i tercer motiu, però a molta distància del primer motiu, han respost per la qualitat de l’oferta comercial i d’oci i restauració (12%) i per la bona relació qualitat/preu dels productes que volen comprar (12%). Encara són poques persones que valoren qüestions que puguin distingir l’Eixample de la resta de zones comercials, o que realitzin el desplaçament expressament a l’Eixample per a fer aquestes compres. Només un 9% valoren l’oferta comercial, d’oci i restauració, o només el 7% valora que hi hagi productes o establiments que només els troba en aquest barri. Ús habitual del vehicle privat en els hàbits de consum i impacte de les intervencions urbanístiques (global, cotxe i moto) S’ha preguntat quin era el mitjà de transport que habitualment s’utilitza per accedir a l’Eixample, podent respondre fins a un màxim de 3 mitjans. Fins a un 31% de les persones que han vingut en cotxe, i un 14% dels que han vingut en moto o ciclomotor, també ho fan habitualment en transport públic. Caminar és també una alternativa per al 15% dels usuaris/es en cotxe i per al 16% dels usuaris/res de la moto. El 100% dels motoristes habitualment venen en moto, i el 96% dels usuaris en cotxe habitualment ho fan en cotxe, fet que significa la baixa multimodalitat d’aquests usuaris amb altres mitjans de transport. La resposta varia quan es pregunta sobre el mitjà de transport que fa habitualment per desplaçar-se per l’Eixample. En aquest cas, caminar és predominant tant pels usuaris en cotxe com en moto. Tot i 20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local això, el 67% dels usuaris de moto també fan servir aquest mitjà motoritzat per aquest tipus de desplaçament. Quan es pregunta per la freqüència en què es va a l’Eixample en vehicle privat i aprofita per fer-hi una compra o consumició, el 85% dels usuaris/es de la moto respon que hi van com a mínim una vegada a la setmana, inclòs un 54% que hi venen cada dia o gairebé cada dia. Pel que fa als usuaris del cotxe, fins a un 66% responen que hi van un mínim d’una vegada a la setmana. L’enquesta també constata com els hàbits de consum d’aquestes persones pràcticament no s’han modificat a conseqüència de les actuacions de pacificació del trànsit que s’han realitzat a l’Eixample els darrers anys. De fet, fins a un 70% dels usuaris de cotxe i un 82% dels usuaris de la moto declaren que aquestes actuacions no han influït els seus hàbits de consum. Tanmateix, quan es pregunta sobre l’afectació en els seus hàbits de consum a conseqüència de les futures actuacions urbanístiques, els resultats no són tan satisfactoris. En aquest cas, només el 51% dels usuaris en cotxe i 61% dels usuaris en moto declaren que els seus hàbits de consum no es veuran influïts, i hi ha un conjunt destacable que respon que declara que comprarà menys a l’Eixample (44% dels usuaris del cotxe i 34% dels usuaris de la moto). Finalment, també es pregunta la valoració del grau d’afectació de les actuacions de pacificació del trànsit en l’ús de diferents mitjans de transport per accedir a l’Eixample. Els mitjans que la pacificació ha propiciat un major ús són la bicicleta (80-81%), seguit del caminar (31% dels usuaris de la moto i 44% dels usuaris del cotxe) i del transport públic (23% dels usuaris de la moto i 42% dels usuaris del cotxe). El cotxe apareix com el mitjà més perjudicat per la implantació d’aquestes actuacions de pacificació urbana. Un 52% dels usuaris de moto i un 27% dels usuaris del cotxe declaren que l’utilitzaran menys. Predisposició al canvi modal L’últim bloc d’aquesta enquesta estava enfocat a conèixer la predisposició al canvi modal dels clients- conductors de l’Eixample. En primer lloc, s’ha preguntat als enquestats si s’han plantejat fer servir un altre mitjà de transport més sostenible per al seu desplaçament d’avui. Tan sols el 17% dels usuaris de la moto i el 12% del cotxe han respost que sí. Com més jove, més predisposició al canvi modal (fins al 21% en el cas dels joves de 18 a 29 que venien en cotxe). A més a més, la població que ve de fora de Barcelona té més predisposició al canvi modal que la gent que ve de l’Eixample o de la resta de Barcelona. A major nivell d’estudis, en general, també major predisposició al canvi modal. El que realitzen els desplaçaments per motiu feina i estudis també són els que tenen major predisposició al canvi modal. Per contra, els que es desplacen per motiu compres tenen menor predisposició al canvi modal que la resta. En segon lloc, s’ha preguntat sobre quins són els motius pels quals no ha utilitzat un mitjà de transport alternatiu al vehicle privat. Els motius principals (tant en cotxe com en moto) són la comoditat i el temps de desplaçament. En el cas de la moto, un 79% també responen que el fet de trobar aparcament fàcilment o tenen aparcament assegurat, no tenen la necessitat d’utilitzar un mitjà alternatiu. En el cas del cotxe, un 56% responen que necessiten carregar paquets voluminosos i pesants. En el sentit contrari, gairebé ningú respon que utilitza el vehicle privat perquè sigui més barat. La influència de la covid-19 també és residual, i molt poques persones responen que utilitzen el vehicle privat per evitar el risc de contagi al transport públic. L’oferta de carrils bicicleta no és un limitant a l’ús de mitjans alternatius, i l’oferta de transport públic només és considerada com a deficient per un 30%- 32% dels usuaris del vehicle privat. La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 21 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Idees clau de l’enquesta 1) Motoristes joves, homes, ocupats i unimodals; conductors de cotxes més transversals i multimodals El perfil de client-conductor de l’Eixample presenta característiques diferenciades segons si s’hi accedeix en moto o ciclomotor, o bé en cotxe. El col·lectiu de motoristes està més masculinitzat (74% homes) i té una major proporció de població jove (25% tenen entre 18 a 29 anys, respecte al 12% d’usuaris de cotxe). Aquest fet també està vinculat amb la situació laboral. En el cas de la moto fins al 91% és població activa i ocupada, i només un 2% estan jubilats. En cotxe, en canvi, la població activa ocupada representa el 74% del total, i a més a més, té una major notorietat les persones jubilades (representen el 20%). Els estudiants estan més representats entre els usuaris de motos (4%) que de cotxe (2%). Les dades també revelen un fet que podria semblar inversemblant: la majoria de clients que accedeixen a l’Eixample en vehicle privat són de Barcelona. Tan sols el 20% dels que ho fan en moto i el 27% dels conductors de cotxe resideixen fora de la ciutat. La multimodalitat és un altre factor diferenciador entre conductors de cotxe i motoristes. Els usuaris del cotxe són més multimodals, és a dir, utilitzen més habitualment d’altres mitjans de transport per desplaçar-se per l’Eixample (63% també camina i 22% també utilitza el transport públic). Un 63% dels motoristes, en canvi, utilitzen fins i tot aquest mitjà de transport pels desplaçaments interns de l’Eixample. Gràfic 9. Característiques sociodemogràfiques dels usuaris de moto i cotxe. Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 22 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 2) La diversitat d’usos de l’Eixample, component principal d’atracció de clients en vehicle privat La principal diferència del centre comercial obert de l’Eixample, d’un centre comercial ubicat a una zona periurbana i perifèrica, és que l’Eixample acull una gran varietat d’activitats i usos (residencial, oficines, comercial, equipaments, etc.). A partir dels resultats de l’enquesta, s’observa com aquest és un factor determinant per explicar com la majoria dels clients que han accedit en vehicle privat als seus establiments no ho han fet exclusivament per fer-hi una compra. De fet, el motiu principal d’aquest desplaçament en cotxe és la feina o estudis (29%) o d’altres motius (26%) no relacionats amb una compra o consumició a l’Eixample. Com s’ha vist en la Part I d’aquest document, l’Eixample és un districte que atrau molts desplaçaments diàriament i a més, és el districte on la mobilitat laboral té un major pes relatiu. Gràfic 10. Motiu d’elecció d’aquesta zona de Barcelona per fer la compra o consumició Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 D’altra banda, també destaca el fet que el principal motiu d’elecció d’aquesta zona per a fer-hi una compra o consumició sigui per proximitat o perquè em venia de camí. Les característiques de l’entorn (bona accessibilitat en transport públic, zona agradable per on passejar) o les característiques dels establiments comercials (qualitat o varietat de l’oferta comercial, bon tracte dels comerciants, exclusivitat d’establiments, etc.) no tenen un pes gaire important en el motiu d’elecció de l’Eixample com a zona on realitzar compres o consumicions. Gràfic 11. Motiu d’elecció d’aquesta zona de Barcelona per fer la compra o consumició Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 23 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Tot això fa entreveure que les mesures de pacificació difícilment afectaran l’activitat comercial, doncs l’Eixample capta molts desplaçaments ineludibles (feina, gestions, estius...) que s’hauran de continuar fent (potser amb un altre mitjà de transport) malgrat aquesta pacificació. De fet, son preciosament les persones que es desplacen a l’Eixample com a motiu principal per feina o estius qui declara una major predisposició al canvi modal. 3) La fidelitat i la recurrència, característiques intrínseques dels usuaris dels vehicle privat El 100% dels usuaris en moto i el 96% dels usuaris en cotxe fan servir el mateix mitjà habitualment per accedir a l’Eixample. Són poques les persones que utilitzen mitjans alternatius. Aquest fet constata la gran fidelitat que tenen els seus usuaris en utilitzar exclusivament el mateix mitjà de transport privat per accedir a l’Eixample. D’altra banda, fins a un 62% dels usuaris en cotxe i el 86% dels usuaris en moto van a l’Eixample un mínim d’una vegada a la setmana. Aquest fet demostra que el vehicle privat, i més particularment la moto, no s’utilitza prioritàriament per desplaçaments esporàdics, sinó que és el mitjà d’ús habitual d’aquest districte per aquests usuaris. Complementàriament també es veu com la freqüència habitual augmenta com és a prop és l'origen del desplaçament. Gràfic 12. Freqüència de visites a l’Eixample en vehicle privat i ús habitual del vehicle privat per accedir a l’Eixample (mínim d’una vegada a la setmana). Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 4) La comoditat i la rapidesa, principals elements explicatius de l’ús del cotxe i la moto A l’hora de respondre quin és el motiu principal de l’elecció del vehicle per aquest desplaçament, l’opció més valorada pels usuaris del cotxe, de forma esporàdica, és la comoditat (32%), i de la moto perquè és més ràpid (43%) seguit de la comoditat (41%). A més, quan es demana quin és el motiu pel qual no s’ha plantejat fer el canvi modal en mitjans més sostenibles en el desplaçament d’avui, la principal resposta encara és la comoditat (93% entre els usuaris de la moto i 81% entre els usuaris del cotxe). La rapidesa continua tenint un pes determinant en les respostes de la pregunta del canvi modal (86% entre usuaris de la moto i 60% del cotxe). D’altra banda, la necessitat de carregar objectes voluminosos i pesants també és un factor força important entre els usuaris del cotxe (56% declaren que un dels motius per no haver fet canvi modal és aquest). 24 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Usuaris del cotxe Usuaris de la moto o ciclomotor Motiu principal Motiu principal Motiu per no Motiu per no ús cotxe ús moto haver fet canvi haver fet canvi (resposta (resposta modal modal esporàdica) esporàdica) Comoditat 32% 81% 41% 93% Rapidesa 12% 60% 43% 86% Càrrega d’objectes pesants 27% 56% 2% 19% Gràfic 13. Motius d’elecció del vehicle privat per fer el desplaçament, i motiu per no haver fer canvi modal en un mitjà alternatiu al vehicle privat. Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample- Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 5) Les compres quotidianes, generadores de desplaçaments interns en cotxe per facilitar el transport de paquets voluminosos i pesants A l’Eixample hi ha persones que agafen el cotxe o la moto per anar a comprar al barri, on tenen aparcament gratuït reservat en destinació. Així, fins a un 19% dels desplaçaments dels usuaris que realitzen una compra o consumició tenen l’origen al mateix Eixample. Moltes d’aquestes persones són veïns/nes que necessiten carregar compres o paquets voluminosos. De fet, el principal motiu dels desplaçaments interns en cotxe són perquè necessitava carregar paquets voluminosos o pesants. A més, fins al 63% dels usuaris en cotxe que van a fer compres quotidianes, declaren que ho fan en cotxe per aquest motiu. En últim lloc, anotar que aquest aspecte dificulta la predisposició al canvi modal, doncs aquest grup (els que fan compres quotidianes) són els que estan menys disposats a fer el canvi modal. Menys d’un 7% s’havien plantejat utilitzar un mitjà de transport alternatiu al vehicle privat. Gràfic 14. Percentatge de compres quotidianes i elecció del cotxe per haver de carrer objectes pesants o voluminosos, entre els desplaçaments interns a Barcelona. Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 613 6) Els mercats municipals, pols d’atracció per les compres quotidianes de la gent gran Alguns mercats de l’Eixample tenen aparcament reservat per als seus clients. Aquest factor incideix en el fet que el 35% dels usuaris en cotxe i fins al 46% dels usuaris en moto que es desplacen en vehicle privat per a fer compres quotidianes, ho facin a un mercat municipal. Per a la resta de motius, el mercat només representa el tipus d’establiment del 5% dels desplaçaments en destinació a l’Eixample. La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 25 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local D’altra banda, la gent gran (majors de 64 anys) és el principal col·lectiu que es desplaça en vehicle als mercats municipals per compres quotidianes (representen el 53%). Per a la resta de motius, només representen el 12% dels conductors, comptant tant conductor de cotxe com de moto. Gràfic 15. Grups d’edat, segons lloc de compra (mercat o d’altres) i segons motiu (compres quotidianes o resta de motius). Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 7) La població jove, més predisposada al canvi modal i a seguir comprant al barri La població més jove creuen que compraran més en aquest barri després de l’execució de les futures actuacions de pacificació del trànsit a l’Eixample i està més disposada al canvi modal. A diferència de la resta de grups d’edat, la població de 18 a 29 anys consideren en major proporció que compraran més al barri a conseqüència de les futures actuacions urbanístiques. Aquest grup de població també té més predisposició a fer servir un altre mitjà de transport per al seu desplaçament d’avui. Gràfic 16. Predisposició al canvi modal i canvi de freqüència de les compres a causa de les actuacions de pacificació, segons grup d’edat. Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample- Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 8) L’aparcament gratuït, un factor determinant que facilita la mobilitat en vehicle privat. La gratuïtat de l’aparcament és un factor clau que facilita els desplaçaments tant en moto com en cotxe a l’Eixample. De fet, el 97% dels desplaçaments en moto no paguen per aparcar, i ho poden fer al carrer. En cotxe, la gratuïtat està més estesa en aparcaments reservats en destinació (fins al 39%), molt vinculat a les compres quotidianes, però també per motius feina i estudis. El 83% de les compres quotidianes en cotxe i el 37% dels desplaçaments per motiu feina o estudis es fan en aparcaments gratuïts reservats en destinació. 26 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Gràfic 17. Tipus d’aparcament gratuït en els desplaçaments a l’Eixample, segons mode i motiu. Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014. NOTA: L’aparcament gratuït al carrer a l’Eixample en cotxe correspon a operacions d’aparcament entre les 20h i les 8/9h del matí, que en dia feiner és gratuït. A més a més, en aquest horari també es pot fer ús de places de càrrega i descàrrega, així com, d’alguns carrils multi-ús. Algunes enquestes també s’han fet en dissabte, quan l’àrea blava i verda de l’Eixample és gratuïta, o bé tot el dia, o bé només a la tarda 9) Els compradors ocasionals o no quotidians i clients de restaurants, els més predisposats a pagar per l’aparcament. El perfil de client que aparca pagant fora de la calçada presenta unes característiques molt particulars. D’entrada, és més freqüent entre els clients que venen fora de la ciutat de Barcelona (representa el 55% del seu lloc d’aparcament), però encara és més comú entre aquells que van a l’Eixample a restaurants (fins al 62%) o que hi van a fer compres ocasionals o no quotidianes (fins al 65%). La despesa mitjana dedicada a aparcament de pagament és de 7,1€. Els residents de fora de Barcelona paguen de mitjana 9,1€, una xifra superior als residents de la ciutat (5,8€). El motiu del desplaçament també genera diferències. Els motius que condiciones despeses més elevades són la restauració (9,2€), mentre que en els desplaçaments per compres quotidianes (5,6€) o compres no quotidianes (6,7€), la despesa en aparcament és inferior. Gràfic 18. Ventall de despeses dedicades a aparcament en els desplaçaments a l’Eixample, segons motiu del desplaçament. Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 104 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 27 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 10) Les actuacions de pacificació del futur, suscitadores de menor expectació positiva en el canvi d’hàbits de consum que les actuacions de pacificació actuals Els hàbits de consum declarats pels clients de l’Eixample no s’han modificat de manera rellevant a conseqüència de les actuacions de pacificació dutes a terme. A diferència de la percepció dels comerciants com ja s’ha vist, més d’un 70% dels clients que van tant en cotxe com en moto declaren que els seus hàbits de consum s’han mantingut després de les actuacions de pacificació del barri. Tanmateix, quan aquesta mateixa pregunta es fa respecte a les actuacions de pacificació del futur, només un 51% dels usuaris del cotxe i 61% dels usuaris de moto responen que els seus canvis d’hàbits de compres no es veuran afectats. En definitiva, l’expectativa al canvi genera més incerteses i més previsió d’un canvi d’hàbits amb menys compres el barri, que no quan s’ha comprovat que les actuacions de pacificació han mantingut el mateix nivell de compres al barri que abans d’executar-se. Canvi d’hàbits derivat de les Usuari del cotxe Usuari de la moto actuacions urbanístiques de pacificació a l’Eixample Actual Futur Actual Futur Compro o compraré més 2% 5% 2% 5 % Compro o compraré igual 70% 51% 82% 61% Compro o compraré menys 28% 44% 16% 34% Gràfic 19.Canvis previstos en la freqüència d’ús de mitjans de transport derivats de les actuacions urbanístiques. Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1003 (actual) i n=976 (futures) De fet, quan es demana de forma molt més concreta per l’impacte de les actuacions urbanístiques en el canvi d’hàbits en els diferents mitjans de transport, es constata aquesta bona predisposició. Les actuacions de pacificació del trànsit (superilles, ampliació de voreres, carrils bici, eixos verds) han comportat un ús més freqüent dels mitjans de transport sostenible, segons declaren els clients. Fins un 38% dels usuaris declaren que ara utilitzen més el transport públic. Contràriament, aquestes actuacions han suposat una menor freqüència en l’ús del cotxe (fins a un 28% dels usuaris declaren que l’utilitzen menys) i de la moto (fins a un 9% declaren que l’utilitzen menys). Gràfic 20.Canvis previstos en la freqüència d’ús de mitjans de transport derivats de les actuacions urbanístiques. Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 113 (A peu); n = 204 (Transport públic); n = 34 (Bicicleta); n = 608 (cotxe); n = 453 (moto o ciclomotor). * Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 28 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Principals resultats de l’enquesta als comerciants Fitxa tècnica L’enquesta va adreçada al propietari/ària, o a l’encarregat/ada o empleats/ades responsables dels establiments (comerços, bars o restaurants o altres serveis) de determinats carrers de l’Eixample. Data del treball Entre el 22 de març i 8 d’abril de 2022 Univers Establiments comercials de l’Eixample* Mostra 1.000 enquestes Mostreig estratificat polietàpic. Amb una confiança del 95,5 % i sota el supòsit de màxima indeterminació (p=q= 0 ,5), l’error màxim és ± 2,82 % Metodologia Entrevista presencial assistida per ordinador (CAPI). Les entrevistes s’han fet de fer als encarregats o responsables dels establiments comercials, segons categories comercials i tipus de via Mostreig Mostra nominal segons estratificació del Cens d’activitats econòmiques en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2021. Dies d’entrevistes De dilluns a dissabte de 10h a 22h, excepte festius i ponts Equip investigador Disseny metodològic, supervisió del treball de camp, codificació i processament de les dades i anàlisi dels resultats a càrrec de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Treball de camp Institut Opinòmetre * La distribució dels comerços a l’Eixample segueix en molts casos uns patrons territorials molt marcats, però el què interessa en aquest estudi és la percepció dels comerciants en funció de la tipologia de carrer i només s’han inclòs els establiments comercials de la imatge 3. Per a la selecció de l’univers s’han tingut en compte els següents criteris: ▪ Només s’inclouen carrers ortogonals estàndard de tipus “trama Cerdà”, excepte per la categoria veïnal (eix verd definitiu), que també s’inclouen tres carrers diagonals. ▪ S’exclouen passatges ▪ No s’inclouen avingudes (Gran Via, Pg. Gràcia, Diagonal, Rambla Catalunya) per la seva singularitat. La seva classificació és complexa perquè tenen una barreja de tipologies de via (p. ex. lateral pacificat, però centre no) i també tenen una distribució de comerç molt especial (pex. Pg Gràcia). ▪ No s’inclouen els carrers situats al límit de la trama Eixample (Tarragona, Paral·lel, Meridiana, etc.). La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 29 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Per tant, s’han exclòs de l’univers alguns carrers comercials amb alguna particularitat comercial: Passeig de Gràcia (especialitzat en botigues de luxe), Rambla Catalunya i avinguda Diagonal nord (amb molta concentració de botigues d’equipament de la llar), Pelai (clúster del calçat). La mostra s’ha segmentat segons el tipus de comerç i segons el tipus de via. El volum d’enquestes ha estat de 1.000 establiments (comerços, bars i restaurants i altres serveis), a partir d’un univers mostral de 5.895 establiments compresos dins les vies de l’àmbit d’estudi. MARGE UNIVERS MOSTRA D'ERROR * Gran grup comercial Quotidià 1.515 261 5,52% No quotidià 2.547 429 4,32% Bars i Restaurants 1.8 35 31 0 5,0 8% Tipologia de carrer Via Bàsica 1.781 305 5,11% Via Local (no eix verd futur) 1.622 275 5,39% Via Local (eix verd futur) 1.285 215 6,10% Via Veïnal (eix verd provisional) 405 70 10,67% Via Veïnal (eix verd definitiu) 804 135 7,70% Total 5.897 1.000 2,82% *P=0,5; Q=0,5; CONFIANÇA=95% Pel què fa als mercats municipals, només s’ha inclòs la percepció dels comerciants dels del Ninot, Sant Antoni i la Concepció, ja que se’ls havia assignat prèviament una categoria de via. S’han exclòs, per tant, els comerciants del mercat del Fort Pienc i de la Sagrada Família. La interpretació dels resultats tampoc s’han fet tenint en compte la visió unitària d’alguns districtes comercial: El gran basar oriental (concentrat al Fort Pienc), entorns de plaça Catalunya (amb filials de les principals marques d’equipament de la persona i tecnologia, com per ex: H&M, Zara, Apple, etc.), Gaixample (a l’Esquerra de l’Eixample) o les àrees de comerç adreçades al turisme massiu (entorns Sagrada Família i passeig de Gràcia). En els següents mapes es recullen els carrers i els establiments comercials que formen part de l’univers. Imatge 1. Comerços que formen part de l’univers mostral (blau) i comerços exclosos de l’univers mostral (taronja). Font: Cens d’activitats econòmiques en planta baixa de la ciutat de Barcelona, 2021. Nota: A partir dels 80.554 comerços del cens per a Barcelona, s’han filtrat únicament els de l’àmbit de l’estudi (16.037), s’han seleccionat els dels carrers de l’estudi (9.358) i de les categories que apareixen a l’Enquestat d’Activitat del Sector Comercial de Barcelona, més la categoria Restauració i Bars i altres serveis (centres d’estètica, perruqueries, tintoreries i veterinaris) (5.895) 30 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Imatge 2.. Tipologia de vies Xarxa bàsica Aquesta categoria inclou vies de la xarxa bàsica amb una IMD >20.000 vehicles (Sepúlveda, Aragó, València, Mallorca, Rosselló, Còrsega, París, Entença, Ronda Sant Pau, Muntaner, Aribau, Balmes, Pau Claris i Roger de Llúria). Inclou el Mercat de la Concepció. Local (no eix verd futur) Local (eix verd futur) Aquesta categoria inclou vies locals a on no hi ha prevista la Aquesta categoria inclou vies locals a on sí que hi ha implantació d’un eix verd (Londres, Indústria, Rosselló, prevista la implantació d’un eix verd (Sant Antoni Mª Claret, Diputació, Casp, Manso, Almogàvers, Viladomat, Calàbria, Còrsega, Provença, resta de Consell de Cent, Ausiàs March, Villarroel, Bruc, Bailèn, Nàpols, Marina, Lepant, Castillejos i 2 Tamarit, Cartagena, Sicília, resta de Girona, Casanova, resta de Maig) Rocafort, Llançà). També s’inclou el Mercat del Ninot. Veïnal (eix verd provisional) Veïnal (eix verd definitiu) Aquesta categoria inclou vies veïnals (anteriorment locals) a Aquesta categoria inclou vies veïnals de plataforma única a on s’han implementat actuacions tàctiques de manera on les mesures de pacificació/eix verd/superilla tenen un prèvia a la creació d’un eix verd definitiu (Rocafort, Consell caràcter definitiu. Això vol dir que s’inclou la superilla de St. de Cent i Girona) Antoni i Enric Granados, així com el Mercat de St. Antoni. La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 31 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local A l’hora de segmentar els comerços segons categories comercials del Cens d’activitats econòmiques en planta baixa de la Ciutat de Barcelona 2021, s’han utilitzat les tipologies de comerços que s’inclouen a l’enquesta d’Activitats del Sector Comercial de Barcelona, més la categoria de Bars i Restaurants. Addicionalment, s’han inclòs, alguns serveis que tenen també un cert caràcter comercial, com els centres d’estètica, les perruqueries, les tintoreries i els centres de veterinaris/mascotes. Gran Grup Grup Activitat* Fruites i verdures Carn i porc / ous i aus Quotidià alimentari Peix i marisc Pa i pastisseria Quotidià Resta alimentació i begudes Drogueria i perfumeria Farmàcies Quotidià no alimentari Herbolaris Tabac i articles fumadors Vestir i merceria Calçat i pell Equipament personal Joieria, rellotgeria i bijuteria Òptiques Mobles i articles de fusta i metall Material equipament de la llar Floristeries Parament Llar Aparells domèstics / parament Basar Segells, monedes i antiguitats totals No quotidià Llibres, diaris i revistes Joguines i esports Música Oci i Cultura Informàtica, telefonia Fotografia Souvenirs Centres d’estètica Perruqueries Altres serveis Tintoreries Veterinaris/mascotes Automoció Vehicles Restaurants i bars Restaurants i Bars Restaurants i bars Taula 1. Tipologia de comerços de l’enquesta als comerciants 32 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Taula 2. Estratificació de l’univers, segons activitat comercial, categoria de via i ubicació en mercat/carrer Veïnal (eix verd Veïnal (eix Local (no eix Local (eix verd futur) Via Bàsica definitiu) verd provis.) verd futur) Gran grup Grup Activitat TOTAL Mercat Mercat Mercat Carrer Carrer Carrer Carrer Carrer St. Antoni del Ninot Concepció FRUITES I VERDURES 14 14 9 9 25 29 13 19 132 CARN I PORC / OUS I AUS 32 11 3 30 18 21 25 22 162 QUOTIDIÀ PEIX I MARISC 16 2 0 15 4 8 9 7 61 ALIMENTARI PA I PASTISSERIA 0 32 20 0 49 68 1 68 238 RESTA ALIMENTACIÓ I BEGUDES 8 55 29 8 130 156 20 166 572 QUOTIDIÀ TOTAL 70 114 61 62 226 282 68 282 1165 DROGUERIA I PERFUMERIA 2 15 2 0 15 20 3 28 85 FARMÀCIES 0 13 12 0 34 48 0 35 142 QUOTIDIÀ NO HERBOLARIS 0 8 5 0 10 13 0 13 49 ALIMENTARI TABAC I ARTICLES FUMADORS 0 7 4 0 11 29 0 23 74 TOTAL 2 43 23 0 70 110 3 99 350 VESTIR I MERCERIA 81 52 26 27 93 100 0 111 490 CALÇAT I PELL 9 11 6 0 15 31 0 25 97 EQUIPAMENT JOIERIA, RELLOTGERIA I BIJUTERIA 7 7 12 1 13 27 0 36 103 PERSONAL ÒPTIQUES 0 6 5 0 15 15 0 10 51 TOTAL 97 76 49 28 136 173 0 182 741 MOBLES I ARTICLES DE FUSTA I METALL 0 8 20 0 18 23 0 33 102 MATERIAL EQUIPAMENT DE