Junta Arbitral de Consum Exp. 41/2024 Vista la controvèrsia plantejada en l’assumpte esmentat, la part reclamant manifesta que l’establiment d’un preu mínim per recàrrega és una estipulació abusiva ja que li estan cobrant per una energia no consumida i sol·licita la devolució dels 157,84€ cobrats indegudament des del fins el i que només li cobrin l’energia que realment consumeixi sense preu mínim per recàrrega. La part reclamada manifesta que la recàrrega mínima no és equiparable al cobrament d’un servei no prestat en tant que clàusula abusiva atès que quan s’assoleix aquest mínim, es cobra per l’import carregat i proposa retornar al reclamant la quantitat de 48,7€. La controvèrsia que ha de dirimir l’Òrgan Arbitral es planteja partint dels següents: FETS I AL·LEGACIONS La part reclamant, en escrit de data , manifesta que el seu cotxe és vell i té una bateria petita amb problemes de funcionament i que, sovint, es desconnecta abans d’arribar al límit de càrrega i ha d’iniciar una nova recàrrega per la app i que com la reclamada ha establert un preu mínim per càrrega amb independència de l’energia consumida ha patit un perjudici de 157,84€. Exposa el reclamant que l’establiment d’un preu mínim per recàrrega es consideraria una estipulació abusiva i per tant nul·la i, en conseqüència, sol·licita la devolució dels 157,84€ cobrats indegudament des del fins el i que només li cobrin l’energia que realment consumeixi sense preu mínim per recàrrega. La part reclamada, en escrits de data , manifesta que com a proposta d’acord retornarien al reclamant la quantitat de 48,7€ que resulta d’aquelles recàrregues on s’ha detectat l’existència d’una incidència en l’ús del servei i la dispensació d’energia resulta acreditat és de 0 kW i dels casos en què la suma de l’import de les dues recàrregues efectuades, quan s’ha produït una desconnexió, no supera el llindar fixat per a la recàrrega mínima. Exposa la reclamada que, tal i com el propi reclamant informa, l’antiguitat del seu cotxe i el tipus de bateria ha ocasionat que, malgrat el temps de dispensació d’energia és raonablement prolongat de manera que l’usuari podria haver obtingut una recàrrega més elevada per assolir el llindar mínim fixat, aquest fet no ha ocorregut i en cas de ser Junta Arbitral de Consum acceptada la petició del reclamant resultaria un tracte discriminatori respecte la resta de persones que utilitzen el servei. En relació a que no es cobri un preu mínim per les recàrregues que es puguin donar a terme en un futur, la reclamada al·lega que els preus associats a la prestació d’aquest servei van ser aprovats per part de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona i publicats amb posterioritat, els quals van ser traslladats a la reclamada per a la seva aplicació i que no pot assumir cap responsabilitat a l’efecte. Manifesta la reclamada que l’establiment de un preu mínim de recàrrega assegura l’ús adequat de la infraestructura i el bon ús d’un servei públic per tal que no sigui utilitzat com a aparcament en comptes de recàrrega, i que garanteixi el cobrament del cost que suposa la posta en marxa del seu funcionament. Per altra banda, considera la reclamada que no existeix cap normativa que prohibeixi el fixament d’aquest llindar mínim i, a més, la recàrrega mínima no és equiparable al cobrament d’un servei no prestat en tant que clàusula abusiva atès que quan s’assoleix aquest mínim, es cobra per l’import carregat i, per tant, no hi ha cap recàrrega addicional. Finalment, la reclamada informa que no es tracta d’un servei públic sinó d’una activitat de mercat i que existeixen operadors alternatius al mercat que ofereixen la mateixa prestació, no veient-se l’usuari limitat en el gaudi si no accepta aquestes condicions. En data , el reclamant manifesta la seva disconformitat amb les al·legacions de la reclamada i es ratifica en la seva petició actualitzant l’import reclamat a 169,49€ fins a atès que comunica que, a partir d’aquesta data, no se li ha tornat a cobrar recàrrega mínima ni figura l’import d’aquesta al web de la reclamada. Incideix la part reclamant en que la tarificació de les càrregues s’hauria de fer per minuts, tal i com es fa amb els aparcaments, ressaltant que considera abusiu l’establiment d’un preu mínim per recàrrega ja que li estan cobrant per una energia no consumida i especifica, entre d’altres aspectes, que la velocitat de càrrega no és rellevant atès que acostuma a trigar menys de mitja hora per la capacitat de la seva bateria. AUDIÈNCIA Es va designar l’àrbitre i es va notificar a les parts el caràcter no presencial de l’audiència, que es va fixar per al dia , havent tramès a les parts còpia de les reclamacions i al·legacions presentades, amb l’advertiment que fins a l’inici de l’acte d’audiència, es podrien presentar les al·legacions i proves que estimessin Junta Arbitral de Consum convenients en defensa dels seus interessos, així com la concreció de les seves respectives pretensions. Comença l’acte de la vista amb la intervenció del president, fa referència als punts essencials de la controvèrsia, i dona per finalitzada la vista. Aquest Òrgan