COMPROMÍS CIUTADÀ PER UNA 
BARCELONA + SOSTENIBLE 
2024-2034
2
© Ajuntament de Barcelona
Consell Ciutadà per la Sostenibilitat
Barcelona, maig del 2024
Edició: Ajuntament de Barcelona
Imprès en paper reciclat 100%. 
Les emissions de CO2 associades a la publicació 
d’aquest document s’han compensat a través del 
projecte Clean CO2.
Les ciutats són imprescindibles per trobar solucions efectives perquè els espais que habitem 
siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. A la Unió Europea, on gairebé tres quartes parts 
de la població viu en zones urbanes, les ciutats s’han de situar al capdavant d’aquest objectiu 
i han de comptar a l’hora de dissenyar mesures i polítiques efectives. La descarbonització, 
l’estalvi d’aigua, la recuperació d’espais verds, la innovació en l’urbanisme o l’habitatge són 
essencials per preservar el medi ambient i, alhora, han de permetre millorar la qualitat de vida 
de totes les persones que hi residim.  
Barcelona ha assumit un compromís indefugible: ser una ciutat referent en la lluita contra 
el canvi climàtic. Fa anys que treballem per un model de ciutat sostenible, però els efectes 
del canvi climàtic, com ara la sequera o les onades de calor, ens demostren la necessitat 
d’accelerar la descarbonització de la ciutat. L’emergència climàtica també ens enfronta a nous 
reptes socials per evitar noves desigualtats. Les ciutats són clau per a una transició inclusiva 
i volem també ser exemple d’una transició justa, amb propostes a l’abast de tothom i de tots 
els barris. No tenim un planeta B i Barcelona està decidida a demostrar que les grans ciutats 
poden i han d’oferir solucions a aquest immens repte global. Perquè la sostenibilitat i el 
progrés són compatibles.
Estem fent molta i bona feina. L’any 2022, Barcelona va ser escollida per la Comissió Europea 
per formar part de la iniciativa Missió europea 100 ciutats intel·ligents i climàticament neutres 
per al 2030. L’any 2023 vam aprovar l’Acord Climàtic de Ciutat, el nostre full de ruta per assolir 3
la neutralitat climàtica i que conté les nostres prioritats pel que fa a potenciar el transport públic 
i la mobilitat sostenible; la rehabilitació d’habitatges, amb nous materials i tecnologies que 
afavoreixin la descarbonització; l’energia, i, especialment, la generació d’energia renovable; o 
l’aposta per augmentar el verd a la ciutat. Per tot això, la Comissió Europea ens ha atorgat el 
segell de la Missió europea sobre ciutats intel·ligents i climàticament neutres.
Volem una Barcelona millor, més sostenible, més saludable i més habitable. Les administracions 
públiques hem de liderar aquesta lluita i apostar per una transició ecològica socialment justa. 
L’Ajuntament de Barcelona vol ser exemplar. Per això, entomem aquesta missió climàtica 
de ciutat amb ambició, amb voluntat de lideratge i de consens. És imprescindible implicar 
tothom en aquesta missió perquè el canvi climàtic ens compromet a tots i totes. En aquest 
sentit, és clau la participació, el diàleg i l’acord per implicar tots els sectors de la ciutat. Així 
és com Barcelona ha resolt amb èxit els gran reptes: quan ha estat capaç d’aglutinar el conjunt 
de la societat. 
Amb més de 2.000 organitzacions implicades en la Xarxa Barcelona + Sostenible, són moltes 
les complicitats i aliances amb els sectors econòmics i socials de la ciutat amb les quals hem 
teixit un camí que volem seguir fent plegats. Per això, Barcelona presenta la renovació del 
seu Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2024-2034, obert a la implicació i l’aportació 
de totes les organitzacions ciutadanes il·lusionades i compromeses amb el futur de la ciutat. 
Que tothom s’hi senti convidat!
Barcelona, maig de 2024
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034
COMPROMÍS CIUTADÀ PER UNA 
BARCELONA + SOSTENIBLE 
2024-2034
Maig 2024
4
Aquest document és fruit d’una acurada diagnosi 
i d’un procés en què ha participat àmpliament la 
Xarxa Barcelona + Sostenible. La redacció s’ha fet 
de manera col·laborativa sobre la base d’una versió 
inicial, generada a partir del balanç del Compromís 
Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022; el retrat de 
ciutat fet seguint el model de l’economia del dònut 
l’any 2022; els resultats de l’Assemblea Ciutadana 
pel Clima del 2022; trobades de la Xarxa Barcelona 
+ Sostenible i sessions del Consell Ciutadà per la 
Sostenibilitat. La versió inicial s’ha modificat i enriquit 
en el procés participatiu dut a terme de gener a abril 
del 2024, complint amb les garanties del Reglament 
de Participació Ciutadana de Barcelona. En la fase 
de debat del procés participatiu, oberta a totes les 
organitzacions i persones interessades, s’han recollit 
més de dues-centes noves aportacions. El Consell 
Ciutadà per la Sostenibilitat ha acordat els continguts 
finals apartat per apartat, prioritàriament per consens, 
i ha aprovat el document definitiu en la sessió plenària 
celebrada el 7 de maig de 2024. 5
Les informacions, les dades de caràcter diagnòstic i els 
valors d’indicadors que s’inclouen al document són els 
més recents disponibles en les dates de tancament del 
primer trimestre del 2024. 