LA LLAR 0 14 6 3 44 58 2 53 180 FLORISTERIES 0 5 5 0 13 8 1 14 46 PARAMENT APARELLS DOMÈSTICS/PARAMENT FERRETERIA 0 6 6 0 12 19 0 17 60 LLAR BASARS 0 7 2 0 19 24 0 20 72 SEGELLS, MONEDES I ANTIGUITATS TOTAL 0 1 5 0 9 11 0 24 50 NO QUOTIDIÀ TOTAL 0 41 44 3 115 143 3 161 510 LLIBRES, DIARIS I REVISTES 0 8 5 2 24 26 0 22 87 JOGUINES I ESPORTS 0 8 8 0 15 23 0 25 79 MÚSICA 0 1 0 0 1 8 0 7 17 OCI I CULTURA INFORMÀTICA, TELEFONIA 0 12 5 0 24 37 0 58 136 FOTOGRAFIA 0 3 1 0 6 5 0 8 23 SOUVENIRS 0 6 0 0 12 2 0 19 39 TOTAL 0 38 19 2 82 101 0 139 381 VEHICLES 0 2 9 0 13 31 0 37 92 AUTOMOCIÓ TOTAL 0 2 9 0 13 31 0 37 92 CENTRES D'ESTÈTICA 0 20 21 0 55 94 0 101 291 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 33 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local PERRUQUERIES 0 43 33 0 98 127 0 111 412 ALTRES TINTORERIES 0 7 6 0 19 24 0 17 73 SERVEIS VETERINARIS/MASCOTES 0 5 4 0 10 16 0 12 47 TOTAL 0 75 64 0 182 261 0 241 823 RESTAURANTS I RESTAURANTS I RESTAURANTS I BARS 0 241 136 1 365 523 1 566 1833 BARS BARS TOTAL 0 241 136 1 365 523 1 566 1833 TOTAL 169 630 405 96 1189 1624 75 1707 5895 34 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 1. Perfil dels clients A. Clients del barri (P07) Els comerciants de l’Eixample tenen la percepció que de mitjana 6 sobre 10 clients són del mateix barri. Aquest valor és més altre entre els comerços de quotidià alimentari (7,1) i molt baix entre els comerços d’automoció (3,3). Les diferències segons tipologia de via no son tant notables. Tot i això els eixos verds definitius actuals són qui consideren que tenen més clients del barri (6,7), i contràriament, els comerços en via bàsica tindrien menys clients del barri (5,5). La tipologia de comerç (quotidià, no quotidià o restauració) té més influència que la tipologia de via alhora de captar clients del barri, segons la percepció dels comerciants. Gràfic 21. Estimació declarada de clients del barris de cada 10 clients que visiten el seu establiment, segons tipologia de comerç i via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 976 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 35 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local B. Necessitat de transportar objectes voluminosos i pesants (P08) A tots els comerços, excepte bars i restaurants, se’ls ha preguntat amb quina freqüència necessiten els seus clients transportar objectes voluminosos i pesants adquirits al seu establiment, i un 35% han resposta que ho necessiten freqüentment. Els comerços que tenen una major necessitat són parament de la llar (57%), quotidià alimentari (49%) i quotidià no alimentari (48%). Contràriament, els altres serveis (13%), equipament personal (21%) i automoció (26%) ho necessiten de manera menys freqüent. Gràfic 22. Freqüència percebuda amb què els seus clients necessiten transportar objectes voluminosos i pesants adquirits al seu establiment, segons tipologia de comerç Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 688 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 36 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local C. Mitjà de transport utilitzat per accedir als establiments comercials (P09) Amb una escala de l’1 (pocs) a 5 (molts), els comerciants de l’Eixample declaren que molts dels seus clients venen a peu (4,1), i bastants venen en transport públic (2,8), moto o ciclomotor (2,7) o cotxe (2,6). Els clients que venen en patinet elèctric (1,8) i bicicleta (1,6) son més residuals. Segons tipologia de comerç, l’automoció és qui presenta uns resultats més diferenciats de la resta de comerços, i en aquest cas, molts clients venen en moto o ciclomotor (4,2) o cotxe (3,7) i molt pocs en transport públic (2,0). Segons tipologia de vies, els actuals eixos verd afavoreixen més els desplaçaments a peu (4,2) i menys els desplaçaments en cotxe (2,3) o moto o ciclomotor (2,3). Gràfic 23. Mitjà de transport percebut utilitzat pels clients, segons tipologia de comerç i via. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 954 (cotxe); n = 963 (moto o ciclomotor) ; n=973 (a peu); n = 973 (patinet elèctric); n= 969 (bicicleta); n = 877 (transport públic) *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 37 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local D. Percentatge de clients que accedeixen en vehicle privat als comerços (P10) La percepció dels comerciants és que el 36,5% dels seus clients accedeixen al seu establiment en vehicle privat (cotxe, moto o ciclomotor). Aquest valor és molt superior en el cas dels comerços d’automoció (77,5%) i de parament de la llar (44,9%) i molt per sota de la mitjana en el comerç quotidià alimentari (28,3%). Els comerços que tenen una major dependència del vehicle privat són els futurs eixos imminents de les Superilles (43,8%) i la xarxa bàsica (41,5%). La tipologia de via té més influència que la tipologia de comerç alhora de relacionar-ho amb la dependència del vehicle privat. Gràfic 24. Percentatge de clients que accedeixen en vehicle privat al comerç, segons tipologia de comerç i via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 881 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 38 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 2. Impacte de les intervencions urbanístiques en els hàbits de consum A. Actuacions urbanístiques realitzades (P11) S’ha demanat als comerciants si en els darrers 4 anys creien que s’havien fet actuacions urbanístiques de pacificació del trànsit (que suposen una reducció de l’espai per al vehicle privat) al seu carrer o en carrers adjacents (màxim dues illes de distància). Aquestes actuacions podien ser superilles (carrer pacificat o eix verd), nous carrils bici, nous carrils bus, mesures de pacificació en entorns escolars o ampliació de voreres amb pintura. Gràfic 25. Tipus d’actuació urbanística realitzada al seu carrer o carrer adjacent, segons tipologia de via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 1000 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 39 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Aquella mesura de pacificació més identificada ha estat el nou carril bici (60%), seguit de l’ampliació de voreres (37%) i de la pacificació en entorns escolars (36%). En menor mesura, s’han identificat les superilles (26%) o nous carrils bus (24%). Tanmateix, existeixen diferències segons la tipologia de via. Les superilles s’han identificat més als eixos veïnals (eix verd definitiu), amb un 52% dels comerços, ja que la majoria de la seva mostra està a la Superilla de Sant Antoni. L’ampliació de voreres, per la seva part, està molt identificada als eixos veïnals (eix verd provisional), amb un 84% dels comerços, ja que correspon a aquells comerços localitzats allà on s’ha fet urbanisme tàctic d’ampliació de voreres durant la pandèmia. B. Afectació de les actuacions urbanístiques realitzades a l’activitat comercial (P12) Aquells comerços que han respost que com a mínim, alguna de les actuacions urbanístiques de pacificació del trànsit s’han realitzat al seu entorn, tot seguit se’ls ha preguntat sobre la seva afectació en l’activitat comercial. Un 55% dels comerços consideren que aquestes actuacions no l’han afectat o inclús han afavorit la seva activitat comercial. Destaca el fet que com més nou és un comerç, menys considera que aquestes actuacions hagin afectat a la seva activitat comercial. Gràfic 26. Afectació de les actuacions urbanístiques realitzades a l’activitat comercial del seu establiment, segons ubicació de la botiga i antiguitat. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 743 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 40 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Segons la tipologia de comerços, l’automoció, l’equipament personal, el comerç quotidià no alimentari i el parament de la llar valoren més desfavorablement aquestes actuacions, amb valors que estan per sota del 50%. Contràriament, els bars i restaurants o altres serveis valoren més positivament l’afectació d’aquestes actuacions en la seva activitat econòmica. Pel que fa a la tipologia de via, els eixos veïnal (eix verd provisional), que correspon a aquelles vies on s’ha fet urbanisme tàctic recentment, és qui valora de forma més desfavorable les actuacions recent realitzades. Gràfic 27. Afectació de les actuacions urbanístiques realitzades a l’activitat comercial del seu establiment, segons tipologia de comerç o via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 743 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 41 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local C. Afectació de les actuacions urbanístiques realitzades a l’origen dels clients (P13) Pel què fa a l’afectació d’aquestes actuacions en el fet que vinguin més o menys clients de fora de Barcelona al seu establiment, el 51% opina que no ha influït o que encara venen més clients. Els comerços que han iniciat l’activitat econòmica a partir del 2020 són qui millor valoren aquesta relació. Gràfic 28. Afectació de les actuacions urbanístiques realitzades a que vinguin clients de fora de Barcelona, segons ubicació de la botiga i antiguitat. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 750 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 42 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local En aquest cas, aquella tipologia comercial que valora més negativament aquesta relació és automoció (només un 28% creu que aquestes actuacions han suposat més o igual clients de fora de Barcelona), parament de la llar (38%) o equipament personal (40%). Contràriament, els comerços d’oci i cultura i de quotidià alimentari valoren més positivament aquesta relació. Els comerços en vies veïnals són els qui més creuen que aquestes actuacions fan que vinguin menys clients de fora de Barcelona. Gràfic 29. Afectació de les actuacions urbanístiques realitzades a que vinguin clients de fora de Barcelona, segons tipologia de comerç o via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 750 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 43 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local D. Afectació de les actuacions urbanístiques realitzades als hàbits de consum dels clients (P14) El 60% dels comerços creu que aquestes actuacions ha fet que els seu clients comprin igual o més al barri que abans, amb diferències notables segons la tipologia de comerç o la tipologia de via. Per exemple, els comerços d’automoció, parament de la llar o de vies veïnals son qui més creuen que aquestes actuacions han fet que menys clients comprin al barri. Gràfic 30. Afectació de les actuacions urbanístiques realitzades a que els seus clients comprin al barri, segons tipologia de comerç o via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 730 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 44 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local E. Actuacions urbanístiques futures (P15) S’ha demanat als comerciants si creuen que hi ha prevista alguna actuació urbanística de paficificació de trànsit (que suposin una reducció de l’espai per al vehicle privat) al seu carrer o en carrers adjacents (màxim dues illes de distància). Aquestes actuacions podien ser superilles (carrer pacificat o eix verd), nous carrils bici, nous carrils bus o mesures de pacificació en entorns escolars. Aquella mesura de pacificació més identificada ha estat la superilla (26%), seguit de nous carril bici (11%) i mesures de pacificació dels entorns escolars (11%). En menor mesura, s’han identificat els nous carrils bus (5%). En aquest cas, els valors han estat molt menors respecte a la pregunta que s’havia plantejat sobre les actuacions de pacificació del passat (P11). Tanmateix, existeixen diferències segons la tipologia de via. Les superilles s’han identificat més als eixos veïnals (eix verd provisional), amb un 79% dels comerços, ja que la majoria de la seva mostra està al futur eix verd de l’Eixample vinculat al programa Superilles. La pacificació d’entorns escolars també ha estat major identificada en aquesta mateixa tipologia de via. Gràfic 31. Tipus d’actuació urbanística futura al seu carrer o carrer adjacent, segons tipologia de via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 1000 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 45 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local F. Afectació de les actuacions urbanístiques futures a l’activitat comercial (P16) Aquells comerços que han respost que com a mínim, alguna de les actuacions urbanístiques de pacificació del trànsit es realitzaran en un futur, tot seguit se’ls ha preguntat sobre la seva afectació en l’activitat comercial. Un 68% dels comerços consideren que aquestes actuacions no l’afectaran o inclús afavoriran la seva activitat comercial. Segons la tipologia de via, els eixos veïnals (eix verd definitiu) són els que creuen que millor els afavoriran les noves mesures, mentre que els eixos veïnal (eix verd provisional), són qui creuen que els serà més desfavorable. En aquest últim cas, però, la mostra és n=4, i no supera el llindar de significació estadística. Gràfic 32. Afectació de les actuacions urbanístiques futures a l’activitat comercial del seu establiment, segons tipologia de via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 193 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra de n=4 no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 G. Afectació de les actuacions urbanístiques futures a l’origen dels clients (P17) Pel què fa a l’afectació d’aquestes actuacions en el fet que vinguin més o menys clients de fora de Barcelona al seu establiment, el 58% opina que no influirà o que encara vindran més clients. Igual que en la pregunta anterior, la tipologia de via d’eixos veïnals (eix verd definitiu) són els que creuen que aquestes actuacions atrauran més clients de fora de Barcelona, mentre que els eixos veïnal (eix verd provisional), són qui creuen que n’atraurà menys. En aquest últim cas, però, la mostra és n=4, i no supera el llindar de significació estadística. Gràfic 33. Afectació de les actuacions urbanístiques futures a que vinguin clients de fora de Barcelona, segons tipologia de via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 202 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra de n=4 no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 46 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local H. Afectació de les actuacions urbanístiques futures als hàbits de consum dels clients (P18) El 58% dels comerços creu que aquestes actuacions faran que els seu clients comprin igual o més al barri que abans, amb certes diferències segons la tipologia la tipologia de via. Gràfic 34. Afectació de les actuacions urbanístiques futures a que els seus clients comprin al barri, segons tipologia de via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 190 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra de n=4 no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 47 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local G. Tipus de carrer que genera més afluència de clients en un establiment comercial (P19) S’ha demanat als comerciants que diguessin quin era el tipus de carrer que consideren que genera més afluència de clients en un establiment com el seu, poden escollir entre carrers amb molt de trànsit, carrers amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles, o carrers pacificats i poc trànsit de vehicles. La valoració global és que els carrers amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles són els que es creu que atrauen més clients (49%), seguit dels carrers pacificat i poc trànsit de vehicles (35%) o carrers amb molt trànsit (15%). Els mercats, que no tenen pròpiament la parada al carrer, encara valoren més positivament els carrers amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles. D’altra banda, com més nou és un establiment comercial, més valora els carrers pacificats i de poc trànsit de vehicles, i contràriament, com més antic, més valora els carrers amb molt trànsit. Gràfic 35. Tipus de carrer que genera més afluència de clients en el seu establiment comercial, segons ubicació de la botiga i antiguitat. Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 960 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 48 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Aquelles tipologies de comerç que valoren més els carrers pacificats i de poc trànsit de vehicles són els bars i restaurants (48%) i els comerços d’oci i cultura (39%), mentre que els que millor valoren els carrers amb molt trànsit són l’automoció (58%), el quotidià no alimentari (25%) i el parament de la llar (21%). Segons tipologia de via, qui millor valoren els carrers amb molt trànsit són precisament els comerços de la xarxa bàsica (19%), associats a major trànsit, i els carrers actualment pacificats – veïnal (eix verd definitiu) també fan una valoració molt alta dels carrers pacificats i de poc trànsit de vehicles. Gràfic 36. Tipus de carrer que genera més afluència de clients en el seu establiment comercial, segons tipologia de comerç o via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 960 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 49 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 3. Valoració dels elements que permeten la mobilitat en vehicle privat A. Accessibilitat als establiments comercials (P20) El mitjà de transport més accessible per accedir als comerços de l’Eixample seria a peu (4,7), seguit de la bicicleta (4,3), del patinet elèctric (4,2), del transport públic (4,1) i de la moto i ciclomotor (4). A molta distància hi ha el cotxe, que no seria gaire accessible (2,5). No es perceben diferències molt significatives segons tipologia de comerç o tipologia de via. Gràfic 37. Valoració de l’accessibilitat al comerç segons mitjà de transport, tipologia de comerç i via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 984 (cotxe); n = 987 (moto o ciclomotor) ; n =992 (a peu); n = 982 (patinet elèctric); n= 981 (bicicleta); n = 986 (transport públic) *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 50 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local B. Valoració de l’oferta d’aparcament de cotxes (P21 i P22) La valoració de l’oferta d’aparcament de cotxe al carrer és molt baixa (1,7) i una mica superior (2,7) – encara que força baixa en el cas de l’aparcament fora de calçada. No es veuen diferències significants segons tipologia de comerç o tipologia de vies, tot i que les vies veïnals encara valoren més baix l’oferta tant al carrer (1,5) com fora de calçada (2,5). Gràfic 38. Valoració de l’aparcament de cotxes segons localització, tipologia de comerç i via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 983 (al carrer); n = 949 (fora de calçada) *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 51 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local C. Bonificació de l’aparcament (P23 i P24) S’ha preguntat als comerciants si bonifica d’alguna manera l’aparcament als seus clients que venen a comprar en cotxe, i de quina manera ho fan. Un 12% dels comerciants declaren que ofereixen algun tipus de bonificació, ja sigui aparcament gratuït o descomptes en aparcaments propers, als seus clients. Aquest valor és molt superior en els comerços de quotidià alimentari (fins a un 25%) o d’equipament personal i automoció (fins a un 19%). Gràfic 39. Tipus de bonificació declarat que els comerciants apliquen als seus clients que venen a comprar en cotxe, segons tipologia de comerç Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 1000 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 52 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 4. Distribució urbana de mercaderies A. Vehicles per la DUM (P25) S’ha preguntat als comerciants en quin tipus de vehicle li arriben les mercaderies, podent respondre fins a un màxim de 3 respostes per comerciant. La gran majoria de comerciants (80%) declara que com a mínim els arriben en cotxe o furgoneta, tot i que un 40% també declaren que els arriben en camió o tràiler. En bicicleta només arriben mercaderies a un 2% dels comerços entrevistats. Algunes de les diferències entre tipologies de comerços son les següents. Els establiments d’altres serveis, equipament personal i oci cultura, les mercaderies arriben en major proporció en cotxe i furgoneta, i en menor proporció en camió o tràiler. Contràriament, en establiments de quotidià alimentari o automoció, arriben en major proporció en camió o tràiler, i en menor proporció en cotxe o furgoneta. Gràfic 40. Tipus de vehicle declarat en què arriben les mercaderies, segons tipologia de comerç Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 1000 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 53 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local B. Lloc de la càrrega i descàrrega (P26) S’ha preguntat als comerciants on es fa la càrrega i descàrrega de les mercaderies que li arriben, podent respondre fins a un màxim de 3 respostes per comerciant. La majoria d’establiments comercials declaren que poden fer la càrrega i descàrrega a prop de l’establiment (60%), o inclús davant la porta (36%). Només un 6% declaren que la càrrega i descàrrega s’ha de fer lluny del seu establiment. Gràfic 41. Lloc declarat on es fa la càrrega i descàrrega, segons tipologia de comerç Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 1000 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 54 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Aquells comerciants que més declaren que han de fer la càrrega i descàrrega lluny de l’establiment són els que estan ubicats en eixos veïnals (eix verd definitiu), és a dir, a la Superilla de Sant Antoni o altres vies de plataforma única. Són precisament els comerços d’aquestes vies qui també declaren que fan més la càrrega i descàrrega dins el propi local. Gràfic 42. Lloc declarat on es fa la càrrega i descàrrega, segons tipologia de via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 1000 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 55 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local C. Valoració de l’oferta de càrrega i descàrrega (P27) La valoració de l’oferta de places de càrrega i descàrrega és regular (2,8) i no es veuen diferències significants segons tipologia de comerç o tipologia de vies. Gràfic 43. Valoració de l’oferta de places de càrrega i descàrrega segons tipologia de comerç i via Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 962 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 56 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local D. Ús de la DUM nocturna (P28) Només el 6,2% dels comerços declaren que fan ús de la DUM nocturna. El comerç quotidià alimentari és qui en fa major ús, ja que més d’un 14% declara que en fa ús habitual o esporàdic. Gràfic 44. Ús de la DUM nocturna declarada, segons tipologia de comerç Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 988 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 E. Lliurament a domicili (P29) El 44% dels comerços de l’Eixample ofereixen entregues a domicili des del seu negoci, tot i que amb certes variacions segons tipologia de comerç. Els comerços de parament de la llar (75%) i comerços de quotidià alimentari (62%) són aquells que més han declarat fer lliuraments a domicili. Per contra, els altres serveis, bars i restaurants i equipament personal són els qui ofereixen menys lliurament a domicili, en menys del 50% de comerços de la seva categoria. Gràfic 45. Entregues a domicili declarades, segons tipologia de comerç Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 992 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 57 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local F. Vehicles pel lliurament a domicili (P30) Aquelles persones que han declarat que ofereixen entregues a domicili des del seu negoci amb un servei propi o a través d’una empresa especialitzada (n=435), se’ls ha demanat amb quin tipus de vehicle fan aquestes entregues a domicili. Els entrevistats podien respondre fins a un màxim de 3 respostes. Els vehicles més utilitzats son la furgoneta (42%), el patinet elèctric (33%) i la moto o ciclomotor (25%). La furgoneta pren més protagonisme en el lliurament a domicili des de comerços de parament de la llar (79%), d’equipament personal (64%) i d’oci i cultura (65%). El camió o tràiler també és significant en el cas de parament de la llar (26%). Des de bars i restaurants, és molt significant el lliurament en moto o ciclomotor (69%), en patinet elèctric (76%) o en bicicleta o tricicle de càrrega (22%). Gràfic 46. Tipus de vehicle declarat utilitzat pel lliurament a domicili, segons tipologia de comerç Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 435 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 58 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local G. Aparcament dels vehicles propis de lliurament a domicili (P31) Aquelles persones que han declarat que ofereixen entregues a domicili des del seu negoci amb un servei propi (n=153), se’ls ha demanat on aparquen el vehicle que utilitzen per aquest ús. Els entrevistats podien respondre fins a un màxim de 3 respostes. L’aparcament al carrer (44% dels enquestats) i fora de calçada (40%) són els llocs principals d’aparcament dels seus vehicles. Només un 17%% ha respost que aparca el vehicle al mateix local. Cal tenir present que quan ens referim a vehicles pot ser des d’un cotxe o furgoneta, fins a una moto, ciclomotor o bicicleta. Gràfic 47. Lloc d’aparcament declarat dels vehicles propis que el comerciant fa servir per al repartiment dels seus productes Font: Enquesta als responsables d’establiments comercials de l’Eixample-Barcelona. n = 153 *Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 59 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Qüestionari BLOC 0. QUOTES / INTRODUCCIÓ Verificar que coincideix amb les característiques del comerç assignat (PREVI A L’ENQUESTA) F01. NOM DEL CARRER _______________________________ F02. NÚMERO ______________________________________ F03A. COORDENADES GEOGRÀFIQUES MOSTRA (Ajuntament BCN): __________ __________ F03B. COORDENADES GEOGRÀFIQUES GPS (Tablet): __________ __________ F04. TIPOLOGIA DE CARRER* 1. Via bàsica 2. Via local (no eix verd futur) 3. Via local (eix verd futur) 4. Via veïnal (eix verd provisional) 5. Via veïnal (eix verd definitiu) * En alguns casos, el comerç no es troba pròpiament al carrer de la categoria, sinó a algun xamfrà proper o a la proximitat F05. ESTABLIMENT EN MERCAT 1. Sí, al mercat del Ninot 2. Sí, al mercat del Fort Pienc 3. Sí, al mercat de Sant Antoni 4. Sí, al mercat de Sagrada Família 5. Sí, al mercat de l’Abaceria Central 6. Sí, al mercat de la Concepció 7. No. F06. ACTIVITAT PRINCIPAL DE L’ESTABLIMENT (Anotar-ho directament, abans de fer l’entrevista) Quotidià alimentari 1. Fruites i verdures 2. Carn i porc/Ous i aus 3. Peix i marisc 4. Pa, pastisseria i làctics 5. Resta alimentació i begudes (inclou plats preparats, autoservei, supermercat) Quotidià NO alimentari 6. Drogueria i perfumeria 7. Farmàcies i parafarmàcies 8. Herbolaris, dietètica i nutrició 9. Tabac i articles fumadors Equipament personal 10. Vestir i merceria 11. Calçat i pell 12. Joieria, rellotgeria i bijuteria 13. Òptiques Parament de la llar 14. Mobles i articles de fusta i metall 15. Material equipament de la llar 60 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 16. Floristeries 17. Aparells domèstics/Parament ferreteria 18. Basars 19. Segells, monedes i antiguitats Oci i cultura 20. Llibres, diaris i revistes 21. Joguines i esports 22. Música 23. Informàtica, telefonia 24. Fotografia 25. Souvenirs Automoció 26. Vehicles Bars i restaurants 27. Bars i restaurants Serveis 28. Centres d’estètica 29. Perruqueries 30. Tintoreries 31. Veterinaris/mascotes SI F05 = 7 F07. SITUACIÓ DE L’ESTABLIMENT (Anotar-ho directament, abans de fer l’entrevista) 1. Botiga aïllada al carrer 2. Botiga en cantonada 3. Botiga en centre comercial/Galeria comercial A tots: BON DIA / BONA TARDA: EM DIC I COL·LABORO AMB OPINÒMETRE, EMPRESA D’ESTUDIS D’OPINIÓ. ESTEM REALITZANT UNA ENQUESTA PER A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA SOBRE MOBILITAT I L’ACCÉS EN VEHICLE PRIVAT ALS COMERÇOS DE L’EIXAMPLE. F08. PODRÍA PARLAR AMB EL/LA PROPIETARI/A, L’ENCARREGAT/ADA, RESPONSABLE DEL NEGOCI O ALGUNA PERSONA AMB EXPERIENCIA QUE TINGUI CONEIXEMENT DEL NEGOCI*? 1. Sí, ara 2. Sí, més tard (anotar quan): Data:___________ / Hora:___________ / Telèfon:___________ 3. No -------> (Fi entrevista) * Si hi ha diverses persones, les prioritats per seleccionar la persona que contesta l’enquesta són: Propietari/ària , Encarregat/ada o responsable i, per últim, Empleat/ada amb experiència i coneixement del negoci F09. DATA I HORA INICI ENTREVISTA (dd.mm.aaa): |___||___| La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 61 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local A partir d’aquí comença l’enquesta pròpiament dita P03. SERIA TAN AMABLE DE CONTESTAR A UNES PREGUNTES? NOMÉS LI PORTARÀ UNS MINUTS. 