Arbitral, considerant els fets detallats, les al·legacions formulades i les proves aportades per les parts, emet els següents: FONAMENTS I. Els poders públics han de garantir la defensa dels consumidors i dels usuaris i han de protegir-ne amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics. II. Les normes jurídiques han d’interpretar-se segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, antecedents històrics i legislatius, i la realitat social dels temps en que han de ser aplicades, atenent fonamentalment a l’esperit i finalitat d’aquelles. III. Els drets s'hauran d'exercir amb conformitat a les exigències de la bona fe, principi general de dret, que ha d'informar tot contracte i obliga a un comportament humà objectivament just, lleial, honrat i lògic, en el sentit d'estar en concordança amb les conseqüències de tot pacte lliurement assumit, qüestió de fet que exigeix cada vegada major atenció delimitativa i de valoració, com a conseqüència de l'aparició de noves activitats, formes i manifestacions socials. IV. L’arbitratge és un procediment dotat d’una major flexibilitat que un procés judicial, la qual cosa no eximeix que, de conformitat al principi de la càrrega de la prova, cada part hagi d’assumir la càrrega de la prova dels fets en els que pretén fonamentar les seves al·legacions i pretensions; de manera que permeti a l’òrgan arbitral sospesar el seu valor probatori, en funció de les circumstàncies de les actuacions i les argumentacions de les parts. Cada part processal haurà de procurar aportar la major quantitat d’elements de judici necessaris i concloents, si bé, serà facultat primordial de l’òrgan arbitral haver de determinar l’admissibilitat, pertinença i la ponderació en la valoració de les proves. La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya regula al Llibre segon els requisits de les relacions de consum, incidint a l’Article 211-3 en que la publicitat, la informació i l’oferta que es facin per qualsevol mitjà i la informació que es transmeti en el Junta Arbitral de Consum marc de l’activitat empresarial o professional, referides a béns o serveis, s’han d’ajustar als principis de veracitat i objectivitat i no han de contenir informació que pugui induir a confusió. La part reclamant reconeix que tenia coneixement de les tarifes del servei i que va acceptar les condicions d´ús del servei. En aquest sentit, i tenint en compte que no es tracta d’un servei públic sinó d’una activitat de mercat i que existeixen operadors alternatius que ofereixen la mateixa prestació, el reclamant té altres opcions si les característiques de la seva bateria no son favorables a les condicions del servei que ofereix la reclamada. El reclamant també exposa al seu escrit de sol·licitud d’arbitratge que “el seu cotxe és vell i té una bateria petita amb problemes de funcionament, que sovint es desconnecta abans d’arribar al límit de càrrega i ha d’iniciar-ne una de nova”. Aquest fet, sens dubte, és un factor que influeix notablement en com es produeixen les recàrregues, el temps i la quantitat d’energia efectivament consumida i és evident que no resulta imputable a la reclamada. No obstant, la part reclamada reconeix que s’han pogut produir incidències en l’ús del servei i per aquest motiu ofereix la devolució al reclamant de 48,7€ que resulten d’aquelles recàrregues on la dispensació d’energia resulta acreditat és de 0 kW i dels casos en que la suma de l’import de les dues recàrregues efectuades, quan s’ha produït una desconnexió, no supera el llindar fixat per a la recàrrega mínima. Respecte a la consideració de clàusula abusiva de l’establiment d’un preu mínim per recàrrega que al·lega el reclamant en virtut de l’article 87.5 del Reial Decret Legislatiu 1/2017, de 16 de novembre, que aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, cal remarcar que l’article 83 estableix, efectivament, que les clàusules abusives seran nul·les i es tindran per no posades però que serà un jutge el que declari aquesta nul·litat. Així, la part reclamant té oberta la via judicial per sol·licitar la declaració de nul·litat de la clàusula objecte de controvèrsia, sense perjudici que la part reclamada, decideixi modificar les seves condicions a la vista de la informació recent que figura al seu web i de les manifestacions del reclamant. A la vista de l’anterior, estimant en part la reclamació, aquest òrgan arbitral considera adequada la proposta de la part reclamada i, en conseqüència, aquesta retornarà al reclamant, mitjançant transferència bancària, l’import de 48,7€. L’Òrgan Arbitral, en virtut dels fets i fonaments exposats, i de les al·legacions presentades que consten a les actuacions, adopta, en equitat, al seu bon judici, la següent: Junta Arbitral de Consum RESOLUCIÓ ARBITRAL ESTIMAR EN PART la reclamació, en el sentit que la part reclamada retornarà al reclamant la quantitat de 48,7€ per transferència bancària, en el termini màxim de deu dies a comptar de la notificació del present laude. La part reclamant té oberta la via judicial, si ho considera convenient, per sol·licitar la declaració de nul·litat de la clàusula objecte de controvèrsia.