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034
Aquest Compromís Ciutadà per una 
Barcelona + Sostenible 2024-2034 
plasma la voluntat i les aspiracions 
de la Xarxa Barcelona + Sostenible 
per aconseguir una ciutat més 
pròspera, inclusiva, equitativa, 
resilient i responsable pel que fa 
als impactes del nostre estil de vida 
6 a escala local i global. I és també 
l’expressió de la responsabilitat 
individual i col·lectiva dels 
membres de la Xarxa B+S i dels 
compromisos que adquirim per fer 
un futur millor. 
1
La situació que tenim
2
Com hem arribat fins aquí
3
El camí que volem seguir
7
4
Ens comprometem
5
Reclamem
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034
1
La situació que tenim
Nosaltres, organitzacions i ciutadania 
compromeses amb la sostenibilitat de 
Barcelona, som conscients que: 
Afrontem grans reptes comuns
En els darrers anys hem vist com l’emergència 
climàtica i la crisi ecosocial són cada cop més 
evidents i afecten la salut planetària en diversos 
aspectes. Com a humanitat hem de fer front 
a una situació complexa que requereix d’un 
compromís per trobar solucions a escala local i 
global de manera ferma i urgent.
Calen grans canvis disruptius
Com a societat hem d’assumir la necessitat de 
canviar les maneres de funcionar. Els sistemes 
econòmics, energètics, socials i culturals actuals 
no poden continuar com fins ara si realment 
volem fomentar la sostenibilitat. Ens calen canvis 
importants i disruptius: no es tracta de modificar 
8 comportaments concrets i aïllats, sinó de crear un 
nou model.  
Adaptar-nos no serà fàcil, i caldrà que ens 
plantegem dilemes transcendentals: des de 
definir què ens cal canviar exactament a fins a 
quin punt tindrem capacitat de renunciar al que 
ja coneixem. La resposta ha de tenir present 
l’abast dels beneficis que es preveuen amb 
aquesta transformació global. 
Alguns d’aquests grans canvis, de fet, ja han 
començat, i no tots de manera positiva. La 
transformació demogràfica i l’envelliment de 
la població, la turistificació i gentrificació de 
determinats barris de la ciutat i la digitalització 
que arriba ja a multitud d’àmbits de la nostra 
vida quotidiana han modificat el context que 
coneixíem fa només uns anys. És hora de decidir 
com volem viure, conviure i alterar aquesta nova 
realitat canviant. 
Els nostres compromisos sobrepassen els cicles No estem a soles: aliances i sinergies 
polítics Les ciutats són responsables, entre d’altres, del 
L’any 2000 es va iniciar el procés de participació 70% de les emissions mundials dels gasos amb 
per redactar l’Agenda 21, de la qual es va derivar efecte hivernacle. I, amb un creixement constant, 
el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2002- la previsió és que per a l’any 2050 el 70% de tota 
2012, renovat més endavant per als anys 2012- la població del planeta viurà en entorns urbans. El 
2022. Durant aquestes més de dues dècades s’han paper de les ciutats és doncs clau en aquest moment 
succeït diversos mandats amb composicions de de transformació, i per això el seu reconeixement 
govern diferents, però la força de la Xarxa Barcelona polític internacional és cada cop més destacat. 
+ Sostenible ha fet possible mantenir els nostres Les ciutats són protagonistes imprescindibles en el 
compromisos més enllà dels canvis polítics. Ha camí cap a la sostenibilitat, però no avancen soles: 
quedat demostrada la importància i la responsabilitat compten amb el suport de xarxes de ciutats, i també 
dels membres de la xarxa com a agents individuals amb la col·laboració d’altres agents (diferents actors 
per la sostenibilitat i, de manera col·lectiva, com a municipals i altres administracions supramunicipals) 
motor per fer avançar les polítiques de sostenibilitat amb qui ens hem de coordinar i crear sinergies que 
a la ciutat. Podem assegurar que els compromisos beneficiaran totes les parts. 
acordats, que van més enllà de la visió a curt 
termini, han estat clau per dur Barcelona on és ara Si no som nosaltres, qui? Si no és ara, quan?
en termes de sostenibilitat. I això ha estat possible No podem esperar més. El repte és a les nostres 
gràcies a la xarxa ciutadana i al Consell Ciutadà per mans i demà pot ser tard per assumir la nostra 
la Sostenibilitat que l’impulsa. responsabilitat. Hem d’actuar de forma urgent, i 
9
tenim disposició per fer-ho des d’ara mateix i de 
Nosaltres tenim un paper clau manera responsable, conjunta i continuada. 