1. Sí “GRÀCIES PER LA SEVA COL·LABORACIÓ” 2. No “MOLTES GRÀCIES” -------> (Fi entrevista) EN COMPLIMENT DEL REGLAMENT GENERAL DE PROTECCIÓ DE DADES, L’INFORMEM QUE AQUESTA ENQUESTA SERÀ TRACTADA DE FORMA CONFIDENCIAL, ANÒNIMA I ÚNICAMENT AMB FINALITAT ESTADÍSTICA. P04. L’INFORMO TAMBÉ QUE AQUESTA ENTREVISTA S’ESTÀ ENREGISTRANT PER GARANTIR QUE ES REALITZA CORRECTAMENT. UN COP FETS AQUESTS CONTROLS DE QUALITAT, S’ESBORRARÀ. 1. Autoritzo la gravació 2. No autoritzo la gravació (Com a mínim, el 80% de les enquestes s’han d’enregistrar) P05. EN QUINA LLENGUA VOL QUE LI FACI L’ENQUESTA? 1. Català (utilitzeu qüestionari català) 2. Castellà (utilitzeu qüestionari castellà) P06. QUIN ÉS L’ANY D’OBERTURA DE L’ESTABLIMENT (MANTENINT-SE LA MATEIXA ACTIVITAT I EL/LA MATEIX/A PROPIETARI/A)? (Anoteu any exacte. Si no saben any exacte, feu aparèixer els intervals) 1. Abans de 1975 2. Entre 1975 i 1979 3. Entre 1980 i 1984 4. Entre 1985 i 1989 5. Entre 1990 i 1994 6. Entre 1995 i 1999 7. Entre 2000 i 2004 8. Entre 2005 i 2009 9. Entre 2010 i 2014 10. Entre 2015 i 2019 11. 2020 12. 2021 13. 2022 99. NS/NC BLOC I. PERFIL DELS CLIENTS P07. De cada 10 clients que visiten el seu establiment, quants creu que són del barri? Resposta numèrica de 0 a 10 ________ 99. NS/NC SI F06  27 P08. AMB QUINA FREQÜÈNCIA NECESSITEN ELS SEUS CLIENTS TRANSPORTAR OBJECTES VOLUMINOSOS I PESANTS ADQUIRITS AL SEU ESTABLIMENT? 62 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 1. Mai 2. Rarament 3. Ocasionalment 4. Habitualment 99. NS/NC A tots: P09. QUINA PART DELS CLIENTS FAN SERVIR ELS SEGÜENTS MITJANS DE TRANSPORT PER VENIR AL SEU ESTABLIMENT, DE l’1 (CAP) AL 5 (MOLTS)? (Llegir tots els mitjans, s’ha de preguntar per a cadascú d’ells) 1. A peu ________ 2. Bicicleta ________ 3. Patinet elèctric ________ 4. Transport públic ________ 5. Cotxe ________ 6. Moto o ciclomotor ________ P10. QUIN % DELS SEUS CLIENTS CREU QUE ACCEDEIX AL SEU ESTABLIMENT EN VEHICLE PRIVAT (COTXE, MOTOCICLETA O CICLOMOTOR)? ________ 99. NS/NC BLOC II. IMPACTE DE LES INTERVENCIONS URBANÍSTIQUES EN ELS HÀBITS DE CONSUM P11. ALS DARRERS 4 ANYS, QUINA O QUINES DE LES SEGÜENTS ACTUACIONS URBANÍSTIQUES DE PACIFICACIÓ DEL TRÀNSIT (QUE SUPOSEN UNA REDUCCIÓ DE L’ESPAI PER AL VEHICLE PRIVAT) S’HAN REALITZAT AL SEU CARRER O EN CARRERS ADJACENTS (MÀXIM DUES ILLES DE DISTÀNCIA) ? (Llegir totes les actuacions, s’ha de preguntar per a cadascuna d’elles) 1. Sí 2. No 1. Superilla (Carrer pacificat o eix verd) 2. Nou carril bici 3. Nou carril bus 4. Mesures de pacificació en entorns escolars 5. Ampliació de voreres amb pintura Si P11_1 i P11_2 i P11_3 i P11_4 i P11_5 = 2 (contesta “No” a totes les actuacions) ---> saltar a P15 P12. CREU QUE AQUESTES ACTUACIONS AFECTEN DE MANERA FAVORABLE O DESFAVORABLE L’ACTIVITAT COMERCIAL AL SEU ESTABLIMENT? 1. Favorable 2. No afecten 3. Desfavorable 99. NS/NC P13. CREU QUE AQUESTES ACTUACIONS HAN FET QUE VINGUIN MÉS O MENYS CLIENTS DE FORA DE BARCELONA AL SEU ESTABLIMENT? 1. Més 2. No han influït 3. Menys 4. El meu establiment ha obert després que es fessin les actuacions de pacificació 99. NS/NC La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 63 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local P14. CREU QUE AQUESTES ACTUACIONS HAN FET QUE ELS SEUS CLIENTS COMPRIN MÉS O MENYS AL BARRI QUE ABANS? 1. Més 2. No han influït 3. Menys 4. El meu establiment ha obert després que es fessin les actuacions de pacificació 99. NS/NC A tots: P15. EN EL FUTUR, SAP SI HI HA PREVISTES ALGUNA DE LES SEGÜENTS ACTUACIONS URBANÍSTIQUES DE PACIFICACIÓ AL SEU CARRER O EN CARRERS ADJACENTS (MÀXIM DUES ILLES DE DISTÀNCIA) ? (Llegir totes les actuacions, s’ha de preguntar per a cadascuna d’elles) 1. Sí 2. No 1. Superilla (Carrer pacificat o eix verd) 2. Nou carril bici 3. Nou carril bus 4. Mesures de pacificació en entorns escolars Si P11_1 o P11_2 o P11_3 o P11_4 o P11_5 = 1 (contesta “SÍ” a almenys una actuació ja realitzada) i P15_1 o P15_2 o P15_3 o P15_4 = 1 (contesta “SÍ” a almenys una de les actuacions previstes) ---> saltar a P19 Si P11_1 o P11_2 o P11_3 o P11_4 o P11_5 = 1 (contesta “SÍ” a almenys una actuació ja realitzada) i P15_1 i P15_2 i P15_3 i P15_4 = 2 (contesta “NO” a totes les actuacions previstes) ---> saltar a P19 Si P11_1 i P11_2 i P11_3 i P11_4 i P11_5 = 2 (contesta “NO” a totes les actuacions ja realitzades) i P15_1 o P15_2 o P15_3 o P15_4 = 1 (contesta “SÍ” a almenys una de les actuacions previstes) ---> passar a P16 (sense llegir el text) Si P11_1 i P11_2 i P11_3 i P11_4 i P11_5 = 2 (contesta “NO” a totes les actuacions ja realitzades) i P15_1 i P15_2 i P15_3 i P15_4 = 2 (contesta “NO” a totes les actuacions previstes): ENCARA QUE NO LI CONSTI QUE AL SEU CARRER O EN CARRERS ADJACENTS ESTIGUIN PREVISTES ACTUACIONS FUTURES, AL CONJUNT DE L’EIXAMPLE ESTÀ PREVIST DESENVOLUPAR EL PROJECTE SUPERILLES, EN EL QUAL ES PROJECTARAN DIFERENTS ACTUACIONS URBANÍSTIQUES DE PACIFICACIÓ DEL TRÀNSIT. EN AQUEST CAS, RESPONGUI SOBRE L’EFECTE QUE CREU QUE AQUESTES MESURES AL CONJUNT DE L’EIXAMPLE PODRIEN TENIR SOBRE EL SEU ESTABLIMENT ---> fer P16 P16. PENSA QUE AQUESTES ACTUACIONS FUTURES AFECTARAN DE MANERA FAVORABLE O DESFAVORABLE L’ACTIVITAT COMERCIAL DEL SEU ESTABLIMENT? 1. Favorable 2. No afectaran 3. Desfavorable 99. NS/NC P17. CREU QUE AQUESTES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES FARAN QUE VINGUIN MÉS O MENYS CLIENTS DE FORA DE BARCELONA AL SEU ESTABLIMENT? 1. Més 2. No variarà la seva procedència 3. Menys 99. NS/NC 64 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local P18. CREU QUE AQUESTES ACTUACIONS FARAN QUE ELS SEUS CLIENTS COMPRIN MÉS O MENYS AL BARRI QUE ABANS? 1. Més 2. No influiran als seus hàbits de consum 3. Menys 99. NS/NC A tots: P19. QUIN TIPUS DE CARRER CREU QUE GENERA MÉS AFLUÈNCIA DE CLIENTS EN UN ESTABLIMENT COM EL SEU? (Només pot escollir-ne un) 1.Carrer pacificat amb prioritat per a vianants, bicicletes, i poc trànsit de vehicles 2.Carrer amb carril bus, bici i trànsit mitjà de vehicles 3.Carrer amb molt trànsit 99. NS/NC BLOC III. VALORACIÓ DELS ELEMENTS QUE PERMETEN LA MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT P20. COM VALORA LA FACILITAT D’ACCEDIR AL SEU ESTABLIMENT AMB ELS SEGÜENTS MITJANS DE TRANSPORT, DE L’1 (CAP FACILITAT) AL 5 (MOLTA FACILITAT)? (Llegir tots els mitjans, s’ha de contestar per a cadascú d’ells) 1. Cotxe: ________ 2. Moto o ciclomotor: ________ 3. Transport públic: ________ 4. A peu: ________ 5. Bicicleta : ________ 6. Patinet elèctric: ________ P21. COM VALORA L’OFERTA D’APARCAMENT DE COTXES AL CARRER A L’ENTORN DEL SEU ESTABLIMENT, DE L’1 (SENSE OFERTA) AL 5 (OFERTA MOLT BONA) ? ________ P22. I COM VALORA L’OFERTA D’APARCAMENT DE COTXES FORA DE CALÇADA (PÀRKINGS O ALTRES ESPAIS RESERVATS), DE L’1 (SENSE OFERTA) AL 5 (OFERTA MOLT BONA) ? ________ P23. BONIFICA D’ALGUNA MANERA L’APARCAMENT ALS CLIENTS QUE VENEN A COMPRAR EN COTXE ? 1. Sí. 2. No 99. NS/NC Si P23=1 P24. DE QUINA MANERA? 1. Aparcament gratuït d’ús exclusiu per a clients 2. Descomptes en aparcaments propers a l’establiment 3. Ambdues possibilitats La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 65 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 4. Altres. Quina ?________________________________________ BLOC IV. DISTRIBUCIÓ URBANA DE MERCADERIES A tots: P25. EN QUIN TIPUS DE VEHICLE LI ARRIBEN LES MERCADERIES? (Espontània, multiresposta: màxim 3 respostes) 1. Cotxe o furgoneta 2. Camió o tràiler 3. Bicicleta o tricicle de càrrega 4. Altres ________________ 99. NS/NC P26. I ON FAN LA CÀRREGA I DESCÀRREGA? (Espontània, multiresposta: màxim 3 respostes) 1. Al carrer, davant la porta 2. Al carrer, en zona de càrrega i descàrrega, molt a prop de l’establiment 3. Al carrer, en zona de càrrega i descàrrega, lluny de l’establiment 4. A dins del local 5. Altres ___________________ 99. NS/NC P27. VALORI L’OFERTA GENERAL DE PLACES DE CÀRREGA I DESCÀRREGA QUE HI HA A L’ENTORN DEL SEU ESTABLIMENT, EN UNA ESCALA DE L’1 (GENS) AL 5 (MOLT BONA). ________ P28. FA ÚS DE LA DISTRIBUCIÓ URBANA DE MERCADERIES NOCTURNA, ÉS A DIR, REP MERCADERIES A PARTIR DE LES VUIT DEL VESPRE? 1. Sí, habitualment 2. Sí, esporàdicament 3. No, ni tinc previsions de fer-ho 4. No, però tinc previsions de fer-ho 99. NS/NC P29. ACTUALMENT, OFEREIX ENTREGUES A DOMICILI DES DEL SEU NEGOCI? 1. Sí, tinc un servei propi 2. Sí, a través d’una empresa especialitzada (Glovo, Uber Eats, etc.) 3. No, però m’ho estic plantejant 4. No, i no tinc pensat fer-ho 99. NS/NC Si P29 = 1 o 2 P30. AMB QUINS TIPUS DE VEHICLES FA LES ENTREGUES A DOMICILI? (Espontània, multiresposta: màxim 3 respostes) 1. Furgoneta 2. Camió o tràiler 3. Turisme 4. Bicicleta o tricicle de càrrega 5. Patinet elèctric 66 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 6. Moto o ciclomotor 7. A peu 8. Altres ___________ Si P29 = 1 P31. A ON APARCA, QUAN NO S’UTILITZEN, ELS VEHICLES PROPIS QUE FA SERVIR PER AL REPARTIMENT DELS SEUS PRODUCTES? (Espontània, multiresposta: màxim 3 respostes) 1. Al mateix local 2. En un pàrquing fora de la calçada 3. Al carrer 4. Altres ______________________ 99. NS/NC BLOC V. DADES DE L’ESTABLIMENT A tots: P32. AQUEST ESTABLIMENT ESTÀ ASSOCIAT (GREMIS, ASSOCIACIONS DE VEÏNS/ES, ASSOCIACIONS DE COMERCIATS/ES, EIX COMERCIAL...)? 1. Sí 2. No Si P32 = 1 P33. EM PODRIA DIR DE QUINA ASSOCIACIÓ O ASSOCIACIONS ES TRACTA? (Espontània, multiresposta) _________________________________________________ (ACLARIMENT: Anoteu el nom de l’entitat o entitats. NO S’ACCEPTA CAMBRA DE COMERÇ) A tots: P34. QUIN ÉS EL RÈGIM DE TINENÇA DEL LOCAL? 1. Lloguer 2. Propietat 3. Concessió de l’Ajuntament 4. Altres ________________________ 5. No ho sap 6. No contesta P35. EM PODRIA DIR EL SEU NOM I COGNOMS: ___________________________ (per si cal recontactar per a verificació) P36. I EM PODRIA DIR EL SEU TELÈFON, PERQUÈ EN UNS DIES PODRIA REBRE UNA TRUCADA D’UN SUPERVISOR PER GARANTIR QUE LI HE REALITZAT L’ENTREVISTA D’ACORD AMB LES INSTRUCCIONS REBUDES? |___||___||___||___||___||___||___||___||___| Si P36=No P37. I EL TELÈFON DE L’ESTABLIMENT, PER LA MATEIX RAÓ? |___||___||___||___||___||___||___||___||___| MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA AMABILITAT A L’HORA DE RESPONDRE L’ENTREVISTA. La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 67 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local F10. DATA I HORA FI ENTREVISTA (dd.mm.aaa): |___||___| F11. DURADA DE L’ENTREVISTA: |___||___| 68 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Principals resultats de l’enquesta als clients-conductors Fitxa tècnica L’enquesta va adreçada a la població que es desplaça a l’Eixample en vehicle privat motoritzat (cotxe, motocicleta o ciclomotor) i que fa una compra o consumició en un establiment (comerços o bars, restaurants o altres serveis). Data del treball Entre el 22 de març i el 13 d’abril de 2022 Univers Població que es desplaça a l’Eixample en vehicle privat motoritzat (cotxe, motocicleta o ciclomotor) i que fa una compra o una consumició en un establiment comercial de l’Eixample Mostra 1.014 enquestes Mostreig estratificat polietàpic. Amb una confiança del 95,5 % i sota el supòsit de màxima indeterminació (p=q= 0 ,5), l’error màxim és ± 3,06 % Metodologia Entrevista presencial assistida per ordinador (CAPI) en lloc determinat. Principalment, s’han cercat a les persones que acaben d’aparcar el seu vehicle en alguna plaça d’aparcament de la calçada, o bé aquelles que surten d’un aparcament fora de calçada. Mostreig Estratificació a partir dels perfils sociodemogràfics (mitjà de transport, sexe i grup d’edat). Dies d’entrevistes De dilluns a dissabte de 10h a 22h, excepte festius i ponts Equip investigador Disseny metodològic, supervisió del treball de camp, codificació i processament de les dades i anàlisi dels resultats a càrrec de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Treball de camp Institut Opinòmetre La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 69 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local La mostra s’ha estratificat a partir de l’EMEF 2019, d’aquelles persones que van en vehicle privat motoritzat (cotxe, moto o ciclomotor) a l’Eixample, i que realitzen un dels desplaçaments en aquest àmbit per un d’aquests 4 motius: compres quotidianes, compres ocasionals o no quotidianes; oci, diversió, espectacles, cinemes, restaurants, esports; o àpats no d’oci. L’estratificació ha tingut en compte el sexe, el grup d’edat i el mitjà de transport. UNIVERS MOSTRA MARGE D'ERROR * Sexe Home 44.640 688 3,71% Dona 30.429 32 6 5,4 0% Grups d'edat 18 a 29 anys 12.672 115 9,10% 30 a 64 anys 50.195 789 3,46% 65 anys i més 12.202 11 0 9,3 0% Mitjà de transport Cotxe 47.385 613 3,93% Moto o ciclomotor 27.684 401 4,86% Total 75.069 1.014 3,06% *P=0,5; Q=0,5; CONFIANÇA=95% Per a garantir una distribució equitativa de les enquestes dins l’àmbit de l’estudi, s’ha estratificat la mostra per barris segons els criteris indicats a la taula següent. La distribució relativa d’enquestes per barris reflecteix la distribució comercial de l’Eixample. Al mateix temps, en el cas del cotxe, les enquestes s’han distribuït el 50% en aparcaments en superfície i el 50% en aparcaments soterrats. També s’ha garantit que com a mínim, les enquestes es facin en tres aparcaments soterrats diferents per cada barri. Barri MOSTRA MARGE D'ERROR * Nova Esquerra de l’Eixample 150 8,16% Antiga Esquerra de l’Eixample 199 7,09% Sant Antoni 151 8,14% Dreta de l’Eixample 300 5,77% Sagrada Família* 163 7,83% Fort Pienc* 51 14,00% 70 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 1. Caracterització i valoració dels desplaçament A. Motiu principal per anar a l’Eixample (P05) A aquelles persones que han accedit a l’Eixample en vehicle privat (cotxe o moto), i que en algun moment del dia ha realitzat o realitzarà una compra o consumició, se’ls ha preguntat quin ha estat el motiu principal d’aquell desplaçament. D’aquells que van a l’Eixample en cotxe, el motiu principal és treballar o estudiar (28,5%), seguit de la resta de motius (25,8%) i de les compres quotidianes (24,8%). El motiu compres ocasionals, no quotidianes o altres serveis només representen el 17,5%. Em quant a la moto, el principal motiu dels desplaçaments és feina i estudis (55,2%), seguit de la resta de motius (20,1%). Els motius compres són molt més residuals. El motiu compres ocasionals, no quotidianes o altres serveis només representen el 10,6%, i el motiu compres quotidianes només el 8,0%. S’observen certes diferències segons el gènere i l’edat. Les dones realitzen més desplaçament a l’Eixample per motiu compres (tant quotidianes com no quotidianes) i els homes