Totes les persones som, i hem de ser, protagonistes 
en la transformació necessària que implica la 
promoció de la sostenibilitat, cadascú des de la 
seva parcel·la de responsabilitat i capacitat d’acció. 
Centres educatius, entitats, empreses, comerços, 
sindicats, organitzacions socials, infants, joves, 
persones adultes i grans: tothom és necessari en 
aquesta mobilització. Necessitem moltes mans, 
amb un compromís individual i col·lectiu, perquè 
aquest reforç en tots els àmbits d’influència 
multiplica els resultats cap a la sostenibilitat. 
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034
Àmbits prioritaris d’intervenció a Barcelona La salut planetària i de les persones
La salut humana està directament relacionada 
Els factors que ens han abocat a la situació amb la del planeta que habitem. Els nostres hàbits 
actual són múltiples i estan interrelacionats. Som tenen conseqüències directes en l’estat del medi 
conscients que tant la diagnosi com la proposta natural, en la qualitat de l’aire que respirem o en el 
de solucions exigeixen una concepció sistèmica canvi climàtic i l’augment de temperatures, entre 
de conjunt. La perspectiva transversal ens permet altres aspectes. Al seu torn, la situació del planeta 
incorporar des de les aportacions de l’urbanisme influeix en la salut de les persones, causa i agreuja 
sostenible a criteris d’equitat i justícia social, entre malalties i incideix en les taxes de mortalitat. 
molts altres aspectes. Però per poder fer-hi front de 
manera efectiva i eficient, és necessari identificar Cal recuperar la connexió amb la natura, promoure 
qüestions concretes que permetin l’aplicació de la salut física i mental i cercar un benestar integral 
respostes específiques. tant de manera individual com col·lectiva. 
Dins aquesta concepció global, els àmbits El model alimentari
prioritaris d’intervenció identificats a Barcelona Barcelona té una sobirania alimentària escassa 
són: i depèn en bona part d’un sistema alimentari 
agroindustrial, intensiu i globalitzat. En aquest 
L’emergència climàtica context, ens trobem que l’11,8% de les llars de la 
La temperatura mitjana anual a Barcelona ha ciutat pateixen inseguretat alimentària. Al mateix 
augmentat 2o C entre el 1780 i 2022. Segons el temps, l’obesitat afecta de manera preocupant 
sisè informe de l’IPCC, encara és viable reduir les totes les franges d’edat, incloses les infantils (per 
emissions de CO  a la meitat per al 2030 respecte exemple, arriba al 10% en infants de 3 i 4 anys). 
2
les del 1990. Però en ell s’alerta que la finestra Per altra banda, el consum mitjà de carn triplica la 
d’oportunitat s’està tancant: és ara o mai. quantitat anual recomanable. A més, la producció 
10 ecològica a Catalunya continua lluny dels objectius 
Barcelona, com a ciutat missió de la Unió europeus del 25% de superfície cultivada per al 
Europea, s’ha compromès a reduir les emissions 2030. Tots aquests aspectes afecten negativament 
un 80% el 2030. De manera paral·lela als tant la salut ambiental i de les persones com 
objectius de mitigació, cal adoptar també mesures l’economia local.  
d’adaptació a les conseqüències del canvi 
climàtic, i tot plegat incorporant la perspectiva de És hora de repensar com ens alimentem, amb un 
justícia climàtica. abordatge transversal que promogui cadenes de 
subministrament més curtes, justes i equilibrades, 
La pèrdua de biodiversitat que prioritzi la proximitat, el comerç local, la 
Barcelona ha de protegir i renaturalitzar el medi restauració i la pagesia del nostre territori, així 
terrestre, fluvial i marí costaner per fer front com la sostenibilitat ecològica de tot el sistema 
a la pèrdua de biodiversitat. Cal restaurar els alimentari. Cal garantir l’accés a una alimentació 
ecosistemes i augmentar la fauna i flora de la saludable, especialment per als col·lectius en 
ciutat amb espècies adequades per al nostre situació més vulnerable i la població jove.
règim hídric, millorar la ràtio de superfície de 
verd per habitant i maximitzar-ne els serveis El model de producció i consum
socioambientals. S’ha de tenir en compte que part El model de producció i consum global ha 
de la superfície de Barcelona es troba dins d’un generat grans transformacions econòmiques i 
parc natural i, per tant, els objectius i les mesures socials que han comportat vulneracions de drets 
adequades per a la ciutat no construïda són humans, explotació laboral, conflictes ecosocials 
diferents que en l’espai urbà consolidat. i accentuació dels fluxos migratoris. A l’Estat 
espanyol cada persona consumeix una mitjana de 
Aquest àmbit s’ha d’abordar conjuntament 20 tones de materials per any, de les quals 13 són 
amb el canvi climàtic, perquè tots dos es importades. A més, aquest model augmenta la 
retroalimenten. generació de residus i en dificulta la gestió. 
Cal promoure la cultura dels límits, el consum local És imprescindible accelerar la transició cap a un 
i de proximitat, la prevenció de residus, l’economia model d’estalvi i reducció de consum energètic, 
circular i les iniciatives d’economia social i amb més eficiència i que maximitzi la generació 
solidària. renovable i local. També cal fomentar els criteris 
bioclimàtics en l’edificació i la rehabilitació dels 
L’accés a l’habitatge edificis i donar prioritat a la generació renovable 
Accedir a l’habitatge és un dels reptes socials i local, l’autoconsum i la creació de comunitats 
més importants a la ciutat. El 16% de les energètiques. Al mateix temps, és imprescindible 
famílies dediquen més del 40% dels seus garantir l’accés a l’energia d’origen renovable a la 
recursos a l’habitatge i el 14% viuen en situació població en situació de vulnerabilitat.
d’amuntegament. Cada any es produeixen més de 
2.100 desnonaments i el sensellarisme està en La gestió de l’aigua
creixement. En els darrers anys s’ha reduït considerablement 
el consum d’aigua potable domèstica a Barcelona, 
Cal garantir l’accés a un habitatge de qualitat i que ara és inferior als 100 l/hab/dia. Però continua 
digne, que es mantingui en condicions sostenibles havent-hi marge de millora en tots els àmbits, 
i saludables, especialment per als col·lectius en especialment en situacions de sequera, i sobretot 
situació més vulnerable i la població jove. en la gestió i optimització dels recursos hídrics 
alternatius (aigua regenerada, aigua freàtica, 
La mobilitat segura, sostenible i saludable aigües grises, aigües pluvials) per als usos que no 
Tot i que les dades d’ecomobilitat (transport requereixen aigua potable. 
públic, en bici o a peu) superen el 80% dels 
desplaçaments interns a Barcelona, el trànsit Cal trobar l’equilibri de responsabilitats entre els 
continua essent la font d’on provenen la major part diferents agents i avançar cap a un consum viable 
dels contaminants atmosfèrics, la contaminació que garanteixi l’aprofitament eficient de l’aigua i 
acústica i més del 25% de les emissions de gasos alhora el reg necessari per al manteniment del verd 11
amb efecte hivernacle. de la ciutat. 
Cal seguir promovent la mobilitat sostenible, amb El model cultural i educatiu
transport públic accessible en tots els aspectes, Totes les nostres decisions i accions tenen 
també econòmicament, tant a la ciutat de repercussions a escala global, per això el paper 
Barcelona com al conjunt de l’àrea metropolitana. actiu de la ciutadania en aquest procés és 
Al mateix temps, cal potenciar el model de ciutat essencial.
dels 15 minuts, en què tots els serveis bàsics 
(educació, treball, comerç, lleure, sanitat…) es Cal produir i intercanviar coneixements, promoure 
trobin com a molt a una distància equivalent a canvis de valors, d’actituds i d’hàbits, fomentar 
aquest temps a peu o en bicicleta. I cal també una bones pràctiques i crear contextos de canvi en el 
tasca pedagògica que faciliti la convivència i el model de consum que ajudin a incorporar la cultura 
respecte entre les persones usuàries de les diverses dels límits planetaris. S’ha d’explicar a tot tipus 
opcions de mobilitat. de públics que és possible consumir menys i viure 
millor, que és possible viure bé sense fer malbé el 
El model energètic planeta, amb una qualitat de vida i uns nivells de 
Només un 9,6% de l’energia consumida a felicitat i benestar iguals o millors que els actuals. 
Barcelona prové de fonts renovables. D’altra banda, 
el 22,7% de la població de Barcelona pateix En aquest procés és imprescindible la participació i 
pobresa energètica. I el consum energètic de la col·laboració de tot tipus d’entitats i organitzacions 
gran majoria d’edificis és molt elevat. socials, amb un paper especialment rellevant de 
la comunitat educativa i la xarxa d’equipaments 
socioculturals com a agents multiplicadors del 
missatge de la sostenibilitat.
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034
El concepte de sostenibilitat És entre aquests límits on es troba l’espai just i 
segur per a la humanitat en què es pot garantir un 
La sostenibilitat és una visió de la prosperitat que desenvolupament econòmic inclusiu i sostenible, 
suposa erradicar la pobresa i assolir qualitat de vida l’espai en el qual ha d’operar l’economia per tal 
per a tothom dins els límits ecològics del planeta, que els territoris esdevinguin pròspers, socialment 
tot salvaguardant les bases de la vida. Es tracta per justos i ecològicament segurs. Aquesta figura pot 
tant de dos objectius paral·lels i inseparables, que servir, per tant, com la brúixola que ens assenyala 
s’han d’enfocar sempre junts i a totes les escales el camí que cal seguir per apropar-nos a la 
d’actuació. sostenibilitat.