més desplaçaments per motiu feina i estudis. La gent jove (18 a 29 anys) pràcticament no fan desplaçaments per motiu compres quotidianes, que d’altra banda, és el principal motiu de la gent més gran (de 65 anys i més). Gràfic 48. Motiu principal per anar a l’Eixample en vehicle privat, segons mode, sexe i edat Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 71 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local També s’observen diferències importants segons l’origen i el temps de desplaçament. La població que ve de més a prop, i en general, de l’Eixample, realitza més desplaçaments en vehicle privat per compres quotidianes. D’altra banda, la població que ve de fora de Barcelona i que realitza desplaçaments més llargs, la proporció del motiu per feina i estudis és més alta en comparació amb la resta de la població. Gràfic 49. Motiu principal per anar a l’Eixample en vehicle privat, segons origen del desplaçament i el temps des desplaçament Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 72 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local B. Origen del desplaçament (P08-P09-P10) La majoria de clients dels establiments comercials que es desplacen en vehicle privat provenen de la resta de Barcelona (53%). A continuació, són les persones de fora de Barcelona (28%) les que més hi accedeixen en vehicle privat. Finalment, hi ha un 19% de les persones que es mouen en vehicle privat provenen del mateix districte. Hi algunes diferències pel que fa la moto i el cotxe. S’observa pel cas de la moto, que les persones provenen en major mesura de l’Eixample (23%) i de la resta de la ciutat (59%), sent coherent amb els valors globals de l’autocontenció i de les distàncies recorregudes dels desplaçaments en moto. Gràfic 50. Origen del desplaçament segons mode Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 73 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local C. Lloc d’aparcament (P12) El 97% de les persones que van en moto o ciclomotor a l’Eixample han aparcat al carrer gratuïtament, mentre que en cotxe només ho han fet el 6%. Amb aquest mitjà, el 39% han aparcat gratuïtament en un aparcament reservat en destinació i un 36% han aparcat pagant fora de calçada. En total, el 45% dels aparcaments en cotxe son gratuïts. Gràfic 51. Lloc d’aparcament segons mode, sexe i edat Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 Nota: L’aparcament gratuït al carrer a l’Eixample en cotxe correspon a operacions d’aparcament entre les 20h i les 8/9h del matí, que en dia feiner és gratuït. A més a més, en aquest horari també es pot fer ús de places de càrrega i descàrrega, així com, d’alguns carrils multi-ús. Algunes enquestes també s’han fet en dissabte, quan l’àrea blava i verda de l’Eixample és gratuïta, o bé tot el dia, o bé només a la tarda 74 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local La població de l’Eixample, si es mou en cotxe acostuma a tenir aparcament gratuït reservat en destinació, a diferència de la gent de fora de Barcelona que acostuma a aparcar en aparcament de pagament fora de calçada. De la mateixa manera, la població que visita l’Eixample més freqüentment, aparca de manera gratuïta en major proporció que la població que només visita l’Eixample esporàdicament. Gràfic 52. Lloc d’aparcament segons mode, origen del desplaçament, nivell d’estudis i freqüència de visita a l’Eixample Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 Nota: L’aparcament gratuït al carrer a l’Eixample en cotxe correspon a operacions d’aparcament entre les 20h i les 8/9h del matí, que en dia feiner és gratuït. A més a més, en aquest horari també es pot fer ús de places de càrrega i descàrrega, així com, d’alguns carrils multi-ús. Algunes enquestes també s’han fet en dissabte, quan l’àrea blava i verda de l’Eixample és gratuïta, o bé tot el dia, o bé només a la tarda La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 75 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local S’han identificat en el lloc d’aparcament, segons el barri on s’ha efectuat l’enquesta. La Dreta de l’Eixample és on s’aparca pagant fora de calçada amb major proporció, mentre que a l’Antiga i la Nova Esquerra de l’Eixample és on s’aparca al carrer pagant amb major proporció. El motiu de desplaçament és un factor molt explicatiu. La gent que fa les compres quotidianes en cotxe ho fa perquè té aparcament gratuït reservat en destinació. Contràriament, els que realitzen compres ocasionals o no quotidianes, o van a restaurants, aparquen en major proporció en aparcaments de pagament fora de calçada. Els que van a l’Eixample fer feina o estudis, o bé tenen aparcament reservat en destinació (37%), o bé aparcament de pagament fora de calçada (32%). A més, i a diferència de la resta de motius, fins a un 15% d’aquestes ho fan en un aparcament de propietat, lloguer o concessió. Com més lluny venen les persones a l’Eixample, més aparquen fora de calçada pagant i menys aparcament reservat en destinació. Gràfic 53. Lloc d’aparcament segons mode, barri d’estacionament, motiu i durada del desplaçament Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 Nota: L’aparcament gratuït al carrer a l’Eixample en cotxe correspon a operacions d’aparcament entre les 20h i les 8/9h del matí, que en dia feiner és gratuït. A més a més, en aquest horari també es pot fer ús de places de càrrega i descàrrega, així com, d’alguns carrils multi-ús. Algunes enquestes també s’han fet en dissabte, quan l’àrea blava i verda de l’Eixample és gratuïta, o bé tot el dia, o bé només a la tarda 76 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local D. Cost de l’aparcament (P13) Les persones que es desplacen en cotxe a l’Eixample destinen una mitjana de 7,1€. En funció del sexe no hi ha diferències, però en funció de l’edat, es veu com la gent de més edat hi destina menys diners. Segons l’origen del desplaçament, les persones que venen de fora de la ciutat són les que fan una despesa major. Gràfic 54. Despesa mitjana de l’aparcament en cotxe, segons sexe, edat, origen del desplaçament i nivell d’estudis Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 292 * Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 77 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local La despesa en aparcament del cotxe s’incrementa per motiu feina i per anar a un restaurant, fet que s’explica per la durada d’aquestes activitats. No hi ha diferències importants en la despesa en aparcament segons la freqüència declarada de visita a l’Eixample. Gràfic 55. Despesa mitjana de l’aparcament en cotxe, segons el motiu del desplaçament, la durada del desplaçament i freqüència de visita a l’Eixample Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 292 * Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 78 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local E. Valoració de l’oferta d’aparcament (P14) Pel conjunt dels entrevistats la valoració de l’aparcament obté una puntuació de 2,4 punts (de 1 a 5 punts). L’edat impacta més que el sexe a l’hora fer aquesta valoració. Les persones més joves (d’entre 18 i 29 anys) valoren pitjor aquesta oferta, mentre que les de més de 65 anys la valoren millor. Segons l’origen del desplaçament, s’observa com a mesura que la distància a l’Eixample augmenta, la puntuació empitjora. Així, les persones que hi accedeixen des de l’Eixample són les que millor puntuen l’oferta d’aparcament, mentre que les que hi accedeixen des fora de la ciutat són les que el puntuen més baix. Gràfic 56. Valoració de l’oferta d’aparcament en aquest entorn, segons sexe, edat, origen del desplaçament i nivell d’estudis Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 595 * Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 79 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local En funció del barri on s’ha fet l’enquesta, sí que s’observen diferències notables en la valoració de l’oferta d’aparcament. Aquelles persones que se les ha enquestat a la Dreta de l’Eixample el puntuen millor, mentre que les que se les ha enquestat al Fort Pienc pitjor. No ha diferencies destacables segons el motiu del desplaçament, la durada del desplaçament o de la freqüència declarada de visita a l’Eixample. Gràfic 57. Valoració de l’oferta d’aparcament en aquest entorn, segons barri de l’enquesta, motiu del desplaçament, durada del desplaçament i freqüència de visita a l’Eixample Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 595 * Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 80 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local F. Motiu principal de l’elecció del vehicle privat per aquest desplaçament (P15) A l’hora de demanar pel motiu principal pel qual les persones han escollit el cotxe per a desplaçar-se, la comoditat (32%) i la necessitat de carregar paquets voluminosos i/o pesants (27%) són les respostes més esmentades. Pel que fa a les motos, el temps de trajecte (43%) i la comoditat (41%) són els dos elements més rellevants d’elecció. Gràfic 58. Motiu principal de l’elecció del vehicle per aquest desplaçament segons mode, sexe i edat Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 81 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Per les persones que hi accedeixen des de fora de la ciutat, la comoditat i la rapidesa són elements centrals en l’elecció del cotxe, mentre que per les persones que provenen de resta de l’Eixample i de la resta de la ciutat, el fet de necessitar carregar paquets voluminosos, esdevé un element més rellevant. No s’observen diferències destacables en els motius d’elecció del cotxe i de la moto segons el nivell d’estudis o bé segons la freqüència en la qual es ve a l’Eixample. Gràfic 59. Motiu principal de l’elecció del vehicle per aquest desplaçament, segons mode, origen del desplaçament, nivell d’estudis i freqüència de visita a l’Eixample Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 82 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local S’observen poques diferències en els motius d’elecció de la moto segons el barri d’enquestació. Contràriament, sí que n’hi algunes pel que fa als motius d’elecció del cotxe. Així, per exemple, es veu com els residents a la Dreta de l’Eixample declaren en major mesura que la comoditat (36%) és un element central en l’elecció modal. Les persones entrevistades al barri de Sant Antoni indiquen que el fet d’haver de carregar paquets voluminosos i/o pesats, és la principal raó per a escollir el cotxe (39%). La relació entre l’elecció dels mitjans de transport privats motoritzats és notable en funció del motiu principal de desplaçament pel qual s’ha anat a l’Eixample. En aquest cas, per a les persones que fan compres quotidianes com a principal motiu, declaren que el fet d’haver de carregar és la principal raó per escollir el cotxe. La comoditat és un element de pes important a l’hora d’escollir el cotxe quan les persones es desplacen per a fer compres no quotidianes o per anar a fer una consumició a un bar o fer un àpat a un restaurant . Gràfic 60. Motiu principal de l’elecció del vehicle per aquest desplaçament, segons mode, barri d’enquestació, motiu i durada del desplaçament Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 83 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local G. Tipus d’establiment on efectua la compra/consumició (P17) La majoria de persones entrevistades que es desplacen a l’Eixample en cotxe per a fer ús d’un establiment comercial (sigui o no aquesta l’activitat principal) declaren que principalment fan una compra en un establiment de compra quotidiana (47%). En segon lloc, hi apareixen les compres no quotidianes (35%) i, en tercer lloc, fer una consumició o un àpat en un bar/restaurant (35%). Hi ha un lleuger biaix segons el gènere, doncs les dones declaren fer mes viatges per a fer compres quotidianes. En funció de l’edat, a mesura que l’edat augmenta el pes de les compres quotidianes creix. Per la seva banda, les persones que es desplacen a l’Eixample en moto principalment es mouen per anar a un bar o a un restaurant (56%), sent les compres inferiors. En aquest cas, no hi ha diferències destacables segons el sexe, però sí en funció de l’edat. De la mateixa manera que en el cotxe, tenir més anys comporta una major proporció de compres en establiments de comerç quotidià. Gràfic 61. Tipus d’establiment on efectua la compra, segons mode, sexe i edat Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 84 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Per a les persones que van en cotxe, hi ha una estreta relació entre el tipus d’establiment escollit amb la residència. Així, les persones que viuen a l’Eixample fan més compres quotidianes (71%), mentre que les que venen de fora de Barcelona sobretot fan una consumició o un àpat en un bar/restaurant. Per a les persones que van en moto, les diferències són molt poc destacables. És a dir, la residència no impacta gaire en el tipus d’establiment escollit. La freqüència en la que es va a l’Eixample sí que té relació amb el tipus d’establiment escollit. Les persones que hi van més freqüentment fan principalment compres quotidianes. Pels desplaçaments en cotxe, el barri de Sant Antoni i Sagrada Família són els que la gent hi va en major proporció per compres quotidianes. Contràriament, a la Dreta de l’Eixample pren importància els desplaçaments en cotxe per fer compres no quotidianes o anar a bars i restaurants. Gràfic 62. Tipus d’establiment on efectua la compra, segons mode, origen del desplaçament, nivell d’estudis, freqüència de visita a l’Eixample i barri de desplaçament Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 85 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local H. Tipus d’ubicació de l’establiment (P19) La majoria de compres o consumicions que es realitzen a l’Eixample es fan en establiments aïllats al carrer (84% en cotxe, i 91% en moto), seguit dels mercats municipals de l’Eixample (13% en cotxe i 6% en moto). Les dones i la població de 65 anys i més, també van als mercats municipals en major proporció que la resta de perfils sociodemogràfics. Pel què fa al motiu del desplaçament, les compres quotidianes es realitzen en major proporció en mercats municipals, i les compres ocasionals o no quotidianes en major proporció en centres comercials. Gràfic 63. Tipus d’ubicació de l’establiment, segons mode, sexe, edat i motiu. Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1011 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 86 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local I. Motiu d’elecció de la zona per efectuar la compra/consumició (P21) S’ha preguntat quin era el motiu d’elecció d’aquesta zona de Barcelona per fer aquesta compra, consumició o ús del servei, podent respondre fins a un màxim de 3 respostes. La majoria (61%) dels enquestats han respost per proximitat o perquè els hi venia de camí. El segon i tercer motiu, però a molta distància del primer motiu, han respost per la qualitat de l’oferta comercial i d’oci i restauració (12%) i per la bona relació qualitat/preu dels productes que volen comprar. Encara son poques persones que valoren qüestions que puguin distingir l’Eixample de la resta de zones comercials. Només un 9% valoren l’oferta comercial, d’oci i restauració, o només el 7% valora que hi hagi productes o establiments que només els troba en aquest barri. Gràfic 64. Tipus d’ubicació de l’establiment, segons mode, sexe i edat Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1011 * Valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 87 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 2. Ús habitual del vehicle privat en els hàbits de consum i impacte de les intervencions urbanístiques A. Mitjans de transport utilitzats habitualment per accedir a l’Eixample (P22) S’ha preguntat quin era el mitjà de transport que habitualment s’utilitza per accedir a l’Eixample, podent respondre fins a un màxim de 3 mitjans. Fins a un 31% de les persones que han vingut en cotxe, i un 14% dels que han vingut en moto o ciclomotor, també ho fan habitualment en transport públic. Caminar és també mode alternatiu pel 15% dels usuaris/es en cotxe i pel 16% dels usuaris/res de la moto. Gràfic 65. Mitjans de transport habituals per accedir a l’Eixample segons mode, sexe i edat Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 88 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local S’identifiquen diferències segons origen del desplaçament, per aquesta mateixa pregunta. Per exemple, entre el 33% i el 35% de la gent que ve de l’Eixample també hi accedeix habitualment a peu. Els que venen de fora de Barcelona que han accedit en cotxe a l’Eixample no declaren tenir gaires alternatives. Només un 16% hi ve habitualment en transport públic. Gràfic 66. Mitjans de transport habituals per accedir a l’Eixample segons mode, origen del desplaçament i nivell d’estudis Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 89 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local La població que ha vingut a l’Eixample en cotxe per comprar, és la que accedeix en major freqüència en transport públic com a mitjà alternatiu. Contràriament, aquells que han vingut a un restaurant, no acostumen a anar a l’Eixample en cap mitjà alternatiu. Com més lluny és l’origen del desplaçament, menys s’utilitza el transport públic com a mitjà alternatiu. Gràfic 67. Mitjans de transport habituals per accedir a l’Eixample segons mode, motiu i durada del desplaçament Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 90 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local B. Mitjans de transport utilitzats habitualment per moure’s per l’Eixample (P23) S’ha preguntat quin és el mitjà de transport que utilitza habitualment per moure’s per l’Eixample per fer una compra o consumició. Els usuaris de cotxe, declaren que fan més desplaçaments caminant (63%) que en cotxe (38%) per aquesta tasca. En el cas dels usuaris de moto o ciclomotor, aquest mitjà segueix sent el majoritari (68%), seguit de l’anar a peu (57%). Gràfic 68. Mitjans de transport habituals per moure’s per l’Eixample segons mode, sexe i edat Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 91 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local En aquest cas, també caminen més els residents de l’Eixample que els de fora de Barcelona pels desplaçaments interns a l’Eixample per motiu compra. Gràfic 69. Mitjans de transport habituals per moure’s per l’Eixample segons mode, origen del desplaçament i nivell d’estudis Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 92 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local C. Freqüència en què ve a l’Eixample en vehicle privat a fer una compra/consumició (P24) S’ha preguntat amb quina freqüència es ve a l’Eixample en vehicle privat i hi fa una compra o consumició. El 85% del usuaris/es de la moto hi venen com a mínim una vegada a la setmana, incloent un 54% que hi venen cada dia o gairebé cada dia. Pel què fa als usuaris del cotxe, fins a un 66% responen que venen un mínim d’una vegada a la setmana. A major edat, major freqüentació de l’Eixample. Gràfic 70. Freqüència en què ve a l’Eixample en vehicle privat a fer una compra/consumició segons mode, sexe i edat Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 93 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Segons l’origen del desplaçament, els qui van amb més freqüència en vehicle privat a l’Eixample són els que provenen de l’Eixample, mentre que els de fora de Barcelona hi venen en menys freqüència. Gràfic 71. Freqüència en què ve a l’Eixample en vehicle privat a fer una compra/consumició segons mode, origen del desplaçament i nivell d’estudis Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 94 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Els que han vingut a l’Eixample en cotxe per motius de compres no quotidianes són els qui hi venen en menor freqüència en aquest mitjà. Contràriament, els qui han vingut a treballar o estudiar, o a fer-hi compres quotidianes en cotxe són els qui freqüenten més l’Eixample. En moto, els qui hi ha vingut a treballar o estudiar en aquest mitjà, hi venen cada dia o gairebé cada dia. D’altra banda, com més a prop és l’origen del desplaçament, amb major freqüència visiten l’Eixample en un mitjà motoritzat. Gràfic 72. Freqüència en què ve a l’Eixample en vehicle privat a fer una compra/consumició segons mode, motiu i durada del desplaçament Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 95 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local D. Canvis en la freqüència de compra/consumició arrel de les noves actuacions urbanístiques dutes a terme (P25) A les persones entrevistades, se’ls ha demanat si han modificat la freqüència en la que fan compres o consumicions a l’Eixample com a conseqüència de les actuacions urbanístiques que s’han dut a terme. A grans trets, les persones que hi van en cotxe declaren que aquestes mesures no han influït en els hàbits de consum (70%), si bé, una part declara que compra menys a l’Eixample (28%). Les persones que hi van en moto declaren en major proporció que les actuacions no han influït els hàbits de consum (82%). No s’observen diferencies destacables en funció del sexe. En funció de l’edat s’observa un major nombre de persones que declaren que ara compren més a l’Eixample. Gràfic 73. Canvis en la freqüència de compra/consumició arrel de les noves actuacions urbanístiques dutes a terme segons mode, sexe i edat Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1003 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 96 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local En funció de l’origen del desplaçament, no hi ha diferències destacables en relació als valors globals. No obstant això, sí que s’observa que les persones que venen de l’Eixample i que hi van en cotxe, declaren que fan més compres o consumicions en el seu barri. No hi ha diferències significatives segons el nivell d’estudis o bé la freqüència en la qual es va a l’Eixample. Gràfic 74. Canvis en la freqüència de compra/consumició arrel de les noves actuacions urbanístiques dutes a terme segons mode, origen del desplaçament, nivell d’estudis i freqüència de visita a l’Eixample Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1003 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 97 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local E. Canvis previstos en la freqüència de compra/consumició per futures actuacions urbanístiques (P26) L’enquesta també demana si les futures actuacions de pacificació urbana previstes a l’Eixample impactaran en els seus hàbits de consum en aquest mateix àmbit, és a dir, si compraran més o menys. A grans trets, s’observa com la majoria de persones declaren que aquestes mesures no influiran en el seus hàbits de consum (51% per a usuaris/es del cotxe i 61% per a usuaris/es de la moto). Tot i això, un apart destacable també respon que si que compraran menys a l’Eixample (44% per a usuaris/es del cotxe i 34% per a usuaris/es de la moto). En funció del sexe no hi ha diferències, però si que n’hi ha segons l’edat. A grans trets es veu com les persones més joves que van en cotxe indiquen que compraran més a l’Eixample (16%). Segons l’origen del desplaçament hi ha algunes diferències, particularment entre els usuaris/es del cotxe. En aquest cas, les persones que venen de l’Eixample declaren amb major mesura que compraran més al seu barri (10%) o que no modificaran els seus hàbits de compra (60%). Gràfic 75. Canvis previstos en la freqüència de compra/consumició per futures actuacions urbanístiques segons mode, sexe, edat i origen del desplaçament Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 976 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 98 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local S’aprecien algunes diferències en funció del barri on s’ha fet l’enquesta. Per exemple, els usuaris en cotxe a l’Antiga Esquerra de l’Eixample i els usuaris en moto de Sant Antoni declaren en major proporció que compraran més en aquest barri. També és diferenciada la resposta dels usuaris en cotxe de Fort Pienc, que fins a un 79% declaren que les noves actuacions no influiran en els seus hàbits de consum. Gràfic 76. Canvis previstos en la freqüència de compra/consumició per futures actuacions urbanístiques segons mode, barri de l’enquesta i motiu del desplaçament Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 976 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 99 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local F. Canvi d’hàbits en l’ús dels mitjans de transport derivats de les actuacions urbanístiques (P27) S’ha preguntat si les actuacions de pacificació del trànsit (superilles, ampliació de voreres, carrils bici, eixos verds) creuen que afecten la freqüència amb què 5 mitjans de transport seran utilitzats per ells per accedir a l’Eixample. Els mitjans que més seran utilitzats seran la bicicleta (80-81%), seguit del caminar (31% dels usuaris de la moto i 44% dels usuaris del cotxe) i del transport públic (23% dels usuaris de la moto i 42% dels usuaris del cotxe). El cotxe apareix com el mitjà més perjudicat per la implantació d’aquestes actuacions de pacificació. Un 52% dels usuaris de moto i un 27% dels usuaris del cotxe declaren que l’utilitzaran menys. Gràfic 77. Canvis previstos en la freqüència d’ús de mitjans de transport derivats de les actuacions urbanístiques (dutes a terme o futures), segons mode Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 113 (A peu); n = 204 (Transport públic); n = 34 (Bicicleta); n = 608 (cotxe); n = 453 (moto o ciclomotor) * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 ! Pels resultats en cotxe, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 100 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 3. Predisposició al canvi modal A. Predisposició al canvi modal (P28) S’ha preguntat als enquestats si s’han plantejat fer servir un altre mitjà de transport més sostenible per al seu desplaçament d’avui. Només el 17% dels usuaris de la moto i el 12% del cotxe han respost que sí. Com més jove, més predisposició al canvi modal (fins al 21% en el cas dels joves de 18 a 29 que venien en cotxe). Gràfic 78. Predisposició al canvi modal, segons mode, sexe i edat Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 ! Pels resultats en cotxe, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 101 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local La gent que ve de fora de Barcelona té més predisposició al canvi modal que la gent que ve de l’Eixample o de la resta de Barcelona. A major nivell d’estudis, en general, també major predisposició al canvi modal. Gràfic 79. Predisposició al canvi modal, segons mode, origen del desplaçament, nivell d’estudis i freqüència de visita a l’Eixample Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 El que realitzen el desplaçaments per motiu feina i estudis també són els que tenen major predisposició al canvi modal. Per contra, els que es desplacen per motiu compres tenen menor predisposició al canvi modal que la resta. Cotxe Moto o ciclomotor Gràfic 80. Predisposició al canvi modal, segons mode i motiu del desplaçament Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 1014 * Pels resultats en moto, valors de caràcter orientatiu, ja que la submostra no supera el llindar de significació estadística, marcat en n=20 102 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local B. Motiu de la predisposició o no al canvi modal (P29-P30) Aquells que han respost que no estan predisposats a fer el canvi modal, que recordem son un 88% dels usuaris de cotxe i el 83% dels usuaris de la moto, se’ls ha preguntat quin és el seu motiu. Els motius principals, tant en cotxe com en moto són per comoditat o que el temps de desplaçament seria massa llarg. En el cas de la moto, un 79% també responen que com que troben aparcament fàcilment o tenen aparcament assegurat, no tenen la necessitat d’utilitzar un mitjà alternatiu. En el cas del cotxe, un 56% responen que necessiten carregar paquets voluminosos i pesants. En el sentit contrari, gairebé ningú respon que utilitzen el vehicle privat perquè sigui més barat. La influència de la covid-19 també és residual, i molt pocs responen que utilitzen el vehicle privat per evitar el risc de contagi al transport públic. L’oferta de carrils bicicleta no és un limitant a l’ús de mitjans alternatius, i l’oferta de transport públic només és considerada com a deficient per un 30%-32% dels usuaris del vehicle privat. Gràfic 81. Principals motius pels quals no s’ha plantejat fer el canvi modal en mitjans més sostenibles pel desplaçament d’avui Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 859 Aquells que han respost que sí que esta predisposats a fer el canvi modal, que recordem son un 12% dels usuaris de cotxe i el 17% dels usuaris de la moto, se’ls ha preguntat quin és el seu motiu pel qual avui no ho han fet. Les respostes que han contestat son semblants a la pregunta anterior, és a dir, els principals motius són la comoditat i perquè el temps del desplaçament era massa llarg. En el cas de la moto també prenia importància el fet que fos fàcil aparcar en destinació, i en el cas del cotxe apareix el fet que havia de combinar aquest desplaçaments amb d’altres durant el dia. Gràfic 82. Principals motius pels quals avui ha viatjat en vehicle privat a l’Eixample malgrat estar disposat a fer un canvi modal en mitjans més sostenibles Font: Enquesta als clients dels establiments comercials de l’Eixample-Barcelona que hi accedeixen en vehicle privat. n = 155 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 103 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local Qüestionari ENQUESTA ALS CLIENTS DELS ESTABLIMENTS COMERCIALS DE L’EIXAMPLE-BARCELONA QUE HI ACCEDEIXEN EN VEHICLE PRIVAT BLOC 0. QUOTES / INTRODUCCIÓ F01. DATA I HORA INICI ENTREVISTA (dd.mm.aaa): |___||___| Segons l’hora, es codifiquen en franges horàries, i automàticament s’assigna a la seva quota: 1. Matí: 10-13 2. Migdia: 13-16 3. Tarda: 16-19 4. Vespre: 19-22 F02. SEXE 1. Home 2. Dona F03. COORDENADES GEOGRÀFIQUES DEL PUNT D’ENQUESTACIÓ: __________ __________ BON DIA / BONA TARDA: EM DIC I COL·LABORO AMB OPINÒMETRE, EMPRESA D’ESTUDIS D’OPINIÓ. ESTEM REALITZANT UNA ENQUESTA PER A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA SOBRE L’ACCÉS EN VEHICLE PRIVAT ALS COMERÇOS DE L’EIXAMPLE, AIXÍ COM SOBRE L’IMPACTE DE DIVERSES MESURES DE PACIFICACIÓ DEL TRÀNSIT SOBRE ELS HÀBITS DE CONSUM A L’EIXAMPLE. P01. SERIA TAN AMABLE DE CONTESTAR A UNES PREGUNTES? NOMÉS LI PORTARÀ UNS MINUTS. 