Per entendre millor aquest concepte és molt útil la Aquest model permet, també, il·lustrar els objectius 
idea del “dònut”, una figura amb un límit per fora de l’Agenda 2030 i la seva interrelació necessària. 
i un altre per dins. L’anomenada teoria econòmica La reducció de la pobresa i les desigualtats, la 
del dònut, proposada per l’economista Kate millora de la salut, l’educació i l’accés a tots els 
Raworth, és un model de creixement alternatiu serveis bàsics formarien part del límit interior; 
que equilibra les necessitats humanes essencials preservar el clima i els ecosistemes terrestres i 
i els límits del planeta. És, doncs, un enfocament marins se situaria al límit exterior. I per tal que 
humanista. tot això sigui possible alhora s’ha de transformar 
l’economia amb models de producció i consum més 
El “dònut” que dona nom a aquesta teoria és sostenibles.
l’espai delimitat per dos anells concèntrics: 
» L’exterior delimita el sostre ecològic, és a dir, 
els processos biofísics que no s’han de superar, 
els límits planetaris. 
12 » L’interior delimita els mínims socials que 
qualsevol ésser humà ha de tenir garantits.
El “dònut” de la 
sostenibilitat
Canvi climàtic Ús de l’aigua dolça
SOSTRE AMBIENTAL
just i segur per la 
 hum
spa
i
AMENTS SO a
CI nit
Canvis d’ús de la terra E FON ALS Cicles del nitrogen i 
del fòsfor
Salut ó
uca
ci
Ed
Igualtat de gènere Resiliència
Pèrdua de la ialc
biodiversitat at 
so
it
Eq
u Veu
Acidificació dels oceans
olup  
am siu
 i
ent u
e l
conòmic inc
Forat de la 
capa d’ozó Contaminació química
Càrrega d’aerosols 
atmosfèrics
Energia
Aigua
Ingressos
sostenible
at
Feina
r
Men
ja
nv
Des
e
El retrat de Barcelona En l’àmbit social global, la nostra manera de viure 
també té implicacions. Moltes persones migren per 
La situació actual de Barcelona pel que fa a buscar millors condicions de vida. A escala local 
la sostenibilitat es pot representar mitjançant calen canvis en el model alimentari i energètic, 
aquesta figura del “dònut”, amb un resultat que millores en la mobilitat, l’accés a l’habitatge i 
indica clarament els reptes que afrontem com a l’equitat.
ciutat i que han d’esdevenir, per tant, les prioritats 
d’actuació. Aquest retrat de Barcelona ha estat la base per 
identificar els reptes que afrontem com a ciutat i la 
La conclusió més important és que actualment que marca els àmbits sobre els quals hem d’actuar 
estem superant tots els límits planetaris. El de manera preferent. 
nostre dia a dia té implicacions a escala global, 
principalment en el canvi climàtic, l’ús de 
fertilitzants per al sector alimentari i en la petjada 
material. 
El retrat de Barcelona
Canvi usos Petjada
Ús del sòl ecològica Petjada
d’aigua material
Canvi 
climàtic
GLOBAL ECOLÒGIC Ozó
egur per estratosfèric 13
 i s la h
Ús fertil.P just
ai 
uma
sp OBAL SO n
CI i
E L A t
G L a Contaminació 
noves partícules
sense dades
Qualitat democ Contaminació 
Ús fertil.N ràti ó
ca tric
i
 vida
Igua Nu
l a de
tat speranç atmosfèrica
E
Ocupació ció de vida sense dades
Satisfac
Salut Igualtat e
e n d
tg
iver
Habita
s.
Equi
ó tat
Cicle  
aci Ve so
u cia
ent a  p l
ol Consum i cicle 
Alim
Aig
u Pa í
u ti
nutrients  c
i a
 justíc materials
ia
Acollir o LO
biodiversitat no C
m AL SOCIAL ut Consum i producció 
i triba is d’aliments
regenerativa i d
LOCAL GIC Consum i cicle de 
 ECOLÒ l’aigua
Captació ús Regulació 
de l’energia Benestar temperatura aire
urbà Regulació sense dades
Qualitat aire cicle C
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034
Connect
C i
o v
m ita
u tnita
C t
ultura
Mobilitat
Accés a l’energia
Ingressos
Sanitat
iva
t
a
Fei
n os
ess
Ingr
ia
Energ
Educació
Educa
ció
l
Soc
ia
ort 
Sup
Ec
2
Com hem arribat fins aquí
20 anys d’avenços importants
Fa ja més de dues dècades de l’aprovació de 
l’Agenda 21, el primer full de ruta compartit sobre 
la sostenibilitat de la ciutat. I des d’aleshores hem 
seguit treballant per adaptar-nos als nous reptes 
i plantejaments que no deixen d’evolucionar. Per 
una banda, hem passat d’aquella agenda global 
inicial a uns objectius de desenvolupament 
sostenible (ODS) molt més perfilats com a 
estratègia general. Per l’altra, hem pogut fer 
realitat un bon grapat de plans específics, temàtics 
i sectorials amb objectius concrets i quantificables, 
com ara el Pla Clima, el Pla Natura, l’Estratègia 
de residu zero, l’Estratègia de l’economia social i 
solidària, l’Estratègia d’alimentació sostenible o 
l’Estratègia contra la feminització de la pobresa.
La feina realitzada al llarg de tot aquest temps 
ha comportat un salt qualitatiu en diversos 
aspectes de la ciutat: el 71% dels indicadors de 
14 sostenibilitat de Barcelona han millorat entre el 
2012 i 2022. 
Hi destaquen especialment:
» El creixement de superfície verda per habitant, 
que ha permès guanyar 84 hectàrees entre el 
2015 i 2022 i es preveu que augmenti encara 
més amb el Pla Natura 2021-2030.
» L’ecomobilitat (la suma dels desplaçaments 
en transport públic, en bicicleta o a peu) 
ha assolit nivells al voltant del 80% per a 
trajectes interns, gràcies al desplegament de 
la xarxa ortogonal d’autobusos, l’extensió dels 
carrils bici i l’impuls dels carrers pacificats. 
» Barcelona s’ha situat al capdavant de les grans 
ciutats europees en estalvi d’aigua (amb menys 
de 100 litres per habitant i dia) com a resultat 
de l’acció combinada d’un pla de recursos 
hídrics alternatius, la millora de l’aprofitament 
de l’aigua freàtica i la proliferació de sistemes 
urbans de drenatge sostenible a la ciutat. 
» El percentatge de recollida selectiva de residus 
ha anat creixent i se situa al voltant del 40%. 
» L’aprofitament de l’energia solar ha augmentat 
de manera destacable i el sol és la principal 
font d’energia renovable, tot i que encara hi 
ha un gran marge de millora. 
Canvi de mentalitat La Xarxa batega
Durant aquests més de 20 anys hem assistit La Xarxa Barcelona + Sostenible està 
també a un canvi fonamental tant en la percepció formada actualment per més de dues 
pública com en la cobertura que fan els mitjans mil entitats ciutadanes, organitzacions 
de comunicació sobre diversos aspectes empresarials i comercials, centres educatius, 
relacionats amb la sostenibilitat. A Barcelona, universitats, col·legis professionals, sindicats 
segons l’enquesta d’hàbits i valors ambientals i administracions. Des del seu naixement 
de 2020, el 94,6% de la població de la ciutat l’any 2002 ha multiplicat per deu la xifra de 
considerava que el canvi climàtic és un problema participants, amb una major diversificació dels 
greu o molt greu, i el 79% pensaven que pot seus components. 
afectar la seva vida. Tot i això, també veiem un 
augment de l’individualisme i el consumisme, Els membres de la Xarxa B+S impulsen mesures 
i fins i tot posicions negacionistes, que tenen de sostenibilitat dins les seves organitzacions, 
efectes nocius per a aquests objectius. comparteixen bones pràctiques i desenvolupen 
projectes amb els altres integrants de la xarxa. 
També hem vist evolucionar la manera d’entendre 
la sostenibilitat. El model anterior posava en El treball de la Xarxa B+S es desenvolupa al llarg 
un mateix pla les esferes econòmica, social i de tot l’any, amb la Comissió Permanent i el Plenari 
ambiental. La concepció actual supedita el pes del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, en grups 
de l’economia, que ha d’estar al servei de les de treball específics (com ara la Taula d’Emergència 
persones, tot garantint uns mínims socials, i ha Climàtica), amb les jornades “Fem Xarxing!”, la 15
d’estar limitada en el seu creixement pel sostre participació en plans estratègics i les accions amb 
ecològic que asseguri la continuïtat dels recursos centres educatius, amb comerços, etc.
naturals.  
Les aportacions recollides en tots aquests 
processos han servit com a base per desenvolupar 
el contingut d’aquest Compromís. 
Pas a pas
1995 2012
• L’Ajuntament de Barcelona aprova l’adhesió a • La Xarxa B+S inclou més de vuit-centes 
la Carta d’Aalborg, primer pas cap a la creació entitats, col·legis professionals, sindicats, 
de l’Agenda 21 local que desenvoluparà en els universitats, centres educatius i empreses.
anys següents. • S’aprova el Compromís Ciutadà per la 
1998 Sostenibilitat de Barcelona 2012-2022. 
• Es crea el Consell Municipal de Medi Ambient i 
Sostenibilitat com a òrgan impulsor de l’Agenda 2023
21 de Barcelona.  • S’elabora el Compromís Ciutadà per una 
Barcelona + Sostenible 2024-2034. 
2002 • La Xarxa B+S arriba a més de dues mil 
• S’aprova l’Agenda 21 de Barcelona amb el nom organitzacions membres. 
de Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 
2002-2012.
• Es crea la Xarxa Barcelona + Sostenible, 
inicialment amb 69 centres educatius i 120 
entitats, empreses i institucions. 
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034
3
El camí que volem seguir
El camí recorregut ha suposat avenços importants, 
però no és suficient. Per això reivindiquem una ciutat 
més sostenible, és a dir: pròspera, inclusiva, justa 
i equitativa, resilient, conscient i responsable dels 
impactes del nostre estil de vida a escala local i 
global.