1. Sí “GRÀCIES PER LA SEVA COL·LABORACIÓ” 2. No “MOLTES GRÀCIES” -------> Fi entrevista EN COMPLIMENT DEL REGLAMENT GENERAL DE PROTECCIÓ DE DADES, L’INFORMEM QUE AQUESTA ENQUESTA SERÀ TRACTADA DE FORMA CONFIDENCIAL, ANÒNIMA I ÚNICAMENT AMB FINALITAT ESTADÍSTICA. P02. L’INFORMO TAMBÉ QUE AQUESTA ENTREVISTA S’ENREGISTRÀ PER GARANTIR QUE ES REALITZI CORRECTAMENT. UN COP FETS AQUESTS CONTROLS DE QUALITAT, S’ESBORRARÀ. 1. Autoritzo la gravació 2. No autoritzo la gravació (Com a mínim, el 80% de les enquestes s’han d’enregistrar) P03. EN QUINA LLENGUA VOL QUE LI FACI L’ENQUESTA? 104 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 1. Català (utilitzeu qüestionari català) 2. Castellà (utilitzeu qüestionari castellà) P04. S’HA DESPLAÇAT A L’EIXAMPLE EN COTXE, MOTO O CICLOMOTOR COM A CONDUCTOR EN EL DIA D’AVUI? 1. Sí, en cotxe 2. Sí, en moto o ciclomotor 3. No -------> Fi entrevista (Acomiadar-se i buscar una altra persona) Això permetrà establir les quotes de cotxe/moto P05. EM PODRIA DIR QUIN ÉS EL MOTIU PRINCIPAL D’AQUEST DESPLAÇAMENT EN cotxe/moto [segons P04] D’AVUI A L’EIXAMPLE? (Llegir, només se’n pot escollir un) 0. Tornar al meu domicili -------> Fi entrevista (Acomiadar-se i buscar una altra persona) 1. Anar a la feina o centre d’estudis 2. Compres quotidianes 3. Compres ocasionals o no quotidianes 4. Anar a un centre d’estètica, perruqueria, tintoreria o veterinari/mascota 5. Anar a d’altres serveis personals 6. Anar al metge, CAP, proves diagnòstiques 7. Visitar amic o familiar 8. Acompanyar o recollir persones 9. Gestions de treball 10. Oci (Espectacles, teatre, cinema, esports...) 11. Restauració (Dinar, sopar, bar) 12. Passejar 13. Fer turisme 99. NS/NC SI P05  0, 2, 3, 4 o 11 P06. DESPRÉS D’HAVER-SE DESPLAÇAT EN cotxe/moto [segons P04] A L’EIXAMPLE, HA FET O TÉ PREVIST FER UNA COMPRA, PRENDRE UNA CONSUMICIÓ O FER ÚS D’UN SERVEI PERSONAL* EN ALGUN ESTABLIMENT DE L’EIXAMPLE? I EN ELS DARRERS 7 DIES HA VINGUT EN VEHICLE PRIVAT I HA COMPRAT....? 1. Sí, avui 3. SI, els darrers 7 dies 2. No (Insistir si no tenen pensat fer alguna compra, consumició o ús d’un servei personal*, encara que sigui de manera secundària) ----> Si encara responen que NO ----> Fi entrevista (Acomiadar-se i buscar una altra persona)) 99. NS/NC (Acomiadar-se i buscar a una altra persona) *Servei personal: Centre d’estètica, perruqueria, tintoreria, veterinari/mascota A tots: P07. EM PODRIA DIR QUINA ÉS LA SEVA EDAT? BLOC I. CARACTERITZACIÓ I VALORACIÓ DELS DESPLAÇAMENTS AMB DESTINACIÓ EIXAMPLE La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 105 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local P08. S’HA DESPLAÇAT EN cotxe/moto [segons P04] A L’EIXAMPLE DES D’UN ALTRE PUNT DE BARCELONA, O DES DE FORA DE LA CIUTAT? 1. Des de Barcelona ciutat (Passar a la pregunta P09) 2. Des de fora de Barcelona (Passar a la pregunta P10) Si P08 = 1 P09. DES DE QUIN DISTRICTE ? (Si no ho sap, demanar adreça i anotar) Si P08 = 2 P10. DES DE QUIN MUNICIPI ? (llistat amb tots municipis Catalunya) A tots: P11. EM PODRIA INDICAR EL TEMPS APROXIMAT, EN MINUTS, DEL SEU DESPLAÇAMENT EN cotxe/moto [segons P04] DES DEL SEU ORIGEN FINS A L’EIXAMPLE? P12. EM PODRIA DIR ON HA ESTACIONAT EL SEU cotxe/moto [segons P04] ? (llegir) 1. Al carrer pagant 2. Al carrer sense pagar o lliure 3. Aparcament de propietat, lloguer o concessió 4. Aparcament de pagament fora de calçada 5. Aparcament gratuït reservat en destinació (per a empleats, clients, persones amb discapacitat...) 6. Aparcament de pagament reservat en destinació (per a empleats, clients, persones amb discapacitat...) 7. Altres _______________ 99. NS/NC Si P04=1 i P12=1, 4 o 6 P13. APROXIMADAMENT, QUINA DESPESA D’APARCAMENT LI SUPOSA LA SEVA VISITA D’AVUI A L’EIXAMPLE (EN EUROS)? (Numèrica, en €) Si P04=1 P14. COM VALORA L’OFERTA D’APARCAMENT EN AQUEST ENTORN, DE L’1 (SENSE OFERTA) AL 5 (OFERTA MOLT BONA)? A tots: P15. EM PODRIA INDICAR EL MOTIU PRINCIPAL PERQUÈ HA ESCOLLIT EL cotxe/moto [segons P04] PER VENIR A L’EIXAMPLE AVUI? (Espontània, una resposta) 1. Per comoditat 106 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 2. Perquè és el mitjà més ràpid 3. Per seguretat 4. Per evitar el risc de contagi al transport públic 5. Perquè és més barat 6. Perquè necessitava carregar paquets voluminosos i/o pesants 7. Perquè no tenia alternativa en un mitjà més sostenible 8. Perquè he d’encadenar diferents desplaçaments 9. Altres. Quins?_________________________ 99. NS/NC P17. EN QUIN TIPUS D’ESTABLIMENT EFECTUARÀ LA SEVA COMPRA PRINCIPAL, CONSUMICIÓ O L’ÚS DEL SERVEI PERSONAL*? (Espontània, una resposta) Principal: *Servei personal: Centre d’estètica, perruqueria, tintoreria, veterinari/mascota Quotidià alimentari 1. Fruites i verdures 2. Carn i porc/Ous i aus 3. Peix i marisc 4. Pa, pastisseria i làctics 5. Resta alimentació i begudes (inclou plats preparats, autoservei, supermercat) Quotidià NO alimentari 6. Drogueria i perfumeria 7. Farmàcies i parafarmàcies 8. Herbolaris, dietètica i nutrició 9. Tabac i articles fumadors Equipament personal 10. Vestir i merceria 11. Calçat i pell 12. Joieria, rellotgeria i bijuteria 13. Òptiques Parament de la llar 14. Mobles i articles de fusta i metall 15. Material equipament de la llar 16. Floristeries 17. Aparells domèstics/Parament ferreteria 18. Basars 19. Segells, monedes i antiguitats Oci i cultura 20. Llibres, diaris i revistes 21. Joguines i esports 22. Música 23. Informàtica, telefonia 24. Fotografia 25. Souvenirs Automoció 26. Vehicles Bars i restaurants 27. Bars i restaurants Serveis 28. Centres d’estètica La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 107 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 29. Perruqueries 30. Tintoreries 31. Veterinaris/mascotes Altres 32. Altres_________________ P18. I EN CAS QUE TINGUI PREVIST COMPRAR, CONSUMIR O FER ÚS D’UN SERVEI PERSONAL* EN MÉS D’UN ESTABLIMENT, PODRIA INDICAR-ME EN QUINS TIPUS D’ESTABLIMENTS ADDICIONALS? (Espontània, multiresposta: màxim 2 respostes) Addicionals: *Servei personal: Centre d’estètica, perruqueria, tintoreria, veterinari/mascota P19. HA DIT QUE HA FET O TÉ PREVIST ANAR A [comerç /establiment P17]. EM PODRIA INDICAR EN QUIN TIPUS D’UBICACIÓ ES TROBA AQUEST ESTABLIMENT? (Llegir, una resposta) 1. Establiment aïllat al carrer 2. Establiment en centre comercial (Les Arenes, Corte Inglés, Triangle, etc.) 3. A un mercat municipal de l’Eixample 4. Altres ___________________________ 99. NS/NC Si P19= 3 P20. A QUIN MERCAT ? 1. Al mercat del Ninot 2. Al mercat del Fort Pienc 3. Al mercat de Sant Antoni 4. Al mercat de la Sagrada Família 5. Al mercat de l’Abeceria Central 6. Al mercat de la Concepció 7. Al mercat dels Encants A tots: P21. PERQUÈ HA ESCOLLIT AQUESTA ZONA DE BARCELONA PER FER AQUESTA COMPRA, CONSUMICIÓ O ÚS DEL SERVEI? (Espontània, multiresposta: màxim 3 respostes) Localització/accés 1. Per la proximitat / em ve de camí 2. Per l’accessibilitat (facilitat d’aparcament, vies d’accés directe, etc.) Oferta 3. Per la qualitat de l’oferta comercial i d’oci i restauració 4. Per la varietat de l’oferta comercial, d’oci i restauració Zona 5. És una zona agradable per on passejar i mirar botigues 6. És una zona on em sento segur o segura Establiments 7. Per la bona relació qualitat/preu dels productes que vull comprar 8. Pel tracte personal, de confiança i professionalitat dels comerciants 9. Perquè hi ha productes o establiments que només els trobo en aquest barri 10. Perquè havia quedat amb algú altre en aquest establiment Altres motius 108 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 11. Quins? ___________________________ 99. NS/NC BLOC II. ÚS HABITUAL DEL VEHICLE PRIVAT EN ELS HÀBITS DE CONSUM I IMPACTE DE LES INTERVENCIONS URBANÍSTIQUES P22. QUINS MITJANS DE TRANSPORT UTILITZA HABITUALMENT PER ACCEDIR A L’EIXAMPLE ? (Espontània, multiresposta: màxim 3 respostes) 1. Caminar 2. Transport Públic 3. Bicicleta 4. Patinet elèctric 5. Cotxe 6. Moto o ciclomotor 7. Altres______________ P23. I QUINS MITJANS DE TRANSPORT UTILITZA HABITUALMENT PER MOURE’S PER L’EIXAMPLE PER FER UNA COMPRA O CONSUMICIÓ? (Espontània, multiresposta: màxim 3 respostes) 1. Caminar 2. Transport Públic 3. Bicicleta 4. Patinet elèctric 5. Cotxe 6. Moto o ciclomotor 7. Altres__________________ P24. AMB QUINA FREQÜÈNCIA VE A L’EIXAMPLE EN VEHICLE PRIVAT (COTXE, MOTO O CICLOMOTOR) I HI FA UNA COMPRA O CONSUMICIÓ ? 1. Cada dia o gairebé cada dia 2. Un mínim d’una vegada a la setmana 2. Un mínim d’una vegada al mes 3. Un mínim d’una vegada al trimestre 4. Un mínim d’una vegada a l’any 5. Gairebé mai o mai P25. HA CANVIAT LA FREQÜÈNCIA AMB QUÈ REALITZA COMPRES O CONSUMICIONS EN AQUEST BARRI A CONSEQÜÈNCIA DE LES ACTUACIONS DE PACIFICACIÓ DEL TRÀNSIT QUE S’HAN REALITZAT A L’EIXAMPLE ELS DARRERS ANYS (SUPERILLES, AMPLIACIÓ DE VORERES, CARRILS BICI, EIXOS VERDS)? 1. Ara compro més en aquest barri 2. No han influït als meus hàbits de consum La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 109 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local 3. Ara compro menys en aquest barri 99. NS/NC P26. CREIEU QUE LES FUTURES ACTUACIONS DE PACIFICACIÓ DEL TRÀNSIT A L’EIXAMPLE (SUPERILLES, AMPLIACIÓ DE VORERES, CARRILS BICI, EIXOS VERDS) AFECTARAN LA FREQÜÈNCIA AMB QUÈ COMPRARÀ EN AQUEST BARRI? 1. Compraré més en aquest barri 2. No influiran als meus hàbits de consum 3. Compraré menys en aquest barri 99. NS/NC Només per als mitjans de transport que hagi contestat a la P22 P27. DELS MITJANS DE TRANSPORT QUE LI LLEGIRÉ TOT SEGUIT, DIGUI’M SI CONSIDERA QUE AQUESTES ACTUACIONS DE PACIFICACIÓ DEL TRÀNSIT (SUPERILLES, AMPLIACIÓ DE VORERES, CARRILS BICI, EIXOS VERDS) AFECTEN LA FREQÜÈNCIA AMB QUÈ ELS UTILITZA PER ACCEDIR A L’EIXAMPLE? (Llegir els mitjans que apareguin en la pantalla (que han de ser els que hagi contestat a la P22) i les possibilitats de resposta) 1. L’utilitzo més 2. No m’afecta 3. L’utilitzo menys NS/NC 1. A peu 1 2 3 99 2. Transport públic 1 2 3 99 3. Bicicleta 1 2 3 99 4. Patinet elèctric 1 2 3 99 5. Cotxe 1 2 3 99 6. Moto o ciclomotor 1 2 3 99 BLOC III. PREDISPOSICIÓ AL CANVI MODAL P28. S’HA PLANTEJAT FER SERVIR UN ALTRE MITJÀ DE TRANSPORT PER AL SEU DESPLAÇAMENT D’AVUI EN cotxe/moto [segons P04] CAP A L’EIXAMPLE? 1. Sí 2. No 99. NS/NC SI P28=2 P29. PER QUINS MOTIUS? (Llegir tots els motius, s’ha de preguntar per a cadascú d’ells) 1. Sí 2. No 9. NS/NC 1. L’oferta de transport públic és deficient 2. La xarxa de carrils bicicleta és deficient 3. Per comoditat 4. El temps de desplaçament seria massa llarg 5. Necessito carregar paquets voluminosos i pesants 6. Perquè trobo aparcament fàcilment o tinc aparcament assegurat 7. Altres. Quins?__________________________________________________ SI P28=1 110 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local P30. PER QUINS MOTIUS NO HO HA FET EN EL SEU DESPLAÇAMENT D’AVUI? (Llegir tots els motius, s’ha de preguntar per a cadascú d’ells) 1. Sí 2. No 9. NS/NC 1. L’oferta de transport públic és encara deficient, però si millorés faria el traspàs modal 2. La xarxa de carrils bicicleta és encara deficient, però si millorés faria el traspàs modal 3. Per comoditat 4. El temps de desplaçament era massa llarg 5. Necessitava carregar paquets voluminosos i pesants 6. Perquè trobo aparcament fàcilment o tinc aparcament assegurat 7. Per les condicions meteorològiques d’avui 8. Perquè havia de combinar diversos desplaçaments 9. Altres. Quins?______________________________________________________________________ BLOC IV. DADES PERSONALS P31. QUIN ÉS EL SEU MUNICIPI HABITUAL DE RESIDÈNCIA ? Si P31 = Barcelona P32. QUIN ÉS EL SEU DISTRICTE HABITUAL DE RESIDÈNCIA ? (Si no ho sap, demanar adreça i anotar) P33. QUIN ÉS EL SEU LLOC DE NAIXEMENT? 1. Catalunya 2. Resta d’Espanya 98. Altres. Especificar: __________________ 99. NS/NC P34. QUIN ÉS EL SEU NIVELL D’ESTUDIS FINALITZATS? 1. Sense estudis 2. Primaris (EGB, comerç, ESO, graduat escolar) 3. Secundaris (Preu, Batxillerat actual, FPI, FPII, BUP, COU, cicles formatius de grau mitjà) 4. Estudis superiors (estudis universitaris, cicles formatius de grau superior) 98. Altres. Especificar:________________ 99. NS/NC P35. QUINA ÉS LA SEVA SITUACIÓ LABORAL? 1. Treballa (actiu ocupat/ocupada) 2. Està a l’atur (actiu en atur) 3. Jubilat/da / pensionista 4. Pre-jubilat/da 5. Tasques de la llar 6. Estudiant 7. Altres. Especificar _______________ 99. NS/NC La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. 111 Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local P36. EM PODRIA DIR EL SEU NOM_____________________________ (Només per si cal recontactar per verificació) P37. I EM PODRIA DIR EL SEU TELÈFON (EN UNS DIES PODRIA REBRE UNA TRUCADA D’UN SUPERVISOR PER GARANTIR QUE LI HE REALITZAT L’ENTREVISTA D’ACORD AMB LES INSTRUCCIONS REBUDES)? |___||___||___||___||___||___||___||___||___| MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA AMABILITAT A L’HORA DE RESPONDRE L’ENTREVISTA. F04. DATA I HORA FI ENTREVISTA (dd.mm.aaa): |___||___| F05. DURADA DE L’ENTREVISTA( dd.mm.aaa): |___||___| 112 La mobilitat en vehicle privat motoritzat a Barcelona i a l’Eixample. Ús social, canvi modal i impactes en el comerç local