El camí que volem seguir ens ha de portar a dins 
del “dònut”. Aquesta situació representa l’espai 
just i segur on poder garantir un desenvolupament 
econòmic inclusiu i sostenible. Per aconseguir-
ho subscrivim els objectius de desenvolupament 
sostenible de l’Agenda 2030, els compromisos 
de l’Acord Climàtic de Ciutat per fer de Barcelona 
una ciutat neutra en carboni el 2030, els Acords 
de París, l’estratègia climàtica de ciutat i els plans 
sectorials de la ciutat.
Però no n’hi ha prou amb això. Hem d’accelerar les 
nostres accions, i aquesta velocitat serà fonamental. 
Hem d’aconseguir en un temps rècord el que no 
16
hem fet en els últims 20 anys. És imprescindible 
promoure aliances amb el teixit comunitari i enfortir 
la xarxa de persones i organitzacions que treballem 
per una sostenibilitat plural, interconnectada i 
diversa. I cal conscienciar la ciutadania per tal que 
sigui més corresponsable i compromesa, capaç de 
dur endavant els canvis necessaris.
Barcelona, ciutat resilient
La resiliència és un concepte clau en aquest camí, 
i Barcelona ha de potenciar-la. La ciutat ha de tenir 
la capacitat d’afrontar els reptes actuals i de futur, 
i disposar de mecanismes per detectar i avaluar 
situacions noves de manera anticipada. Això inclou 
gestionar els riscos d’infraestructures, ambientals 
i socials per poder mantenir el funcionament de la 
ciutat en cas de crisi. 
Reduir les vulnerabilitats, sobreposar-se als 
impactes de manera proactiva i minimitzar el temps 
de resposta són estratègies clau en aquest sentit. 
17
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034
4
Ens comprometem
Per tal d’incidir en els àmbits d’actuació 
prioritària, les persones i organitzacions 
sotasignats ens comprometem a: 
1. Assumir la nostra responsabilitat. Ens impliquem 
per fer avançar les polítiques de sostenibilitat 
de la ciutat, i assumim el nostre paper com 
a protagonistes d’aquesta tasca conjunta per 
aconseguir un futur millor.
2. Enfortir la Xarxa Barcelona + Sostenible. Farem 
els passos necessaris per potenciar i ampliar la 
Xarxa Barcelona + Sostenible, amb el lideratge 
dels membres que la conformem. Afavorirem 
la col·laboració entre membres i la participació 
de cadascun d’ells en la governança i el 
funcionament de la Xarxa.
3. Estendre la cultura de la sostenibilitat. 
Treballarem per fer arribar al conjunt de la 
ciutadania els conceptes, les iniciatives i les 
18 accions que promouen la sostenibilitat, a fi 
d’aconseguir els canvis necessaris i superar les 
inèrcies paralitzants i la mobilització activa de 
qui vol aturar-los.
4. Contribuir a l’assoliment dels grans objectius de 
ciutat. Realitzarem i promourem tant accions 
individuals com col·lectives, i revisarem els 
objectius marcats de manera periòdica per si 
cal ampliar-los o reconduir-los en qualsevol 
moment.
5. Definir i executar projectes col·laboratius per 
abordar reptes concrets. Concretarem accions 
conjuntes i complementàries que persegueixen 
un mateix objectiu, amb mesures que cada 
agent podrà implementar des del seu camp 
d’actuació i cercant el màxim impacte. Els 
primers reptes ja s’han definit, i se n’afegiran 
de nous més endavant.
Al llarg de la durada del Compromís Ciutadà per 
una Barcelona + Sostenible, del 2024 al 2034, 
s’enfocarà l’acció progressiva i coordinada en el 
treball per reptes, amb propostes per al treball en 
xarxa i recursos per acompanyar els membres en el 
guiatge de l’acció transformadora amb impacte a la 
ciutat.
Primers projectes col·laboratius per abordar Alimentem-nos amb seny
reptes Oferim opcions d’alimentació saludable i baixa 
en carboni en els menús (restaurants, menjadors 
Des de la Xarxa Barcelona + Sostenible ja hem escolars, altres menjadors comunitaris, càterings) 
definit una primera sèrie de projectes col·laboratius i prenguem mesures per evitar el malbaratament 
i transformadors per abordar els reptes prioritaris. alimentari. 
Són els següents:
Una ciutat plena de vida
Descarbonitzem-nos Protegim, incrementem i millorem la superfície de 
Reduïm les emissions de gasos amb efecte verd en l’espai públic i privat, i renaturalitzem el 
hivernacle (GEH) en un 80% pel 2030 en el marc medi terrestre, fluvial i marí costaner. Avancem cap 
de l’Acord Climàtic de Ciutat de Barcelona assumit a la integració de la biodiversitat i la natura en el 
com a membres de la Missió Europea “100 ciutats disseny urbà.  
intel·ligents i climàticament neutres al 2030” de 
la Unió Europea, a través de l’eficiència i l’estalvi Limitem-nos i fem-nos circulars
energètic, i la substitució de combustibles fòssils Reduïm el consum material i promovem la 
per renovables. producció i el consum circular. Oferim opcions per 
compartir, reutilitzar i reparar. 
Estalviem aigua
Reduïm el consum d’aigua, fem-ne un ús eficient, Localitzem-nos
responsable i just en el context d’emergència Promovem el consum en el comerç local i de 
19
climàtica, en la qual es pot cronificar la situació de productes fabricats localment.
sequera.
Protegim-nos del fred i la calor
Activem-nos! Oferim espais privats i públics com a refugi 
Traspassem persones usuàries del vehicle privat climàtic. 
cap al transport públic, la bici i a mobilitat a peu en 
els desplaçaments quotidians.
Criteris dels projectes col·laboratius per 
abordar reptes
Aquests projectes col·laboratius han de ser: 
» Alineats i coherents amb les prioritats » Creatius, innovadors i que fomentin 
identificades. l’aprenentatge. 
» Transformadors, que canviïn la realitat i la » Generadors d’impacte i amb un resultat 
millorin. tangible, quantificable i perdurable. 
» Cooperatius, que impliquin diversos agents i » Mediàtics i comprensibles per tots 
amb connexions entre ells. els públics, visuals, atractius i 
» Flexibles i adaptables, que puguin admetre comunicatius. 
diferents rols i graus d’implicació. » Inclusius, que permetin la participació 
» Escalables i replicables en diferents territoris i de tota la ciutadania sense distincions. 
sectors. » Viables econòmicament i en la dedicació 
de les persones, i acotats en el temps.
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034
5
Reclamem
Per tots els motius esmentats anteriorment, 
i per tal de donar suport a les actuacions 
proposades i a l’execució de projectes, 
les persones i organitzacions sotasignats 
reclamem a les institucions:
1. Incidència política real i creació i dinamització 
d’espais i de processos que facilitin i 
promoguin una millora de la qualitat de la 
participació.
2. Acceleració de l’acció, més polítiques 
públiques, normatives específiques i projectes 
més ambiciosos.
3. Coherència en l’acció municipal, agilitat 
administrativa i actuació exemplar. 
Necessitem un Ajuntament modèlic en les 
seves accions, amb una actitud de lideratge, 
capacitat d’adaptar la normativa a les noves 
necessitats i de canviar les estratègies 
20
de gestió. Que defensi unes polítiques 
concordants amb els compromisos climàtics 
que ha adquirit, particularment pel que 
fa a les grans infraestructures i el model 
turístic. Que mostri que les coses es poden 
fer d’una altra manera i que assumeixi el 
grau de responsabilitat corresponent a la seva 
capacitat d’acció.
4. Coordinació entre les diferents àrees 
de l’Ajuntament i amb la resta de les 
administracions públiques i supramunicipals, 
per tal de garantir línies de treball afins i 
congruents. Destinar els recursos necessaris 
per fer front als reptes identificats. 
5. Impuls per escalar i fer créixer les iniciatives 
que ja funcionen.
6. Incentius que permetin afavorir 
econòmicament les activitats que 
contribueixen a la transició ecològica, social i 
econòmica justa.
7. Reconeixement, suport i visibilitat de les 
organitzacions compromeses i de les seves 
accions. Col·laboració i suport per potenciar-
ne l’aparició en els mitjans de comunicació 
i altres vies de difusió i maximitzar-ne 
l’impacte.
8. Implantació i acceleració dels plans estratègics 
existents, que ja van tenir participació 
ciutadana, així com de les recomanacions 
de l’Assemblea Ciutadana pel Clima de 
Barcelona. Revisar i actualitzar aquests plans, 
si cal, i crear-ne de nous per donar resposta 
als grans reptes identificats, ara o en el futur, 
mitjançant altres processos de participació 
que puguin sorgir. 
9. Acords estables i àmplies aliances a l’alçada del 
repte ecosocial a què ens enfrontem, per tal de 
sobrepassar els cicles polítics de cada mandat 
de 4 anys.  
10. Disseny, desenvolupament i implantació dels 21
projectes proposats mitjançant el suport 
de la secretaria de la Xarxa B+S, i amb 
l’assessorament i acompanyament necessaris 
per a cada projecte.
11. Aliances entre membres de la Xarxa B+S, 
l’administració i altres organitzacions i xarxes 
associatives i ciutadanes.
12. Espais permanents de trobada que facilitin 
l’intercanvi, el treball en xarxa i l’acció 
conjunta.
13. Seguiment de tots els punts acordats. 
Establir els mecanismes a través dels quals 
ens obliguem a complir els compromisos 
establerts, tant pel que fa a les organitzacions 
i persones signants com a l’administració. 
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034
22
Més informació
Secretaria Barcelona + Sostenible
La Fàbrica del Sol
Pg. de Salvat Papasseit, 1
08003 Barcelona
Tel. 932 562 593
bcnsostenible@bcn.cat 
barcelona.cat/compromissostenible
#bcnsostenible
23
Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034